Ayo olopon i altres jocs.

Ayo olopon i altres jocs Alguns mancala del sud-oest de Nigèria

descrits recentment

Jordi Climent i Tondo 1 de març de 2014

1 de març de 2014 Pàg !2 Jordi Climent i Tondo

Totes les fotografies s'han reproduït amb el permís dels propietaris dels drets d'autor.

© de les fotografies Bernat Casanovas i Cruz: portada i contraportada - dalt dreta, baix esquerra, baix dreta; pàgs 4, 5, 21, 24. Vicenta Canal i Simón: portada i contraportada - dalt esquerra, mig; pàgines 8, 16, 17, 18, 20, 22. Món aualé. Revista divulgativa dels jocs mancala: pàgina 7.

© Jordi Climent i Tondo

Primera edició: març 2014

http://issuu.com/jordicliment

Tots els drets reservats. Cap part d'aquesta publicació pot ser reproduïda, emmagatzemada en un sistema de recuperació o transmesa en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, electrònic, mecànic, de fotocopiat, enregistrament o d'una altra manera, sense el permís per escrit dels propietaris dels drets d'autor.

D.L. T-178-2014

Reus, Catalunya. 2014

Ayo Olopon i altres jocs. Alguns mancala del sud-oest de Nigèria descrits recentment.



descrits recentment [email protected]

Resum Aquest document descriu amb detall les regles de 7 jocs mancala i 4 variants, reportats durant un treball de camp al sud-oest de Nigèria el mes de juliol de 2009. La majoria d’aquests jocs no havien estat mai documentats ni descrits. Ayo olopon és com els iorubes anomenen a l'aualé. Avui en dia, una persona que tingui l’oportunitat de viatjar a Nigèria pot veure com homes vells i joves juguen al carrer a l'Ayo olopon i a altres jocs mancala, distribuint peces, una a una, en forats successius al voltant del tauler de joc.

Abstract This paper describes in detail the rules of 7 mancala games and other 4 variants reported during a fieldwork on July 2009 in southwestern Nigeria. Most of these games have never been reported or described. Ayo olopon is the manner how Yoruba people call oware game. Nowadays if you have the opportunity to travel to southwestern Nigeria you can see elders and youth playing Ayo olopon and other mancala games on their streets distributing simple counters one by one in successive holes around the board.

Paraules clau / Key words: Mancala, Ayo olopon, Awale, Oware, Ayo,

Jekinje, Olowuka, Sokusowo, Odu, Jodu, Redu, Yoruba.


" Treball de recerca sobre l'ayo olopon i altres jocs mancala que vam fer na Vicenta Canal, en Bernat Casanovas i en Jordi Climent 1

durant el mes de juliol de 2009 a Lagos i a altres llocs del sud-oest de Nigèria.


Introducció L'endemà de l'arribada a Nigèria ens vam presentar al consultat espanyol a Lagos. La cònsol ens va rebre molt amablement amb una cara de perplexitat al veure´ns, ja que les poblacions del sud-oest d'aquest país (que vam visitar uns dies després) feia molts anys que no tenien visites d'estrangers. La cònsol ens va preguntar amb molta curiositat: "Com és que heu vingut a aquest país?". Mentre ella comprovava els nostres visats, li vam dir: "hem vingut, expressament, per fer

un treball d'investigació sobre els jocs mancala!".

Figs.1 i 2: Taulers Ayo olopon de Nigèria. Col·lecció privada de Bernat Casanovas.

El nom genèric "mancala" és usat convencionalment per alguns autors i investigadors per referir-se a una família de jocs tradicionals que normalment es juguen en taulers de fusta amb diverses files de forats. A vegades, els taulers estan fets d’altres materials: ivori, metall, argila, pedra. En alguns casos els taulers mancala són excavats a la sorra o en roques, o dibuixats al terra. A la família dels jocs mancala s’hi ha jugat al llarg de centenars o potser milers d’anys. Aquests jocs



tenen noms, regles i estratègies diferents, estils de joc i objectius que varien d’una regió a una altra.

Pel cap baix, hi ha 300 jocs mancala diferents. Estan molt estesos pel continent africà i per bona part d’Àsia; també a les Antilles i al continent americà i a parts d’Europa. Els mancala no sempre es juguen entre dos jugadors. De vegades, dos equips lluiten l’un contra l’altre. En altres ocasions juguen tres, quatre o més persones en un tauler de dues files de sis o set forats i cadascú en controla una secció. En rares ocasions, el nombre de jugadors determina el nombre de files de forats que s’excava o dibuixa a terra.

Figs. 3 i 4: Taulers Ayo olopon de Nigèria. Col·lecció privada de Bernat Casanovas.

Els taulers estan formats per diverses rengleres de forats per on cal distribuir llavors o altres peces petites (mongetes, pedres, còdols, closques, cigrons, cauris o excrements secs d’animal). En l’actualitat s’utilitzen també altres materials: peces de plàstic o de fusta, boles de vidre, etc. La grandària de les llavors, el color i la seva forma no són importants. Normalment es col·loca en cada



forat del tauler un determinat nombre de peces en l'inici de la partida. Aquest nombre de peces per jugar varia segons les regles del joc.

Fig.5: CLIMENT, J. 2012 Alguns dels jocs mancala al món, A: Món aualé 1(3) pp.4-7 [online]. Els jocs mancala s’han jugat i es segueixen jugant al llarg d’Àfrica, d’Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, del sud-est asiàtic,

del Carib, i fins i tot, a Amèrica Central i del Sud i a parts d’Europa.

Els moviments bàsics dels jocs mancala es denominen “sembra” i “collita”. Sembrar equival a distribuir les llavors d’un forat, una a una, en altres forats consecutius. És a dir, la sembra consisteix en agafar les llavors contingudes en qualsevol forat de la fila pròpia i repartir-les, una a una, al voltant del tauler. En alguns jocs no es pot començar a sembrar des d’un forat que conté una llavor solitària. En altres, cal començar a sembrar la primera llavor en el forat inicial d’on s’han agafat. Hi ha diferències en com i quan es fa la sembra. Segons el tipus de sembra, podem parlar de sembra simple i de sembra encadenada (o també anomenada de volta múltiple). Sembrar de manera simple significa que un jugador agafa i sembra tan sols el contingut d’un forat del propi territori. Aleshores, el torn d’aquest jugador acaba quan es queda sense llavors a la mà. Per altra banda, la sembra encadenada comença de la mateixa manera que la sembra



simple però no acaba, necessàriament, quan el jugador es queda sense llavors a la mà. El torn acaba quan el jugador que està sembrant cau en un forat buit o quan es produeixen captures. És a dir, en la sembra de volta múltiple s’encadenen sembres simples. Segons el tipus de torn de la sembra, podem parlar de sembra per torns o podem parlar de sembra simultània. La sembra per torns és la més generalitzada. La sembra simultània acostuma a usar-se en algunes regions al principi d’una partida per decidir a mode de cursa qui comença el primer torn.

Fig.6: L’autor juga a l’Ayo a Lagos, Nigèria. Foto: Vicenta Canal. 4 de Juliol 2009.

La collita consisteix en la captura d’una o varies llavors contingudes en un o més forats d’acord amb les regles de cada joc. En un grup de jocs mancala, les llavors capturades es retiren del tauler o es dipositen en el forat magatzem propi, si el tauler en disposa. En un altre grup de jocs les llavors capturades enlloc de retirar-les del tauler, es reintrodueixen. És a dir, es dipositen en el propi territori si provenen de forats de l’adversari; o bé es dipositen en el territori de l’oponent si provenen de forats propis. La reintroducció de les llavors en la collita és



característica de jocs de tres i quatre files de forats tot i que també es pot trobar en algun joc mancala de dues files. 2

En els territoris de parla ioruba, del tauler de joc en diuen “olopon” i de les llavors “omo ayo”. Al joc ayo olopon hi juguen ancians, adults i joves. Hi ha dones que també hi saben jugar i n’ensenyen i juguen amb els seus fills però mai en llocs públics. Hi ha proverbis iorubes que usen els termes ayo i omo ayo per parlar de la perseverança, la resistència, la confiança en un mateix, l’enginy, l’audàcia, la saviesa, el bon judici, etc. Això il·lustra com l’ayo n'és de popular i conegut entre el poble del iorubes. Tal i com varem poder veure en alguns suburbis de la ciutat de Lagos, al sud-oest de Nigèria, es poden trobar homes procedents de poblacions del nord que juguen a l’Ayo. Jugar-hi ajuda jugadors i espectadors a assabentar-se de novetats, a obtenir informacions i a estar al corrent de xafarderies locals; mentre es conversa al voltant del tauler. Precisament, al voltant del tauler hom també aprofita per recordar deutes pendents. Els espectadors segueixen amb interès l’evolució de les diferents partides disputades. Tan sols cal observar com juguen els jugadors veterans a l'Ayo i als altres jocs. No sols per l’estratègia que usen en moure les llavors sinó també per la destresa i la velocitat dels moviments en sembrar, en ocultar les llavors acumulades en els seus forats de la seva banda del tauler. Quan és el torn de l'adversari, posen la mà al damunt del forat, i evitar que aquest pugui saber quantes n'hi ha. O quan compten les llavors contingudes en algun dels forats propis, les treuen del forat i les mostren al públic però a l’adversari li oculten algunes abans de tornar-les a dipositar. En definitiva, són accions que es permeten als jugadors veterans per intimidar a l’adversari. Molts jugadors juguen per als espectadors, que en són molts. I és que es tracta d’un gran espectacle. Et permetran jugar contra ells i t’explicaran diferents jocs locals. El nombre d’espectadors i la curiositat per veure jugar un home blanc augmenten notablement. Si arribes a guanyar alguna partida (com en el meu cas), et converteixes gairebé en una celebritat i el jugador local vençut és objecte de burles per part dels seus amics i veïns.


" Com en el cas del joc Ohojitxi, jugat a Costa d’Ivori. L’objectiu d’aquest mancala és aconseguir ficar totes les llavors en els forats 2

de l’altre jugador. Quan un jugador cau en un forat propi que conté 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes són capturades i es col·loquen en un dels forats del terreny de l’adversari. Es poden fer captures encadenades, si en els forats precedents també hi ha 4 llavors. [http://www.awale.info/africa-occidental/ohojitxi/]


Recopilació i classificació de les dades La investigació que es presenta en aquest article se centra en l’exploració intensiva d’uns quants casos (11 jocs Olopon).

Dur a terme una recerca implica utilitzar diversos mètodes i tècniques de recopilació d’informació ja sigui la lectura, l’observació, les preguntes o una combinació d’estratègies. Escollir un mètode o un altre dependrà de la disciplina, dels objectius establerts i del tipus d’investigació. Més que per l’objecte d’estudi, les investigacions es diferencien per la metodologia emprada. S’entén per metodologia el procés que segueix la investigació.

Fig. 7: Entrevista a Adedigba Abbis a Ilobu, el 21 de juliol de 2009. Gravació feta per Bernat Casanovas.

Com a principal mètode d’investigació hem tingut en compte el concepte d’etnografia que és la tasca que realitza un investigador qualitatiu en el camp quan observa, i participa, d’un fenòmen sociocultural determinat. L'observació, l’entrevista i els historials són les tècniques de recollida de dades més emprades que vàrem usar.



L’observació és la inspecció i estudi d’un determinat assumpte a través dels sentits. L’observació pot ser més o menys estructurada i atorga immediatesa i veracitat a la investigació. No obstant això, té alguns inconvenients. D’una banda, el resultat de l’observació es pot perdre si no s’enregistra en el seu moment amb algun mitjà. De l’altra, és un mètode per recollir dades molt lent. Aquest inconvenient es pot evitar si es comença per categoritzar i estructurar les observacions abans, encara que això suposi perdre alguns detalls. Per a l’enregistrament de les observacions hem disposat de mitjans tecnològics com la fotografia, la gravació d'imatges i la presa de notes.

Fig.8: Partida d’Ayo a la localitat d’Ilobu el 21 de juliol de 2009. Gravació feta per Bernat Casanovas.

Alguns criteris de categorització dels jocs mancala que se solen trobar habitualment ni són massa rigorosos ni serveix per a gaire. Per tant, no constitueixen una classificació útil a l’hora de descriure’ls. Classificar no ha de ser un objectiu en sí mateix sinó que ha de ser una eina per recollir la informació i poder comparar jocs que mostren similituds o diferències.

A l’hora de descriure un joc cal tenir en compte el context on es juga i molts aspectes singulars que s'apunten en aquest article. Té sentit explicar en conjunt si



un joc es juga en un tauler 2x8, 3x6 o 4x8; és a dir, en un tauler de dues files de vuit forats, tres files de sis forats o quatre files de vuit forats. Si es juga en un tauler de fusta o excavant els forats en el terra o en la sorra. O si es juga amb llavors, cauris o excrements de cabra, etc. Cal conèixer la major informació possible al respecte però la que sigui rellevant pel coneixement i divulgació del joc. De la mateixa manera que no agrupem a les fruites pel color o per l’olor sinó per altres criteris com el tipus de llavor que produeixen (de pinyol, llavor, gra), el temps de la seva recol·lecció (fresca o dessecada) o altres criteris; amb els jocs mancala passa el mateix: no té gaire sentit que classifiquem aquests jocs tan sols segons determinades característiques estètiques que sovint s’usen com la forma del tauler, el tipus de fusta o material en que estan tallats, el nombre de files o forats que contenen. Són particularitats que per sí soles no ens aporten informació suficient. Sinó que tan sols recollim aspectes anecdòtics.

Una bona descripció d’un joc mancala hauria de contenir, almenys, les informacions següents: el nom del joc i els noms alternatius com també és conegut, el significat del nom conforme a la llengua d’origen, l'indret on es juga, qui hi juga (si són homes, dones, joves, vells, nens...) i quan s’acostuma a jugar, el nombre de files i forats del tauler, de jugadors, de llavors per forat a l'inici de la partida, la direcció del moviment, el tipus i manera com es fa la sembra, el tipus i nombre de peces que es fan servir, la manera de fer i on es fan les collites, l'objectiu del joc, com i quan finalitza el joc.



Visió de conjunt


‣ En total, 11 jocs olopon han estat descrits, reportats a 8 localitats al sud-oest de Nigèria: Lagos, Ibadan, Abeokuta, Ilesa, Oshogbo, Ile-Ife, Ilobu, Oyo.

‣ 7 jocs diferents, dels quals:

‣ 4 jocs mai reportats o descrits:

• jekinjé, sokusowó, olowuka, redu.

‣ 3 jocs ja coneguts i també jugats en altres països amb diversos noms:

• jenje o ayo, jodú, odú.

‣ 4 variants o altres maneres d’anomenar els 3 jocs anteriors, ja coneguts:

• jodú (Ilesa), odú (Ile-Ife), ayo eleh, ayo odu.

‣ Tots els jocs descrits (excepte l’ayo i el redu) tenen en comú que es juguen amb sembra encadenada (també coneguda com volta múltiple).

‣ El joc ayo és jugat, amb aquest nom, almenys a Lagos, Abeokuta, Ibadan, Oshogbo, Ilobu i Oyo.

‣ En 7 jocs les collites es fan només en terreny de l’adversari:

• jekinjé, jenje o jekinjé (tipus II), olowuka, jodú, jodú (Ilesa), odú (Ile-Ife), ayo odu.

‣ En 4 jocs les collites es poden fer en ambdues files:

• sokusowó, odú, ayo eleh, redu.

‣ En 8 jocs hi ha una sola manera de fer les collites:

• jekinjé, jenje o jekinjé (tipus II), olowuka, jodú, jodú (Ilesa), odú (Ile-Ife), ayo odu, sokusowó.

‣ En 3 jocs hi ha dues o més maneres de fer les collites:

• odú, ayo eleh, redu.

‣ En tots els jocs descrits (excepte en el redu) la direcció de la sembra és anti-horària. En el joc redu la direcció de la sembra pot ser tan horària com anti-horària, i pot ser amb un moviment alternatiu de ziga-zaga.


Contextualització de la recerca S’expliquen a continuació 7 jocs mancala del sud-oest de Nigèria i algunes variants d’aquests, en un esforç per promocionar la riquesa i la vitalitat d’aquesta subfamília de jocs.

En total es descriuen 11 jocs Olopon tal i com es juguen a les localitats de Lagos, Ibadan, Abeokuta, Ilesa, Oshogbo, Ile-Ife, Ilobu i Oyo.

Fig.9: Un total d'11 jocs van ser reportats en 8 localitats al sud-oest de Nigèria.

Per a cada joc s’ha recopilat o s’ha intentat recopilar, si més no, les següents informacions: el nom del joc i significat d’aquest nom en la llengua local; el(s) informant(s) principal(s); el lloc i data de la troballa; i la descripció de les regles resumides de cada joc, especificant: tipus de tauler, nombre peces per jugador, disposició inicial de les peces, la direcció i el tipus de sembra, com i on es fa la collita, l’objectiu, i com i quan acaba.



Regles dels 11 jocs Olopon reportats 1. Jekinjé. La collita es fa en el forat següent al forat buit de l’oponent on cau l’última llavor d’una volta. 3

Nom del joc: Jekinjé. "Je ki n je" significa en llengua ioruba: Deixa'm menjar.

Informant principal: informants anònims, homes iorubes de la localitat d’Ile-Ife.

Fig.10: Relleu tallat a la roca per Suzanne Wenger al Sacred Forest, als afores d’Osogbo. 19 juliol de 2009. Foto: Vicenta Canal.

Lloc: Ile-Ife, a l’Estat nigerià d’Osun.

Data de la recerca: 9 juliol 2009.

Regles resumides del joc Jekinjé:

‣ Tauler: 2x6, dues files de sis forats. Tauler de fusta

‣ Peces: 48 llavors (24 per jugador).


" Altres informants d' Ile-Ife i d'Osogbo, no obstant, ens van explicar que ells usen el terme “Je n je” o “Je ki n Je” per referir-se a 3

l'ayo.


‣ Disposició inicial: 4 llavors en cada forat.

‣ Direcció sembra: anti-horària.

‣ Sembra: s'agafa el contingut d'un forat del propi territori i es continua amb volta múltiple (o encadenada). Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents.

‣ Collita: només en terreny de l’adversari. Quan un jugador cau en un forat buit del costat de l’adversari, la darrera llavor que s’acaba de dipositar es mou al forat que segueix i es capturen totes les llavors d’aquest forat i també la que s’acaba de desplaçar, i es retiren del tauler.

‣ Objectiu: capturar més llavors que l’adversari.

‣ El joc acaba...: quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors capturen les llavors que queden al seu costat del tauler.

Fig.11: Adeniji Eunice ens explica el significat del nom Jekinjé. En llengua ioruba vol dir: “deixa’m menjar”. Foto: Vicenta Canal. 7 Juliol 2009, Ibadan, capital de l’Estat d’Oyo.

2. Jenje o Jekinjé (tipus II). Una altra manera d’anomenar l'Ayo.

Nom del joc: Jenje o Jekinje. "Je ki n je" significa en llengua ioruba: “Deixa'm menjar”. També és anomenat Ayo.

Informant principal: Adeniji Eunice, dona ioruba d’Ile-Ife, a l’Estat d’Osun.

Lloc: Ibadan, capital de l’Estat d’Oyo.

Data de la recerca: 7 juliol 2009. Ayo Olopon i altres jocs. Alguns mancala del sud-oest de Nigèria descrits recentment.


Regles resumides del joc Ayo (o Jenje o Jekinjé tipus II):

‣ Tauler: 2×6, dues files de sis forats. Tauler de fusta.




‣ Sembra: s'agafa el contingut d'un forat del propi territori i es continua amb volta simple. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents.

Figs.12 i 13: Adeniji Eunice i John Bau ens ensenyen a jugar a diversos jocs, excavant forats al terra al no disposar d’un tauler de fusta. Fotos: Vicenta Canal. 7 Juliol 2009, Ibadan, capital de l’Estat d’Oyo.

‣ Collita: només en terreny de l’adversari. El jugador captura el contingut d’un forat de l’adversari si hi ha 2 o 3 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2 o 3 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament sense creuar el límit de la fila. Es retiren del tauler. No es pot fer un moviment que provoqui la captura de totes les llavors del contrincant en un torn de joc.


‣ El joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors capturen les llavors que queden en el propi costat del tauler. També, per mutu acord els jugadors poden pactar la fi de la partida. En aquest cas, cadascú es queda les llavors restants del terreny propi.



3. Sokusowó. Un joc en que es captura abans de cada sembrada.

Nom del joc: Sokusowó. "Sokusowó" significa en llengua ioruba: “Pedra a la mà”.

Informant principal: Simon Adediran, home ioruba d’Ilesa, a l’Estat nigerià d’Osun.

Lloc: Ilesa, Estat d’Osun.


Fig. 14: Bernat Casanovas i Jordi Climent reportant diversos jocs olopon a la localitat de Ile-Ife, a l’Estat d’Osun. Foto: Vicenta Canal. 9 Juliol 2009.

Regles resumides del joc Sokusowó:

‣ Tauler: 2×6, dues files de sis forats.





‣ Collita: es pot fer en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Les captures es fan abans d'efectuar el moviment. S'agafen les llavors contingudes en un forat i se'n retira una abans de sembrar que es guarda a l’altra mà o es retira del tauler. Amb les llavors restants es continua sembrant.




‣ El joc acaba…: quan un jugador o ambdós tenen els seus propis forats buits o amb una sola llavor, la partida acaba i les llavors es reparteixen entre els jugadors segons estiguin en un costat o altre del tauler.

4. Olowuka. L’Ayo amb sembra encadenada.

Nom del joc: Olowuka. "Olowuka" té un significat incert.

Informant principal: Adekunle Ogun, home ioruba d’Osogbo, a l’Estat nigerià d’Osun.

Lloc: Osogbo, Estat d’Osun.


Fig. 15: A Ilesa, Estat d'Osun, es juga a una variant del Jodú. La llavor solitària (la que determina la captura del contingut del forat oposat de l’adversari) no es cull. Foto: Bernat Casanovas. 9 de Juliol 2009.

Regles resumides del joc Olowuka:

‣ Tauler: 2×6, dues files de sis forats. Tauler de fusta







‣ Collita: només en terreny de l’adversari. El jugador captura el contingut d’un forat de l’adversari si hi ha 2 o 3 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2 o 3 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament sense creuar el límit de la fila. Es retiren del tauler.


‣ El joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors capturen les llavors que queden al seu costat del tauler.

Fig. 16: A Ile-Ife, a l’Ayo l'anomenen Odú (Odú tipus 2). Aquest tipus d’Odú es juga amb regles idèntiques a l’Ayo. Foto: Vicenta Canal. 9 Juliol 2009 a Ile-Ife, a l’Estat d’Osun.

5. Jodú. Es capturen totes les llavors del forat oposat al forat buit on ha caigut la darrera llavor sembrada i també aquesta llavor solitària.

Nom del joc: Jodú. "Jòdú" significa “mous al voltant del tauler”.

Informant principal: Adeniji Eunice, dona ioruba d’Ile-Ife, a l’Estat nigerià d’Osun.



Regles resumides del joc Jodú:

‣ Tauler: 2×6, dues files de sis forats. Tauler fusta.




‣ Disposició inicial: 4 llavors a cada forat.



‣ Collita: només en terreny de l’adversari. El jugador captura totes les llavors del forat oposat al forat buit on ha caigut la darrera llavor sembrada i també aquesta llavor solitària. Es retiren del tauler.



6. Jodú (Ilesa). Una variant del Jodú en que la llavor solitària que determina la captura del contingut del forat oposat, no es captura.

Nom del joc: Jodú (Ilesa) "Jòdú" significa “mous al voltant del tauler”.

Informant principal: informants anònims, homes iorubes de la localitat d’Ilesa.

Lloc: Ilesa, Estat d’Osun.


Regles resumides del joc:

‣ Tauler: 2×6, dues files de sis forats. Tauler fusta.


‣ Disposició inicial: 4 llavors a cada forat.



‣ Collita: només en terreny de l’adversari. El jugador captura totes les llavors del forat oposat al forat buit on ha caigut la darrera llavor sembrada. Però no es captura aquesta llavor solitària. Les llavors capturades es retiren del tauler.



7. Odú. En un mateix torn poden haver-hi diverses captures, per part del jugador que està sembrant i/o per part de l’adversari.

Nom del joc: Odú. "Odú" significa: pot o vas. També significa: camí o destí.

Informant principal: Adekunle Ogun, home ioruba de la localitat d’Osogbo.





Regles resumides del joc Odú:

‣ Tauler: 2×6, dues files de sis forats.


‣ Disposició inicial: 4 llavors per forat.


Figs. 17 i 18: L'Ayo es juga en diferents indrets a Ilobu. Fotos: Bernat Casanovas, Ilobu, 21 de Juliol de 2009.

‣ Sembra: s'agafa el contingut d'un forat del propi territori i es continua amb volta múltiple (o encadenada). Es dipositen les llavors una a una començant pel forat següent del que s'han agafat.

‣ Collita: en ambdues files, en la pròpia i en la de l'adversari. Dues maneres de capturar:

• quan la darrera llavor sembrada cau en un forat de l'adversari que contingui 4 llavors, comptant la que s'acaba de dipositar, aquestes són retirades del tauler pel jugador que estava sembrant.

• també es fan captures quan un jugador està sembrant si un forat o varis contenen de nou quatre llavors. Aquestes són retirades per ambdós jugadors en un mateix torn quan els forats estan al propi costat del tauler. Poden haver-hi diverses captures alhora per part del jugador que està sembrant o per part de l'adversari.

‣ Objectiu: capturar més llavors que l'adversari.



‣ El joc acaba…: quan resten al tauler sols 4 llavors o quan un jugador no pot “alimentar” al jugador contrari. En el primer cas les llavors restants al tauler no són per ningú. En el segon cas les llavors són recollides si estan en forats del propi costat del tauler.

8. Odú (Ile-Ife). Una altra manera d’anomenar l’ayo.

Nom del joc: Odú. "Odú" significa: pot o vas. També significa: camí o destí.

Informant principal: informants anònims. Homes iorubes de la localitat d’Ile-Ife, a l’Estat d’Osun.

Lloc: Ile-Ife, Estat d’Osun.



Les mateixes descrites anteriorment per al Jenje o Jekinjé (tipus II) o Ayo.

9. Ayo Eleh. Com els igbo de Nigèria anomenen a l'Odú. 4

Nom del joc: Ayo Eleh. El nom “ayo eleh” té un significat incert.

Informant principal: John Bau, home igbo que viu a Benin City, capital de l’Estat d’Edo.




Les mateixes descrites anteriorment per a l’Odú. 10. Ayo Odu. Com els igbo de Nigèria anomenen a l’Ayo.

Nom del joc: Ayo Odu. El nom “ayo odu” té un significat incert.

Informant principal: John Bau, home igbo de Benin City, capital de l’Estat d’Edo.




Les mateixes descrites anteriorment per al Jenje o Jekinje (tipus II) o Ayo.


" Ayo Eleh és descrit per la gent akan de Ghana com Ba-awa. Hi ha, almenys, tres maneres d’anomenar el mateix joc: Odu pels 4

iorubes de Nigèria; Ayo Eleh pels igbo de Nigèria; i Ba-awa pels akan de Ghana.


11. Redu. Un joc amb sembra en ziga-zaga i diverses maneres de fer la collita.

Nom del joc: Redu o Reodu. El nom "re(o)du" té un significat incert.

Informant principal: Awosemo Bukola. Home ioruba de la localitat d’Ile-Ife, a l’Estat nigerià d’Osun.


Data de la recerca: 22 i 23 juliol 2009.

Regles resumides del joc Redu:

‣ Tauler: 2x6, 2 dues files de sis forats.

Fig. 19: Partida de Redu a la localitat d’Osogbo el 23 de juliol de 2009. Gravació feta per Bernat Casanovas.


‣ Disposició inicial: 4 llavors per forat.

‣ Direcció sembra: horària i anti-horària.

‣ Sembra: s'agafa el contingut d'un forat del propi territori i es continua amb volta simple amb un moviment alternatiu de ziga-zaga (veure més avall). Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté una sola llavor, cal moure-la al forat oposat. Quan un jugador té dos forats consecutius en el seu costat amb una sola llavor, pot iniciar (opcional) la sembra agafant aquestes dues llavors solitàries alhora, continuant amb un moviment en ziga-zaga.

‣ Collita: diverses maneres de capturar: en la fila pròpia quan sembra l’adversari i en la fila de l’adversari quan un jugador sembra.



‣ Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté 1 llavor solitària (cal moure-la en el forat oposat) i el forat oposat abans de sembrar:

• estava buit. Aleshores la llavor que hi queda pot ser capturada per l’adversari. La captura és opcional. Tant si es captura com si no, és el torn de l’adversari.

• contenia 1 o 2 llavors. El jugador que sembra captura aquestes 2 o 3 llavors que hi ha després d’haver sembrat i les retira. Acaba el torn. Si el jugador que pot fer aquesta captura, no se n’adona, l’adversari pot (si vol) obligar-lo a fer el moviment i com a penalització captura les llavors que havia de capturar l’altre jugador i és el torn de joc del jugador que ha penalitzat a l’altre. Si no el penalitza o cap dels dos jugadors se n’adona, les llavors resten al tauler i es poden sembrar o capturar en torns posteriors.

• contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap jugador. El torn acaba.

‣ Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté 2 llavors (cal sembrar-les en ziga-zaga, la primera al forat oposat a l’adjacent i la segona al forat adjacent) i el forat oposat a l’adjacent abans de sembrar:

• estava buit. La llavor que hi queda pot ser capturada per l’adversari. La captura és opcional. Si decideix capturar-la, amb aquesta acció acaba el torn de l’adversari.

• contenia 1 o 2 llavors. El jugador que sembra captura aquestes 2 o 3 llavors que hi ha després d’haver sembrat i les retira. Acaba el torn.

• contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap jugador. El torn acaba.

‣ Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté més de 2 llavors i es diposita la antepenúltima llavor sembrada en un forat buit de l’adversari, aleshores aquest jugador pot capturar-la. Aquest tipus de captura és opcional. Ara bé, el jugador que fa la captura, esgota el seu torn amb aquesta acció.


‣ El joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat. L’adversari captura les llavors restants en el seu costat del tauler.



Discussió

En determinades àrees d’Àfrica (com en el cas del sud-oest de Nigèria) els mancala han estat els jocs dels caps o, si més no, dels homes madurs i dels vells. Això ha estat vist en moltes societats com una important eina educativa, que ensenyava els valors socials imperants incorporats per la gent gran, així com el respecte envers a aquests. Però això no significa que les dones i els nens no sàpiguen jugar als jocs Olopon. De fet, una dona de més de 80 anys d’edat ens va explicar que de jove ella sabia, almenys, fins a 8 maneres de jugar als olopon ayo però ja no les recordava. Certament, tal i com ens va explicar Adeniji Eunice , és 5

habitual avui en dia que algunes dones ioruba amb feines remunerades juguin a casa amb els seus fills. També juguen amb els seus marits però mai en llocs públics. Està mal vist i es considera pressumptuós per a un xiquet o una dona que juguin amb un home en un lloc públic. No vam veure en cap ocasió ni a xiquets ni a dones jugar al carrer a l'Ayo ni a altres jocs Olopon. La raó real oculta d’aquestes restriccions rau en la preservació del prestigi de l’home. Per a una dona o un xiquet guanyar a un home en un lloc públic a un dels jocs Olopon o simplement jugar-hi pot ser una ofensa o danyar el poder establert dels homes. Ara bé, per a un xiquet créixer i convertir-se en home sense haver après a jugar podria ser evidència d’una disposició antisocial. S’espera d'aquests que juguin als mancales entre ells.

En recopilar i classificar la informació de la recerca, algunes preguntes segueixen sense resposta o les respostes no són concloents. Com s’explica que els jocs no canvien a través de distàncies llargues ni al llarg del temps com el cas de l’Ayo? De Voogt (1999) diu que l’estabilitat de les regles dels jocs mancala a través de distàncies llargues només pot explicar-se si grans grups de jugadors es desplacen d’un lloc a un altre. Només on el contacte entre els jugadors fos freqüent un joc podria mantenir-se estable i podria esdevenir el joc dominant. Les regles de l’Ayo (conegut amb altres noms com Awalé, Awalé leté, Awelé, Ayo odu, Jenje, Wari, Oware) són gairebé idèntiques a Nigèria, Ghana, Costa d'Ivori. I també ho són a l'altra banda de l’Atlàntic, al Carib, com per exemple a Antigua i Barbuda, i a Barbados i en algun país d'Amèrica del Sud, com per exemple a


" Adeniji Eunice, coneguda com Iya Sango, directora del National Museum Alesinloye d’Ibadan.5


Guyana i a Equador (Climent, 2013), a conseqüència de la diàspora dels esclaus africans duts durant el colonialisme europeu. En canvi, si un joc s’ensenya a altres jugadors de manera individual en altres indrets o si el joc viatja a una altra àrea i és introduït de forma ocasional, explica que els jocs canviïn a través de les distàncies. Ara bé, en aquests últims casos, el joc pot tenir algunes variacions en algun aspecte particular de les regles del joc. Per altra banda, se sap que els jocs mancala varien àmpliament en una zona restringida, entre llocs que estan a poca distància o en un mateix indret, tal i com varem constatar en aquest treball de recerca. Fins i tot, vam reportar un joc (el Redu) que reuneix diferents maneres de sembrar i diverses maneres de fer les collites. Com s'explica que en una àrea reduïda hi ha moltes variacions o jocs diferents? Com és que hi ha maneres de sembrar i fer les collites tant diferenciades entre els jocs Olopon en una zona determinada? Cal tenir en compte que els pobles visitats en aquesta zona de Nigèria estaven molt isolats. És l'aïllament la raó per explicar les diferències entre les maneres de sembrar i fer les collites dels jocs olopon? Si regles de joc idèntiques en indrets diferents són el resultat de la migració humana, podríem explicar, en part, que en un espai reduït hi ha jocs mancala diferents i únics com a conseqüència de l’aïllament.

Tots els jocs descrits en aquest treball de camp eren disputats per petits grups de persones. Era estrany per a mi que la gent que estava jugant un determinat joc en una localitat, no sabia a quin dels jocs Olopon jugaven en un altre poble veí. No es pot parlar d’un joc dominant en una determinada regió o ciutat. Això seria possible només quan hi hagués un gran nombre de casos de jocs idèntics jugats en una àrea. En aquest cas podríem parlar d’un joc imperant en una determinada regió amb variacions locals i treure conclusions sobre els possibles moviments migratoris.

Crec que no seria prudent treure conclusions generals només a partir dels 11 jocs presentats i descrits en aquest treball de recerca. Aquesta investigació mostra que hi ha una zona única i molt interessant al sud-oest de Nigèria (on encara avui en dia es preserven diversos jocs mancala que no es juguen en cap altre lloc) que han estat poc o mai estudiats. Si puc estimular noves investigacions amb la presentació d’aquest treball de camp, aleshores seré molt feliç.



Agraïments Sempre estaré agraït als meus companys de viatge durant aquesta investigació: Vicenta Canal i Bernat Casanovas. Aquesta recerca no hauria estat possible sense ells. Gràcies a ells, tot va anar bé.

A la meva dona Vicenta, vull donar-li gràcies per la seva capacitat de planificar, el seu sentit comú i les seves meravelloses fotos que il·lustren aquesta investigació. Ella és una fotògrafa amb molt de talent. Ha estat el primer lector d'aquest treball i m'ha ajudat amb les seves crítiques constructives.

Al meu amic Bernat, vull donar-li gràcies pel seu entusiasme, esperit d'aventura i el talent per fer fotos i vídeos, per la seva capacitat d'observar i recopilar dades. Ell va ser qui ens va animar a emprendre aquest apassionant projecte.

I també una menció molt especial a la Mireia Porquet per la seva paciència i tenacitat per trobar solucions als problemes que van sorgir durant aquest viatge a Nigèria. Ella va vetllar per nosaltres des de milers de quilòmetres de distància. Sense ella i les seves gestions aquest viatge no hauria estat un èxit. Gràcies, amiga.

I un especial agraïment a la meva amiga Paula González (Doctora en Antropologia Social i Cultural) per la seva paciència al llegir i revisar el manuscrit original. La seva saviesa, els seus comentaris, suggeriments i crítiques han millorat notablement la presentació d’aquest treball.



Referències BELL, R.C. (1979) (revised edition) Board and table games from many civilizations. New York: Dover Publications, Inc.

van BINGSBERGEN, W. (1997) Rethinking Africa's contribution to global cultural history. Lessons

from a comparative historical analysis of mankala boardgames and geomantic divination. In Talanta XXVIII-XIX (1996-1997) pp. 219-251 Amsterdam: African studies centre, Leiden. Department of Cultural Antrhopology and Sociology of Development. Free University.

CLIMENT, J. (2012) Els jocs olopon de Nigèria al s.XXI, In: Món aualé. Revista divulgativa dels jocs mancala. 1(1) pp.12-13.

CLIMENT, J. (2012) Alguns dels jocs mancala al món, In: Món aualé. Revista divulgativa dels jocs mancala. 1(3) pp.4-7.

CLIMENT, J. (2013) Jocs mancala al continent americà, In: Món aualé. Revista divulgativa dels jocs mancala. 2(3) pp.8-15.

CULIN, S. (2011) (First edition 1896) Mancala, The national game of Africa. Landisville (Pennsylvania): Coachwhip Publications.

DELEDICQ, A. & POPOVA, A. (1977) Wari et Solo: le jeu de calculs africain. Paris: Cedic.

DESHAYES, P., GAUTHERON, V. & POPOVA, A. (1976) Diversité des wari. Classification des

différentes règles de jeu selon des critères techniques. In: Cahiers d'études africaines. Vol. 16, issue 63-64. pp. 461-466.

EAGLE, V.A. (1998) Phylogenetic classification of mancala games. In: Board Games Studies 1 pp. 50-68

MURRAY, H.J.R. (1952) A history of board games other than chess. Oxford at the Clarendon Press, London, UK.

RUSS, L. (2000) The complete mancala games book. Marlow & Company, New York.

TOWNSHEND, P. (1977) Comptes rendus. Deledicq, A. et Popova, A., «Wari et Solo»: le Jeu de Calculs

Africain. In Journal des africanistes, Vol. 47, issue 2 pp. 207–209.

TOWNSHEND,P. (1979) African Mankala in Antrhopological Perspective, Lamu, Kenya.



de VOOGT, A.J. (1997) Mancala board games. London: British Museum Press.

de VOOGT, A.J. (1999) Distribution of mancala board games: a methodological inquiry. In: Board Games Studies 2 pp.104-114.

-------------- JORDI CLIMENT i TONDO és editor de Món aualé. Revista divulgativa dels jocs mancala magazine (el lector pot visitar el lloc web http://issuu.com/jordicliment). Ha escrit diversos articles sobre els jocs mancala. És co-autor dels continguts de www.awale.info i autor del blog Pedra a la mà (http://blocs.mesvilaweb.cat/jordicliment). Aquest treball de camp es centra en aspectes relacionats amb l'Ayo olopon i altres jocs mancala del sud-oest de Nigèria, alguns dels quals no havien estat mai reportats o descrits.



descrits recentment

Jordi Climent i Tondo / 1 de març de 2014 D.L.: T-178-2014

Ayo olopon i altres jocs.

Documents

Transcript of Ayo olopon i altres jocs.