Ager Tarraconensis16

Ager Tarraconensis 5Actes del Simposi internacionalAger Tarraconensis

VOLUM

5

Age

r Ta

rrac

on

ensi

s 5.

Act

es d

el S

imp

osi

inte

rnac

ion

al

Coedició de

Amb el suport econòmic de

Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart i Duran (editors)

En la nostra pàgina web (www.icac.cat) hi trobareu el catàleg complet de les publicacions de l’ICAC.

Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)AnnA GInESTí i RoSSEll

Ta zôia. l’espai a Grècia II: els animals i l’espaiMonTSERRAT JUFRESA i MonTSERRAT REIG (editores)

Arquitectures celestials PEDRo AZARA, JESÚS CARRUESCo,

FRAnÇoISE FRonTISI-DUCRoIX I GREGoRIo lURI (editors)

The Space of the City in Graeco-Roman Egypt. Image and Reality EVA SUBíAS, PEDRo AZARA, JESÚS CARRUESCo, IGnACIo FIZ i

RoSA CUESTA (editors)

Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedings of the IX ASMoSIA Conference AnnA GUTIÉRREZ GARCIA-M., PIlAR

lAPUEnTE i ISABEl RoDÀ (editores)

Tarraco christiana ciuitas JoSEP. M MACIAS i AnDREU MUÑoZ (editors)

Iberos del Ebro M. CARME BElARTE, JoSE AnTonIo BEnAVEnTE,

lUIS FATÁS, JoRDI DIlolI, PIERRE MoRET i JAUME noGUERA (editors)

El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat / le paysage périurbain en Mediterranée occidentale pendant la Protohistoire et l’Antiquité M. CARME BElARTE i RoSA PlAnA MAllART (editores)

En preparació

Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona RAMon JÁRREGA i MARTA PREVoSTI (editors)

192021

232425

26

22

16

Últims llibres publicats

ISBN: 978-84-940565-2-9

16 Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Ager Tarraconensis 5.2.indd 1 3/7/13 12:59:19

Ager Tarraconensis

Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors)

Volum 5

Ager Tarraconensis 5

Paisatge, poblament, cultura material i història

Actes del Simposi internacional

Landscape, Settlement, Material Culture and History

Proceedings of the International Symposium

Marta Prevosti Jordi López Vilar

Josep Guitart i Duran (editors)

Abstracts in English

16

Institut d’Estudis CatalansInstitut Català d’Arqueologia Clàssica

Tarragona, 2013

Aquesta obra recull les comunicacions presentades al Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona. Ha estat possible publicar-lo gràcies a l’ajut de la Diputació de Tarragona. El Simposi ha gaudit d’ajuts del Ministeri de Ciència i Innovació: d’Accions Complementàries (HAR2010-10790-E) i del Projecte R+D (HAR2009-10752).

Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finançament d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i territori» i del pro-jecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc dels projectes del Ministeri de Ciència i Innovació HUM2006-06886: «Evolució del paisatge i implantació territorial de la ciutat antiga en el nord-est de la Tarraconensis entre el període ibèric i l’alta edat mitjana» i HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis. Anàlisis intrínseca i comparada de tres zones significatives».

Comitè editorialJuan Manuel Abascal (Universitat d’Alacant), José María Álvarez Martínez (Museo Nacional de Arte Romano, Mèrida), Car-men Aranegui (Universitat de València), Achim Arbeiter (Georg-August-Universität Göttingen, Alemanya), Jean-Charles Balty (Université de Paris-Sorbonne [Paris IV], França), Francesco D’Andria (Università del Salento, Itàlia), Pierre Gros (Université de Provence, França), Ella Hermon (Université Laval, Quebec, Canadà), Rosa Plana-Mallart (Université Paul-Valéry Montpellier 3, França), Lucrezia Ungaro (Sovraintendenza Capitolina, Direzione Musei, Itàlia) i Susan Walker (Ashmolean Museum, Oxford, Regne Unit).

Durant els nou primers mesos de publicació, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer tenint l’autorització dels seus titulars, amb les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si heu de fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.

A partir del desè mes de publicació, aquest llibre està subjecte –llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions– a una llicència Reconeixement-No comercial-Sense obra derivada 3.0 de Creative Commons (el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca). Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i les entitats que la publiquen i no se’n faci un ús comercial, ni lucratiu, ni cap obra derivada.

© d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica© del text, els autors© de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari

Primera edició: Juny del 2013Coordinació editorial: Publicacions de l’ICACCorrecció: Pere Farrando Canals (català) i Paul Turner (anglès)Disseny de la col·lecció: DièdricCoberta: Pixel Sònic Estudi

Fotografia de la coberta: Detall del mosaic de la cúpula de Centcelles (foto: Marta Prevosti)Maquetació i impressió: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert

Dipòsit Legal: T-588-2013ISBN de l’obra completa: 978-84-937734-3-4ISBN del volum 5: 978-84-940565-2-9

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP

Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16)Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT) / Diana Gorostidi Pi -- 5. Paisatge, poblament, cultura material i història : actes del simposi internacional. – Text en català, alguns capítols també en anglès, italià, castellà i francèsISBN 9788493773434 (o.c.)I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 161. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 4. Camp de Tarragona (Catalunya) – Població – Fins al 1500904(467.14)

Taula general de l’obraager TarraConenSIS

ager Tarraconensis 1. aspectes històrics i marc natural

1. Plantejament i precedents del treball2. La ciutat de Tarraco, entre nucli urbà i territori 3. El paisatge de l’ager Tarraconensis4. Les centuriacions de l’ager Tarraconensis: organització i concepcions de l’espai 5. El marc natural

ager Tarraconensis 2. el poblament

1. Metodologia de l’estudi del poblament2. Les prospeccions extensives3. Les prospeccions intensives4. Els materials arqueològics de les col·leccions5. Estudi dels materials6. El poblament7. Els recursos econòmics8. Treballs de camp centrats en jaciments

ager Tarraconensis 3. les inscripcions romanes (IraT)

1. La documentació epigràfica2. Epigrafia i societat de l’ager Tarraconensis. Monuments i reflex social. Propietaris de fundi

al territori: identificació a partir de l’epigrafia. Prosopografia i societat al territori. Taula sinòptica.

3. Catàleg epigràfic. Conté epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona

4. Índexs analítics

ager Tarraconensis 4. els antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona

1. Introducció. La dissortada vil·la dels Antigons2. Anàlisi de l’excavació de salvament (1977-1978)3. El nimfeu dels Antigons dins del panorama de les fonts decoratives de les vil·les de l’àrea

catalana4. La escultura5. Les ceràmiques. Un exemple per al coneixement de l’activitat comercial a l’ager Tarraconensis

des de l’època romana republicana fins l’antiguitat tardana (segles ii-i aC - vi/vii dC) 6. Altres estudis ceràmics 7. L’epigrafia8. La numismàtica9. Els objectes metàl·lics10. Els objectes d’os treballat i la identificació d’un taller tèxtil11. El vidre12. Valoració general i conclusions

ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història. actes del Simposi in-ternacional

ager Tarraconensis 6. Catàleg de jaciments, conclusions i índexs

Isaías Arrayás Morales, UAB isaias.arrayas@uab.catMarta Bru Virgili, Codex – Arqueologia i Patrimoni mbru@hotmail.esJoan Canela Gràcia, ICAC jcanela@icac.catHelena Carvalho, Universidade do Minho hcarvalho@uaum.uminho.pt Judit Ciurana i Prast, ICAC jciurana@icac.catJoan Francesc Clariana i Roig, Museu de Mataró jfclariana@ajmataro.catMarc Dalmau Viñals, ICAC lananfree@hotmail.comMoisés Díaz García, Codex – Arqueologia i Patrimoni moisesu@msn.comIgnacio Fiz Fernández, URV-ICAC ifiz@icac.catMarta Flórez Santasusanna, Université Blaise Pascal mflorez@icac.cat M. Gemma Garcia Llinares, ICAC ggarcia@icac.catArnau Garcia Molsosa, ICAC agarcia@icac.cat Montserrat Garcia Noguera, Codex – Arqueologia i Patrimoni mgnoguera@codex.catMargarida Genera i Monells, Generalitat de Catalunya mgenera@gencat.catDiana Gorostidi Pi, ICAC dgorostidi@icac.catJosep Guitart i Duran, ICAC-UAB jguitart@icac.cat Ricardo Hernández Pérez, UV ricardo.hernandez@uv.es Ramon Járrega Domínguez, ICAC rjarrega@icac.catMaria Teresa Lachin, Università degli Studi di Padova mariateresa.lachin@unipd.itAlbert López Mullor, Diputació de Barcelona lopezmullor@gmail.comJordi López Vilar, ICAC jlopez@icac.catRamon Marrugat i Cuyàs, filòleg ramonmarrugat39@yahoo.esJaume Massó Carballido, Museu d’Arqueologia Salvador

Vilaseca jmasso.museus@reus.cat

Joan Carles Melgarejo i Draper, UB joan.carles.melgarejo.draper@ub.edu Mònica Mercado Pérez, arqueòloga monimp@hotmail.es Joan Menchon Bes, Ajuntament de Tarragona jmenchon@tarragona.catJosep M. Nolla i Brufau, UdG josep.nolla@udg.edu Francesc Olesti Prats, col·laborador del Museu

d’Arqueologia Salvador Vilaseca folesti@comavic.comOriol Olesti Vila, UAB oriol.olesti@uab.catLluís Palahí Grimal, UdG lluis.palahi@udg.edu Marta Prevosti i Monclús, ICAC mprevosti@icac.catJosep M. Puche Fontanilles, ICAC jpuche@icac.cat Esther Rodrigo Requena, ICAC-UAB erodrigo@icac.cat M.ª del Carmen Rodríguez Sánchez, Convenio GMU-UCO mcrodriguez@arqueocordoba.comJosep Francesc Roig Pérez, Codex – Arqueologia i

Patrimoni jfroig@tinet.orgGuido Rosada, Università degli Studi di Padova guido.rosada@unipd.itMaxime Scrinzi, Université Paul Valéry, Montpellier III/

UMR 5140 maxime.scrinzi@yahoo.frJaime Siles Ruiz, UV jaime.siles@uv.esImmaculada Teixell i Navarro, Ajuntament de Tarragona iteixell@tarragona.cat Frédéric Trément, Université Blaise Pascal frederic.trement@wanadoo.frArnau Trullén Fernández, ICAC arnautrullen@gmail.com

ICAC: Institut Català d’Arqueologia ClàssicaUAB: Universitat Autònoma de BarcelonaUB: Universitat de BarcelonaUdG: Universitat de GironaURV: Universitat Rovira i VirgiliUV: Universitat de València

llISTa d’auTorS

SuMarI

Pròleg. Josep Guitart i Duran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

I. El paisatge

Paisatge, poblament, cultura material i història de l’ager Tarraconensis. Resultats i comparacions. Marta Prevosti. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Assetti centuriati romani. Problemi di metodo a partire dai casi della Venetia et Histria. Guido Rosada e Maria Teresa Lachin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Bibliografia d’interès sobre l’arqueologia ibèrica i romana del sector occidental del Camp de Tarragona, per ordre cronològic, fins a l’any 1976. Jaume Massó Carballido . . 37

L’ager Tarraconensis i les muntanyes de Prades. Un espai colonial mal conegut. Oriol Olesti Vila i Francesc Olesti Prats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

De l’ager Tarraconensis a la marca extrema d’Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat entre l’antiguitat tardana i la conquesta feudal. Joan Menchon Bes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Apunts sobre la utilització dels topònims medievals per al coneixement del món antic: el cas del Camp de Tarragona. Ramon Marrugat i Cuyàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

II. El poblament

El poblament preromà en el marc de l’ager Tarraconensis: el cas de les valls fluvials del Francolí i del Gaià. Joan Canela Gràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

El poblament en època antiga a l’Argilaga i els seus voltants (segles v aC-v dC). Marc Dalmau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Les àrees funeràries de l’ager Tarraconensis (segles i-iii dC). Judit Ciurana i Prast . . . . . . . . . 119

Paisatge i poblament a la conca minera del Priorat. Margarida Genera i Monells i Joan Carles Melgarejo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

El paisatge del suburbium de Gerunda. Josep Maria Nolla i Brufau i Lluís Palahí Grimal . . . 157

El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències. Ramon Járrega Domínguez . . . . . . . 167

Aportacions de la prospecció arqueològica a l’estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles v aC-v dC). Marta Flórez, Arnau Trullén i Arnau Garcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183

L’estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viària de l’ager Iessonensis. Esther Rodrigo Requena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

El jaciment de Can Tacó (Montmeló i Montornès del Vallès) i els inicis de la presència romana al territori laietà en època republicana. Esther Rodrigo Requena, M. Gemma Garcia Llinares, Mònica Mercado i Josep Guitart i Duran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

El ager Cordubensis: aproximación al territorium de Colonia Patricia Corduba. M. del Carmen Rodríguez Sánchez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231

Romanisation et développement : Approche comparée des territoires de la partie occidentale du Conventus Bracarensis (Tarraconaise) et de la Civitas Arvernorum (Aquitaine). Une perspective de longue durée (iie s. av. J.-C.-iie s. ap. J.-C.). Frédéric Trément et Helena Carvalho . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

Archéologie de la haute et moyenne vallée du Vidourle, de l’âge du Fer à l’an mille. Maxime Scrinzi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269

III. Jaciments de l’ager Tarraconensis i cultura material

Darreres aportacions en l’estudi de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp): l’edifici septentrional. Montserrat García Noguera, Josep Francesc Roig Pérezi Immaculada Teixell i Navarro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281

El balneum de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils): una nova interpretació. Jordi López Vilar i Josep M. Puche . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295

La bòbila romana del Vila-sec (Alcover, Alt Camp). Josep Francesc Roig Pérez . . . . . . . . . . . 303

El jaciment del Barranc de Sales (la Selva del Camp, Baix Camp). Marta Bru Virgili . . . . . 339

El castellum de Puigpelat: un punt estratègic de control territorial a l’entorn de la Tarraco republicana. Moisés Díaz García . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 355

Evolució constructiva i material arqueològic de la casa núm. 3 del poblat ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú), segles ii-i aC. Albert López Mullor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 367

Un skyphos de terra sigillata itàlica de Monterols. Joan Francesc Clariana i Roig . . . . . . . . . . 393

IV. L’epigrafia

Propietaris de vil·les de l’ager Tarraconensis (meitat occidental del Camp de Tarragona). Proposta per a un catàleg. Diana Gorostidi, Jordi López Vilar, Marta Prevosti i Ignasi Fiz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401

Tarraco, omphalós del món grecoromà. L’ambaixada de Mitilene a Tarraco. Isaías Arrayás Morales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425

El epitafio dialogado RIT 668: nueva lectura e interpretación. Jaime Siles yRicardo Hernández . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 437

Aquest llibre recull les contribucions fetes al Sim-posi internacional organitzat amb motiu de l’edició dels primers resultats del projecte de recerca «L’ager Tarraconensis. Estudi del paisatge arqueològic antic a la dreta del riu Francolí». Un projecte ambiciós iniciat el 2005, que va desenvolupar durant cinc anys un in-tens treball de camp en aquest territori amb resultats densos i importants, i que a partir del 2010 s’ha anat plasmant en diverses publicacions i especialment en els volums d’aquesta sèrie editada en el número 16 de la col·lecció Documenta de l’ICAC.

El 2010, coincidint amb la celebració d’aquest Simposi, es van presentar dos volums: un dedicat als aspectes històrics i al marc natural, en el qual l’aplica-ció dels mètodes d’estudi propis de l’arqueologia del paisatge va donar resultats significatius i innovadors, i l’altre amb el recull i l’estudi de les inscripcions roma-nes, que en aquest cas no es va limitar a la part de l’ager Tarraconensis analitzat exhaustivament en el projecte, sinó que inclou tota l’epigrafia documentada a la tota-litat del territori de l’antiga Tarraco.

L’any següent, el 2011, va veure la llum un tercer volum, aquest dedicat a l’estudi del poblament, que publicava l’anàlisi metòdica i minuciosa de les dades arqueològiques proporcionades per les prospeccions extensives i intensives realitzades sobre el terreny i per les excavacions puntuals portades a terme en el marc del projecte. A partir dels resultats d’aquesta recerca el volum s’endinsa en l’estudi del poblament antic mit-jançant l’explotació del sistema d’informació geogràfica en el qual s’havia anat integrant tota la informació re-collida, i posa també l’accent en l’estudi de les dades arqueològiques que ens donen llum sobre algunes de les activitats productives desenvolupades en aquest territo-ri en època antiga: terrisseries, llocs de producció de vi o d’oli, molins, estructures i elements per emmagatzemar cereals, vestigis d’activitats tèxtils i metal·lúrgiques, etc.

En el moment que surten editades aquestes actes està en preparació un quart volum dedicat a l’estudi monogràfic de la vil·la romana dels Antigons, un ja-ciment notable que va ser excavat en condicions pre-càries el 1978, però del qual el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus guarda una gran quantitat de materials que s’han estudiat en el marc del projecte i que resulten molt significatius com a punt de refe-rència per al conjunt del territori analitzat. I finalment també s’està treballant en el darrer volum de la sèrie, que inclourà les conclusions generals del projecte i el catàleg de tots els jaciments documentats a la zona es-

tudiada a la dreta del riu Francolí, de 345 km². Aquest volum serà alhora el corresponent de la Forma Con-ventus Tarraconensis, que constitueix la contribució catalana al programa internacional «Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani» promogut per la Unió Acadèmica Internacional.

Amb aquest conjunt de publicacions s’haurà com-pletat un projecte que va néixer amb la voluntat d’apro-par l’estudi arqueològic del territori de Tarraco al nivell digne que ha assolit la recerca arqueològica del nucli urbà d’aquesta important capital provincial del món romà. És evident que la brillantor i les potencialitats de l’arqueologia de la ciutat han acaparat l’atenció i la dedicació dels arqueòlegs, i que els avenços en l’estudi han donat, sobretot en les darreres dècades, resultats espectaculars, malgrat que la gestió del valuós patri-moni arqueològic de què disposa Tarragona no hagi trobat encara el seu punt òptim d’eficàcia.

En el territori, en canvi, encara que alguns jaci-ments ja s’havien treballat de forma exemplar, ca-lia un estudi arqueològic de conjunt mitjançant una aproximació multidisciplinària i des d’una perspectiva diacrònica que combinés estudis de geologia, recursos hídrics i minerals, evolució de sòls, clima, flora, fauna, de morfologia del territori, dels antics assentaments humans i de l’evolució del poblament. Calia combinar la metodologia de l’estudi dels vestigis arqueològics pròpiament dits, amb les metodologies de l’arqueolo-gia del paisatge. El paisatge concebut com la suma de natura i cultura, en transformació en el temps, que pot ser utilitzat com un instrument vàlid per a l’estudi de les societats que hi han viscut, i que el projecte ha vol-gut focalitzar conscientment en el món antic.

Els resultats han estat molt satisfactoris, tant des del punt de vista científic, ja que el coneixement ar-queològic del territori de Tarraco ha fet un avenç con-siderable, com en l’aspecte patrimonial, ja que s’han proporcionat els elements necessaris per fer possible que al costat dels valors potents de l’arqueologia de la ciutat també es pugui començar a plantejar l’explotació dels valors patrimonials d’aquest paisatge arqueològic tan culturitzat que va constituir l’ager Tarraconensis.

La decisió de convocar aquest Simposi es va pren-dre el 2009, quan s’iniciava la preparació de la publi-cació dels resultats de la recerca desenvolupada els anys anteriors, ja que es va considerar molt oportú generar una plataforma de trobada i debat oberta a tots els investigadors que treballaven o havien treballat sobre l’arqueologia de l’ager Tarraconensis, i també a aquells

PrÒleg

9

grups de recerca implicats en estudis de casos relacio-nables amb aquesta temàtica i que utilitzen les matei-xes metodologies o semblants a les emprades en aquell projecte.

El Simposi va comptar amb la presència d’una qua-rantena d’investigadors que hi van participar amb la presentació de comunicacions i van contribuir a l’enri-quiment de les reflexions sobre les problemàtiques me-todològiques i les conclusions generades per aquests tipus de recerques.

La publicació d’aquestes actes ens ofereix, d’una banda, un ampli ventall de casos d’estudi del paisatge arqueològic i del poblament dels territoris de diverses ciutats romanes del conventus Tarraconensis i també d’altres indrets d’Hispània, d’Itàlia i de la Gàl·lia, que ens donen interessants punts de referència i de com-paració amb la problemàtica interpretativa de l’estu- di del territori de Tarraco, i, d’altra banda, una sè-rie de comunicacions que completen i enriqueixen el coneixement del mateix ager Tarraconensis amb la presentació de diverses intervencions arqueològiques dels darrers anys en alguns dels seus jaciments. Re-sulta molt útil llegir el primer article de les actes, en què Marta Prevosti ha elaborat una síntesi interpreta-tiva que procura posar en comú tots aquests elements comparatius que es desprenen de les diferents apor-tacions, i relacionar-los amb les primeres conclusions del projecte ager Tarraconensis, en un exercici que dóna resultats ben aclaridors i invita a nombroses i interessants reflexions.

Em referiré aquí breument i només a tall d’exem-ple a alguna d’aquestes reflexions. Així, la comparació de la dinàmica del poblament en territoris de diverses ciutats permet afirmar que no hi ha un model únic d’evolució del poblament, com s’havia tendit a pensar quan disposàvem de poques dades per a la interpreta-ció, però sí que hi ha algunes tendències que marquen determinades situacions. Constatem com al conventus Tarraconensis és recurrent en els diversos territoris estu-diats, la considerable proliferació de poblament rural dispers que es va produir en època republicana a par-tir del segle ii aC. Un fenomen que l’arqueologia ha permès documentar bé a l’ager Tarraconensis, a la La-ietània, al territori de Gerunda, i també, a les terres de l’interior de Catalunya, al territori de Iesso, i que queda ben il·lustrat en diverses comunicacions d’aquestes ac-tes. La interpretació que ja havíem avançat en el sentit que probablement cal relacionar aquesta tendència a la gran dispersió del poblament en aquells anys amb la dissolució ràpida de les estructures, probablement fe-bles, de les societats indígenes presents en aquests ter-ritoris, sembla que troba en certa manera una confir-mació quan fem la comparació amb l’ager Cordubensis, objecte d’una de les comunicacions del Simposi, on aquest fenomen no es produirà fins a l’inici de l’èpo-ca imperial; una dada que porta a pensar que durant

l’època republicana les estructures socials del món indígena, més sòlides probablement en aquella zona, es van mantenir, i van resistir fins al moment en què es va portar a terme a Corduba l’assentament colonial d’època d’August. Una reflexió que certament obligarà a afinar les interpretacions sobre el món ibèric de Ca-talunya i el grau de solidesa de la seva realitat política i social en els moments en què s’iniciava la presència romana després de la segona guerra púnica.

En època altimperial probablement sí que es va produir una certa homogeneïtzació del model de po-blament, però també aquí l’arqueologia permet intuir algunes diferències substancials, com per exemple l’ab-sència a les terres de l’interior de l’actual Catalunya de vil·les romanes amb residència senyorial d’una certa entitat fins a un moment molt avançat, probablement ja en època baiximperial, en clara contraposició amb la proliferació d’aquest tipus de jaciment arqueològic en els territoris de les ciutats romanes de la zones litorals i prelitorals.

Només un darrer comentari per remarcar la impor-tància que adquireix el que avui ja hem començat a nomenar «l’arqueologia del vi» quan es porta a terme un estudi aprofundit d’aquells territoris que en van ser productors i exportadors a l’antiguitat. La combinació de l’estudi topogràfic i arqueològic de les instal·lacions productores, tant del vi com de les àmfores que s’uti-litzaven per transportar-lo, amb l’estudi de l’epigrafia i de l’epigrafia amfòrica, es revela amb unes potenci-alitats considerables, que ens poden donar múltiples informacions sobre l’organització social, l’economia i les relacions comercials de la ciutat corresponent. L’es-tudi de l’ager Tarraconensis n’ha estat un bon exemple, i potser aquest és un dels resultats més suggestius del projecte, que es reflecteix bé en els volums ja publicats i també en aquest llibre.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Insti-tut d’Estudis Catalans fan, amb l’edició de les actes d’aquest Simposi, un pas més en l’explotació científi-ca i cultural dels resultats d’aquest projecte, que s’ha portat a terme amb el suport de la Diputació de Tar-ragona, de la Universitat Rovira i Virgili, dels consells comarcals del Baix Camp i del Tarragonès i de tots els ajuntaments de l’àrea estudiada, i ha comptat amb el finançament de l’empresa Acesa-Abertis. Una col-laboració entre institucions de recerca, corporacions polítiques locals i el món de l’empresa, que ha fet en aquest cas que la dedicació dels investigadors i la col-laboració ciutadana que s’ha generat en el transcurs del projecte hagin pogut maximitzar els resultats dels seus esforços en pro del nostre desenvolupament científic i cultural.

Josep Guitart i Duran Institut d’Estudis CatalansInstitut Català d’Arqueologia Clàssica

10