Llac

Massa d’aigua de grans dimensions acumulada en una depressió del terreny prou

profunda perquè no hi arreli la vegetació (llevat de la subaquàtica), que és alimentada

per corrents immissaris o deus subaquàtiques i, en alguns casos, desguassa

mitjançant cursos emissaris.

Ambient Lacustre

Els llacs són sensibles als canvis climàtics

Són uns dels pocs indicadors paleoclimàtics en l’ambient terrestre

Els llacs tenen un registre amb alta resolució temporal

El registre sedimentari dels llacs actuals és una eina per

reconstruir l’evolució climàtica recent

Tipus de Llacs

Clima

-! Zona de llacs tropicals i subtropicals d’aigua dolça

-! Zona de llacs salins i salobres al nord i al sud de la zona anterior

- Zona de llacs glacials i periglacials

Propietats de les aigües: Salinitat

-! Llacs d’aigua dolça: 0.3 – 1 ‰ sòlids dissolts

-! Llacs d’aigua salobre: 1 ‰ – 24.7 ‰ sòlids dissolts

- Llacs salins o d’aigua salada: › 24.7 ‰ de sòlids dissolts

Propietats de les aigües: Oxígen i nutrients

Activitat biològica

•! Llacs Oligotròfics –! escassa productivitat biològica –! pocs nutrients –! columna d’aigua roman oxigenada –! aigües cristal!lines degut a un baix nivell d’algues

•! Llacs Eutròfics –! alta productivitat biològica –! alta concentració de nutrients –! bona estratificació tèrmica de les aigües –! aigües profundes que contenen molt poc oxigen ja que s’utilitza en la

destrucció de la matèria orgànica que arriba al fons

L'eutrofització és un procés biològic i químic causat per una

gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un

ecosistema com ara un llac o una bassa

Eutrofització natural

L'eutrofització és un procés que es va produint lentament de forma natural en tots els llacs del món, perquè tots van rebent nutrients.

Eutrofització d'origen humà

Els abocaments humans acceleren el procés fins convertir-lo, moltes vegades, en un greu problema de contaminació. Les principals fonts d'eutrofització són les deixalles humanes tirats a les aigües que porten detergents i residus orgànics, i les deixalles agrícoles i ramaderes que aporten fertilitzants, deixalles orgàniques i altres residus rics en fosfats i nitrats.

fertilitzants

herbicides

pesticides

Insecticides

detergents fet a base de fosfats

descàrrega d'efluents industrials residus domiciliaris

carboni (C)

nitrogen (N)

fòsfor (P)

utilitzats per les algues i plantes com a nutrients

per: escorrentia aigua de pluja infiltració vessament

desenvolupament molt important d’algues i plantes.

no permeten que la llum solar arribi a l'interior del cos d'aigua

Sense poder fotosintetitzar les plantes submergides i moltes

algues es moren

Les restes dipositades al fons sofreixen descomposició en el

fons del llac per processos anaerobis

Degradació per bacteris mitjançant processos aeròbics

que consumeixen O2.

Aquests es reprodueixen més ràpidament.

Això provoca una disminució de l'oxigen en l'aigua del llac i aquest perd els organismes habituals, i en el seu lloc es desenvolupen altres capaços de viure en condicions

d'anòxia (sense oxigen)

L'evidència de que el llac està contaminat per matèria orgànica és la pudor que

desprèn que corresponen a gasos de metà (CH4), sulfhídric (H2S), d'amoni (NH4 +) degut

a l'activitat bacteriana,

L’eutrofització

Grau d'eutrofització

Es mesura gràcies al:

contingut de clorofil!la de les algues a la columna d'aigua

contingut de fòsfor

contingut de nitrogen

valor de penetració de la llum

Disc Secchi, (Pietro Angelo Secchi, 1865 ) és un disc circular utilitzat per mesurar la transparència de l'aigua en els oceans i llacs. L’anomenada profunditat de Secchi es relaciona amb la terbolesa de l'aigua.

Prevenció i Remediació

La disminució de la quantitat de fosfats i nitrats passa per:

•! emprar menor quantitat de detergents

•! usar detergents amb baixa proporció de fosfats

•! instal.lar estacions depuradores que tractin les aigües residuals i que incloguin tractaments biològics i químics que eliminen el fòsfor i el nitrogen.

•! evitar els abocaments incontrolats

•! emmagatzemar adequadament els fems que s'usen en agricultura

•! no abonar en excés els camps, usant els fertilitzants més eficientment

•! canviar les pràctiques de cultiu a altres menys contaminants. Així, per exemple, retardar l'arada i la preparació dels camps per al cultiu fins a la primavera i plantar els cultius de cereal a la tardor assegura tenir cobertes les terres amb vegetació durant l'hivern amb el que es redueix l'erosió.

•! reduir les emissions d'amoníac

•! evitar la contaminació industrial

Vies de migració de contaminants

(a)! Tributaris que transporten nutrients, ions, bifenils policlorats (PCB)

(b)!Aïgues d’escorrentia agrícola (per exemple, plaguicides, nutrients).

(c)! Abocaments industrials

(d)! Interfície aigües subterrànies – aigües de superfície, via dominant de nutrients, plaguicides i dissolvents clorats com així com hidrocarburs

(e)! Interfase aire-aigua, font important de la contaminació atmosfèrica (per exemple, PCB, mercuri), així com enfonsament de contaminants volatizats a la columna d'aigua

Protocol

d’avaluació de l’estat ecològic

dels estanys

Epilímnion: massa d’aigua superficial temperatura més càlida (variacions climàtiques) mescla causada per onatge i vent aigua menys densa, aigua més oxigenada, pobre en CO2

pH més baix

Hipolímnion: massa d’aigua pregona temperatura més freda, escassa circulació aigua més densa, aigua pobre en O2

Situació ideal: perfil gradual descendent de temperatura

Termoclina Capa d’aigua (de mar o de llac) que presenta un gradient vertical negatiu de termperatura

(>1°Cm) en sentit descendent més gran que els gradients de l’aigua subjacent o que la recobreix; les

principals termoclines oceàniques són estacionals, causades per l’escalfament superficial a l’estiu, o bé són permanents a grans profunditats.

Propietats de les aigües: Temperatura / densitat de l’aigua

•! Llacs Monomíctics (una mescla anual) –! Circulen una vegada a l’any (estiu)

–! Llacs Monomictics Calents: •! temperatura aigües mai < 4ºC •! zones temperades, muntanyes de les àrees subtropicals i àrees influenciades per climes

oceànics.

–! Llacs Monomictics Freds : •! temperatura aigües mai >4 ºC •! zones polars

•! Llacs Dimíctics (dues mescles anuals)

–! Es caracteritzen perquè tenen dues circulacions anuals, una a la primavera i l’altra al tardor

–! Zones temperades i zones muntanyoses subtropicals

•! Llacs Oligomíctics -! tenen circulacions irregulars i a temperatures >>4ºC -! regions tropicals humides

•! Llacs Polimíctics (varies mescles anuals)

-! Hi ha circulació continua -! Llacs Polimictics freds: temperatura <4ºC -! Llacs Polimictics calents: temperatura > 4 ºC -! Zones montanyoses equatorials (Andes)

•! Llacs Amíctics (No es mesclen mai)

–! Llac sense circulació degut a que sempre estan congelats. –! Zona Antàrtica i Àrtica

Comportament aigües

Llacs holomíctics: l'aigua circula. La circulació es completa fins el fons del llac.

Llacs meromíctics: l'aigua del fons està estabilitzada per una densitat alta (d'origen químic o abundància de partícules en suspensió). La profunditat del llac es baixa. Existència d'un fons anòxic que comporta l'ausència d'organismes bentònics i per tant de bioturbació.

Balanç hidrològic

•! Hidrològicament Tancat

–! sense sortides importants –! entrades (inflow) > Evaporació –! sedimentació química pot dominar a

causa de la concentració d'ions (crostes de sal, travertins)

–! fluctuacions estacional considerables del nivell del llac

–! solen estar vorejats per ventalls al!luvials

•! Perenne –! Entrada (inflow) d'almenys

un corrent perenne –! poques vegades s'assequen

•! Efímer

–! Conques de concentració salina (salt pan)

–! s'assequen estacionalment –! alimentats per fonts, aigua

d’escorrentia, aigües subterrànies

–! importants jaciments de sal. –! les sals es troben

estratificades

•! Hidrològicament Obert

-! Línia de costa estable -! balanç entre: precipitació +entrada

(inflow) = Evaporació +sortida (outflow)

-! sortida d’aigua (outflow) per evaporació, infiltració

-! La química del llac és dominada per aigües meteòriques (molt diluïdes)

-! Predomini sedimentació clàstica

Zona palustre (supralitoral)

aiguamolls

característiques d’exposició subaèria

controlada per la posició i les oscil.lacions del nivell freàtic

fangoses

Zona litoral

Ambient fòtic i oxigenat

Afectat per onatge i corrents

Situat per sobre de la termoclina

Exposat periodicament

Zona limnética (sublitoral)

permanentment inundada

Ambient fòtic i oxigenat

Acció de l’onatge no considerable

hàbitats d'aigües profundes

Zona de talud

zona de by-pass

Zona pelàgica o de conca

zona profunda, topograficament plana

sense onatge

anòxica i afótica processos de decantació i arribada de corrents turbidítics.

S’hi formen els sediments varvats

Zonació ambiental

Processos sedimentaris

Els processos deposicionals del llac estan influenciats per :

- Processos físics - Processos químics

- Processos biològics

-! Processos físics

Onades

Corrents Superficials Corrents Interns

Moviments en massa

-! Processos químics

•! Clima àrid: dominen els sulfats i els clorurs, i inclouen dipòsits evaporitics

•! Clima humit: dominen carbonats, fosfats, sulfats, cherts i òxids de ferro i Mn.

La mineralogia dels carbonats dels ambients lacustres es principalment de baix contingut de magnesi (LMC), pero pot haver-hi també d'alt contingut en magnesi (HMC).

- Processos biològics

La producció biològica pot ser molt important en els dipòsits lacustres:

-! Formació i sedimentació de carbonats biogènics (esquelets dels organismes) - Formacions estromatolítiques (algues blau-verdes), oncòlits - Sedimentació de restes d’organismes d’esquelet silícics (diatomees) -! Sota condicions reductores: Dipòsits de matèria orgànica - Bioturbació

Interés econòmic dels llacs

-! Proveïdors d’aigua Dolça

-! Els dipòsits detrítics : proveïdors d’àrids -! Zones agrícoles

-! Els dipòsits evaporítics lacustres - L’urani

- Els carbons

- Les pissarres bituminoses