| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2019

cus secundaris a grans dis-tàncies. “Estudiem zonesdel planeta en què ja s’es-tan produint incendis de-vastadors de grans dimen-sions, com ara Austràlia iCalifòrnia, per mirar detrobar solucions perquèaquesta tipologia de focsno es produeixin a Catalu-nya”, assegura Duane, queremarca la importància demantenir els boscos en bo-nes condicions. “És impor-tant que segueixin exis-tint boscos, perquè tenenun gran valor com a con-tenidors de biodiversitat,però ho és més encara que

estiguin en bon estat, per-què fan la funció de prote-gir el sòl i de ser l’hàbitatde moltes espècies”, argu-menta. La investigadoradel CTFC i el Creaf, que ésautora d’una tesi premia-da sobre els tipus d’incen-dis que hi ha hagut a Cata-lunya, la seva propagació iquins elements hi influei-xen, té clar que els focs sóninevitables i més davantdel canvi climàtic. “No te-nim la certesa del que potpassar, però sí que tenimcapacitat d’intervenir enel paisatge i ho hem defer”, conclou. ■

guen focs

Recórrer 47 capitalsdels Països Catalans,prop de 7.000 quilòme-tres en set dies, i fer-hoamb un vehicle com-pletament elèctric. Aquest és l’e-Repte d’EndesaX, que es va poder completar abans del que esta-va previst, i amb només 37 recàrregues. Pilotsexperts de la revista Autopista van ser els encar-regats de culminar el repte al volant d’un NissanLeaf e-+. El viatge es va encetar el 7 de novembrea Palma i va passar per Alcarràs, Lleida, Manre-sa, Girona, Barcelona, Tarragona i Vila-seca eldia 11. Després d’un recorregut de 6.721 quilò-metres en una ruta non-stop, que va fer relleusde conductors en cada etapa, van arribar a Ma-drid el dia 13 de novembre. L’objectiu de l’accióha estat normalitzar l’ús del vehicle elèctric.

Unes 200 cabres sal-vatges viuen al massísdel Montgrí. Tècnics ipersonal del Parc Na-tural del Montgrí, lesIlles Medes i el Baix Ter han fet en els últims dosanys el seguiment de la població de cabres salvat-ges del Montgrí per conèixer el nombre d’exem-plars que hi ha i el seu estat sanitari i genètic. Laquantitat d’exemplars que hi viuen s’acabarà deconfirmar a partir del cens que es farà aquestmes de novembre, el quart que es duu a terme.La població actual és lleugerament més nombro-sa que la del darrer cens, que es va fer a principisd’any, quan el nombre d’exemplars es va fixar enun mínim de 150. S’ha comprovat, a més, que lescabres no tenen malalties com ara la , la tuber-culosi i la brucel·losi.

Incendi d’aquest estiu a Llardecans, al Segrià, a l’esquerra. A la dreta, a dalt, un camp de conreu declementines a les Terres de l’Ebre i, a sota, la zona de bosc de la Crosa, a Aiguaviva ■ ACN / R.B. / J.R.

El buidatge periòdic delcanal hidroelèctric deGavet, al Pallars Jussà,per fer-hi treballs demanteniment i milloras’ha encetat després de recuperar 186 exemplarsde truites comunes Salmo trutta i una granotacomuna Pelophylax perezi, que han estat traslla-dades de nou, mitjançant un dipòsit d’aigua ambsistema d’oxigenació, fins al medi aquàtic. Tambés’hi han trobat tres exemplars d’espècies al·lòc-tones, que s’han sacrificat, una brema Abramisbjoerkna i dues sandres Sander lucioperca. Elstreballs de manteniment del canal van a càrrecd’Endesa i el rescat de les espècies trobades s’hafet amb la col·laboració de l’Associació de Pesca-dors i del cos d’Agents Rurals del Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació iMedi Natural de la comarca.

Amb el suport d’

El cotxeelèctricsupera elrepte

Rescat detruites alcanal deGavet

Carn de xai amb el segell Ramats de Foc ■ DIEGO ESPADA

Més cabressalvatges almassís delMontgrí

DILLUNS · 25 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15191 - AVUI / Any XLI. Núm. 14061 - EL PUNT

1,20€

3828

33-1

2089

35L

1801

77-1

1513

96®

Els acomiadaments en laindústria, en creixement

CÒMPUT · En l’últim any unes10.000 persones han perdut lafeina per un ERO, procés quetambé afecta les grans empreses

NACIONAL P6, 7

TERRITORI · El VallèsOccidental es troba entreles comarques catalanes mésafectades per les regulacions

ESTADÍSTICA · El nombre detreballadors afectats per unexpedient de regulaciód’ocupació augmenta un 54,68%

Els participants en les activitats van resseguir el riu amb paraigües blaus simulant el seu curs ■ ACN

NACIONAL P12

L’Espluga de Francolí reacciona a l’aiguat amb activitats benèfiques

Riuada de solidaritat

Mor Carles Raluy, un delsfundadors del Circ Raluy

Cultura i Espectacles P25

Divendres vinent es preveia l’estrenadel nou espectacle a Barcelona

Santpedor eliminarà lafesta de les vaquetes

Nacional P11

EUROPA - MÓN P18-19

La participació supera el 71%en les eleccions locals, ques’interpreten com un plebiscit Ciutadans en les votacions d’ahir ■ EFE

Els demòcratesarrasen aHong Kong

NACIONAL P8

La meitatdels catalansvoldrienunes forcesde defensaHo conclou l’enquestad’una societat militar

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2019

e de confessarque llegir textos

legals em produeix untedi enorme. Es tractad’escrits massa for-mals, que obliguen a

rellegir-los constantment per no per-dre el fil i excessivament repetitius i,alhora, confusos. Però, tot i això, els hede dir que finalment he aconseguitempassar-me aquell avantprojecte dellei que actualment està en boca detothom: la llei de contractes de serveisa les persones. Els sona? No? I si hocanviem per “llei Aragonès”, aquella dela qual molta gent opina i que, sospito,poca gent coneix? Ara sí? Doncs som-hi. Els deia que havia aconseguit llegir-la, i la veritat és que no he sabut trobarenlloc que aquest avantprojecte obrila porta a més externalitzacions delsserveis públics, tal com sostenen nopoques persones de l’anomenat anti-capitalisme nostrat. El que he llegit ésuna proposta –iniciada per cert pelconseller Romeva i paralitzada perl’aplicació del 155– per regular milloraquelles activitats que avui ja estan

externalitzades. Que no parla de futu-res remunicipalitzacions, com a mim’agradaria? Cert. Tant com que tam-poc les impedeix i tant també comque es posen les bases per regular demanera més transparent aquells ser-veis que avui ja presta el sector privat.En primer lloc rebaixant molt el criteridel preu com a factor clau de la con-tractació. Aquesta ha estat fins ara laprincipal arma de les grans empreses icorporacions que, com Sacyr o AccentSocial, aquesta darrera dirigida perFlorentino Pérez, copen actualmentaquesta mena de serveis en llocs com,per exemple, l’Ajuntament de Barcelo-na. Segur que la llei és millorable, i defet hi ha hagut i hi ha encara els espaisparlamentaris per poder introduir-hicanvis. El que no és seriós és renun-ciar a debatre per fer possibles aques-tes possibles modificacions i alhoraatiar el carrer amb una barreja d’elec-toralisme i de mitges veritats. I qui es-tigui lliure de pecat en el tema de lessubcontractacions, que tiri la primerapedra. Segur que el roc arribarà fins aVerges.

H

Keep calmJordi Creus

La lleiAragonès

Un cop llegida, no he sabuttrobar enlloc que aquestavantprojecte obri la porta amés externalitzacions delsserveis públics

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

otser encara anava a costura,llavors, no ho recordo bé, peròés molt probable que fos a casa

d’aquella modista que a l’estiu s’esfor-çava a instruir mitja dotzena de no-ietes del barri en les arts misericordio-ses del punt de creu, que vaig fullejarper primera vegada una de les histo-rietes d’Esther y su mundo. Era unarevista per a nenes més grans que jo,que encara reia com un bordegàs ambles aventures d’en Mickey i l’ànec Do-nald i només tenia ganes d’acabar laclasse per passar la resta de la tardavestint i desvestint nines retallablesrere el moble bar del menjador. Emsembla que mai no havia servit per ares més que per guardar-hi els nostresjoguets, aquell moble americà tanchic, folrat amb una espècie d’arpillerade color marfil, excepte que un tempstambé vam organitzar-hi amb els ger-mans unes curses de cargols que vandeixar un rastre de bava enganxifosaal taulell fins al dia que la mare ho vaenviar tot a desballestar, farta de pas-sar-hi la baieta inútilment. Esther eral’heroïna de les altres nenes que ana-ven a costura, de la meva cosina entre

P

elles, que és de qui aprendria tot elque calia saber de la feminitat adoles-cent, vivaç i ruboritzada. Algunes deles seves amigues ja tenien noms fabu-losos, com ara Fanny o Gladys, queaquí sonaven encara a marcià, i espentinaven amb la mateixa gràcia flo-tant que el personatge creat per Puri-ta Campos, amb aquell serrell tan es-ponjós que li ombrejava la cara pigalla-da, i aquella cueta baixa, mig desfeta,just per revelar un caràcter intrèpid iuna nuca esvelta que adornava ambun llaç o un clavell, segons el cas. Ami, en canvi, encara em pentinavenamb una cua de cavall alta i estreta, al

límit de l’estrangulació capil·lar, queem deixava un front bombat vergonyo-sament al descobert, brillant com unacalba frontal, damunt el qual la mareno permetia que hi quedés en suspen-sió ni l’ombra d’un cabell. Amb aques-ta faç tibada fins a demanar a critsl’extremunció, vaig començar a llegirles històries d’Esther i el seu món.

Ser gran era tenir un serrell com elseu, i sacsejar-lo com ella, amb unagràcia irresistible i desmanyotada. Ar-ran de la mort de la dibuixant que ensla va regalar durant aquells anys difí-cils, he intentat fer memòria d’algundels episodis que vaig llegir amb fru-ïció, i la veritat és que amb prou feinesrecordo el nom de les seves amigues idel noi que li agradava, però no heoblidat mai aquella manera que teniad’arribar a casa i llançar-se al sofà ambun sospir, o de quedar-se pensativa enun racó de vinyeta, o de caminar ambles mans a les butxaques dels panta-lons acampanats, mentre donava uncop de peu a una pedreta o una llauna,ni les armilles ni les boines que porta-va, tan chics, tan inoblidables, com elnostre moble bar.

“Esther eral’heroïna de lesaltres nenes queanaven a costura

Eva VàzquezCaiguda lliure

Un serrell com el d’Esther

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2019

Les cares de la notícia

Els socialistes haurien de mirar de seduir els par-tits que necessiten per a la investidura de PedroSánchez, però en lloc d’això Iceta considera “ab-surd” que ERC demani que el president de la Ge-neralitat sigui en una mesa de diàleg per intentarreconduir la situació.

ALCALDE DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Diàleg sense condicions?

El municipi s’ha bolcat aquest cap de setmana agirar la truita a les fatídiques riuades que van as-solar la zona. Activitats de tota mena per recaptarfons i refer el que l’aigua es va emportar han de-mostrat, un cop més, que des de la iniciativa locali social hi ha molt a dir i a fer.

-+=

-+=

Aniversari necessariSònia Pau

Sortir del pouJosep Maria Vidal

-+=

Miquel Iceta

Especialitzada en temes socials, Pau retrata lahistòria de la Fundació Arrels, una entitat que alllarg de tres dècades ha posat negre sobre blancen les problemàtiques de la ciutadania al nostrepaís. Un aniversari en plena salut que fa presagiaruna llarga vida a l’entitat.

PERIODISTA I ESCRIPTORA

PRIMER SECRETARI DEL PSC

L’anunci de posada en marxad’expedients de regulació

d’ocupació (ERO) per part d’algu-nes empreses emblemàtiques delnostre país, com ara General Cable,que vol tancar les plantes de Man-lleu i Montcada i Reixac, amb uns500 treballadors, i Bayer Hispania,que planteja acomiadar 75 treballa-dors a Sant Joan Despí, ha tornat aposar sobre la taula que la crisi noha passat pas i que, a més, pot em-pitjorar en els pròxims temps. Defet, les dades indiquen que des delnovembre del 2018 fins a l’octubredel 2019 un total de 10.000 perso-nes han estat afectades per expe-dients de regulació d’ocupació,8.783 de les quals ho han estat enaquest exercici, segons dades delDepartament de Treball de la Gene-ralitat. Aquesta xifra representa unincrement interanual del 54,68%.

Una de les causes d’aquestesdades, i és una obvietat, és l’alenti-ment econòmic global, un alenti-ment que provoca, malaurada-ment, un augment dels que s’ano-menen ERO preventius, uns expe-dients en què, a més, la nova nor-mativa derivada de les darreres re-formes laborals posa molt fàcil. Ve-ient la possibilitat de reduir els be-neficis, algunes grans empreses re-dimensionen el seu negoci. I davantd’això, poc a fer, ja que són normesdel joc mundials. En tot cas, millorarla normativa local per evitar abusosen l’aplicació.

Però hi ha un altre elementque també provoca aquest efectesobre l’economia i és la inestabilitatpolítica que hi ha a l’Estat espanyol,una inestabilitat que es reduiria sides del govern estatal hi hagués lavalentia política necessària perafrontar els grans reptes que exis-teixen, com ara la modernització, lareindustrialització i, sobretot, l’en-caix territorial.

Inestabilitateconòmica, i política

EDITORIAL

oc d’una generació que no ha co-negut el franquisme. Quan el dic-tador va morir tenia poc més d’1

any. No conec res de la Guerra Civil, lapostguerra ni la Transició més enllàdel que m’havien explicat els meusavis o, de tant en tant, relaten elsmeus pares. Recordo el cop d’estat deTejero vagament. Només perquèaquell dia, crec, a classe el mestre enva dir alguna cosa amb posat seriós ien arribar a casa no paraven de pas-sar-ho en l’única cadena que hi haviaen funcionament. La meva educació,però, s’ha fet fonamentalment en ca-talà des de petit i fins a la universitat.Parlo, entenc i escric, també, castellà ianglès. Per tot això, no entenc com,després de 40 anys de persecució de lallengua durant una etapa absoluta-ment fosca per a la història espanyolani perquè després d’un model d’èxitd’escola que ja fa dècades que dura,periòdicament, els polítics n’han de

S “El modeld’escola s’ha fetamb el compromísi la implicació depares, professionalsi administracions

plantejar modificacions. Flexibilitza-cions, si es prefereix.

La immersió lingüística no neixcom un caprici. A finals dels anys se-tanta i inicis dels vuitanta, hi haviauna taxa de prop del 38% de personesforanes. Pujava al 61% a la demarcacióde Barcelona, on vivia el 75% de la po-

blació catalana, el 61% de la qual noparlava el català i on només el 15% elparlava, l’entenia i l’escrivia. El catalàestava malalt i es dirigia cap a la sevaextinció. Els governs de Jordi Pujolvan fer moltes coses mal fetes, segur,però l’aposta per salvaguardar la llen-gua no en va ser una. Després de 40anys de persecució, el català necessi-tava ajuda. I l’escola, entre altres ele-ments, va ser decisiva per a la seva re-cuperació. Però això no significa queel català estigui salvat. Ni de bon tros.La immigració ha anat a més i el pri-mer idioma que aprenen els nouvin-guts és el castellà. El català sempre es-tarà en posició de desavantatge i elcastellà parteix, des de bon inici, enuna posició de superioritat.

El model d’escola català no s’ha detocar. Ha estat construït amb el com-promís i la implicació de pares, profes-sionals i administracions. I això, pe-riòdicament, cou a alguns.

El català no és cap capriciDavid Brugué / dbrugue@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Una altraEspanya

omés ens arriben les imatges dels més abraonats,les declaracions més polèmiques, les posicions

més radicals. Però Espanya és gran i diversa. La darreraenquesta del Centre d’Estudis d’Opinió ens hodemostra. Pràcticament la meitat dels espanyolsacceptarien el resultat d’un referèndum legal i acordaten què una majoria de catalans optessin per laindependència. Estic segura que hi ha molts espanyolsque lamenten la dura repressió contra el poble català i lajudicialització d’una qüestió que només pot tenir sortida

per la via política. Hi ha una Espanyamés enllà de l’“A por ellos”, que veuCatalunya com un territori amic ique, malgrat que no voldria queemprenguéssim un camí propi,acceptaria la decisió quedemocràticament prenguéssim elscatalans. Hi ha una Espanyasilenciosa, a la qual no li agraden els

grans escarafalls per les xarxes socials, que és oberta idialogant. Encara que ens sembli mentida, aquestaEspanya també existeix però no està representada enels engranatges de l’Estat ni en els càrrecs directius deles empreses de l’Íbex 35. És una Espanya que hauria defer un pas decidit endavant, que hauria de fer sentir laseva veu. No es tracta de salvar Catalunya, sinód’apuntalar les llibertats de tots. Perquè ara nosaltressom el sac de boxa de l’Estat, l’ase dels cops, la diana dela repressió. Però demà ho serà qualsevol altre que gosidesmarcar-se o posar en dubte l’statu quo.

N

Hi ha unaEspanyasilenciosa ala qual no liagraden elsescarafalls

http://epa.cat/c/l9z2qj

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La fiscalia posa a prova eltribunal que ha de jutjar l’1-Oamb una llista de 256testimonis. El ministeri públicvol fer declarar 93 policies.

10anys

20anys

Montilla no convocarà els líderspolítics abans de la sentènciadel TC sobre l’Estatut. Rebutjaper carta l’oferta de Mas i alertacontra el “tacticisme”.

La Caixa i el BBVA van donarsuport ahir a la gestió delpresident de Telefónica, JuanVillalonga, i al seu pla d’opciód’accions.

Testimonis de l’1-O En descompte Aval a TelefónicaTal diacomavui fa...

rucar al mòbil del’Arseni Corsellas,

ara traspassat, feiauna mica de respecteperquè et despenjavael telèfon en Burt Lan-

caster. O en Charlton Heston. O en Ri-chard Burton. O, és clar, en J.R. de Da-llas. Va ser el 2008 per emparaular unade les escasses entrevistes que l’actorde doblatge nascut a Figueres va con-cedir. En aquest cas per a la revistaPresència, des del pis d’un barri popu-lar de Barcelona que ell s’estava refor-mant sense cap ostentació. I això quealeshores ja era tota una llegenda vivadel doblatge en català i castellà, comell mateix deia mig jubilat però no pasdel tot, perquè amb 75 anys encara ac-ceptava algun encàrrec que li feia elpes, com ara posar veu a espots televi-sius o doblar en Sydney Pollack en lapel·lícula Michael Clayton, que s’aca-bava d’estrenar. D’aleshores ençà, finsa la seva recent mort, als 86 anys, vacontinuar mig jubilat, però contun-dentment recognoscible en tots elstreballs en què participava. El darrer,

posar per primera i última vegada veua Clint Eastwood en La mula, cobrintamb dignitat i categoria el buit deixatfa temps per la desaparició d’un altredels grans dobladors de sempre, enConstantino Romero. En aquella entre-vista a Presència, Arseni Corsellas dei-xava constància d’una manera de ferque els que vam créixer escoltant laseva veu en els programes dobles decinema dominical trobem cada vegadamés a faltar. Abans es doblaven 200pel·lícules a l’any, ara se’n doblen2.000, explicava l’entrevistat. Abans esdedicava una setmana de feina prèviaal doblatge per ajustar el diàleg i la tra-ducció. Ara la figura de l’ajustador ambprou feines existeix. Tot ha anat a pit-jor. L’última de l’Scorsese, per exemple,ni tan sols s’ha estrenat amb una còpiadoblada. És clar que sempre serà mi-llor la versió original però els que noens hi acabem d’acostumar enyora-rem cada vegada més aquells que vanmarxant. Com l’Arseni Corsellas, undels millors, amb prou humilitat perabstenir-se de contestar personamentla bústia de veu. “Això ho fa per mi lasenyoreta de la companyia telefònica”,aclaria sorneguer.

T

Full de rutaXevi Sala

Ja no quedani en J.R.

La desaparició d’ArseniCorsellas gira un full gloriósdel doblatge

erdoni, m’agradaria creure quevivim en una democràcia. I noparlo d’estat de dret perquè això

del dret sovint acaba lligat als tribunalsi val més que no en parlem, ara per ara,de tribunals. Quedem-nos en democrà-cia. Democràcia representativa: és adir, que és el poble qui mana, a travésdels candidats electes. Sí? Jo dic quesí. Els ciutadans que ho volen expres-sen el seu pensament a través dels par-tits polítics. Cada partit té la seva ideade com s’han de fer les coses i ho expli-ca. Prova de convèncer la majoria. I lagent vota, amb llibertat, segons el seucriteri. El partit que té vots suficientsgoverna. Si cap no en té prou tot sol,busquen aliar-se amb d’altres nego-ciant el programa que defensaranjunts. I ja està.

AIXÒ, EN UNA DEMOCRÀCIA. A les Espa-nyes es veu que no va així. Els diaris, lestelevisions, les ràdios, els twitters i totala pesca fa mesos que es dediquen a di-buixar línies vermelles i de tots colors.Ben llegit, entenc que només hi ha dos otres partits que poden governar a Ma-

P drid i dos o tres que ho podrien fer a Bar-celona. Els altres són la pesta, el dimoni,el càncer, la lepra, l’abominació.

A MADRID TENEN BUTLLA per ocupar el go-vern o facilitar-lo el PP, el PSOE i potserCs. A Barcelona, en tenen Junts pel Sí(CDC), ERC i el PSC. A quin article de lallei electoral ho diu, això? No l’he sabuttrobar. És un article vigent no escrit. Unarticle secret. El pobre Pedro Sánchezva haver de repetir eleccions perquè “nohauria pogut dormir” amb membres dePodem en el govern. La pobra Inés Arri-madas, quan va liderar el partit més vo-tat a Catalunya, ni tan sols va gosar in-tentar formar govern.

TOT AIXÒ PASSA per culpa d’aquest arti-cle secret que determina que els ciuta-dans que confien en Vox, posem per cas,són gent equivocada, el parer dels qualsno compta. Com estan equivocats totsels que voten partits independentistes.O els que voten Podem. I no diguem elspartidaris de la CUP. Tot plegat, una co-lla de gent malalta, desequilibrada, ma-nipulada per ves a saber qui, sobretot pe-

rillosa. Línies vermelles. Muralles.Fronts patriòtics. No passaran.

SÍ, A MI TAMBÉ EM SAP GREU que hi hagitants votants de Vox que semblen enyo-rar la dictadura franquista o tants quesegueixen les idees joseantonianes queliderava en Rivera. Però cal acceptar queels seus votants són ciutadans del ma-teix país (en termes electorals) que elsque voten Bildu, Teruel Existe o el PP. Ique, com a ciutadans que són, tenen elsmateixos drets a fer sentir la seva veu, ainfluir en les decisions, a participar enels governs si els números donen.

ENTENC QUE LA PATRONAL, la conferènciaepiscopal, els bancs, la cúpula militar,l’alt funcionariat, el gran capital i ves asaber qui més intentin manipular l’opi-nió pública per tal d’evitar que un governnou, diferent, incontrolat, no defensiaferrissadament els seus interessos –le-gítims o no– tal com estan acostumats.Ho entenc. Però ho denuncio per antide-mocràtic. Impugno l’article secret. Totsels ciutadans han de tenir els mateixosdrets.

Pius Pujades. Periodista

L’article secretTribuna

A Siurana,‘volando voy’b Fa més de trenta anys que,de tant en tant, vaig de visita aSiurana, un poblet del Prioratque sempre m’ha cridat l’aten-ció per les seves llegendes deprinceses i guerrers i particu-larment per la història del saltde la reina mora. Avui, de visitaa Siurana m’ha cridat l’atencióun rètol informatiu que recla-ma la construcció d’un aeri peral transport de visitants des deCornudella fins al mateix poblede Siurana. Vint-i-sis anys en-rere només s’hi podia accedirper un camí de terra, difícil-ment practicable en cotxe, i araja s’hi vol projectar un aeri al’estil de Montserrat o el port deBarcelona. L’alcalde de Cornu-della, Salvador Salvadó, afirmaque el poble de Siurana no potabsorbir més de 500 persones.Ara ja compta amb prop de250 places d’aparcament per avehicles i ha sorgit la propostade construcció d’un aeri. No sé

si ha estat la bellesa del paisat-ge, l’increment del nombred’escaladors o la descobertadel Nazi de Siurana, però, aler-ta, que no passi com als aero-ports sense avions o les auto-pistes sense cotxes.RAMON MASIPReus (Baix Camp)

Barri de la Ribera,barri de canvisb Des dels seus inicis, el barride la Ribera ha sigut un llocd’intercanvi comercial on resi-dien persones obreres. Un barriamb un passeig no gaire granperò sí força important queconnectava el Mercat del Bornamb un dels majors exponentsdel gòtic català, la basílica deSanta Maria del Mar. Un barritranquil que s’ha anat transfor-mat en els últims vint anys. Hapassat de ser barri de gentobrera a un de totalment turís-tic. Això no passa així com així:ha estat objecte de diversestransformacions, com la gran

obra d’arqueologia que es vafer al mercat del Born o la co-mercialització del temple deSanta Maria. Però realment lagent que ha patit aquests can-vis han sigut els veïns i veïnesde tota la vida. Persones quehan crescut entre aquests car-rers de la Ciutat Vella que avuien dia es veuen forçades amarxar de casa seva a causade la gentrificació. Mencionartambé el canvi que han experi-mentat els carrers quan cau lanit. Carrers plens de bars queno permeten el descans veïnal.Realment és just per als veïns iveïnes tota la situació actual?És just que persones que hanviscut sempre en aquest espaies vegin forçades a marxar-neper poder sentir-se més a gusten el seu habitatge? El que síque és clar és que és injust queaquestes persones que hanlluitat per un barri de tota la vi-da hagin de marxar per no po-der afrontar els preus abusiusde lloguer que estan obligats apagar. O haver de creuar-se

amb maletes quan van a com-prar el pa, com aquell que diu.Proposo a l’Ajuntament de Bar-celona mesures que ajudin abaixar els lloguers, la reduccióde les llicències turístiques (pera apartaments) i l’augment deles multes sobre els pisos delloguer turístic sense llicència.ARIADNA PALMERBarcelona

Cris, no calia

b M’adreço a la Cris Puig perdir-li que per omplir una estonadel bon programa FAQS(09/11) no fa falta portar “per-sonatges” arnats com l’inefableChencho Arias, que el primerque fa és insultar dient-li far-sant i ignorant al Sr. Bercow,speaker del Parlament britànic,pel fet de defensar el dret a de-cidir i la llibertat d’expressiódels catalans... Per una vegada,l’Israel deu haver estat con-tent.MONTSERRAT MONJO SABATÉSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Jordi Cuixart, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“La violència d’estat ha de deixar lloc a la paraula”La frase del dia

SísifJordiSoler

“Els grans canvishistòrics dequalsevol signes’han produït contrala llei vigent: elsdrets socials, elsufragi universal,l’Església de Roma,la RepúblicaFrancesa, els EstatsUnits d’Amèrica…

o descobriré res dient que la re-sistència és un factor clau en laresolució de les guerres. Perquè

Catalunya i Espanya estan en guerra,una guerra impossible en termes mili-tars, segurament per sort, encara quela causa situï en desavantatge estruc-tural una de les parts; una guerra queno serà perquè només l’altra part té ar-mes.

EL CANSAMENT i el desànim tenen l’ori-gen en el sentiment d’una part impor-tant dels independentistes que els polí-tics sustentadors de la causa no fan elque cal per realitzar-la. I entrem en mati-sos: perquè no han pogut, perquè tenenpor, perquè són uns ineptes, perquè noho han volgut fer mai i per tant han enga-nyat deliberadament la ciutadania ambpromeses que sabien que no complirien,perquè són uns egoistes sense escrúpolsque se’ls en fot tot i només estan pel càr-rec, la poltrona i el sou, perquè són unsfalsaris traïdors, etcètera.

PER DAMUNT DE TOT plana la realitat queles tres formacions amb capacitat perobtenir representació són incapacesd’unir-se en una estratègia conjunta. Elspartidaris d’anar separats esgrimeixendiversos arguments: que una candidatu-ra conjunta obtindria menys diputatsque llistes separades, perquè no seria es-collida pels votants d’esquerres per lapresència de la dreta, i al revés amb lapresència de l’esquerra; que en les cam-bres corresponents hi ha més presènciaamb tres grups. Els partidaris d’anarjunts aporten altres raons, algunes deles quals em permeto fer meves: que grà-cies a la –maleïda– llei D’Hont, és mésprobable que surtin més diputats; i, so-bretot, una qüestió d’imatge: ser la pri-mera força en resultats electorals per so-bre de les altres és fonamental tant enclau interna a l’hora de la gestió com enclau internacional per com s’és perce-but, un fet determinant a Escòcia, i en

N certa manera també al Quebec amb elPQ i el Bloc, molt més coordinats queERC i JxCat, i ja no cal dir que la CUP.“Divide y vencerás”, diu l’enemic, i sem-bla que aquí encara no hi hem arribat.

AL PUNT ON SOM, la pugna ha retornat al’origen: a la ciutadania, ara enriquidaamb la participació activa dels joves, so-bre els quals ha caigut una inútil polèmi-ca, fruit en una de les bandes tant de lapor com del desconeixement. Que les re-volucions comporten, com a mínim, in-comoditats, qualsevol lector d’històriaho hauria de saber si no és un analfabetfuncional. El cas és: es vol un estat o noes vol? Si la resposta és sí, cal conèixer-ne el cost i assumir-lo. Al principi, tallaruna autopista; més endavant pot sermés alt. Ja sabem que ens poden treureun ull, o obrir el cap, o fotre’ns a la presósense garanties civils, sense saber quanen sortirem. Fins i tot els qui es queden acasa contemplen estupefactes com se’lsinclou dins d’una massa deshumanitza-

da de delinqüents i terroristes.

LES COL·LECTIVITATS passen etapes enquè han de prendre decisions, dimensio-nar-les i mantenir-les; o revocar-les, sise’ls fan inviables. Al davant dels sobira-nistes hi ha la paret d’un frontó progra-mat que ho torna tot en forma de nos,amenaces i insults. Encara a alguns elscosta de creure, però la invariable reali-tat és que no són capaços de res més. En-tendre-ho és la condició necessària perdur la questa sobiranista a un punt efec-tiu i deixar de fer el ridícul i anar rebentgarrotades amb tan poc a canvi, per nodir res. Entretant, assumir que els revol-tats no són esvalotats, que són resis-tents, adalils de la supervivència.

DAVANT DEL FUROR PRIMARI d’irreducti-ble saltamartí incapaç de sortir del man-tra grotesc del “tot sempre dins de la llei ila Constitució”, cal recordar de maneraindefallible que els grans canvis i lesgrans accions històriques de qualsevolsigne s’han produït contra la llei vigent:els drets socials –per cert, en imparableretrocés–, el sufragi universal, l’Esglésiade Roma, la República Francesa, els Es-tats Units d’Amèrica…

LA LLEI ABANS DE TOT? Aquest cronistano es distingeix per la seva devoció cris-tiana, però perquè vegin fins on és vetusti troglodita l’establishment espanyol empermetré citar l’Evangeli, més avançatfa prop de dos mil anys que la caspa car-petovetònica a qui només els falta dir “lademocràcia soc jo”: “Un dissabte, Jesúspassava per uns sembrats. […] Els seusdeixebles es van posar a arrencar espi-gues. Els fariseus li van dir: –Mira, perquè fan en dissabte això que no és per-mès? Jesús els respon: –No heu llegitquè va fer David quan van tenir necessi-tat de menjar ell i els qui anaven amb ell?[…] El dissabte ha estat fet per a l’home, ino l’home per al dissabte” (Marc 2, 23-28).

Miquel de Palol. Escriptor

Els límits i la necessitatTribuna

o fa gaire els mit-jans s’han fet res-

sò de l’entrada en ser-vei de la famosa variantde Vallirana. En un ins-tant, només d’obrir al

trànsit la nova via, s’ha produït la pacifi-cació de la travessia del municipi. Hi hahagut una recuperació de la calma, delsilenci, de l’escala humana del carrer. Tra-vessar no ha estat una heroïcitat i ara elsveïns respiren tranquils i respiren millor.Hi ha menys soroll, menys contaminaciói menys inseguretat.

És possible que la desaparició de la in-tensitat del trànsit hagi provocat alguncanvi d’hàbits i que en algun sector con-cret el consum se n’hagi ressentit. Peròara per a Vallirana s’obre una nova opor-tunitat; com que ja no cal passar pel cen-tre del poble caldrà crear atractius per-què alguns dels que enfilen la variant de-cideixin sortir i fer una parada al poble.Una parada cultural, turística, gastronò-mica. Caldrà buscar la manera que al-guns dels que només hi passaven aras’hi aturin i si pot ser alguns s’hi quedin.

He dit que era una variant famosa i hede precisar que ha estat tristament fa-mosa. És una obra reclamada des de faprop de quaranta anys i que ha trigatquinze anys a executar-se desprésd’acumular successives interrupcionsdes del seu inici, el 2004, fins a la finalit-zació de les obres, el 2019.

A la geografia catalana podríem tro-bar una colla més d’exemples que estanen situacions similars a com ha estat lavariant de Vallirana: obres endarreridesreiteradament en el temps com a mostrade manca absoluta de sensibilitat perproblemes peremptoris i urgents quehaurien merescut un capteniment perpart del govern espanyol diferent i mésdiligent del que hi han aplicat. Totes lesobres suspeses i interrompudes parlentristament d’un sistemàtic oblit políticque comença per les coses més tangi-bles i quotidianes. I, si falla la base méselemental, falla tot.

N

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Efecte Vallirana

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

8253

16-1

2190

81Q

El 49,6% dels catalans es-tarien d’acord que Catalu-nya, en el cas que esdevin-gués un país independent,tingués unes forces de se-guretat equiparables a lesd’altres països europeus.Aquesta és una de les da-des significatives que re-cull l’enquesta telefònicafeta pel Gabinet d’EstudisSocials i Opinió Pública SL(Gesop) a 1.605 personesentre el 21 i el 25 d’octubreper encàrrec de la Societatd’Estudis Militars (SEM).És la tercera vegada quel’entitat fa aquest sondeigi els partidaris de la crea-ció d’aquestes forces dedefensa experimenten elmàxim de la sèrie, ja supe-ren el 47,2% que van obte-nir el juliol del 2017 i el40,7% del juliol de l’anypassat.

En les dades més deta-llades de l’enquesta escomprova que les dones ensón més partidàries, ambun 53,6% per un 45,4%dels homes, i que els jovesentre 16 i 29 anys en sónels més partidaris(63,1%), de nacionalitatestrangera (58,4%), ambun perfil majoritari de cen-tre i centredreta. Destacaque hi estarien d’acord el56,1% dels votants deJxCat i el 54,4% delsd’ERC dels comicis del

2017.A més, pràcticament

tres de cada quatre cata-lans consideren queaquestes forces de defensahaurien de participar enmissions de pau interna-cional, mentre que només

el 17,3% s’hi oposaria. Enaquest cas també són elsvotants d’ERC (82,8%) ide JxCat (81%) els que hiestarien més d’acord, se-guits dels del PSC(77,8%), Catalunya EnComú Podem (72,3%), la

CUP (66,6%) i Cs (60,8%).En el PP un 43,3% hi esta-ria a favor; un 31,4%, encontra, i un 25,3% no hosap.

La darrera pregunta del’enquesta és sobre el pos-sible ingrés a l’Organitza-

ció del Tractat de l’Atlàn-tic Nord (OTAN) i el 46,4%dels enquestats hi estariad’acord, gairebé set puntsper sobre dels registratsen la consulta del 2018 igairebé set menys que ladel juliol del 2017, quan

s’estaven fent els prepara-tius del referèndum del’1-O. En aquest cas elsmés favorables són els vo-tants del PSC (58,2%), se-guits dels de JxCat(51,2%) i ERC (50,2%).Els de la resta de forma-cions no arriben al 50% devots favorables, tot i quenomés els votants de laCUP donen més respostesnegatives (61,2%) que po-sitives (22,2%) a l’ingrés al’OTAN.

Normalitzar el debatEl SEM és una entitat quetreballa des del 2012 sorgi-da de la sectorial de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) formada per vo-luntaris i sense cap menade suport institucional pergenerar coneixement enmatèria de política de de-fensa al servei de l’interèsnacional català, ja que con-sidera que hi ha un buitacadèmic que es dediqui adonar-hi una visió estratè-gica. El secretari de l’enti-tat, Dani Soler, explica quela voluntat és anar fentaquesta enquesta anual-ment per saber “on som ion érem” i contribuir, comfan també amb els semina-ris, a “fer una tasca de di-vulgació” i un debat ambseriositat “sense aprioris-mes, ni prejudicis” sobre lapolítica de defensa compa-rada amb altres països i es-tats similars, com podenser Dinamarca, Finlàndia,Suïssa, Israel o les repúbli-ques bàltiques. No es trac-ta de parlar d’un exèrcit,sinó que el concepte ésmés ampli i inclou lesaliances estratègiques, ladiplomàcia o garantir unentorn estable al comerç,exportacions i importa-cions o el turisme, entred’altres. I comenta que “noés postiu girar l’esquena al’entorn geopolític”. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

La meitat de catalans voldriatenir unes forces de defensaa Una enquesta de la Societat d’Estudis Militars diu que el 73,4% voldria que participés en missionsde pau a Més de la meitat de votants del PSC, JxCat i ERC són partidaris d’ingressar a l’OTAN

Enquesta sobre un exèrcit en una Catalunya independentLa mostra és de 1.605 entrevistes telefòniquesEn cas que Catalunya esdevingui un país

independent, estaria d’acord que disposés d’unes forces de defensa equiparables a les d’altres països europeus semblants a Catalunya?

Sí

Evolució

Jul. 17 Jul. 18 Oct. 190

20

40

60

80

100

Enguany els favorables superen els del juliol del 2017 i suposen el màxim de la sèrie.

El percentatge de respostes favorables a l’entrada a l’OTAN és major que el registrat l’estiu del 2018, però menor que el del 2017.

12,3

40,5

47,2

18,4

40,9

40,7

11,7

38,7

49,6

49,638,7

11,7

No

NS/NC

En cas que Catalunya esdevingui un país independent i disposi de forces de defensa, creu que una de les seves funcions hauria de ser la participació en missions de pau internacionals?

Sí

Evolució

Jul. 17 Jul. 18 Oct. 190

20

40

60

80

10010,1

19,0

70,9

14,5

16,3

69,1

9,217,3

73,4

73,4

17,39,2

No

NS/NC

En cas que Catalunya esdevingui un país independent, estaria d’acord que fos membre de l’OTAN?

Sí

Evolució

Jul. 17 Jul. 18 Oct. 190

20

40

60

80

100

16,5

30,3

53,1

24,4

36,1

39,5

18,0

35,6

46,4

46,435,6

18,0

No

NS/NC

GRÀF

IC: E

L PU

NT

AVU

I

un país independent,e l’OTAN?

Els partidaris també arriben aquí al màxim de la sèrie.

“No es pot girarl’esquena a l’entorngeopolític i no afrontarel debat malgrat sergent de pau”Daniel SolerSECRETARI D’ESTUDIS MILITARS (SEM)

7punts percentuals d’incre-ment gairebé hi ha entre elspartidaris d’entra a l’OTANrespecte al 2018.

“Intentem donaruna informació senseapriorismes niprejudicis sobre lapolítica de defensacomparada amb altrespaïsos similars”

63,1%de joves entre els 16 i 29anys són els més partidaris detenir les forces de defensa sis’és independent.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE NOVEMBRE DEL 2019

1190

01-1

2200

88Q

L’endemà de la consultaals socialistes que va do-nar l’aval al preacord degovern progressista ambUnides Podem i el diaabans que ERC consultiles seves bases, el primersecretari del PSC, MiquelIceta, va deixar la portaoberta perquè es faci eldiàleg per resoldre el con-flicte a Catalunya amb “lataula que convingui”, enreferència a les exigènciesdels republicans perquèper canviar la possible ne-gativa a la investidura de

Pedro Sánchez les nego-ciacions siguin entre go-verns. Per al líder socialis-ta català, si es vol diàleg,“trobar el mecanisme perfer-lo possible ha de sersenzill”, tot i que va deixarclar que per a ell ja existeixla comissió bilateral Estat-Generalitat que ho pot ferpossible.

Iceta també va advertira ERC que qui parla de dià-leg “té una certa obligacióde no bloquejar” un go-vern que n’és partidari i,per aquest motiu, la va ins-tar a renunciar a posicionsmaximalistes d’entradacom ara que es pugui par-

lar de l’autodeterminació,ja que el debat, va dir,s’acabarà “molt ràpid”perquè la resposta serà“no”. Amb vista a aquestasituació, Iceta va pregun-tar als republicans si “enbenefici d’un objectiu re-nunciarà als avenços possi-bles que millorarien la qua-litat de vida dels catalans iles perspectives del país”.

No a TorraEl mateix dia que la porta-veu de JxCat al Congrés,Laura Borràs, lamentésque el PSOE no truqui alseu partit per negociar ipreguntar-se si Sánchez

serà capaç de progressaren alguna cosa més que “re-pressió, regressió de la de-mocràcia, absència de dià-leg i no reconeixement delsinterlocutors polítics, comés Torra”, el socialista cata-là va qüestionar que el pre-sident de la Generalitat,Quim Torra, sigui la perso-na més adequada per“trencar el gel” de les nego-ciacions. JxCat, si no hi ha

canvi, mantindrà la negati-va a la investidura de Sán-chez no com “un caprici si-nó fruit de la realitat que te-nim davant”, va dir Borràs.

D’altra banda, en unanova carta als socis d’Òm-nium, el president de l’enti-tat, Jordi Cuixart, va feruna nova crida al diàleg idemanava la fi de la “re-pressió”, des de la presó deLledoners. En la missiva, el

president de l’entitat re-corda que ell i Jordi Sàn-chez són els dos únics ciu-tadans de la Unió Europeaper a qui Amnistia Interna-cional demana l’allibera-ment immediat i apuntaque “la repressió d’un Estatque vulnera la legislació in-ternacional en matèria dedrets humans” s’ha acabatconvertint en el seu “prin-cipal aliat”. ■

RedaccióBARCELONA

Iceta no tanca laporta a un diàlegentre governsaAvisa a ERC que no condicioni el diàleg al seu format idubta que Torra sigui un bon interlocutor com exigeix JxCat

Iceta atén els mitjans després de votar dissabte en la consulta de l’acord amb Podem ■ ACN