AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ...la qual es troba dins de la present zona verda), o la Ruta...

PROJECTE D’URBANITZACIÓ I

ENJARDINAMENT DEL FREGINAL COM A

ZONA VERDA I HABILITACIÓ D’UN

ESPAI INTERPRETATIU DEL NEOLITIC

DE LA COVA DE LA FONT MAJOR, AL TM

DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ (CONCA

DE BARBERÀ)

PROMOTOR:

AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Francesc Primé Vidiella Enginyer Agrònom Col·legiat núm. 595 Reus, gener de 2009

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS AGRÒNOMS DE CATALUNYA

VISAT E0900065 Data 26/01/2009

El segell de visat garanteix que l'enginyer signant està en possessió del títol oficial que assignacompetències en la matèria. Al Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms existeix còpia digital delpresent document a disposició de qualsevol persona o entitat legalment interessada en comprovarl'autenticitat del mateix.

PÀG. 1 ÍNDEX

ÍNDEX MEMÒRIA................................................................................................................... 1

1.- OBJECTE. ............................................................................................................. 1

2.- ANTECEDENTS, MOTIVACIONS I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL PROJECTE. ................................................................................................................ 1

2.1.- Antecedents i motivacions. ........................................................... 1

2.2.- Característiques generals del projecte.......................................... 2

2.3.- Adequació als objectius del programa operatiu FEDER. .............. 3

3.- DADES TÈCNIQUES GENERALS DEL PROJECTE. ........................................... 8

3.1.- Dades del promotor. ..................................................................... 8

3.2.- Ubicació de les actuacions i situació urbanística. ......................... 8

3.3.- Descripció general de l’obra i de les actuacions. ........................ 10

4.- OBRA CIVIL......................................................................................................... 13

4.1.- UNITAT D’OBRA 1. .................................................................... 13

4.1.1.- Excavacions i moviments de terra........................................................... 13

4.1.2.- Adequació de vials i accessos. ............................................................... 14

4.1.3.- Tancaments i murets............................................................................... 15

4.1.4.- Auditori natural ........................................................................................ 16

4.1.5.- Mirador. ................................................................................................... 16

4.1.6.- Àrees de joc. ........................................................................................... 17

4.2.- UNITAT D’OBRA 2. .................................................................... 18

4.2.1.- Enderrocs i moviments de terra. ............................................................. 18

4.2.2.- Vials i accessos....................................................................................... 19

4.2.3.- Tancaments perimetrals i contenció de terres......................................... 19

4.2.4.- Construcció de les cabanes de l’assentament neolític experimental....... 20

5.- INSTAL·LACIONS, JARDINERIA, I ELEMENTS AUXILIARS.............................. 21

5.1.- UNITAT D’OBRA 1. .................................................................... 21

5.1.1.- Treballs de neteja i plantació d’arbres en les parts més escarpades. ..... 22


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 2 ÍNDEX

5.1.2.- Enjardinament. ........................................................................................ 22

5.1.3.- Instal·lació de reg. ................................................................................... 24

5.1.4.- Elements de joc....................................................................................... 24

5.1.5.- Incorporació d’altres elements. ............................................................... 24

5.2.- UNITAT D’OBRA 2. .................................................................... 26

5.2.1.- Requeriments d’instal·lacions bàsiques del Projecte museogràfic. ......... 26

6.- PROPOSTA DE NORMES D’ÚS DEL PARC O ZONA VERDA. ......................... 28

7.- TERMINI D'EXECUCIÓ. ...................................................................................... 28

8.- PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS. ................................................................. 29

8.1.- Seguretat i salut a les obres de construcció. .............................. 29

9.- PRESSUPOST. ................................................................................................... 30

9.1.- Unitat d’obra 1............................................................................. 30

9.2.- Unitat d’obra 2............................................................................. 32

9.3.- RESUM ....................................................................................... 34


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 1 MEMÒRIA

M E M Ò R I A

1.- OBJECTE.

L’objecte del present projecte és la descripció i definició de les obres, instal·lacions i actuacions necessàries per una part, per a la urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, i per altra part l’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

2.- ANTECEDENTS, MOTIVACIONS I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL PROJECTE.

2.1.- Antecedents i motivacions.

El Present projecte es redacta per tal de definir les obres i les instal·lacions adients per tal d’urbanitzar i enjardinar un espai verd a la zona dels Freginals que espongi el nucli històric de la població i millori el seu entorn i la seva qualitat de vida, que restauri un espai actualment degradat per la seva falta de manteniment, i que alhora doni suport a tot l’espai patrimonial i interpretatiu que formen la Cova de la Font Major i tot l’entorn fluvial del municipi, com un espai turístic tan d’ús i interpretació del medi natural, com d’interpretació de la vida dels nostres avantpassats en la època del neolític.

Per a reforçar-ho, es vol actuar en un petit espai a l’entorn de l’entrada de les coves, i a l’entorn del nou edifici de recepció dels visitants i turistes, amb uns elements que reforcin la interpretació de la vida en el neolític, habilitant un espai amb la reconstrucció de tres cabanes de la època del neolític per tal de mostrar i interpretar la vida dels nostres avantpassats en aquest període.

Per altra part, el present document s’utilitzarà per a la sol·licitud de la subvenció corresponent a l’eix 4 del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2007 – 2013, complementant en la seva sol·licitud la descripció, maduresa del projecte, criteris ambientals, socials i econòmics, així com els criteris innovadors i territorials. Aquest finançament del FEDER es justificarà juntament amb el cofinançament previst corresponent (Llei de Barris per a la unitat d’obra 1 i finançament propi de l’ajuntament per a la unitat d’obra 2).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 2 MEMÒRIA

2.2.- Característiques generals del projecte.

Es per això que el present projecte contempla dues unitats d’obra independents però alhora conceptualment complementàries tant en l’espai i entorn que ocupen, així com en el concepte del seu disseny i ús:

- UNITAT D’OBRA 1: Urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda: Previst el seu finançament al 50% per l’Eix 4 del Programa Operatiu FEDER, i 50% pel programa integral aprovat dins la Llei de Barris per al nucli històric de l’Espluga de Francolí. Contempla urbanitzar, enjardinar i equipar de manera adequada la zona del Freginal per tal que esdevingui com a zona verda municipal que espongi el nucli històric de la població i millori la seva qualitat de vida i de l’entorn actualment degradat. Alhora, que complementi i lligui l’espai patrimonial existent entre el casc antic i la Cova de la Font Major, amb els seus components de gran valor patrimonial, històric i etnològic, i la seva vessant turística, com són:

El casc antic, amb el Castell de l’Espluga de Francolí, l’antiga Església, el Clos Murallat del nucli històric, (que passa i delimita exactament la zona verda objecte d’actuació pel carrer situat a la part superior), la Cova del Castell o Cova dels Moros, (l’entrada de la qual es troba dins de la present zona verda), o la Ruta dels Templers de l’Espluga que s’està projectant en aquests moments, sense oblidar el Museu de la Vida Rural.

L’actual conjunt turístico-cultural que conforma la Cova de la Font Major i la Cova de la Vila, conjuntament amb la Cova del Castell, i que es troba situat en una zona totalment annexa a la zona verda objecte d’actuació, tal com es pot observar en els plànols, així com la ruta que relligui els tres grans eixos patrimonials i culturals a través d’aquesta zona verda dels Freginals i del Parc Fluvial de l’Espluga:

• El nucli històric, amb els elements enunciats anteriorment i altres elements complementaris.

• La Cova de la Font Major o Coves de d’Espluga, com a actual punt principal d’atracció.

• La Cooperativa Modernista, que compta també en el seu interior amb el Museu del Vi.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 3 MEMÒRIA

- UNITAT D’OBRA 2: Creació d’un espai interpretatiu del Neolític a l’entorn de la Cova de la Font Major: Previst el seu finançament al 50% per l’Eix 4 del Programa Operatiu FEDER, i 50% per fons propis de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Es tracta de la creació d’un Assentament Neolític experimental en un espai situat a l’exterior de la Cova de la Font Major. Aquest espai es localitzarà a l’entorn de l’entrada principal de la Cova, tot i que també es realitzaran algunes actuacions d’interpretació complementàries a la zona verda del Freginal esmentada anteriorment com a unitat d’obra 1, (corresponent a la vegetació i a la vida animal en la època neolítica, als sistemes de caça, etc).

Es tracta de recrear les construccions de les cabanes i de la forma de vida i de treball dels nostres avantpassats en l’època del Neolític.

Aquesta actuació reforçarà l’actual oferta de les Coves de l’Espluga com a centre turístic i educatiu, és a dir, com a Centre d’Interpretació de primer ordre a tota Catalunya.

2.3.- Adequació als objectius del programa operatiu FEDER.

Per tal de complementar la sol·licitud de la subvenció corresponent a l’eix 4 del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2007 – 2013, i de confirmar l’adequació del present projecte als objectius específics d’aquests fons europeus, seguidament es realitza una breu descripció de la maduresa del projecte, criteris ambientals, socials i econòmics, així com els criteris innovadors i territorials.

Cal recordar primer de tot que se sol.liciten al Programa FEDER per part de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, com a òrgan beneficiari i executor, tan la unitat d’obra 1 com la unitat d’obra 2 descrites en el present projecte.

- Eix i categoria segons FEDER de cada una de les unitats d’obra:

La unitat d’obra 1, corresponent a la Urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, s’inclou en l’Eix 4 Desenvolupament Sostenible local i urbà, categoria 61: Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural, complint amb l’objectiu de regenerar aquestes zones, fomentar la cohesió interna del nucli, rehabilitar el seu entorn físic, el seu patrimoni històric i cultural i buscar un medi urbà de qualitat, conjuntament amb l’objectiu de millorar els barris, àrees urbanes i viles que


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 4 MEMÒRIA

requereixen atenció especial. Es a dir, es complementa i es cofinança perfectament al 50% amb el projecte aprovat i ja en marxa de la Llei de Barris del qual disposa l’ajuntament de l’Espluga de Francolí.

La unitat d’obra 2, corresponent a la Creació d’un espai interpretatiu del Neolític a l’entorn de la Cova de la Font Major, s’inclou en l’Eix 4 Desenvolupament Sostenible local i urbà, categoria 58: Protecció i conservació del patrimoni cultural, (si bé també entraria en bona part amb els objectius de la categoria 57 de Millora dels serveis turístics) complint amb l’objectiu de conservar el patrimoni històricocultural i natural, i potenciar les infrastructures turístiques del qual forma part plenament la creació i ampliació d’un Centre d’Interpretació Turística de primera magnitud com és el de l’Espluga de Francolí

De fet, i complementàriament, les unitats d’obra 1 i 2 definides, compleixen amb diversos dels objectius de les diferents categories del Programa FEDER, com són:

• Recuperació d’espais naturals en l’entorn urbà.

• Millora i conservació de paratges d’interès cultural.

• Millora de l’accés en paratges d’interès turístic.

• Millora de l’espai públic que relliga el patrimoni històric i cultural, buscant un medi urbà de qualitat.

• Promoció de la millora de la qualitat i competitivitat de les poblacions.

- Maduresa del projecte i del seu grau de cofinançament:

Quan al cofinançament:

• La unitat d’obra 1, tal com s’ha dit es cofinançarà al 50% amb el programa integral de la Llei de Barris ja aprovat per a l’Espluga de Francolí.

• La unitat d’obra 2 es cofinançarà amb finançament propi de l’Ajuntament.

Quan a la maduresa del projecte, cal recordar que per a les dues unitats d’obra:

• El Projecte Tècnic està ja redactat (present projecte).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 5 MEMÒRIA

• En la Unitat d’Obra 1 es disposa aproximadament del 60% dels terrenys en propietat de l’Ajuntament, mentre que l’altre 40% (tot en zona verda segons POUM) és de propietat privada, i està en tràmit la seva adquisició, amb un valor que no supera el 10% de la despesa total subvencionable del present projecte (complint les bases del FEDER). En la Unitat d’Obra 2, els terrenys són de propietat municipal.

• El projecte s’emmarca en projectes globals i estratègics del territori, per la seva importància tal com s’ha dit anteriorment, i està recollit també en el Programa de Desenvolupament Rural Integrat de la Conca de Barberà 2007-2013, aprovat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, amb l’Espluga com a nucli d’actuació estratègica dins l’àmbit del turisme historicocultural. L’entorn de la Cova de la Font Major, i la millora de la qualitat en la oferta turística és estratègic per a la comarca i per a la Ruta del Cister, i complementa extraordinàriament la oferta de turisme de interior de la Costa Daurada..

• La maduresa també es confirma amb el període previst d’execució, el qual s’iniciarà en el primer semestre de 2009, amb un període màxim d’execució de 9 mesos.

- Criteris socioeconòmics.

El projecte, una vegada executat, crearà 2 nous llocs de treball estables corresponents als guies del centre d’interpretació, mentre que en consolidarà uns altres 3 existents.

Es beneficiaran localment els quasi 4.000 habitants de l’Espluga de Francolí, si bé tindrà un impacte comarcal (20.714 habitants en el 2008). Cal recordar que actualment la taxa d’atur a la comarca s’està incrementant, i que per tant cal adaptar mesures per a la creació d’ocupació i la consolidació dels llocs de treball.

L’oferta de turisme cultural i patrimonial de l’Espluga de Francolí, i de la Conca de Barberà inserida dins la Ruta del Cister, és una realitat que beneficia clarament a la zona dins els camps de la restauració, l’hostaleria, el turisme actiu, els serveis, la valorització dels productes agraris (increment del seu valor afegit), i el comerç de tota la zona.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 6 MEMÒRIA

El projecte té també per objecte recuperar i regenerar una zona urbana d’un entorn rural que està actualment degradat. Es regenerarà una superfície total de 8.638 metres quadrats, que si bé estan qualificats com a zona verda, actualment estaven totalment abandonats i degradats, i situats precisament en una façana de la població molt important des d’un punt de vista qualitatiu urbà i turístic: la façana que dóna a la Cova de la Font Major, al Parc Fluvial i a la Cooperativa Modernista, i una de les entrades principals de la població. En el present projecte es descriu abastament l’àmbit i característiques d’aquesta recuperació de l’espai, i del lligam amb la oferta turística, històrica i cultural.

L’operació té una incidència molt positiva en la promoció del turisme a nivell local i comarcal, amb la millora de l’entorn de la zona, per una part, i amb l’ampliació dels serveis interpretatius del centre d’interpretació de les Coves de l’Espluga, amb la creació per a la seva interpretació d’un Assentament Neolític experimental. Per tant, s’amplia i reforça la oferta turística de qualitat que conformen les Coves de l’Espluga.

En conseqüència, el projecte té per objecte la conservació, protecció i dinamització del patrimoni històric, natural i cultural del territori.

Per altra part, en el projecte s’inclouen totes les característiques tècniques per tal de que els accessos estiguin adaptats per als minusvàlids, i es tenen en compte les polítiques de gènere vigents.

Per últim, el projecte contribuirà a l’objectiu del Programa de Desenvolupament Rural Integrat 2007-2013 de la Conca de Barberà, de desestacionalitzar encara més el sector turístic de la zona sota la marca de la Ruta del Cister, ja que es crearà i s’ampliarà la oferta turística i cultural per tal que sigui atraient als diversos tipus de turista, des del turisme cultural i familiar, passant pel turisme de la tercera edat, o dels grups d’escolars que augmenten el nombre any rera any en les visites a les coves o en la participació als tallers d’interpretació i d’activitats.

- Criteris mediambientals.

El projecte recupera un espai urbà degradat en un entorn rural, annex a l’espai natural del riu Francolí, i al seu Parc Fluvial, que ja va ser motiu de recuperació fa uns quants anys junt amb l’entorn natural de les coves de l’Espluga. L’abast i impacte se situarà en pràcticament 2 hectàrees: Una corresponent a l’adequació de la


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 7 MEMÒRIA

zona verda i el seu entorn, i una altra corresponent a l’entorn de les coves annex al parc fluvial del riu Francolí.

- Criteris complementaris.

El projecte és complementari amb altres programes de la Generalitat. La Unitat d’Obra 1, té una plena complementarietat amb la Llei de Barris, i ja està inclosa en el projecte integral del nucli històric de l’Espluga de Francolí.

S’insereix doncs en un pla integral (Pla de Barris) que no és incompatible amb el cofinançament europeu.

La unitat d’obra 2 es cofinança amb fons propis

No es rep cap altre fons comunitari en aquest projecte.

- Criteris innovadors.

El projecte global de museïtzació adapta els conceptes innovadors de museïtzació i d’interpretació utilitzats en altres zones, si bé adaptats a l’especificitat de mostrar de forma pràctica i visual la vida en la època neolítica a través de la reconstrucció de tres cabanes neolítiques: dues amb una funció de descripció de la forma de vida i de treball (amb figures humanes a tamany real), i una altra cabana més gran que es reservarà com a petit auditori on es representaran de forma pràctica el treball i utilització d’eines, estris, menjar, etc, i per altra part es passarà un audiovisual.

Per altra part, en la zona verda, i a partir del treball artesanal amb ferro còrtex, en el projecte final a realitzar en una segona fase es col·locaran unes figures de siluetes entallades de ferro que representaran els animals presents a la època neolítica. A més a més, formant un conjunt, hi haurà 4 siluetes de ferro representant arquers caçant un cérvol. Les diferents espècies de plantes i arbres que es condicionaran o plantaran en el projecte, i que representen la vegetació i l’entorn natural en la època neolítica, també se senyalitzaran i identificaran.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 8 MEMÒRIA

3.- DADES TÈCNIQUES GENERALS DEL PROJECTE.

3.1.- Dades del promotor.

PROMOTOR: Ajuntament de l’Espluga de Francolí

Plaça de la Vila, 1

43440 L’Espluga de Francolí

NIF: P-4305500-C

3.2.- Ubicació de les actuacions i situació urbanística.

La zona a urbanitzar i enjardinar identificada com a Unitat d’Obra 1, té una superfície total de 8.638,24 metres quadrats, i està dividida en tres franges per diversos carrers i vials, amb els quals conforma una superfície superior a 1 hectàrea d’espai lliure (veure plànol d’ordenació). Esdevé com la franja de terreny ubicada entre l’Avinguda Catalunya i el Carrer Bellavista (números de 4 a 12) de l’Espluga de Francolí, a la zona coneguda de Freginals. La totalitat de l’àmbit presenta una forta pendent descendent vers l’Avinguda Catalunya.

El global de la superfície es presenta en dues distribucions topogràfiques ben diferenciades, per una banda, diferents zones delimitades per antics marges naturals i/o de pedra que habiliten petites planes i zones de trànsit, i per altra banda, zones d’elevada pendent i difícil accés colonitzades per arbrat natural i matoll, constituint també en part un rocam natural. En la zona més planera, de la totalitat de l’àmbit d’actuació únicament cal destacar la presencia en l’actualitat d’una petita superfície d’ametllers i olivers i una minúscula zona d’hortet per a autoconsum.

Urbanísticament, la zona està qualificada pel POUM vigent a l’Espluga de Francolí en el seu article 100 com a clau VP1 corresponent a la qualificació de Parcs. Aquesta qualificació urbanística del POUM la integren aquells espais lliures públics de superfície superior a 1 hectàrea, i que donen servei al sistema urbà del municipi. Els usos són els propis dels espais lliures públics

En el present projecte se segueixen les determinacions marcades pel POUM, i en especial per l’article 100.

Quan a la titularitat, aquest sòl qualificat el preveu com de titularitat pública segons l’article 97, que en el seu segon apartat contempla que els terrenys privats actuals amb aquesta qualificació podran ser expropiats, actuant el POUM com a títol legitimador de l’expropiació segons el procediment legalment establert.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 9 MEMÒRIA

Pel fet de que en aquest espai encara existeixen 5 petites parcel.les cadastrals amb titularitat privada, està prevista la seva expropiació. L’enginyer municipal ha valorat ja les parcel·les afectades, situades en la zona més alta topogràficament, en el carrer Bellavista.

Les dades de cadascuna de les finques cadastrals afectades en la zona corresponent a la part superior de la zona qualificada com a VP1, confrontant amb el carrer Bellavista, es detalla a continuació, si bé la superfície segons el POUM és, com passa sovint, lleugerament diferent:

Adreça Referència Cadastral Propietaris Superfície Cadastral

Carrer Bellavista, nº 4 1448305CF4814G0001SI Maria Vallve Vendrell 853,00 m2

Carrer Bellavista, nº 6 1448304CF4814G0001EI Jose M. Calbet Camarasa

(actualment desconegut) 847,00 m2

Carrer Bellavista, nº 8 1448303CF4814G0001JI Jose M. Calbet Camarasa

(actualment desconegut) 1.183,00 m2

Carrer Bellavista, nº 10 1448302CF4814G0001II Miguel Huget Calbet 1.085,00 m2

Carrer Bellavista, nº 12 1448301CF4814G0001XI Antonio Casanovas

Trullols 1.228,00 m2

SUBTOTAL 5.196,00 m2 Zona no afectada corresponent al Carrer Bellavista nº 12 1.140,00 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CADASTRAL AFECTADA (segons CADASTRE) 4.056,00 m2 SUPERFÍCIE SEGONS POUM (Part superior de la zona VP1) 5.370,46 m2

La zona escollida per a l’habilitació del centre d’interpretació del neolític identificada com a Unitat d’Obra 2, a ubicar principalment a l’entorn de la Cova de la Font Major, és constituïda per diferents solars annexos a l’entrada de la Cova, i que són tots propietat de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí.

Aquests solars no presenten cap tipus d’activitat i es caracteritzen per l’existència d’un important desnivell que condicionarà l’execució de les actuacions previstes. Quan a ocupació, actualment hi ha només un antic magatzem agrícola, (ara magatzem de material turístic de les coves), que es preveu enderrocar.

Urbanísticament la zona es troba en la superfície inclosa en la clau PE-1, anomenada Parc Fluvial del Francolí, on s’admeten i es prioritzen els espais verds i els espais lliures públics, així com els equipaments que es pretenen realitzar en el present projecte, com a zona de protecció, conservació i valorització del patrimoni històric, natural, etnològic i cultural.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 10 MEMÒRIA

3.3.- Descripció general de l’obra i de les actuacions.

Donades les característiques i localització de les actuacions previstes, s’estableixen dues Unitats d’Obra que definiran la totalitat del projecte. Per tant, al present document es pretén realitzar una definició detallada de les actuacions necessàries per a realitzar les dues unitats d’obra, complint a més a més amb els objectius del Promotor: socials, econòmics, ambientals i de valorització turística i estratègica per a la població del patrimoni històric i cultural:

- UNITAT D’OBRA 1: Urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda L’objectiu és enjardinar de manera adequada la zona del Freginal per tal que esdevingui com Parc, és a dir, espai lliure públic amb qualificació de Parc segons la clau VP1.

L’objectiu es establir un espai lúdic d’us públic degudament condicionat, i que a més a més esdevingui com a nexe d’unió entre la oferta proporcionada per la ruta històrica i Medieval del casc antic i la proporcionada pel conjunt format per la zona verda de la façana fluvial: les Coves de l’Espluga i el Celler Cooperatiu.

En aquest sentit la totalitat d’actuacions projectades es veuran influenciades pel fet d’intentar recrear en una de les parts, un entorn natural assimilable a l’existent en la època del neolític, tal i com es detalla més endavant, i que es materialitzarà en el triangle del parc més proper a la carretera, i situat a la zona est. En aquesta zona, (en endavant ZONA B DEL PARC), la intervenció serà molt respectuosa amb la vegetació, els marges i el rocam, i la topografia existent, i es reduirà a la neteja vegetal, plantació d’arbres o arbustos corresponents a la època del neolític, i restitució de la tanca deteriorada situada a l’entrada de la cova del castell.

Per altra part, un altra objectiu important és crear una zona clara que correspongui més clarament a parc urbà per a l’ús de la població, i la millora de la qualitat de vida dels habitants del propi nucli històric, esponjant la densitat existent i característica del casc antic.

Es per això que en el disseny del projecte s’han creat diversos ambients dins el parc. A la part del parc corresponent a la topografia més elevada, i que confronta amb el nucli històric (carrer Bellavista), (en endavant ZONA A DEL PARC) és on hi haurà la inversió més important del projecte en la creació d’aquests ambients diversos i polivalents, formant un sol conjunt, i que corresponen a:


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 11 MEMÒRIA

o Zona Est: Pel costat de l’accés Est a la Zona A del parc, amb una franja de terreny que és molt més estreta, s’habilitarà el camí en forma de passeig amb vegetació arbòria i arbustiva de diverses espècies vegetals assimilables també a l’entorn natural del neolític, i en el qual es podrà indicar el nom i les característiques de cada espècie, acabant de completar la ruta natural que ens haurà portat a peu pujant per la carretera i pel camí des de la Cova fins a dalt de tot del Parc, que es convertirà en mirador natural de tot el conjunt.

o Zona Oest: Ens referim a l’altre extrem del parc, pel costat de l’accés Oest, i amb una franja de terreny que és la més ampla dins el parc, però amb una topografia situada actualment en dos nivells clars (els quals es respectaran al màxim). En aquest punt doncs, s’habilitarà el camí d’accés oest al parc, que transcorrerà en la plana superior formant un sender o passeig més obert i amb vegetació arbòria més urbana, de fulla caduca, i amb arbustos de diverses espècies també més urbanes. En aquesta zona és on s’habilitarà doncs el parc més “urbà”, i és on se situaran dos elements impactants de jocs infantils: una “tirolina” de 30 metres de llarg a la plana inferior, i un “bosc o selva de troncs” (que integra diversos gronxadors) a la plana superior. S’han escollit aquests dos elements per tal d’harmonitzar de forma clara la tipologia dels jocs amb les dues rutes històricoculturals que té el parc com a principal objectiu de que siguin lligades: la ruta medieval i la ruta neolítica. Els dos jocs estaran formats per troncs de fusta, i recrearan activitats possibles que fossin realitzades en una o altra època. (Veure distribució en el plànol).

o Zona Central: L’element central del parc serà un auditori natural, a l’aire lliure, (per al qual es respectarà molt la topografia actual formant una pendent, amb una miranda molt interessant de la zona del riu), que serà un auditori natural dissenyat de forma que doni una inacabada sensació circular, amb base de gespa rústica. Estarà format per uns bancs allargassats que donaran la sensació d’estar “clavats” a la gespa que seran de disseny propi, a base de formigó armat colorejat de color terrós, de poca alçada, sense respatller, i de llargades diverses des dels 2 als 6 metres, com si fossin troncs rectangulars deixats al terra de forma aleatòria, però formant un petit auditori a partir de la pròpia pendent suau del terreny. (veure plànols). Per altra part, a la part esquerra de l’escenari d’aquest auditori natural es situarà un conjunt de figures o siluetes entallades de ferro (a partir del treball artesanal amb ferro còrtex), que representaran quatre arquers del neolític caçant un cérvol, i que complementarà amb qualitat tan l’espai urbà com la ruta del neolític des de la cova de la Font Major. Per últim, es proposa que en la part més alta del Carrer de Bellavista, s’habiliti un petit mirador que des d’una cota més elevada es pugui veure el conjunt del parc, la zona de les coves, i més enllà tota l’altra part de la vall del riu Francolí. L’auditori natural està pensat, ja que es troba en una zona obaga i per


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 12 MEMÒRIA

tant més fresca, per a la seva utilització en actes públics i activitats que es realitzin de la primavera a l’estiu tan per a la pròpia població com per als escolars i visitants a les coves, per tal de realitzar altres activitats a l’aire lliure.

- UNITAT D’OBRA 2: Habilitació d’un espai interpretatiu del Neolític a l’exterior de la Cova de la Font Major. Aquest espai es localitzarà en un espai situat a l’entorn de l’entrada principal de la Cova, tot i que també es realitzaran algunes actuacions interpretatives complementàries a la zona del Freginal esmentada anteriorment.

L’objectiu es recrear en un espai exterior annex a la Cova de la Font Major, la vida en la època neolítica, per tal de mostrar de forma pràctica i visual la vida en aquesta època.

Això es materialitzarà a través de la construcció de tres cabanes que segueixin i representin la forma i materials de construcció de les cabanes en la època neolítica.

Cada cabana tindrà una funció:

Les dues cabanes més petites (de dimensions 10 x 5 metres exteriors) tindran la funció de descripció de la forma de vida i de treball (amb figures humanes a tamany real realitzant les tasques pròpies de la època)

La tercera cabana, de majors dimensions (15 x 9 metres exteriors), es reservarà com a petit auditori on es representaran de forma pràctica el treball i utilització d’eines, estris, menjar, etc. Per altra part es podran passar en sistema audiovisual diversos vídeos interpretatius sobre temàtiques diferents, tan de les coves com a sistema natural, com de la vida i característiques de l’entorn de la època neolítica.

El recinte on s’ubicarà aquest espai interpretatiu, (ja que se situa a l’aire lliure una estructura que pot patir vandalisme), es dissenya de forma que estigui amb un contorn totalment tancat, per tal de donar més garanties de seguretat. També s’han dissenyat els accessos per tal de que estiguin adaptats per a l’accés de minusvàlids.

Per tal de recrear un ambient més natural, el terreny o base del recinte serà de sorra rentada (que a més a més atenuï el soroll i pols dels passos), i els elements de contenció de terres seran a base de pedra natural.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 13 MEMÒRIA

Cal tenir present, que en la realització dels moviments de terra inclosos en cadascuna de les Unitats d’Obra esmentades, es disposarà d’una vigilància arqueològica amb unt tècnic arqueòleg, ja que ens torbarem en una zona de possible vessament tant de restes de l’època medieval (Unitat d’Obra 1), com de restes de la neteja de es coves que es va fer en el segle passat (Unitat d’Obra 2).

4.- OBRA CIVIL

A continuació, i per cadascuna de les unitats d’obra definides anteriorment, es detallaran les actuacions d’obra civil necessàries per a la correcta execució del projecte previst.

4.1.- UNITAT D’OBRA 1.

Per a la correcta urbanització i enjardinament del Freginal com a Parc o zona verda pública, caldrà realitzar les següents actuacions d’obra civil.

4.1.1.- Excavacions i moviments de terra.

Es pren com a premissa i condicionant del projecte la minimització dels moviments de terra, de manera que l’alteració del relleu de la zona sigui només la indispensable per al condicionament i adequació funcional dels espais previstos. Per tant, la totalitat dels espais i de les zones d’actuació projectades s’adaptaran al màxim a l’actual topografia.

Per una part, es consolidarà i reperfilarà de manera adient amb la capa de terra vegetal procedent de la mateixa finca, la totalitat del talús existent al llarg del límit sud de l’àmbit, i que confronta amb el carrer Bellavista, amb una pendent final del terreny de perfil 2:3. En el punt amb més desnivell, corresponent al punt que confronta amb la part més alta del carrer Bellavista es realitzarà una berma d’un metre d’ample en la superfície atalussada, segons s’indica en el plànol, que estabilitzarà i assegurarà el talús, i facilitarà la revegetació, el manteniment del reg i la incorporació de varietats arbustives. A partir de la berma, la pendent serà de 1:2, segons s’indica en els plànols.

Pel que fa al talús intermig ubicat a la meitat oest de l’àmbit, s’actuarà de manera similar, consolidant-lo i reperfilant-lo per tal d’assegurar la seva estabilitat amb una pendent final del terreny de perfil 2:3. Aquest talús es realitzarà a partir de reperfilar les cotes (segons projecte) en la plana superior existent, i compensar les terres formant el talús. D’aquesta manera, aquesta meitat oest, quedarà dividida en dos planes on s’ubicaran els elements que es detallaran més


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 14 MEMÒRIA

endavant. Per altra part, es tracta només de reperfilar la terra vegetal, la qual quedarà integrada convenientment en el talús.

Per altra part, s’ha de comptar amb el petit moviment de terres per a la adequació del vial i accessos, que s’indica en el punt següent, i també reperfilar la zona que s’adequarà com a auditori natural a l’aire lliure, el qual quedarà amb una pendent del 25% en la seva part sud (bancs de l’auditori natural).

S’ha de tenir present que la terra vegetal que es derivi de la primera capa de 40 cm de reperfilat del terreny s’acumularà en un punt per tal de tornar-la a estendre en la superfície final dels talussos i zones amb arbres o gespa, descrites mes endavant.

4.1.2.- Adequació de vials i accessos.

Per tal de facilitar l’accés al nou espai projectat es preveu l’execució d’un camí principal i únic, disposat d’oest a est, i que donarà servei al global al Parc, i a la nova superfície enjardinada.

Aquest disposarà d’un accés al límit oest, per la qual cosa serà necessari realitzar petits moviments de terra al talús existent, i d’un altre accés a la zona est. En aquest últim s’haurà de desmuntar part del muret existent tocant al vial actual, i realitzar treballs d’anivellament per tal de facilitar tant l’accés peatonal com amb vehicles de manteniment de les instal·lacions i elements de la zona verda, segons s’indica als plànols.

Es defineix un vial que disposi d’una amplada útil de 2,50 metres. El vial estarà executat amb una base de 15 cm de formigó HA-30 amb malla, calorejat amb color terrós i amb acabat escombrat superior, que es recolzarà sobre una subbase de grava compactada de 20 cm de gruix. La base de formigó del camí es delimitarà pels dos laterals amb rigoles de formigó de 30 cm d’amplada per 10 cm de gruix, sobre base de formigó de neteja d’un mínim de 40 x 30 cm.

Aquest camí discorrerà de manera continua d’oest a est de l’àmbit d’actuació, segons s’assenyala als plànols, amb una única discontinuïtat a la zona de l’auditori, on no quedarà definit el seu traçat de forma expressa per raons de disseny del parc (veure plànols).

Cal fer esment que per tal de facilitar l’evacuació de les aigües, aquest camí disposarà de diferents zones rebaixades en forma de desguàs transversal, que evitaran l’acumulació d’aigua i formació de tolls en la seva superfície.

Finalment, també es preveu l’execució d’una escala a base de travesses de fusta tractada amb autoclau, del tipus Ecotraviesa, que permetrà la comunicació entre les dues àrees de joc projectades a través del talús existent (veure plànols).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 15 MEMÒRIA

4.1.3.- Tancaments i murets.

Al llarg del límit sud es mantindrà i conservarà el muret perimetral existent en l’actualitat i ubicat a la part superior del talús, al Carrer de Bellavista.

Al límit oest, coincidint amb el inici del camí i limitant amb la parcel·la veïna, s’executarà un tram de mur d’un metre d’ample i 2,5 metres d’alçada màxima (mur d’alçada variable) i executat a base de pedra d’escullera de 1.700 kg, lligada amb formigó, sobre una base de formigó de neteja.

De manera similar, i a l’accés est, s’executaran dos trams de muret. El primer d’1 metre d’ample i 2 m d’alt, executat a base de pedra d’escullera de 1.700 kg, i el segon, de menors dimensions d’alçada (0,5 a 1,0 metres), disposarà de 0,50 metres d’amplada i estarà constituït també per pedra d’escullera de 500 kg lligada amb formigó, sobre una base de formigó de neteja (veure plànols).

Per tal d’habilitar el mirador projectat al punt mes alt del límit sud, s’executarà un muret de seguretat sobre el que es disposarà un tram de tanca de fusta amb malla metàl·lica, per tal d’evitar caigudes accidentals.

Al límit nord de l’àmbit, s’incorporarà una nova tanca de fusta que discorrerà per la part superior del talús natural existent. La primera part de la tanca, corresponent a la meitat sud-est, tocant al camí d’accés, estarà executada a base de perfils de fusta amb dos travesseres disposades de manera senzilla. Per altra banda, la segona part de la tanca, corresponent a la meitat sud-oest on es troba la pendent més elevada de l’espadat existent, aquesta mateixa tanca disposarà de malla metàl·lica rígida i plastificada de protecció, en tota la seva longitud i amplada.

La tanca executada a base de perfils de fusta amb dos travesseres disposades de manera senzilla, serà la que s’instal·larà també a la part superior del talús intermig ubicat a la meitat oest de l’àmbit, i paral·lela al camí.

En tots els casos aquest element esdevé com a recomanable en unes parts i indispensable en la part sud-oest per tal d’evitar caigudes accidentals.

El límit oest del parc es tancarà en tota la seva longitud amb una tanca metàl·lica de torsió senzilla, plastificada de color verd, amb pals cada 3 metres, tal com s’indica en els plànols.

Paral·lelament s’aprofitarà en la ZONA B DEL PARC per reposar, condicionar i integrar de manera adient els tancaments corresponents a la petita cova del Castell, utilitzada actualment com a taller d’interpretació del neolític, ubicada a l’extrem sud-est, reposant la tanca metàl.lica de torsió senzilla i plastificada de color verd, que actualment es troba molt degradada degut al vandalisme.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 16 MEMÒRIA

4.1.4.- Auditori natural

A la part central de l’àmbit, i com a element característic, central i singular de tot l’àmbit d’actuació, s’habilitarà un auditori natural, a l’aire lliure, amb el terra natural recoberta de gespa rústica. Per a la seva execució s’aprofitarà al màxim la topografia de la zona.

Per a la seva realització, i com si fos conformada de manera natural, es definirà una circumferència imaginària de 30 metres de diàmetre, descendent topogràficament de sud-oest a nord-est, delimitada per la interrupció del camí, per la berma situada a la part sud, per unes pedres d’escullera situades com si fos aleatòriament i aïlladament a la part nord, al costat o sota mateix de les siluetes de ferro còrtex, i per una zona d’arbusts (amb juniperus i arbutus) a la part est.

En la part corresponent al talús de la meitat sud, que es reperfilarà amb una pendent del 25%, s’incorporaran diferents perfils lineals de formigó armat que realitzaran la funció de bancs o grades.

Els bancs estaran només deixats damunt el terra, i donarà la sensació de que estan “clavats” a la gespa. Seran segons el disseny propi que es detalla als plànols, realitzats en planta de prefabricats o bé in situ, a base de formigó armat colorejat de color terrós, de poca alçada, (40 cm útils damunt el terreny) sense respatller, i de llargades diverses des dels 2 als 6 metres, com si fossin troncs rectangulars deixats al terra, però formant un petit auditori a partir de la pròpia pendent suau del terreny. (veure plànols).

Pel que fa a la meitat nord, quedarà com un espai lliure i diàfan a mode de “campus” per a la seva lliure utilització.

Per altra part, a la part esquerra de l’escenari d’aquest auditori natural es situarà un conjunt de figures o siluetes entallades de ferro (a partir del treball artesanal amb ferro córtex), que representaran quatre arquers del neolític caçant un cérvol, i que complementarà amb qualitat tan l’espai urbà com la ruta del neolític des de la cova de la Font Major

Cal dir que el global de la superfície disposarà de gespa amb una barreja d’espècies que no demandin massa aigua, i que siguin resistents al pas de persones, tal i com es detalla més endavant.

4.1.5.- Mirador.

A la part central del límit sud de l’àmbit, coincidint amb el punt més alt del carrer de Bellavista i accedint pel mateix carrer, es situarà un mirador que permeti la observació de la totalitat de les actuacions recollides al present document (Unitat d’obra 1 i Unitat d’obra 2).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 17 MEMÒRIA

Així aquest mirador es condicionarà mitjançant l’execució d’un petit muret en forma de U de 1 metre d’alçada, fet amb peces de formigó gris de 20 cm i formigó interior amb 2 rodons del 12 cada 20 cm verticalment i 2 cada 40 cm horitzontalment, amb aplacat de pedra seca a la part exterior, formant un total de 40 cm d’amplada, sobre base de formigó de neteja de 40 cm x 100 cm de profunditat (pel fet de que es tracta d’una zona amb terra d’aportació), que delimiti i consolidi la superfície. Sobre aquest muret es disposarà d’un tram de tanca de característiques similars a les de la tanca amb malla, incorporada a la zona verda. La base del mirador serà de formigó de 15 cm sobre 20 cm de grava compactada.

4.1.6.- Àrees de joc.

El projecte contempla l’habilitació de dues àrees de joc a la zona oest de l’àmbit. Aquestes s’ubicaran a les dues planes habilitades i separades pel talús intermig existent, de manera que es disposarà d’una tirolina a la plana inferior i un bosc de troncs amb gronxadors a la plana superior, adjacent al camí principal, amb les característiques que s’assenyalen als plànols i pressupost.

La tirolina serà de 30 metres de llarg, amb els dos extrems formats per troncs de fusta. Caldrà habilitar una àrea de seguretat de 35 metres de llarg x 5 metres d’amplada, en la qual el terra serà a base de sorra rentada de 40 cm de gruix, per tal de complir amb la seguretat dels jocs infantils.

El bosc o selva de troncs també estarà format per diversos troncs de fusta muntats segons el model del fabricant, amb gronxadors i formant diversos jocs interiorment. També tindrà la corresponent àrea de seguretat, i el terra serà a base d’arena de Bellpuig (color blanc), amb 40 cm de gruix per tal de complir amb la seguretat dels jocs infantils.

A més dels elements d’esbarjo pròpiament dits, caldrà realitzar diferents actuacions d’obra civil per tal d’executar els fonaments necessaris per a la instal·lació d’aquests elements, i el condicionament de la superfície que ocuparan, amb arena adequada que aminori els cops, per tal de garantir la seguretat dels usuaris.

Així s’executaran els fonaments a base de sabates aïllades amb formigó HA-30. Aquestes sabates s’executaran seguint els especificacions dels fabricants i dels elements a instal·lar, i els assenyalats als plànols.

Pel condicionament de la superfície de joc es preveu realitzar una delimitació de cadascuna de les àrees mitjançat la utilització d’ecotraviesas de 2,40 m de llarg i de 0,22 m d’alt per 0,12 m d’ample. Per tant tindrem que pel cas de la zona de la tirolina caldrà utilitzar un total de 40,00 metres lineals d’ecotraviesa, a l’interior de la qual es disposarà una capa de 0,40 m de arena rentada.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 18 MEMÒRIA

Pel que fa a la selva de troncs, caldrà incorporar un total de 22 metres lineals d’ecotraviesa, a l’interior de la qual s’incorporarà una capa de 0,40 m d’arena de Bellpuig.


Per tal d’habilitar un espai interpretatiu del neolític a l’exterior de la Cova de la Font Major, consistent en la construcció de tres cabanes que esdevinguin com un assentament neolític, caldrà realitzar les actuacions d’obra civil que es detallaran als punts següents.

L’àrea d’actuació correspon al solar ubicat a l’exterior de la Cova de la Font Major, al TM de L’Espluga de Francolí. En l’actualitat en aquest punt d’actuació es localitzen diferents murs perimetrals que delimiten els diferents solars i que serveixen per salvar els desnivells existents. A més també es disposa d’un magatzem auxiliar on s’emmagatzemen diferents elements i utillatges de neoprè utilitzats en les rutes turístiques i d’aventura realitzades per l’interior de la Cova.

4.2.1.- Enderrocs i moviments de terra.

En primer lloc es realitzaran diferents actuacions d’enderroc de part dels murs perimetrals existents. Així, per tal d’habilitar el nou accés a l’àrea projectada, es retirarà un tram del mur existent al límit oest.

Pel que fa al magatzem existent, de 74,2 metres quadrats executat a base de bloc de formigó, es preveu retirar la totalitat de la coberta, enderrocar les façanes nord i est, enderrocar l’altell existent al seu interior i treure la seva base de paviment actual. La resta de façanes, fins als 2,20 metres d’alçada seran aprofitades per a l’habilitació de la cabana polivalent, ja que es tracta de parets que treballen i treballaran com a murs de contenció de terres per a salvar els desnivells existents.

Finalment, i per tal de facilitar la vialitat per l’interior de l’àrea i salvar els desnivell existent, es realitzaran els rebaixos necessaris per habilitar un camí interior que sigui adaptat, amb una pendent màxima del 10%, i que porti a l’interior de cada cabana, la qual estarà situada en la cota assenyalada en els plànols: cotes 410,50, 410,00 i 408,00 (aquesta darrera, la del petit auditori, amb dos accessos a diferents nivells segons disposició indicada als plànols).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 19 MEMÒRIA

4.2.2.- Vials i accessos

En principi es preveu aprofitar els vials i carrers perimetrals existents actualment al voltant de l’àrea d’actuació i que en faciliten l’accés des de l’Avinguda Catalunya. El recinte tindrà dos accessos des de l’exterior:

Tal i com s’ha esmentat, un dels accessos al nou assentament es realitzarà pel lateral oest, amb una amplada total de 3 metres, a partir d’una porta metàl·lica corredera. A partir d’aquí s’accedirà a una plana en forma de “L” on s’ubicaran dues de les tres cabanes. Per tal de facilitar l’accés a la tercera de les cabanes, ubicada a una cota inferior, s’executaran els rebaixos necessaris de manera que s’obtingui un vial adaptat al llarg del centre de la parcel·la i que comuniqui ambdues superfícies.

L’accés de sortida o entrada des de la zona de la cabana-auditori serà pel carrer inferior, amb una amplada total de 3 metres, a partir d’una porta metàl·lica corredera.

4.2.3.- Tancaments perimetrals i contenció de terres.

Donades les característiques i elements a executar en aquesta àrea caldrà assegurar una correcta protecció del global de l’actuació projectada contra possibles actes de vandalisme.

En primer lloc, es conservaran els trams de mur existents en part del límit oest i nord. En ambdós s’incorporaran a la part superior un sistema de tanca a base de perfils metàl·lics. Aquests perfils aniran recolzats sobre el mur, amb una riosta continua de formigó a executar.

En segon lloc, caldrà executar uns nou trams de mur al llarg del límits nord i oest per tal de completar el ja esmentats. Aquests s’executaran a base de peces prefabricades de formigó d’una amplada de 0,30 m amb el detall i variacions d’alçada assenyalats en els plànols. Tal i com s’ha detallant anteriorment, en la part superior es disposarà d’una tanca metàl·lica a base de perfils metàl·lics en forma de L recolzats sobre una riosta continua de formigó.

Finalment el talús existent al llarg del límit sud es salvarà adientment amb un mur format per pedres d’escullera de 1.700 kg fixats amb formigó, formant angle de 45 graus, per tal de garantir-ne la seva estabilitat i condicionament, i alhora per tal de conformar una imatge més naturalitzada de l’entorn.

En la part interior, el vial també anirà delimitat per un petit mur amb pedres d’escullera de 500 kg, segons s’assenyala en els plànols.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 20 MEMÒRIA

4.2.4.- Construcció de les cabanes de l’assentament neolític experimental.

L’assentament neolític pròpiament dit estarà constituït per un total de tres cabanes.

Les dues primeres, ubicades a la plana superior d’accés a l’àrea, disposaran d’una alçada de 5 m lliures i d’una superfície de 50,00 m2 (dimensions exteriors, en forma ovalada, de 10 x 5 m). Mentre que la tercera, ubicada a una cota inferior, disposarà d’una superfície total de 135,00 m2 i una alçada de 7,15 m (dimensions exteriors, en forma ovalada, de 15 x 9 m)..

Els tres elements presentaran unes característiques constructives similars, recreant exteriorment i de la forma més fidedigna possible les cabanes de la època neolítica, on s’observi tant els seus acabats exteriors com la seva estructura de coberta interior.

Si més no, i per tal de mantenir la seguretat pròpia de la construcció i la seguretat dels visitants, en la seva construcció estructural s’utilitzaran materials moderns, que aniran “forrats” en la seva superfície amb els acabats de la època corresponents. També s’obriran dues obertures en lloc d’una, i amb una amplada corresponent, en la cabana que s’habilita com a petit auditori.

Així, les característiques constructives es seguiran tal i com es resumeixen a continuació:

Fonaments: S’executaran a base d’una riosta perimetral de 0,40 x 0,60 metres de formigó HA-30, lligada amb 6 rodons del 12 i estreps de 6 cada 30 cm, sobre formigó de neteja.

Estructura: Cadascuna de les cabanes disposarà de dos pilars centrals de fusta, de 5 metres d’alçada lliure per a les dues primeres cabanes i de 7,15 metres per a la tercera, recolzades sobre sabates aïllades de 1,0 x 1,0 x 1,0 m per a les dues primeres i de 1,20 x 1,20 x 1,20 metres per a la tercera. La totalitat de les sabates disposaran d’una capa de 10 cm de formigó de neteja. Els pilars seran doncs un tronc de fusta tractada, de diàmetre mínim en la seva part inferior de 45 cm en les dues primeres cabanes i de 60 cm en la cabana-auditori.

Sobre aquests pilars es recolzarà un travesser de fusta de 0,25 m de diàmetre mínim en les cabanes petites i 0,35 m de diàmetre mínim per a la cabana gran. La resta de l’estructura de la coberta estarà formada per formada per una retícula de 0,30 x 0,40 metres amb perfils de troncs de fusta tractada d’un mínim de 0,10 de diàmetre.

Tancaments: Els tancaments de les cabanes seran estructurals, i estaran executats a base de peces de termoargila de 0,20 m de gruix recoberta interior i exteriorment per una capa de recobriment de 7 a 10 cm d’argamassa feta a base de fang i palla per tal de deixar els acabats


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 21 MEMÒRIA

coherents amb la època. Per tant doncs, tindrem que el gruix total del tancament serà d’un màxim de 0,40 m. Nota: s’ha escollit la paret estructural amb un element ceràmic d’argila, per tal que l’argamassa de fang i de palla pugui adherir-se convenientment.

Paviments interiors: Seran executats a base d’una capa de 0,40 m de sorra rentada, per tal d’evitar pols i soroll amb la vibració de les petjades.

Coberta: La coberta es trenarà amb dos sostres de canya de xisca i boga, relligada amb corda d’espart i cànem. En mig dels dos sostres s’impermeabilitzarà amb tela butílica.

Artesania constructiva: tan l’acabat exterior de les parets, com l’estructura i acabats de la coberta, seran realitzats per artesans especialitzats en la construcció i tematització, sota les ordres del Patronat de la Cova de la Font Major, els quals s’encarregaran del projecte museogràfic interior i exterior.

Cal fer esment que a la cabana numero 3, destinada a projeccions audiovisuals i taller d’experimentació arqueològica presencial, es requereix l’habilitació d’unes grades on ubicar als visitants. Aquestes es localitzaran al costat oest de la cabana i s’executaran a base de peces prefabricades de formigó, recolzades sobre paret estructural inferior de 15 cm cada 2 metres, a base de totxo gero.

En l’espai buit generat sota les grades s’habilitarà un petit local auxiliar i tècnic, on emmagatzemar els diferents utillatges utilitzats per a les diferents projeccions i experimentacions realitzades, i on es situaran els elements audiovisuals. D’aquesta manera s’haurà habilitat un espai independent, tancat i amb seguretat, on es situaran els elements audiovisuals, que són els de més valor. L’accés a aquesta dependència es realitzarà per la part nord, sota les grades.

5.- INSTAL·LACIONS, JARDINERIA, I ELEMENTS AUXILIARS.

De manera similar a com s’ha fet per l’obra civil, a continuació es detallaran, per a cadascuna de les unitats d’obra definides, les diferents instal·lacions, la jardineria i les actuacions auxiliars projectades, així com els seus objectius.


A més de l’obra civil detallada al punt 4.1, per al correcte enjardinament del Freginal com a zona verda també caldrà realitzar una sèrie de treballs complementaris, així com la incorporació d’altres elements.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 22 MEMÒRIA

5.1.1.- Treballs de neteja i plantació d’arbres en les parts més escarpades.

Dins del global de l’àmbit d’actuació es localitza una franja triangular, ubicada al nord-est (ZONA B DEL PARC), que a més coincideix amb la superfície amb la pendent més pronunciada, on a priori, es considera inviable qualsevol tipus d’actuació en profunditat, i on, esdevé com a solució mes avantatjosa i eficient la conservació de les seves condicions actuals, realitzant únicament petits treballs de neteja i sanejament, i per altra part la plantació d’alguns arbres aïllats que ajudin a conformar la ruta de l’ambient vegetal i de l’entorn de la època neolítica des de la cova fins a la part de dalt del parc, amb la identificació i senyalització de les diverses espècies vegetals.

Així, entre d’altres, es proposa la retirada de l’arbrat, principalment pins, que presenten un deficient estat fitosanitari i vegetatiu, i fins i tot , amb un port pràcticament caigut, i l’aclarida de les actuals moreres bordes que colonitzen bona part del espadat. Paral·lelament caldrà realitzar una neteja i retirada dels matolls, esbarzers i males herbes existents.

Aquesta operació de neteja també es realitzarà en els espadats de la zona A del parc, conservant al màxim les espècies arbòries existents i la visió de les roques naturals que apareixen.

5.1.2.- Enjardinament.

Les actuacions i obres d’enjardinament es distribueixen en diferents zones o àrees d’actuació, especialment concentrada en la zona A del parc. Aquestes seran fruit o bé de la conservació d’alguns exemplars existents, o bé, de l’habilitació de nous espais i/o incorporació de nous exemplars tan arboris com arbustius.

Conservació d’exemplars existents a la zona A.

En primer lloc cal fer esment que es preveu conservar alguns dels exemplars presents actualment en la totalitat de l’àmbit. Així tindrem dos llorers (Laurum) de 12,00 metres, localitzats un a la plana inferior on s’ubica la tirolina i un altre ubicat a la plana superior on s’ubicarà la jungla de troncs.

De igual manera, de la superfície d’ametllers i olivers existent a la part central de l’àmbit, es preveu conservar els exemplars que esdevinguin com a més representatius en funció del seu estat vegetatiu. Localitzada en aquesta mateixa zona també cal destacar la presencia d’una figuera de grans dimensions que es recuperarà i condicionarà adientment.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 23 MEMÒRIA

Habilitació de nous espais i/o incorporació de nous exemplars.

Dins d’aquest conjunt d’actuacions tindrem en primer lloc el condicionament de la zona de l’auditori natural, ubicada a la part central de l’àmbit, amb gespa rústica amb poca demanda d’aigua, formada per 70% Festuca arundinacia, 10% Poa pratensis i 20% Lolium perenne. Aquesta és una mescla de gespa que és més adaptada a la zona, de poques necessitats de reg, i per tant més sostenible, si bé a l’hivern es torna més groga i poc vistosa. No obstant, es creu convenient adoptar aquest tipus de gespa atenent als pocs recursos d’aigua de la zona. En total, la zona de gespa ocuparà en total 865 metres quadrats de superfície (10% del total del parc, complint amb l’article 100 del POUM, que marca que com a màxim només hi pot haver un 25% de la superfície total).

A més a més de la superfície de gespa, al límit est de la zona de l’auditori, s’habilitaran dues zones arbustives, una a cada costat del camí. Aquestes estaran formades, una per Juriperus i l’altre per Arbustus.

Al llarg de l’extrem oest de l’àmbit s’incorporaran diferents exemplars d’arbres de fulla caduca com són Alnus glutinosa, Fraxinus angustifolia, Celtis australis i Populus nigra, de manera que s’habilita una superfície arbrada de lleure, del tipus més urbà.

Per altra banda, a la part superior de la meitat est de l’àmbit, al costat del camí d’accés, s’habilitaran dues petites superfícies, la primera es trobarà ocupada per diferents exemplars de Quercus, d’entre els que cal destacar el Quercus faginea (roure garriguenc), Quercus pubsecens (roure martinenc), Quercus robur (roure pènol) i Quercus coccifera (garric). De igual manera, la segona superfície habilitada, es trobarà ocupada per pins (Pinus halepensis i Pinus pinea principalment). Aquestes dues superfícies esdevindran com a àrees representatives de cadascun dels generes esmentats en la època neolítica.

Al llarg del nou camí habilitat que discorre per dins de l’àmbit d’oest a est, s’incorporaran diferents exemplars d’alzines (Quercus ilex), ubicats cada 10 metres, que a mes de realitzar una funció ornamental també delimitaran de manera indirecte i ordenada el traçat d’aquest camí.

En aquest sentit i disposats en paral·lel al camí i ubicats entre la tanca de protecció i el límit del camí, s’ubicaran diferents exemplars d’espècies arbustives que realitzaran una funció de marcar una barrera natural.

Finalment i per tal de revegetar i condicionar de manera adient la totalitat dels talussos existents a l’àmbit, així com les diferents bermes executades, s’incorporaran de manera disseminada i mes o menys aleatòria diferents exemplars d’heura en pot forestal (Hedera helix). A més, i de manera complementària, al llarg del talús es disposaran diferents grups arbustius (de 15 exemplars cada grup) constituïts per combinacions d’especies de Viburnum, Teix (Tacsus baccata) i Boix (Bucsus sempervirens).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 24 MEMÒRIA

Cal dir que als nous trams de mur executat i en els murs existents en les diverses zones d’actuació, també s’incorporaran diferents exemplars d’heura plantats en la seva part inferior, per tal que quedin degudament recoberts i condicionats amb el seu creixement vertical.

5.1.3.- Instal·lació de reg.

Per al correcte manteniment de la totalitat dels exemplars i superfícies que formen l’enjardinament de l’àmbit, en la ZONA A DEL PARC, es requerirà la incorporació d’un sistema de reg a base de tubs de polietilè. Així i de manera general, a més de les conduccions principals i de les diferents escomeses o ramals, caldrà incorporar aspersors, sistemes de degoteig, etc... en funció de l’element o elements a que doni servei.

Per al correcte control de la instal·lació, s’executarà una arqueta d’embrancament de l’aigua, de dimensions 1 x 1 x 0,8 metres, feta amb totxo gero amb base de formigó i tapa metàl·lica amb tancament superior, on s’incorporarà el centre de control de reg dissenyat per a un màxim de 6 sectors independents.

En el plànol corresponent s’indica el traçat de la xarxa principal i secundària, les característiques dels goters (tech-line que en el cas dels talussos es col·locarà cada 50 cm), i les característiques dels aspersors.

5.1.4.- Elements de joc.

Tal i com s’ha esmentat, la nova zona verda disposarà de dos punts o àrees de joc. Aquestes disposaran d’una tirolina i d’una jungla de troncs.

La tirolina s’ubicarà a la part inferior del talús intermig ubicat a la meitat oest de l’àmbit. Per a la seva instal·lació s’aprofitarà la pendent natural del terreny. Aquest element disposa d’una longitud total de 30 m i es troba executat en la seva totalitat a base de perfils de fusta degudament tractats.

Pel que fa a la selva o bosc de troncs, esdevé com a una combinació mes o menys aleatòria de diferents elements i perfils de fusta, de característiques similars a les anteriors, que habiliten un espai de joc en diferents alçades.

5.1.5.- Incorporació d’altres elements.

Escena de caça.

De manera complementaria al conjunt d’actuacions detallades fins al moment, i amb l’objectiu de complementar de manera adient les actuacions


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 25 MEMÒRIA

previstes a la Unitat d’Obra 2 (Habilitació d’un espai interpretatiu del neolític de la Cova de la Font Major), es preveu incorporar diferents elements i equipaments relacionats amb la recreació d’un bosquet o entorn neolític.

Així es preveu incorporar diferents figures o siluetes, construïdes en ferro “cortex”, que representin personatges i animals de l’època neolítica.

A la zona de l’auditori natural, concretament a la meitat nord, es preveu representar una escena de caça, amb la presencia de quatre arquers abatent un cérvol. Aquests es trobaran degudament il·luminats i s’ubicaran de manera que delimitaran, pel nord, la circumferència formada per l’auditori. A més, per tal de destacar-ne la seva presencia, es preveu que estiguin ubicades sobre pedres naturals (o pedres d’escullera), saltant el petit marge existent, que es conservarà.

La disposició d’aquesta escena farà que, a més a més de ser una part del fons de l’escenari de l’auditori natural, pugui esser observada en part des de l’Avinguda Catalunya, des de l’entrada de la Cova de la Font Major i completament des del mirador a ubicar al Carrer Bellavista.

Es preveu que en un futur, a més a més, i disseminats entre les diferents superfícies d’arbrat de la zona B (ja existents i les habilitades al present projecte) s’incorporaran les siluetes o figures realitzades amb ferro còrtex que representin als diferents animals de l’època. Aquestes figures anirien acompanyades de un sistema d’àudio que reprodueixi l’ambient salvatge de l’època així com el so característic de cadascuna de les especies representades.

Cal dir que les figures incorporades es representaran seguint els patrons de les pintures rupestres trobades en les mateixes coves de l’Espluga, de les muntanyes de Prades i dels entorns.

Bancs.

Per tal de salvar de manera correcta un dels desnivells existents al sud-oest de la zona de l’auditori, es preveu incorporar un total de 9 bancs de formigó modulars que presenten una disposició còncava, rectilínia i/o convexa, i que gràcies al seu disseny també realitzen una funció de contenció de terres del talús en la seva part posterior. (veure plànols)

La utilització d’aquests bancs, doncs, esdevé com a una solució ideal per a solucionar els desnivells naturals, sense fer moviment de terres, per a separar els diferents espais amb un tractament diferent del terreny (arena de Bellpuig), a més de donar un equipament necessari, bancs, a la zona de jocs habilitada.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 26 MEMÒRIA

Faroles o punts de llum.

La totalitat del nou àmbit habilitat disposarà d’un total de tres punts de llum distribuïts de manera estratègica per tal de donar servei al nou espai verd, tal i com es detalla als plànols annexes.

Aquests punts seran columnes d’acer galvanitzat de 15 metres d’alt formada per un sol tram i amb quatre projectors, que seran amb làmpades de vapor de sodi.

La connexió elèctrica s’embrancarà en l’enllumenat públic municipal, amb les proteccions pertinents que es realitzin en projecte elèctric específic.

Per a la distribució elèctrica general prevista, i adaptada per a modificacions o ampliacions futures, es col·locarà un prisma soterrat convenientment al costat del camí que travessa l’espai, i a tot el seu llarg. La resistència al terra complirà la reglamentació vigent, essent responsabilitat de exclusiva de l’instal·lador el seu compliment.


5.2.1.- Requeriments d’instal·lacions bàsiques del Projecte museogràfic.

L’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític a la Cova de la Font Major, té com a objectiu la construcció d’un petit assentament del neolític mitjà experimental a l’aire lliure. Aquest estarà constituït per tres cabanes, personatges, estris, atuells, animals, sons, etc... i recreació d’un moment en la vida d’una comunitat del neolític antic, en base a les constatacions arqueològiques de la Cova, dels entorns i paral·lelismes amb altres jaciment.

A més, i com a fet diferencial i qualitatiu dins la oferta cultural, educativa i turística, es pretén establir un escenari experimental addicional, obert al públic que visita la Cova de la Font Major.

Per tant tenim que la utilitat i elements presents en cadascuna de les cabanes serà:

Cabana número 1.

Tindrà com a objectiu el mostrar les tècniques de construcció d’una cabana neolítica utilitzant els materials propis del moment. Per tal de fer més entenedora la tècnica constructiva, es deixaran punts al descobert i per acabar. En el seu interior es mostraran els materials i estris utilitzats en l’edificació.

En aquest cas, només es requereixen punts bàsics d’il·luminació.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 27 MEMÒRIA

Cabana número 2.

En aquesta es preveu mostrar la vida d’una família neolítica emprant la tècnica de l’holograma, que es projectarà sobre un fons real d’estris, atuells i eines neolítiques.

En aquest cas, a part dels punts bàsics d’il·luminació, caldrà instal·lar els elements de projecció per formar els hologrames. Es per això que es proposa (atenent a qüestions de seguretat davant el vandalisme) una connexió des de la sala tècnica de la cabana-auditori (cabana 3), on es situï el projector, i que mitjançant un tub soterrat amb prismes que ascendeixi a la cabana 2, es puguin representar els hologrames.

Cabana número 3.

Aquesta esdevindrà com a una dependència polivalent destinada a projeccions audiovisuals i taller d’experimentació arqueològica presencial formant un petit auditori.

En aquest cas, a part dels punts bàsics d’il·luminació i de seguretat, caldrà instal·lar els elements de projecció i audiovisuals, la pantalla, i l’adequada sonorització.

Es per això que s’ha definit en aquesta cabana 3, per sota de les grades que formen l’auditori, una sala tècnica, convenientment resguardada del vandalisme, que tindrà les següents funcions:

Contenir la escomesa general d’electricitat de tota la unitat d’actuació 2, amb les corresponents proteccions, el control de llums, i el control de so.

Sala de projecció dels audiovisuals i dels hologrames, on s’ubicaran els projectors i tot el material audiovisual, i els ordenadors o vídeos, a excepció de la pantalla i/o dels altaveus.

Petit magatzem de material tècnic.

Per tant, les infraestructures bàsiques es redueixen a la xarxa elèctrica i d’iluminació, i als elements de protecció contra incendis.

La totalitat del nou àmbit habilitat disposarà d’un punt de llum central amb columna de 15 metres i amb quatre focus de làmpades de vapor de sodi per tal de donar servei al nou espai, tal i com es detalla als plànols annexes. A l’interior de les cabanes s’utilitzarà un nivell i tipus d’iluminació apropiat, segons el projecte museogràfic.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 28 MEMÒRIA

La connexió elèctrica s’embrancarà en l’enllumenat públic municipal, amb les proteccions pertinents que es realitzin en projecte elèctric específic.

Per a la distribució elèctrica general prevista, i adaptada per a modificacions o ampliacions futures, es col·locarà un prisma soterrat convenientment. La resistència al terra complirà la reglamentació vigent, essent responsabilitat de exclusiva de l’instal·lador el seu compliment.

Quan a la protecció activa contra incendis, i donat la obertura al públic i el material de construcció de les cabanes, es preveu un sobredimensionament de la protecció activa, amb la instal·lació estratègica de 2 extintors de pols ABC en cada una de les cabanes petites, 4 en la cabana gran, i un extintor de CO2 en la sala tècnica de la cabana gran.

Quan a les sortides d’emergència, precisament es dissenyen dues sortides a la cabana-auditori, amb suficient amplada (1,20 metres), si bé la capacitat màxima no haurà de superar les 50 persones, i la sortida donarà a un espai exterior segur.

6.- PROPOSTA DE NORMES D’ÚS DEL PARC O ZONA VERDA.

Donat el continu vandalisme que es pateix a la zona, i donat que el parc del Freginal serà un parc obert, (ja que si bé només hi ha dos accessos, és molt fàcil accedir-hi), com a proposta de gestió a continuació es proposen quatre normes bàsiques que haurien de regir en el funcionament i utilització de la nova zona habilitada a l’àrea del Freginal.

1. Horari d’accés al parc exclusivament de les 7 hores del matí a les 12 hores de la nit.

2. Menors de 10 anys, poden patinar i circular amb bicicleta, a excepció de les zones amb gespa.

3. Els joves majors de 10 anys i adults, només podran travessar el Parc acompanyant la bicicleta i patinant a una velocitat no superior a la dels vianants.

4. Resta prohibit l’accés i la circulació d’animals.

7.- TERMINI D'EXECUCIÓ.

El termini d'execució del Projecte s'estableix en nou mesos.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 29 MEMÒRIA

8.- PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS.

8.1.- Seguretat i salut a les obres de construcció.

Es redactarà l’Estudi de seguretat i salut a les obres de construcció tal i com és preceptiu segons estableix el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se estableixen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.

Aquest estableix durant la construcció de l’obra, les previsions respecte a prevenció de riscs d’accidents i malalties professionals, així com els derivats dels treballs de reparació, conservació, entreteniment i manteniment. També estableix les instal·lacions preceptives de serveis d’higiene i locals de descans per als treballadors.

L’estudi té per objecte determinar les mesures tècniques destinades a eliminar els riscs laborals durant la fase de construcció de l’obra; per al cas de riscs que no es puguin eliminar, s’indicaran les mesures preventives i proteccions professionals destinades a controlar-los o reduir-los.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 30 MEMÒRIA

9.- PRESSUPOST.

A continuació es mostra la relació valorada de les inversions descrites anteriorment.

9.1.- Unitat d’obra 1

Execució material.

Capítol 1.- Obra civil.

Subcapítol 1.1.- Enderrocs i moviments de terra.......................13.303,26 €

Subcapítol 1.2.- Fonaments.........................................................7.746,61 €

Subcapítol 1.3.- Murs i tancaments ..........................................18.244,74 €

Subcapítol 1.4.- Paviments........................................................40.059,98 €

Subcapítol 1.5.- Instal·lació elèctrica i d’enllumenat ....................8.972,25 €

Subcapítol 1.6.- Instal·lació d’aigua i reg ...................................27.076,77 €

Subcapítol 1.7.- Mobiliari urbà ...................................................73.736,62 €

Subcapítol 1.8.- Jardineria.......................................................119.211,86 €

Subcapítol 1.9.- Elements singulars ............................................8.306,72 €

Subcapítol 1.9.- Altres .................................................................7.503,16 €

Total Capítol 1...................................................324.161,95 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL .............................................................. 324.161,95 €

El pressupost total D’EXECUCIÓ MATERIAL de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de TRES-CENTS VINT-I-QUATRE MIL CENT SEIXANTA-UN EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (324.161,95 €).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 31 MEMÒRIA

Execució per contracte.

Pressupost d’Execució per Material.........................................321.161,95 €

13% Despeses generals d’empresa ..........................................42.141,05 €

6% Benefici Industrial ................................................................19.449,72 €

Total execució contracte..................................385.752,72 €

El pressupost total d’EXECUCIÓ PER CONTRACTE de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de TRES-CENTS VUITANTA-CINC MIL SET-CENTS CINQUANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS (385.752,72 € ).

Pressupost per contracte IVA inclòs.

Pressupost d’Execució per Contracte......................................385.752,72 €

16% IVA.....................................................................................61.720,44 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE IVA INCLÒS..447.473,16 €

El pressupost total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de QUATRE-CENTS QUARANTA-SET MIL QUATRE-CENTS SETANTA-TRES EUROS AMB SETZE CÈNTIMS (447.473,16 €).

Pressupost general total per contracte IVA inclòs.

Pressupost d’Execució per Contracte IVA inclòs .....................447.473,16 €

Valor de les expropiacions.........................................................31.920,72 €

PRESSUPOST GENERAL TOTAL............................... 479.393,88 €


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 32 MEMÒRIA

El pressupost general total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de QUATRE-CENTS SETANTA-NOU MIL TRES-CENTS NORANTA TRES EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS (479.393,88 €).

9.2.- Unitat d’obra 2

Execució material.

Capítol 1.- Obra civil.

Subcapítol 1.1.- Enderrocs i moviments de terra.......................12.399,74 €

Subcapítol 1.2.- Fonaments.........................................................6.690,43 €

Subcapítol 1.3.- Murs i tancaments perimetrals........................23.096,67 €

Subcapítol 1.4.- Estructures ......................................................24.501,85 €

Subcapítol 1.5.- Cobertes ..........................................................43.018,92 €

Subcapítol 1.6.- Tancaments i divisòries .....................................5.966,02 €

Subcapítol 1.7.- Revestiments...................................................16.758,01 €

Subcapítol 1.8.- Paviments..........................................................9.734,77 €

Subcapítol 1.9.- Instal·lació elèctrica i d’enllumenat ....................2.639,78 €

Subcapítol 1.10.- Mobiliari urbà ...................................................2.325,08 €

Subcapítol 1.11.- Instal·lació contraincendis...................................469,70 €

Subcapítol 1.12.- Elements singulars ..........................................1.500,00 €

Subcapítol 1.13.- Altres ...............................................................4.182,00 €

Total Capítol 1...................................................153.282,96 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL ...............................................................153.282,96 €


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 33 MEMÒRIA

El pressupost total D’EXECUCIÓ MATERIAL de l’UNITAT D’OBRA 2 corresponent al Projecte d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de CENT CINQUANTA-TRES MIL DOS-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB NORANTA-I-SIS CÈNTIMS (153.282,96 €).


Pressupost d’Execució Material...............................................153.282,96 €

13% Despeses generals d’empresa ..........................................19.926,78 €

6% Benefici Industrial ..................................................................9.196,98 €

Total Execució per contracte...........................182.406,72 €

El pressupost total d’EXECUCIÓ PER CONTRACTE de l’UNITAT D’OBRA 2 corresponent al Projecte d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de CENT VUITANTA-DOS MIL QUATRE-CENTS SIS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS (182.406,72 € ).


Pressupost d’Execució per Contracte......................................182.406,72 €

16% IVA.....................................................................................29.185,07 €

PRESSUPOST GENERAL IVA INCLÒS....................... 211.591,79 €

El pressupost genera total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) de l’UNITAT D’OBRA 2 corresponent al Projecte d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de DOS-CENTS ONZE MIL CINC-CENTS NORANTA-UN EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS (211.591,79 €).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 34 MEMÒRIA

9.3.- RESUM

Unitat d’Obra 1.

Pressupost d’Execució Material ......................................................324.161,95 €

Pressupost d’Execució per Contracte .............................................385.752,72 €

Pressupost d’Execució per Contracte IVA inclòs ............................ 447.473,16 €

Pressupost General d’Execució per Contracte IVA inclòs.........479.393,88 €

Unitat d’Obra 2.

Pressupost d’Execució Material .......................................................153.282,96 €

Pressupost d’Execució per Contracte .............................................182.406,72 €

Pressupost General d’Execució per Contracte IVA inclòs......... 211.591,79 €

TOTAL PROJECTE.........................................................................690.985,67 €

El pressupost general total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda i habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de SIS-CENTS NORANTA MIL NOU-CENTS VUITANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS (690.985,67 €).

Reus, gener 2009

Francesc Primé Vidiella Enginyer Agrònom Col·legiat núm. 595


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


ANNEX I


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Pàg. 1 ANNEX FOTOGRÀFIC

ANNEX FOTOGRÀFIC UNITAT D’OBRA 1

Foto núm. 1.- Vista general de l’estat actual del límit oest. A la part superior s’observa el talús a condicionar, i on a mes s’habitarà un dels accessos al nou

parc.

Foto núm. 2.- Plana inferior ubicada a la meitat oest, on es preveu incorporar la tirolina.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 3.- Panoràmica de l’esta actual de la part sud des de la plana on s’incorporarà la tirolina.

Foto núm. 4.- Detall de la zona de major pendent ubicada al límit nord de la meitat oest.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 5.-En primer pla part de la superfície on s¡habilitarà l’auditori natural. Al fons, talús intermig, sobre el qual s’incorporarà la jungla de troncs.

Foto núm. 6.- A l’esquerra, part superior del talús, punt on s’ubicarà el mirador. En primer pla, superfície on s’habilitarà l’auditori natural.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 7.- Part central de l’àmbit d’actuació, corresponent a la superfície on s’habilitarà l’auditori natural.

Foto núm. 8.- Detall del cultiu d’olivers i ametllers existents a la meitat est.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 9.- Muret a conservar, existent al llarg del límit de l’àmbit amb el C/Bellavista.

Foto núm. 10.- Superf on s’executarà el nou auditori natural vist des del C/ Bellavista.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 11. Detall de l’actual superfície d’horta a retirar, ubicada a la meitat est de l’àmbit.

Foto 12.- Punt existent a un dels vials ubicats a l’est de l’àmbit on es preveu habilitar un dels accessos al parc.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto 13.- Vista general de l’extrem nord-est de l’àmbit, zones de mes pendent limitant amb l’Avd. Catalunya, on es preveu realitzar treballs de neteja i aclarida..

Foto 14.- Panoràmica del límit nord de l’àmbit on es realitzarà una neteja i aclarida del global de la superfície.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ANNEX FOTOGRÀFIC UNITAT D’OBRA 2

Foto núm. 15.- Detall del tram de mur perimetral a conservar localitzat al límit nord.

Foto núm. 16.- Part del solar a condicionar per tal d’incorporar la cabana número 3. A la dreta tancament del magatzem a enderrocar..


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 17.- Vista general de la plana ubicada al lateral nord-est on s’habilitarà el nou accés. S’observa part del tancament del magatzem a enderrocar i un exemplar de figuera a conservar.

Foto núm. 18.- Panoràmica de l’estat actual del límit oest. S’observa el tram de mur perimetral i les dues planes on s’incorporaran les cabanes 1 i 2..


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Foto núm. 19.- Detall de l’extrem sud-oest de l’àmbit. En aquesta zona s’executarà un mur amb pedres d’escullera per tal de salvar el desnivell existent.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


ANNEX II


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


TIROLINA


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


6.01100 TIROLINA

BDU · Roger de Flor, 91 08013 Barcelona · Tel. 932464904 · Fax. 932463660 · [email protected] · www.bdu.es


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


INSTRUCCIONES DE MONTAJE * INSTRUCCIONES DE MONTAJEC

opyr

ight

© R

icht

er S

piel

gerä

te G

mbH

*

831

12 F

rasd

orf

*

Ger

man

y

Estaciónvalle

Estaciónmontaña

En-

EN

28.1

1.20

05

TIROLINA CON REFUERZOhasta 30 MREF. Nº 6.01100

También aplicable amodelos con pies deaceroREF. Nº L6.01100REF. Nº L6.01101

Información para el envío:

Número de elementos: 3

2 paquetes: 4 postes verticales y 5 listones cada uno1 palé con

1 cable transportador con grapas y amortiguador1 pieza transportadora1 asiento pendular con cadena1 mecanismo para estación de montaña1 mecanismo para estación de valle2 topes de caucho1 tubo de tensión, diámetro: 20 mm

Comentarios generales:

A. Pavimento:Este equipamiento debe estar instalado en unasuperficie amortiguadora de golpes según la normativaEN 1177, adecuada para una altura máxima de caídade 1 metro.

B. Cimentaciones:Ver instrucciones detalladas al final de estedocumento, especialmente profundidades de lascimentaciones para pies de caero.

C. Antes de montar el equipamiento, comprobarque el relieve del terreno in situ coincida con elrelieve del dibujo de la página 2. Si no fueseasí, se tiene que moldear el terreno y apisonarlos montículos según el dibujo.

ESPACIO NECESARIO PARA INSTALAR EL JUEGOINCLUIDA DISTANCIA DE SEGURIDAD (EN 1176):3550 x 560 cm

Peso total: 720 kgMayor componente: 85 kg

Ø 0,21 x 4,90 m

CROQUISEscala 1:100Todas las dimensiones en cm

Punto dereferencia

Cimentaciones:4 piezas 80 x 80 x 50 cmProfundidad excavación: 70 cm4 piezas 120 x 120 x 50 cmProfundidad excavación: 70 cm

Información especial:

Este equipo ha sido comprobado por TÜV ProductService GmbH.

No se debe alterar ninguna parte del equipo o de laconstrucción en sí, ya que esto podría repercutir enlas normas de seguridad y su garantía.

Nos reservamos el derecho de hacer las alteracionestécnicas que creamos necesarias.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


INS

TR

UC

CIO

NE

S

DE

M

ON

TA

JE

* IN

ST

RU

CC

ION

ES

D

E

MO

NT

AJE

pág. 2 (6.01100)

Estaciónmontaña Estación e

valle

Punto de comprobaciónpara aflojar

¡Atención! Por razones de seguridad el cable de latirolina debe estar aflojado 1 metro como mínimo.

Linea de vista por encima de lasdos vigas transversales

Planta - y alzado lateralEscala 1:200Todas las dimensiones en cm


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


INSTRUCCIONES DE MONTAJE * INSTRUCCIONES DE MONTAJE

pág. 3(6.01100)

Instrucciones de montaje:

1. Determinar la ubicación del equipamiento teniendoen cuenta el espacio necesario para instalar eljuego y las distancias de seguridad, según elcroquis de la página 1.

2. Considerando el punto de referencia ,excavar los agujeros de los cimientos.El fondo de los agujeros deben estarexactamente nivelados unos respectoa otros.

3. Colocar los postes en forma de A delante de losagujeros para cimentar y clavar los hierros decimentación. Los agujeros marcados para loslistones distanciadores deben estar "visibles".Atornillar las piezas y accesorios para la estaciónmontaña y la estación valle (ver detalles ).

Detalleestación montaña

Detalleestación valle

3

¡Atención!Durante la fase de montaje (incluido el tiempo defraguado del hormigón), no se debe jugar ni sometera esfuerzo el equipamiento a fin de garantizar laestabilidad durante su uso futuro. El hormigón requierenormalmente un tiempo mínimo de fraguado de unas2 semanas.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



pág. 4 (6.01100)

7

4

6

8

5

4. Mantener la estructura en forma de A enposición utilizando el listón distanciadorsuministrado. Los agujeros ya vienenmarcados y taladrados.

5. Clavar los hierros de cimentación en lospostes verticales que quedan y atornillarlosen la estructura en forma de A.

6. La correcta distancia de la estructura enforma de A con respeto a los postes verticalesviene determinada por los listonesdistanciadores suministrados. Los agujerosya vienen marcados y taladrados.

7. Ajustar la distancia de los postes verticalesentre ellos. Distancia de los postes verticalesa nivel del suelo = 350 cm; mantener laposición con un listón.

8. Alinear la estructura (comprobar lasdistancias en diagonal). Mantener la posicióncon un listón.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



pág. 5(6.01100)

9

12

11

9. Levantar la estructura de soporte de losagujeros para cimentar, colocar las losas dehormigón (aprox. 10-15 cm. de grosor) en losagujeros de cimentación desde detrás hastaque la estructura en forma de A quedeexactamente vertical (nivel de aire). Los hierrosde cimentación que sobresalgan debendoblarse hacia abajo.

10.Repetir el proceso para la segunda estructurade soporte.

11.Antes de echar el hormigón alinear las dosestructuras de soporte. Prestar atención alas notas de instalación y alzado de lasestructuras de soporte de la página 2.Comprobar de nuevo las estructuras en formade A con el nivel de aire.

12.Llenar los agujeros de los cimientos conhormigón húmedo B25, tamaño grande degravilla (16 mm) y proceder al apisonamiento.Redondear los bordes de los cimientos ytaparlos con suelo de acabado.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



pág. 6 (6.01100)

13.Una vez el hormigón haya fraguadocompletamente, desenrollar el cabletransportador y sujetar a la estación demontaña (ver detalle).

14.Pasar uno de los amortiguadores por el cabletransportador y tener en cuenta que la partedel tornillo sin cabeza mire en la dirección deestación montaña. Presionarlo contra elbloque de poliamida de la lengüeta del cabley apretar los tornillos sin cabeza. Entoncespasar la pieza transportadora con el asientodel péndulo y los amortiguadores de cauchopor el cable transportador según el dibujo,teniendo en cuenta que la parte con el tornillosin cabeza mire en dirección de la estaciónvalle.

15.En la estación valle asegurar el cabletransportador al rodillo tensador con lasgrapas.

Detalle estación montaña

13

Detalle estaciónvalle

Dibujo

estación valle

tornillo sin cabeza

estación montaña

la abrazadera del cable semontará más tarde


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



pág. 7(6.01100)

16.Engranar el tubo suministrado y retirarlos tornillos de seguridad.

17.Tensar el cable hasta que la parte floja sea de 1,00m (ver notas de la página 2). Ajustar la parte flojacuando el cable no esté cargado, por consiguiente,mantener la pieza transportadora en la estaciónvalle. Comprobar la parte floja midiendo la línea devista y el cable con la ayuda de una segundapersona en el punto de comprobación. Ver dibujo dela página 2.

18.Cuando la parte floja esté ajustada correctamenteapretar los tornillos de seguridad.

19. Fijar la grapa del cable a una distancia de 7 cmdel rodillo tensor de la estación valle. Presionar elamortiguador contra la grapa del cable y fijarlo conun tornillo sin cabeza.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



pág. 8 (6.01100)

20.Procedimiento para comprobar la distanciade seguridad entre el asiento péndulo y elsuelo:El espacio entre el suelo y el asiento péndulo debeser de como mínimo 40 cm, cuando la piezatransportadora esté cargando peso (peso máximoencima del asiento péndulo: aprox. 130 kg). Si esnecesario, ajustar el relieve del terrenoapropiadamente.

21.Reparar los pequeños desperfectos que se hayanpodido ocasionar durante el montaje o el transporte.

22.Asegurarse de que todas las herramientas, tornillossobrantes, instrucciones de montaje, listones ocintas se hayan recogido de la área de juego.

como mínimo40 cm

Tener en cuenta de que al cabo de unas 6semanas deben verificarse todos los tornillosy, si fuera preciso, apretarlos.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


JUNGLA DE TRONCS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


BDU · Roger de Flor, 91 08013 Barcelona · Tel. 932464904 · Fax. 932463660 · [email protected] · www.bdu.es

M6.50000 JUNGLA DE TRONCOS I


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


BANCS MODULARS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


MODELS DE REPRESENTACIÓ DE FIGURES (SEGONS PINTURES

RUPESTRES DE LA ÈPOCA)


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


ANNEX III


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Valoració urbanística inicial Zona verda Freginals (VP 1) Página 1 de 3

Ajuntament de l’Espluga de Francolí

VALORACIÓ URBANÍSTICA INICIAL ZONA VERDA FREGINALS Per tal de saber les superfícies reals de les parcel·les afectades s’hauria de realitzar un topogràfic determinant la zona a expropiar i així poder descomptar la part de parcel·la no afectada. 1.- SITUACIÓ Municipi: L’Espluga de Francolí

ADREÇA REFERENCIA CADASTRAL Carrer Bellavista, número 4 1448305CF4814G0001SI Carrer Bellavista, número 6 1448304CF4814G0001EI Carrer Bellavista, número 8 1448303CF4814G0001JI

Carrer Bellavista, número 10 1448302CF4814G0001II Carrer Bellavista, número 12 1448301CF4814G0001XI

2.- OBJECTE DE LA VALORACIÓ Finques afectades per zona verda (VP 1) segons previsió aprovació provisional POUM

SUPERFÍCIE ADREÇA Cadastre POUM Carrer Bellavista, número 4 853,00 m2. Carrer Bellavista, número 6 847,00 m2. Carrer Bellavista, número 8 1.183,00 m2.

Carrer Bellavista, número 10 1.085,00 m2. Carrer Bellavista, número 12 1.228,00 m2.

TOTAL 5.196,00 m2 5.370,46 m2

SUPERFÍCIE Zona no afectada: Cadastre POUM Carrer Bellavista, número 12 1.140,00 m2. - - - -

SUPERFÍCIE Superficie total afectada: Cadastre POUM TOTAL 4.056,00 m2 5.370,46 m2


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



3.- PROPIETARIS

ADREÇA PROPIETARI Carrer Bellavista, número 4 Maria Vellve Vendrell Carrer Bellavista, número 6 Jose M. Calbet Camarasa

(actualment desconegut) Carrer Bellavista, número 8 Jose M. Calbet Camarasa

(actualment desconegut) Carrer Bellavista, número 10 Miguel Huguet Calbet Carrer Bellavista, número 12 Antonio Casanovas Trullols

4.- PARÀMETRES URBANÍSTICS Planejament: Previsió aprovació provisional POUM Classificació del sòl: Sòl urbà Qualificació del sòl: Verd Públic (VP 1) 5.- LEGISLACIÓ APLICABLE Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Art. 109). Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo (Disposición transitoria tercera. Valoraciones). Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre “Régimen de suelo y valoraciones (Art. 23 a 28). 6.- VALORACIÓ DEL SÒL Classificació del sòl: Sòl urbà Qualificació del sòl: Verd Públic (VP 1) Paràmetres urbanístics: Espais lliures: 100 % Criteri de valoració: Valor de mercat. Mètode Residual Estàtic Valor de mercat de la zona: Terrenys sense edificar, obres d’urbanització i jardineria Valor del sòl = 31.920,72 € Valor de les edificacions = 0,00 € (No n’hi han edificacions) Valor unitari del sòl: 31.920,72 € / 4.056 m2 = 7,87 €/m2 7.- VALORACIÓ TOTAL Valor del sòl: 31.920,72 € Valor de les edificacions: 0,00 € VALOR TOTAL: 31.920,72 €


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



8.- REPARTIMENT

ADREÇA PROPIETARI SUPERFÍCIE IMPORT Carrer Bellavista,

número 4 Maria Vellve Vendrell 853,00 m2. 6.713,11 €

Carrer Bellavista, número 6

Jose M. Calbet Camarasa (actualment desconegut)

847,00 m2. 6.665,89 €


Jose M. Calbet Camarasa (actualment desconegut)

1.183,00 m2. 9.310,21 €


Miguel Huguet Calbet 1.085,00 m2. 8.538,95 €


Antonio Casanovas Trullols 88,00 m2. 692,56 €

L’Espluga de Francolí, 22 de desembre de 2008 L’arquitecte tècnic Reyes Gámez Candela –1.125-


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


ANNEX IV


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


EN DOCUMENT ADJUNT ES PRESENTA L’ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ TAL I COM ÉS PRECEPTIU SEGONS ESTABLEIX EL REAL DECRETO 1627/1997, DE 24 DE OCTUBRE


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PLEC DE CONDICIONS Adaptat a les Normes per a l’Obtenció del Visat dels Projectes i

Certificacions Finals d’Obra del Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyers Agrònoms


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Pàg. 1 Plec de Condicions

ÍNDEX

1. PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES 5

1.1. Disposicions generals 5 Article 1. Objecte del Plec de Condicions 5 Article 2. Documents que defineixen les obres 5 Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents 5 Article 4. Documentació complementària 5

1.2. Disposicions facultatives 6 Epígraf I. Delimitació general de funcions tècniques 6

Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen 6 Epígraf II. Drets i deures del Contractista 6

Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades 6 Article 7. Verificació dels documents del Projecte 6 Article 8. Pla de Seguretat i Salut 7 Article 9. Projecte de control de qualitat 7 Article 10. Oficina en l’obra 7 Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra 7 Article 12. Presència del Contractista en l’obra 7 Article 13. Treballs no estipulats expressament 7 Article 14. Obres accessòries 8 Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte 8 Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del projecte 8 Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director d’Obra 8 Article 18. Personal de l’obra 8 Article 19. Faltes del personal de l’obra 9 Article 20. Subcontractes 9 Article 21. Subministrament dels materials 9 Article 22. Responsabilitats del Contractista 9 Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes 9

Epígraf III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edificació 10 Article 24. Danys materials 10 Article 25. Responsabilitat civil 10

Epígraf IV. Règim i organització de les obres 10 Article 26. Direcció 10 Article 27. Modificacions 11 Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències 11 Article 29. Llibre d’Incidències 11 Article 30. Llibre de Subcontractació 11 Article 31. Accessos i entorn de l’obra 11 Article 32. Replantejament 11 Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs 12 Article 34. Ordre d’execució dels treballs 12 Article 35. Facilitats per a altres contractistes 12 Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major 12 Article 37. Pròrroga per causa de força major 12 Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució de l’obra 13 Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs 13 Article 40. Profunditat dels fonaments 13 Article 41. Mitjans auxiliars 13 Article 42. Conservació de les obres 13 Article 43. Documentació d’obres ocultes 13


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 44. Obres defectuoses 13 Article 45. Obres i vicis ocults 13 Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos 13 Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs 14 Article 48. Neteja de les obres 14 Article 49. Obres sense prescripcions 14

Epígraf V. Recepcions i liquidacions 14 Article 50. Proves abans de la recepció 14 Article 51. Recepció de les obres 14 Article 52. Documentació final 14 Article 53. Termini de garantia 15 Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia 15 Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida 15 Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials 15 Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l’obra 15 Article 58. Liquidació final 15 Article 59. Liquidació en cas de rescissió 15

Epígraf VI. Facultats de la direcció d’obra 15 Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra 15

1.3. Disposicions econòmiques 16 Epígraf I. Base fonamental 16

Article 61. Base fonamental 16 Epígraf II. Garanties de compliment i fiança 16

Article 62. Garanties 16 Article 63. Fiança 16 Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança 16 Article 65. Devolució de la fiança 16 Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions parcials 16

Epígraf III. Preus i revisions 17 Article 67. Despeses 17 Article 68. Obres de millora o ampliació 17 Article 69. Preus unitaris 17 Article 70. Preus contradictoris 17 Article 71. Revisió de preus 17 Article 72. Reclamacions d’augment de preus 17 Article 73. Aplec de materials 18

Epígraf IV. Amidaments i valoracions dels treballs 18 Article 74. Amidament de l’obra 18 Article 75. Amidaments parcials i totals 18 Article 76. Elements compresos en el pressupost 18 Article 77. Valoració de les obres 18 Article 78. Valoració d’obres incompletes 18 Article 79. Altres obres 19 Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec 19 Article 81. Errors en el pressupost 19 Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista 19 Article 83. Pagament de les obres 19 Article 84. Suspensió dels treballs 19 Article 85. Millores d’obres lliurement executades 19

Epígraf V. Indemnitzacions 19 Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les obres 19 Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments 20 Article 88. Indemnització per danys de causa major 20 Article 89. Renúncia 20

Epígraf VI. Varis 20 Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra 20


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables 20 Article 92. Assegurança de les obres 21 Article 93. Conservació de l’obra 21 Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat 21 Article 95. Pagament d’arbitris 21

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 22

2.1. Prescripcions sobre els materials 22 Epígraf I. Condicions generals 22

Article 1. Condicions generals 22 Article 2. Proves i assajos de materials 22 Article 3. Materials no consignats en el Projecte 22

Epígraf II. Condicions que han de complir els materials 22 Article 4. Àrids per a formigons i morters 22 Article 5. Aigua per a amassament de formigons i morters 23 Article 6. Additius per a formigons i morters 23 Article 7. Ciment per a formigons i morters 23 Article 8. Acer laminat d’alta adherència en rodons per a armadures 23 Article 9. Acer laminat 23 Article 10. Productes per a la curació de formigons 23 Article 11. Desencofrants 24 Article 12. Encofrats en murs 24 Article 13. Encofrats en pilars, bigues i arcs 24 Article 14. Cal hidràulica 24 Article 15. Guix negre 24 Article 16. Teules 24 Article 17. Plaques per a cobertes 25 Article 18. Impermeabilitzants 25 Article 19. Fàbrica de maó i bloc 25 Article 20. Biguetes prefabricades 25 Article 21. Plafons aïllants autoportants 25 Article 22. Rajoles i lloses de terratzo 25 Article 23. Entornpeus de terratzo 26 Article 24. Rajoles vidriades 26 Article 25. Guixos 26 Article 26. Portes 26 Article 27. Bastiments 26 Article 28. Finestres i portes metàl·liques 27 Article 29. Pintura al tremp 27 Article 30. Pintura plàstica 27 Article 31. Colors, olis i vernissos 27 Article 32. Canonades 27 Article 33. Baixants 27 Article 34. Canonades per al subministrament d’aigua o gas 28 Article 35. Materials per a instal·lacions d‘equipaments sanitaris 28 Article 36. Materials per a la instal·lació elèctrica 28 Article 37. Altres materials 28

2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitats 28 Article 38. Explanació i préstecs 28 Article 39. Excavació en rases i pous 29 Article 40. Rebliment i piconament de rases de pous 30 Article 41. Formigons 31 Article 42. Control del formigó 33 Article 43. Morters 33


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 44. Encofrats 34 Article 45. Armadures 35 Article 46. Elements estructurals prefabricats 36 Article 47. Estructures d’acer 36 Article 48. Estructures de fusta 37 Article 49. Ram de picapedrer 38 Article 50. Ram de paleta 41 Article 51. Bastides 43 Article 52. Tancaments amb plafons autoportants de formigó 43 Article 53. Tancaments amb plafons aïllants autoportants 44 Article 54. Cobertes. Formació de pendents i vessants 45 Article 55. Cobertes planes 46 Article 56. Aïllaments 48 Article 57. Paviments 50 Article 58. Fusteria 51 Article 59. Fusteria metàl·lica 52 Article 60. Vidres 52 Article 61. Pintura 52 Article 62. Ram de llauner 53 Article 63. Precaucions a adoptar 54

2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat 54 Article 64. Comprovacions i proves de servei 54

3. PLEC DE CONDICIONS DE LES INSTAL·LACIONS I EQUIPS INDUSTRIALS 55 Article 65. Instal·lació elèctrica 55 Article 66. Instal·lació de calefacció 57 Article 67. Instal·lació de climatització 59 Article 68. Instal·lació d’energia solar tèrmica 59 Article 69. Instal·lació frigorífica 60 Article 70. Instal·lacions de protecció contra incendis 61 Article 71. Instal·lacions de telefonia 62 Article 72. Sistema de transmissió de dades 62


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



1. Plec de clàusules administratives 1.1. Disposicions generals Article 1. Objecte del Plec de Condicions El present Plec de Condicions, com a part del PROJECTE D’IMPLANTACIÓ D’UN CELLER A UN LOCAL EXISTENT AL C/ ALFONS I EL CAST S/N DEL TM D’ULLDEMOLINS (PRIORAT), ubicada en el terme municipal de ULLDEMOLINS, comarca del PRIORAT, té per a finalitat regular l’execució de les obres fixant els nivells tècnics i la qualitat exigibles, precisant les intervencions que corresponen, segons el contracte, als diferents agents de l’edificació, així com les relacions entre tots ells i les seves corresponents obligacions per al compliment del contracte d’obra. Article 2. Documents que defineixen les obres Les obres són definides pel Plec de Condicions i pels documents constitutius del projecte: Memòria, Plànols, Amidaments i Pressupost. Són documents contractuals els documents de Plànols, Plec de Condicions i Pressupost, que s’inclouen en el present Projecte. Les dades incloses en la Memòria tenen caràcter merament informatiu. Qualsevol canvi en el plantejament de les obres que impliqui un canvi substancial respecte d’allò projectat haurà de posar-se en coneixement de la Direcció d’Obra per tal que l’aprovi, si s’escau, i redacti el projecte reformat corresponent. Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents En cas de produir-se una contradicció o incompatibilitat entre els Plànols i el Plec de Condicions, prevaldrà el que prescriu el Plec de Condicions. El que estigui esmentat en els Plànols i ignorat en el Plec de Condicions i viceversa, haurà de ser executat com si estigués exposat en ambdós documents, sempre que, a criteri de la Direcció d’Obra, la unitat d’obra estigui suficientment definida i tingui preu en el contracte. En cas d’existir contradiccions o omissions en els documents del projecte, el Contractista haurà de notificar-ho al Director d’Obra, i aquest decidirà. En cap cas, el Contractista podrà resoldre directament, sense l’autorització expressa del Director d’Obra. En qualsevol cas, les contradiccions, errors o omissions que siguin advertits en aquests documents pel Director d’Obra o pel Contractista hauran de quedar perfectament reflectits en l’Acta de comprovació del replantejament. Article 4. Documentació complementària Aquest Plec de Condicions es complementa amb les condicions econòmiques per a poder fixar un concurs o un Contracte d’Escriptura. Totes les unitats d’obra s’executaran d’acord amb les prescripcions indicades en la normativa de compliment obligatori per a aquest tipus d’instal·lacions, tant en l’àmbit nacional, autonòmic com municipal, i també aquelles que s’estableixin com obligatòries per a aquest projecte:

• Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) • Llei reguladora de la Subcontractació en el Sector de la Construcció • Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) • Instrucció de formigó estructural (EHE) • Instrucció per al projecte i l'execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats

amb elements prefabricats (EFHE) • Control de qualitat de l'edificació. • Norma de construcció sismoresistent: part general i edificació (NCSR-02) • Mesures mínimes d’accessibilitat en els edificis • Regulació de la subcontractació en el sector de la construcció • Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis • Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials • Mesures de prevenció dels incendis forestals • Reglament d’instal·lacions petrolíferes (MI-IP) i instruccions tècniques complementàries • Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i instruccions tècniques

complementàries


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



• Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i instruccions tècniques complementàries • Reglament d’aparells a pressió (MIE-AP) i instruccions tècniques complementàries • Reglament d’aparells elevadors i manutenció (MIE-AEM) i instruccions tècniques

complementàries • Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) • Reglament de seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques (MI IF) i instruccions

tècniques complementàries • Llei de Prevenció de Riscos Laborals • Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció • Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que

impliquin riscos, en particular dorsolumbars, als treballadors • Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. • Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball • Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant el

risc elèctric • Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de

protecció individual • Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors dels equips

de treball. • Protecció als treballadors dels riscos derivats de l’exposició al soroll durant el treball • Protecció de la salut i seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats o que puguin

derivar-se de l’exposició a vibracions mecàniques • Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental • Reglament dels serveis públics de sanejament • Llei de responsabilitat mediambiental • Llei de protecció de l’ambient atmosfèric • Llei de Residus • Llei de protecció contra la contaminació acústica

En cas de divergir entre elles, s’aplicaran les normatives més estrictes. 1.2. Disposicions facultatives Epígraf I. Delimitació general de funcions tècniques Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen Els diferents agents que intervenen en el procés d’edificació (Promotor, Projectista, Constructor, Director d’Obra, Director de l’Execució de l’Obra, Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra, Entitats i Laboratoris de Control de Qualitat de l’Edificació) compliran amb les obligacions i les funcions que els assigna la Llei d’Ordenació de l’Edificació. Epígraf II. Drets i deures del Contractista Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades Les empreses que pretenguin ser contractades o subcontractades en les obres objecte d’aquest Plec de Condicions hauran d’estar inscrites en el Registre d’Empreses Acreditades, i tenir la seva inscripció degudament renovada. Article 7. Verificació dels documents del Projecte Abans del començament de les obres, el Contractista indicarà per escrit que la documentació aportada li permet comprendre la totalitat de l’obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments corresponents.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 8. Pla de Seguretat i Salut El Contractista, una vegada analitzat el Projecte d’execució que contingui, si s’escau, l’Estudi de Seguretat i Salut o bé l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, presentarà el Pla de Seguretat i Salut a l’obra, perquè l’aprovi el tècnic que assumeixi les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut durant l’Execució de l’Obra. Article 9. Projecte de control de qualitat El Contractista tindrà a la seva disposició el projecte de control de qualitat, si fos necessari per a l’obra, en el que s’especificaran les característiques i els requisits que hauran de complir els materials i unitats d’obra, i els criteris per a la recepció dels materials, segons estiguin avalats o no per segells o marques de qualitat, assajos, anàlisis i proves a realitzar, determinació de lots i altres paràmetres definits en el Projecte pel Projectista o en l’Obra pel Director de l’Execució de l’Obra. Article 10. Oficina en l’obra El Contractista habilitarà en l’obra una oficina en la que, com a mínim, hi haurà una taula o un espai suficient perquè es puguin desplegar i consultar els plànols. En aquesta oficina, el Contractista tindrà sempre a disposició de la Direcció de l’Obra:

• el Projecte d’execució complet, inclosos els complements que pugui redactar el Director d’Obra

• la Llicència d’Obres • el Llibre d’Ordres i assistències • el Llibre d’Incidències • el Llibre de Subcontractació • el Pla de Seguretat i Salut • el Projecte de control de qualitat i el seu llibre de registre, si n’hi haguessin • la normativa de seguretat i salut • la documentació de les assegurances subscrites pel Contractista

Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra El Contractista ha de comunicar a la Propietat la persona designada com a representant seu a l’obra, el qual tindrà el caràcter de Cap d’Obra, que tindrà suficient nivell tècnic i dedicació plena. El Cap d’Obra tindrà facultats per a representar el Contractista i adoptar en tot moment les decisions que corresponguin a la Contracta. Quan la importància de les obres ho aconselli, i així es consigni en el Plec de Clàusules Administratives, el representant del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mitjà, segons els casos. Article 12. Presència del Contractista en l’obra El Cap d’Obra, per si mateix o per mitjà dels seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al Director de l’Obra i al Director de l’Execució de l’Obra, en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a practicar els reconeixements que es considerin convenients i subministrant-los les dades necessàries per a la comprovació dels amidaments i de les liquidacions. El Cap d’Obra no podrà estar absent, sense el consentiment de la Direcció Facultativa, i haurà de notificar quina persona l’ha de representar en totes les funcions durant la seva absència. Quan no s’hagi efectuat la notificació anterior, es consideraran vàlides les notificacions que s’efectuïn a la persona de major categoria tècnica dependents de la Contracta que intervinguin en les obres o, en absència d’elles, les dipositades en la residència, designada com oficial, de la Contracta en els documents del projecte, fins i tot en absència o negativa de rebut per part dels dependents de la Contracta. Article 13. Treballs no estipulats expressament És obligació del Contractista executar els treballs que calgui per a la correcta execució i aspecte de les obres, tot i que no estigui expressament determinat en els documents del Projecte, i sempre que ho disposi el Director d’Obra, dins dels límits de possibilitats que el pressupost habiliti per a cada unitat d’obra i tipus d’execució.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



En el cas que hi hagi manca d’especificació en el Plec de Condicions Particulars, s’entendrà que es requereix una modificació del Projecte amb consentiment exprés de la Propietat qualsevol variació que suposi un increment de preus d’alguna unitat d’obra per sobre del 20% o del total del pressupost per sobre del 10%. Article 14. Obres accessòries Es consideren obres accessòries aquelles que, atesa la seva natura, no poden ser previstes amb tots els detalls, sinó és a mesura que avança l’execució dels treballs. Les obres accessòries s’aniran construint així com es vagi coneixent la seva necessitat. Quan la seva importància ho exigeixi es construiran en base als projectes addicionals que es redactin. En els casos de menor importància es duran a terme conforme a la proposta que formuli el Director d’Obra. Les obres necessàries accessòries se subjectaran a les mateixes condicions que regeixen per a obres semblants en el contracte. Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte La interpretació tècnica dels documents del Projecte correspon al Director d’Obra. El Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra a causa del Projecte o de circumstàncies alienes, sempre amb anticipació suficient en funció de la importància de l’assumpte. El Contractista es farà responsable de qualsevol error de l’execució motivada per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer, a càrrec seu, els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del Projecte. Quan es tracti d’aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran per escrit al Contractista, qui està obligat a tornar els originals o les còpies signant l’apartat d’assabentat, que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi de la Direcció Facultativa. Qualsevol reclamació del Contractista en contra de les disposicions preses pels membres de la Direcció d’Obra s’haurà de dirigir, en el termini de 3 dies, contra qui l’hagi dictada, qui haurà de donar al Contractista el corresponent justificant de recepció, si el Contractista així ho sol·licita. Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del projecte Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions de la Direcció Facultativa, només podrà presentar-les, a través del Director d’Obra, davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord amb les condicions estipulades en els plecs de condicions corresponents. Contra les disposicions d’ordre tècnic de la Direcció Facultativa no s’admetrà cap reclamació, podent salvar la seva responsabilitat el Contractista, si així ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Director d’Obra, el qual podrà limitar la seva resposta al justificant de recepció, que en tot cas serà obligatori per a aquest tipus de reclamacions. Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director d’Obra El Contractista no podrà recusar al personal nomenat pel Director d’Obra, ni demanar que per part de la Propietat es designin a altres facultatius per als reconeixements i amidaments. Quan el Contractista es cregui perjudicat per la tasca d’aquest personal, procedirà segons allò establert en l’article precedent, però sense que per aquesta causa es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. Article 18. Personal de l’obra El Contractista destinarà a l’obra la quantitat de treballadors, de reconeguda aptitud i experiència, que calgui per al volum i tipologia dels treballs a executar. El Contractista haurà de complir amb els requisits de qualitat en l’ocupació per a les empreses contractistes i subcontractistes que s’indiquen en el Reial Decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la Subcontractació en el Sector de la Construcció. El fet d’’incomplir aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la tipologia dels treballs, facultarà al Director de l’Obra per a ordenar l’aturada de les obres sense cap dret a reclamació, fins que s’hagi solucionat la deficiència.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 19. Faltes del personal de l’obra El Contractista està obligat a separar de l’obra aquell personal que, a criteri de la Direcció Facultativa, no compleixi amb les seves obligacions laborals, treballi defectuosament per manca de coneixements o actuï de mala fe. Article 20. Subcontractes El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d’obra a altres Contractistes, amb subjecció a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i a la Llei reguladora de la Subcontractació en el Sector de la Construcció, i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l’obra. Article 21. Subministrament dels materials El Contractista aportarà a l’obra tots els materials necessaris per a la construcció. La Propietat es reserva el dret de portar a l’obra aquells materials o unitats que cregui que beneficien la qualitat de l’obra contractada i amb preus d’acord o iguals als del pressupost acceptat. Article 22. Responsabilitats del Contractista El Contractista serà el responsable davant la Propietat dels actes i/o omissions de tots els empleats si són subcontractats, i dels agents i empleats d’aquests o qualsevol persona que realitzi algun dels treballs que hagi contractat. En conseqüència, el Contractista serà l’únic responsable i no tindrà dret a cap indemnització per l’augment de l’import que pugui ocasionar-li, ni per les maniobres equivocades que cometés durant la construcció. També serà responsable, davant dels tribunals dels accidents laborals, que per inexperiència o negligència es produïssin i s’atindrà a les disposicions de la Policia i a les lleis comunes sobre aquesta matèria. El Contractista ha d’estudiar i comparar amb cura els documents de la Contracta i ha d’advertir immediatament a la Direcció Facultativa de qualsevol error o omissió que hi hagi. A més, no realitzarà cap treball sense els corresponents plànols, especificacions o ordres concretes. El Contractista ha de portar a terme tots els treballs d’execució de l’obra, amb els millors coneixements, experiència, destresa i atenció. Ell assumeix tota la responsabilitat dels mitjans de construcció emprats, mètodes i tècniques seguides, seqüències i procediments usats i de la coordinació de totes les parts de l’obra. El Contractista té l’obligació de complir totes les ordres verbals o escrites que emeti la Direcció Facultativa. Si a criteri del Director d’Obra hi hagués alguna part de l’obra mal executada, el Contractista tindrà l’obligació d’enderrocar-la i fer-la de nou les vegades que siguin necessàries fins que aconsegueixi l’aprovació del Director d’Obra, sense que tingui dret a cap indemnització, fins i tot si les males condicions de les obres s’haguessin percebut després de la recepció. El Contractista complirà amb totes les lleis, ordenances, regulacions emanades de les Autoritats Públiques relacionades amb l’execució de l’obra i ho notificarà a la Direcció Facultativa. Si el Contractista observa que algun dels documents de Contracta està en contradicció amb algun d’aquests aspectes, ho notificarà ràpidament a la Direcció Facultativa perquè procedeixi a la correcció. Si el Contractista executa algun treball bo i coneixent que aquest es contradiu amb les lleis, ordenances i regulacions, sense haver-ho notificat a la Direcció Facultativa, assumirà tota la responsabilitat i haurà de fer-se’n càrrec dels imports que se’n derivin. Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes Si el Contractista ocasionés algun desperfecte en les propietats veïnes, haurà de restaurar-les i deixar-les en l’estat que tenien en el començament de l’obra, fent-se càrrec de l’import. El Contractista adoptarà totes les mesures que cregui necessàries per tal d’evitar caigudes d’operaris, despreniments d’eines i materials que puguin ferir o matar alguna persona o animal.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Epígraf III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edificació Article 24. Danys materials Les persones físiques o jurídiques que intervenen en el procés de l’edificació respondran davant la Propietat dels següents danys materials ocasionats en l’edifici dintre dels terminis indicats, comptats des de la data de recepció de l’obra, sense reserves o des de la solució d’aquestes:

a) durant 10 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes que afectin als elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici b) durant 3 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment dels requisits d’habitabilitat fixats en l’article 3 de la LOE c) durant 1 any, dels danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin a elements d’acabat de les obres dins del termini d’1 any

Article 25. Responsabilitat civil La responsabilitat civil serà exigible en forma personal i individualitzada, tant per actes o omissions propis, com per actes o omissions de persones per les que s’hagi de respondre. No obstant això, quan es pugui individualitzar la causa dels danys materials o quedar degudament provada la concurrència de culpes sense que es pugui detallar el grau d’intervenció de cada agent en el dany produït, la responsabilitat s’exigirà solidàriament. Quan el projecte hagi estat contractat conjuntament amb més d’un Projectista, aquests mateixos respondran solidàriament. Els projectistes que contractin els càlculs, estudis, dictàmens o informes d’altres professionals seran directament responsables dels danys que puguin derivar-se de la seva insuficiència, incorrecció o inexactitud, sense perjudici de la repetició que poguessin exercir contra els seus autores. El Contractista respondrà directament de los danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes derivats de la imperícia, manca de capacitat professional o tècnica, negligència o incompliment de les obligacions atribuïdes al cap d’obra i a la resta de persones físiques o jurídiques que depenguin d’ell. Quan el Contractista subcontracti amb altres persones físiques o jurídiques l’execució de determinades parts o instal·lacions de l’obra, serà directament responsable dels danys materials per vicis o defectes de la seva execució, sense perjudici de la repetició que es pugui produir. El Director d’Obra i el Director de l’Execució de l’Obra que signin el certificat final d’obra seran responsables de la veracitat i exactitud d’aquest document. Qui accepti la direcció d’una obra el Projecte de la qual no l’hagi elaborat ell mateix, assumirà les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o imperfeccions del projecte, sense perjudici de la repetició que li pogués correspondre davant el Projectista. Quan la Direcció d’Obra es contracti de manera conjunta a més d’un tècnic, tots ells respondran solidàriament sense perjudici de la distribució que entre ells correspongui. Les responsabilitats per danys no seran exigibles als agents que intervinguin en el procés de l’edificació, si es prova que van ser ocasionats de forma fortuïta, per força major, un acte d’un tercer o pel propi perjudicat pel dany. Epígraf IV. Règim i organització de les obres Article 26. Direcció La interpretació tècnica del Projecte correspon al Director d’Obra, a qui el Contractista ha d’obeir sempre. Tota l’obra executada que, a criteri del Director d’Obra sigui defectuosa o no estigui d’acord amb les condicions d’aquest Plec, serà enderrocada i reconstruïda pel Contractista sense que pugui servir-li l’excusa que el Director d’Obra hagi examinat la construcció ni que hagi estat abonada en liquidacions parcials.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 27. Modificacions El Director d’Obra està facultat per a introduir modificacions, d’acord amb el seu criteri, durant la construcció de qualsevol unitat d’obra, sempre que es compleixin les condicions tècniques referides en el Projecte i de manera que no origini canvis en l’import total de l’obra. El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin, resultants de modificacions del Projecte, tant si suposa un augment o una disminució o variació de l’import, sempre i quan aquest no alteri, per excés o per defecte, el 10% del valor contractat. Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències El Contractista disposarà, a l’obra, d’un Llibre d’Ordres i Assistències en el qual s’anotaran totes aquelles ordres que la Direcció Facultativa cregui oportú donar-li a través del Cap de l’Obra o d’una persona responsable, sense perjudici de les que li lliurin per ofici quan calgui, sota de les quals signarà com a senyal d’estar-ne assabentat. En aquest Llibre d’Ordres i Assistències s’indicarà, quan procedeixi, els extrems següents:

a) les operacions administratives relatives a l’execució o a la regularització del contracte; notificacions de tota mena de documents (obres de servei, dissenys, modificacions, etc.) b) els resultats dels assaigs realitzats per laboratori i les mesures realitzades a l’obra c) les recepcions dels materials d) les incidències de detalls que siguin d’interès des del punt de vista de la qualitat ulterior dels treballs, del càlcul de preus, del cost, de la duració real dels treballs, etc. i) el desenvolupament de l’obra f) les incidències de l’obra susceptibles d’originar reclamacions per part del Contractista

El compliment de les ordres expressades en aquest Llibre és tan obligatori per al Contractista com les que figuren en el Plec de Condicions. Article 29. Llibre d’Incidències Sota la responsabilitat del tècnic que assumeixi les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de les obres, existirà a l’obra un Llibre d’Incidències a disposició de la Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes, treballadors autònoms, representants dels treballadors i persones o organismes competents en matèria de seguretat i salut en el treball, els quals podran realitzar anotacions en l’esmentat llibre. Efectuada qualsevol anotació, el Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució o quan no sigui necessària la designació de Coordinador, la Direcció Facultativa, ho hauran de notificar al Contractista afectat i als representants dels seus treballadors. Si l’anotació es refereix a qualsevol incompliment de les advertències o observacions prèviament anotades, o bé si hi ha un risc greu i imminent per a la seguretat dels treballadors que obligui a aturar els treballs, es comunicarà a l’autoritat laboral competent en un termini de vint-i-quatre hores. Article 30. Llibre de Subcontractació El Contractista ha de disposar de Llibre de Subcontractació i conservar-lo a l’obra. En aquest llibre, el Contractista hi ha de reflectir, per ordre cronològic des del començament dels treballs, i amb anterioritat al començament d’aquests, totes i cada una de les subcontractacions realitzades en l’obra amb empreses subcontractistes i treballadors autònoms, amb la informació que fixa la Llei de la Subcontractació en el Sector de la Construcció. Cada nova subcontractació haurà de ser comunicada pel Subcontractista al Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de les obres i als representants dels treballadors de les diferents empreses que ja figurin en el Llibre de Subcontractació. Article 31. Accessos i entorn de l’obra El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l’obra, el tancament d’aquesta i el seu manteniment durant l’execució de l’obra, podent exigir-ne la seva modificació o millora la Direcció Facultativa. Article 32. Replantejament El Contractista començarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant les referències principals que mantindrà com a base de posteriors replantejaments parcials. Totes les opcions i mitjans auxiliars que es necessitin per als replantejaments aniran a compte del Contractista, la qual cosa no li donarà dret a cap reclamació.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El Contractista sotmetrà el replantejament a l’aprovació de la Direcció Facultativa. Una vegada aquesta hagi donat el seu vist-i-plau, prepararà l’acta replantejament, la qual anirà acompanyada d’un plànol, i que haurà de ser aprovada per la Direcció d’Obra. És responsabilitat del Contractista l’omissió d’aquest tràmit. El Contractista es farà càrrec de les estaques, senyals i referències que es deixin en el terreny com a conseqüència del replantejament, responsabilitzant-se que ningú les sostregui o canviï de lloc, així com de reposar els senyals desapareguts. Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs El Contractista començarà les obres amb el termini fixat en el Plec de Condicions particulars, desenvolupant-les de la forma necessària perquè els treballs s’executin dins dels terminis parcials fixats i, en conseqüència, l’execució total s’efectuï dins el termini exigit en el contracte. El Contractista ha de comunicar, obligatòriament i per escrit, a la Direcció d’Obra la data de començament dels treballs amb un mínim de 3 dies d’antelació. El Director d’Obra indicarà en el Llibre d’Ordres i Assistències els dies amb inclemència atmosfèrica o amb altres circumstàncies de força major que comporten un període d’inactivitat que pot afectar els terminis d’execució. L’incompliment per part del Contractista dels terminis parcials o finals, fixats en el programa d’obra, faculta a la Propietat l’aplicació de les penalitzacions previstes en el present Plec de Condicions. En el pla de treball per al Contractista es consignarà, a efectes del termini parcial, les unitats d’obra a realitzar dins de cada termini, valorades als preus del Projecte. Igualment hi constarà la maquinària i mitjans auxiliars que el Contractista es comprometi a utilitzar en l’execució dels treballs. Un cop aprovat el pla, aquesta maquinària serà adscrita de manera fixa i permanent a l’obra i no es podrà retirar sense l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. El compromís de la presència d’aquesta maquinària no expira en l’execució de la unitat d’obra per a la que hagi estat necessària, sinó que finalitza al termini dels treballs. Per tant, és necessari sol·licitar la corresponent autorització per a retirar una màquina adscrita a l’obra malgrat que en aquest moment estigui inactiva o no es prevegi la seva utilització més endavant. De la mateixa manera, el Contractista haurà d’augmentar els mitjans auxiliars proposats i el personal tècnic sempre que el Director d’Obra comprovi que és necessari per al desenvolupament de les obres en el termini previst. Si en el transcurs dels treballs alguna màquina s’avariés, el Contractista té l’obligació de fer-la arranjar tot seguit o substituir-la per una altra d’anàlogues característiques. Les avaries mecàniques no suposaran pròrrogues ni demores en el compliment dels terminis establerts. Article 34. Ordre d’execució dels treballs La determinació de l’ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte en aquells casos en els que, per circumstàncies d’ordre tècnic, la Direcció d’Obra estimi convenient la seva variació. Article 35. Facilitats per a altres contractistes D’acord amb allò que resolgui la Direcció d’Obra, el Contractista general haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que li siguin encomanats a la resta de contractistes que intervinguin en l’obra. Tot això sense perjudici de les compensacions econòmiques que hi pugui haver entre contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d’energia o altres conceptes. En el cas de litigi, els contractistes acataran el que resolgui la Direcció d’Obra. Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Quan sigui necessari ampliar el Projecte per motiu imprevist o per qualsevol accident, no s’interrompran els treballs sinó que es continuaran segons les instruccions donades pel Director d’Obra mentre es formula o tramita el projecte reformat. El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i materials el que la Direcció d’Obra disposi per a estintolaments, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol altra obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l’import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d’acord amb el que s’acordi. Article 37. Pròrroga per causa de força major Si per causa de força major o independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats,


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



se li atorgarà una pròrroga proporcionada per al compliment de la contracta, previ informe favorable del Director d’Obra. El Contractista haurà d’exposar, en escrit dirigit al Director d’Obra, la causa que impedeix l’execució dels treballs i el retard que comportaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que sol·licita. Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució de l’obra El Contractista no es podrà excusar de no haver complert els terminis d’execució estipulats, al·legant com a causa la manca de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, excepte si havent-ho demanat per escrit no se li haguessin proporcionat. Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs Tots els treballs s’executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les modificacions d’aquest que hagin estat aprovades i a les ordres que, sota la seva responsabilitat i per escrit, hagin entregat al Contractista el Director d’Obra o el Director d’Execució de l’Obra, dintre de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat en l’article 13 (treballs no estipulats expressament). Article 40. Profunditat dels fonaments Atesa la naturalesa de la fonamentació, les cotes de profunditat que consten en el Projecte no són, sinó una dada aproximada que pot confirmar-se o modificar-se totalment o parcial segons la natura del terreny, canvi que el Contractista, haurà d’assumir sense modificar l’import que en resulti. Article 41. Mitjans auxiliars Aniran a compte del Contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra, el manteniment d’un bon aspecte i per a evitar accidents previsibles en funció de l’estat de l’obra i d’acord amb la normativa de protecció laboral vigent. Article 42. Conservació de les obres És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra realitzades fins a la data de la recepció per part de la Propietat i corrent al seu càrrec les despeses que se’n derivin. Article 43. Documentació d’obres ocultes De tots els treballs i unitats d’obra que hagin de quedar ocults al finalitzar l’execució, s’aixecaran plànols precisos per a que quedin perfectament definits. Aquests documents es realitzaran per triplicat, entregant-ne un al Director d’Obra, un altre al Contractista i l’últim a la Propietat. Aquests plànols, que han d’estar suficientment afitats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar els amidaments. Article 44. Obres defectuoses La Direcció Facultativa podrà acceptar o rebutjar les unitats d’obra que no s’ajustin al que s’especifica en el Projecte o en el Plec de Condicions, ja sigui per una mala execució o per una deficient qualitat dels materials o aparells utilitzats. En el primer cas, tenint en compte les diferències, el Director d’Obra fixarà un preu just, que el Contractista està obligat a acceptar. En cas de rebuig, es reconstruirà a compte del Contractista la part mal executada sense que aquest fet sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del termini d’execució. Article 45. Obres i vicis ocults Si el Director d’Obra tingués raons fonamentades per a creure en l’existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en qualsevol moment, i abans de la recepció, les demolicions que cregui necessàries per a reconèixer els treballs que suposi defectuosos. Les despeses de la demolició i de la reconstrucció que s’ocasionin, seran a compte del Contractista, sempre que els vicis existeixin realment. En cas contrari, aquestes despeses aniran a càrrec del propietari. Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos No es procedirà a la utilització i col·locació de materials i aparells sense que abans siguin examinats i acceptats pel Director de l’Execució de l’Obra, en els termes que prescriu el Plec de Condicions Tècniques Particulars.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El Contractista haurà de disposar de les mostres i models necessaris, per a efectuar-hi les comprovacions, els assaigs o les proves preceptuades en el Plec de Condicions Tècniques Particulars. Quan els materials o aparells no fossin de la qualitat requerida o no estiguessin perfectament preparats, el Director d’Execució de l’Obra donarà l’ordre al Contractista perquè els reemplaci per altres que s’ajustin a les condicions requerides o, a falta d’aquests, a les ordres del Director d’Obra. Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs Totes les despeses originades per les anàlisis, proves i assaigs de materials o elements que intervinguin en l’execució de les obres seran a càrrec del Contractista. Tot assaig que no hagi estat satisfactori o que no ofereixi prou garanties, s’haurà de repetir, amb càrrec al Contractista. Article 48. Neteja de les obres És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que siguin necessaris perquè l’obra tingui un bon aspecte. Si el Contractista no ho complís, la Propietat pot fer-ho a càrrec d’aquest. Article 49. Obres sense prescripcions En l’execució de treballs de les obres per als quals no existeixen prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la resta de documentació del Projecte, el Contractista s’atindrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. Epígraf V. Recepcions i liquidacions Article 50. Proves abans de la recepció Abans de tenir lloc la recepció, i sempre que sigui possible, se sotmetran totes les obres a proves de resistència, estabilitat i impermeabilitat d’acord amb el programa de la Direcció Facultativa. Els assentaments, accidents, avaries o danys que es produeixin en aquestes proves a causa d’una construcció deficient o per manca de precaució, seran a càrrec del Contractista, únic responsable de les mateixes. Article 51. Recepció de les obres La recepció de les obres tindrà lloc dins dels 30 dies següents a la data de finalització de les mateixes, acreditada en el certificat final d’obra. Per a procedir a la recepció de les obres serà necessària l’assistència del Propietari, de la Direcció Facultativa i del Contractista o el seu representant degudament autoritzat. Després de realitzar un escrupolós reconeixement i si l’obra estigués d’acord amb les condicions d’aquest Plec, s’aixecarà un acta de recepció per duplicat, a la que s’adjuntaran els documents justificants de la liquidació final. Una de les actes quedarà en poder de la Propietat i l’altra s’entregarà al Contractista. Si les obres es troben en bon estat i han estat executades segons les condicions establertes, es consideraran rebudes sense reserves. Si les obres presenten defectes lleus i esmenables, es consideraran rebudes amb reserves. Aquest fet es farà constar explícitament en l’acta de recepció, en la que s’especificaran les instruccions del Director d’Obra al Contractista per a solucionar els defectes observats i es fixarà un termini per a esmenar-los. Una vegada vençut aquest termini, s’efectuarà un nou reconeixement en idèntiques condicions, amb la finalitat de procedir a la recepció de l’obra. Si en el nou reconeixement resultés que encara hi ha els defectes identificats prèviament, es declararà rescindida la contracta amb pèrdua de fiança, a no ser que la Propietat cregui oportú concedir un nou termini. Article 52. Documentació final El Director d’Obra, assistit pel Contractista i els tècnics que hagin intervingut en l’obra, redactarà la documentació final de les obres, que es facilitarà a la Propietat. La documentació final d’obra, d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació, estarà constituïda per la documentació del seguiment de l’obra, la documentació de control de l’obra i el certificat final d’obra.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Aquesta documentació final s’adjuntarà a l’acta de recepció, amb la relació identificativa dels agents que han intervingut durant el procés d’edificació, així com les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici i les seves instal·lacions. Aquesta documentació constituirà el llibre de l’edifici. Article 53. Termini de garantia Des de la data en què es realitza la recepció de les obres, es comença a comptar el termini de garantia, que serà d’un any. Durant aquest període, el Contractista es farà càrrec de totes aquelles reparacions de desperfectes imputables a defectes i vicis ocults. Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia La conservació i vigilància de les obres durant el termini de garantia aniran a càrrec del Contractista, sense que aquesta circumstància faci modificar les altres obligacions i el termini de garantia. Si l’edifici fos ocupat o utilitzat abans de finalitzar el termini de garantia, aniran a càrrec de la Propietat les neteges i reparacions causades per l’ús i a càrrec del Contractista les reparacions per vicis d’obra o per defectes en les instal·lacions. Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida Si el contracte d’execució es rescindís, el Contractista està obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions particulars, tota la maquinària, material i mitjans auxiliars, a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l’obra en condicions de ser represa per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran amb els tràmits fixats en aquest Plec de Condicions, moment en què començarà a comptar el termini de garantia. Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials Les liquidacions parcials són documents provisionals ja que estan subjectes a les certificacions i modificacions que resultin de la liquidació final, per la qual cosa no suposen l’aprovació ni recepció de les unitats d’obra que comprenen. La Propietat es reserva, en tot moment i especialment al fers efectives les liquidacions parcials, el dret a comprovar que el Contractista ha complert els compromisos referents al pagament de nòmines i materials invertits en l’obra. A tal efecte, el Contractista haurà de presentar els comprovants que se li exigeixin. Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l’obra Una vegada rebudes les obres, el Director d’Execució de l’Obra efectuarà el seu amidament definitiu, per a la qual cosa comptarà amb l’assistència del Contractista o del seu representant. S’estendrà la corresponent certificació per triplicat la qual, una vegada aprovada pel Director d’Obra, servirà perquè la Propietat aboni el saldo resultant, descomptant la quantitat retinguda en concepte de fiança. Article 58. Liquidació final Un cop acabades les obres, es realitzarà la liquidació final que inclourà l’import de les unitats d’obra realitzades i les que constitueixen modificacions del Projecte, sempre i quan hagin la seva execució i preus hagin estat aprovats prèviament per la Direcció d’Obra. El Contractista no tindrà dret a formular reclamacions per augments d’obra que no estiguessin autoritzats per escrit per la Propietat, amb el vist-i-plau del Director d’Obra. Article 59. Liquidació en cas de rescissió En cas de rescissió del contracte, la liquidació es farà mitjançant un contracte liquidatari, que es redactarà d’acord amb les dues parts, i que inclourà l’import de les unitats d’obra realitzades fins a la data de rescissió. Epígraf VI. Facultats de la direcció d’obra Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra A més de totes les facultats particulars, que corresponen al Director d’Obra i que s’han especificat en els articles anteriors, és missió específica seva efectuar la direcció i vigilància dels treballs que es realitzin


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



en les obres, directament o per mitjà dels seus representants tècnics, els quals tindran autoritat tècnica legal, completa i indiscutible, fins i tot en allò no previst específicament en el present Plec de Condicions, sobre les persones i coses situades en l’obra i en relació amb els treballs que per a l’execució dels edificis i obres annexes es duguin a terme, podent fins i tot, però amb causa justificada, recusar al Contractista, si considera que adoptar aquesta resolució és útil i necessari per a la correcta marxa de l’obra. 1.3. Disposicions econòmiques Epígraf I. Base fonamental Article 61. Base fonamental Com a base fonamental de les Disposicions Econòmiques del Plec de Condicions Administratives, s’estableix el principi que el Contractista ha de percebre l’import de tots els treballs executats, sempre que aquests s’hagin dut a terme d’acord al Projecte i condicions generals i particulars que regeixin la construcció de l’edifici i obra annexa contractada. Epígraf II. Garanties de compliment i fiança Article 62. Garanties El Director d’Obra podrà exigir al Contractista la presentació de referències d’altres entitats o persones per tal d’assabentar-se si aquest reuneix totes les condicions requerides per al correcte compliment del contracte. En el cas de ser sol·licitades, el Contractista haurà de presentar aquestes referències abans de la signatura del contracte. Article 63. Fiança La fiança exigida al Contractista per a garantir el compliment del contracte s’establirà prèviament entre el Director de l’obra i el Contractista entre una de les següents:

a) dipòsit previ, en metàl·lic, valors o aval bancari, del 10% del pressupost de l’obra contractada.

b) descomptes del 10% aplicats sobre l’import de cada certificació abonada al Contractista. c) dipòsit del 5% del pressupost de l’obra contractada, més deduccions del 5% aplicades a

l’import de cada certificació abonada al Contractista. Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Si el Contractista es negués a fer, per compte pròpia, els treballs necessaris per a enllestir l’obra en les condicions contractades, el Director de l’Obra, en nom i representació del Propietari, les manarà executar a un tercer o directament per a administració i abonarà el seu import amb la fiança dipositada, sense prejudici de les accions legals a que tingui dret el Propietari en el cas de que la fiança no cobrís l’import de les despeses efectuades en les unitats d’obra que no fossin admissibles. Article 65. Devolució de la fiança La fiança dipositada serà retornada al Contractista en un termini no superior a 15 dies, una vegada signada l’acta de recepció de l’obra, sempre i quan el Contractista acrediti que no existeix cap reclamació en contra seu per danys i perjudicis que siguin de la seva responsabilitat, per deutes de jornals o materials o per indemnitzacions derivades d’accidents ocorreguts en el treball o per altres causes. Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions parcials El Contractista tindrà dret a que se li retorni la part proporcional de la fiança si la Propietat, amb el vist-i-plau del Director d’Obra, accedís a efectuar recepcions parcials de l’obra.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Epígraf III. Preus i revisions Article 67. Despeses Anirà a compte del Contractista el pagament de les nòmines, materials i eines, i de totes les despeses que s’originin fins a la finalització i lliurament de les obres. No hi haurà cap alteració de la qualitat estipulada, en concepte d’ajustament de les obres, encara que durant la realització es produeixin modificacions dels preus dels materials o jornals, sempre que per disposició oficial no representi un excés superior al 5% de l’import de l’obra, pendent de realitzar aleshores. Article 68. Obres de millora o ampliació Si s’introduïssin millores en l’obra, sense augmentar la quantitat total del pressupost, el Contractista estarà obligat a executar-la amb la baixa proporcional. Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes canviar la quantitat del pressupost, el Contractista està obligat a executar-la amb la baixa proporcional. Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes canviar la quantitat del pressupost, el Contractista estarà obligat també a la seva execució, sempre que la valoració s’ordeni per escrit i vagi amb el vist-i-plau del Director de l’Obra. Article 69. Preus unitaris En els preus unitaris corresponents s’inclouran els costos directes, els costos indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Article 70. Preus contradictoris Si s’haguessin d’introduir noves unitats d’obra o canvis de qualitat en les unitats d’obra projectades o bé es produís algun cas excepcional o imprevist en què fos necessari la designació de preus contradictoris entre la Propietat i el Contractista, aquests preus els fixarà el Director d’Obra i hauran de ser acceptats pel Contractista. Si no hi hagués acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el Director d’Obra i el Contractista abans de començar l’execució dels treballs. Si no fos possible arribar a un acord, el Director d’Obra proposarà a la Propietat que adopti la resolució que cregui convenient, que podrà ser aprovatòria del preu exigit pel Contractista o bé, la segregació de l’obra o instal·lació nova, per a ser executada per administració o per un altre adjudicatari diferent. Article 71. Revisió de preus Quan les obres es contractin a compte i risc, no s’admetrà la revisió dels preus contractats. No obstant això, en períodes en el que hi hagi increments importants en els preus de les nòmines i les seves cargues socials, o en la dels materials i transports, s’admetrà que es puguin revisar els preus contractats. Tan bon punt tingui lloc qualsevol augment de preus, el Contractista pot sol·licitar al Propietari una revisió de preus a l’alça. Totes dues parts acordaran el nou preu unitari abans d’iniciar o de continuar l’execució de la unitat d’obra on intervingui l’element el preu en el mercat del qual ha augmentat, així com la data a partir de la qual s’aplicarà el preu revisat i elevat, per a la qual cosa es tindrà en compte, quan s’escaigui, l’aplec de materials d’obra, en el cas de que estiguessin totalment o parcial abonats per la Propietari. Si la Propietat o el Director d’Obra en el seu nom, no estigués d’acord amb els nous preus que el Contractista percep com a normals en el mercat, el Director d’Obra tindrà la facultat de proposar al Contractista, i aquest té l’obligació d’acceptar-los. Si es produeix una baixada de preus, el Director d’Obra concertarà entre Propietat i Contractista la baixa a realitzar en els preus unitaris vigents en l’obra, en equitat amb l'experimentada per a qualsevol dels elements constitutius de la unitat d’obra i la data en què començaran a regir els preus revisats. Article 72. Reclamacions d’augment de preus Si el Contractista, abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació, no podrà, sota pretext d’error i omissió, reclamar un augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveix de base per a l’execució de les obres.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Tampoc s’admetrà cap reclamació del Contractista fonamentada en indicacions que, sobre les obres, es facin en la Memòria, ja que aquest document no serveix de base a la Contractació. Les errors materials o aritmètics en les unitats d’obra o en el seu import, es corregiran en el moment en què s’observin, però no es tindran en compte a efectes de la rescissió del contracte, assenyalats en el Plec de Clàusules Administratives, sinó en el cas de que el Director d’Obra o el Contractista els haguessin fet notar dins del termini de quatre mesos comptats des de la data d’adjudicació. Les equivocacions materials no alteraran la baixa proporcional feta en la Contractació, respecte de l'import del pressupost que ha de servir de base a la mateixa, ja que aquesta baixa es fixarà sempre per la relació entre les xifres d’aquest pressupost, abans de les correccions i la quantitat ofertada. Article 73. Aplec de materials El Contractista queda obligat a executar els aplecs de materials o maquinària que la Propietat ordeni per escrit. Els materials aplegats, una vegada abonats per la Propietat, són propietat d’aquest, però el Contractista es responsabilitza de la seva custòdia i conservació. Epígraf IV. Amidaments i valoracions dels treballs Article 74. Amidament de l’obra L’amidament de les obres concloses es farà segons el tipus d’unitat fixada en el corresponent pressupost. Article 75. Amidaments parcials i totals Els amidaments parcials es verificaran en presència del Contractista . Els amidaments finals es faran quan s’hagi enllestit l’obra, amb l’assistència del Contractista. Es redactarà una acta de verificació dels amidaments parcials i totals en què es farà constar la conformitat del Contractista o la del seu representant. En cas de disconformitat, el Contractista exposarà resumidament i amb reserva d’ampliar-les, les seves al·legacions. Els amidaments totals o parcials correspondran a les unitats d’obra completament enllestides, de manera que el Contractista no tindrà en compte les diferències que resultin entre les mesures reals i les del Projecte. Article 76. Elements compresos en el pressupost En fixar els preus de les diferents unitats d’obra en el Pressupost, s’ha tingut en compte l’import de tots els elements referits als mitjans auxiliars de la construcció, així com tota mena d’indemnitzacions, impostos, multes o pagaments que s’hagin de fer per a qualsevol concepte, amb els que es trobin gravats els materials o les obres per l’Estat, Comunitat Autònoma, Comarca o Municipi. Per aquest motiu, no s’abonarà al Contractista cap import al respecte. Els preus de cada unitat inclouen també tots els materials, accessoris i operacions necessàries per tal de deixar l’obra completament enllestida. Article 77. Valoració de les obres La valoració s’haurà d’obtenir aplicant a les diverses unitats d’obra el preu que tingués assignat en el Pressupost, afegint-hi els percentatges corresponents a imprevistos i al benefici industrial, i descomptant-hi el percentatge corresponent a la baixa de la subhasta feta pel Contractista. Article 78. Valoració d’obres incompletes Quan per rescissió o altres causes fos necessari valorar les obres incompletes, s’aplicaran els preus del pressupost, sense que es pugui pretendre fer la valoració de la unitat d’obra fraccionant-la de manera diferent a la fixada en els quadres de descomposició de preus indicats en el Quadre de Preus número 2. En cap cas el Contractista tindrà dret a cap reclamació, fundada en la insuficiència, error o omissió dels preus dels quadres de preus, o en omissions de qualsevol dels elements que constitueix els preus referits. El Contractista tampoc no podrà reclamar al·legant que l’obra executada és major o menor que la projectada.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 79. Altres obres Els preus de les unitats d’obra que s’executin per ordre del Director d’Obra i que no estaven inclosos en el Quadre de Preus, es valoraran conjuntament entre el Director d’Obra i el Contractista, estenent-se per duplicat l’acta corresponent. Si no s’arribés a cap acord, el Director d’Obra podrà fer executar aquestes unitats de la manera que cregui convenient. La fixació del preu s’haurà d’acordar abans que s’executi l’obra afectada, però si per qualsevol motiu aquesta ja s’hagués executat, el Contractista estarà obligat a acceptar el preu determinat pel Director d’Obra. Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec La valoració de les obres no contemplades en aquest Plec es realitzarà aplicant a cada una d’elles la mesura que es consideri més apropiada, en la forma i condicions que el Director d’Obra consideri justes, multiplicant el resultat final pel seu preu corresponent. Article 81. Errors en el pressupost El Contractista ha d’haver estudiat detalladament els documents del Projecte, de manera que si no ha fet cap observació sobre possibles errors o equivocacions que afectin els amidaments i als preus, no tindrà dret a cap reclamació si l’obra es realitza d’acord amb el Projecte i conté més unitats d’obra que les previstes. Si contràriament, el nombre d’unitats d’obra fos inferior, es descomptaran del Pressupost. Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista El Director d’Obra remetrà, amb la pertinent certificació, les reclamacions valorades en l’article anterior, amb les que hagués fet el Contractista com a reclamació, acompanyant-hi un informe. La Propietat acceptarà o desestimarà aquestes reclamacions, segons ho cregui pertinent en justícia i després de reconèixer les obres, si es cregués convenient. Article 83. Pagament de les obres El Propietari efectuarà els pagaments en els terminis prèviament establerts. L’import dels pagaments correspondrà al de les Certificacions d’obra expedides pel Director d’Obra. Article 84. Suspensió dels treballs El Propietari es reserva el dret de suspendre les obres, i d’abonar al Contractista els treballs realitzats, els materials acumulats realment necessaris per a l’obra fins a la data de suspensió. En cap cas podrà el Contractista, al·legant retards en els pagaments, suspendre treballs ni executar-los a menor ritme del que els hi correspongui, segons el termini en què han d’acabar-se. Article 85. Millores d’obres lliurement executades Quan el Contractista, fins i tot amb autorització del Director d’Obra, utilitzi materials de major qualitat, grandària o preu, o bé introdueixi modificacions en l’obra sense que li hagin estat demanades, o qualsevol altra modificació que a criteri del Director d’Obra sigui beneficiosa, només tindrà dret a que se li pagui el que li correspondria en el cas d’haver construït l’obra amb estricta subjecció a allò projectat i contractat. Epígraf V. Indemnitzacions Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les obres L’import de la indemnització que ha d’abonar el Contractista per retard no justificat en el termini de finalització de les obres contractades, serà d’una quantitat fixada per cada dia feiner de retard des del dia d’acabament de les obres fixat en el calendari d’obra. Aquesta quantitat s’acordarà entre les parts contractants abans de la signatura del contracte, però no serà inferior al 4,5% de l’import total dels treballs contractats. Aquestes quantitats es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments Si la Propietat no efectués els pagaments d’obra executada dins del mes següent al termini convingut, el Contractista tindrà dret a percebre el pagament d’un 4,5% anual en concepte d’interès de demora, durant l’espai de temps del retard i sobre l’import de l’esmentada certificació. Si transcorreguts dos mesos després d’aquest primer termini d’un mes el pagament no s’hagués fet efectiu, el Contractista té dret a la resolució del contracte, es procedirà a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials aplegats, sempre que aquests reuneixin les condicions fixades i que la seva quantitat no superi la necessària per a finalitzar l’obra contractada. Això no obstant, es refusarà qualsevol sol·licitud de rescissió de contracte fonamentada en retard de pagaments quan el Contractista no justifiqui que en la data de la sol·licitud ha invertit en obra o en materials aplegats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d’execució que tingui assenyalat en el contracte. Article 88. Indemnització per danys de causa major El Contractista no tindrà dret a indemnització per causes de pèrdues, avaries o perjudici ocasionats en les obres, excepte en els casos de força major. Als efectes d’aquest article, es consideren com a danys de causa major únicament els següents:

a) incendis causats per descàrregues elèctriques atmosfèriques b) danys produïts per terratrèmols i sismes marins c) danys produïts per vents huracanats, marees i crescudes de rius superiors a les que siguin

previsibles en el país, i, sempre que hi hagi constància inequívoca de que el Contractista va prendre les mesures possibles, dins els seus mitjans, per evitar o atenuar els danys

d) els que provinguin de moviments de terrenys en què són construïdes les obres e) les destrosses ocasionades violentament a mà armada, temps de guerra, moviments

populars o robatoris tumultuosos La indemnització es referirà exclusivament al pagament de les unitats d’obra ja executades o als materials aplegats a peu d’obra. En cap cas la indemnització comprendrà mitjans auxiliars, maquinària o instal·lacions propietat de la Contracta. Article 89. Renúncia El Contractista renuncia a la indemnització per l’augment que poguessin sofrir els materials o jornals especificats en els diversos documents del Projecte, per bé que té dret a demanar una revisió de preus com s’especifica en l’article 13 del Plec de Clàusules Administratives. Epígraf VI. Varis Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra No s’admetran millores d’obra, excepte quan el Director d’Obra hagi ordenat per escrit l’execució de nous treballs o que millorin la qualitat dels treballs contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el Contracte. Tampoc s’admetran augments d’obres en les unitats contractades, excepte en el cas d’error en els amidaments del Projecte, excepte que el Director d’Obra ordeni, també per escrit, l’ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que les parts contractants, abans de l’execució o de signar el contracte, acordin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells a emprar i els augments que totes aquestes millores o augments d’obra suposin sobre l’import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment quan el Director d’Obra introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d’obra contractades. Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables Quan per qualsevol motiu calgués valora una obra defectuosa però acceptable a criteri del Director d’Obra, aquest determinarà el preu una vegada escoltat el Contractista, qui haurà de conformar-se amb la resolució de la Direcció Facultativa, excepte si, estant dins del termini d’execució, prefereix enderrocar l’obra i refer-la d’acord amb les condicions, sense superar aquest termini.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 92. Assegurança de les obres El Contractista està obligat a assegurar l’obra contractada, durant tot el temps que duri la seva execució, fins a la recepció. La quantitat de l’assegurança coincidirà, en tot moment, amb el valor que tinguin, per contracta, els objectes assegurats. L’import abonat, en cas de sinistre, per la societat asseguradora s’ingressarà en compte, a nom del Propietari, per tal que amb càrrec a aquest, es pagui l’obra que es construeixi a mesura que aquesta es vagi executant. El reintegrament d’aquesta quantitat al Contractista s’efectuarà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, excepte si hi ha conformitat expressa del Contractista palesa en un document públic, el Propietari podrà disposar d’aquest import per a usos aliens als de la construcció de la part sinistrada. La infracció d’allò exposat anteriorment serà motiu suficient perquè el Contractista pugui rescindir la contracta, amb devolució de la fiança, pagament complet de despeses, materials aplegats, i una indemnització equivalent a l’import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no li haguessin estat abonats, però només en proporció equivalent a allò que suposi la indemnització abonada per la companyia asseguradora, respecte a l’import dels danys causats pel sinistre, els quals seran valorats per a tals efectes pel Director d’Obra. En les obres de reforma o reparació es fixarà, prèviament, la proporció d’edifici que s’ha d’assegurar i la seva quantia. Si no es preveiés res al respecte, s’entendrà que l’assegurança ha de comprendre tota la part de l’edifici afectat per l’obra. Els riscos assegurats i les condicions que figuren en la pòlissa d’assegurances, el Contractista els posarà en coneixement del Propietari abans de contractar-los, amb l’objecte de conèixer la seva prèvia conformitat o bé el seu rebuig. Article 93. Conservació de l’obra Si el Contractista, tot i ser la seva obligació, es desentén de la conservació de l’obra durant el termini de garantia, en el cas de que l’edifici no hagi estat ocupat per la Propietat abans de la recepció, el Director d’Obra, en representació de la Propietat, podrà disposar de tot el que sigui necessari perquè s’atengui a la custòdia, neteja i tot allò que calgués per a una correcta conservació, pagant-se les despeses a compte de la Contracta. Quan el Contractista abandoni l’edifici, tant per finalització de les obres com per rescissió de contracte, està obligat a deixar-lo desocupat i net en el termini que fixi el Director d’Obra. Després de la recepció de l’edifici i en el cas de que la seva conservació vagi a càrrec del Contractista, no hi haurà d’haver més eines, estris o materials que els indispensables per a la seva custòdia i neteja i per als treballs que calgués executar. En tot cas, estigui l’edifici ocupat o no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l’obra durant el termini indicat, procedint en la forma prevista en el present Plec de Condicions Econòmiques. Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat Quan durant l’execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització de la Propietat, edificis o faci ús de materials o eines que pertanyin al Propietari, tindrà l’obligació de reparar-los i conservar-los per a poder-los lliurar, quan acabi el contracte, en perfecte estat de conservació, substituint els que s’haguessin inutilitzat, sense cap dret a indemnització per aquesta substitució ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas de que al finalitzar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, el Contractista no hagués complert amb allò previst en el paràgraf anterior, ho farà la Propietat a costa del Contractista i amb càrrec a la fiança. Article 95. Pagament d’arbitris El pagament d’impostos i arbitris en general que calgui efectuar durant el temps d’execució de les obres i per conceptes inherents als propis treballs que es realitzen, correran a càrrec del Contractista, si en les condicions particulars del Projecte no s’estipula el contrari. No obstant això, s’haurà de reintegrar al Contractista l’import de tots aquells conceptes que el Director d’Obra consideri justos.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



2. Plec de condicions tècniques particulars 2.1. Prescripcions sobre els materials Epígraf I. Condicions generals Article 1. Condicions generals Tots els materials que s’instal·laran han de ser de primera qualitat, compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el Projecte i en la normativa vigent. En aquells casos en què així s’hagi establert, els materials instal·lats portaran el marcatge CE. Qualsevol especificació o característica de materials que consti en un dels documents del Projecte, malgrat no constar en la resta, és igualment obligatòria. Un cop adjudicada l’obra definitivament i abans del seu inici, el Contractista presentarà a la Direcció Facultativa els catàlegs, cartes mostres, certificats de garantia o d’homologació dels materials que s’hagin d’utilitzar. No es podran instal·lar materials que no hagin estat acceptats prèviament. La Direcció Facultativa dictaminarà quins són els materials que reuneixen les condicions adequades. Els que no les reuneixin, seran retirats, demolits o reemplaçats durant qualsevol de les etapes de l’obra o dels terminis de garantia. El transport, la manipulació i la utilització dels materials es farà de manera que no alterin les seves característiques, i no ocasioni cap deteriorament de les seves formes o dimensions. Article 2. Proves i assajos de materials Tots els materials referits en aquest Plec podran ser sotmesos a les proves o assajos necessaris per acreditar la seva qualitat, els quals aniran a compte del Contractista. Les proves o assajos es podran fer a la fàbrica d’origen, als laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui convenient el Director d’Obra. En cas de discrepància, els assajos o les proves s’efectuaran en el laboratori oficial que el Director Director d’Obra designi. Qualsevol altra anàlisi que hagi estat especificada i sigui necessari utilitzar, haurà de ser aprovada per la Direcció d’Obra. Article 3. Materials no consignats en el Projecte Els materials no consignats en el Projecte que originin preus contradictoris hauran de reunir les condicions que fixi la Direcció d’Obra, sense que el Contractista tingui dret a cap reclamació per les condicions que s’exigeixin. Epígraf II. Condicions que han de complir els materials Article 4. Àrids per a formigons i morters La natura dels àrids i la seva preparació han de permetre garantir l’adequada resistència i durabilitat del formigó, així com les restants característiques que s’exigeixin en el Plec de Condicions Tècniques Particulars. Com a àrids per la fabricació de formigons es poden emprar sorres i graves existents en jaciments naturals, matxucats o altres productes que s’utilitzin de forma habitual en la pràctica constructiva o resultin aconsellables com a conseqüència d’estudis realitzats en un laboratori oficial. En qualsevol cas, complirà les condicions de la Instrucció de Formigó Estructural (EHE). Quan no es tinguin antecedents sobre la utilització dels àrids disponibles, o que s’utilitzin per a altres aplicacions diferents de les ja sancionades per la pràctica, es realitzaran assaigs d’identificació mitjançant les anàlisis que convinguin en cada cas. Si s’utilitzen escòries siderúrgiques com a àrid, es comprovarà prèviament que són estables, de manera que no continguin silicats inestables ni compostos ferrosos, amb el mètode d’assaig UNE 7243. Es prohibeix l’ús d’àrids que continguin sulfurs oxidables. Els àrids utilitzats compliran amb les limitacions de grandària fixades en l’EHE.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 5. Aigua per a amassament de formigons i morters L’aigua per a l’amassament de formigons i morters, a més de les prescripcions que fixa l’EHE, haurà de complir amb les següents:

- pH superior a 5 (UNE 7234:71) - substàncies solubles inferiors a 15 g/l, segons UNE 7130:58 - sulfats inferiors a 1 g SO4/l, segons assaig UNE 7131:58 - ió clor per a formigó amb armadures, inferior a 6 g/l, segons UNE 7178:60 - greixos o olis de qualsevol classe, inferiors a 15 g/l, segons UNE 7235 - absència absoluta de glúcids, segons assaig UNE 7132:58

Article 6. Additius per a formigons i morters Els additius que s’utilitzin per a millorar les característiques d’adormiment, enduriment, plasticitat i inclusió de l’aire del formigó o del morter hauran de complir amb els límits fixats en l’EHE i, a més:

- si s’utilitza clorur càlcic com a accelerador, la seva dosificació serà igual o inferior del 2% del pes del ciment i si es tracta de formigonar amb temperatures molt baixes, del 3,5% del pes del ciment - si s’utilitzen airejants per a formigons normals, la seva proporció serà tal que la disminució de la resistència a compressió produïda per la inclusió de l’airejant sigui inferior al 20%. En cap cas la proporció d’airejant serà superior del 4% del pes del ciment - si s’utilitzen colorants, la proporció serà inferior al 10% del pes del ciment. No s’empraran colorants orgànics

Article 7. Ciment per a formigons i morters El ciment per a formigons i morters es podrà emmagatzemar en sacs o a granel. En el primer cas, el magatzem protegirà contra la intempèrie i la humitat, tant del sòl com de les parets. Si s’emmagatzema a granel, no es podran barrejar en un mateix lloc ciments de diferents qualitats i procedències. S’exigirà al Contractista la realització d’assaigs, d’acord amb la normativa vigent i en laboratoris oficials, que demostrin que els ciments compleixen amb les condicions exigides. Article 8. Acer laminat d’alta adherència en rodons per a armadures S’acceptaran acers d’alta adherència que portin el segell de conformitat emès per un organisme homologat. Aquests acers vindran marcats de fàbrica amb senyals indelebles per a evitar confusions en el seu ús. No presentaran ovals esquerdes, bufats, ni minves de secció superiors al 5%. El mòdul d’elasticitat serà igual o superior a 2.100.000 kp/cm². Es preveu que el límit elàstic de l’acer sigui de 4.200 kp/cm², de manera que la seva càrrega de trencament no serà inferior a 5.250 kp/cm². Per a la resta de propietats, es tindran en compte les que fixa l’EHE. Article 9. Acer laminat L’acer utilitzat en els perfils d’acer laminat serà dels tipus establerts en la norma UNE EN 10025. També es podran utilitzar els acers establerts per les normes UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. En qualsevol cas, es tindran en compte les especificacions del DB SE-A Seguretat Estructural Acer apartat 4.2 del CTE. Els perfils vindran amb la seva corresponent identificació de fàbrica, amb senyals indelebles per a evitar confusions. No presentaran ni esquerdes, ni ovals, ni bufats ni minves de secció superiors al 5%. Article 10. Productes per a la curació de formigons El color de la capa protectora que resulti de l’aplicació d’aquests productes en forma de pintura polvoritzada sobre la superfície de formigó serà clar, preferiblement blanc, per a evitar l’absorció de la radiació solar. Aquesta capa haurà de romandre intacta durant, com a mínim, 7 dies després d’una aplicació.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 11. Desencofrants La utilització de desencofrants aplicats en forma de pintura als encofrats, de manera que faciliten la seva separació del formigó, no serà possible si el seu ús no està expressament autoritzat. Article 12. Encofrats en murs Els encofrats que s’utilitzin per als murs podran ser de fusta o metàl·lics. En ambdós casos, hauran de tenir prou rigidesa, tirantets i puntals perquè la deformació màxima deguda a l’empenta del formigó fresc sigui inferior a 1 cm respecte la superfície teòrica d’acabat. Per a mesurar aquestes deformacions s’aplicarà sobre la superfície desencofrada un regle metàl·lic de 2 m de longitud, recte si es tracta d’una superfície plana, o corbat si la superfície ho és. Els encofrats per a formigó vist hauran de ser de fusta. Article 13. Encofrats en pilars, bigues i arcs Els encofrats que s’utilitzin per a pilars, bigues i arcs podran ser de fusta o metàl·lics. En ambdós casos, però, compliran la condició de que la deformació màxima d’una aresta encofrada respecte la teòrica, sigui inferior o igual de 1 cm de la longitud teòrica. Igualment, hauran de tenir el confrontat el suficientment rígid per a suportar els efectes dinàmics del vibrament del formigó, de manera que el màxim moviment local produït per aquesta causa sigui de 5 mm. Article 14. Cal hidràulica La cal hidràulica es podrà utilitzar com a aglomerant sempre que compleixi amb les següents condicions:

- pes específic comprès entre dos enters i cinc dècimes i dos enters i vuit dècimes - densitat aparent superior a vuit dècimes - pèrdua de pes per calcinació al vermell blanc menor del 12% - adormiment entre 9 i 30 h - residu de garbell 4900 malles menor del 6% - resistència a la tracció de pasta pura als 7 dies superior a 8 kp/cm². Curació de la proveta un dia a l’aire i la resta en aigua - resistència a la tracció del morter normal als 7 dies superior a 4 kp/cm². Curació de la proveta un dia a l’aire i la resta en aigua - resistència a la tracció de pasta pura als 28 dies superior a 8 kp/cm² i també superior en 2 kp/cm² a l’assolida al setè dia

Article 15. Guix negre El guix negre es podrà utilitzar com a aglomerant sempre que compleixi amb les següents condicions:

- el contingut en sulfat càlcic semihidratat (SO4Ca/2H2O) serà com a mínim del 50% en pes - l’adormiment no començarà abans dels 2 minuts i no acabarà després dels 30 minuts - en garbell 0,2 UNE 7050 no serà superior al 20% - en garbell 0,08 UNE 7050 no serà superior al 50% - les provetes prismàtiques 4-4-16 cm de pasta normal assajades a flexió, amb una separació entre suports de 10,67 cm, resistiran una càrrega central de 120 kg com a mínim - la resistència a compressió determinada sobre mitges provetes procedents de l’assaig a flexió, serà com a mínim 75 kp/cm². La presa de mostres s’efectuarà com a mínim en un 3% dels casos mesclant el guix procedent fins a obtenir per quartejament una mostra de 10 kg com a mínim. Els assaigs s’efectuaran segons les normes UNE 7064 i UNE 7065.

Article 16. Teules Les teules de ciment per a la coberta s’obtindran a partir de superfícies còniques o cilíndriques que permetin un encavalcament de 70 a 150 mm o bé estaran dotades d’una part plana amb ressalts o dents de suport per a facilitar l’encaix de les peces. Les teules hauran de disposar de l’aprovació de l’Administració competent o una certificació de conformitat inclosa en el Registre General del CTE, complint amb totes les seves condicions.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 17. Plaques per a cobertes Les plaques per a cobertes poden ser de materials diversos (poliester, acer, fibrociment amb fibres naturals, etc.), els quals juntament amb les seves fixacions ha de garantir estanquitat. Les plaques que s’utilitzin han d’estar degudament homologades i autoritzades per l’Administració competent. Article 18. Impermeabilitzants Les làmines impermeabilitzants podran ser bituminoses, plàstiques o de cautxú. Les làmines i les imprimacions hauran de portar una etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el fabricant, les dimensions i el pes per m². Disposaran de segell de qualitat, homologació o bé de segell o certificació de conformitat inclòs en el registre del CTE. Els impermeabilitzants bituminosos s’hauran d’ajustar a un dels sistemes acceptats pel DB HS del CTE, les condicions del qual complirà. Si els impermeabilitzants són no bituminosos o bituminosos modificats haurà de disposar d’un document d’idoneïtat tècnica, complint totes les seves condicions. Article 19. Fàbrica de maó i bloc Les peces utilitzades en la construcció de fàbriques de maó o bloc s’ajustaran a allò estipulat en el DB SE-F Seguretat Estructural Fàbrica apartat 4 del CTE. La resistència normalitzada a compressió mínima de les peces serà de 5 N/mm². Les peces se subministraran a l’obra amb una declaració del subministrador sobre la seva resistència i la categoria de fabricació. La resistència a la compressió es determinarà amb la norma UNE 772, a partir de peces mostrejades segons la norma UNE 771. Article 20. Biguetes prefabricades Les biguetes prefabricades seran armades o pretesades, segons s’especifiqui en la memòria, i hauran de disposar d’autorització d’ús corresponent. Això no obstant, el fabricant haurà de garantir les seves propietats per escrit, si així se li demanés. El fabricant haurà de facilitar instruccions addicionals per a la seva utilització i muntatge en cas de que siguin necessàries, essent responsable dels danys que es poguessin produir per manca de les instruccions necessàries. Tant el forjat com la seva execució s’adaptaran a la Instrucció per al Projecte i l’Execució de Forjats Unidireccionals de Formigó Estructural realitzats amb Elements Prefabricats (EFHE). Article 21. Plafons aïllants autoportants Els plafons aïllants autoportants estaran formats per dues xapes d’acer galvanitzat de 0,6 mm de gruix cada una, entre les que se situa una planxa de gruix variable d’escuma de poliuretà de densitat 38 kg/m3 i conductivitat tèrmica 0,04 kW/mK. La qualitat de les xapes i de l’aïllant ha d’estar garantida amb els certificats corresponents. Article 22. Rajoles i lloses de terratzo Les rajoles i les lloses de terratzo es composaran com a mínim d’una capa de petja de formigó o morter de ciment, triturats de pedra o marbre, i, en general, colorants i d’una capa base de morter menys ric i àrid més gruixut. Els àrids estaran nets i sense argila i matèria orgànica. Els colorants no seran orgànics i s’ajustaran a la norma UNE 41060. Les toleràncies en dimensions seran:

- per a mesures superiors a 10 cm, ± 0,5 mm - per a mesures iguals o inferiors a 10 cm, ± 0,3 mm - el gruix mesurat en diferents punts del seu contorn no variarà més de 1,5 mm i no serà inferior als valores indicats a continuació - s’entén a aquests efectes per costat, el major del rectangle si la rajola és rectangular, i si és d’una altra forma, el costat mínim del quadrat circumscrit - el gruix de la capa de la petja serà uniforme i no menor de 7 mm en cap punt, i en les destinades a suportar trànsit o en les lloses no inferior a 8 mm - la variació màxima admissible en els angles, mesurada sobre un arc de 20 cm de radi, serà de ± 0,5 mm - la fletxa major d’una diagonal no sobrepassarà el ± 4‰ de la longitud


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- el coeficient d’absorció d’aigua determinat segons la norma UNE 7008 serà inferior o igual al 15% - l’assaig de desgast s’efectuarà segons la norma UNE 7015, amb un recorregit de 250 m en humit i amb sorra com a abrasiu. El desgast màxim admissible serà de 4 mm i sense que aparegui la segona capa si es tracta de rajoles per a interiors i de 3 mm en rajoles per a voreres o destinades a suportar trànsit - les mostres per als assaigs es prendran per atzar, 20 unitats com a mínim del miler i 5 unitats per cada miler més, refusant o substituint per altres aquelles que tinguin defectes visibles, sempre que el nombre de descartades no superi el 5%

Article 23. Entornpeus de terratzo Les peces per a entornpeu de terratzo estaran fetes amb els mateixos materials que els del paviment, tindran un cantell rom i unes dimensions de 40x10 cm. Les exigències tècniques seran anàlogues a les del material del paviment. Article 24. Rajoles vidriades Les rajoles vidriades seran peces poligonals, amb base ceràmica recoberta d’una superfície vidriada i de color per una de les cares, que hauran de complir amb les següents condicions:

- ser homogènies, de textura compacta i resistents al desgast - no tenir esquerdes, barraques, plans, exfoliacions ni matèries estranyes que puguin disminuir la seva resistència i vida útil - tenir un color uniforme, sense taques eflorescents - la superfície vitrificada serà completament plana, excepte els cantells roms o terminals - les rajoles estaran perfectament emmotllades i la seva forma i dimensions seran les assenyalades en els plànols - la superfície de les rajoles serà brillant, excepte que explícitament, s’exigeixi que la tinguin mat - les rajoles situades a les cantonades no seran llisos sinó que presentaran, segons els casos, un cantell rom, llarg o curt, o un terminal de cantonada esquerra o dreta, o un terminal d’angle entrant amb aparell vertical o horitzontal - la tolerància en les dimensions serà d’un 1% de menys i d’un 0% de més, per a les de primera classe. - la determinació dels defectes en les dimensions es farà aplicant una esquadra perfectament ortogonal a una vertical qualsevol de la rajola, fent coincidir una de les arestes amb un costat de l’esquadra. La desviació de l’extrem de l’altra aresta respecte el costat de l’esquadra és l’error absolut, que es traduirà a percentual

Article 25. Guixos Els guixos que s’utilitzin per a l’arrebossat de parets procediran de la calcinació de les roques de sulfat càlcic, que en perdre part de l’aigua és apte per a prendre’s. La recepció de l’obra es farà en sacs; queda exclòs el lliurament a l’engròs. El material s’emmagatzemarà en un lloc protegit de la pluja i el Sol, d’ambient sec. No ha d’estar exposat a corrents perllongats d’aire i elevat del terra de magatzem. Quan el guix està en bones condicions, barrejat amb aigua, ha de donar una pasta untosa al tacte, que s’enganxi a les mans, faciliti una presa ràpida adquirint duresa i solidesa. Es considera temps vàlid d’aplicació, des de l’obtenció de la pasta untosa, fins que no pot estendre’s. Article 26. Portes Les portes de fusta, de PVC o metàl·liques que s’utilitzin hauran de tenir l’aprovació de l’autoritat competent o un document d’idoneïtat tècnica emès per un organisme autoritzat. Article 27. Bastiments Els bastiments dels marcs interiors de les portes seran de primera qualitat, amb una escairada mínima de 7x5 cm.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 28. Finestres i portes metàl·liques Els perfils utilitzats en la fabricació de finestres i portes metàl·liques seran especials de doble junta i compliran totes les prescripcions legals. No s’admetran rebaves ni curvatures, i es refusaran els elements que tinguin algun defecte de fabricació. Article 29. Pintura al tremp La pintura al tremp estarà composada per una cola dissolta en aigua i un pigment mineral finament dispers amb l’addició d’un antiferment tipus formol per a evitar la putrefacció de la cola. Els pigments a utilitzar podran ser:

- blanc de zinc, que complirà la norma UNE 48041 - litopó, que complirà la norma UNE 48040 - biòxid de titani, segons la norma UNE 48044

També es podran utilitzar mescles d’aquests pigments amb carbonat càlcic i sulfat bàsic. Aquests dos últims productes, considerats com a càrregues, no podran entrar en una proporció superior al 25% del pes del pigment. Article 30. Pintura plàstica La pintura plàstica estarà formada per un vehicle format per un vernís adquirit i els pigments estaran constituïts per biòxid de titani i colors resistents. Article 31. Colors, olis i vernissos Totes les substàncies d’ús general en la pintura hauran de ser de qualitat excel·lent. Els colors tindran les condicions següents:

- facilitat per a estendre’s i cobrir perfectament les superfícies - fixació de la seva tinta - facultat d’incorporar-se a l’oli i color - ser inalterables a l’acció dels olis o d’altres colors - insolubilitat en l’aigua

Els olis i vernissos tindran les condicions següents: - ser inalterables per l’acció de l’aire - conservar la fixació dels colors - transparència i color perfectes

Els colors estaran ben mòlts i es barrejaran amb l’oli ben purificats i sense pòsits. No s’admetrà que en utilitzar els colors deixin taques o ràfegues que indiquen la presència de substàncies estranyes. Article 32. Canonades Les canonades de qualsevol tipus (ferro galvanitzat, ciment, acer, coure, etc.) seran perfectament llisos, de secció circular i ben calibrada. No s’admetran els que presentin ondulacions o desigualtats a 5 mm, ni rugositats de més de 2 mm de gruix. La tolerància admesa per als diàmetres superiors ha de ser inferior a l’1,5%. Les mesures han de coincidir amb les que consten als Plànols del Projecte. Els trams de canonades es tallaran a les dimensions exactes i s’utilitzaran els accessoris corresponents per als canvis de direcció i acoblament. Les peces d’unió de les canonades de ferro galvanitzat seran de ferro mal·leable galvanitzat amb junta esmerilada. Les canonades de fibrociment o de ciment galvanitzat no tindran cap soldadura, prèvia verificació a fàbrica, i a l’igual que les juntes i la resta de peces, han de resistir 10 atm de pressió, sotmeses a la prova de 15 atm pel cap baix. Article 33. Baixants Els baixants, tant d’aigües pluvials com fecals, seran de fibrociment o materials plàstics que tinguin autorització d’ús. No s’admetran baixants de diàmetre inferior a 90 mm. Totes les unions entre tubs i peces especials es realitzaran mitjançant unions Gibault.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 34. Canonades per al subministrament d’aigua o gas Si la xarxa de distribució de aigua i gas natural es realitza amb canonada de coure, la canonada de gas se sotmetrà a la pressió de prova exigida per l’empresa subministradora, operació que s’efectuarà una vegada acabat el muntatge. Les designacions, pesos, gruixos de paret i toleràncies s’ajustaran a les normes de les empreses subministradores. Les vàlvules a les que se sotmetrà a una pressió de prova superior en un 50% a la pressió de treball seran de marca acceptada per l’empresa subministradora i amb les característiques que aquesta indiqui. Article 35. Materials per a instal·lacions d‘equipaments sanitaris Els aparells, els materials i els equips sanitaris que s’instal·lin es protegiran duran el període de construcció amb la finalitat d’evitar danys que pugui ocasionar l’aigua, la brossa, les substàncies químiques o els elements mecànics. Els aparells seran nous de trinca i estaran exempts d’imperfeccions, trencaments, encrostonaments i altres defectes que puguin classificar-se de segona classe. Els materials seran de la millor qualitat que exigeix la seva classe o tipus, i procediran de fabricants acreditats. Article 36. Materials per a la instal·lació elèctrica Tots els materials que s’utilitzin en la instal·lació elèctrica, tant d’alta com de baixa tensió hauran de complir amb les prescripcions tècniques que dicten les normes internacionals, els reglaments en vigor i les normes de la companyia subministradora d’energia elèctrica. Els cables que s’utilitzaran seran unipolars, amb conductors de coure i aïllament de polietilè. La secció mínima dels cables serà d’1,5 mm2. Es rebutjaran aquells cables que provinguin de fàbrica amb qualsevol desperfecte. La tolerància en la secció real dels conductors serà inferior al 3%. La càrrega de trencament no ha de ser inferior a 42 kp/cm2 i l’allargament permanent, en el moment de produir-se la ruptura, no inferior al 20%. Els tubs protectors per a allotjar els conductors seran de policlorur de vinil, circulars, amb una tolerància del 5% en el seu diàmetre. Les caixes de derivació o pas seran també de policlorur de vinil. Les llumeneres es construiran amb xassís de xapa d’acer de qualitat, amb gruix o nervadures suficients per a assolir la rigidesa necessària. Els endolls amb presa de terra tindran aquesta presa disposada de forma que sigui la primera en establir-se i la darrera en desaparèixer i seran irreversibles, sense possibilitat d’error en la connexió. Article 37. Altres materials La resta de materials que s’usin en l’obra i dels que no es detallen les condicions, han de ser de primera qualitat, i abans de la seva col·locació han de ser reconeguts per la Direcció Facultativa, clàusula que es fa extensible als inclosos i detallats, la qual dictarà la idoneïtat o per defecte, els rebutjarà. 2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitats Article 38. Explanació i préstecs 38.1. Definició L’explanació consisteix en el conjunt d’operacions per a excavar, evacuar, emplenar i anivellar el terreny, així com les zones de préstecs que es poguessin necessitar i el consegüent transport dels productes remoguts al dipòsit o lloc d’utilització. 38.2. Execució de les obres Una vegada s’hagin acabat les operacions d’esbrossada del terreny, s’iniciaran les obres d’excavació, ajustant-se a les alineacions, pendents, dimensions i demés informació continguda en els plànols. La terra vegetal que es trobi en les excavacions, que no s’hagués extret en l’esbrossada, s’acceptarà per a la seva utilització posterior en protecció de superfícies que es puguin erosionar. En qualsevol cas, la terra vegetal extreta es mantindrà separada de la resta dels productes excavats.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Tots els materials que s’obtinguin de l’excavació, amb excepció de la terra vegetal, es podran utilitzar en la formació de rebliments i altres usos fixats en aquest Plec i es transportaran directament a les zones previstes dins del solar, o abocador si no tinguessin aplicació en l’obra. En qualsevol cas no es rebutjarà cap material excavat sense autorització prèvia. Durant les diverses etapes de la construcció de l’explanació, les obres es mantindran en perfectes condiciones de drenatge. El material excavat no es podrà col·locar de forma que representi un perill per a construccions existents, per pressió directa o per sobrecàrrega dels rebliments contigus. Les operacions d’esbrossada i neteja s’efectuaran amb les precaucions necessàries, per a evitar danys a les construccions veïnes i a les ja existents. Els arbres que calgui aterrar cauran cap el centre de la zona objecte de la neteja, afitant-se les zones de vegetació o arbrat destinades a romandre al seu lloc. Totes les soques i arrels majors de 10 cm de diàmetre seran eliminats fins una profunditat no inferior a 50 cm per sota de la rasant d’excavació i no menor de 15 cm per sota de la superfície natural del terreny. Tots els buits causats per l’extracció de soques i arrels s’emplenaran amb material anàleg a l’existent i es compactaran fins que la seva superfície s’ajusti al nivell exigit. No existeix obligació per part del Contractista de trossejar la fusta a longituds inferiors a 3 m. L’execució d’aquests treballs es realitzarà produint les menors molèsties possibles a les zones habitades properes al terreny esbrossat. 38.3. Amidament i pagament L’excavació de l’explanació es pagarà per m³ realment excavats, mesurats per diferència entre les dades inicials, preses immediatament abans de començar els treballs, i les dades finals, preses immediatament després d’acabar-los. L’amidament es farà sobre els perfils obtinguts. Article 39. Excavació en rases i pous 39.1. Definició L’excavació en rases i pous consisteix en el conjunt d’operacions necessàries per aconseguir l’emplaçament adequat per a les obres fonamentació, de fàbrica i estructures, incloent les rases de drenatge o altres anàlogues que siguin necessàries. La seva execució inclou les operacions d’excavació, anivellament, evacuació del terreny i el consegüent transport dels productes remoguts al dipòsit o lloc d’utilització. 39.2. Execució de les obres El Contractista de les obres notificarà amb prou antelació el començament de qualsevol excavació, per a permetre que es puguin efectuar els amidaments necessaris sobre el terreny inalterat. El terreny natural adjacent al de l’excavació o es modificarà ni renovarà sense autorització. L’excavació continuarà fins arribar a la profunditat prefixada o fins que s’obtingui una superfície neta i ferma, a nivell o esglaonada, segons s’ordeni. Això no obstant, la Direcció Facultativa podrà modificar la profunditat, si a la vista de les condiciones del terreny així ho considerés oportú per aconseguir una fonamentació satisfactòria. El replantejament es realitzarà de tal forma que existiran punts fixos de referència, tant de cotes com de nivell, sempre fora de l’àrea d’excavació. Es portarà a l’obra un control detallat dels amidaments de l’excavació de les rases. El començament de l’excavació de rases es realitzarà quan existeixin tots els elements necessaris per a la seva excavació, inclosa la fusta per a un possible apuntalament. La Direcció Facultativa indicarà sempre la profunditat dels fons de l’excavació de la rasa, encara que sigui diferent a la del Projecte, essent el seu acabat net, a nivell o esglaonat. El Contractista ha d’assegurar l’estabilitat dels talussos i parets verticals de totes les excavacions que realitzi, aplicant els mitjans d’apuntalament, estintolament i protecció superficial del terreny que consideri necessaris per a impedir despreniments, ensorraments i lliscaments que poguessin causar dany a persones o a les obres, encara que aquests mitjans no estiguessin definits en el Projecte, o no haguessin estat ordenats per la Direcció Facultativa. La Direcció Facultativa podrà ordenar en qualsevol moment la col·locació d’apuntalaments, estintolaments i proteccions superficials del terreny.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El Contractista adoptarà totes les mesures necessàries per a evitar l’entrada d’aigua, mantenint lliure de la mateixa la zona d’excavació, col·locant-hi els atalls, drenatges, proteccions, cunetes, canaletes i conductes de desguàs que calgui. Les aigües superficials hauran de ser desviades pel Contractista i canalitzades abans que arribin als talussos, les parets i el fons de l’excavació de la rasa. El fons de la rasa haurà de quedar lliure de terra, fragments de roca, roca alterada, capes de terreny inadequat o qualsevol element estrany que pogués debilitar la seva resistència. Es netejaran les esquerdes i fissures, i s’emplenaran amb material compactat o formigó. La separació entre el tall d’obra de la màquina i l’apuntalament no serà superior a una vegada i mitja la profunditat de la rasa en aquest punt. En el cas de terrenys que es puguin meteoritzar o erosionar pel vent o la pluja, les rases mai romandran obertes més de 8 dies, sense que siguin protegides o bé s’hagin acabat els treballs. Un cop s’assoleixi la cota inferior de l’excavació de la rasa per a fonamentació, es farà una revisió general de les edificacions mitgeres, per a observar si s’han produït desperfectes i prendre les mesures pertinents. Mentre no s’efectuï la consolidació definitiva de les parets i fons de la rasa, es conservaran els apuntalaments i estintolaments que hagin estat necessaris, així com les tanques, tancaments i la resta de mesures de protecció. Els productes resultants de l’excavació de les rases, que siguin aprofitables per a un rebliment posterior, es podran dipositar en pilons situats en un solo costat de la rasa, i a una separació del marge de la mateixa de 0,60 m com a mínim, deixant lliures, camins, voreres, cunetes, canals i la resta de passos i serveis existents. 39.3. Preparació de fonamentacions En l’excavació de fonaments es profunditzarà fins al límit indicat en el Projecte. Els corrents o aigües pluvials o subterrànies que es poguessin presentar, es cegaran o desviaran emprant els mitjans adequats. Abans de procedir a l’abocament del formigó i a la col·locació de les armadures de fonamentació, es disposarà d’una capa de formigó de neteja de 10 cm de gruix degudament anivellada. L’import d’aquesta capa de formigó es considera inclòs en els preus unitaris de fonamentació. 39.4. Amidament i pagament L’excavació en rases o pous es pagarà per m³ realment excavats, mesurats per diferència entre les dades inicials, preses immediatament abans de començar els treballs, i les dades finals, preses immediatament després d’acabar-los. Article 40. Rebliment i piconament de rases de pous 40.1. Definició El rebliment i piconament de rases de pous consisteix en l’extensió o compactació de materials terrosos, procedents d’excavacions anteriors o préstecs per al rebliment de rases i pous. 40.2. Extensió i compactació Els materials de rebliment s’estendran en tongades successives de gruix uniforme i sensiblement horitzontals. El gruix d’aquestes tongades serà l’adequat als mitjans disponibles perquè s’obtingui a tot arreu el mateix grau de compactació exigit. La superfície de les tongades serà horitzontal o convexa amb pendent transversal màxim del 2%. Una vegada estesa la tongada, es procedirà a la seva humectació, si escau. El contingut òptim d’humitat es determinarà en obra, a la vista de la maquinària disponible i dels resultats que s’obtinguin dels assaigs realitzats. En els casos especials en els que la humitat natural del material sigui excessiva per aconseguir la compactació prevista, es prendran les mesures adequades procedint fins i tot a la dessecació per aireig, o per addició d’una mescla de materials secs o substàncies apropiades com cal viva. Aconseguida la humectació més convenient, es procedirà posteriorment a la compactació mecànica de la tongada. Sobre les capes en execució s’ha de prohibir l’acció de tot tipus de trànsit fins que s’hagi completat la seva composició.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Si el rebliment s’hagués de realitzar sobre terreny natural, primer es farà la desbrossada i neteja del terreny, a continuació s’excavarà i s’extraurà el material inadequat en la profunditat requerida pel Projecte, i s’escarificarà posteriorment el terreny per aconseguir l’entrellaçament entre el rebliment i el terreny. Quan el rebliment s’assenti sobre un terreny que té presència d’aigües superficials o subterrànies, es desviaran les primeres i es captaran i conduiran les segones, abans de començar l’execució. Si els terrenys fossin inestables, aparegués torba o argiles toves, s’assegurarà l’eliminació d’aquest material o la seva consolidació. El rebliment de l’extradós dels murs es realitzarà quan aquests tinguin la resistència requerida i no abans dels 21 dies si són de formigó. Si ha plogut, no s’estendrà una nova tongada de rebliment o terraplè fins que el terreny s’hagi assecat o s’escarificarà afegint la següent tongada més seca, fins aconseguir que la humitat final sigui l’adequada. Si per raons de sequedat calgués humitejar una tongada es farà uniformement, sense que existeixin embassaments. S’aturaran els treballs de terraplenat quan la temperatura baixi de 2ºC. 40.3. Amidament i pagament Les diferents zones dels rebliments s’abonaran per m³ realment executats, mesurats per diferència entre les dades inicials, preses immediatament abans de començar els treballs, i les dades finals, preses immediatament després de compactar el terreny. Article 41. Formigons 41.1. Dosificació de formigons El Contractista ha d’efectuar l’estudi granulomètric dels àrids, dosificació d’aigua i consistència del formigó d’acord amb els mitjans i posada en obra que s’utilitzin en cada cas, i sempre complint allò prescrit en l’EHE. 41.2. Fabricació de formigons En la confecció i posada en obra dels formigons es compliran les prescripcions generals de l’EHE. Els àrids, l’aigua i el ciment es dosificaran automàticament en pes. Les instal·lacions de dosificació, a l’igual que la resta per a la fabricació i posada en obra del formigó s’hauran de sotmetre al que indiqui la normativa vigent. Les toleràncies admissibles en la dosificació seran del 2% per a l’aigua i el ciment, 5% per a les diferents grandàries d’àrids i 2% per a l’àrid total. En la consistència del formigó s’admetrà una tolerància de 20 mm mesurada amb el amb d’Abrams. La planta formigonera haurà de realitzar una mescla regular i íntima dels components proporcionant un formigó de color i consistència uniforme. En la formigonera s’haurà de col·locar una placa en la que es faci constar la capacitat i la velocitat en revolucions per minut recomanades pel fabricant, les quals mai s’hauran de sobrepassar. Abans d’introduir el ciment i els àrids en el mesclador, aquest s’haurà carregat d’una part de la quantitat d’aigua requerida per la massa completant-se la dosificació d’aquest element en un període de temps no inferior a 5 segons ni superior a la tercera part del temps de mescla, comptats a partir del moment en què el ciment i els àrids s’hagin introduït en el mesclador. Abans de tornar-la a carregar, la formigonera es buidarà completament. No es permetrà tornar a amassar en cap cas formigons que s’hagin adormit parcialment, encara que s’afegeixin noves quantitats de ciment, àrids i aigua. 41.3. Mescla en obra L’execució de la mescla en obra es farà de la mateixa forma que la indicada per a la mescla en planta formigonera.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



41.4. Transport de formigó El transport des de la planta formigonera es farà tan ràpidament com sigui possible. En cap cas s’admetrà que es col·loquin en obra formigons que tinguin un principi d’adormiment o que presentin qualsevol altra alteració. Al carregar els elements de transport no s’han de formar amb les masses pilons cònics, els quals afavoririen la segregació. Quan la fabricació de la mescla s’hagi realitzat en una instal·lació central, el seu transport a obra s’haurà de realitzar utilitzant camions provistos d’agitadors. 41.5. Posada en obra del formigó Com a norma general, no ha de transcorre més d’una hora entre la fabricació del formigó, la seva posada en obra i la seva compactació. No es permetrà l’abocament lliure del formigó des d’alçades superiores a 1 m, quedant prohibit tirar-lo amb pales a gran distància, distribuir-lo amb rasclet, o fer-lo avançar més de 0,5 m dels encofrats. Quan s’aboqui el formigó es remourà enèrgicament i eficaçment perquè les armadures quedin perfectament envoltades, cuidant especialment els llocs on hi ha gran quantitat d’acer, i procurant que es mantinguin els recobriments i la separació entre les armadures. En les lloses, l’estesa del formigó s’executarà de manera que l’avanç es realitzi en tot el seu gruix. En les bigues, el formigonat es farà avançant des dels extrems, emplenant-les en tota la seva alçada i procurant que el front vagi recollit, perquè no es produeixin segregacions i la beurada escorri al llarg de l’encofrat. 41.6. Compactació del formigó La compactació de formigons es farà per vibració. Els vibradors s’aplicaran sempre de manera que el seu efecte s’estengui a tota la massa, sense que es produeixin segregacions. Si s’utilitzen vibradors interns, s’hauran de submergir longitudinalment en la tongada subjacent i s’hauran de retirar també longitudinalment sense desplaçar-los transversalment mentre estiguin submergits en el formigó. L’agulla s’introduirà i enretirarà lentament, i a velocitat constant, per a la qual cosa es recomana que no se superin los 10 cm/s, vigilant que l’agulla no toqui les armadures. La distància entre els punts successius d’immersió no serà superior a 75 cm, i serà la convenient per a produir en tota la superfície de la massa vibrada una humectació brillant, essent preferible vibrar en pocs punts prolongadament. No s’introduirà el vibrador a menys de 10 cm de la paret de l’encofrat. 41.7. Curació del formigó Durant el primer període d’enduriment, el formigó se sotmetrà a un procés de curació segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions climatològiques del lloc. En qualsevol cas, s’haurà de mantenir la humitat del formigó i evitar totes les causes ja siguin externes, sobrecàrrega o vibracions que puguin provocar la fissuració de l’element formigonat. Una vegada humitejat el formigó, es mantindran humides les seves superfícies, mitjançant xarpelleres, estoretes de palla o altres teixits anàlegs durant 3 dies si el conglomerant utilitzat fos ciment Pòrtland I-35, augmentant aquest termini en el cas de que el ciment utilitzat fos d’enduriment més lent. 41.8. Juntes en el formigonament Les juntes podran ser de formigonament, contracció o dilatació, i hauran de complir el que s’especifiqui en els plànols. Es procurarà que les juntes creades per les interrupcions en el formigonament quedin normals a la direcció dels esforços de compressió màxims, o on els seus efectes siguin menys perjudicials. Quan es puguin produir els efectes deguts a la retracció, es deixaran juntes obertes durant algun temps perquè les masses contigües puguin deformar-se lliurement. L’ample d’aquestes juntes haurà de ser el necessari perquè, quan correspongui, es puguin formigonar correctament. Quan es reprenguin els treballs es netejarà la junta de qualsevol brutícia, beurada o àrid que hagi quedat solt, i s’humitejarà la seva superfície sense excés d’aigua, aplicant en tota la seva superfície beurada de ciment abans d’abocar el nou formigó. Es procurarà allunyar les juntes de formigonament de les zones en les l’armadura està sotmesa a fortes traccions.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



41.9. Acabament dels paraments vistos Si no es prescriu res en sentit contrari, la màxima fletxa o irregularitat que poden presentar els paraments plans, mesurada respecte un regle de 2 m de longitud aplicada en qualsevol direcció serà de 6 mm per a les superfícies vistes i de 25 mm per a les superfícies ocultes. 41.10. Limitacions d’execució El formigonament se suspendrà, com a norma general, en cas de pluges, prenent-se les mesures necessàries per a impedir l’entrada de l’aigua de pluja a les masses de formigó fresc que provoqui el rentatge de superfícies. Si aquest fet arribés a ocórrer, caldrà picar la superfície rentada, regar-la i continuar el formigonament després d’aplicar beurada de ciment. Abans de formigonar caldrà efectuar:

- el replantejament d’eixos i cotes d’acabament - la col·locació de les armadures - la neteja i humitejament dels encofrats

Durant el formigonament caldrà tenir en compte que: - l’abocament es realitzarà des d’una alçada màxima d’1 m, excepte que s’utilitzin mètodes de bombament a distància que impedeixin la segregació dels components del formigó. Es realitzarà per tongades de 30 cm. Es vibrarà sense que ni armadures ni encofrats experimentin moviments bruscos o sacsejades, procurant que no queden barraques i que es mantingui el recobriment adequat - se suspendrà el formigonament quan la temperatura baixi dels 0ºC, o es prevegi que ho faci en les properes 48 h. Es podran utilitzar mitjans especials en aquestes circumstàncies, però amb l’autorització de la Direcció Facultativa - no es deixaran juntes horitzontals, però si a malgrat tot se’n produïssin, es procedirà a la neteja, rascada o picatge de superfícies de contacte, abocant a continuació morter ric en ciment, i formigonant seguidament. Si haguessin transcorregut més de 48 h es tractarà la junta amb resines epoxi. - no es barrejaran formigones de diferents tipus de ciment

Després del formigonament caldrà considerar que: - la curació es farà mantenint humides les superfícies de les peces fins que s’assoleixi un 70% de la seva resistència - es procedirà al desencoframent de les superfícies verticals un cop transcorreguts 7 dies, i de les horitzontals com a mínim als 21 dies. El desencoframent es realitzarà seguint les indicacions de la Direcció Facultativa.

41.10. Amidament i pagament El formigó es mesurarà i pagarà per m³ realment abocat en obra, mesurant entre cares interiors de encofrat de superfícies vistes. En les obres de fonamentació que no necessitin encofrat es mesurarà entre cares de terreny excavat. En el cas de que en el Quadre de Preus la unitat de formigó s’expressi en m², com és el cas de soleres i forjats, es mesurarà d’aquesta forma per m² realment executat, incloent en els amidaments totes les desigualtats i augments de gruix deguts a les diferències de la capa inferior. Si en el Quadre de Preus s’indiqués que està inclòs l’encofrat, l’acer o altres elements, sempre es considerarà el mateix amidament del formigó per m³ o per m². En el preu hi van inclosos sempre els serveis i costos de curació del formigó. Article 42. Control del formigó A més dels controls indicats en els apartats anteriors i dels que pugui ordenar en diferents moments la Direcció Facultativa, es realitzaran tots els controls del formigó que prescriu l’EHE:

- resistència característica fck =25 N/mm² - consistència plàstica i acer B-500S

El control de la obra serà el que s’indiqui en els Plànols del Projecte. Article 43. Morters 43.1. Dosificació de morters Es fabricaran els tipus de morters especificats en les unitats d’obra, indicant-ne quin s’ha d’utilitzar en cada cas per a l’execució de les diferents unitats d’obra.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



43.2. Fabricació de morters Els morters es fabricaran en sec, i es continuarà el batement després d’abocar l’aigua en la forma i quantitat fixada, fins a obtenir una pasta homogènia de color i consistència uniforme sense grumolls. 43.3. Amidament i pagament El morter acostuma a ser una unitat auxiliar i, per tant, el seu amidament va inclòs en les unitats a les que serveix: fàbrica de maons, arrebossats i paviments, entre d’altres. En algun cas excepcional s’amidarà i pagarà per m³, per a la qual cosa s’obtindrà el seu preu del Quadre de Preus, si hi és, o bé obtenint un nou preu contradictori. Article 44. Encofrats 44.1. Construcció i muntatge Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats hauran de tenir la resistència i la rigidesa necessàries perquè amb el ritme previst de formigonament, i especialment sota els efectes dinàmics produïts pel sistema de compactació exigit o adoptat, no s’originin esforços anormals en el formigó, ni durant la seva posada en obra, ni durant el seu període d’enduriment, així com tampoc moviments locals en els encofrat superiores a 5 mm. Els enllaços dels diferents elements o plans dels motlles seran sòlids i senzill, de manera que el seu muntatge es verifiqui amb facilitat. Els encofrats dels elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure es disposaran amb la contrafletxa necessària perquè una vegada encofrat i carregat l’element, aquest conservi una lleugera cavitat en l’intradós. Els motlles ja utilitzats i que s’utilitzin per a unitats repetides seran curosament rectificats i netejats. Els encofrats de fusta s’humitejaran abans del formigonament, per evitar l’absorció de l’aigua continguda en el formigó, i es netejaran especialment els fons deixant obertures provisionals per a facilitar aquesta feina. Les juntes entre les diferents taules hauran de permetre el seu entumiment per la humitat del reg i del formigó, sense que deixin escapar la pasta durant el formigonament, per a la qual cosa es podrà realitzar un segellament apropiat. Es tindran en compte els plànols de l’estructura i d’especejament dels encofrats. Per a la confecció de les diverses parts de l’encofrat, es farà el muntatge segons un ordre preestablert en funció de la peça a formigonar. Si és un mur, primer es col·loca una cara, després l’armadura i, per últim l’altra cara. Si és en pilars, primer es col·loca l’armadura i després l’encofrat. Si és en bigues, primer se situa l’encofrat i tot seguit l’armadura. No es deixaran elements separadors o tirants en el formigó després de desencofrar, sobretot en ambients agressius. S’anotarà la data de formigonament de cada peça, per a controlar el seu desencoframent. El suport sobre el terreny es realitzarà mitjançant taulons/dorments. Si l’alçada és excessiva per als puntals, es realitzaran plans intermedis amb taulons col·locats perpendicularment a aquests. Les línies de puntals inferiors aniran travats. Es vigilarà la correcta col·locació de tots els elements abans de formigonar, així com la neteja i humitejament de les superfícies. L’abocament del formigó es realitzarà a la menor alçada possible. S’aplicaran els desencofrants abans de col·locar les armadures. Els encofrats hauran de resistir les accions que es desenvolupin durant l’operació d’abocament i vibració, i hauran de tenir la rigidesa necessària per a evitar deformacions, d’acord amb les següents toleràncies: Gruixos en m Tolerància en mm ≤ 0,10 2 De 0,11 a 0,20 3 De 0,21 a 0,40 4 De 0,41 a 0,60 6 De 0,61 a 1,00 8 > 1,00 10 Dimensions horitzontals o verticals entre eixos:


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



parcials 20 totals 40

Volades:

en una planta 10 en total 30

44.2. Estintolaments i cintres. Construcció i muntatge Els estintolaments i les cintres hauran de ser capaços de resistir el seu propi pes i el de l’element complet sustentat, així com altres sobrecàrregues accidentals que puguin actuar sobre ells (operaris, maquinària, vent, etc.). Els estintolaments i les cintres tindran la resistència i disposició necessàries perquè en cap moment els moviments locals, sumats en el seu cas als de l’encofrat sobrepassin els 5 mm, ni els del conjunt 1/1.000 de la llum. 44.3. Desencofrat i destintolament del formigó El desencofrat de costaners verticals d’elements de poc cantell podrà efectuar-se al cap d’un dia de formigonada la peça, a menys que durant aquest interval s’hagin produït baixes temperatures i altres fets que hagin alterat el procés normal d’enduriment del formigó. Els costaners verticals d’elements de gran cantell no s’hauran de retirar abans dels 2 dies amb les mateixes excepcions indicades anteriorment, excepte si s’utilitza una curació a vapor. El destintolament podrà realitzar-se quan, a la vista de les circumstàncies i la temperatura, en el resultat de les proves de resistència l’element de construcció sustentat hagi adquirit el doble de la resistència necessària per a suportar els esforços que apareguin al destintolar. El destintolament es farà de manera suau i uniforme. Es recomana l’ús de falques, gats, caixes de sorra i altres dispositius, quan l’element a destintolar sigui d’una certa importància. El desencoframent es realitzarà complint amb les següents condicions:

- no es procedirà al desencoframent fins que hagi transcorregut un mínim de 7 dies per als suports i de 3 dies per a la resta de casos, sempre que es compti amb el vist-i-plau de la Direcció Facultativa - els taulers de fons i els plans d’estintolament es desencofraran seguint les indicacions de l’EHE, amb la conformitat prèvia de la Direcció Facultativa. Es procedirà a afluixar les falques, deixant l’element separat uns 3 cm durant 12 h, efectuant aleshores la comprovació de la fletxa per a veure si és admissible - quan el desencoframent sigui dificultós, es regarà abundantment. També es podrà aplicar un desencofrant superficial - s’apilaran els elements d’encoframent que es vagin a reutilitzar, després d’una acurada neteja

44.4. Amidament i pagament Els encofrats s’amidaran sempre per m² de superfície en contacte amb el formigó. No es pagaran els excessos d’encoframent ni els elements auxiliars de subjecció o estintolaments necessaris per a mantenir l’encofrat en una posició correcta i segura contra esforços de vent, etc. En el preu de l’encofrat s’inclouen, a més, els desencofrants i les operacions de desencoframent i retirada del material. En el cas de que en el Quadre de Preus estigui inclòs l’encofrat en la unitat de formigó, s’entén que tant l’encofrat com els elements auxiliars i el desencofrat van inclosos en l’amidament del formigó. Article 45. Armadures 45.1. Col·locació, recobriment i empalmament d’armadures Totes les operacions de col·locació, recobriment i empalmament d’armadures s’efectuaran d’acord amb l’EHE. 45.2. Amidament i pagament Es pagaran els kg realment col·locats per a les armadures d’acer, una vegada descomptats els plans d’execució, per amidament de la seva longitud, afegint la longitud dels encavalcaments


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



d’empalmament, mesurats en obra, i aplicant els pesos unitaris corresponents als diferents diàmetres utilitzats. En cap cas es pagaran per encavalcaments un pes superior al 5% del pes del rodó resultant de l’amidament efectuat en el pla sense encavalcaments.. El preu comprendrà l’adquisició, el transport, la pesada, la neteja de les armadures si calgués, el doblegament, la hissada, la sustentació i col·locació en obra, inclòs el filferro per a lligams i separadors, la pèrdua per retalls i totes les operacions i mitjans auxiliars que calguessin. Article 46. Elements estructurals prefabricats 46.1. Definició Els elements estructurals prefabricats són les diferents peces (pilars, jàsseres, bigues triangulars i escales) col·locades a l’obra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions de

- preparació de la zona de treball - preparació de la superfície de recolzament, neteja i anivellament - replantejament i marcatge dels eixos - col·locació i fixació provisional de les peces - col·locació a plom i anivellament definitius de les peces

46.2. Condicions generals Les peces han de quedar recolzades sobre la seva estructura de suport, i hi ha de quedar a nivell. El pilar ha de quedar encastat al seu allotjament. El fabricant ha de garantir que la peça compleix les característiques exigides en l’EHE. Les peces no han de tenir superfícies brutes, arestes escantonades, discontinuïtats en el formigó o armadures visibles. La longitud de recolzament de les peces i la llargària de l’encastament han de ser, com a mínim, la especificada en el Projecte. a la DT. Les peces s’han de col·locar en la posició i nivell previstos en el Projecte. S’admet una tolerància d'execució quant el nivell de ± 20 mm 46.3. Execució La col·locació de les peces s'ha de realitzar de manera que no rebin cops que les puguin afectar. Per a la col·locació s'ha de suspendre cada peça pels punts preparats a aquest efecte. El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la Direcció Facultativa el pla de muntatge, en el que s'ha d'indicar el mètode i mitjans auxiliars previstos. Si el muntatge afectés el trànsit de vianants o vehicles, el contractista ha de presentar, amb la suficient antelació, perquè ho aprovi la Direcció Facultativa, el programa d'interrupció, restricció o desviament del trànsit. 46.4. Amidament i pagament Les jàsseres i escales es mesuraran per m lineal col·locat. Per als pilar i bigues es mesuraran les unitats col·lades. Les diferents peces seran valorades amb el preu consignat en el Quadre de Preus número 1. Article 47. Estructures d’acer 47.1. Descripció El sistema estructural d’acer s’executa amb elements d’acer laminat. 47.2. Condicions prèvies Les condicions prèvies per a l’execució de les estructures d’acer són que:

- es disposarà de zones d’aplec i manipulació apropiades - les peces seran de les característiques descrites en el projecte d’execució - es comprovarà el treball de soldadura de les peces compostes realitzades al taller - les peces estaran protegides contra la corrosió amb pintures adequades

47.3. Components Els components de l’estructura d’acer són:


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- perfils d’acer laminat - perfils conformats - xapes i platines - cargols calibrats - cargols d’alta resistència - cargols ordinaris - reblons

47.4. Execució En primer lloc, es netejaran les restes de formigó o d’altres substàncies de les superfícies en les que s’ha de fer el replantejament i la soldadura de les arrancades. En segon lloc, es marcaran els eixos de replantejament. S’utilitzaran falques, estintolaments, perns, serjants i qualsevol altre mitjà que asseguri l’estabilitat durant el muntatge. Les peces es tallaran amb oxitall o amb serra radial. S’accepta l’ús de cisalles per a tallar xapes. Els talls no presentaran ni irregularitats ni rebaves. No es realitzaran les unions definitives fins haver comprovat la perfecta posició de les peces. Els eixos de totes les peces estaran en el mateix pla. Totes les peces tindran el mateix eix de gravetat. Per a les unions mitjançant cargols d’alta resistència:

- es col·locarà una volandera, amb bisell cònic, sota el cap i sota femella - la part roscada de l’espiga sobresortirà de la femella com a mínim un filet - els cargols es premeran en un 80% en la primera volta, començant pels del centre - els forats tindran un diàmetre 2 mm major que el diàmetre nominal del cargol

Per a les unions mitjançant soldadura s’admeten els següents procediments:

- soldadura elèctrica manual, per arc descobert amb elèctrode revestit - soldadura elèctrica automàtica, per arc en atmosfera gasosa - soldadura elèctrica automàtica, per arc submergit - soldadura elèctrica per resistència

i es tindrà en compte que: - es prepararan les superfícies a soldar realitzant exactament els gruixos de gorja, les longituds de soldadura i la separació entre els eixos de soldadura en unions discontínues - els cordons es realitzaran uniformement, sense mossegades ni interrupcions. Després de cada cordó s’eliminarà l’escòria amb piqueta i raspall - es prohibeix qualsevol refredament anormal de les soldadures per ser excessivament ràpid - els elements soldats per a la fixació provisional de les peces s’eliminaran curosament amb bufador, però mai a cops. Les restes de soldadures s’eliminaran amb radial o llima - una vegada inspeccionada i acceptada l’estructura es procedirà a la seva neteja i protecció antioxidant, abans de, per últim, pintar-la

47.5. Control Es controlarà que les peces rebudes es corresponen amb les especificades i que disposen de l’homologació corresponent, quan calgui. S’haurà de controlar també la correcta disposició dels nusos i dels nivells de plaques d’ancoratge. 47.6. Amidament i pagament Es pagaran els kg d’acer elaborats i muntats en obra, inclosos els despuntaments, per a la qual cosa s’hauran d’amidar en obra. En qualsevol cas se seguiran els criteris establerts en els amidaments. 47.7. Manteniment Cada 3 anys s’inspeccionarà l’estructura per a comprovar el seu estat de conservació i la seva protecció antioxidant i contra el foc. Article 48. Estructures de fusta 48.1. Descripció


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



L’estructura de fusta d’un edifici és el conjunt d’elements de fusta que, units entre sí, realitzen una funció estructural en un edifici. 48.2. Condicions prèvies La fusta a utilitzar haurà de reunir les següents condicions:

- el color serà uniforme, tindrà mesures regulars i no hi haurà nusos ni fractures - no tindrà defectes ni malalties, putrefacció ni corcs - estarà tractada contra insectes i fongs - tindrà un grau d’humitat adequat per a les seves condicions d’ús, Si és fusta dessecada contindrà entre el 10 i el 15% del seu pes en aigua. Si és fusta seca pesarà entre un 33 i un 35% menys que la verda - no s’utilitzarà fusta sense escorçar i estarà tallada al fil

48.3. Components Els components de l’estructura de fusta són:

- fusta - claus, cargols, coles - platines, brides, xapes, estreps, abraçadores

48.4. Execució Es construiran els entramats amb peces de les dimensions i forma de col·locació i repartiment definides en el Projecte. Les brides estaran formades per peces d’acer pla amb seccions compreses entre 40x7 i 60x9 mm. Els tirants seran de 40 o 50x9 mm i entre 40 i 70 cm. Tindran un taló en el seu extrem que s’introduirà en una petita mortasa practicada en la fusta. Tindran com a mínim tres passadors o tirafons. No es permetran els ancoratges de fusta en els entramats. Els claus es col·locaran capiculats, i amb una lleugera inclinació. Els cargols s’introduiran per rotació i en un orifici prèviament practicat de diàmetre molt inferior. Les tiges s’introduiran a cops en els orificis, i posteriorment es clavaran. Tota unió tindrà com a mínim 4 claus. No es realitzaran unions de fusta sobre perfils metàl·lics, excepte si s’utilitzin sistemes apropiats mitjançant arpons, estreps, brides, esquadres, i en general, mitjançant peces que assegurin un funcionament correcte, resistent, estable i sense deformacions. 48.5. Control S’assajaran a compressió, mòdul d’elasticitat, flexió, cisallament i tracció. Es determinarà la seva duresa, absorció d’aigua, pes específic i resistència a ser esquerdada. Es comprovarà la classe, qualitat i marcatge, així com les seves dimensions. Es comprovarà el seu grau d’humitat. Si aquest està entre el 20 i el 30%, s’incrementaran les seves dimensions un 0,25% per cada 1% d’increment del contingut d’humitat. Si és inferior al 20%, es disminuiran les dimensions un 0,25% per cada 1% de disminució del contingut d’humitat. 48.6. Amidament i pagament El criteri d’amidament varia segons la unitat d’obra, per la qual cosa se seguiran sempre les indicacions expressades en els amidaments. Es pagarà multiplicant la quantitat amidada pel preu que figura en el Quadre de Preus número 1. 48.7. Manteniment La fusta es mantindrà a un grau d’humitat constant del 20% aproximadament. S’efectuaran observacions periòdiques per a detectar l’atac de xilòfags, i actuar si s’escau. Es mantindran en bones condicions els revestiments ignífugs i les pintures o vernissos. Article 49. Ram de picapedrer 49.1. Descripció El ram de picapedrer són elements de pedra de diferent gruix, forma de col·locació, utilitat, etc., emprats en la construcció d’edificis, murs i coronaments, entre d’altres: En funció del seu ús es poden dividir en: aplacat, maçoneria, carreu, carreuat i peces especials.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- aplacat. Està revestit d’altres elements ja existents amb pedres de gruix mitjà i que no té missió resistent sinó únicament decorativa. Es pot utilitzar tant a l’exterior com a l’interior, amb junta o sense ella. El morter utilitzat pot ser variat. La pedra pot anar llavorada o no, i pot ser ordinària o carejada. - maçoneria. És un mur realitzat amb pedres rebudes amb morters, que pot tenir missió resistent o decorativa, Les pedres tenen forma més o menys irregular i amb gruixos desiguals. El pes esta comprès entre 15 i 25 kg. En funció de la seva col·locació es pot denominar:

- a os: quan les peces s’assenten sense interposició de morter - ordinària: quan les peces s’assenten i reben amb morter - tosca: quan s’utilitzen la pedra de paredar en brut, presentant al front la cara natural de cantera o la que resulta de la simple fractura de la pedra de paredar - rejuntada: aquella les juntes de la qual han estat emplenades expressament amb morter, ja sigui conservant el pla de la pedra de paredar o bé alterant-lo. Aquesta denominació és independent de que la maçoneria sigui ordinària o en sec - carejada: s’obté corregint els sortints i desigualtats de la pedra de paredar - concertada: s’obté quan es llauren els llits de suport de la pedra de paredar. Pot ser a la vegada rejuntada, tosca, ordinària o carejada

- carreu: mur realitzat amb pedres rebudes amb morters, que pot tenir missió resistent o decorativa, i que per la seva col·locació es denomina ordinària, concertada i carejada. Les pedres tenen forma més o menys irregular i amb els gruixos desiguals. El pes de les peces permetrà la col·locació a mà - carreuat: és la fàbrica realitzada amb carreus o peces de llaura, rebudes amb morters, que pot tenir missió resistent o decorativa. Les pedres tenen forma regular i amb gruixos uniformes. Necessiten estris per al seu desplaçament, i tenen una o més cares llaurades. El pes de les peces és de 75 a 150 kg - peces especials: són elements de pedra d’utilitat variada, com brancals, llindes, baranes, cavallons, cornises, permòdols, impostes, columnes, arcs, claus de volta i altres. Normalment tenen missió decorativa, si bé en altres casos, a més, tenen missió resistent

49.2. Components Els components varien en funció de cada element:

- aplacat: - pedra de gruix entre 3 i 15 cm - morter de ciment i sorra de riu 1:4 - ciment CEM II/A-M 42,5 CEM II/B-V 32,5 R - ancoratges d’acer galvanitzat amb formes diferents

- maçoneria i carreu: - pedra de gruix entre 20 i 50 cm - Forma irregular o lloses - morter de ciment i sorra de riu 1:4 - ciment CEM II/A-M 42,5 CEM II/B-V 32,5 R - ancoratges d’acer galvanitzat amb formes diferents - possibilitat d’encofrat per dins de fusta, metàl·lic o maó

- carreuat: - pedra de gruix entre 20 i 50 cm - forma regular - morter de ciment i sorra de riu 1:4 - ciment CEM II/A-M 42,5 CEM II/B-V 32,5 R. - ancoratges d’acer galvanitzat amb formes diferents - possibilitat d’encofrat per dins de fusta, metàl·lic o maó

- peces especials: - pedres de diferent gruix, mesures i formes - forma regular o irregular - morter de ciment i sorra de riu 1:4 o morters especials - ciment CEM II/A-M 42,5 CEM II/B-V 32,5 R - ancoratges d’acer galvanitzat amb formes diferents - possibilitat d’encofrat per dins de fusta, metàl·lic o maó


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



49.3. Condicions prèvies Les condicions prèvies per a començar els treballs de ram de picapedrer són:

- plànols del Projecte on es defineixi la situació, forma i detalles - murs o elements base acabats - forjats o elements que puguin tacar el ram de picapedrer acabats - col·locació de pedres a peu de tall d’obra - bastides instal·lades - ponts tèrmics acabats

49.4. Execució Per a l’execució, primer caldrà extreure la pedra de la cantera, apilar-la i carregar-la en un camió. Quan el camió arribi a l’obra, l’haurà de bolcar al lloc previst. Una vegada efectuat el replantejament general, es farà la col·locació i aplomada de mires d’acord amb les especificacions del Projecte i de la Direcció Facultativa. A continuació s’estendran els fils entre mires i es netejarà i humectarà el llit de la primera filada. Tot seguit, es podrà col·locar la pedra sobre la capa de morter. El següent pas serà, segons el tipus de fàbrica, encunyar la pedra de paredar o no. S’executaran les maçoneries o carreuats temptejant amb regle i plomada o nivell, rectificant la seva posició. Es rejuntaran les pedres, si així es demanés. Es netejaran les superfícies i es protegirà la fàbrica acabada d’executar de pluges, gelades i temperatures elevades amb plàstics o altres elements. A l’endemà, es regarà. Es retirà el material sobrant. Finalment, s’ancoraran les peces especials. 49.5. Control S’haurà de controlar:

- replantejament - distància entre eixos, a punts crítics, buits, etc. - geometria dels angles, arcs i murs - distàncies màximes d’execució de juntes de dilatació - planitud - aplomada - horitzontalitat de les filades - tipus de rejuntada exigible - neteja - uniformitat de les pedres - execució de peces especials - gruix de juntes - aspecte de la maçoneria: esquerdes, pèls, adherències, símptomes de descomposició, fissuració, disgregació - morters utilitzats

49.6. Amidament i pagament Els aplacats es mesuraran per m², indicant els gruixos, o per m², no descomptant els buits inferiors a 2 m². Les maçoneries, carreus i carreuats s’amidaran per m², no descomptant els buits inferiors a 2 m². Les peces especials com brancals, llindes, baranes, cavallons, cornises, permòdols, impostes, columnes, arcs, claus de volta i altres es mesuraran per unitats. A les diferents unitats amidades s’aplicarà el preu que figura en el Quadre de Preus número 1. 49.7. Manteniment Es procurarà que els rejuntats estiguin en perfecte estat per a evitar la penetració d’aigua. Es vigilaran els ancoratges de les peces especials. S’evitarà la caiguda d’elements despresos. Es netejaran els elements decoratius amb productes apropiats. S’impermeabilitzaran amb productes adequats les fàbriques que estiguin en procés de descomposició.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Es tractaran amb resines especials els elements malmesos pel pas del temps. Article 50. Ram de paleta 50.1. Fàbrica de maó Els maons se col·loquen segons els aparells presentats en el Projecte. Abans de col·locar-los, els maons s’humitejaran amb aigua. Aquest humitejament s’ha de fer immediatament abans del seu ús, havent d’estar submergits en aigua 10 minuts com a mínim. Si no s’especifica res en contra, l’estesa ha de tenir un gruix de 10 mm. Totes les filades han de quedar perfectament horitzontals i amb la cara bona perfectament plana, vertical i en el mateix pla que la resta d’elements amb els que hagi de coincidir. Per aconseguir-ho, s’utilitzaran les mires necessàries, col·locant la corda en les divisions o marques fetes en les mires. Si no s’especifica el contrari, s’utilitzarà un morter de 250 kg de ciment I-35 per m³ de pasta. Quan s’interrompi el treball, el mur es quedarà en represa per a travar al dia següent la fàbrica amb l’anterior. Quan es reprengui la feina es regarà la fàbrica antiga netejant-la de pols i repicant el morter. Les unitats en angle es faran de manera que se deixi mig maó d’un mur contigu, alternant les fileres. L’amidament es farà per m², segons s’indica en el Quadre de Preus. Es mesuraran les unitats realment executades, descomptant-hi els buits. Els maons es col·locaran sempre per refregament. Els tancaments de més de 3,5 m d’alçada estaran ancorats en les seves 4 cares. Els que superin l’alçada de 3,5 m estaran rematats per un congreny de formigó armat. Los murs tindran juntes de dilatació, les quals quedaran travades i se segellaran amb productes segelladors adequats. En l’arrencada del tancament es col·locarà una capa de morter d’1 cm de gruix en tota l’amplada del mur. Si l’arrencada no fos sobre forjat, es col·locarà una làmina de barrera antihumitat. En la trobada del tancament amb el forjat superior es deixarà una junta de 2 cm que s’emplenarà posteriorment amb morter de ciment, preferiblement al rematar tot el tancament. Els suports de qualsevol element estructural es realitzaran mitjançant una sabata i/o una placa de suport. Els murs conservaran durant la seva construcció els ploms i nivells de les degollades, i seran estancs al vent i a la pluja. Tots els buits practicats en los murs aniran disposaran de la seva corresponent llinda. En acabar la jornada de treball, o quan s’hagi de suspendre-la per les inclemències del temps, es travaran els panys realitzats i sense acabar. Es protegirà de la pluja la fàbrica acabada d’executar. Si ha gelat durant la nit es revisarà l’obra del dia anterior. No es treballarà mentre estigui gelant. El morter s’estendrà sobre la superfície de seient en quantitat suficient perquè la llinda i l’estesa vessin. No s’utilitzaran peces més petites de ½ maó. Les trobades de murs i cantonades s’executaran en tot el seu gruix i en totes les seves filades. 50.2. Paredó de maó buit doble Per a la construcció d’envans s’utilitzaran paredons buits que es col·locaran de cantell, amb els seus costats més grans formant els paraments de l’envà. Es mullaran immediatament abans del seu ús. Es prendran amb morter de ciment. La seva construcció es farà amb l’ajuda de mires i cordes i s’emplenaran les filades perfectament horitzontals. Quan en l’envà hi hagi buits es col·locaran prèviament els bastiments que quedaran perfectament a plom i anivellats. El seu amidament es farà per m² d’envà realment executat. 50.3. Envans de maó buit senzill Els envans de maó buit senzill es prendran amb morter de ciment i amb condicions d’execució i amidament anàlogues a allò indicat el paràgraf 46.2. 50.4. Revestiment i reglejat de guix negre Per a executar els revestiments es construiran prèviament unes mostres de guix que serviran de guia a la resta del revestiment. Per això, es col·locaran regles de fusta ben rectes, espaiats a 1 m aproximadament, que se subjectaran amb dos punts de guix en ambdós extrems.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Els regles han d’estar perfectament a plom i guardaran una distància de 1,5 a 2 cm aproximadament del parament a revestir. Les cares interiors dels regles estaran situades en un mateix pla, per a lo qual cosa s’estendrà una corda per als punts superiors i inferiors de guix, havent de quedar a plom en els seus extrems. Una vegada fixos els regles es regarà el parament i s’abocarà el guix entre cada regle i el parament, procurant que el buit quedi ben ple. Per això, se seguirà llançant, amb la pala plana, guix al parament passant un regle ben recte sobre les mestres, quedant enrasat l’arrebossat amb les mestres. Les masses de guix s’hauran de fer en quantitats petites per a ser utilitzades immediatament i evitar la seva aplicació quan s’hagi mort. Es prohibirà la preparació del guix en grans pasteres i amb gran quantitat d’aigua perquè vagi espessint segons es vagi utilitzant. Si el revestiment rebrà un revestit posterior, quedarà amb la seva superfície rugosa per a facilitar l’adherència del revestiment lliscat. En totes les cantonades es col·locaran cantoneres metàl·liques de 2 m d’alçada mitjançant un regle a plom que servirà, al mateix temps, per a fer la mestra de la cantonada. L’amidament se farà per m² de revestiment realment executat, deduint buits i incloent en el preu tots els mitjans auxiliars emprats. En el preu s’inclouran, a més, les cantoneres i la seva col·locació. 50.5. Revestiment lliscat de guix blanc Per als revestiments lliscats s’utilitzaran únicament guixos blancs de primera qualitat. Immediatament després d’amassat, s’estendrà sobre el revestiment de guix fet prèviament, estenent-lo amb la llana i prement fort fins que la superfície quedi completament llisa i fina. El gruix del revestiment lliscat serà de 2 a 3 mm. És fonamental que la mà de guix s’apliqui immediatament després de ser amassat per a evitar que el guix estigui mort. El seu amidament i pagament serà per m² de superfície realment executada. Si en el Quadre de Preus figurés l’arrebossat i l’enguixat en la mateixa unitat, l’amidament i pagament corresponent comprendrà totes les operacions i mitjans auxiliars necessaris per a deixar ben acabat i rematat tant l’arrebossat com l’enguixat, amb tots els requisits prescrits en aquest Plec de Condicions. 50.6. Arrebossats de ciment. Els arrebossats de ciment es faran amb ciment de 550 kg de ciment per m³ de pasta en paraments exteriors, i de 500 kg de ciment per m³ en paraments interiors, utilitzant sorra de riu o de barranc, rentada per a la seva confecció. Abans d’estendre el morter es prepararà el parament sobre el que s’hagi d’aplicar. En tots els casos es netejaran bé els paraments, havent d’estar humida la superfície de la fàbrica abans d’estendre el morter. La fàbrica ha de tenir l’interior perfectament sec. Les superfícies de formigó es picaran, regant-les abans de procedir a l’arrebossat. Una vegada preparada així la superfície, s’aplicarà amb força el morter sobre una part del parament per mitjà de la llana, evitant tirar una porció de morter sobre una altra ja aplicada. D’aquesta manera s’estendrà una capa que s’anirà regularitzant al mateix temps que es col·loca per a la qual cosa es recollirà amb el cantell de la llana el morter. Sobre el revestiment tou es tornarà a estendre una segona capa, continuant així fins que la part sobre la que s’hagi operat tingui una adequada homogeneïtat. En emprendre una nova operació s’haurà adormit la part aplicada anteriorment. Serà necessari, doncs, humitejar sobre la junta d’unió abans de tirar-hi les primeres llanes del morter. La superfície dels arrebossats ha de quedar aspra per a facilitar l’adherència de l’estucat que s’hi tira al damunt. En el cas de que la superfície hagi de quedar remolinada es donarà una segona capa de morter fi amb el remolinador. Si les condicions de temperatura i humitat ho requereixen, a criteri de la Direcció Facultativa, s’humitejaran diàriament els arrebossats, ja sigui durant l’execució o bé després d’acabada, perquè l’adormiment es realitzi en bones condicions. - Preparació del morter:

Les quantitats dels diversos components necessaris per a confeccionar el morter vindran especificades en la documentació tècnica. No es confeccionarà morter quan la temperatura de l’aigua d’amassat excedeixi de la banda compresa entre 5ºC i 40ºC. El morter es batrà fins obtenir una mescla homogènia. Els morters de ciment i mixtos s’aplicaran després de la seva amassada, però els de cal no es podran utilitzar fins 5 h després.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Es netejaran els estris d’amassada cada vegada que es vagi a confeccionar un nou morter. - Condicions generals de execució:

Abans de l’execució de l’arrebossat es comprovarà que: - les superfícies a revestir no es veuran afectades, abans de l’adormiment del morter, per l’acció lesiva d’agents atmosfèrics de qualsevol tipus o per les pròpies obres que s’executen simultàniament - els elements fixos com reixes, ganxos, cèrcols, etc. han estat rebuts prèviament quan l’arrebossat ha de quedar vist - s’han reparat els desperfectes que pogués tenir el suport i aquest està adormit quan es tracti de morter o formigó

- Durant l’execució: S’amassarà la quantitat de morter que s’estimi que es pot aplicar en òptimes condicions abans de que s’iniciï l’adormiment. No s’admetrà l’addició d’aigua una vegada amassat. Abans d’aplicar morter sobre el suport, aquest s’humitejarà lleugerament perquè no absorbeixi aigua necessària per a l’adormiment. En los arrebossats exteriors vistos, mestrejats o no, i per a evitar esquerdes irregulars, caldrà fer un especejament del revestiment en requadres de costat no major de 3 m, mitjançant degollades de 5 mm de profunditat. En les trobades entre un parament vertical i un sostre, en primer lloc s’arrebossarà el sostre. Quan el gruix de l’arrebossat sigui superior a 15 mm es realitzarà per capes successives, sense que cap d’elles superi aquest gruix. Es reforçaran, amb tela metàl·lica o malla de fibra de vidre indesmallable i resistent a l’alcalinitat del ciment, les trobades entre materials diferents, particularment, entre elements estructurals i tancaments o particions, susceptibles de produir fissures en l’arrebossat. La tela es col·locarà tensa i fixada al suport amb un encavalcament mínim de 10 cm a ambdós costats de la línia de discontinuïtat. Quan hi hagi gelades o quan no quedi garantida la protecció de les superfícies se suspendrà l’execució. Quan es reprenguin els treballs es comprovarà l’estat d’aquelles superfícies que haguessin estat revestides. Quan plogui, se suspendran els treballs quan el parament no estigui protegit i les zones aplicades es protegiran amb lones o plàstics. Quan faci un temps extremadament sec i calorós i/o en superfícies molt exposades al sol i/o a vents molt secs i càlids, se suspendrà l’execució.

- Després de l’execució: Transcorregudes 24 h des de l’aplicació del morter es mantindrà humida la superfície arrebossada, fins que el morter s’hagi adormit. No es fixaran elements en l’arrebossat fins que s’hagi adormit completament i no abans de 7 dies.

50.7. Formació de graons Els graons es construiran amb maó buit doble pres amb morter de ciment. Article 51. Bastides Totes les bastides seran d’estructura metàl·lica sòlida i tindran les condicions necessàries per a una bona resistència i estabilitat. S’hi col·locaran ampits que evitin caigudes. Els taulers de fusta tindran com a mínim 0,20 m d’ample i 0,07 m de gruix. En les construccions de cada classe de bastides s’observaran totes les prescripcions legals vigents en aquesta matèria. El Contractista assumirà les desgràcies que puguin produir-se per incompliment de la normativa vigent, si incorre a desajust de les condicions exigides en aquestes matèries. Article 52. Tancaments amb plafons autoportants de formigó 52.1. Definició Els tancaments amb plafons autoportants de formigó són els construïts per plafons de formigó, amb aïllament o sense, els quals eventualment poden portar inclosos els revestiments, tot preparat i fabricat des de taller. 52.2. Execució


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Es col·locaran seguint les indicacions del fabricant i de la Direcció Facultativa. S'utilitzaran les fixacions i ancoratges adequats que indiqui el fabricant, per no danyar l'aspecte de l'acabat superficial i assegurar la seva estabilitat. Prèvia col·locació de les parets prefabricades, el Contractista presentarà a l’obra, una mostra del material, per l’acceptació o rebuig del mateix, per part de la Direcció Facultativa, indicant el fabricant característiques i col·locació. Es recomana que la col·locació sigui executada per operaris especialitzats. 52.4. Amidament i pagament L’amidament i valoració s’efectuarà per m² de superfície executada. El preu inclou els plafons, fixacions, junts i execució. Article 53. Tancaments amb plafons aïllants autoportants 53.1. Definició Els tancaments amb plafons aïllants autoportants consisteixen en planxes grecades o nervades d'acer galvanitzat i prelacat, entre les quals es col·loca un material aïllant (poliuretà, poliestirè o fibra de vidre) i que es col·loquen amb fixacions mecàniques. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions de replantejament, col·locació de les planxes amb fixacions mecàniques i l’execució dels junts entre planxes. 53.2. Condicions generals El conjunt a instal·lar ha de tenir una superfície plana i uniforme, sense defectes en el seu revestiment. L'aïllament ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície del plafó, sense que es produeixin ponts tèrmics. Quan l'aïllament porti barrera de vapor, aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament vagi revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porti paper Kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Quan es col·loquin els diferents plafons, han de quedar a plom i ben ancorats en el seu suport. Les diferents planxes han d’estar alineades tant en la seva direcció vertical com horitzontal. Les fixacions dels perfils s'han de col·locar en els forats previstos. La distància entre la fixació i els extrems de la planxa ha de ser, com a mínim, de 2 cm. El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc. La part superior i les cantonades han d'estar protegides, amb peces especials del mateix acabat que la planxa, de l'entrada d'aigua. Totes les fixacions han d'estar a la part alta dels nervis i han de portar una volandera d'estanquitat. Les unions laterals entre planxes han de quedar protegides en el sentit del recorregut de l'aigua i del vent dominant. Les toleràncies d'execució són:

- aplomat entre dues planxes consecutives: ± 10 mm - aplomat total: ± 30 mm - paral·lelisme entre dues planxes consecutives: ± 5 mm - paral·lelisme del conjunt de planxes: ± 10 mm - nivell entre dues planxes consecutives: ± 2 mm - nivell entre les planxes d'una filada: ± 10 mm

53.3. Execució S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les parts fetes. Els plafons han de col·locar-se a partir del punt més baix. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. Les plaques col·locades s'han de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. 53.4. Amidament i pagament


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



L’amidament i valoració s’efectuarà per m² de superfície executada. El preu inclou els plafons, fixacions, junts i execució. Article 54. Cobertes. Formació de pendents i vessants 54.1. Descripció Aquest article contempla els treballs destinats a l’execució dels plans inclinats, amb el pendent previst, sobre els que ha de quedar constituïda la coberta o tancament superior d’un edifici. 54.2. Condicions prèvies Caldrà disposar dels plànols de planta de cobertes amb definició del sistema adoptat per a executar els pendents i la ubicació dels elements que sobresurten de la coberta. També s’haurà de disposar de plànols de detall amb representació gràfica de la disposició dels diversos elements, estructurals o no, que conformaran els futurs vessants per als que no existeixi o no s’hagi adoptat cap especificació normativa. També s’haurà de disposar de la solució de les interseccions amb els conductes i elements constructius que sobresurten dels plans de coberta i de la seva execució. En ocasions, segons sigui el tipus de vessant a executar, haurà d’estar executada l’estructura que servirà de suport als elements de formació de pendent. 54.3. Components S’admet una gamma molt àmplia de materials (fusta, acer, formigó, ceràmica, ciment, guix, entre d’altres) i formes per a la configuració dels vessants de coberta, amb les limitacions que estableix la normativa vigent i les que són inherents a les condicions físiques i resistents dels propis materials. 54.4. Execució La configuració dels vessants d’una coberta d’edifici requereix comptar amb una disposició estructural per a conformar els pendents d’evacuació d’aigües de pluja i un element superficial (tauler) el qual, suportat en aquesta estructura, completi la formació d’una unitat constructiva susceptible de rebre el material de cobertura i impermeabilització, així com de permetre la circulació de treballadors en los treballs de referència. Formació de pendents. Hi ha dues formes d’executar els pendents d’una coberta:

1. Pendent conformat per la pròpia estructura principal de coberta: a) encavallades: estructures triangulades de fusta o metàl·liques sobre les que es disposen, transversalment, elements lineals (corretges) o superficials (plaques o taulers de tipus ceràmic, de fusta, prefabricats de formigó, etc.). El material de cobriment es podrà ancorar a les corretges (o als cabirons que s’hagin pogut fixar a la seva vegada sobre elles) o es podrà rebre sobre els elements superficials o taulers que es configurin sobre les corretges. b) plaques inclinades: plaques resistents alveolars que salven la llum compresa entre suports estructurals i sobre les que es col·locarà el material de cobriment o, en el seu cas, altres elements auxiliares sobre els quals clavar-lo o rebre’l. c) biguetes inclinades: que se suportaran sobre l’estructura de forma que no ocasionin empentes horitzontals sobre ella o bé que les empentes quedin perfectament contrarestats. Sobre les biguetes es podrà constituir o bé un forjat inclinat amb entrebigat de revoltó i capa de compressió de formigó, o bé un tauler de fusta, ceràmic, d’elements prefabricats, de plafons o xapes metàl·liques perforades, formigó cel·lular armat, etc. Les biguetes podran ser de fusta, metàl·liques o de formigó armat o pretesat. Quan s’utilitzin biguetes de fusta o metàl·liques portaran la corresponent protecció antiincendis.

2. Pendent conformat mitjançant una estructura auxiliar recolzada sobre un forjat horitzontal o volta i que es podrà executar de diferents maneres:

a) envans de sostremort. Es realitzaran amb fàbrica alleugerida de maó buit col·locat a arc a plec de llibre, rebuda i rematada amb mestra inclinada de guix i comptaran amb buits en un 25% de la seva superfície. S’independitzaran del tauler mitjançant un full de paper. Quan la formació de pendents es porti a terme amb envanets alleugerits de maó buit senzill, les anguiles careners, marges lliures, doblegat en juntes estructurals, etc. s’executaran amb paredó alleugerit de maó buit doble. Els envans o


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



paredons estaran perfectament aplomats i alineats. A més, quan arribin a una alçada mitjana superior a 0,50 m, caldrà que es travin amb altres que siguin normals a ells. Les trobades estaran degudament lligades i, si s’escau, l’aïllament tèrmic disposat entre envanets serà del gruix i la tipologia especificats en la documentació tècnica. b) envans amb bloc de formigó cel·lular: després del replantejament de les anguiles i careners sobre el forjat, es començarà la seva execució (similar a la dels envans de sostremort) col·locant la primera filada de cada paredó deixant separats els blocs ¼ de la seva longitud. Les següents filades s’executaran de forma que els buits deixats entre blocs de cada filada quedin tancats per la filada superior.

Formació de taulers: Amb independència de quin sigui el sistema escollit, dissenyat i calculat per a la formació dels pendents, s’imposa la necessitat de configurar el tauler sobre el que s’ha de rebre el material de cobriment. Únicament quan aquest assoleix característiques relativament autoportants i unes dimensions superficials mínimes acostuma a no ser necessària la creació de tauler. En aquest darrer cas les peces de cobriment aniran directament ancorades mitjançant cargols, claus o ganxos a les corretges o cabirols estructurals. El tauler pot estar constituït, per una fulla de maó, fusta, elements prefabricats, plafons o xapes metàl·liques perforades, formigó cel·lular armat, etc. La capa d’acabat dels taulers ceràmics serà de morter de ciment o formigó que actuarà com a capa de compressió, emplenarà les juntes existents i permetrà deixar una superfície plana d’acabat. En determinades ocasions, aquesta capa final es constituirà amb morter de guix. Quan augmenti la separació entre envans de suport, com succeeix quan es tracta de blocs de formigó cel·lular, s’han de disposar perfils en T metàl·lics, galvanitzats o amb algun altre tractament protector, a mode de corretges, la secció i separació de les quals vindran definides per la documentació de projecte o, si s’escau, les disposicions del fabricant. Sobre aquests perfils en T metàl·lics es recolzaran les plaques de formigó cel·lular, de dimensions especificades, que conformaran el tauler. Segons el tipus i material de cobertura a executar, pot ser necessari rebre, sobre el tauler, llistons de fusta o altres elements per a l’ancoratge de xapes d’acer, coure o zinc, teules de formigó, ceràmica o pissarra, etc. La disposició d’aquests elements s’indicarà en cada tipus de coberta de la que formin part. 54.5. Amidament i pagament L’amidament i valoració s’efectuarà, generalment, per m² de coberta, mesurada sobre plans inclinats. El preu inclou el material de coberta pròpiament dit, els cargols i les peces especials per a la subjecció i la mà d’obra, transport i mitjançant auxiliars necessaris. Això no obstant, es tindran en compte, els enunciats assenyalats per a cada partida de l’amidament i pressupost, en els que es defineixen els diversos factors que condicionen el preu descomposat resultant. Article 55. Cobertes planes 55.1. Descripció Les cobertes planes tenen un pendent entre l’1% i el 15% que, segons l’ús, poden ser transitables o no transitables. Poden disposar de protecció mitjançant barana, balustrada o ampit de fàbrica. 55.2. Condicions prèvies Per a l’execució de les cobertes planes caldrà disposar de plànols afitats de l’obra, amb definició de la solució constructiva adoptada. Serà imprescindible que s’hagi executat el forjat o element que faci de suport, així com els baixants i els plafons perimetrals. S’haurà d’efectuar una neteja del forjat per al replantejament dels vessants i dels elements singulars. 55.3. Components Els materials que es poden utilitzar en aquest tipus de cobertes abasta una gamma molt àmplia degut a les diverses variants que es poden adoptar tant per a la formació de pendents, com per a l’ execució de la membrana impermeabilitzant, l’aplicació d’aïllament, els paviments o acabats superficials i els elements singular.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



55.4. Execució Sempre que es trenqui la continuïtat de la membrana d’impermeabilització es disposaran reforços. Si les juntes de dilatació no estiguessin definides en el Projecte, se’n realitzaran en consonància amb les estructurals, trencant la continuïtat d’aquestes des de l’últim forjat fins la superfície exterior. Els canalons i altres elements de recollida d’aigua pluvial tindran la secció necessària per a evacuar-la sobradament, calculada en funció de la superfície que recullin i la zona pluviomètrica on estigui ubicat l’edifici. Els baixants de desguàs pluvial no distaran més de 20 m entre si. Quan els pendents siguin inferiors al 5% la membrana impermeable es pot col·locar independent del suport i de la protecció (sistema no adherit o flotant). Quan no es pugui garantir la seva permanència en la coberta, per succió de vent, erosiones de diversa índole o pendent excessiu, l’adherència de la membrana serà total. La membrana serà monocapa, en cobertes invertides i no transitables amb protecció de grava. En cobertes transitables i en cobertes enjardinades es col·locarà membrana bicapa. Les làmines impermeabilitzants es col·locaran començant pel nivell més baix, posant un encavalcament mínim de 8 cm entre elles. Aquest encavalcament de làmina, en els aiguafons, serà de 50 cm i de 10 cm en la trobada amb desguassos. En aquest caso, es reforçarà la membrana impermeabilitzant amb una altra làmina col·locada sota ella que ha d’arribar fins el baixant i s’ha d’encavalcar 10 cm sobre la part superior del desguàs. La humitat del suport al fer-se l’aplicació serà inferior al 5%, ja que en cas contrari es poden produir humitats en la part inferior del forjat. L’emprimació serà del mateix material que la làmina impermeabilitzant. En cas de disposar làmines adherides al suport no quedaran bosses d’aire entre ambdós elements. La barrera de vapor es col·locarà sempre sobre el pla inclinat que constitueix la formació de pendent. Sobre el mateix, es disposarà l’aïllament tèrmic. La barrera de vapor, que es col·locarà quan existeixin locals humits sota la coberta estarà formada per oxiasfalt (1,5 kg/m²) prèvia emprimació amb un producte de base asfàltica o de pintura bituminosa. 55.5. Control El control d’execució es portarà a terme mitjançant inspeccions periòdiques en les que es comprovaran gruixos de capes, disposicions constructives, col·locació de juntes, dimensions dels encavalcaments, humitat del suport i la humitat de l’aïllament. Acabada la coberta, s’efectuarà una prova de servei consistent en la inundació dels panys fins un nivell de 5 cm per sota del marge de la impermeabilització en la seva entrega a paraments. La presència de l’aigua no ha de constituir una sobrecàrrega superior a la de servei de la coberta. Es mantindrà inundada durant 24 h, transcorregudes les quals no hauran d’aparèixer humitats en la cara inferior del forjat. Si no fos possible la inundació, es regarà contínuament la superfície durant 48 h, sense que tampoc en aquest caso hagin d’aparèixer humitats en la cara inferior del forjat. Executada la prova, es procedirà a evacuar l’aigua, operació en la que es prendran precaucions per evitar que es produeixin danys en els baixants. En qualsevol cas, un cop s’hagi evacuat l’aigua, no s’admetrà l’existència de rabeigs o estancaments. 55.6. Amidament i pagament L’amidament i valoració s’efectuarà, generalment, per m² de coberta, mesurada en la seva projecció horitzontal, incloent l’entrega a paraments i la part proporcional de perfils de vores i acabats, i en condicions d’ús. la mà d’obra, transport i mitjançant auxiliars necessaris. Això no obstant, es tindran en compte, els enunciats assenyalats per a cada partida de l’amidament i pressupost, en els que es defineixen els diversos factors que condicionen el preu descomposat resultant. 55.7. Manteniment Les reparacions a efectuar sobre les cobertes planes seran executades per personal especialitzat amb materials i solució constructiva anàlegs als de la construcció original. No es rebran sobre la coberta elements que puguin perforar la membrana impermeabilitzant com antenes, pals de bandera, etc., o que dificultin la circulació de les aigües i el seu lliscament cap els elements d’evacuació.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El personal que tingui assignada la inspecció, conservació o reparació anirà provist de calçat amb sola tova. Disposicions de seguretat semblants als treballs de construcció regiran en els treballs de manteniment. Article 56. Aïllaments 56.1. Descripció Els aïllaments són sistemes constructius i materials que, per les seves propietats, s’utilitzen en les obres d’edificació per aconseguir aïllament tèrmic, correcció acústica, absorció de radiacions o esmorteïment de vibracions en cobertes, sostres, forjats, murs, tancaments verticals, cambres d’aire, falsos sostres o conduccions, i fins i tot substituint cambres de aire i envans interiors. 56.2. Components Hi ha molts tipus d’aïllants. Els principals són:

- aïllants de suro natural aglomerat - aïllants de fibra de vidre. Es classifiquen per la seva rigidesa i acabat:

- Feltres lleugers: - normal, sense recobriment - hidrofugat - amb paper kraft - amb paper kraft/alumini - amb paper enquitranat - amb vel de fibra de vidre

- mantes o feltres consistents: - amb paper kraft - amb paper kraft/alumini - amb vel de fibra de vidre - hidrofugat, amb vel de fibra de vidre - amb un complex d’alumini/malla de fibra de vidre/PVC

- plafons semirígids: - normal, sense recobriment - hidrofugat, sense recobriment - hidrofugat, amb recobriment de paper Kraft enganxat amb polietilè - hidrofugat, amb vel de fibra de vidre

- plafons rígids: - normal, sense recobriment - amb un complex de paper kraft/alumini enganxat amb polietilè fos - amb una pel·lícula de PVC blanc enganxada amb cola ignífuga - amb un complex d’oxiasfalt i paper - d’alta densitat, enganxat amb cola ignífuga a una placa de cartró i guix

- aïllants de llana mineral. Es classifiquen en: - feltres:

- amb paper kraft - amb barrera de vapor kraft/alumini - amb làmina d’alumini

- plafons semirígids: - amb làmina d’alumini - amb vel natural negre

- plafons rígids: - normal, sense recobriment - autoportant, revestit amb vel mineral - revestit amb betum soldable.

- aïllants de fibres minerals, els quals es classifiquen en: - termoacústics - acústics

- aïllants de poliestirè. Poden ser: - poliestirè expandit:

- normals, tipus I al VI.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- autoextingibles o ignífugs, amb classificació B davant el foc - poliestirè extrudit.

- aïllants de polietilè. Poden ser: - làmines normals de polietilè expandit. - làmines de polietilè expandit autoextingibles o ignífugues

- aïllants de poliuretà, els quals poden ser: - escuma de poliuretà per a projecció in situ - planxes d’escuma de poliuretà

-aïllants de vidre cel·lular Els elements auxiliars poden ser:

- cola bituminosa, composada per una emulsió iònica de betum i cautxú de gran adherència, per a la fixació del panel de suro, en aïllament de cobertes inclinades o planes, façanes i ponts tèrmics - adhesiu sintètic, a base de dispersió de copolímers sintètics, apte per a la fixació del plafó de suro en terres i parets - adhesius adequats per a la fixació de l’aïllament, amb garantia del fabricant de que no continguin substàncies que danyin la composició o estructura de l’aïllant de poliestirè, en aïllament de sostres i de tancaments per l’exterior - morter de guix negre, per a massissar les plaques de vidre cel·lular, en ponts tèrmics, paraments interiors i exteriors, i sostres - malla metàl·lica o de fibra de vidre, per a l’agafada del revestiment final en aïllament de paraments exteriors amb plaques de vidre cel·lular - grava anivellada i compactada, com a suport del poliestirè en aïllament sobre el terreny - làmina geotèxtil de protecció, col·locada sobre l’aïllament en cobertes invertides - ancoratges mecànics metàl·lics, per a subjectar l’aïllament de paraments per l’exterior - accessoris metàl·lics o de PVC, com abraçadores de corretja o grapa-clip, per a la subjecció de plaques en falsos sostres

56.3. Condicions prèvies Prèviament caldrà haver executat o col·locat el suport o base que sostindrà l’aïllant. La superfície d’aquest suport estarà neta, seca i lliure de pols, greixos o òxids. Haurà d’estar correctament sanejada i preparada. Si calgués, tindria una correcta emprimació que asseguri una adherència òptima. Els sortints i cossos estranys del suport s’han d’eliminar i els buits importants s’han d’emplenar amb un material adequat. En l’aïllament de terres, aquests hauran d’estar degudament compactats amb una capa de compressió de formigó de 100 a 150 mm de gruix i sense cap sinuositat que dificulti la correcta col·locació de l’aïllament. Les unions dels sòls i parets han de ser perfectament a esquadra. En l’aïllament de forjats sota el paviment, caldrà construir tots els envans prèviament a la col·locació de l’aïllament, o, com a mínim, aixecar-los dues filades. Quan s’aïlli mitjançant col·locació directa de plafons aïllants que estiguin en contacte amb parets d’obra, caldrà que aquestes estiguin arrebossades amb ciment, siguin planes i llises i no tinguin esquerdes ni fissures. En cas d’aïllament per projecció, la humitat del suport no superarà a la indicada pel fabricant com a màxima per a la correcta adherència del producte projectat. En rehabilitació de cobertes o murs, s’hauran de retirar prèviament els aïllaments danyats ja que poden dificultar o perjudicar l’execució del nou aïllament. 56.4. Execució Se seguiran les instruccions del fabricant en allò referent a la col·locació o projecció del material. Les plaques s’hauran de col·locar encavalcades, a topall o a talla juntes, segons el material. Quan s’aïlli per projecció, el material es projectarà en passades successives de 10 a 15 mm, permetent la total formació d’escuma de cada capa abans d’aplicar la següent. Quan hi hagi interrupcions en el treball, caldrà preparar les superfícies adequadament per a la represa de les feines. Durant la projecció es procurarà un acabat amb textura uniforme, que no requereixi retocs a


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



mà. En aplicacions exteriors s’evitarà que la superfície de l’escuma pugui acumular aigua, mitjançant un pendent adequat. L’aïllament quedarà ben adherit al suport, mantenint un aspecte uniforme i sense defectes. Caldrà garantir la continuïtat de l’aïllament, cobrint tota la superfície a tractar, posant especial cura en evitar els ponts tèrmics. El material col·locat es protegirà contra els impactes, pressions o altres accions que el puguin alterar o danyar. També s’ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació, evitant una exposició perllongada a la llum solar. L’aïllament anirà protegit amb els materials adequats perquè no es deteriori amb el pas del temps. El recobriment o protecció de l’aïllament es realitzarà de forma que aquest quedi ferm i el faci durador. 56.5. Control Durant l’execució dels treballs s’haurà de comprovar, mitjançant inspecció general, els següents apartats:

- estat previ del suport, el qual haurà d’estar net, ser uniforme i no tenir ni fissures ni cossos sortints - homologació oficial, en aquells productes que en disposin - fixació del producte mitjançant un sistema garantit pel fabricant que asseguri una subjecció uniforme i sense defectes - correcta col·locació de les plaques encavalcades - ventilació de la cambra d’aire, si n’hi hagués

56.6. Amidament i pagament En general, s’amidarà i valorarà el m² de superfície realment executada. En casos especials, es podrà realitzar l’amidament per unitat d’actuació. Sempre estaran inclosos els elements auxiliares i perfils de vora necessaris per a un correcte acabat, com adhesius de fixació, talls o unions i la seva col·locació. 56.7. Manteniment S’han de realitzar controls periòdics de conservació i manteniment cada 5 anys, o abans si es descobrís alguna anomalia, comprovant l’estat de l’aïllament i, particularment, si s’apreciessin discontinuïtats, despreniments o danys. En cas de ser necessari algun treball de reforma en la impermeabilització, s’aprofitarà per a comprovar l’estat dels aïllaments ocults en les zones d’actuació. De ser observat algun defecte, serà reparat per personal especialitzat, amb materials anàlegs als utilitzats en la construcció original. Article 57. Paviments 57.1. Paviments de rajoles de terratzo Les rajoles, ben saturades d’aigua, per al a qual cosa s’hauran de tenir submergides en aigua 1 h abans de la seva col·locació; s’assentaran sobre una capa de morter de 400 kg/m³ confeccionat amb sorra, abocat sobre una altra capa de sorra ben igualada i piconada, procurant que el material d’agafada formi una superfície contínua de seient i rebut de paviment, i que les rajoles quedin amb els seus costats al límit. Acabada la col·locació de les rajoles se’ls aplicarà una beurada de ciment Pòrtland, pigmentada amb el color del terratzo, fins que se s’emplenin perfectament les juntes. Aquesta operació es repetirà a les 48 h. 57.2. Paviments El paviment ha de formar una superfície totalment plana i horitzontal, amb perfecta alineació de les seves juntes en totes direccions. Si es col·loca un regle de 2 m de longitud sobre el paviment, en qualsevol direcció, no han d’aparèixer buits superiors a 5 mm. S’impedirà el trànsit pels paviments fins que hagin transcorregut, com a mínim, 4 dies. Si el trànsit fos indispensable, es prendran les mesures necessàries perquè no es perjudiqui el paviment. 57.3. Paviments de rajoles envidrades Les rajoles envidrades que s’utilitzen en l’aplacat de cada parament o superfície, se entonaran perfectament dins del seu color per a evitar contrastos, excepte que la Direcció Facultativa ordeni el contrari.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



L’aplacat estarà composat per peces llises i les corresponents i necessàries peces especials i de cantell rom, i s’asseurà de manera que la superfície quedi llisa i unida, sense guerxament ni deformació a junta seguida, formant les juntes línia seguida en tots els sentits, sense trencaments ni volades. Les rajoles envidrades, submergides en aigua 12 h abans del seu ús, es col·locaran amb morter de ciment. No s’admetrà el guix com a material d’agafada. Totes les juntes es rejuntaran amb ciment blanc o de color pigmentat, segons els casos, i s’hauran d’acabar curosament. 57.4. Amidament i pagament Els paviments s’amidaran i abonaran per m² de superfície de paviment realment executada. Els sòcols, graons d’escala s’amidaran i pagaran per metre lineal. En el cas d’amidament de paviments de rajoles envidrades es descomptaran els buits i es mesuraran els brancals i els bastiments de doelles. El preu comprèn tots els materials, mà d’obra, operacions i mitjans auxiliars necessaris per acabar completament cada unitat d’obra d’acord amb les prescripcions d’aquest Plec. Article 58. Fusteria 58.1. Condicions prèvies La fusteria de taller es realitzarà conforme al que apareix en los plànols del Projecte. Totes les fustes estaran perfectament rectes, raspallades, fregades i ben muntades a pla i esquadra, ajustant perfectament les superfícies vistes. 58.2. Condicions tècniques Les fulles hauran de complir les característiques següents:

- resistència a l’acció de la humitat - comprovació del pla de la porta - comportament en l’exposició de les dues cares a atmosfera d’humitat diferent - resistència a la penetració dinàmica - resistència a la flexió per càrrega concentrada en un angle - resistència de la testera inferior a la immersió - resistència a l’arrencada de cargols en els brancals, en una amplada no menor de 28 mm - quan l’ànima de les fulles resisteixi l’arrencada de cargols, no necessitarà peces de reforç. En cas contrari els reforços mínims necessaris vénen indicats en los plànols - en fulles de cantell, el peu anirà sense cantellejar i permetrà un ajust de 20 mm. Les fulles sense cantellejar permetran un ajust de 20 mm repartits per igual en el peu i en el capçal - els verguerons de la fulla vidriera seran com a mínim de 10x10 mm i quan no estigui cantellejat el buit per al vidre, sobresortiran de la cara 3 mm com a mínim - en les portes entaulades a l’exterior, les seves taules aniran sobreposades o encadellades de forma que no permetin el pas de l’aigua - les unions en les fulles entaulades i de faixa seran per acoblament, i hauran d’anar encolades - quan la fusta s’envernissi, estarà exempta d’impureses o emblaviment per fongs. Si va a ser pintada, s’admetrà que hi hagi emblaviment en un 15% de la superfície

Bastiments de fusta: - els travessers de la porta de pas portaran pollegueres amb entrega de 5 cm, per a l’ancoratge en el paviment - els bastiments vindran muntats del taller, amb les unions de taller ajustades, amb les unions acoblades i amb els orificis per al posterior acargolament en obra de les plantilles d’ancoratge. La separació entre elles serà no superior a 50 cm i dels extrems dels travessers 20 cm havent d’estar l’acer protegit contra l’oxidació - els bastiments arribaran a obra amb riostes i llata d’empostissar per a mantenir l’esquadra, i amb una protecció per a la seva conservació durant l’emmagatzematge i posada en obra

Tapajunts: - Les dimensions mínimes dels tapajunts de fusta seran de 10x40 mm


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



58.3. Amidament i pagament La fusteria es mesurarà per m² de fusteria, entre costats exteriors de bastiments, i del terra al costat superior del bastiment, en cas de portes. En aquest amidament s’inclou la mesura de la porta o finestra i dels bastiments corresponents més els tapajunts i les ferramentes. La col·locació dels bastiments es pagarà independentment. El preu inclou els materials, la fabricació en taller, el trasllat al lloc de col·locació, la recepció de bastiments, el seu acoblament, els elements de penjar i de seguretat i altres operacions o mitjans auxiliars que fossin necessaris per a la seva perfecta i total execució. Article 59. Fusteria metàl·lica Per a la construcció i muntatge d’elements de fusteria metàl·lica s’observaran rigorosament les indicacions dels plànols del Projecte. Totes les peces de fusteria metàl·lica hauran de ser muntades, necessàriament, per la casa fabricant o personal autoritzat per la mateixa, essent el subministrador el responsable del perfecte funcionament de totes i cada una de les peces col·locades en obra. Tots els elements es faran en locals tancats i desprovistos d’humitat, assentades les peces sobre llates d'empostissar de fusta, procurant que quedin ben anivellades i no n’hi hagi cap que pateixi ni guerxament ni torçada. L’amidament es farà per m² de fusteria, mesurant entre costats exteriors. En el preu s’inclouen les ferramentes, verguerons, retenidores, etc., però queden exceptuades la vidriera, pintura i col·locació de bastiments. Article 60. Vidres Els vidres es muntaran ajustant-los amb cura en el buit en el que hagin d’encaixar, el qual prèviament haurà estat pintat amb pintura d’emprimació si és de metàl·lic. El vidre s’ajustarà bé per mitjà de ribets metàl·lics o de fusta perfectament ajustats als bastidors amb puntes si els ribets són de fusta i amb cargols si són metàl·lics. Tot l’entorn se segellarà amb silicona. Els vidres s’amidaran i abonaran per m2 de superfície real col·locada. El preu inclou tots els materials, mà d’obra, operacions i mitjans auxiliars necessaris per a deixar l’obra completament enllestida. Article 61. Pintura 61.1. Condicions generals de preparació del suport La superfície que s’ha de pintar ha d’estar seca, desengreixada, sense òxid ni pols, per a la qual cosa es faran servir raspalls, bufadors de sorra, àcids i bases quan siguin metalls. Els porus, esquerdes, escantells, etc., s’emplenaran amb màstics o empastaments per a deixar les superfícies llises i uniformes. Es faran amb un pigment mineral i oli de llinosa o vernís i un cos de rebliment per a les fustes. En els plafons s’utilitzarà guix amassat amb aigua de cola, i sobre els metalls s’utilitzaran empastaments composats de 60-70% de pigment (blanc de plom), ocre, òxid de ferro, litopó, etc. i cossos de rebliment (creta, caolí, guix, espat pesat), 30-40% de vernís copal o àmbar i oli de fustes. Els màstics i empastaments s’utilitzaran amb espàtula en forma de massilla; els líquids amb brotxa o pinzell o amb l’aerògraf o pistola d’aire comprimit. Els empastaments, una vegada secs, es passaran amb paper de vidre en parets i s’allisaran amb pedra tosca, aigua i feltre, sobre metalls. Abans de la seva execució es comprovarà la natura de la superfície a revestir, així com la seva situació interior o exterior i condiciones d’exposició al fregament o agents atmosfèrics, contingut d’humitat i si existeixen juntes estructurals. Es rebran i es muntaran tots los elements que han d’anar en el parament, com bastiments de portes, finestres, canalitzacions i instal·lacions. Se comprovarà que la temperatura ambient no sigui major de 28ºC ni menor de 6ºC. La superfície d’aplicació estarà anivellada i llisa. En temps plujós se suspendrà l’aplicació quan el parament no estigui protegit. En finalitzar la jornada de treball es protegiran perfectament els envasos i es netejaran els estris de treball. 61.2. Aplicació de la pintura Les pintures se podran aplicar amb pinzells i brotxa, amb aerògraf, amb pistola, (polvoritzant amb aire comprimit) o amb corrons.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Les brotxes i pinzells seran de pèl animal o de niló. Podran ser rodons o plans, classificant-se per números o pels grams de pèl que contenen. Els aerògrafs o pistoles consten d’un recipient que conté la pintura amb aire a pressió (1-6 atm), el compressor i el polvoritzador, amb orifici que vari des de 0,2 mm fins a 7 mm, formant-se un con de 2 cm al metre de diàmetre. Depenent del tipus de suport se realitzaran una sèrie de treballs previs, amb objecte de que quan s’apliqui la pintura o revestiment s’aconsegueixi un acabat de gran qualitat. Els sistemes de preparació en funció del tipus de suport:

- guixos i ciments així com els seus derivats: Es realitzarà un fregament de les petites adherències i imperfeccions. A continuació s’aplicarà una mà de fons impregnant els porus de la superfície del suport. Posteriorment es realitzarà un empastament dels desperfectes, repassant-los amb una mà de fons. S’aplicarà seguidament l’acabat final amb un rendiment no inferior de l’indicat pel fabricant.

- Fusta: Es procedirà a una neteja general del suport seguida d’un fregament fi de la fusta. A continuació se donarà una mà de fons amb vernís diluït mesclat amb productes de conservació de la fusta si fan falta, aplicat de forma que quedin impregnats els porus. Passat el temps de assecatge de la mà de fons, es realitzarà un fregament fi del suport, aplicant-hi a continuació el vernís, amb un temps de assecatge entre ambdues mans i un rendiment no menor de l’especificat pel fabricant.

- Metalls: Es realitzarà una rascada d’òxids amb raspall, seguida immediatament d’una acurada neteja manual de la superfície. A continuació s’aplicarà una mà de emprimació anticorrosiva, amb un rendiment no inferior al consignat pel fabricant. Transcorregut el temps de assecatge, s’aplicaran dos mans d’acabat d’esmalt, amb un rendiment no menor a l’especificat pel fabricant.

61.3. Amidament i pagament La pintura s’amidarà i abonarà en general, per m² de superfície pintada, efectuant-se l’amidament de la següent manera:

- pintura sobre murs, envans i sostres: s’amidarà descomptant els buits. Les motllures s’ amidaran per superfície desenvolupada - pintura sobre fusteria: s’amidarà per les dues cares, incloent els tapajunts - pintura sobre finestrals metàl·lics: s’amidarà una cara

En els preus respectius està inclòs el cost de tots los materials i operacions necessàries per a obtenir el perfecte acabat de les obres, fins i tot la preparació, fregament, neteja, empastament, etc. i tots els mitjans auxiliares que calgui. Article 62. Ram de llauner 62.1. Canonada de coure Tota la canonada s’instal·larà de forma que presenti un aspecte net i ordenat. S’utilitzaran accessoris per a tots los canvis de direcció i les esteses de canonada es realitzaran de forma paral·lela o en angle recte als elements estructurals de l’edifici. La canonada estarà col·locada al seu lloc sense necessitat de forçar-la ni flectir-la. La canonada anirà instal·lada de manera que es contregui i dilati lliurement sense que es deteriori per cap treball ni per si mateixa. Les unions es faran amb soldadura tova amb capil·laritat. Les grapes per a penjar la conducció de forjat seran de llautó espaiades 40 cm. 62.2. Canonada de ciment centrifugat El muntatge es realitzarà enterrat, rematant els punts d’unió amb ciment. Tots els canvis de secció, direcció i escomesa, s’efectuaran per mitjà de pericons registrables. En la xarxa de sanejament se situaran pous de registre amb potes per a facilitar l’accés. El pendent mínima serà de l’1% en aigües pluvials, i superior a l’1,5% en aigües residuals.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



L’amidament se farà per m lineal de canonada realment executada, incloent el llit de formigó i els escarabats d’unió. Els pericons s’amidaran apart per unitats. 62.3. Aparells sanitaris Els aparells sanitaris que s’instal·lin compliran les condicions de caràcter sanitari exigides i estaran degudament homologats. Aquests aparells s’abonaran per unitat d’aparell col·locat. El preu inclou l’aparell, les aixetes, les vàlvules de desguàs, i tots els treballs materials i mitjans auxiliars necessaris per a la seva instal·lació completa. Article 63. Precaucions a adoptar Les precaucions a adoptar durant la construcció de l’obra seran les previstes en la diferent normativa de seguretat i salut laboral. 2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat Article 64. Comprovacions i proves de servei D’acord amb l’article 7.4 del Codi Tècnic de l’Edificació, en l’obra acabada, ja sigui en la totalitat de l’edifici o bé en les seves diferents parts i instal·lacions, parcialment o totalment finalitzades, han de realitzar-se, a més de les que es puguin establir amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de serveis previstes en el Projecte, les ordenades per la Direcció Facultativa i les exigides per la legislació aplicable.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



3. Plec de condicions de les instal·lacions i equips industrials Article 65. Instal·lació elèctrica 65.1. Condicions generals L’execució de les instal·lacions s’ajustarà a allò especificat en els reglaments vigents. En aquelles instal·lacions on calgui, se seguiran les normes de la companyia subministradora. Es procurarà que els traçats guardin en tot moment els:

- fustatge i xarxes en nombre suficient de manera que garanteixin la seguretat dels operaris i vianants - maquinària, bastides, eines i tot el material auxiliar per a portar a terme els treballs d’aquest tipus

Tots els materials seran de la millor qualitat, amb les condicions que imposin els documents que composen el Projecte, o els que es determinin en el transcurs de l’obra, muntatge o instal·lació. 65.2. Conductors elèctrics de fase Els conductors elèctrics de fase seran de coure electrolític, aïllats adequadament, essent la seva tensió nominal d’aïllament de 0,6/1 kV per a la línia repartidora i de 750 V per a la resta de la instal·lació, havent d’estar homologats segons les normes UNE citades en la instrucció ITC-BT-06. 65.3. Conductors de protecció Els conductors de protecció seran de coure i presentaran el mateix aïllament que els conductors actius. Es podran instal·lar per les mateixes canalitzacions que els conductors actius o bé en forma independent, seguint en aquest cas el que indiquin les normes particulars de l’empresa distribuïdora. La secció mínima d’aquests conductors serà l’obtinguda utilitzant la taula 2 de la instrucció ITC-BT-19, apartat 2.3, en funció de la secció de los conductors actius de la instal·lació. 65.4. Identificació dels conductors Els conductors s’hauran de poder identificar pel color del seu aïllament:

- blau clar per al conductor neutre. - groc-verd per al conductor de terra i protecció - marró, negre i gris per als conductors actius o de fase. Si no hi hagués conductor neutre, un conductor actiu podria tenir el color blau clar

65.5. Tubs protectors Els tubs protectors a utilitzar seran aïllants flexibles (corrugats) normals, amb protecció de grau 5 contra danys mecànics, i que puguin corbar-se amb les mans, excepte els que hagin d’anar pel terra o paviment, estries o falsos sostres, que seran del tipus Preplàs, Reflex o semblant, i disposaran d’un grau de protecció 7. Els diàmetres interiors nominals mínims, mesurats en mil·límetres, per als tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció de los conductors que han d’allotjar, s’indiquen en les taules de la instrucció ITC-BT-21. Per a més de 5 conductors per tub, i per a conductors de seccions diferents a instal·lar pel mateix tub, la secció interior del tub serà, com mínim, igual a tres vegades la secció total ocupada pels conductors, especificant únicament els que realment s’utilitzin. 65.6. Caixes d’empalmament i derivacions Les caixes d’empalmament i derivacions seran de material plàstic resistent o bé metàl·liques. En aquest darrer cas, estaran aïllades interiorment i protegides contra l’oxidació. Les dimensions seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que hagin de contenir. La seva profunditat equivaldrà al diàmetre del tub major més un 50% del mateix, amb un mínim de 40 mm de profunditat i de 80 mm per al diàmetre o costat interior. Les unions entre conductors es realitzaran sempre dintre de les caixes de empalmament, excepte en los casos indicats en l’apartat 3.1 de la ITC-BT-21. Les unions no es faran mai per simple recargolament entre si dels conductors, sinó utilitzant borns de connexió, conforme a la instrucció ITC-BT-19.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



65.7.Aparells de comandament i maniobra Els aparells de comandament i maniobra són els interruptors i commutadors, que tallaran el corrent elèctric màxim del circuit en el que estiguin col·locats sense formar un arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no pugui excedir en cap cas de 65ºC en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar de l’ordre de 10.000 maniobres d’obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball. Portaran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran provades a una tensió de 500 a 1.000 V. 65.7.Aparells de protecció Els aparells de protecció són els disjuntors elèctrics, fusibles i interruptors diferencials. Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d’accionament manual, i podran tallar el corrent màxim del circuit en que estiguin col·locats sense originar la formació d’un arc permanent, obrint o tallant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. La seva capacitat de tall per a la protecció del curtcircuit estarà d’acord amb la intensitat del curtcircuit que es pugui presentar en un punt de la instal·lació, i per a la protecció contra l’escalfament de les línies es regularan per a una temperatura inferior als 60ºC. Portaran marcades la intensitat i tensió nominal de funcionament, així com el signe indicador del seu desconnexionament. Aquests interruptors automàtics magnetotèrmics seran de tall omnipolar, tallant la fase i el neutre a la vegada quan actuï la desconnexió. Els interruptors diferencials seran com mínim d’alta sensibilitat (30 mA) i a més de tall omnipolar. Podran ser purs, quan cada un de los circuits vagin allotjats en tub o conducte independent una vegada que surten del quadre de distribució, o del tipus amb protecció magnetotèrmica inclosa quan els diferents circuits hagin d’anar canalitzats per un mateix tub. Els fusibles a emprar per a protegir los circuits secundaris o en la centralització de comptadors seran calibrats a la intensitat del circuit que protegeixin. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal forma que no es pugui projectar metall al fondre’s. Hauran de poder ser reemplaçats sota tensió sense cap tipus de perill i portaran marcades la intensitat i tensió nominals de treball. 65.8. Punts d’utilització Les preses de corrent a emprar seran de material aïllant, portaran marcades la seva intensitat i tensió nominals de treball i disposaran, com a norma general, totes elles de posada a terra. El nombre de preses de corrent a instal·lar serà en funció de l’ús previst de l’edifici, com indica la instrucció ITC-BT-25. 65.9. Posada a terra Les posades a terra podran realitzar-se mitjançant plaques de 500x500x3 mm o bé mitjançant elèctrodes de 2 m de longitud, col·locant sobre la seva connexió amb el conductor d’enllaç el seu corresponent pericó registrable de presa de terra, i el respectiu born de comprovació o dispositiu de connexió. El valor de la resistència serà inferior a 20 Ω. 65.10. Condicions generals d’execució de les instal·lacions Les caixes generals de protecció se situaran en l’exterior del portal o en la façana de l’edifici, segons la instrucció ITC-BT-13. Si la caixa es metàl·lica, haurà de portar un born per a la seva posada a terra. La col·locació del comptador s’efectuarà complint la instrucció ITC-BT-16 i la normativa de la companyia subministradora. El local de situació no ha de ser humit, i estarà prou ventilat i il·luminat. Si la cota del terra és inferior a la dels passadissos o locals contigus, s’hauran de disposar desguassos perquè, en cas d’avaria, descuit o trencament de canonades d’aigua, no es puguin produir inundacions en el local. Els comptadors es col·locaran a una alçada mínima del terra de 0,50 m i màxima de 1,80 m, i entre el comptador més sortint i la paret oposada s’haurà de respectar un passadís de 1,10 m, d’acord amb la instrucció ITC-BT-16. L’estesa de les derivacions individuals es realitzarà al llarg de la caixa de l’escala d’ús comú, podent efectuar-se per tubs encastats o superficials, o per canalitzacions prefabricades, segons es defineix en la instrucció ITC-BT-14.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Els quadres generals de distribució se situaran en un local accessible i d’ús general. Hauran d’estar realitzats amb materials no inflamables, i se situaran a una distància tal que entre la superfície del paviment i els mecanismes de comandament hi hagi 200 cm. La connexió entre els dispositius de protecció situats en aquests quadres s’executarà ordenadament, procurant disposar regletes de connexió per als conductors actius i per al conductor de protecció. Es fixarà sobre los mateixos un cartell de material metàl·lic en el que ha d’estar indicat el nom de l’instal·lador i la data en què es va executar la instal·lació. L’execució de les instal·lacions interiors s’efectuarà sota tubs protectors, seguint preferentment línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten els locals on s’efectuarà la instal·lació. Haurà de ser possible la fàcil introducció i retirada de los conductors en los tubs després de haver estat col·locats i fixats, així com la dels seus accessoris. Es disposarà dels registre que es consideri convenients. Els conductors s’allotjaran en los tubs després de ser col·locats aquests darrers. La unió dels conductors en els empalmaments o derivacions no es podrà efectuar per simple recargolament dels conductors entre si, sinó que sempre s’haurà de realitzar utilitzant bornes de connexió muntats individualment o constituint blocs o regletes de connexió, podent utilitzar-se brides de connexió. Aquestes unions es realitzaran sempre a l’interior de les caixes de empalmament o derivació. No es permetran més de tres conductors en els borns de connexió. Les connexions dels interruptors unipolars es realitzaran sobre el conductor de fase. No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits. Tot conductor s’ha de poder seccionar en qualsevol punt de la instal·lació en la que derivi. Els conductors aïllats col·locats sota canals protectores o sota motllures s’hauran d’instal·lar d’ acord amb allò establert en la instrucció ITC-BT-20. Les preses de corrent d’un mateix local han d’estar connectades a la mateixa fase. En cas contrari, entre les preses alimentades per fases diferents hi ha d’haver una separació de 1,5 m, com a mínim. Les cobertes, tapes o embolcalls, manovelles i polsadors de maniobra dels aparells instal·lats en locals amb parets i terres conductors, seran de material aïllant. Per a les instal·lacions en cambres amb bany i lavabos, seguint la instrucció ITC-BT-27, es tindran en compte els diferents volums i prescripcions per a cada un de ells: Les instal·lacions elèctriques hauran de presentar una resistència mínima de l’aïllament com a mínim igual a 1.000xU Ω, essent U la tensió màxima de servei expressada en V, amb un mínim de 250.000 Ω. L’aïllament de la instal·lació elèctrica es mesurarà amb relació a terra i entre conductors mitjançant l’aplicació d’una tensió contínua, subministrada per un generador que proporcioni en buit una tensió compresa entre 500 i 1.000 V, i com a mínim 250 V amb una càrrega externa de 100.000 Ω. Es disposarà d’un punt de posada a terra accessible i senyalitzat, per a poder efectuar la mesura de la resistència de terra. Totes les bases de presa de corrent portaran obligatòriament un contacte de presa de terra. En cambres amb bany i lavabos es realitzaran les connexions equipotencials. Els circuits elèctrics derivats portaran una protecció contra sobreintensitats, mitjançant un interruptor automàtic o un fusible de curtcircuit, que s’hauran d’instal·lar sempre sobre el conductor de fase pròpiament dit, incloent la desconnexió del neutre. Les llumeneres es connectaran a terra sempre que siguin metàl·liques. La placa de polsadors de l’aparell de telefonia, així com el forrellat elèctric i la caixa metàl·lica del transformador reductor si aquest no estigués homologat, s’hauran de connectar a terra. Els diferents aparells hauran de portar en les seves clavilles d’endoll un dispositiu normalitzat de presa de terra. Es procurarà que aquests aparells estiguin homologats. Els mecanismes se situaran a les alçades indicades en les normes de instal·lacions elèctriques de baixa tensió. 65.11. Amidament i pagament L’amidament del cable elèctric s’efectuarà per m lineal de cable instal·lat. La resta d’aparells elèctrics es mesuraran per unitats instal·lades. El preu que s’aplicarà serà el que figura en el Quadre de Preus número 1 del Pressupost. Article 66. Instal·lació de calefacció 66.1. Definició


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



La instal·lació de calefacció serà individual, utilitzant un combustible (propà o gas natural) o electricitat. Els elements que constitueixen la instal·lació de calefacció són els següents:

- calderes - cremadors - xarxa de distribució - vàlvules - radiadors - elements auxiliars de circulació (bombes, dipòsits d'expansió) - dipòsits de combustible

66.2. Calderes Les calderes són els aparells destinats a produir calor. Seran de primera qualitat, de marques reconegudes; estaran proveïdes de tots els elements i equips auxiliars necessaris per al seu funcionament, com són cremadors i dipòsits de combustible, els quals s'instal·laran d'acord amb les indicacions del fabricant i de la Direcció Facultativa i de la normativa vigent al respecte. Les calderes s’amidaran per unitat instal·lada, incloent la part proporcional d'aparells auxiliars, dipòsits, xemeneies i ajuts d'altres industrials necessaris per a completar la instal·lació. 66.3. Xarxa de distribució La xarxa de distribució condueix el fluid de transport de la calor des de la caldera als elements de radiació i està formada per canonades de ferro soldat que aniran proveïdes de peces especials de dilatació. Els colzes, maneguets, tes, creuers. etc., seran d'acer estirat sense soldadures i hauran de resistir una pressió hidrostàtica interior de prova de 15 kp/cm2. Les claus de pas emprades en les conduccions seran de fàcil accionament i revisió. S'instal·aran dipòsits d'expansió, d'una cabuda doble de l'augment de volum de tota l'aigua continguda en la instal·lació a temperatura de règim i estarà provista de sobreeixidor. Les bombes d'acceleració seran el màxim de silencioses possible i col·locades sobre esmorteïdors. El funcionament de la bomba haurà d'estar sempre assegurada per evitar l'ebullició de l'aigua de la caldera. La xarxa de canonades de distribució de calor s’amidarà en m lineals instal·lats, incloent en el seu cost la part proporcional d'aparells necessaris, especificats en el Projecte o indicats per la Direcció Facultativa per l seu funcionament, així com peces especials, ancoratges, muntatge i ajuts d'altres industrials. 66.4. Radiadors, convectors i plafons Els radiadors, convectors i plafons podran ser de foneria o d'acer, de manera que presentin la màxima superfície de radiació. Tots els radiadors hauran de suportar una pressió mínima de 5 atm. La calefacció des del sòl, sostre o parets serà la que en comptes de disposar d'elements terminals de radiació, és el propi circuit que amb la seva llargada genera la superfície de radiació. La temperatura de l'aigua no ultrapassarà els 60ºC. Els serpentins es realitzaran amb tubs sense soldadura, amb junts d'endoll i cordó o amb maneguet. Els radiadors, convectors i plafons s’amidaran per unitats completament instal·lades amb les vàlvules de maniobra, ancoratges a murs i ajuts per a la seva col·locació. 66.5. Radiadors elèctrics Quan el sistema escollit de calefacció sigui per radiadors o plafons de calor negre elèctrics, seran de primera qualitat i marca reconeguda. L’amidament dels radiadors elèctrics serà per unitats totalment subministrades i instal·lades, inclosa la repercussió del preu de la instal·lació elèctrica necessària, cas que aquesta no s'hagi inclòs a l'apartat d'instal·lació elèctrica.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



66.6. Conduccions d'aire calent Les conduccions d’aire calent, que podran ser de secció rectangular o circular i del material adequat a la velocitat de l'aire que circula pel seu interior, poden ser de xapa d'acer galvanitzat, guix o materials de fibres sintètiques, sempre que es compleixi la normativa vigent. Les conduccions d’aire calent s’amidaran per m lineal instal·lat, incloent en el preu la part proporcional de muntatge, reixes, filtres i comportes necessàries, així com els ajuts del ram de paleta necessaris per a la seva completa col·locació. Article 67. Instal·lació de climatització 67.1. Definició La instal·lació de climatització són les destinades a mantenir, en els espais interiors de l'edifici, les condicions de temperatura, puresa d'aire i humitat adequades, independentment de les condicions exteriors. Per tant, i segons s'especifica en el Projecte, aquesta instal·lació podrà comptar amb equips per purificar, refrigerar, escalfar, humitejar i dessecar l'aire, així com la regulació de totes aquestes operacions. La instal·lació de climatització estarà composada pels següents elements:

- equip condicionador d'aire - conductes - boques de difusió - escalfadors - quadre de control

També es poden utilitzar equips autònoms o mixtos. 67.2. Equips El tipus d'equips que calgui instal·lar vindrà definit en el Projecte i serà de marca reconeguda i aprovada per la Direcció Facultativa. Els elements constitutius de l'aparell són l'equip productor de fred, el productor de calor, si es troba inclòs en la instal·lació, i la zona de preparació o tractament de l'aire que, segons indica, realitzarà les operacions d'impulsió, extracció, filtració, polvorització d'aigua, desinfecció i condicionament tèrmic. Si la instal·lació de climatització és centralitzada, s’amidarà per unitat d'instal·lació completa, incloent en el preu tots els equips de tractament de l'aire, quadre elèctric, equips de maniobra (manuals i automàtics) i ajuts necessaris per a la seva instal·lació, excepte les conduccions. Si el sistema de climatització és per condicionadors autònoms o de finestra, l’amidament serà per unitat d'aparell completament instal·lat. 67.3. Conductes Els conductes poden ser de diferents formes i materials, en funció de la velocitat de l'aire en el seu interior, essent els més usuals la xapa d'acer, l'acer galvanitzat, planxa staff de fibres sintètiques; les boques de difusió seran reixes fixes o mòbils i boques circulars, perforades o concèntriques. La Direcció Facultativa escollirà el tipus, en funció de les zones en les quals s'introdueixi aire. L’amidament de conductes serà per m lineal col·locat, incloent en el preu la part proporcional de boques, comportes, i ajuts que calguin per realitzar la instal·lació d'acord amb el Projecte. Article 68. Instal·lació d’energia solar tèrmica 68.1. Definició La instal·lació solar tèrmica està formada pels components encarregats de captar la radiació solar, transformant-la en energia tèrmica i cedir-la a un fluid de treball, i d’emmagatzemar aquesta energia de forma eficient, en el mateix fluid de treball dels captadors o transferint-la a un altre per poder-la utilitzar en els punts de consum. La instal·lació d’energia solar tèrmica es complementa amb la producció d’energia tèrmica per sistema convencional auxiliar que pot o no estar integrat dins de la mateixa instal·lació. 68.2. Sistemes Els sistemes que conformen la instal·lació d’energia solar tèrmica són els següents:

- sistema de captació (plafons solars tèrmics) - sistema d’acumulació


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- circuit hidràulic - sistema d’intercanvi - sistema de regulació i control - equip d’energia convencional auxiliar

68.3. Execució La posició, manteniment i muntatge de tots els components del conjunt de la instal·lació d’energia solar tèrmica serà la indicada en els Plànols i seguint les prescripcions de la Direcció Facultativa, del fabricant i la normativa vigent. 68.4. Amidament i pagament S’amidarà per unitat completa d'equip instal·lat i posat en servei, incloent el preu tots els ajuts i materials necessaris, segons les especificacions de la Direcció Facultativa. Article 69. Instal·lació frigorífica 69.1. Condicions generals La instal·lació frigorífica s’haurà d’ajustar al que especifica el Reglament de Seguretat per a Plantes i Instal·lacions Frigorífiques, i les seves instruccions tècniques complementàries. 69.2. Maquinària frigorífica i accessoris La capacitat del recipient del líquid pertanyent a un equip frigorífic amb múltiples evaporadors serà com a mínim 1,25 vegades la capacitat de l’evaporador més gran. Les unions o elements que continguin refrigerants que hagin d’anar cobertes o protegides s’han d’inspeccionar i provar abans de la posada en marxa. No es podran col·locar canonades de pas de refrigerant en les zones de pas exclusiu. En els espais lliures utilitzables com a cambres hauran de ser col·locats a una alçada mínima de 2,25 m del sòl o tocant el sostre. Les vàlvules que s’instal·lin en canonades de coure han de tenir resistència i seguretat adequades, independents de la canonada. I les vàlvules d’accionament han d’anar numerades. 69.3. Aparells indicadors de mesura Les instal·lacions frigorífiques s’equiparan amb els aparells indicadors i de mesura que siguin necessaris per a la seva adequada utilització i conservació. Els manòmetres instal·lats permanentment en el sector d’alta pressió han de tenir una graduació superior al 20% de la pressió màxima de servei. La pressió de servei de la instal·lació serà indicada clarament amb un senyal vermell molt visible. 69.4. Placa de característiques En la instal·lació s’ha de fixar una placa de característiques, situada a la sala de màquines, damunt d’algun element principal, on hi consti el nom de l’instal·lador i les dades de l’apartat 7 de la Instrucció MI IF-006. 69.5. Instal·lació de la maquinària En la instal·lació de la maquinària cal considerar les prescripcions següents:

- els motors i les transmissions han d’estar protegides suficientment amb la finalitat d’evitar possibles accidents. - la maquinària frigorífica i els elements complementaris han d’estar disposats de forma que totes les seves parts siguin fàcilment accessibles.

69.6. Protecció de les instal·lacions contra sobreimpressions Els compressors que funcionin a més de 1 kp/cm2 i amb un desplaçament superior a 1,5 m3 per minut han d’estar protegits per la vàlvula de seguretat i disc de ruptura en la seva descàrrega abans de qualsevol vàlvula de pas o maniobra. La presa de connexió de els vàlvules de seguretat s’efectuarà sempre en una part de l’element protegit, de manera que no pugui ser abastable per al nivell de líquid refrigerant. La capacitat de descàrrega de les vàlvules s’ajustarà a prescripció de l’apartat 6 de MI IF- 009.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



69.7. Pressió de treball de les vàlvules de seguretat Les vàlvules de seguretat no calibraran a una pressió superior a la que indica el timbre, ni a 1,2 vegades a la d’estanqueïtat. Les vàlvules de seguretat tindran el reglament prescrit com a garantia del correcte calibratge. La seva descàrrega s’ajustarà a la prescripció de l’apartat B de la MI IF-009. 69.8. Prova d’estanqueïtat Tots els elements frigorífics, inclosos els indicadors frigorífics de líquid que formen part del circuit refrigerant ha de ser igual o superior a la pressió de treball, i mai inferior al que indica la taula 1 de la MI IF-010, sota la responsabilitat de l’instal·lador frigorista autoritzat. L’estanquitat de les cambres frigorífiques s’ha de comprovar abans del seu funcionament de manera que el temps no sigui inferior a 30 minuts en passar de 30 mm columna d’aigua a 24 mm columna d’aigua. D’altra banda, la instal·lació frigorífica ha de permetre pressions i depressions inferiors a 10 mm de columna d’aigua. 69.9. Funcionament En un lloc ben visible de la sala de màquines hi ha d’haver una taula d’instruccions amb els següents detalls:

- descripció general de la instal·lació, amb el nom de l’instal·lador, adreça i telèfon - descripció detallada dels elements de la instal·lació - instruccions detallades de la posada en funcionament de la instal·lació - instruccions detallades dels elements de control i indicadors de marxa de la seva instal·lació i funcionament en condicions de seguretat i rendiment òptim - instruccions en cas d’avaria o anomalies de funcionament - instruccions sobre el desglaç, renovació d’aire, aigua de refrigeració i condensació, greixatge i purgues d’oli i aire - instruccions sobre prevencions d’accidents i actuació en cas que sobrevinguin - instruccions per a evitar la congelació en el condensador en cas de temperatures d’ambient molt baixes - diagrama de la instal·lació amb indicadors dels números i altres referències de vàlvules de tancament i obertura - manera d’usar les màscares antigàs i els equips autònoms d’aire comprimit.

69.10. Amidament i pagament L’amidament de les canonades s’efectuarà per m lineal instal·lat. La resta d’aparells de la instal·lació frigorífica es mesuraran per unitats instal·lades. El preu que s’aplicarà serà el que figura en el Quadre de Preus número 1 del Pressupost. Article 70. Instal·lacions de protecció contra incendis 70.1. Definició Les instal·lacions de protecció contra incendis es poden dividir en les classes següents:

- instal·lacions de detecció automàtica d'incendis, les quals estan composades per: - equips de control i senyalització - detectors - fonts de subministrament d’aigua - elements d'unió entre els anteriors

- instal·lació d'extinció, les quals poden estan composades per: - boques d'incendi - hidrants - extintors mòbils - sistemes fixos d'extinció

- instal·lacions d'alarma i detecció, les quals poden estar formades per: - polsadors d'alarma - instal·lació d'alerta - instal·lació de megafonia - detectors d’incendi

- instal·lacions d'enllumenat d’emergència


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



70.2. Execució L’execució de la instal·lació de protecció contra incendis es farà seguint les especificacions del Projecte i complint amb la normativa vigent. 70.3. Amidament i pagament Els diferents elements de la instal·lació s’amidaran en unitats col·locades, incloent en el preu tots els ajuts del ram de paleta o altres industrials necessaris per la completa posada en servei de la instal·lació. Article 71. Instal·lacions de telefonia 71.1. Definició La instal·lació de telefonia consistirà en col·locar una presa de senyal, caixes repartidores, cables i els aparells d'usuari de comunicació telefònica de taula o muntats a la paret. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- replantejament - instal·lació de la presa de senyal - connexió a la xarxa del circuit de comunicació telefònica - fixació al lloc previst dels aparells d’usuari

71.2. Execució Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replantejament previ que ha de ser aprovat per la Direcció Facultativa. S'ha de comprovar que les característiques dels aparells corresponen a les especificades al Projecte. La presa de senyal s’haurà d’instal·lar en llocs accessibles. Si la presa de senyal telefònic es munta superficialment, caldrà fixar la caixa al parament. Si, en canvi, la presa s’encasta, caldrà col·locar la caixa dins del corresponent caixetí, que haurà estat encastat prèviament. La distància mínima de la presa de senyal telefònic als serveis d'aigua, electricitat, calefacció i gas serà de 5 cm. Les caixes repartidores han de quedar fixats sòlidament al parament pels punts previstos en la documentació tècnica del fabricant. Les diferents connexions han d’assegurar el correcte funcionament. Els cables que s’utilitzaran seran homologats i compliran amb les normes d’instal·lació. Els telèfons han de quedar correctament connectats a la instal·lació segons les instruccions del fabricant. Un cop tot estigui instal·lat, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.). 71.3. Amidament i pagament Es mesuraran les unitats de quantitat instal·lada dels diferents aparells i els m lineals de cable col·locats. S’aplicarà el preu que figura al Quadre de Preus número 1. Article 72. Sistema de transmissió de dades 72.1. Definició El sistema de transmissió de dades disposarà de connectors fixos per a instal·lacions de comunicacions, col·locats encastats en caixes de mecanismes i cables amb conductors metàl·lics o de fibra òptica. 72.2. Execució Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replantejament previ que ha de ser aprovat per la Direcció Facultativa. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació i s'ha de comprovar que les característiques tècniques dels elements corresponen a les especificades al Projecte. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements. Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Les connexions dels cables amb els connectors s'han de fer amb els estris adequats i seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El connector ha de quedar fixat sòlidament a la caixa de mecanismes. No s'han de transmetre esforços entre la connexió i el mecanisme. Per aquest motiu, el cable ha d'anar folgat a dintre de la caixa de mecanismes. En les instal·lacions amb cables metàl·lics, els connectors també han de ser del tipus apantallat, amb pantalla de 360º al voltant del connector. L'apantallament de la instal·lació no es pot perdre en el connector , per tant, la pantalla del cable s'ha de connectar amb la pantalla del propi connector. En les instal·lacions amb cables de fibra òptica, la qualitat i característica del senyal òptic no poden alterar-se en el punt de connexió entre la fibra i el connector. Tampoc es poden perdre la qualitat i les característiques del senyal òptic per radis de curvatura excessivament petits en el traçat del cable de fibra òptica. Un cop executada la instal·lació, es procedirà a retirar tots els elements sobrants com ara embalatges, retalls de cables, etc. 72.3. Amidament i pagament Es mesuraran les unitats de quantitat instal·lada dels diferents aparells i els m lineals de cable col·locats. S’aplicarà el preu que figura al Quadre de Preus número 1.

Reus, gener de 2009



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Plec de Condicions Tècniques 1

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE ZONES VERDES, VERD VIARI I JARDINERIA


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ÍNDEX:

CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS OBRES DE JARDINERIA ......................................................................6 ARTICLE 1. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES ........................7

ARTICLE 1.1. CONDICIONS GENERALS...............................................................................................................7 ARTICLE 1.2. MATERIALS ......................................................................................................................................7

ARTICLE 1.2.1. ÀRIDS.........................................................................................................................................................7 Article 1.2.1.1. Sorres ........................................................................................................................................................7 Article 1.2.1.2. Sauló .........................................................................................................................................................7 Article 1.2.1.3. Graves.......................................................................................................................................................8 Article 1.2.1.4. Tot-ú .........................................................................................................................................................9 Article 1.2.1.5. Rebuigs de pedrera ...................................................................................................................................9 Article 1.2.1.6. Còdols de riu.............................................................................................................................................9 Article 1.2.1.7. Graves – ciment ........................................................................................................................................9 Article 1.2.1.8. Blocs de pedra ........................................................................................................................................10

ARTICLE 1.2.2. TERRES I ENCOIXINATS......................................................................................................................10 Article 1.2.2.1. Terres de reblert......................................................................................................................................10 Article 1.2.2.2. Terres de jardineria .................................................................................................................................10 Article 1.2.2.3. Encoixinats (mulch)................................................................................................................................11 Article 1.2.2.4. Enceballs.................................................................................................................................................11 Article 1.2.2.5. Torbes .....................................................................................................................................................11

ARTICLE 1.2.3. MATERIAL VEGETAL...........................................................................................................................12 Article 1.2.3.1. Qualitat general.......................................................................................................................................12 Article 1.2.3.2. Arbres .....................................................................................................................................................15 Article 1.2.3.3. Coníferes.................................................................................................................................................18 Article 1.2.3.4. Palmeres..................................................................................................................................................20 Article 1.2.3.5. Arbustos..................................................................................................................................................23 Article 1.2.3.6. Plantes enfiladisses .................................................................................................................................25 Article 1.2.3.7. Plantes herbàcies i entapissants ..............................................................................................................27 Article 1.2.3.8. Plantes anuals i de temporada .................................................................................................................28 Article 1.2.3.9. Plantes aquàtiques...................................................................................................................................29 Article 1.2.3.10. Plantes crasses ......................................................................................................................................29 Article 1.2.3.11. Llavors ..................................................................................................................................................30 Article 1.2.3.12. Pa d’herba .............................................................................................................................................31

ARTICLE 1.2.4. ADOBS I ESMENES................................................................................................................................32 Article 1.2.4.1. Adobs orgànics .......................................................................................................................................32 Article 1.2.4.2. Compost..................................................................................................................................................33 Article 1.2.4.3. Adobs organo-minerals...........................................................................................................................33 Article 1.2.4.4. Adobs minerals .......................................................................................................................................33

ARTICLE 1.2.5. PRODUCTES PLAGUICIDES.................................................................................................................35 Article 1.2.5.1. Insecticides .............................................................................................................................................35 Article 1.2.5.2. Acaricides ...............................................................................................................................................36 Article 1.2.5.3. Nematicides ............................................................................................................................................36 Article 1.2.5.4. Helicides .................................................................................................................................................36 Article 1.2.5.5. Feromones ..............................................................................................................................................37 Article 1.2.5.6. Fungicides...............................................................................................................................................37 Article 1.2.5.7. Herbicides...............................................................................................................................................37 Article 1.2.5.8. Algicides.................................................................................................................................................38 Article 1.2.5.9. Coadjuvants i mullants............................................................................................................................38 Article 1.2.5.10. Antitranspirants.....................................................................................................................................38 Article 1.2.5.11. Cicatritzants ..........................................................................................................................................38 Article 1.2.5.12. Bionutrients ..........................................................................................................................................38

ARTICLE 1.2.6. MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE REG................................................................................41 Article 1.2.6.1. Boca de reg .............................................................................................................................................41 Article 1.2.6.2. Hidrant ....................................................................................................................................................41 Article 1.2.6.3. Aspersor..................................................................................................................................................42 Article 1.2.6.4. Difusor ....................................................................................................................................................42


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.6.5. Degotador ...............................................................................................................................................43 Article 1.2.6.6. Inundador................................................................................................................................................43 Article 1.2.6.7. Reg per exudació ....................................................................................................................................43 Article 1.2.6.8. Electrovàlvula.........................................................................................................................................43 Article 1.2.6.9. Vàlvula hidràulica...................................................................................................................................44 Article 1.2.6.10. Filtre .....................................................................................................................................................44 Article 1.2.6.11. Regulador de pressió.............................................................................................................................45 Article 1.2.6.12. Vàlvula de ventosa................................................................................................................................45 Article 1.2.6.13. Programador de reg...............................................................................................................................45 Article 1.2.6.14. Canonades i peces de PVC rígid...........................................................................................................46 Article 1.2.6.15. Canonades i peces de polietilè ..............................................................................................................46

ARTICLE 1.2.7. ELEMENTS DE MOBILIARI..................................................................................................................47 Article 1.2.7.1. Jocs infantils ...........................................................................................................................................47 Article 1.2.7.2. Bancs ......................................................................................................................................................47 Article 1.2.7.3. Papereres.................................................................................................................................................48 Article 1.2.7.4. Seients i taules ........................................................................................................................................48

ARTICLE 1.2.8. ELEMENTS COMPLEMENTARIS.........................................................................................................48 Article 1.2.8.1. Tutors i cables.........................................................................................................................................48 Article 1.2.8.2. Escossells................................................................................................................................................49 Article 1.2.8.3. Protecció d’escosell ................................................................................................................................49 Article 1.2.8.4. Tubs d’aireació .......................................................................................................................................49

ARTICLE 1.3. MAQUINÀRIA .................................................................................................................................50 ARTICLE 1.3.1. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER A TRACTAMENTS PLAGUICIDES...................................................50 ARTICLE 1.3.2. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER AL MANTENIMENT D’ARBRES I PALMERES ..............................50

Article 1.3.2.1. Eines de tall ............................................................................................................................................50 Article 1.3.2.2. Màquines i equips d’accés i enfilada ......................................................................................................52 Article 1.3.2.3. Màquines complementàries ....................................................................................................................53

ARTICLE 1.3.3. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER AL MANTENIMENT DE GESPES I PRATS......................................53 Article 1.3.3.1. Corrons allisadors ...................................................................................................................................53 Article 1.3.3.2. Equips distribuïdors ................................................................................................................................53 Article 1.3.3.3. Tallagespes .............................................................................................................................................54 Article 1.3.3.4. Equips d’aireg en profunditat .................................................................................................................55 Article 1.3.3.5. Equips de neteja......................................................................................................................................55

ARTICLE 1.4. MÀ D’OBRA....................................................................................................................................56 ARTICLE 2. NORMATIVES I DISPOSICIONS ........................................................................................................57 ARTICLE 3. RESPONSABILITAT TÈCNICA I CONTROL DE L’OBRA ...............................................................59 ARTICLE 4. ORGANITZACIÓ TÈCNICA DE L’EMPRESA ADJUDICATÀRIA...................................................61 ARTICLE 5. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES ......................62 ARTICLE 6. DIRECCIÓ I INSPECCIÓ DE LES OBRES...........................................................................................63

ARTICLE 6.1 DIRECCIÓ DE LES OBRES.............................................................................................................63 ARTICLE 6.2 REPRESENTANT DEL CONTRACTISTA ........................................................................................63

ARTICLE 7. TREBALLS PREPARATORIS PER A L’EXECUCIÓ DE LES OBRES...............................................64 ARTICLE 7.1 PROGRAMA DE TREBALL .............................................................................................................64 ARTICLE 7.2 INICI DE LES OBRES I TERMINI D’EXECUCIÓ ..........................................................................64 ARTICLE 7.5 SUBCONTRACTES ..........................................................................................................................64

ARTICLE 8. DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES .......................................................................65 ARTICLE 8.1 REPLANTEIG DE DETALL DE LES OBRES ..................................................................................65 ARTICLE 8.2 EQUIPS DE MAQUINÀRIA.............................................................................................................65 ARTICLE 8.3 ASSAJOS...........................................................................................................................................65 ARTICLE 8.4 MATERIALS .....................................................................................................................................65 ARTICLE 8.5 PROVISIONS....................................................................................................................................66 ARTICLE 8.6 TREBALLS NOCTURNS...................................................................................................................67 ARTICLE 8.7 TREBALLS NO AUTORITZATS I TREBALLS DEFECTUOSOS .....................................................67 ARTICLE 8.8 SENYALITZACIÓ DE LES OBRES ..................................................................................................67 ARTICLE 8.9 PERSONAL.......................................................................................................................................68 ARTICLE 8.10 DE LA BONA EXECUCIÓ I NETEJA ............................................................................................68


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 8.11 DESPESES PER COMPTE DEL CONTRACTISTA .......................................................................68 ARTICLE 8.12 OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA .........................................................................................68 ARTICLE 8.13 PRÒRROGUES DE TERMINI........................................................................................................69 ARTICLE 8.14 MODIFICACIONS DELS TREBALLS............................................................................................69 ARTICLE 8.15 OBRES COMPLEMENTÀRIES ......................................................................................................69 ARTICLE 8.16 OBRES DE CONDICIÓ ESPECIAL...............................................................................................70 ARTICLE 8.17 RECEPCIÓ PROVISIONAL DE LES OBRES I TERMINI DE GARANTIA ...................................70 ARTICLE 8.18 RECEPCIÓ DEFINITIVA...............................................................................................................70 ARTICLE 8.19 CAUSES I FORMA DE RESCISSIÓ...............................................................................................71 ARTICLE 8.20 SUBMISSIÓ ALS TRIBUNALS .......................................................................................................71

ARTICLE 9. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA .....................................................................................72 ARTICLE 16.1 DANYS I PERJUDICIS...................................................................................................................72 ARTICLE 9.2 OBJECTES TROBATS......................................................................................................................72 ARTICLE 9.3 PERMISOS I LLICÈNCIES ..............................................................................................................72

ARTICLE 10. AMIDAMENTS I ABONAMENT .......................................................................................................73 ARTICLE 10.1 OBRES QUE S’ABONARAN AL CONTRACTISTA.......................................................................73 ARTICLE 10.2 PREUS QUE S’ABONARAN LES OBRES......................................................................................73 ARTICLE 10.3 AUGMENTS DE DIMENSIONS I MILLORES VOLUNTÀRIES ....................................................73 ARTICLE 10.4 ORDRE DE L’AMIDAMENT .........................................................................................................73 ARTICLE 10.5 UNITATS D’OBRA .........................................................................................................................74 ARTICLE 10.6 VALORACIÓ D’OBRES INCOMPLETES......................................................................................74 ARTICLE 10.7 VALORACIÓ D’OBRES DEFECTUOSES ACCEPTABLES ..........................................................75 ARTICLE 10.8 ABONAMENT DELS MATERIALS PROVISIONATS.....................................................................75 ARTICLE 10.9 PREUS CONTRADICTORIS ..........................................................................................................75 ARTICLE 10.10 RELACIONS VALORADES ..........................................................................................................76 ARTICLE 10.11 PARTIDES ALÇADES ..................................................................................................................76 ARTICLE 10.12 PAGAMENT DE LES OBRES ......................................................................................................76 ARTICLE 10.13 BAIXA DE LICITACIÓ.................................................................................................................76 ARTICLE 10.14 REVISIÓ DE PREUS....................................................................................................................77 ARTICLE 10.15 AMIDAMENT GENERAL.............................................................................................................77 ARTICLE 10.16 VALORACIÓ GENERAL I LIQUIDACIÓ ....................................................................................77 ARTICLE 10.17 CONSERVACIÓ DURANT EL TERMINI GARANTIA .................................................................77 ARTICLE 10.18 FIANÇA ........................................................................................................................................78 ARTICLE 10.19 MULTES .......................................................................................................................................78

ARTICLE 11. MATERIALS .......................................................................................................................................79 ARTICLE 12. UNITAT D’OBRA ...............................................................................................................................80

CAPÍTOL II. CONDICIONS PARTICULARS...........................................................................................................81

CAPÍTOL III. CONDICIONS GENERALS I PARTICULARS DE L’ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT.............................................................................................................................................................................82

1. OBJECTE DE L'ESTUDI.........................................................................................................................................83 2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES...............................................................................................................................84 3. PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA...................................................85 4. OBLIGACIONS DE L’ADJUDICATARI ...............................................................................................................86 5. IDENTIFICACIÓ DELS RISCS ..............................................................................................................................87 6. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ .........................................................................................................88 7. RISCOS ESPECÍFICS EN JARDINERIA AMB LLURS MESURES PREVENTIVES..........................................90 8. NORMATIVA APLICABLE.................................................................................................................................100


VISAT E0900065 Data 26/01/2009




VISAT E0900065 Data 26/01/2009



CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS OBRES DE JARDINERIA


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 1. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES

ARTICLE 1.1. CONDICIONS GENERALS S’han de poder examinar els materials o elements que es facin servir en les diverses operacions de manteniment i, si escau, ser acceptades per a la direcció facultativa.

En aquest capítol es descriuen les condicions de subministrament i qualitats mínimes dels materials que es poden utilitzar en les operacions de manteniment, a més de descriure les especificacions tècniques de la maquinaria i de la mà d’obra.

ARTICLE 1.2. MATERIALS ARTICLE 1.2.1. ÀRIDS

Article 1.2.1.1. Sorres Elements exempts de partícules orgàniques de diàmetres d’entre 50 i 2.000 micres. Es consideren els tipus de sorres: calcàries, de sílex, granítiques o volcàniques.

Sorra fina: de 0,05 a 0,1 mm

Sorra mitjana: de 0,1 a 0,5 mm

Sorra grollera: de 0,5 a 1 mm

Sorra molt grollera: d’1 a 2 mm

Les mides de granulometries inferiors corresponen a llims i argiles. Les mides granulomètriques superiors corresponen a graves.

Les sorres volcàniques són sorres de procedència volcànica, de granulometria gruixuda i amb una porositat elevada.

S’han de subministrar netes, soltes i exemptes de substàncies estranyes o contaminats.

Article 1.2.1.2. Sauló Sorra que resulta de roca granítica meteoritzada, obtinguda per excavació. Durant l’extracció s’ha de retirar la capa de terra vegetal. No ha de tenir argiles, llims, marques o altres materials alienes.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



La fracció que passa pel tamís 0,08 /UNE 7050) ha de ser inferior a 2/3, en pes, de la que passa pel tamís 0,40 (UNE 7050). La composició granulomètrica ha de ser l’adequada al seu ús.

Contingut de matèria orgànica: nul

Mida de l’ àrid:

Sauló fi: de 0,05 a 0,1 mm

Sauló mitjà: de 0,1 a 0,5 mm

Sauló groller: de 0,5 a 1 mm

Sauló molt groller: d’1 a 2 mm

S’ha de subministrar net, solt i exempt de substàncies orgàniques (carbonats càlcics, restes vegetals, etc).

Article 1.2.1.3. Graves Àrids naturals procedents d’un jaciment natural o del matxucament de roques naturals. En jardineria, normalment, no s’utilitzen els àrids procedents del reciclatge d’enderrocs de la construcció. Els àrids naturals poden ser de pedra calcària o pedra granítica. La composició granulomètrica ha de ser l’adequada per al seu ús. Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No ha de tenir pols, brutícia, argila, marques o altres matèries estranyes. Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 5 (UNE 7050). Normalment les graves es relacionen per la grandària del gra:

Grava de pedrera de pedra calcària: 5-12 mm, 12-18 mm, 18-25 mm, 40-60 mm

Grava de pedrera de pedra granítica: 5-12 mm, 12-18 mm, 18-25 mm, 50-70 mm Grava per a drenatges: La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE 7050) i el garbellat ponderal acumulat pel tamís 0,08 (UNE 7050) ha de ser < - 5%. El coeficient de desgast (assaig “Los Angeles” NTL 149) ha de ser 40 i l’equivalent de sorra > 30.

El contingut en terrossos d’argila ha de ser igual o inferior a 0,25%. El contingut en fins que passen pel sedàs de 0,08 UNE 7050 ha de ser igual o inferior a 1%. El retingut pel sedàs 0,063 UNE 7050 i que suri en líquid de pe. igual a 2, ha de ser igual o inferior a 1%. Els sulfats expressats ió (SO4 amb àrid sec), igual o inferior a 1,2% El contingut en partícules toves, igual o inferior a 5%. Han de ser netes, soltes i exemptes de substàncies orgàniques, estranyes o contaminats.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.1.4. Tot-ú Barreja de granulats no triturats i/o sòls granulars, amb gradient granulomètric, procedents de graveres, dipòsits naturals o sòls granulars.

La fracció passada pel tamís 80 micres UNE ha de ser més petita que els dos terços de la passada pel tamís 400 micres UNE.

El material ha d’estar exempt d’argila, matèria vegetal, marga i altres matèries estranyes.

Article 1.2.1.5. Rebuigs de pedrera Mescla d’ àrids, totalment o parcialment matxucats, provinents de pedrera, de més de 150 mm per a reblert de gabions. Ha d’estar format per elements nets, sòlids, resistents, d’uniformitat raonable, sense pols, argila o altres matèries estranyes.

La composició granulomètrica ha de ser l’adequada per al seu ús, i ha de complir les condicions addicionals que constin a la partida d’obra en què intervingui.

La pedra no s’ha de desfer amb l’exposició a l’aigua o la intempèrie.

Capacitat d’absorció d’aigua < - 2% en pes.

Article 1.2.1.6. Còdols de riu Còdol procedent de roques dures i sense porus, de forma arrodonida i que no s’ha de descompondre per l’acció dels agents meteorològics. No ha de tenir argiles, marques o altres materials estranys.

Ha de ser nets, solts i exempts de substàncies orgàniques, estranyes o contaminats.

Article 1.2.1.7. Graves – ciment Grava formada per la mescla homogènia d’ àrids, ciment i aigua.

El ciment ha de ser de tipus I, II, III, IV, V, (RV-88) o ciments amb propietats especials. No ha de ser de classe superior a 35. La dosificació s’ha d’especificar en el projecte.

La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. El granulat ha de ser net, resistent i de granulometria uniforme. No ha de tenir pols, brutícia, argila, margues o altres materials estranys.

Normativa de compliment obligatori:

PG 4/88; Plec de condicions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, amb esmenes de l’Ordre ministerial del 8 de maig de 1989 (BOE del 18 de maig de 1989) i l’Ordre ministerial del 28 de setembre de 1989 (BOE del 24 d’octubre de 1989).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.1.8. Blocs de pedra Blocs de pedra irregular, resistents a la degradació i a l’esfullament, procedents de la pedrera, que tenen unes mides suficients ( a partir de 20 cm de diàmetre) per poder·les encabir en la construcció d’una rocalla. Una altra característica valorable és la presencia de forats i esquerdes en aquests blocs.

Els blocs de pedra, segons la procedència, es classifiquen en calcaris, silicis, basàltics, etc.

Han d’estar nets d’elements fins i de taques alienes a la seva procedència.

ARTICLE 1.2.2. TERRES I ENCOIXINATS

Article 1.2.2.1. Terres de reblert

Terra procedent de l’activitat que les obres generen i que en la majoria dels casos no serveix per a cap activitat de jardineria; tanmateix, han d’estar exemptes de qualsevol contaminant químic.

Article 1.2.2.2. Terres de jardineria

Terra que reuneix els mínims següents: · Textura:

Sorra: 50-80% Llim: < - 30% Argila: < - 20%

· Granulometria: Fraccions superiors a 2 mm inferiors al 15% i exempts de partícules

· Composició química: Nitrogen: > - 15% Fòsfor: > - 14 mg g/kg

Potassi: > - 150 m kg/kg

Carbonats totals: < 10%

Matèria orgànica oxidable : > - 3%

Relació C/N: 10

· Conductivitat elèctrica: < - 2 mmho/cm · pH: entre 6-7,8 · Humitat: 20-25%

Si no es compleix algun d’aquests mínims, s’han de realitzar les esmenes texturals, orgàniques i minerals necessàries.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Si les terres s’han d’emmagatzemar, cal assegurar i mantenir un grau d’humitat i evitar que l’alçada de les piles d’estocatge sigui superior a 1, 5-2 m per no provocar problemes d’anaerobiosi.

Article 1.2.2.3. Encoixinats (mulch)

Element que evita la sortida d’adventícies i la conservació de l’aigua dels parterres i barreja la terra o substrat per esponjar-la. Es poden utilitzar diferents materials com a encoixinat: escorça de pi, restes d’esporga, terra volcànica, graves, etc.

Pot venir envasat en quantitats petites, encara que normalment se serveix a pes.

En el cas de materials d’origen orgànic, és convenient d’emmagatzemar-los en llocs aixoplugats per evitar fermentacions innecessàries.

Article 1.2.2.4. Enceballs

Material en percentatge variable de sorra, humus i fertilitzant mineral, utilitzat majoritàriament per a gespes.

Cal que el producte estigui ben garbellat i que no tingui aterrossaments innecessaris. La matèria orgànica del producte ha d’estar ben curada per tal d’evitar termopaties perilloses que poden afectar la bona germinació d’una sembra.

Pot venir envasat en sacs de plàstic, encara que per a grans quantitats se sol servir a pes.

Cal que el producte estigui exempt d’impureses alienes (pedres, tronc, etc.).

Article 1.2.2.5. Torbes

Elements que es classifiquen segons el seu origen botànic i grau de descomposició.

Les torbes, segons aquesta classificació, poden ser oligotròfiques i eutròfiques.

Les torbes oligotròfiques es formen en regions fredes amb alta pluviometria i excés d’aigua. Les torbes eutròfiques es formen en llacs, sota la influencia d’aigües superficials i subsuperficials, i acostumen a ser riques en nutrients, especialment calci i nitrogen.

Les torbes poc descompostes i molt fibroses s’anomenen rosses i les molt descompostes i altament humificades reben el nom de torbes negres.

La densitat aparent de les torbes oscil·la entre 0,05 i 0,2 g/cm 3 en el cas de les torbes rosses i fins 0,5 g/cm 3 en el de les negres. La densitat real varia entre 1,4 i 1,65 g/cm3 . L’espai porós total oscil·la des del 90-95% per a les rosses fins al 40% per a les negres. El pH oscil·la des de 3 en torbes àcides fins a 8,5 en torbes eutròfiques. La capacitat d’intercanvi catiònic de les rosses es troba entre 100 i 150 meg/100 g. Mentre que en les torbes negres (molt humificades) pot ser entre 50 i 250 meg/100g.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



S’han de desestimar les torbes eutròfiques i usar les torbes àcides a causa del pH elevat i el risc d’asfíxia de les arrels per la baixa capacitat d’aeriació.

ARTICLE 1.2.3. MATERIAL VEGETAL

Article 1.2.3.1. Qualitat general

Condició que ha de complir les plantes ornamentals destinades al subministrament. També han de complir les condicions particulars segons el tipus de planta a què pertanyin.

No s’han de subministrar les plantes que no compleixin les condicions generals ni les particulars.

Els criteris de qualitat d’una planta han de fer referència tant al sistema aeri com al sistema radical.

Els lots han de ser homogenis, de la mateixa espècie , varietat i categoria.

Hi ha diversos aspectes per definir la qualitat del material vegetal:

Les plantes subministrades han de ser absolutament autentiques, és a dir, han de tenir identitat i puresa adequades amb relació gènere o espècie a què pertanyin i, quan es comercialitzin amb una referència a la cultivar, han de tenir també identitat i puresa adequada respecte a aquesta.

Dimensions i proporcions

La relació entre l’ alçària i el diàmetre de la tija o tronc ha de ser proporcional en totes les plantes segons l’espècie o varietat.

L’alçària, l’amplària de capçada, la longitud de les branques, les ramificacions i el fullatge han de correspondre a l’edat de l’individu segons l’espècie o varietat en proporcions ben equilibrades. Si escau, això ha de ser també aplicat a la proporció entre portaempelt i empelt pel que fa al tronc i la capçada.

Les arrels han d’estar ben desenvolupades i proporcionades d’acord amb l’espècie o varietat, l’edat, les condicions del sòl i el creixement. La mida del pa de terra ha de ser proporcional a l’espècie o varietat, a la mida de la planta i a les condicions del sòl.

Les plantes ornamentals només podran ser subministrades per proveïdors autoritzats i sempre que compleixin les altres condicions.

El viverista ha de carregar el material vegetal d’acord amb la presentació que s’hagi previst.

El transport s’ha de realitzar de comú acord entre el comprador i el venedor, i en tots els casos s’han de determinar:

Les característiques del vehicle

El tipus de subministrament


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El tipus d’embalatge, proteccions, fixacions i material emprat

El sistema de carrega i descàrrega.

Durant el maneig, des de l’arrencada fins a la plantació, les plantes s’han de protegir de possibles danys i de l’exposició al dessecament o a temperatures extremes. Les arrels s’han de mantenir humides i fresques, especialment si les plantes van amb l’arrel nua.

CONDICIONS ESPECIFIQUES

Plantes subministrades amb arrel nua

Les plantes subministrades amb arrel nua ha de presentar un sistema radical ben ramificat, no excessivament podat, sense símptomes de deshidratació i la capçada aclarida, tot manteniment l’equilibri entre la part aèria i la part subterrània.

Plantes subministrades amb pa de terra

Els pans de terra han d’anar lligats amb ràfia o similar o bé amb xarxa de material degradable. Addicionalment han d’anar protegits amb malla metàl·lica no galvanitzada, amb cistella metàl·lica no galvanitzada o amb tela plàstica degradable.

Com a materials de protecció del pa de terra només es permeten aquells que es descomponen abans d’un any i mig desprès de la plantació i que no afecten el creixement posterior de la planta i del seu sistema radical.

Plantes subministrades en contenidor

Una planta cultivada en contenidor hi ha d’haver estat trasplantada i conreada el temps suficient perquè les noves arrels es desenvolupin de tal manera que la massa d’arrels en mantingui la forma i s’aguanti de manera compactada quan sigui treta del contenidor.

La grandària del contenidor ha de ser raonablement proporcional a la mida de la planta. S’ha de canviar a un contenidor més gran abans que es produeixi l’espiralització de les arrels. El contenidor ha de ser suficientment rígid per aguantar la forma del pa de terra, tot protegint la massa d’arrels durant el transport.

Empelts

Els empelts han d’estar satisfactòriament units als portaempelts. Els empelts de capçada, a més han de donar naixement a una corona centrada en l’eix del tronc, ben desenvolupada i que presenti les característiques pròpies de la cultivar.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Sanitat vegetal

Les plantes han de ser sanes, madures i suficientment endurides per tal que no en perillin la represa i el desenvolupament futur.

No poden mostrar defectes causats per malalties, plagues o fisiopaties que redueixin el valor o la qualificació per al seu ús. Han d’estar substancialment lliures, almenys per observació visual, d’organismes nocius i malalties, o de signes o símptomes d’aquests, que afectin la qualitat de manera significativa i que redueixin el valor de la seva utilització com a plantes ornamentals.

No han de tenir ferides a l’escorça, fora de les normals produïdes durant l’esporga. No es poden admetre en cap cas plantes amb uns talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre del tronc.

Els substrats de les plantes, tant les subministrades en contenidor com en pa de terra, han d’estar lliures de males herbes, especialment de plantes herbàcies anuals.

Les plantes subministrades han de complir la legislació vigent sobre sanitat vegetal, especialment referent als organismes nocius i malalties que afectin la qualitat de manera significativa; als organismes nocius de quarantena que no poden estar presents en cap viver, i a les plantes ornamentals que necessiten passaport fitosanitari /o etiqueta comercial.

Normativa de compliment obligatori

Cada lot, o cada unitat d’una varietat o espècie de planta, destinat a la comercialització s’ha d’acompanyar d’un document expedit pel proveïdor en el qual s’ha d’indicar la informació següent:

Indicació: “Qualitat CEE “, quan es tracti d’espècies o varietats regulades específicament, les quals han de complir la normativa legal vigent.

Número de registre del viver.

Nom de proveïdor.

Número individual de sèrie o de lot.

Data d’expedició del document.

Nom botànic.

Denominació de la cultivar, si escau.

Denominació del patró, si escau.

Quantitat.

Presentació del sistema radical.

Mesura de la planta.

Volum de contenidor, si escau.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Nombre de repicats.

Número de passaport fitosanitari, si escau.

Referència a les Normes tecnològiques, és a dir: NTJ 07, “subministrament del matèria vegetal”.

Quan es tracti d’importacions provinents de països tercers, el nom del país de producció.

Si cal, etiqueta ornamental.

És recomanable ressenyar l’últim tractament fitosanitari (matèria activa i data).

Quan surt del viver, cada lot de cada varietat o espècie s’ha de subministrar amb una etiqueta duradora, amb els caràcters ben visibles i clars, indelebles, en la qual s’ha d’especificar com a mínim:

Nom botànic. Denominació de la cultivar i del patró, si escau.

Quantitat.

Perímetre del tronc.

Volum del contenidor, si escau.

Nombre de repicats.

Almenys un 10% de les plantes de cada lot ha d’estar degudament etiquetat.

NTJ 074: Subministrament del material vegetal. Qualitat general, 1993.

Article 1.2.3.2. Arbres

Classificació dels arbres

I. Arbres ramificats des de sota II. Arbres estàndard o de capçada

II A. Amb capçada a partir de la creu II B. Amb guia central (arbres de capçada fletxats)

III. Arbres de port arbustiu III A. De troncs múltiples III B. D’un sol tronc

IV. Grups d’arbres

Forma de presentació del sistema radical


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Els arbres de fulla caduca poden ser comercialitzats amb arrel nua, amb pa de terra o en contenidor. Els arbres de fulla persistent poden ser comercialitzats amb pa de terra o en contenidor.

Dimensions de la part aèria

Els arbres s’han de mesurar segons el perímetre del tronc, a 1 metre sobre el nivell del sòl o del coll de l’arrel.

Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total és la suma dels perímetres individuals.

Els arbres de capçada de creu han de tenir una capçada proporcionada al gruix del tronc i presentar un mínim de tres beses equilibrades entre elles.

Alçària de capçada

Els arbres de capçada es poden classificar, segons la seva alçària de capçada, en: arbres de capçada alta, de capçada mitjana i de capçada baixa. Els de capçada alta han de tenir una alçària de tronc lliure de branques laterals major de 250 cm; els de capçada mitjana, de 225-250 cm; i els de capçada baixa, inferior a 225 cm.

Especificacions per arbres de carrer

Els arbres de capçada per a plantacions de vials requereixen una certa alçària de capçada. S’ha de tenir cura que les branques principals no tinguin excessives ramificacions.

Les especificacions per a arbres de carrer han d’assenyalar l’alçària de capçada (normalment capçada alta o mitjana), que ha de tenir relació amb la mida i amb l’espècie o varietat de l’arbre, de manera que la capçada de l’arbre estigui ben equilibrada amb el tronc. Cada lot subministrat ha de tenir homogeneïtat en el diàmetre del tronc, en l’alçària total, en l’alçària de capçada i en el volum i confirmació d’aquesta.

Dimensions de la part subterrània

Els arbres de fulla caduca subministrats amb arrel nua han de disposar d’una cabellera de diàmetre mínim segons la formula següent:

Diàmetre de la cabellera = mitjana de la classe perimetral del tronc x 3

Els arbres de fulla caduca subministrats amb pa de terra han de disposar d’unes dimensions mínimes de pa de terra a partir de les formules següents:

Diàmetre del pa de terra = diàmetre del pa de terra x 0,7

En el cas d’arbres de fulla perenne les formules són les següents:


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Diàmetre del pa de terra (en cm) = mitjana de la classe perimetral del tronc (en cm) x 2

Profunditat del pa de terra ( en cm) = diàmetre del pa de terra (en cm) x 1,2

Els arbres de fulla caduca subministrats en contenidor han de disposar d’un volum del contenidor proporcional a la mida de la planta.

Repicat

La qualitat d’un arbre es caracteritza pel nombre de vegades que ha estat repicat durant el cultiu abans de ser arrencat per a la seva comercialització. El primer repicat que es té en compte es produeix quan es passa l’arbre del planter al camp. No es pot tenir en compte com a repicat l’arrencada de l’arbre per fer-ne la comercialització.

Els arbres cultivats al camp s’han de repicar periòdicament amb una freqüència temporal. Segons el perímetre, hi ha establerts un nombre de repicats mínim i un recomanat per a arbres ramificats o de capçada.

Els arbres ramificats o de capçada exemplars han d’haver estat repicats com a mínim dues vegades i, per a perímetres superiors a 30 cm, tres vegades.

Els arbres ramificats exemplars amb diversos troncs han d’haver estat repicats com a mínim dues vegades. Per a perímetres superiors a 40 cm, han d’haver estat repicats com a mínim tres vegades. En tots els casos s’han de lliurar en pa de terra amb malla metàl·lica no galvanitzada o amb tela plàstica degradable.

Els arbres cultivats en contenidor, excepte els de creixement mol lent, han de ser canviats a un contenidor més gran amb una freqüència de dos anys, com a mínim.

Formació de la part aèria

Els arbres han d’estar ben ramificats i no han de presentar branques codominants (branques amb forquetes) en el seu eix principal, ni ramificacions anòmales. En la poda de formació s’ha de respectar sempre els gradients de ramificació.

Els arbres ramificats des de sota i els arbres ramificats exemplars han d’estar totalment vestits de dalt a baix i han de tenir les branques laterals ben repartides regularment al llarg del tronc. Les cultivars fastigiades han de tenir un tronc únic recte.

Els arbres de capçada han de tenir la ramificació dins la capçada típica de l’espècie o varietat. La capçada de l’arbre ha de ser uniforme i el creixement ha de ser proporcional al perímetre del tronc. Una poda addicional de branques ha de ser conforme amb el tipus de l’espècie o varietat, excepte per als empelts a dalt de formes globoses o pèndules.

Els arbres flexats han de tenir la guia dominant intacta.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



En el cas de subministrament d’arbres com a espècimens de parcs o jardins, poden ser desitjables formes especials amb el tronc, bifurcat, inclinat o múltiple. En aquest casos, els lots no han de ser homogenis.

Condicions de subministrament i emmagatzematge

No és recomanable el subministrament d’arbres de fulla caduca amb arrel nua de classes perimetrals grans, ni els de represa delicada.


NTJ 07A: Subministrament del material vegetal. Qualitat general, 1993.

NTJ 07D: Arbres de fulla caduca, 1996.

NTJ 07E: Arbres de fulla persistent, 1997.

Article 1.2.3.3. Coníferes

Classificació de les coníferes

A. Coníferes de gran desenvolupament i formes còniques

B. Coníferes amb capçada diferenciada de gran desenvolupament

C. Coníferes columnars de gran desenvolupament

D. Coníferes de port mitjà de creixement arrodonit

E. Coníferes de port mitjà de creixement columnar

F. Coníferes de port petit


Les coníferes poden ser comercialitzades amb pa de terra o en contenidor.


Les coníferes s’han de mesurar segons l’alçària total des del nivell del sòl fins al seu extrem superior.

Les mesures per a la classificació de les coníferes en alçària (cm) són les següents:

12/15 60/80


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



15/20 80/100

20/25 100/125

25/30 125/150

30/40 150/175

40/50 175/200

50/60 200/250

A partir de 200 i fins a 600 cm d’alçària es mesura de 50 en 50 cm i a partir de 600 cm es mesura de 100 en 100 cm.

Les coníferes que presenten l’amplària com a característica principal s’han de mesurar segons la seva amplària total d’acord amb les mesures següents:

40/50 125/150

50/60 150/175

60/80 175/200

80/100 200/250

100/125 250/300

DIMENSIONS DE LA PART SUBTERRÀNIA

Coníferes subministrades amb pa de terra

Les coníferes subministrades amb pa de terra ha de disposar d’unes dimensions mínimes de pa de terra

Coníferes conreades en contenidor

El contenidor on es conreen les coníferes han de tenir unes dimensions mínimes.

Repicat

Les coníferes han de ser repicades d’acord amb les necessitats de l’espècie – varietat, edat i localització.

Les coníferes no conreades en viver no poden ser comercialitzades fins que no hagin tret arrel nova. Les conreades en viver han de ser repicades un mes i mig abans de fer-ne la comercialització, com a mínim, per tal d’assegurar la creació d’arrel nova.

Les coníferes conreades en contenidor han de ser repicades o trasplantades a un contenidor més gran abans que s’excedeixi el temps establert per a cada grup.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009




Les coníferes han d’estar totalment ramificades des de la base segons l’hàbit de creixement de l’espècie – varietat.

Les coníferes de fort creixement han d’estar totalment ramificades fins l’ultima branca anual. Tant la llargària de l’ultima branca anual com el conjunt de les fulles han d’estar harmònicament proporcionades a l’hàbit de creixement de l’espècie – varietat.

Les espècies que presenten formes de creixement vertical s’han de lliurar amb la branca central intacta, a excepció de Taxus sp., Thuja sp., Tsuga sp., etc.

Les plantes de tanca han d’estar totalment ramificades des de la base, amb el fullatge complet i, si és necessari, s’ha de retallar durant el període de conreu; les coníferes de més de 3 m s’han de retallar (compensar-ne el creixement) anualment.


Les coníferes conreades en contenidor s’han de comercialitzar segons la mida de la planta i el volum del contenidor.

El fullatge ha de tenir el color típic de l’espècie – varietat i segons l’època.


NTJ 07A : Subministrament del material vegetal. Qualitat general, 1993.

NTJ 07C : Coníferes i resinoses, 1995.

Article 1.2.3.4. Palmeres

Classificació de les palmeres

A. Palmeres unicaules, amb un únic tronc, anomenat estípit, on només la gemma terminal té la capacitat de desenvolupar-se.

B. Palmeres multicaules (amb estípits múltiples, originats a partir de fillols basals).

C. Altres tipus de palmeres.

Segons la capacitat d’emissió de noves arrels, les palmeres es poden classificar en tres grups:

Grup 1. Espècies amb baixa capacitat d’emissió de noves arrels (màxima dificultat de trasplantació).

Grup 2. Espècies amb capacitat mitjana d’emissió de noves arrels (trasplantació complicada).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Grup 3. Espècies amb alta capacitat d’emissió de noves arrels (mínima dificultat de trasplantació).


Les palmeres poden ser comercialitzades amb pa de terra, en contenidor o dipositades.

El dipòsit de palmeres és una practica usual per produir palmeres de bona qualitat. Consisteix a fer un repicat amb trasplantació i estocatge en una rasa. Desprès de dipositar les palmeres, la rasa s’omple de sorra terrosa i es manté humida, de manera que en l’arrencada les noves arrels que hi hauran fet en puguin sortir incòlumes. De manera semblant es pot procedir tot col·locant-les en un contenidor en comptes d’una rasa. El temps màxim en estoc d’una palmera és de dos anys.


Les palmeres del grup A (d’estípit únic) han de ser mesurades segons l’alçària de l’estípit.

Per a les palmeres del grup B (multicaules) i per a grups de palmeres s’ha d’especificar el nombre d’estípits de més de 30 cm i la suma de les alçàries de tots els estípits o bé, en alguns casos, el nombre d’estípits i l’alçària total.

En general, les palmeres, del grup C han de ser mesurades segons l’alçària de l’estípit i, si és el cas, s’ha d’especificar el nombre d’estípits. En algun cas es pot donar com a mesura l’alçària total, sempre que això sigui especificat clarament.

El gruix de l’estípit ha de ser mesurat a 1,30 m per sobre del coll de l’arrel.


Palmeres subministrades amb pa de terra

Les palmeres subministrades amb pa de terra han de disposar d’unes dimensions mínimes de pa de terra segons la major o menor sensibilitat a la trasplantació i les exigències de la plantació definitiva. Hi ha d’haver un espai mínim entre l’estípit i l’exterior del pa de terra, que en general ha de ser de 20 cm d’amplària.

La profunditat del pa de terra ha de ser aproximadament igual al diàmetre del pa de terra. En sòls poc profunds els pans han de ser proporcionalment més amples, mentre que en sòls profunds els pans podran ser menys amples i més profunds.

Palmeres subministrades en contenidor

Les palmeres subministrades en contenidor han de disposar d’un espai mínim entre l’estípit i l’interior del contenidor, que en general ha de ser de 25 cm d’amplària.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Repicat

Repicat de les palmeres cultivades al camp

En les palmeres cultivades al camp és aconsellable efectuar un repicat parcial previ al subministrament. A la vegada que el repicat s’ha d’efectuar una poda de fulles per tal de mantenir-ne l’equilibri fisiològic adequat.

La conveniència de repicat en palmeres exemplars és funció de la sensibilitat a la trasplantació. En general, des del punt de vista de la supervivència de la planta, és sempre convenient fer un repicat previ, encara que per a algunes espècies pot no ser convenient des del punt de vista comercial.

Repicat de les palmeres cultivades en contenidor

Les palmeres cultivades en contenidor han de ser canviades a un contenidor més gran o repicades amb poda d’arrels i reducció del pa d’arrels i tornades a posar en un contenidor. La freqüència d’aquestes operacions ha de ser de dos anys com a mínim, excepte per a les de creixement molt lent.

Qualitat de les palmeres

Com a criteri de qualitat externa es pot generalitzar que, dins d’una espècie, com més gruix té el tronc, de més bona qualitat és. Un criteri negatiu de qualitat, especialment per a palmeres cultivades en viver, és l’etiolament (tronc massa prim i fulles elongades), símptoma d’haver estat cultivades en un marc de plantació massa estret.

En general, les palmeres d’estípit únic l’han de tenir perfectament recte i vertical. Les d’estípits múltiples els han de tenir orientats adequadament a l’espècie. En general és desitjable que un lot tingui homogeneïtat en alçària i gruix de l’estípit.

Les palmeres subministrades no han de tenir ferides, osques o concavitats en el tronc, ni externes ni internes. Tampoc no han de presentar estrangulacions de l’estípit. En el cas de Phoenix dactylifera el diàmetre ha de ser uniforme al llarg de tot l’estípit, amb una disminució màxima admissible del 20% del perímetre i en un únic punt.

La superfície de l’estípit ha de ser uniforme, tant si les bases dels pecíols estan podades com si es presenta neta de pecíols. Si es vol els estípits afaitats o repelats, és aconsellable fer-ho un cop realitzada la plantació definitiva.

Les palmeres subministrades en contenidor hi han d’haver estat conreades el temps suficient perquè les noves arrels es desenvolupin de tal manera que la massa d’arrels en mantingui la forma i s’aguanti de manera compacta quan sigui treta del contenidor.

El tipus de substrat utilitzat ha d’estar d’acord amb l’espècie i el sistema de cultiu. En general s’han d’utilitzar substrats rics en nutrients, drenants (sorrencs) i àcids (pH entre 6 i 6,5).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Les arrels han d’estar perfectament tallades, amb talls nets, sense esquinçades per tal d’evitar-ne podridures. Com a regla general és millor tallar arrels si es preveu que s’han d’acabar podrint.


El subministrament ideal és el de palmeres cultivades o aclimatades en condicions semblants a les de destinació final. En el cas de cultiu forçat de palmeres en hivernacle, cal que hagin estat aclimates abans del subministrament per plantar-les a l’exterior.

En el subministrament, transport i també en la plantació és important reduir la transpiració i la dessecació així com estimular l’emissió de noves arrels. Les operacions que cal seguir han de tenir en compte aquests principis.

Per al subministrament que impliqui un transport de llarga duració, pot ser convenient realitzar una aplicació d’antitranspirants uns dies abans del subministrament i repetir-la un cop carregat el camió.

Les palmeres s’han de subministrar convenientment lligades i protegides.

Si es transporten amb camió, el vehicle ha d’anar cobert amb lona i tancat.

En la plantació, en agafar l’estípit amb una sola braga o eslinga, s’ha de fer pel terç superior, de manera que la palmera prengui una posició vertical.


NTJ 07A : Subministrament del material vegetal. Qualitat general, 1993.

NTJ 0 7P : Palmeres, 1997.

Article 1.2.3.5. Arbustos

Classificació dels arbustos

a) Segons la ramificació i el port

I. Arbusts d’un sol tronc

II. Arbusts de troncs múltiples

III. Arbusts ajaguts

IV. Arbusts sarmentosos

b) Segons l’alçària i la llenyositat

1. Arbusts grans (llenyosos de més de 3 m d’alçària)

2. Arbust mitjanits (llenyosos d’alçària entre 1 i 3 m)

3. Arbusts petits o mates (llenyosos de menys d’1 m d’alçària)


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



4. Subarbustos (subllenyosos)

Forma de presentació dels sistema radical

Els arbusts de fulla caduca poden ser comercialitzats amb arrel nua, amb pa de terra o en contenidor.

Els arbusts de fulla perenne poden ser comercialitzats amb pa de terra o en contenidor.


Els arbusts s’han de mesurar tenint en compte l’alçària total i/o l’amplària total, segons els casos. A més, s’han de donar el nombre total de tiges principals i en nombre de branques laterals situades en el terç inferior. Es pot donar el perímetre de la tija principal com a dada complementaria.

L’alçària mínima, l’amplària mínima i el nombre mínim de branques situades en el terç inferior exigibles depèn de l’espècie, del volum del pa de terra o del contenidor i de la categoria de grandària de l’arbust.


Els arbusts de fulla caduca subministrats amb arrel nua han de disposar d’una cabellera d’un diàmetre mínim segons la formula següent:

Diàmetre de la cabellera = mitjana de la classe perimetral del tronc (en cm) x 3

Els arbusts de fulla caduca subministrats amb pa de terra han de disposar d’unes dimensions mínimes de pa de terra a partir de les formules següents:

Diàmetre del pa de terra = mitjana de la classe perimetral del tronc (en cm) x 3

Profunditat del pa de terra = diàmetre del pa de terra (en cm) x 0,7

En el cas d’arbust de fulla perenne les formules son les següents:

Diàmetre del pa de terra (en cm) = mitjana de la classe perimetral del tronc (en cm) x 2

Profunditat del pa de terra (en cm) = diàmetre del pa de terra (en cm) x 1,2

Els arbusts de fulla caduca i els arbusts de fulla perenne subministrats en contenidor han de disposar d’un volum del contenidor proporcional a la mida de la planta.

Per als arbusts de fulla caduca, és aconsellable prendre la dimensió menor de l’interval, mentre que per als arbusts de fulla perenne és recomanable prendre la més gran.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Repicat

La qualitat dels arbusts, especialment els grans o mitjans, subministrats amb pa de terra o en contenidor es caracteritza pel nombre de vegades que han estat repicats durant el cultiu abans de ser arrencats per fer-ne la comercialització. El primer repicat que es té en compte es produeix quan es passa l’arbust del planter al camp. No es pot tenir en compte com a repicat l’arrencada de l’arbust per fer-ne la comercialització.

Els arbusts cultivats al camp s’han de repicar periòdicament amb una freqüència temporal que depèn de l’espècie i de la grandària de la planta. Els arbusts de fulla perenne han de ser repicats amb una freqüència mínima de cada tres anys.

Els arbusts cultivats en contenidor, excepte els de creixement molt lent, han de ser canviats a un contenidor més gran amb una freqüència de dos anys com a mínim.


Els arbusts han d’estar correctament ramificats. El nombre mínim de ramificacions depèn de l’espècie o varietat i del tipus de formació.


No és recomanable el subministrament amb arrel nua d’arbusts de fulla caduca de represa delicada.


NTJ 07 A: Subministrament del material vegetal. Qualitat general, 1993.

NTJ 07 F: Arbusts, 1998

NTJ 07 R: Rosers, 1994.

Article 1.2.3.6. Plantes enfiladisses

Classificació de les plantes enfiladisses

A. Plantes enfiladisses pròpiament dites

A1. Amb circells

A2. Amb ungles

A3. Amb arrels aèries

A4. Amb pecíol voluble

A5. Amb ventoses

A6. Amb espines o amb agullons


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



A7. Amb estipules espinoses

A8. Plantes volubles

B. Plantes sarmentoses

Les plantes enfiladisses han d’estar asprades durant tot el temps que en duri el conreu.

Les plantes enfiladisses poden ser comercialitzades en contenidor o, en alguns casos, amb arrel nua.


Les plantes enfiladisses s’han de mesurar segons l’alçària total, des del nivell del sòl fins a l’extrem superior.

Les mesures per a la classificació de les plantes enfiladisses en alçària (cm) són les següents:

30/40 40/60

60/90

90/120

120/150

A partir de 150 cm es mesura de 50 en 50


Les plantes enfiladisses han de presentar, segons l’alçària i espècie o varietat, un nombre mínim de tiges o ramificacions.


Les plantes enfiladisses s’han de subministrar asprades. L’aspre ha de tenir, com a mínim, la mateixa mida que l’alçària màxima de la mesura considerada en el quadre 1. Les fixacions no han de provocar ferides ni estrangulacions.



NTJ 07 I : Enfiladisses, 1995.

NTJ 07 R: Rosers, 1994.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.3.7. Plantes herbàcies i entapissants

Definició de les característiques

Vegetals no llenyosos, de consistència herbàcia, que poden arribar a ser sufruticosos, o amb tiges en canya, que floreixen i fructifiquen diverses vegades al llarg del seu cicle vital. Poden mantenir la vegetació al llarg de l’any o perdre-la pràcticament durant el període desfavorable del seu cicle vegetatiu. Són excloses d’aquest apartat les plantes amb òrgans subterranis de reserva, engruixits (bulboses, rizomàtiques, amb corms, etc.).

Les plantes entapissants són plantes herbàcies anuals, enfiladisses o arbustives que, per la forma de creixement o per com se les pot fer créixer, s’usen per cobrir superfícies o per entapissar-les. Queden incloses en aquest grup les plantes (per exemple, algunes arbustives) que poden aparèixer en altres apartats.

Les gespes s’exclouen d’aquest apartat, ja que per les seves especials característiques i necessitats es tracten en un altre de diferent.

Condicions de conreu

Les plantes herbàcies perennes i entapissants han de ser cultivades de manera adequada a la finalitat que han de complir en els jardins, garantint:

Un bon aparell radical en relació amb l’espècie i la mida de la part aèria de la planta.

Un desenvolupament vegetatiu adequat.

Formes de presentació

El subministrament de plantes herbàcies perennes i entapissants en recipient és la forma de presentació amb més garanties, tant per al transport com per a la represa de les plantes. Per la petita dimensió que poden tenir algunes d’aquestes la presentació pot ser en recipients de cultiu múltiple i també en recipients de cultiu individuals.

No és aconsellable el subministrament de plantes herbàcies perennes amb arrel nua.


Les dimensions i proporcions han de ser les adequades a aquest tipus de plantes; en qualsevol cas, suficients per ser plantades al lloc que es destinin. Com sigui que ha d’existir una relació entre la mida del recipient i la mida de la planta en el moment de ser subministrada, la categoria d’aquesta pot ser expressada a traves del tipus i la dimensió del recipient on ha estat cultivada i subministrada.

Períodes de subministrament i de garantia


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



És preferible que les plantes no hagin estat sotmeses a forçaments especials, ja que en general les despeses ambientals de manteniment són menors com més es respecten els períodes vegetatius normals de les plantes.

El període de garantia compren des del moment de subministrament fins a la represa de les plantes un cop implantades en condicions normals.



Article 1.2.3.8. Plantes anuals i de temporada

Definició de les característiques

Les plantes anuals i de temporada acompleixen el seu cicle vital (des de la germinació fins a la mort) com a màxim en el període d’un any.

S’usen en plantacions de caràcter temporal, independentment de la durada del seu cicle vital i, fins i tot, del seu hàbit creixement.

Condicions de conreu

Les plantes anuals i de temporada han de ser cultivades de manera adequada a la finalitat que han d’acomplir en els jardins, garantit:

Un bon aparell radical en relació amb l’espècie, la mida de la part aèria i l’edat de la planta.

Un desenvolupament vegetatiu adequat.

Les plantes anuals i de temporada es poden presentar en recipient o amb arrel nua.

El subministrament de plantes i de temporada en recipient és la forma de presentació amb més garanties, tant per al transport com per a la represa de les plantes. Per la petita dimensió que poden tenir algunes plantes, la presentació pot ser en recipients de cultiu múltiple i també en recipients de cultiu individuals.

El subministrament de plantes anuals i de temporada amb arrel nua s’ha de dur a terme quan la tipologia de l’espècie així ho permeti (per ex.: Calendula, Viola tricolor, Bellis...) i el temps entre la preparació de la planta al viver i la plantació sigui prou curt que garanteixi que les plantes no es marceixin i reprenguin ràpidament.

Els períodes de subministrament són variables segons:

Les característiques de cada espècie o cultivar

El ritme cronològic del seu cicle vegetatiu natural.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El possible forçament durant el cultiu, entenent aquest forçament com les tècniques de cultiu adequades per avançar o endarrerir el cicle vegetatiu natural de la planta.

És preferible que les plantes no hagin estat sotmesa a forçaments especials, ja que en general les despeses ambientals de manteniment són menors com més es respecten els períodes vegetatius normals de les plantes.

El període de garantia compren des del moment del subministrament fins a la represa de les plantes un cop implantades.


NTJ 07 A : Subministrament del material vegetal. Qualitat general, 1993.

Article 1.2.3.9. Plantes aquàtiques

Espècies cespitoses o rizomatoses que viuen amb les arrels o els rizomes ensorrats en el sòl fangós. Les parts restants de la planta, en particular les fulles i les flors, suren o surten de l’aigua.

Les plantes aquàtiques pertanyen a les espècies i varietats assenyalades en les especificacions tècniques, tot reunint les mateixes condicions de mida, edat, desenvolupament i forma de conreu.



Article 1.2.3.10. Plantes crasses

Plantes que presenten els seus teixits engruixits a causa de les acumulacions d’aigua i substàncies de reserva. Aquestes reserves es poden presentar a les fulles en espines, o modificacions molt aparents de les tiges per l’acumulació de les substàncies de reserva.

Segons la durada, la gran majoria de plantes crasses pertanyen al grup de les policàrpiques i excepcionalment a les monocàrpiques plurianuals o anuals. Aquestes plantes també es poden classificar segons que pertanyin o no a la família de les cactàcies (Cactaceae).

Les plantes crasses es poden presentar amb arrel nua o en recipient.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El subministrament de plantes crasses amb arrel nua és possible fins i tot en el cas de grans exemplars. No és recomanable que la mida de les arrels sigui massa llarga: de 50 cm, com a màxim, en els exemplars grans i d’alguns centímetres en el cas d’exemplars més petits. En qualsevol cas, les arrels s’han de presentar amb les ferides cicatritzades, sense doblecs ni ferides aparents.

Les plantes crasses subministrades en recipient de cultiu han d’estar degudament arrelades en el substrat, proporcionat a la mida de la planta.

D’acord amb les èpoques més recomanables de plantació, el període de subministrament és del març al juliol; en tot cas s’ha d’evitar la manipulació d’aquestes plantes durant els mesos compresos entre l’octubre i el febrer, ambdós inclosos.

El període de garantia comprèn des del moment del subministrament fins a la represa de les plantes un cop implantades.



Article 1.2.3.11. Llavors

Elements destinats a reproduir l’espècie. El material de reproducció sexual en gespes sempre és una cariòpside, que popularment, encara que incorrectament, és anomenada llavor.

Les llavors han de procedir de cultius controlats pels serveis oficials corresponents i han de ser obtingudes segons les disposicions del Reglament tècnic de control i certificació de llavors i plantes farratgeres del 15 juliol 1986. Per al control de camps de producció de llavors per a gespes, s’han de seguir les directives de la CEE o de l’OCDE.

Les llavors utilitzades en la jardineria i el paisatgisme han de correspondre a les categories de llavor certificada i/o estàndard.

Les llavors no han d’estar contaminades per patògens ni insectes, ni tampoc presentar senyals d’haver patit cap malaltia, ni atacs d’insectes o d’animals rosegadors. Així mateix, les llavors han d’estar netes de materials inerts, de llavors de males herbes i de llavors d’altres plantes cultivades, dintre dels límits establerts pel Reglament tècnic.

Les llavors s’han de subministrar en envasos precintats, fàcilment identificables, en què s’especifiquin de forma clara les característiques següents:

Núm. de productor i nom.

Localitat.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Composició en percentatge d’espècies i varietats.

Etiqueta verda o cèdula oficial de precinte (envasat de nou) en envasos de 10,5, 2kg i inferiors.

Núm. de lot.

Data de precintat.

Pes brut.

També es poden acceptar llavors amb passaport fitosanitari.

Verificacions de control

Si hi ha cap dubte sobre la qualitat de les llavors, cal conservar un envàs tancat i lliurar-lo al negociat de llavors de la Conselleria d’Agricultura de la comunitat autònoma corresponent, per fer una anàlisi oficial i exigir a l’entitat subministradora la compensació en concepte de danys i perjudicis que la llei estableixi.


NTJ 08S: Implantació del material vegetal. Sembres i gespes, 1993.

Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació (BOE del 15 de juliol de 1986), Reglament tècnic de control i certificació de llavors i plantes farratgeres.

Normes ISTA (International rules for seed testing, International Seed Testing Association).

Article 1.2.3.12. Pa d’herba

Pa d’herba o gleva: Porció de sòl cobert de gespa precultivada en origen fins a l’estat complet de maduresa, que és extret en plaques prismàtiques, habitualment rectangulars, transportades i posteriorment trasplantades.

Gespa: Coberta vegetal d’una o més espècies, generalment gramínies, relligades mitjançant arrels i rebrots a la capa de suport de la vegetació, i generalment sense utilitat agrària.

Les espècies i varietats cespitoses s’han de seleccionar d’acord amb el tipus de sòl, el clima i, sobretot, d’acord amb l’ús.

Les gespes precultivades en forma de pans d’herbes o gleves i d’estolons han de procedir de llavors precintades i controlades oficialment.

Han de formar un pa d’herba compacte i de gruixària uniforme, superior a 2,5 cm, amb un color verd sa com correspon a la seva composició d’espècies i varietats.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Els pans d’herba han de tenir una forma regular mínima de 30 x 30 cm. En el cas de rotllos, l’amplària mínima ha de ser de 40 cm i la llargària màxima de 250 cm. Cal col·locar els pans d’herba de dimensions més grans (aprox. 70 x 1.000 cm) amb mitjans mecànics. La gruixària de la coberta vegetal del pa d’herba ha de ser d’1,5 cm; s’admet una tolerància de ± 0,5 cm.

Els tipus de terra en el qual ha estat cultivat el pa d’herba no ha de contenir més d’un 10% de llim i argila, i tampoc no pot haver-hi pedres més grosses d’1,5 cm.

La coberta vegetal no ha de presentar mancances ni senyals d’haver patit alguna malaltia, atacs d’insectes o d’animals. Tampoc no ha de tenir males herbes.

La peça de pa d’herba ha de tenir un pes màxim de 20 kg, excepte en condicions excepcionals d’humitat i quan el subministrador pugui demostrar que el pa d’herba en condicions normals no supera aquest pes.


NTJ 08S: Implantació del material vegetal. Sembres i gespes, 1993.

Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació (BOE del 15 de juliol de 1986), Reglament tècnic de control i certificació de llavors i plantes farratgeres.

ARTICLE 1.2.4. ADOBS I ESMENES

Article 1.2.4.1. Adobs orgànics

Productes procedents, o no, de la transformació de la matèria orgànica d’altres éssers vius que poden ser aprofitats i assimilats pels components del regne vegetal. Normalment, aquesta transformació és produïda per l’acció d’una sèrie de microorganismes, la majoria aerobis, que tenen com a missió transformar la matèria orgànica inicial, no assimilable pels vegetals, en un producte final que ja pot ser aprofitat per les plantes i que les ajudarà a millorar les seves condicions de vida.

La matèria orgànica del sòl incrementa l’aportació d’humus, permet millorar la textura i l’estructura del sòl i el fa més fèrtil, ja que augmenta la seva flora microbiana. Es poden establir diferents categories del producte segons l’origen:

De procedència animal: orina, sang, dejeccions, banyes, ossamenta, residus de pesca, etc.

De procedència vegetal: torba, residus de cultius, fulles etc.

Mixtos: fems, residus sòlids urbans (RSU), mantells i adobs orgànics comercials.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.4.2. Compost

Matèria orgànica que ha estat estabilitzada fins a transformar-se en un producte semblant a les substàncies húmiques del sòl, lliure de patògens i de llavor de males herbes. No atrau insectes o vectors i pot ser manejat i emmagatzemat sense ocasionar molèsties; beneficiós per al sòl i per al creixement de les plantes.

Article 1.2.4.3. Adobs organo-minerals

Productes construïts per una part important d’un substrat de naturalesa orgànica que es pot enriquir normalment amb N, P, K, microelements, àcids húmics i àcids fúlvics, etc.

Els bons organominerals es caracteritzen perquè els elements que els componen, un cop feta la barreja, pateixen una operació de molta, fermentació i homogeneïtzació que dóna com a resultat un producte de característiques homogènies.

Se’n consideren les classes següents, segons la seva naturalesa:

Adobs orgànics. Tenen com a mínim un 2% de N orgànic; la suma de N, P2 05 i K20 ha de ser >- 6%; la matèria orgànica total >- 30%. La seva humitat mínima és del 30%.

Adobs organominerals. Tenen com a mínim un 1% de N orgànic. La suma del N total, P205 i K20 ha de ser superior al 13%.

Article 1.2.4.4. Adobs minerals

Són els productes sense matèria orgànica que s’obtenen com a resultat d’una reacció de síntesi i química, o bé procedeixen de l’extracció natural de minerals.

Els adobs minerals es classifiquen de manera següent, d’acord amb els tres elements químics principals: nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K):

Adobs simples. Contenen un sol element principal en la seva composició; segons l’element que contenen, hi ha adobs nitrogenats, fosfòrics o potàssics.

Adobs compostos. Estan formats per una barreja d’adobs simples, sense que en la seva composició intervingui cap mena d’interacció química.

Adobs complexos. En la seva composició hi intervé més d’un element químic per mitja de la combinació o reacció de diferents elements químics. Segons tinguin dos o tres elements, reben el nom de binaris o ternaris.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



En els adobs compostos hi ha una simple barreja addicional dels adobs que els originen; en els adobs complexos, per petita que sigui una partícula de l’adob, sempre esta formada per les diferents parts, ja que hi estan enllaçades amb unions químiques.

S’han d’utilitzar adobs d’alliberament lent per tal d’evitar els problemes de pèrdues per lixiviació de l’ió N03- i per volatilització del NH3 procedent dels fertilitzants amònics o uréics.

Són fertilitzants, generalment nitrogenats o complexos de NPK, que alliberen el nutrient al medi a un ritme lent.

Tipus de fertilitzants d’alliberament lent

Productes de baixa solubilitat

Els fertilitzants nitrogenats que presenten baixa solubilitat a l’aigua són generalment de naturalesa orgànica i s’obtenen per condensació entre la urea i un aldehid. Els productes comercials amb aquesta formula aporten N en un període proper a dos o tres mesos.

Productes recoberts

El gra de fertilitzant soluble es troba recobert d’una capa parcialment insoluble en aigua. Aquesta insolubilitat controla la velocitat d’alliberament.

Inhibidors de la nitrificació

Els inhibidors de la nitrificació són substàncies orgàniques que s’incorporen conjuntament amb fertilitzants amònics o uréics amb la finalitat d’aturar o reduir considerablement el ritme de nitrificació del ió NH4+. D’aquesta manera es redueixen considerablement les pèrdues per lixiviació o desnitrificació. Aquest efecte inhibidor perdura aproximadament durant un mes des de la seva incorporació.

Tots aquests adobs han d’estar exempts d’elements estranys i singularment de llavors de males herbes.

Normalment, aquests productes n’hi ha molts que tenen propietats higroscòpiques vénen ensacats per evitar que la humitat ambiental els degradi.

És obligatori que cada envàs contingui una detallada explicació de la composició del producte, així com de la seva massa.

En aquells casos en què el producte és subministrat a pes, s’ha de tenir una garantia per part del fabricant de la classe del producte.

Quan el producte es presenta líquid, ha d’anar en bidons o ampolles suficientment senyalitzades.


Ordre ministerial de 14 de juliol de 1988 (BOE de 10 d’agost), que desenvolupa el Reial Decret 72/1988.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



En tots aquests productes el contingut en metalls pesants no ha de superar els màxims establerts.

Han d’ajustar-se en tot a la normativa vigent del Ministeri d’Agricultura i a qualsevol altra que es dicti posteriorment.

ARTICLE 1.2.5. PRODUCTES PLAGUICIDES

Segons la reglamentació tècnica sanitària (RTS), els plaguicides són les substàncies o els ingredients actius, així com les formulacions o els preparats que en continguin un o més, destinades a qualsevol de les finalitats següents:

Combatre els agents nocius per als vegetals o prevenir-ne l’acció (insecticides, acaricides, fungicides, etc.).

Afavorir o regular la producció vegetal o excepció dels nutrients i els destinats a l’esmena de sòls.

Conservar els productes vegetals, fins i tot la protecció de les fustes.

Destruir els vegetals indesitjables (herbicides).

Fer inofensius i destruir o prevenir l’acció d’altres organismes nocius o indesitjables diferents dels que ataquen els vegetals.

Article 1.2.5.1. Insecticides

Productes plaguicides, generalment sintetitzats per l’home, que ajuden a controlar les poblacions d’individus pertanyents a la classe dels insectes. La seva actuació va encaminada a minvar al màxim les poblacions d’insectes per evitar tant com sigui possible les nefastes conseqüències que aquests poden ocasionar als membres del regne vegetal.

Segons la seva forma d’actuació, es classifiquen en sistèmics o de translocació, de contacte i d’acció radical.

Els insecticides sistèmics o de translocació són tots els productes que actuen en ser absorbits pel vegetal; posteriorment, quan el paràsit ataca la planta hoste, l’insecte queda afectat per la toxicitat dels productes que han absorbit el vegetal i que li són aliens. Aquest insecticides permeten minvar la concentració de les dissolucions, ja que s’aprofiten gairebé íntegrament.

Els insecticides de contacte són els productes destinats a afectar els insectes quan són mullats amb la dissolució. Comparats amb els sistèmics, es comporten bé en concentracions més altes que els anteriors.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Els insecticides d’absorció radical són els productes que, en lloc de ser absorbits per la part aèria del vegetal, s’incorporen al sòl i des d’allí són absorbits en les solucions nutritives, que passen a l’estructura interna dels vegetals. La seva forma d’actuació és idèntica a la dels insecticides sistèmics.

Segons el seu origen químic, es poden classificar en:

a) Inorgànics

b) Orgànics

1. Organoclorats

2. Organofosforats

Sistèmics

No sistèmics

3. Carbamats

Sistèmcis

No sistèmics

4. Piretroides

5. Benzol-urees

6. Derivats del ciclopropà

7. Azines

Article 1.2.5.2. Acaricides

Productes plaguicides que serveixen per controlar i eliminar poblacions d’individus pertanyents a l’ordre dels àcars que per la seva naturalesa puguin ocasionar desperfectes o fins i tot la mort dels vegetals que interessa de protegir.

Article 1.2.5.3. Nematicides

Productes plaguicides que serveixen per controlar els nemàtodes. Normalment s’apliquen en grànuls en el sòl.

Article 1.2.5.4. Helicides

Productes plaguicides que serveixen per controlar les poblacions d’individus pertanyents a la família dels gasteròpodes i que, per la naturalesa d’aquests, normalment es presenten en forma d’esquers.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.5.5. Feromones

Substàncies que segreguen els organismes vius en quantitats molt minses però que són detectades per individus de la mateixa espècie a distancies considerables. L’aplicació d’aquests productes implica un comportament determinat dels animals, depenent de l’estadi evolutiu en què es trobin.

Segons la tipologia dels diferents comportaments que produeixen en els animals, les feromones es poden classificar en: d’alarma, d’agregació, d’oviposició, sexuals o d’aparellament.

Article 1.2.5.6. Fungicides

Productes plaguicides encarregats de controlar els agents parasitaris que pertanyen al tipus de criptògames. Segons la naturalesa dels fongs, es poden classificar en agents ectoparàsits o externs i endoparàsits, que penetren dins l’estructura interna dels vegetals hostes.

Aquests productes poden ser dividits segons la seva forma d’aplicació: els d’aplicació foliar i els d’aplicació directa al sòl. Els primers, els d’aplicació foliar, es poden subdividir en productes amb una àmplia gamma d’aplicació i els productes que són exclusivament antioïdis.

Segons la funció dels fungicides es poden classificar en: preventius, perquè eviten la penetració del fong; i els d’espectre curatiu, perquè aturen la infecció un cop ha penetrat en la planta hoste.

Article 1.2.5.7. Herbicides

Substàncies que s’encarreguen de controlar la presencia de vegetals no desitjats. Són molt diverses i es classifiquen en:

a) Segons els grups químics

b) Segons els mecanisme d’actuació

c) Segons les plantes que s’hagin de tractar

d) Segons el moment d’aplicació

e) Segons el lloc d’aplicació

f) Segons la forma d’absorció de les males herbes

g) Segons la persistència del seu efecte


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.5.8. Algicides

Substàncies que s’encarreguen d’eliminar i controlar la presencia d’algunes en medis aquàtics.

Hi ha una classe de producte específic segons el medi: medis aquàtics de reg, canals de transport d’aigua, piscines, basses d’emmagatzematge d’aigua, etc.

Article 1.2.5.9. Coadjuvants i mullants

Productes tensioactius que, sense intervenir en la composició de la matèria activa de les barreges, serveixen com a productes mullants i economitzen el consum de les matèries actives, ja que per una mateixa quantitat de producte s’obté més superfície de contracte.

Dins d’aquests productes hi ha les substàncies que protegeixen temporalment els productes aplicats mitjançant una pel·lícula protectora que els conserva després d’una pluja no gaire intensa.

Article 1.2.5.10. Antitranspirants

Productes utilitzats com a impermeabilitzats, els quals obturen temporalment els estomes de les fulles mitjançant substàncies de tipus cerós, plàstic i derivats d’alga.

Article 1.2.5.11. Cicatritzants

Productes que s’utilitzen per tapar les ferides dels troncs i branques, tant si són causades per accidents, com si són conseqüència directa dels talls de poda.

Article 1.2.5.12. Bionutrients

Productes provinents de la síntesi de productes naturals que ajuden a desenvolupar la planta d’una manera equilibrada i correcta. Tenen tota una sèrie d’oligoelements que afavoreixen el desenvolupament correcte dels vegetals. També actuen com a correctors de carències.

CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE DELS PRODUCTES PLAGUICIDES

Tots aquests productes s’han de comercialitzar en envasos estancs i hermètics, ja siguin metàl·lics o de plàstic. Han de tenir un tap que els aïlli de l’exterior per evitar qualsevol tipus de fuita de producte.

Han de ser degudament etiquetats per poder especificar sempre la matèria activa de què estan compostos, els usos més usuals i les concentracions en què és recomanable d’aplicar-los.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Quant al lloc d’emmagatzematge, ha de ser un lloc amb ventilació, que tingui una humitat relativament baixa, i en el qual les oscil·lacions tèrmiques siguin mínimes i els raigs solars no hi incideixin directament.

Els materials de construcció del magatzem no han de ser combustibles.

Els locals han d’estar allunyats de llocs amb possibilitats d’inundar-se i de possibles cursos d’aigua. Han d’estar separats amb paret d’obra d’habitatges o locals habitats.

Si s’hi emmagatzemen productes classificats com a tòxics (“C”) o inflamables, aquests no s’han de dipositar en plantes elevades d’edificis elevats.

Si s’hi emmagatzemen productes classificats com a molt tòxics (“D”), s’han de situar en àrees obertes i allunyades.

Les cases que subministrin productes plaguicides han de tenir la corresponent llicència del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP); i les empreses encarregades de realitzar els tractaments ha d’estar inscrites en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides del DARP.

La classificació dels productes plaguicides és la següent:

a Pel seu grau de toxicitat humana

b Per altres efectes

c Formes de presentació del producte

Cal tenir en compte que, depenent de la matèria activa, aquesta tindrà una proporció o una altra dins la barreja presentada en el producte comercial.

NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI DELS PRODUCTES PLAGUICIDES

a) Legislació de la Unió Europea

Directiva 79/117, que limita l’ús dels plaguicides clorats. Complementada per les directives següents: 83/131, 85/298, 86/214, 86/355, 87/181, 87/477, 89/365, 90/533 i 91/188.

Directiva del Consell 76/895, modificada i ampliada amb posterioritat per la 80/428, 85/528, 88/298, 89/186, que fixa la quantitat màxima de productes fitosanitaris autoritzats, el límit màxim autoritzat (LMA).

Directiva 76/464, sobre la perillositat d’abocar productes en el medi aquàtic.

Directiva 8/68 ampliada posteriorment amb la 86/280, que ens parla de la possible contaminació de les aigües subterrànies amb els fitosanitaris.

Directiva 80/778, de la protecció de les aigües destinades a l’ús humà.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Directiva 86/280, que fixa la qualitat dels residus per a determinades substàncies perilloses que figuren a la llista de la Directiva 74/464, ampliada posteriorment amb la 88/437.

Directiva 91/414, referent a la comercialització dels productes fitosanitaris.

b) Legislació de l’Estat Espanyol

Decret del Ministeri d’Agricultura, del 19 de setembre de 1942 (BOE del 23 d’octubre de 1942), sobre la fabricació i comerç de plaguicides.

Ordre del Ministeri d’Agricultura del 31 de gener de 1973 (BOE del 19 de març de 1973), sobre la classificació de productes fitosanitaris i la seva perillositat per a la fauna silvestre.

Ordre del Ministeri d’Agricultura (BOE del 17 d’octubre de 1973), sobre l’aplicació d’herbicides hormonals.

Ordre del Ministeri d’Agricultura, del 4 de desembre de 1975 (BOE del 24 de desembre de 1975), que restringeix l’ús de productes d’elevada persistència.

Ordre del Ministeri d’Agricultura, del 19 de desembre de 1975 (BOE del 19 de desembre de 1975), que regula l’ús de productes fitosanitaris que afecten la fauna silvestre.

Ordre de la Presidència del Govern, del 29 de setembre de 1976 (BOE de l’11 d’octubre de 1976), per la qual es regula la fabricació, el comerç i l’ús dels productes fitosanitaris.

Ordre del Ministeri d’Agricultura, del 26 de maig de 1979 (BOE del 8 de juny de 1979), sobre la Utilització de productes fitosanitaris.

Reial decret de 30 de novembre (BOE del 24 de gener de 1984), pel qual s’aprova la Reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides.

Reial decret del 28 d’octubre de 1984 (BOE del 7 de novembre de 1984), pel qual s’aprova la Reglamentació sobre la fabricació de substàncies noves i la classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses.

Reial decret del 4 de desembre de 1985 (BOE del 31 de desembre de 1985), sobre l’aplicació de la Reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides.

Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, del 29 de febrer de 1986 (BOE del l’1 de març de 1986), d’aplicació de les directives europees de perillositat de productes.

Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, del 7 d’octubre de 1989 (BOE del 13 d’octubre de 1989), per la qual es prohibeixen alguns productes que contenen segons quines matèries actives.

Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, de l’1 de febrer de 1991 (BOE del 12 de febrer de 1991), sobre la comercialització i utilització de certs productes fitosanitaris.

Reial decret del 9 de febrer de 1991 (BOE del 15 de febrer de 1991), per qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, comercialització i utilització dels productes fitosanitaris.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



c) Legislació de la Generalitat de Catalunya

Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, del 25 d’abril de 1985 (DOGC núm. 550), per la qual es regula la utilització de les substàncies tòxiques per a les abelles.

Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia i pesca, del 3 de novembre de 1989 (DOGC núm. 1225), per la qual es prorroga el termini perquè les persones o empreses actualment inscrites en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides actualitzin la seva inscripció, segons el que disposa l’Ordre del 30 de setembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DOGC núm. 1050).

Decret del 22 de gener de 1991 (DOGC núm. 1411), sobre prevenció i lluita de les plagues forestals.

ARTICLE 1.2.6. MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE REG

Article 1.2.6.1. Boca de reg

Element de reg, d’acer, ferro o bronze, connectat a la xarxa de distribució d’aigua que permet l’acoblament d’una mànega i que porta incorporada una clau de pas.

Pot estar normalitzat pel municipi o l’entitat contractant.

Quan el material o equip té el certificat d’origen industrial que acredita el compliment de les condicions, normes i disposicions establertes, la recepció s’ha d’efectuar comprovant únicament les seves característiques aparents.

Les característiques dels elements subministrats han de ser les mateixes que les dels elements ja existents en les xarxes que cal substituir.

Sempre s’ha d’emmagatzemar i transportar seguint les indicacions del fabricant i amb l’embalatge original.

Article 1.2.6.2. Hidrant

Element de reg de material plàstic, bronze o alumini connectat a la xarxa d’aigua al qual s’acobla una mànega o un aspersor. No necessita clau de pas prèvia i està format per la vàlvula (normalment fixada al terra) i la clau de connexió (a la qual normalment s’acobla una mànega o un aspersor).

El sistema de d’obertura de la vàlvula es realitza mitjançant la inserció vertical de la clau de connexió i amb diferents tipus d’aspres o fixacions.

Pot estar normalitzat pel municipi o entitat contractant.



VISAT E0900065 Data 26/01/2009





Article 1.2.6.3. Aspersor

Emissor d’aigua rotatiu, de plàstic d’alta resistència i no corrosible o bé de metall per tal d’assegurar-ne el funcionament correcte en un període de temps suficient. Segons les indicacions del fabricant, ha de tenir un rendiment superior al 75%. El moviment pot ser per transmissió mecànica, turbina hidràulica, fre hidràulica, etc. Pot ser de gir total (360º) o bé sectorial (gir limitat de 15º a 345º), de velocitat fixa o regulable i d’una velocitat o més.




Article 1.2.6.4. Difusor

Dispositiu que produeix un alentiment sobtat de l’aigua per obtenir un augment brusc de la pressió. Pot ser fabricat amb plàstic d’alta resistència i no corrosible o bé de metall per garantir-ne un funcionament correcte durant un període de temps suficient. Segons les indicacions del fabricant, sempre ha de tenir un rendiment superior al 75%. La dispersió de l’aigua es produeix formant un arc fix o variable. Hi ha models aeris d’emergents.





VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.2.6.5. Degotador

Emissor d’aigua de baix cabal, fabricat amb plàstics o materials flexibles no degradables a llarg termini.

Segons la corba de distribució d’aigua, es classifica en:

Regular: El cabal emes s’incrementa en augmentar la pressió de l’aigua. És admissible una variació de cabal de ± 2,5%.

Autoregulat o autocompensat: El cabal és constant, independentment de la pressió (dins d’un interval ampli determinat). És admissible una variació de ± 5%.

Segons la seva col·locació en la canonada pot ser:

Tubs integrals: L’emissor es troba a l’interior del tub.

Inserit: L’emissor està connectat al tub.

Seguint les especificacions del producte, es pot instal·lar a la superfície o enterrat.


Article 1.2.6.6. Inundador

Distribuïdor d’aigua de bronze, polietilè, PVC, etc., amb sortida d’aigua a través d’orificis o escletxes i de baix o mitja cabal.


Article 1.2.6.7. Reg per exudació

Distribuïdor d’aigua de baix cabal que pot estar fabricat amb PVC, PE, tèxtil i resines. La dispersió de l’aigua la realitza de forma uniforme a traves d’orificis o porus distribuïts al llarg d’una canonada o una cinta. Treballen a baixa pressió.


Article 1.2.6.8. Electrovàlvula

Element que permet obrir o tancar el pas d’aigua. Funciona per accionament hidràulic i comandament elèctric. Està format per cos i tapa de plàstic o metall, membrana elàstica i solenoide. El solenoide


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



converteix un senyal elèctric de corrent altern (normalment 24 V) o bé de corrent continu (normalment 12 V) en una acció hidràulica. En cap cas el voltatge no ha de ser superior als 24 V.

És aconsellable que permeti l’obertura manual per poder posar en funcionament la instal·lació en cas d’avaria en la font d’alimentació.

L’elecció es fa en funció del cabal circulant, la pèrdua de pressió tolerable i les recomanacions del fabricant.




Article 1.2.6.9. Vàlvula hidràulica

Element que permet obrir o tancar el pas d’aigua. Funciona per accionament i comandament hidràulics. Està format per cos i tapadora de plàstic o metall i membrana elàstica.

És aconsellable que permeti l’obertura manual per poder posar en funcionament la instal·lació en cas d’avaria.

L’elecció es fa en funció del cabal circulant, la pèrdua de pressió tolerable i les recomanacions del fabricant.




Article 1.2.6.10. Filtre

Dispositiu constituït per material porós a traves del qual circula l’aigua i que reté les partícules sòlides que aquesta duu en suspensió. Pot ser de diferents tipus: de sorra, d’anelles o de malla.



VISAT E0900065 Data 26/01/2009




Article 1.2.6.11. Regulador de pressió

Accessori hidràulic que manté una pressió fixa preestablerta a la sortida i en limita les oscil·lacions.

Quan el material o equip té certificat d’origen industrial que acredita el compliment de les condicions, normes i disposicions establertes, la recepció s’ha d’efectuar comprovant únicament les seves característiques aparents.


Sempre s’ha d’emmagatzemar i transportar seguit les indicacions del fabricant i amb l’embalatge original.

Article 1.2.6.12. Vàlvula de ventosa

Element que inserit, en punts concrets d’una instal·lació, permet la sortida i/o entrada d’aire de la xarxa hidràulica per optimitzar el rendiment.




Article 1.2.6.13. Programador de reg

Element per al control automàtic de les instal·lacions de reg. Pot actuar sobre un punt o més dels següents: obertura i tancament de les vàlvules per temps o cabal; censors; grups d’impulsió; sistemes de filtració; informació de l’estat del reg. Generalment és elèctric o electrònic, però també n’existeixen d’hidràulics. En el cas dels elèctrics , la tensió de treball mai no ha de superar els 24 V.

Quan el material o equip té el certificat d’origen industrial que acredita el compliment de les condicions, només i disposicions establertes, la recepció s’ha d’efectuar comprovant únicament les seves característiques aparents.

Les característiques dels elements subministrades ha de ser les mateixes que les dels elements ja existents en les xarxes que cal substituir.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009




Article 1.2.6.14. Canonades i peces de PVC rígid

Canonada de policlorur de vinil rígid, acabada en copa en un dels extrems. Ha de ser de secció circular i gruix uniforme. Ni les canonades ni les altres peces poden tenir rebaves, i la superfície exterior i interior ha de ser llisa, sense ratllades, taques o picadures.

Les característiques dels elements subministrats ha de ser les mateixes que les dels elements ja existents en les xarxes que cal substituir.

Tots els elements fabricats amb PVC s’han d’emmagatzemar proteits de les radiacions solars.

Article 1.2.6.15. Canonades i peces de polietilè

Canonada de polietilè flexible, o de baixa, mitja o alta densitat. Tant les canonades com les altres peces han de tenir la superfície exterior llisa, sense ratllades o picadures.


Normativa de compliment obligatori dels materials per a instal·lacions de reg

UNE 53112: Plásticos. Tubos y accesorios de poli (cloruro de vinilo) no plastificado para condución de agua a presión, 1988.

UNE 53131: Plásticos. Tubos de polietileno para conducciones de agua a presión. Características y mètodos de ensayo, 1990.

UNE 53177-1: Plásticos. Accesorios inyectados de poli (cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones a presión. Unión por adhesivo o rosca. Cotas de montaje, 1989.

UNE 53177-2: Pláticos. Accesorios inyectados de poli (cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones a presión. Unión por junta elástica. Cotas de montaje, 1989.

UNE 53188-1: Plásticos. Materiales termoplásticos a base de polietileno y copolímeros de etileno. Parte 1:Designación, 1991.

UNE 53367: Plásticos. Tubos de polietileno de baja densidad (LDPE) para ramales de microirrigación. Características y métodos de ensayo, 1990.

UNE 53375: Plásticos. Determinación del contenido en negro de carbono de poliolefinas y sus transformados, 1983.

ISO 161-1: Tubs amb materials termoplàstics per al transport de fluids. Diàmetres exteriors nominals i pressions nominals. Part 1: Sèries mètriques, 1996.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 1.2.7. ELEMENTS DE MOBILIARI

Conjunt d’elements existents en els espais verds i en els espais naturals, la modificació, trasllat o eliminació dels quals no genera una alteració substancial de l’espai. Els elements de mobiliari considerats són els següents:

Jocs infantils

Bancs

Papereres i contenidors

Seients i taules

Altres elements a considerar són el mobiliari de servei públic, quioscs (de revistes, begudes, gelats, etc.), elements de protecció vial, tanques, pivots i similars, pèrgoles, elements de senyalització i plafons informatius, suports d’enllumenat, pàrkings de bicicletes i jardineres.

Article 1.2.7.1. Jocs infantils Es obligatori que els elements de joc compleixin amb la Normativa Vigent sobre seguretat. Caldrà que els models hagin estat certificats per una institució autoritzada. D’igualmanera la instal·lació ha de seguir unes directrius de seguretat marcades per Normativa pel que fa a àrees de seguretat, paviment d’absorció d’impactes, etc...

El conjunt no ha de tenir cops ni defectes superficials que alternen substancialment la funcionalitat i/o seguretat de l’element.

Article 1.2.7.2. Bancs

Seient format normalment per un diedre pla i unes potes. No s’hi ha d’apreciar esquerdes, exfoliacions ni desprendiments del recobriment.

Les parts de fusta han de tenir una capa prèvia de preparació i dues capes de pintura sintètica o bé estar envernissades.

També poden estar construïdes amb fusta tractada en autoclau.

Les parts metàl·liques han de tenir un acabat amb una mà de pintura antioxidant i dues d’esmalt o bé estar galvanitzades.

Les parts de plàstic han d’estar fabricades amb plàstics resistents a les radiacions solars.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Les bases de les potes han de preveure un perfecte ancoratge al terra.

El conjunt no ha de tenir cops ni defectes superficials.

Article 1.2.7.3. Papereres

Han de tenir una superfície llisa i uniforme. No s’hi ha d’apreciar esquerdes, exfoliacions ni desprendiments del recobriment.

Les papereres de fusta han de tenir dues capes d’esmalt amb una capa prèvia de preparació, estar vernissades o haver estat tractades amb autoclau.

Les papereres metàl·liques han de tenir un acabat amb una mà de pintura antioxidant i dues d’esmalt, estar galvanitzades o ser d’un material inoxidable.

Els tubs o les peces de suport han de tenir una llargària adequada per tal que, en encastar-los a la base d’ancoratge, la part superior de la paperera quedi a 80 cm de terra.

El conjunt no ha de tenir cops ni defectes superficials.

Article 1.2.7.4. Seients i taules

Han de tenir un color i una textura uniformes, la cara i les arestes rectes i escairades. No s’hi ha d’apreciar esquerdes, buits, impureses d’argila, eflorescències ni cantells escantonats.

La cara superior ha d’estar polida i abrillantada, com també els cantells vistos.

ARTICLE 1.2.8. ELEMENTS COMPLEMENTARIS

Article 1.2.8.1. Tutors i cables

Elements col·locats amb la finalitat d’evitar que la planta es trenqui o caigui. Ha de tenir un gruix suficient per tal que la inèrcia sigui major que la del tronc que cal subjectar.

El tutor o aspre pot ser de fusta sense tractar, de fusta tractada o d’altres materials no conductors per a plantacions en nucli urbà. En plantacions on no hagi instal·lacions , pot ser també metàl·lic amb tractament protector.

Els aspres d’un sol element han de tenir una alçària de 2 m com a màxim, sense comptar la part soterrada. Les alçàries superiors s’han de resoldre amb aspres de tres o més elements.

Els cables han de tenir una resistència suficient per subjectar els arbres, normalment grans. Per determinar-la, cal considerar l’espècie, el seu port, la proporció del pa de terra respecte a l’alçària, el grau d’exposició als vents i el tipus de terreny.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Existeixen sistemes soterrats consistents en un conjunt d’elements i fixacions de diferents materials, sovint metàl·lics, que tenen com a particularitat la subjecció de l’arbre des del pa de terra, de manera que no es veu.

S’han de subministrar embalats de manera que no es deformin i s’han de col·locar en llocs protegits d’impactes, tot evitant el contacte amb terres o altres materials que en puguin alterar les característiques o que els trenquin o escantonin.

Article 1.2.8.2. Escossells

Espais sense pavimentar destinats a la plantació d’un arbre viari. Poden ser prefabricats amb materials diversos (acer, ferro colat, ciment...) o bé construïts col·locant un bordó al paviment.

Les dimensions han de ser proporcionades a l’arbre que contenen.

S’han de subministrar embalats de manera que no es deformin i s’ha de col·locar en llocs protegits d’impactes, tot evitant el contacte amb terres o altres materials que en puguin alterar les característiques o que els trenquin o escantonin.

Article 1.2.8.3. Protecció d’escosell

Elements que tenen com a funció permetre la circulació de persones per sobre l’escossell alhora que permet l’intercanvi d’aire i aigua en tota la superfície de l’escossell.

Existeixen diferents maneres de protegir un escosell:

Reixes de diferents materials i dessenys

Plaques de formigó o fusta.

Elements individuals tipus llamborda.

Material porós aplicat in situ.

L’obertura deixada ha de ser de dimensions proporcionals a la planta que ha de contenir i ha de permetre el lliure creixement en gruix del tronc sense lesionar-lo.

Article 1.2.8.4. Tubs d’aireació

Elements en forma de canonada amb perforacions en tota la seva llargària que permet el lliure intercanvi d’aire entre el seu interior i la terra del voltant.



VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 1.3. MAQUINÀRIA ARTICLE 1.3.1. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER A TRACTAMENTS PLAGUICIDES

En els treballs de controls plaguicides s’han d’usar màquines o equips degudament homologats amb la marca UE.

Serà valorat el fet que els equips específics es posin a disposició del servei, ja que són capaços de poder realitzar un tractament fitosanitari amb tota la garantia de seguretat i qualitat.

Requisits de les màquines:

• Els tractor és un vehicle on tal sols hi pot anar el conductor.

• El ventilador i la presa de força han de portar una protecció normalitzada que impedeixi que entrin en contacte amb les parts mòbils.

• Cal instal·lar un vàlvula antiretorn en la conducció d’aspiració per omplir el dipòsit a partir d’una bassa o similar.

• Cal disposar d’uns 10-15 l d’aigua neta mentre duri el tractament.

• Cal portar encès el rotatiu de senyalització a la part més visible del tractor o vehicle de tractament.

Requisits de les motxilles de tractament:

• Han d’estar en perfecte estat de conservació i manteniment.

• Han d’estar exemptes de qualsevol fuita de preparat.

• No s’han d’omplir fins a dalt de tot per evitar que el producte vessi per l’orifici superior o quan l’aplicador s’inclini lleugerament.

ARTICLE 1.3.2. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER AL MANTENIMENT D’ARBRES I PALMERES

Article 1.3.2.1. Eines de tall

A les següents taules es detallen les eines de tall més apropiades per a la poda d’arbres i per a les operacions de poda i neteja de les palmeres


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



TAULA 1: EINES DE TALL PER A LA PODA D’ARBRES

Operació de poda Eines apropiades

Eines manuals Serra de mà

Serra de perxa

Tisores de podar d’una mà

Tisores de podar de dues mans

Tisores de perxa o telescòpiques

Eines mecàniques Tisores pneumàtiques

Serra mecànica

Serra mecànica de perxa

TAULA 2: EINES DE TALL PER A LA PODA I NETEJA DE LES PALMERES

Operacions de poda i neteja Eines apropiades

Tall de fulles pinnades corbellot

Márcola

Serra Mecànica 1

Tall de fulles palmades Xerrac

Serra mecànica 1

Eliminació inflorescències/infructescències

D’espècies de fulles pinnades

Eliminació d’inflorescències infructescències

D’espècies de fulles palmades

Ganxo de palmer

Márcola

Xerrac

Formació de la valona Corbellot

Serra mecànica 1

Eliminació de fillols Corbellot

Xerrac

Serra mecànica 1

Neteja de l’estípit Corbellot

Serra mecànica 1

1. La serra mecànica no s’ha de fer servir per podar directament pecíols verds deixant tabales curtes, ja que, com que no té un tall net, pot produir esquinçaments perjudicials. Si es poden fulles verdes amb aquesta eina, s’ha d’acabar podant el pecíol amb el corbellot.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Les eines de tall, altres que les serres mecàniques, han d’estar ben esmolades i desinfectades amb formulacions expressament autoritzades per a la desinfecció d’eines de poda, o bé amb productes alternatius, per exemple lleixiu domèstic diluït al 8% o alcohol etílic de 96-97º. Aquesta desinfecció s’ha de fer com més sovint millor; recomanable que com a mínim es faci en passar a un altre arbre o palmera, en acabar la jornada i sobretot quan es trobin podridures o similars.

Article 1.3.2.2. Màquines i equips d’accés i enfilada

En l’enfilada a arbres i palmeres no s’han d’utilitzar en cap cas esperons o elements similars que puguin malmetre l’escorça o la superfície de l’estípit. Cal usar màquines o equips que garanteixin la seguretat del podador i que siguin innocus per els arbres i les palmeres; han d’estar degudament homologats i marcats CE.

Per accedir a l’arbre, sempre és preferible l’ús d’elements externs; en cap cas no s’han d’utilitzar equips d’enfilada subjectats únicament a l’arbre si no hi ha una certesa absoluta de la seva seguretat.

TAULA 3 MÀQUINES I EQUIPS DE SEGURETAT

Seguretat personal Casc de seguretat( si es treballa amb serra mecànica, amb auriculars)

Ulleres de protecció

Pantaló de protecció 180-360º (si es treballa amb serra mecànica)

Botes de seguretat amb puntera d’acer o de protecció (si es treballa amb serra mecànica)

Guants de cuiro

Mascareta antipols (opcional)

Seguretat en altura Maquines d’accés: Plataforma hidràulica

Plataforma autopropulsada

Escala hidràulica

Grua

Cistella elevadora

Arnés de seguretat i eslinga amb ànima d’acer

Equips d’enfilada: Bicicleta

Estreps i cintes exprés d’escalada


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.3.2.3. Màquines complementàries

Són les màquines que complementen els treballs de manteniment d’arbres i palmeres:

L’equip de trituració, els camions per a les màquines d’accés i els de recollida de restes de poda.

ARTICLE 1.3.3. MAQUINÀRIA I EQUIPS PER AL MANTENIMENT DE GESPES I PRATS

Les màquines per al manteniment de les àrees de gespa han de complir la legislació vigent relativa a màquines.

Les màquines i els equips de manteniment de gespes i prats descrits en els apartats següents tenen diverses prestacions, de les quals s’ha de seleccionar la més apropiada d’acord amb el treball previst. Així, es poden incorporar diversos arreus en una sola màquina i realitzar diverses labors en una sola passada. Alguns equips funcionen de manera mecanico-manual i altres a motor. Els equips mecànics han de tenir control manual de les seves funcions i preferentment han de ser autopropulsats.

Els elements mòbils de la màquina que presentin algun perill han d’estar equipats amb resguards o dispositius de protecció, per tal d’eliminar qualsevol risc de contacte que pugui provocar accidents.

El comandament del dispositiu de tall de les màquines de sega ha de preveure dues accions separades i diferents per accionar-lo, i també ha d’estar protegit per evitar accionar-lo de forma involuntària. No s’ha de poder bloquejar en posició de “marxa” i s’ha d’immobilitzar en deixar-lo anar.

Article 1.3.3.1. Corrons allisadors

Els corrons allisadors estan disponibles en diversos pesos perquè s’adeqüin a les particulars condicions climàtiques i del sòl. Els corrons allisadors buits permeten introduir un llast variable en el seu interior, el pes i la distribució del qual han d’estar d’acord amb la formula de Merino.

Article 1.3.3.2. Equips distribuïdors

Els equips distribuïdors tenen la finalitat de disseminar llavors, fertilitzants o aportacions superficials.

Els distribuïdors de sòlids poden actuar mitjançant diferents sistemes: agitador, disc giratori i corretja.

En qualsevol dels sistemes emprats, la precisió i la uniformitat de la distribució depèn en bona part l’habilitat de l’operador. Els distribuïdors d’obertures són més precisos i menys eficients que els disc giratori. Aquests últims presenten problemes d’uniformitat en la distribució amb materials de diferents grandàries i pesos i per això no són recomanables en aquest casos.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Article 1.3.3.3. Tallagespes

Els tallagespes es classifiquen segons:

• El mecanisme de tall.

• El sistema de propulsió.

• La situació del sistema de tall en la màquina.

• El sistema de recollida.

• El tipus de motor.

Els tallagespes han de tenir un motor de combustió de 2 o 4 temps. La potència de la màquina ha de respondre a la superfície que cal segar. Tant els tallagespes helicoïdals com els rotatius de 4 temps s’han d’usar en superfícies amb un pendent que no sobrepassi el 20%. En superfícies amb pendents superiors és aconsellable emprar els tallagespes amb un motor de 2 temps, atès que en aquests motors l’oli lubrificant es barreja amb la benzina, amb la qual cosa s’aconsegueix una lubrificació constant del motor.

Els tallagespes disponibles es classifiquen segons el mecanisme de tall en:

• Tallagespes de ganiveta helicoïdal.

• Tallagespes rotatius amb eix vertical.

• Segadors.

• Desbrossadores

S’han de tenir en compte les consideracions tècniques següents per a l’elecció del tallagespa:

• Dimensions de l’àrea que cal segar.

• Freqüència i altura de sega.

• Nombre i localització d’obstacles (canvis de nivell bruscs, plantacions, estructures, edificis, etc.).

Tallagespes de ganiveta helicoïdal amb eix horitzontal: Els tallagespes helicoïdals permeten un tall molt net, regular i de baixa altura.

Tallagespes rotatius amb eix vertical: Els tallagespes rotatius són més versàtils que els helicoïdals respecte a la longitud que poden segar. Generalment permeten segar més a prop de les parets, fanals, etc. que els altres tipus de tallagespes, a excepció de les desbrossadores manuals.

Segadores: Les segadores agrícoles són necessàries per a les zones extenses de prats, ja que són molt efectives en la recol·lecció de grans quantitats de restes de gespa.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Desbrossadores: Les desbrossadores són màquines agrícoles amb les quals es pot treballar en quasi totes les condicions: vegetació densa, embullada, barrejada amb branques seques. Les desbrossadores manuals amb capçal de fil de niló permeten treballar en àrees amb pendent, a les zones pròximes a altres plantes, en zones anguloses i prop del mobiliari i dels elements d’obra.

Perfiladores: La perfiladora permet perfilar mecànicament de les àrees de gespa i millorar l’acabat de les vores.

Escarificadora d’eix horitzontal i fulles de tall rectes: Les escarificadores d’eix horitzontal i amb fulles de tall rectes realitzen una sega vertical, esquincen la capa de feltre i produeixen un aireig del sòl en superfície. Les escarificadores tenen un dispositiu per regular la penetració de les fulles verticals d’acord amb l’amplada de la capa de feltre.

Article 1.3.3.4. Equips d’aireg en profunditat

Els equips d’aireig en profunditat corresponen a un dels dos tipus següents:

• Airejador de pues buides.

• Subsolador vibratori.

L’airejador de pues buides extreu parts cilíndriques de sòl i feltre, permet la substitució i la millora progressiva del sòl i afavoreix la penetració de l’aire, de l’aigua i dels nutrients a la capa d’arrelament del sòl. Les màquines airejadores, automàtiques poden ser verticals o rotatives segons quin sigui el mecanisme d’extracció de la porció cilíndrica de sòl perforat. Les grandàries de les extraccions varien de 6 a 18 mm de diàmetre i de 75 a 130 mm de fondària.

El subsolador vibratori s’ha d’usar per realitzar un subsolatge del sòl. Mitjançant unes fulles de tall vibradores arrossegades a traves del sòl, produeix un solc o canal d’entre 15 i 20 cm de profunditat. A més, disposa d’uns corrons posteriors a cada fulla de tall que pressionen i tanquen les obertures originades per aquestes.

Article 1.3.3.5. Equips de neteja

Les àrees de gespa es poden escombrar i netejar de forma manual o mecànica. Els raspalls dels equips de neteja mecànics no han de ser abrasius per a les fulles; preferentment han de ser de goma o cautxú.

Els raspalls, a més d’usar-se per a les feines de neteja, es poden emprar per incorporar les aportacions superficials.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009




Normativa de compliment obligatori de la maquinària

NTJ 14B: Manteniment de palmeres, 1998.

NTJ 14C, Part 2: Manteniment de l’arbrat. Poda 1998.

NTJ 14C, Part 3: Manteniment de l’arbrat. Altres operacions, 1999.

NTJ 14G: Manteniment de gespes no esportives i prats, 1997.

Reial decret del 27 de novembre de 1992 (BOE de l’11 de desembre de 1992), pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89/392/CEE relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines.

ARTICLE 1.4. MÀ D’OBRA El personal responsable ha de tenir la categoria professional pròpia de les tasques que realitza (enginyer d’obra, tècnic especialista, mestre, oficial, oficial conductor, auxiliar, peó, etc.). La Direcció Facultativa pot, en qualsevol moment, sol·licitar els justificants que consideri oportuns per acreditar la categoria professional del personal.

Com que fins ara no hi havia reglats en relació a unes tasques concretes (avaluació visual de l’arbrat, poda, etc.), el personal ha de justificar haver assistit a cursos i programes de formació a la mateixa empresa o en altres centres, homologats o no. Aquesta assistència s’ha de justificar documentalment davant la Direcció Facultativa.

La realització de les tasques ha de ser efectuada per personal molt ben preparat. La Direcció Facultativa pot refusar el personal que consideri que no reuneix les condicions mínimes per efectuar correctament de les feines de manteniment assignades.

Tot el personal ha de disposar dels contractes i assegurances preceptius d’acord amb la legislació vigent per a l’exercici de les tasques encomanades. La Direcció Facultativa ha de rebre una relació jurada del personal assignat, i en qualsevol moment pot sol·licitar una relació nominal del personal assignat a les feines de manteniment. Aquesta relació ha d’anar acompanyada de la documentació que acrediti l’alta a la Seguretat Social dels treballadors.

Tot el personal que en l’exercici de la seva feina condueix vehicles i maquinària ha de disposar dels corresponents permisos i llicencies, així com de totes les assegurances de responsabilitat civil. En les tasques que requereixin la possessió de llicències o permisos concrets, com ara l’aplicació de productes plaguicides, tot el personal que les realitzi ha d’estar en possessió del permís, que haurà de presentar a petició de la Direcció Facultativa.

Tot el personal adscrit a la contracta haurà d’anar degudament uniformada segons directrius de la Direcció facultativa i sempre amb roba d’Alta Visibilitat.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 2. NORMATIVES I DISPOSICIONS Serà de compliment obligatori totes aquelles normatives referents a seguretat i salut en el treball existents així com les corresponents actualitzacions. S’haurà de seguir el Pla de Seguretat i Salut elaborat per l’empresa adjudicatària.

Així mateix serà d’obligat compliment seguir l’establert a les disposicions legals sobre plaguicides. Els aplicadors hauran d’estar en possessió de l’acreditació d’haver fet els cursos homologats d’aplicadors de fitosanitaris i caldrà seguir les recomanacions del DARP per tal d’optimitzar els tractaments.

Amb caràcter general s’hauran de seguir obligatòriament les prescripcions de les Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya, sempre sota el criteri del tècnic municipal responsable, que a continuació es relacionen:

NTJ 1 I: Recomanacions de projecte d’infraestructures de reg

NTJ 1 P: Pantalles vegetals. Recomanacions per al seu ús com a barreres acústiques i visuals

NTJ 3 E: Protecció del paisatge. Protecció dels elements vegetals en els treballs de construcció

NTJ 3 S: Protecció del paisatge. Sosteniment artificial i protecció de l’arbrat

NTJ 4 R Part 1: Instal·lacions de sistemes de reg. Regs aeris per aspersió i per difusió

NTJ 6 R: Roll tornejat impregnat

NTJ 7 A: Subministrament de material vegetal. Qualitat general

NTJ 7 C: Subministrament de material vegetal. Coníferes i resinoses

NTJ 7 D: Subministrament de material vegetal. Arbres de fulla caduca

NTJ 7 E: Subministrament de material vegetal. Arbres de fulla perenne

NTJ 7 F: Subministrament de material vegetal. Arbustos

NTJ 7 G: Subministrament de material vegetal. Mates i subarbustos

NTJ 7 H: Subministrament de material vegetal. Plantes herbàcies perennes

NTJ 7 I: Subministrament de material vegetal. Enfiladisses

NTJ 7 J: Subministrament de material vegetal. Plantes entapissants

NTJ 7 N: Subministrament de material vegetal. Gespes i prats

NTJ 7 P: Subministrament de material vegetal. Palmeres.

NTJ 7 R: Subministrament de material vegetal. Rosers

NTJ 7 V: Subministrament de material vegetal. Plantes autòctones per a revegetació

NTJ 7 Z: Subministrament de material vegetal. Transport, recepció i aplegada en viver d’obra.

NTJ 8 B: Implantació del material vegetal. Treballs de plantació

NTJ 8 C: Implantació del material vegetal. Tècniques de plantació d’arbres

NTJ 8 E (Part 1): Implantació del material vegetal. Trasplantació de grans exemplars.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



NTJ 8 H: Implantació del material vegetal. Hidrosembres

NTJ 8 S: Implantació del material vegetal. Sembres i gespes

NTJ 9 S: Sorreres en àrees de jocs infantils

NTJ 11 E: Cobertes ecològiques extensives

NTJ 11 I: Cobertes ecològiques intensives

NTJ 12 S: Restauració del paisatge. Tècniques de recobriment, estabilització i revestiment de talussos

NTJ 13 R: Higiene de les sorreres en àrees de jocs infantils

NTJ 14 A: Especificacions generals de manteniment

NTJ 14 B: Manteniment i conservació dels espais verds. Manteniment de palmeres

NTJ 14 C: Manteniment i conservació de espais verds. Manteniment de l’arbrat. Inspecció i diagnosi. Poda. Altres operacions. Annexes.

NTJ 14 D: Manteniment i conservació de espais verds. Manteniment de plantacions arbustives

NTJ 14 G: Manteniment i conservació dels espais verds. Manteniment de gespes no esportives i prats

NTJ 14 L: Manteniment i conservació de espais verds. Manteniment de l’obra civil

NTJ 14 L: Manteniment i conservació de espais verds. Manteniment dels elements de mobiliari

NTJ 15 A: Gestió de l’arbrat municipal

NTJ 16 P: Seguretat i salut als treballs de poda

NTJ 16 S: Senyalització i balissament

Aixì mateix caldrà tenir en compte tota la regulació legislativa d’obligat compliment que sigui vigent en el moment d’execució.

A més a més, a l’hora de valorar les propostes, es tindrà molt en compte la possessió del màxim de certificacions de qualitat i mediambientals (ISO-9001, ISO-14001, OSHAS, etc.) de les empreses aspirants al contracte.

L’empresa adjudicatària haurà de tenir obligatòriament a les seves instal·lacions un magatzem homologat per productes fitosanitaris.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 3. RESPONSABILITAT TÈCNICA I CONTROL DE L’OBRA

L’Ajuntament dins les seves competències, vigilarà i controlarà en tot moment la forma de presentació dels diferents serveis adjudicats en relació amb les especificacions del present Plec i es retrà compte a l’adjudicatari de les persones que tindran relació directa amb ell.

Les funcions de la direcció facultativa designa per acomplir el servei d’Inspecció, seran les següents:

- Controlar que les tasques s’efectuen oportunament i en la fórmula estipulada.

- Controlar si es compleix tant l’estipulat al present Plec de Condicions Tècniques com a l’oferta de l’adjudicatari i possibles modificacions posteriors en quant el nombre i qualificació del personal jardiner i auxiliar en les diferents zones.

- Determinar si els materials, equips, maquinària i eines de que es disposen per a la realització de les feines satisfan les condicions exigides al rang del lloc on actuen i a la importància de la missió que tinguin encarregada, en funció del que s’estipula en el present plec.

- Fiscalitzar el consum d’aigua per que sigui el mínim compatible amb la realització de regs adequats.

Les decisions de la direcció es reflexaran a fulls per duplicat i seran complides de forma immediata, o en el seu cas, en el termini que es fixi, per l’adjudicatari o persona que en cada moment el representi.

L’empresa intervindrà directament, sense necessitat dels tècnics municipals, en aquelles operacions d’inspecció i reparació que necessitin actuació doncs és la seva obligació la detecció de tots els desperfectes o avaries que s’originin.

L’adjudicatari haurà de comunicar setmanalment i amb el format que exigeixi en cada moment la direcció facultativa, els treballs realitzats a les zones d’actuació i la previsió dels treballs per la següent setmana, especialment els treballs específics que tinguin repercussió com ara la poda d’arbre o els tractaments fitosanitaris.

Els tècnics municipals responsables hauran de tenir coneixement previ dels tractaments fitosanitaris que es facin i el producte a emprar per tal de donar el vist-i-plau sense el qual no s’autoritzaran els tractaments.

L’empresa queda obligada a informar sempre que ho requereixi la direcció dels treballs.

A l’acabament de cada any l’adjudicatari haurà d’entregar un informe exhaustiu amb els següents continguts:

Descripció de les millores i instal·lacions noves realitzades i, si escau, plànols de detall.

Resum de les feines més rellevants com ara la poda, els tractaments fitosanitaris o les plantacions.

Estudi comparatiu entre els objectius inicials i els aconseguits.

Nous objectius revisats en base a l’estudi comparatiu esmentat de cara a l’any següent.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Intervindrà, així mateix, a requeriment dels tècnics municipals i en actuacions que per la seva urgència siguin necessàries fora de l’horari normal i al seu càrrec.

Si l’adjudicatari, per iniciativa pròpia efectua treballs de millora o que excedeixi l’abast puntual que aquest Plec estableix a l’objecte d’estalviar-se reiterades intervencions sobre un element determinat, aquests treballs seran també considerats íntegrament inclosos en l’adjudicació.

Així mateix la Direcció Facultativa pot ordenar l’execució de treballs de millora amb el mateix objecte i sempre que el cost de l’intervenció sigui inferior o igual a l’estalvi previst, els costos es consideraran inclosos al preu d’adjudicació.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 4. ORGANITZACIÓ TÈCNICA DE L’EMPRESA ADJUDICATÀRIA

L’Empresa adjudicatària haurà de disposar, com a mínims del tècnics i personal establerts en el present plec:

a. Personal tècnic. A la plantilla de l’empresa adjudicatària haurà de figurar com a mínim i expressament amb dedicació a aquests treballs el personal tècnic i operatiu que s’indica a continuació, qualsevol canvi que es produeixi en aquest personal pels motius que fossin, durant el període d’adjudicació, deurà posar-se en coneixement de l’Ajuntament de la localitat on es desenvolupin les actuacions:

a.1. Un responsable màxim que serà l’interlocutor oficial amb l’Ajuntament de la localitat on es desenvolupin les actuacions i que estarà en possessió d’un titol universitari d’Enginyeria de grau superior relacionat amb les tasques a desenvolupar i amb experiencia provada no inferior a 5 anys demostrable en un lloc de treball similar. Les empreses hauran d’adjuntar a les seves propostes el currículum i còpia del títol de la persona proposada per a aquest càrrec

Aquest en cap cas podran tenir el caràcter de simples assessors, sinó que permanentment han de trobar-se afectes a l’execució i organització dels treballs així com també haura de conèixer perfectament la part d’aplicació pràctica d’aquest Plec de Condicions Tècniques, reservant-se l’Ajuntament el dret de recusar a tota persona per incompliment d’aquests conceptes

a.2. Assessors especialistes que podran col·laborar de manera puntual en tasques concretes, com el seguiment de plagues, redacció de projectes, resolució de incidències especials, sense ....... de las resta del personal tècnic.

a.3. Encarregat. Es considera necessària la tasca de l’encarregat que serà el responsable de transmetre les directius del tècnic responsable màxim de la contrata i coordinar i supervisar el correcte desenvolupament dels treballs.

b. Personal d’ofici. L’adjudicatari disposarà del personal necessari per la bona execució de l’obra.

b.1 Oficials especialista jardiner. Caldrà que acreditin la seva formació professional i experiència en el sector. Tindrà al seu càrrec un màxim de dos peons especialistes i estarà a les ordres de l’encarregat.

b.2 Oficial de paleta. Amb les mateixes condicions que l’oficial especialista jardiner però en el seu ofici.

b.3. Peons especialistes. Estaran a les ordres de l’oficial en cadascun dels oficis.

El personal de l’Empresa adjudicatària, abans descrit, en cap supòsit podrà considerar-se amb relació laboral, contractual o de naturalesa alguna respecte l’Ajuntament de la localitat on es desenvolupin les actuacions, tenint l’esmentada Empresa informats tal com es degut al seu personal d’aquest extrem, fent constar en els contractes de personal que es realitzin amb posterioritat a l’adjudicació, expressament aquesta circumstància, i l’Ajuntament no absorbirà mai el personal de l’empresa cessant.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 5. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES

S’han de poder examinar els materials o elements que es facin servir a l’execució de millora d’espais i, si escau, ser acceptades per a la direcció facultativa.

Es seguiran els articles corresponents del capítol de CONDICIONS GENERALS DE MANTENIMENT, on es descriuen les condicions de subministrament i qualitats mínimes dels materials que es poden utilitzar a l’execució, a més de descriure les especificacions tècniques de la maquinaria i de la mà d’obra, que seran les instruccions per a l’execució i constitueix la norma i guia que ha de seguir el Contractista.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 6. DIRECCIÓ I INSPECCIÓ DE LES OBRES

ARTICLE 6.1 DIRECCIÓ DE LES OBRES

La direcció, control, vigilància de les obres estarà encomanada als tècnics que designi la Corporació.

El Director interpretarà el Projecte, inspeccionarà les obres, instal·lacions i tot allò que s’hi relacioni. Reconeixerà els materials, elements, maquinària, etc. per autoritzar-ne la utilització o refusar-la si, al seu judici, no reuneixen les condicions necessàries i donarà les ordres oportunes per al millor èxit de la realització.

Podrà, en tot moment, comprovar si el Contractista compleix amb les obligacions imposades per la legislació, disposicions, ordenances i, en general, totes les obligacions de qualsevol mena que es derivin del contracte.

Quan ho cregui convenient, podrà delegar, perquè el representi o substitueixi, el seu ajudant o una altra persona per ell designada, havent el Contractista de reconèixer-lo com a tal i donar-li totes les facilitats i proporcionar-li els mitjans necessaris perquè pugui complir la seva comesa.

ARTICLE 6.2 REPRESENTANT DEL CONTRACTISTA

Un cop adjudicades definitivament les obres, el Contractista designarà una persona que assumeixi la direcció dels treballs que s’executin i actuï com a representant seu davant de l’Administració a tots els efectes que es requereixin durant l’execució de les obres. . Aquesta persona haurà de ser un Enginyer Agrònom o Enginyer de Forests amb una experiència mínima de 5 anys demostrable en un lloc de treball similar. Les empreses hauran d’adjuntar a les seves propostes el currículum i còpia del títol de la persona proposada per a aquest càrrec.

L’administració podrà exigir que el Contractista designi, perquè estigui al front de les obres, un tècnic amb autoritat suficient per a executar les ordres que li siguin donades per la Direcció, relatives al compliment del Contracte.

Les ordres al Contractista es donaran per escrit numerades. Aquell quedarà obligat a firmar la recepció en el duplicat de l’ordre.

També, en cas de creure-ho necessari, el Director de l’obra podrà col·locar un o diversos vigilants a l’obra, depenents directament d’ell havent, el Contractista, d’abonar les despeses de jornals i altres que això ocasioni.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 7. TREBALLS PREPARATORIS PER A L’EXECUCIÓ DE LES OBRES

ARTICLE 7.1 PROGRAMA DE TREBALL

En el termini de 15 dies hàbils a partir de la recepció de les ordres i instruccions per a l’execució de les obres de millora d’espais, l’Adjudicatari presentarà el Programa de Treballs de les obres, ajustant-se a allò que sobre el particular especifiqui la Direcció.

Quan, del Programa de Treballs, es dedueixi la necessitat de modificar qualsevol condició contractual, aquest programa haurà de ser redactat contradictòriament per l’Adjudicatari i la Direcció, acompanyant-se la corresponent proposta de modificació per a la seva tramitació reglamentària.

ARTICLE 7.2 INICI DE LES OBRES I TERMINI D’EXECUCIÓ

Un cop aprovat el Programa de Treballs, es donarà l’ordre d’inici de les obres, a partir de la qual es computarà el termini d’execució establert en el Contracte, que en cap cas serà superior a un any.

ARTICLE 7.5 SUBCONTRACTES

Cap part de l’obra no podrà ser subcontractada sense coneixement previ i vist-i-plau de la Direcció.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 8. DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES

ARTICLE 8.1 REPLANTEIG DE DETALL DE LES OBRES

La Direcció aprovarà els replantejos de detall necessaris per a l’execució de les obres i subministrarà al Contractista tota la informació que es precisi perquè aquells puguin ser realitzats.

El contractista haurà de proveir, a la seva costa, tots els materials i mà d’obra necessaris per efectuar els citats replantejos i determinar els punts de control o de referència que es requereixin.

ARTICLE 8.2 EQUIPS DE MAQUINÀRIA

El Contractista queda obligat a situar a les obres els equips de maquinària que el Director consideri necessari per al seu desenvolupament.

El Director haurà d’aprovar els equips de maquinària o instal·lacions que hagin d’utilitzar-se per a les obres.

La maquinària i altres elements de treball hauran d’estar en perfectes condicions de funcionament i quedaran adscrits a l’obra durant el curs de l’execució de les unitats en què hagin d’utilitzar-se. No podran retirar-se sense consentiment del Director.

ARTICLE 8.3 ASSAJOS

Els assajos s’efectuaran d’acord amb les Normes d’Assaigs aprovades. Qualsevol mena d’assaig que no estigui inclòs en aquestes Normes haurà de realitzar-se d’acord amb les instruccions que dicti el Director.

ARTICLE 8.4 MATERIALS

Per al subministrament de materials s’hauran de seguir les prescripcions detallades als articles de CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS.

Quan la procedència de materials no estigui fixada en el Projecte, els materials requerits per a l’execució del Contracte seran obtinguts pel Contractista de les fonts de subministrament que estimi oportú.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



En cap cas, no podran ser proveïts ni utilitzats en obres, materials la procedència dels quals no hagi estat prèviament aprovada pel Director.

Si durant l’excavació es trobessin materials que poguessin emprar-se en usos més nobles que els previstos, es podran transportar a les provisions que ordeni el Director, amb l’objecte de procedir a la seva utilització posterior, abonant-se, en el seu cas, la provisió intermèdia el transport addicional corresponent, als preus previstos en el Contracte o, en el seu defecte, als que es fixin contradictòriament.

Per utilitzar els materials esmentats en altres obres, serà necessària autorització del Director.

Si el Contractista hagués obtingut, de terrenys pertanyents a l’Administració, materials en quantitat superior a la requerida per al compliment del seu Contracte, l’Administració podrà possessionar-se dels excessos, incloent els subproductes, sense abonament de cap classe.

En relació al material vegetal i donat el fet que es tracta d’elements vius la Direcció de l’obra, o el seu representant, haurà de donar el vist-i-plau per escrit abans de realitzar cap tipus de plantació.

No es permetrà l’emmagatzematge “in situ” llevat que s’habilités un lloc adient, que haurà de tenir la conformitat del Director.

Es considera d’obligat compliment el prescrit per les Normes Tecnològiques de jardineria i paísatgisme del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles publicades fins al moment de la plantació.

El material vegetal serà revisat, i per tant no es comptabilitzarà com que hagi entrat a l’obra. Els motiu de rebuig poden ser:

• No coincideix l’espècie o la varietat amb l’especificat per la direcció de l’obra

• La presentació no es la demanada (arrel nua, contenidor, tamany.....)

• L’estat sanitari es deficient

• Presenta deformacions que redueixen el seu valor ornamental

• Presenta deformacions que poden dificultar el seu establiment

• Qualsevol altra causa que el Director consideri i així ho manifesti.

ARTICLE 8.5 PROVISIONS

Quedarà absolutament prohibit, llevat cas d’autorització escrita del Director, efectuar provisions de materials, qualsevol que sigui llur naturalesa, en aquelles zones que defineixi el Director. Es tindrà especialment cura de no obstruir els desguassos i de no interferir el trànsit.

Els materials s’emmagatzemaran en forma tal que s’asseguri la preservació de llur qualitat per a utilització en l’obra, requisit que caldrà comprovar en el moment de la seva utilització.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Les superfícies emprades com a zones de provisions hauran de condicionar-se, un cop acabada la utilització dels materials acumulats en elles, de forma que puguin recuperar llur aspecte originari. Totes les despeses requerides per això seran per compte del contractista.

ARTICLE 8.6 TREBALLS NOCTURNS

Els treballs nocturns hauran de ser prèviament autoritzats pel Director i realitzats només en les unitats d’obres que ell indiqui. El Contractista haurà d’instal·lar els equips d’il·luminació del tipus i intensitat que el Director ordeni i mantenir-los en perfecte estat mentre durin els treballs nocturns.

ARTICLE 8.7 TREBALLS NO AUTORITZATS I TREBALLS DEFECTUOSOS

Els treballs executats pel Contractista modificant el prescrit als documents contractuals del Projecte sense la deguda autorització hauran de ser enderrocats a la seva costa, si el Director ho exigeix, i en cap cas no seran abonables.

El Contractista serà, a més, responsable dels danys i perjudicis que es puguin derivar per a l’Administració per aquesta causa.

Igual responsabilitat comportarà al Contractista l’execució de treballs que el Director estimi com a defectuosos.

ARTICLE 8.8 SENYALITZACIÓ DE LES OBRES

El Contractista quedarà obligat a senyalitzar les obres objecte de Contracte d’acord amb les instruccions i models que rebi del Director, no obstant això el contractista prendrà les mesures necessàries per tal d’evitar accidents durant les obres i es senyalitzaran, tant de dia com de nit.

Es obligatori, abans de l’inici de les obres, instal·lar cartells anunciadors d’aquestes segons model a facilitar per l’Ajuntament de la localitat on es desenvolupin les actuacions.

Tota la senyalització i cartells, així com llur conservació i manteniment serà a càrrec del contractista.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 8.9 PERSONAL

El Contractista estarà obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que la direcció cregui necessari.

El Director podrà prohibir la permanència en l’obra del personal del Contractista, per motiu de faltes d’obediència i respecte, o per causa d’actes que comprometin o destorbin la marxa dels treballs.

El Contractista estarà obligat al compliment de l’establert en la Llei sobre el Contracte de Treball, Reglamentacions de Treball, Disposicions reguladores dels Subsidis i Assegurances Socials vigents o que en el successiu es dictin.

El Contractista quedarà obligat a contractar per al seu personal, l’assegurança contra risc d’incapacitat permanent i mort.

ARTICLE 8.10 DE LA BONA EXECUCIÓ I NETEJA

El Contractista tindrà cura de la bona execució, aspecte i neteja de l’obra, realitzant els treballs amb mirament i pulcritud, d’acord amb el Projecte i les instruccions del Director de l’Obra.

Si qualsevol advertiment per escrit en aquest sentit no fos atès amb promptitud, el Director de l’Obra podrà ordenar que es procedeixi a allò carregant al Contractista les despeses que ocasioni.

ARTICLE 8.11 DESPESES PER COMPTE DEL CONTRACTISTA

Seran per compte del Contractista totes les despeses derivades del contracte, pes i amidaments de materials o obres executades, permisos, arbitris i impostos de qualsevol mena, anàlisis, vigilància de les obres instal·lacions necessàries, terres de préstec, transport de deixalles o elements sobrants, tanques, multes, sancions i, en general totes les despeses derivades de les obres que executi.

ARTICLE 8.12 OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA

Ha de donar al Director de l’obra tota classe de facilitats, així com als seus subalterns o representants, per a la inspecció de materials, treballs en execució, obres realitzades, medicions, replantejos, i totes aquelles comprovacions que cregui necessari fer, permetent i facilitant l’accés a totes les parts de l’obra, així com a les fàbriques, taller, etc. on es construeixi, elaborin i assagin elements o materials amb ella relacionats, per tal de comprovar el compliment de les condicions establertes en el Projecte i ordres donades.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Haurà de signar amb “l’assabentat” i tornar al Director de l’obra l’original o el duplicat de totes les ordres que per escrit li comuniqui.

El Contractista haurà de disposar en lloc adequat de l’obra una caseta degudament condicionada, on el Director de l’obra pugui examinar còmodament els plànols i altres documents del Projecte.

ARTICLE 8.13 PRÒRROGUES DE TERMINI

Si per causa de força major no pogués el Contractista començar o acabar les obres en els terminis fitxats o hagués de suspendre-les se li atorgarà una pròrroga proporcionada per al compliment de la contracta.

Es consideraran causes de força major les que, a judici de l’Administració, mereixin la consideració de tal.

Quan les tals circumstàncies es produeixin el Contractista haurà de comunicar-ho per escrit al Director de l’obra.

ARTICLE 8.14 MODIFICACIONS DELS TREBALLS

Serà potestatiu del Director de l’obra disposar que, amb els mateixos preus unitaris s’efectuïn les variacions de les obres de millora d’espais que estimi oportunes encara que augmenti o disminueixi el volum d’obra a realitzar.

El Contractista no podrà introduir cap variació en l’obra sense autorització prèvia si no que haurà de sol·licitar per escrit al Director el qual contestarà per escrit si s’aprova o no.

ARTICLE 8.15 OBRES COMPLEMENTÀRIES

Les obres complementàries s’executaran d’acord amb la informació i indicacions facilitades al contractista per la Direcció Facultativa.

Aquestes obres quedaran subjectes a les mateixes condicions generals que les altres del Projecte.

S’entenen per obres complementàries totes aquelles que, per llur naturalesa, no es poden preveure o detallar-se prou, tant sols a mesura que avancin els treballs.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 8.16 OBRES DE CONDICIÓ ESPECIAL

Sempre que, a judici del Director de l’obra, hi haguessin parts de l’obra que, per llur índole particular, requerissin especial cura, podran designar-se tres o més especialistes acreditats per a que el Contractista trií el que hagués d’executar-la, sempre que el preu que comptin els esmentats especialistes estigui dintre de la Base de Preus de Referència.

Aquest mateix dret es reserva el Director per a certs materials la fabricació dels quals requereix condicions especials.

Si el contractista executés alguna part de les obres de forma defectuosa, o malament, per error o contràriament a les bones normes de la construcció, ordres rebudes o que no s’ajusti al Projecte, la demolirà i tornarà a fer, tantes vegades com sigui necessari, anant les despeses que això ocasioni al seu compte.

ARTICLE 8.17 RECEPCIÓ PROVISIONAL DE LES OBRES I TERMINI DE GARANTIA

Al venciment del termini d’execució, el propi Contractista farà lliurament provisional de les obres, que seran rebudes en la seva presencia pel Director de l’obra.

Desprès de practicat minuciós reconeixement i si estiguessin conformes amb totes i cadascuna de les condicions a que havien de subjectar-se, s’aixecarà acta, firmada pel Director i el Contractista, lliurant-se a aquest un dels exemplars d’aquella.

A partir d’aquesta data, començarà a córrer el termini de garantia, que durarà un any, durant el qual serà de compte i risc del Contractista la conservació i entreteniment de les obres per ell realitzades.

ARTICLE 8.18 RECEPCIÓ DEFINITIVA

Al venciment del termini de garantia, el Contractista farà el lliurament definitiu. En el cas que les obres no estiguin ben conservades o s’apreciés qualsevol defecte, es retardarà la recepció definitiva fins que quedin les obres en un tot conformes a les condicions del contracte, dintre del termini que se li assenyali.

Si del nou reconeixement resultés que el Contractista tampoc no hagués complert es declararà rescindida la contracta amb pèrdua de la fiança, de no ser que es cregui convenient concedir-li un nou termini que serà improrrogable.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 8.19 CAUSES I FORMA DE RESCISSIÓ

Seran causa de rescissió del contracte:

• defunció o fallida del contractista

• incompliment de les obligacions corresponents per alguna de les parts.

• no executar les obres en el termini estipulat.

• per conveniència d’ambdues parts

• quan resultés impossible el compliment de les obligacions a alguna de les parts.

Tant a les causes de rescissió com a llur forma, s’estarà d’acord, en el que sigui de la seva aplicació , amb la legislació vigent, segons la naturalesa d’ambdós contractants, a més de l’aquí establert.

En tots els casos de rescissió s’abonarà al Contractista, hereus o successors legals, el preu de l’obra realment executada, així com també el dels materials proveïts en obra si tinguessin utilitat real, o els que ho estiguessin en lloc diferent si tenen la citada utilitat i els transporten a peu d’obra en el termini que s’assenyali prudencialment.

En el cas que per alguna de les dues parts s’hagués incorregut en dol, negligència o morositat, o de qualsevol manera contravinguessin llurs obligacions, quedaran subjectes a indemnitzar els perjudicis que causin i a rescabalar els danys originats.

ARTICLE 8.20 SUBMISSIÓ ALS TRIBUNALS

El Contractista renuncia als seus furs i privilegis i se sotmet als Tribunals de la localitat on es desenvolupin les actuacions per totes les qüestions que poguessin originar-se sobre el compliment de la present Contracta.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 9. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA

ARTICLE 16.1 DANYS I PERJUDICIS

El Contractista serà responsable durant l’execució de les obres, de tots els danys i perjudicis, directes o indirectes, que es puguin ocasionar a qualsevol persona, propietat o servei, públic o privat com a conseqüència dels actes, omissions o negligències del personal al seu càrrec o d’una deficient organització de les obres.

Els serveis públics o privats que resultin danyats hauran de ser separats, a la seva costa d’acord amb la legislació vigent sobre el particular.

Les persones que resultin perjudicades hauran de ser compensades, a la seva costa, adequadament.

Les propietats públiques o privades que resultin danyades hauran de ser reparades, a la seva costa, restablint llurs condicions primitives o compensant adequadament els danys i perjudicis causats.

ARTICLE 9.2 OBJECTES TROBATS

El Contractista serà responsable de tots els objectes que es trobin o descobreixin durant l’execució de les obres, de les troballes, n’haurà de donar compte immediatament al Director i posar-les sota custòdia.

ARTICLE 9.3 PERMISOS I LLICÈNCIES

El Contractista haurà d’obtenir, a la seva costa, tots els permisos o llicències necessaris per a l’execució de les obres, amb excepció dels corresponents a les expropiacions, servituds i serveis definits en el Contracte.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 10. AMIDAMENTS I ABONAMENT

ARTICLE 10.1 OBRES QUE S’ABONARAN AL CONTRACTISTA

S’abonaran les obres que realment executi amb subjecció a aquest Projecte, base de la contracta, i a les modificacions degudament autoritzades que s’introdueixin en virtut d’ordres comunicades per escrit ja siguin en més o en menys que les calculades en el pressupost.

ARTICLE 10.2 PREUS QUE S’ABONARAN LES OBRES

Tant a les valoracions parcials com a la liquidació final, s’abonaran les obres fetes pel Contractista, als preus fixats per la Direcció Facultativa segons la Base de Preus de Referència d’execució material que figuren en el pressupost i als fixats contradictòriament en el seu cas.

Al resultat de la variació feta d’aquesta manera, se li augmentarà el tant per cent adoptat per a formar el pressupost de contracta i de la xifra que s’obtingui es descomptarà el que proporcionalment correspongui a la baixa feta a l’adjudicació.

ARTICLE 10.3 AUGMENTS DE DIMENSIONS I MILLORES VOLUNTÀRIES

Quan el Contractista, amb autorització del Director de l’obra, utilitzés materials de més acurada preparació o de major tamany que el marcat en el Projecte, o substituís una classe de fàbrica per un altra que tingui assignat major preu, o executés amb majors dimensions qualsevol part de l’obra o, en general, hi introduís qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa, no tindrà dret, tanmateix, a rebre un abonament superior al que correspondria si hagués construït l’obra amb estricta subjecció al projecte i contractat.

ARTICLE 10.4 ORDRE DE L’AMIDAMENT

S’efectuaran els amidaments de les diferents classes d’obra, desprès d’estar completament executades conforme al Projecte, llevat de les que hagin de quedar ocultes o comportin la desaparició d’elements necessaris per poder efectuar-les, casos en que es procedirà a l’amidament en el moment oportú, perquè les dades que es serveixin en el seu dia per obtenir un fidel reflex de l’obra executada.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Així mateix, s’exceptuen de l’ordre general d’amidament les unitats que hagin d’abonar-se a pes, procedint-se, en aquest cas, amb anterioritat a la seva col·locació a la conformitat del Director o persona per ell delegada.

En casos excepcionals que s’han dit i, en general, sempre que per arribar a coneixement exacte del nombre d’unitats d’alguna mena d’obra executada siguin precises dades prèvies, la no existència d’aquestes, preses o conformades pel Director, es considerarà com a prova de conformitat per part del Contractista als resultats que el dit Director obtingui pels mitjans que estiguin al seu abast a l’hora de fer l’amidament.

Les unitats que hagin de quedar ocultes o enterrades hauran de ser mesurades abans de llur ocultació. Si l’amidament no s’efectuà en el moment oportú, seran de compte del Contractista les operacions necessàries per a dur-la a terme.

ARTICLE 10.5 UNITATS D’OBRA

La definició de les diferents unitats serà, en tot cas, l’adoptada en formular el pressupost, i deduïda, per tant dels fulls d’amidament d’aquest i, en cas de dubte, es conceptuarà com a tal unitat la quantitat d’obra realment executada d’acord amb el Projecte i equivalent a ella.

Sigui quina sigui la unitat emprada per a la valoració de l’obra s’entendrà que hi són compreses totes i cadascuna de les operacions materials, mà d’obra, mitjans auxiliars i elements de qualsevol ordre que es precisin per a la seva realització. S’entendrà sempre que es tracta d’unitats en perfecte estat d’aparença, acabat, funcionament, estabilitat i qualitat.

ARTICLE 10.6 VALORACIÓ D’OBRES INCOMPLETES

Quan fos precís valorar obres incompletes, s’aplicaran els preus del pressupost, sense que pugui pretendre el Contractista fraccionar les unitats d’obra en forma distinta al previst pel citat document.

Quan el pressupost estigui mancat, per qualsevol causa, de quadres de descomposició de preus unitaris, s’entendrà que totes les unitats són “sense descomposició” i no trobant-se total i absolutament acabades, no podrà percebre’s cap import per les parts parcialment executades podent optar el Contractista per acabar-les a satisfacció del Director Tècnic o per renunciar a l’import del parcialment executat.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 10.7 VALORACIÓ D’OBRES DEFECTUOSES ACCEPTABLES

Si per excepció s’hagués executat alguna obra que no es trobi arreglada exactament a les condicions de la contracta, però que, tanmateix, sigui admissible a judici del Director, aquest proposarà al Contractista la rebaixa en el preu que sembli justa.

El Contractista podrà optar entre acceptar la rebaixa proposada o demolir l’obra a la seva costa i refer-la d’acord amb les expressades condicions.

ARTICLE 10.8 ABONAMENT DELS MATERIALS PROVISIONATS

Els materials provisionats a peu d’obra no es tindran en compte a efectes de les certificacions periòdiques que expedeixi el Director de l’obra, llevat de casos excepcionals, justificats a judici d’aquest.

En aquests casos, i sempre que aquells materials provisionats i reconeguts com a útils no corrin el perill de desaparèixer o deteriorar-se, s’inclouran en les certificacions i s’abonaran per les tres quartes parts de llur valor, tenint en compte aquest abonament per tal de deduir-lo de l’import total de les obres construïdes amb els citats materials.

En cas de rescissió, sempre que reuneixin les condicions abans dites, s’abonaran per la totalitat del seu valor.

ARTICLE 10.9 PREUS CONTRADICTORIS

Si s’esdevingués algun cas en què fos necessari fixar un nou preu, es procedirà a estudiar-lo i convenir-lo contradictòriament pel següent sistema:

El Contractista, partint dels quadres de preus del pressupost de l’obra, formularà per escrit, sota la seva firma, el preu que, al seu judici, hagi d’aplicar-se a la nova unitat.

El Director de l’obra o persona per ell designada estudiarà el que, en el seu criteri, hagi de fixar-se.

Si ambdós preus coincideixen, la Direcció formularà l’acta d’avinença, igual que si qualsevol petita diferència o error fossin solventats per simple exposició i convicció d’una de les parts, quedant així formalitzat el preu contradictori.

Si no és possible conciliar per simple discussió els resultats, el Director proposarà a l’Administració que adopti la resolució que estimi convenient als seus interessos.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 10.10 RELACIONS VALORADES

Per part del Director de l’obra es formaran mensualment les relacions valorades dels treballs executats, comptats preferentment a l’origen. Descomptant de cada relació el total de les anteriors, el resultat serà el volum de l’obra darrerament executada.

El Contractista podrà presentar la presa de dades disposant d’un termini de sis dies naturals per formular les reclamacions oportunes, transcorreguts els quals sense cap objecció se li reputará conforme amb aquells iniciant-se aquest termini en el mateix dia de la presa de dades.

Aquestes relacions valorades només tindran caràcter provisional i els pagaments que en demanin, el d’avenços a bon compte, és a dir, que quedin pendents de la liquidació per a la seva rectificació o confirmació.

La diferència per excés que resultés de les medicions per obra executada, en relació amb les xifres consignades en el Projecte, només produiran efectes d’abonament al Constructor quan provinguin d’ordres escrites del Director, dictades precisament abans de l’execució de l’excés d’obra.

ARTICLE 10.11 PARTIDES ALÇADES

S’abonaran íntegrament al Contractista les partides alçades que es consignin en el pressupost.

Les partides alçades a justificar s’abonaran consignant les unitats d’obra que comprenguin els preus del Contracte o els preus contradictoris aprovats si són noves unitats.

ARTICLE 10.12 PAGAMENT DE LES OBRES

El pagament de les obres es verificarà mitjançant certificació aprovada pel Director.

Només en virtut de resolució ferma de Tribunal competent, podrà realitzar-se el pagament a una altra persona diferent de l’Adjudicatari o la seva raó social, llevat dels casos d’apoderament degudament convalidat.

ARTICLE 10.13 BAIXA DE LICITACIÓ

La baixa amb que ofereixi executar l’obra el licitador rematant es traduirà en tant per cent del pressupost en què quedaran rebaixats automàticament tots els preus unitaris de l’obra.

Aquesta baixa, en forma de tant per cent, serà aplicada al resultat d’afegir a l’import d’execució material, els tants per cent en concepte de benefici, administració i despeses generals.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 10.14 REVISIÓ DE PREUS

Regirà el previst en el Plec de Condicions Econòmico-Administratives.

ARTICLE 10.15 AMIDAMENT GENERAL

Rebudes provisionalment les obres, es procedirà de seguida al seu amidament general i definitiu, amb precisa assistència del Contractista o representant designat per ell.

Serviran de base a l’amidament les dades de replanteig general comprovat, les dels replantejos parcials que hagués exigit el curs dels treballs, les dels fonaments i altres parts ocultes de les obres preses durant la construcció i anotades en les llibretes, que duran la firma de l’Enginyer Municipal i del Contractista; l’amidament que es faci de la part descoberta de les obres de fàbrica, elements i accessoris i, en general, els que convinguin al procediment consignat en les condicions facultatives o en les particulars de la Contracta, per deduir el nombre d’unitats d’obra de cada classe, executades.

ARTICLE 10.16 VALORACIÓ GENERAL I LIQUIDACIÓ

La valoració de l’executat pel Contractista es farà aplicant el resultat de l’amidament general i de les cubicacions als preus assenyalats per cada unitat d’obra en el pressupost.

Les dades per a la liquidació es passaran al Contractista per un termini de trenta dies perquè pugui examinar-los i tornar-los amb la seva conformitat o amb les observacions que cregui oportunes.

Si, acabat el termini de trenta dies o la pròrroga, si l’hagués sol·licitada i se li hagués concedit, no hagués exposat el Contractista cap observació, es tindrà per conforme amb les referides dades i si ell hagués fet algunes observacions s’acompanyarà, a més, de l’informe del Director.

ARTICLE 10.17 CONSERVACIÓ DURANT EL TERMINI GARANTIA

Durant el termini de garantia tindrà cura el Contractista de la conservació i policia de les obres, emprant en elles els materials d’acord amb les instruccions que diu el Director de l’obra.

Es consideren inclosos en els treballs de conservació, les tasques pròpies de manteniment de jardins com ara el control del reg, el desherbat periodic de tota la superfície, els tractaments fitosanitaris i altres feines obligatòries per al bon desenvolupament de la jardineria, inclosa la reposició dels elements morts o deteriorats.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Si la direcció detecta una incorrecta conservació i si desprès de donar al Contractista les ordres oportunes per escrit persisteix la deficiència de manteniment, i perillant el bon estat de les obres, ja sigui el bon estat d’us com estètic i ornamental, l’Administració podrà executar les tasques necessàries a càrrec de la fiança dipositada pel Contractista.

ARTICLE 10.18 FIANÇA

La fiança dipositada pel Contractista constitueix una garantia per al compliment del contracte podent, per tant, disposar-ne l’Administració en el cas i forma que estableixin les disposicions aplicables al present contracte.

Aquesta fiança es tornarà al Contractista un cop aprovada la recepció definitiva, desprès d’haver-se acreditat que no hi ha cap reclamació contra ell per danys i perjudicis que són del seu compte o per deutes de jornals, materials, ni indemnitzacions derivades d’accidents esdevinguts en el treball.

També respondrà la fiança de qualsevol saldo que en la liquidació pogués resultar en contra del Contractista.

ARTICLE 10.19 MULTES

Regirà el previst en el Plec de Condicions Econòmico-Administratives.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 11. MATERIALS

Tots els materials bàsics que s’empraran durant l’execució de les obres seran de primera qualitat i compliran les especificacions que s’exigeixen als articles de CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES, a les instruccions, Normes i Reglaments vigents detallats als article corresponents.

L’amidament i abonament d’aquests materials es realitzarà d’acord amb l’indicat a la unitat d’obra de la qual formen part.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



ARTICLE 12. UNITAT D’OBRA

Les unitats d’obra que s’hauran d’executar segons les indicacions de la Direcció Facultativa, satisfaran les normes i prescripcions que obliga el present Plec i del Plec de Condicions per l’establiment i conservació de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de la localitat on es desenvolupin les actuacions.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



CAPÍTOL II. CONDICIONS PARTICULARS

L’establert en aquest Capítol s’ha inclos en l’establert a les condicions generals.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



CAPÍTOL III. CONDICIONS GENERALS I PARTICULARS DE L’ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



1. OBJECTE DE L'ESTUDI El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut es redacta, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, per a determinar, durant l'execució de les obres, els riscs laborals que poden evitar-se, amb aplicació de les mesures tècniques necessàries, i els rics laborals que no poden evitar-se, indicant les mesures preventives i de protecció que serveixin per controlar i reduir els esmentats riscs.

Es detallen en el present Estudi les directrius bàsiques per tal de que l'empresa adjudicatària pugui elaborar el Pla de Seguretat i Salut que serà aprovat per l'Ajuntament abans de l'inici dels treballs, en el qual haurà d'analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes en el present Estudi, en funció del seu propi sistema d'execució de les obres. Així mateix el contractista seguirà el Pla de Seguretat i Salut i totes les indicacions contingudes en l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES 2.1.- Descripció de les obres

La descripció de les tasques que s’hauran de realitzar queden reflectides a l’article corresponent i els seus apartats.

Aquests treballs fan referència a les tasques generals de manteniment de les zones verdes les quals inclouen els treballs de manteniment de les instal·lacions de reg, la realització dels regs manuals necessaris, el control de la vegetació espontània, la poda de formació i sanitària dels elements arboris, la regulació de la densitat d’elements vegetals i brancatge, les reposicions de plantes, els tractaments fitosanitaris, la retirada de residus, la conservació dels accessos a la zona verda i dels camins interiors, etc.

2.2.- Materials i Seguretat

Els materials utilitzats per a l’execució de les obres estaran d’acord amb el Plec de Condicions i no s’utilitzarà cap material sense autorització de la direcció facultativa.

El contractista està obligat a adoptar, pel seu compte, totes les mesures de seguretat que exigeix la legislació vigent i totes les mesures necessàries i suficients per a la protecció tant del personal al seu càrrec com a de terceres persones, ja sigui la Direcció Facultativa i el seu personal com el públic en general, incloent-hi la senyalització necessària i la seva conservació.. En cas d’accident, per incompliment, la responsabilitat serà exclusiva del contractista.

Així mateix el contractista redactarà el Pla de Seguretat i Salut, d'acord amb l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, i seguirà aquest i totes les indicacions contingudes en l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

2.3.- Interferències i serveis afectats

Els treballs poden interferir amb serveis existents (cables de telèfon, elèctrics, enllumenat públic o façanes), per la qual cosa l’empresa adjudicatària prendrà les mesures pertinents per tal d’evitar danys als béns esmentats o qualsevol altri.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



3. PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA D'acord amb la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales", s'aplicaran els principis de l'acció preventiva que es detallen en el seu article 15è, i en particular en les següents activitats:

El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja

L'elecció de l'emplaçament dels llocs de treball i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació.

La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de les obres, amb l'objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

La delimitació i condicionament de les zones de magatzem i dipòsit de matèries o substàncies perilloses.

La recollida dels materials perillosos utilitzats

El magatzematge i eliminació o evacuació de les runes i escombraries

L'adaptació, en funció de l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà de destinar als diferents treballs o fases del treball.

La cooperació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms

Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es porti a terme a l'obra o a prop del lloc de l'obra.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



4. OBLIGACIONS DE L’ADJUDICATARI Aplicar els principis d'acció preventiva detallats a l'article 15è, de la "Ley de Prevención de

Riesgos Laborales".

Complir i fer complir al seu personal el Pla de Seguretat i Salut.

Complir la normativa en matèria de prevenció de riscs laborals, així com les disposicions mínimes establertes a l'Annex IV del Reial Decret 1627/1997.

Informar i proporcionar les instruccions adients als treballadors sobre les mesures a tenir en compte en els aspectes de Seguretat i Salut.

Atendre les indicacions i instruccions del coordinador de seguretat i salut o, en el seu cas, de la Direcció Facultativa.

L’adjudicatari serà responsable de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut, tant en quan es refereix al seu personal com als treballadors autònoms contractats per ell.

Es obligatori que a cada centre de treball hi hagi un llibre d'incidències per al seguiment del pla.

La Direcció Facultativa podrà aturar els treballs parcial o totalment si detecta qualsevol tipus de risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors

Les responsabilitats de la Direcció Facultativa no eximiran de les seves responsabilitats a l’adjudicatari.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



5. IDENTIFICACIÓ DELS RISCS Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establerta a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscs generals, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o be ser extrapolables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscs més usuals a les obres tal com: caigudes, talls, cremades i cops, adoptant en tot moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Desplomo de maquinària d'obra (sitges, grues...)

- Riscs derivats del funcionament de grues

- Caiguda de la càrrega transportada

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)

- Cops i ensopegades

- Caiguda de materials, rebots

- Sobre esforços per postures incorrectes

- Bolcada de piles de material

- Talls i punxades

- Ambient excessivament sorollós

- Contactes elèctrics directes o indirectes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



6. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ Com a criteri general tindran preferència les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.

6.1. Mesures de protecció col·lectiva

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra

- Senyalització de les zones de perill

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització

- Deixar una zona lliure a l'entorn pel pas de maquinària

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents

- Els elements de les instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants

- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra

- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc.

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips

6.2. Mesures de protecció individual

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

- Utilització de calçat de seguretat

- A totes les zones elevades on no hi hagi sistema de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de casc

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

6.3. Mesures de protecció a tercers

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar-hi


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- Preveure el sistema de circulació de vehicles

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Bolcada de piles de material

6.4. Primers Auxilis

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. Es convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista de telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc., per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidents.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



7. RISCOS ESPECÍFICS EN JARDINERIA AMB LLURS MESURES PREVENTIVES

7.1 Segadors

Risc: Atrapament per bolcada de les màquines segadores i tricicles en pendents pronunciats. Mesures preventives: Es prendran una sèrie de mesures per evitar la bolcada de les segadores:

No baixar frontalment les rampes amb el vehicle carregat Realitzar la sega dels talussos pronunciats de forma manual No donar la volta amb les segadores en zones amb gran pendent No circular per terrenys irregulars o sense consistència

Risc: Atropellaments o cops per vehicles per sega i desbrossada al costat de vies de tren i

carreteres. Mesures preventives: S’haurà de posar especial atenció a les operacions realitzades al costat

de la via del tren i les carreteres, més encara tenint en compte que l’arribada d’aquests vehicles pot passar inadvertida degut al soroll de la màquina segadora i destrossadora i de les pròpies atraccions.

Risc: Projecció de fragments o partícules: possible projecció de pedres en la sega amb

destrossadora. Mesures preventives: Les operacions de sega amb destrossadora utilitzaran en tot moment

careta de protecció, procurant que la cara quedi ben coberta.

Risc: Projecció de fragments o partícules: possible projecció de pedres en la desbrossada amb la destrossadora de cadenes.

Mesures preventives: Es recomana col·locar una protecció a la part darrera de l’esbrossadora per impedir la projecció violenta de pedres o altres objectes contundents. Així mateix, els trajectes seran tancats sempre de manera que la majoria de les pedres surtin projectades cap l’interior de la zona tractada, i no cap a les carreteres i zones de pas.

7.2. Operaris de tractaments químic i reg

Risc: Inhalació de substàncies nocives o tòxiques: intoxicació per plaguicides i productes fitosanitaris.

Mesures preventives: L’operari utilitzarà equips de protecció individual certificats (màscara de protecció de vies respiratòries, guants, ulleres, botes) d’acord amb la manipulació del plaguicida que es tracti. Per altra banda, s’adoptaran tècniques d’ús adequades en la seva aplicació final , essent responsables els usuaris de plaguicides de que en la seva manipulació i aplicació es compleixin les condicions de la seva utilització que figuren en les etiquetes dels envasos i, particularment, que es respectin els terminis de seguretat corresponents. Així mateix, els operaris, amb un nombre mínim de dos, efectuaran l’aplicació en absència d’altres persones i advertint, a través de senyals o rètols ostensibles, del perill d’entrada en les àrees o recintes tractats, així com els continguts en què hi puguin existir riscos, fins que no s’hagi eliminat o hagi desaparegut el perill. Referent a la formació dels treballadors que apliquen tractament amb plaguicides, s’hauran de seguir els procediments d’acreditació exposats en el Reial Decret 30 de novembre de 1983, núm. 3349/83 (Reglamentació Tècnic-Sanitària per a fabricació, comercialització i utilització


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



de plaguicides). Es recomana la realització d’un reconeixement mèdic previ a l’assignació de nous treballadors en aquests llocs amb presència d’aquestes substàncies, amb la fi d’evitar que persones amb problemes d’al·lèrgies o antecedents de problemes respiratoris de tipus asmàtic treballin en aquestes seccions.

Risc: Contacte amb substàncies agressives: manipulació de productes fitosanitaris irritants. Mesures preventives: S’utilitzaran sempre pitets i guants resistents a productes químics,

degudament certificats per assegurar la protecció dels productes corrosives, en qualsevol operació que comporti la utilització d’aquests productes (preparació de mescles, etc.). Hauran d’utilitzar-se ulleres de seguretat de cobertura total on es manipulin o facin vertits o transvasaments amb productes agressius , principalment líquids.

Risc: Atrapament per o entre objectes (eixos giratoris sense protecció) i perill en enganxar i

desenganxar el tractor de la cuba. Mesures preventives: El treballador s’assegurarà que el suport de recolzament de la cuba

estigui ben subjecte i recolzat sempre que procedeixi a desenganxar el tractor. S’utilitzaran guants de protecció i calçat de seguretat degudament certificats. Per altra banda, les parts mòbils giratòries situades entre el tractor i cuba hauran d’estar protegides mitjançant cobertes rígides que les resguardin d’un contacte directe de l’operari que desencadeni un atrapament.

7.3. Operaris de reg automàtic

Risc: Caigudes a diferent nivell: arquetes obertes Mesures de prevenció: Es prendrà especial cura en que les arquetes estiguin permanentment

tancades a continuació d’haver realitzat els treballs en el sistema de reg. 7.4. Mecànic

Risc: Cops amb objectes o eines Mesures preventives: A continuació indiquem unes normes bàsiques de seguretat que

s’haurien de complir en l’ús de les eines: Ús de les eines adequades: cada tipus d’operació necessita d’unes eines concretes i

no d’altres. La utilització d’eines inadequades implicarà un evident risc d’accident. Indiquem alguns exemples d’incorrecta utilització d’eines (claus per donar cops, tornavisos per fer palanca, llimes per tallar, etc).

Fer un correcte ús de les eines : el se ús inadequat també pot comportar un evident risc d’accident. D’aquí que sigui imprescindible que els operaris sàpiguen fer-les anar perfectament. A més, el seu ús incorrecte pot suposar deterioracions en les eines que a la vegada repercuteixin posteriorment en el risc d’accident.

Transportar-les adequadament: existeixen determinades enes ( de tall, punxants, etc) que poden comportar un risc afegit en el seu transport, si aquest no és adequat. D’aquí que mai es duran les eines en les butxaques: Amb aquesta fi s’utilitzaran bosses per dur eines o fundes.

Mantenir-les en bon estat: tal com hem dit abans , les eines deteriorades poden suposar un risc d’accident afegit per a qui les utilitza. Aquesta deterioració pot ser deguda al fet d’haver depassat el temps de vida útil o a causa de no haver-les mantingut en bon estat (emmagatzemades en qualsevol lloc, falta de neteja,


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



incorrecte utilització, etc) essent en aquest cas quan s’han de prendre mesures correctores en l’hàbit de treball.

En el cas d’estris deteriorats s’haurà d’optar per la seva reparació, si és possible, o si no, menysprear-los, substituint-los per altres que es trobin en perfectes condicions. No existeix cap criteri legal quant a la comprovació de l’estat de les eines. Per tant, s’en realitzarà una comprovació visual, verificant que el seu estat no disminueix la seguretat en el seu ús, per evitar que posin en perill la integritat de qui les utilitzi. Finalment, serà obligatori l’ús de guants de seguretat en aquelles operacions que impliquin risc de tall, cops o abrasions. L’equip de protecció haurà d’estar certificat.

Risc: Explosió per formació de mescles explosives de vapors de gasolina en presència de

focus d’ignició. Mesures preventives: Totes les operacions habituals d’un taller mecànic que comporten

l’aparició de focus d’ignició (soldadura, focs de flama lliure, etc), es realitzaran en llocs ben ventilats. La instal·lació elèctrica haurà de ser de tubs rígids blindats en muntatge superficial o bé sota tubs rígids d’altres característiques en muntatge empotrat. Igualment podran establir-se les canalitzacions amb conductors aïllats armats, directament sobre les parets o no armats , en forats de la construcció , quan aquests forats presentin suficient resistència mecànica (“Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Instruccions MIE BT 27, Punt 9: Instal·lacions en estacions de servei, garatges i tallers de reparació de vehicles”).

7.5. Peons

Risc: Atrapament per bolcada de les màquines segadores en pendents pronunciats. Mesures preventives. Es prendran una sèrie de mesures per evitar la bolcada de les segadores:

No baixar frontalment les rampes amb el vehicle carregat Realitzar la sega dels talussos amb pendents molt pronunciats de forma manual,

sense l’ajut de les màquines segadores No donar la volta amb les segadores en zones amb gran pendent No circular per terrenys irregulars o sense consistència

Risc: Atropellament o cops per vehicles: sega i desbrossada al costat de carreteres i vies de tren

Mesures preventives: S’haurà de posar màxima atenció en les operacions realitzades al costat de vies de tren i les carreteres, més encara tenint en compte que l’arribada d’aquests vehicles pot ser distreta pel soroll de la màquina segadora o desbrossadora i de les pròpies atraccions.

Risc: Projecció de fragments o partícules: possible projecció de pedres en la sega amb

desbrossadora. Mesures preventives: Els operaris de sega amb destrossadora utilitzaran en tot moment

màscara de protecció, procurant que la cara quedi ben coberta.

Risc: Contacte amb substàncies agressives: manipulació de productes fitosanitaris irritants. Mesures preventives: S’utilitzaran sempre pitets i guants resistents a l’acció de productes

químics, degudament certificats per assegurar la protecció davant de productes corrosius, en qualsevol operació que comporti la utilització d’aquests productes (preparació de mescles,


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



etc.) Hauran d’utilitzar-se ulleres de seguretat de cobertura total on es manipulin i es facin vertits o transvasaments amb productes agressius, principalment líquids.

Risc: Inhalació de substàncies nocives o tòxiques: intoxicació per plaguicides i productes

fitosanitaris. Mesures preventives: L’operari utilitzarà peces de protecció individual certificats (màscara

de protecció de vies respiratòries, guants, ulleres, botes) d’acord amb la manipulació de plaguicides que es tracti. Per altra banda, s’adoptaran tècniques d’ús adequades en la seva aplicació final, essent responsables els usuaris de plaguicides de que en la seva manipulació i aplicació es compleixin les seves condicions d’utilització que figuren les etiquetes dels envasos i, particularment, de que es respectin els terminis de seguretat corresponents. Així mateix, els operaris, en número mínim de dos, efectuaran l’aplicació en absència d’altres persones i advertint amb senyals o rètols ostensibles del perill d’entrada en les àrees o recintes tractats, així com en els continguts on hi pugui existir riscos, fins que no s’hagi eliminat o desaparegut el perill.

Referent a la formació dels treballadors que apliquen tractament amb plaguicides s’hauran de seguir els procediments d’acreditació exposats en el Reial Decret 30 de novembre 1983, núm 3349/83 (Reglamentació Tècnic-Sanitària per a fabricació, comercialització i utilització de plaguicides). Es recomana la realització d’un reconeixement mèdic previ a l’assignació de nou treballadors en aquests llocs amb presència d’aquestes substàncies, amb la finalitat d’evitar que persones amb problemes d’al·lèrgies o antecedents de problemes respiratoris de tipus asmàtic treballin en aquestes seccions. 7.6. Comentaris i recomanacions generals Les següents recomanacions són per a riscs de grau inferior, sobre els quals no és necessària una acció immediata, però que haurien de ser eliminats en una segona fase. A continuació s’indiquen certes mesures a adoptar per eliminar aquests rics. Caigudes al mateix i diferent nivell

Els operaris tindran especial cura en el treball on el sòl és humit o relliscós i en les zones de gran pendent. Si el pendent és molt elevat i dificulta especialment el treball, l’operari haurà d’anar adequadament subjecte amb arnès i cordes. S’evitarà en la mesura possible haver de saltar tanques i parets, deixant aquesta acció com a últim recurs. Escales

Es compliran les següents normes en la utilització d’escales anuals:

- Es recolzaran en superfícies planes i sòlides o, en el seu defecte, sobre plaques horitzontals de suficient resistència i seguretat.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



- Estaran provistes de capçals, puntes de ferro, grapes o altre mecanisme antilliscant en el seu peu, o de ganxos de subjecció en la part superior.

- Les escales de mà simples no han de salvar més de cinc metres, a menys que estiguin reforçades en el seu centre. Està prohibit el seu ús per a alçades superiors a set metres, per a les quals és obligatori l’ús d’escales especials, susceptibles de ser fixades sòlidament pel seu cap i per la seva base. Per usar-les, serà preceptiu emprar cinturó de seguretat.

- Per impedir que s’obrin més del precís, les escales de tisora estaran previstes de cadenes o cables i de topalls en el seu extrem superior.

Atrapament per maquinària

La manipulació de transmissions o òrgans en moviment mentre la màquina està en marxa o deficientment protegida pot provocar greus accidents. Per això, tots els elements mòbils de la diferent maquinària hauran d’anar protegits (presa de força, transmissions per corretges, pinyons, ventilador) i les revisions o reparacions es faran sempre amb la màquina aturada. Ús d’eines manuals

Classificació d’eines de mà: . Tallants (destral, serra de ma, aixada, etc) . Per donar cops (martells, tascons, etc) . Altres (ganxos, pinces, palanques de demolició, etc) El seu ús ha de limitar-se a allò per a què han estat concebudes. Els mànecs de fusta de les eines hauran de ser de fusta dura i llisa, sense esquerdes o nusos estant fermament encaixats i subjectes. Tots els mànecs seran revisats a intervals convenientment (depenent del seu ús) i no seran utilitzats si es troben defectuosos. Les eines manuals provistes de tall (sempre que sigui possible pel seu disseny) estaran provistes d’una guarda que impedeixi el lliscament de la mà pel tall. Els talls dels instruments tallants han de mantenir-se esmolats i si cal atemperats, essent únicament reparats per personal competent. En transportar-les, els talls o puntes d’eines tallants han de protegir-se o disposar-se de manera que s’eviti el perill de tall o de punxada (utilitzar protectors o fundes). Les tisores manuals de jardineria es transportaran amb el dispositiu de seguretat posat (si disposen d’ell). Les navalles de full abatible es tancaran tot just acabar la seva utilització. Les eines manuals de mesura petita es transportaran en cinturons per portar eines convenientment dissenyats. No han de deixar-se en lloc on puguin constituir perill per a altres persones. Contactes elèctrics


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



S’hauran de prendre precaucions en cavar les zones on puguin passar-hi cables elèctrics a poca profunditat. Es disposarà de plànols de les conduccions i s’evitarà treballar on la instal·lació elèctrica estigui en mal estat.

Segadores

En cap cas s’introduiran les mans o els peus entre les fulles giratòries o sota la carcassa amb màquina segadora o desbrossadora en funcionament . Es detindrà la màquina i es comprovarà l’absència de gir de les fulles abans d’efectuar qualsevol manteniment o neteja i cada vegada que sigui necessari buidar el dipòsit de les segadores. Sota cap concepte s’inutilitzaran o retiraran les proteccions de les màquines.

Quan s’utilitzi la màquina desbrossadora, s’intentarà no atrapar objectes o elements capaços de projectar-se durant la realització dels treballs. En aquest sentit, s'observarà sempre una distància de seguretat respecte al personal pròxim al lloc on s’està desbrossant.

Poda d’arbres

Abans de pujar-hi s’ha de realitzar una inspecció de les branques.

Per a arbres amb una alçada petita es podrà efectuar la poda des d’una escala, si bé per a arbres de més alçada serà necessària la utilització d’una plataforma elevadora.

Si s’empra escala s’haurà d’assentar sobre una superfície adequada i lligar-se a l’arbre o ser sostinguda per un altre operari.

Les cordes de seguretat no s’han d’utilitzar per baixar equips o branques. Han de mantenir-se enrotllades quan no se’n fa ús i transportar-les sobre l’espatlla. Així mateix, s’han de protegir contra les inclemències del temps i s’inspeccionaran visualment en tota la seva longitud abans d’utilitzar-les.

S’han de fer servir cinturons de seguretat certificats, revisant-se sempre abans del seu ús i es rebutjaran quan tinguin talls, esquerdes o es desfilin, comprometent la seva resistència.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Serra mecànica de cadena o motoserra

Durant la seva utilització el treballador ha de dur equip de protecció tal com casc, orelleres, ulleres o pantalles, pantalons de seguretat antitall, botes de seguretat, etc; també és recomanable que els treballadors que la fan servir tinguin una certa experiència en el seu ús, amb la fi d’evitar manipulacions errònies que poguessin causar accidents a altres companys. Quan es transporten, el motor ha d’estar aturat i l’espasa ha de col·locar-se cap enrere. Quan s’utilitzen hi ha d’haver una separació entre equips de motoserres equivalent al doble de l’alçada dels arbres que s’estiguin assecant. Aquests equips han d’estar coordinats prèviament per a que cada un sàpiga el treball que realitzen els altres. Els riscos detectats són els següents: a) Contacte amb la cadena: No han de transportar-se mai la motoserra d’un lloc a un altre amb el

motor en marxa. b) Projecció de partícules: És un risc constant per a l’operari, ja que en serrar la fusta es produeix una

dispersió de partícules que salten cap a la cara, si la motoserra no s’utilitza adequadament. També, si quan està funcionant toca a terra, es produeix una projecció de terra i pedres que poden ferir l’operari o bé quan s’utilitzen cunyes metàl·liques i la cadena es posa en contacte amb ella pot produir projeccions metàl·liques tant de la cunya com de la cadena.

c) Vibracions: Les vibracions produïdes pel motor i la cadena es transmeten des de l’empunyadura de

la motoserra a l’operari, ocasionant-li un gran cansament en braços i mans. L’efecte anomenat “dits blancs” és degut al cansament produït per les vibracions de la motoserra; els dits canvien de color i adquireixen un to blanc blavós, fent perdre temporalment a l’operari el sentit del tacte.

d) Sorolls: El soroll que produeix una motoserra en bon estat de conservació oscil·la entre nivells de

85 decibel.lis al ralentí i 105 o més en funcionament. En aquest sentit, es recomana utilitzar equip de protecció individual per a un ús continuat de la motoserra.

e) Cops: Són produïts per la ruptura de la cadena, bé per desgast dels reblons, bé per la ruptura d’una

anella d’unió; si la motoserra funciona a plena marxa, quan es trenqui la cadena, aquesta pot retrocedir amb gran força i afectar l’operari.

f) Riscos indirectes: Caigudes al mateix nivell, atrapaments en els desbrancaments i trossejament i

sobreesforços. Sobreesforços: lesions musculars

. Les postures incorrectes poden donar lloc a hèrnies o dolors d’esquena causats per esforços


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



musculars. . Abans d’intentar un aixecament, sospesar la càrrega si resulta excessiva demanar ajut o utilitzar un mitjà mecànic. . El treball no ha de realitzar-se en cap postura incòmoda ni mantenir una única postura durant molt de temps. . És recomanable alternar diferents tipus d’activitats dins del propi treball així com el transport manual de càrregues. . S’intentarà de mantenir la columna vertebral el més recta possible durant el treball així com el transport manual de càrregues. . En procedir a aixecar o desplaçar càrregues s’evitaran els moviments bruscos i sacseigs forts. El mètode cinètic per al transport manual de càrregues es basarà en les següents regles:

. Posició correcta en el peus

. Esquena recta

. Braços enganxats al cos

. Presa correcta de la càrrega

. Barbeta amagada

. Aprofitament del moviment del cos 7.7 Plaguicides i Productes Fitosanitaris Emmagatzemament

Els locals d’emmagatzemament de plaguicides, segons el Reial Decret 3349/83, hauran de complir les següents condicions:

Estaran construïts amb material no combustible i de característiques i orientacions tals que el seu interior estigui protegit de temperatures exteriors extremes i de la humitat.

Estaran ubicats en emplaçaments tals que evitin possibles inundacions i quedin en tot cas

allunyats de cursos d’aigua.

Estaran dotats de ventilació, natural o forçada, que tingui sortida exterior i en cap cas a patis o galeries de servei interiors.

En cas que s’hagin d’emmagatzemar productes classificats com molt tòxics, hauran d’estar

ubicats en àrees obertes i suficientment allunyats d’edificis habitats i dotats d’equips de protecció personal adequats.

També, els fumigadors i plaguicides molt tòxics estaran aïllats o bé adossats a parets

exteriors de l’edificació, a l’abric dels raigs de sol, on no hi existeixin finestres practicables o altres obertures en el seu interior, i obertes per a una bona ventilació. Les portes estaran


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



provistes de rètols indicadors i de tanca

El magatzem estarà ben organitzat per a que els productes agroquímics subministrats es puguin emmagatzemar amb rapidesa i col·locar i apilar d’una manera i ordenada amb etiquetes clarament visibles. Els productes oxidants i els fumigats han d’emmagatzemar-se, a més, en un lloc absolutament sec. Siguin quines siguin les disposicions d’emmagatzemament , s’ha de procurar evitar que les estanteries o tarimes estiguin sobrecarregades de pes i que els recipients estiguin sotmesos a pressió en la part inferior d’una pila.

Envasat i etiquetat

Referent a l’envasat i a l’etiquetat i retolació dels envasos de plaguicides, es compliran les especificacions que s’exposen en el Reial Decret 3349/83 (art. 8) i les seves modificacions del Reial Decret 162/1991. Utilització

Els usuaris dels plaguicides seran els responsables de que en la seva manipulació i aplicació es compleixin les seves condicions d’utilització que figurin en les etiquetes dels seus envasos i, particularment, de que respectin els terminis de seguretat corresponents. Queda prohibit: a) La utilització com a plaguicides de productes o substàncies no inscrits en els Registres Oficials

corresponents. b) La utilització dels plaguicides inscrits en els Registres Oficials corresponents en aplicacions,

condicions o tècniques d’aplicació diferents a les autoritzades. L’ús de plaguicides ha de fer-se de forma acurada tant en la mescla (remoure lentament amb paleta llarga) com en l' aplicació (ruixar sistemàticament i lentament, subjectar la vareta lluny del cos, ruixar sempre a favor de vent, sempre cap a una banda, evitar caminar a través d’un camp recent ruixat). S’evitarà el retorn o dispersió dels grànuls o materials en pols a traslladar el contingut del recipient a la unitat d’aplicació. Una alliberació lenta i constant causa menys pertorbacions de l’aire i redueix el perill de que les partícules siguin transportades per l’aire i inhalades. Si hi ha barreja de dos o més productes, s’assegurarà que siguin compatibles i que no es corri el risc de que produeixin una reacció química que podria posar en perill el treballador que realitza la mescla. Hauran de prendre’s una sèrie de mesures higièniques i emprar prendes de protecció en l’ús de plaguicides: . Rentar-se les mans abans de menjar, beure o fumar


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



. No bufar ni aspirar si es bloquegen els broquets

. Dutxar-se al final de cada dia

. La roba de treball ha de rentar-se cada dia, separant-la de la resta i posant especial atenció al seu rentat interior . L’equip de protecció que s’utilitzarà estarà d’acord amb la manipulació de plaguicides que s’efectuï: mono o roba especifica, barret, màscara, ulleres, guants de goma o de plàstic, botes. . Si es produís un vessament, s’haurà d’eliminar amb terra o serradures, xopant el líquid i escombrant o enterrant en fossars les restes contaminades. També, els operaris, en nombre minin de dos, efectuaran l’aplicació en absència d’altres persones i advertint amb senyals o rètols ostensibles del perill d’entrada en les àrees o recintes tractats, així com en les contigus en que hi pugin existir certs riscs, fins que s’hagi eliminat o desaparegut el perill. Finalment, els envasos buits que hagin contingut plaguicides classificats en les categories de nocius, tòxics, hauran de ser destruïts i enterrats. Formació del personal

Independentment de les condicions exigides en la reglamentació en matèria d’higiene i seguretat en el treball, els aplicadors i el personal dedicats a la realització de tractaments amb plaguicides hauran d’haver superat els cursos o proves de capacitació homologats conjuntament a aquests efectes pels Ministeris d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat i Consum.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



8. NORMATIVA APLICABLE • Directiva 92/57/CEE de 24 de junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben

aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles • RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de

construcción. Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en proj. d'edificació i obres públiques

• Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través

de les següents disposicions: • RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) Reglamento de los Servicios de Prevención • RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud

en el trabajo • RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. Al

capítol 1 exclou les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O.09/03/1971)

• RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación

manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores • RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos

que incluyen pantallas de visualización • RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la

exposición a agentes biológicos durante el trabajo • RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la

exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo • RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización

por los trabajadores de equipos de protección individual • RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilitzación por los

trabajadores de los equipos de trabajo. Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971).

• Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene.

Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 • O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e

instrucciones para su cumplimiento y tramitación • O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vias

fuera de poblado • O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de

marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



• O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucción Tècnica Complementària MIE-AEM 2 del Reglamento de

Aparatos de elevación y manutención referente a gruas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)

• RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la

exposición al ruido durante el trabajo • O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció

d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997

• Resoluciones aprobatorias de Normas tècnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de

trabajadores R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metàlicos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores Modificació: BOE:

24/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificació:

BOE 25/10/75 R de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos

Modificació: BOE: 27/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació:

BOE 28/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias

respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias

respiratorias: filtros mecánicos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal en vias

respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE 31/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias

respitatorias: filtrosquímicos y mixtos contraamoníaco Modificació: BOE 01/11/75 • Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) • Normas reglamentárias sobre cinturones de seguridad. Resolución 25 de noviembre de 1982, M. Trabajo, BOE 14 de

diciembre de 1982. • H.D. 1000 (UNE 76502) julio 1990. "Andamio de servicio y de trabajo con elementos prefabricados". • E.N. 74 (UNE 76503) julio de 1998. "Uniones, espigas, ajustables y placas de asiento para andamios de trabajo y

puntales de entibación de tubos de acero. Requisitos y ensayos. • H.D. 1039 (UNE 76505) marzo 1990. "Tubos de acero para puntales de entibación y andamios de trabajo. Condiciones

generales, ensayos. • R.D. 1407/1992 BOE nº 311 de 28.12.92 por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre

circulación intracomunitária de los equipos de protección individual. • R.D. 1435/1992 de 27 de noviembre BOE nº 297 y RD 56/1995 de 20 de enero, por los que se regula la normativa a

palicar a los andamios suspendidos. Y normativa de la directiva europea 89/392, modificada por la 91/368 CEE.


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



• UNE 81.650.80. Redes de Seguridad. Caracteristicas y ensayos. • Plan Nacional de Higiene y Seguridad en el Trabajo, OM 9 de marzo de 1971, BOE 11 de marzo de 1971. • Comités de Seguridad y Higiene en el Trabajo. Decreto 432/1971 de 11 marzo de 1971, BOE 16 de marzo de 1971. • Reglamento de los Servicios Médicos de Empresa, OM 21 de noviembre de 1959, BOE 27 de noviembre de 1959. • Estatuto de los Trabajadores, Ley 8/1980 de marzo, BOE 14 de marzo de 1980. • Orden Ministerial de 6 de octubre de 1986, por la cual se determina los requisitos que han de reunir las comunicaciones

de apertura prévia o reanudación de actividades de los centros de trabajo. BOE 8 de octubre de 1986. • Señalamiento de Seguridad en los centros y locales de trabajo, RD 1403/86 de 9 de mayo de 1986 BOE 8 de julio de

1986. • Orden de 12 de enero de 1998 DOGC núm 2565 de 27.01.98 por la cual se aprueba el modelo de Libre de incidencias

en obras de construcció. • Orden de 27 de junio de 1997 por el que se desarrolla el RD 39/1997 sobre el reglamento de servicios de prevención, en

relación con las condiciones de acreditación de las entidades especializadas como servicios de prevención ajenos a las empresas, etc. BOE núm 159 de 4.7.97.

• Decret 276/1997 de 17 de octubre sobre autorización de entidades de formación en materia de prevención de riesgos

laborales. DOGC núm 2505 de 28.10.97. • Llei 8/1988 de 7 de abril, sobre infracciones y sanciones del orden social. BOE 15 de abril de 1988. • Cuadros de enfermedades profesionales R.D. 1995/1978 BOE 25 de agosto de 1978.

Reus, gener de 2009 Francesc Primé Vidiella Enginyer Agrònom Col·legiat núm. 595


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


AMIDAMENTSUNITAT D'OBRA 1. CAPITOL 1. OBRA CIVIL

Subcapitol 1.1. Enderroc i moviment de terresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

F2135123 m3

Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

Accés est 1,00 4,50 0,20 1,00 0,90

F222H420 m3

Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics

Arqueta sistema de reg 1,00 1,00 1,00 0,80 0,80Fonament farola 3,00 1,20 1,20 1,50 6,48

E2221422 m3

Excavació de rases i pous de fins a 1,5 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió

Base rigoles camí est 1,00 106,00 0,40 0,40 16,96Base rigoles camí oest 1,00 130,00 0,40 0,40 20,80

Muret oest 1,00 9,50 1,00 0,80 7,60Muret oest 1,00 2,00 1,00 0,80 1,60

Muret est 1,00 11,00 1,00 0,80 8,80Muret est 1,00 6,20 0,50 0,60 1,86Muret est 1,00 16,50 0,50 0,60 4,95

Muret mirador 1,00 15,50 0,60 1,00 9,30

F2221363 m

Excavació de rasa per a pas d'instal.lacions de 20 cm d'amplària i 60 cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb rasadora acoblada a un tractor

Reg 1,00 330,00 330,00Instal·lació electrica 1,00 330,00 330,00

G2212101 m3

Excavació en zona de desmunt, de terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió

Execució de bermes 1,00 67,50 1,00 0,70 47,25Moviments 2.544,00 1,00 2.544,00

G2241010 m2Acabat i allisada de talussos, amb mitjans mecànics

Talus limit sud 752,40 752,40Talus intermig 422,40 422,40


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.2. FonamentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

E31521J4 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/F/20/I, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat

Base rigoles camí est 1,00 106,00 0,40 0,40 16,96Base rigoles camí oest 1,00 130,00 0,40 0,40 20,80


Muret est 1,00 11,00 1,00 0,80 8,80Muret est 1,00 6,20 0,50 0,60 1,86Muret est 1,00 16,50 0,50 0,60 4,95

Muret mirador 1,00 15,50 0,60 1,00 9,30

E3Z112Q1 m2

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió

Fonament farola 3,00 1,20 1,20 4,32

E31528G1 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-30/P/20/IIb, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió

Fonament farola 3,00 1,20 1,20 1,50 6,48

E31B3000 kg

Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous

Fonament farola 24 Kg/m3 6,48 155,52

Subcapitol 1.3. Murs i tancaments.CODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

G3J22920 m3

Escullera amb blocs de pedra calcària de 1200 a 4000 kg de pes, col.locats amb grua


Muret est 1,00 11,00 1,00 1,50 16,50

G3J22610 m3

Escullera amb blocs de pedra calcària de 100 a 400 kg de pes, col.locats amb pala carregadora

Mur límit est 1,00 6,20 1,50 9,30Mur límit est 1,00 16,50 1,00 16,50


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


C1501A00 h

Camió per a transport de 24 t, partida auxiliar per al transport de la pedra d'escullera

20,00 20,00

F6A13636 m

Reixat d'acer d'alçària 2 m amb tela metàl.lica de torsió simple amb acabat galvanitzat i plastificat, de 50 mm de pas de malla i diàmetre 2 i 3 mm, pals de tub galvanitzat i plastificat de diàmetre 50 mm col.locats cada 3 m sobre daus de formigó i part proporcional de pals per a punts singulars

Tanca límit oest 1,00 26,06 2,00 52,12Tanca Cova del Castell 1,00 74,00 2,00 148,00

F6A14331 u

Porta de dues fulles de 1,8x0,6 m, d'acer inoxidable austenític amb molibdé de designació AISI 316, amb bastidor i barrots de tub de 80x40 mm a 12 cm de separació, muntants de 100x100 mm, passador, pany i pom

Porta tancament Cova del castell 1,00 1,00

E4E2681L m2

Paret estructural per a revestir, de 30 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x300 mm, revestir, llis, categoria I, segons norma UNE-EN 771-3, col.locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2

Mirador 1,00 15,50 15,50

E4EZ3000 kg

Acer en barres corrugades elaborat a l'obra B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment

Mirador 8,88 Kg/m3 15,50 137,64

E4EZQ024 m3

Formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col.locat manualment

Mirador 1,00 15,50 0,30 1,20 5,58


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E83CCBVE m2

Aplacat de faixa horitzontal exterior a una alçària <= 3 m, amb pedra granítica nacional, amb una cara polida i abrillantada, preu mitjà, amb forats per a fixacions i aresta viva a les quatre vores, preu mitjà, de 30 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col.locada amb ganxos i morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

Mirador 2,00 15,50 1,20 37,20

Subcapitol 1.4. PavimentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

E9232G91 m2

Subbase de grava de 20 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material

Vial principal 1,00 135,00 2,50 337,50Mirador 21,00 21,00

Z0000001 m2

Paviment-solera de formigó de 15 cmde gruix colors grocs, vermells omarrons a escollir, HM 20, amb àrid 20consistència plàstica, pigmentat enmassa amb dossificació de pigment12,5 kg/m3, fibres, làmina de polietilègalga 400 per barrera de vapor,mallasso electrosoldat 15x 15x 06,inclòs encofrat perimetral, vertit,estesa, reglejat i vibrat. Acabat fratasatmecànic amb rugositat antilliscant.PAVITECCO (P - 3)

Vial Principal 1,00 135,00 2,50 337,50Mirador 21,00 21,00

Z0000002 m3

Paviment especial per absorciód'impactes per caigudes a les zones dejocs infantils a base de sauló rentat 1-3mm. )

Zona tirolina 244,00 0,40 97,60

Z2000020 PA

Transport, estesa i reperfilat de manera

correcta i amb el material adequat,

minicarregadora sobre pneumàtics

amb accessori anivellador del paviment

especial per absorció d'impactes a

base de sauló rentat 1-3 mm. 1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W435BE13 m3

Paviment especial per absorciód'impactes per caigudes a les zones dejocs infantils a base d'arena silíciarentada 1-3 (Arena de Bellpuig), ambestesa del material a granel ambminicarregadora sobre pneumàticsamb accessori anivellador (P - 6)

Zona jungla de torncs 166,00 0,40 66,40

Z2000021 PA

Transport, estes i reperfilat de manera

correcta i amb el material adequat,


amb accessori anivellador del paviment

especial per absorció d'impactes a

base de arena de Bellpuig 1,00 1,00

Z0000003 m

Rigola cuneta de peces de formigó, de50x30X10 cm, col·locades sobreformigó per al perfecte anivellament,peces rejuntades amb pols de ciment(P - 7)

Base rigoles camí est 1,00 140,00 140,00Base rigoles camí oest 1,00 130,00 130,00

Z2000022 PA

Obres de plaeteria en general que

inclou suport a la col·locació de les

rigoles i execució del paviment,

execució dels desguassos en els punts

baixos del camí, col·locació de

mobiliari urbà i instal·lació de figures.1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.5. Instal·lació electrica i d'enllumenatCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

W5511011 u

Subministre i col·locació de columnad'acer galvanitzat 15 m, sense base,cilíndrica formada per un sol tram, ambtres portes de registre de gransdimensions i amb tanca de seguretatper accés als equips, amb guarnimentssuperiors amb escletxes verticals,diàmetre de 219 mm, de 15 md'alçada amb 4 projectors tipusTANGO, TNG-400, de CARANDINI ósimilar (resta de característiquess'indiquen a plànols), amb làmpada de400 W de VMH i equip auxiliar a 220 V,arrencador, placa de borns, fusibles imaterial auxiliar. Inclòs pintat de lamateixa, amb una ma d'imprimació pergalvanitzat i dues mans de pinturatipus gris ´´Oxidón´´ per exteriors.Inclòs cable 4x6 mm2, RV 0,6/1 KV peralimentació a projectors. (P - 10)

3,00

FG22TK1K m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 28 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

1,00 330,00 330,00

FDK256F3 u

Pericó de 50x50x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit de sorra

1,00 1,00

FDKZHEB4 u

Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 500x500 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

1,00 1,00

Z0000004 PA

Execució punt de presa de corrent amb armari electric equipat amb preses de corrent monoasic i trifasic, proteccions i pilona.

1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.6. Instal·lació d'aigua i regCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

W5411000 u

Subministrament, muntatge iinstal·lació de font d'acer ambtractament antioxidant i pintura tipusOxiron, forma de monolit de secciótriangular i desguàs soterrat protegitamb reixa. Aixeta inoxidable, modelBeu C-3100 de Fábregas oequivalent.�Dimensions: Secció triangle equilaterde 33,8 cm a la base fins a 19 cm alpunt més alt.�/Alçada: 105 cm aixeta.130 cm total�/Reixa desguàs. 100 x100 cm (P - 9)

1,00 1,00

W5731006 m

Subministrament i instal·lació de tub depolietilè sanitari d'alta densitat de 63mm i presió nominal 10 atm� (P - 11)

1,00 330,00 330,00

W574A000 u

Subministrament i instal·lació

d'aspersor de turbina de model PGP-

ADV de HUNTER o similar, amb

emergència de 10 cm., arc ajustable i

vàlvula antidrenatge. (P - 12)15,00 15,00

W574G001 ut

Subministrament i instal·lació de

sistema de reg per degoteig per a

unitat d'arbre amb portaemissors tipus

techline o equivalent amb goters

integrats, termosoldats, auto

compensants, autorentants, barrera

antiarrels de 2,3 l/h cada 0,3 m. i 17

mm. Cada arbre estarà encerclat amb

4 m de portaemissor, el qual anirà

connectat amb canonada de distribució

de 25 mm. Inclou el subministrament,

transport i instal·lació de tots els

materials necessaris per al correcte

funcionament del sistema, totalment

acabat i en funcionament. (P - 13)28,00 28,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W574G002 m2

Subministrament i instal·lació desistema de reg per degoteig soterrattipus techline o equivalent amb gotersintegrats, termosoldats, autocompensants, autorentants, barreraantiarrels de 2,3 l/h cada 0,3 m. i 17mm. Canonades portaemissorsparal·lels amb una separació màximade 0,5 m, connectats a canonada dePEBD de diàmetre exterior 32 mm ambfunció de distribució de l'aigua iigualment connectats a canonada delaes mateixes característiques ambfunció col·lectora. Als punts amb méscota es col·locarà una vàlvula ventosaper al buidat de les canonades. Alsextrems de les canonades col·lectoress'instal·laran vàlvules de rentat. Totesaquestes vàlvules aniran allotjades enarquetes practicables i amb la suficientcapacitat de drenatge amb llit degraves. La llargada dels portaemissorsno superarà en cap cas lesrecomenades pel fabricant. Inclou elsubministrament, transport i instal·lacióde tots els materials necessaris per alcorrecte funcionament del sistema,totalment acabat i en funcionament. (P14)

1.875,90 1.875,90

W5762008 ut

Subministrament i instal·lació de centrede control de reg per a sis sectorsindependents consistent en arquetad'obra rectangular prèviamentconstruida, electrovàlvules, filtre,regulador de pressió, vàlvula de bolaper a cada sector i principal d'entrada,peces auxiliars de distribució iconnexió de canonades, programador itots els elements necessaris per alcorrecte funcionament i control de reg.(P - 16)

1,00 1,00

Z0000005 u

Pericó de 1,00x1,00x08 m, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat i solera de formigó HM-20/P/20/I, sobre llit de sorra

Arqueta centre de control 1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


FDKZHLD4 u

Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

Arqueta centre de control 1,00 1,00

Subcapitol 1.7. Mobiliari urbàCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

W4552400 m

Ecotraviesa 240 x 22 x 12. Col·locació

de metre lineas de fusta tractada tipus

"Ecotraviesa" de 240 x 22 x 12 cm

inclosos ports, elements de fixació i

part propircional de peces no senceres.Delimitació tirolina 1,00 45,00 45,00

Delimitació jungla de troncs 1,00 22,00 22,00Habilitació escala 1,00 115,20 115,20

W7111001 ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de banc de formigó armatmodel Modular de Escofet oequivalent�Respatller: si�Acabat: rentat a l'àcid�Color: beige o vermellós�Pes: 600 kg�Rectilini: 175x65x71 cm�Concau i convexe: R int. 190,45º x h:71cm (P - 24)

Zona sud-oest de l'auditori 9,00 9,00

W712NORD ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de banc de fusta certificadaPEFC (Pan European ForestCertification)�model NORDICO de FDB oequivalent�Respatller i seient de taulons d'aspecterústec�Acabat: Autoclau. Protecció fungicida iinsecticida permanent.�Estructura igualment de fusta�Dimensions: 1750x580x840 (P - 31)

4,00 4,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W721R001 ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de paperera amb tapaabatible de fusta allistonada de pitractada a l'autoclau clase 4 protecciófúngica i insecticida color natural,cargols d'acer inoxidable. Formacircular de 110 l de capacitat, 540 x600 x 970 mm model PA-639T deFundició Dúctil Benito o equivalent (P -32)

6,00 6,00

W7532003 m

Subministre i instal·lació de tanca deroll de fusta impregnada amb salshidrosolubles formada per roll verticald'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i trestravessers de roll de diàmetre 8 i 2 mde llargada, unions entre fustes ambpeces de ferro galvanitzat i pintat, ambprotecció de malla electrosoldada.L'ancoratge a terra consisteix en peçade ferro galvanitzat fixada amb formigói unió amb cargols al poste vertical.Inclòs anclatge al terreny i neteja. (P -36)

Tram nord-oest de l'àmbit 1,00 122,50 122,50Mirador 1,00 15,50 15,50

W7532000 m

Subministre i instal·lació de tanca deroll de fusta impregnada amb salshidrosolubles formada per roll verticald'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i dostravessers de roll de diàmetre 8 i 2 mde llargada, unions entre fustes ambpeces de ferro galvanitzat i pintat.L'ancoratge a terra consisteix en peçade ferro galvanitzat fixada amb formigói unió amb cargols al poste vertical.Inclòs anclatge al terreny i neteja. (P -35)

Tram nord-est de l'àmbit 1,00 64,00 64,00Tram paral·lel al camí 1,00 71,50 71,50


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000021 ut

Tirolina de 30 metres de longitudexecutada a base de perfils de fusta,d'entre 15 i 18 cm de diàmetre,degudament tractada segons

normativa DIN 68800, calsse de risc 4.

Formada per una estació de sortida,

una d'arribada, un cable, una peça

trasnportadora, un seient pendular, un

mecanisme per estació de soritda, un

mecansime per estació d'arribada, dos

jocs de topalls i un dispositiu tensor.1,00 1,00

W000022 PA

Treballs d'instal·lació del conjunt de latirolina incloent fonamentació i mad'obra i elements auxiliars.

1,00 1,00

W000023 ut

Jungla de troncs formada per elementsde fusta degudament tractada, ambdiametres variables entre 16 i 18 cm.El global de la estructura es formadaper 3 marcs de suprt prefabricats ambpeus d'hacer, 5 pilars, 3 pilars desuprot per a fustes d'equilibri, unaconstrucció per a corda suspesa i uncolumpi pendular.

1,00 1,00

W000024 PA

Treballs d'instal·lació del conjunt de la

jungla de troncs incloent fonamentació

ma d'obra i elements auxiliars.1,00 1,00

E4531DJ4 m3

Formigó per a bigues, HA-45/F/20/IIIa, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba

Grades auditori natural 1,00 62,70 0,30 0,60 11,29

E4B35000 kg

Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de bigues

Grades auditori natural 24 Kg/m3 11,29 270,86

E4D3D503 m2

Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a bigues de directriu recta, a una alçària <= 3 m

Grades auditori natural 2,00 62,70 0,60 75,24


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PA

Treballs auxiliars per a la fabricació deles grades en planta de formigoprefabricat inclos tansport a obra icol·locació.

1,00 1,00

Subcapitol 1.8. JardineriaCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

W6333001 u

Plantació d'arbre de port gran encontenidor o pa de terra, amb mitjansmecànics, obertura de clot deplantació, tub de dranatge ranurat,aportació de terres i adob, doble tutorde fusta amb lligadures plàstiques INIVELL D'EXIGÈNCIA SUPERIOR.Tots els recursos materials i humansnecessaris per a la correcta execucióde la unitat d'obra estan inclosos. (P -17)

150,00 150,00

W6362001 u

Plantació d'arbust de port mitjà, ambmitjans manuals i alt nivell d'exigència(P - 18)

615,00 615,00

W6364001 m2

Plantació d''entapissants amb grau dedificultat baix, amb mitjans manuals. (P- 20)

5.874,00 5.874,00

W6365000 m2

Plantació d'arbust en massa amb graude dificultat alt, amb mitjans manuals.(P - 21)

619,00 619,00

W6412000 m2

Formació de coberta vegetald'espècies herbàcies mitjançantsembra de barreja de llavors amb lasegüent formulació per m2:. Inclou treballs inicials de preparaciódel terreny, subministrament idistribució d'adob mineral d'alliberaciólenta i matèria orgànica incorporat totamb una labor superficial i pas decorró, sembra de llavors, distribució dematerial cubresembres, primers regsamb màniga (P - 22)

865,00 865,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Z0000006 m3

Aportació d'una capa de 15 cm a la

superficie de gespa a base de sauló

rentat 1-3 mm lliure de fins, amb

estesa del material a granel amb


amb accessori anivellador (P - 5)865,00 0,15 129,75

W651500 d

Aclarida selectiva manual de massa

forestal d'intensitat variable per terreny

boscòs ( 1 oficial + 2 peons). Inclosa la

recollida i el transport de residus al

punt de recollida. (P - 23)22,00

W000001 u

Subminstrament d'exemplar trepador

en alveol forestal per a utilitat tapissant

amb un marc de 5 ut/m25Lonicera implexa alçada 20/30 14.685,00 14.685,00Hedera helix alçada 20/25 14.685,00 14.685,00

W000002 uSubminstrament d'arbre d'alineació encepelló per a alineació en camí.Quercus ilex calibre 18/20 60,00 60,00

W000003 uSubminstrament d'arbre d'ombra enarrel nua.Alnus glutinosa de calibre 20/25 9,00 9,00

W000004 uSubminstrament d'arbre d'ombra entela metàl·licaCeltis australis calibre 18/20 9,00 9,00

W000005 uSubminstrament d'arbre fletxat per aombra en contenidor.Fraxinus angustifolia de calibre 18/20

9,00 9,00

W000006 uSubminsitrament d'arbre d'ombre enarrel nua

Populus nigrs cv Italica de calibre 20/25 9,00 9,00

W000007 uSubminstrament en contenidor d'arbreper a instal·lació aïllada.Pinus halepensis d'alçada 175/225 6,00 6,00Pinus pinea d'alçada 150/200 8,00 8,00

W000008 uSubministrament d'arbre de bosc encepellóQuercus ilex de calibre 18/20 1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000009 uSubminstrament d'arbre d'alineació encepelló.Quercus pubescens de calibre 18/22

3,00 3,00

W000010 uSubminstrament en contenidor d'arbrejove per a formació de grupQuercus pubescens d'alçada 100/125

15,00 15,00Qercus pyrenaica d'alçada 100/150

15,00 15,00

W000011 u

Subminstrament en contenidor d'arbust

llenyos per a formació de grupQuercus coccifera de calibre 30/50

390,00 390,00

W000012 uSubminstrament en tel·la metal·licad'arbrePrunus avium de calibre 18/20 4,00 4,00

W000013 u

Subminstrament en contenidor

d'exemplar herbaci per a implantació

amb una densitat de 5 ut/m2Saponaria ocymoides 15,00 15,00

W000014 u Subminsitrament en esciola d'arbreArbutus unedo de calibre 20/25 1,00 1,00

W000015 uSubministrment en tela metal·licad'arbreCeltis australis de calibre 18/20 1,00 1,00

W000016 u

Subminstrament en contenidord'exemplars arbustius de calibre 40/50,per a la formació de nuclis vegetatius arao de 5 ut/m2, format per Juniperussavina tamariscifolia, Juniperusvirginiana Greuy Owl i Juniperus mediapfitzeriana aurea.

375,00 375,00

W000017


per a ubicació de manera disseminada.Taxus baccata d'alçada 80/125 60,00 60,00

W000018 uSubminstrament en contenidor d'arbustde bola.Baxus sempervivens d'alçada 50/60

120,00 120,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000019 uSubminstrament en contenidor d'arbustllenyos.Arbutus unedo d'alçada 125/150 64,00 64,00

W000020 u


d'exemplar arbustiu per a ubicar als

talusos i zones properes a tanques.Cistus albidus d'alçada 30/40 70,00 70,00Erica arborea d'alçada 20/40 70,00 70,00Arbutus unedo d'alçada 40/60 70,00 70,00

Subcapitol 1.9. Elements singularsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

Z0000008 ut

Figura de ferro amb acabat imitantferro oxidat (sistema "cortex") a escala1:1

Caçadors 4,00 4,00Cervol 1,00 1,00

G3J22920 m3


Base figures 16,00 16,00

X0000001Cartell anunciador referent alfinançament de les obres

1,00 1,00

Subcapitol 1.10. AltresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

X0000001 uElements de seguretat i salut a l'obra

1,00 1,00

X1000002 PA Asajos i control de qualitat

1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


AMIDAMENTSUNITAT D'OBRA 2. CAPITOL 1. OBRA CIVIL

Subcapitol 1.1. Enderroc i moviment de terresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

m3 Enderroc complert de volumen aparent d'edificació fins a cota de fonamentació o soleres, amb estructura d'obra de fàbrica, inclòs instal·lacions i canalitzacions existents, amb mitjans manual i mecanic, sense clasificació del residu, carrega sobre camió o contenidor, transport i descarrega a l'abocador controlat

Enderroc magatzem 1,00 17,00 0,30 2,25 11,48Treure paviment 74,22 74,22

Accés botiga 1,00 2,40 0,20 2,50 1,20

F222H420 m3

Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics

Sabates cabanes 1 i 2 4,00 1,00 1,00 1,10 4,40Sabates cabana 3 2,00 1,20 1,20 1,10 3,17

Sabata farola 1,00 1,20 1,20 1,50 2,16

E2221422 m3

Excavació de rases i pous de fins a 1,5 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió

Riostra cabanes 1 i 2 2,00 24,00 0,60 0,70 20,16Riostra cabana 3 1,00 39,00 0,60 0,70 16,38

Fonament mur límit nord 1,00 9,90 0,60 0,60 3,56Fonament mur límit est 1,00 8,15 1,20 0,50 4,89Fonament mur límit est 1,00 3,97 1,20 0,50 2,38Fonament mur límit est 1,00 11,00 0,40 0,50 2,20

Fonament mur límit oest 1,00 10,00 0,40 0,50 2,00Fonament mur sud 1,00 18,00 1,00 0,50 9,00

F2221363 m

Excavació de rasa per a pas d'instal.lacions de 20 cm d'amplària i 60 cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb rasadora acoblada a un tractor

1,00 115,00 115,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E2212872 m3

Excavació per a rebaix en roca tova, amb martell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica sobre camió

Sueperficie afectada 436,77 436,77

E2R34237 m3

Transport de terres a instal.lació autoritzada de gestio de residus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 5 i fins a 10 km

638,67 638,67

Subcapitol 1.2. FonamentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

E31521J4 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/F/20/I, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat

Base mur sud 1,00 18,00 1,00 0,50 9,00

E3Z112Q1 m2

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió

Sabates cabanes 1 i 2 4,00 1,00 1,00 4,00Sabates cabana 3 2,00 1,20 1,20 2,88

Riostra cabanes 1 i 2 2,00 24,00 0,60 28,80Riostra cabana 3 1,00 39,00 0,60 23,40

Base mur nord 1,00 9,90 0,60 5,94Base mur est 1,00 8,15 1,20 9,78Base mur est 1,00 3,97 1,20 4,76Base mur est 1,00 11,00 0,40 4,40

Base mur oest 1,00 10,00 0,40 4,00Base farola 1,00 1,20 1,20 1,44

E31528G1 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-30/P/20/IIb, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió



Fonament mur límit nord 1,00 9,90 0,60 0,50 2,97Fonament mur límit est 1,00 8,15 1,20 0,40 3,91Fonament mur límit est 1,00 3,97 1,20 0,40 1,91Fonament mur límit est 1,00 11,00 0,40 0,40 1,76

Fonament mur límit oest 1,00 10,00 0,40 0,40 1,60


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Base farola 1,00 1,20 1,20 1,40 2,02

E31B3000 kg

Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous

Sabates cabanes 1 i 2 (24 Kg/m3) 4,00 4,00Sabates cabana 3 (24 Kg/m3) 2,88 2,88

Riostra cabanes 1 i 2 (24 Kg/m3) 17,28 17,28Riostra cabana 3 (24 Kg/m3) 14,04 14,04

Fonament mur límit nord (24 Kg/m3) 2,97 2,97Fonament mur límit est (24 Kg/m3) 3,91 3,91Fonament mur límit est (24 Kg/m3) 1,91 1,91Fonament mur límit est (24 Kg/m3) 1,76 1,76

Fonament mur límit oest (24 Kg/m3) 1,60 1,60Base farola (24 Kg/m3) 2,02 2,02

Subcapitol 1.3. Murs i tancaments perimetrals.CODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

G3J22920 m3


Talus límit sud 72,00 72,00

C1501A00 h

Camió per a transport de 24 t, partida auxiliar per al transport de la pedra d'escullera

30,00 30,00

E4E2681L m2

Paret estructural per a revestir, de 30 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x300 mm, revestir, llis, categoria I, segons norma UNE-EN 771-3, col.locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2

Mur límit nord 1,00 9,90 0,98 9,65Mur límit est 1,00 8,15 1,70 13,86Mur límit est 1,00 3,97 1,70 6,75Mur límit est 1,00 11,00 0,40 4,40

E4EZQ024 m3

Formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col.locat manualment

Mur límit nord 1,00 9,90 0,30 0,98 2,90


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Mur límit est 1,00 8,15 0,30 1,70 4,16Mur límit est 1,00 3,97 0,30 1,70 2,02Mur límit est 1,00 11,00 0,30 0,40 1,32

E4EZ3000 kg

Acer en barres corrugades elaborat a l'obra B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment

Mur límit nord (8,88 Kg/m3) 2,90 25,71Mur límit est (8,88 Kg/m3) 4,16 36,91Mur límit est (8,88 Kg/m3) 2,02 17,98Mur límit est (8,88 Kg/m3) 1,32 11,72

E612SK3W m2

Paret de tancament passant de gruix 14 cm, de maó calat hidrofugat, HD, de 290x140x75 mm, d'una cara vista, categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, col.locat amb morter per a ram de paleta industrialitzat M 7,5 (7,5 N/mm2) de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

Mur límit oest 1,00 10,00 1,50 15,00

E45819J4 m3

Formigó per a cèrcols, HA-30/F/20/IIb,de consistència fluida i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocatamb bomba

1,00 11,00 0,20 0,20 0,44

E4B84000 kg

Acer en barres corrugades B 500 SD de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de cèrcols

Armadura cercol (24 Kg/m3) 0,44 10,56

E4D8D500 m2

Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a cèrcols de directriu recta

2,00 11,00 0,20 0,20 0,88

kg

Tancament a base de perfils metal·lics en forma de "L" per a execució de tancament amb una distribució de 4 perfils cada metre assimilable a "Acer S355J0 segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra"

Limit nord alçada 1 metre 29,00 60,90 1.766,10Perimetre alçada 1,50 metres 19,26 10,50 202,23


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


u

Porta corredera de 3,00 m d'ample executada a base de perfils metal·lics, incloent elements auxiliars i instal·lació.

Porta acces oest 1,00 1,00Porta accés nord 1,00 1,00

W7532003 m

Subministre i instal·lació de tanca deroll de fusta impregnada amb salshidrosolubles formada per roll verticald'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i trestravessers de roll de diàmetre 8 i 2 mde llargada, unions entre fustes ambpeces de ferro galvanitzat i pintat,amb protecció de mallaelectrosoldada. L'ancoratge a terraconsisteix en peça de ferro galvanitzatfixada amb formigó i unió amb cargolsal poste vertical. Inclòs anclatge alterreny i neteja. (P - 36)

1,00 7,62 7,62

Subcapitol 1.4. EstructuresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

E431F1A0 m3

Pilar central de les cabanes format per tronc rodó assimilable a la partida ITeC: Pilar de fusta de pi flandes C24 ribotat, de 14x14 a 20x20 cm de secció, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau per a tipus de protecció profunda, muntat sobre suports

Pilar cabanes petites (0,25 m2) 4,00 5,00 5,00Pilar cabana gran (0,56 m2) 2,00 7,15 8,01

E433F1A4 m3

Travesser horitzontal de les cabanes format per tronc rodó assimilable a la partida ITeC:Biga de fusta de pi flandes C24 acabat ribotat, de 10x20 a 14x24 cm de secció i llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau per a tipus de protecció profunda, col.locada a l'obra recolzada

Trevesser cabanes petites (0,10 m2)2,00 6,00 1,20

Travesser cabana gran (0,19 m2) 1,00 8,00 1,52


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


m

Grada de formigó prefabricat d'unapeça en forma de L de 120x50 cm, de3 a 4 m de llargària, col·locadarecolzada. Incloent transport icol·locació.

4,00 8,00 32,001,00 7,00 7,00

m

Esgraonat a base de peces prefabricades de formigó de 1,20 m de llarg i 0,17 x 0,17 m de secció amb la superfície superior acabada amb corindó, ancorada a l'obra. Incloent instal·lació

7,00 1,20 8,40

E4F2F5GP m3

Paret estructural a dues cares vistes de 14 cm de gruix, de maó calat hidrofugat, HD, R-30, de 290x140x60 mm, cares vistes, categoria I, segons norma UNE-EN 771-1, col.locat amb morter de ciment CEM II, de dosificació 1:3 (15 N/mm2), amb additiu inclusor aire/plastificant, i amb una resistència a compressió de la paret de 10 N/mm2

Tabics 3,00 3,90 0,15 1,25 2,19Tabics 1,00 5,00 0,15 1,75 1,31

E45C19J4 m3

Formigó per a lloses, HA-30/F/20/IIb, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba

Llosa superior grades 1,00 8,00 2,40 0,10 1,92

E4BCM8GG m2

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 10 - 10 B 500 SD 6 x 2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses

Llosa superior grades 1,00 8,00 2,40 19,20

E4DC1D00 m2

Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses, a una alçària <= 3 m, amb tauler de fusta de pi

Llosa superior grades 1,00 8,00 2,40 19,202,00 8,00 0,10 1,602,00 2,40 0,10 0,48


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.5. CobertesCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

m2

Reticula constituida per perfils defusta de 10 cm de diàmetre formantuna malla de 0,30 x 0,40 m.(0,1 m3de fusta/m2)

Cobertat cabana 1 52,60 5,26Cobertat cabana 2 52,60 5,26Cobertat cabana 3 129,98 13,00

E721XD64 m2

Membrana per a impermeabilització de cobertes GA-5 segons UNE 104402, de dues làmines, de densitat superficial 9,3 kg/m2 formada per làmina de betum modificat LBM (SBS)-40/G amb una armadura FV de feltre de fibra de vidre de 50 g/m2 i acabat de color estàndard sobre làmina de betum modificat LBM (SBS)-24-FV amb armadura de feltre de fibra de vidre de 50 g/m2, adherides amb oxiasfalt OA 80/25, prèvia imprimació

Cobertat cabana 1 52,60 52,60Cobertat cabana 2 52,60 52,60Cobertat cabana 3 129,98 129,98

PA

Muntatge amb xisca i canem muntatper artesans constructorsespecialitzats en museografia a lesordres del Patronat de la Cova de laFont Major

1,00 1,00

Subcapitol 1.6. Tancaments i divisoriesCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

E4J2221V m2

Paret estructural de 19 cm de gruix, de bloc ceràmic d'argila alleugerida LD, categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, de 300x190x190 mm, col.locat amb morter 1:4, amb repercussió de peces especials

Tancament cabana 1 1,00 24,00 2,00 48,00Tancament cabana 2 1,00 24,00 2,00 48,00Tancament cabana 3 1,00 39,00 3,20 124,80


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.7. RevestimentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

m2

Revestiment superficial de 0,10 m abase d'una argamassa feta amb fang ipalla per tal de deixar vist realitzadaper artesans constructorsespecialitzats en museografia a lesordres del Patronat de la Cova de laFont Major.

Cabanes 1 i 2 4,00 24,00 2,00 192,00Cabana 3 2,00 39,00 3,20 249,60

E83BABSE m2

Aplacat de faixa vertical exterior a una alçària <= 3 m, amb pedra calcària nacional, amb una cara polida i abrillantada, preu mitjà, amb forats per a fixacions i aresta viva a les quatre vores, preu mitjà, de 20 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col.locada amb ganxos i morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

Mur límit nord 2,00 14,00 0,98 27,30Mur límit est 2,00 0,80 1,70 2,72Mur límit est 2,00 11,00 0,40 8,80

Mur magatzem 1,00 7,62 2,20 16,76

E81125K4 m2

Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R

Mur límit oest 2,00 10,00 1,00 20,00

Subcapitol 1.8. PavimentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

m3

Paviment especial per absorció

d'impactes i sorolls a base de sauló




amb accessori anivellador (P - 5)Interior cabanes 1 i 2 2,00 10,00 5,00 0,40 40,00

Interior cabana 3 1,00 10,00 9,00 0,40 36,00Exterior 312,00 312,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E9232G91 m2

Subbase de grava de 20 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material

Paviment sota grada 62,00 62,00

E9G2764M m3

Paviment de formigó HA-30/P/10/IIa+F de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 10 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic, remolinat mecànic afegint 7 kg/m2 de pols de quars de color

Paviment sota grada 62,00 0,15 9,30

E4BCM8GG m2

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 10 - 10 B 500 SD 6 x 2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses

Paviment sota grada 62,00 62,00

Subcapitol 1.9. Instal·lació electrica i d'enllumenatCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

W5511011 u

Subministre i col·locació de columnad'acer galvanitzat 15 m, sense base,cilíndrica formada per un sol tram,amb tres portes de registre de gransdimensions i amb tanca de seguretatper accés als equips, ambguarniments superiors amb escletxesverticals, diàmetre de 219 mm, de 15m d'alçada amb 4 projectors tipusTANGO, TNG-400, de CARANDINI ósimilar (resta de característiquess'indiquen a plànols), amb làmpadade 400 W de VMH i equip auxiliar a220 V, arrencador, placa de borns,fusibles i material auxiliar. Inclòspintat de la mateixa, amb una mad'imprimació per galvanitzat i duesmans de pintura tipus gris ´´Oxidón´´per exteriors. Inclòs cable 4x6 mm2,RV 0,6/1 KV per alimentació aprojectors. (P - 10)

1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


FG22TK1K m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 28 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

1,00 115,00 115,00

FDK256F3 u

Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit de sorra

1,00 1,00

FDKZHEB4 u

Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 500x500 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

1,00 1,00

Subcapitol 1.10. Mobiliari urbàCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

W4552400 m





part propircional de peces no

senceres.Habilitació escala (1,20 m) 1,00 8,40 8,40Habilitació escala (2,40 m) 1,00 12,00 12,00

Habilitació escala accés botiga 1,00 21,60 21,60

W721R001 ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de paperera amb tapaabatible de fusta allistonada de pitractada a l'autoclau clase 4 protecciófúngica i insecticida color natural,cargols d'acer inoxidable. Formacircular de 110 l de capacitat, 540 x600 x 970 mm model PA-639T deFundició Dúctil Benito o equivalent (P32)

4,00 4,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.11. Instal·lació contraincendisCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

EM31341K u

Extintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 3,5 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armari muntat superficialment

1,00 1,00

EM31261K u

Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armari muntat superficialment

4,00 4,00

Subcapitol 1.12. Elements singularsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

X0000001Cartell anunciador referent alfinançament de les obres

1,00 1,00

Subcapitol 1.13. AltresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal

X0000001Elements de seguretat i salut a l'obra

1,00 1,00

X1000002 PA Asajos i control de qualitat

1,00 1,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


QUADRE DE PREUS

UNITAT D'OBRA 1.CODI UT DESCRIPCIÓ Preu

F2135123 m3Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió 27,21VINT-I-SET EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS

F222H420 m3Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics 10,46DEU EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS

E2221422 m3Excavació de rases i pous de fins a 1,5 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió 7,12SET EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS

F2221363 m

Excavació de rasa per a pas d'instal.lacions de 20 cm d'amplària i 60 cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb rasadora acoblada a un tractor 6,28SIS EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS

G2212101 m3Excavació en zona de desmunt, de terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió 2,55DOS EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS

G2241010 m2 Acabat i allisada de talussos, amb mitjans mecànics 1,65UN EURO AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS

E31521J4 m3Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/F/20/I, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat 96,22NORANTA-SIS EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS

E3Z112Q1 m2Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió 11,24ONZE EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS

E31528G1 m3Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-30/P/20/IIb, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió 90,79NORANTA EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS

E31B3000 kgAcer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous 1,25UN EURO AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

G3J22920 m3 Escullera amb blocs de pedra calcària de 1200 a 4000 kg de pes, col.locats amb grua 50,42CINQUANTA-EUROS AMB QUARANTA-DOS CÈNTIMS

G3J22610 m3Escullera amb blocs de pedra calcària de 100 a 400 kg de pes, col.locats amb pala carregadora 43,04QUARANTA-TRES EUROS AMB QUATRE CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


C1501A00 h Camió per a transport de 24 t, partida auxiliar per al transport de la pedra d'escullera 53,49CINQUANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS

F6A13636 m

Reixat d'acer d'alçària 2 m amb tela metàl.lica de torsió simple amb acabat galvanitzat i plastificat, de 50 mm de pas de malla i diàmetre 2 i 3 mm, pals de tub galvanitzat i plastificat de diàmetre 50 mm col.locats cada 3 m sobre daus de formigó i part proporcional de pals per a punts singulars 19,35DINOU EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS

F6A14331 u

Porta de dues fulles de 1,8x0,6 m, d'acer inoxidable austenític amb molibdé de designació AISI 316, amb bastidor i barrots de tub de 80x40 mm a 12 cm de separació, muntants de 100x100 mm, passador, pany i pom 718,12SET-CENTS DIVUIT EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS

E4E2681L m2

Paret estructural per a revestir, de 30 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x300 mm, revestir, llis, categoria I, segons norma UNE-EN 771-3, col.locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2 39,88TRENTA-NOU EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS

E4EZ3000 kgAcer en barres corrugades elaborat a l'obra B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment 1,17UN EURO AMB DISSET CÈNTIMS

E4EZQ024 m3

Formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col.locat manualment 129,21CENT VINT-I-NOU EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS

E83CCBVE m2

Aplacat de faixa horitzontal exterior a una alçària <= 3 m, amb pedra granítica nacional, amb una cara polida i abrillantada, preu mitjà, amb forats per a fixacions i aresta viva a les quatre vores, preu mitjà, de 30 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col.locada amb ganxos i morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l 208,14DOS-CENTS VUIT EUROS AMB CATORZE CÈNTIMS

E9232G91 m2Subbase de grava de 20 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material 11,34ONZE EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

Z0000001 m2

Paviment-solera de formigó de 12 cm de gruix colors grocs, vermells o marrons aescollir, HM 20, amb àrid 20 consistència plàstica, pigmentat en massa ambdossificació de pigment 12,5 kg/m3, fibres, làmina de polietilè galga 400 per barrerade vapor, mallasso electrosoldat 15x 15x 06, inclòs encofrat perimetral, vertit, estesa,reglejat i vibrat. Acabat fratasat mecànic amb rugositat antilliscant. PAVITECCO (P -3) 23,20VINT-I-TRES EUROS AMB VINT CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Z0000002 m3

Paviment especial per absorció d'impactes per caigudes a les zones de jocs infantils a

base de sauló rentat 1-3 mm lliure de fins, amb estesa del material a granel amb

minicarregadora sobre pneumàtics amb accessori anivellador (P - 5) 18,46DIVUIT EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS

Z2000020 PA

Transport, estesa i reperfilat de manera correcta i amb el material adequat,minicarregadora sobre pneumàtics amb accessori anivellador del paviment especialper absorció d'impactes a base de sauló rentat 1-3 mm. 714,76SET-CENTS CATORZE EUROS AMB SETANTA-SIS CÈNTIMS

W435BE13 m3

Paviment especial per absorció d'impactes per caigudes a les zones de jocs infantils a

base d'arena silícia rentada 1-3 (Arena de Bellpuig), amb estesa del material a granel

amb minicarregadora sobre pneumàtics amb accessori anivellador (P - 6) 56,50CINQUANTA-SIS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS

Z20000021 PA

Transport, estes i reperfilat de manera correcta i amb el material adequat,minicarregadora sobre pneumàtics amb accessori anivellador del paviment especialper absorció d'impactes a base de arena de Bellpuig 1.500,64MIL CINC-CENTS EUROS AMB SEIXANTA-CUATRE CÈNTIMS

Z0000003 m

Rigola cuneta de peces de formigó, de 50x30X10 cm, col·locades sobre formigó per al

perfecte anivellament, peces rejuntades amb pols de ciment (P - 7) 38,92TRENTA-VUIT EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS

Z20000022 PA

Obres de paleteria en general que inclou suport a la col·locació de les rigoles iexecució del paviment, execució dels desguassos en els punts baixos del camí,col·locació de mobiliari urbà i instal·lació de figures. 9.400,00NOU MIL CUATRE-CENTS EUROS

W5511011 u

Subministre i col·locació de columna d'acer galvanitzat 15 m, sense base, cilíndricaformada per un sol tram, amb tres portes de registre de grans dimensions i amb tancade seguretat per accés als equips, amb guarniments superiors amb escletxesverticals, diàmetre de 219 mm, de 15 m d'alçada amb 4 projectors tipus TANGO,TNG-400, de CARANDINI ó similar (resta de característiques s'indiquen a plànols),amb làmpada de 400 W de VMH i equip auxiliar a 220 V, arrencador, placa de borns,fusibles i material auxiliar. Inclòs pintat de la mateixa, amb una ma d'imprimació pergalvanitzat i dues mans de pintura tipus gris ´´Oxidón´´ per exteriors. Inclòs cable 4x6mm2, RV 0,6/1 KV per alimentació a projectors. (P - 10) 2.164,71DOS MIL CENT SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-UN EUROS

FG22TK1K m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 28 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada 3,27TRES EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS

FDK256F3 uPericó de 50x50x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit de sorra 38,94TRENTA-VUIT EUROS AMB NORANTA-QUATRE CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


FDKZHEB4 uBastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 500x500 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter 60,08SEIXANTA EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

Z0000004 PAExecució punt de presa de corrent amb armari electric equipat amb preses de corrent monoasic i trifasic, proteccions i pilona. 1.300,00MIL TRES-CENTS EUROS

W5411000 u

Subministrament, muntatge i instal·lació de font d'acer amb tractament antioxidant i

pintura tipus Oxiron, forma de monolit de secció triangular i desguàs soterrat protegit

amb reixa. Aixeta inoxidable, model Beu C-3100 de Fábregas o equivalent.�

Dimensions: Secció triangle equilater de 33,8 cm a la base fins a 19 cm al punt més

alt.�/Alçada: 105 cm aixeta. 130 cm total�/Reixa desguàs. 100 x 100 cm (P - 9) 1.120,75MIIL CENT VINT EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS

W5731006 m

Subministrament i instal·lació de tub de polietilè sanitari d'alta densitat de 63 mm ipresió nominal 10 atm� (P - 11) 14,43CATORZE EUROS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS

W574A000 u

Subministrament i instal·lació d'aspersor de turbina de model PGP-ADV de HUNTER

o similar, amb emergència de 10 cm., arc ajustable i vàlvula antidrenatge. (P - 12) 74,11SETANTA-QUATRE EUROS AMB ONZE CENTIMS

W574G001 ut

Subministrament i instal·lació de sistema de reg per degoteig per a unitat d'arbre ambportaemissors tipus techline o equivalent amb goters integrats, termosoldats, autocompensants, autorentants, barrera antiarrels de 2,3 l/h cada 0,3 m. i 17 mm. Cadaarbre estarà encerclat amb 4 m de portaemissor, el qual anirà connectat ambcanonada de distribució de 25 mm. Inclou el subministrament, transport i instal·lacióde tots els materials necessaris per al correcte funcionament del sistema, totalmentacabat i en funcionament. (P - 13) 18,18DIVUIT EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS

W574G002 m2

Subministrament i instal·lació de sistema de reg per degoteig soterrat tipus techline oequivalent amb goters integrats, termosoldats, auto compensants, autorentants,barrera antiarrels de 2,3 l/h cada 0,3 m. i 17 mm. Canonades portaemissors paral·lelsamb una separació màxima de 0,5 m, connectats a canonada de PEBD de diàmetreexterior 32 mm amb funció de distribució de l'aigua i igualment connectats a canonadade laes mateixes característiques amb funció col·lectora. Als punts amb més cota escol·locarà una vàlvula ventosa per al buidat de les canonades. Als extrems de lescanonades col·lectores s'instal·laran vàlvules de rentat. Totes aquestes vàlvulesaniran allotjades en arquetes practicables i amb la suficient capacitat de drenatge ambllit de graves. La llargada dels portaemissors no superarà en cap cas lesrecomenades pel fabricant. Inclou el subministrament, transport i instal·lació de totsels materials necessaris per al correcte funcionament del sistema, totalment acabat ien funcionament. (P - 14) 8,24VUIT EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W5762008 ut

Subministrament i instal·lació de centre de control de reg per a sis sectorsindependents consistent en arqueta d'obra rectangular prèviament construida,electrovàlvules, filtre, regulador de pressió, vàlvula de bola per a cada sector iprincipal d'entrada, peces auxiliars de distribució i connexió de canonades,programador i tots els elements necessaris per al correcte funcionament i control dereg. (P - 16) 3.447,14TRES MIL QUATRE.CENTS QURANTA-SET EUROS AMB CATORZE CÈNTIMS

Z0000005 uPericó de 1,00x1,00x08 m, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat i solera de formigó HM-20/P/20/I, sobre llit de sorra 432,72QUATRE-CENTS TRENTA-DOS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS

FDKZHLD4 uBastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter 236,15DOS-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS

W4552400 m

Ecotraviesa 240 x 22 x 12. Col·locació de metre lineas de fusta tractada tipus"Ecotraviesa" de 240 x 22 x 12 cm inclosos ports, elements de fixació i partpropircional de peces no senceres. 25,62VINT-I-CINC EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

W7111001 ut

Subministrament, muntatge i instal·lació de banc de formigó armat model Modular deEscofet o equivalent�Respatller: si�Acabat: rentat a l'àcid�Color: beige o vermellós�Pes: 600 kg�Rectilini: 175x65x71 cm�Concau i convexe: R int. 190,45º x h:71 cm (P - 24) 724,53SET-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS

W712NORD ut

Subministrament, muntatge i instal·lació de banc de fusta certificada PEFC (PanEuropean Forest Certification)�model NORDICO de FDB o equivalent�Respatller i seient de taulons d'aspecte rústec�Acabat: Autoclau. Protecció fungicida i insecticida permanent.�Estructura igualment de fusta�Dimensions: 1750x580x840 (P - 31) 320,00TRES-CENTS VINT EUROS

W721R001 ut

Subministrament, muntatge i instal·lació de paperera amb tapa abatible de fusta

allistonada de pi tractada a l'autoclau clase 4 protecció fúngica i insecticida color

natural, cargols d'acer inoxidable. Forma circular de 110 l de capacitat, 540 x 600 x

970 mm model PA-639T de Fundició Dúctil Benito o equivalent (P - 32) 312,26TRES-CENTS DOTZE EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS

W7532003 m

Subministre i instal·lació de tanca de roll de fusta impregnada amb sals hidrosolublesformada per roll vertical d'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i tres travessers de roll dediàmetre 8 i 2 m de llargada, unions entre fustes amb peces de ferro galvanitzat ipintat, amb protecció de malla electrosoldada. L'ancoratge a terra consisteix en peçade ferro galvanitzat fixada amb formigó i unió amb cargols al poste vertical. Inclòsanclatge al terreny i neteja. (P - 36) 50,90CINQUANTA EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W7532000 m

Subministre i instal·lació de tanca de roll de fusta impregnada amb sals hidrosolubles

formada per roll vertical d'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i dos travessers de roll de

diàmetre 8 i 2 m de llargada, unions entre fustes amb peces de ferro galvanitzat i

pintat. L'ancoratge a terra consisteix en peça de ferro galvanitzat fixada amb formigó i

unió amb cargols al poste vertical. Inclòs anclatge al terreny i neteja. (P - 35) 37,02TRENTA-SET EUROS AMB DOS CÈNTIMS

W000021 ut

Tirolina de 30 metres de longitud executada a base de perfils de fusta, d'entre 15 i 18

cm de diàmetre, degudament tractada segons normativa DIN 68800, calsse de risc 4.

Formada per una estació de sortida, una d'arribada, un cable, una peça

trasnportadora, un seient pendular, un mecanisme per estació de soritda, un

mecansime per estació d'arribada, dos jocs de topalls i un dispositiu tensor. 15.809,00QUINZE MIL VUIT-CENTS NOU EUROS

W000022 PATreballs d'instal·lació del conjunt de la tirolina incloent fonamentació i ma d'obra ielements auxiliars. 4.742,70QUATRE MIL SET-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS

W000023 ut

Jungla de troncs formada per elements de fusta degudament tractada, amb diametres

variables entre 16 i 18 cm. El global de la estructura es formada per 3 marcs de suprt

prefabricats amb peus d'hacer, 5 pilars, 3 pilars de suprot per a fustes d'equilibri, una

construcció per a corda suspesa i un columpi pendular. 14.399,00CATORZE MIL TRES-CENTS NORANTA-NOU EUROS

W000024 PATreballs d'instal·lació del conjunt de la jungla de troncs incloent fonamentació mad'obra i elements auxiliars. 4.319,70QUATRE MIL TRES-CENTS DINOU EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS

E4531DJ4 m3Formigó per a bigues, HA-45/F/20/IIIa, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba 127,74CENT VINT-I-SET EUROS AMB SETANTA-QUATRE EUROS

E4B35000 kgAcer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de bigues 1,39UN EURO AMB TRENTA-NOU CÈNTIMS

E4D3D503 m2Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a bigues de directriu recta, a una alçària <= 3 m 27,45VINT-I-SET EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS

PATreballs auxiliars per a la fabricació de les grades en planta de formigo prefabricatinclos tansport a obra i col·locació. 4.200,00QUATRE-MIL DOS CENTS EUROS

W6333001 u

Plantació d'arbre de port gran en contenidor o pa de terra, amb mitjans mecànics,obertura de clot de plantació, tub de dranatge ranurat, aportació de terres i adob,doble tutor de fusta amb lligadures plàstiques I NIVELL D'EXIGÈNCIA SUPERIOR.Tots els recursos materials i humans necessaris per a la correcta execució de la unitatd'obra estan inclosos. (P - 17) 77,41SETANTA-SET EUROS AMB QUARANTA-UN CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W6362001 uPlantació d'arbust de port mitjà, amb mitjans manuals i alt nivell d'exigència (P - 18)

5,72CINC EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS

W6364001 m2Plantació d''entapissants amb grau de dificultat baix, amb mitjans manuals. (P - 20)

4,58QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS

W6365000 m2Plantació d'arbust en massa amb grau de dificultat alt, amb mitjans manuals. (P - 21)

8,16VUIT EUROS AMB SETZE CÈNTIMS

W6412000 m2

Formació de coberta vegetal d'espècies herbàcies mitjançant sembra de barreja de

llavors amb la següent formulació per m2: . Inclou treballs inicials de

preparació del terreny, subministrament i distribució d'adob mineral d'alliberació lenta i

matèria orgànica incorporat tot amb una labor superficial i pas de corró, sembra de

llavors, distribució de material cubresembres, primers regs amb màniga (P - 22) 6,47SIS EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS

Z0000006 m3

Aportació d'una capa de 15 cm a la superficie de gespa a base de sauló rentat 1-3mm lliure de fins, amb estesa del material a granel amb minicarregadora sobrepneumàtics amb accessori anivellador (P - 5) 18,46CIVUIT-EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS

W651500 d

Aclarida selectiva manual de massa forestal d'intensitat variable per terreny boscòs ( 1oficial + 2 peons). Inclosa la recollida i el transport de residus al punt de recollida. (P -23) 418,88QUATRE-CENTS DIVUIT EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS

W000001 uSubminstrament d'exemplar trepador en alveol forestal per a utilitat tapissant amb unmarc de 5 ut/m25Lonicera implexa alçada 20/30 0,60SEIXANTA CÈNTIMS

Hedera helix alçada 20/25 0,55CINQUANTA-CINC CÈNTIMS

W000002 u Subminstrament d'arbre d'alineació en cepelló per a alineació en camí.Quercus ilex calibre 18/20 330,00TRES-CENTS TRENTA EUROS

W000003 u Subminstrament d'arbre d'ombra en arrel nua.Alnus glutinosa de calibre 20/25 60,00SEIXANTA EUROS

W000004 u Subminstrament d'arbre d'ombra en tela metàl·licaCeltis australis calibre 18/20 150,00CENT CINQUANTA EUROS

W000005 u Subminstrament d'arbre fletxat per a ombra en contenidor.Fraxinus angustifolia de calibre 18/20 225,00DOS-CENTS VINT-I-CINC EUROS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000006 u Subminsitrament d'arbre d'ombre en arrel nuaPopulus nigrs cv Italica de calibre 20/25 40,00QUARANTA EUROS

W000007 u Subminstrament en contenidor d'arbre per a instal·lació aïllada.Pinus halepensis d'alçada 175/225 45,00QUARANTA-CINC EUROS

Pinus pinea d'alçada 150/200 45,00QUARANTA-CINC EUROS

W000008 u Subministrament d'arbre de bosc en cepellóQuercus ilex de calibre 18/20 200,00DOS-CENTS EUROS

W000009 u Subminstrament d'arbre d'alineació en cepelló.Quercus pubescens de calibre 18/22 150,00CENT CINQUANTA EUROS

W000010 u Subminstrament en contenidor d'arbre jove per a formació de grupQuercus pubescens d'alçada 100/125 13,00TRETZE EUROS

Qercus pyrenaica d'alçada 100/150 15,00QUINZE EUROS

W000011 u Subminstrament en contenidor d'arbust llenyos per a formació de grupQuercus coccifera de calibre 30/50 3,25TRES EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

W000012 u Subminstrament en tel·la metal·lica d'arbre

Prunus avium de calibre 18/20 80,00VUITANTA EUROS

W000013 uSubminstrament en contenidor d'exemplar herbaci per a implantació amb una densitatde 5 ut/m2Saponaria ocymoides 2,25DOS EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

W000014 u Subminsitrament en esciola d'arbreArbutus unedo de calibre 20/25 160,00CENT SEIXANTA EUROS

W000015 u Subministrment en tela metal·lica d'arbreCeltis australis de calibre 18/20 150,00CENT CINQUANTA EUROS

W000016 u

Subminstrament en contenidor d'exemplars arbustius de calibre 40/50, per a la

formació de nuclis vegetatius a rao de 5 ut/m2, format per Juniperus savina

tamariscifolia, Juniperus virginiana Greuy Owl i Juniperus media pfitzeriana aurea. 2,50


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


DOS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS

W000017 Subminstrament en contenidor d'arbust per a ubicació de manera disseminada.Taxus baccata d'alçada 80/125 24,00VINT-I-QUATRE EUROS

W000018 u Subminstrament en contenidor d'arbust de bola.Baxus sempervivens d'alçada 50/60 45,00QUARANTA-CINC EUROS

W000019 u Subminstrament en contenidor d'arbust llenyos.Arbutus unedo d'alçada 125/150 30,00TRENTA EUROS

W000020 uSubminstrament en contenidor d'exemplar arbustiu per a ubicar als talusos i zonesproperes a tanques.Cistus albidus d'alçada 30/40 3,00TRES EUROS

Erica arborea d'alçada 20/40 2,50DOS EUROS AMB CINQUANTA-CÈNTIMS

Arbutus unedo d'alçada 40/60 3,50TRES EUROS AMB CINQUANTA-CÈNTIMS

Z0000008 ut Figura de ferro amb acabat imitant ferro oxidat (sistema "cortex") a escala 1:1 1.200,00MIL DOS-CENTS EUROS

G3J22920 m3 Escullera amb blocs de pedra calcària de 1200 a 4000 kg de pes, col.locats amb grua 50,42CINQUANTA EUROS AMB QUARANTA-DOS CÈNTIMS

X0000001 Cartell anunciador referent al finançament de les obres 1.500,00MIL CINC-CENTS EUROS

X0000001 u Elements de seguretat i salut a l'obra 6.303,16SIS MIL TRES-CENTS TRES EUROS AMB SETZE CÈNTIMS

X1000002 PA Asajos i control de qualitat 1.200,00MIL DOS-CENTS EUROS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


QUADRE DE PREUS

UNITAT D'OBRA 2.CODI UT DESCRIPCIÓ Preu

E211U010

m3 Enderroc complert de volumen aparent d'edificació fins a cota de fonamentació o soleres, amb estructura d'obra de fàbrica, inclòs instal·lacions i canalitzacions existents, amb mitjans manual i mecanic, sense clasificació del residu, carrega sobre camió o contenidor, transport i descarrega a l'abocador controlat

24,87VINT-I-QUATRE EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS

F222H420 m3Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics 10,46DEU EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS

E2221422 m3Excavació de rases i pous de fins a 1,5 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió 7,12SET EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS

F2221363 m

Excavació de rasa per a pas d'instal.lacions de 20 cm d'amplària i 60 cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb rasadora acoblada a un tractor 6,28SIS EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS

E2212872 m3Excavació per a rebaix en roca tova, amb martell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica sobre camió 12,54DOTZE EUROS AMB CINAQUANTA-QUATRE CÈNTIMS

E2R34237 m3

Transport de terres a instal.lació autoritzada de gestio de residus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 5 i fins a 10 km 5,49CINC EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS

E31521J4 m3Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/F/20/I, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat 96,22NORANTA-SIS EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS

E3Z112Q1 m2Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió 11,24ONZE EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS

E31528G1 m3Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-30/P/20/IIb, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió 90,79NORANTA EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS

E31B3000 kgAcer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous 1,25UN EURO AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

G3J22920 m3 Escullera amb blocs de pedra calcària de 1200 a 4000 kg de pes, col.locats amb grua 50,42


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


CINQUANTA EUROS AMB QUARANTA-DOS CÈNTIMS

C1501A00 h Camió per a transport de 24 t, partida auxiliar per al transport de la pedra d'escullera 53,49CINQUANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS

E4E2681L m2

Paret estructural per a revestir, de 30 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x300 mm, revestir, llis, categoria I, segons norma UNE-EN 771-3, col.locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2 39,88TRENTA-NOU EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS

E4EZQ024 m3

Formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col.locat manualment 129,21CENT VINT-I-NOU EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS

E4EZ3000 kgAcer en barres corrugades elaborat a l'obra B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment 1,17UN EURO AMB DISSET CÈNTIMS

E612SK3W m2

Paret de tancament passant de gruix 14 cm, de maó calat hidrofugat, HD, de 290x140x75 mm, d'una cara vista, categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, col.locat amb morter per a ram de paleta industrialitzat M 7,5 (7,5 N/mm2) de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 53,72CINQUANTA-TRES EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS

E45819J4 m3Formigó per a cèrcols, HA-30/F/20/IIb, de consistència fluida i grandària màxima delgranulat 20 mm, abocat amb bomba 117,48CENT DISSET EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS

E4B84000 kgAcer en barres corrugades B 500 SD de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de cèrcols 1,39UN EURO AMB TRENTA-NOU CÈNTIMS

E4D8D500 m2Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a cèrcols de directriu recta 59,48CINQUANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS

L0000001 kg

Tancament a base de perfils metal·lics en forma de "L" per a execució de tancament amb una distribució de 4 perfils cada metre assimilable a "Acer S355J0 segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra" 3,92TRES EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS

L0000002 uPorta corredera de 3,00 m d'ample executada a base de perfils metal·lics, incloent elements auxiliars i instal·lació. 3.000,00TRES MIL EUROS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W7532003 m

Subministre i instal·lació de tanca de roll de fusta impregnada amb sals hidrosolublesformada per roll vertical d'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i tres travessers de roll dediàmetre 8 i 2 m de llargada, unions entre fustes amb peces de ferro galvanitzat i pintat,amb protecció de malla electrosoldada. L'ancoratge a terra consisteix en peça de ferrogalvanitzat fixada amb formigó i unió amb cargols al poste vertical. Inclòs anclatge alterreny i neteja. (P - 36) 50,90CINQUANTA EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS

E431F1A0 m3

Pilar central de les cabanes format per tronc rodó assimilable a la partida ITeC: Pilar de fusta de pi flandes C24 ribotat, de 14x14 a 20x20 cm de secció, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau per a tipus de protecció profunda, muntat sobre suports 847,01VUIT-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB UN CÈNTIMS

E433F1A4 m3

Travesser horitzontal de les cabanes format per tronc rodó assimilable a la partida ITeC:Biga de fusta de pi flandes C24 acabat ribotat, de 10x20 a 14x24 cm de secció i llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau per a tipus de protecció profunda, col.locada a l'obra recolzada 721,00SET-CENTS VINT-I-UN EUROS

L0000004 mGrada de formigó prefabricat d'una peça en forma de L de 120x50 cm, de 3 a 4 m dellargària, col·locada recolzada. Incloent transport i col·locació. 199,35CENT NORANTA-NOU EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS

L0000005 m

Esgraonat a base de peces prefabricades de formigó de 1,20 m de llarg i 0,17 x 0,17 m de secció amb la superfície superior acabada amb corindó, ancorada a l'obra. Incloent instal·lació 140,47CENT QUARANTA EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS

E4F2F5GP m3

Paret estructural a dues cares vistes de 14 cm de gruix, de maó calat hidrofugat, HD, R-30, de 290x140x60 mm, cares vistes, categoria I, segons norma UNE-EN 771-1, col.locat amb morter de ciment CEM II, de dosificació 1:3 (15 N/mm2), amb additiu inclusor aire/plastificant, i amb una resistència a compressió de la paret de 10 N/mm2 460,38QUATRE-CENTS SEIXANTA EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

E45C19J4 m3Formigó per a lloses, HA-30/F/20/IIb, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba 104,08CENT QUATRE EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

E4BCM8GG m2Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 10 - 10 B 500 SD 6 x 2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses 6,75SIS EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS

E4DC1D00 m2Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses, a una alçària <= 3 m, amb tauler de fusta de pi 29,35VINT-I-NOU EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS

L0000010 m2Reticula constituida per perfils de fusta de 10 cm de diàmetre formant una malla de 0,30x 0,40 m.(0,1 m3 de fusta/m2) 778,62SET-CENTS SETANTA-VUIT EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E721XD64 m2

Membrana per a impermeabilització de cobertes GA-5 segons UNE 104402, de dues làmines, de densitat superficial 9,3 kg/m2 formada per làmina de betum modificat LBM (SBS)-40/G amb una armadura FV de feltre de fibra de vidre de 50 g/m2 i acabat de color estàndard sobre làmina de betum modificat LBM (SBS)-24-FV amb armadura de feltre de fibra de vidre de 50 g/m2, adherides amb oxiasfalt OA 80/25, prèvia imprimació 28,52VINT-I-VUIT EUROS AMB CINQUANTA-DOS CÈNTIMS

L000011 PAMuntatge amb xisca i canem muntat per artesans constructors especialitzats enmuseografia a les ordres del Patronat de la Cova de la Font Major 18.000,00DIVUIT MIL EUROS

E4J2221V m2

Paret estructural de 19 cm de gruix, de bloc ceràmic d'argila alleugerida LD, categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, de 300x190x190 mm, col.locat amb morter 1:4, amb repercussió de peces especials 27,02VINT-I-SET EUROS AMB DOS CÈNTIMS

L000011 m2

Revestiment superficial de 0,10 m a base d'una argamassa feta amb fang i palla per talde deixar vist realitzada per artesans constructors especialitzats en museografia a lesordres del Patronat de la Cova de la Font Major. 21,00VINT-I-UN EUROS

E83BABSE m2

Aplacat de faixa vertical exterior a una alçària <= 3 m, amb pedra calcària nacional, amb una cara polida i abrillantada, preu mitjà, amb forats per a fixacions i aresta viva a les quatre vores, preu mitjà, de 20 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col.locada amb ganxos i morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l 123,64CENT VINT-I-TRES EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS

E81125K4 m2

Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R 30,60TRENTA EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS

L000013 m3

Paviment especial per absorció d'impactes i sorolls a base de sauló rentat 1-3 mm lliurede fins, amb estesa del material a granel amb minicarregadora sobre pneumàtics ambaccessori anivellador (P - 5) 18,46DIVUIT EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS

E9232G91 m2Subbase de grava de 20 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material 11,34ONZE EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

E9G2764M m3

Paviment de formigó HA-30/P/10/IIa+F de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 10 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic, remolinat mecànic afegint 7 kg/m2 de pols de quars de color 155,99CENT CINQUANTA-CINC EUROS AMB NORANTA-NOU CÈNTIMS

E4BCM8GG m2Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 10 - 10 B 500 SD 6 x 2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses 6,75SIS EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W5511011 u

Subministre i col·locació de columna d'acer galvanitzat 15 m, sense base, cilíndricaformada per un sol tram, amb tres portes de registre de grans dimensions i amb tancade seguretat per accés als equips, amb guarniments superiors amb escletxes verticals,diàmetre de 219 mm, de 15 m d'alçada amb 4 projectors tipus TANGO, TNG-400, deCARANDINI ó similar (resta de característiques s'indiquen a plànols), amb làmpada de400 W de VMH i equip auxiliar a 220 V, arrencador, placa de borns, fusibles i materialauxiliar. Inclòs pintat de la mateixa, amb una ma d'imprimació per galvanitzat i duesmans de pintura tipus gris ´´Oxidón´´ per exteriors. Inclòs cable 4x6 mm2, RV 0,6/1 KVper alimentació a projectors. (P - 10) 2.164,71DOS MIL CENT SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS

FG22TK1K m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 28 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada 3,27TRES EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS

FDK256F3 uPericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit de sorra 38,94TRENTA-VUIT EUROS AMB NORANTA-QUATRE CENTIMS

FDKZHEB4 uBastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 500x500 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter 60,08SEIXANTA-EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

W4552400 m

Ecotraviesa 240 x 22 x 12. Col·locació de metre lineas de fusta tractada tipus"Ecotraviesa" de 240 x 22 x 12 cm inclosos ports, elements de fixació i part propircionalde peces no senceres. 25,62VINT-I-CINC EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

W721R001 ut

Subministrament, muntatge i instal·lació de paperera amb tapa abatible de fusta

allistonada de pi tractada a l'autoclau clase 4 protecció fúngica i insecticida color

natural, cargols d'acer inoxidable. Forma circular de 110 l de capacitat, 540 x 600 x 970

mm model PA-639T de Fundició Dúctil Benito o equivalent (P - 32) 312,26TRES-CENTS DOTZE EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS

EM31341K uExtintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 3,5 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armari muntat superficialment 127,26CENTS VINT-I-SET EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS

EM31261K uExtintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armari muntat superficialment 85,61VUITANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS

X0000001 Cartell anunciador referent al finançament de les obres 1.500,00MIL CINC-CENTS EUROS

X0000001 Elements de seguretat i salut a l'obra 2.982,00DOS MIL NOU-CENTS VUINTANTA-DOS EUROS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


X1000002 PA Asajos i control de qualitat 1.200,00MIL DOS-CENTS EUROS


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PRESSUPOSTUNITAT D'OBRA 1.CAPITOL 1. OBRA CIVIL

Subcapitol 1.1. Enderroc i moviment de terresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

F2135123 m3

Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió 27,21

Accés est 1,00 4,50 0,20 1,00 0,90 24,49

F222H420 m3

Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics 10,46

Arqueta sistema de reg 1,00 1,00 1,00 0,80 0,80 8,37Fonament farola 3,00 1,20 1,20 1,50 6,48 67,78

E2221422 m3

Excavació de rases i pous de fins a 1,5 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió 7,12

Base rigoles camí est 1,00 106,00 0,40 0,40 16,96 120,76Base rigoles camí oest 1,00 130,00 0,40 0,40 20,80 148,10

Muret oest 1,00 9,50 1,00 0,80 7,60 54,11Muret oest 1,00 2,00 1,00 0,80 1,60 11,39Muret est 1,00 11,00 1,00 0,80 8,80 62,66Muret est 1,00 6,20 0,50 0,60 1,86 13,24Muret est 1,00 16,50 0,50 0,60 4,95 35,24

Muret mirador 1,00 15,50 0,60 1,00 9,30 66,22

F2221363 m

Excavació de rasa per a pas d'instal.lacions de 20 cm d'amplària i 60 cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb rasadora acoblada a un tractor 6,28

Reg 1,00 330,00 330,00 2.072,40Instal·lació electrica 1,00 330,00 330,00 2.072,40

G2212101 m3

Excavació en zona de desmunt, de terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió 2,55

Execució de bermes 1,00 67,50 1,00 0,70 47,25 120,49Moviments 2.544,00 1,00 2.544,00 6.487,20

G2241010 m2Acabat i allisada de talussos, amb mitjans mecànics 1,65

Talus limit sud 752,40 752,40 1.241,46Talus intermig 422,40 422,40 696,96

Subtotal Subcapitol 1.1 13.303,26


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.2. FonamentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

E31521J4 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/F/20/I, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat 96,22

Base rigoles camí est 1,00 106,00 0,40 0,40 16,96 1.631,89Base rigoles camí oest 1,00 130,00 0,40 0,40 20,80 2.001,38

Muret oest 1,00 9,50 1,00 0,80 7,60 731,27Muret oest 1,00 2,00 1,00 0,80 1,60 153,95Muret est 1,00 11,00 1,00 0,80 8,80 846,74Muret est 1,00 6,20 0,50 0,60 1,86 178,97Muret est 1,00 16,50 0,50 0,60 4,95 476,29

Muret mirador 1,00 15,50 0,60 1,00 9,30 894,85

E3Z112Q1 m2

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió 11,24

Fonament farola 3,00 1,20 1,20 4,32 48,56

E31528G1 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-30/P/20/IIb, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió 90,79

Fonament farola 3,00 1,20 1,20 1,50 6,48 588,32

E31B3000 kg

Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous 1,25

Fonament farola 24 Kg/m3 6,48 155,52 194,40


Subcapitol 1.3. Murs i tancaments.CODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

G3J22920 m3

Escullera amb blocs de pedra calcària de 1200 a 4000 kg de pes, col.locats amb grua 50,42

Muret oest 1,00 9,50 1,00 2,50 23,75 1.197,48Muret oest 1,00 2,00 1,00 2,00 4,00 201,68Muret est 1,00 11,00 1,00 1,50 16,50 831,93

G3J22610 m3

Escullera amb blocs de pedra calcària de 100 a 400 kg de pes, col.locats amb pala carregadora 43,04

Mur límit est 1,00 6,20 1,50 9,30 400,27Mur límit est 1,00 16,50 1,00 16,50 710,16


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


C1501A00 h

Camió per a transport de 24 t, partida auxiliar per al transport de la pedra d'escullera 53,49

20,00 20,00 1.069,80

F6A13636 m

Reixat d'acer d'alçària 2 m amb tela metàl.lica de torsió simple amb acabat galvanitzat i plastificat, de 50 mm de pas de malla i diàmetre 2 i 3 mm, pals de tub galvanitzat i plastificat de diàmetre 50 mm col.locats cada 3 m sobre daus de formigó i part proporcional de pals per a punts singulars 19,35

Tanca límit oest 1,00 26,06 2,00 52,12 1.008,52Tanca Cova del Castell 1,00 74,00 2,00 148,00 2.863,80

F6A14331 u

Porta de dues fulles de 1,8x0,6 m, d'acer inoxidable austenític amb molibdé de designació AISI 316, amb bastidor i barrots de tub de 80x40 mm a 12 cm de separació, muntants de 100x100 mm, passador, pany i pom 718,12

Porta tancament Cova del castell 1,00 1,00 718,12

E4E2681L m2

Paret estructural per a revestir, de 30 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x300 mm, revestir, llis, categoria I, segons norma UNE-EN 771-3, col.locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2 39,88

Mirador 1,00 15,50 15,50 618,14

E4EZ3000 kg

Acer en barres corrugades elaborat a l'obra B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment 1,17

Mirador 8,88 Kg/m3 15,50 137,64 161,04

E4EZQ024 m3

Formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col.locat manualment 129,21

Mirador 1,00 15,50 0,30 1,20 5,58 720,99


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E83CCBVE m2

Aplacat de faixa horitzontal exterior a una alçària <= 3 m, amb pedra granítica nacional, amb una cara polidai abrillantada, preu mitjà, amb forats per a fixacions i aresta viva a les quatre vores, preu mitjà, de 30 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col.locada amb ganxos i morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l 208,14

Mirador 2,00 15,50 1,20 37,20 7.742,81


Subcapitol 1.4. PavimentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

E9232G91 m2

Subbase de grava de 20 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material 11,34

Vial principal 1,00 135,00 2,50 337,50 3.827,25 Mirador 21,00 21,00 238,14

Z0000001 m2

Paviment-solera de formigó de 15 cmde gruix colors grocs, vermells omarrons a escollir, HM 20, amb àrid 20consistència plàstica, pigmentat enmassa amb dossificació de pigment12,5 kg/m3, fibres, làmina de polietilègalga 400 per barrera de vapor,mallasso electrosoldat 15x 15x 06,inclòs encofrat perimetral, vertit,estesa, reglejat i vibrat. Acabat fratasatmecànic amb rugositat antilliscant.PAVITECCO (P - 3) 23,20

Vial Principal 1,00 135,00 2,50 337,50 7.830,00Mirador 21,00 21,00 487,20

Z0000002 m3

Paviment especial per absorciód'impactes per caigudes a les zonesde jocs infantils a base de sauló rentat1-3 mm. ) 18,46

Zona tirolina 244,00 0,40 97,60 1.801,70

Z2000020 PA

Transport, estesa i reperfilat demanera correcta i amb el materialadequat, minicarregadora sobrepneumàtics amb accessori anivelladordel paviment especial per absorciód'impactes a base de sauló rentat 1-3mm. 714,75

1,00 1,00 714,75


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W435BE13 m3

Paviment especial per absorciód'impactes per caigudes a les zonesde jocs infantils a base d'arena silíciarentada 1-3 (Arena de Bellpuig), ambestesa del material a granel ambminicarregadora sobre pneumàticsamb accessori anivellador (P - 6) 56,50

Zona jungla de torncs 166,00 0,40 66,40 3.751,60

Z2000021 PA

Transport, estes i reperfilat de maneracorrecta i amb el material adequat,minicarregadora sobre pneumàticsamb accessori anivellador delpaviment especial per absorciód'impactes a base de arena deBellpuig 1.500,64

1,00 1,00 1.500,64

Z0000003 m

Rigola cuneta de peces de formigó, de50x30X10 cm, col·locades sobreformigó per al perfecte anivellament,peces rejuntades amb pols de ciment(P - 7) 38,92

Base rigoles camí est 1,00 140,00 140,00 5.448,80Base rigoles camí oest 1,00 130,00 130,00 5.059,60

Z2000022 PA

Obres de paleteria en general que

inclou suport a la col·locació de les

rigoles i execució del paviment,

execució dels desguassos en els punts

baixos del camí, col·locació de

mobiliari urbà i instal·lació de figures. 10.000,001,00 1,00 9.400,00


Subcapitol 1.5. Instal·lació electrica i d'enllumenatCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W5511011 u

Subministre i col·locació de columnad'acer galvanitzat 15 m, sense base,cilíndrica formada per un sol tram, ambtres portes de registre de gransdimensions i amb tanca de seguretatper accés als equips, amb guarniments superiors amb escletxes verticals,diàmetre de 219 mm, de 15 md'alçada amb 4 projectors tipusTANGO, TNG-400, de CARANDINI ósimilar (resta de característiquess'indiquen a plànols), amb làmpada de400 W de VMH i equip auxiliar a 220 V,arrencador, placa de borns, fusibles imaterial auxiliar. Inclòs pintat de lamateixa, amb una ma d'imprimació pergalvanitzat i dues mans de pinturatipus gris ´´Oxidón´´ per exteriors.Inclòs cable 4x6 mm2, RV 0,6/1 KVper alimentació a projectors. (P - 10) 2.164,71

3,00 6.494,13

FG22TK1K m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 28 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada 3,27

1,00 330,00 330,00 1.079,10

FDK256F3 u

Pericó de 50x50x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit de sorra 38,94

1,00 1,00 38,94

FDKZHEB4 u

Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 500x500 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter 60,08

1,00 1,00 60,08

Z0000004 PA

Execució punt de presa de corrent amb armari electric equipat amb preses de corrent monoasic i trifasic, proteccions i pilona. 1.300,00

1,00 1,00 1.300,00



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Subcapitol 1.6. Instal·lació d'aigua i regCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

W5411000 u

Subministrament, muntatge iinstal·lació de font d'acer ambtractament antioxidant i pintura tipusOxiron, forma de monolit de secciótriangular i desguàs soterrat protegitamb reixa. Aixeta inoxidable, modelBeu C-3100 de Fábregas oequivalent.�Dimensions: Secció triangle equilaterde 33,8 cm a la base fins a 19 cm alpunt més alt.�/Alçada: 105 cm aixeta.130 cm total�/Reixa desguàs. 100 x100 cm (P - 9) 1.120,75

1,00 1,00 1.120,75

W5731006 m

Subministrament i instal·lació de tub depolietilè sanitari d'alta densitat de 63mm i presió nominal 10 atm� (P - 11) 14,43

1,00 330,00 330,00 4.761,90

W574A000 u

Subministrament i instal·lació

d'aspersor de turbina de model PGP-

ADV de HUNTER o similar, amb

emergència de 10 cm., arc ajustable i

vàlvula antidrenatge. (P - 12) 74,1115,00 15,00 1.111,65

W574G001 ut

Subministrament i instal·lació de

sistema de reg per degoteig per a

unitat d'arbre amb portaemissors tipus

techline o equivalent amb goters

integrats, termosoldats, auto

compensants, autorentants, barrera

antiarrels de 2,3 l/h cada 0,3 m. i 17

mm. Cada arbre estarà encerclat amb

4 m de portaemissor, el qual anirà

connectat amb canonada de distribució

de 25 mm. Inclou el subministrament,

transport i instal·lació de tots els

materials necessaris per al correcte

funcionament del sistema, totalment

acabat i en funcionament. (P - 13) 18,1828,00 28,00 509,04


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W574G002 m2

Subministrament i instal·lació desistema de reg per degoteig soterrattipus techline o equivalent amb gotersintegrats, termosoldats, autocompensants, autorentants, barreraantiarrels de 2,3 l/h cada 0,3 m. i 17mm. Canonades portaemissorsparal·lels amb una separació màximade 0,5 m, connectats a canonada dePEBD de diàmetre exterior 32 mmamb funció de distribució de l'aigua iigualment connectats a canonada delaes mateixes característiques ambfunció col·lectora. Als punts amb méscota es col·locarà una vàlvula ventosaper al buidat de les canonades. Alsextrems de les canonades col·lectoress'instal·laran vàlvules de rentat. Totesaquestes vàlvules aniran allotjades enarquetes practicables i amb la suficientcapacitat de drenatge amb llit degraves. La llargada dels portaemissorsno superarà en cap cas lesrecomenades pel fabricant. Inclou elsubministrament, transport i instal·lacióde tots els materials necessaris per alcorrecte funcionament del sistema,totalment acabat i en funcionament. (P14) 8,24

1.875,90 1.875,90 15.457,42

W5762008 ut

Subministrament i instal·lació de centrede control de reg per a sis sectorsindependents consistent en arquetad'obra rectangular prèviamentconstruida, electrovàlvules, filtre,regulador de pressió, vàlvula de bolaper a cada sector i principal d'entrada,peces auxiliars de distribució iconnexió de canonades, programador itots els elements necessaris per alcorrecte funcionament i control de reg.(P - 16) 3.447,14

1,00 1,00 3.447,14

Z0000005 u

Pericó de 1,00x1,00x08 m, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat i solera de formigó HM-20/P/20/I, sobre llit de sorra 432,72

Arqueta centre de control 1,00 1,00 432,72


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


FDKZHLD4 u

Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter 236,15

Arqueta centre de control 1,00 1,00 236,15


Subcapitol 1.7. Mobiliari urbàCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

W4552400 m





part propircional de peces no

senceres. 25,62Delimitació tirolina 1,00 45,00 45,00 1.152,90

Delimitació jungla de troncs 1,00 22,00 22,00 563,64Habilitació escala 1,00 115,20 115,20 2.951,42

W7111001 ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de banc de formigó armatmodel Modular de Escofet oequivalent�Respatller: si�Acabat: rentat a l'àcid�Color: beige o vermellós�Pes: 600 kg�Rectilini: 175x65x71 cm�Concau i convexe: R int. 190,45º xh:71 cm (P - 24) 724,53

Zona sud-oest de l'auditori 9,00 9,00 6.520,77

W712NORD ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de banc de fusta certificadaPEFC (Pan European ForestCertification)�model NORDICO de FDB oequivalent�Respatller i seient de taulons d'aspecterústec�Acabat: Autoclau. Protecció fungicida iinsecticida permanent.�Estructura igualment de fusta�Dimensions: 1750x580x840 (P - 31) 320,00

4,00 4,00 1.280,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W721R001 ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de paperera amb tapaabatible de fusta allistonada de pitractada a l'autoclau clase 4 protecciófúngica i insecticida color natural,cargols d'acer inoxidable. Formacircular de 110 l de capacitat, 540 x600 x 970 mm model PA-639T deFundició Dúctil Benito o equivalent (P -32) 312,26

6,00 6,00 1.873,56

W7532003 m

Subministre i instal·lació de tanca deroll de fusta impregnada amb salshidrosolubles formada per roll verticald'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i trestravessers de roll de diàmetre 8 i 2 mde llargada, unions entre fustes ambpeces de ferro galvanitzat i pintat, ambprotecció de malla electrosoldada.L'ancoratge a terra consisteix en peçade ferro galvanitzat fixada amb formigói unió amb cargols al poste vertical.Inclòs anclatge al terreny i neteja. (P -36) 50,90

Tram nord-oest de l'àmbit 1,00 122,50 122,50 6.235,25Mirador 1,00 15,50 15,50 788,95

W7532000 m

Subministre i instal·lació de tanca deroll de fusta impregnada amb salshidrosolubles formada per roll verticald'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i dostravessers de roll de diàmetre 8 i 2 mde llargada, unions entre fustes ambpeces de ferro galvanitzat i pintat.L'ancoratge a terra consisteix en peçade ferro galvanitzat fixada amb formigói unió amb cargols al poste vertical.Inclòs anclatge al terreny i neteja. (P -35) 37,02

Tram nord-est de l'àmbit 1,00 64,00 64,00 2.369,28Tram paral·lel al camí 1,00 71,50 71,50 2.646,93


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000021 ut

Tirolina de 30 metres de longitudexecutada a base de perfils de fusta,d'entre 15 i 18 cm de diàmetre,degudament tractada segons

normativa DIN 68800, calsse de risc 4.

Formada per una estació de sortida,

una d'arribada, un cable, una peça

trasnportadora, un seient pendular, un

mecanisme per estació de soritda, un

mecansime per estació d'arribada, dos

jocs de topalls i un dispositiu tensor. 15.809,001,00 15.809,00

W000022 PA

Treballs d'instal·lació del conjunt de latirolina incloent fonamentació i mad'obra i elements auxiliars. 4.742,70

1,00 4.742,70

W000023 ut

Jungla de troncs formada per elementsde fusta degudament tractada, ambdiametres variables entre 16 i 18 cm.El global de la estructura es formadaper 3 marcs de suprt prefabricats ambpeus d'hacer, 5 pilars, 3 pilars desuprot per a fustes d'equilibri, unaconstrucció per a corda suspesa i uncolumpi pendular. 14.399,00

1,00 14.399,00

W000024 PA

Treballs d'instal·lació del conjunt de la

jungla de troncs incloent fonamentació

ma d'obra i elements auxiliars. 4.319,701,00 1,00 4.319,70

E4531DJ4 m3

Formigó per a bigues, HA-45/F/20/IIIa, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba 127,74

Grades auditori natural 1,00 62,70 0,30 0,60 11,29 1.441,67

E4B35000 kg

Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de bigues 1,39

Grades auditori natural 24 Kg/m3 11,29 270,86 376,50

E4D3D503 m2

Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a bigues de directriu recta, a una alçària <= 3 m 27,45

Grades auditori natural 2,00 62,70 0,60 75,24 2.065,34


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PA

Treballs auxiliars per a la fabricació deles grades en planta de formigoprefabricat inclos tansport a obra icol·locació. 4.200,00

1,00 1,00 4.200,00


Subcapitol 1.8. JardineriaCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

W6333001 u

Plantació d'arbre de port gran encontenidor o pa de terra, amb mitjansmecànics, obertura de clot deplantació, tub de dranatge ranurat,aportació de terres i adob, doble tutorde fusta amb lligadures plàstiques INIVELL D'EXIGÈNCIA SUPERIOR.Tots els recursos materials i humansnecessaris per a la correcta execucióde la unitat d'obra estan inclosos. (P -17) 77,41

150,00 150,00 11.611,50

W6362001 u

Plantació d'arbust de port mitjà, ambmitjans manuals i alt nivell d'exigència(P - 18) 5,72

615,00 615,00 3.517,80

W6364001 m2

Plantació d''entapissants amb grau dedificultat baix, amb mitjans manuals. (P- 20) 4,58

5.874,00 5.874,00 26.902,92

W6365000 m2

Plantació d'arbust en massa amb graude dificultat alt, amb mitjans manuals.(P - 21) 8,16

619,00 619,00 5.051,04

W6412000 m2

Formació de coberta vegetald'espècies herbàcies mitjançantsembra de barreja de llavors amb lasegüent formulació per m2:. Inclou treballs inicials de preparaciódel terreny, subministrament idistribució d'adob mineral d'alliberaciólenta i matèria orgànica incorporat totamb una labor superficial i pas decorró, sembra de llavors, distribució dematerial cubresembres, primers regsamb màniga (P - 22) 6,47

865,00 865,00 5.596,55


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Z0000006 m3

Aportació d'una capa de 15 cm a la

superficie de gespa a base de sauló




amb accessori anivellador (P - 5) 18,46865,00 0,15 129,75 2.395,19

W651500 d

Aclarida selectiva manual de massa

forestal d'intensitat variable per terreny

boscòs ( 1 oficial + 2 peons). Inclosa la

recollida i el transport de residus al

punt de recollida. (P - 23) 418,8822,00 9.215,36

W000001 u

Subminstrament d'exemplar trepador

en alveol forestal per a utilitat tapissant

amb un marc de 5 ut/m25Lonicera implexa alçada 20/30 14.685,00 14.685,00 0,60 8.811,00Hedera helix alçada 20/25 14.685,00 14.685,00 0,55 8.076,75

W000002 uSubminstrament d'arbre d'alineació encepelló per a alineació en camí.Quercus ilex calibre 18/20 60,00 60,00 330,00 19.800,00

W000003 uSubminstrament d'arbre d'ombra enarrel nua.Alnus glutinosa de calibre 20/25 9,00 9,00 60,00 540,00

W000004 uSubminstrament d'arbre d'ombra entela metàl·licaCeltis australis calibre 18/20 9,00 9,00 150,00 1.350,00

W000005 uSubminstrament d'arbre fletxat per aombra en contenidor.Fraxinus angustifolia de calibre 18/20

9,00 9,00 225,00 2.025,00

W000006 uSubminsitrament d'arbre d'ombre enarrel nua

Populus nigrs cv Italica de calibre 20/25 9,00 9,00 40,00 360,00

W000007 uSubminstrament en contenidor d'arbreper a instal·lació aïllada.Pinus halepensis d'alçada 175/225 6,00 6,00 45,00 270,00Pinus pinea d'alçada 150/200 8,00 8,00 45,00 360,00

W000008 uSubministrament d'arbre de bosc encepellóQuercus ilex de calibre 18/20 1,00 1,00 200,00 200,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000009 uSubminstrament d'arbre d'alineació encepelló.Quercus pubescens de calibre 18/22

3,00 3,00 150,00 450,00

W000010 uSubminstrament en contenidor d'arbrejove per a formació de grupQuercus pubescens d'alçada 100/125

15,00 15,00 13,00 195,00Qercus pyrenaica d'alçada 100/150

15,00 15,00 15,00 225,00

W000011 u


llenyos per a formació de grupQuercus coccifera de calibre 30/50

390,00 390,00 3,25 1.267,50

W000012 uSubminstrament en tel·la metal·licad'arbrePrunus avium de calibre 18/20 4,00 4,00 80,00 320,00

W000013 u


d'exemplar herbaci per a implantació

amb una densitat de 5 ut/m2Saponaria ocymoides 15,00 15,00 2,25 33,75

W000014 u Subminsitrament en esciola d'arbreArbutus unedo de calibre 20/25 1,00 1,00 160,00 160,00

W000015 uSubministrment en tela metal·licad'arbreCeltis australis de calibre 18/20 1,00 1,00 150,00 150,00

W000016 u

Subminstrament en contenidord'exemplars arbustius de calibre 40/50,per a la formació de nuclis vegetatius arao de 5 ut/m2, format per Juniperussavina tamariscifolia, Juniperusvirginiana Greuy Owl i Juniperus mediapfitzeriana aurea. 2,50

375,00 375,00 937,50

W000017

Subminstrament en contenidor d'arbust per a ubicació de maneradisseminada.Taxus baccata d'alçada 80/125 60,00 60,00 24,00 1.440,00

W000018 uSubminstrament en contenidor d'arbust de bola.Baxus sempervivens d'alçada 50/60

120,00 120,00 45,00 5.400,00


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


W000019 uSubminstrament en contenidor d'arbust llenyos.Arbutus unedo d'alçada 125/150 64,00 64,00 30,00 1.920,00

W000020 u


d'exemplar arbustiu per a ubicar als

talusos i zones properes a tanques.Cistus albidus d'alçada 30/40 70,00 70,00 3,00 210,00Erica arborea d'alçada 20/40 70,00 70,00 2,50 175,00Arbutus unedo d'alçada 40/60 70,00 70,00 3,50 245,00


Subcapitol 1.9. Elements singularsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

Z0000008 ut

Figura de ferro amb acabat imitantferro oxidat (sistema "cortex") a escala1:1 1.200,00

Caçadors 4,00 4,00 4.800,00Cervol 1,00 1,00 1.200,00

G3J22920 m3


Base figures 16,00 16,00 806,72

X0000001Cartell anunciador referent alfinançament de les obres 1.500,00

1,00 1,00 1.500,00


Subcapitol 1.10. AltresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

X0000001 uElements de seguretat i salut a l'obra

6.303,161,00 1,00 6.303,16

X1000002 PA Asajos i control de qualitat 1.200,001,00 1,00 1.200,00


TOTAL PRESSUPOST 324.161,65


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PRESSUPOSTUNITAT D'OBRA 2.CAPITOL 1. OBRA CIVIL

Subcapitol 1.1. Enderroc i moviment de terresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

E211U010 m3 Enderroc complert de volumen aparent d'edificació fins a cota de fonamentació o soleres, amb estructura d'obra de fàbrica, inclòs instal·lacions i canalitzacions existents, amb mitjans manual i mecanic, sense clasificació del residu, carrega sobre camió o contenidor, transport i descarrega a l'abocador controlat

24,87Enderroc magatzem 1,00 17,00 0,30 2,25 11,48 285,38

Treure paviment 74,22 74,22 1.845,85Accés botiga 1,00 2,40 0,20 2,50 1,20 29,84

F222H420 m3

Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics 10,46

Sabates cabanes 1 i 2 4,00 1,00 1,00 1,10 4,40 46,02Sabates cabana 3 2,00 1,20 1,20 1,10 3,17 33,14

Sabata farola 1,00 1,20 1,20 1,50 2,16 22,59

E2221422 m3

Excavació de rases i pous de fins a 1,5 m de fondària, en terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió 7,12

Riostra cabanes 1 i 2 2,00 24,00 0,60 0,70 20,16 143,54Riostra cabana 3 1,00 39,00 0,60 0,70 16,38 116,63

Fonament mur límit nord 1,00 9,90 0,60 0,60 3,56 25,38Fonament mur límit est 1,00 8,15 1,20 0,50 4,89 34,82Fonament mur límit est 1,00 3,97 1,20 0,50 2,38 16,96Fonament mur límit est 1,00 11,00 0,40 0,50 2,20 15,66

Fonament mur límit oest 1,00 10,00 0,40 0,50 2,00 14,24Fonament mur sud 1,00 18,00 1,00 0,50 9,00 64,08

F2221363 m

Excavació de rasa per a pas d'instal.lacions de 20 cm d'amplària i 60 cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb rasadora acoblada a un tractor 6,28

1,00 115,00 115,00 722,20

E2212872 m3

Excavació per a rebaix en roca tova, amb martell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica sobre camió 12,54

Sueperficie afectada 436,77 436,77 5.477,12

E2R34237 m3

Transport de terres a instal.lació autoritzada de gestio de residus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 5 i fins a 10 km 5,49


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


638,67 638,67 3.506,28


Subcapitol 1.2. FonamentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

E31521J4 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/F/20/I, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat 96,22

Base mur sud 1,00 18,00 1,00 0,50 9,00 865,98

E3Z112Q1 m2

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió 11,24



Base mur nord 1,00 9,90 0,60 5,94 66,77Base mur est 1,00 8,15 1,20 9,78 109,93Base mur est 1,00 3,97 1,20 4,76 53,55Base mur est 1,00 11,00 0,40 4,40 49,46

Base mur oest 1,00 10,00 0,40 4,00 44,96Base farola 1,00 1,20 1,20 1,44 16,19

E31528G1 m3

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-30/P/20/IIb, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió 90,79

Sabates cabanes 1 i 2 4,00 1,00 1,00 1,00 4,00 363,16Sabates cabana 3 2,00 1,20 1,20 1,00 2,88 261,48

Riostra cabanes 1 i 2 2,00 24,00 0,60 0,60 17,28 1.568,85Riostra cabana 3 1,00 39,00 0,60 0,60 14,04 1.274,69

Fonament mur límit nord 1,00 9,90 0,60 0,50 2,97 269,65Fonament mur límit est 1,00 8,15 1,20 0,40 3,91 355,17Fonament mur límit est 1,00 3,97 1,20 0,40 1,91 173,01Fonament mur límit est 1,00 11,00 0,40 0,40 1,76 159,79

Fonament mur límit oest 1,00 10,00 0,40 0,40 1,60 145,26Base farola 1,00 1,20 1,20 1,40 2,02 183,03

E31B3000 kg

Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous 1,25

Sabates cabanes 1 i 2 (24 Kg/m3) 4,00 4,00 5,00Sabates cabana 3 (24 Kg/m3) 2,88 2,88 3,60

Riostra cabanes 1 i 2 (24 Kg/m3) 17,28 17,28 21,60Riostra cabana 3 (24 Kg/m3) 14,04 14,04 17,55

Fonament mur límit nord (24 Kg/m3) 2,97 2,97 3,71Fonament mur límit est (24 Kg/m3) 3,91 3,91 4,89Fonament mur límit est (24 Kg/m3) 1,91 1,91 2,38Fonament mur límit est (24 Kg/m3) 1,76 1,76 2,20

Fonament mur límit oest (24 Kg/m3) 1,60 1,60 2,00Base farola (24 Kg/m3) 2,02 2,02 2,52


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



Subcapitol 1.3. Murs i tancaments perimetrals.CODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

G3J22920 m3


Talus límit sud 72,00 72,00 3.630,24

C1501A00 h

Camió per a transport de 24 t, partida auxiliar per al transport de la pedra d'escullera 53,49

30,00 30,00 1.604,70

E4E2681L m2

Paret estructural per a revestir, de 30 cm de gruix, de bloc de morter de ciment foradat, R-6, de 400x200x300 mm, revestir, llis, categoria I, segons norma UNE-EN 771-3, col.locat amb morter de ciment pòrtland amb filler calcari, de dosificació 1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 3 N/mm2 39,88

Mur límit nord 1,00 9,90 0,98 9,65 384,94Mur límit est 1,00 8,15 1,70 13,86 552,54Mur límit est 1,00 3,97 1,70 6,75 269,15Mur límit est 1,00 11,00 0,40 4,40 175,47

E4EZQ024 m3

Formigó per a fàbrica de blocs de morter de ciment, de 225 kg/m3, amb una proporció en volum 1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L/32,5 R i granulat de pedra calcària de grandària màxima 20 mm, col.locat manualment 129,21

Mur límit nord 1,00 9,90 0,30 0,98 2,90 374,16Mur límit est 1,00 8,15 0,30 1,70 4,16 537,06Mur límit est 1,00 3,97 0,30 1,70 2,02 261,61Mur límit est 1,00 11,00 0,30 0,40 1,32 170,56

E4EZ3000 kg

Acer en barres corrugades elaborat a l'obra B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2 per a l'armadura de parets de blocs de morter de ciment 1,17

Mur límit nord (8,88 Kg/m3) 2,90 25,71 30,09Mur límit est (8,88 Kg/m3) 4,16 36,91 43,18Mur límit est (8,88 Kg/m3) 2,02 17,98 21,04Mur límit est (8,88 Kg/m3) 1,32 11,72 13,71

E612SK3W m2

Paret de tancament passant de gruix 14 cm, de maó calat hidrofugat, HD, de 290x140x75 mm, d'una cara vista, categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, col.locat amb morter per a ram de paleta industrialitzat M 7,5 (7,5 N/mm2) de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 53,72

Mur límit oest 1,00 10,00 1,50 15,00 805,80


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E45819J4 m3

Formigó per a cèrcols, HA-30/F/20/IIb, de consistència fluida i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocatamb bomba 117,48

1,00 11,00 0,20 0,20 0,44 51,69

E4B84000 kg

Acer en barres corrugades B 500 SD de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de cèrcols 1,39

Armadura cercol (24 Kg/m3) 0,44 10,56 14,68

E4D8D500 m2

Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a cèrcols de directriu recta 59,48

2,00 11,00 0,20 0,20 0,88 52,34

L0000001 kg

Tancament a base de perfils metal·lics en forma de "L" per a execució de tancament amb una distribució de 4 perfils cada metre assimilable a "Acer S355J0 segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra" 3,92

Limit nord alçada 1 metre 29,00 60,90 1.766,10 6.923,11Perimetre alçada 1,50 metres 19,26 10,50 202,23 792,74

L00000002 u

Porta corredera de 3,00 m d'ample executada a base de perfils metal·lics, incloent elements auxiliars i instal·lació. 3.000,00

Porta acces oest 1,00 1,00 3.000,00Porta accés nord 1,00 1,00 3.000,00

W7532003 m

Subministre i instal·lació de tanca deroll de fusta impregnada amb salshidrosolubles formada per roll verticald'1 m d'alçada i de diàmetre 10 i trestravessers de roll de diàmetre 8 i 2 mde llargada, unions entre fustes ambpeces de ferro galvanitzat i pintat,amb protecció de mallaelectrosoldada. L'ancoratge a terraconsisteix en peça de ferrogalvanitzat fixada amb formigó i unióamb cargols al poste vertical. Inclòsanclatge al terreny i neteja. (P - 36) 50,90

1,00 7,62 7,62 387,86


Subcapitol 1.4. Estructures


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


CODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

E431F1A0 m3

Pilar central de les cabanes format per tronc rodó assimilable a la partida ITeC: Pilar de fusta de pi flandes C24 ribotat, de 14x14 a 20x20 cm de secció, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau per a tipus de protecció profunda, muntat sobre suports 847,01

Pilar cabanes petites (0,25 m2) 4,00 5,00 5,00 4.235,05Pilar cabana gran (0,56 m2) 2,00 7,15 8,01 6.782,86

E433F1A4 m3

Travesser horitzontal de les cabanes format per tronc rodó assimilable a la partida ITeC:Biga de fusta de pi flandes C24 acabat ribotat, de 10x20 a 14x24 cm de secció i llargària fins a 5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau per a tipus de protecció profunda, col.locada a l'obra recolzada 721,00

Trevesser cabanes petites (0,10 m2)2,00 6,00 1,20 865,20

Travesser cabana gran (0,19 m2) 1,00 8,00 1,52 1.095,92

L0000004 m

Grada de formigó prefabricat d'unapeça en forma de L de 120x50 cm, de3 a 4 m de llargària, col·locadarecolzada. Incloent transport icol·locació. 199,35

4,00 8,00 32,00 6.379,201,00 7,00 7,00 1.395,45

L0000005 m

Esgraonat a base de peces prefabricades de formigó de 1,20 m de llarg i 0,17 x 0,17 m de secció amb la superfície superior acabada amb corindó, ancorada a l'obra. Incloent instal·lació 140,47

7,00 1,20 8,40 1.179,96

E4F2F5GP m3

Paret estructural a dues cares vistes de 14 cm de gruix, de maó calat hidrofugat, HD, R-30, de 290x140x60 mm, cares vistes, categoria I, segons norma UNE-EN 771-1, col.locat amb morter de ciment CEM II, de dosificació 1:3 (15 N/mm2), amb additiu inclusor aire/plastificant, i amb una resistència a compressió de la paret de 10 N/mm2 460,38

Tabics 3,00 3,90 0,15 1,25 2,19 1.009,96Tabics 1,00 5,00 0,15 1,75 1,31 604,25

E45C19J4 m3

Formigó per a lloses, HA-30/F/20/IIb, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba 104,08

Llosa superior grades 1,00 8,00 2,40 0,10 1,92 199,83


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E4BCM8GG m2

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 10 - 10 B 500 SD 6 x 2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses 6,75

Llosa superior grades 1,00 8,00 2,40 19,20 129,60

E4DC1D00 m2

Muntatge i desmuntatge d'encofrat per a lloses, a una alçària <= 3 m, amb tauler de fusta de pi 29,35

Llosa superior grades 1,00 8,00 2,40 19,20 563,522,00 8,00 0,10 1,60 46,962,00 2,40 0,10 0,48 14,09


Subcapitol 1.5. CobertesCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

L0000010 m2

Reticula constituida per perfils defusta de 10 cm de diàmetre formantuna malla de 0,30 x 0,40 m.(0,1 m3de fusta/m2) 778,62

Cobertat cabana 1 52,60 5,26 4.095,54

Cobertat cabana 2 52,60 5,26 4.095,54

Cobertat cabana 3 129,98 13,00 10.120,50

E721XD64 m2

Membrana per a impermeabilització de cobertes GA-5 segons UNE 104402, de dues làmines, de densitat superficial 9,3 kg/m2 formada per làmina de betum modificat LBM (SBS)-40/G amb una armadura FV de feltre de fibra de vidre de 50 g/m2 i acabat de color estàndard sobre làmina de betum modificat LBM (SBS)-24-FV amb armadura de feltre de fibra de vidre de 50 g/m2, adherides amb oxiasfalt OA 80/25, prèvia imprimació 28,52

Cobertat cabana 1 52,60 52,60 1.500,15

Cobertat cabana 2 52,60 52,60 1.500,15Cobertat cabana 3 129,98 129,98 3.707,03

L000011 PA

Muntatge amb xisca i canem muntatper artesans constructorsespecialitzats en museografia a lesordres del Patronat de la Cova de laFont Major 18.000,00

1,00 1,00 18.000,00


Subcapitol 1.6. Tancaments i divisoriesCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


E4J2221V m2

Paret estructural de 19 cm de gruix, de bloc ceràmic d'argila alleugerida LD, categoria I, segons la norma UNE-EN 771-1, de 300x190x190 mm, col.locat amb morter 1:4, amb repercussió de peces especials 27,02

Tancament cabana 1 1,00 24,00 2,00 48,00 1.296,96Tancament cabana 2 1,00 24,00 2,00 48,00 1.296,96

Tancament cabana 3 1,00 39,00 3,20 124,80 3.372,10


Subcapitol 1.7. RevestimentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

L000011 m2

Revestiment superficial de 0,10 m abase d'una argamassa feta amb fangi palla per tal de deixar vist realitzadaper artesans constructorsespecialitzats en museografia a lesordres del Patronat de la Cova de laFont Major. 21,00

Cabanes 1 i 2 4,00 24,00 2,00 192,00 4.032,00Cabana 3 2,00 39,00 3,20 249,60 5.241,60

E83BABSE m2

Aplacat de faixa vertical exterior a una alçària <= 3 m, amb pedra calcària nacional, amb una cara polida i abrillantada, preu mitjà, amb forats per a fixacions i aresta viva a les quatre vores, preu mitjà, de 20 mm de gruix i de 1251 a 2500 cm2, col.locada amb ganxos i morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l 123,64

Mur límit nord 2,00 14,00 0,98 27,30 3.375,37Mur límit est 2,00 0,80 1,70 2,72 336,30Mur límit est 2,00 11,00 0,40 8,80 1.088,03

Mur magatzem 1,00 7,62 2,20 16,76 2.072,70

E81125K4 m2

Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R 30,60

Mur límit oest 2,00 10,00 1,00 20,00 612,00


Subcapitol 1.8. PavimentsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

L000013 m3

Paviment especial per absorció

d'impactes i sorolls a base de sauló




amb accessori anivellador (P - 5) 18,46


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


Interior cabanes 1 i 2 2,00 10,00 5,00 0,40 40,00 738,40Interior cabana 3 1,00 10,00 9,00 0,40 36,00 664,56

Exterior 312,00 312,00 5.759,52

E9232G91 m2

Subbase de grava de 20 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i piconatge del material 11,34


E9G2764M m3

Paviment de formigó HA-30/P/10/IIa+F de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 10 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic, remolinat mecànic afegint 7 kg/m2 de pols de quars de color 155,99

Paviment sota grada 62,00 0,15 9,30 1.450,71

E4BCM8GG m2

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 10 - 10 B 500 SD 6 x 2,2 UNE 36092, per a l'armadura de lloses 6,75



Subcapitol 1.9. Instal·lació electrica i d'enllumenatCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

W5511011 u

Subministre i col·locació de columnad'acer galvanitzat 15 m, sense base,cilíndrica formada per un sol tram,amb tres portes de registre de gransdimensions i amb tanca de seguretatper accés als equips, ambguarniments superiors amb escletxesverticals, diàmetre de 219 mm, de 15m d'alçada amb 4 projectors tipusTANGO, TNG-400, de CARANDINI ósimilar (resta de característiquess'indiquen a plànols), amb làmpadade 400 W de VMH i equip auxiliar a220 V, arrencador, placa de borns,fusibles i material auxiliar. Inclòspintat de la mateixa, amb una mad'imprimació per galvanitzat i duesmans de pintura tipus gris ´´Oxidón´´per exteriors. Inclòs cable 4x6 mm2,RV 0,6/1 KV per alimentació aprojectors. (P - 10) 2.164,71

1,00 1,00 2.164,71


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


FG22TK1K m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 28 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada 3,27

1,00 115,00 115,00 376,05

FDK256F3 u

Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I i solera de maó calat, sobre llit de sorra 38,94

1,00 1,00 38,94

FDKZHEB4 u

Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 500x500 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter 60,08

1,00 1,00 60,08


Subcapitol 1.10. Mobiliari urbàCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

W4552400 m


de metre lineas de fusta tractada

tipus "Ecotraviesa" de 240 x 22 x 12

cm inclosos ports, elements de fixació

i part propircional de peces no

senceres. 25,62Habilitació escala (1,20 m) 1,00 8,40 8,40 215,21Habilitació escala (2,40 m) 1,00 12,00 12,00 307,44

Habilitació escala accés botiga 1,00 21,60 21,60 553,39

W721R001 ut

Subministrament, muntatge iinstal·lació de paperera amb tapaabatible de fusta allistonada de pitractada a l'autoclau clase 4protecció fúngica i insecticida colornatural, cargols d'acer inoxidable.Forma circular de 110 l de capacitat,540 x 600 x 970 mm model PA-639Tde Fundició Dúctil Benito o equivalent(P - 32) 312,26

4,00 4,00 1.249,04


Subcapitol 1.11. Instal·lació contraincendisCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

EM31341K u

Extintor manual de diòxid de carboni, de càrrega 3,5 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armari muntat superficialment 127,26

1,00 1,00 127,26


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


EM31261K u

Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb armari muntat superficialment 85,61

4,00 4,00 342,44

Subtotal Subcapitol 1.11 469,70

Subcapitol 1.12. Elements singularsCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

X0000001Cartell anunciador referent alfinançament de les obres 1.500,00

1,00 1,00 1.500,00


Subcapitol 1.13. AltresCODI UT DESCRIPCIÓ Nº Llargada Amplada Alçada Subtotal Preu Total

X0000001Elements de seguretat i salut a l'obra

2.982,001,00 1,00 2.982,00

X1000002 PA Asajos i control de qualitat 1.200,001,00 1,00 1.200,00


TOTAL PRESSUPOST 153.282,96


VISAT E0900065 Data 26/01/2009


PÀG. 1 RESUM DE PRESSUPOST

R E S U M D E P R E S S U P O S T

PRESSUPOST.

A continuació es mostra la relació valorada de les inversions descrites anteriorment.

UNITAT D’OBRA 1 Execució material.

Capítol 1.- Obra civil. Subcapítol 1.1.- Enderrocs i moviments de terra........................... 13.303,26 €

Subcapítol 1.2.- Fonaments ............................................................. 7.746,61 €

Subcapítol 1.3.- Murs i tancaments............................................... 18.244,74 €

Subcapítol 1.4.- Paviments............................................................. 40.059,98 €

Subcapítol 1.5.- Instal·lació elèctrica i d’enllumenat ........................ 8.972,25 €

Subcapítol 1.6.- Instal·lació d’aigua i reg ....................................... 27.076,77 €

Subcapítol 1.7.- Mobiliari urbà........................................................ 73.736,62 €

Subcapítol 1.8.- Jardineria............................................................119.211,86 €

Subcapítol 1.9.- Elements singulars................................................. 8.306,72 €

Subcapítol 1.9.- Altres ...................................................................... 7.503,16 €

Total Capítol 1.......................................................324.161,95 € TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL ................................................................... 324.161,95 €

El pressupost total D’EXECUCIÓ MATERIAL de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de TRES-CENTS VINT-I-QUATRE MIL CENT SEIXANTA-UN EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (324.161,95 €).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009




Pressupost d’Execució per Material.............................................321.161,95 €

13% Despeses generals d’empresa .............................................. 42.141,05 €

6% Benefici Industrial ..................................................................... 19.449,72 €

Total execució contracte.....................................385.752,72 €

El pressupost total d’EXECUCIÓ PER CONTRACTE de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de TRES-CENTS VUITANTA-CINC MIL SET-CENTS CINQUANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS (385.752,72 € ). Pressupost per contracte IVA inclòs.

Pressupost d’Execució per Contracte..........................................385.752,72 € 16% IVA.......................................................................................... 61.720,44 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE IVA INCLÒS.... 447.473,16 €

El pressupost total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de QUATRE-CENTS QUARANTA-SET MIL QUATRE-CENTS SETANTA-TRES EUROS AMB SETZE CÈNTIMS (447.473,16 €). Pressupost general total per contracte IVA inclòs.

Pressupost d’Execució per Contracte IVA inclòs.........................447.473,16 € Valor de les expropiacions ............................................................. 31.920,72 €

PRESSUPOST GENERAL TOTAL .................................. 479.393,88 €


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



El pressupost general total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) de l’UNITAT D’OBRA 1 corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de QUATRE-CENTS SETANTA-NOU MIL TRES-CENTS NORANTA TRES EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS (479.393,88 €).

UNITAT D’OBRA 2 Execució material.

Capítol 1.- Obra civil. Subcapítol 1.1.- Enderrocs i moviments de terra........................... 12.399,74 €

Subcapítol 1.2.- Fonaments ............................................................. 6.690,43 €

Subcapítol 1.3.- Murs i tancaments perimetrals............................ 23.096,67 €

Subcapítol 1.4.- Estructures ........................................................... 24.501,85 €

Subcapítol 1.5.- Cobertes............................................................... 43.018,92 €

Subcapítol 1.6.- Tancaments i divisòries ......................................... 5.966,02 €

Subcapítol 1.7.- Revestiments ....................................................... 16.758,01 €

Subcapítol 1.8.- Paviments............................................................... 9.734,77 €

Subcapítol 1.9.- Instal·lació elèctrica i d’enllumenat ........................ 2.639,78 €

Subcapítol 1.10.- Mobiliari urbà........................................................ 2.325,08 €

Subcapítol 1.11.- Instal·lació contraincendis....................................... 469,70 €

Subcapítol 1.12.- Elements singulars............................................... 1.500,00 €

Subcapítol 1.13.- Altres .................................................................... 4.182,00 €

Total Capítol 1.......................................................153.282,96 € TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL ....................................................................153.282,96 €

El pressupost total D’EXECUCIÓ MATERIAL de l’UNITAT D’OBRA 2 corresponent al Projecte d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de CENT CINQUANTA-TRES MIL DOS-CENTS VUITANTA-DOS EUROS AMB NORANTA-I-SIS CÈNTIMS (153.282,96 €).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009




Pressupost d’Execució Material ...................................................153.282,96 €

13% Despeses generals d’empresa .............................................. 19.926,78 €

6% Benefici Industrial ....................................................................... 9.196,98 €

Total Execució per contracte..............................182.406,72 €

El pressupost total d’EXECUCIÓ PER CONTRACTE de l’UNITAT D’OBRA 2 corresponent al Projecte d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de CENT VUITANTA-DOS MIL QUATRE-CENTS SIS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS (182.406,72 € ).


Pressupost d’Execució per Contracte..........................................182.406,72 € 16% IVA.......................................................................................... 29.185,07 €

PRESSUPOST GENERAL IVA INCLÒS.......................... 211.591,79 €

El pressupost genera total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) de l’UNITAT D’OBRA 2 corresponent al Projecte d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de DOS-CENTS ONZE MIL CINC-CENTS NORANTA-UN EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS (211.591,79 €).


VISAT E0900065 Data 26/01/2009



RESUM

Unitat d’Obra 1. Pressupost d’Execució Material ...........................................................324.161,95 €

Pressupost d’Execució per Contracte..................................................385.752,72 €

Pressupost d’Execució per Contracte IVA inclòs................................. 447.473,16 €

Pressupost General d’Execució per Contracte IVA inclòs ............479.393,88 €

Unitat d’Obra 2. Pressupost d’Execució Material ............................................................153.282,96 €

Pressupost d’Execució per Contracte..................................................182.406,72 €

Pressupost General d’Execució per Contracte IVA inclòs ............ 211.591,79 €

TOTAL PROJECTE..............................................................................690.985,67 €

El pressupost genera total PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ (per contracte IVA inclòs) corresponent al Projecte d’urbanització i enjardinament del Freginal com a zona verda, I d’habilitació d’un espai interpretatiu del neolític annex a la Cova de la Font Major, en el TM de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà ), ascendeix a la quantitat de SIS-CENTS NORANTA MIL NOU-CENTS VUITANTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS (690.985,67 €).

Reus, gener de 2.009



VISAT E0900065 Data 26/01/2009


AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ...la qual es troba dins de la present zona verda), o la Ruta...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ...la qual es troba dins de la present zona verda), o la Ruta...