1

Ajuntament de l’Arboç

(Baix Penedès)

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE L’ENTORN DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ ,CAPELLA DELS DOLORS

(octubre 2008)

2

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS 1.2. REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

2. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

2.1. DESCRIPCIÓ DE L’ ESGLÈSIA I LA CAPELLA DELS DOLORS 2.1.1. L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ 2.1.2. LA CAPELLA “DELS DOLORS”. 2.1.3. LES PINTURES FRANCO- GÒTIQUES 2.1.4. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA 2.1.5. ESGLÉSIA DE “SANT JULIÀ”

2.1.6. LA CAPELLA DELS DOLORS”

2.2. ENTORN DE PROTECCIÓ 2.3. TOPOGRAFIA 2.4. SITUACIÓ RESPECTE LA NORMATIVA EXISTENT

2.4. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA I ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 3. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ

3.1. JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DEL PLA 3.2. OBJECTIUS I CRITERIS DE L’ORDENACIÓ 3.3. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ i DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 3.4. SISTEMA D’ACTUACIÓ. GESTIÓ URBANÍSTICA 3.5. QUADRE DE DADES

4. ORDENANCES REGULADORES 5. PLA D’ETAPES 6. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 7. ESTUDI MEDIAMBIENTAL 8. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Llistat de plànols

INFORMACIÓ

I.1. ÀMBIT DE PROTECCIÓ DEL BCIN. DELIMITACIÓ DE L’ENTORN DE PROTECCIÓ E: 1/1.000

I.2. ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL EN RELACIÓ AMB EL CENTRE HISTÒRIC DE L’ARBOÇ E: 1/1.500

I.3. FOTO AÉREA DE L’ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL E: 1/1.000

I.4. PARCEL·LARI ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT E: 1/1.000

I.5. INTENSITAT DE L’EDIFICACIÓ. ALÇADES E: 1/500

I.6. ESTAT ACTUAL USOS GLOBALS DE L’EDIFICACIÓ TIPOLOGIES RESIDENCIALS

I ESTAT DE CONSERVACIÓ E: 1/500

I.7. QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES PGO (CUT 1985) E: 1/500

3

I.8. PLANTA TOPOGRÀFICA ESTAT ACTUAL E: 1/300

I.9. ALÇATS TOPOGRÀFICS ESTAT ACTUAL E. 1/300

ORDENACIÓ

P.1. ORDENACIÓ. QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES. E: 1/500

P.2.ORDENACIÓ. ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. E: 1/500

P.3.ORDENACIÓ. ALINEACIONS I RASANTS E: 1/500

P.4. PROPOSTA DE CATALOGACIÓ EDIFICIS DINS DE L’ÀMBIT E: 1/500

P.5. FINQUES AFECTADES COTES I SUPERFÍCIES FASES D’EXECUCIÓ E: 1/200

P.6. ALÇAT EST ACTUAL I PROPOSTA E: 1/500

P.7. ALÇAT EST ACTUAL I PROPOSTA D’ORDENACIÓ FÍSICA E: 1/500

P.8. ALÇAT NORD PROPOSTA D’ORDENACIÓ FÍSICA E: 1/500

P.9. UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM. 1 ORDENACIÓ I PARÀMETRES E: 1/200

P.10. PROPOSTA D’URBANITZACIÓ E: 1/500

P.11. FASES D’URBANITZACIÓ E: 1/500

P.12. MOBILITAT E: 1/500

ANNEX 1 CLASSIFICACIÓ DELS EDIFICIS DINS DE L’ENTORN DEL PLA ESPECIAL

ANNEX 2 BIBLIOGRAFIA

ANNEX 3 FITXA POLÍGON UA1

ANNEX ANTECEDENTSDVD ESTUDI HISTÒRIC REALITZAT PER CODEX. Arqueologia i patrimoni (A-C), “Estudi-informe històric,

arquitectònic, arqueològic i artístic de l’església de Sant Julià” Gener 2004

EXPEDIENT DE DECLARACIÓ DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS NACIONAL, EN LA CATEGORIA DEMONUMENT HISTÒRIC, A FAVOR DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ, A L’ARBOÇ (BAIX PENEDÈS),REDACTAT PER LA DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL A TRAVÉS DE L’ÀREA DEPLANIFICACIÓ I ACCIÓ TERRITORIAL SOTA LA DIRECCIÓ DE ELSA IBAR TORRAS -CAP DEL’ÀREA DE PLANIFICACIÓ I ACCIÓ TERRITORIAL- I MARIONA ABELLÓ I SALA -CAP DE LASECCIÓ DE PROTECCIÓ DEL PCI (APAT)

AIXECAMENT ESGLÉSIA SANT JULIÀ REALITZATS PER Taller de Patrimoni Arquitectònic EPSEB(UPC)

4

1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS

En data 22 de setembre de 2004 es va aprovar definitivament per la CUT la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de l’Arboç protecció de l’entorn de l’Església de Sant Julià i la Capella dels Dolors. En aquest document s’establia un entorn de protecció de l’Església on s´hauria de redactar un Pla Especial de Protecció. També es definia un article 57 bis Pla Especial de Protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors, amb el redactat següent: Article 57 bis PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE L’ENTORN DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I LA CAPELLA DELS DOLORS 1. Amb l’objecte d’establir les condicions necessàries d’ordenació i d’edificació que garanteixin

la protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors, l’Ajuntament formularà en el termini màxim d’un any, des de l’aprovació definitiva de la present Modificació Puntual, el corresponent Pla Especial de Protecció.

2. La present Modificació de planejament delimita expressament i amb aquesta denominació l’àmbit del sector subjecte a Pla Especial de Protecció, el qual es grafia en el plànol núm. 4 “Proposta d’ordenació. Àmbit del sector subjecte a Pla Especial de Protecció”

3. Sense perjudici del que determina la legislació urbanística vigent, el Pla Especial de Protecció haurà de contenir com a mínim els documents següents: a) La memòria i els estudis justificatius i complementaris que siguin necessaris, amb

especial atenció a allò que seran les bases informatives, d’anàlisi i justificatives. - Descripció, anàlisi física i estat de conservació. - Informació històrica i documental. - Estructura d ela propietat - Qualificacions urbanístiques. - Proteccions existents. - Usos originaris i evolució d’usos. - Objectius i criteris d’ordenació. - Anàlisi i justificació de l’ordenació proposada. - Anàlisi i delimitació de les àrees i elements de protecció estricta i categories de

protecció. - Criteris d’actuació en l’edificació i en la urbanització.

b) Plànols d’informació i d’ordenació c) Normes urbanístiques d) Informe mediambiental

4. El Pla Especial de Protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors

es tramitarà conjuntament amb la Modificació de planejament general que del contingut del mateix es derivi.

En data 17 de maig de 2007, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va dictar la resolució CMC/1577/2007, de 17 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de l’església de Sant Julià, a l’Arboç, i de delimitació del seu entorn de protecció.

5

En l’expedient de declaració de B.C.I.N. Monument històric en el plànol 0 de delimitació de l’entorn, s’estableix un entorn diferent a l’urbanístic.

1.2. REFERÈNCIES HISTÒRIQUES Les dades històriques recollides de diverses fonts documentals que s’inclouen en aquest text responen a la voluntat d’il·lustrar breument aquells fets històrics coneguts que han contribuït a conformar el nucli urbà, a l’entorn de l’església de Sant Julià, des dels seus inicis a l’actualitat. La primera referència històrica sobre l’Arboç prové d’un document que data de l’any 991 on s’esmenta l’església de Sant Julià en motiu de la consagració de l’església d’Olèrdola. Aquest document ha estat qüestionat darrerament al posar- se en dubte que l’església referenciada correspongui a la de Sant Julià de l’Arboç a l’existir-ne d’altres més properes a Olèrdola que també estaven sota l’advocació de Sant Julià. Més tard, en un document de compra-venda de terres de conreu de l’any 1062, s’esmenta per primera vegada el nom de l’Arboç, en la seva accepció llatina Arbucio. Però l’existència d’aquest document no ha de donar a entendre l’any 1062 com el de la fundació de la vila de l’Arboç. La hipòtesi que apunta Esteve Cruanyes Oliver, en el seu llibre “100 fites històriques de la vila de l’Arboç”, és que la població va ser fundada en època romana. La hipòtesi de l’origen romà es fonamenta en el traçat sinuós que feia la Via Augusta al travessar l’Arboç. Les recerques històriques realitzades del traçat de la via Augusta al seu pas per la comarca del Penedès confirmen que coincidia sensiblement amb el recorregut que fa l’actual carretera nacional, però que a l’alçada de l’Arboç es desviava fent un revolt per passar pel centre de la població, seguint més tard pel camí que condueix actualment al cementiri, en direcció a Vilafranca del Penedès. En el transcurs dels segles XI i XII, especialment després del nomenament de vila reial l’any 1174, al poder gaudir dels beneficis i privilegis que aquesta designació comportava, el nucli urbà de l’Arboç es va anar conformant i consolidant En aquest període es produeix un important creixement demogràfic al que hi contribueixen, en gran mesura, dos fets històrics rellevant: l’autorització de mercat setmanal el 1202, i el permís per a celebrar fires durant vuit dies el 1210. Les dues concessions varen ser atorgades per Pere I de Catalunya i II d’Aragó. Posteriorment, l’any 1261 i més tard el 1267, el rei Jaume I concedeix als habitants de l’Arboç el privilegi de poder ampliar les cases i fortificar els carrers sense necessitat de sol·licitar permís previ al batlle ni de pagar cap taxa per aquest concepte. Les primeres dades demogràfiques de l’Arboç provenen dels censos de població realitzats els anys 1359, 1365 i 1378. Un estudi comparatiu d’aquests censos confirmen una forta davallada de la població al passar de 1445 a 685 habitants en tan sols vint anys de diferència. Així, durant el segle XIV, i també el segle XV, la vila de l’Arboç continua despoblant-se. Les causes de la forta davallada de la població són atribuïdes, entre d’altres, a l’epidèmia, anomenada pesta negra, que patí la vila el 1348; a la revolta catalana entre els anys 1462 i

6

1472; i al primer incendi que patí la vila el 1464. Segons dades extretes del Llibre vermell l’any 1479 tan sols hi restaven 46 cases habitades, que equivalen a uns 230 habitants, que és la xifra c o n e g u d a de població més baixa de la història de l’Arboç.

Des de la darreria del segle XV a l’actualitat la població de l’Arboç ha anat creixent lentament, amb davallades importants com les generades per l’incendi que patí la vila el 1808 (600 habitants); i per la Guerra Civil de 1936-1939 (1.464 habitants). Actualment l’Arboç té 4.688 habitants.

7

Des de l’origen de l’Arboç fins a l’actualitat, el casc urbà ha anat sofrint una sèrie de transformacions que han afectat l’entorn immediat de l’església de Sant Julià el qual és l’objecte del present estudi.

Les transformacions que han alterat la configuració del casc urbà són, entre d’altres, les fortificacions o recintes murallats que al llarg del temps han servit de defensa de la vila, les successives ampliacions de l’església, els nous traçats viaris i els nous eixamples del casc, la construcció dels nous equipaments i edificis públics, etc., i que, per la transcendència que han significat, cal estudiar amb més deteniment i que exposem a continuació:

8

L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ Atesa la hipòtesi de l’origen remot de la vila caldria suposar l’existència de vestigis d’una capella d’època romana, però fins a la data actual no s’han trobat ni referències documentals, ni restes d’edificació que puguin ajudar a sostenir la teoria. Malgrat tot, actualment es poden observar encara restes de l’antiga capella romànica del segle XII a les parets de l’anomenada capella dels Dolors de l’església de Sant Julià. Els vestigis de la capella romànica són l’absis, que és la paret on actualment es recolzen les pintures francogòtiques, les finestres de doble esqueixada i la base del campanar. La capella romànica tenia uns 12 metres d’amplada, que és la llargada que té l’actual capella dels Dolors. Es desconeix la llargada perquè va ser destruïda parcialment quan va ser edificada la nova església. Durant els segles XIV i XV a la capella romànica se li afegiren unes capelles laterals gòtiques, dues de les quals encara resten dempeus. Les pintures francogòtiques, pintades al fresc damunt de l’absis de l’antiga capella, daten també del segle XIV, i varen ser arrencades del seu suport per a ser restaurades i retornades al mateix lloc l’any 1970. El 1617 es decidí construir un nou campanar arran del mal estat en què es trobava el de

9

l’antiga capella romànica. Aquest deteriorament havia estat provocat en tota seguretat pels terratrèmols que afectaran a bona part del territori català l’any 1428. El nou campanar vuitavat va ser acabat el 1627 i es va recolzar damunt la base quadrangular de l’antic campanar romànic. Del 1622 al 1627, Antoni Arbell, arquitecte, juntament amb Sebastià Santacana, arquitecte el van construir.

10

Dos anys més tard de la inauguració del campanar els arbocencs acordaren edificar una església més gran que substituís la vella que es trobava en un estat molt ruïnós. La nova església s’aixecà, en part, damunt de l’església vella i en va comportar l’enderroc parcial. L’església és d’una sola nau amb sis capelles laterals entre els contraforts. La façana principal és remarcable per les dues torres laterals, el rosetó i la portalada amb el frontó circular sostingut per quatre columnes. La primera pedra de la nova construcció va ser col· locada el 1631 i l’obra va ser acabada el 1647.

11

LES ANTIGUES ESCOLES L’any 1570 es construïren dues sagristies just darrera del capcer de la capella romànica i per aquesta raó s’obriren dues portes a la paret de l’absis. Damunt de l’espai destinat a les sagristies es va aixecar una planta més per a utilitzar-la per a escoles. La planta superior era accessible amb independència de l’església a través d’una escala exterior que dona al carrer. A aquest edifici se li han donat usos diversos al llarg de la història, però conserva encara la mateixa volumetria de l’edifici original. Malgrat tot, l’edifici ha sofert diverses modificacions que han suposat l’obertura de noves portes i la supressió de finestres al construir-se posteriorment un edifici adossat.

EL CEMENTIRI NOU A l’inici, el cementiri parroquial estava situat proper a l’antiga església romànica i orientat a migdia, en l’indret on actualment hi ha la plaça que dóna accés a l’església de Sant Julià, és a dir, la plaça de Mossèn Gaietà Viaplana. Després d’haver-se construït les sagristies i les escoles en l’edifici adossat a les parets de l’antiga església, es decidí canviar el cementiri d’emplaçament. El lloc triat van ser els terrenys que es troben situats propers a l’església i orientats a llevant. Durant molts anys aquest va ser un lloc d’enterrament conjuntament amb el que existia prop de l’Hospital de Sant Antoni situat fora del recinte fortificat del casc urbà. Més tard, l’any 1816, es comença a parlar del trasllat del cementiri fora dels casc urbà com una mesura higiènica i sanitària. Però no va ser fins l’any 1889 que es va fer realitat al ser inaugurat cementiri en el lloc on es troba actualment.

12

NOUS EQUIPAMENTS HHavent-se traslladat el cementiri, els responsables de la parròquia de Sant Julià decidiren construir en l’antic recinte un edifici per a desenvolupar-hi activitats pròpies. L’edifici del Centre Parroquial va ser començat el 1928 i es va inaugurar dos anys després. La construcció del Centre Parroquial va ser polèmica des dels seus inicis: l’execució dels fonaments de l’edifici suposava l’excavació dels terrenys on encara hi havien tombes, i, a més, significava adossar-se a l’edifici de l’església obstaculitzant, així, les vistes des del darrera que fins llavors solament eren interceptades per la tapia que cloïa l’antic cementiri.

13

EL POU DE GLAÇ L’any 1617 el Comú de l’Arboç decidí construir un pou de glaç prop d’on es troba la plaça del Centre Parroquial. El pou tenia una profunditat aproximada de deu metres i un diàmetre entre quatre i cinc metres. Mitjançant una tècnica especial s’aconseguia acumular dins del pou el glaç que es produïa a la riera durant l’hivern amb l’objecte de conservar-lo fins l’estiu. Aquestes instal· lacions, no gaire corrents a les nostres comarques, eren molt apreciades en aquella època perquè subministraven glaç en ple estiu per a refrescar begudes i per a usos terapèutics. Avui, aquesta construcció es troba enrunada en mig dels fonaments de les edificacions que s’aixecaren al voltant de la plaça de la Badalota.

14

ELS PORTALS DE LA VILA L’actual poble de l’Arboç està conformat per un nucli històric de considerable amplitud i uns eixamples urbans que s’han construït al seu voltant en diferents èpoques. El casc antic encara conserva en planta la morfologia ovalada característica de moltes altres ciutats que han disposat durant molt de temps de clos emmurallat.

15

La persistència d’aquesta morfologia també és condicionada per l’orografia aturonada del terreny on es troba situat el casc urbà, que obliga a corbar els carrers adaptant se als desnivells existents a l’entorn d’un carrer principal, en general de traçat rectilini, que travessa tot el nucli urbà per la carena, és a dir, per la part més alta del turó. A l’actualitat ha desaparegut qualsevol vestigi del que podien haver estat les muralles i del fortí de defensa que citen algunes fonts documentals. Malgrat tot, es coneix el lloc on es situaven els portals que barraven l’entrada a la vila quan les circumstàncies ho requerien. Des d’aquests portals es defensava la ciutat de possibles atacs o d’ingerències no desitjades, conjuntament amb un recinte més o menys fortificat que resseguia tot el perímetre exterior. Sovint, el recinte fortificat no era res més que els murs dels darreres de les cases que es trobaven situades a la perifèria del casc urbà, i que es construïen més alts i reforçats que la resta de parets per tal que complissin les funcions defensives. Segons un document de 1642, on es detallen les despeses que el Comú de l’Arboç calia fer per consolidar les fortificacions que es trobaven malmeses, eren sis els portals que existien en aquella època: el portal del Raval, situat a ponent, al qual confluïen els camins que portaven a l’Hospital de Sant Antoni, i el camí del Vendrell; el portal de Vilanova i el portal de Moscorrobia, al qual donava el camí de Castellet, situats a la part sud del casc urbà; el portal Nou o de Vilafranca, situat a la part de llevant; el portal de Banyeres i el portal del Vall. LA CAPELLA DEL SANTÍSSIM La construcció de la capella anomenada del Sant Crist, avui la capella del Santíssim, va significar la definició d’un nou perfil de l’església de Sant Julià al crear-se un nou volum exterior a la part nord de l’absis. El 1753 es col·locà la primera pedra i es va inaugurà el 1770. Damià Fra, arquitecte, germà d e l’ordre dels Carmelites Descalços, va traçar el 1770 la planta de la capella del Sagrament. La capella és de planta rectangular, de 17,50 metres d’amplada i 13,50 metres de llargada, encara que el seu espai interior sembla de planta de creu llatina per la disposició de les sagristies a les cantonades. Les obres varen seguir els plànols traçats per fra Damià, frare carmelità. A la part central hi havia l’altar del Sant Crist, a l’esquerra l’altar del Sants Màrtirs., obra de l’escultor Raimon Amadeu, i a la dreta l’altar de la Mare del Carme. Durant la Guerra del Francès la capella va sofrir desperfectes i el 1936 varen ser cremats els altars, la qual cosa va obligar a clausurar-la, fins que entre el 1954 i el 1956 es restaurà i s’obrí de nou al culte. En un altre ordre de coses cal esmentar l’existència durant quasi bé dos segles d’una comunitat de preveres que va influir, en gran mesura, la vida quotidiana de l’Arboç. Aquesta comunitat de religiosos, la majoria d’edat avançada, estava al servei de la parròquia, i disposava de patrimoni

16

propi. La comunitat de preveres va aconseguir permís per poder ser sepultats a l’interior de l’església i entre d’altres obres finançaren la construcció del cadirat del cor, situat al mig de la nau. Si s’esmenta aquesta comunitat religiosa en aquest document és perquè durant molts anys ocuparen com a residència pròpia l’edifici situat al carrer Major, davant l’església i la capella del Dolors, fins que la llei de desamortització dels béns de l’església, promulgada per Mendizábal el 1835, va obligar a expropiar-lo. LA GUERRA DEL FRANCÈS I L’INCENDI DE LA VILA El 1808 va ser un any luctuós per a la vila de l’Arboç arran dels fets ocorreguts amb les tropes franceses conduïdes pel general Chabran. D’aquest fet històric en tenim coneixement a través de testimonis de primera mà per cròniques redactades poc temps després, que ens relaten amb detall com la vila va ser defensada i com els invasors varen saquejar i cremar per complet unes 100 cases, i van deixar enrunades unes altres 100 de les 300 cases que tenia en total. La Primera guerra carlina també tingué repercussions directes a l’Arboç. El 1836, com a conseqüència d’una incursió dels partidaris de Carles V, varen ser cremades més de 28 cases, saquejades la majoria i enderrocades totes les fortificacions. Aquestes calamitats sobrevingudes obligaren a reconstruir les cases i refer els portals i les fortificacions de defensa de l’Arboç. Aquestes tasques de reconstrucció van ocupar molts anys als ciutadans que hagueren d’afrontar-les ells sols, amb comptades ajudes externes. LES NOVES INFRAESTRUCTURES VIÀRIES Com a resultat d’una epidèmia que patí la comarca del Camp de Tarragona el 1834, el poble de l’Arboç decidí com a mesura sanitària reconduir el trànsit que vingués de fora

17

fent un camí provisional, camps a través, que servís d’alternativa a l’actual pas pel centre de la població. La traça d’aquest camí provisional serví, uns anys més tard, perquè l’administració central la considerés idònia per al pas de la nova carretera nacional. Així, s’iniciaren les expropiacions dels terrenys el 1847, i el 1854 s’inaugurà la nova via obrint-la al trànsit rodat. Havent-se concretat el traçat de la línia del ferrocarril, així com l’emplaçament de l’estació, es veié la necessitat de la construcció d’una nova via de circulació que enllacés la carretera nacional amb les noves infrastructures ferroviàries. Aquesta carretera, l’actual avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer, va estar acabada i posada en servei l’any 1864. El traçat rectilini de la nova carretera que portava a l’estació al confluir amb el nou carrer de les Cases Noves, darrera del cementiri parroquial, es creà un espai de planta triangular que un cop urbanitzat, l’any 1898, l’anomenaren plaça de la Badalota. Aquesta plaça es complementà el mateix any amb la construcció del balcó que porta el mateix nom de la plaça, i que suposa un excel·lent mirador de bona part de la comarca. El projecte de traçat de la via del ferrocarril es va enllestir l’any 1864 i pel febrer de 1867 ja circulaven els primers trens impulsats per màquines de vapor. L’estació actual, conjuntament amb els habitatges del cap d’estació i del factor, va ser construïda el 1980 com a conseqüència de les obres d’instal·lació de la doble via que obligà a l’enderroc de l’anterior edifici. L’electrificació de la línia es realitza el 1957 i actualment s’està treballant amb la construcció de la Línia d’Alta Velocitat (AVE).

18

LES ESCOLES NOVES Quan les escoles per a nens, ubicades darrera de la capella dels Dolors, varen resultar insuficients, el poble es plantejà la construcció d’unes noves escoles amb més capacitat atès que s’havia de preveure la construcció d’aules per a les nenes. El lloc triat per a la seva construcció va ser l’edifici on estava instal·lat el trull de Sant Julià que era propietat de la parròquia. L’Ajuntament per poder intervenir en aquests terrenys va cedir a l’església, a canvi, la propietat de les antigues escoles. L’enderroc del trull es començà el 1870 i deu anys més tard s’inaugurarà l’edifici.

Les escoles noves, avui enderrocades, estaven ubicades entre els carrers Mestre Andreu Lleonart i Jussà, on el 1981 s’hi va urbanitzar la plaça de la Puntaire. LES SOCIETATS RECREATIVES Han estat dues les entitats socioculturals que s’han repartit l’activitat associativa a l’Arboç des que es crearen a finals de segle XIX: el casino Agrícola i el casino Arbosense. Des que s’obriren les Escoles Noves, el poble utilitzava el saló de la planta baixa per organitzar els balls de Festa Major i Fires. La societat Casino Agrícola, formada per petits propietaris i pagesos, es va establir des del 1883 a carrer Jussà, on actualment encara hi ha un local d’esbarjo anomenat l’Agrícol. El Casino Agrícola desenvolupar les seves activitats fins el 1918. La societat Casino Arbosense que agrupava a terratinents i menestrals es va establir al núm. 7 del carrer Major des del 1883. Uns anys més tard , el 1888, inaugurà el local del carrer Major, al costat de l’edifici de l’Ajuntament, on fins ara hi estava instal·lat el cafè de l’Arbosense. Aquest mateix any s’inicià la construcció del teatre annex al carrer de Sant Julià. En aquest local, s’han celebrat durant molts anys balls, representacions de teatre i cinema. Actualment l’Arbosense és de propietat municipal. A més de Casino Agrícola i del Casino Arbosense, existia una altra associació de pagesos que s’anomenava Treballadors del camp. Aquesta associació aixecà el 1928, amb l’aportació dels seus socis, l’edifici situat al núm. 1 del carrer Major, que s’anomenà Societat Agrícola. Durant els anys anteriors a la Guerra Civil la societat va celebrar tot tipus d’activitats, i va ser confiscada el 1939 per l’Estat i clausurada. Més tard els locals van ser adquirits per la Cooperativa Agrícola i la Caixa Rural el 1965 instal·lar les seves oficines. Actualment el local està enrunat i ocupat per un edifici d’habitatges. També la parròquia va construir el seu propi local aixecant el Centre Parroquial el 1930. La construcció d’aquest edifici va significar una forta polèmica entre la població de l’Arboç per les raons exposades en anteriors paràgrafs.

19

LA GIRALDA La família Roquer adquirí el 1897 uns terrenys que havien estat propietat d’un orde religiosa i venuts a conseqüència de la desamortització dels béns de l’església. Part d’aquests terrenys esmentats són els que ocupa actualment l’edifici de la Giralda. En Joan Roquer Marí, fotògraf de professió, descendent de farmacèutics establerts a l’Arboç des de començaments del segle XIX, va ser qui encarregà la construcció de la Giralda. Casat amb Candelària Negrevernis, varen fer el viatge de noces a Andalusia i captivats per l’art islàmic decidiren aixecar el propi habitatge amb aquest estil. Es diu que el mateix Joan Roquer, conjuntament amb el mestre d’obres Antoni Feliu Camps, van traçar les plànols de l’edifici, amb el pretext de reproduir, amb la màxima fidelitat, els monuments andalusos. Amb aquesta intenció es construïren, en escala més reduïda, la torre de la Giralda de la catedral de Sevilla,, el pati dels lleons de l’Alhambra de Granada i el saló d’ambaixadors de l’Alcàsser de Sevilla. L’edifici es construí entre el 1899 i el 1908. L’any 1941 la finca va canviar de propietari. Més tard, el 1981, l’edifici es va tornar a vendre, i actualment està en fase de restauració pel seu nou propietari. L’EDIFICI DE LA RECTORIA L’edifici de la rectoria actual va ser construït l’any 1902. L’edifici de tres plantes va ser projectat per l’arquitecte Eugeni Campllonch seguint l’estil neogòtic. La construcció de l’edifici va comportar la substitució a l’anterior rectoria que amenaçava ruïna. L’edifici anterior ja havia estat objecte de continuades restauracions al llarg de la història, des que l’any 1371 es tenen referències documentals.

20

2. MEMORIA DE LA INFORMACIÓ: ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I L’ENTORN Seguint els criteris i objectius de l’expedient de Declaració BCIN-MONUMENT HISTÒRIC 2.1. DESCRIPCIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I LA CAPELLA DELS DOLORS Dins de la comarca del Baix Penedès es presenta l’església primitiva com a un dels exemples més destacats de construcció conservats. L’església de l’Arboç es troba referenciada documentalment des de finals del segle X. Els elements més primitius conservats corresponen, a la capçalera quadrada, a les tres finestres de doble esqueixada i a la capella de volta de canó, tots els elements en la capella actual dels Dolors. Per altra banda les pintures franco-gòtiques aparegudes en l’absis romànic doten a l’edifici d’una riquesa artística indiscutible que fan de l’església de l’Arboç una referència ineludible en la ruta de les pintures de la transició entre el romànic-gòtic de Catalunya, sobretot tan deficitàries en nombre en les comarques del sud. Les dues capelles gòtiques i la capella romànica conservades, parlen del dinamisme de la vila en el període comprès entre els segles XII i XV, de com el creixement econòmic d’una població es fa palpable en l’església. D’altra banda la bellesa de les capelles, sobretot de la meridional, la qual recau en la seva senzillesa, les converteix en exemple en la vila, de la implantació del nou estil artístic tan adoptat a Catalunya. No podem oblidar la referència a l’església del segle XVII que, malgrat els canvis interiors, ha mantingut la seva fisonomia arquitectònica fins els nostres dies, i que malgrat que en aquest moments no es pot tenir una visió general exterior de l’edifici, és sense cap mena de dubte un edifici de dimensions considerables. El comentat fins aquí ens porta a marcar un primer entorn de protecció que s’ha detallat a la present memòria descriptiva i que recull la redacció d’un estudi tècnic sobre la rehabilitació i protecció de l’entorn de la Capella dels Dolors i de l’església de Sant Julià i la urbanització dels carrers envoltants del municipi de l’Arboç. Aquesta memòria s’ha el.laborat a partir d’una base descriptiva ja existent i s’ha completat i comprovat les dades conegudes a partir dels anàlisis dels diferents aspectes arquitectònics a restaurar i dels immobles i carrers afectats. Aquest estudi es completa amb una documentació fotogràfica de totes les parts i elements de la Capella dels Dolors i l’església de Sant Julià tant com l’entorn afectat, que es presenta a l’annex corresponent. I també s’adjunta la planimetria de l’emplaçament i situació de l’església de Sant Julià, així com la proposta de delimitació de l’urbanització de l’entorn.

21

2.1.1. L’ ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ L’església de Sant Julià és un dels exemples on el pas del temps queda escrit en les modificacions, restauracions, reconstruccions …, en definitiva en l’evolució de l’edifici el qual la converteix, encara avui, en una construcció viva. Com a referència indiscutible dins de l’urbanisme i el tipus de vida en l’època medieval, i fins a ser punt de referència de molts dels actes de la vida actual de la vila de l’Arboç, l’església de Sant Julià és un edifici emblemàtic el qual ha de ser respectat com a memòria viva de la història dels arbocencs així com el seu entorn. No es coneixen ni s’han exhumat vestigis arqueològics d’una església anterior als segles XI-XII a la vila de l’Arboç. La primera noticia de l’existència de l’església es remunta als anys 1136 i 1138, document on es cita com a tal l’església (correspon a un document de donació d’una vinya i d’una peça de terra per part d’un clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’església de Sant Julià). S'ha d’avançar fins a l’any 1174 per a que la vila obtingui el títol de reial atorgat per rei Alfons II. Aquesta primera dada documental es suma a les autoritzacions de Pere I, per tal de celebrar mercat tots els dimarts a partir del 1202 i a la de la celebració d’una fira anual, concessió atorgada l’any 1210.

2.1.1.1. Característiques arquitectòniques En la memòria arquitectònica de l’expedient de declaració de B.C.I.N., redactada per l’Àrea de Planificació i Acció Territorial de la Direcció General de Patrimoni Cultural, es descriu de la següent manera: L’esquema director de la planta té unes característiques molt simples sense que hi hagi en ella més que petits detalls que denotin el seu caire renaixentista. La caixa de murs exteriors recull, com ja feia el gòtic català, els contraforts de la volta principal i forma les diferents capelles, que no es troben comunicades entre si. És una església sense creuer, model en gran part de les esglésies renaixentistes a tota Europa. És d’una sola nau de 40 metres de llargada i 12 d’amplada. Té 12 capelles. El cor està situat als peus de la nau, damunt de la portalada d’accés. L’estil renaixentista de l’edifici es manifesta clarament en la seva façana principal que dóna al Pla de l’Església. Tota la façana és de carreus regulars. La traça té una composició netament vertical amb una sèrie d’elements que reforcen aquesta idea. És d’una façana molt sòbria, en la qual la dimensió horitzontal domina sobre la vertical i en la qual, sota l’excusa de la portalada d’accés i l’ òcul de la planta cor, s’organitza tot un discurs ornamental que basa en el doble pilar, la composició vertical del conjunt.

22

La façana és d’estil renaixement tardà amb detalls barrocs. La portalada, amb arc de mig punt, imposta i guardapols, està concebuda com un arc de triomf i presenta als costats dues fornícules entre un parell de columnes toscanes. La doble arcada interior amb la galeria i la potent cornisa ens tornen a introduir en el Renaixement. Tota l’església està coberta amb una teulada de teula àrab a dues aigües. Hi ha altres elements dignes d’esment per separat de les parts on estan inclosos. entre els que destaquen les pintures del segle XVII que decoren alguna de les voltes de les capelles inferiors. Cronologia de la construcció 1136. Construcció de l’antiga església romànica 1629. Construcció de la nova església renaixentista 1647. Construcció del retaule de l’altar major i de l’orgue 1936. Destrucció parcial de l’església. Reconstrucció per part de l’arquitecte E. Pere Cendonya.

Les obres de construcció de l’església actual s’iniciaren el 23 de gener de 1631 i es perllongaren fins al 18 de febrer de 1647, coincidint els darrers 8 anys de construcció amb la guerra dels Segadors. La relació de les obres es la següent:

• Enderroc de la meitat de l’església romànica conservant la capçalera (amb la seva testera), les sagristies, les capelles gòtiques i la base del campanar romànic.

• Es va construir l’actual volta rodona de rajola vista i que es convertirà en la Capella dels

Dolors (segle XX) sostinguda per dos arcs torals de pedra picada, i usen com a estrep les finestres laterals romàniques que s’obren a l’antiga capçalera. A sobre la volta, la teulada es presenta d’una sola vessant.

• La major part del material provinent de l’enderroc de l’antic temple romànic es destinà a la

construcció de la nova església. El segle XIX va ésser una època de restauracions ,doncs la guerra del Francès va tenir conseqüències nefastes per l’església. Realitzant diverses reparacions en la capella dels Dolors, la qual va quedar molt malmesa. Les característiques de fàbrica de l’església que ha arribat fins els nostres dies que actua com a església parroquial corresponen a l’església del segle XVII. El 22 de juliol de 1936 la seu parroquial va patir un incendi que sols deixa dempeus la nau, fent desaparèixer totes les peces de bens mobles de l’església, entre ells altars, imatges …

23

Durant el segle XX es va realitzar la restauració definitiva a l’interior, a la façana i a altres indrets de la fàbrica actuant amb solucions d’urgència com les tasques de neteja, fonamentació de la nau, col·locació de vidrieres provisionals en les finestres i tapiat de la rosassa de la façana i posteriorment es realitza la neteja de tota la nau i les capelles. Portant-se a terme aquestes actuacions que han configurat l’actual edifici i que es passa a descriure tot seguit:

• FAÇANA: Al timpà de l’arc adovellat de la portalada, l’any 1946 el pintor Lluís Mª Güell pintà

al fresc una escena de la Verge amb Sant Jaume i Sant Ignasi. I s’incorporen dues estàtues en les fornícules de la portalada.

• ALTAR MAJOR: Es troba il·lustrat amb un baldaquí de marbre i bronze neoclàssic que

reposa en el presbiteri projectat per l’arquitecte Pere Cendoya, que està presidit per la imatge de Sant Julià de Frederic Marès. El baldaquí es troba cobert en forma de cúpula i es troba rematat per una creu.

• ESPAIS LATERALS DEL COSTAT ORIENTAL: Son idèntics entre ells pel que fa a l’espai.

De nord a sud son els següents: Capella de Baptisteri, altar de Sant Antoni, entrada de la Capella dels Dolors i confessionari, altar de la Verge de Fàtima, altar de Santa Llúcia i altar del Sagrat Cor.

• ESPAIS DEL COSTAT OEST: Es troben de nord a sud les següents capelles: altar de la

Mare de Déu de Montserrat, altar de Sant Eloi, altar de Sant Josep, altar del Sant Crist, altar de la Verge del Remei i altar de Sant Cristòfor.

2.1.2. LA CAPELLA DELS DOLORS La part més antiga conservada de l’església medieval correspon l’actual capella romànica dels Dolors. La seva construcció l’hem d’emmarcar en l’amplia franja cronològica compresa entre els anys 991 i 1136 , de la que conservem una sala annexa que correspon a la base de l’actual campanar, on resta la imatge de la Pietat.

2.1.2.1. Característiques arquitectòniques Constructivament el campanar es composa d’una base rectangular, amb una coberta de volta de canó de perfil semicircular (la volta sembla arrencar d’una imposta repicada). Els materials emprats son carreus ben escairats i tallats. En el seu tancament de llevant es pot observar un paredat de la cantonada d’una obertura. Per la seva banda, en el mur septentrional s’observa una finestra de doble esqueixada. El tancament est de l’actual capella dels Dolors correspondria amb la capçalera de la primitiva fàbrica, mentre que el mur meridional conservaria un tram, on s’ha pogut constatar una finestra d’estil romànic, la qual no es pot assegurar que pertanyi a la fase romànica a conseqüència de l’alçada a la que es troba ubicada.

24

2.1.2.2. Restauracions realitzades

L’any 1968 es portà a terme la restauració de la Capella dels Dolors. En aquesta intervenció s’enderrocaren els cambrils i els cors del segle XIX i es repicaren guix i calç de les parets. L’execució d’aquestes feines posaren al descobert les pintures franco-gòtiques, i s’adequà la capella per al culte.

2.1.3. LES PINTURES FRANCO- GÒTIQUES En el tancament oriental de la capella dels Dolors es feu la troballa d’un dels millors exemples conservats de la pintura d’estil franco-gòtic o gòtic lineal (les principals característiques són l’existència de contorns resseguits per traços negres, fet que apropa més a un estil romànic que no pas gòtic, i la plasmació de figures allargades i estilitzades). En l’any 1968 foren datades per Dr. Joan Ainaud de Lasarte a principis del segle XIV (Cruañes 1981,34). La vila de l’Arboç a finals del segle XIII i principis del segle XIV, encara que estava immersa en un època d’esplendor econòmica i que l’Arboç seguia estant adscrita com a patrimoni reial, la vila passava de mans en mans a conseqüència de l’estat precari de les arques reials. D’aquesta manera, com a moneda de canvi, l’Arboç abans del 1291 fou donada a l’infant Pere; en l’any 1302 es troba en violari en mas de Guerau de Cervelló; i del 1309 al 1315 la vila es cedida a Sibil.la, comtessa de Pallars. L’última dada de propietat, la referent als comtes de Pallars, ens serveix per poder connectar les pintures de l’Arboç amb les aparegudes en el convent dels dominics a Puigcerdà. En aquella època aquelles terres de la Cerdanya també eren propietat dels mateixos comtes, fet que indica una connexió directa dels dos territoris a inicis del segle XIV. Per altra banda, els dos exemples pictòrics tracten el mateix tema iconogràfic, l’arbre de la vida, fet que encara ens aporta més a pensar en un probable mateix artista: un pintor anònim que es trobaria actiu en el Principat a inicis de segle XIV. Sigui com sigui, estem davant d’unes magnífiques pintures que com ja s’ha comentat són de les millors conservades en el seu estil. Per tal de portar a terme l’execució de les pintures hagueren de tapar la finestra central romànica que es troba a l’antiga capçalera i per altra banda, utilitzaren les finestres laterals com a fornícules (Cruañes 1981,37). Seguidament i amb la tècnica al fresc plasmaren tres registres juxtaposats d’imatges, les quals en conjunt, ocupaven tota la primitiva capçalera romànica, com es detalla a continuació:

• El registre central presenta com ja s’ha dit el tema de “ L’arbre de la vida o de la Creu ”, un tema usat pels franciscans i dominics de les terres catalanes.

• En el registre de la dreta s’il·lustren dues escenes. En primer lloc es “ L’epifania “ i en segon lloc es

presentes dues interpretacions diferents una seria “ La crucifixió “ segons Cruañes i l’altre “ El Davallament de la Creu “ segons Lasarte.

• En el registre esquerre o més septentrional té dos registres horitzontals amb tres escenes en cada

un d’ells, emmarcades per columnes que les separen.

25

• En el registre superior trobem d’esquerre a dreta les següents escenes: “ Sant Joan baptista abandonant als seus pares per anar al desert “ , “ La predicació als animals i la visita de Jesús “ i “ El baptisme per immersió “.

• En el registre inferior es personifica: a “ Sant Joan retraient l’actitud del rei Herodes “ ; la possible

escena del “ Baptisme de Jesus al riu Jordà “ i per últim, “ Aristodem dóna a beure la copa emmetzinada a Sant Joan Evangelista “.

2.1.4. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA 2.1.4.1. ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ VISTA GENERAL DE L’ESGLÈSIA DE “SANT JULIÀ”

26

27

VOLTES DE LA CAPÇALERA I LA NAU ARCS DE LA CAPÇALERA I LA NAU CENTRAL

28

VISTA INTERIOR DE L’ENTRADA A L’ESGLÉSIA

29

FAÇANA ACTUAL

30

FAÇANA DETALLS DE LES COLUMNES DE LA FAÇANA

31

2.1.4.2. LA CAPELLA “DELS DOLORS” CAPELLA “DELS DOLORS” PER L’ EXTERIOR

32

ESCUT EN EL TANCAMENT DE LA CAPELLA “DELS DOLORS”

33

VISTA GENERAL DE LA CAPELLA NORD I DE LES PINTURES FRANCO- GÒTIQUES DE LA CAPELLA “DELS DOLORS”

34

ESCENES DE LAS PINTURES FRANCO- GÒTIQUES

Detall del centurió amb el capmall Dos personates jueus. Un d’ells treu la llengua

35

ESCENES

36

VISTA INTERIOR DE LA CAPELLA SUD, DE LES PINTURES FRANCO- GÒTIQUES I DE L’ARC DE LA CAPELLA “DELS DOLORS”

DETALL DEL TANCAMENT SUD DE LA CAPELLA

37

CAPELLA LATERAL ANNEX A LA CAPELLA “DELS DOLORS”

VISTA DE LA CAPELLA DES DE L’EXTERIOR, BASE DEL CAMPANAR

38

FOTO AÈRIA DE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LA REHABILITACIÓ DEL CONJUNT DE L’ESGLESIA DE SANT JULIÀ I LA CAPELLA DELS DOLORS

39

ESGLÉSIA DE “SANT JULIÀ” I DE LA CAPELLA “DELS DOLORS” I DEL SEU ENTORN IMMEDIAT VISTA AÈRIA DE L’ESGLÉSIA DE “SANT JULIÀ” I DE LA CAPELLA “DELS DOLORS”

40

ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE L’ENTORN DE L’ESGLESIA DE SANT JULIÀ I CAPELLA DELS DOLORS

41

PLAÇA DE LA BADALOTA

VISTA DES DE LA COBERTA DE L’ESGLÉSIA DE LA PART POSTERIOR DE LA PLAÇA D ELA BADALOTA

42

2.2. ENTORN DE PROTECCIÓ En data 23 d’octubre de 2007, la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, va prendre el següent acord: -DOG Núm. 5004-8.11.2007- ACORD GOV/122/2007, de 23 d’octubre, pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Sant Julià, a l’Arboç, i se’n delimita l’entorn de protecció. Per la Resolució CMC/1577/2006, de 17 de maig (DOGC núm. 4894, de 30.5.2007), es va incoar expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de l’església de Sant Julià, a l’Arboç, i es va delimitar el seu entorn de protecció. S’han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d’aquest expedient d’acord amb el que estableixen els articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. A l’expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la tramitació de l’expedient s’han presentat al·legacions que han estat analitzades per la Direcció General del Patrimoni Cultural Català. A proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Govern de la Generalitat de Catalunya ACORDA: —1 Declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Sant Julià, a l’Arboç (Baix Penedès), segons la ubicació i la descripció que consten a l’annex 1 d’aquest Acord. ---2 Delimitar l’entorn de protecció d’aquest monument, que es grafia en el plànol que es publica amb aquest Acord i segons justificació que consta a l’annex 2. —3 Incloure com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l’entorn de protecció. —4 Publicar íntegrament al DOGC i al BOE aquest Acord, de conformitat amb el que preveu l’article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural —5 Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes, o bé, recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos, ANNEX 1 Ubicació i descripció L’edifici objecte d’aquest Acord de declaració de bé cultural d’interès nacional,en la categoria de monument històric, és l’església deSant Julià, al municipi de l’Arboç. La primera notícia de l’existència de l’església de Sant Julià es remunta als anys 1136 i 1138. El mateix criteri de proximitat i control de visuals és aplicable a l’illa edificada definida pel carrer Poeta Joan Margall, carrer Major, plaça Mossèn Gaietà Viaplana, plaça Joan Maragall i el carrer estret que comunica aquestes darreres. Aquesta illa, situada al costat de la façana principal de l’església i entre ella i el carrer Major,forma el lateral de llevant de les perspectives de l’església des del carrer Major i, per tant, cal tenir un control acurat de les intervencions que s’hi portin a terme.

Pel costat de ponent de la plaça de Mossèn Gaietà Viaplana s’incorporen a l’entorn Aquelles parcel·les que o bé físicament donen front a l’edifici des dels carrers Major, Sant Julià i del Nord, o bé queden dintre de les perspectives properes de l’edifici des d’aquests mateixos carrers. Per completar el control de les perspectives de la plaça Mossèn Gaietà Viaplana

43

des del carrer Major s’incorpora la totalitat de parcel·les que donen front a la façana principal del monument i que formen l’illa definida pels carrers Major, Jussà, Mestre Andreu Lleonart i sense nom, així com els números 19 i 21 del carrer Major. Amb aquesta delimitació es garanteix la supervisió de les possibles actuacions a les façanes i envolvents d’aquests edificis, que formen part de les perspectives de la façana principal. A ponent de l’església s’incorpora a l’entorn l’espai ocupat per l’aparcament públic A l’aire lliure atesa la seva proximitat a l’edifici. Es considera que per la seva dimensió és una zona suficientment àmplia com per garantir el correcte manteniment de la imatge de l’església, sense necessitat d’afectar les edificacions veïnes. L’espai obert de l’aparcament públic i la traça del carrer del Nord creen un sistema de perspectives d’especial importància en l’observació de la capçalera i façana de ponent de l’església. Per aquest motiu s’incorporen a l’entorn el conjunt de parcel·les que donen a façana a l’esmentat carrer, ja que qualsevol actuació a les seves façanes i volumetria tindria una repercussió directa sobre aquestes visuals. Per últim, l’entorn també incorpora les parcel·les que donen façana al carrer de Rafael Casanova i a la plaça de la Badalota per garantir el control de les perspectives de la Capella del Sant Crist i de la façana de llevant de l’església. Aquesta afectació es justifica perquè el buit urbà de la plaça d ela Badalota fa que aquestes façanes formin el límit lateral de les perspectives del conjunt des dels diferents punts de vista de l’esmentada plaça i de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer en les direccions nord i oest. A la cantonada entre aquests dos espais s’afecta el volum de l’edificació i no la parcel·la per l’especial forma que té la cantonada, entenent que als efectes de controlar les possibles intervencions que puguin afectar l’església, aquestes només poden referir-se a aquest volum i al fet que, a aquests efectes, és indiferent la forma de la parcel·la. Aquesta delimitació de l’entorn permet garantir la conservació del monument i el seu entorn proper i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb l’edifici, ja sigui físicament o visual. Pel que fa al subsòl de l’entorn, cal controlar les intervencions que s’hi produeixin tant des de la vessant arqueològica, en relació amb possibles troballes relacionades amb el monument, com des de la vessant documental, per la informació històrica que puguin aportar. Per altra banda, en relació amb aquest darrer tipus d’actuacions, la seva afectació sobre les construccions i la seguretat física que requereixen justifiquen per si mateixes la necessitat del control administratiu previ i la seva supervisió per part dels òrgans de control de les intervencions. 2.3. TOPOGRAFIA L’àmbit del Pla Especial de Protecció del conjunt monumental inclou l’Església de Sant Julià , la capella dels Dolors i l’Estudi Vell, està emplaçat en el nucli històric de l’Arboç. Aquest conjunt es situa en la part més alta de la Vila, sobre un turó de formació rocosa. 2.4. SITUACIÓ RESPECTE LA NORMATIVA VIGENT La present memòria està redactat d’acord amb el DL 1/2005 , de 26 de juliol , pel qual s’aprova el text Refòs de la Llei d’Urbanisme, article 67, al “Pla General Municipal d’Ordenació de l’Arboç”, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de 9 d’octubre de 1985 i a la modificació puntual del Pla General d’ordenació urbana de l’Arboç Protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la Capella dels Dolors., aprovat definitivament per la CUT en sessió de 22-09-2004. Aquest Pla Especial es tramita conjuntament amb la Modificació Puntual del Pla General en la que es proposa defineix l’àmbit del Pla Especial de protecció de l’entorn del B.C.I.N. – Monument històric Església de Sant Julià.

44

1) Definició de l’àmbit del Pla Especial Aquest àmbit ve definit en el plànol 0 i coincideix amb l’àmbit establert per la resolució CMC/1577/2007, de 17 de maig, del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, per la qual s’incoa expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de l’església de Sant Julià, a l’Arboç, i de delimitació del seu entorn de protecció. 2) Determinacions que ha de contenir el Pla Especial El Pla Especial contindrà els documents establerts en l’article 94 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. En concret: a) Memòria, estudis justificatius i complementaris. b) Plànols d’informació i d’ordenació c) Normes Urbanístiques d) Informe mediambiental En el document a) es fixa la necessitat de prestar especial atenció a les bases informatives, d’anàlisi i justificatives:

- Descripció, anàlisi física i estat de conservació. - Informació històrica i documental - Estructura de la propietat - Qualificacions urbanístiques - Proteccions existents - Usos originaris i evolució d’usos - Objectius i criteris d’ordenació - Anàlisi i justificació de l’ordenació proposada - Anàlisi i delimitació de les àrees i elements de protecció estricta i categories de protecció. - Criteris d’actuació en l’edificació i la urbanització

La Modificació del Pla General defineix un nou article de les normes urbanístiques del Pla General d’Ordenació i és el següent. Article 57 bis PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE L’ENTORN DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I LA CAPELLA DELS DOLORS.

1. Amb l’objecte d’establir les condicions necessàries d’ordenació i d’edificació que garanteixin la protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors, l’Ajuntament formularà en el termini màxim d’un any, des de l’aprovació definitiva de la present Modificació Puntual, el corresponent Pla Especial de Protecció.

2. La present Modificació de planejament delimita expressament i amb aquesta denominació l’àmbit del sector subjecte a Pla Especial de Protecció, el qual es grafia en el plànol núm. 0 “Proposta d’ordenació. Àmbit del sector subjecte a Pla especial de Protecció”

3. Sense perjudici del que determina la legislació urbanística vigent, el Pla especial de Protecció haurà de contenir com a mínim els documents següents:

a) La memòria i els estudis justificatius i complementaris que siguin necessaris, amb especial atenció a allò que seran les bases informatives, d’anàlisi i justificatives.

- Descripció, anàlisi física i estat de conservació. - Informació històrica i documental - Estructura de la propietat - Qualificacions urbanístiques - Proteccions existents - Usos originaris i evolució d’usos

45

- Objectius i criteris d’ordenació - Anàlisi i justificació de l’ordenació proposada. - Anàlisi i delimitació de les àrees i elements de protecció estricta i categories de

protecció - Criteris d’actuació en l’edificació i en la urbanització

b) Plànols d’informació i d’ordenació c) Normes urbanístiques d) Informe Mediambiental.

4. El Pla Especial de Protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors es tramitarà conjuntament amb la Modificació de planejament general que del contingut del mateix es derivi recollida en el POUM, actualment en tramitació.

46

2.4. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA I ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

P.1 EMPLAÇAMENT E:1/50.000

47

P.2 SITUACIÓ

48

P.3 DELIMITACIÓ DE L ‘ENTORN DE PROTECCIÓ EXPEDIENT DE DECLARACIÓ DE BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL, EN LA CATEGORIA DE MONUMENT HISTÒRIC, DE L’ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ, A L’ARBOÇ.

49

P.4 PLANEJAMENT VIGENT PLA GENERAL

SISTEMES DE ZONIFICACIÓ

50

3 MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ a) JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DEL PLA ESPECIAL

L’objecte del Pla Especial es protegir el conjunt arquitectònic format per l’església de Sant Julià, Capella dels Dolors i Estudi Vell i el seu entorn. En data 17 de maig de 2007 el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació va resoldre la incoació de l’ expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de l’església de Sant Julià, a l’Arboç, i de delimitació del seu entorn de protecció. En l’informe proposta de l’expedient, el Director General de Patrimoni Cultural fa les següents consideracions: L’element objecte d’aquest expedient de declaració com a bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, és l’església de Sant Julià a l’Arboç, que es troba ubicada al carrer Major, al sector nord-est del nucli antic de la població de l’Arboç. L’església és un dels exemples de la implantació del renaixement que incorpora elements decoratius, estructurals i constructius renaixentistes i detalls barrocs. Té una única gran nau de planta rectangular de 40 m. de llarg i 12 d’ample amb 12 capelles laterals i una façana sòbria de carreus regulars de pedra amb elements decoratius barrocs, amb coberta de teula a dues aigües. Destaquen com elements més rellevants el traçat d ela seva planta i les invariants tipològiques i arquitectòniques de l’estil renaixentista així com les notables pintures gòtiques del segle XIV de la capella dels Dolors. La situació d’aquest monument és una fita que configura una imatge paisatgística d’interès dins del marc urbà i territorial i comarcal que li dóna suport. Al mateix temps la relació entre aquest monument i l’espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental que al llarg del temps ha donat una gran entitat arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població de l’Arboç. Per garantir la protecció integral d’aquest indret es fa necessari delimitar un espai que suposi un instrument suficient per preservar els valors ambientals, paisatgístics i culturals d’aquest immoble. En la proposta incoa expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric i delimita l’entorn de protecció del monument esmentat. En l’expedient de declaració del BCIN en l’apartat 3.b. Delimita l’entorn de protecció. En concret: L’entorn de protecció 3.b. L'entorn de protecció. Delimitació 3.b.1. Delimitació La Llei 9/1993, en el seu article 11.1.b), estableix l'opció de delimitar l'entorn necessari per a la protecció adequada del bé, constituït per l'espai que li dóna suport ambiental. Atesa la conveniència de fer-ne ús per tal de potenciar la protecció integral del monument, es defineix l'àrea delimitada com a entorn de protecció de l’Església de Sant Julià, a L’Arboç (Baix Penedès), tot valorant i tenint en compte els següents conceptes: a) Interès social: per tal de permetre la visualització del bé immoble des dels espais accessibles. b) Valoració paisatgística: s'ha estudiat i valorat la relació del bé immoble amb el paisatge, la

seva silueta i altres components bàsics com les edificacions adjacents o aïllades, xarxa viària, espais lliures, topografia i elements pertorbadors.

51

c) Anàlisi de l'ordenació territorial i urbanística: s'ha estudiat i valorat la zona urbana actual, la històrica, les previsions conegudes de desenvolupament futur, la vialitat i les parcel·lacions així com la qualificació urbanística.

d) Documentació històrica gràfica i documental: que ha permès conèixer i valorar la relació del bé

immoble amb el territori a través del temps i conèixer l'evolució del paisatge, i de les edificacions de l'entorn.

e) Anàlisi de l'espacialitat entesa com l'estudi dels àmbits existents i les incidències que poden tenir

les noves actuacions previstes pel planejament i previsibles, així com la incidència de les noves actuacions no previstes pel planejament.

f) Anàlisi arquitectònica: que ha permès conèixer i estudiar les preexistències de tipologies,

materials, façanes, color, textures, proporcions de buits i obertures, etc. g) Anàlisi de la xarxa viària i les infrastructures de transport actuals i previstes, i de les incidències

que tenen en el paisatge el seu traçat, materials i textures d'execució i elements de senyalització així com les zones de vianants i les àrees d'aparcaments actuals i futures.

h) Valoració dels components sentimentals per a la població com són els visuals, itineraris i

ambients habituals així com els espais d'especial rellevància o interès; i l'estat de conservació i usos de les edificacions i dels espais públics i privats de l'entorn.

Aquesta llista de conceptes tot i que és llarga, no és exhaustiva, però és un recull d'aquells aspectes que s'han considerat bàsics. Nombrosos factors incideixen i poden incidir i cal tenir-los present per aconseguir que aquest bé immoble es pugui transmetre en les millors condicions a les generacions futures. Un cop analitzats i valorats aquests factors en base a la documentació recollida i prèvia observació del lloc, s'ha fixat l'àrea delimitada com a entorn de protecció. La delimitació d’entorn té com a finalitat controlar la relació entre l'Església i els edificis i espais que l'envolten per tal de mantenir els invariants que caracteritzen el teixit urbà on es troba. Ordre de prelació: en cas de contradicció preval la referència gràfica a qualsevol altra. L’entorn de protecció de l’Església de Sant Julià consta grafiat en el plànol número 0 del present expedient, té forma irregular i es correspon amb la següent descripció, recorreguda en sentit horari: el punt inicial es troba a la intersecció de l’eix de l’Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer amb l’eix del Carrer Major; a partir d’aquest punt, l’entorn segueix successivament els eixos dels Carrers Major, Jussà i Mestre Andreu Lleonart fins la prolongació de la línia de separació entre les parcel·les 3 i 3A d’aquest darrer carrer. En aquest punt, l’entorn gira en direcció nord i segueix aquesta línia de separació fins trobar altra cop l’eix del Carrer Major; continua per aquest eix en direcció oest fins trobar la prolongació de la línia de separació entre les parcel·les número 24 i 26 (edifici seu de l’Ajuntament), per on segueix en direcció nord creuant el Carrer de Sant Julià i continuant per la línia de separació entre les parcel·les números 2 (solar utilitzat com aparcament públic) i 4 d’aquest carrer fins trobar l’eix del Carrer de Rafael de Casanova. En aquest punt segueix el perímetre de la parcel·la número 37 del carrer, primer pel costat de ponent i desprès pel seu límit posterior, i continua pels límits posteriors de les parcel·les números 8, 10, 12, 14 i 16 del Carrer del Nord; segueix el límit nord de la parcel·la número 16 fins trobar l’eix del Carrer del Nord, que segueix breument en direcció nord fins trobar l’eix del Carrer Enric Prat de la Riba; segueix aquest eix en direcció est fins la prolongació de la línia de separació entre

52

les parcel·les números 5 i 3 d’aquest carrer. En aquest punt l’entorn continua pels perímetres interiors de les parcel·les números 5 del Carrer d’Enric Prat de la Riba i 49 i 51 del Carrer de Rafael de Casanova fins trobar la línia de separació entre aquesta parcel·la i la número 53 del mateix carrer. A partir d’aquí la delimitació segueix la part posterior de l’edificació del número 53 i la separació entre els edificis núm. 42 i 44 de l’Avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer. L’entorn segueix la prolongació d’aquesta línia en direcció nord-est fins trobar l’eix de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer, on gira en direcció sud-est, seguint-lo fins el punt inicial, on es tanca la delimitació.

Inclou, per ordre alfabètic de carrers, els següents elements urbans: • Antonio Machado, Plaça: - Aparcament públic, situat al solar de la parcel·la número 26 del Carrer de Rafael de Casanova. També dona front al Carrer de Sant Julià, 2 • Badalota, Plaça de la: - Finca núm. 1: actualment és un solar. Dona façana al Carrer Major - Finca núm. 2-3 - Finca núm. 4-5 - Finca núm. 6 • Enric Prat de la Riba, Carrer: - Finca núm. 5-7: té façana al Carrer Rafael de Casanova, 45 i fa cantonada amb el Carrer del Nord, s/n - • Joan Maragall, Carrer: - Finca s/n: fa cantonada amb Carrer Major, 6 - Finca s/n: fa cantonada amb Carrer Major, 8 i amb Plaça Joan Maragall, s/n • Joan Maragall, Plaça: - Finca núm. 3-3A: adossada a la Capella dels Dolors - Finca núm. 4: dona façana al Carrer Major,10 - Finca núm. 5 - Finca s/n: fa cantonada amb Carrer Major, 8 i Carrer Joan Maragall • Jussà, Carrer: - Finca sense núm.: edifici en cantonada als carrers Jussà, 9 i Major, 13. És la rectoria de

l’Església. • Major, Carrer: - Finca núm. 2: actualment és un solar - Finca núm. 4: actualment és un solar - Finca núm. 6: edifici en cantonada al Carrer Joan Maragall - Finca núm. 8: edifici en cantonada al Carrer i Plaça Joan Maragall - Finca núm. 10: dona façana, amb el número 4, a la plaça sense nom situada a llevant de la

Capella dels Dolors - Finca núm. 12-14: dona façana al carreró sense nom situat a llevant de la façana principal

de l’Església i fa cantonada amb la Plaça de Mossèn Gaietà Viaplana - Finca núm. 13: edifici en cantonada al Carrer Jussà i façana al Carrer Mestre Andreu

Lleonart, 9. És la rectoria de l’Església. - Finca núm. 15: edifici amb façana al Carrer Mestre Andreu Lleonart, 7-7A. La parcel·la fa

cantonada al carreró sense nom situat entre els carrers Major i Mestre Andreu Lleonart

53

- Finca núm. 17: edifici en cantonada al carreró sense nom situat entre els carrers Major i Mestre Andreu Lleonart

- Finca núm. 18: edifici en cantonada a la Plaça de Mossèn Gaietà Viaplana. La parcel·la dona façana al Carrer del Nord, en el tram d’aquest carrer situat enfront de la cantonada sud-oest de l’Església

- Finca núm. 19: edifici amb façana al Carrer Mestre Andreu Lleonart, 5. La parcel·la fa cantonada al carreró sense nom situat entre els carrers Major i Mestre Andreu Lleonart. En obres el mes d’octubre de 2005.

- Finca núm. 20 - Finca núm. 21: edifici amb façana al Carrer Mestre Andreu Lleonart, 3-3A. - Finca núm. 22 - Finca núm. 24: dona façana al Carrer de Sant Julià, 3 • Mestre Andreu Lleonart, Carrer: - Finca núm. 3-3A: edifici amb façana al Carrer Major, 21. Dona front a la Plaça de la

puntaire. - Finca núm. 5: edifici amb façana al Carrer Major, 19. La parcel·la fa cantonada al carreró

sense nom situat entre els carrers Major i Mestre Andreu Lleonart. En obres el mes d’octubre de 2005.

- Finca núm. 7-7A: edifici amb façana al Carrer Major, 15. La parcel·la fa cantonada al carreró sense nom situat entre els carrers Major i Mestre Andreu Lleonart

- Finca núm. 9: edifici en cantonada al Carrer Jussà i façana al Carrer Major, 13. És la rectoria de l’Església.

• Mossèn Gaietà Viaplana, Plaça de • Mossèn Cinto Verdaguer, Avinguda: - Finca núm. 44: edifici en cantonada al Carrer de Rafael de Casanova • Nord, Carrer del: - Finca s/n: edifici en cantonada a la Plaça de Mossèn Gaietà Viaplana i Carrer Major, 18 - Finca s/n: aparcament públic, amb façana als Carrers de Rafael de Casanova, 26 i Sant

Julià, 2 - Finca s/n: fa cantonada amb Carrer Rafael de Casanova, 45 i té façana al Carrer d’Enric

Prat de la Riba, 5-7 - Finca núm. 6: edifici en cantonada amb el Carrer de Rafael de Casanova, 39-43 - Finca núm. 8 - Finca núm.10 - Finca núm.12 - Finca núm.14 - Finca núm.16 • Rafael de Casanova, Carrer: - Finca núm. 26: aparcament públic, amb façana als Carrers del Nord i Sant Julià, 2 i a la

Plaça d’Antonio Machado - Finca núm. 37 - Finca núm. 39-43: edifici en cantonada al Carrer del Nord, 6 - Finca núm. 45: edifici en cantonada al Carrer del Nord, s/n. Té façana al carrer d’Enric Prat

de la Riba, 5-7 - Finca núm. 47 - Finca núm. 49

54

- Finca núm. 51 - Finca núm. 53-57: edifici en cantonada a l’Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, 44 • Sant Julià, Carrer: - Finca núm. 1: edifici en cantonada al Carrer del Nord, en el tram d’aquest carrer situat

enfront de la cantonada sud-oest de l’Església. Edifici modernista amb un pati davant la casa - Finca núm. 2: solar ocupat per un aparcament públic, amb façana als Carrers de Rafael de

Casanova, 26, del Nord i a la Plaça d’Antonio Machado - Finca núm. 3: dona façana al Carrer Major, 24 • Sense nom, Carreró situat entre els carrers Major i Mestre Andreu Lleonart: - Finca s/n: edifici en cantonada al Carrer Mestre Andreu Lleonart, 7-7A i amb façana al

Carrer Major, 15 - Finca s/n: edifici en cantonada al Carrer Major, 17 - Finca s/n: edifici en cantonada als carrer Mestre Andreu Lleonart, 5 i Major, 19. En obres el

mes d’octubre de 2005. Queden inclosos dintre de l’entorn tots els espais públics (Plaça de la Badalota, Plaça de Joan Maragall, Plaça de Mossèn Gaietà Viaplana, aparcament situat a ponent de l’Església, Plaça d’Antonio Machado, passos entre aquests espais, carrers, voreres, etc) i privats (pati situat a llevant de l’església) inclosos dintre del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. 3.b.2. Justificació La definició d’un entorn de protecció al voltant de l’Església de Sant Julià, a l’Arboç (Baix Penedès), es presenta com el millor instrument per a garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles. Aquesta figura legal considera i incorpora, des de la seva pròpia definició, les interaccions del monument amb cada un dels elements del seu entorn, així com la relació entre ells. És, doncs, una eina de protecció global, valorativa de la realitat, amb la clara intencionalitat de conservar en les millors condicions possibles el llegat patrimonial inherent al monument. La materialització d’aquestes intencions vol assolir l’equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció al voltant del monument que garanteixi suficientment el control sobre el seu entorn i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament indispensables per a la seva correcta percepció. L’entorn es defineix seguint tres criteris bàsics: - controlar, en relació als espais esmentats i al propi monument, l’afectació de les possibles

actuacions en els edificis adjacents o confrontants als mateixos - controlar les perspectives de l’Església des dels espais públics que l’envolten - per a portar a terme la delimitació es considera com a unitat bàsica la parcel·la urbanística,

excepte en algun cas excepcional en que justificadament s’opta per una altra solució. Veurem a continuació la justificació dels elements urbans incorporats a l’entorn de protecció, recorreguts en el sentit de les agulles del rellotge. L’església de Sant Julià es troba formant part d’una illa edificada situada a un extrem del nucli antic de l’Arboç. Aquesta situació i les seves considerables dimensions li atorguen una gran preeminència en les vistes generals del poble , especialment des dels punts de vista situats a llevant de la població. Aquest fet, i la proximitat física i visual de les edificacions que formen part d’aquesta illa

55

justifiquen la inclusió d’aquestes edificacions a l’entorn de protecció. És evident que qualsevol actuació dintre d’aquesta illa té una incidència directe sobre l’església.

El mateix criteri de proximitat i control de visuals es aplicable a l’illa edificada definida pel carrer Poeta Joan Maragall, Carrer Major, Plaça de Mossèn Gaietà Viaplana, Plaça Joan Maragall i el carrer estret que comunica aquestes darreres. Aquesta illa, situada al costat de la façana principal de l’església i entre ella i el Carrer Major, forma el lateral de llevant de les perspectives de l’església des del Carrer Major i, per tant, cal tenir un control acurat de les intervencions que s’hi portin a terme. Pel costat de ponent de la Plaça de Mossèn Gaietà Viaplana s’incorporen a l’entorn aquelles parcel·les que o bé físicament donen front a l’edifici des dels carrers Major, Sant Julià i del Nord, o bé queden dintre de les perspectives properes de l’edifici des d’aquests mateixos carrers. Per completar el control de les perspectives de la Plaça Mossèn Gaietà Viaplana des del Carrer Major s’incorpora la totalitat de parcel·les que donen front a la façana principal del monument i que formen l’illa definida pels carrers Major, Jussà, Mestre Andreu Lleonart i sense nom i les números 19 i 21 del Carrer Major. Amb aquesta delimitació es garanteix la supervisió de les possibles actuacions a les façanes i envolvents d’aquests edificis, que formen part de les perspectives de la façana principal. A ponent de l’església s’incorpora a l’entorn l’espai ocupat per l’aparcament públic a l’aire lliure degut a la seva proximitat a l’edifici, considerant que per la seva dimensió és una zona suficientment amplia com per garantir el correcte manteniment de la imatge de l’església, sense necessitat d’afectar les edificacions veïnes. L’espai obert creat per l’aparcament públic i la traça del Carrer del Nord creen un sistema de perspectives d’especial importància en la observació de la capçalera i façana de ponent de l’església. Per aquest motiu s’incorporen a l’entorn el conjunt de parcel·les que donen façana a l’esmentat carrer, ja que qualsevol actuació a les seves façanes i volumetria tindria una repercussió directe sobre aquestes visuals. Per últim l’entorn també incorpora les parcel·les que donen façana al Carrer de Rafael Casanova i a la Plaça de la Badalota per garantir el control de les perspectives de la Capella del Sant Crist i de la façana de llevant de l’església. Aquesta afectació es justifica perquè el buit urbà de la Plaça de la Badalota fa que aquestes façanes formin el límit lateral de les perspectives del conjunt des dels diferents punts de vista de l’esmentada Plaça i de l’Avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer en les direccions nord i oest. A la cantonada entre aquests dos espais s’afecta el volum de l’edificació i no la parcel·la per la especial forma que té la cantonada, entenent que als efectes de controlar les possibles intervencions que puguin afectar a l’església, aquestes només poden referir-se a aquest volum i al fet que, a aquests efectes, és indiferent la forma de la parcel·la. Aquesta delimitació de l’entorn permet garantir la conservació del monument i el seu entorn proper i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb l’edifici, ja sigui física o visualment. Pel que fa al subsòl de l’entorn, cal controlar les intervencions que s’hi produeixin tant des de la vessant arqueològica, en relació a possibles troballes relacionades amb el monument, com des de la vessant documental, per la informació històrica que puguin aportar.

56

Per altra banda, en relació a aquest darrer tipus d’actuacions, la seva afectació sobre les construccions i la seguretat física que requereixen justifiquen per sí mateixes la necessitat del control administratiu previ i la seva supervisió per part dels òrgans de control de les intervencions.

3.b.3. Criteris d'intervenció D'acord amb el que estableix l'article 35.3 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, el volum, la

tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d'escombraries, runa o deixalles. El règim d’autoritzacions està regulat pels articles 30, 33 34i 36 de la Llei 9/1993.

57

3.2.OBJECTIUS I CRITERIS DE L’ORDENACIÖ

1.El Pla General vigent classifica com sòl urbà l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors, aixícom tot l’àmbit objecte d’aquest Plà especial. La qualificació urbanística que el Pla Generaldetermina per a l’església de Sant Julià i la capella dels Dolors és de Sistema Generald’equipaments (clau E).

Es proposa:1. L’ ordenació dels espais adjacents al conjunt arquitectònic, que actualment estàqualificat com equipament es canvia a espai viari quedant lliure d’edificacions.Aquest espai adjacent, desprès d’enderrocar les edificacions existents s’urbanitzaràampliant la plaça de la Badalota al nivell superior.Des d’un punt de vista urbà, aquesta ampliació s’unirà mitjançant una escalinata amb laplaça de la Badalota, oferint un mirador cap a Montserrat.Al mateix temps s’emfasitzarà el conjunt des de l’arribada del camí del Cementiri des deVilafranca del Penedès, eix de gran importància, històrica.Aquestes actuacions permetran independitzar el conjunt, donant una visió en perspectivadel conjunt arquitectònic des de la seva base.Per aconseguir aquesta finalitat és necessari:• Afectar set finques. D’aquestes 2 van enderrocades i 5 finques formalitzen un polígon

d’actuació urbanística amb la finalitat de repartiment de beneficis i càrregues, i cessióde 67,33 m2, com espais lliures, per integrar-se en la plaça superior base delcampanar.

• D’altra banda es proposa un tractament unitari del paviment, amb eliminació de lesvoreres, continuant el tractament utilitzat en l’ urbanització de la plaça de MossènGaietà Vilaplana situada en la façana principal, pavimentada recentment.

• La Modificació Puntual del Pla General d’ordenació urbana de L’Arboç Protecció del’entorn de l’església de Sant Julià i la Capella dels Dolors, aprovat definitivament per laCUT de 22-09-2004 permet tramitar aquest Pla Especial amb la Modificació deplanejament General que del contingut del mateix es derivi. Aquestes modificacionss’incorporen en el POUM, actualment en tramitació.

A. Modificacions del Pla General i recollides en el POUM

1. Les finques qualificades actualment com equipament adjacents al conjunt de l’església deSant Julià, Capella dels Dolors i Estudi Vell es mantindran lliure d’edificacions, modificantla qualificació actual de Sistema general d’Equipaments a Sistema general d’Espaislliures i zones verdes, com a base i espai complementari lliure de l’actual equipament. Enconcret les finques 1, 6 i 7(veure plànol P.5. )

2. La finca situada a plaça Joan Maragall 5, qualificada com equipament en el Pla General(CUT 1985) actualment sense edificar s’incorpora en un polígon d’actuació urbanísticaamb un canvi d’ús d’equipaments a residencial.

3. Les finques situades en plaça Badalota,1, c/ Major, 2, c/ Major,4 passen a formar parttambé del mateix polígon d’actuació urbanística.

4. La definició del Polígon d’Actuació Urbanística coma sòl urbà consolidat amb la finalitatde cessió dels espais afectats per Sistema general d’espais lliures i endreçar el volum del’edificació, Plaça Joan Maragall- Plaça Badalota queda que compren les finques de:

58

• Plaça Joan Maragall núm. 5 • Plaça Badalota núm. 1 • C/ Major, núm. 2 • C/ Major, núm. 4 Per concedir llicències d’edificació és necessari prèviament procedir al desenvolupament del corresponent projecte de reparcel·lació.

59

B. Dins de l’àmbit del Pla Especial es posarà especial atenció a les intervencions que es realitzin en els edificis, sobretot les façanes.

Per aquest motiu es cataloguen en quatre categories dins del Pla.

60

ELS OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ

a. Necessitat d’un ordre en l’edificació i espais adjacents a l’església de Sant Julià.

D'acord amb el que estableix l'article 35.3 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, el volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d'escombraries, runa o deixalles.

b. Cercar una correcta relació entre l’actual plaça de la Badalota i el monument.

Per aconseguir aquest objectiu es proposa alliberar la part superior de la plaça Badalota. Enderrocant l’edifici del centre parroquial traslladant les seves activitats al futur Centre Polivalent actualment en construcció.

c. Aconseguir donar continuïtat a la tram del nucli antic.

d. Proposar una nova illa de construcció e. Crear una connexió peatonal en tota la base del monument.

1.

Per assolir l’ordenació calen diferents operacions que es poden definir com: 1. Alliberament de tot l’espai cap el Nord del conjunt arquitectònic de Sant Julià qualificat pel Pla

General com equipament. Cal expropiar les finques privades i posteriorment enderrocar-les previ estudi històric de les mateixes. Així com un estudi arqueòlogic del subsòl.

2. Desenvolupament de l’Unitat d’Actuació UA1 regulant les visuals amb els limits establerts a les alçades reguladores i a les ordenances d’aplicació.

3. Desenvolupament del projecte d’urbanització de tot l’entorn. 4. Amb la finalitat de millorar el paisatge de l’entorn es proposen en aquest Pla Especial un

seguit de requeriments per la redacció dels projectes tècnics en la solicitud de les llicències d’obres.

61

ÀMBIT DEL SECTOR SUBJECTE PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

62

PLANEJAMENT PROPOSAT PLA ESPECIAL SISTEMES I ZONIFICACIÓ

63

64

FINQUES AFECTADES

P.7 FITXES CADASTRALS DE LES FINQUES AFECTADESF FINCA 1

FINCA 2

65

FINCA 2

66

FINCA 3

67

FINCA 4

68

FINCA 5

69

FINCA 6

70

FINCA 7

71

IDENTIFICACIÓ FOTOGRAFICA DE FINQUES AFECTADES FINCA 1

FINCA 2

72

FINCA 3

FINCA 4

73

FINCA 5

FINCA 6

74

FINCA 7

75

P. 7 ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE L’URBANITZACIÓ

76

77

78

79

Així com part de la finca propietat de l’arquebisbat i grafiada en la fitxa de la finca 23, actualment un teatre, edifici construït a inicis del Segle XX, actualment molt degradat, de manera que permeti realitzar l’ordenació de l’espai de la façana est del conjunt monumental.

L’edifici del centre quedarà afectat per l’enderroc alliberant la façana de l’Estudi Vell del conjunt arquitectònic de Sant Julià, part de la finca 25.

Aquests espais descrits en aquest apartat 1 i tots els espais que en l’actualitat ja estan sense edificar i qualificats com entorn mes immediat del conjunt arquitectònic de Sant Julià, i es qualificaran com a Sistema General d’Espais lliures i zones verdes.

80

S’estableix un Polígon d’actuació urbanística format per les següents finques identificades anteriorment amb la fitxa cadastral.

81

d) SISTEMA D’ACTUACIÓ. GESTIÓ URBANÍSTICA

SISTEMA D’EXPROPIACIÓ per les finques Cal expropiar les finques de propietat particular que quedin afectades per l’execució d’aquest Pla

Especial i qualificades com a sistema d’espais lliures i zones verdes.En concret les finques 7,6 i 1. La finca número 1 s´ha efectuat una permuta i ja és de propietatmunicipal.

SISTEMA DE COMPENSACIÓ per les finques 2, 3 , 4 I 5.

FINQUES AFECTADES

82

e) QUADRE DE DADES SUPERFÍCIE DE SÒL. QUADRE RESUM

5.- PLA D'ETAPES Es desenvoluparà en dues etapes que inclourà el conjunt de les obres d'urbanització i les expropiacions. La primera etapa finalitzarà com a màxim abans de finalitzar el 2.009 i incloure totes les zones incloses parcialment o totalment en altres projectes d’urbanització en concret la Plaça de Badalota, Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, carrer Rafael de Casanovas, carrer Sant Julià i carrer Nord. La segona etapa finalitzarà com màxim abans del 2.011 i inclourà la totalitat de la plaza de la Badalota, un cop expropiades les propietats de l’arquebisbat a enderrocar. El termini total d'execució de la totalitat de les obres com a màxim és considera en cinc anys a partir de l’aprovació definitiva. El corresponent Projecte d'Urbanització Complementari es redactarà amb l'antelació necessària perquè les obres a que es refereix es puguin realitzar dintre d'aquest termini. Tots aquests terminis es poden escurçar en funció de les disponibilitats financeres de l’Ajuntament.

6.- ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER. Tot procés de planejament ha de verificar la viabilitat econòmica de les seves determinacions, en el sentit d'ajustar i fer coherents la inversió econòmica necessària per assolir els objectius i els recursos disponibles. D'acord amb aquest precepte, el present Pla Especial realitza una avaluació econòmica dels costos derivats de les expropiacions i de l'execució de les obres d'urbanització. No es contemplen ni quantifiquen totes aquelles obres i actuacions que, tot i ser imprescindibles per a la implantació o correcte subministrament dels serveis detallats, són fora del seu àmbit físic i responen en cert grau a instal·lacions públiques o millores d'abast ciutadà. La determinació, quantificació i repercussió d'aquestes actuacions es realitzaran d'acord amb la Normativa Municipal i la legislació vigent. El resum de superfícies es:

Es passa a realitzar la valoració dels diferents conceptes. 1. Obra d’urbanització i obra civil amb enderroc finques afectades 2. Valor d’expropiació

1. Obra d’urbanització i obra civil amb enderroc finques afectades. Paral·lelament a aquest Pla Especial s´ha redactat el projecte d’urbanització de l’entorn de l’església de Sant Julià. Amb un pressupost total de 1.600.504,21 euros Amb el següent resum de pressupost d’execució material desglossat per carrers:

LLISTAT DE PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL FASE 1 i 2 FASE 1 958.927,24 € 1. RAFAEL DE CASANOVAS 267.387,41 € 24,04% 2. C/ SANT JULIÀ 210.069,28 € 18,89% 3. C/ NORD 141.328,45 € 12,71% 4. MOSSÈN CINTO VERDAGUER 202.388,33 € 18,20% 5. PLAÇA BADALOTA 137.753,77 € 12,39% FASE 2 153.198,61 € 6. PL. BADALOTA 153.198,61 € 13,78% TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 1.112.125,85 € Puja el Pressupost d'Execució Material de les fases 1 i 2 a l'expressada quantitat de UN MILIÓ CENT DOTZE MIL CENT VINT-I-CINC EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS. (1.112.125,85 €)

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ FASE 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL............................................................................... ……..958.927,24 €

13% Despeses Generals sobre 958.927,24 € .................................. 124.660,54 € 6 % Benefici industrial sobre 958.927,24 € .......…….......................... 57.535,63 € Subtotal ................... ……………………………………………………1.141.123,41 € Honoraris redacció de projecte : .....................................................................................………………... 10.346,96 € Honoraris direcció d'obra : ....................................................……........ 10.346,96 € Subtotal .............……………………………………………………....... 1.161.817,34 €

16 % IVA sobre 1.161.817,34 € ..................................................….... 185.890,77 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE .....................................1.347.708,11 € PRESSUPOST SERVEIS AFECTATS, COMPANYIES ………............. 37.485,69 € PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ......1.385.193,80 €

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ FASE 2

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL............................................................................ 153.198,61 €

13% Despeses Generals sobre 153.198,61 € .................................. 19.915,82 € 6 % Benefici industrial sobre 153.198,61 € ......................................... 9.191,92 € Subtotal ........................................................................................... 182.306,35 €

Honoraris redacció de projecte : ......................................................... 1.653,04 € Honoraris direcció d'obra : .................................................................. 1.653,04 € Subtotal ........................................................................................... 185.612,42 €

16 % IVA sobre 185.612,42 € ........................................................... 29.697,99 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE .................................. 215.310,41 €

PRESSUPOST SERVEIS AFECTATS, COMPANYIES ......................... 0,00 € PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ...215.310,41 €

El pressupost d'execució per contracte d'aquestes obres de la fase 2, ascendeix a

DOS-CENTS QUINZE MIL TRES-CENTS DEU EUROS AMB QUARANTA-UN CÈNTIMS. (215.310,41 €.).

EL PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ FASE 1 MÉS LA FASE 2 ASCENDEIX A 1.600.504,21 EUROS

2. Valor d’expropiació Les finques afectades son: - Finca 1 situada en plaça de la Badalota n. 4 i 5 amb referència cadastral 31966002CF8639E0001TY

La superfície de la parcel.la és 344 m2 amb una superfície afectada de 344 m2

- Finca 6 situada a plaça Maragall n. 3 amb referència cadastral 3196608CF8639E0001DY La superfície de la parcel.la és de 195 m2 amb una superfície afectada de 76,97 m2- actualment bar del Teatre Centre i propietat de l’Arquebisbat de Tarragona

- Finca 7 situada en plaça Mossèn Gaietà n. 16 amb referència cadastral 3196601CF8639E0001LY La superfície de la parcel.la és de 2.028 m2 amb una superfície afectada de 537,04 m2 –

actualment Teatre Centre i propietat de l’Arquebisbat de Tarragona.

Estimació dels valors de l’expropiacions de les finques: - Finca 1 plaça Badalota núm. 4,5 , d’acord amb la tasació realitzada per TINSA

-1. Indemnització per trasllat de l’activitat del negoci, per deixar d’arrendar l’immoble Badalota 5 i per deixar d’arrendar l’immoble Badalota 4: 360.607,26 euros. -2. Valor de reposició net total : 443.890,16 euros. Total: 804.497,42 euros

A partir d’aquesta taxació troben el preu euro/m2 de valor del sòl de la finca que sobre el solar de superfície de 344 m2 es valora el preu del solar en 237.269,34 euros. El que dona una repercussió de 689,74 euros/m2 de sòl.

- Finca 6 situada a plaça Maragall n. 3 amb referència cadastral 3196608CF8639E0001DY La superfície de la parcel.la és de 195 m2 amb una superfície afectada de 76,97 m2- actualment bar del Teatre Centre i propietat de l’Arquebisbat de Tarragona

Aquest valor el trobem a partir de la valoració anterior realitzada per TIMSA. Preu de solar, ja que les instal.lacions no tenen cap rendiment i és de 689,74 euros/m2 sòl El que el total és de 76,97 m2 x 689,74 euros/m2 = 53.089,29 euros

- Finca 7 situada en plaça Mossèn Gaietà n. 16 amb referència cadastral 3196601CF8639E0001LY La superfície de la parcel.la és de 2.028 m2 amb una superfície afectada de 537,04 m2 –

actualment Teatre Centre i propietat de l’Arquebisbat de Tarragona. - Aquest valor el trobem a partir de la valoració anterior realitzada per TIMSA.

Preu de solar, ja que les instal.lacions no tenen cap rendiment i és de 689,74 euros/m2 sòl El que el total és de 537,04 m2 x 689,74 euros/m2 = 370.417,97 euros

El cost total de les expropiacions és de 1.228.004,68 euros.

6.5.- Repercussió dels costos d'urbanització. Es repercutiran a parts proporcionals sobre els immobles que surtin beneficiats per les plúsvalues generades per l’operació urbanística. 6.6.- Fons disponibles Els fons necessaris per dur a terme les obres d'urbanització i de les expropiacions es distribuiran de la manera següent: 1. L’expropiació de la finca número 1, situada a la Plaça de la Badalota núm. 4 i 5, on actualment i

trobem el Bar “Don Pelayo” i Bar “Pou de Glaç” la indemnització per trasllat de l’activitat del negoci, per deixar d’arrendar l’immoble Badalota 5 i per deixar d’arrendar l’immoble Badalota 4 s´han permutat amb les finques 14 i 15 per construcció d’habitatges de protecció oficial propietat de l’Ajuntament ubicades al Sector Corrals II. L’expropiació pel valor de reposició net s´ha permutat per les parcel·les A i B situades al sector CAMPESA i de propietat municipal.

2. El 50% del cost d’urbanització es finançarà amb la subvenció del 1% Cultural, mentre que la restant del pressupost podrà ser finançat a traves d’altres subvencions. POUSC, PAM i d’altres.

109

7.- INFORME MEDIAMBIENTAL 7.1.- Introducció. El Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. L'article 3 de la Llei disposa que El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures Per tal que la present proposta de Pla Especial de Protecció de l’entorn de l’Església de Sant Julià i la Capella dels Dolors de l'Arboç,compleixi amb els principis de sostenibilitat urbana exposats en la Llei, s'emet aquest informe mediambiental on s'exposen els criteris i elements fonamentals que s'han aplicat per tal d'aconseguir un model de territori sostenible: 7.2.- Antecedents i condicionants ambientals del territori. L'àmbit d'actuació del Pla Especial està qualificat com a sòl urbà i afecta a un area que es centra en el conjunt històric i arquitectònic de Sant Julià, limitada per viaris estructuradors de la trama urbana del Casc Antic de l'Arboç, amb algunes edificacions incompatibles amb el planejament vigent. La figura urbanística utilitzada per a la seva ordenació ha estat la de Pla Especial de Protecció donat que es modifica la qualificació de dos finques com Equipaments a fi de garantir la protecció del conjunt. Per la redacció d’aquest document s´han tingut en compte el DL 1/2005 , de 26 de juliol , pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme en especial l’article 67. La present memòria s’adequa a les determinacions del “Pla General Municipal d’Ordenació de l’Arboç”, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, en sessió de 9 d’octubre de 1985 i a la modificació puntual del Pla General d’ordenació urbana de l’Arboç Protecció de l’entorn de l’església de Sant Julià i la Capella dels Dolors., aprovat definitivament per la CUT en sessió de 22-09-2004. Aquest últim document defineix un nou article de les normes urbanístiques del Pla General d’Ordenació, pel qual es dona la possibilitat de modificar el planejament general vigent pel que es modifica la qualificació zonal passant de Clau 1 a Clau E d’equipaments, que no representa cap increment de la densitat urbana De l’ àmbit sinó a l’inrevés. Això comporta un increment de la cessió dels espais de reserva per a sistemes generals d'equipaments. En l’actualitat s’està redactant el POUM, document que establirà els condicionants ambientals de l'àmbit d'actuació del Pla Especial dins del conjunt del municipi, caldria una diagnosi o auditoria territorial que permetés adaptar cada part del territori als objectius ambientals definits en el propi POUM per tal de permetre la integració efectiva dels factors ambientals en els processos de presa de decisions. Donat que aquesta diagnosi s'haurà de redactar com a pas previ a la Revisió del POUM de l'Arboç i donat que aquest Pla Especial es redacta amb anterioritat, els criteris de sostenibilitat ambiental de l’àmbit s'han definit bàsicament atenent a la seva incidència com a Pla Especial de Protecció dins del casc urbà i dins de la trama urbana existent. 7.3.- Criteris de sostenibilitat ambiental. 7.3.1- Optimització del teixit urbà existent. Actualment, la qualificació zonal de l’equipament i zona verda dins de l'àmbit de protecció queda sense regular la con.nexió dels diferents espais públics amb els equipaments. A més en l’actualitat s´ ha aprovat el projecte del nou Auditori Municipal que absorbirà la funció que s’executa en el Centre Parroquial, ja que aquest edifici no reuneix les condicions ni estructurals, ni d’instal.lacions, es considerà que es deu anar a recuperar l’espai de l’antic cementiri com lliura d’edificacions i d’aquesta forma donar una continuïtat a l’equipament amb l’espai verd de la Plaça de la Badalota. També l’actual taller de reparacions i el magatzem annex a l’Arbosense es considera que deuen passar de clau 1 a clau E d’equipaments per el singular emplaçament.

110

7.3.2.- Flexibilitat i mixtificació dels usos. El Pla Especial no modifica la mixtificació de tipologies edificatories existents i que permetan una diversitat d'usos i ocupacions pel que fa als diferents models d'agrupacions familiars. Aquesta varietat de tipologies i usos permet un funcionament del conjunt respecte l'actual teixit urbà. 7.3.3.- Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl. La situació de l’àmbit d'actuació en el cor del Casc Antic de l'Arboç fa innecessari l'ús de transport motoritzat. El Pla Especial s´ha plantejat l’accesibilitat de tots els espais de forma que no hi hagi barreres arquitectòniques per aquest motiu el desnivell entre la plaça de la Badalota i el nivell superior de la sortida de la Capella dels Dolors es con.necta amb una escala i una rampa. Per tal de limitar el tràfic rodat s´ha creat en l’actualitat un aparcament de vehicles públic, el tràfic rodat s’admet en el Carrer Rafael de Casanova però de forma pacifica d’ús exclusiu de l’aparcament i veïns i Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer com a via de con.nexió de barris, deixant la resta com vials peatonals d’ús exclusiu per a veïns. 7.3.4.- Estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals. En la redacció dels projectes d'urbanització bàsic i complementari s'estudiarà la possibilitat d'introduir sistemes que permetin el reciclatge dels recursos consumits o no utilitzats: reutilització d'aigües de pluja. 7.3.5.- Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació. El model d'ocupació plantejat garanteix la prevenció i la correcció de les diferents formes de contaminació. La possible contaminació de les aigües caldrà evitar-la des dels projectes d'activitats. No existeix en aquest àmbit contaminació acústica i per l’actuació no es modifica la situació actual. En el corresponent projecte d’urbanització s’estudiarà la possible contaminació lumínica. 7.3.6.- Prevenció de risc naturals i tecnològics. Donada la naturalesa del territori i de l'assignació dels usos del sòl no es preveuen zones de riscs que puguin comportar inundacions, inestabilitat de terres, risc d'incendis, etc.. 7.3.7.- Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general. EL patrimoni natural a conservar en l’àmbit com son els arbres existents a la plaça de la Badalota es mantindran i s’integraran en la proposta d’urbanització. Així com els elements vegetals del jardí de Bellesguard es mantindran i es preservaran. Es preveu, però, que en el projecte dels espais lliures d’edificació s'introdueixi el concepte de biodiversitat a l'hora de planificar el seu tractament paisatgístic. Es tindrà especial cura en l'elecció de les espècies vegetals a utilitzar en aquests espais, l'elecció es basarà en criteris d’idoneïtat amb el seu habitat natural. 7.3.8.- Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística. La proposta del Pla Especial es que millori la identitat paisatgística. Per un costat fomentar les visuals del conjunt arquitectònic i per una altre recuperar la visió de mirador cap a Montserrat. 7.3.9.- Foment de la construcció sostenible. Es promourà la introducció de la sostenibilitat en les construccions privades i públiques de l'àmbit del Pla Especial. Serà d’aplicació el Codi Tècnic de l’Edificació. En general s'adoptaran projectes de baix impacte ambiental i utilització de materials reciclats o reciclables en la seva producció. S'utilitzaràn solucions constructives adequades, amb la introducció d'energies renovables. Es disposarà d'una xarxa separativa d'aigües negres i pluvials en els edificis. Es disposarà de mecanismes estalviadors dels consum d'aigua als aparells sanitaris i a les aigüeres de les cuines.

111

Caldrà preveure dins dels habitatges o en els espais comunitaris dels edificis espais per a l'emmagatzematge per separat de les escombraries. Es fomentarà en els habitatges la ventilació creuada, natural o artificial. Els elements constructius es dissenyaran aplicant criteris de deconstrucció: muntatge en sec, facilitat de muntatge i desmuntatge, unions mecàniques, prefabricació, etc. Es fomentarà la rehabilitació i restauració dels habitatges existents. 7.3.10.- Cohesió social i millora de les condicions de vida. La configuració de la nova ordenació urbana de l'àmbit del Pla Especial s'ha fet tenint en compte criteris de cohesió social respecte el teixit urbà en el que s'insereix. També s'ha tingut en compte la millora de la qualitat de vida social en l'ubicació dels espais lliures i equipaments que configuren la nova trama urbana. La disposició dels diferents ambients urbans garanteix la integració i la relació entre les diferents activitats col.lectives i individuals tot evitant la segregació social dins del teixit urbà. L’Arboç JULIOL de 2009 Montserrat Sandoval Sarrias Arquitecta Municipal