Jordi Llonch Esteve 1 de 10 CC BY-NC-SA

ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES. COMPTABILITAT

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ D’ORGANITZACIONS

Prova d'Avaluació Continuada 2 – PAC2

MÒDUL 2: FINANCES DE LES ORGANITZACIONS

Enunciat

Format de lliurament

Data de lliurament

Consultors: Santiago Bartolomé Juncosa

Marta Fernández Pons Maria Teresa Montoliu Monfort Josep Sánchez García Gala Cortadellas Bertran

Jordi Llonch Esteve Grau en multimèdia

CC BY-NC-SA

Jordi Llonch Esteve 2 de 10 CC BY-NC-SA

Enunciat de la PAC

Recordeu que la capacitat de raonament i de síntesi es tindrà en compte en la valoració de les qüestions plantejades. MAPA CONCEPTUAL (0,5 punts) Feu un esquema (mapa conceptual, mapa mental...) dels conceptes que han aparegut en aquest mòdul. Aquest esquema us ha de servir per estar segurs que heu entès els conceptes i la seva interrelació. (I també us serà útil de cara a l’estudi posterior i a la recapitulació final de l’assignatura)

Podeu fer-ho amb la tecnologia que vulgueu i que us sigui més còmode o més interessant : des de escriure-ho a mà i digitalitzar-ho, a utilitzar una eina pensada per això com FreeMap (http://freemind.sourceforge.net/wiki/index.php/)o senzillament amb el vostre editor de textos, o amb la eina de presentació... Ens interessa el resultat de l’esquema/mapa, no amb quina eina l’heu fet.

Genereu una imatge d’aquest esquema/mapa que pugueu incloure en el document de solució d’aquesta PAC. A continuació es mostra el mapa conceptual en una imatge. Per analitzar-lo amb més detall, consultar la versió web: http://mind42.com/pub/mindmap?mid=b36c2843-9729-40e9-bee7-59be1d5dfc04&rel=url

Jordi Llonch Esteve 3 de 10 CC BY-NC-SA

PREGUNTES TEÒRIQUES (2,5 punts: 1,25 punts / pregunta)

1- Acabeu de ser fitxats com a Directors Financers de l’empresa NoPita, SA., especialitzada en la venta d’instal·lacions i equipaments esportius com camps de gespa. Mirant la comptabilitat, observeu com després de la posada en marxa del Plan E al 2009-2010, l’empresa va tenir una important creixement de la facturació, doncs es va disparar la demanda del seu producte estrella: “camps de gespa artificial”, i els seus clients finals majoritàriament van ser els ajuntaments. Durant el darrer any s’observa també un alarmant creixement dels terminis de cobrament de les factures als seus clients, mentre que els terminis de pagament als seus proveïdors no ha crescut en la mateixa mesura. Així, és normal observar com els ajuntaments actualment estan trigant en promig d’uns sis mesos a pagar. Aquesta situació: increment de vendes juntament amb allargament dels terminis de cobrament ha provocat una situació de falta de liquiditat, tot i que la solvència és bona (manté una important cartera de factures per cobrar a clients), hi ha una clara manca de recursos a curt termini amb els que poder fer front als pagaments periòdics del dia a dia: nòmines, seguretat social, llum, assegurances, etc. Es fa evident recórrer a alguna font de finançament temporal. Es demana, com a Directors Financers, que: a) Proposeu i argumenteu una mesura de finançament idònia per la

situació descrita, entre les que apareixen al punt 1.1.1 del BIT 21. Ja que l’empresa necessita fer front a pagaments periòdics durant un període curt de temps, és a dir, per una necessitat puntual deguda a un desfasament temporal entre els pagaments i els cobraments, la millor mesura de finançament seria demanar un crèdit. D’aquesta manera podria pagar nòmines, seguretat social, llum, etc. durant els sis mesos (aproximadament) que els ajuntaments estan trigant a pagar.

b) Comenteu alguna de les avantatges de la mesura.

Segons la situació actual els ajuntaments estan trigant uns sis mesos a pagar de mitjana, així que pot ser que n’hi hagi que triguin més a pagar. Un crèdit té l’avantatge de poder-se renovar un cop ha vençut, cosa que permetrà fer front als pagaments encara que els ajuntaments triguin més.

En cas contrari, si els ajuntaments triguen menys a pagar, NoPita S.A. necessitarà menys diners i només haurà de pagar els interessos dels diners que utilitzi.

2 – L’empresa NoPita SA, després de resoldre els seus problemes financers a curt termini i davant l’augment de demanda registrat el 2010, ha invertit 2 milions d’euros en una nova màquina que permet incrementar la velocitat de producció de gespa artificial, des de els 10.000m2 diaris fins els 15.000m2 diaris.

Jordi Llonch Esteve 4 de 10 CC BY-NC-SA

També gràcies a les investigacions del departament d’ I+D s’ha pogut llençar un nou producte al mercat, que consisteix en una gespa artificial especialment indicada per circuits de curses, tant de motos com d’automòbils, que permet una major seguretat en casos de sortides de pistes o caigudes. Després de realitzar els pertinents tests, i el favorable resultat obtingut, l’empresa ha destinat 10 milions d’euros a la construcció d’una nova màquina per l’elaboració d’aquest nou producte, que són pagats mitjançant els recursos en efectiu de que disposa. Es demana:

a) Indica com es poden classificar ambdues inversions segons els diferents criteris que apareixen al punt 1.4 del BIT22. Comenta també com són ambdues inversions des del punt de vista de les interrelacions que presenten. Primera inversió:

Segons naturalesa: màquina Segons destinació: inversió industrial Segons paper: d’expansió Segons estructura de corrent de cobraments i pagaments: un pagament

i diversos cobraments Segons perfil financer: inversió simple

Segona inversió:

Segons naturalesa: màquina Segons destinació: inversió industrial Segons paper: d’expansió Segons estructura de corrent de cobraments i pagaments: un pagament

i diversos cobraments Segons perfil financer: inversió simple

La interrelació que presenten entre elles és de tipus independent tècnic, ja que no tindran cap efecte entre elles. Cada màquina serveix per a fabricar un producte diferent i no relacionat amb l’altra.

b) Indica quins paràmetres hauràs hagut de tenir en compte, com a Director

Financer, per determinar la viabilitat o no d’aquests projectes d’inversió segons un criteri de decisió dinàmic. Seguint el model d’inversió dinàmic, s’ha d’analitzar el VAN, el TIR i l’IR.

PREGUNTES TEST (2 punts: 0,25 punts / pregunta)

Aquest test està format per 8 preguntes en les quals només hi ha una resposta correcta. Intenteu entendre els conceptes i aspectes que es plantegen per a una millor comprensió del contingut dels mòduls. Utilitzeu el model adjunt per a les respostes d'aquest test.

1 2 3 4 5 6 7 8 D B C B C C D A

Jordi Llonch Esteve 5 de 10 CC BY-NC-SA

1. Atenent a la corrent de fluxos (estructura de cobraments i pagaments) que genera la inversió en la màquina de fabricar el nou producte de gespa artificial de l’empresa NoPita, SA, podria definir-se la inversió com:

a. Inversions de reposició o inversions d’expansió. b. Inversió d’un pagament i un sol cobrament. c. Inversió amb diversos pagaments i un sol cobrament d. Inversió amb un pagament i varis cobraments

2. Els fluxos d’un projecte d’inversió son a0 = -1000 ; a1 = 2851 ; a2 = 3898. Indiqueu quin serà el Valor Actual Net, amb una tassa de descompte del 5%:

a. 5.749,00 b. 5.250,84 c. 6.749,00 d. 1 any

3. En un projecte d’inversió en que s’obté un valor de VAN de 100 u.m., podem afirmar que:

a. La Tassa Interna de Rendiment o TIR serà superior a la tassa de descompte, utilitzada per l’actualització dels fluxos de caixa futurs

b. La Tassa Interna de Rendiment o TIR serà inferior a la tassa de descompte, utilitzada per l’actualització dels fluxos de caixa futurs

c. Segons el criteri del VAN aquest serà acceptat com a viable, però segons el criteri de la TIR aquest podria ser rebutjat (considerat no viable), donat que no sabem quina és la tassa de descompte

d. Cap dels anteriors

4. El FACTORING és: a. Un lloguer del crèdit que representen les factures, per la qual s’obtindrà

un tipus d’interès en efectiu per part de qui les cedeix. b. Una venta dels drets de cobrament a una empresa que s’encarregarà

de gestionar el seu cobrament. c. Una font de finançament espontani d. Totes les anteriors

5. Els nous portals d’Internet que permeten l’adquisició d’articles de consum com roba, productes electrònics o material esportiu, són un clar exemple de:

a. Monopoli, doncs són sempre els mateixos inversors els que hi ha darrera d’aquestes empreses

b. Oligopoli, doncs com són poques empreses acostumen a posar-se d’acord en vendre a preus molt reduïts

c. Competència perfecta, doncs la gran quantitat de tendes on line que ofereixen els mateixos béns fa que si una empresa intentés pujar una mica el preu no li comprarien.

d. No podem considerar que siguin empreses que operen en el mercat, doncs són tendes “virtuals”.

6. En general podríem dir que les mesures monetàries expansives introduïdes pel govern americà per fer front a la crisi, denominades de “flexibilització quantitativa”, mitjançant les quals s’incrementa la quantitat de moneda en circulació (es fabriquen nous bitllets), generen:

Jordi Llonch Esteve 6 de 10 CC BY-NC-SA

a. Inflació de costos b. Inflació de demanda c. Inflació monetària d. Inflació industrial

7. L’empresa Telefònica va obtenir un benefici de 10.167 milions d’euros el

2010, dels quals pretén destinar com a retribució als accionistes una xifra de 6.400 milions. La resta de beneficis que no es reparteix als accionistes podríem dir que:

a. Constitueixen una font de finançament externa, doncs el benefici s’obté de les operacions externes de l’empresa

b. Representa una mesura d’autofinançament de manteniment c. Formarà part de l’actiu de l’empresa, doncs són diners que poden ser

invertits en l’adquisició de nous elements productius o altres empreses. d. És una font de finançament interna

8. El mètode anomenat “Pay Back”: a. Té en compte la totalitat dels fluxes generats en el projecte d’inversió b. Es tracta d’un criteri senzill d’aplicar i per tant, àmpliament utilitzat c. És un mètode dinàmic de valoració i selecció d’inversions d. Cap de les anteriors

PREGUNTES PRÀCTIQUES (5 punts)

EXERCICI 1 (2 punts)

Al sol·licitar la informació de les diferents partides patrimonials que s’obtenen de la comptabilitat de l’empresa NoPita SA, de la qual en sou responsables financers, el cap de comptabilitat us ha facilitat la següent llista, en la qual no apareix una dada important (capital social) que haureu de mirar de calcular:

Locals 130.000 € Proveïdors 75.000 € Vehicles 15.000 € Reserves 30.000 € Beneficis pendents de distribució 15.000 € Existències 30.000 € Clients 18.000 € Préstecs a llarg termini 30.000 € Bancs 12.000 € HP Deutora per IVA 3.500 € Caixa 1.500 € Capital Social ?????

Es demana que:

Jordi Llonch Esteve 7 de 10 CC BY-NC-SA

a) Confeccioneu el balanç amb les dades facilitades, i determineu quina és la xifra de capital social que hi manca.

ACTIU PASSIU Immobilitzat

Material Locals 130.000 Vehicles 15.000

Actiu circulant

Existències Existències 30.000

Realitzable Clients 18.000 HP deutora IVA 3.500

Disponible Bancs 12.000 Caixa 1.500

No exigible Capital social 60.000 Reserves 30.000 Beneficis pendents de distribució 15.000

Exigible a llarg Préstecs llarg termini 30.000

Exigible a curt Proveïdors 75.000

TOTAL ACTIU 210.000 TOTAL PASSIU 210.000

Per al càlcul del capital social he partit de què el total actiu ha de ser igual al total passiu i he realitzat una resta per a determinar-lo.

b) Calculeu el fons de maniobra i interpreteu el seu resultat.

FM = AC – PC = 65.000 – 75.000 = - 10.000 o FM = PF – AF = 135.000 – 145.000 = - 10.000 Com que el fons de maniobra és inferior a zero, l’empresa no està equilibrada financerament. Actualment es troba en una possible suspensió de pagaments, ja que ha de tornar més diners a curt termini dels que pot tornar.

c) Calculeu la ràtio de tresoreria i interpreteu el seu resultat.

RT = (disponible + realitzable) / exigible a curt termini = 35.000 / 75.000 = 0,467 Els valors ideals haurien de situar-se entre 0,8 i 1. Així doncs, el valor està fora de límits, cosa que significa que no tenen prou diners per a afrontar els deutes a curt termini. d) Calculeu la ràtio de liquiditat i interpreteu el seu resultat. RL = actiu circulant / exigible a curt = 65.000 / 75.000 = 0,867 La ràtio de liquiditat hauria de ser superior a 1 i els valors ideals estan entre 1,7 i 1,9. En aquest cas, ni tan sols arriba a l’1, així que l’empresa està en una mala situació financera.

Jordi Llonch Esteve 8 de 10 CC BY-NC-SA

EXERCICI 2 (1,5 punts) Calculeu el termini de recuperació (Payback) de cada una de les inversions següents, determineu l’ordre de preferència i comenteu els avantatges i desavantatges que presenta aquest criteri de selecció d’inversions.

PROJECTE DESEMBORSAMENT FLUXOS NETS DE CAIXA

INVERSIÓ INICIAL ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5

X -10000 3000 3000 2000 2000 8000

Y -12000 3000 3000 4000 4000 0

Z -10000 4000 3000 2000 4000 1000

Inversió X:

Benefici mitjàX = (3000 + 3000 + 2000 + 2000 + 8000) / 5 = 3600

PB0X = - 10000 + 3000 + 3000 + 2000 + 2000 + 8000 10000 4 anys

PB0X = 4 anys

TRCaX = Benefici mitjàX / A0X = 3600 / 10000 = 0,36 36 %

Inversió Y:

Benefici mitjàY = (3000 + 3000 + 4000 + 4000 + 0) / 5 = 2800

PB0Y = - 12000 + 3000 + 3000 + 4000 + 4000 + 0 10000 3 anys 2000 ½ any

PB0Y = 3 anys i 6 mesos

TRCaY = Benefici mitjàY / A0Y = 2800 / 12000 = 0,23 23 %

Inversió Z:

Benefici mitjàZ = (4000 + 3000 + 2000 + 4000 + 1000) / 5 = 2800

PB0Z = - 10000 + 4000 + 3000 + 2000 + 4000 + 1000 10000 3 anys 2000 ¼ any

PB0Z = 3 anys i 3 mesos

TRCaZ = Benefici mitjàY / A0Z = 2800 / 12000 = 0,28 28 %

L’ordre de preferència d’inversions depenent del temps en que es rendibilitzaria la inversió seria: primer la Z, després la Y i després la X.

Avantatges:

És un model d’inversió fàcil de calcular.

Requereix poca informació i, per consegüent, pocs recursos per a fer el càlcul.

Jordi Llonch Esteve 9 de 10 CC BY-NC-SA

Desavantatges:

No té en compte el factor de descompte del diner.

Està limitat a projectes a curt termini en el cas que l’empresa tingui predilecció per aquest tipus de projectes.

No té en compte els fluxos de caixa que tindran lloc després del termini de recuperació.

EXERCICI 3 (1,5 punts)

Una inversió requereix un desemborsament inicial de 40.000 euros i genera, en els quatre anys que dura, els cobraments i pagaments següents:

any 1 any 2 any 3 any 4 Cobraments 40.000 50.000 50.000 60.000 Pagaments 30.000 20.000 20.000 40.000

10.000 30.000 30.000 20.000

Determineu per a quin cost de capital (tassa de descompte r) és viable la inversió segons el criteri VAN.

TIR = - A + Q1 / (1+r) + Q2 / (1+r)2 + Q3 / (1+r)3 + Q4 / (1+r)4 = 0

TIR = - 40000 + 10000 / (1+r) + 30000 / (1+r)2 + 30000 / (1+r)3 + 20000 / (1+r)4 = 0

Introduint totes aquestes dades a l’Excel, la tassa de descompte r equival a un 38 %.

Anys Fluxos de caixa 0 -40000 1 10000 2 30000 3 30000 4 20000

TIR 38%

Així doncs, sempre i quan la tassa de descompte sigui menor al 38 %, la inversió serà viable.

Format de lliurament Envieu un e-mail a la bústia de la pastilla de l'aula denominada Lliurament d’Activitats. L'e-mail haurà de contenir un fitxer .doc, .rtf, .pdf, o .odt adjunt amb les respostes a les preguntes formulades, no és necessari que l'esmentat arxiu contingui els enunciats. Al peu de pàgina escriviu el vostre nom complet i el nombre total de pàgines que conté la resposta.

Jordi Llonch Esteve 10 de 10 CC BY-NC-SA

Data de lliurament La data límit de lliurament és a les 24 hores del dia 1 de novembre de 2011. Les solucions de la PAC2 apareixeran a l'aula el dia 3 de novembre de 2011.