Aron Olivares I Alejandro Alonso

La meva vida davant del món

Vaig néixer al sud de la Índia, la meva mare em va abandonar al néixer, perquè no em podia alimentar i sabia que si em quedava amb ella, acabaria morin, llavors lo que la meva mare va fer es deixar-me, abandonat en un lloc on passava molta gent i visible, llavors un senyor em va veure i va tindre la bondat d'acollir-me i donar-me un llar per viure i unes ensenyances per poder llegir i escriure per poder entendre a la gent.

Quan vaig créixer amb 7 anys, vaig començar agafar bastant estima i el vaig començar a tractar com si fos el meu pare; a la Índia començar una guerra on comencen a captura nens per fer-los treballar. Jo com cada diumenge anava ala mesquita a resar amb el meu pare , estàvem resant tan tranquil·lament quant de copta van trencar els vidres de la mesquita i van començar a dispara al aire, tothom va començar a cridar i volien sortir perquè estàvem espantats ,però ala porta hi havia el general Albir que no deixava sortir.jo espantat vaig començar a resar per la meva viada.

En la mesquita els soldats van començar agafar a tots els homes i nens, per portar-los a un camp de concentració , jo i el meu pare ens vam agafar de la ma, per tranquil·litzar-nos, perquè podria ser l’ultima vegada que el veia i vaig resar perquè no ens fessin res de dolent ni ningun mal.

Els militars ens van fer ens van fer pujar en una camioneta militar, plena de gent. La camioneta es va aturar i jo pensava si em matarien o em ficarien en un camp de concentració, el que va passar va ser que els soldats em van portar dins del camp de concentració i allà ens van separa per homes i per nens. Em van portar a una sala on hi havien molts llits ens van deixar allà tancats fins la nit.

Era de nit i no havia llum , van obrir la porta van entrar com 50 soldats armats. Ens van ficar 25 en un costat i 25 en un altra i després entra el general Albir i comença a dir : esteu aquí per protegir el vostre país de la guerra i el que no vulgui estar aquí que aixequi la ma i ja veurà lo que pesarà, perquè per el nostre país tindríem que donar fins i tot la vida.

El general diu: aquí us ensenyarem a disparar, us ensenyarem lo que es la disciplina dura i pura. Treballareu de sol a sol el vostre descans serà mínim sempre teniu que complir lo que es diguin els soldats i no es pot parla amb els generals o al mirants.

M'aixeco a les 6 del mati i als segons entra el general i comença a despertar a tothom. Ens fan sortir a fora i ens diuen que portem els carros de carregament militar fins a la següent estació militar que hi havia per les muntanyes, semblàvem cavalls ,teníem fred ,i gana i l’únic que ens donaven era una mica d’aigua.

PRIMER DIA EN EL CAMP DE CONCENTRACIÓ

Seguíem pujant el carregament i volíem descansar perquè ja no podíem mes però el general ens deixava i perquè no paréssim ens donaven fuetades a la esquena.

Segon dia: pujant la muntanya

Després de caminar dia i nit, i només alimentant-nos amb aigua, vam arribar al campament esgotats i allà ens van rebre uns militars.

Tercer dia : arribada al campament

Aquell dia que vam arribar ,el campament era molt desolador, les cabanyes eren molt desoladores ja que no hi havien ni llits. Hi havien nens mes petits que jo, que estaven treballant en el camp o també es veia com portaven aliments a la cabanya .

Quart dia : el campament

Aquell dia em vaig quedar a dormir en el campament militar, un militar em va agafar de la samarreta i em va aixecar i em va portar fins la meva cabanya i em va tirar a dins. Allà hi havien mes nens que em van començar a fer preguntes de que com em podien haver atrapat i d’on venia.

Cinquè dia :nit en el camp

Em van fer aixecar a les 5 de la matinada i ens van donar un llesca de pa , i ens van dir que sortíssim amb el fred i el dolor d'estómac que entrava per el fred per anar a treballar al camp recollint pomes, taronges i diferents fruites que no em sabia ni el nom.

Sisè dia : treball en el camp

Jo ja no podia carregar mes aliments ,el cos ja se'm queia per si sol, de sobta vaig caure i va vindre un soldat corrents i em va aixecar a fuetades i amb un pal donant-me cops. A les 3 fuetades em vaig començar a aixecar sagnant i em va donar una mica d’aigua, però res més.

Setè dia: el maltractament

Aquella nit vaig arribar consternat i furiós al campament ,ja no podia mes amb el meu cos i vaig pensar que si així anava a ser la meva vida preferia morir llavors lo que s em va acudir es escapar-me. Era com mitja nit vaig sortir silenciosament de la cabanya.

Vuitè dia : la nit

Seguia deambulant per el camp buscant una sortida quan de sopta em va agafar algú per l’esquena i vaig veure que era un militar i sense dubtar dos segons em va agafar del coll i em va dispara al ull.

Fi

Novè dia : la mort