Neus SanmartíEscola Tecnos Terrassa, 2011

Ajudant a desenvolupar la competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic

De què parlarem?De què parlarem?√De la visió de competència científica en

el marc de la competència dita del “coneixement i la interacció amb el món físic”

√Del què comporta ajudar a l’alumnat a ser “més competents” en ciències. En concret de…√Com promoure l’aprenentatge d’un

coneixement significatiu des de la ciència i rellevant socialment

√La funció de l’experimentació√La funció dels llenguatges

Capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre

decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi

produeix” (PISA, 2000)

Què s’entén per competència científica?

Què s’entén per competència científica?

On es reconeix què vol dir és a l’avaluació: Exemple d’una pregunta “PISA” (15 anys)

“L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen. Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó. Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”.

PISA (OECD, 2000)

QuQuèè ha dha d’’haver aprhaver aprèès ls l’’alumnat per alumnat per respondre a aquesta pregunta?respondre a aquesta pregunta?

A llegir un text i a valorar el fet de llegir. Idees bàsiques i abstractes sobre fonts i

transferència d’energia i sobre canvi químic/substàncies contaminants.

A aplicar aquestes idees, interrelacionant-les, a una situació no treballada a classe.

A relacionar aquest coneixement amb comportaments i valors (conseqüències ambientals).

A argumentar tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en proves.

A escriure la seva argumentació d’una manera que s’entengui.

CEIP Bellaterra. 3º EP

La competència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació

La competència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació

Dimensions de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic

DIMENSIONS Què implica?Interacció amb el món físic

Situar-se en l’espai i en el temps i comprendre les relacions que s’estableixen entre les persones, la societat i el seu entorn natural i com la ciència i la tecnologia influència les societats i les persones.

Processos propis de la investigació científica

Plantejar-se preguntes i dissenyar i aplicar processos experimentals que comportin recollir proves, deduir conclusions, analitzar-les críticament i comunicar-ne els resultats amb l’ús d’un llenguatge apropiat.

Ús del coneixement científic i tecnològic per explicar fets

Aplicar conceptes i models teòrics científics i tècnics bàsics a la interpretació de fenòmens i situacions diversos, relacionats amb fets i problemes rellevants socialment.

Presa de decisions pera actuar de manera responsable i fonamentada.

Prendre decisions d’actuació fonamentades i responsables, en relació a problemes i situacions quotidianes (alimentació, transport, lleure, consum) que permetin fer un ús racional dels recursos i participar en projectes col·lectius ambientals i de salut.

PENSAR

EXPERIMENTAR COMUNICAR

LL’’aprenentatge de la competaprenentatge de la competèència ncia comporta construir sabers en relacicomporta construir sabers en relacióó aa……

Manipular, observar, identificar, classificar...

Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,

escriure...

Imaginar, modelitzar, comparar,relacionar, abstreure, regular...

PENSAR

EXPERIMENTAR COMUNICAR

Manipular, observar, identificar, classificar...

Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,

escriure...

Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...

Necessita: Contextualitzarl’aprenentatge

Necessita: Contextualitzarl’aprenentatge

√Partir d’un problema socialmentrellevant (EA, salut, pau, consum…), de l’anàlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a…√Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i…√ Saber-les aplicar a la interpretacióde noves situacions o problemes.

No es transfereix del problema-exemple a d’altres problemes; cal passar per

l’abstracció

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué:Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Brooklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

Un exemple per reflexionarUn exemple per reflexionar

√ Escollim un article del diari “La generació sorda” (per treballar la funció de relació a 3r ESO):

√ És una bona activitat preguntar?: 1. Quines són les principals causes… ?2. En què consisteix el fenomen “acúfens”…?3. Quin percentatge de la població espanyola…?4. A quines edats afecta…?5. Per què causa lesions un reproductor musical?6. Quant triga l’orella en recuperar la

sensibilitat normal…7. …8. Fins a 17 preguntes!

O aquest a primO aquest a primàària ria

SSóón bones preguntes les que planteja n bones preguntes les que planteja el llibre de text?el llibre de text?

Llibre de text de ciències de 5º EP

Quines serien unes bones preguntes?

Quines serien unes bones preguntes?

√Quins estímuls rep el cos (o la granota Daniel)?

√Quines respostes dóna?√ Què passa en el cos entre rebre

l’estímul i la resposta?√Com les persones poden prevenir que el

nostre cos no respongui de manera que perjudiqui la salut? o Què en penses d’ensinistrar els animals perquè facin allò que les persones volem?

Si es disposa dSi es disposa d’’un un model temodel teòric per pensar òric per pensar

sorgeixen les sorgeixen les ““bones preguntesbones preguntes””. Per . Per

exemple, sexemple, s’’havia havia treballat el model treballat el model

dd’é’ésser viusser viu (peixos) i un (peixos) i un alumne va preguntar en alumne va preguntar en

una sortida, 3 mesos una sortida, 3 mesos desprdesprééss: : ““Com ho fa el Com ho fa el

tronc dtronc d’’un arbre per un arbre per respirar?respirar?””

Model ésser viu

Grans models científics (a partir dels quals s’interrelacionen

submodels):

Model sobre la Terra i els seus

canvis Model per interpretar canvis en els sistemes

físics

Model de matèria i els seus canvis

La construcció del coneixement: Des del més general al més particular

La construcció del coneixement: Des del més general al més particular

The Night Watch, Rembrandt, Rijksmuseum AmsterdamThe Night Watch, Rembrandt, Rijksmuseum Amsterdam

PENSAR

EXPERIMENTAR COMUNICAR

Manipular, observar, identificar, classificar...

Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,

escriure...

Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...

LL’’experimentaciexperimentacióó: Font d: Font d’’evidevidèènciesncies

Posa la mongeta on creguis que germinarà millor

Argumenta la teva decisió

• Avui farem aquesta experiència que ens permetrà veure com…• Comprovarem que…• Anem a observar com…

Molt diferent deMolt diferent de……

Què avalua PISA (en relació a la a “fer” ciència)?

Què avalua PISA (en relació a la a “fer” ciència)?

√Reconèixer temes sobre els quals éspossible investigar científicament (fer-se preguntes investigables)

√Identificar proves científiques, interpretar-les i elaborar i comunicar conclusions en base a elles

√Identificar els supòsits, les proves i els raonaments que hi ha darrere de les conclusions

Sobre quSobre quèè parlar a lparlar a l’’experimentarexperimentar(i aix(i aixíí revisar la manera de revisar la manera de ““mirarmirar””)?)?

Què ens preguntem?

Què tenim?

Què fem?

Què creiem que passarà / què passa?

Per què passa?

Quines proves tenim d’aquest perquè?

Quin tipus de sòl Quin tipus de sòl ““agradaagrada”” als als

cucs de terra?cucs de terra?

CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra

Quan sorgeix una preguntaQuan sorgeix una pregunta……

SiSi posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, aleshoresaleshores observarem cap on vaobservarem cap on va

CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra

Plantegem hipPlantegem hipòtesis i busquem evidòtesis i busquem evidèènciesncies

Si posemSi posem el cuc de terra al davant del cuc de terra al davant d’’un mateix un mateix tipus de terra, però a diferent temperaturatipus de terra, però a diferent temperatura, , aleshores aleshores observarem cap on vaobservarem cap on va

CEIP Escola BellaterraCEIP Escola Bellaterra

Altres variables? La temperatura, humitat?Altres variables? La temperatura, humitat?

Test amb 76% d’eficàcia reafirmant ( i millora el bon humor, la bellesa…).

Lectura crLectura críítica de tica de textos que textos que utilitzen la ciutilitzen la cièència ncia per avalar les per avalar les seves afirmacionsseves afirmacions

Grup de recerca LIEC de la UAB

Qüestionari C.R.I.T.I.C.

C Consigna o afirmació que exposa el text

R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir?

I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació?

T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho?

I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació?

C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?

Un exemple de pregunta d’avaluacióPISA sobre el treball científic

a) Quina idea estava intentant posar a prova Z. Boylston?

b) Enumera dues informacions més que necessitaries per determinar el grau d’èxit del mètode Boylston?

c) …

PENSAR

EXPERIMENTAR COMUNICAR

Manipular, observar, identificar, classificar...

Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes,

escriure...

Imaginar, comparar,relacionar, abstreure, regular...

La comunicació: Eix de tot aprenentatgeLa comunicació: Eix de tot aprenentatge

√S’aprèn interactuant per contrastar punts de vista i revisar-los i, per tant, és fonamental:√Conversar, escoltar, argumentar,

negociar, pactar…√Expressar les idees oralment, amb

ajut de les TIC, del gest…, √Escriure les idees, organitzant-les,

connectant-les, justificant-les...√Llegir críticament.

PARLEM DPARLEM D’’UNA FLOR, UNA FLOR, CIENTCIENTÍÍFICAMENTFICAMENT

Descriu una florDescriu una flor

Defineix quDefineix quèè éés una flors una flor

Argumenta si una Argumenta si una carxofa carxofa éés una flors una flor

Relacions entre la Relacions entre la descripcidescripcióó, la , la definicidefinicióó i la i la argumentaciargumentacióó

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

QUQUÈÈ HEM DE FER PERHEM DE FER PER DEFINIRDEFINIR

““Una flor Una flor éés una part ds una part d’’una planta que sempre tuna planta que sempre téé un pistil un pistil (òvuls) i/o estams (pol(òvuls) i/o estams (pol··len) i que serveix perqulen) i que serveix perquèè la planta la planta es pugui reproduires pugui reproduir””..

Tasca final: Com argumentaries al teu blog sobre si Google contamina o no, i sobre com utilitzar el buscador de manera responsable?

http://docentes.leer.es/materiales/page/2/?nivel=155

Llegim, parlem i escrivim aplicant el Llegim, parlem i escrivim aplicant el coneixement cientconeixement cientííficfic

Treball previ a la lectura

Identificacióde la finalitatde la lectura

Coneixementscientífics

sobre el tema

Activació deconeixements

previs

Estructuradel text

Per què llegim aquest articlea la classe de ciències?

Autor / Diari

Títol / Imatges

Quines dades o provesaporta Harvard per

afirmar el seu punt de vista?

Lectura cooperativa

Què afirma Google?Quines dades o provesaporta per contrarestar

els arguments de Harvard?

Quina és l’afirmacióinicial de l’article? Qui

la fa? Amb quinsarguments l’avala?

Què no s’entén bé?A quina conclusió

arriba l’article?

• Com sabríem si són certs les dades que s’aporten (experimentació, cerca de més informació a Internet…?

• Quins coneixements es necessiten per fonamentar el propi punt de vista i fer propostes d’actuació responsables?

Aprofundiment en el rol científic

Treball desprTreball desprééss dede la lecturala lectura

• Què escriurem en el blog?

• Com argumentaríem sobre si Google contamina o no, i sobre com utilitzar responsablement el buscador

• Coavaluació de la redacció

Aprofundiment en el rol d’escriptor

Treball desprTreball desprééss dede la lecturala lectura

Criteris d’avaluació Si R No Què aconsellaries per millorar-lo

1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat?2. La idea o idees està fonamentada científicament (sense errors) i s’aporten proves?3. Es donen arguments per convèncer als que no pensin igual i s’aporten dades?4. Les dades que s’aporten són fiables i es diu perquè es creu que ho són?

5. Es plantegen propostes per reduir l’impacte i s’argumenta perquè es creu que són idònies? (…)

GuiGuióó per a la coevaluaciper a la coevaluacióó dels escritsdels escrits

I també utilitzar altres llenguatges

CEIP Coves d’en Cimany, 5è

Cada grup representa què creu que passa dins d’un arbre quan es nodreix

Els companys fan preguntes i fan suggeriments de millora

Oralment expressen per quOralment expressen per quèè ll’’han dissenyat tal han dissenyat tal com ho han fetcom ho han fet

LA NOSTRA MAQUETA * DAVI D MESA * DANI RUEDAS * I VAN CALDERÓN * ÀNGEL PÉREZ

GRUP 1. 1. - QUÈ HEM FET? PER QUÈ ? • Vam repassat el contorn de l’arbre i després vam fer les fulles. • Hem posat palla perquè semblin les arrels. • Hem posat tires verdes que eren els nervis de l’arbre. Serveixen per

alimentar -se. • Hem posat plastil ina que representa les cèl_lules. La plastilina lila

significa cèl_lules dolentes. • A les arrels hem posat plastilina com si fossin llavors. • El tub vermell és la circulació de la sang. Després d’haver presentat la n ost ra maqueta i haver - ne parlat ent re tot s, i després d’haver - nos inf ormat amb llibres i d’alt res materials. . . 2. - QUÈ MI LLORARÍ EM ?

I finalment el grup escriu què milloraria i perquè

- Els arbres no tenen sang. Per transportar les substàncies es connecten cèl·lules com un tub.-Hem de posar tambétubs que baixin. Les arrels tambénecessiten aliments i els han d’arribar des de les fulles.- Les arrels són molt petites i no podrien sostenir l’arbre- …

El camí és llarg i difícil perquè el seu recorregut és exigent tant per qui educa

com per qui aprèn. Les qüestions obertes són nombroses i no podem esperar tenir totes les respostes per comprometre’ns,

col·legiadament, en una direcció que sembla útil i èticament desitjable.

J. Beckers (2001).“AIDER LES ELEVES A DEVELOPPER DES COMPETENCES: REVOLUTION O CONTINUITE?” Puzzle, 10, 2-10.

El camEl camíí ééss llarg i difllarg i difííccil perquil perquèè el seu el seu recorregut recorregut éés exigent tant per qui educa s exigent tant per qui educa

com per qui aprcom per qui aprèènn. Les q. Les qüüestions obertes estions obertes ssóón nombroses i no podem esperar tenir n nombroses i no podem esperar tenir totes les respostes per comprometretotes les respostes per comprometre’’ns, ns,

colcol··legiadament, en una direccilegiadament, en una direccióó que que sembla sembla úúttil i il i èètticament desitjableicament desitjable.

J. Beckers (2001).J. Beckers (2001).““AIDER LES ELEVES A DEVELOPPER DES AIDER LES ELEVES A DEVELOPPER DES COMPETENCES: REVOLUTION O CONTINUITCOMPETENCES: REVOLUTION O CONTINUITE?E?”” Puzzle, 10, 2Puzzle, 10, 2--10.10.