ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓiniciamos el tema con una encuesta a adolescentes

dieta de los adolescentes

https://www.youtube.com/watch?v=00Sx3nKdb-8

QUÈ ÉS L´ALIMENTACIÓ? L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i

ingestió dels aliments. La nutrició és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen, és a dir, s'incorporen a l'organisme dels éssers vius. Per extensió, es diu alimentació al subministrament d'energia o matèria primera necessaris per al funcionament de certes mDIETA MEDITERRANEA

Dietahttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzY mediterranea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ingesti%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Alimenthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Organismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_viuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_viuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_viuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Energiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%A8ria_primerahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%A8ria_primerahttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzYhttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzYhttps://www.youtube.com/watch?v=rmWBOjAZuzY

QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ?  

 La nutrició és el conjunt de funcions que permet incorporar materials a les cèl·lules. Aquestes, en utilitzar-los, n'obtindran l'energia i les substàncies necessàries tant per al manteniment i la renovació de les pròpies estructures cel·lulars com per a la fabricació dels reactius específics de cada tipus de cèl·lula: enzims, hormones, anticossos, fibres, transmissors...

Engloba processos molt diversos com ara: la digestió, l'absorció, l'aprofitament metabòlic i l'excreció de les restes.

Valors nutricionalsDIETA 45% Hidrats de Carboni

25% Greixos

30% Proteïnes

 Hidrats de Carboni:-Pà, pasta, arròs, (cereals integrals),

Proteïnes;-Llegums,clara d’ou, peix blanc i blau, marisc (cefalòpodes, crustacis i moluscs), pollastre, conill, gall d’indi, (sense pell i sense greix). -Greixos: oli d’oliva, reposteria i postres elaborats amb llet desnatada i oli i sense rovell d’ou, ametlles, avellanes, anous, cacahuets (preferiblement crus i sense sal).

-Totes les fruites, verdures.

Càlcul del metabolisme basal

Càlcul del IMC,índex de massa corporal

Càlcul energètic activitats diàries

Metabolisme basal  

És la despesa energètica diària, és a dir, el que un cos necessita diàriament per seguir funcionant. Aquest valor s'ha d'afegir el consum associat a les activitats extres que realitzes cada dia.

El metabolisme basal diari es pot calcular de manera aproximada amb l'ajut de les equacions de Harris i Benedict:Home: 66,473 + (13,751 × massa (kg)) + (5,0033 × estatura (cm)) - (6,55 × edat (anys));

Dona: 655 + (9,463 × massa (kg)) + (1,8 × estatura (cm)) - (4,7 × edat (anys))

Poco o ningún ejercicio Calorías diarias necesarias = TMB x 1,2

Ejercicio ligero (1-3 días a la semana)

Calorías diarias necesarias = TMB x 1,375

Ejercicio moderado (3-5 días a la semana)

Calorías diarias necesarias = TMB x 1,55

Ejercicio fuerte (6-7 días a la semana)

Calorías diarias necesarias = TMB x 1,725

Ejercicio muy fuerte (dos veces al día, entrenamientos muy duros)

Calorías diarias necesarias = TMB x 1,9

a siguiente tabla permite el cálculo de la ingesta diaria de calorías recomendadas de una persona para mantener su peso actual:Otro método algo más laborioso es calcular aproximadamente tu consumo energéti

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES Els aliments proporcionen al èsser humá bàsicament

sis substàncies nutritives: L’aigua Els hidrats de carboni (glúcids) Els greixos (lípids) Les proteïnes (pròtids) Els minerals Les vitamines

SUBSTÀCIES NUTRITIVES

L’AIGUA

L’AIGUA Es un compost

inorgànic. H2O No aporta energia L’home necessita

aigua per viure En el aigua es troben

dissolts molts minerals: calci, ferro, magnesi, clor, nitrats i sulfats.

L’AIGUA Entre el 55 i el 60% del

nostre cos és aigua Les nostres cèl·lules

estan formades principalment d’aigua.

Algunes verdures contenen un 90% d’aigua

Funció reguladora (dissolvent i transportadora)

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES

ELS HIDRATS DE CARBONI

(CARBOHIDRATS)

HIDRATS DE CARBONI Els hidrats de carboni

són la principal font d’energia del cos humà

Són el combustible que crema el nostre cos per obtenir l’energia necessària per viure

HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Hidrats de carboni

d’absorció ràpida. Els sucres senzills

Hidrats de carboni d’absorció lenta. Sucres complexos: arròs, cereals, pa, pasta, llegums i patates

HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Monosacàrids:

Glucosa.- Molt utilitzada per totes les cèl·lules Fructosa.- Prenent en fruites i mel Galactosa.- Es troba en la llet

Disacàrids: Sacarosa.- Glucosa + fructosa (Sucre) Maltosa.- Glucosa + glucosa Lactosa.- Glucosa + galactosa (sucre de la llet)

HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Polisacàrids.- Són sucres complexos formats

per llargues cadenes de mol·lècules: Midó.- És l’únic polisacàrid absorbible pel ser humà

i és una de les seves principals fonts energètiques. És insoluble en aigua freda i soluble al escalfar-se. Es troba en la major part de llavors dels cereals

Glicogen.- Sucre de reserva de les cèl·lules animals

HIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Polisacàrids no aprofitables considerats part de la

fibra vegetal: Cel·lulosa.- Present en molts cereals Hemicel·luloses.- Pectines.- Part fibrosa dels vegetals. Propietats

espessants (mel·melades) Gomes, agar .- Espessants Lignina.- Llenya d’alguns vegetals

HIDRATS DE CARBONIFUNCIONS: Energètica Combustible

El nostre cos els utilitza per : Contreure la musculatura Mantenir la temperatura corporal El funcionament dels òrgans vitals

HIDRATS DE CARBONIFONTS D’OBTENCIÓ:

Cereals.- Blat, ordi, arròs, blat de moro

Tubercles.- Patata, pastanaga, remolatxa, arrel api

Llegums.- Mongetes, cigrons, llenties, faves, pèsols

HIDRATS DE CARBONIAPORTACIÓ A LA DIETA:

Els hidrats de carboni han d’aportar entre el 50 i el 60% del total d’energia necessària en la dieta diària.

El fetge crea una petita reserva d’hidrats de carboni, aproximadament 100 g

Els hidrats de carboni que no són utilitzats pel nostre organisme es transformen en greix

HIDRATS DE CARBONIFONTS D’OBTENCIÓ:

Verdures.- Espinacs, bledes, col-i-flor, mongeta verda

Fruits secs.- Avellanes, ametlles, nous, cacauets

HIDRATS DE CARBONI

FONTS D’OBTENCIÓ:

Fruita fresca.- Plàtan, raïm, figues, préssec, pera, poma, prunes, pinya, meló, maduixes

Mel Llet

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES

ELS GREIX

(LÍPIDS)

ELS GREIXOS Els greixos són

nutrients essencialment energètics

Són la reserva energètica del nostre cos

ELS GREIXOS 1g de greixos és igual

a 9 kilocalories El problema del món

occidental és l’excessiu consum de greixos

Les calories aportades pels greixos no haurien se superar el 30-35% de la dieta

ELS GREIXOS

CLASSIFICACIÓ:

D’origen animal. Sòlids

D’origen vegetal. Líquids

ELS GREIXOSGREIXOS ANIMALS: Sòlids a temperatura

ambient Contenen greixos

saturats. Excepte peixos

S’obtenen dels ous, sèu de boví, greix d’aus, llard, cansalada i mantegues

ELS GREIXOSGREIXOS VEGETALS: Líquids a temperatura

ambient Contenen greixos insaturats. S’obtenen de llavors com

gira-sol, cacauet, soja, ametlla

El greix vegetal més estés és l’oleic obtingut del fruit de l’olivera

ELS GREIXOS Els greixos vegetals i els del

peix contenen àcids grassos essencials que el cos humà no pot sintetitzar: Oleic a les olives Linoleic al blat de moro, gira-sol i

soja Linolènic als peixos Araquidònic a les llavors

ELS GREIXOSFUNCIONS. Reserva energètica en els

animals Aporten alguns àcids grassos

essencials Contribueixen a la formació de

l’estructura cel·lular i el sistema nerviós

Donen sensació de sacietat Imprescindibles en la cocció Fan més gustosos els plats

ELS GREIXOSEL COLESTEROL. El colesterol és sintetitzat pel fetge

humà i circula per la sang. Els valors elevats de colesterol

obstrueixen les artèries provocant l’infart, l’angina de pit.

El consum excessiu d’àcids grassos saturats augmenta el colesterol

El colesterol es troba present en aliments d’origen animal com el rovell d’ou, les vísceres, les carns, la llet sencera marisc

ELS GREIXOSNECESSITATS DE LA DIETA. La salut depèn en bona part de

la quantitat i del tipus de greixos que consumim.

Els greixos només han d’aportar el 30-35 % de calories d’una dieta

La distribució per tipus hauria de ser: 10% saturats i 20 a 25% entre insaturats i poliinsaturats

ELS GREIXOSDIETA MEDITERRÀNIA.Les bases de la dieta mediterrània són: Varietat Molta fruita Oli d’oliva Consum de peix Consum de verdures Consum de llegums Consum de cereals

Dipòsits de greixos

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES

LES PROTEÏNES

(Pròtids)

LES PROTEÏNES Les proteïnes estan formades per molècules

complexes amb gran contingut d’aminoàcids. Les plantes tenen la virtut de poder sintetitzar les

proteïnes que necessita el ser humà i altres éssers vius a partir de substàncies inorgàniques.

L’alimentació proporciona als animals i a l’home les proteïnes que necessita.

LES PROTEÏNES Les proteïnes estan

formades per la unió de milers d’aminoàcids en combinacions variables

La seva principal funció no és energètica.

1 g de proteïna = 4 calories

FUNCIONS DE LES PROTEÏNES

La principal funció de les proteïnes és estructural o plàstica. Són la base de les nostres cèl·lules.

Funcions genètiques Funcions immunitàries Transporten oxigen en la

sang Poden ser energètiques

FONTS DE PROTEÏNES La font principals

de proteïnes d’alt valor biològic són els aliments d’origen animal: Llet Ous Carn Peix

FONTS DE PROTEÏNES Alguns vegetals són rics en

proteïnes però generalment el seu valor biològic és baix: Llegums (mongetes, cigrons,

llenties, soja, faves Fruits secs (nous, avellanes,

etc. Cereals (blat, ordi, arròs, blat

de moro

AMINOÀCIDS ESSENCIALS El fetge és capaç de sintetitzar

moltes de les proteïnes que necessita el nostre cos

Hi ha 9 aminoàcids essencials que el nostre cos no pot sintetitzar: Histidina Isoleucina Leucina Lisina Fenilalanina

– Treonina– Valina– Metionina– Triptòfan

LES PROTEÏNES VALOR BIOLÒGIC Una proteïna és

considera d’alt valor biològic si conté els 9 aminoàcids essencials.

Els aliments d’origen animal contenen aquests aminoàcids essencials

LES PROTEÏNES NECESSITATS Les proteïnes no

s’emmagatzemem per això és important tenir una alimentació variada cada dia

44 g proteïna/dia/dona 56 g proteïna/dia/ home La proporció adequada és: 40%

origen animal, 60% origen vegetal

LES PROTEÏNES VEGETALS Les proteïnes de les

llegums no tenen la qualitat biològica desitjada. No disposen d’algun o molts dels aminoàcids essencials.

Es poden necessitar entre 3 i 20 kg d’aliments per aconseguir el total de proteïnes d’un kg de carn

Vitamines. Substàncies orgàniques biològicament actives i necessàries per al metabolisme i creixement de l´organisme. Hidrosolubles : Solubles en l´aigua.son absorbides en l´intestí prim i passen a la sang.

Vitamina C o àcid ascòrbic (antiescorbútica)

Vitamina B1 o tiamina

Vitamina B2 o riboflavina

Vitamina B 6 0 piridoxina

Vitamina B 12 o cianocobalamina

Liposolubles Vitamina A (retinol)(Antixeroftàlmica) Vitamina D (antiraquitisme)

Vitamina E o Tocoferol

Vitamines hidrosolubles

Vitamines hidrosolubles

Vitamines liposolubles Solubles en dissolvents

orgànics i en els greixos Vitamina E

Vitamina A

Vitamina D

Vitamina DErgocalciferolD 3Colecalciferol D4

freqüència del consum d´aliments video

https://www.youtube.com/watch?v=ssEZRrOPny4

Com podeu veure en la base es troben les fruites i verdures que han de formar part del 50% del nostre plat diari, amb 20-25% de proteïnes del costat esquerre i un 20-25% d'hidrats de carboni i proteïnes d'origen vegetal que trobem en el costat dret i al voltant d'un 5% de greixos saludables presents en el nivell superior, d'entre les que destaquem l'oli d'oliva, fruites seques, alvocater i també l'oli de coco."

NUTRIENTSCLASSIFICACIÓ

DIETA Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrició resideix en l'equilibri, la varietat i la moderació de la nostra alimentació.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dietahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%AFneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADpidhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcidhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vitamineshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mineralhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3

És important no menjar en excés i controlar el desordre alimentari que es pot produir en aquests dies nadalencs. També has d’evitar seguir dietes inadequades com les mal anomenades » dietes de xoc » ja que no són saludables per la manca en macronutrients i micronutrients i evitar realitzar conductes compensatòries com saltar-se àpats ja que a posteriori pujaries de pes amb l’anomenat efecte yo- yo.

QUÈ PASSA AMB LA DIETA EN NADAL????recuperació de les festes de nadal

https://www.youtube.com/watch?v=IKqOzjKibjA

1r plat  2n plat  postres

Lasanya de verdures amb beixamel i formatge gratinat

Bistec de vedella amb tomàquet amanit Taronja

Arròs amb verdures abundants i també bolets: xampinyons, carbassó, porro i pastanaga

Tonyina fresca a la planxa amb amanida vegetal Un tall de meló

Amanida de cigrons amb tomàquet, ceba, pebrot verd i enciam

Truita d’espinacs Iogurt

Patata, pastanaga i mongeta tendra

Lluç enfarinat i fregit amb amanida vegetal Poma

Amanida d’enciam, espàrrecs, pastanaga, blat de moro i tonyina

Pizza amb mozzarella, tomàquet i força pernil cuit

1r plat  2n plat  postres

Macarrons amb xampinyons a trossets, salsa de tomàquet i formatge ratllat 

Pollastre amb guarnició d’amanida Pera

Guisat de llenties amb verdures: ceba, pastanaga, carbassa, etc.

Truita de pernil dolç amb guarnició de tomàquet cru amanit

Iogurt(el dia que es mengen llegums es pot substituir la fruita de les postres per iogurt per facilitar la digestió)

Patata i mongeta tendra al vapor o bullides

Peix salmó o sardinetes sense espina, amb guarnició de pastanaga rallada

Mandarina

 

Página 1QUÈ ÉS L´ALIMENTACIÓ?QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ?Valors nutricionalsPágina 5Página 6Página 7Página 8Página 9Página 10Página 11Página 12Página 13Página 14SUBSTÀNCIES NUTRITIVESPágina 16Página 17L’AIGUAL’AIGUAPágina 20HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIPágina 31ELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSELS GREIXOSDipòsits de greixosPágina 43LES PROTEÏNESLES PROTEÏNESFUNCIONS DE LES PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNESAMINOÀCIDS ESSENCIALSLES PROTEÏNESLES PROTEÏNESLES PROTEÏNESPágina 53Vitamines hidrosolublesPágina 55Página 56Vitamines hidrosolublesVitamines liposolublesVitamina APágina 60Página 61Página 62Página 63Página 64NUTRIENTS CLASSIFICACIÓPágina 66Página 67Página 68Página 69Página 70Página 71Página 72