Dinamica de Grups Coneixement

DINÀMICA DE GRUPS

LIC - GIRONA

La pissarra.

OBJECTIU: millor coneixement dels membres del grup.

NIVELL: pàrvuls i cicle inicial.

DURADA: 30 o 45 minuts, depèn de l'edat dels nens.

MATERIAL: dibuix d'una pissarra.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i gran grup.

METODOLOGIA: donem un full amb el dibuix d'una pissarra a cada nen.

Els expliquem que la pissarra la veu tothom, que hi podem escriure o dibuixar el que vulguin,

allò que tenen moltes ganes d'explicar als companys i que volen que tots els nens de la classe

ho sàpiguen.

Acabem l'activitat amb una posta en comú en gran grup per a compartir les produccions i per a

valorar com ha anat l'activitat.

OBSERVACIONS: va bé penjar les produccions dels nens perquè durant uns dies se les puguin

anar mirant.

FONT: Dossier de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació Compensatòria.

DINÀMICA DE GRUPS

LIC - GIRONA

La pissarra curiosa

OBJECTIU: millor coneixement dels membres del grup.

NIVELL: cicle inicial i cicle mitjà.

DURADA: 45 minuts.

MATERIAL: full amb un dibuix d'una pissarra.


METODOLOGIA: donem un full amb el dibuix d'una pissarra a cada nen. Els expliquem que hi

poden escriure una pregunta que els agradaria fer a algun nen de la classe i el nom del

destinatari.

Finalment, en gran grup, els nens que vulguin, poden compartir la pregunta que han escrit. El

destinatari la pot contestar o no.

OBSERVACIONS:

FONT: Dossier del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació Compensatòria.

DINÀMICA DE GRUPS

LIC - GIRONA

Xuletes

OBJECTIU: crear confiança en el grup.

NIVELL: cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior i 1er ESO

DURADA: 45 minuts.

MATERIAL: trossos de paper ben tallats rectangulars, abundants.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: gran grup.

METODOLOGIA: cal demanar als alumnes que no s'aixequin de la seva cadira mentre duri

l'experiència.

Podem fer moltes coses amb aquest material:

Fer un dibuix a cada paper i fer-lo arribar al seu destinatari.

Escriure una paraula a cada paper i fer-lo arribar al seu destinatari.

Escriure una frase, trametre-la i esperar resposta.

Escriure mentides boniques, que ajudin a estar bé qui les rep.

...

Normalment la cosa s'engresca. No queda temps per a una reunió en gran grup.

Potser és un bon moment per a "demanar" (no exigir) als alumnes un petit text explicant com ho

han viscut.

OBSERVACIONS:

FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació

Compensatòria.

DINÀMICA DE GRUPS

LIC - GIRONA

El misteri del segrest

OBJECTIU : organització i responsabilitat grupal.

NIVELL : cicle superior i 1er ESO

DURADA : 1 hora.

MATERIAL : fitxes amb les pistes.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : 2 grups i gran grup.

METODOLOGIA : Dividim la classe amb dos grups. Col·loquem cada grup fent una rotllana. Tot seguit

distribuïm les pistes i procurem que cadascú tingui com a mínim una pista. Si en falten, donem la mateixa

a dos nens diferents i si en sobren en donem dos a alguns nens. El mestre dona les següents

instruccions: "cadascú té una nota informativa que pot ser útil, o no, per a trobar solució al misteri. El

vostre treball consisteix en analitzar la informació i arribar plegats a una resposta correcta. Podeu discutir

la informació rebuda, però no podeu passar les notes ni ensenyar-les als altres". I seguidament explica la

introducció del misteri: "un avió que volava de Paris a Madrid va ser segrestat. El vostre treball consisteix

en trobar entre els sospitosos que té la policia, qui és el segrestador". Es pot cronometrar la rapidesa en

què resolt el misteri cada grup. Fem un col·loqui final per compartir com ha anat l'experiència. Es poden

fer al grup algunes preguntes com aquestes:

Com s'ha evitat que tots parléssiu alhora?

Hi ha hagut la necessitat d'un líder?

Heu perdut temps per organitzar-vos?

Hi ha hagut problemes perquè algun membre del grup no participava la seva pista?

Hi ha hagut membres del grup que ignoraven les pistes dels altres?

Què heu fet per assegurar-vos que es compartien totes les pistes?

S'ha inclòs a tots els membres del grup en el treball per a solucionar el problema?

OBSERVACIONS : la resposta al misteri és: Anna Martín. Tots els altres tenen bones

coartades.

FONT: "Técnicas de grupo para educadores". Manuel Pallares. Publicaciones ICCE. Madrid,

1989.

DINÀMICA DE GRUPS

LIC - GIRONA

La noia enamorada del nadiu

té un gos pastor creuat amb

un galgo, es diu Ruster.

El segrestador té els

cabells marrons i els ulls

blaus

La germana del pastor

protestant amb la seva

secretaria arribaren a la illa

amb un vaixell des de les

Canàries

El segrestador es va escapar

d'un hospital mental de

França.

La germana de la Bàrbara

Palau és el pastor

protestant i des de fa un

any viu a la illa.

La Matilde Marc és la

secretaria de la Bàrbara

Palau.

L'arqueòloga té els cabells

negres i els ulls marrons.

La Matilde Marc va arribar

per primera vegada a la illa

el 16 d'agost.

L'Anna Casadevall

demostra un gran interès

pels festivals religiosos de

les illes Azores.

La policia va trobar a l'Elisa

Lladó desenredant un

paracaigudes d'un arbre.

La Felisa Ferrer s'havia

enamorat d'un nadiu quan

aquest estava estudiant

a la Sorbona.

L'avió el varen segrestar la

tarda del 14 d'agost.

Dos dies després del segrest

la policia de Fayal va arrestar

a cinc dones franceses que

responien a la descripció

feta del segrestador.

L'avió va ser obligat a volar

per sobre la illa Fayal

(Azores) on els

segrestadors es tiraren

amb paracaigudes durant

la nit.

La policia va informar que

un mes abans havia arribat

a la illa una noia amb un

gos gros i estrany

en una barca des de les

Canàries.

L'Elisa Lladó és una

arqueòloga que té la hipòtesi

que l'home originàriament

prové de la illa Fayal i realitza

excavacions per a buscar

proves.

A la Bàrbara Palau se la

busca a França per la

venda de 50 quilos de

marihuana.

DINÀMICA DE GRUPS

LIC - GIRONA

Misteri: qui és el caixer?

OBJECTIU : organització i responsabilitat de grup.


DURADA : 1 hora

MATERIAL : 6 fitxes de pistes.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : grups de 5 o 6 i gran grup.

METODOLOGIA : dividim la classe en grups de 5 o 6 nens. Col·loquem cada grup fent una rotllana. Tot

seguit distribuïm les pistes i procurem que cadascú tingui com a mínim una pista. Si en sobren en donem

dos a alguns nens.

El mestre dona les següents instruccions: "cadascú té una nota informativa que pot ser útil, o no, per a

trobar solució al misteri. El vostre treball consisteix en analitzar la informació i arribar plegats a una

resposta correcta. Podeu discutir la informació rebuda, però no podeu passar les notes ni ensenyar-les

als altres".

I seguidament explica la introducció del misteri: "l'oficina d'un petit negoci està formada pel gerent,

l'assistent del gerent, el caixer, un dependent, un oficinista i un taquígraf. Els treballadors d'aquesta

empresa són: Sr. Botella, Sr. Sánchez, Srta. Jiménez, Sra. de Pérez, Srta. Crespo i el Sr. Díaz. El vostre

treball consisteix en trobar qui és el caixer".

Es pot cronometrar la rapidesa en què resolt el misteri cada grup.

Fem un col·loqui final per compartir com ha anat l'experiència. Es poden fer al grup algunes preguntes

com aquestes:

Com s'ha evitat que tots parléssiu alhora?

Hi ha hagut la necessitat d'un líder?

Heu perdut temps per organitzar-vos?

Hi ha hagut problemes perquè algun membre del grup no participava la seva pista?

Hi ha hagut membres del grup que ignoraven les pistes dels altres?

Què heu fet per assegurar-vos que es compartien totes les pistes?

S'ha inclòs a tots els membres del grup en el treball per a solucionar el problema?

Es donaren solucions errònies perquè no s'han tingut en compte totes les pistes?

OBSERVACIONS : la resposta és: Sr. Sanchez.

FONT: "Técnicas de grupo para educadores". Manuel Pallares. Publicaciones ICCE. Madrid, 1989.

PROJECTE: DINAMICA DE GRUPS

PROGRAMA D'EDUCACIO COMPENSATORIA

L'assistent del gerent és el net del gerent.

El Sr. Botella és solter.

El Sr. Sánchez té 21 anys.

El caixer és el gendre del taquígraf.

El dependent és la germanastra de la Srta.

Jiménez.

El Sr. Díez és el veí del gerent



Què li ha passat a casa?

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: percepció i comunicació de vivències de l'entorn familiar. Cada

nen dibuixarà o escriurà alguna situació que a casa l'ha fet enfadar o estar content.

NIVELL: parvulari i Cicle Inicial

DURADA: 20 o 30 minuts


MATERIAL: fitxa de l'alumne.

METODOLOGIA: Asseguts tots els nens en rotllana, s'inicia un col.loqui en el qual s'expressen

situacions que ens fan sentir tristos, alegres, enfadats, contents,... (intentarem centrar-nos en

temes no familiars).

El mestre/a pot començar dient:

- jo em poso molt content/a quan....

Tot seguit són els nens qui lliurament expliquen les seves vivències.

El mestre/a essenya a tots els nens la fitxa i pregunta:

- què li passa a aquesta nena?

- com se sent?

- t'has sentit alguna vegada així?

- escriu o dibuixa quan a casa teva t'has sentit com ella!

Finalment cada nen, si vol, se'l convida a que expliqui el que ha dibuixat o escrit.

OBSERVACIONS: el nen pot portar el seu treball a casa i així els pares poden parlar-ne amb ell

i compartir idees i sentiments.

FONT: Dossier Dinàmica de Grups. Programa d'Educació Compensatòria.



Com em sento?

OBJECTIU: acostumar al nen a expressar el que sent en cada situació.

NIVELL: parvulari i cicle inicial

DURADA: indefinit.

MATERIAL: cap.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual...

METODOLOGIA: aquesta no és una activitat concreta, sinó que és més un HABIT tant del

mestre com del nen.

Sorgeix arrel de totes les activitats anteriors d'expressió de sentiments.

Es primer la mestra qui dóna el model, i s'habitua a dir el que sent:

"Estic contenta perquè heu treballat"

"Estic trista perquè avui fa mal temps"

"M'agradaria que demà portéssiu pots,... pel Racó dels invents".

"No m'ha agradat que us baralléssiu".

Sobretot quan hi ha baralles entre nens, manifestar el seu mal estar i no fer de jutge. Alhora que

demana als nens que facin el mateix.

OBSERVACIONS:

Al començament els hi costa, però mica en mica són capaços de practicar-ho.

FONT: Programa d'Educació Compensatòria



El telegrama

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Afavorir la comunicació Ia través del llenguatge no verbal.

NIVELL: Cicle Inicial i Mitjà de Primària.

DURADA: Sessions curtes de 15 o 20 minuts.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Gran grup.

MATERIAL: Cap d'específic.

METODOLOGIA: Es col·loquen els alumnes fent una rotllana i agafats de la mà.Un d'ells es

posa al mig, millor triar-lo a l'atzar, ha de detectar per on passa l'electricitat que envien els seus

companys a través de les dissimulades encaixades de mans, que representen un fil telegràfic

per on passen els impulsos.

Un jugador comença el joc dient: "envio un telegrama a....." ( ha de dir el nom d'un company/a

que estigui a la rotllana). Quan aquest el rep contesta: "Telegrama rebut" o " Missatge rebut".

Si l'alumne que està al mig veu per on passa el missatge aquest ha d'anar al mig a fer de

vigilant i el joc torna a començar.

Per evitar que alumnes poc hàbils es passin molta estona fent de vigilants, el que ha rebut el

misssatge es posarà en el centre i el que feia de vigilant pasarà a la rotllana.

Hem de procurar fer el joc que estimuli a la participació, que tots els alumnes representin el rol

principal.

OBSERVACIONS:

FONT: És un joc tradicional. Dossier de Dinàmica de Grups. Programa d'Educació

Compensatòria.



Faig de mirall

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Estimular la comunicació entre els diferents membres del grup.

Potenciar l'escolta activa de l'altre.

NIVELL: Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària.

DURADA: Sessions curtes de 20 minuts.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Parelles i gran grup.


METODOLOGIA: Fem parelles a l'atzar, es col·loquen un davant de l'altre. Un jugador

representarà el paper o personatge i l'altre haurà d'imitar les accions que faci el primer, com si

fos un mirall. Després s'intercanvien els papers.

Es poden representar diferents situacions com per exemple: una persona que es dutxa, una que

menja, que juga a futbol,...

Posteriorment farem en gran grup una explicació de com s'ha desenvolupat l'activitat.

- Quines coses li han agradat.

- Què ha estat més difícil.

- Si s'ho ha passat bé...

OBSERVACIONS:

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socialización en el aula. Ed. Seco Olea. 1992.



Quina estàtua sóc?

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Establir una comunicació no verbal entre els membres del grup.

Estimular la creativitat.


DURADA: 20 o 30 minuts.



METODOLOGIA: Fem parelles. Un dels nens/es de la parella fa amb el seu cos una figura que

representi una estàtua. L'altre/a nen/a amb els ulls tapats ha de tocar el cos del seu company/a

i ha d'endevinar les diferents posicions dels seu cos i imitar la posició que creu que ha adoptat.

Després amb els ulls destapats es comprova si la posició és similar o correcta.

Després s'intercanvien els rols.

Una variant:

Un membre de la parella fa d'escultor, mou els seus braços, cames, cos, cap,...fins que el

model adopti la postura que l'artista vol.

En acabar el joc comentarem com ha anat el desenvolupament de l'activitat.

OBSERVACIONS: És un bon joc per a treballar les relacions comunicatives i per establir

contacte els diferents membres del grup classe.

Támbé és un bon exercici per a fomentar la creativitat.

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socialización en el aula. Ed. Seco Olea, 1992.



Anem de parella!

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Establir relació i comunicació entre el grup. Potenciar l'escolta

activa vers els altres.


DURADA: 30 minuts.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Gran grup i petit grup o parelles.

MATERIAL: Cartronets amb noms de personatges i algun complement relacionat amb aquests.

METODOLOGIA: Organitzem la classe en dos grups, es col·loquen en fila un davant de l'altre.

La fila 1 representa els personatges i la 2 els complements.

L'objectiu es aparellar personatge-complement.

Per torns, un jugador de la fila 1 surt al centre, amb el seu cartronet, i amb mímica representa el

personatge, el jugador de la fila 2 que té el complement ha de dir: "Tu ets el....... i jo sóc....." i

fan una parella.

Posteriorment o un altre dia es poden intecanviar els rols.

En gran grup farem un col·loqui per a comentar les coses han anat bé, les més difícils, en quin

moment ens ha costat escoltar i saber el que el company representava,...

OBSERVACIONS: Els cartronets poden representar dibuixos o bé paraules. Aquesta última

variant es pot fer a partir que tots nens/es de l'aula sàpiguen llegir. També en ocasions per

agilitzar el joc no caldrà que facin mímica sino que només llegeixin, llavors cal escoltar molt

atentament.

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socialización en el aula. Ed. Seco Oles, 1992.



Objecte màgic

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Establir comunicació entre els membres del grup , procurant evitar

la unidireccionalitat de la comunicació. Potenciar l'escolta activa i estimular la comunicació no-

verbal.


DURADA: 15 o 20 minuts. Va bé fer sessions curtes

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: En gran grup.

MATERIAL: Cartronets amb dibuixos, paraules o accions.

METODOLOGIA:

Ens asseiem tots fent una rotllana. Al centre hi col·loquem un objecte del qual en puguin sortir

altres, (nosaltres els tindrem representats per cartronets). Cada jugador per torns va cap al

centre i treu un cartronet, llavors haurà de simular una activitat relacionada amb el cartronet que

ha tret. Exemple: Treu un vas i simula que beu.

Qui ho endevina pot anar al mig a fer de màgic.

Si tenim nens que els costa endevinar procurarem fer-ho per ordre, que siguin els primers, o .....

Han de fer de màgics tots els nens.

COL·LOQUI: No oblidem fer un comentari de com s'ha viscut l'experiència.

FONT: Dossier de Dinàmica de Grups. Programa d'Educació Compensatòria.



El rei diu... o Simon diu

OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Afavorir la comunicació entre els membres del grup classe.

Potenciar una escolta activa del que diu l'altre.


DURADA: Uns vint minuts.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Dos grups i gran grup.


METODOLOGIA: A l'atzar organitzem els alumnes en dos grups. Es poden col·locar en rotllana

o en filera. Un jugador de cada grup farà d'animador i serà qui donarà les ordres o consignes a

realitzar al seu grup respectiu.

Els altres jugadors només poden imitar l'acció si prèviament l'animador ha dit: "El rei diu que

....... ( i dóna una ordre d'acció, exemple doneu-vos la mà)". Si prèviament no diu la consigna "El

rei diu" qui faci l'acció haurà comès una errada i haurà de canviar de grup. D'aquesta manera el

que es vol aconseguir es que tots els alumnes continuin jugant i ningú quedi eliminat.

En acabar farem en gran grup un comentari de com els jugadors han viscut el joc.

Quan s'equivocaven, escoltaven? Estaven prou atents? Què hauria passat si en lloc de canviar

de grup, eliminessim als jugadors,...

OBSERVACIONS: El mestre pot fer d'animador principalment si els alumnes desconeixen la

dinàmica de funcionament del joc, alhora que pot donar pautes i models d'accions a imitar. Va

bé proposar accions amistoses que estimulin le relació i contacte entre els nens/es, així com de

divertides que promoguin una relació d'harmonia i alegria entre ells.

Alguns exemples: - El rei diu que feu una abraçada a un company.

- El rei diu que feu un petó a un company.

- El rei diu que us toqueu el nas amb la mà.

- El rei diu que aplaudiu amb les mans d'un altre company.

FONT: Garaigordobil, M.: Juego cooperativo y socialización en el aula. Ed. Seco Olea, 1992.



Carta al mestre

OBJECTIU : obrir comunicació amb el mestre.

NIVELL : cicle mitjà, cicle superior i 1er ESO

DURADA : 1 hora.

MATERIAL : La carta de model o una altra que el mestre consideri més oportuna.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : individual i gran grup.

METODOLOGIA : : El mestre escriu una carta als seus alumnes i en reparteix una a cadascú.

Els alumnes l'han de contestar individualment.

Per acabar, lectura i comentaris de les cartes, sense forçar ningú.

OBSERVACIONS :




FULL DE L'ALUMNE

Benvolgut/da:

Avui estic content. No sé per quina raó estic content. No sé què heu fet o m'heu dit, però hi ha

hagut alguna cosa que m'ha fet estar bé. Vols explicar-me com és que estic content?. Segur

que ho saps.

El teu mestre:

-----------------------------------------------------------------

RESPOSTA:

Benvolgut mestre:

Avui ...



FULL DE L'ALUMNE

Benvolgut/da:

Avui estic contenta. No sé per quina raó estic contenta. No sé què heu fet o m'heu dit, però hi

ha hagut alguna cosa que m'ha fet estar bé. Vols explicar-me com és que estic contenta. Segur

que ho saps.

La teva mestra:

-----------------------------------------------------------------

RESPOSTA:

Benvolguda mestra:

Avui ...



Dictar dibuixos

OBJECTIU : Afavorir la comunicació i l'escolta. Analitzar les limitacions d'una comunicació

unidireccional.

DURADA: 1 hora.

MATERIAL : Eines per dibuixar.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Parelles.

METODOLOGIA : El grup es divideix en parelles que es situen esquena contra esquena i sense

tocar-se. S'entrega un dibuix a un membre de la parella. Aquest dictarà el dibuix a la seva parella. El

que dibuixa no pot parlar ni fer cap so ni pregunta. Fins al final de l'exercici no es poden mirar els

dibuixos, ni de la pròpia parella ni de les altres.

Finalitza l'exercici quan els que dicten creuen que ja s'ha acabat .

Variacions:

- La parella fa l'exercici cara a cara . El que dicta no pot fer cap mena de gest, però el que dibuixa

pot preguntar el que vulgui, però no es poden veure els dibuixos.

- Hi ha un alumne que dicta un dibuix fet a la pissarra. Tota la classe està d'esquena a la pissarra i

va fent segons les indicacions de la persona que dicta.

- Un alumne surt fora de la classe. Es fa un dibuix a la pissarra i tothom el copia en un full. S'esborra

el dibuix de la pissarra. Entra l'alumne que estava a fora. Cada un dels membres de la classe li va

donant una indicació perquè vagi fent el dibuix a la pissarra.

AVALUACIÓ : Es important fer l'avaluació de l'activitat. Aquesta es fa comparant els dibuixos

realitzats en les diferents modalitats. Es poden fer preguntes com:

- Com us heu sentit els que escoltàveu?

- I els que dictàveu?

- Quins problemes heu trobat?

- Creieu que us heu comunicat suficientment?

- Què passaria si ho tornéssim a fer?

- Quines coses canviaríeu?



No escoltar

OBJECTIU:

Hi ha molts obstacles que impedeixen la comunicació efectiva. Aquestes barreres impedeixen la

comprensió entre les persones. Aquesta activitat vol assenyalar alguns dels problemes que

sorgeixen quan les persones parlen "a" les altres , enlloc de "amb" les altres.

NIVELL: Cicle Mitjà , Superior, Secundària.

DURADA: Mitja hora

MATERIAL: Cap

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup.

METODOLOGIA:

Es divideix la classe en grups de sis alumnes, asseguts en cercles. Cada grup ha de

seleccionar un dels seus membres per a que presenti, en un minut, un resum de la seva vida

des del naixement fins el moment actual. L'autobiògraf ha de fer tot el que pugui per a que les

altres cinc persones del grup l'escoltin. Els altres cinc, han de fer tot el que puguin per "no"

escoltar. L'única norma del joc és que ningú pot abandonar el cercle.

Es juga una segona vegada, donant a un altre membre del grup la possibilitat de presentar la

seva autobiografia i sentir per ell mateix la frustració de dir una cosa important sense que ningú

se l'escolti. Així el primer autobiògraf por assajar l'actitud de no escoltar.

OBSERVACIONS:

Es pot fer també amb altres temes, no cal que sigui específicament l'autobiografia.

No és estrany veure als alumnes saltant sobre les cadires, sacsejant als altres, agenollant-se al

costat dels que no escolten, per aconseguir ser escoltats.

FONT: HOWE, L.; HOWE, M.M. . Cómo personalizar la educación. Aula XXI. Ed. Santillana,

Madrid, 1980.



Dos Vaixells que es creuen a la nit

OBJECTIU:

Adonar-se d'alguns dels factors que impedeixen la comunicació.

Sovint, quan dues persones estan parlant d'un tema i tots dos estan molt preocupats per fer

comprendre el seu punt de vista, una tercera persona que els escolti pot veure clarament que

cap dels dos està responent a les afirmacions de l'altre. Cadascú segueix en la seva idea sense

adonar-se, aparentment, de l'altre.

NIVELL: Mitjà, Superior, Secundària

DURADA: Mitja hora.

MATERIAL: Paper i llapis.


METODOLOGIA:

Es formen parelles. Cadascú ha d'escriure una llista de deu frases breus sobre qualsevol tema

de la seva elecció. Encara que no es segueixi un fil conductor, les frases han de ser d'un mateix

tema. Els alumnes no han de veure el que escriu la seva parella. Un cop s'acaben les llistes, els

membres de cada parella han d'alternar-se en la lectura d'una frase cada vegada, amb tota la

força dramàtica de la que siguin capaços.

Després es fa un debat en gran grup, sobre com s'han sentit i què han experimentat durant

l'experiència.

OBSERVACIONS:

Es pot fer algunes analogies, com la de dos vaixells que es creuen en la nit molt propers l'un de

l'altre, sense adonar-se'n.

També la de dos televisors col·locats un davant de l'altre, sintonitzant dos canals diferents,

mantenint un "duèleg" enlloc d'un diàleg.

FONT: HOWE, L.; HOWE,M.M. . Cómo personalizar la educación. Aula XXI. Ed. Santillana,

Madrid, 1980.



El ganxo feliç

OBJECTIU:

Adonar-se del problema comunicatiu que es produeix sovint quan un dels que escolten talla al

que parla, "incrustant" una paraula o una frase, amb la finalitat de discutir alguna cosa que li

interessa a ell, enlloc del tema anterior.

NIVELL: Superior, Secundària.

DURADA: Una hora.

MATERIAL: Cap.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup.

METODOLOGIA: S'organitza als alumnes en grups de sis. Que una persona de cada grup

comenci exposant un tema: "Alguna cosa emocionant que m'ha passat fa poc". Tan aviat com

un altre membre del grup escolti una paraula que li recordi alguna cosa de la seva vida,

"s'enganxa" a la conversa, interrompent amb una frase. Aquest segon membre parla sobre

aquest tema fins que un tercer membre "s'enganxa" a la seva història, i així successivament. El

tema de conversa pot canviar sempre que es vulgui a partir de l'orador original i, segurament,

acabarà a molta distància d'on ha començat.

Després, en gran grup, es comenta l'experiència.

OBSERVACIONS: Abans de començar l'exercici, es pot fer que els alumnes recullin una llista breu de

frases per enganxar-se. Per exemple:

Parlant d'això....

Això em recorda que...

M'alegra que diguis això...

Si, segur, recordo que una vegada...

Tal com estaves dient...

Això és el mateix que...

Això no és res! Deixa'm que t'expliqui...

FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cómo personalizar la educación. Aula XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.



Grups de discussió interns i externs

OBJECTIU:

Ajudar als alumnes a millorar les seves habilitats comunicatives, augmentant la consciència

sobre els papers o rols que s'estableixen en una discussió i reforçar la capacitat del grup per

poder tenir discussions eficaces i amb sentit en petits grups.

NIVELL: Superior i Secundària.

DURADA: Una hora.

MATERIAL: Paper i llapis. (Qüestionari d'observació)

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i gran grup.

METODOLOGIA:

Es divideix la classe en grups de sis o vuit alumnes. Es divideix cada grup per la meitat, formant

una de les meitats un cercle amb les seves cadires i l'altra meitat formant un cercle exterior amb

les seves cadires al voltant dels altres.

A cada grup intern, se li dóna un tema per discutir durant deu minuts. Al grup extern no se'l

permet parlar en absolut durant aquests deu minuts. La seva tasca és observar el procés de

comunicació del grup intern. Se'ls demana que observin quines coses fan les persones per

bloquejar la comunicació i quines coses per facilitar-la.

En acabar els deu minuts, cada persona del grup extern comunica les seves observacions al

grup intern. Durant aquest temps, el grup intern ha d'estar en silenci.

Quan el grup extern ha acabat, els grups canvien de seients i el procés es repeteix, amb el

mateix tema o amb un de nou.

Finalment, en gran grup, es discuteix les observacions dels grups.

OBSERVACIONS: Individualment, fóra bo que els alumnes elaboressin una llista de situacions

que afavoreixen la comunicació i una altra de les que la dificulten.

FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cómo personalizar la educación. Aula

XXI. Ed. Santillana, Madrid, 1980.



Joc del focus positiu

OBJECTIU:

Ajudar a desenvolupar algunes de les habilitats bàsiques de comunicació. Aprendre a centrar

completament l'atenció en la persona que està parlant, a escoltar el que s'està dient sense

interrompre ni mostrar desacord, a respetar el dret a pensar diferent de les altres persones.

Potenciar l'autoconcepte.

NIVELL: Cicle Superior i Secundària.

DURADA: Una hora.

MATERIAL: Full d'avaluació.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Individual, petit grup i gran grup.

METODOLOGIA:

Que cada alumne escrigui la seva opinió sobre una qüestió de valors. Es divideix la classe en

grups de tres. Dins de cada grup, una persona d'ofereix voluntària per servir de focus del grup

durant cinc minuts. Aquesta persona llegeix o planteja la seva opinió. A continuació, les altres

dues persones del grup tracten de descobrir més sobre el que pensa la persona "focus", seguint

tres normes:

Norma de concentració: La persona "focus" serà el centre absolut d'atenció durant cinc minuts.

Els altres dos membres del grup no poden discutir, mostrar desacord, expressar la seva opinió

ni parlar de les seves experiències. Ja diran el que pensen quan els toqui ser la persona

"focus".

Norma de sondeig: Les altres dues persones han de fer tot el que pugin per sondejar la persona

"focus" i descubrir el que pensa i perquè ho pensa. Poden fer preguntes que ajudin al "focus" a

clarificar idees. No han d'intentar descubrir més que el que el "focus" està disposat a revelar.

Norma d'acceptació: Els dos interrogadors han d'acceptar completament al "focus" i fer-li saber

que estan intentant comprendre el seu punt de vista, amb la paraula o amb el gest. Han d'anar

amb compte de no donar retroaccions negatives subtils, com arrugar les celles, o canviar el to

de veu,.



Després de cinc minuts, els grups fan una petita avaluació de com s'han seguit les normes de

joc. Cada persona té uns gràfics en un full per valorar cadascuna de les tres normes . Les

valoracions van des d'1 (baix) a 10 (alt). Cadascú col·loca les inicials dels dos interrogadors

sobre el gràfic per representar com ha seguit les normes cadascú. La persona "focus" valora

cada interrogador i cada interrogador es valora a sí mateix i a l'altre.

No es discuteixen les valoracions de moment.

Es repeteix l'experiència de manera que cada membre del grup pugi ser la persona "focus".

Després es discuteixen les valoracions que s'han fet.

En gran grup, es comparteix l'experiència.

OBSERVACIONS: És útil que, periòdicament, es repeteixi aquesta activitat. Quan els alumnes

ja comencin a seguir bé les normes, es pot treure la part d'avaluació del joc.

Quan una discussió a la classe es transforma en un debat acalorat, suggerim que la classe

s'organitzi en grups de tres i es jugui el "Joc del focus positiu" durant quinze minuts, amb la

finalitat de que tots puguin ser escoltats.

L'estructura d'aquest joc pot ser utilitzada per la discussió de temes de les diferents àrees de

continguts del curs, des de les causes d'una guerra, passant per la interpretació d'un poema i

com resoldre un problema de matemàtiques.

FONT: HOWE,L.; HOWE,M.M. . Cómo personalizar la educación. Aula XXI. Ed. Santillana,

Madrid, 1980.



FULL D'AVALUACIÓ PER A CADA MEMBRE DEL GRUP:

Resolució de problemes de relacions humanes

Breu introducció teòrica:

Sempre que hi ha un problema entre dues o més persones, el problema és d'algú en la relació.

Hi ha tres possibilitats: és meu, és teu o és nostre.

Si el problema és meu, sóc jo el que està molest. Les altres persones no pensen que hi hagi un

problema. La solució passa per assabentar a les altres persones que estic molest, però sense

judicis respecte la seva conducta.

Si a una persona:

Se l'humilia

Se la sermoneja o moralitza

Se la ridiculitza

Se li donen solucions

Se li donen ordres

les possibilitats de que modifiqui la seva conducta són molt petites, ja que el que estem fent és

enviant "un missatge de tu".

L'activitat "Un missatge de mi" fa saber a l'altra persona com em sento a causa de la seva

conducta.

Si el problema és teu, tu ets l'únic que et sent molest per la nostra relació. Jo no penso que

existeixi cap problema. En el moment en que prenc consciència de que tu penses que hi ha un

problema, el millor que puc fer és utilitzar l'estratègia "escolta activa".

Si el problema és nostre, la millor estratègia serà "la resolució de conflictes sense perdedors".

Això evitarà ressentiments que sempre existeixen quan algú guanya i algú perd. (per a més

informació veure l'apartat "Resolució de conflictes" del projecte de dinàmica de grups).



Un missatge de mi

OBJECTIU:

Fer saber a un altre persona que ens sentim malament a causa de la seva conducta a fi de que

la modifiqui.

Ajudar als alumnes a confeccionar i enviar "missatges de mi" quan sentin que el problema el

tenen ells.

NIVELL: Superior i Secundària.

DURADA: Una hora.

MATERIAL: Full de treball.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual, petit grup i gran grup.

METODOLOGIA:

Explicar als alumnes les diferències entre un "missatge de mi" i un "missatge de tu". Posar

alguns exemples.

Repartir a cada alumne un full de treball, a fi de que l'omplin individualment.

Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes

Suggerir que s'identifiquin amb les persones implicades en el conflicte.

Finalment es discuteix en gran grup, allò que hem après.

OBSERVACIONS: Es pot fer que els alumnes enumerin tota una sèrie de situacions conflictives

en que el problema sigui només d'una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portar

a terme l'activitat anterior.

També va bé, a vegades, que els alumnes i professors s'asseguin en cercle i durant deu minuts

tots puguin donar a qualsevol del cercle un "Missatge de mi" positiu.


Madrid, 1980.



FULL DE TREBALL

i. Situació conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi

1. Un pare està preocupat perquè la seva

filla arriba a casa després de mitjanit

massa sovint.

" Més val que arribis a casa

a les dotze o ja ho veuràs."

"Em sentiria millor si arribessis a

casa abans de mitjanit, ja que

em preocupa la teva seguretat".

2. Un nen està empipat perquè el seu

germà gran no li vol deixar la bicicleta.

3. Una mare està molesta perquè el seu

fill, en comptes d'ajudar-la a casa, s'asseu

a veure la televisió.

4. Un professor està explicant un tema a

classe i un alumne està xerrant tota

l'estona.

5. En Joan arriba un quart d'hora tard a la

cita que tenia amb la Maria i no es

disculpa ni dóna cap explicació.

6. La Neus deixa totes les joguines de la

seva germana escampats per terra

després d'haver-hi jugat.

7. Un grup d'alumnes que estan fent un

treball en equip, fan tanta fressa que els

altres no poden treballar.

8. La Júlia promet tornar-li el llibre a en

Manel. Després de recordar-li-ho

amigablement, se'n torna a descuidar.

9. Una professora promet vigilar la maleta

de la Joana mentre aquesta va a fer un

encàrrec. Quan la Joana torna, la

professora no hi és i li ha desaparegut un

bolígraf de l'estoig.



Escolta activa

OBJECTIU:

Aprendre a escoltar a l'altre, demostrant que entenem les paraules i els sentiments de l'altre.

Ajudar a crear un clima de confiança i acceptació a l'aula.

NIVELL: Cicle Superior i Secundària.

DURADA: Una hora.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual, petit grup i gran grup.

METODOLOGIA:

Es reparteix a cada alumne el full de treball, perquè el contestin individualment. A continuació,

en petit grup, han de comparar i discutir les seves respostes individuals, intentant arribar a un

consens en les respostes. Després, en gran grup, s'analitzen les diferents respostes dels grups.

OBSERVACIONS :

Convé que el professor exerciti, tan com sigui possible, "l'atenció activa" quan els alumnes

expressin els seus sentiments i interessos. Ells mostraran la tendència a seguir el seu exemple i

utilitzar també l'atenció activa.


Madrid, 1980.



FULL DE TREBALL

INSTRUCCIONS

Llegeix els següents comentaris i encercla la resposta que s'assembli més al que tu diries a

aquella persona.

COMENTARI 1

Per què algunes persones parlen tota l'estona a classe, encara que no tinguin res a dir? Això

em posa furiós. Desitjaria que callessin! Només tracten d'impressionar al professor.

No hauries de ser tant crític amb els altres. El que és evident per a tu pot no ser-ho per a ells.

Penses que algunes persones parlen a classe per guanyar punts amb el professor.

A mi tampoc m'agraden algunes coses que la gent diu a classe.

Penses que algunes persones parlen per parlar, i això et fa enfadar.

No tens a més la impressió que moltes coses d'aquest tipus continuen, després de classe, al

voltant de la taula del professor?

COMENTARI 2

Sembla que sempre faig malament les coses . Sóc un desastre.

Et sents com la pitjor persona del món.

Quant temps fa que et sent així?

Penses que no fas mai res correctament.

Algunes vegades jo també em sento així.

T'hauries de conèixer millor per no parlar malament de tu mateix. Així no arribaràs mai enlloc.



COMENTARI 3

Deixeu-me sol! No vull parlar amb ningú ni fer res amb ningú. No importo a ningú.!

Em vaig sentir exactament igual, una vegada.

És una tonteria que diguis això.

Estàs afectat i no vols parlar amb cap persona perquè creus que no importes a ningú.

T'ha fet mal algú?

Creus que la gent t'odia.

COMENTARI 4

No vull jugar mai més amb en Pere. És estúpid, egoista i té mala fe.

Et sents amenaçat per en Pere i per això no vols jugar més amb ell.

No està bé que diguis estúpid a ningú.

Estàs enfadat amb en Pere perquè creus que és egoista i té mala fe.

Sé com et sents.

Què li vas fer?



Clau d'interpretació de les respostes del full de treball anterior

1. 1. E 2. 1. I 3. 1. R 4. 1. I

2. I 2. S 2. E 2. E

3. R 3. C 3. C 3. C

4. C 4. R 4. S 4. R

5. S 5. E 5. I 5. S

E= Avaluadora: una observació que classifica i posa etiqueta a l'afirmació.

R= Reforçadora: una observació que diu: "Estic d'acord amb tu" o "Penso com tu".

I= Interpretativa: una resposta que va més enllà del que es diu en l'observació primitiva. Intenta col·locar al que parla en una posició en que potser no es sent identificat.

S= Sondejadora: una resposta que intenta trobar les raons de l'observació original.

C= Comprensiva: una resposta que torna al que parla el què ha dit o sent, indicant que el que escolta comprèn i accepta la informació rebuda, sense anar més enllà.

El Diàleg

Conjunt de destreses conversacionals i actituds personals que, davant d'un problema, impulsen als interlocutors a un intercanvi de raons per aconseguir comprendre's i arribar a un acord

Per dialogar es requereixen:

Actituds personals:

Manifestar un tarannà positiu i constructiu que contribueixi a la solució dels problemes tractats.

Respectar la voluntat de veritat de tot el que es diu.

Reconèixer tots els interlocutors en tant que persones iguals, evitant la prepotència, l'autoritarisme i la coerció.

Condicions formals:

Aportar la informació necessària.

Donar la informació ordenada i clara.

Condicions de fons:

Implicació personal en l'intercanvi d'opinions i raons.

Escoltar atentament les raons dels altres.

Compromís d'expressar les opinions pròpies.

Voluntat de modificar, si cal, les pròpies opinions.

Disposició per intentar arribar a un consens.



Elecció de delegat

OBJECTIU:

Restar en silenci i posar molta atenció al que diuen els altres i no pensar en altres coses.

Comparar les opinions dels altres amb les nostres i veure les semblances i diferències.

NIVELL: (Adaptable a diferents cicles)

DURADA: Una hora.


ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Mitja classe i gran grup.

METODOLOGIA:

Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es plantejarà i l'altre

grup farà d'observador dels seus companys. El grup d'observadors el partirem per la meitat i

donarem un full amb les pautes d'observació a cada grup.

L'objectiu és que el primer grup d'observadors es fixi més en el primer objectiu i el segon grup

en el segon objectiu.

Després de l'activitat, comprovem si hem seguit la norma : "Si no escolto als meus amics no puc

saber el que han dit". Els que han fet d'observadors expliquen les notes que han pres.

FONT: PUIG,J.M.; MARTIN,X. El diàleg com a valor i com a procediment.: Revista Guix, nº

180, 1992.



PROBLEMA:

En una classe de 3er. s'ha d'escollir delegat de curs. S'han presentat dues nenes i un nen.

Llegiu les seves característiques i digueu a qui triarieu i perquè. És molt important que doneu

els motius de la vostra elecció. Afanyeu-vos que no teniu molt de temps i heu de triar el que ho

faria millor.

Sònia:

Li agrada estudiar i treu molt bones notes.

És força tímida i, per això, a vegades sembla seriosa.

És molt responsable en els càrrecs que li toquen a la classe.

Sempre va amb dues nenes que són les seves amigues íntimes.

Esteve:

És el millor futbolista de la classe.

Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament a futbol i

que són avorrides.

És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.

Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:

No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està distreta.

És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es "talla" gens quan parla, sigui qui sigui.

Té molts amics i coneix molts nens i nenes d'altres cursos.

Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l'hora del pati o del menjador.

(Nota: Abans de començar a discutir, penseu en la dita que diu:

"SI NO ESCOLTO ELS MEUS AMICS NO PUC SABER EL QUE HAN DIT".)



EQUIP D'OBSERVADORS Nº 1:

Els vostres companys parlen sempre d'un en un o parlen uns quants alhora?

Guarden els torns de paraula o no?

S'han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?

Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres coses?

EQUIP D'OBSERVADORS Nº 2.

Tothom opina els mateix o hi ha diferents opinions?

Quan un nen parla, agafa idees d'altres nens?. Apunta les vegades que un nen anomena el que

ha dit un altre.

Han parlat tots o només uns quants?

El grup ha arribat a un acord? A quin?

La conversa

Acció comunicativa compartida entre dues o més persones, cadascuna de les quals té una

opinió que pot o no pot ser compartida, compresa i acceptada pels altres.

La seva finalitat és la construcció del coneixement compartit.

Orientacions per practicar la conversa a l'aula:

Abans de cada activitat, definir quins seran el propòsits de la conversa i mantenir-los durant la

mateixa.

Que els alumnes puguin aportar idees espontànies durant la conversa.

Tenir en compte el que diuen els alumnes.

Fer progressar, sense jutjar-lo el pensament dels alumnes, mitjançant la formulació de noves

hipòtesis.

Potenciar la discussió, ajudant a generar dubtes i a cercar solucions conjuntes i compartides.

Relacionar, mitjançant recapitulacions o resums, el coneixement vell amb el nou.



Potenciar la necessitat d'explicar bé les pròpies opinions, perquè les puguin comprendre els

companys.

Acostumar als alumnes a demanar confirmació de comprensió.

Ajudar a mantenir diferents punts de vista.

Utilitzar el nivell de llenguatge adequat i comprensible pel nivell de la classe.

Fer preguntes per ajudar a pensar, argumentar,....

Tenir present que la participació del professor no hauria de superar el 30% del temps total.

S'ha de potenciar la comunicació creuada entre els alumnes (evitant que parlin dues persones

alhora, intentant que demanin la paraula i que esperin el seu torn per parlar).

Quan podem fer conversa?

A la vida diària de la classe .

En un temps ja marcat dins de les activitats setmanals.

En totes les assignatures.



Conversa

OBJECTIU : es tracta de fer una experiència de parlar, de conversar. No interessa tant el que

es diu com el procés de la conversa, el que han viscut els alumnes.

L'experiència busca que els alumnes puguin adonar-se de com es relacionen, una mica només,

quan parlen entre ells.


DURADA : 1 hora.

MATERIAL : cap.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : parelles, petit grup i gran grup.

DESENVOLUPAMENT : primer fem grups de dues persones a l'atzar i els donem un tema:

Ex. Defectes de les ampolles de plàstic, ...

En parelles parlen fins a trobar un parell de defectes ben galdosos. Cal fixar el temps. Si

s'escau diuen els defectes trobats.

Podem repetir l'experiència en grups de tres o quatre, ... Recordem-nos de fixar en cada cas el

temps de debat.

Acabat el procés escrivim a la pissarra les paraules següents:

MOLT, FORÇA, UNA MICA, NO GAIRE, GENS.

Ens reunim en gran grup i demanem als alumnes que contestin la pregunta següent amb les

paraules de la pissarra:

Com creus que t'han escoltat les persones del teu grup?

Si ens queda temps podem seguir el treball en grup demanant als alumnes que manifestin

observacions que ells han fet mentre durava l'experiència. Atenció a que es tracti

d'observacions, de coses vistes, escoltades, ... No pas d'opinions personals o judicis.

OBSERVACIONS

FONT: Dossier de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació Compensatòria.



Conversem

OBJECTIU : comunicació i coneixement dels membres del grup.


DURADA : 45 minuts.

MATERIAL : no fa falta cap material especial. Podem recomanar als alumnes que prenguin, si

volen, la llibreta de textos lliures, o similar, per a que cadascú anoti alguna frase que ell o ella

consideri interessant.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : gran grup.

METODOLOGIA : el mestre escriu a la pissarra una paraula o més indicant un tema de

conversa.

Exemple: DEMÀ.

Després d'escriure el tema obre el diàleg: "Quan heu llegit la paraula "DEMÀ", segur que heu

començat a pensar en alguna cosa, un record, una idea, ... Voleu expressar-los?

El mestre es queda en silenci, s'asseu i espera. No dirigeix el grup cap a una temàtica concreta.

El deixa produir i probablement, si sap escoltar una mica, s'ho passa d'allò més bé. No fa cap

nosa prendre notes.

OBSERVACIONS :




Escoltar i respondre

OBJECTIU : aquest exercici busca que els alumnes facin una experiència d'escoltar.

Quan algú ens parla normalment contestem sense haver-nos assegurat que hem comprès bé.


DURADA : 1 hora

MATERIAL : cap

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : gran grup.

METODOLOGIA : el mestre proposa una qüestió per a debatre. Es tracta d'una pregunta molt

oberta que admeti moltes aportacions i que toqui a tots els alumnes. Pot ser naturalment una

qüestió de classe.

Algunes preguntes com exemple:

� Com se sap que alguna persona és amic teu?

� La cultura romana era superior o inferior a la nostra?

� Estaries disposat a eliminar tota la publicitat de la televisió?...

El mestre planteja la qüestió. Millor escriure-la a la vista de tots.

S'assegura de que tothom ha comprès la pregunta i, a l'atzar dóna la paraula a un alumne per a

que expressi la seva resposta.

L'alumne parla i, quan acaba, cedeix la paraula a un company i companya.

Aquest/a, abans d'expressat la seva resposta, ha de fer un resum de la resposta anterior i

preguntar a qui li ha passat la paraula si hi està d'acord.

Després, exposa la seva opinió i cedeix la paraula, ...

Podem acabar fent una avaluació de les descobertes fetes pels alumnes tots junts o passar un

petit qüestionari per a que cadascú pugui expressar-se. (Veure dossier de Petit Grup).

OBSERVACIONS :

FONT: Dossier del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació Compensatòria



Collage

OBJECTIU :

- Crear un clima positiu de confiança i comunicació en el grup.

- Reforçar l'autoimatge i la dels altres membres del grup.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Grups de 6 (40 minuts) Gran grup (20 minuts)

DURADA : 1 hora

MATERIAL : Un full o paper d'embalar per fer un mural per cada grup. Els materials necessaris

per fer un collage: fotos, retalls de diaris, revistes, etc.. i tisores, retoladors, goma d'enganxar,

etc...

METODOLOGIA :

Treball en grup

1. Es fan grups de 6 alumnes.

2. Es dóna a cada grup el material necessari, o es pot demanar que el portin de casa.

3. El mestre dóna les següents instruccions:

"Heu de fer un col·lage que representi les qualitats positives que té cada un dels membres del

grup. Podeu fer-ho de la següent manera:

Dediqueu uns minuts a parlar sobre quines qualitats positives defineixen millor a cada un dels

membres del grup i com ho fareu per representar-ho.

Construïu el collage que expressi aquest conjunt de qualitats, però, ALERTA!!

. Ningú ha de quedar-ne exclòs.

. Trieu només qualitats positives.

. Trieu el mateix nombre de qualitats per a cada un: com a màxim tres.

Treball en gran grup

1. Cada grup exposa el seu collage en públic. Es poden penjar a la paret.

2. Per torns, cada grup va explicant el que ha volgut expressar en el seu collage i com ho ha fet.



Es pot començar un diàleg de la classe amb el grup demanant aclariments.

3. Quan tots els grups han acabat, el professor pot guiar una reflexió i diàleg al voltant d'aquests

preguntes:

Com ha funcionat el treball de grup?

Ha estat fàcil, difícil, agradable, desagradable?

Per què?

Ha costat molt trobar qualitats positives dels vostres companys? Per què?

Quan heu treballat en grup, o quan hem fet la posta en comú, heu descobert qualitats positives

d'algun company que abans desconeixíeu?

OBSERVACIONS

Aquest exercici es basa en dos supòsits importants:

- només poden sortir qualitats positives.

- les qualitats han de tenir-les realment les persones del grup.

El professor ha d'aconseguir que aquestes instruccions quedin ben clares i es compleixin.

El professor vigila el treball dels grups, sense intervenir, però actuant discretament, amb

suggeriments, si és necessari; vigilant que tots els membres del grup participin i es presentin

qualitats positives de tots.

FONT: BRUNET,J.J.; NEGRO,J.L.; Tutoría con adolescentes; Ed. San Pio X; Madrid.

PROJECTE: DINÀMICA DE GRUPS

PROGRAMA D'EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA

El bosc

OBJECTIU: Comunicar imatges a través del dibuix.

NIVELL: Cicle mitjà i superior.

DURADA: Una hora.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual. Gran grup.

MATERIAL: Foli, llapis i colors.

METODOLOGIA:

Els alumnes es relaxen i tanquen els ulls.

El mestre explica molt a poc a poc aquesta història:

"Esteu en un bosc. És molt bonic. Imagineu que esteu passejant per ell. Com són els arbres?

Els veieu? Sentiu fressa d'aigua i aneu cap allà. Pel camí trobeu una clau. Potser que obri

qualsevol cosa. Què en fas d'aquesta clau? La llences o te l'emportes? Segueixes el camí i

sota d'un arbre veus un got amb una mica d'aigua. Te l'imagines? Què en fas d'aquest got amb

aigua? LLuny, veus una bardissa i vas cap allà. Quin tamany té? De què és feta? Què fas quan

hi arribes? Pots veure què hi ha a l'altre costat?."

Els alumnes obren els ulls. Agafen un foli i els colors i, sense parlar amb ningú, poden dibuixar

el bosc, l'aigua, el got, la bardissa i si han vist alguna cosa a darrera també.

Pengem els dibuixos i passegem per la classe per veure'ls tots.

Fem un debat en gran grup i valorem l'experiència.

Què hem sentit?

Com ens ha anat?

Que tothom qui vulgui que expliqui la seva experiència.

FONT: GONZÁLEZ GARZA, M.A.: El niño y la educación. Ed. Trillas. Méjico.1988



Qui és el millor?

OBJECTIU: Aplicar les tècniques comunicatives del debat: argumentació, clarificació de criteris,

ordre en les intervencions,....

NIVELL: Cicle superior i primer cicle ESO.

DURADA: Una hora.

MATERIAL: Paper i llapis.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup. Gran grup.

METODOLOGIA:

Es divideix la classe en 7 grups. A cada grup se li assigna una àrea:

Matemàtiques

Llengua estrangera

Plàstica

Música

Ed. Física

Ciències Socials

Ciències Naturals

Durant 15 minuts, cada grup conversa a fi de trobar les qualitats que fan que sigui molt

important l'àrea que els ha tocat i de la qual en són especialistes. El secretari del grup les posa

per escrit.

En gran grup, cada representant llegeix les qualitats de la seva àrea.

Entre tots anem triant la millor i es van eliminant les altres.

Si n'arriben a elegir una de sola, s'ha de reflexionar sobre què passaria si no existissin les altres

i veure que cada una té el seu valor.

FONT: Programa d'Educació Compensatòria.



Soroll a la capsa

Obre els teus regals, vinga!

OBJECTIU: Expressar i comunicar sentiments.

NIVELL: Cicle inicial.

DURADA: Una hora.

MATERIAL: Full de l'alumne.

ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual i gran grup.

METODOLOGIA:

Es reparteix un full a cada alumne. Se'ls demana que dibuixin els regals que s'imaginen que els

farien els seus pares.

Quan s'acaben els dibuixos es pengen perquè tots els poguem veure.

En gran grup comentem l'experiència.

FONT: Programa d'Educació Compensatòria.

Dinamica de Grups Coneixement

Documents

Transcript of Dinamica de Grups Coneixement