ABCDEFG HIJKLMNOPQRSTUVXYZ

L’antídot 1Lletresa lloc

LLENGUA CATALANA

ESO

Cont

ra le

s fa

ltes

d’O

RTOG

RAFI

A!

Joan Bustos

Solucionari

UNITAT 1. Una de patates bravesLletres i més lletres

 1 Recordes l’alfabet? Per comprovar-ho, fixa’t bé en els alfabets que tens a continuació i escriu les irregularitats que hi detectis.

A B C D F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Hi falta la lletrae.

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVXYZ .

ABCDEFGHIJKMNOPQRSTUVWXYZ .

A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z .

ABCDEFGHHI JKLMNOPQRSTUVWXYZ .

 2 Per parelles, expliqueu-vos què heu trobat en cada alfabet.

 3 Digues l’alfabet en veu alta. Assegura’t que el dius sencer!

 4 En grups de tres o quatre, lletregeu les paraules de la dreta.

Després,perfer-hounamicaméscomplicat,lletregeu-lesco-

mençantpelfinaldecadaparaula.Perexemple:I-D-R-O-J

(i-de-erra-o-jota).

Tambéhipodeuafegirparaulesquetrobeuenaquestqua-

dern.

Barcelona,guant,mà,pebre,història,remena,Washington,Jordi,coixa,verd,països,Suïssa,força,cervesa

HOLA, SÓC LA CE TRENCADA. COM ET DIUS?

SÓC LA ELA GEMINADA. TANT DE GUST!

6

Ull viu!

Hi falta la W

Hi falta la L

Hi falta la Q

Hi ha dues H

 1 Tot es posa en marxa

Nombredefaltes

Correcció

 2 Cap a Barcelona

Nombredefaltes

Correcció

7

Dictats preparats 1

Unitat

La vocal neutra

 1 Llegeix en veu alta aquesta frase:

Alesquatredelatarda,tornavaelmoviment:esreobrienlesbotigues.

[] [][][] [] [][] [][] [] [] []

Sipronuncieslesvocalsaiedestacadesennegretabendiferenciades,aquestaunitat

etseràmoltfàciliràpidadefer.Peròsilespronunciesdelamateixamanera,ésadir,

ambvocalneutra[],hauràsdepracticarunamica.

 2 Relaciona cadascun d’aquests sintagmes amb el seu plural.

unacarpetaplena• •unesunglespintades

aquestaplanta• •unescarpetesplenes

unaunglapintada• •aquellesnenesfortes

aquellanenaforta• •aquestesplantes

Quincanviortogràfichiobserves?

Completalafrase:

Elsnomsielsadjectiusfemeninsensingular,queacabenen,fanelpluralen.

 3 Llegeix aquestes sèries de noms i d’adjectius:

unaportaoberta,unaaltracamisa,lapobranoia,sortidacorrecta,laregladelahac,unaltrepoble,elpobremestre,ununiforme,elregle

Completalafraseambl’opciócorrecta:

Elsnomsielsadjectiusfemeninsensingularacabenen(a/e),mentrequeelsmasculins

acabenen(a/e).

 4 Llegeix aquestes sèries de paraules i digues si són masculines o femenines:

undia,elpirata,aquestpaleta,aquelltaxistasón

unatorrealta,latevamare,unaimatge,lafebresón

Quinaparticularitatobservesenaquestgrupdeparaulesrespectedelafrasedel’activitat

anterior?

QUAN M'ESCRIUEN, PUC SER UNA A O UNA E.

Parlem de…

8

1Unitat

La -a del singular es converteix en -es.

a es

masculines

femenines

Hi ha masculins en -a i femenins en -e.

a e

 5 Busca en aquesta llista de paraules les correspondències entre el singular i el plural i copia-les.

paretblanca boja paretsblanques vaga bonapasqua paraigües forces

boges bonespasqües força paraigua vagues

paret blanca, parets blanques,

 6 Repassa les paraules de l’activitat anterior, observa’n els canvis ortogràfics i completa:

Davantde laedelplural, lacesconverteixen ;laçen ; laguen ;

laquen;laj en,ilagen.

 7 Un verboku és com un sudoku però amb verbs, no pas amb xifres. Fixa’t en les formes verbals d’aquesta taula i completa-la. Tingues en compte els canvis ortogràfics que acabes de veure.

Ara,llegeixaquestesfrasesicompleta-lesambl’opciócorrecta:

S’escriuenambalesformesverbalsqueacabenen(vocal/consonant).

S’escriuenambelesformesverbalsqueacabenen(vocal/consonant).

 8 Fixa’t en les instruccions que el noi del dibuix dóna al robot.

Quinaparticularitatobservesenelsverbsdelafraserespectedelques’haditenl’acti-

vitatanterior?

F3-B, CORRE, VINE, OBRE L'AMPOLLA I OMPLE EL GOT AMB AIGUA!

Parlem de…

9

1Unitat

boja-boges, vaga- vagues, bonapasqua-bonespas-

qües, força-forces, paraigua-paraigües

mira toca caça

saltes penges caces

miren toquen pengen

saltava mastegava caçava

vocal

consonant

S’escriuen amb-e tot i que no acaben en consonant.

qu c gü qü g gu

 3 Que no faig res?

Nombredefaltes

Correcció

 4 El forn d’en Pau Badia

Nombredefaltes

Correcció

Abansdecorregireldictat 4, tingues encompteelsegüent:–Hihaquatreparau-lesqueduenaccentobert(`)iduesqueelduentancat(´).–Hihaunaparaulafemeninaqueaca-baen-e.–Vigilaambelsplu-ralsdegranjaivaca.

10

1Unitat

Més dictats

Els signes de puntuació

 1 Llegeix en veu alta aquests dos textos i respon a la pregunta que hi ha a continuació.

ANoséquèferaclassetincmoltsamicsiamiguesiaixòdevegadespotserunpro-blemam’explicohequedatperanardissabtealatardaalcineamblacollad’enJordiperòresultaquelacolladelaNurim’haconvidataunaniversarisabeuquandissabtealatardatambé

BNoséquèfer.Aclassetincmoltsamicsiamiguesiaixòdevegadespotserunproblema!M’explico.Hequedatperanardissabtealatardaalcineamblacollad’enJordi.PeròresultaquelacolladelaNurim’haconvidataunaniversari.Sabeuquan?Dissabtealatardatambé!

Compotsveure,estractadelmateixtext,peròambunesquantesdiferènciesquefanque

unsiguimésfàcild’entendrequel’altre.Quin?Justificalaresposta.

 2 Coneixes els signes de puntuació? Demostra-ho relacionant cada signe amb el seu nom.

.• •guió

,• •punt

?• •signed’interrogació

!• •coma

–• •signed’admiració

Quinsaltressignesdepuntuacióconeixes?Escriu-neelnomielsigne.

Elssignesdepuntuaciósónnecessarisperestructurartextosientendre’nlesidees.

Untextquenoténipuntsnicomes,perexemple,noésmésqueunconjuntdeparau-

les,inosabemquanacabaunaideaiquanencomençaunaaltra.

FIXA’T QUE…

11

1Unitat

Tot a punt!

El segon. Sabem quan comencen i quan acaben les frases.

Resposta oberta. Per exemple: punts suspensius (...), punt i coma (;), dos punts (:).

Escrivim amb un alfabet reduït

 1 Et proposem un joc. Només necessites paper, llapis i una mica d’enginy. Cal que segueixis els passos següents:

1Escriuquatreconsonantsitresvocals.Perexemple:RMSPAEI.

2Entresminuts,escriutoteslesparaulesqueset’acudeixincombinantaquestessetlle-

tresisenserepetir-necap.Ambleslletresanteriors,tindríem,entred’altres,lesparaules

següents:

–Paraulesd’unalletra:a,m’,s’.

–Paraulesdedueslletres:pa,és,sé.

–Paraulesdetreslletres:ram,mar,pes.

–Paraulesdequatrelletres:mars,país,prim.

Quinesaltresparaulesset’acudeixenambaquesteslletres?Etscapaçdetrobar-nealguna

decinc,desisofinsitotdesetlletres?

Sihasentèslamecànicadeljoc,jaestàspreparatperjugarambtotalaclasse.Podeufer

servirlescombinacionsdelletresqueussuggerimacontinuacióod’altresqueusinventeu.

TLSNEEA CSMBAOE FRMTIUA

REGLES PER JUGAR A CLASSE AMB ALFABETS REDUÏTS

–Cadaparaulabenescritavalunpunt.Sis’aconsegueixformarunaparaulacorrectadesetlletres,aleshoress’obtenendeupunts.

–Siteniudubtessobrelavalidesad’algunaparaula,consulteuundiccionariopregunteu-hoalprofessor.

–Eljugadorojugadoraqueobtinguiméspuntsguanya.

12

1Unitat

Paraules en joc

Araquehasacabatlaunitat,éselmomentquereflexionisunamicasobrelafeinaquehasfet.

 1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

 3 Completa:

Unacosaqueheaprès:

Unaactivitatquem’haagradat:

 4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

13

1Unitat

Balanç

 1 Tot es posa en marxa

Alesquatredelatarda,tornavaelmoviment:esreobrienlesbotigues.Lesriallesdelaquitxallabaixavenpelscarrerscomunrieroliesfonienamblesconversesdelsgrans.Elsgronxadors,adormitsduranttoteldia,despertavenambgrinyolsbencompassats.Elsbancsdelaplaças’ompliend’avisquebuscavenl’escalfordelsolidelesparaules.

Jordi Folck:Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons? Barcanova.

 4 El forn d’en Pau Badia

 2 Cap a Barcelona

Elpare,lamevagermanaMariaijoanàvemcapaBarcelona.Aixònoerahabitual,perquènosaltres,gentdepagès,acudíemsemprealmercatqueesfeiaalaparròquiadelaRoca,alVallès.Enaquellaocasió,elmotiuprincipaldelviatgeeraacompanyarlaMaria.Lamevagermanaesquedariad’aprenentaacasad’unacosidora.

Maria carMe roca:Pedra foguera. Barcanova.

 3 Que no faig res?

LamevaamigaSaraestàmoltcansada.Lessevesprofessoresiprofessors,elsunsmésqueelsaltres,diuenquelaSarailarestadelaclasses’esforcenpoc.Vaja,quepassegenlesmotxillesilescarpetesamuntiavallsensefergairecosa,nial’institutniacasa.LaSara,queésalta,rossaiprima,témoltestasquesafer:amésd’anaraclasse,entrenaunequipdefutbol,ajudalessevesgermanesambelsdeuresitocalaguitarra.Quèespensen,ques’estàgratantlapanxa?Quinabarra!Persorttenenunaprofessorajoveiamable,ladeTecnologia,queelsdefensasempre.

EnPauBadiateniaelforndegomagom.Elseupadepagèseraconegutatotalacomarca:lamollaerablanca,fetaambladelicadesad’unjoier.Podiamenjar-seencaraqueunestiguésdesdentegat.Esdesfeiaalaboca.Ilaflaire?Enclavar-hielqueixal,unteniavisionsdecampsdeblatal’horadelcapvespre,degranges,devaquesambbonallet.PeròaquelldiaenBadiailasevadonamaldavenperservirtothom.ProuquehaviademanataenGuillemquelidonésuncopdemà,peròaquesthaviatocateldos.

Jordi Folck:Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons? Barcanova.

14

1Unitat Textos

per als dictats

La importància de l’alimentació

Perquèmengem?Perfuncionar.Menjar,amésd’unanecessitatfisiològica(propor-cionasubstànciesperalnostrecos),ésunactesocial(ensrelacionaambelsaltresiformapartdelanostracultura)ipsicològic(parlemdeconductaalimentària).Unaalimentacióequilibradacontétotselsnutrients.Existeixencincgrupsdenutrients:pro-teïnes,hidratsdecarboni,greixos,vitamines,minerals.Hihasisgrupsd’aliments:lletiderivats;cerealsifècules;verduresihortalisses;fruites;carns,peixos,ousillegums;greixos.Ésimportantmantenirunaalimentacióvariadaenlaqualestiguininclososelssistipusd’alimentsfonamentals.

GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeSalut.

1 imatge x 1.000 paraules

15

1UnitatDictat

complementari

UNITAT 2. Jo jugo. I tu? Joc de Kim

 1 Saps jugar al joc de Kim? Serveix per practicar l’observació i la memorització.

Observa bé totes les imatges que hi ha en aquesta pàgina durant un minut. Després, tanca

el quadern i intenta dir en veu alta totes les coses que hi ha representades. Podeu competir

en grups de tres o quatre o bé fer-ho tota la classe conjuntament.

Totes les imatges, tret de dues, comparteixen una característica que té a veure amb la lletra

amb què comença la paraula. De quina característica es tracta? Quines són les dues imatges

que no encaixen amb aquesta explicació?

Et donem el final de sis de les paraules representades en les imatges. Completa-les:

llaunes, ella, iva, gla, eres, corn

16

Ull viu!

Totes comencen amb o o amb u, tret de pizza i televisor.

obre ov ol un ull uni

 1 Anunci de conferència

Nombre de faltes

Correcció

 2 Insomni

Nombre de faltes

Correcció

17

Dictats preparats 2

Unitat

La o i la u àtones

 1 Llegeix en veu alta aquesta frase i escriu a sota de cada lletra destacada en negreta com la pronuncies: amb o o amb u?

El doctor Ramon Maria Colometa, professor, conferenciant

i expert en patologies del consum, oferirà una conferència.

 2 Si ordenes les lletres d’aquestes paraules, obtindràs quatre formes verbals de la primera persona del present d’indicatiu acabades en -o.

orim: antco: / lxolegei:

 3 Escriu al costat de cada forma verbal la primera persona del present d’indicatiu del verb indicat.

dormir - tocaríem - posat -

donat - sucat - volaràs -

Fixa’t que dormo s’escriu amb o perquè és una forma de dormir. D’acord amb això, com

expliques que sucat s’escrigui amb u?

 4 Escriu el plural d’aquests sintagmes.

un ganxo - el text -

aquell bosc - un calaix fondo -

un noi feliç però fluix -

un ferro rovellat i llis -

En algunes parts del domini lingüístic català els parlants pronuncien la o no accentuada

com una u. Així doncs, diuen fort, amb una o ben clara, però fortet, pronunciat amb u,

com si s’escrivís furtet.

FIXA’T QUE…

Parlem de…

18

2Unitat

miro tanco canto llegeixo

dormo toco poso

dono suco volo

Perquè sucar s’escriu amb u.

uns ganxos els textos

aquells boscos uns calaixos fondos

uns nois feliços però fluixos

uns ferros rovellats i llisos

Llegeix la frase i completa-la amb l’opció correcta:

Els noms i els adjectius (masculins / femenins) pronunciats amb u en

posició final s’escriuen amb o.

 5 Subratlla els noms que acaben en -u d’aquesta oració:

Vam visitar el palau dels ducs i el museu d’art modern, on vam veure un trofeu magnífic.

Quin tret comú presenten aquests noms? Encercla la lletra de l’única opció correcta:

a) La u final porta una consonant al davant.

b) La u final porta una vocal al davant.

c) La u final sona molt fort.

 6 Completa aquesta taula amb les paraules acabades en -au, -eu, -iu i -ou adequades. Tingues en compte les definicions de més avall i les lletres que et donem.

1. Amfibi. 2. Cub per jugar a l’oca, per exemple. 3. Un home d’Europa. 4. El fill gran, a pagès.

5. Que enganxa. 6. Estació de l’any. 7. Salari. 8. Lloc d’on es pot treure aigua.

 7 Amb rapidesa, llegeix aquestes oracions i detecta-hi l’error que hi ha en cadascuna. Escriu-lo correctament al costat de cada frase.

Quina llauna! Sempre perdu les partides en l’últim moment!

No t’acostis, que em molles!

Busqueu els verbs en infinitio.

Quins boscus més verds!

Què t’has pusat?

No he comprat el pa a la furnera.

Explica oralment per què has fet cada correcció.

-AU -EU -IU -OU

Parlem de…

19

2Unitat

masculins

u r o p e u h e s i u s o u

d a u e r e u e s t i u p o u

– – –

perdo

mulles

infinitiu

boscos

posat

fornera

 3 Estius verds

Nombre de faltes

Correcció

 4 Mòbils a classe?

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha nou paraules que duen accent obert i quatre que el duen tancat.– En totes les paraules que duen accent tancat, l’ac-cent és diacrític.– Vigila amb les preposi cions per a i fins a.– El pronom li, que substitu-eix a l’alumne, apareix dues vegades i la combinació l’hi, que substitueix el mòbil a l’alumne, un cop.

20

2Unitat

Més dictats

Els signes de puntuació? Ah, els signes de puntuació!

 1 Fixa’t en aquesta tira còmica i relaciona cada vinyeta amb el missatge que vol transmetre.

Vinyeta 1 • • Qui rep el regal dubta.

Vinyeta 2 • • Qui rep el regal l’accepta i prou.

Vinyeta 3 • • Qui rep el regal està molt content.

 2 Escriu al final d’aquestes oracions el signe de puntuació adequat: punt, interrogant o admiració.

A quina hora arribaràs Crec que és veritat

On has deixat les meves botes de futbol Jorginho xuta i… gooool

 3 Copia el text i separa’n les frases amb un punt. Llegeix-lo en veu alta: allà on facis una pausa perquè canvies de tema hi ha d’anar un punt. Escriu majúscula darrere de cada punt i posa el punt final.

En el meu somni sóc en una habitació l’habitació és molt petita hi ha una taula plena d’objec-

tes sota la taula hi ha una pilota la porta és oberta se sent una olor boníssima jo estic assegut

Els signes de puntuació ens ajuden a entendre més bé els textos escrits i a explicar-nos

millor. No és el mateix preguntar –utilitzem l’interrogant (?)– que admirar-se d’una cosa

–fem servir l’admiració (!)–. I per separar oracions utilitzem el punt.

FIXA’T QUE…

M’AGRADA? GRÀCIES.M’AGRADA. GRÀCIES. M’AGRADA! GRÀCIES!

1 2 3

21

2Unitat

Tot a punt!

En el meu somni sóc en una habitació. L’habitació és molt petita. Hi ha una taula plena

d’objectes. Sota la taula hi ha una pilota. La porta és oberta. Se sent una olor bonís-

sima. Jo estic assegut.

? .

? !

Proposem invents originals

 1 En aquesta taula s’hi amaguen uns quants invents fruit de la combinació dels objectes quotidians de la primera columna i de les característiques de la primera fila. Troba’ls i escriu-los en el lloc corresponent, com en l’exemple. En les dues últimes columnes i files proposa tu dos objectes i dues característiques i escriu les combinacions obtingudes.

 2 Entre tots els invents obtinguts, tria el que més t’agradi i explica en què consisteix. No t’amoïnis si és una mica rar: d’això es tracta! Fixa’t en el model que et donem. Per ajudar-te a pensar-hi, en pots fer un dibuix esquemàtic.

 3 Compareu amb la resta de la classe els invents nous que heu proposat. Debateu oralment si n’hi ha cap que es podria comercialitzar i per què.

US PRESENTO LA CULLERA VOLADORA, QUE DONARÀ EL MENJAR ALS INFANTS MÉS LLEPAFILS.

22

2Unitat

Paraules en joc

cullera solar cullera de paper

mirall volador mirall solar mirall de paper

mòbil volador mòbil solar mòbil de paper

Resposta oberta.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.

 1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

 3 Completa:

Una cosa que he après:

Una activitat que m’ha agradat:

 4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

23

2Unitat

Balanç

 1 Anunci de conferència

El doctor Ramon Maria Colometa, professor de sistemes i processos del món de la publicitat de l’ESRP de Barcelona, conferenciant, escriptor i expert en patologies del consum i altres malalties mentals, oferirà una conferència amb el títol Efectes de la publicitat i de la moda en el món de l’hiperconsum.

Jordi Folck: Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons? Barcanova.

 2 Insomni

No vaig poder dormir en tota la nit, d’impacient que estava. Les hores s’allargassaven fins a l’infinit i no es feia de dia. A trenc d’alba, però, em vaig sentir alliberat: havia arribat el moment de partir cap al bosc. En Pere encara dormia i vaig procurar vestir-me sense fer soroll.

Maria carMe roca: Pedra foguera. Barcanova.

 3 Estius verds

Penso que hem de tenir cura dels nostres boscos. Els boscos no tan sols fan bonic, sinó que també són els autèntics pulmons de les ciutats. Si nosaltres no ens n’ocupem, qui ho farà? Hi surt perdent tothom. Cada estiu es repeteix el mateix problema: hi ha individus irresponsables capaços de fer costellades al costat del senyal de prohibició. «No, si jo controlo», diuen. O de llençar una burilla encesa de cigarret. Total: què ha de passar? Després, apa, correm-hi tots! Sort que tenim els bombers professionals i també els voluntaris que reaccionen amb rapidesa davant de qualsevol emergència. Però, com sempre, la millor eina és la prevenció.

 4 Mòbils a classe?

El telèfon mòbil no és necessari per a l’activitat docent ni per a les activitats comple-mentàries ni extraescolars. Per tant, els alumnes no podran fer-ne cap ús (ni de calcu-ladora, ni de rellotge) i l’escola no es responsabilitzarà de la seva pèrdua o robatori. Si algun alumne en fa ús o el té a la vista, se li retindrà, i els pares hauran de venir a retirar-lo personalment; si no el vol lliurar al professor quan aquest l’hi demani, se li posarà un avís de falta. La segona vegada que això succeeixi no se li retornarà fins a final de curs.

Jordi Folck: Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons? Barcanova (text adaptat).

24

2Unitat Textos

per als dictats

Una consulta amorosa

Quan veig la persona que m’agrada em poso a mil i sento un pessigolleig que a sobre es nota. Això no es pot evitar, o que almenys no es noti?

I ara, per què ho vols evitar, això, si és el més maco que hi ha, en l’amor? Si sents aquesta emoció, aquest pessigolleig, i et poses a mil és senyal que ets viva, que tens sentiments, que ets capaç d’enamorar-te! Hi ha gent que, després de mil relacions, ja no senten res especial i el que els amoïna és precisament no sentir aquestes papa-llones a la panxa, que indiquen que la química està fent el seu efecte.

Secció «Consultori» del portal 3xL.cat.

1 imatge x 1.000 paraules

Fotograma de la pel·lícula Eclipse, de David Slade.

25

2UnitatDictat

complementari

UNITAT 3. Di-ver-tit!Un joc divertit

 1 Fixa’t en les peces d’aquest puzle. A partir de les síl·labes que contenen, i durant tres minuts, forma el màxim nombre de paraules i escriu-les en un full a part. Després, compara les paraules obtingudes amb les d’un company o companya.

 2 Podeu jugar tota la classe de la manera següent:

– El professor llança un dau quatre vegades i anota a la pissarra els números obtinguts. Per

exemple: 1, 3, 5 i 2.

– D’acord amb els números obtinguts, i començant per la primera síl·laba (ES), anem avan-

çant d’esquerra a dreta. Així doncs, com que en la segona tirada hem obtingut un 3,

avancem tres peces i anem a parar a la que conté la síl·laba DO. A continuació, avancem

cinc peces més i ens situem a la que conté la síl·laba TA. Finalment, n’avancem dues més

fins a arribar a la que conté la síl·laba PER.

– Amb les síl·labes obtingudes, és a dir, ES, DO, TA i PER, hem de formar el màxim nombre

de paraules en un temps limitat. Per exemple: es, és, do, per (una síl·laba); està, perdó,

dota (dues síl·labes)…

– El joc continua amb una nova tirada i quatre síl·labes més. I així successivament.

ES

PERES

VES

RA

PE

CA

FU

TA A

TRA

ES

DO

BA

TA

MA

TI

TI

COL

MA

NA

ES

RE

LLA

SA

PA

PER

RA

26

Ull viu!

 1 Què li passa al professor de mates?

Nombre de faltes

Correcció

 2 Els presos de Nàpols

Nombre de faltes

Correcció

27

Dictats preparats 3

Unitat

La síl·laba

 1 Per parelles, llegiu aquest diàleg procurant donar-hi l’entonació adequada. Què hi trobeu d’es-pecial?

 2 Classifica aquestes paraules, segons el nombre de síl·labes, en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl-labes. Si cal, pronuncia-les en veu alta. N’hi ha vuit de cada.

tia obria taronja gosseta mel fort canya vella guerra

taula visc faig menjava rossa donaràs llibreta completaves

boina trens pa tornaré català cinc tu quatre

Compte, hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups! Quina? Per què?

El català té moltes paraules d’una sola síl·laba (monosíl·labes). Però també en té de

dues síl·labes (bisíl·labes), de tres síl·labes (trisíl·labes)…

FIXA’T QUE…

MONOSÍL·LABES BISÍL·LABES TRISÍL·LABES

–Ei, tu! Noia! Em sents?

–Qui, jo?

–Sí, tu, és clar. Qui si no?

–És cert. Què vols?

–No ho sé. Qui ho sap?

– Doncs si tu no ho

saps…

–Bé, res. Au!

–Quin boig, oi?

QUI, JO?EI, TU! NOIA!EM SENTS?

Parlem de…

28

3Unitat

Totes les paraules, tret de noia, són monosíl·labes.

mel, fort, visc, faig, trens, pa, cinc, tu

tia, canya, vella, guerra, taula, rossa, boina, quatre

obria, taronja, gosseta, menjava, donaràs, llibreta, tornaré, català

completaves. Té quatre síl·labes.

 3 Imagina que ets espia i que has de copiar les paraules clau que et proposem en uns paperets molt estrets. Fes-ho tenint en compte les pautes següents:

– Només es poden escriure, com a màxim, dues síl·labes en cada línia.

– No pot quedar cap lletra sola en una ratlla.

Fixa’t en l’exemple: escrivim fei-na o bé deixem feina, ja que podem escriure fins a dues

síl·labes en cada ratlla. En cap cas no farem la separació fe-i-na perquè no respon a la pro-

núncia correcta i, en cas que sí que ho fos, no podem deixar mai una lletra sola en una línia.

 4 Si has treballat bé en les tres primeres unitats, no tindràs cap problema per detectar l’error que hi ha en cadascuna d’aquestes oracions. Fixa’t que en l’última frase es tracta d’un error en la separació sil·làbica. Escriu-lo correctament al costat de cada frase.

Les teves amigas t’esperen a baix, Sònia.

Es pensavan que no ho sabies.

Entreu per l’altre porta.

M’imaginu que no enteneu els textos.

Quin estiu més calurós!

A-que-lla ga-rra-fa ple-na.

Explica per què has fet cada correcció.

En general, els dígrafs se separen: bos-sa, ter-ra, cui-xa. Però això no passa en el cas

de ny i ll perquè són grups de dues lletres que corresponen a un sol so: vi-nya, ba-lla.

FIXA’T QUE…

feina

fei-na

feina

terrassa fuig platja amanida veïnaploure goril·la

Parlem de…

29

3Unitat

ter- fuig plat- ama- plou- veï- go- ras- ja ni- re na ril- sa da la (terras- (platja) (ama- (ploure) (veïna) (goril- sa) nida) la)

amigues

pensaven

altra

imagino

calorós

gar-ra-fa

AMIGUES: cal afegir la u per obtenir el so velar davant e.

PENSAVEN: la forma verbal acaba en consonant i la a canvia a e.

ALTRA: concordança amb un nom femení.

IMAGINO: 1a persona present d’indicatiu en -o.

CALORÓS: derivat de calor.

GAR-RA-FA: el dígraf rr se separa.

 3 Canvis, canvis

Nombre de faltes

Correcció

 4 Abans de marxar

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha cinc paraules que duen accent obert i tres que el porten tancat.– Salpar una nau vol dir ‘sortir un vaixell’; còdol, ‘pedra’; tothora, ‘sempre’; almogàver, ‘guerrer’; pe-dra foguera, ‘pedra que s’utilitzava per fer foc’.– Les formes del verb trobar s’escriuen amb b i les de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conju-gació, amb v: portava.

30

3Unitat

Més dictats

El punt i seguit

 1 En Michael Veryimportant és un alt executiu d’una empresa multinacional. Fixa’t en la seva agenda per a demà.

 2 En un full a part, escriu, en primera persona, el que ha fet en Michael. Afegeix-hi una activitat entre la visita a l’exposició i la tornada a casa, una altra per a les 19.00 h i una tercera per a les 22.00 h. No oblidis de posar punt i seguit després de cada acció.

 3 Per parelles, feu parlar la Cheryl o el seu germà, en Thomas, que té setze anys, i expliqueu oral-ment què han fet avui.

 4 Escriu el que ha fet un dels dos germans. No et descuidis de fer servir punts i seguit per separar les oracions ni de posar el punt final.

El punt i seguit s’utilitza per indicar una pausa i per separar oracions que tracten d’un

mateix tema. Per exemple, les diferents coses que ha fet el senyor Veryimportant al

llarg del dia.

FIXA’T QUE…

Novembre

10 dimecres

9.30 h Reunió senyor Tokugawa

10.15 h Trucar president Banc Mundial

10.35 h Agafar avió privat. París

13.15 h Dinar Madame Jasmin, directora

Parfums L’Odeur

15.30 h Visitar exposició Museu del Louvre

17.00 h Tornar a casa

20.00 h Sopar família

Són les 21.30 h. La filla d’en Michael, la Cheryl, de set

anys, li demana què ha fet al llarg del dia. Parla com si

fossis en Michael i explica-ho oralment. Pots començar

així: «Doncs a dos quarts de deu he tingut una reunió

amb el senyor Tokugawa. Una mica més tard he trucat

al president del Banc Mundial. Cap a quarts d’onze…».

31

3Unitat

Tot a punt!

Resposta oberta.

Plantegem un problema de lògica

 1 Llegeix aquest problema. Amb les pistes que et donem, has de ser capaç de completar la taula.

Tres amics queden un dissabte a la tarda. Esbrina com es diuen, quants anys tenen, com

van vestits i què vol fer cadascú.

– La noia té un any més que els nois.

– En Miquel no vol anar al cinema, com l’altre noi, sinó jugar a futbol.

– La Lali i en Toni van vestits de la mateixa manera.

 2 Planteja un problema de lògica, és a dir, que faci pensar. Segueix aquests passos:

– Pensa una situació quotidiana (una família que va en cotxe, un grup d’amics en un res-

taurant, una colla de nois i noies en una aula…).

– Fes una taula com la de l’activitat anterior que contingui tota la informació, és a dir, tres o

quatre noms i unes quantes dades, com ara l’edat, les aficions, l’hora que se’n van a dormir…

– Elimina de la taula alguna dada i escriu una pista que permeti deduir-la. Fes aquesta ope-

ració tres o quatre vegades.

– Comprova que amb les pistes que has escrit es pot tornar a completar la taula correctament.

 3 Passa en net el problema, amb la taula per completar i les pistes, i planteja’l a la resta de la classe. Dediqueu una estona a pensar per mirar de resoldre els problemes de lògica dels vostres companys i companyes. Bona feina!

COM ES DIU? QUANTS ANYS TÉ? COM VA VESTIT? QUÈ VOL FER?

32

3Unitat

Paraules en joc

Jugar a futbol

14 Amb caçadora i texans

Toni Anar al cinema

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.

 1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

 3 Completa:

Una cosa que he après:

Una activitat que m’ha agradat:

 4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

33

3Unitat

Balanç

 1 Què li passa al professor de mates?

El professor de matemàtiques avançava cap a ells mig encorbat, amb els cabells en-cara més esbullats que de costum, ensopegant sobre el terra irregular del solar, amb la mà dreta al pit. Semblava un titella mogut pels fils d’una mà inexperta. Caminava de costat, ensopegava, es redreçava, continuava avançant…

Jordi Sierra i Fabra: L'assassinat del professor de matemàtiques. Barcanova.

 2 Els presos de Nàpols

A la ciutat de Nàpols, n’hi ha una presó. N’hi ha vint-i-nou presos qui canten la cançó. La dama està en finestra que escolta la cançó. Els presos se’n temeren;

ja no cantaran no. «Per què no canteu, presos? Per què no canteu, no?» «Com vol que cantem, senyora, tancats dins la presó?»

Cançó popular (text adaptat).

 3 Canvis, canvis

M’ha costat una mica aquest començament de curs. Sempre havia anat a la mateixa escola i, de cop i volta, apa, cap a l’institut! Han estat un munt de canvis: companys, professors, aules… Fins i tot ara he d’agafar l’autobús cada matí per ser puntual! Sort dels nous amics! Hi ha assignatures que em costen un pèl més que a Primària, però el que no ha canviat gens ni mica és que continuo sent un noi alegre, però a qui fa molta ràbia sentir el despertador cada matí a les set en punt. Bé, suposo que m’hi hauré d’acostumar, oi?

 4 Abans de marxar

La nau no salpava fins l’endemà, aprofitaria, doncs, per acomiadar-me de la ciutat. Abans, vaig comprovar si tenia les monedes suficients per pagar el passatge. I sí, just, però en tenia prou. En ficar la mà a la bossa que portava lligada a la cintura, vaig tro-bar dos petits tresors. Un el que en certa manera em lligava als meus, el còdol de la Maria que duria tothora amb mi, anés on anés. L’altre, el que em recordaria sempre que havia estat un almogàver, la pedra foguera de l’oncle Grau.

Maria CarMe roCa: Pedra foguera. Barcanova.

34

3Unitat Textos

per als dictats

Qui dels dos diu la veritat?

Un explorador es troba amb dos indígenes de dues tribus diferents. Una és la dels falsos, que sempre menteixen, i l’altra és la dels autèntics, que sempre diuen la veritat. Un dels indígenes és alt, l’altre és baix. L’explorador els pregunta: «On és l’estàtua que busco?» L’indígena baix diu que al parc; l’altre, que a la plaça. Però qui menteix i qui diu la veritat? Per saber-ho, l’explorador els torna a interrogar. Al més alt li pregunta: «Ets de la tribu que sempre diu la veritat?» Aquest li respon: «Sí.» Tot seguit pregunta a l’altre: «Ha dit la veritat?» L’indígena baix li respon: «No.»

Jordi Sierra i Fabra: L'assassinat del professor de matemàtiques. Barcanova.

PE

L TE

U C

OM

PTE

Ús del diccionari

Si tenim dubtes a l’hora d’escriure una paraula, podem consultar el diccionari.

Però no tothom és prou àgil en l’ús del diccionari. I tu, que ho ets? Compro-

vem-ho.

Tria una d’aquestes dues llistes de paraules:

A lletra mercuri fregar

ball observar serè

B quilogram bolet dècada

fetge riure amè

Per parelles, busqueu en un diccionari les sis paraules de la llista que heu triat.

Es tracta que un dels dos busqui la paraula i anoti la pàgina del diccionari en

què apareix i que l’altre controli el temps que s’està per trobar-les totes. Després,

intercanvieu els papers.

Com més pràctica tingueu, menys mandra us farà consultar el diccionari!

35

3UnitatDictat

complementari