Al·lèrgia.info, 1a època, nº9

Sumari

Noticíes 4

Legislació 8

Reportatge 10

Turisme 13

5 consells i més 17

El nostre espai 19

Cuina i tradició 20

Lectura per a tots 23

Racó del conte 24

Zone free allergens 27

Butlletí informatiu d’Immunitas Vera núm. 9

març 2007

La revista d’Immunitas Vera Associació d’al·lèrgics alimentaris i al làtex de CatalunyaT: 977 446 [email protected]

Al·lèrgia.info

En aquest nou número d’Al·lèrgia.info hem augmentat el nombre de pàgines, amb la intenció d’incloure més continguts que ens puguin interessar i que ens apropin a la realitat del nostre col·lectiu.

A més a més, hem afegit dues seccions que suggereixen alternatives d’oci per a tota la família. La primera proposa un viatge a Biskaia, centrant-nos en la seva capital Bilbao, allà on es troben els nostres companys de viatge d’Elikalte amb enllaços d’interès, i allotjaments de turisme rural (perquè pugueu allotjar-vos en una casa amb accés a la cuina); la segona és un conte totalment original i creat per a la revista per Arpil Zorrozua, que vol combinar la lectura agradable amb nocions bàsiques sobre aquesta afecció. Ja ens direu si us agrada!. És el primer conte d’una sèrie que estem preparant per als més petits, amb la característica essencial de que teniu a les vostres mans el primer conte en castellà pensat exclusivament per als infants amb al·lèrgia a aliments/làtex.

A la secció de notícies veureu el que hem estat treballant (i molt!) en relació al projecte de Decret d’admissió a les escoles que de

ben segur us heu assabentat pels mitjans.

Les seccions habituals aborden qüestions d’actualitat (alertes alimentàries, anisakis, i la reforma de la normativa europea sobre etiquetatge) i d’interès general en assumptes tan sensibles com les reaccions adverses originades pels additius alimentaris.

Tampoc ens hem oblidat dels suggeriments positius en la secció “Cinc consells i més...” que en aquesta ocasió tracta sobre les noves tecnologies, ni de les lúdiques per als nens i nenes: passatemps, llibres...

A la secció de cuina ens aboquem amb la cuina tradicional, per adaptar, inventar, descobrir estratègies que facin possible gaudir sense massa entrebancs les festivitats.

L’equip de redacció vol agrair la col·laboració de les persones que han aportat fotos, receptes, i narracions sobre les seves experiències personals, sense les quals no podríem formar la consciència de col·lectiu que és un dels objectius fonamentals de la revista.

Al·lèrgia.info vol ser el punt de trobada amb tots vosaltres.

Editorial

Ous de Pasqua de fang pintats a mà, per nens i nenes d’Educación Infantil, que ens han enviat Queralt i Roc de Terrassa

Mona de Pasqua sense ou, sense fruits secs i sense llegums

Mona de Pasqua Tradicionals adaptades sense ou, sense llet i sense fruits secs

Mona de Pasqua sense ou, sense llet, sense fruits secs i sense soja

Us agradaria col·laborar en la nostra revista?

Només cal que ens envieu la vostra experiència, la vostra recepta preferida, imatges dels nens fent de les seves, receptes, manualitats..... els seus dibuixos.

Tot plegat tindrà recompensa, els petits artistes rebran un estoig per pintar i entre els pares i mares

col·laboradors es sortejarà un llibre dels recomanats.

Arnau de Banyoles amb els seus Bunyols de l’Empordà sense ou, sense llet

i sense fruits secs

Aina de Badalona Maddi de Bilbao Arnau de Vic

Queralt de Terrassa amb les seves amigues a la cuina

Al·lèrgia. info But. núm. 9 3

Lespersones

OsonaRamon Reig

Sots-President

Baix EbreFernando Jaime

President

Baix EbreMontse Ariño

Secretaria

Baix EmpordàAnna Bofill

Vocal

Pla de l’EstanyMarta Julià

Vocal

Alt PenedèsToni Colomé

Vocal

Baix EbreCinta Pérez

Grup de Treball

MoscouAgnès Lauthier

Vocal

BilbaoArpil Zorrozua

Elikalte

Vallès Montse GarrigóGrup de Treball

BarcelonaSofía Pujol

Grup de Treball

Baix LlobregatM.Pau NavarroGrup de Treball

BarcelonaNeus Llaó

Grup de Treball

BarcelonaEduard Vilella

Grup de Treball

BagesImma Llobet

Grup de Treball

Baix CampMontse GarciaGrup de Treball

Baix PenedèsEva Blanch

Grup de Treball

Amb el suport de:

Tel: 977 446 [email protected]

Al·lergia.info - Butlletí TrimestralEquip de redaccióCoordinació (Immunitas Vera):Montse Ariño

Coordinació (Elikalte):Arpil Zorrozua,

Maquetació:Montse Ariño

Traducció:Cinta Pérez

En aquest número col·laboren:Fernando Jaime, Cinta Pérez, Montse Garcia, Marta Julià, Neus Llaó, Montse Garrigó, Imma Llobet.

© Immunitas Vera 2007D.L.: T-1684/03Impressió: Impremta Querol S.L.

Immunitas Vera està adherida al Fòrum Català de Pacients

30 associacions que representen a quasi 31.000 persones.


Posar-se les pilesEn butlletins anteriors us contava que l’al·lèrgia a aliments/làtex ja era coneguda per les Administracions a les quals ens havíem adreçat -especialment amb els Departaments de la Generalitat més relacionats amb nosaltres: salut, educació, benestar (ara acció social) i indústria- i que desprès el que calia era donar continuïtat a la nostra tasca engegada i consolidar un seguiment dels temes que ens cal resoldre.

Doncs bé, un cop pensàvem haver superat el desconeixement sobre l’al·lèrgia a aliments i làtex ens trobem amb la inacció d’algunes institucions i manca de resolucions “efectives” i “reals” per al nostre col·lectiu o, ben al contrari, amb sorpresa ens trobem actuacions “a la defensiva” com el projecte de Decret d’admissió d’alumnes que ens vol treure els 10 punts extra amb que comptàvem . Aquesta mesura positiva amb la qual vam comptar anys anteriors sí que era una acció real, efectiva, palpable, que podíem apreciar directament, i que malgrat haver estat treballant (i continuem per tal d’oficialitzar un protocol) durant més d’un any amb el Grup de Treball dins el Departament d’Educació, volen suprimir amb la connivència o l’abstenció d’algunes persones i col·lectius que realment haurien d’haver estat els nostres companys de viatge. Sobre aquest tema ja trobareu informació en les pàgines interiors.

Portem quatre anys demanant allò que és nostre –quatre!- i veiem que manca molt camí per fer-hi encara, però cal que algú es posi les piles i observi com està l’assumpte al·lèrgic a aliments/làtex arreu el món amb petites però per a nosaltres grans iniciatives (algunes d’elles a modus d’iniciativa personal o col·lectiva de professionals) i no esperi a que succeeixi un accident amb ressò mediàtic per actuar després a corre-cuita.

En el darrer butlletí parlàvem del valor afegit d’associar-se, més enllà dels serveis que s’ens ofereixen. Ho torno a esmentar perquè potser ens caldrà accelerar la recerca de solucions amb alguna mobilització com a mínim per a no perdre allò aconseguit.

Fernando Jaime

Conveni de col·laboració amb AIA (Al·lèrgics i Intolerants Alimentaris d’Andorra). Immunitas Vera ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació d’Al·lèrgics i Intolerants Alimentaris d’Andorra (AIA) per tal de coordinar esforços davant les administracions públiques, facilitar-se mútuament ajuda i informació relativa a l’al·lèrgia a aliments i làtex o a la defensa dels interessos del col·lectiu afectat. Amb aquest conveni de col·laboració també es poden realitzar activitats de forma conjunta i intercambiar informació referent a la patologia, els recursos o els drets i serveis.

AYAFEAlérgicos y Asmáticos Federados de España.A principis de l’any 2007 Immunitas Vera deixarà la presidència de la Federació AYAFE, de la qual va ser-ne la promotora, per a traspassar-la a una altra associació federada, tal com marquen els seus estatuts.L’acció principal de la Federació durant l’any 2006 ha estat la normalització administrativa d’AYAFE amb la inclusió en el Registro Nacional de Asociaciones. Juntament amb la tasca prèvia de redacció d’estatuts i els treballs preparatoris els anys 2004 i 2005, han estat tres anys de treball amb la intenció d’adreçar les peticions del col·lectiu al·lèrgic estatal de forma coordinada davant el govern central i la comisió europea.Des d’Immunitas Vera estem segurs que aquesta tasca encetada i amb tota mena d’expectatives per endavant donarà bons fruits per a la nostra millora de la qualitat de vida i el coneixement de les nostres mancances principals.

Taula Rodona sobre al·lèrgies alimentàries.

L’Associació de Veterinaris Higienistes de Catalunya (AVHiC) va organitzar a la seu del Col·legi de Veterinaris de Barcelona el passat mes de desembre una Taula Rodona sobre Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries en la restauració col·lectiva, per la preocupació i per l’augment, cada dia més evident, de casos d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. En aquesta taula va participar Jordi Altimira, membre d’Immunitas Vera, amb la ponència “Les al·lèrgies alimentàries a l’escola: un cas pràctic” on va exposar la problemàtica del nostre col·lectiu en els menjadors escolars.Van acompanyar-lo en la taula un representant d’una empresa fabricant de productes alimentaris, un al·lergòleg, i la representant de Celíacs de Catalunya.

Biblioteques Especialitzades de la Generalitat.El Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) ja disposa de les publicacions d’Immunitas Vera i Elikalte. Aquest catàleg permet la consulta dels fons de 38 biblioteques i centres de documentació que donen suport a l’activitat de les entitats de l’administració pública de Catalunya.Concretament, la nostra Guia per a l’escola d’Immunitas Vera i les edicions conjuntes Elikalte-Immunitas Vera Dossier informativo para alérgicos a alimentos y látex i El Pequeño Recetario Doméstico para alérgicos a alimentos es poden trobar als Departaments de Salut i d’Educació.Les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat són centres orgànicament i funcionalment independents, especialitzats en disciplines diferents que ofereixen col·leccions i serveis diversos. El projecte de creació d’aquest catàleg únic per a les 36 biblioteques té com objectiu la racionalització dels recursos i la difusió dels fons.

La responsabilitat del projecte és compartida per la Biblioteca de Catalunya, responsable de la gestió bibliotecària, i T-Systems, responsable de la gestió informàtica.

Podeu consultar els fons de la BEG a la web: http://beg.gencat.net/vtls/catalan/

Notícies


L’anisakis és un paràsit que es troba exclusivament al peix, les larves del qual passen actives a l’aparell digestiu humà a l’ingerir peix cru o poc cuinat, provocant alteracions digestives i reaccions al·lèrgiques. La anisakiasi humana, en les seves vessants parasitària i al·lèrgica, és un problema de salut pública la incidència de la qual, àdhuc sent encara baixa, està augmentant en els últims anys, com demostren diversos estudis del Centre Nacional de Epidemiología i del Comitè Científic de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESA).

Aquest augment s’atribueix, en primer terme, a una major incidència d’aquest paràsit en el peix capturat en tots els mars i consumit a Espanya (hi ha estudis que detecten nivells d’ infestació del 36 al 50%). També contribueix, de forma important, l’aparició i creixement de noves modes gastronòmiques basades en el consum de peix cru o poc cuinat. Finalment, el millor diagnòstic de la malaltia, gràcies al progrés del nostre sistema sanitari, està permetent igualment descobrir casos que en altre temps no es diagnosticaven com infestació per anisakis.

Per a prevenir aquests problemes, el govern central ha aprovat un Real Decreto (1420/2006, de 1 de desembre de 2006) que millora la protecció dels consumidors davant possibles infeccions per anisakis en el peix .

Les dues mesures que han d’aplicar els establiments que manipulen i serveixen peix són:

• Els establiments de restauració estaran obligats a congelar prèviament el peix que vagi a ser consumit cru o poc fet, a una temperatura igual o inferior a -20 graus centígrads durant almenys 24 hores per a destruir el paràsit

• A més, haurien de posar en coneixement dels seus clients, a través de cartells o en les cartes del menú, entre altres procediments, que els productes que consumiran han estat sotmesos a aquesta congelació.

La primera d’elles és també aconsellable per a aquells consumidors particulars que desitgin confeccionar plats que continguin peix cru o poc cuinat.

També s’ha dissenyat una campanya informativa per a fer la major difusió possible de les mesures preventives i incrementar la protecció dels consumidors. Aquesta campanya ha estat elaborada per l’AESA (ministerio de Sanidad y Consumo), amb la distribució inicial de tríptics i cartells en restaurants, botigues i grans superfícies.

Podeu descarregar els tríptics i cartells informatius a la plana web: http://www.aesa.msc.es/aesa Font: Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN)

Equip de Redacció

Anisakis

El anisakis es muy fácil de evitar

El anisakis es un parásito que puede encontrarse en el pescado y que pro-voca alteraciones digestivas y reacciones alérgicas.

Algunas de las preparaciones a base de pescado crudo o poco cocinadoque han estado implicadas en infecciones humanas son:

Pescado marinadoHuevas de pescadoSashimi y sushiArenques crudos en salmueraBoquerones en vinagrePescados ahumados en frío

Con el objetivo de garantizar la salud de los consumidores, las AutoridadesSanitarias realizan programas de control oficial e inspección del pescado.

Sin embargo, también el consumidor debe conocer que con medidas muysencillas se puede evitar que se produzca la ingestión de este parásito y losproblemas que causa.

Coma pescado con seguridad

Cómo prevenir el anisakis

Adquiera el pescado ya eviscerado (sin tripas), ysi no lo está, hágalo inmediatamente.

El correcto cocinado del pescado (más de60ºC durante al menos 10 minutos) elimi-na el parásito de forma eficaz.

Si consume el pescado crudo o en escabe-che, la congelación previa (a -20ºC o inferior, almenos durante 24 horas) es el modo más eficazpara inactivar el parásito.

El pescado es un alimento con propiedades nutricionales muy importantes.Además, con mínimas precauciones, es un alimento seguro.

Recuerde:

Limpie y eviscere el pescado

Cocine el pescado completamente

Congele el pescado que va a comercrudo o poco cocinado

Alerta Al·lèrgicaReacció al·lèrgica causada per ametlles no declarades en l’etiquetatge de xocolata procedent de Bèlgica. Segons ens informa la Subdirecció General de Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, a través del sistema coordinat d’intercanvi ràpid d’informació, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA) ha notificat la distribució d’unes barretes de xocolata farcides de praliné, que poden tenir traces d’ametlla.

Els productes són de la marca Café-Tasse, són barretes de 45g, de qualsevol lot i en dues presentacions: Lait Cafe i Noir Praliné. El Departament de Salut ha realitzat les actuacions oportunes per tal que l’empresa distribuïdora del producte a Espanya els retiri de la comercialització i faciliti la distribució exacta de les unitats amb aquest defecte.


Immunitas Vera ha presentat al·legacions al projecte del Decret d’admissió d’alumnes (Edicte publicat al DOGC 4790 de 2 de gener de 2007) perquè no contempla la possibilitat de gaudir els 10 punts amb els quals comptàvem per “malaltia crònica de l’alumne o alumna que afecti el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic i que exigeixi una dieta complexa que condiciona de manera determinant el seu estat de salut”. Aquesta possibilitat es recollia en els Criteris generals de prioritats en l’admissió de l’alumnat i ens permetia:

• Triar una escola propera a un domicili de l’entorn familiar per fer els àpats amb garanties de seguretat i un correcte manejament de l’infant al·lèrgic a aliments/làtex.

• A la vegada també permetia a la família triar una escola que pogués garantir uns recursos i/o una experiència prèvia en gestionar aquests tipus de circumstàncies (cal recordar que només eren 10 punts, i per això consideràvem que era millorable).

Ens sorprèn molt negativament l’absència de l’assignació dels 10 punts perquè:

• La situació de precarietat a la que fèiem esment va ser exposada pel Síndic de Greuges en els seus informes anuals al Parlament i recollida en l’expedient 4461/02 obert arran el Memorial de Greuges presentat per Immunitas Vera. El Síndic va recomanar al Departament d’Educació “...assegurar el dret a l’educació de l’infant al·lèrgic i dret al menjador escolar, la formació del personal per confeccionar/elaborar menús i la formació monitors per atenció especialitzada”.

• Estem participant activament amb el Departament en un Grup de Treball d’Al·lèrgies Aliments/Làtex (GTAAL-Educació) en el sí del Servei de Programes d’Innovació Educativa i amb el Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE), iniciant-se els treballs a principis de l’any 2006 (dos mil sis), si bé el Departament ja informava al Síndic de Greuges l’any 2004 (dos mil quatre) que estava treballant en la redacció d’un protocol d’actuació d’acord amb els seus suggeriments. Els treballs d’aquest Grup no han finalitzat si bé des dels seus inicis ens han mostrat la seva predisposició a l’adopció de mesures de recolzament d’integració a l’escola de l’alumnat al·lèrgic a aliments/làtex.

• El Departament d’Educació va exposar al Síndic, el mes de febrer de 2005, que aplicaria les recomanacions derivades de l’estudi d’un Grup de Treball creat en el sí del Departament

de Salut, arran la Resolució del Parlament de Catalunya 108/VII, destacant la recomanació de “...la vinculació de tots els serveis educatius per donar resposta a les necessitats especials” juntament amb altres mesures exposades en l’informe d’aquest Grup de Treball de Salut (GTAAL-Salut) encara avui no totalment desenvolupades pel Departament d’Educació (“...Informació i divulgació sobre les al·lèrgies alimentàries i al làtex entre docents i altres professionals, com cuiners, monitors de menjador, etc.; elaboració de protocols d’actuació en situacions d’emergència; regulació de les característiques dietètiques dels àpats en el menjador escolar; formació i assessorament dels professionals sanitaris del Programa Salut i Escola;informació de la composició dels aliments i del material escolar; material escolar lliure de components alimentaris que poden ser al·lergògens: retoladors, sabons, pintures, etc.; vinculació de tots els serveis educatius per donar resposta a les necessitats especials; figura del vetllador com a recurs per a necessitats especials; consideració de les necessitats i limitacions dels infants amb al·lèrgies alimentàries en les sortides i festes escolars; promoció de la inclusió”).

Amb aquest antecedents considerem que:

1. És necessari adoptar mesures que assegurin el dret a l’educació de l’alumnat al·lèrgic a aliments i/o làtex en condicions de seguretat (Recomanació del Síndic de Greuges).

2. L’existència de fraus a l’hora de realitzar la preinscripció i matriculació emparant-se en possibles intoleràncies o al·lèrgies alimentaries o altres patologies no ha de suposar un retrocés en les fites aconseguides per assegurar aquest dret a l’educació. D’altra banda, aquesta associació els considera negatius (els fraus) per al nostre col·lectiu i es poden establir altres mesures de seguiment i/o control.

3. Aquesta possibilitat de gaudir un augment en el barem permet triar una escola propera a un domicili de l’entorn familiar on es puguin fer els àpats amb seguretat o triar una escola que pugui garantir uns recursos i/o una experiència prèvia en gestionar aquests tipus de circumstàncies especials per als al·lèrgics a aliments/làtex.

4. Aquesta mesura que ara no contempla el Decret objecte d’aquesta al·legació és complementària d’altres que encara resten per aplicar o desenvolupar a la llum de les recomanacions del Síndic de Greuges, les Resolucions del Parlament de Catalunya 108/VII i 400/VII, les conclusions dels Grups de Treball del propi Departament i d’altres accions engegades o en execució.

Decret d’Admissió d’Alumnes: Un Pas Enrera?.

Notícies


El texte íntegre de les al·legacions el trobareu a la web d’Immunitas Vera (secció notícies a www.immunitasvera.org ). Els socis amb connexió es van mobilitzar mitjançant el foro d’Immunitas Vera enviant e-mails al Conseller d’Educació i la Secretaria General d’adhesió particular a les al·legacions i també per escrit en suport paper. Alguns socis diuen haver enviat entre quaranta i dos-centes adhesions de familiars i amics. En el moment de preparar aquesta edició d’ Al·lèrgia.info els e-mails no son operatius. El sots-president, Ramon Reig, ha estat entrevistat pels mitjans. Altres sòcies membres dels Grups de Treball, com Montse Garrigó i Neus Llaó, van veure publicades les seves cartes de queixa a mitjans com La Vanguardia, EL Punt, 20 minutos,etc. i la resta de mitjans també se n’han fet ressò de la situació.

Ja us contarem el resultat d’aquestes accions.

Esperem que s’ens escolti.!!!

Grup de Treball Educació

Un pas enrere?Carta publicada a El Punt el 18 de gener de 2007.

No voldria allargar-me massa en la meva exposició, per tant, aniré al gra. La meva filla, com molts altres nens, és multial·lèrgica

alimentària, aquest tipus d’al·lèrgia és una realitat en augment. Els últims anys, aquests nens, així com els celíacs, diabètics, o

altres nens amb necessitats alimentàries especials han gaudit, no diria del privilegi, sinó de l’única discriminació positiva que mai

han tingut (de negativa n’estan plens, és difícil afrontar la vida amb normalitat en les seves circumstàncies) fins l’any passat en

els barems per a l’admissió a les escoles, els nens amb necessitats alimentàries especials podien gaudir de 10 punts extres per tal

d’assegurar, o almenys intentar, que els «toqués» una escola prop del seu domicili i així facilitar les coses a l’hora de poder anar a

dinar a casa, o per arribar en poc temps en cas d’algun tipus de problema. Les reaccions al·lèrgiques no només es poden donar al

menjador escolar, imagineu els problemes que pot comportar la celebració de la Castanyada per a un nen al·lèrgic al fruits secs.

Sembla que en el nou decret per al proper curs, aquest «ítem» desapareix. Tenim la sensació que sempre cal canviar alguna cosa

respecte a l’any anterior, i ara els ha tocat el rebre a aquesta canalla, i als seus pares que, creieu-me, tots plegats no tenim la vida

massa fàcil. Podeu imaginar un nen amb problemes amb l’ou, els llegums, la farina de blat, els fruits secs, les fruites i tantes altres

coses en un menjador escolar, en una festa d’aniversari, en un restaurant o intentant comprar un gelat. A més, sovint són criticats

i titllats de llepafils i maniàtics. De debò no és fàcil, ni per ells, ni per nosaltres els seus pares. I de mica en mica sembla que des

de l’administració en lloc de donar un cop de mà els donen revés rere revés.

És probable que amb els intents per entrar en una determinada escola algú es vegi temptat pel frau, per aconseguir informes

mèdics ficticis. Li ben juro que ja li regalo l’al·lèrgia i els 10 punts, ni que fossin 1000. D’altra banda, aquest tipus de frau és fàcil

de detectar, només cal demanar l’historial mèdic d’aquests nens. Segur que cap d’ells s’ha escapat d’infinitat de visites mèdiques,

molts viatges a urgències i un munt d’analítiques gens agradables.

Montserrat Garrigó, mare d’una família d’Immunitas Vera. Terrassa (Vallès Occidental).

Fernando Jaime, Marta Julià, i Mari Pau Navarro (Grup Treball Educació) amb la responsable del Servei de Programes d’Innovació del Departament d’Educació, Sra Rosa Securun, a la conselleria. Gener de 2007.


LA COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS,

Visto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea,

Vista la Directiva 2000/13/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 de marzo de 2000, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros en materia de etiquetado, presentación y publicidad de los productos alimenticios (1), y, en particular, su artículo 6, apartado 11, párrafo tercero,

Vistos los dictámenes de la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria de 6 de diciembre de 2005 y 15 de febrero de 2006,

Considerando lo siguiente:

(1) El anexo III bis de la Directiva 2000/13/CE establece la lista de ingredientes que, en cualquier circunstancia, deben indicarse en el etiquetado de los productos alimenticios, ya que podrían causar reacciones adversas a personas sensibles.

(2) En el artículo 6, apartado 11, párrafo primero, de la citada Directiva se establece que la lista que figura en el anexo III bis se volverá a examinar sistemáticamente y, si procede, se actualizará sobre la base de los conocimientos científicos más recientes.

(3) En el marco de dicho examen, la Comisión pidió un dictamen a la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) sobre la posibilidad de incluir en el anexo III bis determinados productos adicionales.

(1) DO L 109 de 6.5.2000, p. 29. Directiva modificada en último lugar por la Directiva 2003/89/CE (DO L 308 de 5.11.2003, p. 15).

(4) En lo que respecta a los altramuces, la EFSA especifica en su dictamen de 6 de diciembre de 2005 que esta planta leguminosa, de la cual existen 450 especies, se consume como tal desde hace tiempo, pero que, desde hace algunos años, la harina de altramuces se añade a la harina de trigo para la elaboración de productos de panadería. Hay casos documentados de reacciones alérgicas directas —en ocasiones, severas— y algunos estudios han puesto de manifiesto que existe un riesgo relativamente elevado de alergia cruzada a los altramuces entre el 30 y el 60 % de las personas alérgicas a los cacahuetes.

(5) En el caso de los moluscos (gasterópodos, bivalvos o cefalópodos) la EFSA indica en su dictamen de 15 de febrero de 2006 que generalmente se consumen tal cual, pero que también se utilizan como ingredientes —en su caso, previa transformación— de determinados preparados, así como en algunos productos, como el surimi. Las reacciones alérgicas, a veces graves, pueden llegar a afectar a un 0,4 % de la población, lo que representa un 20 % de todos los casos de alergias a los productos del mar. La principal proteína alergénica de los moluscos, la tropomiosina, es la misma que la de los crustáceos, y son frecuentes los casos de alergias cruzadas entre moluscos y crustáceos.

(6) Estas constataciones permiten llegar a la conclusión de que es necesario añadir los altramuces y los moluscos en la lista que figura en el anexo III bis de la Directiva 2000/13/CE. (7) Las medidas previstas en la presente Directiva se ajustan al dictamen del Comité permanente de la cadena alimentaria y de sanidad animal.

LA COMISIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES ha dictat una directiva per la qual s’afegeixen dos aliments més a la llista dels que havien d’indicar-se obligatòriament en l’etiquetatge: tramussos (una lleguminosa) i mol·luscs. La raó és el nou ús que d’ells es fa com ingredient d’altres productes alimentaris.

Els Estats membres tenen fins al 23 de desembre de 2007 per a adoptar les disposicions legals necessàries per a complir-la. La venda de productes que no s’ajustin a ella es prohibirà a partir del 23 de desembre de 2008, si bé estarà autoritzada, fins a esgotament de les existències, la venda dels productes alimentaris que no s’ajustin a la present Directiva etiquetats abans d’aquesta

data.

DIRECTIVA 2006/142/CE DE LA COMISIÓN

de 22 de diciembre de 2006 por la que se modifica el anexo III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, en el que figura la lista de ingredientes que, en cualquier circunstancia, deben indicarse en el etiquetado de los productos alimenticios

(Texto pertinente a efectos del EEE)

Legislació


HA ADOPTADO LA PRESENTE DIRECTIVA:

Artículo 1

Se añaden en el anexo III bis de la Directiva 2000/13/CE los ingredientes siguientes:

«Altramuces y productos a base de altramuces

Moluscos y productos a base de moluscos».

Artículo 2

1. Los Estados miembros autorizarán el comercio de los productos alimenticios que se ajusten a la presente Directiva, a partir del 23 de diciembre de 2007.

2. Los Estados miembros prohibirán la venta de los productos alimenticios que no se ajusten a la presente Directiva, a partir del 23 de diciembre de 2008. No obstante, estará autorizada hasta agotamiento de las existencias la venta de los productos alimenticios que no se ajusten a la presente Directiva etiquetados antes de dicha fecha.

Artículo 3

1. Los Estados miembros adoptarán y publicarán, a más tardar el 23 de diciembre de 2007, las disposiciones

legales, reglamentarias y administrativas necesarias para dar cumplimiento a lo establecido en la presente Directiva. Comunicarán inmediatamente a la Comisión el texto de dichas disposiciones, así como una tabla de correspondencias entre las mismas y la presente Directiva. Cuando los Estados miembros adopten dichas disposiciones, éstas harán referencia a la presente Directiva o irán acompañadas de dicha referencia en su publicación oficial. Los Estados miembros establecerán las modalidades de la mencionada referencia.

2. Los Estados miembros comunicarán a la Comisión el texto de las disposiciones básicas de Derecho interno que adopten en el ámbito regulado por la presente Directiva.

Artículo 4

La presente Directiva entrará en vigor el vigésimo día siguiente al de su publicación en el Diario Oficial de la Unión Europea.

Artículo 5

Los destinatarios de la presente Directiva serán los Estados miembros.

Hecho en Bruselas, el 22 de diciembre de 2006.

Por la ComisiónMarkos KYPRIANOU

Miembro de la Comisión

Equip de redacció

El petit rebost de l’al·lèrgic.Natudul Gullón Madalenes, 6 unitats. Plum- Cake, 1 unitats.

Dibus 250g.

Fadaic RedwoodCaixa de 18 plaques de canalonsCaixa de 16 plaques de lasagna(¡no se hierven!)

Formatge Mozzarella 190g. Formatge Gouda 190g. Formatge Edam 190g.Formatge & bacon 190g.

Plamil Foods Pastas Alimenticias CanigóDairy free chocolate 100g. * Dairy free alternative to milk chocolate 100g. * Organic Dark chocolate 87% cacao 95g. *Organic chocolate spread plain 275gr.* (xocolata per untar ) * Poden tenir traces dávellana.

Macarron 4 (macarron pluma normal) 250gr.Estrellitas (estrellas de 6 puntas) 250gr.Galet Navidad (tiburón grande) 250gr.

Tots els productes sòn sense llet, ou i fruits secs (excepte les traces dávellana de la xocolata)

Ja funciona El petit rebost de lál·lèrgic, nascut per a facilitar el dia a dia de les persones afectades per l’al·lèrgia alimentària.El principal objectiu d’El petit rebost és poder fer arribar -de forma còmoda per a tots- els productes de bona qualitat sense llet, sense ou i sense fruits secs per a tothom que ho necessiti, començant amb pocs productes i amb la intenció d’ampliar a poc a poc la nostra oferta buscant els fabricants compromesos.

Volem comptar amb la col·laboració d’Immunitas Vera, associació dál·lèrgics alimentaris i al làtex de Catalunya, perquè és indispensable atesa la seva experiència i la implicació en el dia a dia dels afectats.

Us podeu posar en contacte a:

El petit rebost de l’al·lè[email protected]èfon: 607-49-12-06


Veritats i mentides dels additius alimentarisTot tipus de rumors i notícies pseudocientífiques han vinculat als additius amb el càncer, problemes toxicològics o del comportament, com l’insommi, hiperactivitat o migranyes, malgrat no hi hagi estudis que ho justifiquin. Hi ha estudis, en canvi, que indiquen que la prevalença de les reaccions adverses a additius és inferior al 0’5%. Un estudi realitzat al Regne Unit va estimar que les reaccions adverses a aliments són freqüents, 1 de cada 50 persones resulta afectada. Molt al contrari, la sensibilitat als additius és inferior a 1 de cada1000 persones.

Les reaccions adverses provocades per l’absorció d’additius alimentaris poden ser de 2 tipus:

• Reaccions al·lèrgiques o d’hipersensibilitat que resulten d’un mecanisme immunològic.

• Reaccions d’intolerància o idiosincràsia, on no hi ha implicat un mecanisme immunològic i moltes vegades indeterminat.

En els casos d’hipersensibilitat demostrada, els additius actuarien com haptens (estructures antigèniques que necessiten unir-se a una proteïna transportadora per ser al·lèrgiques). La causa immunològica o veritablement al·lèrgica és la menys freqüent, raó per la que també és bastant desconeguda.

Els símptomes clínics que se li atribueixen als additius és molt àmplia, essent els símptomes més comuns aquells que afecten l’aparell respiratori (en particular, asma i rinitis) i la pell (urticària, angioedema, dermatitis de contacte).

En casos molt extrems i en persones molt sensibilitzades poden causar reaccions greus i anafilàxia.

REACCIONS ADVERSES ALS ADDITIUS ALIMENTARIS

Els additius, aquestes substàncies “alienes” que s’afegeixen als productes alimentaris, solen generar desconfiança en el col·lectiu d’afectats per al·lèrgia que veuen en ells un enemic afegit, un obstacle més en la carrera de fons que suposa la compra diària. D’una banda no sempre pot identificar-se el seu origen, per una altra, temem que pugui ser causa de més reaccions.

Els que hem de sortir a la compra amb la llista a la mà, plena de restriccions, som partidaris de triar els aliments menys manipulats en la creença que quant més simple és un producte, menys potencial de risc té. A més, la nostra peculiar relació amb la indústria alimentària ens porta a creure que tota desviació del producte natural (Organismes Genèticament Modificats, colorants, conservants) està destinada només a vendre’l millor, dissimular les seves mancances o augmentar el benefici del productor.

A pesar dels nostres prejudicis, no tenim més remei que acceptar el fet que avui dia no seria possible alimentar-nos sense la valuosa col·laboració de conservants i altres additius. Assumint que són necessaris encara que ens generin desconfiança, el millor és intentar obrir una escletxa de llum a aquestes substàncies i als seus efectes en el nostre organisme.

Reportatge


Additius alimentaris freqüentment associats a reaccions adverses

Colorants

Els colorants són substàncies que donen o restitueixen color a un aliment. Aconsegueixen fer el producte més atractiu i apetitós per al comprador. Potser no són dels més necessaris per a la conservació de l’aliment però sí imprescindibles per estimular el gust del consumidor.

S’han donat reaccions a la tartracina (E-102) i a la carmina (E-120 o cotxinilla vermella).

•La Tartracina (E-120)

La Tartracina (E-120) és el membre més important de la família dels azoics; del 0’01% a 0’1% de la població pot presentar intolerància. Tenint un major risc les persones amb al·lèrgia a l’aspirina (AAS, 10%) i les asmàtiques (4%).

S’utilitza habitualment en aliments que presenten color vermell o taronja, com poden ser els següents:- Colorant substitut del safrà.- Derivats làctics, escorça de formatges.- Peixos fumats (excepte truita I salmó), secs o salats.- Derivats càrnics.- Verdures en llauna, fruita en almívar.- Begudes refrescants ensucrades de color groc o taronja.- Galetes, pastisseria, rebosteria.- Galetes, caramels.- Fàrmacs: xarops, recobriment de pastilles, i les de color groc

o taronja.

ConservantsEls conservants són substàncies que limiten, retarden o prevenen la proliferació de microorganismes ( bactèries, fongs i llevats) que estan presents en els aliments o accedeixen a ells, i eviten que els aliments es deteriorin o es tornin tòxics. Són substàncies imprescindibles en la indústria alimentaria actual en la què l’espai físic i temporal que separa la producció del consum és dilatada. La seva utilització ens permet emmagatzemar productes a casa, disposar d’aliments fora de temporada i importar aliments d’altres països.

Alguns dels conservants més usats que poden provocar reaccions adverses són els següents:

•Àcid sòrbic i sorbats ( E-200 a E-203).Algun dels aliments que els contenen o poden contenir:

- Margarines.

- Productes làctics.

- Verdures fermentades.

- Sucs de fruita, vi.

- Dolços i rebosteria.

•Àcid benzoic i benzoats (E-210 a E-213)Presents de forma natural en alguns aliments com mirtils, prunes, canyella, clau, etc, i en menor proporció, en grans de cafè, té i vi negre. L’àcid benzoic i els benzoats són utilitzats com conservants en els productes àcids.

Els individus al.lèrgics a l’aspirina i/o tartracina poden presentar sensibilitat per la seva similitud estructural.

Alguns dels aliments que els contenen o poden contenir:- Iogurt de fruites.- Embotits crus curats: fuet, salxitxó, etc.- Gambes cuites, peix en semiconserva.- Vegetals en conserva.- Fruites confitades.- Maionesa.- Refrescs, salses.- Pastisseria, xuxeries.

•Parabens. Esters de l’àcid p-hidroxibenzoic (E-214 a E-219)Normalment s’utilitzen en productes càrnics cuits.

•Diòxid de sofre i sulfits (E-220 a E-228)Són additius alimentaris utilitzats per les seves propietats antioxidants, antisèptiques i per la seva capacitat de modificar la textura i blanquejar els aliments.

Són afegits a molts productes farmacèutics: en càpsules, xarops, preparacions injectables (incloent l’adrenalina) i anestèsics locals. Alguns aliments que els contenen o poden contenir:- Salsitxes, fuet.- Crustacis.- Succedanis de peix.- Fruita dessecada, confitada.- Conserves vegetals.- Vi, cervesa, sucs de fruites.

- Melmelades de fruites, gelees.

- Patates processades.


•Nitrits I Nitrats ( E-249 a E-252)

Els nitrats es troben en aliments d’origen vegetal com l’enciam, l’api, espinacs, remolatxa, ràvens, col, col-i-flor, patates i pastanagues. Els nitrats en sí són poc tòxics. La toxicitat dels nitrats és per la conversió a nitrits per processos d’un enzim, degut a l’acció de microorganismes.

Els nitrits i els nitrats s’afegeixen com agents conservadors i fixadors del color en alguns aliments elaborats, especialment els derivats càrnics: embotits crus curats (ex. Fuet) i embotits tractats per la calor ( ex. Pernil dolç).

Els nitrits s’afegeixen sobre els aliments a fi d’estabilitzar el color, potenciar les aromes i per la seva acció antimicrobiana. Són uns potents inhibidors del creixement de la bactèria Clostridium butilium, que produeix la toxina botulínica, agent productor del botulisme i que és extremadament tòxica. El botulisme es pot donar per consum de productes càrnics, peix salat o conserves casolanes mal esterilitzades.

Les concentracions de nitrits autoritzades en embotits a Espanya està controlada, estant prohibida com additiu en aliments per nens menors de 3 mesos. Aquestes precaucions obeeixen a què aquests additius poden provocar importants efectes adversos:

- Toxicitat aguda. El nitrit s’uneix a la hemoglobina (proteïna de la sang que transporta oxigen) i es formarà metahemoglobina, un compost que no és capaç de transportar l’oxigen. Els lactants són més sensibles a aquesta intoxicació.

- Formació de nitrosamines. Són substàncies amb alt poder cancerigen. Es poden formar per cocció de certs aliments (ex. Beicon cuit a altes temperatures) o que els aliments siguin rics en amines nitrosolubles com el peix i productes fermentats.

Per tal de reduir el risc de formació de nitrosamines per addició de nitrats i nitrits s’han de seguir unes senzilles recomanacions:

- Evitar el consum de productes d’origen vegetal malmesos, emmagatzemats durant temps perllongat o de forma incorrecta.

- Moderar el consum d’aliments elaborats amb elevat contingut de nitrits i amines nitrosolubles.

- Recordar que l’exposició humana a les nitrosamines mitjançant el medi ambient i, sobretot, el tabac és superior a la ingesta.

- No administrar brou de verdures a nens menors de 4 mesos.

- Seguir una dieta mediterrània, ja que és una dieta protectora, perquè inclou fruites i verdures riques en vitamina C (àcid ascòrbic) que actuen com un potent inhibidor de la formació de nitrosamines.

AntioxidantsEls antioxidants són substàncies que perllonguen la vida útil de l’aliment protegint-lo enfront el deteriorament causat per l’oxidació, com l’enranciament de greixos i canvis de color. La seva funció, per tant, és a la vegada pràctica i cosmètica. Entre ells destaquen el Butilhidroxianisol, BHA ( E-320) i el Butilhidroxitoluè, BHT (E-321)Alguns aliments que els contenen o poden contenir són els següents:- Rebosteria.- Galetes.- Sopes deshidratades, etc.

Potenciadors del saborEls potenciadors del sabor, com el seu nom indica, són substàncies que potencien el sabor o aroma que té un aliment, també influeixen en la sensació de “cos” en el paladar i en la viscositat augmentat ambdues. La seva funció és aconseguir captivar el consumidor a través de la vista, l’olfacte i el gust. En aquesta societat acostumada a menjar seguint l’imperatiu del plaer i no de la gana, els potenciadors juguen un paper molt important a l’hora de fer-se un lloc al mercat.

El més polèmic, és provablement, el Glutamat monosòdic, GMS (E-621), substància composta de sodi i àcid glutàmic.

Aquest últim, és un aminoàcid que es troba en forma natural en aliments rics en proteïnes com la carn i els productes làctics (ex. Formatge Cammembert).

Entre els efectes adversos que produeix, es troba l’anomenat Síndrome del restaurant xinès. Que es manifesta amb formigueig, somnolència, sensació de calor, opressió en cara i coll i també mal de cap, nàusees, taquicàrdia, etc. Els símptomes solen començar als 10-20 minuts i duren unes 2-3 hores. Un estudi recent mostra que aquest símptoma sol afectar 1-2% d’adults i que moltes de les persones que deien ser sensibles al glutamat no ho eren en realitat, ja que no presentaven aquests símptomes en proves fetes a cec.

Bibliografia

Cubero N, Montferrer A, Vilalta J. Aditivos alimentarios. Madrid: Mundi-prensa; 2002.

Salas-Salvadó J et al. Nutrición y dietética clínica. Barcelona: Doyma; 2000.

Montse Garcia

Infermera a l’Hospital Clínic de Barcelona


Bizkaia “Verde en la cabeza, fuego en el corazón”¹.

Cada vez son más los catalanes que se deciden por

Euskadi a la hora de planear sus vacaciones y entre sus

destinos preferidos está Bilbao. Su símbolo el famoso

Museo Guggenheim recibe en un año más de un millón

un visitantes de todo el estado, el 31% de ellos llegan

desde Madrid y Cataluña.

Sus atractivos son diversos, desde los culturales a

los naturales con sus hermosos paisajes verdes, sus

montañas, su peculiar costa y su afamada gastronomía,

que aunque sea una irreverencia, aquí no vamos a

considerar.

Por si el alojarse fuera de casa supone un inconveniente

cuenta además con una estupenda red de casas en que

practicar el agroturismo; la página web en que podéis

localizar la que más se ajuste a vuestras necesidades

tiene además acceso en català (www.nekatu.net)

Ya lo veis, no quedan excusas....

Bilbao se ubica en una hondonada rodeada de montes, por eso se la conoce como El Bocho.

El Guggenheim evoca la silueta de un barco en recuerdo al pasado de la villa. En primer plano puede verse la araña Gigante “Mama” de Louise Bourgeois

¹“... buruan orlegi, bihotzean sua...», fragmento de la canción Bizkaia maite del cantautor Benito Lertxundi

Turisme


BILBAO: VITAL Y CULTA

Su capital ofrece al visitante el atractivo de una ciudad antigua y de una emocionante proyección hacia el futuro. Para apreciarlos os proponemos dos rutas:

CASCO VIEJO: centro histórico

Bilbao es una ciudad de más de 700 años que vive en la calle y tiene su centro emocional en el Casco Viejo, su núcleo primigenio que sigue siendo el lugar favorito para compras, celebraciones y encuentros festivos.

Es el Bilbao medieval de calles empedradas, cantones estrechas, plazas y rincones con encanto, testigos de la intensa actividad mercantil y portuaria que hizo crecer a la Villa. Sus murallas, la Catedral gótica de Santiago (con su portada del Ángel, uno de los mejores ejemplos del gótico vizcaíno), la Plaza Nueva ( 64 arcos porticados, bares con animadas terrazas y un mercadillo los domingos), la emblemática iglesia de San Antón que aparece en el escudo de

HISTORIA

Poblada desde la prehistoria, Bizkaia sólo fue romanizada muy parcialmente. La primera vez que su nombre aparece escrito es en un documento del siglo IX, cuando era una entidad constituida por varias merindades, que oscilaba entre los reinos de Asturias y Navarra. Pronto se convertiría en un señorío con el conde de Bizkaia a la cabeza. La vinculación a Castilla se realizó manteniendo su propio sistema jurídico, recogido en los fueros y regulado por las Juntas Generales. Los reyes castellanos, que tenían el título de señores de Bizkaia, hubieron de jurar durante siglos respeto al Fuero Viejo, mediante un ritual estrechamente fijado que establecía actos ceremoniales en cinco puntos distintos.

Geográficamente se caracteriza por una accidentada orografía en la que las montañas llegan hasta el mar, formando una costa escarpada sólo suavizada por algunas playas y las desembocaduras de unos ríos cortos pero caudalosos. Tiene un clima continental, húmedo y templado que favorece un paisaje profusamente arbolado, con una importante presencia de especies forestales autóctonas, como el roble o el haya.

Es también el territorio más densamente poblado de la Comunidad Autónoma Vasca. Sin embargo, la aglomeración demográfica se sitúa en el Gran Bilbao, mientras que en el resto del territorio se pueden encontrar tanto zonas bastante urbanizadas como otras que han mantenido el sabor rural.

El Casco viejo, conocido como las Siete Calles por las primeras, dedicadas a diferentes oficios, que formaron la villa.

Plaza Nueva. Plaza neoclásica que acoge un mercado de pequeñas mascotas e intercambio y venta de objetos ( cromos, sellos, etc)


la villa y las antiquísimas ruinas sobre las que se asienta, o el bullicioso Mercado de la Ribera acogen más de 500 años de su historia y una vitalidad urbana.

Allí encontramos el Museo Vasco, único en su clase, cuyas colecciones recogen la Prehistoria y Arqueología de Bizkaia y la Etnografía e Historia del País Vasco, entendido éste en una concepción cultural que traspasa los límites de la Comunidad Autónoma actual.

Es su patio nos recibe el Mikeldi, ídolo pagano cuyo origen exacto se desconoce.

Cruzando el puente del Arenal entramos en La Gran Vía Don Diego López De Haro (fundador de la villa de Bilbao, en 1300). gran arteria comercial y financiera de la capital que nos conduce hasta el Parque de Doña Casilda, donde se ubica el Museo de Bellas Artes. Éste reúne en la actualidad más de 6.000 obras, con una cronología que se expande desde el siglo XII hasta nuestros días con representación de autores como El Greco, Zurbarán, Murillo, Ribera, Goya, Van Dyck, Gauguin, Bacon, Oteiza, Chillida, Tàpies, Barceló, Regoyos, Zuloaga, etc.

Mikeldi Su origen parece estar en la II Edad de Hierro. Representa un verraco que sujeta un disco

solar entre sus patas.

Portal de Zamudio Mantiene el nombre de la puerta de la muralla que cerraba la calle Ronda, derruida en 1573

El Museo de Bellas Artes de Bilbao es uno de los más importantes del Estado Español en su género.


de viviendas y oficinas como las torres de Arata Isozaki o la Cesar Pelli, y otros obra de Javier López Chollet, Robert Stern o Luis Peña Ganchegui.

La Ribera de Deusto, desde el museo Guggenheim hasta el puente de Euskalduna, nos ofrece además el Paseo de la Memoria itinerario de esculturas al aire libre, adecuado para el paseo familiar con zonas recreativas para los niños y niñas.

Pero sin duda, el núcleo de todo esta fastuoso museo de arte al aire libre es el Museo Guggenheim de Gerhy, que marcó un hito en la arquitectura del siglo XX tanto por su concepción como por el material empleado. Su estructura, realizada en titanio, imita la silueta de un barco y se acomoda al paisaje de la ciudad como si hubiera surgido espontáneamente de ella. Su colección permanente se integra por los fondos pertenecientes al R. Guggenheim Museum, a la Peggy Guggenheim Collection y al Museo Guggenheim Bilbao. Gracias a ellos y a sus magníficas exposiciones temporales ofrece una visión completa de las artes plásticas del pasado siglo. Su entorno se enriquece además con esculturas de Chillida, Louise Bourgeois y con Puppy, de Jeff Koons, un enorme perro cubierto de plantas vivas que ha pasado a ser la mascota de Bilbao. Es una obra única en una ciudad única...

Arpil Zorrozua

ABANDOIBARRA: el futuro en construcción

La zona de Abandoibarra, de 348.500 m2 es el centro de la villa moderna. Su desarrollo desde el siglo XIX hasta nuestros días es muestra de la visión de futuro que siempre la ha caracterizado.

Su evolución puede verse en los puentes que mantienen unidas las dos orillas de la villa, construidos en diferentes épocas, algunos estaban pensados para el paso de mercadería en los siglos XV y XVI, otros, construidos con el famoso acero vizcaíno, se elevan para permitir el paso de las naves cuando el Nervión aún era navegable. Hoy en día, se construyen para comunicar las diferentes zonas en las que se expande la ciudad y tienen artífices del prestigio de Calatrava (Zubí-Zuri), José Antonio Fernández Ordóñez (Puente Pedro Arrupe construida en acero y madera) o Javier Manterola (Puente Euskalduna).

En esta zona de Abandoibarra se agrupan edificios de los mejores arquitectos del momento, constituyendo la apuesta por el turismo “arquitectónico” que se puede disfrutar desde la llegada a su aeropuerto con La Paloma de Calatrava, los hoteles que acogen al turista (como el Dómine diseñado por Mariscal o el Sheraton obra del afamado arquitecto mejicano Ricardo Legorreta), los edificios

Más información en:Pais Vascowww.destinospaisvasco.comwww.turismopaisvasco.comBilbao [email protected]/bilbaoturismoImágenes de Bilbao:www.ikusibilbao.comTurismo ruralMontaña:www.mendikat.netMuseos: Museo de Bellas Artes de Bilbao www.museobilbao.comMuseo Vasco www.euskal-museoa.org Museo Guggenheim www.guggenheim-bilbao.es

Al fondo el Puente de la Salve, llamado así porque desde ese lugar los marineros rezaban una Salve a la Virgen. Fue construido en los años 70.En primer término, la Pasarela de Pedro Arrupe construida en 2003. Símbolo de evolución, las orillas de la ría se han convertido en lugar de esparcimiento.

“Bizkaia maite atzo goizean ikusi zindudan

soineko xuriz jantzia buruan orlegi, bihotzean sua

nere gogoaren ertzatik pasatzen.Zure usain gozoa, lana,

amodioa, itsasoa, nere baitan sartzen.“

“Amada Bizkaia,ayer por la mañana te vi

vestida de blancoverde en la cabeza, fuego en el corazón

esbelta, maciza, hermosacuando pasabas junto al lado de mi deseo,

y tu dulce olortrabajo, amor, marse adueñaba de mí.”

fragmento de la canción “Bizkaia maite” del cantautor Benito Lertxundi


Internet: Fòrums, xats, websEn els últims anys és molt habitual escoltar als qui arriben a l’Associació per primer cop que s’han llançat a buscar informació sobre al·lèrgies a Internet quan els han donat el diagnòstic.

És l’actitud més comuna quan els professionals no satisfan la nostra curiositat (o no calmen la nostra angoixa). El difícil és destriar la qualitat i rellevància de la informació que es troba. Serveixi com exemple que quan cerquem “al·lèrgia aliments” al Google

surten 913.000 entrades només en castellà, com saber quines són fiables i quines poden confondre’ns?.

En principi, sempre hem de buscar pàgines de referència; associacions de pacients, associacions mèdiques i revistes mèdiques, són les més recomanables. Hem de, és clar, sospitar de totes aquelles que entrin en contradicció amb el que ens han dit els metges.

Quant a les publicades per col·lectius mèdics és recomanable triar les més

assequibles, intentant no voler assimilar conceptes científics fora del nostre abast i que podem malinterpretar.

Les pàgines d’associacions de pacients, també ens oferiran informació però sobretot suport emocional i pràctic molt recomanable que s’instrumenta a través dels fòrums i del xat.

Als fòrums participen persones de molt diferent formació i convicció: partidaris de medicines alternatives, els que toleren traces, els que segueixen una dieta d’eliminació estricta, els que conten

Un dels reptes als quals ens enfrontem és el de posar les noves tecnologies al nostre servei sense que elles ens dominin a nosaltres. En aquest context se situen els debats oberts sobre els límits que hem de posar a l’ús que d’Internet fan els nostres fills i filles o la dependència que manifesten molts d’ells als jocs electrònics,... I també ens afecta als adults que utilitzem Internet a la recerca d’informació i com eina de treball: si bé són tasques simplificades i afavorides per les noves tecnologies, tenen alhora el risc del mal ús que fem d’elles.

LES NOVES TECNOLOGIES I LES SEVES APLICACIONS

A més de la informació sobre productes podem anotar en ell la informació sobre els llocs que podem adquirir cada producte, i fins i tot comparar els preus. I el que és més important, podem actualitzar tota aquesta informació a mesura que es produeixin canvis.

També, en un excés de prudència, podem anotar els telèfons que les diferents marques ens ofereixen per a consultes dels consumidors. En qualsevol situació podrem preguntar al fabricant sobre un producte encara que aquest manqui d’envàs

No hi ha dubte que tots aquests avantatges multipliquen la seva utilitat quan parlem d’un multial·lèrgic o d’un nen o nena amb problemes d’al·lèrgia i celiaquía.

PDAEl PDA (Personal Digital Assistant, Ajudant personal digital) és un ordinador de mà originalment dissenyat com agenda electrònica (calendari, llista de contactes, bloc de notes,...) amb un sistema de reconeixement d’escriptura. Avui en dia es pot utilitzar com una computadora domèstica (veure pel·lícules, crear documents, jocs, correu electrònic, navegar per Internet, etc.) i aplicar aquestes utilitats en qualsevol lloc al que ens desplacem per la seva manejabilitat.

En el nostre cas, una PDA resulta tremendament útil per a descarregar en ell el nostre Dossier d’Aliments, de manera que sigui senzill consultar-lo quan anem de compres.

5 consells i més...


amb informació fiable i els que només parlen de la seva experiència personal, en cap cas aplicable a altres afectats o afectades. Com guiar-se llavors a través d’aquest laberint d’informacions de vegades contradictòries i confuses?

El nostre consell és que els interessats participin només als fòrums moderats per persones amb criteri de les quals confiem (nosaltres, és clar, proposem els nostres) i que s’encarregaran de mantenir el seu rumb i no confiar en les dades que ens proporcionen qui no coneixem, encara que sigui amb la millor voluntat.

Altre avantatge del fòrum és que ens permet mantenir-nos en contacte amb altres pares i mares en la nostra mateixa circumstància; atès que tots tenim poc temps, de vegades, ens resulta difícil deixar als nostres fills i filles en bones mans, aquest mitjà presenta per a nosaltres avantatges addicionals.

Telèfons mòbils pels nens L’ús de telèfons mòbils pels nens i nenes sempre genera dubtes. És difícil determinar quin és el moment adequat i hem de tenir en compte l’opinió d’experts com la de les organitzacions de consumidors que adverteixen que el llançament de mòbils per a nens cada vegada més petits és una maniobra per a ampliar quota de mercat, amb els inconvenients afegits que pot generar addicció, i problemes de concentració en els nens i nenes.

Altres factors negatius són les possibilitats que els converteixi en víctimes del consumisme i que, alguns estudis assenyalen que el seu ús no és recomanable fins als 16 anys per a evitar els possibles efectes negatius de la seva radiació com assenyalava l’Informi Steward (2000) elaborat sota la direcció del catedràtic de biologia Sir William Steward, pel grup d’Experts Independents en Telèfons Mòbils .

Finalment, els fòrums, formalitzats com grups de treball, ens permeten treballar des de qualsevol lloc amb persones molt llunyanes, sense que ens exigeixi emprar temps en desplaçaments, etc. (és exemplar el grup de treball per a la nostra revista).

El xat, altra de les aportacions de la tecnologia, és per a mi la més gratificant,. Aquesta conversa via Internet genera fort sentiment de col·lectiu, ja que permet establir xerrades més profundes i amb la periodicitat que estableixin els seus participants. És un instrument perfecte per a descarregar tensions entre persones que al llarg del període intermedi han hagut de plantar cara a nombroses circumstàncies adverses a causa de l’afecció al·lèrgica ( en l’escola, en la seva casa, en família...). En el nostre, vam optar per la risoterapia, per posar humor a les circumstàncies adverses i descarregar així l’angoixa i l’estrès.

Cada família establirà el seu criteri valorant aquestes qüestions i les seves pròpies circumstàncies com els horaris laborals que de vegades obliguen a donar molta autonomia als fills, la importància que es concedeixi a la despesa que comporta, la línia

educativa adoptada pels pares, i la resistència al sempre present “tots els meus amics ho tenen”.

Els pares i mares d’afectats per al·lèrgia uneixen a aquestes una raó més: la necessitat que els nens i nenes tinguin un canal de comunicació ràpid amb nosaltres per si succeeix alguna cosa, sobretot en aquests períodes inicials que comencen a sortir sols, sense vigilància d’adults.

Segons a quina edat vulguem proporcionar aquesta eina hi ha en el mercat diferents telèfons mòbils. Els més grans poden utilitzar un de convencional determinant prèviament la forma de pagament i qui serà el responsable de fer-lo, si ell mateix amb la seva assignació o els pares.

Per als joves, però ja curosos de la seva imatge i que volen allunyar-se de l’infantil, existeixen en algunes empreses de telefonia mòbil, aparells que incorporen la possibilitat de restringir els nombres als quals es truca, controlar la despesa i fins i tot un localitzador.

Per als més petits, indicat segons els seus creadors per a nens entre 6 i 13 anys, hi ha un model que ven Imaginarium Mo1, que reuneix les característiques similars amb un disseny més infantil.

En resum, valorant beneficis i desavantatges, són els progenitors qui tenen l’última paraula per valorar quina és l’edat a la qual hem de comprar-lo o no.

Per a consultar:Mobile Phones and Health, Report of the Independent Expert Group on Mobile Phones (The Stewart Report)www.iegmp.org.uk

Arpil Zorrozua


Vam saber que el meu fill patia d’al·lèrgia a les proteïnes làctiques arran d’un xoc anafilàctic, quan tenia uns 3 mesos d’edat. Va ser un diagnòstic ràpid i precís, donada la gravetat de la reacció.

Després d’una situació extrema com la que vam viure, fins i tot a hores d’ara, quan el nen ja té 6 anys, em costa d’entendre com és possible que sigui tan costós (no parlo a nivell econòmic, que també…) poder dur a terme les activitats quotidianes d’una forma “normal” amb seguretat i confiança.

D’entrada es tractava d’eliminar les proteïnes làctiques de la dieta. La veritat és que ignorava que hi hagués llet com a ingredient en tants productes del meu voltant, fins i tot en sabons, cosmètics, etc. Amb el nen petit, només calia vigilar amb la higiene, amb la llet que prenia (de venda només a farmàcies), i que familiars, amics, o altres nens, no el toquessin, o l’embrutessin amb productes làctics, i evidentment, donat l’ensurt, estar sempre alerta a qualsevol símptoma.

Quan va arribar el moment, em van dir que podia començar a donar-li ou. No ho vaig fer, i sort n’hi va haver, perquè en el següent control va resultar que també era al·lèrgic a l’ou. Es multiplicaven les dificultats per trobar aliments segurs.

Perquè com que ja era més gran ja no n’hi havia prou amb el biberó! De cop i volta, els anuncis dels aliments enriquits amb llet, “que alimenten més i són els més bons” et semblen una broma de mal gust.

Comencen les llargues estones de lectura d’etiquetes en els supermercats, i trucades als serveis d’atenció al consumidor d’algunes marques, que et diuen que encara que a l’etiqueta no hi figurin hi poden haver traces. (¿!) Sembla ser que

actualment això ja no pot passar, però ara figuren traces per tot arreu .Finalment s’acaben trobant alguns productes que a partir d’aquell moment es qualifiquen com “aliments segurs” i que formen part de l’entorn segur que hem anat construint a casa, molts dels quals en botigues de dietètica on el preu també és més elevat.

Però el veritable problema sorgeix quan cal sortir d’aquest entorn. Una simple sortida a un parc pot ser molt angoixant, no es pot perdre de vista ni un moment al nen, per a què no tasti cap aliment de cap altre nen. Ingressos hospitalaris (ho dic per pròpia experiència, tot i que amb aquests 6 anys també he de dir que s’ha millorat) i sobretot , l’escolarització.

En primer lloc, cal informar el centre de la situació. És complicat intentar treure ferro, i alhora lliurar una xeringa d’adrenalina per si de cas... Sobretot tenint en compte que a les activitats que es fan a la classe, especialment a parvulari, hi ha una gran intervenció de productes “prohibits”: gairebé totes les tradicions tenen una correspondència gastronòmica: panellets, torrons, dijous llarder, mona, coca de Sant Joan... sense oblidar les celebracions d’aniversaris, o festes de l’escola. I els esmorzars de cada dia... El nen, a mesura que creix va sent més responsable, però no oblidem que continua sent un nen, i envoltat de substàncies perilloses!!!! Penso que hi ha una gran mancança en aquest aspecte, només alleugerida per l’actitud personal d’algun/a mestre/a una mica més comprensiu i sensible. Però en general, es genera una gran sensació d’inseguretat, a més a més de guanyar-nos l’etiqueta de pares sobreprotectors i angoixats, TENIM LES NOSTRES RAONS.

No ajuda gens que la informació es perdi d’un curs a l’altre, o que no tot el personal conegui la situació, o que

l’escola no faci cap esforç per tal de substituir una activitat per una altra similar però exempta de risc...

Quant al menjador escolar, em vaig veure obligada a reorganitzar el meu horari per que no se m’oferien unes garanties de seguretat acceptables. 4 cursos després, i veient l’actitud del centre en general, em ratifico en la meva decisió.

Podem evitar els esdeveniments socials (festes, xocolatades, tallers de cuina, menjars col·lectius...) però els nostres fills han d’anar a l’escola!

Resumint, ens ajudaria molt que es tingués en compte la nostra situació, i que des de l’administració s’establissin uns protocols a seguir i es dotés als centres d’una informació acurada, a banda de la que els pares estem disposats a donar les vegades que calgui (perquè cal empaitar el mestre el primer dia de curs i posar-lo al corrent al pati en 5 minuts?). Que en cas d’hospitalitzacions la dieta sigui supervisada i el personal mèdic i especialment d’infermeria estiguin al cas, o que a l’escola algú pugui vetllar per la seguretat dels nostres fills, i en el millor dels casos no els haguem de deixar a casa segons quins dies, que tothom sàpiga que les al·lèrgies poden tenir símptomes greus com l’anafilaxi (i no només una rinitis o una urticària lleu), encara que això no és gaire freqüent, i que és tan senzill d’evitar – o tan difícil, sembla ser- com dur a terme una bona PREVENCIÓ.

Segurament em deixo moltes coses, però he de dir que per mi va ser un alleujament compartir amb els socis d’ Immunitas Vera les mateixes situacions d’incomprensió, els mateixos temors i els mateixos dubtes. Voldria agraïr-los el seu suport,a banda de tota la tasca exhaustiva de documentació i de donar a conèixer la nostra problemàtica.

Imma Llobet. Santpedor.Barcelona

El nostre espai


La Mona de PasquaLa tradició de la Mona és típica de Catalunya i València, consisteix en un pastís de farina, sucre, ous i mantega que el padrí regala al seu fillol o fillola el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera (Pasqua Florida).

És un costum molt antic, documentat al segle XV. En principi, la Mona era una coca de pa lògicament circular, que també podia tenir diferents formes i en cap d’elles faltaven els ous.

La irrupció de la xocolata a les mones és força recent i sembla que s’originà a Barcelona al segle XVI amb l’arribada del cacau d’Amèrica. L’èxit de la substitució dels ous durs pels de xocolata feu que aquest costum s’estengués ràpidament.

La mona s’ha anat convertint, amb el temps, en un gran pastís o tortada de pa de pessic, mantega i xocolata, adornat amb plomalls, fruita confitada, ous i figures de xocolata que es compra a les pastisseries i fleques.

Al Catalunya i València la mona també ha estat lligada a un costum social: anar en família o amb els amics a menjar plegats.

Segons alguns estudiosos “mona” -pastís de Pasqua-, igual que el portuguès “monda”, ve del llatí munda, és a dir, “vianda, neta, bonica” i de mundum, “panera adornada i plena d’objectes”. D’altres, atribueixen l’origen del mot associant-lo a la paraula àrab munna que vol dir “provisions de boca” o “regal.

El cas es que nosaltres hem d’inventar mones “sense” pels nostres nens i nenes, aquí en teniu una mostra

Ous de PasquaMenjar ous per Pasqua és una pràctica molt estesa a molts pobles d’Europa, on a més a més hi ha el costum de buidar, pintar i decorar-los amb formes i colors diferents. L’ou és el símbol còsmic de la fecundació i la creació en quasi totes les cultures, l’engendrador de la vida. Les ofrenes i àpats amb ous formen part dels ritus primaverals que celebren la renovació de la natura.

Montse Garrigó de Terrassa ens escriu:

“Des de fa molt de temps, a l’escola de la Queralt i el Roc els nens d’infantil comencen les vacances de Setmana Santa anat a cercar ous de Pasqua al parc del costat de l’escola. Durant la setmana anterior a les vacances, els nens preparen els ous que després el divendres, alguna mà misteriosa amaga entremig de les plantes del parc. El divendres tots junts van a l’emocionant cerca de l’ou. Cadascú troba el que troba, no necessàriament el que ha fet cadascú. El primer any, el de P3 de la Queralt, ja no hi varem ser a temps, els van fer com sempre amb ous durs pintats. Al rebre el paper a casa on se’ns indicava que els nens havien de portar un ou dur ja no ho vam poder aturar. L’any de P4, després d’una conversa amb les mestres d’infantil, no hi va haver cap problema, varem aconseguir que substituïssin l’ou per fang. Des de llavors, cada nen fa el seu ou de fang, el pinta, l’embolica amb paper de cel·lofana i el divendres apareixen tots amagats al parc. Amb el canvi tots hi varen sortir guanyant, encara ara us podem mostrar els ous de Pasqua fets fa 7 anys.Una de les nostres primeres batalles guanyades!!!”

Les mones, els bunyols, els ous ...Cuina i tradició

Queralt i RocOu de fang amagat al jardí


Mona de Pasqua (recepta tradicional adaptada, sense llet, sense ou, sense fruits secs)

Ingredients

Escumejat Massa

30 grams de llevat fresc 1 cullerada de sucre 2 cullerades de farina 1/2 tassa de beguda de soja tèbia

400 grams de farina 1 cullereta de sal 1/4 tassa de sucre 60 grams de margarina la ratlladura d’una llimona. 1/4 tassa de beguda de soja matafaluga

Farciment :Podem utilitzar Cabell d’Àngel, confitura que trobareu llesta per utilitzar, però es convenient refer-la: ficar la confitura a una cassola amb la pell d’una taronja i una branca de canyella, dos cullerades de sucre i una mica d’aigua. Remoure bé i coure durant 10 minuts fins aconseguir barrejar tots els sabors.També podem optar per la xocolata de cobertura o postres de vainilla; o fer nosaltres mateixos les natilles de vainilla (Pequeño Recetario Doméstico, pàg.34)

Per a decorar:Cireres verdes i vermelles, 1/2 tassa de sucre glas i suc d’una llimona.

Elaboració:

Escumejat. Posar el llevat en un recipient petit juntament amb el sucre i la farina. Afegir la beguda escollida i batre fins tenir barrejats tots els ingredients. Deixar tapat en un lloc temperat fins que escumegi, uns deu minuts.

Massa. Fer bullir 10 minuts la beguda escollida amb la matafaluga. Colar, dissoldre el sucre i reservar. Quan la infusió de matafaluga estigui tèbia afegir la margarina (també pot ser oli d’oliva) i batre molt bé (que ens surti escuma al bol), després afegir la ratlladura de llimona. Incorporar el llevat escumejat i barrejar bé. Afegir la farina tamisada amb la sal i barrejar.Bolcar la preparació sobre el marbre enfarinat i començar a treballar la massa. Pastar fins a assolir una textura tova i elàstica que no s’enganxi a les mans. Posar-la en un recipient ampli i lleugerament enfarinat. Cobrir-la amb un drap i deixar-la en un lloc càlid fins que dupliqui el seu volum.Després estirar la massa en forma de rectangle damunt del marbre enfarinat fins que ens quedi d’un gruix mitjà. Amb aquesta massa surten dues mones, per tant, ens cal dividir la massa en dos rectangles iguals i untar-la amb una mica d’oli.

Farciment. Espargir el farciment escollit al llarg de cada rectangle. Embolicar els rectangles fent un roll. Si volem fer una mona tradicional, unir els extrems formant un òval. Si volem fer una trena, unir els dos rolls per un dels extrems i anar entrecreuant ambdues parts fins acabar.Cobrir una font de forn amb paper vegetal i posar-hi la mona.

Decoració. Posar en una tassa el sucre glas amb unes gotes de suc de llimona i una mica d’aigua. Regirar fins a formar una crema espessa però que es pugui espargir sobre la mona. Amb un pinzell pintar la mona. Acabar de decorar amb cireres vermelles i verdes. Deixar-la reposar, tapada amb un drap fí, mentres el forn s’escalfa.

Coure durant 15 minuts aproximament a 180ª fins que acabi de daurar-se bé. Mona de Pasqua sense ou,

sense fruits secs i sense llegums (soja)

Mones de Pasqua Tradicionals sense ou, sense llet i sense fruits secs

Mona de Pascua sense ou, sense llet, sense fruits secs i sense soja

Montse Ariño

Montse Garcia

Montse Garrigó


Bunyols de l’Empordàsense llet, sense ou, sense fruits secs

Ingredients:

- 500 g de farina- 275 ml de llet de soja o arròs- 100 g de sucre- 42 g de llevat fresc - 20 g de matafaluga (es pot substituir

per vainilla) - 1 cullerada de margarina vegetal- 1 sobre de llevat químic- 1 pessic de sal

Elaboració:

1-S’escalfa una mica de beguda vegetal (soja o arròs) per dissoldre-hi el llevat fresc, afegir-hi la matafaluga, la margarina i el pessic de sal. Quan estigui ben barrejat afegir-hi el sucre, la resta de beguda vegetal i poc a poc la farina amb el llevat químic. Formar una massa.2-Col·locar-la sobre un drap de fil, prèviament enfarinat, posar-la en un bol, tapar-la amb film transparent i deixar-la reposar fins que creixi. 3-En el cas de tenir panificadora, ens saltaríem els passos 1 i 2 . Posaríem tots els ingredients dins la panificadora en el mateix ordre de sempre (primer el líquid i al final el llevat químic) i escolliríem un programa d’amassar (uns 45 minuts).4-Amb les mans enfarinades, estirar una mica la massa i tallar tires llargues, i posteriorment quadrats. 5-Escalfarem oli per fregir-los i els anirem fent un forat al mig a mesura que els anem posant a fregir. 6-Finalment els hi posarem sucre llustre.

Consells:Perquè la massa creixi bé, és convenient que estigui en un lloc calent.Per saber si la massa està al punt, s’ha d’enfonsar amb un dit i, si després enfonsar-se es recupera, està a punt !!

RecomanacionsSi volem fer la una mona amb la típica forma de pastís i la cobertura de xocolata podeu fer servir per la base la recepta de Bizcocho o Tarta de chocolate y madalenas que teniu al Pequeño recetario doméstico, pàg. 39 i 40 respectivament.

És molt pràctic utilitzar motlles de silicona per a pastissos, magdalenes, galetes.. etc.Són resistents, flexibles i totalment antiadherents, per a cuinar al forn o en microones, estan fabricants 100% de silicona. www.lekue.es

Per a fer la decoració de les mones, podeu utilitzar, motlles de silicona o de plàstic amb forma d’animalons, ous, gallines, etc. són fàcils de trobar. Per si no en trobeu us deixem l’adreça d’una botiga virtual especialitzada en productes per cuina i taula: www.clubcocina.net

Pot ser molt útil per a fer cobertures, bombons, cremes o fondues la Xocolatera elèctrica. La xocolatera de la imatge té molts accessoris i un petit llibret amb

receptes.

Quines marques podem utilitzar per fer les receptes?Beguda de soja de Vivesoy,

Calcimel, Alpro, Monsoy.

Beguda d’arròs Rice & Rice de ProBios (dietétiques).

Beguda d’avena Oatly (dietétiques).

Farina Nomen o Gallo.

Llevat fresc de

l’Hirondelle (Mercadona).

Llevat químic: Mandarin (Capravo).

Margarina Vegetal: Granovita o

LandKrone (dietétiques).

Xocolata Ardulchin.(Carrefour,

Hipercor, Corte Inglés)

Xocolata Plamil (El Petit Rebost)

Cireres verdes i vermelles marca Helios

Montse Ariño

Voleu col·laborar en aquesta secció?Envieu-nos les vostres receptes , amb fotos o sense, trucs, recomanacions, lli-bres de cuina, novetats... el que vulgueu! Ho publicarem a Al·lergia .info que és la vostra revista, ajudeu-nos a fer-la gran!


ANGELES DE MANZANABraulio Llamero.Editorial AlgarCol·lecció: CalcetínISBN: 978-84-95722-75-1

Poncho es cojo y sólo tiene una amiga, su gata Guadalupe. Un día los dos se pierden en la ciudad y acaban entrando en los Barrios Prohibidos, una zona que todo el mundo recomienda no visitar. Nada más entrar, un extraño señor convierte a la gata en niña y al niño en gato. Para recuperar su estado normal, tendrán que enfrentarse a los demonios de estos barrios.

MALETIN MALETA MAGICAEditorial AlgarCol·lecció: Maleta mágicaISBN 978-84-96514-00-3

La colección Maleta Mágica, editada conjuntamente por Algar, Bromera, Xerais y Erein, reúne la obra de 15 autores e ilustradores actuales de diferentes comunidades autónomas. Autores como Bernardo Atxaga, Josep Antoni Fruixá, Joles Senell o Fina Casalderrey e ilustradores como Mikel Valverde, Jokin Mitxelena o Marina Seoane, nos ofrecen las historias más variadas en torno a la relación familiar, al viaje fantástico, a la realidad cercana con títulos como La gente de mi pueblo, Un fantasma en apuros, Mi abuelo es una gato Un bote de caramelos… cada libro lleva un objeto escondido que el pequeño lector puede jugar a descubrir.

COL·LECCIÓ, ANTIBARBIS

Dels sis anys als deu Per a la franja de pre-adolescents, històries amb molta ironia, molt deseixides i amb voluntat de desfer els tòpics que encarnen les nines Barbie. www.clubantibarbis.

NO FOTIS, MARTA! Mercè Anguera Editorial La Galera.Col·lecció AntibarbisISBN: 8424623738

A les Antibarbis (la Marta, l’Eli i la Nao) se’ls planteja un problema: el pare de l’Eli vol tornar a casar-se, però resulta que la seva nòvia és una barbi! La Marta, en lloc de guardar-li el secret a la seva amiga, el comenta a l’assemblea de la classe. I, és clar, ara no entén per què l’Eli l’envia a pastar fang...

SUPERMEGAEXTRAESCOLARS Mercè Anguera Editorial La GaleraCol·lecció AntibarbisISBN: 8424624416

L’Eli s’avorreix a classe. És clar, sempre és la primera en tot i s’ho passa bé aprenent i estudiant... La directora li recomana que s’apunti a alguna activitat extraescolar, però també li encarrega un treball complicat: descobrir les coses positives de la Maria Montserrat, la barbi de la classe i la seva enemiga número u.

EL CAPITÀ CALÇOTETS I LA TERRIBLE TRAMA DEL PROFESSOR TIRAPETSDav PilkeyTraductor:Josep Sampere i MartíEdditorial CruïllaCol·lecció Baixel de Vapor (Blau)

ISBN: 8466110275

En Jordi i l’Oriol ajuden el Capità Calçotets a lluitar contra el professor Titus Tirapets Tovagrossa, que s’ha entestat a fer encongir l’escola amb tothom a dintre.

CONSERVAS. Un placer para todo el año.Birgit RademackerEditorial EverestCol·lecció: Cocina FácilISBN: 84-241-1770-0Aquest llibre ens ensenya lo fàcil que resulta preparar un mateix tot tipus de confitures a base de fruites i verdures.Presenta múltiples formes de elaboració i conservació utilitzant exquisites verdures així com diferents tipus de fruites. Descubreix com preparar confitura o ketchup de carbassa, confitura o gelea de poma..etc.,

COCINAR CON TOFUMargarita StevanonEditorial RBA INTEGRALCol·lecció: Alimentación SanaISBN: 8479018186

El tofu, consumit com alternativa a la carn.Receptes sabroses i nutritives per a tots els paladars

Lectura per a tots


Los cuentos son una manifestación de nuestros miedos, de nuestra forma de enfrentarnos a la realidad e incluso de transmitir la sabiduría tradicional de los pueblos. Su uso educativo es habitual, y abundan en nuestros días colecciones enteras dedicadas a formar a los niños y niñas en buenos hábitos de conducta, o a mostrarles cómo afrontar situaciones nuevas como la separación familiar o la muerte.

En este contexto nos hemos planteado que un cuento puede ser también un medio para comunicar los rudimentos básicos de la conducta que debe observarse con los afectados por alergia, un cuento dedicado tanto a padres y madres como a los niños que deben participar en su auto cuidado.

Teniendo en cuenta que uno de los problemas más serios para nosotros es la falta de información, hemos escogido un cuento tradicional, la bella durmiente, en el que es precisamente la ignorancia y la mala resolución del conflicto lo que provoca el drama.

Tiene final feliz porque la princesa era lista y sus padres aprendieron a serlo; ninguna vida está decidida por una circunstancia adversa.

La princesa y la alergia

Para Marina, la princesa-tigre

En un país lejano nació una princesa muy bella. Sus padres, los reyes, estaban tan felices con ella, que organizaron una fiesta maravillosa para celebrarlo: adornos, dulces, regalos...

Invitaron a todos los habitantes del reino, y entre ellos había tres ancianas sabias que tenían fama de curar el espíritu y el cuerpo de la gente. Estas mujeres quisieron regalar a la princesa su don más valioso: una opinión sobre su futuro basada en la observación de sus gestos y su piel.

La primera, viendo que la princesa aguantaba tranquila y sonriente las caricias y carantoñas de todos los súbditos, predijo que sería una mujer tolerante y feliz. Más tarde, la segunda colocó el chupete real sobre la mesa lejos de su alcance para ponerla a prueba. Tras pensarlo, la princesa tiró poco a poco del mantel hasta que consiguió recuperarlo.

-¡Bien, será capaz de afrontar todos los problemas que le presente la vida!

Racó del conte


La tercera sabia, sin embargo, parecía preocupada. La princesa no dejaba de rascarse y tenía algunas zonas de la piel bastante rojas. Se acercó al rey para preguntarle qué comía la niña. La respuesta era sencilla (seguro que todos la sabéis)... la princesa tomaba leche, como cualquier niño del pueblo.

La sabia, con gesto serio hizo venir a la reina y, cuando estaban todos juntos, les dijo:

- Sospecho que a su niña no le sienta bien la leche. Lo he visto en otros casos. Lo mejor será que deje de tomarla, mejorará su salud; más adelante ya veremos qué podemos hacer.

Los padres, que para algo eran los que mandaban en todo el país, se lo tomaron en serio: expulsaron del reino a todos los animales que daban leche (vacas, burras, ovejas, cabras...) y prohibieron la importación de productos lácteos. Todo el reino se quedó sin queso pero la princesa crecía tan bonita y dulce que no protestaba.

Cuando la princesa cumplió dos años, su madre, que había venido a este país desde uno mucho más lejano sólo para casarse, empezó a sentir una terrible nostalgia y a pasar horas mirando a lo lejos por la ventana. El rey, para animarla, envió a un mensajero para que le trajera los productos más sabrosos de su tierra; sabía que los olores y sabores de su tierra le devolverían la vitalidad.

Cuando llegó el cargamento de viandas, la reina bajó presurosa a la cocina (si, ella que no sabía ni donde estaba), cogió un cuchillo y un salchichón. Era digno de ver: ¡la reina con su traje de gala subiendo la escalera con un salchichón en una mano y un cuchillo en la otra mientras los criados corrían despavoridos en dirección contraria!

Sentada en su trono comenzó a partirlo y Bella (que así llamaban a la princesa) al verla comer con tal placer, le pidió un trozo. Tras comerlo, empezó a quejarse de picores en la boca y empezó a aparecerle alrededor una mancha roja con pequeños bultos blancos.

La reina conservó la sangre fría e hizo llamar a la sabia. Ésta la miró severamente y le preguntó

¿No os dije que no le dierais leche?

- No ha entrado leche en el reino. Solo comió este embutido, y es pura carne, lo hacen en mi país.

Pues, o tiene leche o alguien lo ha envenenado y dado que a usted no le ha hecho daño a pesar de que se ha comido casi toda la barra, me inclino por lo primero.

Llamaron al mensajero y le preguntaron:

- Mensajero ¿Qué le da a este producto su sabor característico?

- Es un secreto, majestad, pero os lo diré. Son unos polvos que el veterinario llama proteína de leche.

No puedo deciros las barbaridades que dijo la reina. Debieron oírse hasta en aquel lejano país de la reina.

- Pero cómo es posible que no lo ponga en ningún sitio... Esto no puede quedar así...

Y empezó a recorrer el castillo llamando a gritos a los ministros:

- Acudan rápido, tengo órdenes que darles... no se escondan,...

Y allí mismo dictó una ley por la que los alimentos debían llevar una etiqueta en que tuviera escrito todo lo que contenía. No estuvo contenta hasta que vio que su orden se cumplía y de vez en cuando se acercaba de incógnito al mercado para comprobar que todos los productos estaban perfectamente etiquetados.

Y así, poniendo leyes donde se veían problemas, Bella creció sin volver a sufrir una reacción alérgica.

Pero un día, tendría unos 14 años, discutió con su madre por el vestido que se pondría en un baile (ella quería la falda más corta y un poquito de tacón). Se enfadó de tal manera que se escapó de palacio. Cabalgó tanto que llegó hasta la frontera cuando ya era de noche. Busco refugio en una cabaña donde vivía una pobre mujer que, apiadada de la joven, le ofreció todo lo que tenía: leche de cabra y pan.

La princesa i l’al·lèrgia


Bella nunca había visto aquel brebaje blanco (os acordáis, ¿verdad?) y como no le pareció muy apetitoso, sólo tomó un sorbito por cortesía. Enseguida le picó la lengua, se llenó de manchas, lloraba y se asustó mucho. Sin descansar y olvidando su enfado volvió a palacio. Gracias a Dios, sus padres habían mandado caballeros a buscarla y cuando la encontraron la llevaron a su casa con rapidez.

Allí, la vieja sabia aplicó los remedios que conocía y se recuperó. Cuando despertó pidió ver a sus padres y con angustia en los ojos les preguntó:

- Por favor, ¿qué me pasa? Porque se transforma mi cuerpo y me duele... ¿Alguna bruja me ha echado un maleficio?

Los reyes se miraron a los ojos y descubrieron que habían cometido un error al ocultárselo y habían puesto en riesgo su salud.

Le contaron, por fin, que era alérgica, que cabía la posibilidad de que se curara pero que, por si acaso no lo hacía, debía ser responsable de su propia salud. La enviaron a vivir con la anciana sabia y con ella aprendió lo que era la leche y a distinguirla de otros líquidos que llamaban leche de avena o soja, a leer las etiquetas etc. tanto aprendió que se convirtió en la segunda mujer más lista del reino y Bella fue más feliz pues siempre se tiene más miedo de lo que se ignora

Y con el tiempo llegó el día en Bella quiso buscar un príncipe con quien casarse. Se presentaron en el patio de armas no menos de 1000 caballeros que habían oído hablar de su belleza y su sabiduría. Como aun no había televisión, solo sabían lo que cantaban los poetas que iban de corte en corte pero no quedaron defraudados. Bella se había cuidado tan bien que había crecido con una figura armoniosa y un cutis perfecto.

Cuando estaban todos reunidos en el patio de palacio el heraldo, el señor que toca una trompeta y grita (aun no había micrófonos) los mensajes al público, anunció:

“Señores príncipes.

Solo uno de vosotros será elegido por Bella para compartir su vida, por ello debe demostrar que es capaz de cumplir con todos los requisitos que eso exige. Deberéis pasar tres pruebas:

1º Para demostrar vuestro valor tendréis que vencer a un dragón. “

Todos gritaron satisfechos, porque esa prueba la tenían muy ensayada.

“2º Conquistaréis una fortaleza”

y todos cogieron sus armas, dispuestos a salir corriendo en busca de fortalezas que conquistar.

“Y por último, añadió la princesa, cocinaréis para mí un pastel sin leche.”

Al oír aquello todos los caballeros fueron saliendo del patio del castillo, avergonzados de haber sido vencido en una prueba tan simple. Todos menos uno que había llegado allí sin lanza ni escudo, armado solo de su inteligencia.

La princesa estaba intrigada y le preguntó:

¿Eres alérgico y por eso sabes cocinarlo?

No, princesa, pero desde que me propuse casarme contigo he dedicado mi vida a aprender como podría hacerte feliz.

La princesa se prendó al instante de aquel hombre capaz de solucionar los obstáculos de la vida diaria con amor y lo eligió sin dudar como su marido.

Y fueron felices por siempre jamás, cumpliendo la profecía de la primera anciana cuando anunció que Bella sería capaz de salir victoriosa de todos los retos que la vida le había puesto .

Arpil ZorrozuaMare de la Maddi de vuit anys,

multial·lèrgica alimentària

Ajuda a la princesa a trobar el camí al seu castell màgic

Saps que volen dir aquestes paraules angleses?

Tale Castle Fairy Princess Cake King Prince Milk

Troba les solucions en aquesta sopa de lletres:

F O P A P A S T I SS A B H R Y U Z N CF J D O I N E P G TP L U A N I L R X AC L R V C A E I D SS E T R E I H N O RN T A P S E I C T RI S G U A L L E T OT A H X I C D P A LP C O N T E S A D I

(Solucions: conte, castell, fada, princesa, pastís, rei, príncep i llet.)

Zone free allergens

Elena i Diego dos germans

de Bilbao celebrant

el seu aniversari.

Al·lergia.info la vostra revista!

Salomé desde Moscou quatre anys en ensenya el seu ninot de neu

Aina de dos anys des de Badalona ens envia aquesta bonica foto

Arnau de Banyoles ens regala aquesta foto dolceta

Antoni, de La Granada del Pene-dès té vuit anys, i ja és ex-al·lèrgic a

les PLV(superada fa pocs dies!!) Moltes Felicitats a l’Antoni,

i la seva família

Una nena molt guapa, la Maddi, té vuit anys, i és de Bilbao, li agra-den molt els animals i jugar a futbol

Al·lèrgia.info, 1a època, nº9

Documents

Transcript of Al·lèrgia.info, 1a època, nº9