Injecció econòmica per a l’Ebre · 2016. 11. 4. · el 6 de novembre de 2010, a partir de les...

diari ebrediariDIVENDRES 5 DE NOVEMBRE DE 2010 núm. 549

C/ Estanislao Figueres, Entlo.43002 TarragonaTel.: 902 35 70 [email protected]

www.mesebre.cat

Avui és notícia

Terres de l’Ebre

Els anticementiri nucleartornaran a mobilitzar-se aAscó el pròxim diumenge.

P4

Un centenar de pagesosafectats paralitzen lesobres del gasoducteTivissa-Paterna per exigirpreus d'expropiació justos.

P6

Societat

La Història d’Alcanarcelebra el seu tercerCongrés.

P9

Esports

Dimecres es va inauguraroficialment la gespaartificial de l’estadi de laFanecada d’Alcanar.

P10

L'agència de suport a la competitivitat ACC1Ó, del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, començarà a transferir alsmunicipis a partir d'aquest pròxim 15 de novembre els 10 MEUR dels fons d'industrialització aprovats en els pressupostos gene-rals de l'Estat de 2010. L'emissió de les respectives resolucions permetrà materialitzar els projectes acordats per la Comissióper a la Industrialització de les Terres de l'Ebre, com la compra de les naus de Lear a Roquetes (Baix Ebre), entre d'altres. El dele-gat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i la subdelegada del govern espanyol, Teresa Pallarès, s'han reunit amb repre-sentants municipals per informar-los sobre el procediment. P3

Injecció econòmica per a l’Ebre

Ahir dijous, 4 de novembre, els Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a lesTerres de l’Ebre donaven a conèixer que la jota ha destat declarada com a element festiupatrimonial d'interès nacional de Catalunya. Segons ha explicat el director territorial delDepartament, Xavier Vega, l’informe que fonamenta la inclusió de la jota en el Catàleg delpatrimoni festiu de Catalunya ja està redactat i en mans del Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Xavier Vega ha explicat que " es basa en una memò-ria documentada sobre la història, les característiques actuals i els elements i implantació dela festa” a les Terres de l’Ebre i en altres llocs de Catalunya. P24

Primer van ser els bous i ara toca la jota!

DIVENDRES 5DE NOVEMBRE

DE 20102opiniódiarimésebre

www.mesebre.cat

mésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Gerent:Aleix Beltran

Redacció:Tere Gonzalez, Diana Mar,

Michel Viñas, Col.laboradors:

Amado Cebolla, MartoFotografia:

Mariano LalanaDisseny i maquetació

Jesús RuizVersió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

c/ Estanislao Figueres, 17 entr.43002 Tarragona

Tel.: 902 35 70 70

www.mesebre.cat

L’opinió del diari quedareflectida exclusivament através de l’editorial. Els

articles de la secció d’opinióexpressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa

seus necessàriament.

5.000 exemplars

ALTRES CARTES DELS LECTORS I PER A DEIXARLA TEVA OPINIÓ D’AQUESTA ENQUESTA, ENTRA A:

www.mesebre.cat

La secció de cartes és oberta a la participació detots els lectors de MÉS EBRE. Poden fer-les arribar ala redacció per correu (carrer Estanislao Figueras,17, entr. 43002 Tarragona o a través de l’adreçaelectrònica [email protected]). S’han d’adjun-tar les dades personals, el número de DNI i un telè-fon de contacte. Si es vol signar amb les inicials ode forma anònima serà sota la responsabilitat dellector.

Mai un govern català havia tin-gut tant pressupost. Durantanys el creixement econòmicva ser continuat i a l'alça. Mainingú ha gastat tants diners.Mai ningú havia gaudit de con-dicions tant favorables perresoldre problemes estructu-rals, per preparar-se per quanel cicle canvies. Mai ningú hadesaprofitat tantes oportuni-tats. Hem vist com el temporalentrava al arrossars, com lesplatges del Delta desaparei-xent. Com la Bassa de lesOlles es colmata, fins quedarreduïda a un petit toll. Teníemredactat un Pla Protector delDelta i encara el tenim.Teníem un Parc Natural i si nom'equivoco (que pot ser)encara el tenim. Tenim figuresde protecció, plans directors,peins, cartes del paisatge. Entot, el Delta, les seves plat-ges, indrets de un alt valormediambiental desaparei-xent. És inacceptable i mésho és veure com a altresindrets se'ls hi fa tant casquan les seves platges patei-xen episodis com els nostres.Mai un govern havia tinguttant pressupost. Mai ningúhavia gastat tants diners.Hem vist com infraestructu-res com la A7 arribaven aHospitalet i allí es paravent.L'estació de mercaderies aL'Aldea deixava de ser unobjectiu, per no ser, no somni rodalies, i ningú parla delsregionals.M'he de felicitar del pont alDelta, però en les múltiplespreguntes que he fet alParlament sobre aquest temasempre quedava clara la con-tinuïtat amb el projecte de

l'Anella viaria, que li donavasentit i utilitat, em temo queaquesta continuïtat no estagarantida, ni pressupostària-ment, ni en projecte.Mai un govern havia tinguttants diners, mai havíem gas-tat tant, mai s'havien gastat,tant sectàriament. Mai havientingut tantes figures de pro-tecció, ni tanta gent gestio-nant-les. Mai havíem estattants desprotegits. Fins elpunt de veure com s'han gas-tat els diners en centres d'in-terpretació de la pesca delvot , en camins biondes inclo-ses) de color ideològic local.En sous a la quarta M (no demetges, ni mestres ni mos-sos) la M de militants i altscàrrecs. Mentre desapareixiael Delta, la competitivitat deles empreses, no es feien lesinversions bàsiques i no esguardava per quan fes falta. Si tenir un parc natural signi-

fica que no pots actuar sidesapareixent les platges, sitenir pressupost significa queno arribarà la A 7 , l'estacióde mercaderies, o l'anella via-ria. Si tenir figures de protec-ció significa dificultar totes lesinversions. Si hem tingut elgovern amb més pressupostsde l'Historia i som menyscompetitius que mai. Llavorsque em borrin del ParcNatural, que m'alliberin de lesfigures de protecció,que emguardin de tant buròcrata,que m'apliquen el pressupostd'un altra manera, que can-vien el govern. No és tracta de gastar més,es tracta de gastar millor,escoltar més a la massa quecalla i treballa . Cal afavorir aaquells que treballen i creenriquesa. Els no, no i no, lesprotestes que ens porten elsni i ni ens costen massadiners (molts costos i pocsingressos) i oportunitats(molts projectes i poques rea-litats). Mai un govern havia tin-gut tant de poder i diners, maihavíem tingut tantes dificul-tats. Cal un gran canvi, commai.

Francesc SanchoAlcalde de l'Ampolla i diputat

de CiU al Parlament.

Com Mai

Opinió

“Tant a través de la secretaria general d'Indústriacom dels partits polítics amb representació alCongrés, es negociarà amb el govern espanyolperquè destini 10 MEUR del fons d'industrialitza-ció pel 2011. La comissió ja ha preparat un llistat

de projectes que justifiquen aquesta petició”. Lanoticia sortia als mitjans de comunicació fa algu-nes setmanes i, a hores d'ara, ja no és una peti-ció, sinó una realitat. El llistat d'arguments perexplicar al Govern de l'estat Espanyol per justifi-

car perquè l'Ebre volia els diners han donat elsseus fruits, i el nostre territori rebrà aquesta injec-ció econòmica per poder parlar, esperem que,d'aquí poc, de xifres no tan negatives en el sec-tor econòmic productiu ebrenc. Uns diners moltben rebuts. L'Ajuntament de Roquetes ja treballaper minimitzar la pèrdua de llocs de treball que vasuposar el tancament de Lear. Per això ja ha ini-ciat contactes amb dues empreses perquè s'ins-tal·len a les naus que la multinacional va deixarlliures. Entre els projectes finançats hi ha a mésde l'adquisició de les naus de Lear, la dotació d'ai-gua i gas al polígon Catalunya Sud, l'electrificacióde l'Oriola i l'antena TECNIO a Amposta, la plantade valorització energètica de residus al Molló,l'ampliació del centre d'empreses de Flix i la cons-trucció del viver empresarial de Gandesa. Sembladoncs, que no tot està perdut.

Editorial

L'esperança en xifres

«Es negociarà amb el govern espanyol perquè destini10 MEUR del fons d’industrialització pel 2011. Lacomissió ja ha preparat un llistat de projectes que

justifiquen aquesta petició»

Tots sabem que hi ha almenys tres usos de lamemòria. Segons Paul Ricoeur: la memòriaimpedida representa la compulsió humana a larepetició dels fets històrics, sense saber ni tansols que els estem repetint, i que actua contranosaltres mateixos, ja que impedeix reconèixer-nos en el que vam ser i en el que fem i farem.La memòria manipulada que es basa en unatergiversació ideològica de la memòria, la mani-festació més radical de la qual és el racisme ila xenofòbia contra l'altre. I la memòria obliga-da representa el deure de l'ésser humà derecordar els horrors i les injustícies comesescontra un col·lectiu de persones, i de recordar-los-les als altres, als que no en tenen, de memò-ria. Aquesta memòria obligada és l'únic tipus dememòria que pot actuar contra l'oblit. Però nocontra qualsevol, ni tan sols contra l'oblit engeneral o contra el dret a oblidar, moltes vega-des necessari per saber què és el que hem derecordar i quins són els objectius d'aquesta dis-criminació del record. Sinó contra l'oblit de lesinjustícies, contra l'oblit que implica engany osilenci còmplice i que ajuda a establir posteriorsdinàmiques de dominació. Aquest tipus dememòria és imprescindible per a una acciótransformadora de l'ésser humà en tots elsseus contextos socials, polítics, econòmics iculturals. Aquest dret a la memòria té el deurede recordar les injustícies i de reparar les vícti-mes que han causat. Es tracta d'una decisióconscient de no oEs el títol de la Jornada que,el 6 de novembre de 2010, a partir de les 10h.tindrà lloc al Seminari de Tortosa, recolzada perles institucions i en l'indret escollit perl'Associació de Famílies Acollidores -de Terresde l'Ebre- Tarragona (AFATAR), organitzadora.El temps, irrecuperable en qualsevol momentde la vida, durant la infància resulta decisiu.Quan un nen requereix de l'acolliment familiar,segons el Codi civil adquireix “plena participacióen la vida de la família i imposa a qui el rep lesobligacions de vetllar-lo, tenir-lo en companyiaseva, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li un for-mació integral”. Acollir és compartir vida -durant un temps- gran en significat i irrepetibleen les respectives biografies.Els acollidors saben que reben molt més queno ofereixen. Són cridats a respectar la famíliad'origen del nen, però, en conèixer-ne el passati compartir el present inicien una preocupaciópersonalitzada pel seu futur i habitual i concre-tament solen ser crítics amb l'administraciótutelar. Descobreixen les capacitats, possibili-tats del petit, i particularment les seves neces-sitats i limitacions que desitgen potenciar o

compensar tant com els sigui possible, senseimportar-los que aquella situació és provisionalo que pugui ser cancel·lada. Com qualsevolprogenitor treballen perquè, la persona acolli-da, un dia no els necessiti. Els acollidors tambérenoven el seu compromís cada dia. A disposi-ció estan les seves vides i les seves cases coma autèntica llar -més adequada per criar un nou-nat, estimular-lo, observar-lo, potenciar-ne imillorar-ne l'evolució- és, en general,millor quequalsevol centre d'acolliment. I afronten el queno és fàcil, accepten complicar-se la vida sipoden donar un cop de mà al petit, adolescento jove, i gairebé mai ho fan fora de l'empara dela tutela pública. Aquella els va fer l'encàrrec iun dia, potser de manera precipitada, puguicancel·lar-lo. Però la seva disponibilitat, esforçper a la preparació, flexibilitat per a l'acobla-ment i dolor en preparar el comiat són encomia-bles. Mai són un impediment ni actuen pel seucompte, però tampoc accepten coartades odilació burocràtica de l'Administració. Ningú millor que aquests pares per saber elsgens fàcil empenyorament i la gran complexitatde l'encàrrec rebut, la seva exigència de majorrespecte és per a l'acollit més que per a ellsmateixos. El seu compromís personal elsempeny tant a compartir amb altres acollidorscom a reclamar quant i on sigui precís aquellsrecursos i suports que requereixi el noi/a queparticipa plenament en les seves vides. Els acollidors són famílies que n'ajuden altrestemporalment quan un fill aliè necessàriamentha hagut de deixar o sortir de la seva família ori-ginària, no únicament l'acullen a ell sinó queindirectament també li donen suport, ambparaules o sense; però amb gestos decisius iaccions cap a una altra persona o família sem-pre que beneficiï més el nen/a que a l'adult.No hi ha suficients acollidors disposats a facili-tar el reconeixement -possible i necessari- a lafamília d'origen. Ells saben que la generositatés no fer de l'acollit moneda de canvi. Es neces-siten persones o famílies que en puguin ajudari complementar a altres més necessitades i perals qui la compensació econòmica no és lacosa més important encara que sigui -algunavegada- condició de possibilitat a part de lacapacitació, preparació i supervisió. Amb l'arri-bada la majoria d'edat no sol acabar l'acolli-ment, tampoc la filiació, i és decisiu mantenir elsuport i reconeixement ja que és un altre desa-fiament avui per als acollidors que són algunacosa més que padrins.

Federico Diego Espuny. Director dels ServeisTerritorials de Justícia a les Terres de l'Ebre.

Ajuda’ns a acollirOpinió

DIVENDRES 5DE NOVEMBREDE 2010 3

diarimésebreen portada

www.mesebre.catwww.mesebre.cat

Noticies positives per alnostre territori. El delegatdel Govern a les Terres del'Ebre, Lluís Salvadó, s'hareunit, aquesta setmana, ala seu de la Delegació delGovern de Catalunya, aTortosa, amb la subdelega-da del Govern espanyol,Teresa Pallarès, i amb alcal-des i representants delsajuntaments de Tortosa,Amposta, Gandesa,Roquetes, Flix i els consellscomarcals de la Riberad'Ebre i del Baix Ebre. En lareunió han intervingut tèc-nics d'ACC1Ó que han expli-cat als participants el pro-cés pel qual aquesta entitattransferirà als municipis iens comarcals els 10milions d'euros dels fonsd'industrialització inclososen els pressupostos gene-rals de l'Estat d'aquest any2010. Segons el delegatdel Govern, la previsió ésque a partir del dia 15 denovembre ACC1Ó comencia emetre les resolucionsper a cadascun dels projec-

tes: l'adquisició de les nausde Lear, la dotació d'aigua igas al polígon CatalunyaSud, l'electrificació del'Oriola i l'antena TECNIO aAmposta, la planta de valo-rització energètica de resi-dus al Molló, l'ampliació delcentre d'empreses de Flix ila construcció del viverempresarial de Gandesa.“En la reunió hem repassat

l'estat dels projectes i lafeina feta fins ara i en sor-

tim amb el convencimentque podrem executar totsels fons en el termini pre-vist”, ha explicat el delegatdel Govern. En aquest sen-tit, Salvadó ha afirmat queels projectes es completa-ran a 31 de desembre de2011 i ha assenyalat que,en cas que hi hagi algunretard, l'Estat dóna una prò-rroga de sis mesos per fina-litzar la inversió. Aquestserà el cas del Catalunya

Sud atesa la complexitat defer arribar al polígon lesgrans dotacions d'aigua ide gas previstes, ja que calsalvar altres infraestructu-res que es veuran afecta-des. En l'àmbit de les millo-res que està desenvolupanta les Terres de l'Ebre,també dir que el DPTOP haimpulsat les obres de refor-ma de la travassera deDeltebre, que es liciten araper un valor de 3 MEUR. Es

preveu que els treballscomencin durant el segontrimestre de 2011 i que tin-guin un termini d'execucióde 5 mesos. Les actua-cions previstes són: la Intersecció de la T-340amb la TV-3454 al carrerdel Pintor Sorolla. Enaquesta intersecció, esconstruiran dues rotondessimètriques de 28 metresde diàmetre, una a cadacostat del Canal de

l'Esquerra de l'Ebre. La intersecció de la TV-3454 amb la T-340 a l'avin-guda de les Goles de l'Ebre.En aquest cas, es formarantambé dues rotondes. En elcostat Deltebre, s'amplia larotonda existent fins a 68metres de diàmetre. A l'al-tre costat del canal, esconstruirà una nova roton-da de 53 metres. La Intersecció de la TV-3454 amb la TV-345, cone-guda com la carretera de laMarquesa. En aquest cas, es cons-truirà una rotonda sobre elmateix canal o la construc-ció d'un carril bici d'unquilòmetre de longitudentre el pont que ha entraten servei recentment sobreel riu Ebre i el tanatori, quees formarà sobre la vorera.També el DPTOP ha iniciatla licitació de les obres demillora del ferm del recorre-gut entre Horta de SantJoan i Bot, per un importd'1,7 MEUR. L'obra abas-tarà els 13 quilòmetres dela T-334, des de l'inici de lacarretera (a l'encreuamentamb la T-330), fins al nucliurbà de Bot i els 700metres de la travessera dela TV-3301 de Bot. Els tre-balls permetran millorar laseguretat i la comoditat enla conducció. Millores vià-ries i millores econòmiquesque poden aportar unamica de llum a l´actualmoment.

Tot a punt per executar els 10 MEUR delsfons d’industrialització a l’Ebre

Lluís Salvadó s'ha reunitamb la subdelegada delGovern espanyol, ambalcaldes i representantsde les administracionslocals i amb tècnicsd'ACC1Ó per explicar,en detall, el projecte.

Ajuntaments i Consells Comarcals s’han reunit aquesta setmana per conèixer tots els detalls

A partir del 15 de novembre començaran les resolucions per cada projecte

TG

Impuls econòmic i millores per a les Terres de l’Ebre.

terres de l’ebrediarimésebre4


DE 2010

“Espero que finalment novagi a València”, deia lalíder del PP, que creu enuna “gran reforma estructu-ral” energètica en què lanuclear passi per davantde les energies renovables.La presidenta del PP aCatalunya també va ferespecial èmfasi en lanecessitat de fixar-se rep-tes en el desenvolupamentd'infraestructures que per-

metin augmentar la produc-tivitat, sobretot a les Terresde l'Ebre.D’ altra banda, una desenade membres de la platafor-ma contra la instal·lació delmagatzem temporal cen-tralitzat a Zarra (Valld'Aiora-Cofrents) han iniciataquest dimecres unaacampada davant de laGeneralitat Valenciana perdemanar el presidentCamps una ferma oposicióal MTC. Els manifestantshan exigit que surti Camps'en persona' a dir no 'demanera pública' al cementi-ri nuclear. Davant lainsistència, el cap decomunicació del presidents'ha reunit amb els mani-festants per informar ques'havia enviat un comunicaton el govern valencià ratifi-ca l'oposició al MTC. Elsactivistes però ho conside-ren insuficient i critiquenque no es desmenteixinunes possibles negocia-cions amb el ministerid'Indústria. També la CANCno se'n refia de les veus

que asseguren que Zarraserà l'opció per acollir elsmagatzem centralitzat deresidus nuclears (MTC) i voltornar a visualitzar elrebuig de la instal·lació aCatalunya. La manifestació es farà aAscó (Ribera d'Ebre) el prò-

xim diumenge 7 de novem-bre a les onze del matí, i tél'objectiu de mostrar lamanca de consens territo-rial, social i polític que hi haperquè la Ribera d'Ebreaculli la polèmicainstal·lació. La CANC torna a demanar

al govern espanyol quedescarti definitivament lacandidatura d'Ascó. Estàprevist que a la manifesta-ció de diumenge hi assistei-xin el president d'ERC,Joan Puigcercós, i el secre-tari general d'ICV, JoanHerrera, entre altres.

La candidata popular ala presidència alParlament de Catalunyava manifestar la sevaaposta perquè elmagatzem de residusnuclears s'acabi cons-truint a Ascó. AlíciaSánchez-Camacho hoveu com una oportunitatde luxe per crear nousllocs de treball i generarmés riquesa i inversionsal territori.

REDACCIÓ

Nous posicionaments sobre l’MTC a Ascó.Cedida

L'Ajuntament de Tortosa hacomençat els treballs demillora ambiental i paisat-gística de la façana fluvialdel marge esquerre del riuEbre. L'actuació s'està fenten un tram de 460 metres,els que separen el pont del'Estat del pont del ferroca-

rril. Es tracta d'un projectebasat en tècniques de bio-enginyeria que, entre d'al-tres, té per objectiu poten-ciar el desenvolupament deles comunitats vegetalspròpies de les riberes flu-vials, controlar els proces-sos erosius, estabilitzar els

talussos i fer modificacionstopogràfiques per tal d'afa-vorir la dinàmica natural delriu Ebre. Els treballs s'handividit en diferents trams,d'acord amb les especifici-tats de cada sector, ja quehi ha una part importantamb mur de contenció i l'al-

tra és talús de terra. El pro-jecte consisteix en la reve-getació de tota la façanafluvial amb una desena de

plantes autòctones de laconca de l'Ebre acostuma-des al règim de cabals d'unriu mediterrani com l'Ebre.

Treballs de millora de l’espaifluvial del riu Ebre

Al seu pas per Tortosa

El grup òptic Indo ha decidittancar la fàbrica de muntu-res d'ulleres de Tortosa, ontreballen 31 persones. Aixího ha inclòs en el seu plade viabilitat després que famesos va presentar unconcurs de creditors. Elssindicats van fer unaassemblea informativa a lafàbrica de Tortosa en quèes va explicar a la plantillaels plans del grup òptic,que preveu acomiadar 294treballadors a tot l'Estat.“Encara no coneixem elsdetalls de l'expedient d'ex-tinció de contractesd'Indo”, va manifestar elsecretari general de CCOOa l’Ebre, Josep Casadó.

Indo tancaportes

definitivament

El Consell Econòmic i Socialde les Terres de l'Ebre, l'òr-gan assessor del governcatalà en el qual estan repre-sentats els agents socioe-conòmics del territori, vacelebrar l'última reunió d'a-questa legislatura. En aques-ta última reunió, presidida perJosep Maria Franquet, eldirector dels serveis territo-rials d'Agricultura a les Terresde l'Ebre, Antoni Espanya, vafer balanç de la gestió delseu departament al territori, itambé es va aprovar lamoció de suport a la candida-tura de les Terres de l'Ebrecom a reserva de la bios-fera.

Suport unànima la reserva de

la Biosfera

El PP aposta per l’MTC a AscóAlicia Sánchez-Camacho ho veu com una oportunitat per al territori


diarimésebreterres de l’ebre

www.mesebre.cat

L'actuació, que formapart del Pla Integral delNucli Antic de Tortosa(PINCAT), significa tambél'arrencada de la urbanit-zació integral de tot el

barri del Castell, un pro-jecte que l'alcalde haqualificat de força difícilper la complexitat de latrama urbana i la presèn-cia de restes arqueològi-

ques al subsòl. L’ alcalde convergent,Ferran Bel, ha presentataquesta setmana, l'inicid'obres acompanyat dela regidora d'Urbanisme,

Meritxell Roigé, i de l'ar-quitecte redactor del pro-jecte, Jaume Bel. La nova plaça es cons-truirà en alt i s'hi podràaccedir per unes escalesdes de la plaça del'Absis. De fet, serà unnou mirador sobre laCatedral que permetràampliar l'aforament de lamateixa plaça de l'Absisquan s'hi facin especta-cles. L'obra també inclou larehabilitació de l'immo-ble que queda en unnivell inferior així com larestauració de la façanaexterior d'aquest edifici ila del costat, que corres-pon a la Casa Brull. Uneslluernàries filtraran lallum natural de la plaçasuperior a l'espai quequedarà a la plantabaixa, que es configuracom un àmbit diàfan onles restes arqueològi-

ques quedaran a la vista"perfectament conserva-des i integrades en ladistribució de l'equipa-ment", ha explicat l'arqui-tecte. En total, l'àmbit d'actua-ció ocupa una superfíciede 235 metres quadrats.Quant als usos del nouequipament, l'alcalde Belha avançat que la CasaBrull serà la nova seu deles dependències de l'à-rea de Festes, mentreque properament esdonarà a conèixer a quèes destinarà l'espai infe-rior de la plaça nova delBarri del Castell. L'obra ha estat adjudica-da a l'empresa URCOTEXper un import de454.050 euros. Els redactors del projec-te, que promou la socie-tat urbanística municipalGUMTSA, són Jaume Beli Miquel Albacar.

L’Ajuntament de Tortosa inicia larehabilitació del barri del Castell

L'Ajuntament de Tortosaha iniciat les obres derehabilitació del barridel Castell, un delsàmbits més degradatsdel nucli antic de la ciu-tat, amb la construcciód'un nou espai públic allímit de la plaça del'Absis que generaràuna perspectiva inèditafins ara de tot el conjuntcatedralici.

L’Actuació forma part del PINCAT

REDACCIÓ

Presentació del projecte.

Cedida

El manteniment dels preusi del nivell de producciód'arròs i cítrics als campsde l'Ebre han estat de lespoques notes positives del'any agrari de 2010 alterritori respecte l'anterior,tots dos marcats especial-ment per l'enfonsamentdels preus dels conreus desecà i l'abandonament pro-gressiu de terres de con-reu per part d'agricultors atemps parcial que aixòcomporta. Segons el DARa l'Ebre, tot i que la produc-ció d'oli serà enguany'espectacular' quantitativa-ment parlant, els preuscontinuaran baixos per les'campanyes agressives deles grans distribuïdores'.

Poques notespositives al sectordel camp agrari

La patronal de petites i mit-janes empreses deCatalunya (Pimec) aTarragona ha presentat l'a-nuari del sector fins el2008. Segons el responsa-ble d'estudis de Pimec,Moisès Bonal, la crisi haafectat de manera mésaccentuada a les petites imitjanes empreses delCamp de Tarragona que nopas a les de la resta delpaís. Segons Bonal lesempreses pitjor posiciona-des són les d'energia d'ai-gua, gas i les químiques.Així mateix, comparant lesdades del 2007 amb lesdel 2008 la demarcació deTarragona ha perdut mésde 5.000 autònoms.

Segueixen elsefectes de la crisi

econòmica

L'Ajuntament de Deltebreposarà en marxa l'anyvinent un servei de vigilàn-cia a la badia del Fangar,per evitar els robatoris quede forma recurrent patei-xen els aqüicultors de lazona. En col·laboració ambla Federació de Productorsde Mol·luscos del Delta de

l'Ebre (Fepromodel) i laDirecció General de Pesca,es contractaran dos vigi-lants rurals que dependrande la Policia Local deDeltebre. Segons explicàl'alcalde, Gervasi Aspa, elprimer iniciarà les tasquesde vigilància el proper mesde gener. «La feina serà

bàsicament nocturna i siadverteixen algun robatorio moviment estrany, elsvigilants hauran d'avisar elsagents de la Policia Local oels Mossos d'Esquadra»,c o m e n t à .D'aquesta manera es pre-tén posar fi a una de lesproblemàtiques que afec-

ten el sector aqüícola deldelta de l'Ebre des de faanys, i que ha anat a mésarran de l'actual contextde crisi econòmica. Així,

segons expliquen els pro-ductors, en una nit els hanarribat a robar fins a 400quilos de musclos tallantles cordes de les batees.

Es posa en marxa un servei devigilància a la badia del Fangar

Per evitar robatoris que pateixen els aqüicultors de la zona


DE 20106terres de l’ebrediarimésebre

www.mesebre.cat

CURS 2010 / 2011

Les obres, adjudicades al'empresa BECSA, s'inicia-ren el passat mes demarç, i després de 7mesos es pot constatarl'avançat estat en què estroben “la qual cosa enspermetrà tenir-les enllesti-des el primer trimestre de

2011 i enseguida poderobrir-les al públic, ja que almateix temps s’ està tra-mitant des de l'Ajuntamentd’ Alcanar l'adjudicació dela seva gestió”, ha explicatl'alcalde, AlfonsMontserrat.La nova piscina municipald'Alcanar, que té unainversió de 3.895.128milions d'euros, ha comp-tat amb una aportaciód'1.034.400 milions d'eu-ros de la SecretariaGeneral de l'Esport de laGeneralitat de Catalunya. Les instal·lacions comptenamb dues basses, una degran i l'altra petita, perfacilitar l'accés a tot tipusd'usuaris; a més a més,compta amb una zona d'ai-gües o spa, amb l'objectiude poder oferir serveisterapèutics i de rehabilita-ció, gimnàs, vestidors icafeteria. En aquest sentit, LluísSalvadó destacava que lainversió “és una mostra del'aposta del Govern de laGeneralitat, amb la

col·laboració dels enslocals, pel benestar de lespersones, perquè es trac-ta d'un centre esportiuperò, també d'un espai desalut i de relacionssocials. I cal ressaltar especial-

ment que a més ha estatuna obra feta amb rigorpressupostari, comparant-la amb d'altres actuacionssemblants als territori, ésmés econòmica però,amb una gran qualitat tèc-nica”.

La nova piscina cobertamunicipal es troba ubicadaa la zona esportiva de laFanecada d'Alcanar, vorales pistes de tennis i delcamp de futbol, que va serinaugurat el passat dime-cres 3 de novembre.

El delegat delGovern a les Terres del'Ebre, Lluís Salvadó, iel responsable territo-rial de l'Esports, JordiGaseni, acompanyatsde l'alcalde d'Alcanar,Alfons Montserrat, i elregidor d'Esports,Josep Bort, han visitataquest dimarts lesobres de la nova pisci-na coberta del munici-pi. Aquestes segueixenun molt bon ritme, iper al proper estiupodria ser inaugurat elnou equipament.

REDACCIÓ

Visita d’obres a la nova piscina municipal d’Alcanar.Cedida

Unió de Pagesos i un cente-nar de propietaris van com-plir dimecres l'advertènciad'aturar la construcció del

gasoducte entre Tivissa iPaterna per exigir a Enagásunes indemnitzacions justesper l'expropiació delsterrenys. Els mobilitzats esvan desplaçar fins a unafinca de cítrics deMasdenverge on lesmaquinària pesada ha obert

ja el traçat del futur gaso-ducte, «una autovia enmigdels cítrics», definien els pre-sents. Allí, i sense dubtar-ho,van accedir als terrenysmentre les màquines atura-ven la seva activitat. Fou lla-vors quan el portaveu sindi-cal, Joan Montesó, pujà a

dalt d'un tractor per recla-mar un acord. «Ens hemd'asseure i parlar de preus»,afirmà. I és que el sindicatintenta negociar uns preusjustos des del mes de juliol.Enagás proposaria similarscompensacions a les rebu-des fa vuit anys en una infra-estructura semblant mentreno ha respost a les valora-cions de les finques fetespel sindicat. El responsable d'expropia-cions d'Agroxarxa, JordiSantanach, assegurà queEnagás ha calculat de mitja-na el valor de les explota-

cions «en un euro menys permetre quadrat que la restad'administracions i empre-ses amb projectes al territo-ri». Malgrat que molts pro-pietaris no han pactat lesindemnitzacions, Enagás haaccedit a les finques gràciesa que s'han acollit a la lleid'expropiació forçosa, apro-vada l'any 1954. Montesó lamentà queempreses privades comaquesta «utilitzen de maneraabusiva la llei. Ells entren ales finques i nosaltres conti-nuem pagant l'IBI», senten-cià.

UP atura la construcció delgasoducte Tivissa-Paterna

Termini fins dissabte per pactar «uns preus justos»

REDACCIÓ

Vora 200 operaris treba-llen aquests dies sensedescans per posar a puntel nou eix comercial FuturoCiudad Amposta, el pri-mer complex d'aquestescaracterístiques a lesTerres de l'Ebre, on s'hiubicarà un hipermercatCarrefour de 5.000metres quadrats i unagaleria comercial annexaamb 30 establiments. Elprojecte, amb una inversióglobal superior als 20milions d'euros, veu la llumen temps de crisi, desprésd'un any i mig d'obres id'un canvi d'accionariat enla promotora, ara de capi-tal majoritari valencià.

Recta final alcentre comercial

d’Amposta

L'impuls al sector agrariha estat una prioritat perals socialistes durantaquesta legislatura i l'ob-jectiu, tal com han mani-festat, és continuaravançant. En l'àmbit agrí-cola, els socialistes asse-guren que el repte princi-pal és l'estabilització deles rendes dels pagesos,per això proposen dife-rents mesures entre lesquals hi ha potenciar elconsum a Km0, que sig-nifica impulsar un plaestratègic de xarxes deproximitat que fomenti elconsum dels productesautòctons.

Propostessocialistesebrenques

Visita d’obres a la piscina d’AlcanarEl primer trimestre del 2011 podria estar oberta al públic


diarimésebrepublicitat

www.mesebre.cat


DE 20108

diarimésebre

www.mesebre.cat

L'emplaçament de la pre-sentació al campus univer-sitari, segons Salvadó, “ésl'exemple més clar i con-tundent del canvi queEsquerra hem implantat ales Terres de l'Ebre durantaquests anys de govern”.El republicà ha recordatque tant la campanya comel cartell i el programa pre-

sentat són propisd'Esquerra de l'Ebre,diferenciat del que han ela-borat els companys delCamp de Tarragona. Per aLluís Salvadó, “l'objectiud'Esquerra durant la cam-panya electoral serà fer del'eix territorial el principal

eix de debat al territori”,perquè segons el repu-blicà, “més enllà de decidirel nom del president deCatalunya, la gent del'Ebre, sobretot, ensjuguem el nostre futur”. El republicà ha advertit que“les Terres de l'Ebre tenen

l'oportunitat de continuarfent d'Esquerra la força del'Ebre, la força per aturarles agressions i la forçaper posar l'Ebre al mapade les inversions, o bépoden optar per tornar almodel del passat, de trans-vasaments, abocadors,

cementiris nuclears imanca d'inversions quehavíem patit durant 23anys de CiU”. Salvadó ha contraposat elmodel del passat de CiUcom un intent “de fer lesTerres de l'Ebre un territoria la valenciana” amb elmodel de futur d'Esquerra,fonamentat en una econo-mia productiva pròpia, ambun fort pes del turisme, launiversitat, la recerca i laindustrialització. Per això Salvadó ha afirmatque “si Esquerra és forta al'Ebre, l'Ebre serà fort polí-ticament”, afegint quedavant els reptes de futur“avui, més que mai,Catalunya i l'Ebre necessi-ten de gent valenta i ambdignitat”. El pro-grama electoral d'Esquerras'estructura en cinc granseixos al voltant dels qualses fan diferents propostesde futur: Per la identitat i elterritori, Per un modeleconòmic diversificat icompetitiu, Trencant eldèficit històric en infraes-tructures, Serveis de pri-mera per a les persones iSense baixar la guàrdia enla defensa del territori.

ERC presenta un programa específicper les Terres de l’Ebre

El candidat d'Esquerraper les Terres de l'Ebrea les eleccions alParlament deCatalunya, LluísSalvadó, acompanyatde la resta de membresde la llista electoral dela Federació, dels alcal-des i representants delpartit a les direccionsde serveis de laGeneralitat al territori,ha presentat el progra-ma electoral “específic”per a les Terres del'Ebre davant l'edifici dela Universitat públicaque s'està construint aTortosa.

El partit apel.la a la necessitat de gent valenta i de fer d’Esquerra la força del territori

«Més enllà de decidir el nom del president de Catalunya, ens juguem el nostre futur»

REDACCIÓ

Fotografia de presentació del programa electoral d’ERC.CEDIDA

El senador republicà del'Entesa, Pere Muñoz, hademanat, aquesta setma-na, durant el Ple del Senata la nova Ministra de MediAmbient, Medi Rural iMarí, Rosa Aguilar, queinformi sobre l'estat deles obres de neteja delsresidus químics de l'em-bassament de Flix. Muñozli ha recordat “el retardacumulat per les obrestot i ser una de les actua-cions i restauracionsmediambientals mésimportants que s'estanfent avui dia a Europa”.Muñoz, que ha fet la sevaintervenció davant lapresència del president

del Govern espanyol i gai-rebé tot el seu Consell deMinistres, ha estat el pri-mer senador a formular laprimera pregunta sobremedi ambient a la novaministra. El senador repu-blicà, malgrat que té l'es-perança que abans definals d'any s'haurà fet elconfinament dels residus,ha demanat a la ministraque, entre altres obrespendents, concreti uncalendari d'execució iactuacions diverses quecal fer, com ara l'aboca-dor dels residus o lesinfraestructures per tras-lladar els residus percarretera.

Malauradament, no ha tin-gut resposta, per la qualcosa Muñoz espera que“en properes interven-cions, la ministra puguidonar explicacions mésdetallades per facilitar elseguiment de les actua-cions”. La ministra, en resposta ales demandesdel senador republicà, hamanifestat que les obresavancen a bon ritme i queel Govern espanyol com-plirà tots els seus com-promisos. D'altra banda, el senadorMuñoz també ha aprofitatla seva intervenció peradvertir la ministra que hi

ha un altre tema importatper al futur de les Terresde l'Ebre que necessitasolució. El senador repu-blicà ha fet referència alfet que l'esborrany inicial

del nou Pla de Conca del'Ebre no inclou cap pro-posta clara de cabalambiental ni per al tramfinal del riu Ebre i el seuDelta ni per al riu Segre.

Muñoz arrenca el compromís de la nova ministra de MediAmbient de complir els terminis de les obres de Flix

Aquest ha lamentat la poca concreció de calendari

La Diputació deTarragona i el Centre deDifusió Tecnològica de laFusta i el Moble deCatalunya (CENFIM) hansignat aquest dimarts unconveni a través del quall'ens supracomarcal ator-garà al Centre una sub-venció de 25.000 eurosper al projecte 'Decofim:disseny ecològic en pro-ductes de fusta i moble'.La subvenció té perobjectiu donar suport alsector del moble de lademarcació, concentraten gran part a la Sénia(Montsià), que s'ha vistmolt afectat per la crisi.L'ajuda es destinarà aactuacions per a la difu-sió del disseny ecològiccom el desenvolupamentd'una aplicació informàti-ca, l'elaboració d'unaguia d'ecodisseny o lacelebració d'una jornadatècnica per donar aconèixer el projecte.

Impuls per alsector del moble

de la Sénia

La ConfederacióHidrogràfica de l'Ebre(CHE) va autoritzar queaquest dijous, 4 denovembre, es fes unacrescuda controladadel riu Ebre aigües avallde l'embassament deFlix (Ribera d'Ebre). Elnou dessembassamentcompleix el protocolfixat amb Endesa perintentar frenar l'aparicióde macròfits (algues) altram inferior de l'Ebre.L'operació es va desen-volupar entre les noudel matí i les onze de lanit d'aquest dijous i elcabal màxim que es vaassolir fou de 1.450metres cúbics persegon. Les crescudesprogramades es fandos cops a l'any, a latardor i a la primavera,des de que es va acor-dar l'any 2004.

Nova crescudacontrolada del

riu Ebre


diarimésebreterres de l’ebre

www.mesebre.cat

El proper dissabte, dia 6de novembre, el Banc deSang i Teixits BST realit-zarà la campanya espe-cial de donació de sangal CAP de Deltebre. En aquesta campanya,que segur serà un èxit, hicol·laboren, juntamentamb BST, l'Ajuntament deDeltebre, Lliga contra elCàncer de les Terres del'Ebre, les Pastisseries deDeltebre, AssociacionsEsportivesi Culturals ambimplantació comarcal ilocal, etc. Cal destacarque els municipis que con-formen Terres de l'Ebretenen un dels col·lectius

més actius quant a ladonació de sang. Segonsdades de donació del2009, a Deltebre, amb

una població d'aproxima-dament 11.751 habitants,es van comptabilitzar untotal de 503 donacions,amb un índex de donacióper mil habitants i any del42,8. L'any anterior les dona-cions van arribar a 474

amb un índex de donacióde 41,42 per mil habi-tants any. Una de cada deu perso-nes que entra a un hospi-tal necessitarà una trans-fusió i que cada 3 neces-sitarà sang a Catalunya;que cal donar sang ambregularitat, “Amb unavegada no n'hi ha prou”, ique els homes podendonar sang 4 vegades al'any i les dones, 3. El Banc de Sang i Teixits,com a ens vertebradordel sistema hemoteràpica Catalunya, té per missióla gestió i l'administracióde la donació, la transfu-sió i l'anàlisi de la sang

i el plasma sanguini. També obté i processateixits i desenvolupaaltres línees com a cen-tre especialitzat en immu-nobiologia selecta; enl'anàlisi, el diagnòstic i larecerca molecular; la terà-pia cèl·lular i la medicina-regenerativa.

REDACCIÓ

Sentènciacondemnatòria pel

doble crim deFerreries

L’Audiència Provincial deTarragona ha confirmat lasentència condemnatòriacontra el jove xinès, menord’edat, que el passat 27d’octubre de 2009 matavaamb arma blanca a la sevamare de nacionalitat xinesa, iel company sentimental d’a-questa. Així, la Secció Segona del’Audiència ha rebutjat elrecurs d’apel·lació presentatper l’advocat defensor. La condemna representa sisanys d’internament en règimtancat, complementat ambuna altra mesura de llibertatvigilada amb assitència edu-cativa per tres anys com aautor d’un delicte d’assassi-nat astut i d’un altre d’homici-di dolós.

Els estudiants d'empre-sarials de la URV han realit-zat uns estudis de mercatque han permès a l'empresaexportadora de cítricsAgrofruit tancar un acord dedistribució amb la cadenaMaxima, la més importantdels països bàltics (Estònia,Letònia i Lituània), Aquestsestudis s'han dut a termeamb una beca de 3.000euros anuals entre la com-panyia i la universitat.Aquest acord permetrà aAgrofruit exportar enguany1,5 milions de quilos detaronges i mandarines a undels mercats europeus ambmés possibilitats de futur ien el que tenia una presèn-cia regular i s'esperaampliar la xifra als 3 milions

de quilos en pocs anys.Aquest tipus d'estudis,segons la pròpia universitatpermeten a l'estudiant conèi-xer el món laboral abans d'a-cabar els estudis. La informació aportada pelstres estudis, un per cadas-cun dels tres països i elabo-rats pels estudiantsd'Empresarials Laia Moreso,Manel Risa i Juan CarlosMuñoz, ha estat vital per al'exportadora de cítrics al'hora d'identificar no nomésles oportunitats de negoci il'estat dels mercats, sinó al'hora d'identificar i dirigir-seals clients potencials. Totaaquesta feina els ha permèstancar l'acord amb Maxima,segons ha reconegut elgerent d'Agrofruit, XavierGuarner.

REDACCIÓ

Aquests últims deu anys han hagutinstituts i universitats que hanrealitzat treballs de recerca sobreAlcanar i per tant hi ha molt materialper posar en comú. Així, l'objectiud'aquest tercer continua sentaprofundir “en la nostra història irealitats”, assenyalava TomàsCamacho, membre del comitèorganitzador. Les fonts del congréssón treballs de recerca de segon debatxillerat de l'institut Sòl-de-Riu,investigacions universitàriesrelatives a Alcanar, a més delstreballs individuals i col·lectius quefan referència a l'entorn més proper.Entre els ponents hi ha el catedràticd'economia Germà Bel, i elprofessor d'història de la URV JosepSánchez Cervelló. S'han presentattreballs de filologia, història,antropologia, literatura, musicologiai sociologia. Entre els mésinteressants hi ha la comunicacióAlcanar, un so de fa 2.600 anys

dels arqueòlegs David Garcia iIsabel Moreno, que se centra enl'estudi d'un corn marí localitzat aljaciment preibèric de Sant JaumeMas d'en Serra. També hi ha unacomunicació sobre les fortificacionsde la Guerra Civil a la costacanareva d'Agustí Bel (el congrésinclou una visita guiada), i una altrasobre Andreu Ulldemolins, elcorresponsal del diccionari delsdialectes catalans, a càrrec delfilòleg Albert Aragonés. Durant elcongrés hi haurà tres exposicionsparal·leles: una sobre pintorscanareus nascuts abans del 36 a lagaleria d'art Núria Prades, una altrade fotografies del patrimoni canareua la galeria d'Agustí Redón, i unatercera de documents històrics a laCasa O'Connor. Pel que fa a lescomunicacions presentades, n'han

hagut 21 i s'engloben en elssegüents àmbits: Filolologia,Història, Antropologia, Literatura,Musicologia i Sociologia. En l'àmbitde Filologia hi ha 3 comunicacions:Andreu Ulldemolins, corresponsaldel diccionari dels dialectescatalans, L'entonació del canareu:una primera descripció, El parlard'Alcanar en el context del tortosí iel balear. En l'àmbit d'Història s'hanpresentat 11 comunicacions: Unapossible batèria de costa camufladarere un xalet camuflat, Les agullesde cabell de la vilola romana delcementiri (Alcanar) o Els molinsd'Alcanar en són una mostra d’elles.En l'àmibit d'Antropologia són 2 lescomunicacions presentades: Elstreballs de recerca de l'Institut Sòl-de-Riu i la seua possible incidènciaen la societat d'Alcanar, Alcanar i els

agermanaments intermunicipals:una perspectiva des del dret local ila història contemporània d'Alcanar,fomentada per l'Aspirantat SantJordi, i el posterior agermanamentd'Alcanar amb Montgat i ambBadalona. Una oportunitat perduda o unaoportunitat a no deixar perdre? Enl'àmbit de Literatura hi ha 3comunicacions: Trinitari Fabregat,escriptor d'Alcanar, Lo cuento dePeret, Raül Moravia versus GibertMiret.En l'àmbit de Musicologia s'hapresentat una comunicació: Arrelsmediterrànies de la músicacanareva: reconstrucció depossibles vestigis ancestrals en lescançons populars d'Alcanar.Finalment, en Sociologia hi hatambé una comunicació: Evoluciódel fenomen migratori a Alcanar.

La Història d’Alcanar celebra el seu III Congrés

Des de l’any 2000 queels canareus no orga-nitzaven un nouCongrés sobre la sevaHistòria. Però aixòarriba a la seva fi, per-què des del proper 12de novembre i fins el14 es celebrarà el IIICongrés d’Històriad’Alcanar, organitzatde manera conjuntaamb la UniversitatRovira i Virgili, a laCisterna del Vall.

DIANA MAR

Cisterna del Vall, seu del proper III Congrés d’Història.cedida

Deltebre es consciencia davant la importància de donar sang

El Banc de Sang i Teixits BSI realitzarà la campanya especial de donació de sang al CAP deDeltebre, aquest proper 6 de novembre. Els organitzadors desitgen que sigui tot un èxit

Estefania Blanch,premi a la millor

Tesi doctoralLa doctora Estefania Blanch,investigadora del'Observatori de l'Ebre, haobtingut el premi a la millorTesi Doctoral en GeofísicaPura o Aplicada que atorgala Fundació J. García Siñeriz.Qui ha la tesi'Comportamiento caracterís-tico de la estructura verticalde la ionosfera en condicio-nes de calma y perturbada',proporciona nous coneixe-ments sobre el comporta-ment i predicció dels parà-metres que defineixen elgruix de la ionosfera en con-dicions de calma. Alhora,aporta nous coneixementssobre la reacció de la ionos-fera a tempestes geomagnè-tiques intenses i del seumodelat mitjançant funcio-nes analítiques simples.

Una de cada deupersones que entra aun hospital necessita

una transfusió

El Banc de Sang iTeixits controla les

donacions,peròtambé les

transfusions i lesanàlisi

Uns estudiants d’empresarials possibiliten més guanys a Agrofruit


DE 201010esportsdiarimésebre

www.mesebre.cat

Amb la presència del dele-gat de Govern de les Terresde l’Ebre, Lluís Salvadó, vatenir lloc dimecres l’acte d’i-nauguració de la gespa artifi-cial, a l’estadi de la Fanecadad’Alcanar.

Una gespa que ha deixatles instal.lacions d’Alcanar enun estat privilegiat i que signi-fica una millora desitjada i que, finalment, és una realitat. Així va exposar-se en els

parlaments protocolaris enels que també va destacar-seque era molt important per ala formació dels joves juga-dors que allí estaven en lapresentació del futbol baseque va fer-se el mateix dime-

cres. Una jornada de gran rellevàn-cia per a l’esport canareu.Posteriorment, el primerequip de l’Alcanar va disputarun partit amb el del Tortosa,de la Primera catalana (0-4).

Estrena a Alcanar

Dimecres passat, el CDAlcanar va viure unajornada històrica, emo-tiva. I va fer-ho amb ungran ambient a la Fa-necada. Excepcional.S’inaugurava oficial-ment una millora anhe-lada a l’estadi: la ges-pa artificial d’últimageneració de la que jase’n gaudeix.

ACTUALITAT

Dimecres es va inaugurar oficialment la gespa artificial de l’estadi de la Fanecada

M.V.

Dilluns va disputar-se elderbi entre el Tortosa i la Ra-pitenca (0-0). Dia del club idels de les Terres de l’Ebreque, en una bona representa-ció, van estar-hi al camp i vanrebre, al descans, la medalladel centenari del CD Tortosa.Més de 1000 persones alcamp i bon ambient en totsels sentits. El partit, tot i noser brillant futbolísticament,

va ser emocionant i incertfins el final. Tots dos equipsvan gaudir de les seues op-cions. La Rapitenca, a més,va protestar diversos foresde jocs. Un d’ells fou una ju-gada de gol de Gilabert al pri-mer temps. No ho era.

Els rapitencs, minvats perles baixes i amb jugadorsamb molesties, van buscaramb més insistència la victò-ria en els darrers minuts.Però el Tortosa va estar més

madur que en altres ocasionsi va tenir menys errades endefensa. L’empat, malgratque l’equip roigiblanc fa setjornades que no guanya, re-força el projecte i la seuaconfiança. La Rapitenca, se-gons el seu tècnic, no va mar-xar del tot satisfeta amb l’em-pat. Diumenge (12 h), elTortosa visita el Poble Sec i laRapitenca rebrà la Iberiana.Villa, per motius personals,deixa el club.

Després del derbi, a tornar-hiLa Rapitenca rebrà la Iberiana i el Tortosa visitarà el Poble Sec

REDACCIÓ

PRIMERA CATALANA

L’Amposta va perdre diumen-ge a casa contra el Manlleu (1-2). Es la quarta derrota com alocal en el que portem de lliga. Va ser un partit en el que al’Amposta li va costar entraren situació. Va fer-ho a larepresa, quan va rebre el 0-1,arran d’una acció a pilota atu-rada. Llavors va pressionarmés amunt. I també fou quanva trobar-se amb un criteridesigual del col.legiat. Si bé al primer temps, l’àbitreva perdonar l’expulsió a Diego,

a la represa va crispar l’am-bient amb les seues deci-sions. Un penal no xiulat aMiguel va encendre els ànims.Posteriorment, en va xiular unaltre al propi Miguel que ellmateix va transformar. El par-tit, amb l’1-1, va trencar-se iestava obert. Però una indeci-sió defensiva local va propiciarun penal que el Manlleu no vadesaprofitar. Tot i els intentsdesesperats dels darrersminuts, l’Amposta no va poderempatar.

La derrota significa un pasenrera en una jornada en laque era important el triomf pera tenir més estabilitat a lataula. Diumenge, a més de lacrispació amb l’àrbitre, vanhaver-hi veus crítiques a l’esta-di. Toni Ruiz, vicepresident delclub, aclaria a Canal TE que«és cert que van sentir-secomentaris però el quepodem dir és que el tècnic téla nostra confiança i que encap moment ha hagut capplantejament sobre aquesta

qüestió». Les baixes assetgena l’equip. Jesús també valesionar-se. Cal tenir paciència amb unequip fet amb les possibilitatseconòmiques del moment.L’Amposta, quinzè, visita elBalaguer, penúltim. Un partitclau, amb doble valor.

Confiança amb el cos tècnicToni Ruiz, vicepresident de l’Amposta, així va informar-ho a Canal TE

MV

TERCERA DIVISIÓ

L’Alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, en els seus parlaments.

El CD Alcanar va fer, també dimecres, la presentació de tots els equips.

L’Amposta visita elBalaguer, diumenge (17 h)

Proper partitLa dinàmica de l’Ascó co-mença a preocupar. Són vuitjornades sense guanyar i ésevident que no s’estan com-plint les expectatives. L’equipha caigut en zona de des-cens. La derrota de diumen-ge passat, davant el Cornellà(0-6), deixa en evidència la si-tuació d’un equip que no re-acciona. Ja al primer temps,el Cornellà va sentenciar amb

el 0-4. A la represa, Enric vaculminar un dia per no oblidaramb el seu cinquè gol. Puer-to va fer el sisè.

El proper partit és a Man-lleu, diumenge (18.30 hores).El projecte va començar ambil.lusió per la possibilitat de ju-gar a Tercera. Una junta en-grescada que ara, en algunscasos, potser no disposa delmateix impuls tal com haavançat el campionat.

Són vuit jornades sense guanyar: zona de descensREDACCIÓ

TERCERA DIVISIÓ

El Cornellà deixa en evidènciaal FC Ascó (0-6)

El C.F. Canet, de la 1a. Re-gional de Castelló, s’ha inte-ressat pel tècnic ebrenc EduCatalà, per formar part delseu cos tècnic. A més, el jo-ve tècnic té una propostaper fer de preparador físical futbol base del Vinaròs.Edu, que va estar al Delte-bre, informava que en elspropers dies decidirà.

Faria també de preparador físic al Vinaròs

REDACCIÓ

ACTUALITAT

Eduard Català rep una ofertade la regional de Castelló

En els anys que vaig ju-gar, vaig viure incidènciesde tota mena. Enfronta-ments entre jugadors, en-tre aficionats, entre juga-dors i aficionats....

Bé, dins d’uns limits, isempre que sigui de for-ma dialèctica, tot això potentrar dins de la dinàmicai de la passió de l’esport.I pel sentiment que gene-ra. Sí, com he dit, sempredins d’uns limits. Però nos’ha de passar la línia.

Jo considero que la lí-nia es passa quan arribala violència. I aquesta noha d’existir, en cap àmbit.

En les ocasions que hevist agressions en un re-cinte esportiu, he de dirque l’experiència no ésgens agradable. Més béal contrari. I que, per re-gla general, després deles incidències, els espec-tadors que no han inter-vingut i que s’ho han miratdes de la distància, aca-ben lamentant el succeit.

Dilluns vaig assabentar-me del que havia passat aEl Perelló. Deixant de ban-da si era gol o no, si vanpoder haver-hi provoca-cions o no, deixant-ho totde costat, mai hem d’arri-bar a aquest extrem. MAI.Això va en contra de l’es-port i d’una societat queja viu amb massa tensiócom per traslladar-la a unrecinte esportiu.

Per un acte d’un aficio-nat no ho ha de pagar to-ta una afició.

Però ni aquesta in-cidència ni cap altra d’a-questa mena, que pot i hapogut passar, han de re-petir-se.

No a laviolència!

L’opinió de Michel


diarimésebreesports

www.mesebre.cat

El Gandesa no ha guanyat encara al seu camp. De fet, en la jor-nada passada va sumar el primer punt com a local. Va empatardavant de l’Ulldecona en un duel en el que van haver-hi tres pe-nals, dos a favor dels visitants. L’Ulldcona va remuntar el gol ini-cial dels de la Terra Alta però en els darrers minuts, quan jugavaamb inferioritat numèrica, un altre penal, el xiulat a favor del Gan-desa, va suposar el 2-2. Tot i acabar amb nou, l’Ulldecona vamantenir un empat que li permet seguir sumant. Es bo si mantéla regularetat de casa.

El Gandesa, per la seua part, no arrenca. Fa cinc jornades queno guanya (1 punt de 15). Falta un resultat positiu per agafar con-fança.

El Gandesa segueix sense poderguanyar i menys a casa

PRIMERA REGIONAL

El Calafell, revelació fins ara del grup, va sortir molt ben paratdiumenge de l’Aube, sumant un punt. El Jesús i Maria, en la líniade les darreres jornades, va assetjar el Calafell i va superar-lo enmoltes fases. El Chelsea ebrenc va fer fins a cinc pals i Dorado,porter rival, es va convertir en el protagonista la tarde. El Cala-fell fou efectiu i va resoldre amb un xut creuat des del vèrtex del’àrea. Era el 0-1. Complicat d’entendre. No obstant, la pressiólocal va generar l’empat amb el gol d’Albert que va aprofitar unaassistència d’un Pier que va inventar una gran jugada. Tot i elsintents fins el final, l’empat no es va moure. Empat injust. L’úni-ca nota negativa fou l’expulsió de Pier (dos grogues). El Jesús iMaria fa cinc jornades que no perd (11 punts de 15).

El Jesús i Maria topa amb els pals iamb Dorado, porter del Calafell

REDACCIÓ

PRIMERA REGIONAL

L’Aldeana va caure al camp del Cambrils Unió (5-1), un equipque en les darreres sis jornades només ha perdut un partit. Aldescans, el 3-0 ja reflectia la situació d’uns i altres. L’Aldeanano pot millorar i, amb les jornades, se li fa més complicat po-der fer-ho. La manca d’un resultat positiu dificulta la progres-sió d’un equip renovat i emmarcat dins de les possibilitats ac-tuals del club. La notícia negativa fou la lesió del porter ManelVizcarro. Per la seua part, la Sénia va empatar a casa contrael Salou (0-0). Un partit marcat per una actuació arbitral queels seniencs van protestar reclamant dos penals. A més, «vaser massa permissiu amb el joc dur del rival». La Sénia s’haestancat i ara fa quatre jornades que no guanya.

L’Aldeana no millora i malestar a laSénia per l’arbitratge

REDACCIÓ REDACCIÓ

L’Ampolla va caure al camp del Valls quan anava guanyant per1-2 al minut 87. Però en temps afegit, els vallencs van remun-tar i van deixar sense premi al conjunt de Cotaina que, pelpartit que va fer, mereixia molta millor sort. Francesc Fabre-gas, del setmanari El Vallenc, ens comentava aquesta setma-na que «l’Ampolla ha estat el millor equip que hem vist fins araal nostre camp. No obstant, l’efectivitat del Valls, quan menysho semblava, en temps afegit, va portar una victòria èpica.L’empat cal dir que no hagués estat injust». I és que l’Ampo-lla va jugar amb molta motivació, ben posada i, d’aquesta for-ma, va remuntar l’1-0, amb gols de J. Antonio. L’1-2 acosta-va un triomf de gran valor. Injustament es va esvair.

L’equip ha de recuperar-se contra el Nàstic B, diumenge.

L’Ampolla va demostrar a Valls que témolt a dir en aquesta lliga

PRIMERA REGIONAL

REDACCIÓ

El Catalònia va empatar amb el Cambrils (1-1). «Va ser un par-tit travat. El cert és que a la primera part vam crear poques op-cions, marcant el gol arran d’una falta que va traure Juanma. Ala segona part, la dinàmica va ser la mateixa, amb moltes pilo-tes aèries, poc futbol i sense ocasions de gol; per tant, diriaque el partit estava bastant controlat fins que a falta de 10 mi-nuts, en l'únic xut a porta del cambrils en tot el partit i en l'úni-ca jugada ben trenada ens va empatar. Dps minnuts abans vamtenir un remat de Pau desprès d'una passada de la mort, iquan vam encaixar el gol va ser quan vam jugar millor i vam te-nir una altra clara ocasió de gol amb un remat tot sol d'Albert»,deia Ximo Talarn, tècnic del Catalònia. Els de la Santa Creu, ter-cers a la taula, visiten diumenge (11.45 h) la Canonja.

El Cata reacciona tard i cedeix unaltre empat a casa

PRIMERA REGIONAL

PRIMERA REGIONAL

La Cava va perdre dissabtepassa a Torredembarra (3-0).«Es cert que tenim baixesperò això no ha de ser una ex-cusa. No vam estar ben po-sats i pràcticament no vam xu-tar a la porteria rival», deiaCantó. Rosado (2) i Robert vanmarcar per a un Torredemba-

rra que fou superior. La Cavarebrà diumenge un dels líders,el Camp Clar (17 h), -desprésdel partit del filial-: «hem de re-cuperar l’actitud de jornadesanteriors, sent conscients quetindrem davant un gran equip,líder, i que té un entrenadorexperimentat en categoriessuperiors com és el cas d’Isa-

ac Fernandez», explicava Can-to, que, a la vegada, afegiaque «disposem de baixesperò, com he dit, no ha de seruna justificació. Un dels nos-tres objectius és formar juga-dors dels planters i donar-losminuts. No obstant, d’aquestaforma tan brusca i davant d’unrival com el Camp Clar no és

el més aconsellable. Es mésinteressant que puguen inter-venir de forma progressiva.Però tinc confiança amb totsels jugadors i buscarem fer unbon partit», comentava Cantó.Els germans Rovira són baixaper sanció (5 targetes). Nico,després de dues jronades,tornarà.

La Cava, amb intenció de recuperar-se, rebrà el líder

El Camp Clar fa sis jornades que no perd

REDACCIÓ

PRIMERA REGIONAL. DIUMENGE 17 HORES

El president Paco Reverté, en els parlaments de dimecres.

L’equip de Cantó té lesbaixes del porter To, elsgermans Rovira, Pau,David, Roger, Mario i Ericés dubte. Tornarà Nico.

Baixes

Tot i el gol de la Canonja (mi-nut 40), l’Alcanar s’ha fet fort iva tenir impuls per remuntar.Va ser clau el gol abans deldescans, obra de Pau. I a l’ini-ci de la represa, quan Toni, ala sortida d’un córner, va esta-blir el 2-1. La Canonja fou unrival compacte i que va sabertravar el partit. No obstant,

l’Alcanar, que ja puja fins lesprimeres places amb les tresvictòries seguides, va tenir ofi-ci per mantenir el resultat. L’e-quip de ‘Txiki’ està unit i ha mi-llorat com a conjunt repecteles primeres jornades. En elpartit de diumenge van haver-hi aldarulls amb seguidors visi-tants. Foren uns minuts.

L’Alcanar fa un punt i seguit

Tercera victòria seguida, contra la Canonja

PRIMERA REGIONAL

El Roquetenc va perdre diu-menge al camp del Mollerussa(2-1). «No vam jugar bé, però,malgrat això, vam dominar enmoltes fases. No obstant,se’ns va escapar el partit enels darrers minuts», deia Ca-marero, tècnic del Roquetenc.Toni Ondazabal va marcar poc

abans del descans. A la repre-sa, l’àrbitre va xiular penal enuna jugada de Pardo, desta-cat, però l’assistent va rectifi-car-li la decisió i va decretar fal-ta. El Roquetenc no va decidir iel Mollerussa, un cuer queanirà a més, va remuntar envuit minuts (81 i 90). Era unabona oportunitat del Roque-

tenc per tornar a guanyar fora(no ho fa des de la primera jor-nada) i crèixer a la taula. Hauràd’esperar. Demà (16.30 h)rebrà el Sant Ildefons, un delsequips, juntament amb el Ro-quetenc, que menys gols hafet (7). Torna De la Torre. Brigy,lesionat a l’abductor, serà bai-xa unes setmanes.

A més dels punts, el Roquetencperd a Brigi per unes setmanes

El davanter, amb una estrabada, es va lesionar a Mollerussa (2-1)

REDACCIÓ

PREFERENT

El Pubilla Cases, d’entrada, vavoler tenir la pilota dissabte aBítem. I, d’aquesta forma, vacrear-li problemes al R. Bítem,equip que al primer temps nova trobar-se comode sobre elcamp. Un penal absurd deNorbert va comportar el 0-1.I, poc abans del descans, l’as-

sistent va equivocar-se anu-lant un gol al Pubilla. A la re-presa, els visitants van fer el0-2. Llavors van canviar l’estil(buscant la contra). Es vanacomodar i van cedir metresal conjunt de Bítem que, lla-vors sí, va tenir la pilota i vafer-la circular. Ruibal va mar-car l’1-2 i van haver-hi op-

cions, amb un penal no xiulat.Però el gol no va arribar. Esva perdre a casa, desprésd’un any i mig. I també l’opcióde progressar amb la terceravictòria seguida. S’ha de se-guir. L’equip té molta artilleria:«és dels millors del grup», se-gons el tècnic visitant, LluísPlanagumà.

Planagumà: «el R. Bítem és undels millor equips del grup»

El Pubilla va frenar la ratxa a casa de l’equip de Nacho (1-2)

REDACCIÓ

PREFERENT

DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE DE 201012 publicitatdiarimésebre www.mesebre.cat


diarimésebrepublicitat

www.mesebre.cat


DE 201014esportsdiarimésebre

www.mesebre.cat

L’alineació del jugador del Rasquera, Margalef, podria com-portar la impugnació del partit. Podria ser que la fitxa estéspendent de pagament i el fet de no haver-la liquidat generariaaquesta impugnació. Una situació que no és nova, aquestatemporada. En qualsevol cas, el Tivenys va perdonar en elsprimers minuts i va acabar pagant-ho. Marsal i el propiMargalef van marcar pels rasquerans. Pau va establir el 2-1però els d’Arnau no van poder empatar. D’altra banda, els doslíders mantenen el frec a frec. El Sant Jaume, amb gols deManel, de penal, i d’Ivan, van doblegar un Ulldecona comba-tiu (2-1). El Godall va obtenir una victòria de prestigi al campd’un Ginestar que no reacciona (0-4). Destacar, per últim, elpartit entre el Cata (hat-trick de Leandro) i la Galera (3-3).

Possible impugnació del partitRasquera-Tivenys(2-1)

TERCERA REGIONAL

Fa dues jornades, el partit Pinell-Camarles fou xiulat per Santia-go Vicente. Un àrbitre d’aquells que és millor trobar-lo fora decasa que a casa. Va tenir diverses decisions protestades pelspinellans i que van poder-se veure pel CANAL TE. En qualsevolcas, quinze dies més tard, el Pinell torna a jugar a casa i la sor-presa és que Santiago Vicente torna a ser l’àrbitre. No s’ente-nia. Una circumstància que hagués pogut crear malestar. No vaser així. L’àrbitre no va influir: «va xiular un penal molt clar quefou l’1-0 al primer temps, però acte seguit no en va xiular un al-tre que encara era més clar. En qualsevol cas, no va haver-hicap problema», deien des d’El Pinell. A la represa, Ruben, Ra-mos i Jaume Guiu van marcar els altres gols. El Pinell, tercer,visita el Móra la Nova, en el derbi.

La designació de Santiago Vicente podiahaver creat malestar a El Pinell

SEGONA REGIONAL

El derbi de la Terra Alta fou per al Vilalba que va imposar-sea l’Horta (1-0). Els de Gaspar, amb molta artilleria ofensiva iben adaptats al seu camp, van imprimir un fort ritme de joc ivan crear més opcions. Bernabé, un dels destacats, com éshabitual, va aconseguir el gol que val un triomf meritori i quefa recuperar el Vilalba a la part alta de la taula, deprés de laimpugnació i de la derrota a Camarles.

D’altra banda, el filial de l’Alcanar va aconseguir la primeravictòria a la categoria. Fou a Masdenverge en un duel amb do-ble valor de punts en la lluita per fugir de la part baixa de lataula (0-1), gol d’Edgar. El filial del Roquetenc, per últim, vavèncer el Batea (5-3) en un partit ple d’alternatives. Els trespunts donen confiança al conjunt de Ponce.

Bernabé lidera el triomf del Vilalba,i victòries del Roquetenc i de l’Alcanar

SEGONA REGIONAL

L’àrbitre del Perelló-Flix era un dels assistents del duel al campdel Nàstic de la promoció d’ascens de la temporada passada.El ‘gran dia’ de Moisés Vizcarro. Bé, potser per això l’ambientes va enrarir a la Vinyeta, diumenge passat. El cert és que elpartit fou igualat, amb més intents ofensius d’El Perelló que,no obstant, no va poder trencar el dispositiu defensiu d’un Flixordenat. Ja en els darrers minuts, després d’una rematada delvisitant José Manuel Sanchez, la pilota va anar al pal i un juga-dor local va poder traure-la. El dubte és si va entrar o no. L’àr-bitre va tenir-ho clar. Va donar el gol. Jugada polèmica. Els ju-gadors del Perelló van protestar envoltant l’àrbitre. Unaficionat va sortir de la zona de banquetes i va entrar al camp.Va agredir greument el col.legiat amb un cop de puny. Lamen-table. Allí es va suspendre el partit.

El partit Perelló-Flix es va suspendre(86’) per una agressió al col.legiat (0-1)

SEGONA REGIONAL

Una altre dels partits estelars de la jornada es jugarà a Camar-les on l’equip de Barbosa rebrà el líder, l’Olímpic. Els camarlencsfa quatre jornades que no perden (10 punts de 12) i han recu-perat consistència i regularitat després de la temporada passa-da. Un bloc compacte, que sap a que juga i que té velocitat da-vant amb Prades i Badea. Dissabte va empatar al camp del filialde l’Amposta (0-0) en un duel tàctic entre dos equips que vanlliurar-se amb molta intensitat. No van existir moltes ocasionsperò el cert és que qualsevol dels dos equips hagués pogutguanyar. El Camarles va reclamar un penal i se li va anular unaacció de gol. Prades va gaudir les dues millors oportunitats pelsvisitants. L’Amposta, per la seua part, va fer un pal, a la sortidad’un córner, i va pressionar fins el final. L’empat pot considerar-se just. L’Amposta és sisè. Visita l’Horta en la jornada vinent.

El Camarles, segon classificat, rebràdiumenge el líder

SEGONA REGIONAL

L’Ametlla i el Deltebre s’en-fronten demà en un delsduels més atractius. Els dela Cala van golejar dissabteel Corbera (5-0), un equipque encara no havia perdut.Però els de Balfegó vanexplotar. La seua progressióde joc necessitava un resul-tat convincent. I van trobar-lo. No van donar opció i ja

s’acosten a les possibilitatsque poden oferir. Quintana,Samet i Abraham van deci-dir al primer temps. Sam iMorillo, de penal, van mar-car a la represa.El Deltebre, per la seua part,ha trobat el punt d’equilibrinecessari amb les incorpo-racions efectuades darrera-ment, principalment la deldavanter Souphine

(Rapitenca). Jugadors impli-cats, bon ambient entre ellsi compromís per poderestar entre els aspirants al’ascens. A més, n’hi ha quehan agafat responsabilitatsamb la confiança del tècnic.I els resultats s’han produit.Tres victòries seguides. Diumenge va superar, a lasegona meitat, al Móra laNova (3-0). Els morencs, en

un primer temps més anive-llat, van tenir la seua opció,però a la represa van cedirdavant de la intensitat i verti-calitat dels jugadors desegona línia locals.Souphine i Reverté (2) vanmarcar. Demà es veuran les caresdos equips en forma i quetenen característiques i pro-postes de joc similars.

Ametlla-Deltebre, dos equips en formaDos conjunts amb propostes de joc similars s’enfronten demà (16 hores)

REDACCIÓ

SEGONA REGIONAL

L’Olímpic continua sentlíder. Diumenge va remun-tar a la segona part contrael S. Bàrbara que vaavançar-se al primer tempsamb el 0-2. Els de JordiRoca van entrar millor en elpartit i Bolaji va marcar dosgols gairebé seguits, elsegon de traca i mocadors

amb un xut des de 25metres. L’Olímpic, apàtic,no es trobava comode. Noobstant, va reaccionar a larepresa. Un penal, en el queels visitants van reclamarfalta prèvia d’Ivan Lagunas,va ser l’impuls. El propi Ivanva transformar-lo. El Santava haver de defensar mésenrera obligat per la pres-

sió local. Santi Gonzalez vaagafar protagonisme i,arran d’un contraatac benconduït, va definir com ungeni davant Carrasco. Ambel 2-2, el partit fou vibrant iva trencar-se. Santi vainventar-se una jugadamarca de la casa i va assis-tir a Alex que, al segon pal,establia el 3-2. Deliri de l’a-

fició morenca, il.lusionadaamb el seu equip, el líder. ElSanta va poder merèixermés i va gaudir de duesopcions per empatar. Sijuga com al primer temps,els resultats li arribaran.

Bolaji posa a prova la fermesa dellíder, l’Olímpic Móra d’Ebre

El Santa Bàrbara es va avançar amb el 0-2, al primer temps

REDACCIÓ

SEGONA REGIONAL

Bola va ser un malson,marcant els dos golsplaners, el segonespectacular. A larepresa, arran d’unpenal, l’Olímpic vaempatar. Santi Gonzalezva fer la resta.

Gran gol

Jesus Catalònia, Atmetlla, Perelló,la Sénia, l'Ampolla i Jesús i Mariahan estat els equips que han pogutascendir a la 1a. Regional en els ul-times cinc temporades i és que sercampió dóna garantia de triomf. Sóldos dels sis ascensors van tornar ala 2 regional, Atmetlla i Perelló, icompte a la dada: aquests dosequips no van tornar a la segona re-gional fins dues temporades després amb la qual cosa sercampió dóna una garantia total de mantenir-se en la 1 Re-gional.

Es pot saber en la jornada 8 qui serà el campió? A prioriel gran favorit és l’Olímpic. Fa dues temporades el Jesus iMaria va intentar assolir-ho però fins a la passada no vaaconseguir l'objectiu i es repeteix el mateix cicle: la passa-da l'Olimpic va lluitar per l'ascens i no va aconseguir la me-ta. En aquesta va a per totes. Està imbatut, té bona defen-sa, és l'equip més golejador (2,5 gols per partido), és l'únicd'aquest grup que aquesta entre els més golejadors i lesmillors defenses i això diu d'una gran regulari. Un gran por-ter Marc, en defensa molt solguda amb homes forts comPalau, Tabera a més el jove Edgar titular indiscutible. En elmitjà camp hi ha experiència, Marc Valero com a pulmó ihomes veterans i en la davantera que semblava que nota-ria l'absència d'Alberto (la passada lliga va marcar 23 gols).Aquesta temporada ha apostat per Jacob i Agustín que vanmarcar 17 gols entre els dos en 34 partits i en aquestacampanya fins a la jornada vuit ja porten 11 dianes. La pas-sada temporada l'Olimpic en les primeres quatre jornadesva perdre tres partits i no va guanyar-ne cap. En les se-güents 30 jornades sol va perdre quatre partits. Se li va es-capar la promoció en les primeres jornades. Aquest any haaprès la lliçó i el seu míster ha fet un equip guanyador desd'un principi. Cal dir, però, que no s'ha enfrontat equipsforts, els rivals han estat de posició baixa o conjunts mit-jans, Santa Bàrbara, Perelló, Batea, Corbera... de ben se-gur que perdrà molt aviat la imbatibilitat, potser entre en laclàssica crisi que tots els campions tenen però de momentés l'equip que està demostrant que inèrcia per ascendir toti que cal considerar que té rivals de molta quantia. El Delte-bre que és el segon millor equip en les ultimes sis jornades,un Camarles que porta cinc jornades invictes i un Pinell queha fet un equip fort però que està ja a set punts del lider.Va demostrar la seva fortalesa l'Olimpic remuntant un 0-2en el seu camp aquesta jornada contra el Santa Barbara iguanyant per un 3-2. L'Olimpic és l'unic imbatut, el més go-lejador juntament amb el Pinell, el menys golejat juntamentamb el Camarles, i és el màxim candidat. Aquest diumengeté una prova de foc a Camarles. En el cas de vèncer, fariaun salt quantitatiu.

Si entra l'Olimpic en l'adversitat de mals resultats semprepot fitxar. Recursos per ser campió els té totes i el més im-portant, a hores d’ara, anar lider i amb solvència.

Minut 92. Olímpic, campió?L’opinió de Joaquin Celma

DIVENDRES 5 DE NOVEMBRE DE 2010 15diarimésebrepublicitatwww.mesebre.cat

16esportsdiarimésebre

www.mesebre.catesports

www.mesebre.cat


DE 2010

PRÒXIMA JORNADAdissabte

Ametlla-Deltebre (16 h)Mora la Nova-Pinell (16.30 h)Alcanar-Roquetenc (18.30 h)

diumengeBenifallet-Vilalba (17 h)Horta-Amposta suspésCamarles-Olímpic (16 h)

S. Bàrbara-Masdenverge (16 h)Batea-Perelló (16 h) a Maella

Corbera-Flix (16 h)

RESULTATS9a jornada Segona regional

Ametlla-Corbera 5-0

Deltebre-Móra la Nova 3-0

Pinell-Benifallet 4-0

Vilalba-Horta 1-0

Amposta-Camarles 0-0

Olímpic-S. Bàrbara 3-2

Masdenverge-Alcanar 0-1

Roquetenc-Batea 5-3

Perelló-Flix (sus 86) 0-1

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Olímpic 8 20 7 22

2. Camarles 8 17 7 17

3. Pinell 8 20 9 15

4. Deltebre 8 13 8 15

5. Vilalba 8 12 11 15

6. Amposta 8 10 8 13

7. Corbera 8 16 16 13

8. Móra Nova 8 9 9 12

9. Ametlla 7 12 9 11

10. Batea 8 11 13 11

11. S. Bàrbara 8 13 12 9

12. Horta 8 10 9 9

13. Flix 8 9 11 9

14. Perelló 8 10 12 7

15. Roquetenc 8 11 19 6

16. Alcanar 8 4 14 5

17. Masdenverge 8 6 16 2

18. Benifallet 7 3 16 2

Segona regional

PRÒXIMA JORNADA dissabte

Rem. Bítem-Catalònia (16 h)Ulldecona-Tivenys (15.45 h)

diumengeSant Jaume-Jesús i Maria (15.30 h)

Tivissa-Ginestar (16 h)Godall-Torre Espanyol (15.15 h)Atlas Tortosa-Campredó (15 h)

Arnes-Aldeana (15.15 h)la Cava-Benissanet (15 h)

La Galera-Rasquera (15.15 h)

RESULTATS8a jornada Tercera regional

Jesús i Maria-Tivissa 5-2

Campredó-Arnes 3-0

Catalònia-la Galera 3-3

Torre Espanyol-Atlas 0-1

Rasquera-Tivenys 2-1

Sant Jaume-Ulldecona 2-1

Ginestar-Godalll 0-4

Benissanet-Rem. Bítem 2-0

Aldeana-la Cava 1-0

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Sant Jaume 8 28 7 21

2. Godall 8 28 9 21

3. Catalònia 8 16 7 17

4. Benissanet 8 13 7 16

5. Tivenys 8 23 5 14

6. la Galera 8 18 14 14

7. Atlas 8 12 10 14

8. Arnes 8 13 14 14

9. Rasquera 8 20 11 12

10. Campredó 8 14 14 12

11. Rem. Bítem 8 14 16 12

12. Ulldecona 8 17 17 9

13. Jesús i Maria 7 13 13 8

14. Ginestar 8 11 16 7

15. la Cava 8 10 14 6

16. Tivissa 8 11 29 6

17. Aldeana 8 5 28 3

18. Torre Espanyol 8 1 36 0

Tercera regional

PRÒXIMA JORNADA dissabte

Calafell-la Sénia (17 h)diumenge

Valls-Jesús i Maria (16.30h)Salou-Alcanar (16.30 h)

Canonja-Catalònia (11.45 h)Cambrils-Cambrils U (17 h)

Aldeana-Gandesa (16.30 h)Ulldecona-Torredembarra (16 h)

la Cava-Camp Clar (17 h)Ampolla-Nàstic (16 h)

RESULTATS

8a jornada, Primera regional

Gandesa-Ulldecona 2-2

Torredem.-la Cava 3-0

Camp Clar-Nàstic B 1-0

Cambrils U-Aldeana 5-1

la Sénia-Salou 0-0

Catalònia-Cambrils 1-1

Valls-Ampolla 3-2

Jesús i M.-Calafell 1-1

Alcanar-Canonja 2-1

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Camp Clar 8 17 11 17

2. Valls 8 13 7 17

3. Catalònia 8 20 12 15

4. Calafell 8 14 10 14

5. Alcanar 8 11 9 14

6. Torredembarra 8 17 12 12

7. Canonja 8 16 11 12

8. Nàstic 8 11 9 12

9. la Cava 8 12 11 12

10. Cambrils U 8 14 10 11

11. J. i Maria 8 13 12 11

12. Ampolla 8 10 12 11

13. Cambrils 8 7 8 9

14. Ulldecona 8 11 17 9

15. la Sénia 8 7 11 8

16. Gandesa 8 11 16 7

17. Salou 8 8 13 5

18. Aldeana 8 2 23 0

Primera regional

PRÒXIMA JORNADA

Júpiter-Mollerussa

Roquetenc-S Ildefons (dis 16.30 h)

Torreforta-Rem. Bítem (diu 11.45)

P. Cases-Alcarràs

Cervera-Vista Alegre

Reddis-Morell

Barceloneta-Catllar

Viladecans-Marianao

RESULTATS

8a jornada, Regional preferent

Rem. Bítem-P. Cases 1-2

Alcarràs-Cervera 1-2

Júpiter-Organyà 1-2

Mollerussa-Roquetenc 2-1

S. Ildefons-Torreforta 2-1

Vista Alegre-Reddis 2-1

Catllar-Viladecans 2-1

Morell-Barceloneta 1-0

Marianao-Cerdanyola 1-2

CLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1.Vista Alegre 8 15 7 19

2. Júpiter 8 14 8 16

3. Torreforta 8 16 7 14

4. Viladecans 8 9 6 12

5. Morell 8 8 5 12

6. Marianao 8 14 14 12

7. Sant Ildefons 8 7 10 12

8. Cervera 8 10 10 11

9. Alcarràs 8 9 9 11

10. Rem. Bítem 8 17 19 11

11. Catllar 8 12 16 11

12. Barceloneta 8 10 7 10

13. Pub. Cases 8 8 8 10

14. Reddis 8 12 17 10

15. Roquetenc 8 7 8 9

16. Cerdanyola 8 9 10 8

17. Organyà 8 8 14 7

18. Mollerussa 8 5 15 4

Regional preferent

Una acció del partit Valls-Ampolla (3-2), de diumenge passat al Vilar.FF Gaya/El Vallenc

Elsresultats

de lajornada

L’Ampolla mereixia mésal camp del Valls, anavaguanyant 1-2 al minut 87.Però va acabar cedint entemps afegit (3-2).

En temps afegitPRÒXIMA JORNADA

Balaguer-Amposta (diu 17 h)Terrassa-Vilanova

Premià-PratPobla Mafumet-Gavà

Europa-MasnouEspanyol-Palamós

Muntanyesa-LlagosteraCastelldefels-Vilafranca

Cornellà-ReusManlleu-Ascó (diu 18.30 h)

CLASSIFICACIÓEquip J G E P GF GC P 1. Muntanyesa 11 6 4 1 14 8 222. Reus 11 5 4 2 15 8 193. Pobla Mafumet 11 5 4 2 13 9 194. Cornellà 11 6 0 5 21 10 185. Prat 11 5 3 3 16 14 186. Gavà 11 4 5 2 12 11 177. Llagostera 11 4 4 3 14 11 168. Manlleu 11 4 4 3 16 16 169. Terrassa 11 3 6 2 13 9 1510. Vilafranca 11 4 3 4 13 12 1511. Masnou 11 4 3 4 14 14 1512. Castelldefels 11 4 3 4 9 9 1513. Europa 11 4 3 4 13 14 1514. Espanyol 11 3 4 4 11 10 1315. Amposta 11 4 1 6 11 18 1316. Palamós 11 3 3 5 12 15 1217. Vilanova 11 2 4 5 9 13 1018. Ascó 11 2 4 5 7 16 1019. Balaguer 11 2 3 6 11 19 920. Premià 11 1 5 5 5 13 8

Tercera divisió RESULTATS11a jornada, Tercera divisió

Prat-Terrassa 1-0Masnou-P. Mafumet 1-2Llagostera-Espanyol 0-0Ascó-Cornellà 0-6Vilafranca-Muntanyesa 0-1Vilanova-Balaguer 2-0Palamós-Europa 2-2Reus-Castelldefels 2-0Amposta-Manlleu 1-2Gavà-Premià 2-0

PRÒXIMA JORNADA Olimpic-Olesa

S. Cristobal-IgualadaGuíxols-Blanes

Vic-SantsPoble Sec-Tortosa (diu 12)Rapitenca-Iberiana (12 h)

Olot-Vilassar Gramenet-Peralada

Rubí-MontcadaTàrrega-Santfeliuenc

RESULTATS10a jornada, Primera catalana

Ol. Cn Fatjó-Tàrrega 1-1

Sants-Poble Sec 2-0

Iberiana-Olot 1-3

Vilassar-Gramenet 4-1

Montcada-Santfeliuenc 2-2

Olesa-S. Cristobal 3-1

Igualada-Guíxols 1-1

Blanes-Vic 0-0 (s 5’)

Peralada-Rubí 3-0

Tortosa-Rapitenca 0-0

Primera catalanaCLASSIFICACIÓ

Equip J GF GC P

1. Vic 9 16 6 23

2. Olesa 10 18 8 21

3. Tàrrega 10 25 11 20

4. Peralada 10 17 11 17

5. Ol. C Fatjó 10 13 11 17

6. Vilassar 10 14 10 16

7. Guíxols 10 14 13 16

8. Olot 9 12 7 15

9. Gramenet 10 16 14 15

10. Rapitenca 9 17 9 14

11. Rubí 10 11 11 14

12. Igualada 9 10 8 13

13. Santfeliuenc 10 17 18 13

14. Iberiana 10 12 21 13

15. Tortosa 10 13 13 11

16. Montcada 10 10 16 10

17. Sants 10 7 14 8

18. Poble Sec 10 7 18 3

19. S.Cristobal 10 7 22 2

20. Blanes 8 5 20 1


DE 201018

diarimésebre

www.mesebre.catopinió

El CRACK de la setmanaL’ENTREVISTA MICHEL VIÑAS

RAMON CURTO I GEIRA, LÍDER DE LA CLASSIFICACIÓ DE LES CURSES DE MUNTANYA EBRENQUES

Ramon Curto és el líder dela classificació del circuitde Curses de Muntanyaebrenques. Té 25 anys, ésde Tortosa i està licenciaten Biologia.Es un apassionat de l’es-port. La seua preparació liha permès afrontar lesCurses de Muntanya ambmàxima competitivitat. En queden dos per acabari poder mantenir el privile-giat lloc que ocupa a laclassificació. Fins la darre-ra no es decidirà. L’emocióestà servida en unes cur-ses que han generat unmoviment social extraordi-nari a les localitats que lesorganitzen. Un èxit, a nivellde competició, i també perla participació per la gentque en gaudeix per cami-nar i assaborir els parat-ges idilics del nostre terri-tori.

Pregunta: Fa dues setma-nes es va disputar la cursad’Ulldecona. Com va anar?Resposta: La cursad’Ulldecona va ser espec-tacular, amb una organitza-ció impecable i un cartellde corredors amb un nivellaltíssim. Esperàvem unacursa rapidíssima amb unrecorregut molt corredor,ple de tobogans.L’estratègia era imprimirun ritme progressiu, dosifi-cant per augmentar elritme en l’últim terç de lacursa. Així, finalmentavançaria tres corredorsper situar-me quart a 3minuts dels perseguidors.No obstant, vaig dosificaren excès i em faltà temps

per poder atrapar a Ahmedel Qayed, el campió delCircuit 2009.Possiblement el que serà,juntament amb ArturoSanz, el màxim competi-dor per la lluita del títol.P: En falten dues. Quinavantatge tens a horesd’ara?. R: Actualment gaudeixod’un avantatge relatiu de35 punts respecte ArturoSanz, el segon classificat, i87 punts respecte Ahmedel Qayed, el tercer. No obs-tant, tot i les diferències,per la configuració del cir-cuit no es decidirà elpodium fins l’última cursa.Ens espera una cloendaapassionant, amb un finalespectacular en forma decronoescalada, on cadaesforç i cada segon valdràel seu pes en or.P: Quina preparació s’hade seguir per poder com-petir amb l’exigència quenecessiten les curses?.R: En el nivell competitiu lapreparació ja forma partde la vida quotidiana.Practico el que s’anomenaentrenament invisible, és adir, cuido la dieta, les horesde descans i tot el queenvolta la vida saludable,evitant els mals hàbits ivisitant amb freqüència elfisioterapeuta i els controlsmèdics. Igualment, entrenofins a unes 8 o 9 hores set-manals corrent, entre 50 i80 Km., més un intens tre-ball muscular al gimnàsque pot arribar a les 5hores per setmana. Unaexigència molt elevada,palpable quan mirem els

totals que, en aquestmoment, sumen 397hores d’entrenament en 8mesos.P: Ja has estudiat el reco-rregut de les curses quemanquen? Preparacióespecial per afrontar-les?.R: Sempre que l’organitza-ció ho facilita intento realit-zar un entrenament previpel recorregut de la cursa.L’estratègia cobra molt desentit en les curses demuntanya, ja que, ambdesnivells irregulars ésimportantíssim saber quinés el moment de dosificar iquin és el moment d’apre-tar les dents i canviar elritme.P: S’ha de destacar l’im-pacte que han suposat lesCurses de Muntanya ebren-ques, amb la participacióexistent i el que represen-ten on s’organitzen. R: Molts som els que esta-rem eternament agraïtsper la consolidació delCircuit de les Terres del’Ebre, per molts demotius. Ens ha permèsdescobrir les nostres mun-tanyes i els seus pobles.Però, sobretot ha estatl’excusa perfecta per reen-ganxar molta gent a l’es-port, mobilitzant més de400 persones en cadacursa. Un veritable revulsiuen el món de l’esportebrenc. També ens hapermès competir a casa,amb un nivell que any reraany és més alt, en el queés, sota la meva opinió, elcircuit de curses de mun-tanya més ben organitzatde tota Catalunya.

P: El paratges són espec-taculars i complicats, enalguns casos, de compro-var si no és fent una cursa.Tu potser no en pots gau-dir tant competint? O sí?R: En competició, no tenimtemps per poder parar amirar les panoràmiquesperò igualment gaudim dela natura que ens envolta idels recorreguts salvatgesi agrests, i de les dificultatsde córrer fora dels camins.P: Fins ara havies tingutvinculació al futbol, concre-tament a l’escola del FCBarcelona a Egipte. Quèrecordes d’aquella expe-riència?R: L’estada al Caire va serun gran repte, tant perso-nal com professional, delque guardo un grandíssimrecord. A nivell professio-nal m’emporto l’experièn-cia de gestionar un projec-

te amb més de 350 nenssota valors formatius, on laintegració en l’equip i lacomunicació en el joc erenels pilars fonamentals performar els esportistes. Anivell personal m’emportol’experiència de l’adaptacióa un món i una lógica com-pletament diferents a leseuropees, així com ungrapat de magnífiques rela-cions d’amistat.P: Per competir a lesCurses de Muntanya, hasde ser un apassionat del’esport?.R: Per competir al més altnivell és imprescindible quesiguis un boig pels teusobjectius. És complicadís-sim entrenar durament,matxacar-se cada dia de lasetmana, combinar-hoamb compromisos fami-liars i laborals i sobreviure,si no sents una profunda

passió per l’esport.P: Un repte per al futur?R: La Goretex Transalpine-run. L’aventura consisteixen creuar els Alps, desd’Alemanya, passant perÀustria i fins a Itàlia. Untotal de 305 km amb mésde 27.000 metres de des-nivell acumulat, repartitsen 8 etapes. És un repteindescriptible amb unaduresa física excepcional.M’imagino que serà una deles experiències que mar-quen un abans i un des-prés.P: Quan et planteges fer-la?. R: M’agradaria realitzar-lael 2012. És una cursa oncompeteixes contra tumateix, on el repte és serun finisher, és a dir, sercapaç de completar laprova dins dels temps mar-cats per l’organització.


DE 201020tortosadiarimésebre serveis

www.mesebre.cat

L’AMPOLLA

Ajuntament Pl. Manuel Ferre i Solé, 3Forn de Pa Artesà Cabrera Avda. Barceloneta, 4Forn de llenya Brú C/ Sol, 9Hotel La Roca Plana Avda. Ramon Pous, 32Rest.Club Nautic-Casa Montero- Avda. Ramon Pous, s/n

L’ALDEA

Ajuntament Av. Catalunya, s/nBar Abril Av. Catalunya, 325Cafeteria Germans Marín Ctra. Tortosa-l’AldeaBar Societat Av. Catalunya, 131

DELTEBRE

AjuntamentC.A.P.Mercat La CavaCafeteria NicanorFarmacia Matilde Av. Goles de L’EbreBibliotecaPanaderia Fresquet Av. Goles de L’Ebre209Mercat Jesus i MariaBar Elia Recinte FestiuHotel rull Av. Esportiva, 155Criscar Plaça 20 de maig, 11

SANTA BÀRBARA

Ajuntament Plaça Cid i Cid, 1C.A.P. C/ Verge Montserrat, s/nCentre Cultural C/ Verge Montserrat, 28

LA RAPITA

Ajuntament Plaça Carles III, 13C.A.P. Av. Jacint VerdaguerMercat Plaça del MercatLlotja de Peix PortUnipost C/ Comptedefloridablanca, 63Forn Carlos Ripolles Plaça VellaBar Catalunya C/ Sant IsidreCasa Chim Plaça Carles III,42SUPWAY Parc Vila del Far

ALCANAR

Ajuntament C/ Generalitat, 10

Oficina Municipal de Turisme Ps. Marítim - LES CASES D’ALCANAR

C.A.P. C/ Calig / Ronda del remei

Esplai de Juvilats C/ Ramon y Cajal / Av.Catalunya

Cafeteria Moreno Plaça Major

AMPOSTA

Ajuntament Pl. Espanya, 3-4

Dolche vita C/ Joseph Tarradelles, 108

Immobiliaria Mar i Vent Av. La Ràpita, 38

Mercat Pl. Ramon Be

Injecció econòmica per a l’Ebre · 2016. 11. 4. · el 6 de novembre de 2010, a partir de les...

Documents

Transcript of Injecció econòmica per a l’Ebre · 2016. 11. 4. · el 6 de novembre de 2010, a partir de les...