B e n i c a r l ó , 2 0 1 2

Altres encàrrecs de MiqueletJesús Serrano PonsIl·lustracions Jordi Alfonso

Primera edició abril de 2012© Text Jesús Serrano Pons© Il·lustracions Jordi alfonso Gómez© D’aquesta edició Onada edicions

Onada EdicionsPlaça de l’ajuntament, local 3. ap. de correus 390. 12580 BenicarlóInternet www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com • www.premsaonada.blogspot.com

© Disseny de la col·lecció Jordi alfonso GómezMaquetació Paül PeraltaCorrecció lingüística Onada edicions

ISBN 978-84-15221-48-7Dipòsit legal cS-85-2012

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Va ser pels temps dels cinc almiralls, quatre dels quals eren lletjos i la resta brivalls, que en un llogaret del món, situat a la riba d’un riu molt gran i cabalós que continuavadesaiguant en un mar molt petit i salabrós, entre canyars i garrofers, entre cullerots i llissals, hi vivia un xiquet molt petitet a qui tothom anomenava Miquelet Setencàrrecs.

Com alguns de vosaltres ja sabreu, aquell era un nen molt llest i espavilat que, amb la seua ment ben desperta, a amics i veïns sempre volia ajudar.

Aquell noiet tan petitet sempre duia a la butxaca de l’armilla la seua millor amiga, la Teresina, una granoteta d’ullal, filla de samaruc i de gripau que, malgrat ser coixa i lletja, era més llesta que el mussol més il.lustrat.

El temps de la xaruga havia passat i l’aigua d’aquell magnífic riu ja omplia els petits quadros d’arròs, transformant els erms i eixuts camps hivernals en meravellosos espills, capaços de reflectir la bellesa de la primavera deltaica.

Per aquells dies els mosquits més primerencs ja havien començat a sorgir picant a tothom sense pietat quan, sense encomanar-se a ningú, un fet força curiós al poble va succeir. A la plaça de l’Aube,1 amb foc de salves militars, un gran torpediner de la marina, aquell mateix dia, s’hi havia arribat.

1 altrament anomenada del Duc de la Victòria, de Francesc Macià, de calvo Sotelo..., o popularment, plaça de Fidel.