Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 309, maig del 2013Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 320, maig del 2014

GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOU

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

ElPetit Vailet

OBRIM MATRÍCULA PER AL CURS

2014-2015A partir de 4 mesos

Ens complau dirigir-nos a vosaltres per informar-vos que posem la nostra escola infantil a la vostra disposició i perquè usvolem fer saber que el nostre desig és ajudar a cuidar i educar els vostres fills.

Ventura i Gassol, 29, el Masnou

www.vailets.com · 93 555 57 11

L L A R D ’ I N F A N T S

Si ho voleu, el vostrefill pot aprendre música

a la n

os

traes

cola

L’aula de música“Clau de sol” és al Masnou.

A l’escola Petit Vailet

Info. 637 73 62 03

Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacionsAigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany

629 773 331pere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

BIJUTERIA - OBJECTES DEREGAL- DECORACIÓ

ROBA I COMPLEMENTS

Sant Miquel, 24 el Masnou93 125 17 33

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: MaigEl Masnou de principis del segle XX

Correcció: Esteve Pujol i Pons

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5LA PUNTA DE LA LLENGUA (54) Esteve Pujol .................................... 5IN MEMÒRIAM Marià Manent i Segimon Joan Muray. ...................... 6LA FLAMA DEL CANIGÓ 2014 .......................................................... 7ALS LLIMBS Joan Maresma Duran..................................................... 8OH! ISRAEL (II) Joan Camps.............................................................. 9EL TROBADOR CATALÀ Josep Condeminas ..................................... 10A CONTRACOR Ramon Serra ...............................................................11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ....................................................12LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI Aleix Ripol Millet .............................14GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany .............................16DITES I PERSONATGES POPULARS (12) Albert Vidal........................ 16PARLEM DE LLIBRES Pere Martí ......................................................17EL GRUP DE RAUXA FA BON TEATRE Esteve Pujol ...........................18CRÒNICA DE LA VISITA AL GRAN TEATRE DEL LICEU ..................19PRECRÒNICA Joan Muray .................................................................... 2040 ANYS RERE LA CÀMERA Jordi Godàs ...........................................21LA CUINA DE L’ANTÒNIA El cullerot ....................................................22GENT DEL MASNOU INFORMA.........................................................23ARRAN DE SÒL Pledebuit...................................................................23

El diumenge 26 de febrer passat es van complir vint-i-cinc anys de la inaugura-ció del nostre local social. Va ser el 26 de febrer de 1989 que vam obrir les por-tes de bat a bat en un acte multitudinari, alegre i esperançat de la seu que,d’ençà d’aleshores, ens acull i aixopluga.En ocasió d’aquella efemèrides dèiem: ...aquestes noves instal·lacions ens hande permetre dur a terme tots aquells projectes que havien quedat arraconats,esperant una millor ocasió. Ara ja no s’hi valen excuses, ara ja tenim local, jadisposem d’una llar on trobar-nos i on promoure tota mena d’activitats. Si elsdarrers mesos han estat una lluita constant per assolir aquesta llar, ara és elmoment de prendre alè i, amb força, endegar una nova etapa per donar vida aaquestes parets que ens acullen. Gent del Masnou és oberta a donar suport atotes aquelles iniciatives que, marcades per un net esperit de servir el poble, s’hivulguin realizar. Se’n pot fer molta de feina; però ull viu!, la feina no es fa sola,al darrere d’una activitat sempre hi ha unes persones que hi esmercen temps icoratge i, sovint, aquest temps, l’han de robar de les seves famílies o del seulleure. Farem moltes activitats en la mesura que siguem capaços d’oferir aquestgenerós esforç a canvi de res, només per civisme i perquè estimem el poble…Han passat 25 anys i tot el que aleshores dèiem segueix vigent. Res no es fasense unes persones que s’hi involucrin voluntàriament i siguin capaces desacrificar part del seu temps per esperit de servei i per amor al poble, senseesperar-ne res a canvi. Aquest espai editorial no seria suficient per enumerar el munt d’activitats quedurant aquests 25 anys hem desenvolupat en aquest espai social, començantper les exposicions de la sala d’art, que, amb el tret de sortida de la memorableexposició de l’artista masnoví Eduard Domènech i Farré, iniciaren una corrua demostres i exposicions de tot tipus, seguint amb la polivalent sala d’actes, que haacollit i acull representacions teatrals, recitals poètics, concerts musicals, con-ferències, projeccions, taules rodones, debats, els assaigs de la Coral Xabec,cursos i tallers de teatre, ball, swing, ioga, dòmino, etc. etc.Després d’aquests 25 anys segueix viva la flama, que donà embranzida al’obertura de la nostra seu social al carrer del Doctor Josep Agell núm. 9, lloc onens trobareu i sereu molt ben rebuts tots aquells qui us hi vulgueu afegir.

PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIREn la passada assemblea general de socis del 6 d’abril, a proposta de la JuntaDirectiva, s’aprovà per unanimitat l’adhesió de Gent del Masnou al PacteNacional pel Dret a Decidir, bo i considerant que la nostra associació havia defer costat a les més de 1.600 entitats i associacions de tota mena que ja s’hi hanadherit fins ara i perquè considerem irrenunciable el dret fonamental de poderexpressar lliurement i democràticament, a les urnes, la voluntat d’un poble.

El President

Editorial HAN PASSAT VINT-I-CINC ANYS

3

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20gentmas@suport.org

www.gentdelmasnou.cat------------------------

LA Coral XabecDEMANA CANTAIRES

Tothom qui hi estigui interessat hi serà benrebut. Ens calen veus tant de dones (sopra-

nos i contralts) com d’homes (tenors ibaixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar laveu qualsevol dimarts abans de començarl’assaig, o sigui, una mica abans de dos

quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

------------------------QUOTES DE SOCI Durant el mesde maig procedirem al cobrament dela quota de soci de Gent del Masnoud’enguany. En el cas que algun socihagi modificat el compte de domicilia-ció bancària, agrairem que ens hofaci saber amb urgència per tald’evitar despeses de gestió. Moltes gràcies.

2a.PasquaFesta local

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.30 - 14 i 16.30 - 21 9.30 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 14

Riera (Club nàutic)J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 14 i 16.30 - 20.30 9 - 14

Nous horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores

seguides, de les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Maig 2014 --

-- Juny 2014 --

293031

123456789

101112131415161718

dijousdivendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

DominguezAymarOcata

OcataViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasFàbregasDominguezRieraAymarOcataViayna CViayna CFàbregasOcataRiera

1de Maigdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

123456789

10111213141516171819202122232425262728

OcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataViayna CFàbregasRieraRieraAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna C

LOCAL GARATGE

En el carrer Santiago Ru-siñol, núm. 8, hi ha un local-garatge que es fa servir, desde quasi tres anys ençà, demesquita. Hem tingut reu-nions amb l’Ajuntament delMasnou perquè entenemque no és lloc adient deposar-hi una activitat deculte, en un carrer en què lavorera és d’un metre, impos-sible d’albergar les personesque entren i surten d’aquestlocal i que no disposa d’unsmínims de seguretat de captipus. També hem parlat ambels partits de l’oposició a quihem explicat la inseguretat i

insalubritat del local.No tenen cap mena de lli-cència d’activitats, peròl’equip de govern no el voltancar, tot i que des delsetembre de 2012 ho pot fer,una vegada finalitzat l’expe-dient de tancament, perquèdiu que no pot deixar al car-rer seixanta persones, comsi hi visquessin. Els altresgrups polítics del consistorino volen aprovar la modifica-ció puntual del pla generalper delimitar els llocs delMasnou on es pot fer culte.Per tant, per uns i pels altresel tema continua igual.Però ara no solament conti-nua la inseguretat i la insalu-

55

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

britat del local, sinó que aras’amplia al carrer. Les maresque usen amb els seus fillsels jardins del Mil·lenari, quehi ha davant del local, vandemanar que s’hi posés unafont per si els nens tenienset; doncs bé, ara serveix delavabo per a algunes perso-nes que usen aquest local.En aquesta font no solamentes renten la cara sinó tambéles dents, el nas i els peus,ja que, pel que sembla, hand’entrar al local nets.Aquests jardins també elsfan servir de vàter, ja he vistdues persones, una abansd’entrar i la segona en sortird’aquest local, que orinendintre el recinte on juguenels nens en aquests jardins.I no perquè les vigili, sinóque va ser d’una formacasual i, si ha passat mésvegades, no ho sé. Si aixòpassa a fora, com deu estardintre el local.Si jo o algú que llegeixaquest article obrís qualse-

vol tipus d’activitat sensetenir el permís corresponentde l’Ajuntament, de bensegur que ens el tancariend’immediat, però es veu quenosaltres no tenim privilegis.Per què? Les lleis han de serper a tothom iguals, o no?En aquest local, a part deresar-hi sis vegades al dia,també hi fan menjar i no enun fogonet petit, sinó engrans fogons usant bombo-nes de butà per cuinar. Unlocal on tot el terra hi ha cati-fes i on hi ha cortines quevan del sostre al terra, és unperill per la facilitat que s’hicali foc. Ja cal que la propie-tària d’aquest local tingui unabona assegurança per aincendis i de responsabilitatcivil, perquè, si passa algunacosa, en serà responsablesubsidiària.

Francesc Fàbregas C.i altres veïns del carrer

La punta de la llengua (54) Esteve Pujol i PonsCompletant el tema dels dos butlletins anteriors, un bonamic m’ha recordat que també cal sensibilitzar la T finalde VINT, i li dono tota la raó. Cal fer l’esforç de pronun-ciar vint homes (vinthomes), vint ocasions (vintocasions),vint euros (vinteuros)…I ara anem al punt d’aquest mes: de tant en tant, i quanvolem parlar massa bé –insisteixo en el massa– fem ser-vir paraules que ens semblen genuïnament catalanes i…no ho són pas. Mirem-ne algunes:*Envelop: el mot correcte és sobre. P.ex., Poso la cartadins el sobre.*Frapar, frapant…: els mots correctes són impressionar,impressionant, colpidor…, afectar, commoure, colpir, pi-car, colpejar. P.ex., Aquell discurs em va impressionarmolt.*Guixeta: el mot correcte en català és taquilla. P.ex., Vamcomprar l’entrada a la taquilla de Ca n’Humet.Centre *metge, informe *metge, visita *metge: el mot cor-recte és mèdic-mèdica (com a adjectiu). P.ex., Vaig alcentre mèdic; has rebut l’informe mèdic; avui no hi ha

visita mèdica; és una característica de la classe mèdica.*Recolzar (en el sentit de donar suport): l’expressió cor-recta és precisament donar suport. P.ex., El consell vadonar suport a la proposta del president.*Soletat: el mot correcte és soledat, també solitud. P.ex.,Aquella soledat feia feredat de debò.*Trofeig: el mot correcte és trofeu. P.ex., Va guanyar untrofeu als jocs olímpics.… … … … … … … …També per un fals afany de puritanisme, de vegades refu-sem paraules ben correctes perquè ens sembla que no hosón. En dic unes quantes, i entre parèntesis hi poso un pos-sible sinònim: afició, aficionat (i afecció, afeccionat),arena, (i sorra), atall (i drecera), caldo (i brou), capritx (icaprici), cuidar (i tenir cura), desenrotllar (i desenvolupar),distint (i diferent), donar la lata (i donar la llauna), ser (iésser), fatxada (i façana), firmar (i signar), glotó (i golafre),gord (i gras), investigar (i esbrinar), pròxim (i proper),quartos (i diners), rama (i branca), rabosa (i guineu i gui-lla), rotllo (i rotlle), somiar (i somniar), variça (i variu).

6

És força difícil de fer un in memoriamquan es tracta d’una persona amb laqual has mantingut una excel·lent rela-ció, i més tractant-se d’un home de laqualitat de Manent, que, a més de savi,tenia i ha tingut fins al darrer alè unneguit per saber més i per connectaramb amics i coneguts, per seguir ambla seva tasca de divulgació de la nostracultura, sempre al servei del país.Per tant, permeteu-me que, a més d’unrecull sumari de la seva obra, de lesseves col·laboracions, dels seus ser-veis i dels honors rebuts, que forenmolts i segurament encara me’n descui-daré algun, també faci un esbós de lameva relació personal, que fou per a mimolt enriquidora, i de la qual sortí unmunt d’activitats que ell sempre em vaencoratjar a dur a terme.Ens coneguérem personalment a co-mençament dels anys noranta, arrandels treballs que es feren per alDiccionari dels Catalans d’Amèrica, unaobra ingent feta per al cinquè centenaridel descobriment. Fou al Palau de laGeneralitat on tenia el despatx.M’encomanà la recerca de masnovinsque haguessin deixat petjada allà i, elque en un principi semblava que nomésdonaria per a uns quants personatges,va acabar sent de trenta-dos, que, ajun-tant-hi els que altres descobriren enarxius d’aquelles terres, va donar untotal de cinquanta, que després vaigpassar a un llibre. D’aleshores ençà, i aprofitant les sevesestades a la casa pairal de Premià deDalt, férem sortides per la serralada

maresmenca: fonts, dòlmens, ermites,etc., on fèiem parada i una bona xerra-da, un intercanvi d’idees, que sempreeren profitoses. Altres sortides, més detreball, foren les que faríem per recollir,de pagesos i pescadors, noms denúvols, boires i vents..., recorrentpobles i viles del Maresme i de tots dosVallès. Ell acabaria fent pràcticament totCatalunya.Quan, ja més gran i amb problemes desalut, no les poguérem fer, ell seguiarebent visites d’amics, coneguts i altrespersones amb qui, per una part o unaaltra, interessava una connexió. Erauna persona inquieta, que sempre bar-rinava quina en podria fer pel país iespecialment per salvar-ne la memòriahistòrica. També era modest, ja que d’alguna deles seves fites, dels premis i honorsrebuts, me n’he assabentat per la prem-sa ara. Ens ha deixat més de cinc-centsllibres i mil quatre-cents articles. Vaobtenir els premis següents: Mestre enGai Saber; premis Serra d’Or, JosepPla, Raimon Llull i Ramon Trias Fargas;Medalla al Mèrit Cultural de Barcelona idarrerament Premi d’Honor de lesLletres Catalanes. Com molts dels personatges singulars

que ha donat el nostre país, ha deixatun munt de pensaments, frases quemostren la seva gran vàlua, una d’ellesdeia ...he buscat sempre els buits delque no ha investigat ningú per no per-dre la memòria històrica. I referint-se ala cultura catalana –era dels optimis-tes– deia que ...”està millor que mai”,gràcies a la immersió lingüística: maihavíem tingut tants novel·listes, poetes iestudiosos per metre quadrat, ni s’ha-vien publicat 12.000 títols l’any. Un delsseus afanys fou ...la recuperació d’unarxiu, la reivindicació del savi d’un po-ble, un assaig biogràfic sobre algun per-sonatge amb qui va compartir cuites...Com ja he dit, fou fins al seu darrer alèque va estar actiu, ja que pocs diesabans del seu decés, m’havia trucat perquedar: li havia de portar el meu darrerllibre i volia parlar-me d’un nou treball(per a mi) sobre la correspondènciaentre Cambó i Ballester, molt interes-sant perquè descobria una faceta inèdi-ta de connexió entre la política i el perio-disme satíric que practicaven ambdóspersonatges.

Amic Manent, espero que al vostre noudestí guieu també els passos de la nos-tra Pàtria.

In memoriamJoan Muray

ALBERT MANENT I SEGIMON(Premià de Dalt 1930 – Barcelona 2014)Poeta, historiador, crític literari, activista cultural...

Albert Manent, Joan Murai i el president de Gent del Masnou Joan Casals enuna conferència a l’associació. Fotografia d’arxiu

escola de música

C/.Par lament de Cata lunya.28, e l Masnou · 93 540 86 96 · 630 16 33 26T’agrada cantar? T’agrada el gospel?

Emma CalvoTERRA, FOC, METALL

Adriana93 555 76 40

Serem a la Firade Sant Ponç aTeià els dies 17i 18 de maig.

Serem a la Firade Sant Ponç aTeià els dies 17

i 18 de maig.

7

Al 1955 Francesc Pujades,d’Arles de Tec (Vallespir),entusiasta del Canigó i ins-pirat pel poema de Verda-guer, tingué la iniciativad’encendre els Focs deSant Joan al cim d’aquestamuntanya i des d’allà repar-tir la flama per les contra-des catalanes. S’iniciavaaixí la renovació d’aquestamil·lenària tradició i altrecop les fogueres prenien unsentit col·lectiu.Cada població n’organitzala rebuda, durant la quals’encenen les diferents fo-gueres i es llegeix el mani-fest que reafirma la perti-nença a una mateixa nació.Es reparteix pel pobles mit-jançant una llarga cadenade relleus, que van distri-buint-la amb tots els mitjanspossibles: a peu, corrent,bicicleta, cotxe… La matei-xa societat civil contribueixa escampar aquest foc,símbol d’unitat. Ja fa anys que la flama arri-

ba al Masnou, i volem con-tinuar impulsant la Festa deSant Joan per arrelar-la alnostre municipi i fer-ne unreferent. És per aquestmotiu que enguany torna-rem a baixar la flama desdel cim del Canigó alMasnou. Esperem que laVila torni a rebre-la com esmereig. L’Ajuntament del Masnou,

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra;mes resta sempre el monument de Déu;i la tempesta, el torb, l’odi i la guerrael Canigó no tiraran a terra,no esbrancaran l’altívol Pirineu.

Mossèn Cinto Verdaguer

…Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’històriaconcreta que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que sesenti la veu de tots solemnement i clara, cridem quisom i que tothom ho escolti. I, en acabat, quecadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora,que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Flama del Canigó i Nit de Sant Joan 2014La Flama del Canigó, Collade Diables, Al Masnou de-cidim 2014 ANC Collagegantera i bastonera delMasnou i Omnium Cultural,organitzen la baixada de laFlama, així com la cercavi-la, el Foc i la Revetlla, que,com l’any passat, es faranal solar de l’antiga casernade la Guàrdia Civil. Us ani-mem a participar-hi.

c u l t u r a @ e l m a s n o u . c a tAjuntament-Cultura (Gabi)

reculls@hotmail.com Flama del Canigó. Al Masnoudecidim2013 ANC.

ll.valls@yahoo.esReserva de taules i info.

A la festa hi haurà serveide taules i cadires, cedi-des per l’Ajuntament, tam-bé música en viu pel grupLapsus i servei de bar. Us hi esperem

Per Sant Joan,amb la flama del Canigó , posa l’estelada o senyera al balcó

2 0 1 4

I RECORDA-HO… NO LA DESPENGIS

Ja no sé quines van ser les últimesparaules de qui estava al control del volMH370 de Malaysia Airlines abans queadquirís una existència virtual. Potservan ser tot en ordre, bona nit, però hi hadiferents versions a mesura que eltemps ha anat passant. En aquell inici de matinada del dissabtedia 8 de març –ja fa més d’un mes isembla ser que la caixa negra és al fonsde l’Oceà Índic; però no hi ha restes del’avió i molt menys dels passatgers– elBoeing 777-200ER va atènyer la veloci-tat de creuer i es dirigia de la capitalmalaia, Kuala Lumpur, cap a Pequínamb 239 persones a bord.Passats ja més de 40 dies –escricaquestes ratlles després de la SetmanaSanta– l’absència de qualsevol rastrede l’avió desaparegut sona particular-ment incomprensible en aquesta erad’hiperconnectivitat i superabundànciad’informació. Ens hem acostumat a voler saber, aescoltar i a tenir alguna fotografia entemps real. Existeixen aplicatius persaber l’exacta localització del vol d’algúa qui esperem, aprenem a rastrejar elnostre mòbil perdut o robat i sabem quesom vigilats, monitorats i comercialmentperfilats sigui per la National SecurityAgency, per satèl·lits o per navegar perla Xarxa. I creiem que, si ens desviemdel camí, el GPS ens donarà la solució. És ben difícil, per tant, concebrel’existència de punts cecs en el planeta.Però hi són. Sembla ser que estan loca-

litzats en determinades rutes aèriessobre el nivell del mar, lluny de l’abastdels radars. I en aquests punts cecs lalocalització de l’avió depèn d’un aparellanomenat transponder, instal·lat al cos-tat del seient del comandant. Quanaquest cordó umbilical s’avaria o ésintencionalment desactivat –aquesta ésla sospita en el cas del MH370–l’aeronau és la senyora del seu destí.Això és el que he llegit per Internet.Imagino que és cert.Tot i que els recursos per trobar qualse-vol resta són colossals i que ja hi ha unsubmarí que rastreja el fons de l’Índic,l’única informació confiable és que elvol MH370 va desaparèixer delsradars…Autoritats i especialistes han presentatdurant aquest mes i mig tantes ver-sions, hipòtesis, probabilitats, pistes,teories, anàlisis i suposicions que elsfamiliars es podien haver estalviat totaaquesta allau de –més aviat– desinfor-mació. Incomprensible que en aquests tempsde comunicació instantània, quan bona

part de les dades de tothom és en unnúvol, els investigadors dels accidentsaeris necessitin trobar i analitzar unobjecte físic instal·lat en un avió. Segons el Wall Street Journal, dels gai-rebé 20.000 avions comercials en circu-lació, un centenar ja disposa d’aquestatecnologia capaç de fer més curtal’agonia de l’espera. La indústria aero-

Als llimbsJoan Maresma Duran

8

nàutica atribueix a l’alt cost de l’equip ia les imprescindibles connexions persatèl·lit la seva baixa implantació.Potser sigui el moment de començar asumar tot el que costa l’operació derecerca del MH370 i sumar-hi el que vacostar el rescat del vol 447 d’Air Franceque anava de Rio de Janeiro a París ique va caure el 31 de maig de 2009sobre l’Atlàntic…No obstant, els costs amb el dolor des-humà i evitable dels familiars no cons-ten en cap càlcul. El d’un fill no sumaamb el de cap altre pare ni és divisiblepel d’un amic. Cada dolor és un, abso-lut i solitari. Mereixeria molt més res-pecte.

P.D. La mare en fa 81 el dia 17. Moltes felici-tats.

9

Més que interessar-me el paisatge,els monuments i la museística turísti-ca, a mi se’m dóna per esbrinar elcomportament humà, cosa gens fàcildonat l’entorn social global que la ins-tantaneïtat de les xarxes virtuals ensposen a l’abast. Una addicció que hacondicionat la meva percepció d’Isra-el, però també és un bon exercici percomprendre les emocions i sentimentsdels altres. Mantinc la convicció quenomés l’empatia universal pot esme-nar la màxima atribuïda a Jesús Quino està amb mi m’està en contra,usada per Lenin (1920) Elegir el meubàndol o l’altre, i en boca Bush, tambéfill del seu pare, en la variant que tanbé ens traduiria el seu amic Aznar enla intimitat O ets amb nosaltres o etsamb els terroristes.El segon dia al matí els argentins no hieren per visitar el Museu d’Israel. Quanvan aparèixer es queixaven acalorada-ment per l’hora més tard que els havienconvocat; però l’Alex, el nostre guia, vaconformar-los hàbilment amb una aten-ció personalitzada que els va compen-sar de l’hora d’itinerari que s’havien per-dut. La Neus, igual que les mexicanes,la Sucy i la seva mare, estaven dol-gudes perquè la seva agència haviasuspès pel mal temps la visita al MarMort i la pujada a la fortificació deMassada que tenien programades peral dia abans. Ja cap al vespre, vam poder descansard’una jornada trepidant havent anat desde l’Hort de Getsemaní al museu del’Holocaust, la Basílica de l’Agonia, lesesglésies de Sant Joan Baptista i de laVisitació. Una d’aquestes me la vaigsaltar i em vaig quedar sol meditant enel minibus. En el meu entendre, el cris-

polarització del grup relataré el dinardel dia anterior entaulats tot just sor-tint de l’església de la Visitació, on enVíctor, en la seva pràctica pastoral, nova poder estar-se de pontificar el mira-cle dels pans i els peixos ques’atribueix a Jesús i jo no vaig poderevitar d’argumentar-li la feble autenti-citat dels miracles, els quals pucadmetre com a metàfora, però mate-rialitzar-los com un fet històric emsembla una burla a la intel·ligència o,si més no, una manipulació cínica ifraudulenta. Entenc la teva posició–vaig dir-li; remarcant– és que tu,Víctor, ets part interessada i en viusd’això! En aquest punt la Marisa vadonar-me un cop al colze moderant-me enèrgicament: Va, Joan! Hauriesde deixar que tothom cregui en quèvulgui creure. En la resta del dinar elsilenci de tots em va permetre intuircom la tesi i l’antítesi fermentaven enel pensament de cadascú.A l’arribada als respectius hotels ensvam anar acomiadant il·lusionats enl’endemà, dissabte, per retrobar-nos ivisitar la ciutat antiga de Jerusalem iBetlem. En aquella hora l’hotel nomésestava atès per personal no jueu. Laprohibició de laborar durant el Sabbathavia atret una notable clientela localper acomplir la tradició amb l’exqui-sida cuina del bufet supervisat pelRabí de torn. Als ascensors del vestí-bul hi havia cua, atès que nomésn’havien programat un per fer paradaa cada pis sense haver de prémer elsbotons i així obeir la rígida interpreta-ció del quart manament de la Llei deDéu jueva.

tianisme ha generat una mística de deli-ris de grandesa faraònica escampanttemples i catedrals de culte mercantilis-ta que especula amb la Bíblia fent pro-selitisme i negoci abusiu amb la bona fedels creients i la curiositat consumista.Si Jesús hagués estat present a la nos-tra excursió, de ben segur que ens hau-ria fet fora del temple dient No feu de lacasa del meu pare un mercat; i si enshagués considerat els seus apòstolshauria reafirmat Destruïu el temple...!El dissabte tothom va ser puntual a larecollida. Donada la diversitat i parti-cular motivació de cadascú per viatjara Israel, el grup havia quallat sensible-ment polaritzat entre el dolç i l’àcid.Enmig dels trets comuns també hihavia vessants diferenciades: enVíctor, el ministre de l’església pente-costal de Texas, portava la missió defilmar in situ els llocs sants, la qualcosa donava un valor d’interès afegitja que alhora que filmava també gra-vava la prèdica de cada lloc ambadmirable eloqüència. En canvi jo feiaun lustre que volia visitar Israel i encomplir 77 anys a l’abril vaig decidir-ho quasi in extremis pensant que si noho feia ara ja no hi seria a temps.L’Antonio i la Terezinaa, més aviattímids potser perquè el portuguès noels permetia entendre prou bé iexpressar-se en castellà, a mi em vansemblar una parella prop de jubilar-seque celebraven una segona lluna demel; i, en un rang similar, la parellaargentina molt més jove, eren com-panys recents i vivien en una mena deviatge de noces, en part per refer-sedels danys col·laterals dels seus divor-cis respectius. Per explicar millor el que anomeno

Joan Camps i OrtizOH! ISRAEL - II

Xauxa és el país més grani bonic per excel·lència;allà es neda en l’opulènciai de pobres no n’hi ha.

Allà no mana ningúi tothom creu i va recte,perquè s’acata i respectael pensar de cada u.

Així tots viuen tranquilsen la més dolça harmonia,sense crims, ni policia,ni plets, ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions;com que no hi ha propietaris,no hi ha advocats, ni notaris,ni es paguen contribucions.

Allà ningú té la dèriadel treball per l’interès,perquè al no haver-hi dinersno es coneix mai la misèria.

Tothom troba el que demana;per acontentar qui ho vol

cada dia surt el soli plou set cops la setmana.

La pluja no els encaparra;el dilluns, plouen cabrits;el dimarts, coloms rostits;el dimecres, botifarra;

el dijous, rets i cotilles;divendres, fruites i vanos;dissabte, puros havanos,i el diumenge, mandonguilles.

Allà sols hi ha fruites finesi préssecs rossos com sols.albercocs del pinyol dolç.i les pomes camosines,

Les cases són de torrons;les parets, de xocolata;les rieres, d’or i plata;i els camps, coberts de capons.

Els arbres donen vestits;les muntanyes, perles riques;els jardins, flors molt boniques,i les fonts, vins exquisits.

Allà no s’ha de passarcap pena per poder viure;vinga broma, vinga riure,i menjar bé, i disfrutar.

Així és que com que hi reinatanta alegria i quietud,s’hi disfruta una salutque els metges no hi tenen feina.

I quan ja s’és a la vorade les portes de la mort,ve una febre, un atac fort,i… bona nit i bona hora!

Amb això, sense disbauxa,si us agrada el que es diu,aneu a passar un estiuallà a la terra de Xauxa.

I quan sereu de tornada,com que jo no hi he estat mai…d’eix país hermós i gai,ja em contareu si us agrada.

10

EL TROBADOR CATALÀJosep Condeminas

Tot i que des de petit he estat aficionata la literatura d’una manera diguem-ne... natural, mai no ho he estat de lapoesia. Llevat d’algunes excepcions,haig de reconèixer que em deixa forçaindiferent. Potser perquè la meva sensi-bilitat no ha estat educada per saberapreciar-la i gaudir-ne, ja que no recor-do res referent a ella en els llibresd’estudis elementals en els anys mésdurs de la dictadura en la quall’ensenyança era totalment imposada

pel règim franquista i sols feien referèn-cia al Dos de Mayo i poca cosa més,sempre i quan tinguessin un transfonsd’exaltació a los valores nacionales.Aquesta manca, també la podríem atri-buir a l’ensenyança del català, total-ment prohibida en aquells anys, i quegairebé ens ha esterilitzat de la nostrallengua a moltes generacions. A casa,tots els llibres eren en castellà, però elpare conservava com un tresor el llibred’un badaloní de pro, el senyor Antoni

Bori i Fontestà, nascut el 1862 i mort al1912. Exercí el professorat a les esco-les d’infants; i entre els llibres que vapublicar en matèria d’ensenyament, vaescriure composicions poètiques queforen premiades en els Jocs Florals deBarcelona i altres certàmens literarisd’arreu de Catalunya. El seu llibre cab-dal, però, fou El Trobador Català, ambun total de cent cinquanta-vuit poesies,així com escrits en prosa com La bótade Sant Farriol, de popular memòria.Poesies que m’atreveixo a dir que s’hantransmès de pares a fills. D’aquest lli-bre, el pare en sabia de memòria poe-mes com El camí de l’hospital,Montserrat i d’altres. Li agradava recitarL’escut de Catalunya i que començadient: En la que Sant Jordi empunyabandera de color blanc hi ha l’escut deCatalunya amb quatre barres desang.... És molt més llarga, natural-ment. De totes maneres, amb la querealment fruïa recitant era amb la Laterra de Xauxa i que diu així:

Un lleu murmuri el va despertar i una estranya sensació debenestar va instal·lar-se en el seu cos, com una lleugeradescàrrega elèctrica que estimulava la seva pell, pam apam, i li feia sentir sensacions viscudes temps enrere. Comen un somni veia passar la seva vida a càmera ràpidajuntament amb imatges apocalíptiques, de destrucció i desang i fetge; però ell no tenia cap sentiment envers tot elque els seus ulls intuïen.De mica en mica es desvetllava d’aquell son profund,d’aquella deixadesa pretesament protectora i les parpelles,abans closes, començaven a moure’s, primerdelicadament, per tot seguit agafar una velocitat méspròpia d’un tic nerviós, de persona terroritzada per algunefecte òptic imparable.Al cap d’una bona estona va controlar la inestabilitat de lesseves parpelles i aquest fet va relaxar-lo. Així, una micamés tranquil, començà a distingir una paret blancacarregada de fotografies de les que antigament s’utilitzavenper a tota mena de carnets personals. Què hi feien totaaquella gent mirant-lo? De cop i volta s’adonà que es trobava assegut en unbanquet molt arran de terra i que davant seu apareixienunes escales de marbre verd, que finien en un replàenorme, on un tron de fusta fosca encoixinat amb un tomaragdí semblava presidir el que ara ja semblava unaenorme sala freda, com la d’un museu amb pretensions.Tres homes amb bates blanques van aparèixer de no sabiaon. La pinta de metges va fer adonar-li que anavadespullat, nu i indefens; es pot ser més desgraciat?, pensà.Els pretesos metges van assenyalar-lo amb el dit i ell, comdisparat per un ocult ressort del banquet, s’alçà de cop.Ja dret, va comprovar que la sala era a vessar de gent,com si ell fos l’espectacle principal d’un circ. La seva nuesal’incomodava d’allò més i per un instant reconegué lescares de la gent amb les de les fotografies.L’home, desorientat, s’estremí; la por començava aguanyar la partida que ell d’entrada ja veia perduda. Quècony volen aquests metges i qui són tota aquesta gent quem’envolta i que tenen la mirada sobre meu que em pesacom una llosa?Les llàgrimes van enterbolir-lo i tot s’esdevenia borrós permoments, però ell seguia preguntant-se què hi feia allà almig.Hauria hagut de preguntar, però sentia la bocaimmobilitzada, com quan hom sortia del dentista desprésd’una extracció de queixal, i no va badar boca mentre elshomes de la bata blanca n’hi posaren una de color blaumarí i l’acompanyaren per les escales de marbre fins altron. Un cop allà, encara a peu dret, es féu un silencirotund, semblava el final d’una mala actuació, on el públicno sap què fer i per breus instants podem sentir el vol d’unmosquit diminut. En mig d’aquella solitud acústica ordenava els seus

pensaments, res no li venia a la ment, el buit mental eraterrible, no sabia qui era ni per què estava en el punt demira d’aquella quantitat d’ulls, que ara, un cop revisitats, lisemblaven plens d’odi. Ara el ferien com dards aquellesmirades profundes, sentia l’alè fètid que desprenien aquellsesguards punyents i, de cop i volta, la seva ment començàa treballar com si anés a preu fet.Oh, sí! Els tinc vistos gairebé tots, però no els relaciono...

Una veu tenebrosa deixà anar: Jonas Karkhiv, en nom del’estat tinc el deure de dur a terme la tasca que tincencomanada.

• Ei, tio, què collons passa aquí?• Karkhiv, no ens faràs un numeret d’última hora?

Els homes de la bata blanca parlen entre ells i ordenen quel’asseguin en el tron i l’home de la veu tenebrosa el faseure. Jonas sent com el lliguen. Els de blanc donenpresses i xiuxiuegen que la droga perd l’efecte i el Jonaspot descontrolar-se.De la gent del públic surt un personatge que amb un gestprecís de mà dóna ordre de començar.Una burrada de corrent elèctric recorre tots els racons deJonas Karkhiv, el cos fumeja i ell en el darrer instant notacom se li apaga la llum dels ulls.

11

A contracorRamon Serra i Roca

Aquí teniu la segona part d’aquestesimatges... amb història, que fins acompletar el nombre de cinquanta for-maran el seu dia, amb el complementde les actuals, una exposició d’aquellMasnou de final de segle XIX i comen-çament del xx.Són aquestes:

ESTACIÓ DEL MASNOUÉs l’edifici de la primera estació que hiva haver al Masnou, inaugurada l’any1848 en fer-se la línia de ferrocarrilentre Barcelona i Mataró, la primerade Catalunya, de l’Estat i de la penín-sula. A les seves andanes hi ha dostrens amb la seva fumera característi-ca. El de cara era un tren de passat-gers, però l’altre sembla de càrrega.L’electrificació de la línia no es féu finsal 1948 quan es va celebrar el cente-nari. A la imatge també s’hi veu unaparella de guàrdies, tot i que aquestsno són civils, potser eren carrabiners.Dels dos edificis que es veuen en pri-mer terme, el segon eren els lavabos.A l’altre costat de l’estació hi havia elmagatzem de la descàrrega, els mollsper fer-ho, amb les consegüents vies

Joan Muray

12

mortes, altres dependències relacio-nades amb el comerç de mercaderies,així com una caseta per als peons.Més enllà de la descàrrega, hi haviales cinc cases abans esmentades.

VISTA DE LA PLATJA DES DEL PASA NIVELLAl Masnou hi havia dos passos a nivellper comunicar el poble amb la platja,bo i traspassant la via fèrria. Aquestspassos a nivel ja al seu temps ereninsuficients, perquè en aquell mo-ment, mitjan segle XIX, la marina devela masnovina estava al seu esplen-dor, així com les seves quatre drassa-

nes, calafats, boters, etc., i en cons-truir la via del tren veieren barrat elpas entre els tallers i la platja ontenien la construcció de vaixells. Ambnomés dos passos a nivell la majoriahavien de fer una gran marrada quanabans podien anar del taller a la platjatan sols travessant el Camí Ral. Elque veiem a la imatge és el que hihavia prop de l’estació del Masnou,pas que en un principi va servir per alcomerç de les taronges, entre elmagatzem que hi havia entre carrete-ra i via i la platja on les embarcavenals vaixells (barques de mitjana, lla-guts, etc.) que les transportaven a

Històries de la vila

IMATGES… amb HISTÒRIA - 2 –de fa entre 100 i 130 anys–

ports nord-catalans de Banyuls,Portvendres i Cotlliure, així com alsoccitans de Seta i Marsella (segle XVIIIi part del XIX); i a partir del 1880, elmagatzem fou primer transformat enuna mena de balneari de banys depila (aigua de mar escalfada) i des-prés en magatzem dels Banys SantCristòfol quan aquests ja eren banysde mar in situ. CAN XALA I CAL MARQUÈSUna vista que sembla talment aèria,però que fou feta des d’un terrat delcarrer de la Caterra, que fa prou puja-da com per veure’s així. En primerterme es veuen unes quantes cases i,al bell mig, l’edifici sencer de la fàbricade Can Xala, fàbrica de lones i tallerde veles per a la marina, que alesho-res era de Pau Estapé i MaristanyXala. Aquesta fàbrica fou creada capa mitjan segle XIX, sembla ser quesobre d’un antic convent. Després, jaa primeria del XX, fou força ampliada.Va seguir treballant fins quasi a finalsd’aquest segle, tot i que canvià de pro-pietaris i de nom, però sempre popu-larment se’n va dir Can Xala. Darrere

des del davant de Ca l’Estudiant, lacasa pairal dels Estaper i Cuyàs delBosch, una rica família un dels darrersmembres de la qual va estudiar farmà-cia, i d’aquí el motiu. Aleshores pocseren els qui estudiaven una carrera.La casa i les seves terres el 1914 vanpassar, per deixa de la darrera mes-tressa, a ser el Col·legi de la SagradaFamília d’Urgell. A la imatge, decomençament del segle XX, al costatde ca l’Estudiant hi havia tres botigu-es, que després, en passar a sercol·legi, hagueren de marxar a ins-tal·lar-se en un altre cantó. Erenl’estanc, el forn de can Cabessa i lamerceria de can Bailon. Totes tres es

13

la fàbrica hi veiem l’alta xemeneia,que encara, com la fàbrica, resta dem-peus; i rere d’ella hi veiem la finca del

Can Xala amb la xemeneia, i al fons a la dreta, Cal Marquès.

marquès envoltada de vegetació.Encara no hi havia pràcticament resconstruït, tal com deveu haver vist a laimatge quatre. Les muntanyes delfons, de Montgat, Tiana, etc., encaraes veuen incontaminades de ciment.

CARRETERA DAVANT DE CAL’ESTUDIANTBonica vista de la carretera sorrenca

traslladaren on encara les hem cone-gudes. Després de les botigues hiveiem la tanca del jardí delsMillet/Maristany i després la façana deles Caves Champ Sors. A mà esquer-ra i rere els seus arbres, hi podemveure el magatzem dels Banys SantCristòfol, que hem comentat al núme-ro vuit, però en aquesta s’hi podenendevinar les casetes dels banys a laplatja. Com en la majoria de les imat-ges d’aquest recull, hi podeu veureque, en les que hi ha una carretera,sempre hi ha algú passejant-hi pel bellmig.

CA L’ESTUDIANT AMB GENTUna altra imatge de ca l’Estudiant,però aquesta és més antiga i mésclara. Podeu veure que a la partesquerra, entre carretera i via, hi hamés arbres que a l’anterior. Les boti-gues es veuen força bé i, a més, unaaltra característica de les fotografiesque es feien pels carrers, fotos per

14

després fer-ne postals, era que entotes hi ha un munt de gent palplanta-da davant la càmera. Aquesta és laque se’n duu la palma, ja que n’hi haquasi trenta. Aleshores les càmeres defotografia eren força lentes de muntari preparar, i això donava temps a tot elveïnat que ho veia a cridar la resta iplantar-se ben quiets davant la càme-ra. Una altra característica de les imat-ges d’aquell temps era que la immen-sa majoria de la gent que hi surt duiael cap cobert, sigui amb gorra, boina,mocador, etc. La casa de cal’Estudiant podem veure que tenia unsmagnífics esgrafiats, que, en fer-se lesobres del col·legi, es perdrien.

VISTA DES DEL CAMÍ DE LESATZAVARESComencem per dir que rere aquestnom tan bucòlic d’aleshores, ara hitenim el del carrer de Buenos Aires.Se’n deia de les atzavares, com deveuhaver endevinat, per la gran quantitatque n’hi havia. En una aquarel·la quehe vist, s’hi pot veure el camí vorejatd’aquesta planta. Ja que la imatge és,com a mínim, de començament delsegle XX, no hi veiem a mà esquerra elterreny habilitat per jugar a futbol ano-menat Camp dels Catòlics perquè per-tanyia a la parròquia. A part de ser desorra el carrer, podem observar quetots els patis posteriors de les cases,les eixides, no tenien, com ara, capgaratge, però sí les portes per eixir alcarrer de darrere la casa. Hi despunta-ven dalt del turó, la Parròquia i la CasaBenèfica, coneguda popularment coma l’asilu. La fotografia està feta des deCan Genové, casa del conegut farma-cèutic que la va bastir el 1880, davantde la qual tenia un esplèndid jardícurull de plantes i arbres medicinals,jardí dissenyat per l’arquitecte munici-pal Gaietà Buigas, el mateix que féul’Asil, jardí que havia batejat el cèlebrepoeta Apel·les Mestres com a NiuFlorit. Al xamfrà d’aquest jardí s’aco-miadava el dol, i el seguici fúnebreseguia fins al cementiri només amb elsfamiliars del difunt i els més propers.

DAVANT LA TORRE D’EN PEREGRAU, CARA ALS SAFAREIGSAquesta finca, la féu bastir Pere Grau

Maristany i Oliver, comte de Lavern, altros de Camí Ral que va entre l‘actualav/ del Carme i el c/ Gaudí, per venir aestiuejar al seu poble. La casa on vanéixer era al carrer que porta el seunom i que fa xamfrà al c/ CapitansComellas, aleshores dita Baixada deCan Fideu o de Cal Cigró. A mà dretade la imatge, s’hi veu un dels dosmagatzems de taronges que hi havia,era de fusta i deuria ser el primer. Del’altre, ja n’hem parlat al núm. 8. Rereel magatzem hi havia el safareigpúblic, entre la via i la platja. Com entotes les imatges d’aquest recull, hipodeu veure gent esperant quedarimmortalitzada, segurament ni esveien mai, però sabien que havienestat retratats, i no en el sentit figurat.La dona que hi ha a l’esquerra, un trosde dona, com veieu anava llarga fins

als peus, segurament amb el vestitanomenat sac i faldilla, i a sobre undavantal generós. Els cabells, els duiapentinats amb un monyo sobre el cap.I la mainada, tota, anava amb batasobre la roba habitual i els nois ambgorra de visera.

En aquesta segona part d’imatgesantigues heu pogut veure des del’antiga estació del ferrocarril delMasnou fins al davant de la torre d’enPere Grau, passant per la platja, canXala, cal Marquès, ca l’Estudiant il’antic camí de les atzavares.El proper mes seguirem amb aquestainteressant sèrie d’imatges del’antigor, seguint tal com deia a la pri-mera part un recorregut per la vila, desud a nord. A voltes, la majoria pelCamí Ral, i d’altres per l’interior.

15

Les nostres famílies d’avuiDr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com 619 52 25 82

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguemtots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...

Sembla que hi ha acord general sobrela importància de l’activitat física per atothom, molt especialment per als nos-tres joves*Cal distingir-la de l’espectacle i delnegoci de l’esport:Sóc un fan de l’esport: no em perdo cappartit. Els miro tots a la tele amb unesbones birres... i a més sóc soci del....No es pot considerar activitat física laque fa el dit en canviar de canal.

Al nostre país, i al país veí, s’ha consi-derat l’activitat física i l’esport escolarcom una matèria menor: Ho ha aprovattot el nen; bé, menys la gimnàstica, queno és important. A altres països ambuna orientació educativa més seriosa,forma part molar i estructural del’aprenentatge dels escolars.Als darrers anys a Catalunya semblaque s’ha pres més consciència de laimportància de l’activitat física i de

l’esport per formar físicament i psíquica-ment els nostres alumnes, per augmen-tar-ne la salut, la capacitat de treballaren equip, valorar l’esforç i de gestionaradequadament els èxits i les frustra-cions. Si les imposicions ministerials noens ho impedeixen, tal vegada l’activitatfísica i l’esport tindran un lloc importanten la vida dels més joves.També fora de l’escola, al carrer, a casai arreu cal promocionar l’activitat física,molt especialment en una època en quèel sedentarisme i la passivitat s’im-posen. Diversos països promouenentre els més joves i amb l’ajut de lesfamílies formes d’animar els nois i lesnoies a moure’s. Aportem-ne algunsexemples:

– Selecciona els tipus d’activitat que t’agraden o que creus que t’agradaria provar.– Mantén un comportament actiu amb els teus amics. Quant més el diverteixis i es diver-teixin els qui t’envolten, més probable és que et mantinguis actiu.– Camina més: a l’escola, a visitar els amics, a les botigues o a altres llocs del teu barri.– Procura limitar el temps que passes a les pantalles, especialment durant el dia i els capsde setmana.– Treu a passejar el teu gos o el gos del veí.- Tenir comportament actiu amb la teva família al jardí o a les sortides familiars.– Anima i ajuda els teus germans i germanes menors a mantenir-se actius.– Prova un nou esport o torna a practicar-ne un que hagis abandonat.– Ser a classe per aprendre tècniques noves com el ioga, boxa tailandesa, ball o busseig. – Fes un cop d’ull a les activitats del teu centre recreatiu, club o centre de joventut.– Posa música i balla.

EXEMPLES DE MISSATGES UTILITZATS A AUSTRÀLIA I CANADÀ PER PROMOURE L’ACTIVITAT FÍSICA (nens i nenes de 5 a 17 anys)

*Recomendaciones mundiales sobre actividad física para la salud a: http://whqlibdoc.who.int/publications/2010/9789243599977_spa.pdf

País Població MissatgesAUSTRÀLIA 5-12 anys

CANADÀ 6-9 anys

AUSTRÀLIA 12-18 anys

Idealment, el nen no hauria de dedicar més de dues hores a aquestes activitats, especial-ment quan tingui l’oportunitat de fruir d’altres activitats espontànies més actives.– Si el nen comença a comportar-se activament, cal no sobrepassar els 30 minuts diaris iaugmentant progressivament.– L’exercici serà més vigorós quan faci que el nen panteixi: inici d’esports organitzats comel futbol, voleibol, ballet o nataci. Els nens han de tenir l’oportunitat de participar en diver-ses activitats divertides d’acord amb els seus interessos, aptituds i possibilitats. La diversi-tat permetrà als nens beneficis per a la seva salut, així com experiències i reptes.

L’activitat física ha de ser divertida: a casa, a l’escola, jugant, entre quatre parets a l’airelliure– Augmenta en 30 minuts l’activitat física diària per arribar progressivament als 90 minutsdiaris.– Els 90 minuts d’activitat física estaran distribuïts en 60 minuts d’activitat moderada i 30minuts d’activitat vigorosa.– Per obtenir els millors resultats cal combinar exercicis de resistència, flexibilitat i força.– Redueix el temps que passes davant de la pantalla, començant per 30 minuts menys perarribar a reduir-lo en 90 minuts al dia.

16

per dinar a l’escar de sortida o puntd’amarratge. Als de l’ham i els cucs, a quiagrada més pescar que menjar el peixpescat. Als somniadors patinaires, queamb una alè de vent ja caminen. Als quiagrada córrer molt i gastar benzina (noper la benzina sinó per córrer). Als quiagrada matinar per allò de contemplaruna rogenca sortida de sol. Als qui surtensols per cercar una pau interior i oblidar-se de tot allò que és prescindible. Alpatró que, quan puja a bord, es transfor-ma en un altre ésser i li surt a lluir la ver-tadera personalitat, manant a tort i a dret,cosa que té vetada fins i tot a casa, i aqui a bord els fills i la dona obeeixensense replicar. Al patró que ja ha sofert el

seu primer temporal i que cada vegadaque el comenta, n’augmenta l’alçada deles onades, un tsunami. Aquell qui pes-cava al tuquet amb onze braces de fonsi diu que estaven tan lluny de terra quequasi no veien el poble. I en general atots els Yachtmans dels qui es diu quetenen dos dies feliços a la vida: el primer,el dia que es compren el iot, i el segon,el dia que el poden vendre. Un servidor es troba avui en aquestasituació. Si llegiu aquest full del diari debord, podreu constatar que trepitjo gaire-bé tots els anunciats que poden sorgir enuna travessia.A tots als qui agrada navegar, bones sin-gladures!

A vegades trobo amics que m’espe-ronen a escriure alguna de les travessiesfetes durant les vacances d’estiu cap ales Balears. Em decideixo a buscar entre els vells lli-bres de bitàcola que guardo com arecord. En trobo una que m’agrada. Noés de les millors ni la més divertida, però,ben mirat, trenca la monotoniad’aquelles en què tot ha sortit bé. Laidea, en sortir del port de Garraf, era fercap a Eivissa i, un cop allà, recalar al portd’Espalmador, el meu preferit per la pes-quera que feia allà. Una avaria de motor, prop de la PuntaMoscarte, va trencar totes les nostresesperances d’arribar-hi. Calma de ventvam quedar al garete i durant la nit elcorrent ens va desplaçar fins al front deMallorca, ben lluny del nostre destí. El dia és clar i puc fer dues marcacionssimultànies a dos cims coneguts.Després d’haver pogut engegar el motor,opto per anar cap a Andratx i deixarEspalmador per a una altra ocasió. Hemcanviat d’illa i destinació com aquell quicanvia de sabates. A tots els lectors i amics dedico aquestpetit ensurt…! Als bons amics, els quigaudeixen de navegar per navegar,encara que no vagin enlloc i tornin tard

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

DESTINACIÓ INCERTA

mentre un dels nois es dedicava aremenar amb un bastó, tan fort compodia, les cireres de dins el cubell, demanera que als corredors els fos moltdifícil de poder-les prendre, ja que aixíse’ls escapaven de les mans. Aquestnoi era, per tant, el qui remenava lescireres.No s’acontentava, però, a remenarnomés, sinó que al mateix temps queremovia l’aigua, el noi colpejava lesmans dels participants amb el bastóperquè els fos encara més difícil el joc. Malgrat això, quan passava pel cubellun amic o un parent, el noi remenavales cireres amb menys força i no elscolpejava, de manera que poguessinagafar-les més fàcilment. La sortd’aquesta part del joc estava, per tant,

Remenar les cireresAquesta dita s’aplica a qui té superiori-tat en la realització d’algun afer, a quidirigeix un assumpte i té gran influènciaen la seva resolució.Fa referència a un antic joc, molt popu-lar en les festes de barri de moltes vilesque se celebraven en la vuitena delCorpus, anomenat la sort de la fruita ique consistia en una cursa d’obstacles,en la qual participaven els vailets delveïnat, i que havien d’agafar diversespeces de fruita situades gairebé sem-

pre en llocs difícils i inabastables,sense parar de córrer. Qui més pecesde fruita agafava era el guanyador.Una de les sorts més tradicionals iesperades per la concurrència consis-tia a poder agafar un bon grapat decireres d’un gran cubell ple d’aigua,

Dites i personatges populars (12)Albert Vidal

PER QUÈ DIEM?... que algú és qui Remena les cireres? oque és un tocacampanes

en mans d’ell per decidir qui havia deguanyar i qui no.

TocacampanesSe’n diu del poc entenimentat, forçadropo i que fa les coses sense pensar-s’hi gaire. L’expressió ve dels tocacam-panes, mossos que s’estaven a la torredel rellotge de la Catedral per fer sonarels quarts, doncs els mecanismes delsprimers aparells només feien sonar leshores. Així, doncs, perquè els ciuta-dans anessin més ben orientats, la ciu-tat contractava els tocacampanes, elsquals colpejaven de primer un mall imés tard una campana de so diferentde la grossa per assenyalar els quarts.Sempre eren dos pel tal de poder relle-

var-se i cobraven trenta lliures l’any,uns mil euros en diners actuals, a mésde mantinguts i allotjats. Per fer la sevafeina es guiaven per un rellotge desorra; però, pel que sembla, no erengaire precisos en els seus tocs o bés’oblidaven de fer sonar algun quart, iaixí es van anar creant una merescudafama de desordenats i de fer les cosesforça a la lleugera.Aquesta feina es ja documentada aprincipis del segle XIV; i al 1343 se’ls vaafegir haver de fer tres repics en elmoment de la consagració durant lamissa, per tal que els sentissin, pre-sents o absents de la Seu, es desco-brissin el cap, s’agenollessin i digues-sin una oració.

Potser la darrera referènci és del 1506,quan es va contractar un tal JaumeSala per substituir un flamenc quehavia abandonat el càrrec, i li posarenla condició que cal que toqui els quartsen el temps degut i amb regularitat,cosa que dóna a entendre que alesho-res ser un tocacampanes ja era unacosa semblant a la que vol dir avui dia.

17

Uns fets èpics1714 (1), de Jordi Sierra i Fabra i IgnasiBlanch, és un àlbum, magníficamenteditat, format per un llarg text en vers(296 versos, distribuïts en 74 quartetes)i 15 il·lustracions, majoritàriament a do-ble pàgina i a tot color, tot i que hi predo-minen els grisos, potser per fer més pre-sents el fum i la destrucció de la guerra. L’objectiu de l’obra podríem sintetitzar-lo en unes paraules de Jordi Sierra iFabra que, juntament amb unes altresd’Ignasi Blanch, tanquen el volum: “Re-cordant per no oblidar i ser més lliures.”Com totes les obres del prolífic escrip-tor, està estructurada amb precisió derellotger. En aquest cas té cinc partsencapçalades per un títol i tancades peruna mateixa quarteta. La primera és un“Pròleg”, format per set quartetes enquè convida a llegir els seus versos i arecordar els fets de fa 300 anys, per norendir-se mai. La darrera és un “Epíleg”,també format per set quartetes, en quèdestaca el fet que l’11 de setembre hagiesdevingut diada nacional malgrat seruna derrota, una derrota convertida enmemòria i orgull. I, naturalment, hi hales tres parts centrals, formades per vintquartetes cadascuna: “La Guerra”, enquè ens presenta els bàndols enfron-

tats, els canvis en el panorama politi-coestratègic europeu i els catalans queno es rendeixen tot i quedar ben sols,només amb el suport dels mallorquins.La segona part central és “Barcelona”.Se’ns hi parla de la defensa aferrissadai heroica de la ciutat amb noms de per-sonatges, indrets... I la tercera part cen-tral és “La Repressió”, en què aparei-xen els exiliats, les humiliacions alsvençuts, la destrucció del patrimoni idels signes d’identitat, la persecució dela llengua... Tanca el volum una“Cronologia de la guerra de Successió”i unes breus paraules dels autors queens parlen de l’origen del llibre, a qui eldediquen... Com hem assenyalat, l’obra és escritaen vers. Es tracta de versos aniso-

sil·làbics (cinc síl·labes els més curts icatorze els més llargs, en l’obra quecomentem, amb predomini dels d’artmenor), que rimen seguint l’estructuraabab (versos encadenats, com asse-nyala el mateix Sierra i Fabra a la tercerestrofa del pròleg). La rima és sobretotconsonant, tot i que n’hi trobem mitjadotzena d’assonants i unes quantes devisuals o falses (s’hi confonen les e i leso obertes i tancades). Per què és escri-ta en vers?, de ben segur que es pre-guntarà el lector, si més no l’adult,sobretot tenint en compte que Sierra iFabra és un prosista. I haurà de con-cloure que l’autor ha volgut fer l’obraèpica d’aquest tricentenari. Val a dir queno se n’acaba de sortir, potser perquèels seus versos no tenen la força, elrigor, el domini de la llengua dels d’unVerdaguer, un Guimerà, un Segarra...;potser ni tan sols dels d’un Pitarra. Uncop llegida l’obra no ens podem estarde preguntar-nos si no hauria valgutmés haver-la escrit en prosa.En canvi, les il·lustracions d’IgnasiBlanch (inconfusibles, amb els seuspersonatges gairebé sense coll...)tenen tota la força èpica d’uns lluitadorsque, tot i ser vençuts, mantenen l’orgullal rostre, al gest; aquell orgull que, al’epíleg, tanca amb força les tres últimesestrofes.

(1) Jordi Sierra i Fabra. 1714. Editorial LaGalera, Barcelona, 2013. Il·lustracionsd’Ignasi Blanch. 36 pàgines.

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

1818

El Grup Rauxa, de Gent del Masnou, tédues fesomies –com el déu Janus, ladivinitat romana de la pau i de la guerra–:l’una, la mostra cada darrer diumenge demes a les set de la tarda, ja des de faanys, al local social; és una cara pacífi-ca, plaent, suau, riallera, amb un regustromàntic de festa literària i musical; l’altrafaç és lluitadora, enèrgica, malcarada devegades, no tan sovintejada, sobrel’escenari de Ca n’Humet. El FrancescFàbregas fa girar ambdues cares ambencert.El segon rostre, ens el va mostrar al ves-pre del dissabte, 12 d’abril, i l’endemà,diumenge, a la tarda. Un fet salvatge–durant tota la representació em venia alcap una obra bessona titulada Un déusalvatge, no sé per què– ens va entrete-nir, fer riure i fer reflexionar. Dos matrimo-nis, el de l’Alícia (Pilar Alcoba) i elGuillem Oliver (Josep Ducat), i el del’Anna (Cristina Sagré) i Miquel Raven-tós (Josep A. Fernàndez, JAF), passend’un començament versallesc a un finalterrible, en un crescendo èpic.En l’exposició que en feia el programade mà –si el teniu, rellegiu-vos-el–, hi tro-bem, molt bellament expressat, tot elgruix interior de l’obra. Entre les rialles isituacions ben còmiques –el JosepDucat i la Cristina Sagré se n’empor-taven la palma– i les desmesures tensesi abrandades –vehements en la PilarAlcoba, més cíniques en el JAF– vamanar passant revista de la manera ben

humana de fer de qualsevol dels espec-tadors. És que, en les caricatures, sem-pre ens hi reconeixem, amb humor, ambtrets exagerats, això sí, però som nosal-tres!Moltes vegades, quan gratem la superfí-cie, apareixen les causes dels proble-mes i descobrim la complexitat de la rea-litat, les arrels més profundes de la vida;una objectivitat problemàtica, conflictiva ipunyent, que esclata sobre l’escenaricom una traca quan arriba al seu final.[… …] I és que en aquesta obra ningú nose salva. Tothom té un moment salvatge.Voleu dir que només un?Pel que fa als quatre actors –a més deles pinzellades que us n’acabo de con-signar– cal dir que demostren haver-seficat molt bé en els seus personatgesrespectius; o potser encara millor, que eldirector va tenir l’encert de triar-los preci-sament perquè eren ben capaçosd’endinsar-se en els papers, que elsanaven com l’anell al dit: histriònic i estri-

pat el de la Cristina Sagré, arrauxat finsa la histèria el de la Pilar Alcoba, mutanti espaviladament evasiu el del JosepDucat, contingudament irresponsable iabsent el del JAF.Els clàssics més venerables, des del’antigor, ja destacaven la funció catàrti-ca, reveladora i purificadora de passionsinternes, que exerceix el teatre, com sifes sortir el pus d’una pústula closa. Al’escena ens veiem reflectits amb lesnostres misèries i fins i tot amb les nos-tres virtuts. I sempre són més fàcils depair els nostres vicis i defectes carregatsa l’esquena d’altri que no pas de la nos-tra, encara que nosaltres mateixos elstinguem, i més grossos i tot.Visca el bon teatre! Visca la cara eirèni-ca i visca la cara bèl·lica del Grup Rauxa!Janus, el nostre Gener, també era el déude les portes: obertes de bat a bat per-què l’odi se’n vagi per sempre; tancadesamb pany i forrellat perquè l’amor nos’escapi mai més.

EL GRUP RAUXA FA BON TEATREEsteve Pujol i Pons

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

19

“XIV ACAMPADA ESTEL·LAR” Dissabte 17 i diumenge 18 de maig de 2014

Activitat oberta a tothom al càmping El Vedado a Vallromanes (Ctra. del Masnou a Granollers Km 7, tel. 93 572 90 26)

Agenda Dissabte A partir de les 4. Muntatge de tendes. Activitats: tirolina, gimcana, circuits, etc. Sopar, a càrrec

de cada participant. Excursió pel bosc a la recerca del Tresor amagat. Foc de camp i cremat

Agenda Diumenge Esmorzar, xocolata amb coca, a càrrec de l’organització. Activitats: tirolina, gimcana, circuits, etc.

Preparació de bombardes i formació d’equips. Guerra de bombardes i d’aigua. Dinar, tast de paelles de peix, de carn, de verdures, i arròs negre. Preu adult: 25 € Nens menors de deu

anys:15 € Esmorzar i dinar de diumenge a càrrec de l’organitzacióOrganitza: Amics i Antics Escoltes del Masnou

e-mail: akelamasnou@gmail.com · e-mail: akelamasnou@hotmail.com

El passat 26 de març uns socis de GDMvam pujar al tren per fer una visita a lesinstal·lacions del Gran Teatre del Liceu,conegut popularment com El Liceu.Des de la Plaça de Catalunya vam bai-xar passejant fins a trobar l’edifici delLiceu, on vam visitar-ne algunesdependències: el Foyer, la Sala delsMiralls, l’escalinata principal, passadis-sos, llotges i la gran Sala de Concerts.Neix el Liceu el 1837 en la SociedadDramática de Aficionados. El 1838 esconvertí en el Liceo FilarmónicoDramático Barcelonés de S.M. la ReinaIsabel II, on, a més de teatre, s’afegí elcant i la música a l’estil italià. L’èxit, jun-tament amb la voluntat de membres dela burgesia barcelonina, van propiciar laconstrucció d’un gran teatre en el solarde l’antic convent dels Tritinitaris, situata la Rambla de Barcelona. Fou contruïtper l’arquitecte Miquel Garriga, ajudatper Josep Oriol Mestres, inspirat enl’Scala de Milà (1778).S’inaugurar el 4 d’abril de 1847 (Diu-menge de Pasqua) amb un programade música, teatre, cant i dansa. La pri-

mera òpera, presentada el mateix mes,fou Anna Bolena, de Gaetano Donizetti(autor ídol d’aquells anys). L’explotaciódel teatre es feia per empreses conces-sionàries d’espec-tacles. Després del’incendi del 1861 es reconstruí i fun-cionà de nou l’abril de 1862.El novembre de 1893, un anarquista tiràdues bombes sobre la platea, quemataren vint persones.A l’inici de la Guerra Civil, el Liceu vaser nacionalitzat i convertit en TeatreNacional de Catalunya; però el 1939tornà als seus anteriors propietaris.El 1980, davant el perill de la desapari-ció del Liceu, la Generalitat, l’Ajunta-ment i la Societat del Gran Teatre delLiceu van formar el Consorci del Liceu,que en porta la gestió i explotació.

El gener de 1994 es produí un incendique va destruir la sala i l’escenari.Després de reconstruït, tornà a obrir lesportes a l’octubre de 1999.Els objectius del Gran Teatre del Liceusón la creació d’obres d’art amb el llen-guatge de la música i la seva difusió alsciutadans.El Liceu ofereix una àmplia programa-ció dirigida al públic infantil, al familiar,als aficionats i als melòmans. Es consi-dera uns dels teatres d’òpera mésimportants del món.Aprofitem per recordar que la primeraòpera a Barcelona es va estrenar el1705, a l’edifici de la Llotja,quan l’arxiduc Carles d’Àustria era aBarcelona.En la visita també vam poder admiraralgunes sales del Cercle del Liceu. Ésun club privat, amb més de mil socis,creat el 1847 en un edifici emblemàticadossat al Liceu, que conté un patrimo-ni artístic únic excel·lentment cuidat,amb pintures de Ramon Casas i mobi-liari modernista.Acabada la visita, uns tornaren alMasnou i altres ens quedàrem per dis-frutar de la gran ciutat.

VISITA AL GRAN TEATRE DEL LICEU

Enguany, aquest 2014, commemorem el300 aniversari de la pèrdua de les nos-tres llibertats com a poble, tot i que desd’en fa sis-cents que, amb l’entronitzaciód’una dinastia castellana al nostre país,ja començàrem a anar de mal borràs. Ésper això que Gent del Masnou ha triatcom a exposició institucional la dels 111ANYS DE LA TRALLA, un setmanarisatíric gràcies al qual, quan en veureules imatges, els acudits de les portades,comprovareu que, malgrat els anys pas-sats, els problemes són els mateixos, lamanca de llibertat, l’espoli, la persecucióde la llengua, etc.L’exposició és una mostra única en elseu gènere, ja que si, per una part, elsetmanari es pot trobar a les hemerote-ques, la resta de peces no. Això és per-què el seu fundador i editor era un mas-noví d’adopció, Vicenç A. Ballester iCamps (Barcelona 1872–el Masnou1938), que visqué a la nostra vila, en foucapità mercant i hi està enterrat.I ara unes quantes dades i dates del quepodreu veure en aquesta exposicióúnica en el seu gènere. Són aquestes:– Setmanari satíric, editat a Barcelo-na,entre 1903 i 1938.– En van sortir, entre un mar de proble-mes, cent cinquanta-tres números.– Primera època. El núm. 1 va sortir el 31

d’octubre del 1903. – Del 25 de desembre del 1903 al 24 dejuny del 1904 (vint-i-set números) comLa Tralla del Carreter.– El 3 de 1905, en sortir el núm. 67,número especial dedicat al tercer cente-nari del Quixot, per uns dibuixos que lesautoritats consideraren com a ...delitopor injurias a las Instituciones Vigentes.Yméritos bastantes para creer responsa-ble criminalmente..., fou incoat judici aldirector Marcel Riu, que fou empresonat.– Un dels redactors, Josep M. Folch iTorres, va haver de marxar a l’exili duranttres anys, que va passar a Elna, elRosselló (comtats del nord).– Entre els col·laboradors més destacatsamb qui va comptar, tant entre els dibui-xants com entre els redactors, tenim:Joan Junceda, Joan Mallos, Noj (?),Lluís Manau, Joan Llorens (Fuet), JosepAltimira (Llamp), Vicenç A. Ballester,Pelegrí Llangort, Agustí Pedret, Pere B.Tarragó, Joan Delclòs, JoanJaumandreu, Vicenç Caldés, EugeniXammar, Pere Flo, Josep Fontcuberta,Josep Batista, J. Morera, Joan B. Alsina,Domènec Martí i Julià, Miquel Balmas,R. Valls, Carles Costa, Rossend Llurba,Ramon Casals, Jaume Carbonell, LluísFàbrega, Pere Salom, Casimir Giralt, J.López, Valentí Ventura, Maria Pellicer, A.Isart, Joan B. Alemany, Amfòs Sans,Alexandre Bulart, Pere Manén, Lluís Tió,Josep M. Folch i Torres, etc. – Va seguir apareixent, amb alts i baixos,fins al 15 de gener del 1907. Aquestmateix any, des del 28 de novembre al30 de desembre, en sortiren sis númerosamb el nom de La Nova Tralla.– Entremig d’aquestes dates, hi va haverescissions i aparicions amb altres noms,

així com diverses tancades de l’autoritat.– Una altra aparició fou com a Metralla,de la qual sortiren cent vint-i-vuit núme-ros; el darrer el 22 de juliol del 1909.– Aquest mateix 1909, pel 4 de desem-bre, i fins al 12 de maig del 1911, en vansortir vint números, amb el nom de LaMetralla.– Finalment va sortir, en una segonaetapa, amb el nom original La Tralla. Foudel 13 de maig del 1922 a l’11 de setem-bre del 1923. Dos dies després, el 13, hiva haver el cop d’estat militar del generalPrimo de Rivera, que va comportar la pri-mera dictadura del segle XX, que vadurar fins al 1930, amb la qual cosa ja nova tornar a sortir. – En temps de la república, tot i haver-himés llibertat, no en sortí cap publicació.Només un número especial el 6d’octubre del 1938, dedicat íntegramenta Vicenç A. Ballester i Camps, el seu fun-dador i editor, amb motiu de la sevamort, ocorreguda al Masnou el dia 15d’agost d’aquell any.Però, a més de tot això, amb aquestaexposició, la institucional d’enguany,commemorem els vint-i-cinc (25) anysde la inauguració de la nostra Sala d’Art,que va escaure’s en un dissabte del mesde febrer. El nostre agraïment a tots els qui al llargd’aquests anys hi han exposat; i desitjarque se’n puguin complir molts més.

Precrònica111 anys de LA TRALLASETMANARI SATÍRIC (1903-1938)

Joan MurayVocal de Cultura

L’ EXPOSICIÓ RESTARÀOBERTA DEL 7 DE JUNYA L’1 D’AGOST

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

95 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

Instal·lacions d’aigua, gas, electricitat, calefacció i aire condicionat. Reparacions en general

Més de 25 anys d’experiènciaPressupostos sense compromís

607 29 31 43 676 89 91 51

joaquimpie@yahoo.es

La imaginació és un do que no es potcomprar ni copiar, s’ha de tenir, de dis-posar en l’interior de l’esperit del crea-dor. Hi ha persones que tenen unestat natural per percebre la sensibili-tat de l’art en les seves diferents ves-sants. Això és el que es va poderobservar fins al passat 26 d’abril a lasala d’exposicions amb la bona iexcepcional demostració d’art i imagi-nació de Joan Muray.No és gens senzill de descobrir ens elsobjectes quotidians o en la natura lapetja de l’art i tenir la suficient visió percrear una obra d’art de la més petita ala més gran demostració de la natura.Això és el que ens ha ensenyat Joan

Muray amb les seves fotografies de lanatura i les fetes amb macro, on unesarrels ens sorprenen amb la seva cla-redat i per les seves formes i lesrepresentacions imaginatives, o pelcontrari un centímetre quadrat d’unaala de papallona ens ensenya un cali-doscopi de colors i formes que per a laresta de la gent ens són totalmentinesperats.Hem vist com una barreja de colors encaure unes gotes de pintura ens trans-porta a uns remolins impensables deformes i tonalitats, en les quals, no perhaver-les vistes en altres ocasions, nos’havia trobat el sentit que l’artista haenfocat amb la seva càmera. També

és impressionant que una gotad’estany deixada caure sobre aiguaprodueixi unes formes que poquespersones poden imaginar, com ho hafet ell.En resum, cal reconèixer que la quali-tat i el mestratge de Joan Muray hademostrat que durant la seva carreradarrere la càmera ha vist i ha copsat lanatura viva i morta amb una gran sen-sibilitat.

21

40 ANYS RERE LA CÀMERA (1974-2014)Jordi Godàs i Gras

El Diumenge de Rams de l’any 1995 laCoral Xabec va cantar per primera vega-da a la Parròquia de Sant Pere, el tem-ple major de la nostra vila; va ser tambéla seva primera actuació en públic; peraixò cada Diumenge de Rams és ungraó significatiu per a la vida de la Coral,com si fos un aniversari: som un anymés grans. La fotografia que ens fem ales escales, havent acabat la celebraciólitúrgica, testimonia fefaentment aquestprogrés i ensems aquesta fidelitat. Lad’enguany va ser-ne, doncs, la vintena.Ja des de la primera sota la direcció dela Montserrat Llagostera.Aquesta Setmana Santa començava eldiumenge, 13 d’abril. Amb un cel benè-vol, clapat de núvols lleus, però bengenerós de sol. Tocaven dos quarts dedotze al campanar. La plaça era plena.Mossèn Ignasi Fuster presidia.I els cants de la Coral van ser aquests:Mentre l’assemblea cristiana entravaritualment a l’església, rememorantl’entrada de Jesús a Jerusalem sis diesabans de la Pasqua jueva, ressonava elLocus iste, d’A. Bruckner, que és preci-sament un Graduale, és a dir, un cant decaminar, de pelegrinatge. Quin goig depalmes i palmons, olivera i llorer! La nauva quedar plena.A Vós vull acostar-me, el Coral 23 de la

Passió segons Sant Mateu, de J.S.Bach, va amarar l’esperit per escoltar laproclamació de l’Evangeli, justament,aquest any, el relat segons l’evangelistaMateu.Intercalats oportunament, segons el sen-tit del text, vam cantar un fragment delKyrie de la Messe Brève à 3 voix, de Th.Dubois, així com Pro peccatis i Fac mecruce, estrofes de l’Stabat MaterDolorosa, d’E. Drake, i el tenebrós IlTerremoto, de l’Oratori Les Set Paraules,de F.J. Haydn.En parar la taula amb el pa i el vi, l’AveVerum, de W.A. Mozart, Cenacle iCalvari en una de les melodies sacresmés inspirades del geni de Salzburg.Amb els àngels i els arcàngels i amb totsels estols celestials el Sanctus de lamissa ja esmentada de Th. Dubois al’inici de la pregària eucarística; i tambél’Agnus Dei durant la fracció del pa.O salutaris hostia, dels Set Motets, de

Ch. Gounod, i l’Stabat Mater, de F.Schubert, van acompanyar la comunió.A l’hora del comiat el Laudate Dominum,del mateix Ch. Gounod, joiós i enorme-ment clamorós, va ser com un preludi delgoig pasqual imminent, passió i resurrec-ció, humiliació i exaltació, mort i vida.Un full amb la lletra de tots aquestscants, traduïts si calia, a les mans delsfidels en facilitava el seguiment i com-prensió; va ser una bona iniciativa perafavorir-ne la participació.A l’escala de la parròquia, L’allegrie, uncant tradicional friülès, arranjat perEsteban Donadío, desenfadat i juganerper deixar constància d’un any més decompromís musical i cívic.Iniciem la vigèsima temporada de laCoral… i que sigui per a moltes més! Peral Dia del Ram de l’any vinent hauremcomplert els vint anys, número rodó,satisfacció rodona. I amb vosaltrescomençarem el vint-i-unè!

I EL DIA DEL RAMLA CORAL XABEC I EL DIA DEL RAMEsteve Pujol i Pons

22

La cuina de l’Antònia

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Cassola de gambes i verduresIngredients:

20 gambes mitjanes. 1 ceba. 2 pastanagues. 2 branques d’api i 1 carbassó. 50 gr de mantega

i 50 més de farina. 1,5 l de brou d’aviram.1 cullerada de salsa de tomàquet i una altra de salsa de

soja. 1 cullerada petita de salsa curri

Preparació:Tallem finament la ceba. Per fer-ho més fàcil, res millor que una mandolina!; ens quedaran com als cuiners professionals. Pelem i tallem a daus les

pastanagues, l’api i el carbassó. Pelem les gambes,però en guardem els caps. En una cocota posem lamantega a fondre, que podem substituir per un bon

raig d’oli, amb la ceba i l’api sense arribar a daurar. Ho empolvorem amb la farina i el curri i ho deixem

coure uns 5 minuts anant-ho removent sovint. Hi afegim el brou, les pastanagues, el tomàquet i la

soja. Ho salem lleugerament i ho deixem fent xup-xupuns 30 minuts a foc molt lent i tapat.

Ara és el moment de posar-hi les gambes i deixar-hocoure de nou, sense que arribi a arrencar el bull, uns 5

minuts més, ara sí destapat. Hem de fer-ne el tastet per si li cal un pessic

més de sal o una mica de pebre.Ja és a punt de servir! Quina olor!

El cullerot

St. Miquel, 15 · 93 540 06 87elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola id’oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

Sant Miquel, 6.93 555 15 38

Reparació en general del’automòbil.Mecànica

Xapa Electricitat

Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 555 73 52 · Fax 93 540 60 47

info@asm.cat · www.asm.cat

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a diiv.de 10 a 20Diss. de 10 a 13,30 i de 17 a 20

St. Miquel, 10-14 el Masnou 93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL

BIJUTERIA OBJECTES DE

REGALDECORACIÓ

ROBA I COMPLEMENTS

Sant Miquel, 24 El Masnou

93 125 17 33

Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou

610 01 93 65 · 93 555 67 744colors.cat

Botiga de Te, Cafè iAccessoris

Verónica GordilloSant Miquel, 16 el Masnou

648 805 947 teteriadenoah@asm.cat

TETERIA DENOAH

23

Arran de sòlPledebuit

A que no sabeu pas on vaig anar a final del passat mes defebrer?; doncs me’n vaig anar a la capital, a pocs quilòmetresdel Masnou, al final de la rada que podem observar des de lanostra vila, sí, em refereixo a Barcelona.No hi vaig gaire, com saben els meus lectors, a mi m’atabalaforça el brogit de la ciutat, però aquest cop el motiu s’ho valia.Hi vaig anar pel MWC; i ara, com sempre, deureu pensar quea aquest ca se li ha escalfat el magí i desbarra. A més, no uspenseu que aquestes sigles volen dir pas menut water clo-sed, sinó, com ja us deveu haver pensat, vol dir CongrésMundial del Mòbil, però, és clar, en anglès, en què, com ésnatural, no tenen els mateixos mots que nosaltres, i per com-plicar-ho les posen a l’inrevés. Hi vaig poder anar perquè un amic que hi estava inscrit em vadeixar el seu passi, ja que ell aquell dia, el darrer del congrés,no hi podia assistir perquè li havien d’extirpar una llúpia del cul. Refonoll quin món aquell del congrés, quin anar i venir, quindesfici que porten aquella gent; era tal que, amb la meva visiómasnovina semblava que tots, però és que tots, fossin xei-xos. Això era perquè, com que cada cop els enginys són méspetits, semblava talment com si xerressin sols.Altres anaven amb ginys estranys a les mans, talment eracom si veiessin el món per les orelles i per aquelles pissarreso una mena de galetes (com veieu jo sempre penso a men-jar) posades a les seves mans. Etc., etc. A més de tots els qui anaven com esperitats, amunt i avall, hihavia els qui estaven en aquella mena de botiguetes que endiuen stand, que, pel que es veu, eren els qui oferien explica-cions de les seves marques als qui hi anaven, als possiblescompradors interessant-se per les noves tecnologies.

Jo també em vaig adreçar a una d’elles; però, com que notenia ni punyetera idea d’a quina ho havia de fer per dema-nar, per no ser menys, un trasto d’aquells, però especial pera gossos, vaig pensar, mira, demanaràs una bajanada i, comque segurament no n’hi deu haver, hauràs quedat bé i hauràsfet el paperot. Vaig interessar-me per les darreres novetats per a gossos;pensava que no hi hauria res i que m’engegarien a dida, queem dirien que què s’havia pensat aquell quisso baixet i allar-gassat.Però, nois, és veu que, com que els americans i d’altres tenenuna dèria estranya per nosaltres, doncs si, tenien algunacosa que em podia interessar; i a més em digueren que erael darrer crit (jo em vaig pensar que seria un altaveu) o, millordit, i per estar al dia, ara se’n diu d’última generació. Ves quinnom, això em sembla que hauria de ser el nom del mésmenut de la casa, però no.I ah que no sabeu pas què era?, doncs una mena de telèfonamb incorporació per fer fotografies, de connexió a Internet,etc. Vaja, com els que molts de vosaltres ja teniu; però lanovetat (el crit o darrera generació) era que aquest haviaestat dissenyat per a gossos.I ara direu, apa noi, i on te’l penses penjar?, on el penses por-tar si tu vas a pèl i a més necessites les potes per caminar?Doncs mira, ho tenen tot pensat, l’aparell és una mena desupositori, no arriba a consolador, que, introduït al meu cos(ja podeu pensar per on) estaria connectat a la xarxa (jo elsvaig dir que no el volia pas per pescar), que es veu que éscom en diuen ara de la multicomunicació. I em vaig firar; aixòsí la instal·lació me la farien en una clínica per a animals; i,apa, a explicar bajanades... Ja veieu com m’he posat al dia.Ara vigileu ja que, a més d’escriure, us fotografiaré, ho penja-ré a la xarxa i tothom us veurà. Serà com una gran xafarderia.Apa, bup, bup.

ExposicionsFins al 22/5Fotografies de Toni García.Del 24/5 al 5/6Un viatge pels quadres. Col·lectiva d’alumnes de Queralt Viladevall

I n f o r m a

GENT DEL MASNOU

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Em diuen que sóc bo i sa,però ningú no em vol menjar;només ho sóc per a la robadeixant tot el brut a fora.

Resposta: El sabó

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANGDiumenge 11 de maig de 10 a 14del migdia al local social de GdM

Donar-ne una mica és donar molt

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

25 de maig a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

15 Fira Comercial iGastronòmica del

Masnou 2014Dissabte 17 i diumenge 18

de maig al port del Masnou

De tot per a la cuina

TALLERS DE CUINA I CUR-SETS TOT L’ANY

El MasnouSant Felip, 45. 93 540 97 41

BadalonaCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51

IgualadaRbl. Nova29 93 804 22 25

elcullerot@hotmail.comEXPOSICIÓ I VENDA

Navarra, 14 · 93 555 37 78 El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

Finestres abatiblesPortes i finestres lacades en

tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

Botiga de Te, Cafè iAccessoris

Verónica GordilloSant Miquel, 16 el Masnou

648 805 947 teteriadenoah@asm.cat

TETERIA DENOAH

PORTES I AUTOMATISMES

P. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • TeiàDEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

Almeria, 11 93 540 89 55

www.bellafarma.com

PARA

FARMÀCIA

LLOGUER, VENDA, REPARACIÓMAQUINÀRIA

CONSTRUCCIÓ,BRICOLATGE,JARDINERIA

93 540 17 89Garrofers, 5, Polígon La

Bòbila, (Pont de Teià)