Adobat en Verd

16
Per. Xavier Pérez Tècnic Agrícola DISSENY DE L’HORT: Rotacions i Associacions de cultius

Transcript of Adobat en Verd

  • Per. Xavier Prez

    Tcnic Agrcola

    DISSENY DE LHORT:

    Rotacions i Associacions de cultius

  • ADOBS EN VERD

    INTERS DE LADOB VERD A LA ROTACI:

    Protegeixen el terra de lerosi i la desecaci (sl ms fresc a lestiu i

    ms calent a lhivern)

    Dinamitzen els processos biolgics del sl

    Milloren lestructura del sl (millora de la porositat i les condicions de

    desenvolupament radicular)

    Milloren linfiltraci de laigua al sl

    Enriqueixen el sl delements fertilitzants

    Limiten el desenvolupament de males herbes.

  • CARACTERSTIQUES DESITJABLES EN UN ADOB EN VERD:

    Tenir cicles rpids

    Aportar abundant matria orgnica (Biomasa, Humus)

    Posseir una proporci C/N adequada (Facilitar descomposici

    rpida)

    Poder fixar N

    Tenir capacitat de reduir el desenvolupament de les adventcies

    Capacitat de micorritzaci

  • NOM COM ESPCIE DATA DE

    SEMBRA

    DOSI de

    sembra

    Catal Castell Kg./ha

    Guixa Almortas Lathyrus sativus

    Trams Altramuz Lupinus albus Oct-des a abril-maig

    120-180

    Psol Guisante Pisum sativum Set-oct a mar-abril

    (tamb

    sembres de

    primavera)

    150-200

    Faves Habas Vicia faba Oct-nov a finals abril-

    maig

    150-200

    Mongeta Juda Phaseolus vulgaris

    A la

    primavera

    dabril-maig a

    juliol-agost. A

    la tardor:

    juny-jul a

    set-oct

    Lupulina Lupulina Medicago lupulina

    De primavera

    a tardor

    25-30

    Melilot, Almeg Meliloto Melilotus officinalis

    Serradella Serradella Ornithopus sativus

    Trvol

    dAlexandria

    Trbol de

    Alexandra

    Trifolium alexandrinum

    Abril-maig a

    finals set

    20-25

    Trvol anual Trbol anual Trifolium incarnatum

    Abril-maig a

    agost-set

    25-30

    Vea Veza Vicia sativa oct-des 80-100

    NOM COM ESPCIE DATA DE

    SEMBRA

    DOSI de

    sembra

    Catal Castell Kg./ha

    Alfals Alfalfa Medicago sativa

    De primavera

    a tardor

    25-30

    Trams Altramuz

    perenne

    Lupinus polyphyllus

    Trvol blanc Trbol blanco Trifolium repens

    Sembra en

    primavera

    5-10

    Trvol

    subterrani

    Trbol

    subterrneo

    Trifolium subterraneum

    Sembra a la

    tardor (set-

    nov), o

    primavera

    30-50

    Trvol violeta Trbol violeta Trifolium pratense

    Mar-abril a

    set.

    20-25

    Lleguminoses Millorants (fixaci de N)

    Anuals

    Plurianuals

  • trapadella

    Adob en verd de vea Nduls a les arrels de alfals

    Faves

    LLEGUMINOSES en ADOB VERD

  • Cereals Deixen bona estructura del sl

    Produeixen molta biomasa

    Gaireb sempre en barreja. Serveixen de suport

    a les lleguminoses

    NOM COM ESPCIE DATA DE

    SEMBRA

    DOSI

    de

    sembra

    Catal Castell Kg/ha

    Civada Avena Avena Sativa Oct-Nov, fins abril 100-120

    Ordi Cebada Hordeum vulgare Oct-nov, fins abril-maig

    130-140

    Sgol Centeno Secale cereale Oct-nov, fins abril-maig

    100-150

    Sorgo Sorgo Sorghum bicolor Abril a finals estiu 30-40

    Raigrs

    itali

    Raygrass,

    ballico

    italiano

    Lolium multiflorum

    Finals estiu a inicis

    hivern

    20-25

  • NOM COM

    Catal Castell

    ESPCIE DATA DE SEMBRA DOSI

    de

    sembra

    (Kg/ha)

    Col farratgera Col Forrajera Brassica oleracea Abril-Juny (planter) a set-oct

    2-3

    Colza farratgera Colza Forrajera Brassica napus Mar-abril a set en varietats destiu; oct-nov a

    maig var dhivern

    8-12

    Mostassa blanca Mostaza blanca Sinapis alba Mar-abril a set. 10-20

    Nap farratger Nabo Forragero Brassica rapa Set-oct a des-gener 8-12

    Rave farratger Ravano Forragero Raphanus sativus Quasi tot lany 15-20

    Crucferes Creixement rpid (pioneres)

    Aport de gran massa vegetal

    Per les seves arrels profundes, tenen capacitat d'utilitzar reserves de nutrients en capes fondes (K)

  • Nap farratger

    Rave farratger

  • NOM COM

    Catal Castell

    ESPCIE DATA DE SEMBRA DOSI de

    sembra

    (Kg/ha)

    Fajol Alforjon Fagopyrum sagittatum Agost - setembre

    Espinacs Espinaca Spinacia oleracea Gener-abril (prmavera) o

    agost-setembr (tardor)

    25-30 Kg

    Facelia Facelia Phacelia tanacetifolia Mar-abril a fianls de lestiu 10-15 Kg

    Altres families

  • Rave+sorgo

    Barreges

    Normalment millor opci que una sola

    espcie.

    Lleguminosa + cereal (la ms habitual)

  • Vea+civada

    Psol+ordi

    psol+civada

    Erb+Ray-grass

    Adob verd:

    Barreges de

    Lleguminoses i cereals

  • Parcella comparativa de diferents Adobs Verds

    Ray-grass

    Vea+civada

    Rave farratger

  • MANEIG DEL CULTIU

    SEMBRES:

    Moment de sembra

    Dosis: de 20 a 50 % ms que cultiu normal

    Com?: A voleo (per control dadventcies)

    Llavor: Si es possible ecolgica (poca disponibilitat); barata; viable (si es vella

    incrementar ms la dosi per la prdua de poder germinatiu)

    Adobat: possibilitat de fer un aport dadob previ. Justificat si p. ex. es busca

    competir amb males herbes. (sempre es recuperar)

    INCORPORACI:

    Moment: tot just quan comena la floraci (max. De vegetaci,

    nivell de lignificaci ptim per obtenir un bon humus)

    Picat (amb desbroadora de m fer varies passades si cal- No segar)

    Incorporaci al sl: Paulatina: amb varies passades de grada o cultivador

    Sembres de PRIMAVERA: abans de conreus exigents destiu

    Sembres dESTIU: Desprs de conreus que es cullen aviat

    Sembres de TARDOR: Per cobrir el sl durant lhivern

  • Incorporaci de ladob verd (1)

  • Incorporaci de ladob verd (2)

  • RENDIMENT FERTILITZANT DEL ADOBS EN VERD

    Biomasa fresca: de 15 a 60 t/ha

    Biomasa seca: de 5 a 8t/ha

    Humus aportat al sl: 250 kg/ha (plantes poc lignificades)

    1200 kg/ha (plantes ms lignificades;

    crucfeces o gramnies)

    Un adob en verd equival a aportar 10-25 t/ha de fems poc descomposat

    PERIODES DE CULTIU

    Primavera-estiu: (per cultiu principal dhivern)

    sorgo, rave i altres crucferes; alfals, vea, girasol, la faclia,

    lespinac, les mongetes i el ray-gass

    Tardor-hivern: (per cultiu principal destiu)

    raves i altres crucferes; vea i civada; psols (sols o amb

    civada o ray-grass; alfals, faves, ordi o sgol