AmpaExpres - AMPA STJ Ganduxerampateresianasganduxer.com/modules/mod_gestor_archivos/files... ·...

32
Ampa Expres Revista de l’Associació de mares i pares d’alumnes del Col·legi Santa Teresa de Jesús-Ganduxer Número 96 Gener-Febrer 2012 «DE VOSALTRES DEPÈN»

Transcript of AmpaExpres - AMPA STJ Ganduxerampateresianasganduxer.com/modules/mod_gestor_archivos/files... ·...

AmpaExpresRevista de l’Associació de mares i pares d’alumnes del Col·legi Santa Teresa de Jesús-Ganduxer

Número 96 Gener-Febrer 2012

«DE VOSALTRES DEPÈN»

2 AMPAEXPRES

En els darrers anys s´han produit importants canvis en la premsa escrita, tant a nivell de Catalunya com d´Espanya, impulsats per diversos factors del mercat, fonamentalment el descens en el nombre de lectors i nous hàbits de consum

de la premsa escrita.

En l´àmbit de Catalunya, els pioners en introduir canvis que s´adaptessin al nou en-torn van ser El Periódico de Catalunya (desembre de 2002), que incorporà la tecnolo-gia de color de forma intensiva, i Avui (novembre de 2005). Un temps després, es va donar una renovació del disseny i els continguts a La Vanguardia, que es va poder veure per primera vegada als quioscs el 2 d´octubre de 2007.

En la relativament curta història de l´AMPAEXPRES, els successius consells de redac-ció de la revista, no han estat al marge de l´evolució d´aquests germans grans de la premsa escrita, intentant adaptar el disseny i els continguts al que entenien que demanava el conjunt dels nostres fi dels lectors i procurant, al mateix temps, acon-seguir un equilibri lingüístic.

En aquest context, imaginem que no us hauran passat desapercebuts alguns dels canvis que s´han portat a terme a partir d´aquest número, tals com el canvi de co-lor (verd, en sintonia amb les publicacions de la Fundació de l´Escola Teresiana), la secció dedicada als professors i la recuperació de les enquestes, que ja havien estat presents en la revista fa uns anys.

Tots aquests canvis, probablement no cal dir ho, ni afecten ni afectaran a l´esperit fundacional de la revista que consisteix en informar de tot el que passa a l´escola, formar sempre que es pugui en aspectes que a tots ens enriqueixin i, també, en-tretenir en la mesura del possible. Tot i estar oberts a les aportacions de tots els membres de la nostra comunitat educativa.

Una vegada hagueu vist aquests canvis, que esperem us agradin, us demanaríem que ens puguéssiu fer arribar els vostres comentaris. Només així podrem seguir mi-llorant.

LA REDACCIÓ

Canvis a l´AmpaExpres

EDITORIAL

Web de l’AMPA:www.ampateresianasganduxer.com

Mural de E.I.

Consell de Redacció:

Mar Batllori, Juan-Miguel Bernal, Merche Mañeru - stj,

Lluís Roca, Josep M. Torner,

Antoni Vilana

Producció: Impresión Off set Derra

Si tens quelcom que ens pugui interessar, no ho dubtis, envia’ns els tex-tos (en format word) i les fotografi es (a 3 Mpíxels de resolució) a l’adreça

electrònica:

[email protected]

Nota: Les opinions expressades en els articles rebuts no expressen necessàriament el punt de vista d’aquesta publicació.

CO

L· L

A B

OR

A

3AMPAEXPRES

En la semana FUNDEO del 24 al 27 de enero que ha culminado con la gran fi esta de San Enrique los

alumnos de 1.º y 2.º de ESO tuvimos la oportunidad de compartir la experiencia misionera de una hermana teresiana. La hermana Carmen ha estado en Costa de Marfi l y nos explicó la situación de ese país: lo que ha vivido allí, la realidad de África y lo que a nosotros nos toca vivir desde nuestra realidad. Queremos compartir algo de lo que nos ha resonado, nos ha impresionado y nos ha tocado el corazón.

«Somos muy afortunados de tener todo lo que tenemos y de que no nos falte de nada. Después de esta charla vemos claro que todos tenemos una deuda con África. Gracias a las Hna. Carmen nos hemos dado cuenta de nuestro privilegio y aún lo podemos valorar más. Al ver las imágenes que nos ha pasado la hermana me han impresionado las caras de felicidad de los niños y cómo

conviven todos juntos y se ayudan dejando de lado las diferencias de edad, sexo y religión. He podido relacio-nar a Enrique de Ossó, misionero con las hermanas que están en África, aunque de otra manera, pero con su vida al servicio de los demás. Lo que me ha quedado grabado es que hay gente que no puede vivir como nosotros y que tenemos que ayudarlas. Creo que esta charla tiene mucho que ver con San Enrique porque él creaba y fundaba para ayudar a los demás como así han hecho en Burkina Fasso. La charla me ha hecho ver que tenemos que compartir y seguir ayudando porque lo que recogemos en el cole les sirve a ellos para hacer talleres y para poder estudiar.»

DANI PARDOS, VICTOR UNSAIN, BERNAT OSORIO,

ALEJANDRO MAÑES, CESAR ESTEFANELL, ALEX GILI,

HUGO DOMÉNECH, ALEX MORERA, PABLO FERNÁNDEZ

(2.º ESO C)

SEMANA FUNDEO: Experiencia misionera deuna hermana teresiana

PASTORAL

¿Qué nos ha impactado de lo que hemos oído y compartido?

4 AMPAEXPRES

Un any més els alumnes d’Educació Infantil i Pri-mària ens hem posat en marxa per aconseguir que

aquest Nadal el nostre petit gest solidari arribi a les famílies més necessitades del nostre entorn. Per això durant deu dies hem vingut a l’escola carregats amb diferents aliments (cada dia el que tocava), i a les hores d’esbarjo els més grans ens hem mobilitzat per anar a recollir les bosses de les classes dels més petits i portar-les a la caseta de la tómbola, el lloc destinat a classifi car i recollir els aliments. Allà els alumnes de cicle superior, molt ben organitzats, anaven buidant bosses i fent ca-dena omplien els prestatges amb arròs, sucre, torró, xo-colata... Al fi nal de la campanya, el petit gest de cada família de l’escola ha fet que tots junts reuníssim una gran quantitat d’aliments que han alegrat una mica les festes a famílies que ho passen malament.

Moltes gràcies a tots els col·laboradors!

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Campanya de Nadal 2011

PASTORAL

Per a la campanya de Na-dal, els alumnes de Batxi-

llerat hem col·laborat amb la Comunitat de Sant’Egidio re-collint sacs de dormir i roba d’abric per als nostres amics del carrer. L’últim dia del tri-mestre vam anar, carregats i amb la satisfacció d’aportar el nostre granet de sorra, a dur tot el que havíem reunit al casal que la Comunitatté al barri del Raval.

BATXILLERAT

RECOLLIT 2011

Arròs (593 Kg) Llegums (390 Kg) Pasta (588 paquets) Conserves (996 llaunes)

Sucre (466 Kg) Llet en pols (222 paquets) Galetes (920 paquets) Torró (650 paquets)

Cafè (379 paquets) Xocolata (447 rajoles) Oli (391 litres) Varis (34 paquets) ENVIAT A LA PARRÒQUIA SANT JOAN EVANGELISTA DE BELLVITGE

5AMPAEXPRES

Taller solidario Navidad 2011

PASTORAL

Hay personas que, al explicarte anécdotas hacen que tu vida dé un giro de trescien-

tos sesenta grados. Los alumnos de segundo de la ESO hemos vivido esta experiencia.

Una hermana de «Las Hermanitas de los Pobres» vino antes de que acabara la Na-vidad a darnos una pequeña charla sobre la condición en la que viven muchas per-sonas hoy en día. Numerosos abuelos y ni-ños sin hogar están viviendo a día de hoy en un edifi cio con todas estas hermanas que, día a día tratan de hacer de su vida una vida tan normal como la nuestra. Son aquellos a los que nadie puede atender y que cobran la pensión mínima.

Personalmente, creo que el esfuerzo por parte de este grupo de personas (herma-nas, voluntarios y aquellos que hacen do-nativos) es digno de admirar. Personas que se dedican a repartir felicidad entre tantas personas como puedan, que viven con la fi nalidad de conseguir un mundo justo y digno para todos. Supongo que, mis com-pañeros y yo, fuimos capaces de aprender algo de esa pequeña conferencia.

BEATRIZ MESTRE (2.º ESO A)

6 AMPAEXPRES

PASTORAL

Cada any, hi ha unes dates senyalades per refl exionar, per reunir-te amb els qui estimes, per gaudir en famí-

lia al voltant d’una taula, per plantejar nous propòsits i, el més important, per esperar l’arribada del naixement de Jesús; és el Nadal. Però, què fan les persones que es tro-ben soles en aquest món, sense cap ajuda, sovint vivint al carrer, sense companyia i amb la constant preocupació de poder menjar alguna cosa al dia, ja sigui un plat calent o un entrepà?

La Comunitat de Sant’Egidio, fa 30 anys que va tenir la iniciativa d’acompanyar a aquestes persones soles, amb situacions precàries i vides difícils, celebrant amb ells el mateix 25 de desembre, un extraordinari Dinar de Nadal. Enguany amb més de 900 convidats! La Família més gran de la ciutat! Suposa una acció duta a terme per persones que, de manera gratuïta i voluntària es responsabilitzen de fer possible que, aquest dia tan especial, aquestes persones no estiguin soles, que se sentin estimades i dig-nifi cades. Amb el gest afectuós de l’acollida, oferint-los un típic àpat de Nadal, calent, preparat amb molta cura. Potser és l’única vegada a l’any que reben algun regal, també l’únic cop que algú els hi prepara un àpat calent amb especial dedicació, que seuen i són servits amb de-licadesa.

La nostra escola ja fa uns anys que hi posa el seu granet de sorra portant, aquest dia tan especial, regals nous que acostumen a ser: sacs, gorres, guants, bufandes, kits de neteja, jerseis. També es pot col·laborar portant menjar preparat a casa. Aquest any vaig portar canelons d’espi-nacs (perquè també hi vénen musulmans) al mateix matí del 25 de desembre a un dels menjadors del Raval, on la Comunitat de Sant’Egidio celebra un dels múltiples i simultanis Dinars de Nadal. Quan vaig entrar, em vaig sorprendre, perquè hi havia molt moviment de volunta-ris amb safates, caixes, cadires i plats anant amunt i avall i amb un somriure que contagiava; ho estaven preparant tot perquè estigués a punt quan arribessin els convidats.

Però preparar això, no és gens fàcil. Dos mesos abans, la Comunitat de Sant’Egidio comença a organitzar les aportacions i ajuts d’amics, ciutadans i restaurants. Tam-bé amb recollides d’aliments. En una d’aquestes, hi và-rem participar algunes alumnes de 2n de BTX: la Laura Muñoz, l’Alba Gimenez, la Blanca Soler-Cabot, en Joan Planas i jo.

Ens vàrem posar davant d’un supermercat amb pancar-tes explicant l’objectiu d’aquesta recollida i vàrem espe-

rar que la gent fes les seves donacions. Hi havia gent que ens feia preguntes per saber més coses de Sant’Egidio i de la fi nalitat d’aquella recollida. A poc a poc la taula que havíem portat es va anar omplint de bosses de menjar fi ns que no hi cabia gairebé res més. Ens va fer refl exio-nar una noia jove, que tot i estar en una situació econò-mica crítica, ens va donar part de la seva compra i es va emocionar i donar gràcies per recollir menjar pels sense sostre, quan era a ella a qui li havíem d’agrair la seva col-laboració desinteressada. Hem de pensar que no sabem en quina situació ens podem trobar a la vida, i més en aquests moments en què estem vivint. Us encoratjo a fer alguna acció de voluntariat per ajudar a aquelles perso-nes que en aquests moments estan en situació límit fi ns i tot sense menjar. És una experiència per no oblidar, us animo a viure-la.

NURIA BASTÉ (2N BTX)

Dinar de Nadal amb els pobres de la comunitat de Sant’Egidio

7AMPAEXPRES

PASTORAL

Misa del Pollito

El 24 de Diciembre celebramos en la capilla del colegio la misa del pollito. Este año vino muchísima gente a celebrar el nacimiento de Jesús. Estábamos todos muy contentos, cantamos canciones de Navidad, tocamos

instrumentos y le dimos un beso al niño Jesús. Al acabar la misa nos fuimos todos a nuestras casas a celebrarlo en familia. Fue un día muy bonito.

JORGE BRUNA GOMARIZ (4.º PRIM. A)

8 AMPAEXPRES888888 AMAMAMAMMAMAMAMAMAMAMAMMAMMAMMAA PAPAPAPPPAPAPAAPAAAAAAAEXEXEXEXXEEEXEXXEXEXEXEXXXEXXXXXXEXXPRPRPRPRPRPRPRPRPRPRPRRRPPP ESESESESESESESESESESESESEEESESS

PASTORAL

«SI UN DIA ENS UNIM TOTS ELS QUE,AMB LA FORÇA TERESIANA,VOLEM TRANSFORMAR EL MÓN, LLAVORS,LA NOSTRA EMPENTA SERÀ IMPARABLE»

1.ª Trobada Família TeresianaEl diumenge 28 de gener ens vàrem aplegar 525 membres de la família teresiana, 445

adults, 75 nens i 5 monitors. Germanes de la congregació, mestres, exalumnes, alumnes,

pares i mares, avis, personal d’administració i serveis, ens vàrem traslladar a Tortosa des de

Ganduxer, Gràcia, Bellvitge, Vilanova, el Raval, Can Vidalet, Tarragona i Montpellier, vàrem

gaudir d’una trobada familiar. La relació de parentiu que ens vinculava era una: per les nos-

tres venes corria el carisma teresià. Cadascú viu aquest carisma des de la seva perspectiva

vital, però una cosa és clara: TOTS EN SOM MEMBRES.

La convocatòria ens va reunir a tots a les 10.30 h del matí a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. La trobada

es va convertir automàticament en retrobades d’antics companys, antics alumnes i mestres, anècdotes, riures i abraçades.Les monitores voluntàries es van endur els nens a jugar i els grans vàrem entrar a l’auditori.En una primera tanda de ponències, la germana M. Asunción Domínguez (Provincial) va donar la benvin-guda, la germana Cristina Martínez (Consellera General que des de fa 15 dies viu a Roma) va explicar el XVI Ca-pítol General de la congregació i va resumir el projecte dels propers 6 anys en 4 camins: El seguiment com-promès, la reorganització, la família teresiana i l’opció dels joves. A continuació la germana Victòria Molins va impregnar-nos del seu entusiasme i va concentrar la seva xerrada en la defi nició del carisma teresià des de 3 punts de vista: El do rebut per Sant Enric d’Ossó, les característiques del carisma teresià i l’actualitat del carisma.

La pausa del cafè i coca ens va servir per seguir buscant cares conegudes i gaudint dels retrobaments.

En la segona tanda de ponències, els participants ens van explicar en què consisteix el projecte en què estan treballant:

– Pilar Rodríguez - Escola Cintra (Raval)– Neus Artacho - Acció parroquial– Ana Royo - Fundació Benallar – Gemma Bel - Casa d’espiritualitat Enric d’Ossó– Marcelo Montori - (marista) SAO St Cosme,

El Prat de Llobregat– Rosa Maria Riba - Esclat– Cata González - Llar Enric d’Ossó– Imma Llorca - Moviment teresià apostòlic (MTA)– Rosa Sambola - Fundeo

Arribada l’hora de dinar, ens vàrem traslladar al Centre Enric d’Ossó al poble de Jesús.

9AMPAEXPRES 9999999999AMAMAMAMAMAAMAMAMAMAMAMAMAMMMAMMAMPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPAPPP EXEXEXEXEXEXEXEXEXEXXEXPRPRPRPRPRPRPPRPPRPRPRPRESESESESESESESESEESESEESEE

PASTORAL

CARACTERÍSTIQUES DEL CARISME TERESIÀ

• Sentir-se habitat i amb capacitat de relació amb Déu

• Amor (capacitat de relacions humanes)• Despreniment• Humilitat• L’oració com a procés• Coneixement propi• Fortalesa• Generalitat• Veritat• Alegria

En la magnífi ca Casa d’espiritualitat ens van acollir i donar dinar als 525 participants. Després vàrem poder veure les diferents exposicions de les entitats teresia-nes.

A les 6, l’Eucaristia de clausura de la trobada.

No va ser un comiat, perquè tots varem sortir renovats, impregnats del carisma teresià i amb ganes de donar-ho tot per la família, la nostra família teresiana. Ja es-tem esperant la convocatòria a la II Trobada.

FAMILIA CLARASÓ-BATLLORI

10 AMPAEXPRES

ESCOLALA FAMÍLIA TERESIANA (1)

Tots coneixem força la Tere Coma. Porta més de 30 anys a l’escola i ens explica la seva feina amb

l’energia i ganes de qui comença, però, en les seves paraules, s’intueix l’experiència i dedicació de

tota una vida. Parla del seu claustre de professors amb orgull i se sent privilegiada d’animar i coordi-

nar l’equip amb el que compta. Gaudeix de les hores de classe que imparteix, però enyora la relació

diària amb els alumnes

Tere Coma

professors o perquè són bones per l’escola. Coordi-nació, per organitzar el dia a dia. És un pas entre la direcció de l’escola i el claustre.

En arribar a l’escola, la primera cosa que m’ocupa és veure si hi ha incidències, sobretot les suplències del dia. Després les hores se’n van amb classes, prepara-ció de classes, reunions, rebre a famílies, i coses prò-pies de l’època del curs, com ara les portes obertes.

■ Ara a més a més de Cap d’estudis, imparteixes algu-

na classe?

Sííí i són les millors hores de la setmana! Faig 8 hores a la setmana de matemàtiques: 4 hores a 5è i 4 a 6è.

■ Ets mestra per vocació? Trobes a faltar més hores de

classe i de «fer de mestra»?

Quan era jove, la vocació em va trobar a mi. No m’havia plantejat estudiar Magisteri, va ser una se-gona opció. Però em va atrapar. Vaig descobrir tot un

■ Quants anys portes a l’escola?

Des del curs 72-73, però no seguit. Vaig treballar els dos primers anys i, quan van néixer les meves fi lles grans vaig estar 4 anys sense treballar. Al gener del 78 vaig tornar i vaig treballar seguit fi ns l’any 88, en què va néixer la meva fi lla petita i vaig estar un any d’excedència. També vaig estar mig any sense treba-llar quan va morir la Maria. En total, què són? 35? Més de 30 segur?

■ Ens podries resumir la teva trajectòria professional,

quan vas començar i els cursos pels que has passat?

La meva titulació és Mestra de Primària. En el curs que més he estat és a 5è. També he estat a 4t, 6è i 3r. Mai he estat a Cicle Inicial.

■ En què consisteix la feina de Cap d’estudis? Com des-

criuries el dia a dia?

És una feina d’animació i coordinació. Animació, per portar endavant projectes i propostes suggerides per

11AMPAEXPRES

ESCOLA

món. Amb el pas dels anys, també he trobat el gust a la feina «menys acadèmica» però trobo a faltar el contacte i la relació directe amb els alumnes.

■ Quins canvis has observat en els alumnes des que vas

començar? Avui dia, s’han afegit difi cultats a la tas-

ca educadora?

Els alumnes són diferents, ni millors ni pitjors. Cada època té les seves característiques. Si he de ressaltar alguna cosa, diria que els nens abans eren més obe-dients, perquè ho portava l’ambient. No hi havia tan-ta pluralitat ni estaven tan oberts a tot. Eren molts a classe però més uniformes. Avui són més moguts, te-nen més iniciativa i capacitat a obrir-se a altres coses; això té l’inconvenient que són també més dispersos. També diria que són més insegurs. No hi ha genera-cions millors ni pitjors, d’això n’estic segura.

■ Què és el que més t’omple de ser educadora?

Acompanyar els nens en el seu creixement personal. Posar aquell granet de sorra que, sumat als dels altres, ajuda als nostres alumnes.

■ Comparteix amb nosaltres alguna anècdota dels teus

anys de mestra.

Quan era tutora i havia d’omplir els llibres d’escolaritat, que és una feina monòtona i repetitiva, de vegades m’equivocava i posava:Mestra: Sta. Teresa de Jesús. Escola: Teresa ComaLa germana Presen s’enfadava amb mi.Amb els més petits hi ha moltes anècdotes divertides:Pels de la classe de la Belén, sóc la mamà de la Belén i prou.Una vegada em van posar ... al menys 10 anys!

■ Acaba la frase:

• El dia més feliç del curs escolar és... quan veus que

ajudes un «nano» en qüestions acadèmiques,

personals o familiars.

• El dia més trist... quan veus que un nen té proble-

mes i no acabes de trobar la manera d’ajudar-lo.

• Els alumnes amb edat més «pesadeta» són els de .... (curs?) perquè... Pel que diuen els adolescents,

però jo no he treballat directament amb ells. Crec

que es necessita molt sentit d’humor. A EI i EP no

hi ha cursos o edats més pesades que altres.

• El millor dia de la meva carrera de mestra va ser... no

sé triar-ne un. N’hi ha molts!

• Quan el cole està buit a la tarda o a l’estiu... és molt

trist. Al juny, juliol i setembre es palpa que falta

alguna cosa, el més important, la raó de ser de

l’escola.

• Encara em posa nerviosa... si alguna vegada hi

ha manca de coherència en la nostra tasca o no

s’estableix un diàleg fl uid amb alguna família.

MAR BATLLORI

12 AMPAEXPRES

ESCOLA

Estimats Reis Mags,

Aquest any ha estat un any únic, com cada any. Ens agradaria poder dir-vos que hem tingut un comporta-ment exemplar, però malauradament no és del tot cert.

Sabem que, potser, de vegades no ens hem esforçat tant com deuríem haver fet, no hem ajudat els que ens envoltaven, o hem fet coses poc nobles. Però, estimats Reis, la veritat és que no som perfectes i que estem dis-posats a canviar. Aquest any el nostre desig no serà la pau en el món, la fi de la discriminació, o l’eradicació de la pobresa. Som conscients que, per canviar el món, s’ha de començar per un mateix. I volem començar per aquí. Ens agradaria que ens donéssiu una mica de sen-sibilitat, un xic d’empatia, una bona dosi d’optimisme i alegria, un grapat de generositat, una gota de respon-sabilitat, una colla de somriures, una cullerada de con-centració, una mà de generositat, un dit d’humilitat i agraïment als altres.

I, si no puguéssiu portar-nos tantes coses, només us en demanaríem una de sola, i cap altra: Voldríem la valen-tia i la fortalesa per dur-les a terme totes, per aixecar-nos quan haguem caigut, per tirar endavant... Plegats. Junts. Amb empenta.

Aquest, estimats Reis Mags, és el nostre desig per a l’any 2012 al qual ens enfrontem.

Donant-vos gràcies per endavant, només ens queda felicitar-vos el Nadal.

Bon Nadal!

2N BATXILLERAT

Carta als Reis Mags

13AMPAEXPRES

ESCOLA

Carta a sant EnricBarcelona, 27 de gener de 2012

Estimat sant Enric:

Sempre he volgut explicar-te una cosa que mai no t’he pogut revelar, per això et vull dir: no tinc ales per anar al Cel, però tinc paraules per dir-te t’estimo.

Si encara visquessis m’agradaria confi ar-te els meus se-crets, poder explicar-te el dia de cada dia, demanar-te ajuda... En fi , sempre penso i pensaré en tu.

Jo sé que podria ser una gran persona si tota la vida seguís el teu exemple.

Des que vaig començar a l’escola a P-3 tinc una tradició en el dia 27 de gener. Tots els meus mestres m’han en-senyat a celebrar el dia del teu sant i sempre l’esperem amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Per això, durant tots aquests anys en el col·legi he après a apreciar-te i a lloar-te.

Ara et vull transmetre una cosa molt important: tu ets una part molt important de la meva vida.

Felicitats sant Enric!

MARTA GARCÍA VALLS (6è Prim. A)

14 AMPAEXPRES14 AMPAEXPRES

Cursa Sant Enric 2012ESCOLA

15AMPAEXPRES 15AMPAEXPRES

ESCOLA

16 AMPAEXPRES

En aquella época, al entrar en el colegio por la maña-na, se concentraban en el pasillo donde ahora está

la «biblioteca de bachillerato». Iban en fi la cantando la mar-cha de entrada «Teresa bendita, bella serafín, de Cris-to la esposa, más bella y gentil…». Las aulas eran como de colegio inglés de película, de madera, con ventanas grandes. La hermana daba clase subida a una tarima de madera. Se daba mucha importancia a la lectura. Leían «el manuscrito», compilación de escritos cortos con dis-tintas caligrafías. La ortografía también era muy sólida. Por las tardes hacían labor, un trapito con vainica, pun-to de cruz, almohadones, estores, ropas y hasta borda-dos. Comían en el colegio, no comidas refi nadas, sobre todo potajes; les enseñaban a comer con educación. De fondo había lectura y una hermana vigilaba y adjudica-ba puntos positivos de comportamiento.

Los exámenes se llevaban a cabo en la calle Diagonal, a puertas abiertas a curiosos y transeúntes. Las madres de chicos querían que sus hijas se casasen con niñas quehabían ido a las teresianas. El padre Enrique quería que susmonjas fuesen monjas educadoras y, por eso, les ponía los mejores profesores, los más exquisitos. Santa Teresa era sabia y quería que sus monjas fuesen también muy sabias. En esa época, las niñas educadas por las teresia-nas tenían que ser unas mujeres «perfectas».

LOS LOGROS DE LAS ANTIGUAS ALUMNAS…

UN POCO DE HISTORIA

Como ex alumnas, estaban unidas en su pertenencia a la ARCHICOFRADÍA DE MARÍA IMACULADA Y TERESA DE JESÚS que llevaba a cabo actividades formativas y solidarias con los más necesitados. Hacia 1940, el Obis-pado de Barcelona promovió la creación de las asocia-ciones de antiguas alumnas para las escuelas católicas, con carácter propio y reglamento. Así empezó a funcio-nar la Asociación de Antiguas Alumnas del colegio de Ganduxer.

En la post-guerra civil española, el Obispado encomen-dó a la M. General Pilar Suárez-Inclán, la tarea de tra-bajar en las llamadas «BARRACAS DE MONTJUICH». La hermana designó a 9 religiosas. Comprobaron que las niñas de las «barracas» no acudían a la escuela porque se cuidaban de sus hermanos pequeños mientras sus madres trabajaban. Ante esta necesidad, las Antiguas Alumnas, que entonces se dedicaban a preparar Prime-ras Comuniones, abrieron una guardería en La Torrassa para los hermanos pequeños y así sus hermanas mayo-res podían atender las clases mientras las madres tra-bajaban. Buscaron el apoyo económico y se ocupaban de llevarla. En 1973, El Obispado vio la necesidad de abrir una escuela en Bellvitge y ofreció a la Compañía

LA FAMÍLIA TERESIANA (2)

HANNI SOMER (86 años), ex alumna teresiana y ex presidenta de la Asociación de Antiguas Alumnas

del Colegio, con su vitalidad y energía tuvo a bien concedernos una entrevista en la que nos explicó

mil curiosidades y anécdotas de la vida del colegio y de la Asociación.

ALGUNAS ANÉCDOTAS…

Hanni Somer

ESCOLA

17AMPAEXPRES

Sta. Teresa de Jesús ese cometido, el Colegio Enrique de Ossó. Las antiguas alumnas trasladaron la guardería a un nuevo edifi cio, al lado del nuevo colegio. Era la guar-dería Virgen de Montserrat. Después de unos años, la demanda del colegio era tan grande que tuvieron que ceder la guardería para ampliar las aulas del colegio. Las antiguas alumnas buscaron fi nanciación y donativos para abrir otra guardería y compraron 3 locales cerca del colegio. Era el nacimiento de ESCLAT, centro de en-señanza extraescolar para marginados.

LA ASOCIACIÓN DE ANTIGUAS ALUMNAS HOY…

La Asociación de Antiguas Alumnas lleva 100 años. Su incansable labor de implicación, de búsqueda de fon-dos, de dedicación en tiempo y energías, ha tenido un valor incalculable. Como dice Hanni, ahora depende de los jóvenes.

Hoy hay instituciones que cubren muchas de las nece-sidades que movieron a las primeras antiguas alumnas, pero la vocación de Servicio a la sociedad prevalece. Los tiempos han cambiado pero las raíces, basadas en la educación que sant Enric d´Ossó quiso para la mujer

de su tiempo, permanecen. Hoy la Asociación de Anti-guas Alumnas defi ne su Misión en tres ámbitos:

• mantener los vínculos que nacen entre las personas que han recibido formación en una escuela teresia-na;

• apoyar a la Compañía de Santa Teresa de Jesús en su gran Misión en el mundo de hoy;

• poner sus modestos recursos, tanto personales como materiales, al servicio de la solidaridad con nuestro mundo. Ello abarca la solidaridad tanto con las Anti-guas Alumnas necesitadas como con diferentes rea-lidades contemporáneas.

Sant Enric d´Ossó y su gran fuente de inspiración, nues-tra doctora de la Iglesia, santa Teresa de Jesús, siguen vivos también en la Asociación de Antiguas Alumnas. Quieren seguir adelante con la invitación que hizo sant Enric: aprender a mirar la realidad del mundo y a res-ponder como él, con creatividad evangélica.

MAR BATLLORI

ESCOLA

Reunión FEACEl pasado 24 de noviembre tuvimos la reunión de

FEAC (Familia Escuela Acción Compartida), el tema de secundaria que tratamos fueron las emociones con el título de « Me han robado el móvil».

El tema dio mucho de sí, todos tenían experiencias propias que querían compartir, fue muy interesante y al fi nal conseguimos reconducir el tema, en benefi cio de los niños, hacia donde nos preocupa a profesores y padres, que es su educación.

Se habló del control de las emociones, de la importan-cia que tienen los amigos y de la asertividad, que es la capacidad que tenemos de dar nuestra opinión de for-ma adecuada, en el momento oportuno y teniendo en cuenta los sentimientos de los demás.

Fue una reunión muy entretenida en la que tuvimos la oportunidad de comentar experiencias padres y profe-sores, así pudimos compartir inquietudes de nuestros hijos y su manera de actuar en casa y en el colegio.

FAMILIA PETIT DE MIGUEL

18 AMPAEXPRES

ESCOLA

Poema per al Dia de la PauSi a la vida no hi hagués guerres,

la pau regnaria al món.Així seria una nova Terraconstruïda per a tu i per a tothom.

Si a la vida no hi hagués armesni fusells de precisió,tindríem una Terra netai cap gallet en acció.

Quan algú prem el galletés com una mala cosaque t’arriba fi ns el cori et diu: el roser ha perdut una rosa.

1000 milions de nens a la Terravoldrien estar com tu:en un país sense guerraon la pau regni al damunt.

I per canviar aquestes cosespodem fer molt de la nostra partfent la pau al nostre entorni cap baralla entre germans.

Avui junts demanem la pauamb moltes ganes i molta il·lusió.Posem cadascú un granet de sorraper fer entre tots un món millor.

MAX MORAGAS BRAVO (6è Prim. A)

19AMPAEXPRES

Aniversaris

ALUMNES

Al Cicle Inicial, celebrem els nostres aniversaris com-partint el plaer de la lectura.

A primer, els nens que fem anys llegim una endevinalla o poesia als nostres companys i ells, agraïts, ens regalen un dibuix amb el que més ens agrada.

A segon, com som els grans, els llegim un conte i els nostres companys ens regalen un llibre on ens expli-quen el que més els agrada de nosaltres.

Estem desitjant que arribi el dia de la celebració per fer la festa i rebre el regal.

ALUMNES CICLE INICIAL

CICLEINICIAL

20 AMPAEXPRES

ESTEM MOLT CONTENTS AMB LA MEDALLA D’AMICS DE JESÚS!

«A mi em va agradar molt la medalla perquè vull ser Amic de Jesús». Mark

«Ara que tinc la medalla d’Amics de Jesús em portaré més bé». Nicolás

«Vaig estar molt contenta de cantar cançons a sant En-ric i que em donessin la medalla perquè vull ser amiga de Jesús». Alba

«Vull ser Amiga de Jesús com sant Enric i m’agrada molt la medalla». Isabel

«M’ha agradat cantar a sant Enric i rebre la medalla del club dels Amics de Jesús». Bruno

«A mi m’ha agradat molt la medalla i la tindré tota la vida perquè vull ser com Jesús». Sergio

«Em va fer molta il·lusió perquè em van donar la me-dalla d’Amics de Jesús i vaig llegir a la capella». Blanca

«Vam felicitar a sant Enric cantant cançons i em va agra-dar molt la medalla d’Amics de Jesús». Candela

1R DE PRIMÀRIA

Imposició medalla «Amics de Jesús»

ALUMNES

Excursió a Torrelles de LlobregatHola! Us anem a dir les activitats que vam fer el 8

de novembre. Primer de tot els monitors es van presentar i ens van dir nombres. Vam fer grups i el nostre es deia “Halloween”.

Vam recollir castanyes amb un gomet vermell i després vam anar a veure la castanyera que ens va contar un conte. Després vam anar a fer panellets, un de xocolata, un de pinyons i un altre d’ametlla.

Vam anar a la granja i vam donar de menjar a les ovelles i cabres. També vam veure un conill i ànecs.

Això és tot!

PATRICIA GORINA I MARIA ROQUETA

(2n de Primària C)

21AMPAEXPRES

ALUMNES

Celebració d’insígniesEstem molt contents perquè fa uns

dies hem rebut la insígnia d’Amics de Jesús. Ens ho vam passar molt bé, vam anar a la capella i ho vam celebrar tots junts. Cada nen de tercer teníem un padrí que era un dels nens de quart i ens van acompanyar a la celebració. Després vam cantar unes cançons molt boniques. Els padrins ens van regalar unes medalles que havien fet per recordar-nos el nostre compromís amb Jesús. Després de rebre la insíg-nia havíem d’anar a fi rmar tots en un mural per recordar que hem renovat el nostre compromís amb Jesús. Va ser molt emocionant!

DANI MAYOL I GUILLE SÁNCHEZ DE MOVELLAN

(3r de Primària C)

Nuestras clases de costuraEste año hemos empezado costura.

La profesora se llama Montse. La cla-se es muy divertida. Hemos aprendido a coser botones, alfi leteros para guardar las agujas. Cosimos un árbol de navidad con punto de ojal. Hay niñas de todas las edades desde 1.º de Primaria hasta 4.º de Primaria. Montse nos enseña muy bien, y a nosotras nos gusta mucho.

SYLVIA ARANDA (4.º Primaria B)

CICLEMITJÀ

22 AMPAEXPRES

ALUMNES

Projecte MontserratEl dia 9 de novembre va venir a l’escola, en Joan Ro-

vira, un escolà de Montserrat, amb el qual treballem el projecte Montserrat que fem els alumnes de 5è de Primària. És un noi de 13 anys, que fa 2n d’ESO i és molt agradable.

Va arribar a l’escola cap a les 9.30 h i va passar per les di-ferents classes de 5è i li vam ensenyar els nostres murals de Montserrat, li vam tocar una cançó amb la fl auta i li vam fer preguntes. També el vam portar a fer un petit recorregut per ensenyar-li l’escola i després va anar al pati i vam jugar a futbol, per cert, vam fer unes rondes de penaltis i xuta molt bé.

Quan vam tornar a les classes ens va passar un power point de Montserrat, ens va explicar la feina que havíem de fer i com seria el dia de la trobada que tindrem tots a Montserrat.

Seguidament a la sala de música ens va cantar unes cançons (quina veu!!) i nosaltres li vam cantar la cançó «Sense tu» i sembla que li va agradar molt.

A l’hora de dinar vam dinar junts al menjador de l’escola i després vam fer uns jocs de taula.

A la tarda ja com a comiat ens vam fer tots junts una foto amb ell i ja ens vam acomiadar.

Va ser un dia emocionant perquè vam poder conèixer personalment un escolà de Montserrat i gaudir en di-recte de la seva bonica veu.

CLAUDIA BRUN, IGNACIO MERINO, LETICIA VALERO

(5è de Primària)

CICLESUPERIOR

23AMPAEXPRES

ALUMNES

Premis dibuix de la MercèCom cada any els nens i nenes de l’escola vam parti-

cipar en el concurs de dibuix: «Dibuixem la Mercè». Però aquest curs ha estat diferent per a nosaltres ja que els nostres dibuixos van ser escollits com a guanyadors de la nostra categoria. Ho vam saber quan vam rebre una carta on ens convidaven a anar al Saló de Cent per rebre el premi. Quan va arribar el dia, ens vam presentar i ens van donar un petit detall a l´entrada. Ens hi van acompanyar les nostres famílies i les professores de sisè. Tots vam seure i vam veure com anaven donant els premis a nens d´altres categories. La veritat és que tots

els dibui-xos eren molts bonics i estaven molt treballats. Quan ens van cridar vam sortir molt vergonyosos i al mateix temps amb molta il·lusió, vam pujar a l’entarimat del Saló de Cent i allà ens van lliurar el nostre premi. El vam ensenyar al públic i ens feien moltes fotos. Després vam seure al banc i vam fer una ullada al premi, que con-sistia en: un diploma i una quantitat de diners a cadascú, per gastar en unes botigues concretes.

Finalment va acabar la cerimònia, va ser un dia inobli-dable per a tots. Va valer la pena l´esforç!

ARIADNA BORRELL BALAGUÉ (6è C)

1R PREMI

MAX MORAGAS BRAVO (6è A)

2N PREMI

24 AMPAEXPRES

ALUMNES

San Enrique

Regalos de Navidad para los más necesitados

Los alumnos del colegio hemos preparado la fi esta del padre Enrique de este 27 de

enero del 2012. Los de 1.º de ESO leímos un libro sobre él y después hicimos un power point para presentar y dar a conocer quién es SAN ENRIQUE a distintos cursos de Infantil y Primaria. Tuvimos que hablar con las profeso-ras de estos cursos y que nos orientaran para que fuera adecuado a su edad.

Yo fui con mi grupo (éramos 4 compañeros) a exponer el power point a Infantil, a P3. ¡Me lo pasé muy bien, además me hizo ilusión que estuviera mi hermana y me trajo muchos re-cuerdos de mi infancia en P3!

Fue muy divertido pues los niños de no más de 4 años nunca habían oido hablar de san Enrique pues es su primer curso en el colegio. Estaban muy atentos y muy impresionados al oír todas las aventuras del padre Enrique.

DAVID PETIT DE MIGUEL (1.º ESO C)

Antes de que acabase el primer trimestre, se nos pidió que trajésemos juguetes

nuevos o que estuvieran en buen estado a todos los alumnos del colegio. Estos juguetes eran para la iglesia del Gornal y para el Centro abierto de Amigos de Sant Viçenç dels Horts. Los alumnos de 2.º de la ESO, nos encargamos el último de clase, de comprobar que estuvie-ran completos, y de envolverlos todos especi-fi cando si eran para chicos o chicas, y también poniendo la edad.

Envolvimos al fi nal 120 regalos para los niños del Centro Amigos de Sant Vicenç dels Horts y 95 para el esplai de la parroquia de El Gor-nal. No podemos hacer menos que compartir dado que nosotros tenemos la suerte de tener muchos regalos. ¡Somos privilegiados!

GUILLERMO MERINO (2.º ESO B)

ESO

25AMPAEXPRES

Sortida a la nostra ciutat: Barcelona

Gracias por la confirmación

Un any hem d’esperar per aquesta sortida realitzar.

Passejant per la ciutatrebem el Nadal amb felicitat.

Oh! quin goig, oh! quina il·lusióBarcelona és de lo millor.

Seguint una sèrie d’instruccions,hem arribat a grans conclusions.

Barcelona dia i nit,recorda el que t’he dit,

carrers amunt, carrers avallhem acabat el treball!

3r ESO B

Cuando somos pequeños, recibimos el sacramento del bautismo, mediante el cual, nos iniciamos en la

vida cristiana. Desde ese momento Dios habita en no-sotros. En el bautismo tienen un papel fundamental los padres, porque ellos son los que toman las decisiones respecto a querer o a no que sus hijos formen parte de la comunidad cristiana. Este curso, el último año de bachillerato nos ha tocado a nosotros decidir si quería-mos seguir a Dios y confi rmar nuestra fe y creencias. ¡Así lo hemos hecho!

Os explicamos brevemente lo que ha supuesto para nosotros decidir hacer la confi rmación. Las sesiones de catequesis han sido diferentes de lo que esperábamos porque han sido activas y dinámicas. Hemos podido desahogarnos sobre lo que nos angustiaba, sobre cosas que no nos gustaban, sobre las injusticias que se han producido o se producen actualmente… Hemos habla-

do sobre lo que signifi ca «Dios» para nosotros, desde dónde pensamos que nos contempla, si él nos ayuda en nuestras difi cultades y si afi rmamos o dudamos so-bre su existencia e historia. Hemos aprendido a verlo de otra manera; en otras facetas y desde otros puntosde vista; ahora lo sentimos más cercano gracias a todo lo que hemos ido descubriendo y conociendo de Él.

Queremos agradecer al colegio habernos dado esta opor-tunidad así como a los catequistas que nos han ayudado y guiado en el conocimiento de Jesús de una forma más humana y cercana. Con todos, compañeros de catequesis y catequista, hemos compartido buenos momentos que no cambiaríamos por nada del mundo. Nos hemos confi r-mado y tenemos que dar y ser testimonio.

CRISTINA RAYA, ANA RODRÍGUEZ, ANDREA LLAÓ

(2.º Bachillerato)

ALUMNES

BATXILLERAT

26 AMPAEXPRES

ALUMNES

Los alumnos y sus aficionesEl verano del 2010 me afi cioné a «hacer piscinas». Un día, un veci-no, nos dijo que al día siguiente había una carrera en la playa.  MI padre me convenció para que participase. Había dos categorías: hasta los 13 años y adultos. Que-dé primero de mi categoría. Eso

me motivó mucho y desde entonces empecé a entre-nar. A principio de curso me apunté al DIR. Iba a nadar dos días a la semana durante todo el año. El verano del 2011 he participado en dos carreras. Las dos en la categoría de adultos. En una quedé séptimo y en la otra el décimo entre 185 nadadores. Vimos que el re-

sultado era muy bueno y mis padres me pusieron en contacto con un entrenador de olímpicos para que me hiciera una prueba. Nos dijo que fuésemos al Club de Natación Barcelona. Fuimos, me hicieron la prueba y me cogieron como nadador federándome y yendo a carreras.

Todo esto requiere mucho sacrifi cio pero estoy muy contento y motivado. Me gusta tanto que me com-pensa el sacrifi co que signifi ca para mí. Entreno cada día dos horas, de 18 h a 20 h. Los sábados de 8 h a 10 h de la mañana.

CARLOS SOTELO FERNÁNDEZ (2.º ESO A)

27AMPAEXPRES 27AMPAEXPRES

INFANTIL P4

INFANTIL P5

ALUMNES

Festivals de NadalINFANTIL P3

28 AMPAEXPRES28 AMPAEXPRES

ALUMNES

1r PRIMÀRIA

2n PRIMÀRIA

3n PRIMÀRIA

29AMPAEXPRES 29AMPAEXPRES

ALUMNES

4t PRIMÀRIA

5è PRIMÀRIA

6è PRIMÀRIA

30 AMPAEXPRES

ALUMNES

La importancia del deporte

Cada día es más evidente la importancia que tiene el deporte en nuestra sociedad actual. Lo cierto es

que son muchos los benefi cios que reporta la práctica constante y continuada de actividad física. No en vano, nos cruzamos cada vez con más frecuencia con perso-nas realizando deporte por nuestras calles.

En la escuela deportiva creemos en esos benefi cios que nos regala el deporte, así que es nuestro objetivo número uno el fomentar la práctica diaria de activida-des deportivas en las instalaciones de nuestro colegio. Pensamos que el deporte mejora la capacidad del niño en el ámbito social, en el ámbito físico y en el ámbito psicológico.

Socialmente el deporte consigue que el niño interactúe constantemente con sus compañeros de equipo, a los que debe aprender a respetar y cuidar como si fueran sus hermanos. Además, es consciente que forma parte de un grupo y se ve implicado en sus retos y objetivos. Tales metas provocan un aumento motivacional del niño por su integración en el grupo.

Físicamente es indudable que existe un desarrollo físico corporal a lo largo de todo el año. Son horas semanales de entrenamientos y partidos que fomentan su desa-

rrollo y autonomía motriz, al mismo tiempo que ganan fuerza en sus extremidades.

A nivel psicológico se dice que el deporte es un ele-mento estabilizador. Es decir, para las personas más nerviosas, más inquietas por la manera que tienen de ser, las relaja y calma. Y viceversa, las personas más so-segadas son capaces de aumentar sus biorritmos con la práctica del deporte.

Por último cabe destacar que el deporte no sólo se pue-de compaginar con los estudios sino que es altamente recomendable como vía de escape y de desahogo de actividades que requieren mucha concentración del in-dividuo. Por esto y por mucho más el deporte es esen-cial en la vida diaria de cada uno.

Se trata de una foto de ACROSPORT, contenido que se trabaja en la 1.ª evaluación y que consiste en diversas fi guras y transiciones de fi guras entre 2, 3, 4 o varios alumnos. Al fi nal siempre acabamos el último día con una foto de toda la clase en la que ellos deciden cómo colocarse según las instrucciones que les he dado pre-viamente.

XAVIER GALLEGO (Profesor Ed. Física)

31AMPAEXPRES

ALUMNES

Teresianas en el mundoAhora tengo 27 años. Empecé en Teresianas Gan-

duixer con 6 añitos y he estudiado en el mismo colegio –como quien dice– toda la vida. Eso es mucho tiempo para tan sólo una página… Son más de diez años cargados de horas lectivas, pero también de un montón de cosas más que –al fi n y al cabo– son las que nos nutren, nos alegran la vida y nos hacen ser como somos. De todo ese tiempo me llevé conmigo una edu-cación que me ha abierto muchas puertas pero, sobre todo, una cantidad infi nita de buenos recuerdos y exce-lentes amistades.

El colegio me ha visto crecer pero yo, en estos más de 10 años, también le he visto cambiar. He sido testigo de muchísimos cambios… Las ex alumnas más vetera-nas que hayan «echado cuentas» sabrán entonces que he sido pionera en llevar todos los modelos de unifor-me, he vivido todas las reformas educativas y todos los grandes cambios arquitectónicos.

Primero y segundo de EGB: mi adorada «Senyoreta Gem-ma», el incomodísimo pichi de pata de gallo y las batas de colorines; tercero, cuarto y quinto: subir y bajar un montón de escaleras, nuevo uniforme de dos piezas, Yolanda, Vicky y la «madre Cristina»… No os engañaré ni os diré que siempre ha sido fácil y divertido. Luego te empiezas a hacer mayor… Al fi n de la ESO y en bachille-rato se pasan nervios, toca tomar decisiones, elegir un futuro, jugar menos y conversar más.

Tras acabar la ESO mi familia me brindó la oportunidad de estudiar un año en el extranjero, así que hice las ma-letas y me marché a Estados Unidos. Ahí, además de aprender inglés, tuve la oportunidad de afrontarme a mis miedos, valerme por mí misma y refl exionar sobre el rumbo que a partir de entonces tomaría a mi vida. Al año siguiente, de vuelta al colegio. Segundo de ba-chillerato fue un año duro: plena adolescencia, nervios, trabajo de investigación, preparación de la selectividad y toma de importantes decisiones. Decidir qué quieres hacer el resto de tu vida no es nada fácil… Recuerdo que dudé, y mucho.

Empecé la universidad, hice meses y meses prácticas profesionales, me licencié en Publicidad y Relaciones Públicas y empecé a trabajar. Tras varios años como Ejecutiva de Cuentas en agencias de publicidad, hace un año decidí darle un giro a mi vida. Volví a hacer las maletas y me marché a Bélgica.

Ahora vivo en Bruselas, capital del país y sede de la Unión Europea. Aquí trabajo como responsable de Co-municación y acciones de Lobby para una asociación

española que, por explicarlo de forma simple, promue-ve la creación de una red ferroviaria Transeuropea (en España, el Corredor del Mediterráneo).

Con cierta frecuencia viajo a Barcelona para poder pa-sar unos días con las personas a las que quiero. Cuando me reúno con mis amigas (la mayoría de ellas antiguas compañeras del cole), siempre terminamos contando alguna historia del pasado, alguna aventura loca que nos recuerda esos años felices… Hoy recuerdo con nostalgia y con cariño esa época y a todas las personas –personal docente y no docente– que me enseñaron que si vives rodeada de seres queridos, eres fi el a tus principios, confías en ti misma, generas un ambiente «positivo» y constantemente te esfuerzas por conseguir mejorar, la felicidad llega, sin más.

NATALIA CABOT

“No me afecta. Mi padre compra poco, pero ha comprado poco siem-pre. Mi madre es la que va al súper y compra mucho.”“

A

mí la

crisis

me afecta

porque

hay ac

tividad

es, co

mo

la esq

uiada,

que me la

he

tenido que p

agar

yo, p

or-

que mis p

adres n

o pueden

permitir

se tan

to gasto

y quieren q

ue lo va

-

lore”.

“No me afecta porque no trabajo. Mis padres compran un poco menos que antes. En realidad me afecta un poco porque me compran menos juguetes”.

“En que

a veces no podemos

hacer viajes o comprar cosas que

queremos porque cuestan mucho di-

nero, y también me pongo triste cuando

oigo que hay gente que se está quedan-

do sin casa. ¡Con el frío que hace!”.

“A mí no

me afecta en nada.”

“No me

afecta pero no puedo

comprarme tantas cosas como

antes. Para Navidad y Reyes no tuve la

misma gran cantidad de regalos que en

años anteriores, pero creo que tuve

sufi cientes.”

Perso-

nalment no sé si la

meva família es veu afecta-

da o no per la crisi, perquè no ho

entenc massa. El que sí que és veritat

és que aquest estiu passat vàrem conti-

nuar anant un mes a la platja de vacances

com sempre, però només vàrem estar

fora una setmana en comptes d’uns deu

dies. També quan anem al supermercat,

els meus pares es fixen més en el preu

del que compren, i també noto que

anem menys a restaurants amb

els amics i fem més dinars

a casa.

En el

aumento de tasas

universitarias y del precio de

la matrícula universitaria. En la dis-

minución de Becas para la universidad.

En la disminución de prácticas hospitala-

rias y prácticas de menor calidad, debido

a la falta de personal. En la subida de

muchos productos pero no subidas

de sueldos.

“ D e s d e

que teníamos doce años

hemos vivido en una situación de crisis

económica y social, por lo que no hemos nota-

do gran cambio en nuestras vidas. Pero lo que sí va-

mos viendo es cómo ha afectado a pequeñas cosas de

la vida cotidiana como por ejemplo la supresión de

gastos innecesarios como actividades extraes-

colares o viajes familiares que hacemos

con menor frecuencia”.

SOFÍA TASSO

ANNA LÓPEZ-PINTO

GONZALO SAGNIER

PAULA DONOSO

JULIA RODRÍGUEZ

JOAN SABATÉ

MARTINA BORTESI

LAURA ÁLVAREZ

ÁLVARO JORDÁN

MARÍA CLAVELL

JUDITH BERNAL

1.º Primaria C

4.º Primaria A

2.º ESO B

3.º ESO B

6.º Primaria C

2.º Primaria C

3.º Primaria C

1.º ESO C

4.º ESO A

1.º BCH B

5.º Primaria B

“Perso-

nalment no crec que

la crisi hagi afectat directament

el meu ritme de vida, per sort, però sí

que he pogut observar com afectava a per-

sones conegudes. Crec que de cara als joves la

crisi ha afectat principalment la nostra vista de

futur, fi ns i tot de cara a escollir el nostre futur

professional. El continu bombardeig de notícies

negatives sobre la crisi ens ha infl uenciat en

un augment del pessimisme general i

malauradament sembla que se-

guirà aquesta línia”.NÚRIA TORNER2.º BTX C

¿ ? ¡ ! ¿ ? ¡ !LOS ALUMNOS OPINAN

“En que a lo mejor

no puedo hacer un viaje

que iba a hacer para mi

Primera Comunión”.

“Nosotras

somos pequeñas y

no nos afectan tanto

estas cosas”.

¿En qué te afecta a ti la crisis?