Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 - Badalona. Tel. 933 891 659 - Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona - Facebook: carmelites descalços badalona

badalona@carmelcat.cat

HORARI D’EUCARISTIES Dies feiners: 8’00 (7’45: Laudes), 9’00 i 19’30

Dissabtes: 8’00, 9’00, 19’00 i 20’30

Diumenges i festes: 9’30 (Laudes i Euc.), 11’30, 12’30 i 19’00

Confessions: abans de les eucaristies

AGENDA JUNY 2013 1 Sant Justí, màrtir

2 El Cos i la Sang de Crist (Corpus)

Col·lecta per Càritas

3 Sant Carles Luanga i companys, màrtirs

5 Sant Bonifaci, bisbe i màrtir

7 El Sagrat Cor de Jesús

8 L’Immaculat Cor de Maria

9 Diumenge 10 de durant l’any

11 Sant Bernabé, apòstol

13 Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església

14 Sant Eliseu, profeta

15 Final de curs Esplai Cra-Crac

16 Diumenge 11 de durant l’any

21 Sant Lluís Gonzaga, religiós

22 Final de curs Esplai Mar Blau

23 Diumenge 12 de durant l’any

24 El Naixement de Sant Joan Baptista

Eucaristies a les 9 i a les 19,30

28 Sant Ireneu, bisbe i màrtir

29 Sant Pere i Sant Pau, apòstols

30 Diumenge 13 de durant l’any

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Juny 2013 — Número 228

Corpus, l’esclat de l’Amor

Vivim en un món marcat per ritmes i impulsos. La vida de la majoria de les persones ve regulada pel transcórrer del temps i dels cicles que aquest imposa. En el calendari, les estacions i les festivitats conformen un imparable compàs que el cercle anual ens retorna sense treva, mo-nòton –o no–, repetitiu, afectant el nostre ser de cada dia. D’aquesta manera, hem deixat ja enrere el temps pasqual, el més important del cicle litúrgic. “De prop o de lluny, Corpus pel Juny”, diu la saviesa popular; i la natura acompa-nya la dita. Si teniu l’oportunitat de fer un passeig pels voltants de Sant Jeroni de la Murtra –no us penseu que sigui massa complicat– veureu les ginesteres escla-tants amb el seu groc inigualable. Colors, olors i records de vells temps us transpor-taran a aquelles festes de Corpus que envaïen carrers i places. Però no podem viure de records, tot i que ens donen suport. Cada cosa té el seu temps. Doncs, sí, torna Corpus, la gran festa de l’Euca-ristia, de l’aliment que ens reconforta i ens uneix a Crist amb un amor que és, en paraules de santa Teresa de Jesús: “com si dues espelmes s’ajuntessin tan completament que la llum esdevingués una sola, o que el ble i la llum i la cera fos tot u; però que després es poguessin apartar bé l’una espelma de l’altra i tornar a ser dues”. (7Estances 2,4) Deixem-nos embolcallar per la lluminositat i l'escalfor d’aquesta unió d’amor que ens ha deixat el mateix Jesús amb l’Eucaristia.

Formació

Aquest dilluns dia 27, darrer del mes de maig, la carmelita Maria José Pérez, de la comunitat de Puçol (València), serà la convi-dada d’una nova trobada del Curs de Formació Carmelitana. Amb el seu comentari sobre la “Setenes Estances, la plenitud de l’amor”, tancarà un curs du-

rant el qual hem revisat el llibre de “Les Estances” tot preparant la commemoració del Vè Cente-nari del naixement de santa Te-resa de Jesús, (1515-2015). Se-rà, com sempre, a les 21,30 h. a la sala d’actes de la comunitat.

Concert

La Capella de Badalona, de

l’Orfeó Badaloní, juntament amb la coral Carreras Dagas de La Bisbal, oferiran en concert l’obra Stabat Mater de Melcior de Fer-

rer, eminent músic que va viure molts anys a aquella localitat de l’Empordà. Es tracta d’una obra per a coral, solistes i orgue que estarà dirigida pel director de les dues formacions, el badaloní Albert Morcillo. El concert serà el diumenge dia 16 de juny, a les 8 de la tarda, a la nostra església.

Notícies

El lema de la campanya institucional de Càritas d’enguany qüestiona el

model de convivència que impera en la nostra societat i ens convida a

“tenir un paper actiu, participatiu i protagonista en el procés de fer soci-

etat/comunitat mitjançant la generació de llaços i vincles autènticament

humans” (Model d’Acció Social, Càritas).

En un món dominat per l'economia i les finances on sembla que l’única

cosa que importa són els comptes de resultats, és l’hora de les persones.

Ha arribat el moment de passar a ser protagonistes de la nostra història,

de prendre les regnes de la nostra vida i canviar el rumb de determina-

des dimensions de la vida personal i col·lectiva.

Diumenge, 2 de juny

Festivitat de Corpus

Dia de la Caritat

“Viu senzillament perquè altres,

senzillament, puguin viure”

Ressons d’arreu

Notícies d’Àfrica

Situació crítica a la República Centreafricana Segons ens informen des de Bangui, la situació a la República Centreafricana és molt crítica. Des de fa més d'un mes, amb el cop d'estat, la situació no millora. La població pateix a tots els nivells. No hi ha dia que a Bangui no se sentin trets i no hagin assassinats o saquejos. Diuen que al darrera hi ha un projecte d'islamització que sembla cada dia més clar. La major part de les nostres comunitats, a excepció Bozoum, han estat 'visitades' pels rebels, i s'han emportat diners i carburant. I a Sant Elies, un cotxe nou. Es viu amb estrès i por. Però segueixen pregant i confiant en el Senyor. La gent és molt propera i els ha mostrat en més d'una ocasió que de-fensa la comunitat, avisant-los dels perills. Certament la població pateix molt i té gana. L'escola és des de fa temps gairebé un record per als nois. I afegeixen: “Pregueu per nosaltres”.

25 anys de la Delegació del Congo Millors notícies ens arriben de la República Democràtica del Congo on la Delegació General de Sant Josep celebra els seus 25 anys. Malgrat les èpoques de grans inse-guretats i perills, fins i tot recents, la delegació ha anat endavant i el Carmel està molt arrelat. És el país africà amb més presència de religiosos carmelites. Precisament, ara també fa 25 anys que una malaltia traïdora ens va prendre el pare Ricard Cotelo, molt vinculat a aquestes terres. Nascut a Badalona, on va celebrar la seva primera missa allà pels anys seixanta, durant una bona temporada estigué destinat al convent de Tarragona per on va passar fent el bé: era un enamorat dels pobres. Però la seva vocació era una altra, volia anar a Missions. Mogué cel i terra fins que ho va aconseguir. Amb la col·laboració de la Província i amb el permís de les autoritats religioses i civils del Congo, acompanyat del P. Rafa, va obrir la Missió de Kellé, a la zona més pobra i allunyada de la capital. En una visi-ta a Catalunya se li diagnosticà una malaltia del cor. Va ser intervingut però no va superar el postoperatori i ens va deixar el 18 de febrer de 1988.

El papa Francesc a Àvila?

Al menys aquesta és la il·lusió dels organitzadors dels actes del 500 aniversari del naixement de santa Teresa de Jesús. Sembla que ja s’havia cursat una invitació al papa Benet XVI perquè visités la ciutat l’any 2015 i que ara s’ha convidat al papa Francesc. De moment l’agenda del papa és una incògnita. Només se sap que anirà a Brasil per assistir a la Jornada Mundial de la Joventut, però l’alcalde d’Àvila ja té coll avall que el papa viatjarà a la ciutat castellana: “el Papa Francesc ha de venir a aquesta ciutat el 2015 (…) quan celebrarem un esdeveniment únic que té una vin-culació directa amb la santa més universal d’Espanya, Teresa de Jesús”.

l’ànima ho pot dir així, car és aquí quan mor, i amb un in-tensíssim goig, la papalloneta de la qual hem anat parlant, perquè Crist és ja la seva vida. (...) 10. Doncs, tornant al que deia, no s’ha d’entendre que les potències, els sentits i les passions estan sempre amb aquesta pau; l’ànima, sí. En aquestes estances no deixa d’haver-hi temps de guerra, de trifulgues i de fatigues, però són de manera que ella no surt de la seva pau i del seu lloc. Ordinàriament és així. Aquest centre de la nostra àni-ma, o bé de l’esperit, és una cosa tan difícil de declarar i fins de creure, que penso, germanes, que per no saber-me explicar us pot venir la temptació de no creure el que dic. En efecte, assegurar que hi ha treballs i penes i que l’à-nima està en pau és cosa dificultosa. Us vull posar una comparació o dues, i plagui a Déu que jo les sàpiga trobar adequadament; però encara que no ho fossin, jo sé que és veritat el que he dit. 11. Està el rei al seu palau, i al seu regne hi ha moltes guerres i coses enutjoses, però no per això deixa d'estar-se al seu lloc; igual ací: ni que a les altres estances hi hagi molt rebombori i feres metzinoses i se’n senti el soroll, cap d’aquestes no s’atreveix a entrar en aquella cambra de ma-nera que la’n faci sortir; i les coses que sent, ni que la con-tristin, no per això la pertorben ni li fan perdre la pau, per-què les passions ja estan tan vençudes que tenen por d’e-ntrar-hi, car en surten més rendides. Ens pot fer mal tot el cos, però si el cap està sa, no perquè ens faci mal el cos ens n’ha de fer també el cap. Em ric d’aquestes comparaci-ons, que no em satisfan, però no en sé d’altres. Penseu com vulgueu, però el que he dit és veritat.

Darrera entrega sobre el llibre “Les Estances” (Las Moradas) escrit per santa Teresa de Jesús, com a introducció a la xerrada del Cicle de For-mació Carmelitana sobre aquest tema. Us animem a llegir l’obra de la santa d’Àvila com a preparació de les celebracions del Vè centenari del seu naixement, (1515-2015).

Del capítol II de les Setenes Estances

PROSSEGUEIX EL MATEIX TEMA. DIU LA DIFERÈNCIA QUE HI HA D’UNIÓ ESPIRITUAL A MATRIMONI ESPIRI-TUAL. HO EXPLICA AMB COMPARACIONS DELICADES.

1. Explicarem ara el diví i espiritual matrimoni, en-cara que aquesta gràcia tan gran no es deu com-plir amb perfecció mentre vivim, puix que si ens apartàvem de Déu perdrí-em aquest immens bene-fici. La primera vegada que Déu concedeix aquesta gràcia, Sa Majestat es vol mostrar a l’ànima per mit-jà d’una visió imaginària de la seva sacratíssima Humanitat, per tal que entengui bé i no ignori

que rep aquest do tan sobirà. Amb altres persones potser procedirà de diferent manera; a aquesta de la qual parlem, després de combregar, se li va representar el Senyor amb resplendor i bellesa i majestat grans, com després d’haver ressuscitat, i li va dir que ja era hora que prengués com a

LES ESTANCES

seves les coses d’Ell i que Ell tindria cura de les d’ella, i al-tres coses que són més per a sentir que per a contar. 2. Tot això podria semblar que no era nou, puix que el Se-nyor ja altres vegades s’havia manifestat així a aquesta àni-ma. Doncs no: fou tan diferent, que la va deixar ben esma-perduda i espantada, primer, perquè aquesta visió fou amb molta força; després, per les paraules que li va dir, i també perquè a l’interior de la seva ànima, on se li va representar, no n’havia vista cap més, de visió, llevat de la passada. Ho dic perquè tingueu ben entès que hi havia una diferència molt gran de totes les visions d’abans amb les d’aquesta estança; i és també tan gran la que hi ha de les esposalles espirituals al matrimoni espiritual, com la que hi ha entre dos promesos i els que ja no es poden separar. 3. Ja he dit que, si bé es posen aquestes comparances per-què no n’hi ha d’altres més a propòsit, s’ha d’entendre que aquí no hi ha gens de memòria del cos, com si l’ànima no hi visqués, sinó que sols fos esperit; i en el matrimoni espiritu-al encara més, perquè aquesta secreta unió s’acompleix en el centre més interior de l’ànima, que deu ser on habita el mateix Déu, el qual, a parer meu, no necessita porta per a entrar. Dic que no en necessita, perquè, així com tot el que fins ara he explicat s’esdevenia per mitjà dels sentits i de les potències, i en la visió de la Humanitat del Senyor devia ser així, ara el que succeeix en el matrimoni espiritual és molt diferent. S’apareix el Senyor en el centre de l’ànima sense visió imaginària, sinó intel·lectual, i més delicada que les que he dit abans, tal com es va aparèixer als apòstols quan, sense haver entrat per la porta, els va dir: “Pax vo-bis”. És un secret tan gran i una gràcia tan elevada la que allí, en un instant, Déu comunica a l’ànima, i és tan excessi-va la delectació que aquesta sent, que no sé a què compa-rar-la sinó a un tast de la glòria que hi ha al cel, la qual el Senyor, aquell moment, li vol manifestar d’una manera més

elevada que no pas per cap visió o gust espiritual. Fins allí on bonament hom pot entendre, no es pot dir altra cosa sinó que l’ànima, vull dir l’esperit d’aquesta ànima, queda unificat amb Déu, el qual, com que també és esperit, ha volgut mostrar fins on arriba l’amor que ens té, manifestant-ho a algunes persones, perquè lloem la seva grandesa, puix que de tal manera s’ha volgut ajuntar amb la criatura que, així com els que ja no es poden separar, Ell ja no es vol separar d’ella. 4. El prometatge espiritual és diferent, car moltes vegades se separen, com també és diferent la unió; perquè, si bé unió és ajuntar-se dues coses en una, amb tot es poden separar i quedar altra vegada soles com ordinàriament ve-iem, que aquesta mercè del Senyor passa ràpidament, i després resta l’ànima sense aquella companyia, vull dir que almenys no se n’adona. En aquesta altra mercè, no, puix que sempre es queda l’ànima en el seu centre amb el seu Déu. Diguem que la unió és com si dues espelmes s’-ajuntessin tan completament que la llum esdevingués una sola, o que el ble i la llum i la cera fos tot u; però que des-prés es poguessin apartar bé l’una espelma de l’altra i tor-nar a ser dues, o el ble de la cera. Però aquí, en aquesta altra unió, és com si caigués aigua del cel en un riu o en una font, on aleshores es fa una sola aigua, que ja no es pot dividir ni apartar l’aigua del riu de la que ha caigut del cel; o bé com si un rierol petit entrés en mar, que no hi hauria remei per a separar-los; o com si en una sala hi ha-gués dues finestres per on entrés molta llum, que, encara que entrés dividida, es fa una sola llum. 5. Potser és això el que diu sant Pau: “El qui s’apropa a Déu i s’hi ajunta, es fa un esperit amb Ell”, expressant així aquest sobirà matrimoni que pressuposa que Sa Majestat s’ha apropat a l’ànima per unió. I també diu: “El meu viure és Crist i morir, un guany”. Em sembla que en aquest cas