Addicció i família de Josep Checa

26 d’abril de 2012

ADDICCIÓ i FAMÍLIA Josep Checa i SolerEscola de Teràpia Familiar. H St Pau (UAB)CASD Anoia / CAS Baix Llobregat Nord

Addicció i Família

� L’abús i la dependència de substàncies tendeixen a afectar l’individu de forma progressiva i global:� Es comprometen múltiples funcions i estructures

� Orgàniques� Psicològiques� Familiars� Socials� Socials

� Nucli familiar : sistema de relació interpersonal més pròxim:

� Més sensible a rebre complicacions� Més influent en l’establiment i en el curs de la

malaltia

Constant interacció Addicció / Família

Addicció i Família. Josep Checa Soler.

Vilafranca del Penedès. 26-4-2012

Complicacions familiars de l’addicció

� Moltes de les conseqüències del deteriorament personal recauen sobre les famílies (clima familiar / relacions mútues / relacions externes)

� Necessitat de cuidar el malalt / protegir-lo / decidir per ell (pel seu deteriorament físic i psico-social)� Responsabilitats sobre la salut� Assumpció de deures i funcions familiars i socials: parentals, econòmiques, legals…

� Necessitat de defensar-se i de protegir els més vulnerables� Negligència amb menors� Violència domèstica i maltractaments : conjugals / parento-filials / filio-parentals� Abús sexual

Repercussions que traspassen els límits generacionals i provoquen alteracions (emocionals : autoestima; cognitives : percepció del món, menysvaloració; pragmàtiques : relacionals internes i externes, tria entre directrius

discrepants)



Diversitat de famílies i de contextos

� Gran extensió social dels problemes derivats del consum de substàncies (sobretot d’alcohol)� Heterogeneïtat de famílies afectades� Es poden definir determinats patrons repetitius

� En les reaccions familiars� En les característiques de la relació interpersonal

Reconèixer-los ajuda:� A fer un millor diagnòstic� A fer un millor diagnòstic� A donar respostes més coherents, amb la possibilitat d’incorporar d’altres

objectius que superen l’individu

� Diferents contextos professionals (sanitaris, socials, educatius, d’oci, justícia, altres) poden ajudar a les famílies a:� Expressar-se� Prendre distància emocional i identificar dificultats� Planificar el futur de la forma més convenient per elles i pels seus

parents malalts



Influència familiar

� Genètica

� Tipus d’aferrament

� Antecedents familiars� Us de substàncies� D’altres trastorns i dificultats� D’altres trastorns i dificultats

� Estructura i dinàmica familiar� Ordenació de subsistemes

� Parental / Conjugal� Filial /Fraternal� Altres

� Regles familiars� Història, mites i valors familiars� Moment del cicle vital



Limitacions de la genètica

� Genotip: condicions marcades al codi genètic� Diferents gens implicats en la iniciació a l’abús de drogues

(alteracions en la neurotransmissió, etc)

� Poca influència genètica en el pas de l’abús a la dependència (Cloninger, C.R., 2004)

� Fenotip: característiques visibles de cada individu, � Fenotip: característiques visibles de cada individu, resultat de la interacció entre el genotip i l’ambient

No existeix una teràpia genètica per les addiccions

Un entorn favorable redueix o neutralitza la vulnera bilitat genètica:

Interessa potenciar els més joves (responsabilitat, autoeficàcia, bones habilitats socials, autoestima...). Només s’aconsegueix amb respecte i amb interès inequívoc



“Animals amorosos”(Humberto Maturana)

� La racionalitat com a característica humana diferencial

� L’amor com a característica humana encara més genuïna

Emmalaltim quan ens falla

AMOR

VALORACIÓ

RECONEIXEMENT



Aferrament(Bowlby, 1969; Ainsworth, Blehar, Waters & Wall, 1978)

� Segur: Interaccions segures amb els cuidadors primaris

� Nens amb millors esquemes cognitius, confort en relacions pròximes i poca necessitat de dependre d’altres

� Vida adulta: guies de conducta , expectatives més sanes en relacions amb d’altresd’altres

� Insegur / Desorganitzat:� Individus amb més tendència a percebre i a partir estrès, amb majors respostes

físiques. Més tendència a cercar mètodes externs per regular l’estat emocional (drogues, menjar)

1. Ansiós – ambivalent: Els cuidadors sobre protegeixen (traspassen límits personals d’intimitat) / Però no estan sempre disponibles / Reclamen ajuda a tercers (sanitaris, etc.)

2. Evitatiu: Els cuidadors tendeixen a negar les dificultats del nen / Augmenten la negació quan s’angoixen. Defugen responsabilitats



La dependència emocional

� Vincle:

� Imprescindible des de la primera infància (Bowlby, 1969).

� Molt important en la separació pares-adolescents (Simon, Stierlin, Wynne, 1984. Models centrípets).

� Més afectiu : necessitat de satisfer (gratificar)mútuament desigs i necessitats imperants

� Més cognitiu : necessitat de pensar que es comparteix tot (percepcions, creences, idees)

� Més pragmàtic : aspectes més ètics (lleialtat: que pot dur a sentiments de culpa i a estils de vida autodestructius: abús de drogues, fracassos socials, ideació suïcida, etc)

� Individuaciódisfuncional

� Pseudo- individuacióAddictes intoxicats per substàncies (Stanton et al, 1978)

� Hiper individuació (Deslligat rígidament dels altres, autístic, desconfiat, paranoide)

� Hipo individuació (Fusió simbiòtica amb els altres: sentiment del self, experiència, rol ocupacional, sexual, etc.)

� La conducta sembla indicar individuació� La persona exhibeix un estat infantil i dependent



Significat de les addiccions

A partir d’una constatació: La necessitat de conciliar dependència i autonomia en qualsevol tipus de desenvolupament.

(1. Individual, 2. Familiar, 3. Social)

� Les addiccions s’han interpretat com a:1. Forma de satisfer els impulsos de la líbido (Freud). Expressió 1. Forma de satisfer els impulsos de la líbido (Freud). Expressió

d’omnipotència (Dupetit, 1979 i d’altres) i del narcisisme (Kohut, 1971, Guimon, 1989, etc.). Olivenstein i la imatge del “mirall trencat”.Forma de defendre’s de mals pitjors (de l’ansietat, de la depressió, de la psicosi, etc.).

2. Dificultats d’emancipació. “Niu buit” o “deslletament dels pares” (J. Haley, 1973). D’altres dificultats del cicle vital (jubilació, vellesa, etc.)

3. Por a créixer, por a assumir un rol plenament adult. Emergència de malestar social (O. Romaní, 1985 i d’altres)



Orientació en la intervenció terapèutica

� Donar un significat als símptomes implica obtenir direccions per plantejar tractaments

1. Traducció del llenguatge analògic (gestos, símptomes) a un llenguatge comprensible amb paraules. Per conèixer:� De què m’estic defensant? (dificultats d’individuació, de desvinculació)� En què m’ajuda el consum? Quin efecte em produeix la substància?� En què m’ajuda el consum? Quin efecte em produeix la substància?

(automedicació)� De quina manera em permet / m’obliga a participar de les

dinàmiques relacionals (familiars, socials)

2. Recerca de diferents formes de resoldre les dificultats� Més coherents amb les necessitats de maduració personal� Acceptables / possibles / convenients per als sistemes d’interacció

més significatius (harmonia entre les necessitats d’equilibri i de desenvolupament: cicle vital)



Tipologia de les toxicomaniesQuè hi ha darrera la cortina del consum?

Toxicomanies: comportaments simptomàtics de segon nivell (L. Cancrini, 1988)

A: Traumàtiques: Poc selectives. Només importa desconnectar.

B: De l’àrea neuròtica: Triangulació manipuladora. Teatrals.

C: De transició: Clima d’invalidació. Autodestructiu

D: Sociopàtiques: Manca de límits. Mancances socials



Antecedents familiars d’addiccions

químiques

40%

50%

60%

46%

0%

10%

20%

30%

1985-89 1990-94 1995-99 2000-04 2005-09 Total

Font: CAS Baix Llobregat Nord

27% pare / mare24% germà /na22’5% més d’un familiar



Substàncies d’abús i desenvolupament

DUES POSSIBILITATS EN RELACIÓ A

QUI FA L'ABÚSDE DROGUES

MAJOR POSSIBILITATD'INTERFERÈNCIAO DE DISTORSIÓ

DE LA MADURACIÓ

L'INFANT OL'ADOLESCENT

INTENSA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL QUE TÉ

L'INFANT O L'ADOLESCENTDEL SEU ENTORN

EL/ELS ADULT/SAMB QUI CONVIU



Reaccions adaptatives en fills

d’addictes a substàncies

� ”Silenci”:� Assumpció de funcions paternes,

sobrecàrrega

� Cap demanda, negació de necessitats

� ”Soroll”:� Actituds histriòniques, massa infantils

� Psicopatologia� Trastorns de conducta

� ” de personalitat

� ” per ús de substàncies...



Els fills dels alcohòlics

� Problemes:� Síndromes alcohòlics fetals� Víctimes d’abús i de negligència� Menor resposta biològica al consum d’OH� Personalitat més vulnerable (desconfiança dels adults)

� Més predisposició a presentar psicopatologia� Més predisposició a presentar psicopatologia

� Factors protectors:� Si es manté una relació familiar estructurada i funcional� Si es supleix l’estabilitat des de les famílies d’origen dels pares� Si el pare que no beu ofereix estabilitat i suport



Diferències entre germans(antecedents familiars d’addiccions)

� No tant biològiques:� Els germans que no abusen de drogues tenen anomalies

cerebrals similars als que n’han abusat durant molts anys (particularitats cerebrals que fan menys eficient l’autocontrol). Per tant, tenen una predisposició similar per fer-se addictes (Ersche, K. et al, 2012)(Ersche, K. et al, 2012)

� Sinó psico-socials:� Gènere: Masculí / femení

� Edat: Gran / mitjà / petit

� Rol: Protegit / parentalitzat / triangulat / abusat / descomfirmat

� Consideració (mite): Bo – dolent / prestigiós - fracassat



La resiliència(Cyrulnik, B. 2001; Barudy et al. 2005)

Capacitat d’una persona o d’un grup per mantenir la seva projecció cap el futur, malgrat l’adversitat, els esdeveniments desestabilitzadors, les condicions de vida difícils i els traumes, a vegades greus

� Resposta més comuna del que sembla� No indica patologia, sinó un ajust saludable a l’adversitat

ConvéMillorar la resiliència dels adultsPotenciar la resiliència des de la infantesa



40%

60%

80%

100%

Diferències de gènere

0%

20%

1985-89 1990-94 1995-99 2000-04 2005-09 Total

Dona Home

Font: CAS Baix Llobregat Nord



Les parelles dels addictes

És relativament freqüent observar:Alcohòlic deprimit que li millora l’ànim amb l’abstinència

Alcohòlic que es deprimeix amb l’abstinència (consum simptomàtic)

Parella que millora l’ànim amb l’abstinència del cònjuge

Parella que es deprimeix amb l’abstinència (la relació se li fa massa simètrica)



Estils d’afrontament dels cònjuges

� Habitualment, veiem una barreja d’actituds i de conductes(útils / improductives / totalment contraproduents per ajudar a superar l’addicció)

1. Ajut constructiu (equilibri simètrico-complementari)

2. Confrontació desqualificadora (escalada simètrica)

Manipulació3. Manipulació (complementarietat aparent / simetria encoberta)

4. Rodeig, evitació (complementarietat rígida, en posició down)

5. Afalacs, sobreprotecció (complementarietat rígida, en posició up)

Convé ajudar-lo aDescobrir / expressar sentiments

Ordenar / entendre esdeveniments

Confirmar el self / les propostes vàlides



La co-dependència (“L’addicció a l’amor”)

� Descrit en familiars d’addictes (alcohol, d’altres)� Cònjuges , progenitors i fills –sovint dones-

� Depenen emocionalment de qui pateix una dependència � Faciliten el procés d’addicció de l’altra persona. No ajuden a madurar� S’ocupen de l’altre més que de la cura d’un mateix (auto anulació per sentir-

se important): Intent infructuós de cobrir les necessitats afectives.

� Té característiques semblants als trastorns de personalitat� Patró d’experiència interna i de comportament des adaptatiu (allunyat de les

expectatives culturals), persistent i inflexible� Afecta cognicions, afectivitat, relacions interpersonals, control d’impulsos

� Cal tractament (si es genera demanda)Sempre és important intervenir sobre els familiars co-addictes



Història familiar del co-addicte a la

infantesa

� Ambient d’infelicitat, caos, desconcert� Habitualment s’ha rebut poc afecte, descuit, exigència

� Problemes familiars greus que són negats (Acostuma a haver conflictes de parella, addiccions, trastorns mentals, violència, incest...)

Comunicació restringida� Comunicació restringida (només temes intranscendents, aïllament emocional en no parlar del que interessa: provoca ansietat, incomprensió, confusió)

� Es busquen culpables als problemes (mite del cap d’esquila), així es protegeix la autoimatge familiar i s’evita haver d’assumir responsabilitats en els problemes (s’impossibiliten solucions sòlides)

� La personalitat s’estructura entre triangulacions, negligències i sensacions de culpa



El coaddicte a l’edat adulta

� Estableix relacions disfuncionals de forma compulsiva, (sense atendre el patiment propi que els suposa)

� Mite del rescat: l’objectiu principal a la vida es centra en exercir el paper de salvador de l’altre. Per això és fàcil que es relacioni amb gent problemàtica (rescatar per enfortir un vincle)

Pot considerar-se un addicte , amb � Pot considerar-se un addicte (a les relacions), amb síndrome d’abstinència inclòs� Quan l’altre no respon es sent frustrat, es deprimeix i vol

controlar més� Amb tant d’ajut ofert es busca generar necessitat de la seva

presència i, així, evitar ser abandonat.

� Pot arribar a abusar i a dependre de l’alcohol o d’altres drogues



A qui li cal tractament?

� El coaddicte presenta:

� Baixa autoestima� Depressió� Obsessió� Necessitat de controlar� Negació

� La relació de parella mostra:

� Desconfiança� Desequilibri de poder i

d’obligacions� Evitació� Desqualificacions i baralles

� Dependència� Comunicació pobre� Límits dèbils� Manca de confiança� Ira� Problemes sexuals� Abús de substàncies

(medicaments...)

� Desqualificacions i baralles� Negligències� Problemes sexuals� Gelosia� Maltractament� Problemes amb fills i amb

famílies extenses� Problemes socials (diners,

vivenda, ordre públic...)



La família

� Sistema obert que funciona:� En relació a un context social i cultural més gran (interactua amb el treball,

l’escola, els sistemes de salut, judicials, etc.)

� Segons uns esquemes aplicables a tots els sistemes (Von Bertalanffy, 1969)

� Sistema regit per regles (Jackson, 1965)

� Redundàncies (base homeostàtica): Explícites / Implícites

� Marquen rols i una Jerarquia: clara i inequívoca si és funcional (patològica la � Marquen rols i una Jerarquia: clara i inequívoca si és funcional (patològica la inversió de rols)

� Composició molt variada: monoparental, trigeneracional, reconstituïda, etc.

� Dividida en subsistemes: conjugal, parental, filial, fratern, d’altres

� Comparteix història, valors i mites: (harmonia, expiació, rescat...)

� Evoluciona en etapes (cicle vital) , a través de crisis:� bucles de retroacció negativa: donen estabilitat al sistema

� Bucles de retroacció positiva: permeten canvis



Tipologia familiar (S. Minuchin)

� Límits: difusos, clars i rígids� Famílies:

deslligades espectre normal aglutinades



Triangles relacionals

� Triangle: unitat sistèmica bàsica� Aliança: complicitat per anar millor � Coalició: complicitat per anar contra un tercer

� La inestabilitat de les díades provoca triangles relacionals:� Triangulacions manipulatòries� Triangulacions manipulatòries� Triangulacions desconfirmadores

� Efecte de les triangulacions:� Estabilitzen la díada (no es trenca: homeostasi)

� Contenen la tensió / desplacen el conflicte / eviten la intimitat

� Carreguen els problemes sobre el tercer

� Triangulació impossible

PM

F



Mites familiars

� Conviccions compartides per tots els membres d’una família� No s’expliciten (s’han de deduir)

� Distorsionen la realitat: Harmonia, expiació, rescat...� Contenen regles secretes de la relació (equivalent als mecanismes de

defensa individuals: eviten dolor, conflicte, vergonya...)

� Promouen rituals (Accions d’acord automàtic. Àrees de pau)

� No són exclusius de les famílies patològiques (com més mitologia � No són exclusius de les famílies patològiques (com més mitologia menys marge de llibertat)

� Per cada rol definit existeix un contrarol ocult� Responsable / Irresponsable - Malalt / Sà� Pròxim / Distant - Mestre / Alumne

� En teràpia: � Enfrontar el mite pot fer perdre la teràpia (millor respectar-los)

� Famílies sense mites nutricis: es pot ajudar a crear-los (RITUALS)



Principals mites familiars

� De l’harmonia:� Quadre idíl·lic de la vida familiar passada i present� A vegades, en clar contrast als ulls d’un observador

� Del perdó i la expiació:� Una o varies persones són les úniques responsables de la situació � Una o varies persones són les úniques responsables de la situació

en que es troba la família

� Del rescat:� S’atribueixen poders màgics a una persona de fora de la família,

considerada benefactora o salvadora (per exemple, el terapeuta)

� S’espera d'algun membre familiar metes no assolides per d’altres� Un membre protegirà l’indefens (fa símptomes per oferir al salvador)



Etapes del cicle vital (Haley, J)

� El període del festeig� El matrimoni i les seves conseqüències� El naixement dels fills i el tracte amb ells� Dificultats matrimonials del període intermedi� Dificultats matrimonials del període intermedi� El “deslletament” dels pares (“niu buit”)

� El retir de la vida activa i la vellesa

Els símptomes apareixen quan s’interromp o es disloca el cicle vital familiar o d’un altre grup natural



Models de tractament

� Davant d’una simptomalogia psíquica concreta:� Provar de controlar-la: estabilitzar-la, reduir-la, aniquilar-la, sublimar-la

� Identificació i acceptació del defecte� Medicació i d’altres recursos de millora simptomàtica� Esforç d’adaptació dins del model vigent de relació familiar i social

(problema individual que afecta un grup)(problema individual que afecta un grup)

� Provar d’alliberar l’individu de les limitacions i restriccions d’una xarxa social en dificultats� Detectar problemes d’Individuació i de Desvinculació� Aprofitar l’energia de la crisi (patiment, necessitat de canvi) per afavorir el

pas a una etapa més ajustada del cicle vital (individual i familiar)

Introducció de varietat i riquesa a la vida d’una persona



Addicció i família de Josep Checa

Documents

Transcript of Addicció i família de Josep Checa