Butlletí informatiu de l’AMPA del Col·legi Mare de Déu del Carme • CURS 2008-2009

CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR , ESCOLAR I LABORAL: UTOPIA?

ENTREVISTA A AURELIO RODRÍGUEZ • DANSA • TEATRE • BÀSQUET • FUTBOL

GEGANTS • CARNAVAL • COLÒNIES • CASALS D’ESTIU • “FESTAmpa 09” • FI DE CURS

JORNADA IDEAL-EU • CONCURS ORATOR • PSICOMOTRICITAT, L’ESPAI PER APRENDRE

I JUGAR • UNA EXPERIÈNCIA A BRUSEL·LES • EL PROJECTE DE MEDIACIÓ A L’ESCOLA

3editorial

El govern de la Generalitat haproposat la modificació delcalendari escolar per al curs2010/2011. Aquesta propostaporta implícita la novetatd’avançar una o dues setmanesl’inici del curs escolar i fer cinco deu dies, segons el cas, defestius el mes de febrer i/o unaltre mes de l’any, per tal defer uns períodes lectius mésequilibrats, tot i acatant els175 dies lectius que, com a mí-nim, s’estableix en els nivellsobligatoris.

Aquesta variació no nomésafecta l’organització de la vidafamiliar, sinó també la concilia-ció dels horaris de treball, elscostums i hàbits de la nostravida social, si bé el problemade què fem amb els fills conti-nua existint el mateix volum dedies, encara que amb l'actualhorari partit de 9h a 13h i de15h a 17h, tampoc no és com-

Conciliació de lavida familiar,escolar i laboral:

HO EDITA: HI COL·LABORA: AMB EL SUPORT:

patible amb l’horari laboral degairebé cap pare o mare.

En aquest debat, totes les partsque formem part de la comuni-tat educativa tenim quelcom adir, i en aquest cas els parestenim un problema: no podem

utopia?Amb el model de família que vivim enl’actualitat (pares que treballen fora decasa amb una prolongada jornada laboral,superior a la jornada lectiva dels fills, i ambun mínim de dos mesos menys de vacancesque ells), poc podem fer per conciliar lavida laboral i familiar amb l’escolar, i ensresulta cada cop més difícil la transmissióde valors i el seguiment escolar dels nostresfills i filles.

fer-nos càrrec dels infants comvoldríem.

Amb aquesta proposta es millo-rarà l’aprofitament acadèmicdels alumnes i es conciliarà lavida familiar i laboral?

Aquesta conciliació de la vidalaboral i familiar no pot descan-sar únicament en les famílies, imenys encara en forma de pro-blema, sinó que també cal la

implicació del conjunt de lesadministracions, que potserhaurien de propiciar, organit-zar i finançar a l’entorn del'escola una sèrie d'activitatsque complementin el tempspurament lectiu.

4AMPAentrevista

Un llibre: M’agraden molts tipus de llibresi de diferent temàtica. Se’m fa difícil triar-ne un en concret. M’agraden molt escrip-tors com Katherine Neville, Ken Follet,Alberto Vázquez Figueroa, Carlos RuizZafón i Michael Crichton. Sóc dels quetria un llibre en funció de l’autor.

Una pel·lícula: Dràcula, de Bram Stoker.

Una cançó: Sentir, de Luz Casal.

Una ciutat: Terrassa (Barcelona). Però nosé per què m’atrau moltíssim Sud-Amèricai Austràlia, sobretot la zona on hi ha labarrera de corall.

El teu plat preferit: M’agraden moltstipus de cuina, des de la japonesa a lapaquistaní, passant, evidentment, per lacuina mediterrània.

Tres coses que t’emportaries a una illadeserta: Les vivències viscudes fins almoment present (amb els èxits i els fra-cassos), el record de tota la gent queestimo i... una vaca. Ja, ja, ja. És que sensela llet no puc viure.

Un altre ofici diferent al d’educador quet’agradaria fer: El d’investigador en elcamp de la biologia marina.

Un avenç tecnològic: La roda.

Com definiries la feina de professor?Penso que avui dia dedicar-se al’ensenyament és tot un repte. Ser edu-cador és una de les professions més ma-ques però, també de les més difícils. Mol-tes vegades no et sents recolzat com aprofessional des dels diferents àmbits dela societat. No oblidem que, a més detransmetre coneixements, ajudem en elcreixement de la persona i, si no anemtots a la una, l’educador sembla que vacontracorrent, i que hi ha una lluita entre

Aurelio Rodríguez

el professor i els alumnes quan en realitatno és així.

Quins reptes creus que ha d’assumirl’educació en general?Des del meu punt de vista, crec que elspolítics haurien de seure tranquil·lamenti veure quina és la realitat. Reformar totel que s’ha reformat; és a dir, no fer“remiendo tras remiendo”. Una educacióde qualitat veient què necessita el pro-fessional, l’alumnat i la societat. Quel’educació no es vegi afectada en funciódel partit polític que hi hagi en el govern.

Completa la frase. La nostra escola és...Una escola viva, plena d’energia i carisma.

Creus que els pares podem ajudarl’educador? Com?Darrerament tinc la sensació que moltesfamílies en general, per les notícies quees llegeixen i es veuen per la televisió,no assumeixen les responsabilitats queels hi pertoquen com a pares. Aquestesresponsabilitats no són feina de l’escolai no les hem d’assumir. Per l’acom-panyament que fem de l’alumne, elspares haurien de dipositar tota la con-fiança en el mestre i/o professor. No caloblidar, com he dit abans, que una partde la nostra feina i, en aquesta escola,és fer possible el creixement com apersona de l’alumne. Per tant, no técap sentit que educadors i fa-mílies mostrin posturesoposades, perquè real-ment no fem cap bé alsnanos. La sort, però, ésque la gran majoria defamílies opten per unaeducació compartida.

Aurelio, moltes gràcies.

L’Aurelio Rodríguez és professor de la nostra escola des de fa 9 cursos; alsetembre en farà 10. Durant el curs 08-09 ha estat, a més de tutor de 4tB de l’ESO, coordinador de Secundària, dinamitzador d’escoles verdes icap del departament tècnic i científic. Enguany també ha tutoritzat diversostreballs de recerca a 4t de Secundària.Com a novetat d’aquest any, ha dirigit un grup de pares i mares de l’escolaque s’han animat a fer teatre. Ell mateix ha escrit l’obra “Ells”, quees va estrenar el passat mes de juny.Com que volem saber qui és i què pensa l’Aurelio, li hem proposatde contestar algunes preguntes.

5AMPAactivitats

M’agrada molt el Carnaval i sobretotdisfressar-me. El Carnaval a l’escolaes viu amb molta intensitat i il·lusió,és un gran moment de festa.Per això em vaig decidir a ser vocal a laJunta de l’AMPA, de la qual he rebut suporti col·laboració per part de tots els seusmembres.Encara que pugui semblar que no, el Car-naval porta molta feina, que comença totjust a l’inici del curs.Comencem amb diverses idees sobre ladisfressa i cal triar-ne una, que sigui per atothom, fàcil de fer, pràctica i molt lluïda.Després… la roba, la confecció, la prepa-ració i el muntatge de la carrossa… Encaraque pot haver algun moment difícil, lesganes i la il·lusió compensen tots els es-forços. És bonic de veure com de ser gai-rebé uns desconeguts (que només ens sa-ludem a la porta de l’escola), passem a serpares i mares que ens ajudem i riem junts,compartint l’esforç comú i l’alegria dedisfressar-nos junts.I després la rua… és un dia molt especialja que exposem les nostres disfresses i ballsdavant de tot el poble, contribuint així auna gran festa. És fantàstic!.Gràcies a tothom per haver fet possible, unany més, aquesta experiència tan inoblida-ble. Fins l’any que ve! Que no hi falti ningú!

Aurelia

El Jurat de la Nit de l’Esport ha seleccionat lanostra AMPA dins de la categoria “Millor AM-PA/Centre d’Ensenyament en promoció es-portiva” de l’any 2008, juntament amb lesAMPA del CEIP Bernat Metge i del Col·legiNostra Senyora del Mar, com a candidata pera optar a aquest guardó.El passat 20 de març, dins del marc d’un soparal pavelló Joan Busquets del CEM Estruch,

l’Ajuntament va fer entrega dels guardons decada categoria.Els motius que justifiquen aquesta nominacióvan estar, segons el jurat, entre d’altres, quesom una entitat que treballem a la base de lapiràmide de l’esport, allà on neixen les il·lusionsdels més petits. Una entitat compromesa enla promoció de l’esport en edat escolar, ambempenta suficient per organitzar un ventall

d’activitats esportives molt ampli, molt par-ticipativa en Jocs Esportius Escolars amb mésde 190 nens i nenes fent esport i amb untotal de 7 equips participants en totes lesseves fases, fent una bona difusió dels esde-veniments esportius de la ciutat i una entitatamb iniciativa per a fometar també la pràcticaesportiva entre els pares i mares de l’escola.

Continuarem esforçant-nos per aconseguirel nostre objectiu: formar joves esportistesen valors.

Un altre any nominats!

Al final hem aconseguit formar 7 equips:un de cadet femení (de 1r a 4t d’ESO),un d’infantil masculí (1r i 2n d’ESO), dosd’alevins (5è i 6è d’EP), dos de benjamins(3r i 4t d’EP) i un de prebenjamí (1r i 2nd’EP).

Bé, comencem pels petitons. Al principide curs vam tenir un petit ensurt perquèpensàvem que no podríem tenir equipde prebenjamí, però al final ho vamaconseguir, es va fer l’equip i hem com-petit la mar de bé.

Pel que fa als benjamins i alevins, noens podem queixar de com anat la com-petició als Jocs Escolars. Hi ha equipsque han evolucionat de menys a més,com per exemple el benjamí B, que comequip està acabant el curs a un bonnivell. Altres, com els dos alevins, hanestat molt regulars durant tota la com-petició (l’aleví A, ha quedat segon clas-sificat) i el benjamí A ha estat mantenintsempre un bon nivell de competició,guanyant finalment la seva competició.

6AMPAactivitats

Malgrat la incertesa a l’inici de curs, en-guany s’ha pogut realitzar l’activitat defutbol sala. En aquestes circumstàncies,és molt important agrair l’esforç de to-thom: als nostres nens, per mostrar laseva il·lusió i empenta per continuar ambl’activitat; a les mares i als pares, pel seucompromís adquirit, i a la direcció del’escola, per cedir els seus espais i facilitar-ne l’organització.

La resposta de l’alumnat ha estat positivaamb la participació de més d’una vintenade nens repartits entre tots dos centresC1 i C2. Pels més petits, 1r i 2n, s’ha tre-ballat en el projecte d’iniciació al futbol.Pels nens del C1, s’ha continuat ambl’aprenentatge del joc i les seves reglesi, el que és més important, també se’lsensenya a enfortir la seva personalitat,a banda del propi aspecte lúdic del joc.El respecte, l’amistat, la responsabilitat,l’acceptació de les pròpies limitacions ol’afany de superació són valors que po-dem i volem transmetre a través del’activitat de futbol sala.

Tots ells han entrenat un parell de copsper setmana. A les instal·lacions del C2,s’ha fet l’activitat d’iniciació, mentre queels alumnes del C-1 ho han fet tant al

Futbol

Ja tornem a ser aquí ...

Ja tornem per fer-voscinc cèntims del que haestat el bàsquet durantaquest curs, tot i que ushem de reconèixer que pensàvem queaquest any tindríem una davallada im-portant d’inscripcions en el bàsquet i, alfinal, no ens podem queixar, perquè hemtingut pràcticament el mateix nombrede nens i nenes de sempre.

Per això estem molt orgullosos d’allò que,entre tots, s’ha aconseguit després demolts anys de feina i dedicació. Podemconsiderar que el bàsquet ja s’ha fet gran.

compte l’ambient social que envoltal’esport del futbol. La participació en unacompetició escolar té aspectes molt posi-tius: afavoreix les relacions personals,ensenya a mantenir la concentració iel compromís, a integrar-se en un grup.Del que es tracta és de gaudir de la com-panyia dels companys del col·legi, siguininfants o pares, i anar a jugar junts partitsde futbol. Si es guanya es gaudeix, es

reflexiona i es felicita al rival per la bonaestona de joc. Si es perd, no passa res: esreflexiona amb els companys i l’en-trenador i també es felicita al rival perla bona estona de joc. No em d’oblidar,però, que la competició també pot con-duir a comportaments no desitjats (agres-sivitat, falta de respecte, competivitatexcessiva...). Aquí és fonamental tantl’acció dels entrenadors com de les maresi pares que hem d’ensenyar a identificarels valors negatius als nens i a trobar les

vies de solució apropiades.

Així doncs, us animen a continuarformant part d’aquest projecteamb la mateixa il·lusió (o més) que

heu mostrat aquest any. I pels que usesteu rumiant què fer l’any vinent, pen-seu en les possibilitats que us dónal’esport escolar.

Moltes gràcies per tot. Us esperem elcurs vinent!

mateix col·legi com al Complex EsportiuXavier Marcilla. Els més grans (4t, 5è i6è) han gaudit els dissabtes de les com-peticions comarcals organitzades pel Con-sell Esportiu del Baix Llobregat, jugantels partits de competició establerts alscalendaris des del mes d’octubre de 2008al maig de 2009. El seu paper ha estatmolt bo, mostrant un bon nivell de joc ide comportament.

Cal reflexionar sobre aquest últim fet,l’aspecte competitiu, i més tenint en

Bàsquet A l’infantil li ha anat força bé, ha quedatcampió a la lliga comarcal, i a més hajugat la fase sector (guanyant-ne unpartit).

Les nenes (el cadet femení) han estatmés irregulars, però finalment han que-dat terceres a la lliga comarcal. Cal feresment, que en aquest equip es dóna lacircumstància que aquest any acaben lesnoies de 4t d’ESO, després de passar pertots els equips del col·le, un aplaudimentdes d’aquí per a elles.

Ara toca el torn dels agraïments:agraïm als monitors la seva dedicacióamb els nostres fills (hem de reconèixerque a vegades la seva tasca no és prouvalorada) i agraïm moltíssim la col·la-boració de tots vosaltres, mares i paresque ens heu tornat a fer confiança(continueu així)... i a vosaltres, nens inenes, també moltes gràcies, penseuque sense tots vosaltres no seria possi-ble l’èxit del bàsquet.

Ah, per cert, que sí, que nosaltres somTRICAMPIONS, potser no per títols (en-cara no ho sabem) però sí per il·lusió,ganes i compromís.

Moltes gràcies per tot. Us esperem elcurs vinent!

7AMPAactivitats

Estem força nerviosos perquè des dela classe estem sentint el rebomborique fan uns timbals misteriosos.Per fi s’ha obert la porta i apareixen nimés ni menys que el Rei Melcior i el seu

Aquest curs hem tingut algunscanvis a la nostra activitatextraescolar, la dansa.Les monitores que han donat classe “alsnostres artistes” -perquè entre tantanena també hem tingut un nen- hanestat, com sempre, la Montse i la Lluïsai, a més, aquest any hem comptat ambla Sara, exalumna del col·legi que haimpartit classes a cicle inicial i a 1r d’ESO.

El dia 29 d’abril es va celebrar al CentreCívic Jardins de la Pau, el dia Mundialde la Dansa, al qual vam ser convidades.Del nostre col·legi van actuar quatregrups, ja que el grup dels més petits noels van portar per motius d’organització.

També vamcelebrar el Festival de fi decurs i estem convençuts que us va agra-dar tant o més que la passada edició iés que els alumnes van gaudir moltballant, i això es nota.

Desitgem que el proper curs més nens inenes ballin amb nosaltres. Us hi esperem…

patge Xiu-Xiu que vénen a recollir lesnostres cartes. I a més ens donen unabosseta de llaminadures! Després denosaltres aniran a d’altres classes a ferel mateix. Fins l’any que ve! No usoblideu de nosaltres!

DANSA

parlar i mira’l ara dalt del’escenari com si res, passant-s’ho la mar de bé.

Us recomano molt que assistiua alguna de les classes obertesper poder veure que de ve-ritat s’ho passen molt bé iaprenen molt.

I a tots els pares que encara no hagindecidit l’activitat per a l’any vinent elsconvido a decidir-se pel teatre, tant perals petits com per als infants de 3è a 6è.

Així quan arribin a l’ESO no tindran capproblema a l’hora de fer exposicionsorals a classe davant dels companys iprofessors!

Trieu el teatre!

Per una altra banda, aquest any hemcomençat un nou projecte, el teatre pera adults, dirigit a tots els pares i maresde l’escola. Per ser el primer any, us hede dir que em sento molt orgullosa deformar part d’aquest grup de 16 per-sones perquè, a part de treballar i as-sajar molt, ens ho hem passat realmentbé i hem fet una gran família.

Per això també us convido a formar partd’aquest equip d’aficionats al teatre elcurs vinent!

Encarna

M’han demanat que faci un escrit del’activitat de teatre per a l’Enganxina.Aquest ha estat el meu primer any coma vocal; abans d’això no em feia la ideade què significava ser-ne. Per això vaigdecidir assistir a la classe d’expressiócorporal i teatre dels vostres fills duranttot el primer trimestre. I he vist com hanaprès des de començament de curs finsal final.

Els primers dies tenien molta vergonyai timidesa, però han anat vencent-les iara dalt de l’escenari són uns veritablesartistes. Fins i tot aquells que en tenienmés i que pensava que no tindrien prouforça com per actuar davant la família.De sobte et sorprenen i tu penses queno pot ser, que aquest nen me l’hancanviat, però si amb prou feines gosava

dir que no? Al principi va ser dur, jaque la mare toca la gralla i el pare faballar els gegants, i no hi havia ningúque em portés a coll, però jo com unavalenta aguantava fins al final.

Ara ja sóc gran, bé això diu la mare,i encara no puc tocar la gralla però la

mare em deixa elflautí de gralla ijo també faig so-roll. Els cercavilesno se’m fan genspesats, i a mésveig pobles deCatalunya quesegur que de noser pels gegantsno hagués visitatmai.

Els cercaviles sónmolt divert i ts ,

primer la plantada i després l’esmorzaramb totes les altres colles. Mentre nocomença el cercavila, els nens de lacolla juguem, sempre sota el controldels pares, i després, a tocar i ballars’ha dit! Passegem pels carrers de lesciutats i viles que ens han convidat ien acabar, tornem a portar els gegantsa l’escola i fins a la pròxima... Us hiesperem a tots!

8AMPAactivitats

La meva fal·lera gegantera em va arri-bar amb la ciutat gegantera del Prat.No hi havia manera de fer-me tornar acasa, tot el dia veient els gegants, i aixícom als altres nens els feien por, a mino. Vaig recórrer tot el Prat, avingudaamunt, avinguda avall, per contemplar-los i veure’ls ballar.

Des que era molt petit que estic a la collaGegantera del col·legi, i per a mi els ge-gants són una part molt important de lameva vida. Són una font de diversió tantper als més petits com per als més grans.

A tots els nens de la colla ens agrada perdiferents motius: l’ambient, la música,els gegants… I a mi personalmentm’agrada que la gent s’ho passi bé.

La colla és també una forma de fer amics.Jo, abans d’entrar a la colla no coneixiala gent que ara conec i em cau molt bé.

En general la colla és una manera derelacionar-se amb els altres i compartirmoments de diversió.Xavier Huertas

Fal·lera GeganteraHola, sóc una nena de set anys i porto des que en tinc tresdins la colla dels gegants de l’Ampa Mare de Déu del Carme.

Per fi vaig anar a l’escola, que tenia dosgegantons, la Carmeta i el Sisquet, elsgegantons més guapos del món!

La mare i el pare em portaven a veureels gegants per la Festa Major. Feia ambells tot el cercavila, i després encaraque s’hagués acabat els acompanyavafins a l’escola i els deia adéu.

Els pares em van preguntar si volia per-tànyer a la colla. I tant! Com els podia

ELS GEGANTS

Com sabeu aquest any volíem fer una pro-va, ens havíem fixat l’objectiu de fer lescolònies dels grans i dels petits al mateixlloc i a les mateixes dates, a veure comfuncionava i la veritat és que la prova s’hasuperat amb nota, amb molt bona nota!.Aquest any hem anat a la casa de colòniesLa Garbinada. L’hem recuperada desprésd’uns anys de no anar-hi, i podem dir quetot ha anat d’allò més bé. Va ser moltgratificant veure la convivència entre els“petitons” (de P-3) amb els “ganàpies” (de3r ESO) i no haver-hi cap problema; alcontrari, tot i que feien activitats diferents,quan coincidien (a l’hora dels àpats i altemps lliure) la relació entre els dos grupsva ser molt bona.S’ho van passar tan bé, que molts delspetits no volien tornar. Es volien quedarmés dies i tornar amb els grans. Els grans

van gaudir molt, i molts ja han quedat pertornar l’any vinent.Sobre les activitats de la casa de colònies,què voleu que us diguem? Pregunteu alsque hi han anat, totes molt bé: piscina,platja, riu, submarinisme, tir a l’arc, excur-sions amb bicicleta, caiac, windsurf, llanxa,...Creiem que els que en vam anar tardarema oblidar-nos d’aquestes colònies.Com sempre (ja sabem que ens fem unamica pesats) us volem engrescar perquè elsvostres fills i filles vinguin a les colònies del’AMPA. Penseu que tant per als nens i lesnenes com per a nosaltres és una experièn-cia inoblidable. Ah, i vist l’èxit d’aquestany, probablement l’any vinent, si és possi-ble, repetirem!Fins a l’any vinent!

COLÒNIESGenial!. Amb aquesta paraula podem dir com s’hovan passar tots els nens i nenes que han anat decolònies aquest any, tant els grans com els petits.

9AMPAactivitats

Programa d’activitats al C-2:• Habilitats esportives amb jocs variats,

concurs d'esport i salut, i taller de cantimplores

• Esports alternatius amb gimcana, jocs de la higiene i taller de rellotges esportius

• Esports de grup amb jocs del cos humà,gimcana i taller de clauers de goma

• Festa conjunta

CASALS D'ESTIU

Dilluns 22 de junya les pistes de Xavier MarcillaEls nostres alumnes de P-3 a 2n de Primàriavan tenir la seva festa amb el grup dedanses infantils Corrandes que, amb laseva guitarra i la seva mandolina, ens vanfer passar una bona estona. Vam cantari ballar les cançons catalanes de sempre:En Joan petit quan balla, el gegant delpi… I per combatre el calor i el cansamentbones dosis de patates i aigua!

Dimarts 23 de juny a l’escolaEls nostres alumnes de l’ESO van ballari cantar cançons i danses africanes gràciesa les lliçons i exibicions del professorAmede i el seu grup. I per agafar de nouforces se’ls va obsequiar amb patates irefrescos. Una nova experiència del totpositiva!

Bàsquet, futbol, dansa, teatre, gegants,carnaval i fins tot algun personatge del'obra de teatre d'adults... Tot això vampoder veure i vam poder gaudir en lapetita exhibició de les activitats extraes-colars que van organitzar les diversesvocalies de l’Ampa, el passat mes de juny.

Va estar una estona divertida i entran-yable on grans i petits van poder veurei conèixer tot el que poden fer desprésde les classes... i van poder participarfent uns “triples” o llençant uns“penaltis”. Fins i tot un grup de pares imares es van animar a fer un partidetde bàsquet on, a pesar de l’edat, no hiva haver cap lesionat.

Al final tot va culminar de forma molti molt dolça, ja que els assistents a lafesta van poder gaudir d'una xocolataben calenta i d’uns tendres melindrosque van donar un toc de sabor al finalde la celebració.

FESTAmpa 09

Dimarts 23 de junya les pistes de Xavier MarcillaAquest any hem repetit l’experiència delsinflables que agrada molt els nens i nenesde cicle mitjà i superior, de 3r a 6è. Totsells han pogut gaudir d’un futbolí humà,format pels nois i noies, i un tobogangegant. Tampoc els ha faltat la seva am-polleta d’aigua ni la bossa de patates.

Programa d’activitats al C-2:• Gimcana d'habilitats esportives, jocs

variats, danses i cançons, i taller de pinces• Gimcana d'esports en equip, jocs del

cos humà i taller cistell-bola• Joc de la higiene 1a i 2a part, jocs

variats i taller de dibuix esportiu amb sals de colors

• Festa conjunta

"Ambientació general d'esports".Sota aquest títol, els monitors, carac-teritzats de diferents personatges, vanmotivar els grups i van fer que elsinfants participessin en mil i una aven-tures, i que en fossin els protagonistes.

organitzades per L’AMPA

11AMPAactivitats

Festa de comiatde 4t d’ESO,organitzadaper l’AMPA...Un any més l’Ampa lliura latradicional orla.Després el sopar, el karaoque,la festa i la diversió......l’emoció, les abraçades, els bonsdesitjos i un nou futur, pled’oportunitats, que ara comença...

Bona sort i a reveure, sempre sereurecordats i benvinguts

Els alumnes de 4t d’ESO volem aprofitar aquest moment, ja que és el nostreúltim any a l’escola, per dir unes paraules als companys, professors i també alspares.

Recordeu com va començar tot? Tots els moments viscuts?

Totes les amistats fetes i les que em deixat enrere? Com ha passat el temps, icom hem canviat?

Tot va començar un 15 de setembre de 1996. Entre plors i somriures vamcomençar a fer les primeres amistats. Fa unes tretze nadales érem aquí vestits depastorets, amb barretines i faldilles.

I a partir d’aquí, han sigut molts moments viscuts: carnestoltes, setmanesculturals, excursions, colònies i nadals. Però el més important de tot això són lespersones amb qui els hem compartit.

Durant tot aquest temps moltes coses han canviat: companys que ens han deixat,altres que s’han anat incorporant i un que mai més no tornarà: el Xavi. Ell ensva deixar a la meitat del camí, però els records perduren com el primer dia.

Gràcies a tots el professors que hem conegut, tot i que en diem moltes coses,hem de reconèixer que sense el que ells ens han aportat , no seríem qui som avui.

També gràcies als pares, que sempre hem tingut al nostre costat i ens han donatl’oportunitat de conèixer aquestes grans persones.

I encara que hem trobat moltes pedres al camí, hem aconseguit superar-les. Toti les nostres diferències som un grup que sempre ens recolzarem els uns als altres.

Avui 19 de desembre de 2008, tornem a ser aquí, tots junts, per cantar la nostraultima cançó.

Carta de comiat llegida per alumnes de 4t d’ESOa la passada cantada de nadales.

12ESCOLAactivitats

Jornada de participació ciutadanaeuropea sobre el canvi climàticIDEAL-EU

El projecte IDEAL-EU pretén donar suport als esforços del ParlamentEuropeu per a fomentar la conscienciació sobre el canvi climàtic i proposarrespostes polítiques apropiades a tots els àmbits institucionals.Amb aquesta finalitat i, en estreta correlació amb les activitats del ComitèTemporal sobre el Canvi Climàtic, el dissabte dia 15 de novembre es vaorganitzar una jornada de participació ciutadana europea on va participarla nostra escola. L’esdeveniment va tenir lloc, simultàniament, en tresregions membres: Florència, Poitiers i Catalunya.

Els alumnes participants de 4t de l’ESOde la nostra escola són la Dánae Martín-Lunas, l’Esther Álcega, la Mireya Catalán,la Judit Recasens, la Nadina Sánchez,l’Eduard Engli i l’Álvaro Rodríguez. Aquestgrupet de joves van participar activamenten els debats amb una actitud oberta idemocràtica, i una disposició per a escoltarrespectuosament les opinions dels altres.Els seus arguments feien referència a in-teressos col·lectius i no només a interessosindividuals.

ELS ALUMNES DE L’ESCOLAVALOREN:En aquesta trobada es tractava de fomentarla conscienciació sobre el canvi climàtic ielaborar i aportar noves idees per a fer fronta aquest problema i, que serien portades en

mà, al comitè temporal delcanvi climàtic, a Estrasburg.

A la tarda vam tornar a de-batre, però aquesta vegadaels temes a tractar eren di-ferents per a les tres regions.A Catalunya es va treballarsobre el tema dels residus.

Aquesta experiència ens vaagradar i ens va ajudar a

aprendre més sobre el tema. A més a més,es va sortejar un viatge a Brusel·les perquè10 dels participants coneguessin el ParlamentEuropeu. Un company nostre, l’Álvaro Ro-dríguez, va ser un dels afortunats.

PER QUÈ TOT AIXÒ?Perquè el canvi climàtic és actualment unarealitat indiscutible. Els estudis dels investi-gadors demostren un augment global de latemperatura de l’aire i dels oceans, augmentque resulta visible a través de l’observacióde la reducció de les glaceres dia rere dia.

En els últims 50 anys l’escalfament global haexperimentat un fort augment i continuaaccelerant. Els experts calculen que cap al2100 la temperatura a Europa pot ser queaugmenti entre 2 i 6,3°C respecte de la tem-peratura registrada al final del segle XX.Conseqüentment, augmentarien també elnivell del mar i la freqüència i la intensitatde les catàstrofes naturals.

La majoria dels científics atribueixen el canviclimàtic principalment a les emissions degasos d’efecte hivernacle produïts perl’activitat humana. Aquestes emissions desubstàncies contaminants, entre les qualshi ha el diòxid de carboni (CO2) que és unade les més perilloses, les produeixen majo-ritàriament les nostres fonts energètiquesprincipals: els combustibles fòssils (petroli,gas i carbó).

Actualment, els combustibles fòssils (consi-derats energies no renovables) representenmés del 86% de la producció mundial i el79% del consum d’energia europeu. La sevaproducció, extracció i distribució és respon-sable del 80% de les emissions de gasosd’efecte hivernacle a la Unió Europea. Si noreduïm immediatament el consum de com-

L’esdeveniment va tenir lloc a l’edifici Citilabde Cornellà i hi van assistir en Josep Vendrell,Secretari Institucional de Participació de Ca-talunya i en Marc Rius, Director General deParticipació Ciutadana de la Generalitat deCatalunya. Va haver-hi un moment clau durantel matí, i és quan el president de la comissiótemporal del canvi climàtic, en Guido Sacconi,des d’Itàlia i per videoconferència, es va dirigirals participants i organitzadors de les tresregions. Va dir que és una iniciativa moltoportuna i que té lloc en un moment moltimportant, perquè durant el mes de desembre,la Unió Europea aprovarà un conjunt de me-sures per a treballar sobre el canvi climàtic.S’han de prendre mesures i fer accions a curti llarg termini, ja que cal pensar en les gene-racions futures. No és una feina únicamentde polítics i científics, sinó que també és unafeina de la Ciutadania Europea.

bustibles fòssils, haurem d’afrontar una crisiclimàtica extremadament greu.

Suposant que les emissions de gasos d’efectehivernacle cessessin de forma immediata, elcanvi climàtic es continuaria produint durantdècades o fins i tot segles, influenciantl’equilibri dels nostres mars, ja que aquestsgasos, que s’acumulen a l’atmosfera des delprincipi de l’era industrial, tenen un efecteprolongat sobre el clima.

Per tant, gran part de l’opinió pública estàd’acord amb la necessitat de fer front alcanvi climàtic, en un context de polítiquesenergètiques globals i internacionals.

13ESCOLAactivitats

EDUCACIÓ INFANTILP4A: Marta Vinaixa SeguraP4B: Alba Macías CanedaP5A: Estefania Núñez TusarmaP5B: Judit Morales Ortiz

EDUCACIÓ PRIMÀRIAProsa1r A: David Sieiro Deumal1r B: Marc de la Hinojosa Caballero3r A: Laia Ortega Pellicer4t A: Pau Montané Blazquez6è B: Marina Badenes Sigales

Poesia2n A: Rocío Pérez Sanz2n B: David Martínez López3r A: Enric Monserrat Farell3r B: Yaiza Martínez Hurtado4t A: Alícia Balasch García4t B: Gemma Sánchez Dana5è A: Marc Alarcón Quilez5è B: Núria Sánchez González6è A: Anna Torres Jané6è B: Marc Rodríguez Porlan

ESOProsa2n A: Sergio García2n B: Pablo Villa3r A: Sara Santamaría4t A: Mònica Mateu4t B: Patricia Campos

Poesia1r A: Paula Carbó1r B: Olga Blanco2n A: Laia Anducas3r A: Yaiza Rodríguez3r B: Ernest Díaz4t B: Lydia Lago

GUANYADORS iGUANYADORES

L’objectiu del concurs éspotenciar la competèn-cia oral en llengües es-trangeres entre els es-tudiants de Catalunya.El nostre alumne vahaver de parlar en tresllengües (català, castellài anglès) durant tresminuts.Al juny vam conèixer la notícia quel’Oriol havia guanyat el segon premide tot Catalunya. Al setembre va

Concurs ORATOREl passat curs 2007-08 la nostra escola va presentarun dels nostres alumnes de 4t de l’ESO, l’Oriol Peroy,al Concurs d’Oratòria que convoca la Generalitat de Catalunya.

marxar a Irlanda, durant quinzedies, per tal de fer una estadalingüística.

Segons l’alumne, l’experiènciava ser inoblidable. Enguany, lanostra escola ha presentat unalumne de 3r de l’ESO, enLautaro Piagna. En el seu discurs

ens va parlar sobre els costums del’adolescència i sobre les diferènciesque ell trobava entre Catalunya i elseu país d’origen, que és l’Argentina.

L’Oriolhavia guanyatel segon premide totCatalunya”

Des del convenciment que un dels pilarsen què hem de fonamentar l’educaciódels nostres alumnes és la solidaritat, pertal que esdevinguin sensibles a les neces-sitats del món, crítics amb la realitat queens envolta i que puguin esdevenir-netransformadors, enguany hem volgut re-prendre amb ells una activitat arreladaen l’escola durant molts anys: la campanyad’apadrinaments, aquest cop gestionadades de la nostra ONG Prokarde.

Així doncs, vam llançar la proposta alsalumnes: des de 3r de Primària fins a 4tde Secundària. Aquesta va ser rebudamolt satisfactòriament, de tal maneraque pràcticament totes les classes, ambmolta il·lusió, van decidir apadrinar unnen o nena de Nigèria o de l’India. Ambaquest gest solidari, el fet de pagar entretota la classe la quota anual de l’apa-drinament, han posat el seu granet desorra per fer possible que millorin lescondicions de vida i les possibilitatsd’estudi dels nens i nenes apadrinats.

Novament la solidaritat ha donat fruit!

Aquest any s’ha celebrat la 32a ediciódel concurs de relat breu de joves ta-lents que organitza l’empresa Coca-Cola, i, com cada any els alumnes de 2nd’ESO han participat en la modalitatde narració breu, tant en català comen castellà.

Enguany l’alumna Laia Andu-cas Comas ha passat la faseprèvia i finalment ha obtingutun meritori 4t lloc en la mo-dalitat de llengua catalana,especialment si tenim en compte que ala prova s’han presentat prop de setantamil concursants. L’acte de lliurament depremis es va fer a Port Aventura el 23de maig, on la Laia i la seva família vapoder gaudir d’un dia molt especial.

Enhorabora!

“PremiCOCA-COLA”

LES CLASSESAPADRINEN

14ESCOLAactivitats

Psicomotricitat d’integracióLa psicomotricitat d’integració ésla disciplina educativa, reeducativai/o terapèutica que actua sobrela totalitat de la persona a travésde sensacions, moviments, jocs ila seva posterior representacióamb la finalitat que el subjecteestableixi una relació positiva ambsi mateix, amb els objectes, ambl’espai, els temps i els altres.Les sessions s’estructuren amb aquest es-quema:

• Espai d’acollida: Salutació individual i degrup i activitat inicial.

• Nucli de la sessió: joc dirigit, joc espontanii simbòlic del nen. Cadascú pren la distànciad’allò viscut a través de la representació ila verbalització.

• Desenllaç: recordem la sessió i cada nenens explica els aspectes més rellevants. Ésun espai on cada infant dóna a conèixer algrup com s’ha sentit respecte als altres.

Hi ha diferents tipus de sessions que són:

• Global: és aquella sessió on no hi ha ob-jectius específics, sinó un treball més lúdici expressiu del nen.

• Segmentària: és aquella sessió en quèdonem importància a una funció o nocióbàsica. Escollim les nocions o funcions mésimportants del desenvolupament del nensegons l’etapa i a partir d’aquí confeccio-nem la sessió de forma lúdica.

• Conte vivencial: Sessió articulada a partird’un conte clàssic. A través del conte treba-llem un aspecte o un altre. Ex. En el conted’en Pinotxo treballarem les parts del cosi les articulacions.

• Centres d’interès: Sessió basada en untema concret. És l’únic material ques’utilitza, però la sessió s’organitza com unapetita història que és representada a travésdel joc i seguint un fil argumental. Ex. Paísdel Paper o La foscor.

La sala de psicomotricitat és un espai aco-llidor, terra de parquet, un mirall, espatlleresi té diferents materials psicomotrius i fun-gibles. És un espai simbòlic assegurador ide contenció on el nen/a pot descobrirnoves formes de moviment amb el propicos i de manipulació dels objectes.

La sala presenta una sèrie de materials queprèviament no tenen una càrrega simbòlicaconcreta. Són materials que permeten quecadascú hi vagi segons les necessitats del’acció i l’ús que en vulgui fer. Algunsd’aquests materials són: coixins, matalassos,cordes, xanques, bitlles, pilotes, cèrcols,“ringos”, cascs, paper de diferents texturesi mides, ceres, colors, cubs, globus, …

La sala de psicomotricitat permet unes ex-periències diversificades. Aquest espai éscom la vida, “algunes vegades tot va bé id’altres tot surt malament”. Cada nen/atravessa estadis diferents en una multiplici-tat d’experiències dins d’una realitat de

grup amb què haurà que relacionar-se através de les diferents manifestacions, gra-tificacions, frustracions i realitats.

L’infant descobreix aquest espai com unlloc segur on pot arriscar la seva esponta-neïtat, un lloc on té la possibilitat de seracceptat com a tal, sense ser jutjat, etique-tat, catalogat i comparat amb els altres. Peraquesta raó pot posar en joc la seva expre-ssió més verdadera perquè sap que l’adultel respecta fins i tot si hi ha un conflictepassatger entre ells.

La sala es converteix en un espaid’experimentació amb si mateix:

• Experiències del ser, en el sentit de viure,sentir, experimentar, ser “afectat pel ques’està a punt de viure”.

• Experiència de l’acte, que és “poder fer”,actuar i reaccionar, apropiar-se de la realitatde les coses: objectes, moviments, espai,temps, energia, … i en funció dels altres.

El nen pot obrir-se i desbordar-se, fer-seveure i ser escoltat… Pot arriscar-se a sertal com és, o allò que desitja ser… Expressarallò que sent, entrar en conflicte i expressarel seu desacord… Pot demanar, pot dir ofer, allò que, per altra banda, no pot serdit, o fet… Pot també esperar i donar-setemps per la seva obertura.

En definitiva, un lloc on poder emprendrel’aventura de la vida, on poder conèixer-sea si mateix per poder iniciar i crear el propicamí, on poder experimentar i crear con-fiança amb si mateix per poder caminar.

VENTANA SOBRE LA UTOPÍA“Ella está en el horizonte -dice FernandoBirri-. Me acerco dos pasos, ella se alejados pasos. Camino diez pasos y elhorizonte se corre diez pasos más allá.Por mucho que yo camine, nunca laalcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía?Para eso sirve, para caminar.”(Las palabras andantes, E. Galeano.)

Arianne SerratMestra i psicomotricista

PSICOMOTRICITATI EDUCACIÓ FÍSICAAquest curs vam engegar un projectepilot consistent a fer una sessió conjuntade psicomotricitat d’Educació Infantil iEducació Física de cicle inicial.L’experiència es va realitzar amb els cur-sos de P5 i 1r i els espais utilitzats forenla sala de psicomotricitat i el pati.

Les mestres de les dues etapes ens vamreunir per programar la sessió. Els objec-tius que ens vam plantejar van ser:

• Fomentar la relació i confiança entre cursos.

• Crear el sentiment d’ajudai de convivència.

• Afavorir l’autoestima.

La valoració de les sessions va ser moltpositiva tant per als nens que demanavenmés sessions i com per a les mestres, quevan poder compartir aquesta nova expe-riència. El proper curs intentarem conti-nuar-la i portar-la a terme amb els grupsde P4 i 2n.

Joana Maria Pascual i Arianne Serrat

Psicomotricitat, l’espai per aprendre i jugar

15ESCOLAactivitats

Hem descobert i conegut aspectes dife-rents de la nostra comarca i de les comar-ques de les altres escoles participants,com llegendes, itineraris, receptes típi-ques, festes populars… i el més interes-sant ha estat que hem conegut nens inenes de 4t d’altres escoles de Catalunyaque, com nosaltres, hi han participat.

La mascota del projecte és en Rovelló,un catalanet amb barretina i un mono-patí, que ens anava proposant activi-tats. A mesura que les anavem penjanta la web podíem anar llegint totes lesactivitats de les altres escoles i en Ro-velló a canvi ens enviava una peça deltrencaclosques de Catalunya. Ja tenimtot el mapa!

Totes les activitats ens han agradat, peròamb la primera vam gaudir molt, perquèhavíem d’escriure una carta de presenta-

ció explicant com era la nostra escola,com érem nosaltres i adjuntar una foto.

L’últim trimestre hem fet dues trobadesamb l’escola Sant Gabriel de Barcelonaper a poder dur a terme l’itinerari quecada escola havia preparat de la sevalocalitat. Nosaltres els hem portat alsespais naturals del Delta.

Hem fet molts amics!

Hem gaudit del projecte perquè gràciesa Internet hem pogut fer un treballcooperatiu amb nens com nosaltres, cer-cant, compartint treballs i aprenent dife-rents aspectes de les nostres comarques.

Si voleu saber més, l’adreça per visitarel projecte és:www.seccat.com/xarsec/comarques(entreu a Comarques 2 on és la nostraescola)

Projecte ComarquesAquest curs, els alumnes de 4t de Primària hemparticipat en el projecte telemàtic Comarques.

BIBLIOpatiJa fa dos cursos que al’escola s’ha posat en marxala biblioteca a l’hora del pati.

Durant l’estona de l’esbarjo els nens inenes d’EP de 3r a 6è, voluntàriament,poden llegir qualsevol llibre que els vinguide gust. Allà hi ha una mestra que elsorienta i els anima en la lectura.

Coneguem les seves opinions:“M’agrada molt la Bibliopati perquè témolts llibres i te’ls pots llegir en mitja hora. A vegadeste’ls pots emportar a casa. Jo hi vaig gairebé cada dia.”(Carla Gómez, 5è B)

“A les estones de l’esbarjo m’avorreixo i vaig a la Bibliopati.Allà em diverteixo molt i llegeixo els llibres d’anglès.”(Núria Sánchez, 5è B)

“La Bibliopati és molt divertida perquè hi ha molts llibresd’endevinalles i d’acudits. És molt divertit llegir contes.”(Mireia López, 5è A)

“Per a mi la Bibliopati és un lloc per estar tranquil, llegiri a mi m’agrada molt. Quan hi arribo, he de signar en una

llibreta que m’agrada molt.També m’agrada la mascotadel ratolí.” (Anna Pons, 3r A)

“La Bilbiopati és molt di-vertida perquè hi ha llibresque m’agraden molt com sónels de Jerónimo Stilton.”(Susana Alonso, 3r B)

“Quan no sé a què jugar alpati entro a la Bibliopati,m’agrada emportar-me els lli-bres que em deixa la senyore-ta.” (Alba Vilar, 3r A)

“Si a fora del pati volgués llegir un llibre no podria perquèhi ha molt de soroll; en canvi, entro a la bibliopati i hi estictranquil·la llegint.” (Jocelyn Lens, 3r B)

ESCOLAactivitats16

Una de les novetats que ens ha portatla implantació de la LOE a 4t d’ESO haestat la substitució del crèdit de síntesipel projecte de recerca. L’article 10 delDecret 143/2007 estableix, resumint,que tot alumne de quart ha de realitzarun conjunt d’activitats de descoberta irecerca entorn d’un tema escollit i aco-tat, en part, per ell mateix, sota el guiat-ge del professorat. Aquesta recerca s’hade realitzar obligatòriament en equip(tret diferenciador amb el treball derecerca del batxillerat) i ha de permetrea l’alumne mostrar, d’una banda, capa-citat d’autonomia i iniciativa en l’or-ganització del seu treball individual ide l’altra, cooperació i col·laboració enel treball en equip.Aprofitant els itineraris de 4t, l’escolaha ofert nou projectes de recerca pelsalumnes de l’àmbit Humanístic-Social ivuit pels que cursaven l’itinerari Cien-tífic-Tecnològic. El grups de treball esvan fer en funció d’aquesta tria i hanestat formats per 3-4 alumnes. A més,cadascun d’aquests grups ha comptatamb l’orientació i supervisió d’un tutorde recerca.Els treballs de l’àmbit humanístic i socialhan estat: “De l’origen del llenguatgea la Torre de Babel”, “Origen de lestradicions de Nadal”, “Voluntariat”, “Elllenguatge publicitari”, “El paper de ladona en l’art” i “La música negra i laseva influència a Occident”.Els treballs de l’àmbit científic itecnològic: “Paradoxes científiques”,“Light or not light?”, “Reserva zero, iara què?”, “Anàlisi de la contaminacióde les aigües del riu Llobregat” i“Malalties infeccioses: la malària”.

Es tracta d’una activitat que ja des delprincipi varen agafar amb moltíssimesganes i interès. Aquesta motivació il’empenta que varen demostrar va ferque el resultat fos molt positiu, no nomésper a ells sinó també per als mestres.

L’activitat va consistir primer de tot apreparar uns contes a l’escola que desprésvaren gravar a la radio per tal que fossinemesos pels voltants de Sant Jordi. Només

Els contes a la ràdio

això ja era un al·licient per a ells però, amés a més, i en segon lloc, es va fer unavisita guiada a la ràdio on varen podercomprovar que tot allò que treballen ala classe referent als mitjans de comuni-cació i als elements que formen part dela mateixa, és una realitat.

Penso que els nens i nenes varen quedarmolt satisfets amb l’experiència i ambganes de repetir-la. Moltes gràcies a totsi totes per fer-la possible.

El passat mes d’abril els nens i les nenes de 6è de Primàriavaren dur a terme una activitat de les moltes programadesper a aquest curs: el contes a la ràdio.

Una experiència a Brusel·lesEl diumenge no va donar temps permolt: sopar i veure el “manneken pis”,una escultura famosa i curiosa: va serdivertit. El dia següent, dilluns, estavatot planificat: vam agafar el metro perdesplaçar-nos i vam visitar un dels moltsedificis de la Comissió Europea i, abansde dinar, la Delegació de la Generalitatde Catalunya a Brusel·les. Ja a la tardaens va donar temps de veure el Parla-ment Europeu i anar de compres, cosadesitjada per molts. El viatge va sercansat però en tinc un bon record. Ac-tualment tots els participants estem encontacte, hem fet noves amistats i totsvoldríem repetir.

Álvaro Rodríguez4t d’ESO A

Què és això delProjecte de Recerca?

El viatge a Brusel·les va ser una granexperiència compartida per nou jo-ves més que no coneixia. Érem cincnois, cinc noies i tres adults queformaven part de l’organització dela jornada de participació ciutadanasobre el canvi climàtic que va tenirlloc al novembre.L’estada va ser curta i '”llampec”, commolts me l'han definida. Vam sortir del'aeroport del Prat un diumenge a latarda i el dilluns a les onze de la nit jaérem a casa.

NOUS

17ESCOLAactivitats

Aquest taller pretén treballar els dife-rents àmbits de la salut des d’una pers-pectiva transversal i integral. Els seusobjectius, que consta de diferents ses-sions formatives, són principalment:

• Desenvolupar habilitats socials de rela-cions interpersonals en la joventut.

• Aprendre a donar respostes assertivesi alternatives en situacions de risc.

• Potenciar la reflexió entre els/ les alum-nes envers les seves relacions grupals.

• Afavorir una vivència positiva i enriqui-dora de la sexualitat.

• Promoure l’ús del preservatiu com laforma més adequada de prevenció.

• Fer conèixer la SIDA i els seus mecanis-mes de transmissió.

En general, els alumnes participen inte-ressats en aquest tipus de taller. Vanvalorar molt positivament el que feiareferència a la prevenció de la SIDA, onpoden plantejar les qüestions que elspreocupen sobre el tema. Altres sessions,com la que feia referència a les negocia-cions, malgrat ser interessant, semblaque no va respondre del tot a les sevesexpectatives.

Un altre taller nou en el qual han parti-cipat els alumnes de 4t durant aquestcurs ha estat l’organitzat per la PoliciaLocal i promoguda per l’Institut Guttman.

Aquesta activitat tenia com a objectiuconscienciar els joves en la prevencióde les causes que originen discapacitaten les persones i incidir en aquelles queaugmenten les seves seqüeles.

El taller consisteix a compartir l’expe-riència amb una persona que, arran d’unaccident de trànsit, pateix una discapa-citat. Va ser una experiència impactant,per a tots els que hi van participar, tantpels professors com per als alumnes, queentre d’altres coses, van dir: En el tallervan veure un vídeo en el qual es mostravala perillositat de no portar el casc quanes va en moto. A continuació vam feruna roda de preguntes en què el joveque ens parlava ens explicava què li haviapassat a ell i algunes curiositats de laseva “nova vida”. Va ser una xerradaamb una càrrega moral i emocional in-tensa, on el jove ens ensenyava els perillsde fer determinades activitats, que noper això han de deixar de fer-se, però calfer-les amb seguretat. Ens va explicar,com un “col·lega més”, quin són els riscosque comporten les irresponsabilitats. Vaser una xerrada molt interessant que vamagrair molt que es fes.

TALLERS AL’ESCOLADurant aquest curs els alum-nes de 4t d’ESO han partici-pat en el taller “Adolescènciai Salut”, organitzat per la Re-gidoria de Salut Pública i Con-sum de l’Ajuntament de lanostra localitat.

Aquesta mostra ha estat la clo-enda de les activitats realitzadesa classe: xerrada per part de lapolicia local, vídeo, dossier i sor-tida al carrer per donar a conèi-xer les normes de circulació d’unbon vianant.

Els alumnes també han partici-pat en el concurs de dibuix il’Arnau Rulló Gonzalo, de 3r B,ha estat el guanyador.

Els alumnes de 3r i5è de Primària hanparticipat en laMostra de Serveisd’Emergència.

Mostra de

SERVEIS

18ESCOLAactivitats

Colònies 2nAquest curs ens ha tocat a nosaltres, laclasse dels Conills de 2n A i la dels Fan-tasmes de 2n B, anar de colònies a Vila-doms (Vacarisses).

Va ser emocionant, intrigant i ... “chachipirulli” !!!

Vam ajudar a buscar el tresor del pirataXaloc.

Vam conèixer els seus amics pirates Fica-potes, Flip, Poruc... i la dolça Estel i elseu enamorat Cigronet.

I al malvat “Ppp” el vàrem espantar ambles nostres llanternes màgiques.

Van ser uns dies fantàstics, no els oblida-rem mai!!!

Colònies 4tAquest curs escolar els nens i nenes de4t de Primària han inaugurat les colòniesdel seu cicle. Ells mateixos ens en fan elcomentari:

“El “Baxter Corremón” era un investiga-dor que necessitava la nostra ajuda pera resoldre uns enigmes. Ens ho vam passarmolt bé perquè vam haver de passarmoltes proves.” (Paula Pallarés, 4B)

“El menjar que ens feien estava molt bo.La cuinera era una experta. Us recomanoque no us les perdeu.” Gisele Gálvez, 4A

“Els jocs de nit van estar molt bé perquèels feien després de sopar i teníem mésenergia i en alguns vam passar por.”(Helena Ruiz, 4B)

“Els tallers van estar molt bé. Vam feruna màscara i un amulet. Ens ho vampassar super bé.” (Alba Casado, 4A)

Colònies 6èEls nens i nenes de 6è de Primària vamanar de colònies a Can Coromines, unacasa rural a Campdevànol. Primer, vamarribar a Ripoll on vam fer una gincama.D’aquesta manera vam conèixer el poble.

Ens vam instal·lar a la casa i vam dinar.

Tots ens ho vam passar molt bé. Va seruna barreja ideal d’activitats, bon menjar,ambientació i especialment la companyia.

Per tornar a repetir!

COLÒNIES

Els conflictes són quelcom natural a lavida i, per tant, també a l’escola. Elsconflictes no són ni positius ni negatius,sinó que depèn de com hi responguem.

Cada persona els interpreta des delseu punt de vista; i els punts de vista,com les persones, són diferents

Per tant, què és la mediació?La mediació NO ÉS una simple tècnicaque s’ocupa de facilitar la desapariciódels conflictes en els centres educatius,ni tampoc un complement “light” delsistema disciplinari.

La mediació:• ÉS una via voluntària i confidencial

de tractar els conflictes.

• ÉS un espai on els protagonistes prenen les pròpies decisions per consens.

• ÉS un intent de treballar amb l’altrei no contra l’altre.

• ÉS buscar una via pacífica i equitativad’afrontar els conflictes en un entornde creixement, d’acceptació, d’aprenentatge i de respecte mutu.

L’experiència que del servei de media-ció tenim a l’escola ens fa veure que,en general, els alumnes que l’utilitzenvaloren molt positivament el fet depoder disposar d’un espai on podergestionar els seus conflictes. Agraeixenel paper del mediador que simplementafavoreix la trobada entre les duesparts i que vetlla pel seu correcte des-envolupament sense jutjar-los ni acon-sellar-los. Ells saben que el més impor-tant no és tant trobar una solució alconflicte que estan vivint sinó saber-lo gestionar i aprendre d’ell adquirintrecursos perquè no torni a repetir-seen un futur.

EL PROJECTEDE MEDIACIÓA L’ESCOLA

Qui no s’ha trobat maidavant d’una situacióconflictiva i no ha sabutcom reaccionar? Quèpassa quan ens sentimbloquejats davant d’unproblema? Els conflictesno s’acaben mai?

19ESCOLApastoral

Jesús va ser l’home lliure per exce-l·lència: davant de tot i de tothomque pogués obstaculitzar la seva mis-sió. En un món tradicional i de con-veniències, Jesús va actuar amb unaenorme llibertat: obviant la llei, quanaquesta resultava opressora per al’ésser humà, qüestionant les conven-cions, quan podien amagar el verita-ble rostre de Déu, curant els malaltsen dissabte, entenent que Déu novoldria un patiment que es poguésevitar, afirmant la dignitat dels con-siderats impurs...

I va ser aquesta llibertat total de Jesúsla que va irritar les autoritats, peròalhora també va ser la que va desper-tar en el poble l’esperança, la que elva portar a descobrir un nou sentitde la vida.

Jesús també va ser un home per alsaltres. Va entendre que la Llei no erala que havia de marcar el comporta-ment de les persones, sinó que aquellque està necessitat ha de ser, per sobrede tot, l’objectiu de la nostra actuació.D’aquesta manera va viure Jesús “noper a ser servit, sinó per a ser servidor”.

Jesús es va fer proper als més necessi-tats. Perfecte coneixedor de la sevarealitat, no es va mostrar indiferent ales injustícies i necessitats que patienels més pobres, els marginats... Peraixò, en l’entorn en què Jesús es movia,es va fer envoltar de gent de “malareputació” i es va apropar als més pe-tits: va acollir els febles, els nens, lesdones marginades de la societat jueva,es va apropar als malats, va defendreels samaritans malgrat ser consideratsun poble estrany i impur...

Jesús també va ser un llibertador: vaoferir vida, va garantir el perdó detothom i va oferir la possibilitat decanvi, va contagiar la seva esperançaals pobres, als últims... I d’on liprovenia aquesta acció allibera-dora? Doncs de la seva fe ab-soluta en Déu, en un Déu quebusca, per sobre de tot,l’alliberament de l’home.

Jesús també va ser l’homefidel fins a la mort, una fi-delitat portada, com tantesaltres coses, fins a l’extrem,una obediència total queel va dur a morir en creu.I fins i tot en els momentsde més vulnerabilitat id’aparent fracàs va ser capaçde confiar plenament en elPare i exclamar “ Pare, per-dona’ls perquè no saben elque fan” (Lc 23,34) o bé “Pare,confio el meu alè a les tevesmans” (Lc 23, 46).

La mort de Jesús, el lliurament ab-solut, sense límits, és l’esdevenimentque mostra fins on arriba la salvacióde Déu per a la humanitat. Jesús vaentendre la seva vida com una“proexistència”, és a dir, com un existirper als altres. Jesús va entendre que laseva vida només tenia sentit estimant,i així va entendre, també la seva mort.Només l’amor donat en gran mesurapot donar sentit a la mort. I Déu, inter-vé en aquesta mort, amb la resurrecció:la vida de Jesús va tenir tant de sentitque la vida va vèncer la mort. I aquestés el motor de la nostra fe, el que lidóna sentit.

Jesús de Natzaret va ser un home diferent: la forma de parlar id’actuar que ens mostren els evangelis així ho evidencien. Ja enel seu entorn social i cultural es va desmarcar de tots aquells grupssocials amb qui va conviure. Jesús va ser l’home que va anarcontracorrent, i hi va anar fins a l’extrem.Així doncs, què és el que va caracteritzar aquesta personalitat tanforta de Jesús?

Tam-bé nosaltressi creiem en Jesús com a Fill de Déu, siacceptem profundament la realitat dela seva persona, hem d’esforçar-nos perconèixer-lo i per reconèixer-lo. Aquesta,però, no és una tasca gens fàcil perquèquan creiem que comencem a entendresempre ens continua sorprenent. Peraixò cal que revisem la imatge que te-nim d’Ell i que intentem actualitzar-lacada dia amb la nostra vida.

Gràcies a lacol·laboració de lesfamílies, aquestcurs hem pogutportar a terme elssegüents projectes:

• Mobiliari complet de dues aulesde 2n d’Educació Primària.

• Renovació de tres sales de visita• Renovació de finestres• Material esportiu• Jocs psicomotrius• Formació del professorat• Llibres i adequació d’espais

de la biblioteca• Compra d’ordinadors• Pintura de diferents espais• Animació de les festes:

- Diada Pare Palau- Sant Jordi

Dis

sen

y: A

JP G

RÀ

FIC

S -

93 3

70 8

5 76