INFORMACIOacute 131

GENER 2012

wwwantlaformigaorg antlaformigagmailcom

ACTE FINAL DEL 10egrave CONCURS DacuteIDENTIFICACIOacute FOTOGRAgraveFICA DacuteAUS

El dimarts 20 de desembre a les 2030 hores a can Sostres es va realitzar lacuteacte final del 10egrave Concurs dacuteidentificacioacute fotogragravefica dacuteaus com sacutehavia programat Es va fer una prova en directe amb deu fotografies No va caldre desfer cap empat Va guanyar el concurs Joan Guillamon

A continuacioacute es van lliurar els premis als tres primers classificats i un petit obsequi a tots els concursants que havien assistit a lacuteacte Tambeacute es va fer un obsequi a lacuteencarregat del concurs Sergi Sales com a agraiumlment per la seva dedicacioacute

Joan Guillamon rebent el primer premi del concurs de mans de Francesc Capdevila

Els assistents durant el transcurs del concurs Francesc Capdevila lliurant lacuteobsequi a Sergi Sales

6egrave CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA

La junta directiva de lacuteANT va acordar agrair puacuteblicament la collaboracioacute de totes les persones que dacuteuna forma o altra van ajudar a finalitzar amb egravexit el 6egrave Concurs de fotografia naturalista torrellenc organitzat per la nostra associacioacute Primer de tot a totes les persones que presentaren fotografies al concurs Maria Teresa Farreras Maria Roig Vidal Enric Daunis Torras Margarida Deu Baqueacutes Juan Mora Moreno Neus Planas Pont Agravelex Gomez Emili Roig Olleacute Alba Ramell Deu Vicenccedil Roig Vidal i Rosa Simon Juliagrave Als membres del jurat del concurs Gemma Torrent Miquel Roig i Montserrat Roig A Xavier Parellada per la interessant conferegravencia que donagrave sobre lacuteestat actual de lacuteAgraveguila cuabarrada pregravevia a lacuteacte de lliurament dels premis del concurs Al personal de la Biblioteca Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat encapccedilalat per la bibliotecagraveria Helena Saacutenchez pel suport donat a les activitats que sacutehi desenvoluparen A Quises per haver ajudat en la recollida de les fotografies presentades A la Coordinadora Cultural i a lacuteAjuntament de Torrelles de Llobregat I finalment a totes aquelles altres persones que acudiren a la Biblioteca per veure lacuteexposicioacute o escoltar la conferegravencia Sense la participacioacute de tota aquesta gent que hi ha collaborat enguany aixiacute com la que hi havia collaborat en anys anteriors no hauriacuteem assolit la continuiumltat aconseguida amb aquest concurs de fotografia naturalista

10egrave CONCURS DacuteIDENTIFICACIOacute FOTOGRAgraveFICA DacuteAUS

Les respostes correctes a les quatre uacuteltimes fotografies del concurs corresponents als mesos de novembre i desembre del 2011 foren les seguumlents

Foto nordm 21 Tringa melanoleuca Gamba groga grossa Greater Yellowlegs Archibebe Patigualdo Grande Foto nordm 22 Larus delawarensis Gavina de Delaware Ring-Billed Gull Gaviota de Delaware Foto nordm 23 Delichon urbica Orejeta cuablanca House Martin Avioacuten Comuacuten Foto nordm 24 Falco peregrinus Falcoacute pelegriacute Peregrine Falcon Halcoacuten peregrino

A continuacioacute reproduiumlm els comentaris dacuteen Sergi Sales a les fotos de novembre i despreacutes a les de desembre

Sento molt el retard perograve he tingut problemes de connexioacute allagrave on estava Solucions Gamba groga grossa (Tringa melanoleuca) Gavina de delaware (Larus delawarensis) de 1er hivern Totes dues fotos fetes al Canadagrave ss Les solucions de desembre Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) i Falcoacute pelegriacute (Falco peregrinus) Totes dues fotos fetes a Catalunya Adjunto foto demostrativa de loreneta ss

CLASSIFICACIOacute DEL 10egrave CONCURS DacuteIDENTIFICACIOacute DacuteAUS

Despreacutes de donar les respostes a les vint-i-qutre primeres fotografies del concurs corresponents als mesos de gener a desembre del 2011 la classificacioacute era la seguumlent

42 PUNTS Joan Guillamon

40 PUNTS Marc Peacuterez

34 PUNTS Juan Mora Vicenccedil Roig

33 PUNTS Francesc Capdevila Nuacuteria Rodriacuteguez

30 PUNTS Pep Domeacutenech

26 PUNTS Noemiacute Lloret Rosa Simon

24 PUNTS J A Calero

18 PUNTS Eva Rentildeeacute

16 PUNTS Conchi Linares

13 PUNTS Rebeca Izquierdo

8 PUNTS Enric Daunis

6 PUNTS Alba Casals Neus Solagrave

2 PUNTS Frederic Sanchez

El dimarts 20 de desembre es realitzagrave lacuteacte final del concurs amb el lliurament dels premis als tres primers classificats del concurs Es va fer una prova en directe amb deu fotografies amb un temps de dos minuts per foto valorades en 025 punts cadascuna Per tenir opcioacute als premis segons les bases del concurs calia assistir a lacuteacte En la prova en directe els concursants assistents obtingueren la seguumlent puntuacioacute

175 PUNTS Francesc Capdevila

15 PUNTS Joan Guillamon i Pep Domeacutenech

1 PUNT Nuacuteria Rodriacuteguez i Vicenccedil Roig

Finalment els tres primers classificats que assistiren a lacuteacte i per tant amb dret a premi foren Joan Guillamon Vicenccedil Roig i Francesc Capdevila

Recordeu que qui vulgui participar en la propera edicioacute dacuteaquest concurs lacuteany 2012 nomeacutes ha de demanar de rebre les fotografies a lacuteadreccedila electrogravenica salessergigmailcom

10egrave CONCURS DacuteIDENTIFICACIOacute FOTOGRAgraveFICA DacuteAUS

Les respostes correctes a les quatre uacuteltimes fotografies del concurs corresponents als mesos de novembre i desembre del 2011 foren les seguumlents

Foto nordm 21 Tringa melanoleuca Gamba groga grossa Greater Yellowlegs Archibebe Patigualdo Grande Foto nordm 22 Larus delawarensis Gavina de Delaware Ring-Billed Gull Gaviota de Delaware Foto nordm 23 Delichon urbica Orejeta cuablanca House Martin Avioacuten Comuacuten Foto nordm 24 Falco peregrinus Falcoacute pelegriacute Peregrine Falcon Halcoacuten peregrino

A continuacioacute reproduiumlm els comentaris dacuteen Sergi Sales a les fotos de novembre i despreacutes a les de desembre

Sento molt el retard perograve he tingut problemes de connexioacute allagrave on estava Solucions Gamba groga grossa (Tringa melanoleuca) Gavina de delaware (Larus delawarensis) de 1er hivern Totes dues fotos fetes al Canadagrave ss Les solucions de desembre Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) i Falcoacute pelegriacute (Falco peregrinus) Totes dues fotos fetes a Catalunya Adjunto foto demostrativa de loreneta ss

CLASSIFICACIOacute DEL 10egrave CONCURS DacuteIDENTIFICACIOacute DacuteAUS

Despreacutes de donar les respostes a les vint-i-qutre primeres fotografies del concurs corresponents als mesos de gener a desembre del 2011 la classificacioacute era la seguumlent

42 PUNTS Joan Guillamon

40 PUNTS Marc Peacuterez

34 PUNTS Juan Mora Vicenccedil Roig

33 PUNTS Francesc Capdevila Nuacuteria Rodriacuteguez

30 PUNTS Pep Domeacutenech

26 PUNTS Noemiacute Lloret Rosa Simon

24 PUNTS J A Calero

18 PUNTS Eva Rentildeeacute

16 PUNTS Conchi Linares

13 PUNTS Rebeca Izquierdo

8 PUNTS Enric Daunis

6 PUNTS Alba Casals Neus Solagrave

2 PUNTS Frederic Sanchez

El dimarts 20 de desembre es realitzagrave lacuteacte final del concurs amb el lliurament dels premis als tres primers classificats del concurs Es va fer una prova en directe amb deu fotografies amb un temps de dos minuts per foto valorades en 025 punts cadascuna Per tenir opcioacute als premis segons les bases del concurs calia assistir a lacuteacte En la prova en directe els concursants assistents obtingueren la seguumlent puntuacioacute

175 PUNTS Francesc Capdevila

15 PUNTS Joan Guillamon i Pep Domeacutenech

1 PUNT Nuacuteria Rodriacuteguez i Vicenccedil Roig

Finalment els tres primers classificats que assistiren a lacuteacte i per tant amb dret a premi foren Joan Guillamon Vicenccedil Roig i Francesc Capdevila

Recordeu que qui vulgui participar en la propera edicioacute dacuteaquest concurs lacuteany 2012 nomeacutes ha de demanar de rebre les fotografies a lacuteadreccedila electrogravenica salessergigmailcom

CLASSIFICACIOacute DEL 10egrave CONCURS DacuteIDENTIFICACIOacute DacuteAUS

Despreacutes de donar les respostes a les vint-i-qutre primeres fotografies del concurs corresponents als mesos de gener a desembre del 2011 la classificacioacute era la seguumlent

42 PUNTS Joan Guillamon

40 PUNTS Marc Peacuterez

34 PUNTS Juan Mora Vicenccedil Roig

33 PUNTS Francesc Capdevila Nuacuteria Rodriacuteguez

30 PUNTS Pep Domeacutenech

26 PUNTS Noemiacute Lloret Rosa Simon

24 PUNTS J A Calero

18 PUNTS Eva Rentildeeacute

16 PUNTS Conchi Linares

13 PUNTS Rebeca Izquierdo

8 PUNTS Enric Daunis

6 PUNTS Alba Casals Neus Solagrave

2 PUNTS Frederic Sanchez

El dimarts 20 de desembre es realitzagrave lacuteacte final del concurs amb el lliurament dels premis als tres primers classificats del concurs Es va fer una prova en directe amb deu fotografies amb un temps de dos minuts per foto valorades en 025 punts cadascuna Per tenir opcioacute als premis segons les bases del concurs calia assistir a lacuteacte En la prova en directe els concursants assistents obtingueren la seguumlent puntuacioacute

175 PUNTS Francesc Capdevila

15 PUNTS Joan Guillamon i Pep Domeacutenech

1 PUNT Nuacuteria Rodriacuteguez i Vicenccedil Roig

Finalment els tres primers classificats que assistiren a lacuteacte i per tant amb dret a premi foren Joan Guillamon Vicenccedil Roig i Francesc Capdevila

Recordeu que qui vulgui participar en la propera edicioacute dacuteaquest concurs lacuteany 2012 nomeacutes ha de demanar de rebre les fotografies a lacuteadreccedila electrogravenica salessergigmailcom

CALENDARI DE LacuteANT 2012

Com cada any pel 2012 lacuteANT ha tornat a editar el calendari amb les festes locals de Torrelles de Llobregat Aquestes soacuten el 25 de gener (Sant Pau) i el 12 de novembre (lacuteendemagrave de Sant Martiacute ja que aquest cau en diumenge) El calendari es presenta plegat per tal de que una vegada muntat i enganxat en forma de prisma de base triangular faci les funcions de calendari de sobretaula El rebreu junt amb aquest full informatiu i el document i el recull de premsa que com sempre lacuteacompanyen Per tant el mes de gener sacuteenviaragrave a tots els membres de la nostra associacioacute el lliurament en paper Fins i tot a aquelles persones que ja han manifestat que no el volien rebre en paper perque el rebien per correu electrogravenic Es va acordar en reunioacute de junta enviar el calendari impregraves a totes les persones asociades i com que ja sacuteenvia per correu ordinari

adjuntar-los tambeacute totes les publicacions del mes de gener en paper Aquest any com cada any que coincideix amb una edicioacute del concurs de fotografia naturalista que organitza la nostra entitat les imatges soacuten les fotografies premiades amb el primer premi de cadascuna de les tres categories del concurs paisatge fauna i flora El primer premi de lacuteapartat de paisatge porta el tiacutetol ldquoEmboiratrdquo i eacutes de Margarida Deu El primer premi de lacuteapartat de fauna es titula ldquoHom ha dacuteesforccedilar-se a caccedilar per sobreviurerdquo obra presentada per Enric Daunis El primer premi de lacuteapartat de fora amb el tiacutetol ldquoRosadardquo eacutes una fotografia dacuteAlba Ramell A banda del calendari impregraves que rebreu a casa vostra tambeacute sacuteenviaragrave per correu electrogravenic amb tot el lliurament a aquells membres de la nostra associacioacute dels quals disposem la seva adreccedila electrogravenica Per tant si en voleu meacutes o si el voleu fer servir per penjar-lo a la paret el podreu imprimir de lacutearxiu rebut i tambeacute el podreu descarregar del web

COLLECCIOacute DOCUMENTS

Com cada mes acompanyem aquest full informatiu amb un document ara el nuacutemero 115 de la colleccioacute Lacutehem titulat ldquoAccions de Depana en relacioacute amb el Delta del Llobregatrdquo El Delta del Llobregat seria la segona agraverea natural mariacutetima i terrestre en importagravencia de Catalunya nomeacutes per darrera del Delta de lacuteEbre El fet de que estigui dins de lacuteagraverea metropolitana de Barcelona i es vegi afectada pel creixement urbagrave i les muacuteltiples infraestructures (port aeroport liacutenies ferroviagraveries carreteres poliacutegons industrials etc) crea un permanent conflicte dacuteinteressos amb els sectors conservacionistes Depana lacuteentitat naturalista meacutes important dacuteabast catalagrave des de la seva creacioacute ha intentat vetllar per la conservacioacute dels valors naturals dacuteaquesta important agraverea on es concentra una biodiversitat extraordinagraveria en els diversos hagravebitats que la integren

Per realitzar aquest document hem recollit dues actuacions anunciades per Depana i extretes del seu web La primera actuacioacute es tracta de les allegacions presentades a lacuteesborrany dacuteordre de Declaracioacute de les Zones dacuteEspecial Proteccioacute per a les Aus (ZEPA) Marines del govern dacuteEspanya el passat novembre dacuteenguany Els objectius de Depana serien protegir la part de la costa situada entre el port de Barcelona i el Garraf que va quedar fora de la proteccioacute quan la Generalitat de Catalunya va aprovar la xarxa Natura 2000 La segona seria la proposta feta el desembre del 2010 a les diverses administracions del paiacutes dacuteimpulsar la inclusioacute dels espais naturals protegits del Delta del Llobregat dins la Convencioacute Ramsar de Zones

Humides dImportagravencia Internacional

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un altre recull de premsa el nuacutemero 32 de la colleccioacute amb el tiacutetol ldquoEl consum dacuteaigua a Catalunyardquo Es tracta dacuteuna segraverie de notiacutecies i artiacutecles dacuteopinioacute publicades als diaris El Perioacutedico La Vanguardia i El Punt Avui entre lacuteoctubre del 2010 i el desembre del 2011 amb el denominador comuacute de lacuteaigua de consum En aquests articles es tracten diversos aspectes dacuteactualitat sobre lacuteaigua La important crisi econogravemica de lacuteAgegravencia Catalana de lacuteAigua el gestor puacuteblic de lacuteaigua de la Generalitat de Catalunya La disminucioacute general del consum privat dacuteaigua despreacutes de la sequera patida fa pocs anys amb les consequents campanyes dacuteestalvi realitzades per les diverses administracions de Catalunya i amb la conscienciacioacute general aconseguida La millora de les reserves dacuteaigua aconseguides amb unes millors condicions metereologravegiques amb meacutes precipitacions a les capccedilaleres de les conques hidragraveuliques i lacuteemplenament de les preses i amb disminucioacute del consum aconseguit amb la conscienciacioacute esmentada abans I el permanent debat sobre quin tipus de gestioacute cal donar a lacuteaigua puacuteblica io privada quin cost ha de suportar el consumidor quines taxes es poden afegir etc Sobre aquest debat eacutes illustradora lacuteopinioacute del tegravecnic expert sobre poliacutetiques de lacuteaigua i catedragravetic dacuteEcologia de la Universitat de Barcelona Narciacutes Prat En lacutearticle publicat el juliol del 2011 es mostra partidari dacuteapujar el preu de lacuteaigua per acostar-lo al preu de gestioacute i tambeacute de resoldre el deacuteficit de lacuteAgegravencia Catalana de lacuteAigua que sacutearrossega des de la seva creacioacute

COLLECCIOacute DOCUMENTS

Com cada mes acompanyem aquest full informatiu amb un document ara el nuacutemero 115 de la colleccioacute Lacutehem titulat ldquoAccions de Depana en relacioacute amb el Delta del Llobregatrdquo El Delta del Llobregat seria la segona agraverea natural mariacutetima i terrestre en importagravencia de Catalunya nomeacutes per darrera del Delta de lacuteEbre El fet de que estigui dins de lacuteagraverea metropolitana de Barcelona i es vegi afectada pel creixement urbagrave i les muacuteltiples infraestructures (port aeroport liacutenies ferroviagraveries carreteres poliacutegons industrials etc) crea un permanent conflicte dacuteinteressos amb els sectors conservacionistes Depana lacuteentitat naturalista meacutes important dacuteabast catalagrave des de la seva creacioacute ha intentat vetllar per la conservacioacute dels valors naturals dacuteaquesta important agraverea on es concentra una biodiversitat extraordinagraveria en els diversos hagravebitats que la integren

Per realitzar aquest document hem recollit dues actuacions anunciades per Depana i extretes del seu web La primera actuacioacute es tracta de les allegacions presentades a lacuteesborrany dacuteordre de Declaracioacute de les Zones dacuteEspecial Proteccioacute per a les Aus (ZEPA) Marines del govern dacuteEspanya el passat novembre dacuteenguany Els objectius de Depana serien protegir la part de la costa situada entre el port de Barcelona i el Garraf que va quedar fora de la proteccioacute quan la Generalitat de Catalunya va aprovar la xarxa Natura 2000 La segona seria la proposta feta el desembre del 2010 a les diverses administracions del paiacutes dacuteimpulsar la inclusioacute dels espais naturals protegits del Delta del Llobregat dins la Convencioacute Ramsar de Zones

Humides dImportagravencia Internacional

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un altre recull de premsa el nuacutemero 32 de la colleccioacute amb el tiacutetol ldquoEl consum dacuteaigua a Catalunyardquo Es tracta dacuteuna segraverie de notiacutecies i artiacutecles dacuteopinioacute publicades als diaris El Perioacutedico La Vanguardia i El Punt Avui entre lacuteoctubre del 2010 i el desembre del 2011 amb el denominador comuacute de lacuteaigua de consum En aquests articles es tracten diversos aspectes dacuteactualitat sobre lacuteaigua La important crisi econogravemica de lacuteAgegravencia Catalana de lacuteAigua el gestor puacuteblic de lacuteaigua de la Generalitat de Catalunya La disminucioacute general del consum privat dacuteaigua despreacutes de la sequera patida fa pocs anys amb les consequents campanyes dacuteestalvi realitzades per les diverses administracions de Catalunya i amb la conscienciacioacute general aconseguida La millora de les reserves dacuteaigua aconseguides amb unes millors condicions metereologravegiques amb meacutes precipitacions a les capccedilaleres de les conques hidragraveuliques i lacuteemplenament de les preses i amb disminucioacute del consum aconseguit amb la conscienciacioacute esmentada abans I el permanent debat sobre quin tipus de gestioacute cal donar a lacuteaigua puacuteblica io privada quin cost ha de suportar el consumidor quines taxes es poden afegir etc Sobre aquest debat eacutes illustradora lacuteopinioacute del tegravecnic expert sobre poliacutetiques de lacuteaigua i catedragravetic dacuteEcologia de la Universitat de Barcelona Narciacutes Prat En lacutearticle publicat el juliol del 2011 es mostra partidari dacuteapujar el preu de lacuteaigua per acostar-lo al preu de gestioacute i tambeacute de resoldre el deacuteficit de lacuteAgegravencia Catalana de lacuteAigua que sacutearrossega des de la seva creacioacute

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un altre recull de premsa el nuacutemero 32 de la colleccioacute amb el tiacutetol ldquoEl consum dacuteaigua a Catalunyardquo Es tracta dacuteuna segraverie de notiacutecies i artiacutecles dacuteopinioacute publicades als diaris El Perioacutedico La Vanguardia i El Punt Avui entre lacuteoctubre del 2010 i el desembre del 2011 amb el denominador comuacute de lacuteaigua de consum En aquests articles es tracten diversos aspectes dacuteactualitat sobre lacuteaigua La important crisi econogravemica de lacuteAgegravencia Catalana de lacuteAigua el gestor puacuteblic de lacuteaigua de la Generalitat de Catalunya La disminucioacute general del consum privat dacuteaigua despreacutes de la sequera patida fa pocs anys amb les consequents campanyes dacuteestalvi realitzades per les diverses administracions de Catalunya i amb la conscienciacioacute general aconseguida La millora de les reserves dacuteaigua aconseguides amb unes millors condicions metereologravegiques amb meacutes precipitacions a les capccedilaleres de les conques hidragraveuliques i lacuteemplenament de les preses i amb disminucioacute del consum aconseguit amb la conscienciacioacute esmentada abans I el permanent debat sobre quin tipus de gestioacute cal donar a lacuteaigua puacuteblica io privada quin cost ha de suportar el consumidor quines taxes es poden afegir etc Sobre aquest debat eacutes illustradora lacuteopinioacute del tegravecnic expert sobre poliacutetiques de lacuteaigua i catedragravetic dacuteEcologia de la Universitat de Barcelona Narciacutes Prat En lacutearticle publicat el juliol del 2011 es mostra partidari dacuteapujar el preu de lacuteaigua per acostar-lo al preu de gestioacute i tambeacute de resoldre el deacuteficit de lacuteAgegravencia Catalana de lacuteAigua que sacutearrossega des de la seva creacioacute

SORTIDA ORNITOLOgraveGICA DacuteHIVERN

133 espegravecies diferents dacuteaus es va aconseguir de detectar en la sortida que es va fer del dijous 8 al diumenge 11 de desembre organitzada pel grup dacuteornitologia de lacuteANT Aquest any sacutehavia organitzat el viatge de forma que sense sortir de Catalunya es visitessin diversos hagravebitats Sacuteanagrave a zones dacutealta muntanya -serra del Cadiacute-Moixeroacute la Cerdanya el Pallars Sobiragrave- als secans de Lleida i al Delta de lacuteEbre Si beacute no sacuteobservaren algunes de les espegravecies que es fixagraveren com a objectiu com ara la Perdiu xerra la Perdiu blanca el Pardal dacuteala blanca o la Mallerenga de bigotis si que sacuteaconseguir dacuteobservar-ne algunes dacuteemblemagravetiques com podrien ser el Gall fer el Picot negre el Bec de serra mitjagrave la Ganga i el Sisoacute

PREVENCIOacute DE TERRATREgraveMOLS

Reproduiumlm una notiacutecia publicada a diari El Perioacutedico sobre les investigacions realitzades en relacioacute a certs comportaments animals previs als terratregravemols

La NASA analitza lassumpte Els gripaus de LAquila van detectar el terratregravemol tres dies abans Els cientiacutefics detecten que algunes espegravecies perceben canvis quiacutemics en aiguumles subterragravenies que es generen quan un terratregravemol estagrave a punt de produir-se Dijous 1 de desembre del 2011 EL PERIOacuteDICO Barcelona

Gripau comuacute Foto Anna Mas Talens Els animals soacuten capaccedilos de preveure els terratregravemols Fins ara se sospitava que era aixiacute Ara els cientiacutefics tenen meacutes dades per confirmar les suposicions Els investigadors van comenccedilar a investigar els efectes quiacutemics dels terratregravemols despreacutes de veure una cologravenia de gripaus que abandonava el seu estany a LAquila Itagravelia el 2009 dies abans dun terratregravemol Aquest comportament va ser degut segons els cientiacutefics al fet que van ser capaccedilos de preveure la catagravestrofe Els animals que viuen en aiguumles subterragravenies o a prop soacuten molt sensibles a qualsevol canvi en la seva composicioacute quiacutemica aixiacute que soacuten capaccedilos

de detectar dies abans dun terratregravemol les emissions magmagravetiques profundes causa dun terratregravemol Lequip dirigit per Friedemann Freund de la NASA i Grant Rachel de lOpen University del Regne Unit esperen que les seves hipogravetesis siguin confirmades per biogravelegs i geogravelegs per saber exactament com els animals ens poden ajudar a reconegraveixer alguns dels signes que anuncien un terratregravemol imminent Lestudi ha estat publicat per lInternational Journal of Environmental Research and Public Health Comportament estrany Els gripaus de LAquila no soacuten el primer exemple de la conducta animal estranya abans dun fenomen siacutesmic important Hi ha hagut informes en tota la histograveria dels regraveptils els amfibis i els peixos que shan comportat de manera inusual just abans dun terratregravemol El 1975 a Haicheng Xina per exemple molta gent va veure com les serps sortien de lamagatall un mes abans que la ciutat fos sacsejada per un terratregravemol de gran magnitud El meacutes estrany era que la proliferacioacute de serps es va produir en ple hivern Les serps estaven enmig de la hibernacioacute anual i amb temperatures sota zero es van aventurar a sortir tot i arriscar-se a morir Els gripaus de LAquila I els grans terratregravemols soacuten tan rars que els esdeveniments que els envolten soacuten gairebeacute impossibles destudiar en detall Aquiacute eacutes on el cas dels gripaus de LAquila va ser diferent Un cientiacutefic que afrontava una tesi doctoral sobre els gripaus de LAquila va comprovar que tots els animals de la cologravenia un total de 96 van desaparegraveixer durant tres dies Cientiacutefics de lagegravencia espacial dels EUA es van posar en contacte amb aquest cientiacutefic per estudiar els canvis quiacutemics que es produeixen quan les roques es troben sota un estregraves extrem Es preguntaven si aquests canvis estaven relacionats amb legravexode massiu dels gripaus Les proves han revelat que no nomeacutes aquests canvis hi podrien estar relacionats sinoacute que tambeacute lescorccedila de la Terra podria afectar directament la quiacutemica de la llacuna on viuen els gripaus i es reprodueixen El proceacutes Els cientiacutefics de la NASA van comprovar que les roques sotmeses a fortes tensions tectograveniques alliberen partiacutecules carregades delectricitat Les cagraverregues elegravectriques en forma dions causen mals de cap i nagraveusees en els eacutessers humans i eleven el nivell de serotonina una hormona de lestregraves En contacte amb laigua el proceacutes pot desembocar en la creacioacute de perogravexid dhidrogen Aquesta cadena desdeveniments quiacutemics podrien afectar la mategraveria orgagravenica dissolta a laigua de lestany i convertir la mategraveria orgagravenica innogravecua en substagravencies que soacuten togravexiques per als animals aquagravetics Aquestes anagravelisis podrien portar a dissenyar nous instruments capaccedilos de detectar i predir grans terratregravemols dies abans que es produiumlssin

PREVENCIOacute DE TERRATREgraveMOLS

Reproduiumlm una notiacutecia publicada a diari El Perioacutedico sobre les investigacions realitzades en relacioacute a certs comportaments animals previs als terratregravemols

La NASA analitza lassumpte Els gripaus de LAquila van detectar el terratregravemol tres dies abans Els cientiacutefics detecten que algunes espegravecies perceben canvis quiacutemics en aiguumles subterragravenies que es generen quan un terratregravemol estagrave a punt de produir-se Dijous 1 de desembre del 2011 EL PERIOacuteDICO Barcelona

Gripau comuacute Foto Anna Mas Talens Els animals soacuten capaccedilos de preveure els terratregravemols Fins ara se sospitava que era aixiacute Ara els cientiacutefics tenen meacutes dades per confirmar les suposicions Els investigadors van comenccedilar a investigar els efectes quiacutemics dels terratregravemols despreacutes de veure una cologravenia de gripaus que abandonava el seu estany a LAquila Itagravelia el 2009 dies abans dun terratregravemol Aquest comportament va ser degut segons els cientiacutefics al fet que van ser capaccedilos de preveure la catagravestrofe Els animals que viuen en aiguumles subterragravenies o a prop soacuten molt sensibles a qualsevol canvi en la seva composicioacute quiacutemica aixiacute que soacuten capaccedilos

de detectar dies abans dun terratregravemol les emissions magmagravetiques profundes causa dun terratregravemol Lequip dirigit per Friedemann Freund de la NASA i Grant Rachel de lOpen University del Regne Unit esperen que les seves hipogravetesis siguin confirmades per biogravelegs i geogravelegs per saber exactament com els animals ens poden ajudar a reconegraveixer alguns dels signes que anuncien un terratregravemol imminent Lestudi ha estat publicat per lInternational Journal of Environmental Research and Public Health Comportament estrany Els gripaus de LAquila no soacuten el primer exemple de la conducta animal estranya abans dun fenomen siacutesmic important Hi ha hagut informes en tota la histograveria dels regraveptils els amfibis i els peixos que shan comportat de manera inusual just abans dun terratregravemol El 1975 a Haicheng Xina per exemple molta gent va veure com les serps sortien de lamagatall un mes abans que la ciutat fos sacsejada per un terratregravemol de gran magnitud El meacutes estrany era que la proliferacioacute de serps es va produir en ple hivern Les serps estaven enmig de la hibernacioacute anual i amb temperatures sota zero es van aventurar a sortir tot i arriscar-se a morir Els gripaus de LAquila I els grans terratregravemols soacuten tan rars que els esdeveniments que els envolten soacuten gairebeacute impossibles destudiar en detall Aquiacute eacutes on el cas dels gripaus de LAquila va ser diferent Un cientiacutefic que afrontava una tesi doctoral sobre els gripaus de LAquila va comprovar que tots els animals de la cologravenia un total de 96 van desaparegraveixer durant tres dies Cientiacutefics de lagegravencia espacial dels EUA es van posar en contacte amb aquest cientiacutefic per estudiar els canvis quiacutemics que es produeixen quan les roques es troben sota un estregraves extrem Es preguntaven si aquests canvis estaven relacionats amb legravexode massiu dels gripaus Les proves han revelat que no nomeacutes aquests canvis hi podrien estar relacionats sinoacute que tambeacute lescorccedila de la Terra podria afectar directament la quiacutemica de la llacuna on viuen els gripaus i es reprodueixen El proceacutes Els cientiacutefics de la NASA van comprovar que les roques sotmeses a fortes tensions tectograveniques alliberen partiacutecules carregades delectricitat Les cagraverregues elegravectriques en forma dions causen mals de cap i nagraveusees en els eacutessers humans i eleven el nivell de serotonina una hormona de lestregraves En contacte amb laigua el proceacutes pot desembocar en la creacioacute de perogravexid dhidrogen Aquesta cadena desdeveniments quiacutemics podrien afectar la mategraveria orgagravenica dissolta a laigua de lestany i convertir la mategraveria orgagravenica innogravecua en substagravencies que soacuten togravexiques per als animals aquagravetics Aquestes anagravelisis podrien portar a dissenyar nous instruments capaccedilos de detectar i predir grans terratregravemols dies abans que es produiumlssin

PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Ens ha arribat per correu electrogravenic aquest enllaccedil al web del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat amb informacioacute promocional de la carxofa Ho reproduiumlm a continuacioacute

Programacioacute dhivern de lholeriturisme La Carxofa Prat ja ha arribat al Parc La Carxofa Prat del Parc Agrari del Baix Llobregat ja eacutes a punt La carxofa amb cognom comenccedila a omplir les parades de botigues i mercats de la comarca i de Barcelona I com ja eacutes tradicioacute el Parc Agrari ofereix loportunitat de descobrir un dels cultius meacutes emblemagravetics dun espai agrari productiu i proper Enguany shan organitzat dues jornades de turisme de lhorta el dissabte 17 de desembre i el dissabte 18 de febrer Com eacutes la Carxofa Prat on es conrea quin gust teacute i qui en teacute cura soacuten les preguntes que us convidem a resoldre en la quarta temporada de lholeriturisme de la Carxofa Prat Enguany el Parc Agrari ha organitzat dues jornades de turisme de lhorta el proper dissabte 17 de desembre i el tambeacute dissabte 18 de febrer A la masia de Can Comas Centre dInformacioacute i Gestioacute del Parc Agrari els inscrits en litinerari de descoberta de la Carxofa Prat saproximaran una mica meacutes a aquest producte de temporada perograve a la vegada tambeacute descobriran un dels espais agraris meacutes productius de Catalunya i els professionals que el treballen

La jornada de la Carxofa Prat constaragrave de tres parts En lactual seu el Parc situada al bell mig de la zona amb major produccioacute de Carxofa Prat del Delta del Llobregat els participants podran visitar de la magrave dun guia lexposicioacute Coneix la Carxofa Prat Seguidament els assistents es traslladaran al camp En el seu medi natural en el camp i acompanyada dun dels pagesos meacutes experts en aquest cultiu la Carxofa Prat ens descobriragrave els seus secrets meacutes ben guardats que la converteixen en lanomenada riquesa del Delta I la jornada acabaragrave amb un taller per experimentar amb aquest producte i com no tastar-lo De la magrave duna cuinera professional els participants aprendran diverses maneres de treure tot el suc a la cuina daquesta hortalissa i tambeacute participaran en un tast sensorial per descobrir-ne les caracteriacutestiques que la singularitzen La jornada dholeriturisme de Parc Agrari eacutes gratuiumlta perograve les places soacuten limitades Per aquest motiu es requereix inscripcioacute pregravevia Podeu obtenir meacutes informacioacute i us hi podeu inscriure trucant al 93 378 81 90 o enviant un correu electrogravenic a infoelcampacasacom Font de la informacioacute Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat

ABOCAMENT DE RUNES EN EL MEDI NATURAL

Un membre de la nostra associacioacute ens va advertir que a la vall de can Mas dins de la zona protegida del PEIN sacutehi havien trobat runes escampades pel camiacute com si es fessin servir per tapar els clots Com que eacutes un problema que ja sacutehavia observat altres vegades i encara pitjor quan es veuen piles de runes en qualsevol racoacute la junta de lacuteANT va acordar presentar una instancia a lacuteAjuntament demanant que es debati aquest tema dins del Consell Local de Medi Ambient que sacuteinformi de la illegalitat dacuteaquestes actuacions als pagesos constructors i veiumlns de la zona i que si eacutes posible es restauri la zona

NOU LLIBRE DE MARTIacute BOADA I FRANCISCO JAVIER GOacuteMEZ

El dijous 15 de desembre es va presentar al Palau de la Generalitat pel Conseller dacuteAgricultura Ramaderia Pesca Alimentacioacute i Medi Natural lacuteuacuteltima obra de Martiacute Boada i Francisco Javier Goacutemez editada per Lunwerg editores i Unnim Obra Social amb el tiacutetol ldquoBoscos de Catalunyardquo A continuacioacute reproduiumlm una nota de premsa

La riquesa del bosc de Catalunya en una obra de luxe 161211 - barcelona - Redaccioacute

Catalunya eacutes un paiacutes de boscos un territori privilegiat en aquest valor ambiental si es compara amb altres agravembits geogragravefics dEuropa ldquoGairebeacute la meitat del paiacutes eacutes boscrdquo expliquen Martiacute Boada i Francisco Javier Goacutemez a Boscos de Catalunya (Lunwerg editoresUnnim Obra Social) un llibre en edicioacute de luxe presentat ahir al Palau de la Generalitat en un acte presidit pel conseller dAgricultura Ramaderia Pesca Alimentacioacute i Medi Natural Josep Maria Pelegriacute La celebracioacute aquest 2011 de lAny Internacional dels Boscos ha estat una excusa perfecta per presentar una obra que mostra la riquesa paisatgiacutestica i natural del boscos de Catalunya a traveacutes duna agravemplia colmiddotleccioacute dimatges i uns textos de gran rigor cientiacutefic (amb textos en catalagrave castellagrave i anglegraves) El gros del llibre estagrave dedicat a descriure 16 tipus de boscos representatius de Catalunya Pinedes fagedes suredes i alzinars soacuten alguns exemples del que els autors defineixen com a ldquotastrdquo dels boscos de Catalunya La descripcioacute tegravecnica estagrave acompanyada tambeacute amb dades curioses perograve significatives com que per exemple es calcula que Catalunya teacute meacutes de 2600 milions darbres uns 350 arbres per habitant Durant lacte de presentacioacute del llibre el conseller Pelegriacute va destacar que els boscos soacuten ldquola principal infraestructura verda del nostre paiacutesrdquo i ens proporcionen beneficis ambientals i socials clau per al desenvolupament sostenible de Catalunya En aquest sentit perograve el conseller va afirmar que ldquosi volem mantenir el que tenim per a les generacions futures hem de saber gestionar els boscos i buscar-ne les rendibilitats econogravemiques socials i ambientalsrdquo 56 per cent del territori de les comarques de Girona estagrave cobert de boscos lagravembit amb meacutes bosc de Catalunya Font El Punt Avui

Roureda de fulla gran del Maccedilaners Arbuacutecies Foto MARTIacute BOADA

NOU LLIBRE DE MARTIacute BOADA I FRANCISCO JAVIER GOacuteMEZ

El dijous 15 de desembre es va presentar al Palau de la Generalitat pel Conseller dacuteAgricultura Ramaderia Pesca Alimentacioacute i Medi Natural lacuteuacuteltima obra de Martiacute Boada i Francisco Javier Goacutemez editada per Lunwerg editores i Unnim Obra Social amb el tiacutetol ldquoBoscos de Catalunyardquo A continuacioacute reproduiumlm una nota de premsa

La riquesa del bosc de Catalunya en una obra de luxe 161211 - barcelona - Redaccioacute

Catalunya eacutes un paiacutes de boscos un territori privilegiat en aquest valor ambiental si es compara amb altres agravembits geogragravefics dEuropa ldquoGairebeacute la meitat del paiacutes eacutes boscrdquo expliquen Martiacute Boada i Francisco Javier Goacutemez a Boscos de Catalunya (Lunwerg editoresUnnim Obra Social) un llibre en edicioacute de luxe presentat ahir al Palau de la Generalitat en un acte presidit pel conseller dAgricultura Ramaderia Pesca Alimentacioacute i Medi Natural Josep Maria Pelegriacute La celebracioacute aquest 2011 de lAny Internacional dels Boscos ha estat una excusa perfecta per presentar una obra que mostra la riquesa paisatgiacutestica i natural del boscos de Catalunya a traveacutes duna agravemplia colmiddotleccioacute dimatges i uns textos de gran rigor cientiacutefic (amb textos en catalagrave castellagrave i anglegraves) El gros del llibre estagrave dedicat a descriure 16 tipus de boscos representatius de Catalunya Pinedes fagedes suredes i alzinars soacuten alguns exemples del que els autors defineixen com a ldquotastrdquo dels boscos de Catalunya La descripcioacute tegravecnica estagrave acompanyada tambeacute amb dades curioses perograve significatives com que per exemple es calcula que Catalunya teacute meacutes de 2600 milions darbres uns 350 arbres per habitant Durant lacte de presentacioacute del llibre el conseller Pelegriacute va destacar que els boscos soacuten ldquola principal infraestructura verda del nostre paiacutesrdquo i ens proporcionen beneficis ambientals i socials clau per al desenvolupament sostenible de Catalunya En aquest sentit perograve el conseller va afirmar que ldquosi volem mantenir el que tenim per a les generacions futures hem de saber gestionar els boscos i buscar-ne les rendibilitats econogravemiques socials i ambientalsrdquo 56 per cent del territori de les comarques de Girona estagrave cobert de boscos lagravembit amb meacutes bosc de Catalunya Font El Punt Avui

Roureda de fulla gran del Maccedilaners Arbuacutecies Foto MARTIacute BOADA

OacuteS AL PIRINEU

Depana ha penjat al seu web el manifest que reproduiumlm a continuacioacute defensant la continuacioacute del projecte de reintroduccioacute de lacuteOacutes al Pirineu Dimecres 14 de desembre del 2011 ASSOCIACIONS CONSERVACIONISTES PIRINENQUES RECOLZEN EL PROJECTE LIFE OacuteS PRESENTAT DAVANT LA COMISSIOacute EUROPEA

Recentment sha fet ressograve de la presentacioacute del projecte denominat Accions per a la conservacioacute de les poblacions ibegraveriques doacutes bru i la cohabitacioacute amb les activitats humanes Aquest projecte aspira a obtenir fons LIFE de lOI i proposa diferents mesures dirigides a compatibilitzar les diferents activitats rurals - ramaderia caccedila turisme etc - amb la conservacioacute de loacutes Quant a aquest uacuteltim punt no sindica la procedegravencia dels plantiacutegrads a priori Aquest extrem dependragrave que es compti amb els estudis de viabilitat pertinents i amb el suficient consens social tant en les poblacions donants com en les receptores Estagrave impulsat pel Ministeri de Medi ambient i Medi Rural i Mariacute i participen les set comunitats autogravenomes amb presegravencia doacutes (Galiacutecia Astuacuteries Cantagravebria Castella - Lleoacute Aragoacute Catalunya i Navarra) la Fundacioacute Biodiversitat (com a beneficiari coordinador) i la Fundacioacute Oacutes bru Tambeacute compta amb el suport del Govern Francegraves La inversioacute total eacutes de 14 milions deuros a repartir entre quatre anys i per a accions en les set comunitats autogravenomes osseres

El projecte es pot sintetitzar en 5 punts 1 - Reduir conflictes entre humans i oacutessos Incloent campanyes formatives i informatives i de prevencioacute de danys a la ramaderia 2 - Millorar lacceptacioacute social de loacutes com a element dinamitzador de les agraverees rurals incloent un pla per promoure la imatge de loacutes com a promotor de lecoturisme 3 - Garantir la viabilitat de les poblacions Aquest punt inclou la reintroduccioacute de 2 femelles en el nucli pirinenc occidental (on nomeacutes queden 2 mascles) i un mascle en el central per millorar la diversitat genegravetica Lestudi aclareix que durant lany 2012 sestudiaran totes les possibles poblacions donants per determinar duna manera objectiva la meacutes adequada 4- Augmentar la capacitat troacutefica mitjanccedilant plantacions de fruiters i millores dhagravebitat 5 - Garantir la connectivitat entre els diferents nuclis de lacuteoacutes A la vista de tot aixograve considerem el projecte LIFE Oacutes com una oportunitat per millorar la conservacioacute daquesta espegravecie tan amenaccedilada tant en la poblacioacute cantagravebrica com la pirinenca Celebrem que per primera vegada en la histograveria de la recuperacioacute de lOacutes bru totes les administracions cantagravebriques i pirinenques (Astuacuteries Galiacutecia Castella - Lleoacute Cantagravebria Catalunya Aragoacute i Navarra) i els Governs Espanyol i Francegraves amb poblacions doacutes bru hagin aconseguit un acord institucional sense precedents i coincideixin com una sola veu en aquest LIFE Aixiacute mateix els demanem que la gestioacute del Projecte suposi un pas endavant molt clar per al futur de lespegravecie donant resposta aixiacute a les meacutes de 100 associacions dambdues vessants pirinenques que en lany 2005 signem un manifest a favor del reforccedilament de la poblacioacute de lacuteoacutes La presegravencia de loacutes en les dues serralades lluny de ser un inconvenient sestagrave demostrant com un element molt positiu amb un gran potencial com a reclam ecoturiacutestic i motiu dorgull de la gent que viu a la muntanya Les enquestes realitzades als Pirineus Atlagraventics i Pirineus Central francegraves durant el 2005 van ser significatives el 77 de la poblacioacute es va mostrar favorable a la reintroduccioacute dexemplars per restaurar una poblacioacute doacutes viable als Pirineus Igualment al marccedil 2006 una enquesta del Diari de Navarra va revelar un suport del 76 en aquesta Comunitat Al novembre del 2008 diferents enquestes dels principals mitjans a Catalunya van mostrar un suport a loacutes del 80 Insistim en la necessitat de lalliberament dels 3 oacutessos previstos en el projecte donada la criacutetica situacioacute que es troba lespegravecie al Pirineu sobretot en el nucli occidental on es troba al liacutemit de lextincioacute Demanem que es realitzin els esforccedilos necessaris per aconseguir el major consens social possible per dur-ho a terme tant en la poblacioacute receptora com en la donant Finalment com a reflexioacute cal dir que amb els temps de crisis greus que estem immersos projectes com aquest asseguren la conservacioacute dels valors naturals pirinencs i cantagravebrics i valorizan econogravemicament el Pirineu Vist el signe dels temps i el dels governs amb responsabilitat en lEstat i les comunitats autogravenomes ja se sap que aquests temes no seran una prioritat tret que gaudeixin de fonts progravepies de financcedilament Per aquest motiu latorgament de fons directes de lOI a les CCAA soacuten garantia que la gestioacute de salvaguarda de loacutes es duragrave a terme per als propers 4 anys la qual cosa beneficia a tota la naturalesa pirinenca i els sectors socials concernits (despeses de funcionament bagravesic de lAdministracioacute serveis de vigilagravencia ajudes al sector primari foment de lecoturisme etc) Subscriuen aquest document

DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) LO PI NEGRE FONDO NATURAL

RENOVACIOacute DEL CONSELL DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Ens ha arribat a traveacutes del butlletiacute electrogravenic de la xarxa de parcs de la Diputacioacute de Barcelona la informacioacute de la renovacioacute del Consell del Parc Agrari del Baix Llobregat que reproduiumlm a continuacioacute

Joaquim Balsera nou president del consorci Es renova el Consell Plenari del Parc Agrari del Baix Llobregat

El divendres 2 de desembre es va constituir a la seu del Consell Comarcal el nou Consell Plenari del Parc Agrari del Baix Llobregat que passa a presidir el president del Consell Comarcal i alcalde de Gavagrave Joaquim Balsera Tambeacute van ser escollits el vicepresident primer Josep Llobet diputat de lAgraverea de Territori i Sostenibilitat de la Diputacioacute de Barcelona el vicepresident segon Jordi Sala director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya i el vicepresident tercer Lluiacutes Pareacutes membre de la Comissioacute Permanent Comarcal de la Unioacute de Pagesos de Catalunya

La reunioacute Autor CPABL El Consorci es renova despreacutes de quatre anys coincidint amb les eleccions municipals i la constitucioacute dels nous ajuntaments i la Diputacioacute de Barcelona El Consell Plenari del Consorci del Parc Agrari estagrave format per vint-i-sis membres tres representants de la Diputacioacute de Barcelona tres representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat tres representants de la Generalitat de Barcelona un representant de cadascun dels catorze municipis que formen part del Parc Agrari i tres representants de la Unioacute de pagesos En la primera sessioacute del Consell els nous membres van aprovar dos elements centrals perquegrave el Parc Agrari del Baix Llobregat pugui seguir essent un model de gestioacute i desenvolupament territorial de referegravencia internacional Duna banda es va aprovar el pressupost per a lexercici del 2012 que registra una reduccioacute pressupostagraveria significativa De laltra tambeacute es van aprovar les bases reguladores de les subvencions per a programes genegraverics io especiacutefics de les associacions de defensa vegetal que actuen en lagravembit del Parc Agrari per als anys 2012-2013 aixiacute com el conveni de col laboracioacute amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat per a lexecucioacute del projecte de la xarxa de Productes de la Terra del Baix Llobregat en el marc del Protocol general de la Xarxa dEns Locals per al Suport al Teixit Empresarial de Productes Alimentaris Locals i de Qualitat de la Terra i el Mar de la Diputacioacute de Barcelona A tall dinformacioacute el gerent del Parc Agrari Ramon Terricabras va presentar les actuacions que el Consorci del Parc Agrari ha realitzat per al manteniment de les estructures de drenatge del Delta del Llobregat per evitar inundacions en el cas de pluges fortes La sessioacute constitutiva del Consell Plenari va concloure amb lexplicacioacute als nous membres del Consell Plenari dels estralls que estagrave produint un nou insecte plaga que afecta profundament els camps de cirerers del Baix Llobregat i la necessitat dactuar amb contundegravencia per evitar la pegraverdua daquest cultiu tan emblemagravetic a la Vall Baixa del riu Llobregat Els membres del nou consell van rebre un DVD que contenia informacioacute detallada del Consorci del Parc Agrari com les memograveries dels darrers quatre anys o els mapes detallats de les cobertes vegetals dels camps de conreu que hi ha als diferents municipis que integren aquest espai agrari periurbagrave Font de la informacioacute Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat Data de la notiacutecia 16122011

DETECTADES DUES NOVES ESPEgraveCIES DE RAT PENAT A COLLSEROLA

Ens ha arribat la informacioacute seguumlent sobre la deteccioacute de dues noves espegravecies de quirogravepters a la serra de Collserola La reproduiumlm a continuacioacute

El nogravectul petit i el ratpenat de bosc Troben dues noves espegravecies de ratpenats al Parc Natural de la Serra de Collserola Nogravectul petit i ratpenat de bosc Autors MGCN

LAgraverea dInvestigacioacute de Quirogravepters del Museu de Ciegravencies Naturals de Granollers ha constatat per primera vegada al Parc Natural de la Serra de Collserola la presegravencia del nogravectul petit (Nyctalus leisleri) i de ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) aquesta tardor El primer eacutes un ratpenat tiacutepicament forestal que migra des del centre i nord dEuropa fins a terres mediterragravenies per aparellar-se i hivernar mentre que el segon eacutes una espegravecie sedentagraveria tiacutepicament forestal i amenaccedilada Un individu de nogravectul petit ha estat localitzat dins una caixa-refugi de fusta que havia estat instalmiddotlada lany 2006 pel mateix equip dinvestigadors en una zona de reserva del Parc Natural La inspeccioacute de caixes forma part del seguiment anual de quirogravepters que dur a terme el Parc Natural de Collserola i fins aquest any les caixes nomeacutes

havien estat ocupades ocasionalment per pipistrelles ratpenats molt meacutes comuns Lobjectiu bagravesic de colmiddotlocar caixes-refugi eacutes el doferir meacutes refugi a espegravecies de ratpenats forestals que no troben arbres vells amb forats i clivelles per amagar-se Gragravecies al seguiment de caixes tambeacute es completa linventari com en el cas de la deteccioacute daquest nogravectul El nogravectul petit eacutes un ratpenat de mitjanes dimensions de coloracioacute marronosa i amb pelatge dens que presenta ales llargues i estretes adaptades a un vol ragravepid i rectilini de fins a 56kmh Altres estudis realitzats pel Museu de Granollers en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor semblen indicar que a Catalunya els mascles serien residents mentre que les femelles realitzarien grans migracions latitudinals arribant aquiacute cap a la tardor i marxant a la primavera Durant setembre i octubre aquests ratpenats poden formar harems de fins a 10 individus en un mateix refugi i solen seleccionar sobretot arbres madurs i vells on aparellar-se Per altra banda la nova implantacioacute dun sistema de deteccioacute dultrasons a alta frequumlegravencia i automatitzat des del 2010 ha permegraves tenir les dues primeres cites de ratpenat de bosc en una altra zona forestal de Collserola La metodologia de treball eacutes pionera i permet la deteccioacute de diferents espegravecies que passarien pragravecticament desapercebudes amb altres tegravecniques destudi El ratpenat de bosc acostuma a criar sota les escorces darbres vells perograve segons les dades actuals a Collserola nomeacutes hi deu haver mascles o animals de pas A mig termini lobjectiu del Parc Natural hauria de ser aplicar mesures de gestioacute per tal daconseguir que aquestes espegravecies forestals criessin als boscs de Collserola fet indicatiu de la bona qualitat dels boscs Com totes les altres espegravecies de ratpenats catalans tant el nogravectul petit com el ratpenat de bosc soacuten insectiacutevors i per tant molt importants per controlar les poblacions dinsectes A meacutes soacuten indicadors naturals de la qualitat del nostre entorn i dels boscos La davallada constant de les poblacions de ratpenats ha provocat que la major part de les espegravecies es trobin protegides per la Directiva dhagravebitats de la Unioacute Europea Font de la informacioacute Consorci del Parc de Collserola Data de la notiacutecia 20122011

RECULL FOTOGRAgraveFIC DE LA FLORA DEL NOSTRE ENTORN

Us tornem a recordar que si teniu alguna fotografia digital dacutealguna planta dels hagravebitats que ens envolten i voleu posar-la al web de lacuteANT nomeacutes lacuteheu dacuteenviar a la nostra adreccedila electrogravenica antlaformigagmailcom acompanyada si eacutes possible de la informacioacute seguumlent nom cientiacutefic nom comuacute i propietats medicinals si en teacute Cada mes es recullen en una nova pagravegina que es va afegint Actualment ja hi ha les vuit pagravegines corresponents als mesos dacuteabril maig juny juliol agost setembreoctubre i novembre Lacuteobjectiu eacutes aconseguir amb el temps una molt bona

mostra de les espegravecies vegetals presents al nostre entorn En el full informatiu suggeriacuteem la possibilitat de recollir fotografies de bolets De moment al novembre no seacuten va rebre cap Us tornem a animar a captar imatges dacuteespegravecies micologravegiques i enviar-nos-les

OBSERVACIONS ORNITOLOgraveGIQUES

Informa Vicenccedil Roig que el dilluns 26 de desembre al matiacute a can Bruguera observagrave un exemplar de Picot garser gros (Dendrocopos major) tamborinejant en una branca trencada de pi i obtenint resposta no gaire lluny Informa Vicenccedil Roig que el dilluns 26 de desembre al vespre escoltagrave un exemplar de Duc (Bubo bubo) al Puig Vicenccedil i meacutes tard per sobre de les penyes de can Riera

COMUNICACIOacute PER INTERNET

Encara hi ha alguns membres de lacuteANT dels quals la junta no disposa lacuteadreccedila electrogravenica per poder-los-hi enviar el full informatiu i la resta de comunicacions per internet Si no rebeu per correu electrogravenic els lliuraments mensuals informatius ni les convocatograveries dels actes i activitats organitzades per la nostra associacioacute i hi esteu interessats solliciteu-ho a lacuteadreccedila electrogravenica de lacuteANT antlaformigagmailcom

PROJECTE DE RECULL DE FOTOGRAFIES DE FAUNA

Des de fa alguns mesos des de la junta directiva sacuteestagrave treballant en el projecte de fer un recull de fotografies de fauna del nostre entorn Com ara ja es fa amb les espegravecies vegetals es volia fer tambeacute en les espegravecies animals Aixiacute com el recull de plantes es fa dins del nostre web que es va renovant mensualment amb les fotografies rebudes sense classificar-les en el cas dels animals es volia classificar-les dacuteuna forma agravegil Actualment sacuteestagrave provant el sistema Flickr Si funcioneacutes prou beacute i hi hagueacutes un fons de fotografies suficient es realitzaria un enllaccedil des del web

Si hi ha sort ja es comunicaragrave quan entri en funcionament Mentrestant si disposeu dacutealguna fotografia digital dacutealguna espegravecie de fauna localitzada al nostre entorn podeu enviar-la a la nostra adreccedila electrogravenica

DETECTADES DUES NOVES ESPEgraveCIES DE RAT PENAT A COLLSEROLA

Ens ha arribat la informacioacute seguumlent sobre la deteccioacute de dues noves espegravecies de quirogravepters a la serra de Collserola La reproduiumlm a continuacioacute

El nogravectul petit i el ratpenat de bosc Troben dues noves espegravecies de ratpenats al Parc Natural de la Serra de Collserola Nogravectul petit i ratpenat de bosc Autors MGCN

LAgraverea dInvestigacioacute de Quirogravepters del Museu de Ciegravencies Naturals de Granollers ha constatat per primera vegada al Parc Natural de la Serra de Collserola la presegravencia del nogravectul petit (Nyctalus leisleri) i de ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) aquesta tardor El primer eacutes un ratpenat tiacutepicament forestal que migra des del centre i nord dEuropa fins a terres mediterragravenies per aparellar-se i hivernar mentre que el segon eacutes una espegravecie sedentagraveria tiacutepicament forestal i amenaccedilada Un individu de nogravectul petit ha estat localitzat dins una caixa-refugi de fusta que havia estat instalmiddotlada lany 2006 pel mateix equip dinvestigadors en una zona de reserva del Parc Natural La inspeccioacute de caixes forma part del seguiment anual de quirogravepters que dur a terme el Parc Natural de Collserola i fins aquest any les caixes nomeacutes

havien estat ocupades ocasionalment per pipistrelles ratpenats molt meacutes comuns Lobjectiu bagravesic de colmiddotlocar caixes-refugi eacutes el doferir meacutes refugi a espegravecies de ratpenats forestals que no troben arbres vells amb forats i clivelles per amagar-se Gragravecies al seguiment de caixes tambeacute es completa linventari com en el cas de la deteccioacute daquest nogravectul El nogravectul petit eacutes un ratpenat de mitjanes dimensions de coloracioacute marronosa i amb pelatge dens que presenta ales llargues i estretes adaptades a un vol ragravepid i rectilini de fins a 56kmh Altres estudis realitzats pel Museu de Granollers en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor semblen indicar que a Catalunya els mascles serien residents mentre que les femelles realitzarien grans migracions latitudinals arribant aquiacute cap a la tardor i marxant a la primavera Durant setembre i octubre aquests ratpenats poden formar harems de fins a 10 individus en un mateix refugi i solen seleccionar sobretot arbres madurs i vells on aparellar-se Per altra banda la nova implantacioacute dun sistema de deteccioacute dultrasons a alta frequumlegravencia i automatitzat des del 2010 ha permegraves tenir les dues primeres cites de ratpenat de bosc en una altra zona forestal de Collserola La metodologia de treball eacutes pionera i permet la deteccioacute de diferents espegravecies que passarien pragravecticament desapercebudes amb altres tegravecniques destudi El ratpenat de bosc acostuma a criar sota les escorces darbres vells perograve segons les dades actuals a Collserola nomeacutes hi deu haver mascles o animals de pas A mig termini lobjectiu del Parc Natural hauria de ser aplicar mesures de gestioacute per tal daconseguir que aquestes espegravecies forestals criessin als boscs de Collserola fet indicatiu de la bona qualitat dels boscs Com totes les altres espegravecies de ratpenats catalans tant el nogravectul petit com el ratpenat de bosc soacuten insectiacutevors i per tant molt importants per controlar les poblacions dinsectes A meacutes soacuten indicadors naturals de la qualitat del nostre entorn i dels boscos La davallada constant de les poblacions de ratpenats ha provocat que la major part de les espegravecies es trobin protegides per la Directiva dhagravebitats de la Unioacute Europea Font de la informacioacute Consorci del Parc de Collserola Data de la notiacutecia 20122011

RECULL FOTOGRAgraveFIC DE LA FLORA DEL NOSTRE ENTORN

Us tornem a recordar que si teniu alguna fotografia digital dacutealguna planta dels hagravebitats que ens envolten i voleu posar-la al web de lacuteANT nomeacutes lacuteheu dacuteenviar a la nostra adreccedila electrogravenica antlaformigagmailcom acompanyada si eacutes possible de la informacioacute seguumlent nom cientiacutefic nom comuacute i propietats medicinals si en teacute Cada mes es recullen en una nova pagravegina que es va afegint Actualment ja hi ha les vuit pagravegines corresponents als mesos dacuteabril maig juny juliol agost setembreoctubre i novembre Lacuteobjectiu eacutes aconseguir amb el temps una molt bona

mostra de les espegravecies vegetals presents al nostre entorn En el full informatiu suggeriacuteem la possibilitat de recollir fotografies de bolets De moment al novembre no seacuten va rebre cap Us tornem a animar a captar imatges dacuteespegravecies micologravegiques i enviar-nos-les

OBSERVACIONS ORNITOLOgraveGIQUES

Informa Vicenccedil Roig que el dilluns 26 de desembre al matiacute a can Bruguera observagrave un exemplar de Picot garser gros (Dendrocopos major) tamborinejant en una branca trencada de pi i obtenint resposta no gaire lluny Informa Vicenccedil Roig que el dilluns 26 de desembre al vespre escoltagrave un exemplar de Duc (Bubo bubo) al Puig Vicenccedil i meacutes tard per sobre de les penyes de can Riera

COMUNICACIOacute PER INTERNET

Encara hi ha alguns membres de lacuteANT dels quals la junta no disposa lacuteadreccedila electrogravenica per poder-los-hi enviar el full informatiu i la resta de comunicacions per internet Si no rebeu per correu electrogravenic els lliuraments mensuals informatius ni les convocatograveries dels actes i activitats organitzades per la nostra associacioacute i hi esteu interessats solliciteu-ho a lacuteadreccedila electrogravenica de lacuteANT antlaformigagmailcom

PROJECTE DE RECULL DE FOTOGRAFIES DE FAUNA

Des de fa alguns mesos des de la junta directiva sacuteestagrave treballant en el projecte de fer un recull de fotografies de fauna del nostre entorn Com ara ja es fa amb les espegravecies vegetals es volia fer tambeacute en les espegravecies animals Aixiacute com el recull de plantes es fa dins del nostre web que es va renovant mensualment amb les fotografies rebudes sense classificar-les en el cas dels animals es volia classificar-les dacuteuna forma agravegil Actualment sacuteestagrave provant el sistema Flickr Si funcioneacutes prou beacute i hi hagueacutes un fons de fotografies suficient es realitzaria un enllaccedil des del web

Si hi ha sort ja es comunicaragrave quan entri en funcionament Mentrestant si disposeu dacutealguna fotografia digital dacutealguna espegravecie de fauna localitzada al nostre entorn podeu enviar-la a la nostra adreccedila electrogravenica

RECULL FOTOGRAgraveFIC DE LA FLORA DEL NOSTRE ENTORN

Us tornem a recordar que si teniu alguna fotografia digital dacutealguna planta dels hagravebitats que ens envolten i voleu posar-la al web de lacuteANT nomeacutes lacuteheu dacuteenviar a la nostra adreccedila electrogravenica antlaformigagmailcom acompanyada si eacutes possible de la informacioacute seguumlent nom cientiacutefic nom comuacute i propietats medicinals si en teacute Cada mes es recullen en una nova pagravegina que es va afegint Actualment ja hi ha les vuit pagravegines corresponents als mesos dacuteabril maig juny juliol agost setembreoctubre i novembre Lacuteobjectiu eacutes aconseguir amb el temps una molt bona

mostra de les espegravecies vegetals presents al nostre entorn En el full informatiu suggeriacuteem la possibilitat de recollir fotografies de bolets De moment al novembre no seacuten va rebre cap Us tornem a animar a captar imatges dacuteespegravecies micologravegiques i enviar-nos-les

OBSERVACIONS ORNITOLOgraveGIQUES

Informa Vicenccedil Roig que el dilluns 26 de desembre al matiacute a can Bruguera observagrave un exemplar de Picot garser gros (Dendrocopos major) tamborinejant en una branca trencada de pi i obtenint resposta no gaire lluny Informa Vicenccedil Roig que el dilluns 26 de desembre al vespre escoltagrave un exemplar de Duc (Bubo bubo) al Puig Vicenccedil i meacutes tard per sobre de les penyes de can Riera

COMUNICACIOacute PER INTERNET

Encara hi ha alguns membres de lacuteANT dels quals la junta no disposa lacuteadreccedila electrogravenica per poder-los-hi enviar el full informatiu i la resta de comunicacions per internet Si no rebeu per correu electrogravenic els lliuraments mensuals informatius ni les convocatograveries dels actes i activitats organitzades per la nostra associacioacute i hi esteu interessats solliciteu-ho a lacuteadreccedila electrogravenica de lacuteANT antlaformigagmailcom

PROJECTE DE RECULL DE FOTOGRAFIES DE FAUNA

Des de fa alguns mesos des de la junta directiva sacuteestagrave treballant en el projecte de fer un recull de fotografies de fauna del nostre entorn Com ara ja es fa amb les espegravecies vegetals es volia fer tambeacute en les espegravecies animals Aixiacute com el recull de plantes es fa dins del nostre web que es va renovant mensualment amb les fotografies rebudes sense classificar-les en el cas dels animals es volia classificar-les dacuteuna forma agravegil Actualment sacuteestagrave provant el sistema Flickr Si funcioneacutes prou beacute i hi hagueacutes un fons de fotografies suficient es realitzaria un enllaccedil des del web

Si hi ha sort ja es comunicaragrave quan entri en funcionament Mentrestant si disposeu dacutealguna fotografia digital dacutealguna espegravecie de fauna localitzada al nostre entorn podeu enviar-la a la nostra adreccedila electrogravenica

131 AGENDA GENER 2012

CALENDARI DE REUNIONS DE LacuteANT

Dilluns 9 de gener a les 2130 hores a can Sostres Reunioacute de junta Dilluns 30 de gener a les 2130 hores a can Sostres Reunioacute del grup dacuteornitologia Dilluns 6 de febrer a les 2130 hores a can Sostres Assemblea general ordinagraveria

ACTIVITATS DE LacuteANT

Diumenge 8 de gener a les 16 hores a la Placcedila de lacuteEsgleacutesia Passejada per observar els ocells del nostre entorn Cal avisar de lacuteassistegravencia T 93 689 03 66 Diumenge 15 de gener a les 18 hores a can Sostres Sortida de camp per fer el Cens dacuteaus nocturnes Dimarts 24 de gener a les 2130 hores a la Biblioteca Pompeu Fabra Audiovisual ldquoVolta de lacuteAnnapurna Nepalrdquo de Nuacuteria Garcia i Quera i Francesc Capdevila i Torrell coorganitzat amb el CET dins de la programacioacute de la Festa Major de Sant Pau Dimarts 31 de gener Finalitza el termini per presentar les respostes a les dues fotografies corresponents al mes de gener de lacute11egrave Concurs dacuteidentificacioacute fotogragravefica dacuteaus

ALTRES ACTIVITATS

Dissabte 14 de gener a les 1030 hores al Centre dacuteinformacioacute del Parc de Collserola Sortida guiada Molses liacutequens i falgueres T 932803552 wwwparcnaturalcollserolacat Diumenge 15 de gener a les 1030 hores al Centre dacuteinformacioacute del Parc de Collserola Excursioacute amb voluntaris Collserola mosaic de natura i cultura T 932803552 wwwparcnaturalcollserolacat Dissabte 21 de gener de les 9 a les 17 hores a Montblanc (Conca de Barberagrave) Introduccioacute a lacutehorticultura ecologravegica per a lacuteautoconsum A cagraverrec de Annaiumls Sastre Organitzat pel Gepec i Associacioacute Xicograveria T 977 33 11 42 wwwgepecorg Diumenge 22 de gener Cens alternatiu drsquoocells hivernants Cens drsquoocells hivernants per les agraverees que no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute com ara les zones agriacutecoles de Can Dimoni i Reguerons la pineda de les Maioles el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei etc Lrsquoobjectiu eacutes donar a conegraveixer les zones que han estat incorporades a la nova IBA (Important Bird Area) i que destaquen per la seva notable riquesa ornitologravegica Organitza Depana i Plataforma SOS Delta T 932 104 679 infodepanaorg wwwdepanaorg Dissabte 28 de gener a les 930 hores a lacuteaparcament de Mont-roig del Camp Reconstruccioacute dacuteuna barraca de pedra seca Organitzada pel Gepec T 977 33 11 42 wwwgepecorg Dissabte 18 de gener a les 12 hores al Centre dacuteinformacioacute del Parc de Collserola Sortida guiada El pantagrave de Vallvidrera T 932803552 wwwparcnaturalcollserolacat Dissabte 28 i diumenge 29 de gener Descoberta de petjades a la neu Emocionant excursioacute amb raquetes de neu per un espectacular paisatge de muntanya dels Pirineus amb lrsquoobjectiu drsquoanalitzar tots els rastres i petjades que es vagin trobant a la neu Organitza Depana T 932 104 679 infodepanaorg wwwdepanaorg Diumenge 29 de gener de les 10 a les 14 hores al Centre dacuteinformacioacute del Parc de Collserola Excursioacute amb bus Vine a fer un tomb enfilaacutet al bus del Collserola Tour T 932803552 wwwparcnaturalcollserolacat