ENTRE NOTÍCIES I DONES.

Anna Ribó

Què en sabem de la dona dins del món periodístic? Té una gran representació? Aconsegueix esdevenir als càrrecs que es proposa? Com la tracten dins de les notícies?

Les respostes d’aquestes preguntes i de moltes altres les podem trobar dins del treball ‘Entre notícies i dones’.

En primer lloc, es parla de la història del sector femení dins la professió periodística, explicant els fets més importants i comentat les experiències de les periodistes que considerem més rellevants de la història.

Tot seguit, s’explica el tracte que rep la dona en les notícies. Si se la discrimina, rebutja, critica... Es citen titulars on es pot veure clarament aquesta desigualtat i també se’n pot extreure dades molt importants.

El següent apartat és la secció pràctica. De tres diaris nacionals, que han estat analitzats durant el mes de març, se’n obté unes dades que ens permeten veure els temes on es parla més del sector femení de la població.

Per acabar, en aquest treball podem trobar quatre entrevistes fetes a periodistes catalanes que ens deixen veure la situació en què actualment està el periodisme i la dona dins d’ell.

D’aquest treball se’n extreu unes conclusions que podeu trobar dins d’ell.

LA IMATGE PERSONAL EN L’ANTIGA ROMA

El meu treball consta d’una part teòrica, on explico tota la vestimenta romana: la roba interior i exterior de la dona, de l’home i dels nens; el calçat romà, els cosmètics i el maquillatge, els pentinats i els perfums.

La part pràctica consta de la confecció de la dona romana: una túnica interior, una stola i una palla. Posteriorment, he elaborat personalment els diversos perfums romans intentant recrear els d’abans. Finalment, he escrit personalment una història en la qual em poso a la pell d’una dona romana.

El meu nom és Arnau Buñol i el meu treball de recerca és diu “El cultiu hidropònic aplicat a les tomateres”.

En el meu treball he fet un anàlisis de la història dels cultius hidropònics, he explicat què és una tomatera, quines malalties pot agafar, i amb què tractar aquestes malalties, també he fet una part pràctica on he construït un sistema hidropònic a petita escala (adjunto foto), i he realitzat el seguiment d’una tomatera en cultiu hidropònic, explicant tots els passos que s’han de fer per al cultiu de tomateres en cultius hidropònics i per finalitzar, una petita enquesta, que vaig passar per Internet.

Durant el meu treball em vaig plantejar tres hipòtesis i al final les vaig confirmar les tres.

La primera era que la gent no sap que són els cultius hidropònics, la segona que la producció dels cultius hidropònics és superior als tradicionals i la tercera si les característiques gastronòmiques i visuals eren superiors en els cultius tradicionals o el hidroponia.

EL SISTEMA VISUAL HUMÀ, LA VISIÓDALIA ARMAS

El meu treball anomenat «El sistema visual humà, la visió» consisteix principalment en estudiar l'ull dels humans.

Aquest treball consta de dues parts principals que són la part teòrica i la part pràctica.En la part pràctica el meu objectiu era esbrinar per què no tothom veu igual, per tant estudiar els diferents defectes i malalties oculars. Però per poder arribar a això he hagut d'estudiar els conceptes bàsics sobre l'ull i el seu funcionament.En la part pràctica el meu objectiu era comparar la visió dels joves de Moldàvia amb la dels joves d'aquí a Catalunya. Per realitzar aquesta comparació he fet una enquesta amb diferents preguntes.

Després de la realització d'aquest treball que pogut concloure que la visió és la base de la formació de l’ésser humà. Com també que la base de la visió és la llum.Quan una persona s’adona que està perdent la visió o aquesta no és com deuria, comença a entendre la necessitat d’aquest sentit, com m'ha passat a mi i per això m'he interessat sobre aquest tema.

Pel que fa a les hipòtesis plantejades prèviament, he pogut comprovar la validesa de la majoria d'elles.Les principals hipòtesis que m'havia plantejat eren que la vista és el més important dels cinc sentits i així ho han demostrat els meus estudis tant teòrics com pràctics. Que hi hauria menys joves que pateixen un defecte visual a Moldàvia que a Catalunya. I que la miopia és el defecte més comú entre els joves.

RAP: L’ART DE LA PARAULA

Aquest treball es basa explícitament en l’estudi del rap. En les pàgines d’aquest estudi s’hi pot trobar: els inicis de la cultura Hip Hop i del rap, tipus d’estils i subgèneres d’aquesta musica, entrevistes amb dos personatges representatius del panorama com són Ciniko i Komando Noguera, i una entrevista més amb el poeta Anton Not, per a intentar esbrinar si el rap i la poesia estan lligats, o no, de la mà; a més a més, el treball conté tres anàlisis de cançons i, per finalitzar, la creació pròpia d’una lletra de rap anomenada: Final Fatal. Tots aquests anàlisis seguiran la mateixa estructura, la qual, parteix d’una introducció del cantant i els motius de l’elecció de la cançó en concret, seguidament, la lletra de la cançó i, per acabar, l’estudi de les figures retòriques i l’estructura mètrica de la cançó.

L’objectiu principal del treball ha estat sempre el mateix: demostrar que no tothom pot fer rap de qualitat, en definitiva, que no totes les persones tenen la capacitat d’assentar-se davant del foli, expressar els seus sentiments, donar-los-hi una forma poètica, plena de figures retòriques i, tot això, expressant-ho amb la complexitat que el rap requereix.

L’objectiu secundari ha estat la resolució d’aquesta pregunta: ”El rap es pot equiparar a la poesia?,” amb la resposta més concisa possible.

Una altre objectiu, però no per ser l’últim, menys important, que porta com a rerefons el treball, és la defensa de la cultura Hip hop i del rap, mitjançant tots els arguments positius que es pugin donar dels anàlisis de les lletres, les entrevistes i els seus origens.

“Tus hijos no van a clase porque escuchan rap?

No hay porque preocuparse.

Tus hijos escuchan rap porque tienen clase”

Nach

ELS SONS QUE ENS ACTIVEN: L’ESTRETA RELACIÓ ENTRE LA MÚSICA I LES EMOCIONS

Judit Ros Vendrell

L’objectiu principal que em vaig proposar, i que em va motivar per fer aquest treball, és poder demostrar l’enllaç que existeix entre la música i les emocions.

Primer de tot, vaig crear un marc teòric explicant, per una banda, què és el que coneixem per música, i per l’altra, que és el coneixem per emocions i quins efectes neuronals tenen els dos termes, així com les àrees del cervell que aquests impliquen per poder comparar-ho i veure si hi ha alguna relació possible. Vaig descobrir que sí que hi ha una unió, ja que la música activen unes àrees neuronals encarregades d’activar l’amígdala, el centre neuronal de les emocions.

Després d’haver observat aquest possible enllaç, vaig crear un marc pràctic per demostrar-lo. El marc pràctic constava de dos experiments. El primer era analitzar diferents concerts en directe d’estils de música molt diferents entre elles, per poder avaluar les respostes emocionals dels assistents i demostrar, d’una forma simple, que, segons el tipus de música, les respostes són unes o són unes altres.

El segon experiment era la creació de diferents escenes i afegir, a la mateixa escena, bandes sonores amb característiques completament oposades per veure si la música també canvia la perspectiva davant d’una situació determinada. Els resultats van ser molts positius, i la majoria dels enquestats van poder observar que, només variant la música, la perspectiva de l’escena canvia completament.

L’entrenament al tennis: la clau de la victòriaHipòtesi:

L’entrenament amb microcicles millora el rendiment físic en el tennis.

Com a hipòtesis del treball em plantejo la pregunta:

Quina és la forma més apropiada per aconseguir entrenaments eficients en el tennis?

Objectius:

L’objectiu global d’aquest treball és determinar que cal tenir en compte per elaborar un entrenament físic en el tennis.

Com objectius específics inclou:

Determinar quins grups musculars (específic i no específics) cal entrenar al tennis per poder aconseguir una bona força muscular, analitzant el treball fora de la pista per treballar els grups musculars no específics.

Determinar la importància dels músculs antagonistes i agonistes en la pràctica del tennis.

Analitzar els diferents mètodes d’entrenament muscular per augmentar-ne la força.

Avaluar la importància de la ment en el tennis.

Com aconseguir que el jugador tingui la màxima confiança en ell mateix per afavorir un bon rendiment.

Descriure la tècnica de com realitzar els cops al tennis.

Analitzar la importància de l’anticipació durant un partit.

Avaluació d’un microcicle mitjançant un exemple pràctic en el que tindrem en compte els factors:

Força muscular.

Treball amb gomes elàstiques.

Preparació tècnica a la pista.

Estiraments.

Anàlisis dels resultats aconseguits durant el miccrocicle amb l’elaboració d’un vídeo.

Conclusions:

Al tennis no només s’han d’entrenar els músculs que més utilitzem ni els principals, sinó que també hem de treballar els músculs que no són tan específics, ja que una bona força muscular marcarà la diferència entre uns jugadors i uns altres.

És important el treball fora de la pista per poder treballar els grups musculars no específics que de manera indirecta ens ajudaran a obtenir uns bons resultats en l’etapa de competició.

Cal realitzar un entrenament dur, mitjançant exercicis per muscular tant els músculs agonistes con els antagonistes i així evitar lesions a nivell de lligaments i tendons que actuen com a nexes d’unió i suports de l’estructura muscular.

Per entrenar els músculs bàsics en el tennis tenim diversos mètodes com són les gomes elàstics (treballen músculs específics) i exercicis més generals per augmentar la força muscular.

La ment influeix molt durant un partit de tennis, de manera que tenir una mentalitat guanyadora i saber quan i com has d’actuar serà bàsic per aconseguir la victòria, ja que durant el partit el jugador està sol i és ell qui haurà de superar totes les adversitats i obstacles.

Per aconseguir tenir una mentalitat guanyadora i desenvolupar una mentalitat positiva cal evitar els extrems: tant l’excés de confiança com el derrotisme.

Per aconseguir millorar la confiança i seguretat en un mateix cal marcar-se uns objectius específics, saber fins on es pot arribar, quan s’hi pot arribar i com es farà; representant un gran treball d’esforç i superació personal.

L’experiència d’un jugador també serà important en aquest procés, ja que li ensenya a detectar els errors, a aprendre d’ells i intentar no tornar a cometre’ls durant la pràctica d’altres partits.

La tècnica del tennis és complexa i s’ha de practicar molt. L’única forma de millorar-la es fent exercicis molt semblants a la realitat tal com ens podem trobar en un partit.

Per realitzar de forma correcta aquesta tècnica hem de tenir en compte els conceptes de: sincronització, cop, empunyadura i saber com cal moure’s i col·locar-se a la pista.

Els punts al tennis són molt més ràpids que abans, per això una bona anticipació, observació i decisió serà la clau de guanyar o perdre un punt. El més important és estar atent als cops que acostuma a realitzar el rival i quins són els seus pitjors cops.

Amb el microcicle de 6 setmanes em tingut en compte l’edat de la jugadora, la seva forma física, el resultat que volia aconseguir i el cop que volia millorar. Quan realitzava un microcicle d’una setmana, observàvem en quins aspectes havia millorat i quins li costaven. D’aquesta manera, podíem crear el pròxim micrcocicle reforçant el que li sortia més malament i acabant de perfeccionar el que ja li sortia bé.

Mitjançant el vídeo que hem fet, podem observar com s’aconsegueix millorar tots els paràmetres analitzats en el tennis: direcció, rapidesa, col·locació, trajectòria, servei i mobilitat de peus. La jugadora ha tingut en compte tots els errors que feia i mitjançant l’entrenament i la repetició d’aquests exercicis ha obtingut una millora molt positiva de cara al seu rendiment.

La comunicació no verbal en el gènere periodístic de l’entrevista

Quan vaig haver d’escollir el tema del meu treball de recerca ho vaig tenir ben clar: tractaria sobre la comunicació no verbal. El dilema el vaig tenir quan vaig haver de definir una part pràctica. Primerament, anava molt perduda i el meu antic tutor, Xavier Sàez, em va recomanar llegir La comunicación no verbal, de Flora d’Abis per començar a introduir-me en el tema i agafar algunes idees. Quan el vaig haver acabat de llegir vaig escollir tres temes que m’hauria agradat analitzar i vaig valorar si eren factibles.

El primer tema que havia triat era fer un estudi sobre els moviments universals i investigar quins gestos tenien diferents significats en les diferents cultures, però vaig decidir no dur-lo a terme ja que m’era impossible aconseguir informació verificada per mi mateixa en un altre país.

El segon tema que havia escollit es basava en l’anàlisi, a partir de gravacions, dels gestos que utilitzaven les persones quan mentien, i el tercer consistia també a aconseguir gravacions i comprovar si era real el que s’explicava en el llibre sobre el fet que les parelles, quan porten molts anys juntes, utilitzen certs gestos que les caracteritzen. Aquestes possibilitats, les vam descartar ,ja que amb la meva tutora vam valorar que, fent nosaltres les gravacions, molt probablement no aconseguiria unes conclusions vàlides, ja que molta gent no actua amb naturalitat davant de la càmera. Per tant, al final vam decidir centrar-nos en un tema que m’assegurés l’accés a l’anàlisi de diferents situacions comunicatives d’una banda i la certesa que els resultats serien totalment reals de l’altra.

Així que em va proposar de fer un estudi analitzant l’evolució de la comunicació no verbal en els mitjans de comunicació. A principis d’estiu, el pla era aprofundir en molts gèneres diferents com: l’entrevista, els monòlegs, el debat polític, la tertúlia, etc. Però a mesura que vaig anar avançant el meu treball vaig considerar que seria més interessant aprofundir només en l’entrevista i els seus subgèneres, ja que ja el treball esdevenia prou extens.

En conclusió, vaig decidir que la meva part pràctica es basaria en l’estudi de l’evolució de la comunicació no verbal en els diferents tipus d’ entrevistes.

El meu Treball de Recerca portava per títol El PIB i les Empreses d’Artesa, i per tant, el treball ha consistit en investigar aquests dos punts. D’una banda, he investigat el sector empresarial d’Artesa. He buscat la llista de totes les empreses establertes d’Artesa que m’ha proporcionat l’Ajuntament i, a partir d’aquí, he classificat aquestes empreses segons diversos factors que són: segons el sector econòmic (Primari, Secundari o Terciari), segons la forma jurídica i segons la mida, que s’estableix a partir del nombre de treballadors.

Per altra banda, l’altra part del treball i la més important ha consistit en buscar quin era el PIB d’Artesa. Per a fer-ho he anat calculant la facturació de les empreses de cada sector econòmic a partir de diferents sistemes ja que per a cada sector disposava d’unes dades diferents. A més a més, un cop calculada la facturació de cada sector, també he calculat quina seria la part que pertocaria a Artesa pel que fa a despesa de l’Administració. Per a calcular la facturació del sector primari m’he basat sobretot en dades de l’IDESCAT, i per a trobar la facturació dels sectors secundari i terciari he realitzat una enquesta que he enviat a les empreses d’Artesa però que malauradament m’han respost poques. Podríem dir que la part més llarga i complicada seria aquesta perquè és la que té més càlculs pel mig i més dades que surten de llocs molt diversos.

Pau Farré

La mitologia grecoromana en l'astronomia

Anna Castel

Aquest Treball de Recerca ens aproxima a la relació que hi ha entre el nom dels planetes, estrelles (el Sol), les galàxies (la Via Làctia) i les constel·lacions del Zodiac i les Ósses, i la mitologia grecoromana. Tant les relacions de nomenclatura i simbolisme com de mite que va donar a l'origen a la constel·lació o galàxia. Juntament amb la relació, un mite. I per finalitzar, la creació d'un mite (Els enamorats de Pompeia).

Anna Riart

Aquest treball partia amb el propòsit d’analitzar el comportament dels/ de les ciutadans/es d’Artesa de Segre envers les noves tecnologies. I posteriorment comparar les dades extretes d’aquest anàlisi, amb dades nacionals.

El principal objectiu en aquest treball era mostrar com cada cop, i sobretot els més joves que son els que han crescut més units a Internet, depenien més d’ell.

Després de buscar informació sobre les addiccions i els efectes que causa, més les enquestes que he a analitzat a tres nivells: he fet recerca a nivell d’Espanya, a nivell de Catalunya i he fet una enquesta a nivell d’Artesa de Segre. Puc concloure que les persones que són més joves tenen tendència a estar més unides a Internet.

La creació d’una empresa de moda

Quan ens va tocar elegir el tema del treball de recerca dubtava sobre cap a on encaminar-me, tenia moltes idees però cap m’acabava de convèncer. Finalment, vaig elegir la temàtica de la moda, ja que és un àmbit que m’interessa molt i vaig considerar que elegint-la com a tema se’m faria molt amè.

Després d’elegir la temàtica tenia que pensar en què volia centrar el meu treball, i vaig optar per la hipòtesi de com es crea una empresa. Aquesta idea va sorgir d’un altre interès que tinc, que és el món del Youtube. Fa prop d’un any que segueixo els vídeos d’una noia madrilenya que estudiava biologia però que tenia com a passió la moda. Va decidir deixar la biologia i iniciar un grau en disseny de moda a més d’obrir la seva pròpia empresa on vendria els seus dissenys.

La seva història em va semblar molt inspiradora per la seva valentia, empenta i creativitat, així que vaig decidir que seguiria el seu exemple en el meu treball.

Com no podia estudiar un grau en disseny de moda per a crear la meva empresa, vaig decidir que a més a més de crear-la, faria una recerca sobre el món de la moda.

Així que aquest treball d’una banda conté la creació de la meva pròpia empresa, i d’altra banda té pinzellades de tot el referent al món de la moda: la seva història, dissenyadors importants, quin model d’empresa triomfa en l’actualitat o cap a on es dirigeix aquesta industria.

L’objectiu principal d’aquesta recerca d’informació general era documentar-me per a poder elegir les característiques que hauria de tenir la meva empresa.

Per finalitzar, vaig trobar adient crear un disseny i portar-lo a la realitat, perquè d’aquesta manera el treball tindria un sentit complet, ja que la funció de les empreses és produir o oferir algun servei, i com la funció de la meva empresa seria la producció de peces de roba trobava necessari confeccionar-ne alguna.

L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA A L’INS ELS PLANELLS

El meu treball estava format per una part teòrica, en aquesta part vaig explicar la definició d’orientació, les seves fases, els seus objectius generals, les fases, les parts i els seus aspectes generals, el Sistema Educatiu a Catalunya i els principis de l’orientació.

La part pràctica constava de la creació d’un bloc xtec, el títol era Orientació Educativa INS Els Planells. Aquest bloc estava format per quatre pàgines: una era la pàgina principal, que era on penjava tot tipus de notícies relacionades ambo l’orientació, l’altre era la de l’ESO, on vaig penjar els quatre blocs ambo les seves optatives corresponents, l’altra era la de BATXILLERAT, on explicava totes les modalitats de batxillerat, també hi havia la de Cicles Formatius, on hi vaig posar tot tipus de cicles i al/s instituts on es duen a terme i per últim, la pàgina d’Universitats, on vaig posar les universitats de Barcelona, la de Tarragona, Lleida i Girona. Dins de la part pràctica vaig realitzar dues enquestes, una per als alumnes de 4T D’ESO i l’altra als de 2N BATXILLERAT, ja que aquest dos cursos reben la entrevista orientadora ja que fan un gran salt en la seva etapa estudiantil, aquestes enquestes contaven de 10 preguntes, i les vaig fer per saber el grau de satisfacció que havien tingut en l’entrevista d’orientació.

Pau Jovell Codina

Desigualtats econòmiques i socials en una colònia industrial

El meu treball de recerca consta de dues parts: la teòrica i la pràctica.

En la teòrica faig una breu definició de les desigualtats en patrimoni i en renda, observo l’evolució de les desigualtats en la renda en els últims 100 anys i mostro la visió de varis economistes al llarg de la història i actualment vers les desigualtats. La informació d’aquesta part, simplement, ha estat recopilada, ja que ja havia estat elaborada, amb anterioritat, per diferents economistes.

La pràctica comprèn el conjunt d’informació que he elaborat i que forma la part central del treball. En ella mostro els resultats de l’estudi de les desigualtats en la colònia “La Fàbrica”, situada al Pont d’Alentorn. Les desigualtats econòmiques les he analitzat mitjançant l’estudi estadístic del conjunt dels salaris dels treballadors de “La Fàbrica” compresos entre el 1922 i el 1966. L’estudi l’he fet cada dos anys (per tant, comprèn les dades de 22 anys). Aquestes desigualtats són analitzades mitjançant el càlcul de diferents magnituds (Coeficient de Gini, Covariància...) i de la participació en el total remunerat dels decils superiors i inferiors dels treballadors en renda respecte el total. També faig una breu reflexió sobre les desigualtats de gènere.

En aquest anàlisi, a més, s’hi reflecteix l’evolució en el nombre de treballadors de la colònia i en el salari mitjà d’aquests.

Les desigualtats socials, producte de les econòmiques, apareixen segons la informació recopilada mitjançant una entrevista i dades aparegudes en mitjans locals.

En conclusió, el treball consta d’una part teòrica que serveix per introduir els conceptes necessaris que s’utilitzen en la part pràctica, que conté l’estudi que he realitzat sobre les desigualtats en la colònia industrial, i per posar els resultats d’aquest en context i, per tant, millorar la seva comprensió.

Cristal·lització

Madalina Boiciuc

Explicació: El meu treball de recerca consta sobre la cristal·lització i en especial en la formació dels cristalls.

Els meu problema a investigar és el creixement dels cristalls, en quines condicions es donen i quins factors influeixen en el seu desenvolupament.

Durant la investigació i a mesura que els anava fent, vaig obtenir unes conclusions:

-Com més temps deixava cristal·litzar els cristalls, més grans i perfectes els obtenia.

-A més temperatura, la dissolució admetia més quantitat de solut.

-Els necessitava aïllar molt bé perquè la temperatura es mantingués constants i deixar-los cristal·litzar en un lloc totalment apartat i sense cap tipus de moviment, ja que sinó no es formaven bé.