, HI~TO RIA D E LE~ EXCAVACION~ , ARQUEOLOGIQUE~ ALA COMARCA DE L'URGELL. (I) Les primeres intervencions i !'Institut dlEstudis Cata!ans 51

Per Oriol Saula i Briansô 4

L'urgeıı ha estat des de la segona meitat del segle xıx una zona d'eminent interes historic i ar­queoıogic. Durant el segle passat les troballes de restes arqueologiques foren recollides per

geografs, historiadors i erudits, que posaven sovint mes emfasi en l'espectacularitat dels descobri­ments que no pas en la seva significaci? historica.

A la provfncia de Lleida Josep Pleyan de Porta realitzaria durant el darrer quart del segle xıx una valuosa tasca, amb una recollida sistematica de tota mena de noticies relacionades amb desco­briments de restes i materials arqueoıogics.

Des de 1907, any en que fou fundat l'Institut d'Estudis Catalans, el panorama de l'arqueologia catalana canvia significativament. Com diu Bosch Gimpera, "[ ... ] la Prehistoria de Catalunya entra en nous camins i comença d'arribar al temps de plenitud de la seva investigaci6". ı L'Institut d'Estudis Catalans va jugar un paper crucial i peoner en l'aplicaci6 de noves metodologies. A les ter­res de l'actual Urgell les primeres excavacions realitzades que utilitzaren una metodologia cientffica foren practicades per membres de l'esmentada instituci6. Es realitzaren per primer cop plantes de les estructures descobertes, fotografies, inventaris dels materials trobats i diaris d'excavaci6. EI concep­te d'estratigrafia, propi de la geologia, fou aplicat ara a les excavacions arqueoıogiques.

Des de l'any 1915 l'Institut organitza un servei regular d'investigacions arqueologiques dirigit per Pere Bosch Gimpera. Un dels primers proposits d'aquest servei fou el de portar a terme un estudi del poblament antic de les comarques dels antics plans d'Urgell i de la Segarra. Es tractava d'una in­vestigaci6 seriosa, bas ada en la prospecci6 i posterior excavaci6 dels jaciments seleccionats.

EIs resultats de 1es campanyes d'excavaci6 i prospecci6 eren periodicament publicats a la Cronica d'Arqueologia de l'Anuari de l'Istitut d'Estudis Catalans.

En les seves intervencions, l'Institut comptava sempre amb el suport i la col·laboraci6 de 1es institucions i dels estudiosos locals. Aquests seguiren sovint el seu exemple i realitzaren en l'ambit local una valuosa tasca de prospecci6 i divulgaci6 de la prehistoria i de la historia antiga.

Arqueolegs del renom de Joaquim Folch i Torres, Pere Bosch Gimpera, Josep Colomines, Agustf Duran i Sanpere, J. de C. Serra Rafols i 1. Puig i Cadafalch han esdevingut, amb el temps, "mites" dels primers pas sos de l'arqueologia catalana, embri6 de la moderna arqueologia.

EL SEGLE XiX I LES PRIMERES NOTICIES ESCRITES DE DESCOBRIMENTS ARQUEOLOGICS

Pascual Madoz en el seu Diccionario Geogn'ifico Estadfstico Hist6rico de Espafia y sus posesio­nes de Ultramar, publicat l'any 1845, es el primer historiador a deixar constancia escrita de descobri­ments arqueologics a l'Urgell. En parlar de Belianes esmenta les antigues ruınes de la poblaci6 i del castell de Castellsalva, "[ ... ] donde se observan varias antigüedades y ruinas de antes de la invasi6n de los moros, en ~uyo punto se han encontrado monedas de ora y plata que se ignora la epoca a que pertenecen" .2

53

54

L'any 1886 Josep Pleyan de Porta escriu el seu "CatıHecg descriptiu y detallat de tots els monu­ments existents en la Provincia de Lleyda, corresponents a les epocas anteriors al Renaixement". En aquest manuscrit l'autor parla de l'existeııcia de restes arqueologiques d'epoca romana i anteriors, a l'indret de Castellsalva, dins del terme dı Belianes. En parlar d'aquest jaciment esmenta l'existencia de tombes com les trobades a Olerdola 3 j de restes d'un edifici fortificat. Pleyan destaca el descobri­ment d'un puny d'espasa de plata i de moııedes diverses, d'entre les quals n'hi havia una de bronze de l'emperador Claudi.

L'any 1889 Pleyan de Porta, en el ıeu Diccionario Geografico Estadistico de la provincia de Lerida, d6na a coneixer al gran public aquestes i d'altres noticies de troballes arqueologiques al ter­me de Belianes i, en especial, al jaciment de Castellsalva. 4 L'autor descriu el descobriment d'un pou i d'un mosaic romans, aixi com sepultuı es, sitges i les restes constructi ves d'un castell medieval. Tambe comenta una serie de troballes oc ısionals de monedes iberiques, romanes i d'epoques diver­ses, entre altres restes materials.

LES PRIMERES INTERVENCIONS ARQUEOLOGIQUES A L'URGELL 1 L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

LA VIL·LA ROMANA DEL VILET L'any 1874 la famosa rubinada de Santa Tecla posa al descobert part de dos mosaics romans ala

partida de les Astes del poble del Vilet, pıopietat de cal Bori. La Junta de Monumentos Hist6ricos :1 Artisticos de Lerida visita l'indret en ocasi6 de l'esmenta­

da troballa, el setembre de 1876, dos anys mes tard que la riuada destapes els mosaics. La junta ai­xeca ac ta i acorda encomanar a l'arquitecte provincial Don Julio Saracibar l'extracci6 de quatre frag­ments de mosaic, aixi com la realitzaci6 de dibuix'os al natural i a escala dels mosaics, i d'un croquis topografic de l'indret on foren trobats. 5 Dds quatre fragments de mosaic, dos havien d'anar al Museu Provincial de Lleida i els altres dos, a la Real Academia de la Hist6ria y de las Tres Nobles Artes.

Un dels mosaics, l'aparegut amb l'avinguda del Corb de l'any 1874, estava molt deteriorat ja que havia estat dos anys a la intemperie. Aqııest mosaic presentava un dibuix d'una cratera de volutes, amb dos peixos en el seu interior, dos coJoms damunt de cada nansa i quatre mes al seu voltant, pi­cotejant els fruits d'una planta. La compo~ici6 era delimitada per una orla policroma de doble cord6. 6

Segons Josep M. Mir6, la iconografia representada al mosaic es clarament cristiana. 7 Alberto Balil, en canvi, opina que tot i que sovint es cOllsidera aquest tema com cristia, pot ser que el mosaic esti­gui lliure de qualsevol proposit simbolic. 8 L'esmentat mosaic, que segons l'Institut d'Estudis Catalans 9 fou tornat a tapar, el coneixem gracieı. al dibuix realitzat l'any 1876, publicat posteriorment a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, corresponent als anys 1911 i 1912. En les diverses publica­cions al respecte sempre s'havia dit queıo fou mai extret i que resta en la finca cobert de terra. 1o

Recentment hem pogut veure en una antiga postal del Museu d'Art Jaume Morera (fundat l'any 1917) l'esmentat mosaic exposat a la sala d'arqueologia, juntament amb d'altres quatre mosaics. Per altra banda, en un inventari de l'antic Museu d'Art de Lleida hi consten cinc fragments de mosaic do­nats per D. Josep Bori, del Vilet." Fins l'aı:tualitat nomes teniem constancia de l'extracci6, en aquella primera intervenci6, d'un fragment de mo~aic, corresponent a una part decorada amb motius figura­tius i amb la inscripci6 CON ... Ara, la lec tura de les actes, la postal del Museu Morera i l'index pro­visional dels materials de l'esmentat museH ens demostren el contrari.

L'altre fragment de mosaic trobat el 1874, i que fou dibuixat i extret parcialment, era de tipus geometric, amb una composici6 de tematica figurativa inserida. D'aquest quadre figurat 0 emblema es conservaven les figures de dos cupidells 0 petits genis alats (putti) que subjectaven un retol amb

A!1I .\{' f{ d'Ar! ./01 /11/(' ,\I!orer(/ d(J Ueido. l::ıı 1'/";lIIfr lel"lıı(' e!1II0.W;C de Iu ("/"(ıı (' ro; ei.' !Jfi.ro." /ruhar (/ 1 \ 'il(' l. Ar 'du fo(og r :ıt'i c I. E.1.

la in sc ripci6 CON .... coronada anıb co rones de Il orer i envo ltada per ga ll s dindis i nı o tiu s f1 orals. 12

Fcderi co Lara Pei Il ado ha i nterpretat aq uesta i Il sc ri pci6 i Il co nıpl e t a. f cta a basc de tessel·les de nıarbrc, co nı a CON l c ill ( iunı ). lı

La res ta de la co nıpos i c i 6 nı os tra va uıı a se ri e de ga rl a ııd es de Il ore r que de li nıi t ave n cercles . de du es dinı e n s i o n s diferent s, i fi gures geo nı e triqu es oc togonals a nıb els costats conca us. l'

Aques ts dos nı osa i cs , qu c prinı e r es co n se r v are ıı en el Museu Prov incial i pos t c ri o rnı e nt fe ren cap al Mu seu d'A rt Jaunıe Morera de L1 eida, van desapareixe r durant la guerra civil i ac tu a lnı e nt no­nı cs ens queden els dibui xos realit zats I'an y 1876 per la Co nıi s i 6 n Prov inc ial de Monunıe nt os lıi s ı 6-

ri cos y artisti cos de Le rida. Als nı aga t ze nı s de I'ac tual Mu seu de l'lnstitut d 'Es tlıdi s Il erdencs es con­se r ve ıı dos petit s fr ag nı e nt s de nı os ai cs po li c ro nı s de ıipıı s geonıe ıri c . l < que nı o lı poss ibl e nı e nt fo rnıari e n part dels altres nı osa i cs ex ıre t s el seg le XiX.

La tardor de I'any 1912 un s treball s de re planıac i 6 d'un a vin ya. a la nı a t e i xa parti da de les Astes . va n posar al descobert I 'ex i s ı e n c ia d'un altre nı osa i c d'e poca ro nı a n a. diferent als descobert s el seg le passat. Ad ve rtiı d'aqu esta troball a, l ' ln s titlıt d' Es tudi s Catal ans prac ıidı un a pe tit a excavaci 6 e ıı quc trobü bona part del nı osa i c es nı e ııtat , pare i a lnı e nı ll1 a lnı es per I'arada, i doc unı e nt a 1I1la de les pare ı s de pedra que el d e linıit ave n. EI nı osa i c, fet de tesse l·les de petita dinı e n s i 6. fo rnı av a un a eo nıpos i c i 6 de nı o tiıı s geo nı e tri es i e nıprava de cinc a sis eolors di fe re ııt s, 16 nı es ura v a 13 pe us de l o n g itııd per 7 d 'a nıpl e . Poss ibl e nı e nt pa v inı e ııt ava un corredor de la vil ·la. Estava co ıı f i g ura t per una orl a de doble cord6 que d e linıit ava una eo nıpos i c i 6 de ro nıbes i quadrats que dife renciave n oe togo ns. D 'aqıı e s t 1l10sa ic se'n va ex treure un fra g nı e nt de dos nı e tres i nıi g de longitud . eonse rva t. segons Bali!. al Mu seu Arqueo log ic de Barce lona. 11

Desconeixe nt l ' ln s tiıut que el nı osa i c de la c ra ı e ra i els peixos Iı av i a es ı a ı ex ıre ı . es realit za ren di versos so ndejos a nıb la inı e n e i 6 de retrobar I 'es nı e nı a ı nı osa i c, desco bert per la riuada del Co rb de I'any 1874. Les cales prac ti cades no aeonıp lire n el propos it iııi e i a !. pero si d oe ıını e nt a re n . en ca nvi.

55

56

ELTOSSAL DEL MOR DE TARREGA

noves restes de la vil·la: es troba una interessant canalitzaci6 d'aigües feta amb toves, fragment s de guixos de motllura amb motius de 1I0rer, part d'un mosa ic de tema geometric de tesse l·les blanques i negres, la empremta d'un dolium i les re stes d'un a se pultura feta amb 1I 0ses. Acompanyaven aquests ves ti gis constructius un nombre considerable de fragments de ceramic.a procedents d'amfores. ı eg ula e, doliums i, en me­nor quantia, ceramica sig il ·lada i ceram ica co­muna romana. IS

EIs mosaics i part de les restes ex humades al vilet corresponen a una vil·la romana d'epoca im­perial , en funcionament durant el seg le ıv d. de C., seg ons els est udi s rea lit za ts per Albert o 8alil. 19 L'estudi dels materia ls ceram ics permetra datar amb mes prec isi6 la cronologia de la vi l·l a romana de les Astes. La pre se ncia de terr a sigil ·lada aretin a, hi spani ca i sud ga l·li ca ens fa creure en un poss ible ini ci de la vil·l a a principi s del seg le I de la nostra era.

Deıııll d'l/l1 del" ıııosaics ıl'o!ials al Vill'l 1'1111." 187-1. (,(}1I .\el'l ·1II11 Lfeidıı .

Arxiu Fo ıogriıfi c !. E.!.

Durant la primavera de I'any 1915, I'[nstitut d'Estudi s Cata lans POI"ta a terme un a extensa pros­pecc i6 d'assentaments d'epoca iberica al pla d'U rgel1 i de la Segarra. La seva recerca teni a el suport d'institucions com ara l'Arxiu Hi storic de Cervera i el col·legi del s pares escolapis de Tarrega, i d'es ­tudiosos de les terres Ileidatanes com el .' r. Eduard Camps, de Gui ssona, i Mn. Sanç Capdevil a, de SanI Martf de Mald a.

EI tossal del Mor de Tarrega fou un els jaciments esco llits, en un primer moment , per portar-hi a terme excavacions. La gran abundanci a i la di spersi6 de restes material s que hi hav ia per totes les vessants del tur6 indicaven que podia tractar-se d'una "estaci6 pre-romana important "20

A primers d'abril de 1915 s' iniciaren les tasq ues d'excavaci6. Es practicaren ca les al cim del tos­sa l, vessants i indrets que presentaven una concentraci6 important de ceramica. En aquests treball s no fou localitzada cap fase clarament iberica de l'ocupaci6 del tur6, fet que s'atri buf ala co ntinu 'ı'tat de I'habitat que el tossa l del Mor havia tingut al lIarg de la hi storia, que arriba fins a I'epoca moderna. !I

EI material arqueologic reco llit indica va una lIarga perdurabilitat de I'indret. En aquella ocasi6 es data I'inici de l'ocupac i6 del Mor al se ,le ıv a. de c., per la ceramica grega de ri gures roges tro ­bada en superffci e i en alguna de les cales practicades. ~~

Tenim notfcia d'excavacions posteriors al tossa l del MOL EI 12 de febrer de 1912 es publicava al diari La Veu de Caıalunya la ıroball a d' n yas amb nansa de ci stell d'epoca iberica. L'esmentat vas aparegue fora de contexl, dins d'una tom a feta amb 1I 0ses de pedra i juntament amb d'allres frag­ments ceramics que dev ien formar part de l rebliment de la tomba. La sepultura pertanyia a una nec ropoli s situada en el vessant est del to 'sal, de cronologia possiblement medieval. !) Aquesta exca­vac i6 fou practicada pel pare Bernat dels ı:sco l apis de Tarrega, ajudat per alguns alumnes. !4

[XCOI'(ICiOlIS orq ııeolog iqıı es al Tossal del Mor de Tiırrega. Aıı), 1915. Arx iu Mas.

[xcol'{lciolı S ol jaciııı eııı de Fogoııııssa, Saıır Marrf de Molda. Aıır 1915. Arxiu fo ıog rafic !.E.!.

FOGONUSSA, SANT MARTI DE MALDA Al s afores de Sant Martı de Malda, en un to sa l al peu del ca nı ı de Beli anes, es troba el jac iment

de Fogo nu ssa . Aques t indret havia estat vi sitat I'a ny 191 2 per nı e nıbres de l'In stitut d'Estudi 57

Catalans i re nı a rca re n en la Cronica d'Arqueo logia del seu anuari la va ri etat de re tes materi als do­cumentades, que anaven de la cerami ca a ma cordonada amb empre nıte di gitals (del Bronze fin al) a la cedımi ca iberi ca i romana d'epoca imperi al. En la croni ca tamb€ es descri via la troball a, en un nı arge , d'un pav iment roma, a ixı com restes de pilars i unes epultures excavades a la roca .1l

58

Tres anys mes tard, cridats per I'abundancia i va ri etat de troba ll es superfic ial que ' !ıi feien , membres de l'Institut d'Estudi s Cata lans !ı i van rea litzar una excavac i6. En un dels vessa nı s del tur6 de Fogonu ssa es trobaren diverses restes constructives co rresponenıs a tres cambres quadrangul ars afil erades i adossades a la roca d'un marg . EIs materials que foren recollits a I'interior d'aquestes es­tances eren d'epoca iberica.

En els treball d'excavaci6 duts a te rı ne el 19 L 5 tambe e posa al descobert un mur de tap ia de 20 metres de Ilargada, reforçat per pilars e pedra. Aqııesı mur teni a relaci6 amb ul1a se ri e de dipo­sits fets amb opus signinum."6 Aquestes es l ructııres correspondrien a una fase romana del jac iment.

LA VIL·LA ROMANA DE VILAGRAS,'A L'any 1920, en rebaixar un terreny ur a per tal de construir els fo naments d'una casa al pob le de

Vil ag rassa, van apare ix er les restes conslruct ives d'una vil·la romana. L'lnstitut d'Es tlıdi s Catalans s'encarrega de realitzar l'excavaci6 i I'estudi del s vestigis de la vi l·la, posats al descobert en el so lar propietat de Joaquim Galceran i Sole, terreny que es correspon ac tualment amb el numero 3 de I'a­vinguda de Catalun ya.

L'excavaci6 posa al descobert di vers\'s dependencies d'un a vil ·la romana d'epoca baix imperial. Due de les estances excavades es taven dccorades amb mosa ics, dels quals nomes es coneix la f010-grafia d'un. EI mosa ic, de 5,25 metres de longitud per 4,5 d'amplada, es trobava en una !ıabiıaci 6 de planta rectangular, amb dos graons curvil inis en un dels ex trems . Presentava un tema geometri c, for­mat per un a gran ro eta de triangles radials, amb una creu circum scrita en el centre, in scr iı a en un quadral. En els quatre angles !ıi !ıavia tri ' ngles mixtilini s decoraı s amb una planıa estilitzada de sel braços. 21 Balil data aquest mosa ic en un nıo ment avançat del seg le y' 1H En el Corpu de Mosaicos de Espafia es data del seg le VI i se li atribuei una signifi cac i6 cri sti ana. "9

EIs murs de I'estança d'on fou ex tret l i mosa ic presentaven estucs pintats amb temes geomeıri c .. Amb l'excavaci6 es recuperaren dos rapitell romans d'ordre corinti , datat entre el egle IV i

V d. de C. EIs dos capitells i el mosaic foren donats pel senyor Galceran al Museu Arqueologic de Barcelona, on s'han conservat fins a I 'ac tıı litat.

Capiıel!l mıııııııı d'"rdre ('oriıııi l/'olWIS ii la 1·"· la roııııııııı de Vilııgras;ıı. Foıografic\ Mu\cu Ar4uco log ic de Barcclona .

CONCLUSIONS Malgrat l'interes que despertaren aquests jacirnents a principis de segle i les importants troballes

que s'hi realitzaren, cap d'aquests antics assentaments ha tornat a ser objecte d'excavacions oficials. Fins a l'actualitat no se n'ha preservat la conservaci6 i alguns han estat destru'its en gran mesura, com Fogonussa i Castellsalva, mentre que els altres han continuant greument afectats per les tasques de conreu i per la urbanitzaci6, com es el cas de Vilagrassa.

La major part de materials recuperats en els campanyes d'excavaci6 de l'Institut d'Estudis Catalans no han tornat mai mes a la comarca de l'Urgell i resten en els magatzems i sales d'exposici6 del Museu Arqueologic de Barcelona.

Actualment l'Urgell nomes compta amb dues excavacions en curs: el Molf d'Espigol de Tornabous i el castell de Guimera. No hi ha dubte que el Molf d'Espigol de Tornabous te encara molt a aportar al coneixement de la cultura iberica a les terres de Ponent. Pero sense un suport economic, institucional i cientific fort poc pot avançar l'estudi arqueologic d'aquest jaciment.

EI terme municipal de Tarrega, llevat de les curtes campanyes d'excavacions realitzades al cas­tell del Mor a principis de segle i la breu intervenci6 feta per Joan Tous 30 a la necropolis romana del Pedregal a principis dels setanta, no ha estat mai objecte d'una intervenci6 arqueologica llarga. Si, en canvi, ha vist morir gran part dels seus jaciments fruit dels aplanaments agrfcoles, la pressa de certes empreses constructives, la manca d'una legislaci6 al respecte i la poca consciencia general que aquests temes han despertat fins ara.

Jaciments com el tossal del Mor, la vil·la romana del Vilet i de Vilagrassa, Fogonussa, Castell Salva de Belianes i molts d'altres antics assentaments de les valls dels rius Corb, Si6 i Ondara guar­den una part important del passat col·lectiu, que si no ens preocupem de preservar-Ia i de fer-Ia sortir ala llum sera victima de l'oblit i de la destrucci6.

59

60

1. BOSCH GIMPERA, P., 1919, p. 13.

2. MADOZ, P., 1985, p. 335.

3. PLEYANDE PORTA,1., 1886,p.p. 11-15.

4. PLEYAN DE PORTA, 1.,1889, p.p. 282-284.

5. Libro de Actas de la Cornisi6n Provincial de Monumentos hist6ricos y artfsticos de Lerida. (Empieza en 7 de Mayo de 1866). Vegeu actes del 24 i 25 de setembreje 1976 i dies següents.

6. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734.

7. MIR6, 1.M., març 1991, p.p. 16-17.

8. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734.

9. FOLCH I TORRES, 1.,1912, p.p. 681-682.

10. FOLCH 1 TORRES, 1.,1912, p.p. 681-682.

11. Index Provisional per a la formaci6 d'un Catalı!ch de les Obres del Museu d'Art de Lleida.

12. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734.

13. LARA PEINADO, F., 1973, p. 264.

14. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734.

15. BLAZQUEZ, J.M. et aL, 1988, p.p. 23-24.

16. FOLCH I TORRES, J., 1912, p.p. 681-682.

17. Fou arrencat un fragment de dos metres i miı de longitud que es conserva segons Balil al Museu Arqueologic de Barcelona. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734.

18. FOLCH I TORRES, J., 1912, p.p. 681-682.

19. Alberto Balil data aquests mosaics a mitjans del segle ıv. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734. J.M. Blazquez, en el Corpus de Mosaicos de Espafia VIII, corresp(·nent a Lleida i Albacete, data els mosaics del Vilet a finals del segle ıv, pel que fa als dos mosaics dibuixats l'any 1876, i a finals del segle III i principis del ıv, el mosaic trobat l'any 1912. BLAZQUEZ, 1.M. et aL, 1989, p.p. 23 1 24.

20. COLOMINES, 1. Diari d'excavacions d'Urgell i Segarra, abril de 1915, p. 1.

21. COLOMINES, 1. Diari d'excavacions d'Urgel' i Segarra., abril de 1915, p.2.

22. COLOMINES, 1. i A. DURAN 1 SANPERE, ·923, p.p. 606-607.

23. GIOMAR D'AUSA, abril de 1922.

24. SAULA, 0.,1989, p. 11.

25. FOLCH 1 TORRES, J., 1912, p.p. 682-683.

26. COLOMINES, 1. i A. DURAN 1 SANPERE, 1923, p. 607.

27. SERRA RAFOLS, 1. de c., 1931, p. 93.

28. BALlL, A., 1973, p.p. 727-734.

29. BLAZQUEZ, 1.M. et aL, 1989, p.p. 25-26.

30. Joan Tous i Sanabra realitza una excavaci6 de salvament, juntament amb Ramon Boleda, a la necropolis romana del PedregaL Vegeu Nova Tiırrega, numerol' .503,28 d'abril de 1973. Joan Tous va dur a terme una important tas­ca de prospecci6, salvament i divulgaci6 del ııatrimoni arqueologic de la comarca de l'UrgelL

BIBLIOGRAFIA

BALIL, A.: "Los mosaicos romanos de Vilet y Vilagrassa (Lerida)" a XII Congreso Nacional de Arqueologia. Jaen 1971. Zaragoza, 1973. p.p. 727-734.

BLAZQUEZ, 1.M., G. L6PEZ MONTEAGUDO, M.L. NEIRA JIMENEZ, M.P. SAN NICOLAs PEDRAZ: Mosaicos romanos de Urida y Albacete. Corpus de Mosaicos de .Espafia. Fasciculo VIII, Madrid, 1989.

BOSCH GIMPERA, P.: Prehistoria catalana, Barcelona, 1919.

BOLEDA, R.: Carta Arqueologica de les Valls dels Rius Corb, Ondara i Si6, LE.I., Lleida, 1976.

COLOMINES,1. i A. DURAN 1 SANPERE: "Restes de poblats iberics al Pla d'Urgell i Segarra", a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXV - MCMXX, Barcelona, 1923, p.p. 606-615.

COLOMINES, 1.: Diari d'excavacions d'Urgell i Segarra, abril de 1915, p.p. 1-5.

CORBELLA, R.: Historia de Vallfogona, Impremta i Llibreria Ausetana, Vich, 1913.

DUCH 1 MAS, 1.: Contribuci6 a I'Arqueologia de la Vall del Corb, Segarra i Urgell, tesi de llicenciatura, 1980, inedit.

DUCH 1 MAS, 1.: "Dels Temps Prehistorics als Romans", aLa Vall del Corb, LE.!, Lleida, 1986.

DUCH 1 MAS, 1.: "La Vall del Corb i les seves estacions prehistoriques", a XVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Santa Coloma de Queralt, 1973, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1979.

DUCH 1 MAS, J.: "Restes romanes ala Vall del riu Corb (la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barbera)", a Palestra Universitaria, n. 1, UNED, Cervera, 1986, p.p. 39-66.

FOLCH 1 TORRES, 1.: "Descobriments arqueologics entre les comarques de la Segarra i l'Urgell", a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. MCMXI - MCMXII, Barcelona, p.p. 680-683.

GIOMAR D'AUSA: "Un yas iberic del Tossal del Mor", ala revista Arqueta n. 1, Tarrega, abril de 1992.

iNDEX PROVISIONAL per la formaci6 d'un CATA.LECH DE LES OBRES DEL MUSEU D'ART DE LLEIDA.

LARA PEINADO, F.: Epigrafia romana de Lerida, LE.L, Lerida, 1973.

Libro de Actas de la Comisi6n Provincial de Monumentos hist6ricos y artisticos de Urida. Comença el 7 de maig de 1866.

LLOBET Y MARTf, R.: Monografia 0 Breu descripci6 istorico-Geografica de la vila i parroquia de Sant Marti de Malda, Impremta Mariana, Lleida, 1907.

MADOZ, P.: El Principat de Catalunya, al Diccionario geografico-estadistico-hist6rico de Espafia y sus posesiones de Ultramar, Ed. CURIAL, Barcelona, 1985.

MIR6, 1.M.: "Valor simbolic de la iconografia del mosaic roma del Vilet", a revista L'Espurna, n.6, Sant Martf de Malda, març de 1991.

RAZQUIN, F.: "Poblado iberico-romano de Fogonussa a Sant Martf de Malda", ala revista Segarra, n. 189, Cervera, 31 de març de 1952,. p. 5.

PLEYAN DE PORTA, J.: Catalech descriptiu y detallat de tots els monuments existents en la Provıncia de Lleyda, cor-responents a las epocas anteriors al Renaixement, Lleida, 1886. Origina! manuscrit.

PLEYAN DE PORTA, 1.: Diccionario geografico, estadistico de la provincia de Urida, 1889, p.p. 281-285.

PUIG 1 CADAFALCH, 1.: L'arquitectura romana a Catalunya, LE.C. Barce!ona, 1934.

PITA MERCE, R.: "Mosaicos romanos tardfos en !as comarcas de! Segre i Cinca", a B.S.A.A, toms XXXIV - XXXV, Vallado!id, 1969, p.p. 31-64.

PITA MERCE, R.: Urida paleocristiana, Lerida, 1973.

SAULA 1 BRIANS6, 0.: "Notfcies, articles i publicacions entorn e! Castell de! Mor de Tarrega", a revista URTX, n. 1, Tarrega, 1989.

SANÇ CAPDEVILA, M.: "Primers pob!adors de! nostre pafs", a revista Segarra, Ma!da, 10 d'octubre de 1925, num. 8.

SERRA RAFOLS, 1. de C.: "Excavacions a Vi!agrassa", a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXI - MCMXXVI, Barce!ona, 1931, p. 93.

61