Alumini[1]
Transcript of Alumini[1]
Què té a veure L’ALUMINI amb l’educació ambiental?
El METALL “MÉS”
Seminari formatiu Agenda 21 Escolar
Vilanova i la Geltrú
El metall MÉS
L’alumini és el segon metall més abundant al nostre planetai per a nosaltres, els humans, resulta ser un material amb
unes característiques
interessants: és dúctil,
resistent a l’oxidació, lleuger,
mal·leable, aïllant...
Consumim prop de 25 milions de tones a l’any en:
AutomòbilsAeronàutica
Construcció Envasos de medicines
envasos i embolcalls: brics, paper de plata…
UNES 112.000 MILLIONS DE LLAUNES D’ALUMINI
De les quals moltes encara són llençades a abocadors o espais oberts
•El mineral del qual s’extreu és el Més abundant de la Terra
•És un dels metalls Més utilitzats
•La seva producció és de una de les Més contaminants
•El cost energètic de la seva producció és de les Més cares
Font: mx.kalipedia.com/kalipediamedia/geografia
D’on surt?
De la Bauxita, un mineral de color vermellósEncara molt abundant als cinturons subtropicals: Austràlia, Sierra Leone, Indonèsia, Índia, Brasil, Guaiana i Guinea. Aquests països són els que ara mateix concentren la producció d’alumini laminat.
Producció de l’alumini
TRES ETAPES:
1) BAUXITA + SOSA CAUSTICA + Ta= ALUMINA
2) Calcinació a 1000 ºC = pols alumini
3) Electròlisis = metall pur
Font imatge: www.confemetal.es/aseral/obtencion.htm
L’ALUMINI . Impactes ambientals
Els jaciments es troben gairebé sempre en ecosistemes d’alt valor natural:
selves subtropicals, riques en biodiversitat i amb pobles indígenes que sovint són expulsats de les seves terres.
La destrucció que ocasionen les mines a cel obert, I les infraestructures de transport (vies fèrries i carreteres)
i energètiques (embassaments i centrals elèctriques), les emissions atmosfèriques
i els residus tòxics fruit del procés
d’obtenció del metall, que contaminen l’aire, el sòl i l’aigua.
Als països en vies de desenvolupament pràcticament inexistent = desgavell ecològic i social d’aquesta indústria.
IMPACTES AMBIENTALS , RESIDUS GENERATS
Principals residus generats en la producció de l ’alumini
2,6 tones de fang amb metalls pesants i pH 12 per 4 tones d’alumini. 30 kg de diòxid de sofre (gas causant de la pluja àcida) per 1 tona d’alumini. 2.000.000 m3 de fluoramina (gas irritant, tòxic per a les plantes i que produeix alteracionsals ossos, les dents, els ronyons i els cabells) per 1 tona d’alumini.
= CONTAMINACIÓ DE L’AIRE, L’AIGUA I AFECTACIÓ A LA SALUT HUJMANA
ENERGIA CONSUMIDA
. 15.000 kWh per tona d’alumini!
El que significa també emissió de Gasos d’efecte hivernacle
Si tenim en compte que per cada tona d’acer es gasten 5.000 kWh, ens podem adonar que l’alumini és dels materials que suposen una despesa energètica més elevada.
IMPACTES AMBIENTALS , ENERGIA
L a despesa energètica del reciclatge representa tan sols
un 6% de l’energia que es gasta en extreure el metall de la bauxita: 581 kWh/tona!
“ Llença i no reciclar una llauna de beguda, és com si llencéssim la meitat de la llauna amb gasolina (ENERGIA).
Desaprofitem així un recurs (l’alumini) i energia!!”
MINIMITZACIÓ I RECICLATGE DE L’ALUMINI
MINIMITZACIÓ I RECICLATGE DE L’ALUMINI
A l’Estat espanyol l’any 2005 es van recuperar 10.321 tones d’alumini, El 1995 se’n van recuperar 2.000 tn
Un augment espectacular; gràcies a l’interès de la indústria i als recents separadors de deixalles dels ecoparcs, que treballen amb l’efecte de corrent induït de Foucault
No tot és tan senzill,
la major part de l’alumini que es recupera només és el dels envasos de refrescos, molts altres dels productes fets d’alumini que utilitzem diàriament són massa cars i complexos de reciclar:
• Bosses de cafè (capes premsades de plàstic i alumini) • Paper d’alumini (sovint oliós i de fragments massa petits) • Brics (tres capes premsades de plàstic, cartró i alumini, que fan l’envàs més car de reciclar) • Pots per a esprais (amb plàstic i productes tòxics)
EL PAPER D’ALUMINI DELS ESMORZARS
Un pas més enllà ….podríem dir que el paper d’alumini pràcticament no es recicla, i que el gruix de l’alumini reciclat prové exclusivament d’envasos, sobretot llaunes de refrescos.
El cost de fabricació del paper d’alumini és tan exagerat com el següent exemple ens mostra:
• Producció de làmines d’alumini per fer paper domèstic a l’Estat espanyol: 60.000 tones anuals.
• Energia gastada per produir les 60.000 tones: 900.000.000 kWh.
900.000.000 kWh = consum anual de 250.000 famílies catalanes!
EL PAPER D’ALUMINI DELS ESMORZARS
És evident, doncs, que la utilització de paper d’alumini per embolicar entrepans té un cost ambiental MOOOOLT ALT.
QUÈ PODEM FER? investigar què ens passa i prendre mesures com..:
• ELIMINAR EL PAPER D’ALUMINI DELS ESMORZARS
• CERCAR FORMES MÉS “SOSTENIBLES” PER EMBOLICAR L’ENTREPÀ
• Evitar l’ús de BRICS
• ETC..
L’ALUMINI SOLS QUAN SIGUI NECESSÀRI...
L’alumini hauria de limitar-se a la indústria i en
aplicacions tecnològiques adients
que tinguessin una vida mitjana de 10 anys
i una possible recuperació i reciclatge
d’un mínim del 50%.
Bibliografia i font informativa extreta de:
Alumini. Informació i recursos.
– Pregunta freqüent del Programa Escoles Verdes Com podem treballar la reducció de l’ús de l’alumini?
– Recopilació d’informació general sobre l’alumni. De Viladraueducació. http://mediambient.gencat.net/cat/html/bev/documents/assessoria_tecnica.pdf
– Quadern Perspectiva Ambiental. TEMA: L’alumini. 1. Fundació Terra. Abril de 1995. Document detallat sobre l’obtencio de l’alumni en la natura i els seus impactes ambientals.
http://mediambient.gencat.net/cat/html/bev/documents/perspectiva_ambiental.pdf
– Article sobre l’alumini amb dades “Que no et donin la llauna”http://www.xtec.cat/innovacio/ambiental/pdf/alumini_as.pdf
– Guia d’Ecoauditoria dels materials i residus. Editades per l’Ajuntament de Barcelona. Pàgina 51 i 53, fitxes de treball sobre els embolcalls que us poden orientar en el treball dels esmorzars, etc.
Adreçat preferentment a secundària amb possibilitat d’adaptar a cicle superior. Disponibles al Centre de Recursos Barcelona Sostenible (Barcelona) i diversos CRPA
– Llibre Habitat, guia d’activitats per a l’educació ambiental. Editat per l’IMEB (institut Municipal d’Educació). Exhaurit però consultable al CRP, i CRBS de Barcelona, CRIA de Vilanova i la Geltrú.
Us la recomanem: Activitat núm 21 “La increïble història del sr. Al’Um-Ini”. Des de 12 anys