David B

Galileu fou un físic, astrònom i filòsof italià considerat, junt amb Newton com el pare de la física.El 1581, Galileu entra a la universitat de Pisa per estudiar medicina. Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provocà grans controvèrsies perquè els altres científics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions. El gran duc de Toscana el nombra matemàtic de la cort de Florència, la qual cosa li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. Galileu continua fent descobriments científics, observant les fases de Venus, que, amb els satèl·lits de Júpiter, el convencen de què Copèrnic no estava equivocat. L'Església s'oposa vigorosament a la posició de Galileu, però aquest demana la llibertat de recerca, a la seva carta a la gran duquessa Cristina el 1615. Contes tant els seus arguments el San Ofici de Roma publica un edicte contra Copèrnic el 1616El 1623, el Papa Urbà VIII autoritza Galileu a escriure un llibre comparant els sistemes de Ptolemeu i Copèrnic. No obstat això, Galileu és jutjat a Roma per la Inquisició degut els Diàlegs de 1632, perquè el 1616 li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Copèrnic. Aquest judici no fou anul·lat fins l'any 1992!

Galileu tenia un telescopi de 20 augments que li permetia estudiarl'observació de l'espai: els cràters de la Lluna, i distingir els estels de la Via Làctia. Descobreix quatre satèl·lits de Júpiter (els satèl·lits galileians). Descobriment que li serà disputat per Simón Màrius Publica els seus descobriments el 1610, cosa que provocà grans controvèrsies perquè els altres científics no disposen de telescopis que puguen confirmar les sever observacions.

També va descobrir les taques solars, que és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica. Galileo amb el seu telescopi astronòmic, va ser el primer a observar-les. Una taca solar típica consisteix en una regió central fosca i amb això va descobrir que la terra gira sobre ella mateixa.

Va escriure un llibre titulat Sidereu nuntis on hi surten tots els descobriments i obres que va fer.

Les seves descobertes (cràters lunars, fases de Venus, satèl·lits de Júpiter, etc), exposades a Sidereus Nuntius, i en unes altres obres posteriors però també va descobrir el telescopi.

Àlex G.

Les observacions que va fer van ser: (cràters lunars, fases de Venus, satèl·lits de Júpiter,

Etc.

Quan Galileu observa la Lluna no veu en absolut l'astre esfèric, llis, dels antics, sinó una Terra en miniatura, un sòl rugós, amb muntanyes, valls, planes i muntanyes que s'il·luminen només quan el Sol s'aixeca.

La Via Làctia li revela, tot seguit, les seves increïbles acumulacions d'estrelles, visiblement distribuïdes en profunditat, el que arruïna la ficció d'una esfera d'estrelles fixes sòlida, la paret de la qual seria la volta celeste. En conseqüència la idea de la rotació sincrònica o en vint i quatre hores de tot el conjunt al voltant de la Terra resulta insostenible: és la Terra, doncs, la que gira al seu voltant en 24 hores.

Hi ha quatre hipòtesis galileianes que seran implícits de tota ciència moderna i, per extensió del concepte mateix de modernitat:

El dualisme aristotèlic és del tot fals. Només hi ha una realitat que és la natura. La natura és quantitativa i geomètrica. L'eina adient per a comprendre-la és la

matemàtica. No hi ha cap diferència entre el món lunar i el món sublunar. Si una llei és vàlida en un punt de l'Univers, ha de ser vàlida en les mateixes condicions en qualsevol altre

punt. En un cos, repòs i moviment són estats inercials. El moviment i el repòs és

completament independent de la seva naturalesa i del lloc on es troben. Per tant és falsa la superioritat -clàssica- del repòs sobre el moviment igual que ho és la teoria

aristotèlica de la causa final com a explicació dels canvis. Aquesta nova física implicava també una reconsideració global de la ciència i de la

tècnica.

Galileo fue el primero que vio las fases de Venus, y las usó para demostrar que el centro de la órbita de Venus estaba cerca del Sol, cuestión ésta que en sus tiempos era objeto de debate, ya que en aquellos tiempos muchos astrónomos creían que el Sol estaba siempre más lejos que Venus.

El mesurament del desplaçament de les taques solars sobre el disc ha permès deduir que el Sol té un període de rotació d'aproximadament 27 dies. No tot el Sol gira a la mateixa velocitat, ja que no és un cos rígid, així en l'Equador el període és de 25 dies, a 40º de latitud és de 28 dies i en els pols és inclús major. A açò es coneix com rotació diferencial

Carlos V.

El tipus de telescopi que hi ha:

El telescopi refractor (inventat per Galileu 1609) fa servir una lent com a objectiu,. D’aspecte estret i llarg, el telescopi de Galileu té que lluitar contra l’aberració cromàtica que produeix la lent del seu l’objectiu. En realitat utilitzen més lents en el seu interior per corregir aquesta aberració, i això encara el fa ser més llarg. No obstant això, per la seva popularitat i antiguitat, és un telescopi que ha arribat a un nivell de perfeccionament molt alt, és un dels més utilitzats per la seva comoditat i qualitat. Els grans observatoris no utilitzen gairebé mai aquest model,

EL telescopi reflector fa servir un mirall còncau com a objectiu. El fet de fer servir un mirall i no una lent, no provoca refracció en la llum i en conseqüència no apareix la aberració cromàtica. Tot i que això els col·loca a un punt per davant dels refractors, poden generar altres aberracions (com el coma), pot resultar millor un bon refractor que un reflector.

Les parts del telescopi són:L’ocular té una funció anàloga a la d’una lupa, tot i que pot estar compost per varies lents. El seu objectiu principal és ampliar una imatge situada a la seva distància focal. Però per ampliar la imatge procedent d’una estrella o d’un planeta, que no estan precisament situats a la distància focal d’un ocular, necessitem l’ajuda d’un suport que mostri o enfoqui la imatge a aquesta distància. objectiu és generalment una lent o un mirall còncau, que per les seves propietats i dimensions capta imatges més lluminoses que un mirall pla, i fins i tot que l’ull humà.Però per entendre bé el funcionament d’un objectiu, imaginem-nos en el cas de la lent, que aquesta està composta per molts prismes. Cadascun d’ells recull la imatge que arriba en paral.lel i la projecta sobre el mateix punt.

Els materials amb que és va fer el telescopi són:metall i vidre.

Primer posses l’ull a l’objectiu i pots observar les estrelles els planetes i tot el que hi hagi a l’espai

Cràters lunars, fases de Venus, satèl·lits de Júpiter