Agricultura Ecològica - uom.uib.cat · 1 Agricultura Ecològica Externalitats Qualsevol acció que...

41
1 Agricultura Ecològica Externalitats Qualsevol acció que afecta al benestar o als recursos individuals o d’una comunitat sense suposar un pagament econòmic o una compensació, podent esser positives o negatives. En general, es descarreguen sobre el reste de la sociedad, les generacions futures i els altres essers vius.

Transcript of Agricultura Ecològica - uom.uib.cat · 1 Agricultura Ecològica Externalitats Qualsevol acció que...

1

Agricultura Ecològica

Externalitats

Qualsevol acció que afecta al benestar o als recursos individuals o d’una comunitat sense suposar un pagament econòmic o una compensació, podent esser positives o negatives.

En general, es descarreguen sobre el reste de la sociedad, les generacions futures i els altres essers vius.

2

Estimació del cost de les externalitats negativesen l’agricultura del Regne Unit

Cost totals (mitjana del periode 1990-1996):2343 milions de lliures exterlines equivalent a208 lliures / ha cultivada

Costs generals:

Contaminació aigua (plaguicides, nitratsCryptosporidium, fosfats,…) 231 M L / a

Contaminació aire (emisions metà, amoni,oxid nitrós, diòxid de carboni) 1113 M L / a

Degradació del sòl (erosió i pèrduamatèria orgànica) 96 M L / a

Pèrdua de de biodiversitat i deterioramentdel paisatge 126 M L / a

Efectes sobre la salut humana (infeccionsbacterianes, víriques i BSE) 776 M L / a

Font: Pretty et al. (2000) An assessment of the total external costs of UK agriculture. Agricultural Systems65:113-136.

3

Erosió

Pèrdues anuals de 75.000 millons de tonelades de terra fértil

Pèrdua o abandonament de 12 millons d’hectàrees de terres cultivades a l’any(superfície cultivada: 1500 millons ha)

Taxes d’erosió de les terres cultivades:

Asia, Àfrica, Sudamèrica: valors mitjans de 30 - 40 t / ha / a

Europa, USA: valors mitjans al voltant de 17 t / ha / a

Boscos no alterats: 0,004 a 0,050 t / ha / a

Font: Pimentel et al. (1995) Environmental and Economic Costs of Soil Erosion and Conservation Benefits.

Science, 267: 1117-1123.

Pèrduas anuals Cost restitució ($USA)

Escorrentia hídrica 75 mm 30Nitrogen 50 kgFòsfor 2 kg 100Potassi 410 kgProfunditat sòl 1,4 mm 16Matèria orgànica 2 tCapacitat retenció aigua 0,1 mm

Costs interns 146Costs externs 50

Total 196

Font: Pimentel et al. (1995) Environmental and Economic Costs of Soil Erosion and Conservation Benefits.

Science, 267: 1117-1123.

Pèrdues anuals d’aigua i sòl en cultius de blat de morosuposant una taxa d’erosió hídrica i eòlica

de 17 t / ha / any

4

5

Balanç energétic d’un blatar de secà

Entrades

Ma d’obra 83,10 Mcal/ha (2%)Maquinària i materies primeres 4086,25 Mcal/ha (98%)

4169,35 Mcal/ha

Sortides

Gra 5247 Mcal/ha (32%)Palla 11362 Mcal/ha (68%)

16609 Mcal/ha

Rendiment energètic 16609/4169,35 = 3,98

Producció neta d’energia 16609-4169,35 = 12439,6 Mcal/ha

6

Maquinària i materies primeres

Llavors 200 kg 700 McalLabors prèvies (4 passades) 278,5Aplicación adobat de fons 33,75Sembra 36Tractaments fitosanitaris (3 passades) 101,25 2,5%Aplicació, adobs cobertera 33,75Recolecció 98Transport 16

FertilitzantsAdobat de fons

N (amoni) 40 kg 720 Mcal 17,6%P2O5 80 kg 272 McalK 2O 40 kg 92 Mcal

Adobat de coberteraN (nitrat) 100 kg 1700 Mcal 41,6%

Cost energètic de la producció de blat de moroen els Estats Units d’Amèrica

Energia total: 8.390.750 kcal/ha

Fertilitzants nitrogenats 26,5%Combustibles 21%Assecar 17,1%Plaguicides 10,7%Fosfor, potassa, calci 5,8%Llavors 5,3%Electricitat 1,1%Transport 0,6%Ma d’obra 0,1%

Producció total 7.000 kg/ha

Font: Gliessman, Stephen. Agroecology: Ecological Process in Sustainable Agriculture(a partir de Pimentel (1984))

*Producció mitjana en 1945: 1700 kg/ha

7

Font: Stolze et al., 2000,

-695.919.1Wetterich and Haas (1999)

-2317.222.2Cederberg and Mattsson (1998)

Llet

-9.533.837.35Geier et al. (2001)

Pomeres

-5610.423.8Barbera and La Mantia (1995)

Olives

-4324.943.3Barbera and La Mantia (1995)

Cítrics

-2714.319.7Reitmayr (1995)

-4613.124.0Haas and Köpke (1994)

-2827.538.2Alföldi et al. (1995)

Patates

-518.216.5Reitmayr (1995)

-656.117.2Haas and Köpke (1994)

-4110.818.3Alföldi et al. (1995)

Blat

% del convencionalEcològicConvencional

Consum energètic (GJ/ha)Producte

Consum energètic de diferents productes

Font: Stolze et al., 2000,

-541.212.65Wetterich and Haas (1999)

-152.412.85Cederberg and Mattsson (1998)

Llet

+232.131.73Geier et al. (2001)

Pomeres

-4513.023.8Barbera and La Mantia (1995)

Oliveres

-330.831.24Barbera and La Mantia (1995)

Cítrics

+290.070.05Reitmayr (1995)

-180.070.08Haas and Köpke (1994)

+70.080.07Alföldi et al. (1995)

Patates

-211.892.38Reitmayr (1995)

-431.522.70Haas and Köpke (1994)

-332.844.21Alföldi et al. (1995)

Blat

% del convencionalEcològicConvencional

Consum energètic (GJ/t)Producte

Consum energètic en diferents productes

8

Font: Stolze et al., 2000

Haas (1997)64%

Berg et al. (1997)40%

Reitmayr (1995)50%

Blume et al. (1993)40% (arenosa) / 0% (franca)

Paffrath (1993)57%

Vereijken (1990)> 50%

Smilde (1989)> 50%

Referències

Comparació de les taxes de lixiviació de nitrats en sistemes agrícoles convencionals i ecològics.

Reducció de les pèrdues de nitrats per lixiviació en sistemes d’Agricultura Ecològica comparats

amb equivalents convencionals.

Valoració general de l’economia de l’agricultura convencional danesa comparada amb l’Agricultura Ecològica (€/ ha)

INGRESSOSIngressos extres de l’activitat agrícola convencional +202

DESPESESDescontaminació dels aqüífers(plaguicides) -121Descontaminació dels aqüífers(nitrats) -107Biodiversitat -30Contaminació marina per nitrats -80Valor recreatiu -1Consum energétic -91Salut humana -140

TOTAL -570

Font: The General Workers’ Union in Denmark: For Posterity—For Nature’s Sake—Ecological Farming, Copenhague 1995, p. 19-24.

9

Compostatge

10

Descomposició de la matèria orgànica

Enzim

Enzim

Polimers

Fong

Bacteri

11

Humus

12

13

14

15

16

17

Comparació de diferents nivells de compostatge

Dimensions Freqüència TempsAltura

(m)Amplada

(m)girades necessari

(mesos)3-4 6-7 1 / any 24-36

3-4 6-7 1 / any 24-36

1,5-2 4-4,5 3-5 / any 14-18

1,5-2,5 4-5,5 setmanal 4-6

2,5-3 5-6 pila estàticaairejada

3-4

Font: Tchobanoglous et al. (1994) Gestión integral de residuos sólidos. E d.McGraw-Hill, Madrid.

Temperatura i temps d’exposició necessaris per a la

destrucció d’alguns patògens i paràsits comuns

Organisme Temps i temperatura Streptococcus pyogenes 10 min a 54 ºC Salmonella typhosa 30 min a 55 ºC

20 min a 60 ºC Escherichia coli 1 h a 55 ºC

15-20 min a 60 ºC Streptococcus pyogenes 10 min a 54 ºC

Mycobacterium tuberculosis 15-20 min a 66 ºC

Corynebacterium diphtheriae 45 min a 55 ºC

Taenia saginata 10 min a 55 ºC

Ascaris lumbricoides (ous) 1 h a 50 ºC

Font: Gotaas, H.B. (1956) Composting-sanitary disposal and reclamation of solid wastes. World

Health Organization, Ginebra.

18

Comparació de les concentracions de metalls pesantsen fangs de depuradora i fems de vaca (mg/kg)

Metall Ciutatsindustrials

Poblespetits

Femsde vaca

Coure 458-2890 821 62

Coure 458-2890 821 62

Zinc 601-6890 560 71

Plom 329-7627 136 16

Cadmi 9-444 7 1

Níquel 51-562 36 29

Crom 207-14000 169 56

Mercuri 4-18 11 0,2

Font: Furr et al. ( 1976) Multielement and chlorinated hydrocarbon analysis ofmunicipal sewage sludges of American cities. Environ. Sci. Tech., 10:683-687.

Concentració de metalls pesants (mg/kg) d’algunscomposts elaborats a la planta d’es Milà (Menorca)

Metall Normal Recollidaselectiva

Fangsdepuradora

Coure 536 409 733Zinc 1294 565 1280Plom 490 232 357Cadmi <7 <5 <5Níquel 60 40 95Crom 283 125 347Mercuri 1

Font: Consorci RSU-Menorca. Dates analítiques: compost normal: novembre-1997;

compost recollida selectiva (es Mercadal): agost-1998; fangs depuradoracompostats: agost-1998.

19

Comparació metalls pesants (mg/kg)

Cu Zn Pb Ni Cr Cd

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

Límit màxim

Normal

Rec. selectiva

Fangs depuradora

Font: Consorci RSU-Menorca. Dates analítiques: compost normal: novembre-1997;compost recollida selectiva (es Mercadal): agost-1998; fangs depuradora compost ats:agost-1998.

(X10)

20

21

22

Relacions entre elements

Relació Rang adequat

C/N 20 - 70

N/P 2 - 5

C/P 75 - 150

C/S 100 - 300

Font: Mustin M. (1987) Le compost. Gestion de la matiére organique. EditionsFrançois Dubusc, Paris.

Modelos de compostadores

23

Trabajos cotidianosIncorporar materiales húmedos Inmediatamente

incorporar materiales secos

Mantener un grado de humedad si es necesario

Favorecer la aireación interior

24

Vermicultura

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

Fixació biològica de nitrogen

35

36

37

38

39

Micorrices

40

41