ALCOI

SOCIETAT i CULTURA

VI JORNADES D'HISTÒRIA LOCAL

EL ATENEO ALCOYANO

Josep Lluís Santonja

N f)

L'ARXIU HISTÒRIC O'"EAJ-12 RADlO ALCOY"

Àngel Beneito

E

L'.\RXIU PERSON-I.L D'Ü\ 101 l\IONTLLOR I MENG UAL

Sol Ferri

CJNCO GENERACIONES DE GITANOS EN ALCOI: L,\ S FA~llLL-\.S

AVAR RO- MORENO y HERN .\NUEZ- HEREDI \

Jordi Tormo y José a\·arro

RECERQUES D'HISTÒRIA LOCAL

x

L.\S SOC!EDADES NEOLÍTJCAS EN EL CURSO \LTO DEL RIU D'ALCOI

151

17í

205

215

Gabriel Garcia Atienzar i Franeisco Javier Molina 231 ~~~~~~--------------------

EL TOPÒ"'/L\1 ALCOI: ETl\IOLOGlA I GRAF!-\.

Joaquim Amorós i Vicent Cahanes:__ _______________ 2_:5:._7

l\10RERIES ALAC -\NTL'mS DE HEI-\.LENC A TR \V(~S DE

LES CARTES POBLES DEL HE! JOAN li D'AHAGÓ (1459-1468). EL LLOC DE MONTFORT DE LA VILA o'ALACA T I LA VILA D'ALCOI

Miquel Angel Gonzalez i Hernandez 2í5 ~------------------------------

ÜBHES PÚBLIQUES I RISCOS N \TliRALS \ L'ALCOI DEL SEGLE X\ III

Pablo Giménez Font

L'ASSOCIACIÓ DE YEÏNS "ZONA NORD" DURANT LA TRANSICIÓ DEMOC!ÜT!C.\

.\LCOI:\ N•\ (19í6-1979) Pedro Juan Parra

ELS OSTRES LÍMITS. MABQUES I FITES DEL TER.\IE MFNICIPAL D'ALCOI

Juan Francisco Mariiio

8

287

315

335

l\ UES \l. 1'1~1._ . HEI \LE:\C \ TH.\\ ..

UE LES t\HTES I•OBLES DEL HEl jO\\ IJ n"~An \GÓ ( J 459-1 168). EL LLOt DE ~10\TFOHT

UE L\ 'IL \ n"AL\tl\ \T Il.\ \ IL\ n"ALCOI

MJG[JEL ANGEL GoNzALEZ I HEHNANDEZ

Unit•ersitat d'Alacant. Area d'Història Medieval

Les cartes pobles pertanyen a les col·leccions documentals que con­tenen una important relació de clàusules jurídiques tendents a establir un ordenament legislatiu, pel qual ha . de regir-se una comunitat humana (ciutat, vila o lloc). Es tracta d'un conjunt documental utilitzat a vegades pels monarques i pels senyors feudals com un instrument legal la funció principal del qual era afaYori.r la repoblació o ajudar l'autogo,·ern de les ciu tats, Yiles i llocs. E ls primers estudis sobre cartes pobles Yalen­cianes van ser realitzats per Gual Ca mare na que les definia com " .. . un contracte col· lectiu per a la població o repoblació d'un lloc, i per al cul­tiu de la terra, entre el senyor i els pobladors, que generalment s'ex­pressen els deures de caràcter polític, religiós, econòmic, militar i administratiu . .. " (1989: ll-15).

Actualment es continua acceptant el model de classificació cronològica de les carles pobles nlencianes publicat per Gual Camarena (1989: 14):

a) Les cartes pobles del segle XIII: es tracta dc documents senzills de contingut amb una enumeració simple dels priYilcgis concedits.

b) Les cartes pobles del segle XI\": es tracta ue documents més extensos

275

l\1 O 11 ¡;; R I r S \ L •I C I N T l "l f. ' n ¡;; n f: I \ l F. "' C

amb una major enumeració dels deures, obligacions i priYilegis concedits pel poder establit als pobladors d 'un lloc.

e) Les cartes pobles del segle XVU: semblants a les anteriors, però el grau de precisió en les condicions no sol deixar cap dubte sobre els deures i les obligacions reflectits.

UNA APROXIMACIÓ BIBLIOGRÀFICA

S'han publicat diversos estudis globals sobre la transcendència jurídica o històrica de les cartes pobles, encara que és inevitable citar sobretot el deM. L. Ledesma. Els estudis més difosos en l'àmbit que ens ocupa -cartes pobles ,·alcncianes- és de referència obligada Gual Camarena, Guinot Rodríguez i Febrer Romaguera. En aquest estudi comparatiu sobre les car tes pobles concedides a les moreries de reialenc de la vila d 'Alcoi l'any 1468' i el lloc de Montfort de la vila d 'Alacant l'any 14592 es localitzen els treballs de Bañó Armiñana i Hinojosa Montalvo, referit s ambdós al cas concret d 'Alcoi. Sobre el lloc de Montfort de la Yila d'Alacant no hi ha cap estudi detallat, només en l'o­bra de Guinot Rodríguez es localitza la publicació del privilegi reial del rei Joan II d'Aragó. Sobre algunes qüestions concretes referides a l'or­denament jurídic inclòs en eixa carta de poblament només es poden citar els treballs de Hinojosa Montalvo, Barrio i Gonzalez Hernandcz.

ELS ANTECEDENTS A LES CARTES POBLES DE LES MORERIES D'ALCOI I EL LLOC DE MONTFORT DE LA VILA D'ALACANT

Segons les aportacions documentals d'Hinojosa Montah·o (1990: 382), la vila cristiana d'Alcoi tenia des de l'any 1256 un priYilegi reial concedit per Jaume I d'Aragó, pel qual no es permetia la construcció de

; - --cap moreria en la v ila i el seu terme. Tal priYilegi haYia sigut concedit a canvi del pagament de 500 sous, fet que indica l'interés del consell cristià de no tenir-hi una població mudèjar estable. Aquesta política municipal d'Alcoi canviaria en la segona meitat del segle XV.

Durant el regnat de Joan 11 d'Aragó només van ser concedides aquestes

276

ALCOI: SOCIF:T\T e t ' 1. T l' n \

dues cartes pobles eri. terres alacantines. D'aquestes, en destaca el fet que van ser concedides en llocs de reialenc, és a dir, pertanyents directa­ment als territoris del mateix rei. La intenció era ben evident, es tracta­va d'augmentar les rendes reials a través de la repoblació massiva de la població més fructífera dc Ics terres valencianes: els mudèjars. Aquesta comunitat vivia fonamentalment en el senyoriu i a pesar de suportar unes càrregues impositives, que sovint eren objecte de protesta, no estaven disposats a abandonar les condicions de vida del senyoriu (Hinojosa Montalvo, 1990: 382-387). En ambdos casos, estem davant de dos llocs que presenten signes evidents de despoblació al llarg de la primera meitat del segle XV. Però aquest fenomen no tan sols era exclu­siu d'aquestes terres perquè al llarg de tot el Regne de València va ser generalitzat (Guinot Rodríguez, 1991: 30). De la vila d'Alcoi es pot aportar la dada que l'any 1439 tenia 600 cases i que en 1468 aquest nombre s'havia reduït a la meitat (Santonja, 2001: 46). Aquestes xifres no solament repercutien en la pèrdua d'habitants sinó també en la pèr­dua de les rendes reals obtingudes d'aquesta vila. Al contrari, en el lloc de Montfort de la vila d'Alacant no apareixen xifres numèriques con­cretes en tractar-se d'una aldea dependent d'Alacant, per la qual cosa, en successius morabatins que es conserven en l'Arxiu del Regne de València, 3 les dades de població hi vénen d'una manera conjunta i no es pot determinar quants en devien correspondre al lloc.

En el cas de la vila d'Alcoi, si tenim en compte les dades aproximades però pròximes a la realitat de la pèrdua d'habitants, en a penes 30 anys s' havien buidat un total de 300 cases, la qual cosa evidencia la possibili­tat que la vila formara part dels continus despoblats que es localitzaven en aquesta àrea valenciana. També és important assenyalar que el con­sell cristià d'Alcoi era poc favorable a permetTe la construcció d'una morel'Ïa en la vila, atés que sempre s'havia mantingut una majoria de població cristiana. Aquesta mateixa situació era semblant a la viscuda en el lloc de Montfort de la Yila d'Alacant, on no es comptabilitzen mudèjars en el primer terç del segle XV.'' El consell municipal d'Alcoi em·ia una missiva al Tei en què s'especifica, per mitjà dels arguments del procurador d'Alcoi, la necessitat de construir una moreria amb prop de

277

MORERIF.S U \1":\">:Tl"'E~ DE P.F.I\J F."'C

cent cases per a facilitar la reactiYació econòmica i poblacional de la vila.5 La dita construcció s'havia iniciat poc abans i també es pretenia que la reactiYació econòmica que es reconeixia en els mudèjars afavorira les rendes locals. Els mudèjars alcoians rendirien vassallatge al batle - representant del rei- durant almenys cinc anys i construirien sa casa en la vila.

LA SIMILITUD DELS TEXTOS DE LES DUES CARTES POBLES MEDIEVALS

Ambdues cartes pobles estan redactades en uns termes molt sem­blants. No solament es pot fonamentar aquest fet que foren redactades pel mateix rei, sinó que també l'argument esgrimit per les autoritats locals va ser el mateix: la despoblació massiva que s'estava patint en els anys precedents. També s'al·lega per a la concessió el maltractament que reben els mudèjars en els senyorius feudals i que era comú en bona part dels senyorius situats en terres alacantines (Gonzalez Hermíndez, 2002: 45). En aquestes, apareix l'ordenament jurídic, polític i adminis­tratiu propi de les moreries Yalencianes. Apareix la relació de càrrecs municipals per al govern de les moreries (cadi, salmedina, consellers d'ancians i alamí), la permissibilitat de l'aplicació d'una legislació

autònoma pròpia mudèjar ("la sunna i la xara") -a banda del respecte als Furs- i l'exigència reial que la noya població contribuïra a l'edifi­cació d'una reduïda fortificació que fera més defensable la comunitat ("alberch ben fortificat"). La pretensió Ya ser la consecució d'un nucli dependent del rei que estiguera ben defensat però que la seua construc­ció no gravara les arques reials.

Aquestes mesures constructives incloses en aquest tipus de docu­ments reials ens indiquen la intenció d'articular un territori fronterer que tenia massa incerteses a pesar que des de la sentència arbitral de Torrellas (1304) depenia exclusivament de la Corona d'Aragó dins del Regne de València (Cabezuelo Pliego, 1998: ll.S). Els intents de la Corona per obrir aquestes moreries en Yiles i llocs cristians es veuen també en l 'ordenament legal que tanquen els privilegis de concessió de

278

,\ I. C O I : S O C I E T \ T I C I f. T l' R ~

construcció de les mòreries. L'any 1459 té lloc la concessió al lloc de Montfort de la' ila d 'Alacant; la concessió de l'any 1468 referida a Alcoi és exactament igual quant a l'ordenament legal i als deures i obligacions que tanca. En el cas de la moreria del lloc dc Montfort d'Alacant sí que està provat que va arribar a construir-se, repoblar-se i que \·a s uposar una reactivació econòmica de les terres i de les rendes locals i reials, a pesaT de les contínues queixes de la Yila d'Alacant d a\·ant de la govel'­nació d'Oriola.

És significatiu que tant Alacant com Alcoi es trobaven en distintes àrees administratives i polítiques des dc l'any ] 304. Alcoi pertanyia a la procuració - post eriorment governació-de València, i Alacant per la seua banda a la d'Oriola , amb els seus respectius "portant veus" (Piquer as i Sanchis, 1992: 39). Aquesta dualitat de poder polític i administratiu també tenia el seu reflex en l'àmbit eclesiàstic ja que ambdues viles estaven en bisbats distints: Alcoi en el de València i Alacant en el de Cartagena (Piqueras i Sanchis, 1992: 66). L'estructura del text dc les dues cartes pobles és molt semblant. E n ambdues apareix la justificació legal perquè to ls aquests privilegis reals concedits a les moreries valencianes siguen idèntics: " ... que's faça segons que.s prac­ticha en els altres moreries reyals del dit Regne de València ... " . Aquesta sentència jurídica apareix en el foli 231 recte del privilegi d'Alcoi i en el foli 138 tornat del concedit al lloc de Montfort de la vila d'Alacant. També apareix el compromís de vassallatge per temps dc cinc anys igual que la pena econòmica de mil sous en moneda valenciana en cas de con­tra' enir la dita disposició.

Una part important és la designació dels càrrecs municipals. L'estructura de composició és la mateixa, és a dir, un alcadí, dos jurats, un consell d 'ancians, un salmedina i un alamí (mostassaf). Aquests càrrecs municipals de la moreria devien ser ratificats abans de la fi de l 'any pel batle general --{), en la seua absència, pel seu llocti­nent- de qui depenien com a màxima autoritat legal. A més, el batle general era el jutge ordinari del mudèjar i cap altra autoritat podia entrar en la moreria a impartir justícia. Aquestes disposicions pretenien evitar els excessos comesos pels consells locals i fins i tot arbitrar en els

279

~-f O ll E fl I E S \ I _\ C -\ l'I T I 'I( E S O E R E I ,\ L E N C

abusos dels senyors feudals. La legislació interna es basaria en els pre­ceptes de la "Xara i la Sunna" que regia la justícia de les moreries valen­Cianes.

L'única diferència entre els privilegis de 1459 i 1468 apareix en l'ini­ci dels documents, és a dir, en l'autoritat que sol·licita la concessió del privilegi de creació de les moreries. D'una banda, en el cas de l'aldea de Montfort de la vila d'Alacant és el mateix consell de la" ... aljame sar­racenorum loci de Monfort ... " el que presenta la sol·licitud i, d'altra banda, a Alcoi és el mateix consell cristià el que té l'interés d'aconseguir la concessió reial.

LES CONSEQÜÈNCIES IMMEDIATES A LA GOVERNACIÓ D'ORIOLA

Sobre la vila d'Alcoi no ens consta cap referència documental que ens permeta saber quines van ser les repercussions que va tenir la concessió

de la construcció de la moreria, però la veritat és que no arribà a ser construïda. És possible que es deguera a la intervenció d'altres municipis cristians que veren els perills d'una majoria mudèjar, com succeiria en el cas dels recursos interposats per la vila d'Alacant, o en altres causes encara no determinades. En el lloc de Montfort de la vila d'Alacant es van viure moments d'una certa tensió entre municipis a causa de la imminent construcció de la moreria. La notícia de la sol·lici­tud del consell del lloc de Montfort, amb referència al permís reial per a la construcció de la seua moreria, va representar l'enfrontament obert

amb la seua vila matriu, Alacant. El consell d'Alacant va adreçar les seues protest es davant dels representants reials de la governació d'Oriola basant-se en la dependència del lloc de Montfort dins de la seua jurisdicció i a l'evident inseguretat que podria provocar l'entrada a la vall del Vinalopó dels ciutadans d'Alacant (E arrio Barrio, 1996: 75). La vall del Vinalopó estava en eixos moments, a mitjan segle XV, poblada per aljames mudèjars i, a més, era línia de frontera amb la Corona de

Castella i molt pròxima al regne musulmà de Granada. Es feia, a més, referència a la recent guerra amb Castella entre els anys 1429 i 1430, i les contínues incursions de saqueig dels almogàvers granadins.

La mateixa vila d'Oriola - el consell cristià de la seua vila- també

280

1 t. e o r SorrET>.T 1 Ct I.TI n \

va donar suport a les àl·legacions de la vila d 'Alacant, ja que per la seua situació fronterera també veia com a possible amenaça la presència de tota una vall del Vinalopó amb una destacada majoria de població mudèjar. En les incursions de saqueig dels almogàvers, només el lloc de Montfort de la vila d'Alacant, amb el seu escàs nombre de cristians, servia de suport a les contínues crides de socors dels consells cristians. La majoria mudèjar al Vinalopó podria representar la incitació a una revolta en bona part de la governació. Siga com siga, i si el perill era fic­tici o real, la qüestió és que el rei Joan 11 d'Aragó no es va deixar intimidar pels perills territorials i va prosseguir amb la seua política de repoblació d'uns territoris que, a pesar d'estar en ple segle XV, encara tenien pen­dents una millor articulació de l'espai a través d 'unes necessàries i con­tínues repoblacions.

LES DUES MORERIES EN L'ÚLTIM TERÇ DEL SEGLE XV

Les diverses moreries alacantines van tenir una sort diversa a pesar dels intents dels monarques aragonesos per repoblar el seu territori. Al llarg de l'últim terç del segle XV s'observa una política de la Corona entorn de la fundació i reconstrucció de les moreries. Aquesta política és la que sc segueix en el reialenc del lloc de Montfort de la vila d 'Alacant amb la concessió de la seua carta de poblament l'any l459. Aquesta moreria és l'única de la qual hi ha proves documentals que la concessió del privilegi reial va servir per a la fundació de la moreria i que a més es va mantenir fins al primer terç del segle XVI. Així ha quedat constància en la sèrie de morabatins que es localitzen dels anys 1481, 1493, 1510 i 1523.6 En altres exemples comparatius del mateix període observem que l'any 14 74 diverses famílies de mudèjars d'Elx i Crevillent decideixen emigrar a Coix - dins del terme d'Oriola- per a repoblar la moreria d 'Oriola. Intents aquests últims que fracassen.7

L'an) 1495 encara el consell cristià de la vila de d'Alcoi8 tornava a sol·licitar al nou rei, Ferran 11 d'Aragó, el permís per a la construcció d 'una mesquita que poguera consolidar la xicoteta comunitat mudèjar (Santonja, 2001: 47) . Aquesta insistència demostra el fracàs de la

281

M O H E R I E ~ .I L I C I :; T I 'I E ~ 11 E R F' I I I E "\ f

repoblació i la falta d 'efectivitat del privilegi reial de l'any 1468. A això cal unir el fet que la població mudèjar s'havia convertit al llarg del tot el segle X\' en objecte de pugna entre distints municipis, ja foren reia­lencs o senyorius. Es tractava, a través de certs privilegis amb exemp­cions i obligacions, d 'atraure'n l'assentament massiu. Aquest fet s'ob­serva en altres cartes pobles de la mateixa època, com les d'Oriola, Agost 9 o Planes (Guinot Rodríguez: 1991: 30-31). En el cas concret de la repoblaeió de la moreria d'Oriola, és un altre clar exemple de fracàs de repoblació a pesar del privilegi reial, igual que fracassuia la d'Alcoi alguns anys més tard. 10

En la vila cristiana d 'Alcoi va haver-hi un creixement poblacional constant al llarg de l'últim terç del segle xv, sobretot, de famílies cris­tianes. És cert que va haver-hi un assentament d 'algunes famílies de mudèjars però que no es van arribar a constituir en morel"Ía. Des dels morabatins de 1463 fins als de 1493 el creixement va ser continu: l 'any 146311 es comptabilitzen 329 cases; l'any 146912 són 346 cases; l ' any 1481 13 són 360 cases i en el de 1493 14 un total dc 412 cases. El lloc de Montfort de la vila d 'Alacant va tenir també un creixement important que li va portar a duplicar la seua població en aquesta segona meitat del segle XV 15 Allí es va produir una arribada massiva de pobladors mudè­jars, molts dels quals procedien dels llocs dc senyoriu pròxims, que van arribar a representar el 40% de la població total en el cens de l ' any 1510. 16 La veritat, però, és que durant la primera meitat del segle XVI la política d'intransigència duta a terme des de la monarquia va conduir a la moreria mudèjar a la seua desaparició, com així es veu en el recompte final de l'an:v 1563 . 1 ~ Aquesta moreria reial d 'interior situada en l'àm­plia vall mudèjar d'E lda va passar dels 50 morabatins de l'any 1469 als 102 morabatins de l'any 1510.

EPÍLEG

A pesar dels intents repobladors de la Corona d 'Aragó al llarg del segle xv, la pèrdua de població i de rendes en els llocs de reialenc va ser contínua fins a l'últim terç del segle xv, on es distingeix una lleu milloria en les taxes de població. Els mudèjars, encara que eren el col·lectiu de

282

.·\ I r; (l I Sor.JET\T C l' L T l ' 11 \

pugna per guanyar-se 'el seu assentament, van decidir continuar Yivint en el senyoriu a pesar que una part important de la documentació comenta les males condicions de vida i els abusos dels delegats dels senyors feudals, especialment per les prohibicions de traure els fruits del senyoriu i d'anar-se'n a repoblar altres terres. Fins i tot aquestes afirmacions es localitzen en la carta de poblament d'Alcoi de l'any 1468. En els seus aspectes fonamentals és un document molt semblant al text que anys abans havia concedit el rei Joan 11 d'Aragó al lloc de Montfort de la vila d'Alacant l'any 1459, també amb la intenció de crear una moreria que sen·ira per a repoblar les seues terres de reialenc. Contràriament al que havia succeït també amb la moreria d'Oriola l'any 1431 i el que succeirà a Alcoi, les moreries de les quals fracassen i no s'hi estableixen, la more­ria reial de Montfort de la vila d'Alacant és l'única en el regnat de Joan 11 d'Aragó que sí que aconsegueix formar-se en terres alacantines. Possiblement, una de les causes que expliquen la mobilitat de diverses famílies mudèjars a aquesta aldea és el fet que la Yall del Vinalopó era de majoria de població mudèjar, per la qual cosa representava una aYançada del regne musulmà de Granada dins del Regne de València. Això mateix és el que consideraYen les Yiles de reialenc d'Alacant i Oriola que van protestar per la concessió d'aquest priYilegi. Les proYes dels èxits i fracassos de les polítiques repobladores dels reis aragonesos, especialment del tema que ens ocupa en aquest estudi, referit al monar­ca Joan 11 d'Aragó, es Yeuen en les sèries de morabatins de l'Arxiu del Regne de València. En aquestes sèries documentals s'empadronen els caps de família i allí es distingeixen els resultats d'aquestes polítiques repobladores i reactiYadores de l'economia en les terres frontereres ala­cantines al llarg de la segona meitat del segle XY.

283

í\10REHIF S II.IC:I"lTI "' E ~ llF H E III RNC'

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Ba rrio Barrio, J. A. (1995) Cobiemo municipal en Orilwela durante el reinado de A lfonso V (1416- 14.58) , Ala cant.

- (1996) " La difícil com ivencia entre cris tianos) musulmanes en un lerritorio fronterizo. La gobernación de Orihuela en el s iglo Xl'". Sharq al-Andalus, 13, pp. 9-26.

- (J 998): Finanzas municipales y mercado urbano en Orihuela durarue el reinado de Alfonso V (1416-1458) . Alaca nt.

Bañó, Ricard (1979) ·'La rnorería d'Alcoi", Ciudad, 30 dc jun), p. 8, i 3 de juliol, p. lO. Cabczuelo Pliego, J V. (1991) La guerra de los dos Pedros en las tierras alicantinas. Alacant. - (1998) La Curia de la Procuración. Estructura dc 11n.a magistratum medieval valenciana.

Alacant. Febrer Hornagucra, M. \~ (1991) Cartas pueblas de las mnrcrías ralencianas y documentación

complementaria, f , 1231--1372. Saragossa. - (1991) '~\ntecedentes ) confirmación de los consejos dc ,·iejos en las uljumas dc moros ,-alen­

cianas", V Simposio !tttemacional de ltludejarismo, Terol, pp. 147-169. Ferrer i Mallol, M.' Teresa (1987) Els sarraïns de la Corona Catalano-Aragonesa en el segle X IV.

Segregació i discriminació. Barcelona. - (I 98ï) Les aljames sarraïnes de La Cotiernació d'Oriola pn el segle X I v. Barcelona. GonziÍIPz Hernandez, Miguel Angel (I 990) El Castillo, la Moreria y la t·ida cotidiana en

/llonforle (1450-1600). Alacant. - (en premsa ): " Documentos para la His toria dc 'o, elda (siglos X\ y X\ 1)" , treball premiat

en el \li Certamen d ' lm estigació Ciutat de Novelda, 1997. - (1998): " Las Baronías Señoriales de Novelda ~ Aspe pn los s iglos X\' ~ X\ 1", Revista del

Vinalopó (Alacant), núm. l , pp. 131-156. - (en premsa): " La Barorúa Señorial de Novelda, ss. Xl ~ '<l' I. Musulmanes, Cristianos y

Judíos en el' alie del Vinalopó (.\licante)", treball premiat en el I Certamen d'Im·estigació Anoies de ]orge ]u.an , Novelda, 1999.

- (2002) Musulrnatts, jtteus i cristians a les terres del Vinalopó (1404-1 594) . • -\lacant. Guinot Hodrígue1., Enric (1991) Cartes de poblament medievals valettciaues. València. Gual Camnrcna , i\ligucl (1989) Las cartas pueblas del Reino de Valencia .. \ulència. Hinojosa Montah-o, .José (1986) Diccionario medieval del Reino de Valencia. Murcia. - (1990) Textos para la Historia Medieml alicantina . . \lacant. - (1995) !.as tierras alicantinas en la Edad M edia . Alaca nt. Lcdesma, i\!. L. (1991) Cartas de población del Reina de A rag6n en los siglos mediet·ales.

Zaragoza. Piqueras, J.; Sanchis, C. (1992) La organi=ación histórica del territorio ualettcia rro. Va lència. Santonj a, Josep Llu ís (2001) Alcoi. Sociedad. Fiestas. Devociones. Iconografia (ss. Xlii· XIX}.

Alcoi.

Soler l\1 illa, J. L. (en premsa) 111étodos comercia/es)' redes mercant i/es murítimas en Valencia durante la primera mitad del siglo X I V. Universitat d'Alaca nt.

Tor ró, Josl'p (1996): " El urbanis rno mudéjar como forma dc rcsis tencia: alquerías y morerías en el1·eino de Ya lrncia (siglos X lii- x n ·)", I V S imposio lntemcrciorwl de il1udejarismo, Terol, pp. 535-598.

284

A LC o 1 S OCIETIT C l ' L T l ' H ~

Noms

' Arxiu Regne Yalència (ARV), Bcalia, sign. 1154, f. 229-23.1 , citat per Hinojosa lllontah-o (1990: 382-385). Document datat a Cervera ell3 de maig de l' any 1468.

' AR\: Reial Cancelleria, s ign . 288, f. 136 ~--139 r.

' _•\RV, Afestre racional, sign. 530, f. 8. ' AR\; Mestre racional, sign. 530, f. 25 Y. ·1 ARV, Batlia, sign. 1154, f. 229-231 , citat per Hinojosa l\Iontaho (1990: 382-385). 6 <\.RY, ll-I estre racional, sign . 530, f. 8. AI estre racional, sign. 531 , f. 35. M estre racional, sign . 531 ,

f. 18.

' AR\; Reial Cancelleria, sign. ll1 , f. 151.-17v., citat per Hinojosa Montah-o (1990: 385). ' AMA, Manual de consells 1484-1496, consell del 27 d'octubre de 1495, f. 246 v-248r, citat per

Santonja (2001: 47). 9 AH\; Justícia, sign. 803, f. lOv-151. " Sobre els morabatins de la 1·ila d ' Alcoi al llarg del segle Xl' , les referències documentals són

les següents: AR\; ll-I estre racional, sign. 530, f. 8, 17, 19~: , 221., 25" i 29Y. Aquest~s referències són dels an~·s 1415, 1427, 1439, 1451 , 1463. 1469 i 1481.

"ARV, 1\.Testre racional, sign. 530, f. 17. ".-\R'; Mestre racional, sign. 530, f. 19 , .. " AR\; !'.I estre racional , s ign. 530, f. 8. u A RV, Mestre ra.cional, sign. 530, f. 35. " AR\; Mestre racional, sign. 530, f. 22 1: 16 A R\: Mestre racional, sign. 530, f. lS. "ARV, Mestre racional, sign. 531, s.f.

285