I

<�l VILANOVA I LA GELTRú - CANIGó

G' ETAPA MONESTIR DE MONTSERRAT - CAVALL BERNAT - MONISTROL

10 de gener 198E

==========================�==============�===�=================

MONTSERRAT

Montserrat és frontera entre comarques veïnes i diverses. Però també és veritat que el massis montserrati és la fa9ana

meridional de la del Bages. Tant si es mira com a frontera o com a faÇana, Montserrat és una muralla espectacular . l vista

des del Bages, encara més. �s innegable que la cara més impres­sionant i bonica de Montserrat és aquesta, la del seu vessant nord.

El primer ge6graf català, el jesuïta reusenc Pau Gil, escri­via, l'any 1bOO : .. La muntanya de Montserrat és tota de roques serrades. �s per la part de Manresa la més hermosa que sia en lo món. Apa.ren 1 es raques àrguens"

Orgues, castells, piràmides . . . . , la fantasia és lliure d'o­

pinar . �s la muntanya litúrgica, la dels salms petrificats. l'altar major de Catalunya.

EL SANTUARI

El santuari d8 la Mare de Déu d e Montserrat ocupa un estret relleix del vessant sud-est de la muntanya, a

l'esquerra de] torrent de Santa Maria. Encarat a mig­jor n , li fan d'espona i cap­çalera els acimats turons que formen el gruo de la Trinitat! a la reqió dita de Sant Salvador . Aquest alt d::;sser natu¡-al l'¡;-¡npd.ra dels vents freds de tramuntana. La seva altitud és de 720 metres, calculats a l'es­planada o plaÇa davantera del Monestir . El santuari, els allotjaments principals i llurs s'escau en

serveis anexos, territori depe-

nent .del municipi de Monis·­trol de Montserrat i de la �arr6quia de Sant Pere d'aquesta vila.

I I I I I

E A.E. Talaia SSD19880110_040

����������������������������������������� i-1 - � t.i _ s���· � r- GOIGS A LLAOR DE LA �

a ·

Verge Santa Maria i a de Montserrat i � �

m LA SEVA FESTA EL 27 D'ABRIL ::-tril,:: � � '. AMICS � � Lletra: Adaptació d'un manuscrit anònim de O,.u �

� l'any 1868. .: GOIGS � � , &arcdona � n Música: Samuel Mas i Badenes. . . .•. .•. . . .

� i-1 �

�i-1 Pel bon Déu, Verge Maria, El Sant Nom d'esta muntanya Una nit la van encendre... �� n i per vostre Fill Amat, l'escampà, pel món, el vent; I del Cel un crit baixà: � tot el poble us proclamava arribant anacoretes - Apagueu aquesta llàntia,

� Sol Suprem de Montserrat. de llevant i de ponent. sinó el món s'enfOnZaràl... � :t..l I lan vida solitària - Gloriosa Moreneta: � bo i vivint austerament. Ja mai més se l'encendrà.-

� Montserrat, MUNTANYA ÚNICA, Pel bon Déu, Verge Maria... Pel bon Déu, Verge Maria... � � un present és del Senyor. :t..l � Amb Jesús, Vós, hi venleu, Ja són dotze les ermites; �

�n radiant de formosor. tretze són els ermitans, Ara els monjos us rodegen, ��

I ara sou més moreneta, i se'n conten tals prodigis i els xamosos escolans. i és més bell vostre Filló. que la gent els té per sants. Amb l'Abat, que al mig es posa,

p.ri-1 Pel bon Déu, Verge Maria... Fins les aus amb ells sojornen, us eleven fervents cants...

�� alegrant·los amb els cants. Què té la .Salve Regina-,

Pel bon Déu, Verge Maria... que entra al cor dels catalans 7

i-1i-1 Un gentil pastor hi havia Pel bon Déu, Verge Maria... � alli baix, a Monistrol, Devots d'esta terra vénen :t..l

� que en la més Santa Muntanya pelegrins de tot arreu, � n hi romàn de sol a sol; que presents de cera us duen, Montserrat, MUNTANYA ÚNICA: � � pastor ant xais i cabretes ciriers d'art i de preu, us tenim com un tresor. :t..l l""'l: relilant el flabiol. i bells vasos i oli verge, Els penyals, que el Cel senyalen, . �

i-1� Pel bon Déu, Verge Maria... per a que els ¡¡·lumineu. talment semblen pomells d'or. � � Pel bon Déu, Verge Maria... Més d'un IiIl d'aquesta terra, quan s'allunya, d'enyor morI. ..

. :- � El pastor, cert dia troba Fins setanta quatre llànties � � el Coval on éreu Vós. van cremant vora l'altar. TORNADA :l'....l n Avisava el senyor bisbe, Totes són de plata lina, � ��

que hi venia molt joiós. aU, menys una que n'hi ha... Pel bon Déu, Verge Maria, � I us alçava una Capella, Es la llàntia del rei moro i per vostre Fill Amat, :'!....!

� venerant-vos fervorós. que ja mai s'ha vist cremar. tot el poble us proclamava �

� Pel bon Déu, Verge Maria." Pel bon Déu, Verge Maria... Sol Suprem de Montserrall � � 'I. Ora pro nobis Sancta Dei Geni/rix. ,w. Ut digni efficidmur promissiónlbus Chrlsti, � i-1 OREMUS � � Bonórum ómnium targilar Deus, qui eUc/um montem gloriósre Unigéniti tui Matris insigni cullu ctariftcas: concéde; ut, � � ejúsdem lmmaculdtre semper Virginis Marire prcesidio potén/er adjúfi, ad montem, qui Cl!ristus est secúri pervenlamus, � � Qui tecum vi vit et reguar in si1!C/Ila sreculorum. Amen. � � J!P�T � � ,i � � f d, IJ í li; J JtJ >;1 J J I t:Ll j I J e �J G . p I J ]

� i-1 P�l �Q " Ve\ol.¡ Ver. '!e.J,{c\ ... ; • -'I, t rel' 'IQ!> .�:re.. �" mQI.uJ;A. m .. t. tar .• l po - � � I;} jl'J 11J} PI,. ) I J J Ir¿ lrj §j)liIS 61J) ¡'jl) Jt1!;h � � blel.l��l'o"lA. m.- - ;¡ Sot Su.- �1"fIT\, de. �ont·�e.· n'dr. )\O"�&-mlt�'IIIjlU...w�: \.I.n�t;� 1$ .. . ".,!!l'r. �

i-r li) W H 11 H p 111 HI;. b, i 111'H l'"; HI i:ir�lt .. q-ïr ¡ �i � � Amb.cJe.!o.¡\,Y",hiV��u./f&I·�l-"'l\rik l"r.tl\II."or. }f . .. #. toI4m6·�.ne-t4· \Í$mnDrl\t i-l\ó. Pet �"" � i-1 � ��������������������������������������� Edició • .'.1 lA" - Any SanI Marià 19,4 AMil l.ES IJI:OUD!éS I.L1Cl':-.ICII:S Tip. Joan Batllt,. Tort!t'rl, {J. B<\f(dll:;;�

Altres allotjaments i dependències auxiliars del santuari, els situats a la dreta del torrent corresponen al mu n icipi de

Collbató i a la seva parròquia de Sant Corneli.

Prescindint de les moltes llegendes brellades entorn de Montserrat. cal situar l'origen històric del santuari en una ermi t a documentada des de la fi del segle IX, però de probable

existència més antiga. El 20 d'abril de l'any 888, el comte Guifré el Pelós donà al Monestir de Ripoll el l l oc anomenat

Montserrat i les esglésies existents al cim d'aquesta muntanya

o als seus peus. Un document de l'any 933 ac l ar e i x quines eren

les esglésies o capelles situades a Montserrat Sant a Maria,

Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. és més versemblant que la

petita església de Santa Maria que, per un altre document del

932, consta situada dalt de la muntanya, fos l'inici del gran

santuari actual.

Oliba, el gran abat de R i p o ll i Cuixà, bisbe de Vic i pare

de tota la pàtria, és el fundador del Monestir de Motserrat.

Pels volts de l'any 1025 establia una p et i t a comunitat al ser­

vei d ' aquell a primitiva església de Santa Ma�ia.

El catàleg monumental del recinte montserrati extern comenÇa amb el claustre gòtic : una galeria subsisteix del que va cons­truir-se, al segle XV, en temps de l'abat comendatari Guiliano

delIa Rovere, futur papa Juli 11, amb una altra galeria restau­rada apro f i t a nt elements dispersos del mateix claustre, des­

truït al p r i n cipi del segle passat. Són les úniques restes gò­

t iques del vell Monestir . Al seu costat s'eleva la gran façana

moderna, projecte de l'arquitecte Folguera, i flanquejada per l'anomenada Torre Abacial. Aquesta façana, que presideix l'es­planada del santuari, obra de Puig i Cadafalch, dóna entrada al

claustr� de l'abat Argeric. del segle XVII I . Hi ha a l'entrant dos conjunts magnífics d'escultura renaixentista, els sepulcres de Bernat Vilamarí i de Joan d'Aragó, important però lamenta­

bleme nt escassa roman a l la de l'antiga decoració monumental del

Monest i ¡- .

=======================�-======:====:===:======================

1'" PART PLAÇA DE L'ABAT OLIEA -- PLA DE LES TARANTULES

CAVALL BERNAT - SERRA DE

DDR - PLA DE LA TRINITAT

SANT M1QUEL - SERRA LLARGA - SERRA DE LES PAPARRES­

LES LLUERNES - SANT S ALVA­

- PLAÇA DE L'ABAT OLIBA.

Amb el present itinerari ens proposem de donar a conèixer

una zona si t u a da en un replà damunt dels cingles del Santuari, anomen�da Tebaida, en record d'una famosa contrada eremitica de l'Egipte cristià.

La caminada ens portarà al peu del Cavall Bernat i per la

serra de Lluernes, zona gairebé insòlità per a molts de nosal­

tres, tot i haver estat sovint a Montserrat.

Els tràg�cs incendis d"ara fa dos anys no han afectat gens aquestes zones enlairades de la muntanya, només veurem els seus

2 �,"'- ��,;���,¡- ---------------------------------------------'"

efectes a la part més oriental de la ser ra Llarga, en deixar el pla de Sant Miquel.

Al nostre pas trobarem una sèrie d'antigues ermites c arrega ­des d'hist6ria i de llegendes l es quals intentarem relatar al llarg de l'itinerari.

Horari

P a r cial Total

0.00 0.00

Situats a la plaça de l'Abat Oliba (706 m), ens c a l aga far

l'antic camí de Collbató, ample i cimentat, en forta pUj ada, passant entre l'estació infer i o r del funicular de Sant Joan i la super i o r del de la Santa Cova.

Ben aviat deixarem a la dreta, el camí del Via Crucis i de la miranda de Fra Gari, i a l'esquerra el camping de Montser­rat. Poc després passem el ll i nd a r de la porta de Sant Miquel,

al costat d'una imatge de l'arcàngel patró de la muntanya.

0.13 0.13

Roca de la Llicència a l'esquerra de l cami; és un gran bloc

caigut de la muntanya. a nomenat aixi� pe r q u è era el lloc fins on els monjos tenien llicència d'anar a esperar els romeus que pujaven de Collbat6.

Passem per entre unes columnes que havien s os t i n g u t un antic

porxo; es de s féu per deixar pas al camió dels bombers a l'in­

cendi forestal de l'any 1 981 el qual arribà fins el pla de Sant

Miquel .

Quan se'ns obre la vista vers el sa ntuar i i el p l a de la

Trinitat coron a t pels Flautats trobem a l'esquerra el camí que

baixa de la creu de Sant Mique l. Prosseguim amunt pel camí ci­

ment at.

0.05 1.18

Capella de Sant Miquel en un replà a la dreta del cami. �s de factura moderna, feta en sl�bstitució d'una antiga, enrunada durant la guerra napole6nica pels exercits nacionals (1811). La

creu que hi ha al seu davant ha esta recentment restaurada.

::========================================================-====

CAPELLA DE SANT MIQUEL (821 �)

La capel l a de Sant Miquel és considerada per molts historia­dors com la primera de totes en antigor . Hi ha notícia histò­

rica de l'any 1211, quan Guillem de Montserrat i la seva muller

Beatriu cediren a la Verge els drets que tenien a la quadra i

3

dependènc i es que pertanyien a Sant Miquel.

En la Cr6nica del re i Pere IV d' Aragó, en escriure la seva anada a Montserrat el 29 d'abril de 1344 cita " . • . una església

apel.lada Sant Michael "

Com epi sod i més recent , durant la guerra amb França, el 17 de maig de 1810, l'enginyer coronel Rey, governador militar de Mo nt se rra t , amb la missió de p r eparar la defensa de la muntan­ya, declarada p laÇa forta, contra l'opinió de la Comunitat, per estratègia, segons ell, de grat o per for9a l'enderrocà del tot perquè no poguess i n fortificar-s'h i els enemics.

El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant M iquel , va és­ser novament beneïda una alt ra cape ll a er i gida damunt dels an­tics fonaments, amb una bonica creu de terme enfront . La cons­trucció fou dirig i da per l'arquitecte Villar pare, i oficià en

la cerim6nia l ' abat Miquel Muntades.

Contemporàniament s'hi ha b a st it un vistós edific i capella, completament d'estil modern.

com a

El pla de Sant Miquel, pel fet de passar-hi el cami princi­

pal i aparèixer sob tadament el Monestir, era el lloc de sortida

de la darrera eta pa de les peregrinacions pro ceden ts de Collba­tó. Era el punt on s'invocava el Sant per a no teni r cap des­gr àcia durant el viatge . Ací es descalÇaven els qui havien fet p rome t ences; carregaven creus, cadenes, barres de ferr o , tro­

feus, es disciplinaven, comenÇaven anar de genol l s, ploraven, resaven, etc. , d'acord amb l'oferiment promés, per a fer l'en­

trada sensacional al Monestir on entonaven solemnement la Sal­ve .

Lleqendàría La veu popul ar diu que la campana de l'ermita de Sant Miquel té la v i rtut de fer casadors dins de l'any els

fadr i ns o fadr ines que en tirar-hi una pedra tinguin l'encert de tocar-la.

La pràctica de tirar rocs a la campana en sentit ordàlic

arribà a estendre ' s tant que, segons conten, el pes de les pe­

dres va obl i gar a refer la teulad a de l'ermita.

===========�==:================================================

Emprenem la direcc i ó de mi gdia, passant a Drap de la gran

bassa de Sant Mique l; dominant el paisatge la ser�aldda de Sant Llorenç del Munt i del Montseny.

0.04 0.22

Pla de Sant Miquel. La vista s'obre al Penedès, fins a la

serra de Prades (Tarragona). Estem en un nucl i de camins : cap

el sud el cami�ral, antic de Collbató a Montserrat; a l'esquer­ra, el camí de la Cova; a la dreta, en constan t pujada, el cami que hem de se g uir , l'anomenat cami de les Ermites. Es diu així

per què era el començament del camí d'accés a les ermites mont­serratines. Tot i que hem de salvar un fort desnivell la pujada

està forÇa ben re par t i d a i el camí és ample i solell.

"'I

I I 1

.. __________________________________________ ..".'''''.='-,cu��'-"

Ara, anem tota l'estona per la serr a Llarga , carac t erística

per la seva manca d'accid�nts orogràfics; no té cap agulla !.

0. 20 0.42

Arr i bem a la cota 999 metr es d'altitud, sota mateix de l'e s t a c ió sup e r i o r del funicular de Sant Joan, a mb una excel­

lent vis ió sobre la part occidental de la munta nya Sant Je­

roni, Montg r ó s i roca Plana dels Llamps, i més a prop la Gorra

Marinera, San t Sa lvador, • . . .

0.02 0.44

Després d'una curta ziga- z a ga s'arriba al Pla de les Taràn­tuIes : es t ació superior del fun i cular de Sant Joan, on hi ha

un bar . Nucli de camins : a l ' esquerra el de Sant Joan, molt

ample, per on s'accedeix a l'ermita i al r e sta urant . Al davant,

i pel costat mate ix de l'es tació, t en im el carni de Sant Jeroni

per on hem de continuar passant per sota d'un pontet; hi ha un cartell indicador .

===============================================================

ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA (1066 m)

La cita més recul ada d'aquesta

ermita es troba en tre la documen­tació del rei Alfons IV; és de l 15 de ge ner de 1420 "El monarca

ordena pagar a fra Arnau Carboner, ermità, que està a M ontser ra t , a l'ermita apel.lada Sant Johan,

cent florins d'Aragó". Tamb é

consta que la construí l'abat Plà­

cid Salinas i hi treballaren al-guns sarraïns

1591, p erò po d r i a

restaurac i ó.

presoners l'any

molt bé ser una

La vida de l ' ermit a ha co negut

molts anaco retes. Fins i tot s'hi

havia acollit algú que arribà a la

dignitat pontifícia i era la que tr i aven generalment els abats en

retirar-se.

Hi ha dades que hi dinà el rei

Felip III el 10 de juliol de 1599 . L'any 1855 hi visqué encara, entre

les runes deixades per les trop es

franceses, Joan Josep Espinosa, pilot d'un vaixell me rcan t que

naufragà a les costes cantàbri-

ques.

5

I

- - -�,---,--'-----------------------------

Va fer vots de convertir-se ermi ta de Montserrat si se sal­vava. Refet, anà, de capta, fins a Sant Joan, on trobà l'ermita enderrocada, per bé que conservada la cisterna.

Hi visqué vuit mesos i es ded i cà a reconstruir l'habitatge amb les almoines que l i concedi en . Un dels v i s i tan t s li donà una participació de la rifa anomenada dels Empedrats, que orga"

ni tzava l'Ajuntament de Bar c elo na . El número va ésser premiat

amb setze duros, qu a ntita t que fou destinada a ajudar a tirar endavant les obres.

===============================================================

En tombar el cami , quan se'ns obre la visió de la part cen- IB tr al de Montserrat, trobem el camí antic, a la dreta que va cap

a Sant Jer oni pel pas dels Trencabarrals i pel pla dels Ocells, I e I refusem. R

Nosaltres anem pel cam i nou de Sant Jeroni, ,fet per mot ius

turístics per enllaçar l'aeri de Sant Jeroni amb el funicular de Sant Joan.

D'aquí estant, es poden guaitar les ruïnes d el que havia es­

tat l ' ermit a de Sant Jaume, situada a mig aire de la paret de

llevant de l a roca de l mateix nom. E l monòlit de Sant J aume de 1032 me tre d' alÇada, forma p a rt del grup que s'aixeca més enllà

del Pla de les Taràntules, en el serrat de Migdia o regió de

Tebes.

=======�=======================================================

ERMITA DE SANT JAUME (1032 m)

D'entre totes, era l'er­

mita de Sant Ja ume la més visible des del Monestir .

Per la banda de ponent té e l

collet que l'uneix a Santa

Magdalena, amb la popul ar

escala de Jacob; per migdia comunica fàcilment amb el

cami de Sant Joan, i per llevant passa el cami nou de Sant Jeroni que ara seguim.

Era l'ermita de més difi­

c i l accés, j a que estava materialment aguantada, bas­

tida al p end í s de la roca, on havia calgut picar una pila de g � ao ns a la paret

viva , ultra els fets d'obra. Tenia, amb tot i la seva

natural dificultat, la c or ­responent c a pel leta , cambres i cisterna� encara amb re­

cull d'aigua avui dia.

6 '""""---.1..-_________________________ "'-

Hom pot d i s ti ngi r perfectament sota mateix les per son es que transiten per l'exterior del Monestir, i no s o l s se s en ten els cants i l a m ú sica sinó també les veus par l a des. Fins i t o t po­

dien els ermitants seguir el culte monacal des de casa seva e s t an t .

Quaranta anacoretes l'habitaren en el transcurs de la histó­

ria eremítica.

=================�========�====================================

LA GORRA MARINERA -406-Via del DAvant

, LA GORRA FRIGIA - 401-

Via Badalona

, ' '7/_i"� )))))Jty)))))), ¿d"'4 f

. , • i!Qu,,¡o!l" I�JI.>

El camí continua a mitja alÇada de les roques anomenades Go­

rra Marinera, Sa nta Mag dal ena i Gor ra Frígia, mQlt ben protegit

per una b a r ana .

Trobeln a l'esquerra el senderó d' acc.és a l ' a ba ns esmentada e s c a l a de Ja c o b , que puja per l'entreforc de la Gor r a Marinera i la Magdalena inferior, per accedir a l'ermita de Santa Magda­

l�na.

7

.... -----------------------------�= .... ' ..

========================================��=====================

ERMITA DE SANTA MARIA MAGDALENA (1143 m)

Situada entre les roques

de Sant Jaume, Sant Joan i la Gorra Frigia� sob repu ja

els mil metres d ' a lt i tud .

Segons el '11 i bre li De r e­

formatione hUjuS monasteri"�

del 104 2 , aques t a ermll:d

h avia estat anteriorment el

cas tel l Othger, un de l s que

hom basti per guardar la

muntany a , per bé que sols pot deduir-se per les poques dades escrites que en res­

ten, sense que s ' hag i pogut

precisar el lloc exacte. Per aquest motiu �e la coneixia també per ermita del Cas­tell.

La primera edi f i cació

estava situada a la part alta o mirador . L'any 1498 l ' abat Garsias de Ci sner os

la féu reconstruir a lloc més avinent. El Pare Bernat

Marquez hi mori el dia 26 de febrer de 1701.

==================================================:============

Continuem pel camí nou de Sant Jeron i . En passar per sota de

la Gorra Frí gia s'albir a als nostres peus la curiosa roca dels Trencabar rals i al seu peu el pas del mateix nom del camí Antic

de Sant Jeroni.

Després de p assar per un tallat de la roca, prenem el fil de

la serra de les Papar r e s ; a la dreta tenim el to rrent de Santa Mari a i, a l'altra banda del torrent, la serra de les Lluernes per on passarem més endavant.

0.17 1 • O 1

Plaça de la Sardana. És un balcó-mirador fet al damunt de la carena, a l'esquerr� del cami de Sant Jeroni. V a l la pena pu­jar-hi, la v is t a és molt ampla sobre la plana i la rest a del

massís montserratí; veiem als nostres peu s : els Pol legons , la

roca de la Camp ana, el Rave i el Sent i nella, aquest últim amb

una barretina al seu damunt.

8

..... _____________________________ .,"""" '''' .''''''' , ,,"OC

0. 07 1.08

A l ' esquer ra, neix el cami de Collbató conegut amb el nom de

cam í del Pont. Continuem rectes .

0.07 1.15

Després d'uns 50 metres de trobar el camí cimenta t hem d'agafar el primer corriol a ma dreta. que baixa fins el llit

del torrent de Santa Maria. Ben aviat el deixem i emprenem un corriol pu j ad or a ma esquerra, on hi ha un rètol indicador que diu : CAVALL BERNAT, MIRADOR DE SANT SALVADOR, ST. BENET, TRI­NITAT.

El cami és ombrívol i molt bonic . En alguns llocs cal tra­

vessar clapes de roca amb un pendent considerable i que pot

representar alguna dificultat per aquells excursionistes poc

avesats al conglomerat montserratí. Passem per sota el Cap de

Mort, curiosa roca que té aq ues t semblant. A l'altra banda del

torrent se'ns mostren roques de forma poc coneguda : el Cigro­net, l'Albarda Castellana i , a la dreta i més al fons, el cim de Sant Jeroni.

0.05 1.20

Deixem a l'esquerra un corriol que duu a l'ermita de Sant

Antoni, l'edificació més enlairada de la banda de tramuntana de

Montserrat.

REGiÓ DE SANT JERONI

I

I

9

- -------- "---------------------------_ ......

•

.... _____________________________ ,.,... ' .. · .. c�,.=;,.·

EL TRENCABARRALS -412-Via Mir · Sclickc

EL CAP DE MORT - 350-Cara S. Via Puigmal

{.)Vjò,. Iq ct"Jn(¿/ J /"i::J"qvt:,jq,. FiI'lQI ¡:",r",f (V-j

,.. j l i I ,

¡

6 / i i

i .' -..n­¡ ..ut..

i l .. /

1>-i

" ::z J i fA...

\.i:-4-� _ jAl. -.-

--!

===============================================================

ERMITA DE SANT ANTONI ABAT (1108 m)

Llevat d e la de Sant Jeroni, era l'erm i t a més al t a de t o t es,

en emplaÇament.

Per tany a la regió d e la Tebaida, i domina per fectament la par t nord, l l evant i migdia de la muntanya, amb extensissims horitzons i munió de roques, en par ticular la llegedàri a i veïna del Cavall Bernat.

E l cami pu j a des basses de Sant An to ni i10r t .

de l a drecera Antiga de Sant Jeroni a les i revolta el monòlit co ne g u t per Cap de

L'emplaÇament d ' aques ta simpà tica ermita és un bon i c i aeri m i rador . Avui només en que d en t rossos de paret.

Consta en documents que fou r eedificada l'any 1490. L'abat Gar s i a C i sneros la va fer adobar el 1498. Sembla que an t erior­men t a aqueixes dates estava encimbellada a les raques altes que for men magnifica b r e t xa, d' o n la traslladaren p e l perill de les for tes ventades del nord.

10

I � I

I

..-_________________________________ = .. " ,_,i_CC,',;:

Hi feren estada, durant el transcurs dels anys,

trenta-quatre er m itans , entre ells el P. Jaume Costa.

Llege ndària Hom diu

que en

da, a Antoni

falsa,

època indetermina­

l'ermita de Sant

va fer-se moneda

sense que aquest

rumor pugui mantenir-se

amb fonament ni hagi tin­

gut confirmac i ó posterior .

La versió popular ex­pl i ca que s'hi instal.là

per a tal efecte una mena

de mà quines construïdes de

fusta. A la part superior

tenien un gran dipòsit en

forma d'embut que sempre

degotava oli, per tal de

mantenir els f r egamen ts ben un t ats i evitar la

fressa, que el ressó de

les roques hauria augmen­tat fins a esvair-se qui sap on.

===============================================================

Al cap de poc, resta a la nostra esquerra la bauma del Ca­

vall Bernat; és un l loc ben aprof i tab le per a p ernoc tar .

0.01 1 .21

Cruïlla d'accés al peu del Cavall Bernat. L' hem d'intuir

qUdn tenim la i mpress i ó de trobar-nos ben a prop d'ell. Hem de fer una curta marrada per aquest corriol i, efectivament, a l'instant se'ns apareix aquest a mole impressionant de Montser­

rat que s'aixeca a plom sobre les comarques del Bages i part del Vallés Occidental.

A ls nostres peus queda ben m arc at el camí de l'Arrel, des­prés de la gran cremada de l'any passat.

============================================::=================

CAVALL BERNAT

En aquest pun t és on comenÇa la ta"sca de l'e scalador per pu jar al seu seu cim. �ncara que n o sigui la nostra intenció

escalar-lo, far em un breu relat de la vid normal i de les vies més importants.

I I

1 1

·, '-" '_0 .�"" , '--_____________ -------�--_.--.

Via norma:-

'I EL CAVALL BERNAT -548-

C o m en c e m p er puj a r

I qu e po r ten al c ol-,

pe ls d o s tur onets l'. l et 5.0 • . S ' i n i c i a l'escalada amb un

flanqu ej a m e n t a la dreta, molt fi do pr e s e s , p e r tal d ' anar a cercar la

desembocadura d el canaló que baixa

entre el diedre i

l'agulla. Aq uest i nd r e t c o n s erv a

m o l t la h umi t at d el s di e s de plUja i exig e i x , d oncs , o b r ar a m b p r e c au ­c i ó . Hi ha d iv er­

sos clau s que hi permeten una reu­nió segura.

Després pug em

p el c a n a l ó , dei­

xant el dí edr e a

l a d r et a� i s u p e­rem el t r am final

d'aquest, comple­tament d esplomat.

Si és po ss i b le , convé a j udar-se

amb claus llargs

c l a v ats a la fi­

sura del canaló.

Un r e l l e i x s i tu at d amu nt del di e d re qu e hem ev i t at és el punt de reunió d e l a c or da d a .

A continuació, s e g u i m amunt i q u e e s a n o m en a t "l a b errug a " , q u e tram f in a l més ajagut, coronem el pels escaladors montserratins.

superem amb p ocs metres allò

t é un pas d el i c a t. Amb un

cim d e l a roc a més p reu a d a

Hi feren la primera as cenció Costa, Boix i Balaguer, el 27 d'octubre de 1935. En el c i m , hem co l.locà primer una Mare de Déu de Montserrat de pedra, després, concretament el 21 d'octu­bre de 1956, n'hi fou col. lacada una d'alumlni, que va éss er sustreta ara ja farà un par el l d'anys. En el mes de setembrE d'enguany, se n ' h a col.locada una al tra també metàl.lica.

Via G.A. M . . Es tracta d'una vari an t d e la via normal, o bert a

el 14/9/52, que en lloc de flanquejar el díedre per l'esquerra

el supera per la dr eta. L'obriren Jaume Vendrell, Josep M. Ba1-

vells, Agus tí Ventura i Jul i à Ca rbó.

Via Puigmal. Es co�siderada com una de les v i es més impres­s i o nant s de M o nts er rat. S ' ag a f a p e r la par t N.E. i les seves dificultats la cat a l o g u e n com a VI. Santacana 1 Góm ez només

f

I

12 .. �_._p_--"<&..._--------------------------""""

pogueren arribar fins al popul ar ninxol, i Navarro, Ayax i Al­varez la compl etaren def init ivament l'any 1956.

Via Anglada-Guillamon. Aquesta discorre per l a par t E. i res ta la mig de la via G.A.M. i de la Puigmal . Hom la considera com a e xtr emad a men t dificultosa. Fou efectuada el dia 11/3/61 per J.M. Angl ada i F. Guillamon.

Via Punsol a- Reniu . �s la via d'escalada més recent. La llar­

gada de la via és de 260 me tres difícils . L'obriren els mataro­

nins Punsola i Reni u e l 25/5/71.

Via Cara Nord. Ascend i da el dia 21/10/45 per Bo�quets, Mas i Balaguer , puja pel basament N . . Aquesta via, � essenyada al lli­bre d'en Rodés. té prop de 200 metres amb algun pas compromès.

===============================================================

0.05 1 .26

Tornem a descend ir fins el sender que haviem deixat per en­fil ar per l a serra anomenda de les Ll uernes. Passem per sota de

la roca dels Falcons (1056 m); és un i mpor tan t punt de mira en

direcció N.E . , sobre el cingle de Monistrol.

0.15 1 .41

Deixem a la dreta un sender Ocel l s.

que baixa cap el Pla dels

0.07 1 .48

CruIlla de senders per l ' esquerr a baixa la c ana l Pl ana; el

de la dre t a ens menaria al Pl a dels Oce l ls . Hem de continuar rectes deixant la serra de les Lluernes per remuntar pel peu de la roca de Sant Sal vado r, el segon cim més alt de Montserrat

(1152 m).

0.12 2.00

Arribem a l ca 11 nom, a l'esquerra, i

forta pujada.

0.03 2.03

de Sant Salvador, la Prenyada, a la

entre la roca d'aquest

dreta. Ací s'acaba la

A la dreta, trencall que va a l ' ermi ta de Sant Salvador . Baixem fe nt fortes ziga-zagues i passant pel peu de la Tro mpa

de l ' Elefan t , pel cal l et de la T rumfa , Í per entre uns blocs de roca ca i guts del peu de l a Prenyada.

I 1 3

..... ______________________________ "=c .. v.C?-"".,""c·

==========��==========================:========================

ERMITA DE SANT SALVADOR (1060 m)

Redossada al grup de raques dels Flautats� l'emplaçament de l'ermita

de Sant Salvador és una miranda bellament trobada.

Ham aprofità una bauma

oberta � mig aire del gran

cingle. De primer s'habi­

lità com alberg l'espai natural de la raca; més

tard es construí l'ermita, i l'aratori s'excavà a la pedra en forma semicircu­

lar� d'uns tres metres i

mig de diàmetre, i estava

dedicada a la Transfigura­ció de l Senyar.

Consta en documents que l'any 1 217 hi havia ja a la muntanya una ermita dedicada a Sant Salvador,

amb capella del Sant Nai­

xament. El 1 262 hi marí

l'anacoreta Bertrand, des­prés de sOjornar-hi qua­ranta-cins anys. Duran d Maiol que hi féu vida

retirada dur ant v i nt - i -set anys, hi acabà els seus

dies el 1338.

Arriben a la trentena els ermitans que s'hi hostejaren en el

transcurs de la seva història. Els das darrers de la tan llarga

etapa, secular, Cropis i Picanyol, varen ésser marts per les trapes franceses en un dels assalts a la muntanya.

El tades, tat.

1817 es reconstrui l'ermita però c a rn les altres rehabi­va ésser abandonada l'any 1822, per ordre de la Comuni-

En una de les parets de la cova avui i

inscripció lapidària amb el següent text Parés i Pinyó Ribes visqueren aquí del 25

tot pot llegir-se una

"Joan i Francesc

al 30 de juny d e 1895" .

Llegendària. L'ermita de Sant Sa l v a d o r fou per �olt temps un cau de lladregots que campejaven per la muntanya i robaven als romeus i pelegrins que semblaven portadors de diners i

joies.

L'habitava un fals ermità que tenia un gas de malt bon nas.

Tant de dia com de nit, des de lluny descobria si s'acostava

algu a l'ermita i distingia perfectament per l'olor si era gent de casa, contraris a simpla ment visitants. L'ermità tenia així

14

p r o u t e mp s p e r a m a g ar e l s c o m p a n y s i t r eu r e d e l a v i s t a t o t

a l I ó que p o g ués d escobrir e l seu o f i c i v e r i t a b l e .

Pe r fer s e n ya l s i p a r l a r a m b e l s c o m p a n y s a g r a n d i s t à nc ia i

I· .... p r e v e n i r - l o s d e l p e r i l l o a n u n c i a r - l o s l a p r o x i m i t a t d ' a l g ú ,

p e n j a v a p e l d e f o r a d e l ' e r m i t a u n e s pec e s d e r o b a . c o m s i e s ­t e ng ués l a b u g a d a . L a c l au d e l s sen y a l s e s t a v a b a s a d a e n e l n o mb r e d e p e c e s , l a m e n a , l a d i s tr i bu c í � , l ' o r d r e i e l p u n t d � ! c ol . l o c a c i ó . A m b a que s t s i s t e m a d e c o mun i c a c i ó i a m b l ' a j u t d e l g o s , e l s l l ad r eg o ts de S a n t S al v a d o r v a n b u r l a r l a l l e i d u r a n t m o l t s a n y s , p e r ó a l a f i c a i gu e r e n e n m a n s d e l a j u s t í c i a .

E l m o n &l i t q ue a r r e c e r a l ' e r m i t a d e S a n t S a l v a d o r p r e s e n t a

un a gr o s s a esque r d a , fenomen geo 1 6 gic que h o m t r o b a s o v i n t en

l e s ro q u e s e n ge n e r a l i m é s e n el c ongl o me r a t . L a t r ad i c i ó

a t r i b u i e i x a q u e s t a c c i d e n t l o c a l al fet d e que e n m o r i r Jesu ­

c r i s t t o t e l m ó n se ' n c o n d o l gué , f i n s i t o t l e s p edres s ' e s t r e ­m i r e n d e d ol o r c o m h o é s e l t e s t i m o n i de l ' es q u e r d a d e l a r o c a

d e S a n t S a l v a d o r .

======== ===== = = ======== = = =========== = = = ======= = = ====== =========

0 . 07 2 . 1 0

Ju s t q u a n s ' ac a b a e l f o r t d e sc e n s h e m d e v i gi l a r p e r t a l d ' a g a f a r u n tre n c a l l a l ' e s que r r a q u e s e m b l a t o r nar e n re r a i que e n s mena rà al pl a d e l a T r i n i t a t . S i , d e s p i s t a t s , ens p a s ­

sem a q ue s t t r e n c a l l a r ri b a r em , e n u n c e n t e n a r d e m e t r e s , a u n a p o r t a l a d a d e fer r o . S í t r o b em l a p o r t a l a d a c a l d r à , d o n c s , tor ­n a r e n r e r a .

N o t a . - H e m d e d i r q u e s i c o n t i nu é s s i m p e r la p o r ta l a d a d e f e r r o a n i r i e m d i rec t e s c ap a l e s es c a l e s d e c i m e n t que m e n e n a l M o ne s t i r . Q u a n t o t j ust c o m e n c e n l e s e s m e n t a d e s e s c a l e s t r o b a ­

r i e m a ma d r e t a l ' e r m i t a d e S a n t B e n e t , a r a re f u g i d e m u n t a n y a a m b g u a r d a , o n v e n e n b eg u d e s ( n o f r e s q u e s ) ; t ambé h i t e nen u n

b o n c a n t i d ' a i gu a p e l s q u i v u l g u i n a p a i v a g a r l a sed o

============= = = == = = = = = == = = ========== = = == ==== = = ==== = = = = = = = ======

E R M I T A DE S A N T B E N E T ( 9 58 m )

E s t à en e l v e s s a n t n o r d d e l t o r r e n t d e S a n t a M a r i a , o V a l l

Ma l a . a p o c s m i n u t s d e l a p l a c e t a d e S a n t a A n n a , c r u ï l l a d e l a d r ecer a A n t i g a d e S a n t J e r o n i . d ' o n d e r i v a e l c a m i d e T o t e s l e s e r m i t e s .

L a s e v a p r o x i m i t a t a l M o n e s t i r i l a p o s i c i ó t o p o g r à f i c a i m ­m i l l o r a bl e l a i n d i c a r e n , c o m la d e S a n t a C r e u , p e r h a b i t a c i ó

d e l s e r m i t a n s mé s ve l l s o mú l a t s .

T é c i s t e r n a , a l d a r r e r a d e l ' e rm i ta . a m b ai xe t a p r o ve ï do ra ,

a l ' aba s t d e l s v i s i t a n t s , p e r 6 a c t u a l m e n t d e s t r o s s a d a a c au s a

d e l a i nc i v il i t a t . D o m i na r. o més v e r s l l e v a n t . É S d e l e s més m o ­d e r ne s . Les més p r o p e r e s s ó n S a n t a Cr eu , S a n t D i me s , l a S a n ­

t i s s i m a T r i n i t a t i Sa n t a A n n a .

E m p l a Ç a d a a l m i g d e l e s a l t r es , e r a t am b é l ' e s t a t g e d e l P a r e

Vicari i D i rec t o r d e l e s er m i t e s , q u e o f i c i a v a a l a d e S an t a Anna e n q u a l i t a t d e p ar r ò qu i a d e t o t es l e s e r m i t e s e n g ener a l .

H i h ab i t à e l P a r e

Be r tom eu Gar r i ga , q u e l ' a n y 1 5 6 2 h i v a f e r

c ons t r u i r l a c a p e l l a , u n r e t a u l e i a l gu n e s c e l . l e s . Tamb é h i v i s ­q u é , d e l 1 6 10 a l 1 6 1 3 , l ' aba t d e l Mo nes t i r ,

A n t o n i Ju t g e . L ' any

1 8 1 1 f o u e n d e r r oc a d a ,

c o m l e s al tres , i r e d i ­

f i c a d a d e s p r é s p e r t o r ­nar a v i u r e -h i .

D e i x à d ' hab i tar-s e e l 182 2 , p e r or d r e su ­p er i or , p e r ev i t ar i n­t r omis s i o ns d e sagr ada­

b l e s . Rece n t me n t , e l 1 9 27 , v a é s s e r r e n o v a d a

d e l t o t . S e s a p q u e h i p a ssa ren e n es t a d a

v i n t - i -nou e r m i t a n s .

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

Co n t i n u e m p l a n e j a n t , ara c ap l ' e s t , p r i m e r p e r s o t a l a T r u m ­

f a , d espr é s b e n a p r o p d e l ' agu l la d e l C a m i , p e t i ta p e r ò mo l t e s v e l t a . D e s d ' a c i e n s a p arei x e n a l a v i s t a no v e s r o q ues en la

serra l ad a q u e ar r e n c a d e l d amu n t ma tei x d e l ' e r m i t a de l a Tr i ­

n i t a t la Quar t a Agul l a , l a Nine t a

0 . 07 2 . 1 7

E r m i t a d e la San t i ss i m a T r i n i t a t . Les ru ï ne s q u e en subs i s­t e i xen e n c a r a s ó n i m p or t a n t s . Hi ha u na bar raca d e p e d r a q u e

h o m po t u t i l i t z a r p e r a i x o p l uc . M é s e nd av an t h i h a e l p l a d e l a T r i n i t a t , ver i t ab le c r u ï l l a d e cam i ns � cap e l nor d h i ha e l

cam i d e l ' A r re l , m a r c a t a m b e l s seny a l s b l a n q u e s i v e r me l l e s

de l G R - 7 - 2 ; b a i x a n t c a p a l l e v a n t t r o b a r í e m l ' e r m i t a d e S a n t D i m e s , a m b l e s r u ï nes d ' u n a n t i c c a s t e l l mc n t s e r r a t i , i l a d e l a S an t a C r e u .

No s a l t r e s h e m d e s � g u i r en d i r ec c i ó s u d seg uint e l s s e n y a l s d e l G R - 7 - 2 que d e v a l l e n c a p e l Mo n e s t i r .

D e s d ' a q ue s t p l a , la v i s t a s ' ob r a c ap a l a P l a n a d e l B a g es ,

S a n t L l o r enç d e l M u n t , l es Gu i l l e r i e s i e l P i r i neu ; i a l d a r ­

r e r a nos t r e h i t enim l es Gorr es , l ' es t ació super i or d e l fu nicu­l ar de San t Joan , la M ò m i a i e ls F l au t a t s , p e r l a sev a v e s s a n t e s t .

I

� ________________________________________ �-� -'U, = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = - = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

LA SANT í S S I MA TR I N I T A T ( 9 58 m )

T a m b é d i t a P a l a u d e l e s

e r m i t e s . S ' a l Ç a v a a q u e s t a

c o n s t r u c c i ó a l a s e r r a

n o r d , en l ' e squ en a l l g a i ­

r e b é f i n a l , a n o m e n a t t a m b é

Plana l a V e l l a . A b r i g a d a

p e l g r u p d e l e s r o q u e s

d e l s F l a u t a t s , d o m i n a v a

l l a r g s i a m p l e s h o r i t z o n s .

P e r a l l à l ' a ny 1 400 l a

p r i m i t i v a e r m i t a e s t a v a u n

x i c m é s a p o n en t . E r a la

d e més a mp l i t ud d e t o t e s i

p e r a i x ò s e l a c o n e i x i a

p e r Pet i t C o n v e n t . Er a

d e s t i n a d a a l ' a g r a d a b l e

j ub i l a c i ó d e l s m o n j o s ve l ­l e t s .

H i v i s q u é d u r a n t d e u

a n y s i l a r e s t a u r à e l c è ­

l e b r e m i s s i o n er D o m B e r n a t

B o i l , q u e e l 1 4 93 a c o m ­

p a n y à C o l o m en e l s e u s e ­

g o n v i a t g e , i v a è s s e r e l

p r i m e r e v a n g e l i t z a d o r e n t e r re s a m er i c a ne s .

L ' any 1 625 f o u r e ed i f i c a d a i e i x a m p l a d a p e r

a m b l a c o n s t r u c c i ó d ' u n a c i s t e r n a . C o n s t a que,

s aló i d i v e r s e s a l c o v e s . La c a p el l a d a t a v a d e l

l ' a b a t J a u m e Ma r t í .

l ' a b a t B e d a Pi , en 1 62 7 , t e n i a 1 6 4 6 , f e t a p e r

D e s p r é s d e l a d e s t r u c c i ó o c a s i o n a d a per l e s t r o p e s f r a nc e s e s e l 1 8 1 1 , t o r n à a é s s e r h ab i t ad a f i n s e l d i a 24 d ' ab r i l d e 1822 ,

q u a n h o m t r o b à a l p ou c i s t e r n a a l s e u e r m i t à G a s p a r S o l e r , c o ­

n e g u t p e r P a r e J o r d i , a r g e n t er , a m b e l s b r a Ç o s l l i g a t s a l ' e s ­

q u e n a , t r a ï d o r a m e n t a s s a s s i n a t . C o m a s o s p i t o s o s del c r i m v a r en

é s s e r d e t i ng u t s e l " B a r r e t e r " i e l " S a c e r d o t " , d e M a nres a .

A q u e s t l u c t u ó s fe t o b l i g à a l s s u p e r i o r s d el M o n e s t i r a n o p e r m e t r e q u e e l s a l t r e s q u a t r e e r m i t a n s q u e q u e d a v e n c o n t i nu e s ­s i n e n la s o l i t u d d e l a m u n t a n ya i e v i t a r u n r i s c d o l o r ó s .

A r r i b e n a t r e n t a - q u a t r e e l s r e l i g i o s o s q u e h a b i t a r e n a q u e s t a

e r m i t a .

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = � = = = = = = = = = = ; = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

= = : _ = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = : = = ; � = = = = = = = = : = = = = = = = = : = : = = = = =

S A N T D I ME S ( 9 20 m )

E s t r a t è g i c a m e n t emp l a Ç a t a l l l o m f i n a l d e ll e v an t , de l s e r ­

r a t n o r d , T eb a i d a , e n e l s p r i me r s t e m p s , p e r a J l à e l 7 1 9 , s ' a l -

I �

I ;{ �

•

17

.--------------------------�---

Çà e l c a s t e l l d e M o n t s i a t , M o n t s e r r a t , o M a r r o , u n d e l s q u a t r e q u e g u a r d a v e n l a m u n t an y a d e l s a t a c s q u e p o d i e n v en i r e n a q u e ­

l l a èp o c a .

S u b s i s t i f i n s a l a s e g o n a m e i t a t d e l s e g l e X V . L ' a n t i c c a s t e l l

t e n i a d u e s t o r r e s i do ,:; p o n t s d e b a l a n Ç a i p e r l a s e v a e s p e c i a l p o s i ­

c i ó t o p o g r à f i c a s o l s c o mp t a v a a m b una e n ­t r a d a p r a c t i c a b l e a p o ne n t , p e r q uè p e r l l e ­v a n t i m i g d i a " t é u n s g r a n d i s s i m s e s p a n t o s o s e s p a d a t s i p e r a i x ò p er a q u es t e s b a n d e s e s t à l l i u r e d e n o s e s q u e l i p r i v i n l a v i s t a " .

E l c o n j u n t de l c a s ­t e l l e r a c o n s t i t u ï t p e r d o s r e c i n t e s , a m é s d ' u n a t a l a i a s e p a r a d a , e n u n a r o c a q u e s u r t

e n f o r a d e l a c i ng l er a .

F r anc e s c C a r r e r e s i C a n d i e s t a b l e i x l ' e n d e ­r r o c a m e n t d e l c a s t e l l e n t r e 1 4 7 2 i 1 4 99 .

L ' e r m i t a � e r i g i d a d a m u n t e l r o c am q u e a r r e c e r a e l M o n e s t i r , d e s d ' o n e s p u j a v a p e r u n a e sc a I d e 1 0 6 g r a o n s , f o u c o n s t r u ï d a p o c d e sp r é s d e d e s a p a r è i x e r e l s b a n d o l e r s q ue s ' ap r o f i t a r e n d e l l l o c , p e r l ' a b a t P e r e d e B u r g o s , s u c c e s s o r d e l g r a n p r e l a t G a r ­s i a s d e C i s n e r o s , m o r t e l 27 d e n o v e m b r e d e 1 5 1 0 .

E l d i a 5 d e j u l i o l d e 1 5 60 h i m o r í l ' a b a t B e r t o me u G a r r i g a , d e s p r é s d e d eu a n y s d ' e s t a d a a l ' e r m i t a . C o n s t a q u e t a m b é h i v i s q u é l l a r g u e s t e m p o r a d e s e l P a r e X a n o n é s . S a n t I g n a s i d e L o i ­a l a v o l g u é f e r - h i l a s e v a c o n f e s s i ó g e n e r a l , p e r e s c r i t , q u e d u r a t r e s d i e s .

En l ' è p o c a d e l a i n v as i ó f r a n c e s a , l a n i t d e l 2 3 d e j u l i o l d e 1 8 1 1 , l ' e r m i t à M a u r e P i c a n y o l , p e r l ' E sc a l a d r e t a i d ' a m a g a t de l e s au t o r i t a t s e s p a n y o l e s � h i pU j à l a S a n t a I m a t g e . J u n t a m b

e l s s e u s t r e s o r s i v e s t i t s l a t ap i à en e l b u i t d ' u na e s c a l a . H i q u e d à a m a g a d a f i n s e l d i a 1 1 d ' o c t ub r e , q u e l a b a i x a r e n a l d e s ­t r u ï t M o n e s t i r .

R e c e n t m e n t h a e s t a t r e n o v a d a d e l t o t . L e s o b r e s d e l ' a c t u a l c o n j u � t f o r e n c o s t e j a d e s p e l s o b l a t s s e g l a r s b e n e d i c t i n s d e l

M o n e s t i r .

E l r e g i s t r e d e s o l i t a r i s q u e h i h ab i t a r e n d u r a n t l e s è p o q ue s d e p a u a r r i b a a l a t r e n t en a .

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = � � = = = = = = = = = = = = = ; � = ; =

18

, ----"'1 = : = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

i E R M I T A D E LA S A N T A C R E U l SAN T A E L E N A ( 9 1 0 m )

E l p o c q u e q u e d à d ' a q u e s t a e r m i t a e s t a v a d a m u n t m a t e i x d e l

Mo n e s t i r . E r a l a m é s v e ï n a s i h o m u t i l i t z a v a l ' E s c a l a d r e t a ,

d ' u n m i l e r d e g r a o ns t a l l a t s a l a r o c a .

E r a d e s t i n a d a , g a i r ebé s e mp r e � p e r é s se r p r ò x i m a a l M o n e s t i r , t a n t

m e n t l e s c a m p a n a d e s i f i n s i t o t e l

a l s e r m i t a n t s d e m é s e da t , q ue s e ' n s e n t e n p e r f e c t a­

r e l l o t g e .

M o l t ar r ec e r a d a , d e c a r a a m i g d i a ,

l e s q u a l s e n c a r a e n q u e d a r en d u e s .

t e n i a t r e s c i s t e r n e s , d e

V a é s s e r s a n t i f i c a d a p e l P a r e B e n e t d ' A r ag ó , q u e l ' h ab i t à s e i x a n t a ­

s e t a n y s , i h i m o r i e l 1 5 1 6 . E l n o m d ' E l e n a

e r a d o n a t e n h o n o r a l a g l o r i o s a E m p e r ad r i u ,

t r o b a d o r a d e l a C r e u d e

Cr i s t .

E n un m i s s a l m a n u s ­

c r i t v e r s l ' a ny 1 4 08 j a

h o m c i t a " l a c e l l a d e

l a S a n ta C r eu " ; a i x ò v o l d i r q u e j a e x i s t i a

a m b a n t e r i o r i t a t a

a q u e s t a d a t a i , p e r

t a n t , p o t c o n s i d er a r - s e

c o m d e l e s m é s a n t i g u e s

d e l ' e r m i t a t ge m o n t s e r ­

r a t i . H o m h i r e g i s t r e

e l p a s d ' u n a t r e n t e n a

d ' e r m i t a n s d u r a n t l a

s e v a h i s t ò r i a .

V a é s s e r d e s t r u ï d a e x p r e s s a m e n t p e r l a J u n t a P r o v i n c i a l d e

D e f e n s a , e l 1 7 d e m a i g d e 1 8 1 0 , p e r t a l d ' e v i t a r q u e s e ' n v a l ­g u e s s i n l e s t r o p e s f r a n c eses c o m a f o r t a l e s a , c o s a q u e r e s u l t à i n� t i l . E l s e t e m b r e d e 1 9 65 f o u r e e d i f i c a d a d e b e l l nou a l " e s ­t i l a n t e r i o r i c o n v e n i e n t m en t h a b i l i t a da p e r a v i u r e - h i .

A l p e u d e l c a m i q u e m e n a

u n r ú s t e c c a r t e l l e t p e n j a t

" B e n v i ng u t s a S a n t a C r e u .

l í m i t s n i l e s b a r r e r e s " .

a l ' e r m i t a , p o c a b a n s d ' a r r i b ar -h i , e n u n a r b r e s a l u d a e l v is i t a n t

G u a r d e u s i l e n c l . N o t r a s p a s s e u e l s

L l e g e n d à r i a g ü e n t r e l a c i ó

D " a q u e s t a e r m i t a en J o a n Am a d e s p u b l i c à l a s e -

Q u a n l ' e r m i t à d e S a n t a C r e u v a s a b e r q u e s ' a c o s t a v e n e l s

f r a n c e so s , v a t e n i r u n a p e n s a d a . S a b i a q u e e i vi e l s a g r a d av a

mo l t i v a c r e u r e q u e n o h i h a v i a c o m d o n a r - l o s - e n t a n t c o m vol-

I

19

_ - ----_ .. '---------------------------------'

g u e ss i n , p e r ò b en e m me t z i n a t . V a b a i x a r a l s p o b l e s d e l p l a i v a

c a r r eg a r t an t d e v i c o m v a p o d e r . " U n c o p b e n p r o v e ï d a l ' e r m i t a , v a t i r a r a l v i u n a b o n a q u an t i t a t d ' h er b e s v e r i n o s e s d e l e s q u e

c r e i x e n p er l a m u n t an y a .

A l c a p d ' u n s q u a n t s d i e s , u n a t u r b a m u l t a d e s o l d a t s f r a nc e ­s o s v a p r e s e n t ar - s e a l ' e r m i t à i amb m o l t s m a l s t e r m e s l i v a n d e m a n a r d e b e u r e . A q u e s t e l s o f e r í e l vi q u e j a h a v i a p r e p a r a t .

E l c a p i t à , r e c e l ó s , v a o b l i g a r l ' e r m i t à a p r o v a r - l o p r i m e r , c o m a g a r an t i a q u e e l v i n o f o s m e t z i n ó s . L ' e r m i t à , h e r o i c a m e n t , e n

v a b e u r e u n b o n g o t . L a t r op a , r e f i ad a , v a t r a g u e j ar a d e s d i r .

E l p o b r e er m i t à va p ag ar e l s e u f e r v e n t p a t r i o t i s m e a m b l a

v i d a , p e r ò v a c au s a r l a m o r t r à p i d a d e t o t a a q u e l l a so l d a d e s c a . A q u e s t f o u e l p r i m e r c o n t r a t e m p s q u e v a n t e n i r e l s f r a nc e s o s a

M o n t se r r a t .

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

0 . 03 2 . 20

T e n i m l a G o r r a F r í g i a a l d a v a nt ; pa s s e m a f r e c d e l p ou d e l S a u r i , a l c o s t a t d e l q u a l h i h a u n v e l l p a l d ' e l e c t r i c i t a t q u e s e r v í p e r f e r a q u es t a o b r a t a n t c o s t o s a .

0 . 06 2 . 2 6

T r a v e s s e m u n f i l a t p e r u n a p o r t a d e f e r r o . A l c a p d e p o cs

m e t r e s e n s t r o b e m a m b l e s e s c a l e s d e c i m e n t , q u e p r o c e d e n t s d e

l ' e r m i t a de S a n t B e n e t b a i x e n f i n s e l M o n e s t i r . D e i x e m a q u e s t a e r m i t a b e n v i s i b l e a l a d r e t a i s e g u i m p e r l ' e s q u e r r a e s c a l e s

a v a l l .

0 . 02 2 . 2 8

A m à e s q u e r r a d e l e s e s c a l e s h i h a l a M i r a n d a d e l s E r m i t a n s ;

b a l c ò q u e e n s o f e r e i x u n a b o n a p e r s p e c t i v a s o b r e e l Mo n e s t i r .

D ' a c í e s t an t , e l s e r m i t a n t s , s e g o n s l a t r a d i c i ó , e l s d i um e n g e s e s c o l t a v e n e l c a n t d e l a S a l v e q u e e s f e i a a l S a n t ua r i .

0 . 02 2 . 3 0

P l a Ç a d e S a n ta A n n a ; é s u n i nd r e t p l a p r o p d e l ' e r m i t a d e l

m a t e i x n o m . A q u e s t a e r m i t a e r a e l l l e c o n v i v i a e l s u p e r i o r d e l s e r m i t a n s d e l a m u n t a n y a , i o n a s s i s t i e n t o t s j u n t s a l a

m i s s a i a l a c o nf e r è n c i a d o m i n i c a l .

T a m b é é s u n i m p o r t a n t n u s de c a m i n s en l e s q u a t r e d i r e c c i ­o n s : a m é s d e l s g r a o n s q u e b a i x e n i q u e h a u r e m d e s e g u i r , t r o ­

b e m a l a d r e t a e l c a m í d e S a n t J e r o n i p e l P l a d e l s O c e l l s ;

t a m b é a l a d r e t a i a m é s b a i x n i ve l l e l c a m i d e S a n t J o a n p e r

l ' e r m i t a d e S a n t a A n n a i e l P a s d e l s T r e n c a b a r r a l s ; i e l c am í

d ' o n v e n i m q u e m e n a a S a n t B e ne t , S a n t S a l v a d o r i a l p l a d e l a

T r i. n i t a t .

2 0

I I I t I; ¡

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

E R M I T A D E S A N T A A N N A ( 8 3 2 m )

E l p o c q u e r e s t a d ' a q u e s t a

e r m i t a � l e s r un e s , es t r o b a a l a v a l l d e S a n t a M a r i a , a

p o qu e s p a s s e s d e l a p l a c e t a ­c r u ï l l a d e l a d r e c e r a A n t i g a d e S a n t J e r o n i a m b e l c a m í d e T o t e s l e s e r m i t e s q u e p o r t a a

l a r eg i ó n o r d , p a s sa t l ' e s ­

t r e t d e G i b r a l t a r , o p a s d e l s F r a n c e s o s , a u n s v i n t m i nu t s

d e l M o n e s t i r .

E r a l ' er m i t a m é s p r o p e r a a l M o ne s t i r i e l c e n t r e d e t o t e s l e s a l t r e s ; d u r a n t e l

t e m p s q u e f o r e n h a b i t a d e s e s t a v a d e s t i n a d a c o m a p ar r ò ­

q u i a d e l e s er m i t es . S ' h i

c e l e b r a v a m i s s a d u e s v e g a d e s a l a se t m a n a . " Les f e s t e s d e

p r e c ep t e , d i um e ng e s , d i j O U S s i no h i h a f e s t a e n t r e s e t ­m a n a i l l e v a t l e s g r a n s s o ­

l e mn i t a t s , q ue b a i x en a l M o ­

n e s t i r , h i v a n e l s a l t r e s

� r m i t a n s , o n e l mo n j o - v i c a r i e l s c o nf e s s a , d ó n a l a c o mun i ó en l a m i s s a q ue c e l e b r a " .

U l t r a l ' e r m i t à h i r e s i d i a , r e p r e s e n t a n t d e l ' Ab a t , s u p e r i o r

p e r a l c u l t e ,

i m med i a t d e l s e l m o n j o - v i c a r i ,

e r m i t a ns .

L a c a p e l l a e r a m é s e s p a i o s a q u e l e s a l t r e s e r m i t e s i h i h a ­

v i a c a r a m b t r e t z e c a d i r e s .

o r a t or i , c a m b r a d e r e t i r , Es t a v a c o n s t i t u ï d a p e r r e b e d o r , s a l a i a l c o v a , m u s e u , e s t u d i i

t e r na , c o r i j a r d í . r e t r e t ; me n j a d o r , c u i n a , c i s -

L ' a n y 1 8 1 1 v a é s s e r c r em a d a , c o m l e s a l t r e s , f o u r e c o n s t r u ï d a i h ab i t a d a f i n s a l ' e x t i n c i ó d e t à r i a , l ' a ny 18 2 2 .

p e r ò d e s p r é s

l a v i d a so l i -

H i so j o r n a r e n m é s d e t r e n t a e r m i t a ! 1 S , e n t r e e 1 1 s

M a c i à C a l v o , l ' an y 1 8 2 0 . e l d a r r e r ,

= = = = = = = : = = = = = = = = = = = = = : = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = ; = = = = : =

0 . 05 2 . 35

De s p r é s d ' e n t r a r c a d a c o p m é s e n e l b u c d e l t o r r en t d e San t a

M ar i a f e n t z i g a- z ag u e s , a r r i b e m a l t r a m e n t r e r o q UES a n o m e n a t

p a s d e l s F r a n c e s o s o E s t r e t d e G i b r a l t a r . L " e s c a l a b a i � a e n t r e

l e s d u e s p e d r e s e n u n a s o l u c i ó t i p i c ame n t m o n t se r r a t i na .

2 1

0 . 1 0 2 . 45

F i n a l m e n t p a s s e m p e l c o s t a t d e l b a s s a l d e l s C o l o m s ( t o l l n o

a p r o f i t ab l e ) , t r a v e s s e m e l t o r r e n t d e S a n t a M a r i a o V a l l M a l a p e l d a m u n t d ' u n p o n t , i a r r i b e m a l V i a C r u c i s m o n u m e n t a l . N o m é s r e s t a b a i x a r l e s e s c a l e s p e r a r r i b a r a l a p l a Ç a d e l ' A b a t O l i ' ­b a , o n f i n e i x l a p r i m er a p a r t d ' a q u e s t a e t a p a .

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = == = = = = = = = = = = ==== ==== = = = = = = = = = = = = = = = = == = = === =

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * ** * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * = = = = == = = == = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = == = = = = ====== = = = = = = = ========

2 "" PART MONE ST I R DE M O N T S E R R A T - MON I S T R O L PEL CAM í D E L E S

A I G ü E S l E L C A M í D E L E S C A N A L S

E l n o s t r e G R - 5 s e g u e i x p e l c a m i d e l C r e ma l l e r a p a s s a n t p e l t ú n e l ; a q u e s t es t i u h e m c o m p r o v a t q u e s ' h a f e t u n a r a s a e n t o t e l se u t r a j ec t e p e r a l a i n s t a l . l a c i ó d ' u n t u b . A i x ò c o mp o r t a u n p e r i l l p e r a l c am i n a n t , a m é s d ' u n a c o n s t a n t mo l è s t i a p e l

p a s i nsegu r . Per aquesta r aó h e m d ec i d i t d e f er u n a v a r i a n t m é s d i s t r e t a q u e v a p e l c am i d e l e s A i gües i e l d e l e s C a n a l s

0 . 00 0 . 00

S o r t i m d e l a p a r a d a d e l s a u t o c a r s en d i r ecc i ó a l a S a n t a Co v a , b a i x a n t u n e s e s c a l e s q u e , p e l c o s t a t d e l ' e no r m e e s t r u c ­

t u r a m e t à l . l i c a d e l a n o v a c a r r e t e r a , e n s d u e n a l ' e s t a c i ó d e

l ' Ae r i d e Mo n tse r r a t . E n a q u e s t p u n t d e i x em a l ' e s q u e r r a l ' a n ­

t i c t r a ç a t d e l C r e m a l l e r a p e r i n i c i a r u n a f o r t a , p e r ò m o l t a m ­p l a , b a i x a d a . A b a n s d e l ' e s t ac i ó d e l ' A e r i , i e n u n a c o l u m n a � h i p o d e m v eur e e l s i n d i c a d o r s d e l s G R q u e c o n f l u e i x e n e n a q ue s t p u n t G R - 7 - 2 , G R - 5 , G R - 6 .

To t a q u e s t t r am f i n s a l a C o v a f o u o b e r t a e x p e n s es d e l a

S r a . M a r q u e s a d e T a m a r i t a f i n a l s d e l seg l e X V I I , i e i x a m p l a t a

pr i nc i p i s d e l ' ac t u a l . La i m p o r t àn c i a d e l ' o b r a q u e d a p l a s m a d a p e r l a q u a n t i t a t d e s e n y a l s d e b a r r i n a d e s i p e l s p e t i t s a r c s , q u e a m a n e r a d e p o n t , s o s t e n e n e l c a m i . E l c o s t d e l ' e mp r e s a f é u an o m ena r l ' o b r a e l C a m í d e l a P l a t a .

B e n a v i a t t r o b a r e m u n a e s t à t u a d e S a n t D o m è n e c , o b r a d ' e n Sub i r a c h s . M é s a v a l l p a s s a r e m p e r s o t a d ' u n v e r i t ab l e d o s s e r d e r o c a .

0 . 1 0 0 . 1 0

C r u ï l l a ; h e m d ' a g a f a r e l c a m í d e l ' e s q u e r r a , an o me n a t c a m i d e l ' A i g u a , q u e , p e l c o l l d e l e s B a r a n e s ( 625 m ) , v i s i b l e e n t r e l a mu n t a n y a i l a R o c a d e l s C o r b s o Pla d e l e s B r u i x e s , v a a l a C o l ò n i a G a m i s , a l p eu de M o n t s e r r a t , p r o p de l ' e s t a c i ó i n f e r i o r d e l ' Ae r i .

l I:

22

�----------------------------------------------------��� . . ��

I H e m d e s eg u i r e l s g r a o n s d e c i me n t f i n s a l ' e s t a c i ó e l e v a ­d o r a d ' a i g ü e s . D e i x e m l a c a na l , p e r p a s s a r p e r s o t a d e l a r o c a a n o me n a d a l a T r o na ( d e s d ' u n c e r t p u n t t é a q u e s t a ap a r e n Ç a ) .

0 . 20 0 . 3 0

C o l l d e l T o s s a l d e Mu l l ap a n s ( 5 1 0 m ) ; c o n t i n u e m p e r l e s e s ­c a l e s a v a l l . A t e n c i ó : A l " a r r i b a r a l ' e s t a c i ó e l e v a d o r a d ' a i ­g ü e s l ' u l t i m g r aó e s t à a u n a a l ç a d a d e 2 m e t r e s d e l n i ve l l d e l

p l a . C a l e s t ar a l ' a g u a i t d e l p e r i l l .

0 . 1 0 0 . 40

E s t a c i ó e l e v a d o r a d ' a i g ü e s d e l M o n e s t i r . D ' a q u es t a p e t i t a p l a c e t a a r r e n c a e l c a m i d e l es C a n a l s , q u e n o d e i x ar e m f i n s

p r o p d e M o n i s t r o l . H e m d ' a n a r c ap a l a d r e t a p e l c a m í a mp l e .

0 . 05 0 . 45

A l a d r e t a h i h a e l se n d e r q u e b a i x a c ap a l a C o l ò n i a G a m i s . N o s a l t r e s h e m d ' a n a r r e c t e s p e r l ' am p l e c a m i .

0 . 1 0 0 . 55

T r a v e s s e m e l t o r r e n t d e l S o l d a t .

0 . 0 6 1 . 0 1

N o v a f o n d a l a d a ; t o r r e n t d e l ' E s c u d e r .

0 . 0 6 1 . 07

P e r l ' es q u e r r a p u j a l a d r e c e r a d e M o n i s t r o l a M o n t s e r r a t ,

q u e a c t u a l me n t e s t à i n t e r c ep t a d a a c a u s a d e l a t a r t e r a f o r m a d a

p e r l e s r u nes q u e a b o c a r e n d e l a p l a Ç a d e l s A p ò s t o l s . M é s en d a ­v a n t t r av e s s e m e l t o r r e n t d e l a V a l en t i n a ; t e n i m d ' aq u í e s t a n t

u n a v i s i ó mo l t a è r i a d e M o n i s t r o l .

0 . 0 3 1 • 1 0

Q u a n e l c a m i amp l e g i r a e n a n g l e r e c te c a p a p o n e n t , h e m d ' a g a f a r u n a d r e c e r a c a p a l a d r e t a , q u e e n s p o r t a r à m o l t d e c i ­

d i d a m e n t c a p a la t o r r e d e l a B e s t o r re q u e v e i e m a l s n o s t r e s

p e u s . Aq u e s t i n d r e t és l ' a n G m e n a t l e s G i r a d e s .

0 . 0 8 1 . 1 8

T o r r e d e l a B e s t o r r e , r o m à n i c a e n r u ï n e s . Un c o p a q u i he m d e t o r n a r e n r e r a p e l c o r r i o l q u e h em v i n g u t f i n s a t r o b a r u n c a m í

q u e b a i x a e n t r e m a r g e s i ma r c a t a m b s e n y a l s d e p e t i t ï P c o r r e ­

g u t , i q u e e n s men a r à f i ns a l a c a r r e t e r a d e Mo n i s t r o l a M o n t ­s e r r a t .

� �

I

I

2 3

0 . 0 7 1 . 2 5

C a r r e t e r a d e M o n i s t r o l a Mo n t se r r a t . C a l c r e u a r - l a c ap a l a

d r e t a i e n f i l a r e l c a r r e r de l a F o n t .

0 . 02 1 . 27

P l a ç a d e l a F o n t d e Mo n i s t r o l . d e V i l a n o v a - C a n i g ó .

A q u :í. f i ne i x l a s i s e n a e t a p a

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = % = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

MON I S T R O L DE M O N T S E R R A T

E l n u c l i p r i m i t i u d e l a v i l a é s a l l a r g a s s a t d a m u n t d ' un r e ­p l à a l c o m e n ç a m e n t d e l p e n d e n t m o n t s e r r a t :í. , a l a d r e t a d e l L lo ­b r e g a t i p a r a l . l e l a me n t a l c u r s d e l r i u . U n e s t r e t c a r r e r q u e

p u j a d e s d e l p o n t s e g u i n t e l c a m i v e l l d e M o n t s e r r a t , é s l " e i x d e l a p o b l a c i Ó i c u l mi n a en l a t :í. p i c a p l a Ç a p o r t i c a d a d e l Bo - b o ( e s c e n a r i d e l a dan s a d ' a q u e s t n o m e l d i a d e l a f e s t a d e S a n t

S eb as t i à ) . La p l a Ç a d e l a F o n t G r a n é s u n a e sp l a n a d a ober t a

d a v a n t l ' i nd r e t o n b r o l l a l ' abundosa f o n t d e c a t o r z e r a i g s , q u e

a l e g r a i d 6 na v i d a a l p i n t o r e s c c o n j u n t u r b à .

,, ' , - ' ', . , .

E l s i n i c i s h i s t 6 r i c s d e M o n i s t r o l c a l c e r car - i o s s e g u r a m e n t

a r e d 6 s d ' a l g u n a d e

l ' a n y 888 , a d j u d i c à

en u n p e t i t c e n o b i - m o n a s t er i o r u m- s o r g i t l es e s g l és i e s mo n t s e r r a t i n e s q u e G u i f r e I , a l M o n e $ t i r d e R i p o l l .

� a h i s t 6 r i a i l a v i d a d e l a v i l a

amb l a d e l M o n e s t i . d e M o n t s er r a t . r i a p l e na d e s d e l 1 363 , en q u è e l

h a n e s t a t s e m p r e l l i g a d e s

Aq u e s t v a ten i r - ne l a s e n y o ­p r i o r J a u m e d e V i v e r s n ' a d -

2 4

q u i r í l a j u r i s d i c c i ó a l re i Pere I I I . E l p r i o r Ber nat Esquer r e ,

l > a ny 1 3 1 7 h av i a f e t cons t r u i r e l - p o n t sa bre e l L o b r e g a t , p er t a l d e f a c i l i t a r e l s p e l e g r i n a t g es a l sant uari . Aq uest p o n t , d e m a g n í f i c a e s t a m p a g ò t i c a , de c l ara t m o n u m e n t n a c i o n a l s u b s i s t í a m b l es m o d i f i c a c i o n s i m p o s a d es p e l t r à n s i t r o d a t f i ns e l 19 39 . U n a l t r e p r i o r , R a m o n d e V i l a r a g u t , p e l s v o l s d e 1 3 40 , e d i f i c à e l p a l a u pr i o r a l d e M o n i s t r o l .

D i ver ses c a s es d e l n u c l i a n t i c d e l a p o b l a c i ó , a m b d e t a l l s i n t er essan t s d ' a r t g ò t i c , r e n a i x e n t i s t a i b a r r o c , l ' erm i ta g ò ­

t i c a d e S a n t A n t o l í , e n e s t a t molt l am e n t a b l e , l a r o m à n i c a B e s ­t o r r e e n r u ï nes , i l a g ra c i o s a c a p e l l a d e l ' An g e l c o mp l e t e n e l

p a n o r a m a a r t í s t i c d e M o n i s t r o l . E l t e m p l e p a r r o q u i a l d e San t

P e r e é s u n a o b r a r en a i x e n t i s t a reco nst r u ï d a d esp r és d e l a d e ­v a s t a c i ó d e l 1 9 3 6 .

M o n i s t r o l t é a c t u a l m e n t u n s 3 0 0 0 h ab i t a n t s .

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

B I B L I O G RA F I A

* * C a m i n s i C a n a l s d e Montser rat . G u i a d ' i t i n e r a r i s . R a m o n R i b er a i Mar i ner .

C a v a l l B e r n a t 3 . P u b l i c ac i o n s d e I > A b a d i a d e M o n t s e r r a t .

** I t i n er a r i s M o n t s e r r a t i n s . R e v i s t a Mu nt a n ya .

Ramo n R i b e r a i M a r i n e r .

** Er m i t e s i F o n t s mo n t s e r r a t i n e s . A mic s de M o n t s e r r a t .

E d i t o r i a l M o n t b l a n c 1 9 67 .

* * Gr a n Geo g r af i a C o m a r c a l d e C a t a l u n y a . V o l u m 2 . E l B a g e s .

Pu b l i c a c i o n s d e l a Gr a n Enc i c l o p èd i a C a t a l a n a .

* * Una e x c u r s i ó ma t i nal a M o n t serrat .

Anto n i Segar r a .

B u t l l e t í S o c ieta t E x c u r s i o n i s t a T a l a i a . O c t ub r e 1 9 8 2 .

* * Carto g r a f i a d e l l l i b r e C a m i ns i Cana l s d e M o n t s e r r a t .

S e c t o r O r i e n t a l .

E s c a l a 1 : 7 . 500

* * D i b u i x o s de M o n t s er r a t Pam a P am . Jo s e p B a r b e r à i S a u q ué .

Ramo n C a s a s , G e n e r 1 9 8 8

25