Any tercer - 11.a Epoca - N.° 67

Justícia Sòcia15 cts. SETMANARI SOCIALISTA

Dissabte 7 de Febrer 1929

Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

Redacció: auardia, 14, prai. - BARCELONA

SerenitatQuatre homes empresonats varen fer pública temps

enrera una instància en la qual justificaven llur peticióde llibertat amb una retractació de llurs teories revolu-cionàries i la solemne prometença de noJ figurar maimés en cap organització o moviment sindical que portésetiqueta revolucionària.

Voldríem extremar la nostra delicadesa envers aquellsque sofreixen persecució i ens fem càrrec dels sentimentsque dominen als homes quan en la solitut de la presó esdonen compte de llur impotència i poquedat davant de lasocietat organitzada i prepotent. No hi ha res d'excep-cional ni extraordinària en la declaració d'aquests ho-mes i, molts altres, sense fer-ho públic, quan han tastatles amargors del captiveri perden l'agresivitat que abansels caracteritzava i devenen homes prudents i, a vegades,completament extranys a llurs conviccions i activitatsanteriors.

Deixant de banda l'impressió que aquest fet pot pro-duir als que exerceixen poder i autoritat, ens creiem enla necessitat de cridar l'atenció dels obrers sobre la duralliçó que aquest cas entranya. Són molts els homes detots els camps que abans de deixar madurar en llur ma-gí la idea que vagament apunta com un raig de sol mati-nal ja senten el desfici de l'acció catastròfica que ha deproduir-se per la topada violent d'aquella idea amb lesque prevalen i triomfen en el medi social en quevivim. No és aquest un defecte privatiu dels de teorieslliberals i avançades, sinó que el veiem sovint personifi-cat en gent d'idees conservadores i reíardatàries. Es uncas freqüent i molt general de superposició. Són perso-nes irreflexives -que avantposent llur temperament i aco-metivitat a la força moral de les idees i a la Virtualitätde les conviccions filles de un raonament serè i de unexàmen objectiu de les coses.

Pels homes d'aquesta mena de temperament ningú ésprou radical ni prou revolucionari. Tot ho veuen ambcolors pujats a la llum llampant i fictícia del miracle queha de produir-se per obra i gràcia de llur imaginacióexaltada i malaltiça. Obliden que la societat present,malgrat les inqualificables injustícies que entranya, des-cansa sobre un fet moral que en un moment de la vidade la humanitat va representar un progrès i una supera-ció. I quan es troben amb les ales caigudes i la reflexiódesperta i descobreixen aquest fet insospitat, llur impe-tuositat es canvia en defalliment i llur revolucionisme aultrança devé mansuetut i fins, a voltes, vergonyós, ser-vilisme.

No volguem pas depreciar aquestes saludables lliçonsque l'història contemporània ens ofereix amb remarcablefreqüència. Les nostres idees han d'ésser fruit de la me-ditació més profunda i de l'estudi sincer i desapasionatde les causes que les justifiquen. Exigim als nostresaquesta rectitud moral, aquesta harmonia entre llur acciói llur pensament. Una idea alta i pura no us farà fràgilsni blincadissos. Una idea ben fonamentada no està amercè de les circumstàncies. L'accidentalitat del triomf,el frenesí de l'imposició, la superstició de la violència, elculte de l'audàcia i la irresponsabilitat de la paraula il'acció han fet creure a molts en l'eficàcia d'idees i doc-trines que llurs adeptes eren els primers en ignorar. Nooblidem que el que està en possessió de una idea i viude la seva llum té tots els sentits impregnats d'ella i la fatrascendir fins involuntàriament amb la sola vitalitat delseu organisme. I l'home convençut, l'home il·luminat,l'home reflexiu, ni conspira per sistema, ni es retractaquan la sort li és adversa.

Sigui la serenitat i la fermesa la nostra eterna guial

un aiil» ilitinnt a U notin to

m

IT

TVI

VII

VIII

IX

Suicrlvlnt-vos a JUSTÍCIA SOCIAL pel termini mèi llarf possible. Aixísimplifiqueu la nostra feina administrativa i ens aporteu quantitat! enel moment que ens són més necessàries.Exigint que al quiosc o lloc de venda de periòdics on tingueu costumde comprar-ne tinguí JUSTÍCIA SOCIAL puntualment cada diüabte.El nostre periòdic es publica amb regularitat absoluta.

Interesiant-vos per a que els venedors fixos exposin JUSTICIA SOCIALen lloc ben visible, i demanant el nostre periòdic als venedors ambulants.

Comprant setmanalment uns quants números i revenent-los entre elsvostres amics 1 companys de treball, augmentant cada setmana aquwtadistribució amb un exemplar més,

Cercant nous suscripto».Procurant que les Associaciou, entitats, cooperatives, barberie«, bars,etc. freqüentats per vosaltres, tinguin sempre JUSTÍCIA SOCIAL.Remesant els números lleigits, que no volgueu col·leccionar, ais vos-tres amics de fora, recomanant-los l'atenta lectura i suscripció.Si viviu fora de Barcelona, constituint, amb petits nuclis d'amics, «Co-mitès propagadors» de l'ideari de JUSTÍCIA SOCIAL per a fomentar laseva difusió.

Organitzant entre els vostres companys suscripcions per ajudar a l'obrade JUSTÍCIA SOCIAL i remesant-nos mensualment les quantitats re-captades, 1

Cooperant periòdicament a la suscripció oberta per a ajudar JUSTÍCIASOCIAL en la mesura, gran o xica, de les vostres possibilitat«. Penseuque mottM aporttetoM modestes poden sumar una gran quantitat.

DIVULGACIÓ DE DOCTRINA

SOCIALISME CIENTÍFICDiversos són els sistemes so-

cialistes i comunistes en distin-tes èpoques inventats: els de Sis-mondi, P. J. Proudhon, Saint-Simón, Fourier i Owen són elsmés coneguts.

Seria tasca llarga, donar unaidea, per ràpida que fos, de ca-da una d'aquestes teories, aixícom dels errors en que es basen.Totes elles, està clar, són teoriesutòpiques, n&scudes en èpoquesen les quals la lluita entre el pro-letariat i la burgesia estava poc !desenrotllada, per qual raóprescindeixen de l'organitzacióobrera i inventen lleis socials ifantàstiques, qu« han de posar-se'en pràctica a força de propagar •les excel·lències de la projectadasocietat. Deixem, doncs, aquestssistemes caducs i estudiem el delSocialisme científic.

Karl Marx i Frederic Engelsforen encarregats, en nom delscomunistes reunits en un Con-

Ïrès cel·lebrat a Londres l'any •847, de redactar llur programa

teòric i pràctic, i cumpliren llurcomès amb la publicació del :Manifest del Partit Comunista,importantíssitn document el qualestablí les bases científiques delSocialisme modern, o sigui del'actual Partit Socialista Obrer. :Dit Manifest reconcilià els mo-viments obrer i socialista, elsfongué en un sol i, per conse-güent, les nostres doctrines deredempció deixaren d'ésser utò-piques per a entrar definitiva-ment en el domini de la ciència.

Com és molt natural, d'alla-vors ençà les circumstàncieshan variat notablement i, pertant, avui no tenen efecte ni re-sulten exactes algunes de lesconsideracions que es fan en elmentat document, però, amb tot,els principis generals exposatsen el mateix, són encara, en elfons, una veritat enorme, com-probada cada dia més irréfuta-blement.

Aquells dos eminents sociò-legs, amb Jllur important Mani-fest, donaren als obrers l'antor-xa que, des de llavors els il·lu-mina el camí per arribar a l'e-mancipació de la humanitat;convertiren en quelcom pràctici positiu ço que abans havia si-gut un bell somni d'alguns filan-trops altruistes; demostraren, enfi, que el Socialisme era el re-sultat inevitable del desenrotlloeconòmic a travers del qual vapassant l'home.

Damunt la pedra angular dela ciència, facilitada per Marx iEngels, la tasca dels modernssocialistes s'ha convertit en cosamolt distinta de la que realitza-ven els seus antecessors. Men-tre, en efecte, aquests tractavend'inventar un no« ordre social,aquells es proposen descubrir,dins Ja mateixa societat moder*na, els el·leinents materials queels hi són indispensables per aestablir la futura societat desit-jada. Els socialistes d'avui noesperen que la redempció de lahumanitat vingui de dalt. L'e-mancipació dels treballadors had'ésser obra dels treballadorsmateixos, va dir Marx, i conven-çuts de la veritat indestructibleque enclou aqwest magistralpensament, ell socialistes, per aajudar a la classe obrera en lalluita que sosté contra la burge^sja, s'han proposat instruir, edu-car i organitzar econòmicamenti políticament a aquesta classeobrera, a fi que aviat pugui,amb el més poc esforç possible,efectuar per si mateixa la sevapròpia emancipació.

Proletaris de tots els països,unitt-vos] Heu's-aquí les parau-les amb les quals acaba el Ma-nifest comunista i que assenya-len la fsàvia" tàctica a emprarpels explotats per a posar fi allur odiós esclavatge. I aquestaexcitació, aquesta frase tan uni-versalment coneguda avui, és lasíntesi del contingut del docu-

ment que ens ocupa, documentveritablement històric que, sensdubte, va servir de base per aque després, un dels seus pro-pis autors, Karl Marx, escrivísEl Capital, l'obra més gran i

»més profunda que sobre socio-logia no ha escrit mai cap plo-ma i que acabà de donar forma

Jverdaderament científica al So-.jeialisme. No entrarem, per tant,iça estudiar i a comentar el repetit¿Manifest: és preferible esplicar>les grans teories que el nostreiinsigne Mestre va exposar en|)B/ Capital i que no deuen ésser¿ignorades, no tan sols per capsocialista, sinó que tampoc perningú que anbel-hi acabar ambJ'inícua explotació de l'home per

»l'home.I les més importants teories,

les que millorment palesen elsentit de la filosofia marxista,són les següents: la del matèria

t lisme econòmic, la del valor i laIsupervalúa, la de la lluita de-classes.

Estudiades i compreses aques-[f.les teories, es fa irrebatible el|Socialisme, s'arriva a l'absolutJ convenciment de la veritat i dela importància da les nostres

i doctrines i es consegueix que' tota la classe treballadora s'ar-¿ redossi baix la roja bandera de: les vindicacions socials per aaccelerar l'inevitable triomf de

, la República Social.

R.

LA FINESTRAO B E R T A

L'Àngel Pestaña acaba de pu-blicar un llibie titulat «Setentadías en Rusia. Lo que vi» expo-sant les seves impressions delviatge efectuat a Rússia en oca-sió del Congrés de la Interna-cional Comunista celebrat aMoscou l'any Í920. Entenent,sens dubte, que la RevolucióRussa no tenia prous detractorsentre el capitalisme internacio-nal, l'Àngel Pestaña, després depensar-s'hi molt—des de l'any1920 fins el 1925—deu havercregut que era ara el momentmés oportú per portar-hi e/ Seugra de sorra.

Del contingut revolucionarid'aquest llibre en donarà ideael fet de que el «Diario de Bar-celona», entre altres poría-veusDO menys autoritzats de la nos-tra burgesia, el troba molt po-sat en raó.

Lfl LÍTICASón molts els obrers que no tenen altra idea de la política que

la que es relaciona amb l'empleu de la papereta declorai. Fora delacte de les eleccions, ja no concebeixen res més que pugui depen-dre de la política.

Per això i per haver-los dit que tota política és una acció indig-na i perversa i els que hi intervenen són uns traidors i unes maletpersones, la massa, particularment a Catalunya, ha arrivât a creu-rer-ho i a mostrar-se francament antipolítica, en la plena convicciéque solament conduint-se d'aquesta forma podia ésser resoltamentrevolucionària.

Però els que han dit a la massa obrera horrors de la politica,han tingut bon compte d'amagar-li alguns extrems importants.

En primer lloc, han deixat de dir-li que la política en sí no ilni bona ni mala: que els mals o bons són aquells que la practiquen.Que hi ha hagut polítics honrats en més o menys nombre, en totaels partits, i que per a conduir-se miserablement no cal fer us 4cla política, doncs no han mancat més de dos i més de quatre quemalgrat dir-se antipolítica s'han portat d'una manera infecta. Totés qüestió de decència i de honradesa. La persona sinceramenthonrada continuarà essent-ho, tant si és polític com antipolític. Eacanvi,, el que vulgui fer de la política un negoci, tampoc no donaràgrans mostres de honradesa fóra d'ella.

Tampoc no els han dit que la abstenció política dels obren—so-bre tot si aquests estan organitzats en partit de classe, com ho et-tan en tots els països mitjanament civilitzats—és l'obsequi me«gran que pugui fer-se a la burgesia, la qual cosa li permet el po-der disfrutar còmodament de les representacions popular«, perquèaixís no s'extén la idea de fer política de classe i perquè amb laabstenció obrera queden en les millors condicions per a la defen-ça dels interessos seus i dels de la classe.

Que pot desitjar més la burgesia catalana sinó que mentres entots els països de organització capitalista els obrers disputen pama pam als seus explotadors el predomini en el camp polític, el*nostres obrers, amb l'enlluernament de volguer ésser més revolu-cionaris que tots, els deixin tranquils i satisfets gaudint dels infi-nits aventatges que, en els poble de constitució normal, les repre-sentacions dels Municipis, de les Diputacions i a Corts els propor-nen?

Entre aquests aventatges cal citar en primer terme la llegisla--ció, feta amb entera llibertat segons conveniències de la classe pa-rassita; el que té relació amb els aranzels, afavorint determinatiarticles en evident perjudici del poble -com per exemple, imposantuns crescuts drets de entrada al blat procedent de l'extranger, per-què els bladers puguin vendre el seu al preu que desitgin—el que-afecta al deshauci, a l'ensenyança, a la higiene, als impostos i amoltes altres coses.

Tot això s'ha de dir i repetir al poble obrer, per a que sàpigaque no votant o entregant el seu vot als candidats burgesos, n»sols no fa la revolució que com a cosa imminent i immediata seli ha promès de tants anys sinó que contribueix a donar més for-ça i més estabilitat als enemics de la classe treballadora.

Nosaltres ens havem fet moltes vegades la següent pregunta:Si l'Ajuntament de Barcelona hagués estat integrat durant els úl-tims trenta anys per una forta minoria socialista-obrera, haurienpassat en aquella Casa les coses grosses que durant tant tempstothom ha comentat?

No; puix no hi ha exemple de cap població on hi hagi actuatuna tal minoria, de haber ocorregut semblants enormitats, quetots les paguem prou cares, amb la carència, de higiene, donant unelevat percentatge de defuncions per malalties infeccioses, ambuna ensenyança cara i primitiva, amb una vida impossible per unallarga sèrie de impostos i amb una Administració empenyada fintal coll.

Seguiu esperant, doncs, obrers revolucionaris barcelonins, queels representants burgesos del Municipi us duguin la felicitat.Però espereu-vos assegutsl

J. Cornaposada

El deure d'aquesta horaEstem fatalment lligats als grans fets econòmics, no

hem d'oblidar-ho mai, i no ens podrem sustreure a la se-va acció fins que l'estructura de l'actual societat capita-lista sigui savia i generosament canviada.

El nostre deure ens apareix, doncs, ben clarament as-senyalat: Tots els instruments de lluita—sindical, coope-ratista, polític—per a la transformació social, han d'és-ser posats en joc pel proletariat amb harmònica simulta-neïtat i independència, sense que l'acció de cap d'ells en-febleixi la dels altres. Abandonar-ne qualsevol, per laidolàtrica submissió als dogmes metafísics, és viure ambfunesta inconsciència, fora del món que trepitgem.

Quan un autor parla d'un te-ma qualsevol amb la passió queen el llibre d'En Pestaña s'en-devina]darrera dels comentarisvoluntàriament retinguts, hi hadret a dubtar inclòs de l'objec-tivitat en l'exposició de fets. Eldetall de constituir en base decomentaris actuals, esdeveni-ments succeïts cinc anys enreraen un país en període de conso-

lidació revolucionària, a qui noes pot exigir' per tant, una nor-malitat de vida pública, i pelqual cada any representa unsegle de noves possibilitats, noésl una garantia de solvènciacrítica.

De totes maneres, cal no obli-dar que Thome és un animal decostums, i rebutja, per tant, totallò a lo qual no està habituat.Disculpem, doncs, en aquestpunt concret, a l'Àngel Pestaña,de Id repugnància que li vagiproduir aquell sistema

Airet

J U S T I C I A . S O C I A L 3l d* Fabm im

CRONICA HEBDOMADARIA VtRS ELS DIES NOUSr—r j ' ' ' •""—- <

Política internacional L'ideari de la "Unió Socialista"El Govern socialista de Suécia

,*Vençut per les xacres físiques, el gran home d'estat i conse-

fifuetit socialista Hjalmar Branting, ha hagut de deixar la presi-dència del Govern socialista de Suècia. Al seu lloc s'hi ha posat elque desempenyava la cartera de Finances, el camarada F. V.Thorsson, el qual ja havia sigut designat pel Partit socialista suecper a la Presidència del Consell, en el cas que el vell Brantings'hagués negat a constituir govern.

És aquest el tercer ministeri socialista que s'ha constituït aSuècia baix la presidència de Branting. Convé consignar que'Suècia ha sigut el primer país d'Europa a on s'ha constituït un"ÉOTern purament socialista i que Branting ha tingut l'honor depresidir-lo. Fou en març de 1920, quan per divergències nascudes'éh el «1 del ministeri mixte format en 1917, lliberals i socialistesVaren rompre llur aliança ouvernamental al trobar-se en desacord

t matèria de distribució d'impostos. Branting, amb els seus mi-ÏÍT« obrers, va conseguir fer triomfar la solució dels impostosmanáis i va sentar els fonaments de una política socialista

futura.<•'• Si la col·laboració socialista en el ministeri mixte havia conse-guii ïa implantació de la jornada legal de vuit hores i del sufragifíiiversal simple i directe, el ministeri format exclussivament per se-tffalistes va donar al poble una sensació de plenitud i capacitatftjèsperades. Malgrat això, en les eleccions cel'lebrades en la tar-8br de 1920, la classe va fer-se enrera i la social-democràcia vaBerdre 11 llocs dels 86 que tenia en el Riksdag. Davant d'aquest(facas el Gabinet socialista va dimitir, essent substituït per un mí-ntsteri format per funcionaris í homes estranys a la política, elfiïal, com tots els d'aquesta mena, va fer un trist paper.' Oisolt el Parlament en 1921 i aplicat per primera vegada el su-fragi universal, els socialistes varen abastar una esplèndida victò-fta, obtenint 99 llocs a la segona Cambra i 52 a la primera. Aques-ta es compon de 150 membres i aquella de 230. Encara que no tin-|ués, donc«!, majoria en el Parlament, siguent la Social-democràcial'a minoria més nombrosa, va haver-se d'encarragar del poder enoctubre de 1921, quan més de 200.000 treballadors es trobaven enrftur forçós i el pànic financier produïa estralls a tota Europa. Laprimera providència fou destinar 102 milions de corones a subven-cions directes als obrers parats mentre, al mateix temps, es salva-va l'equilibri del pressupost i es prenien mesures de gran oporíuni-tfct i eficàcia per a estabilitzar el canvi i defensar la moneda contraftt creixent depreciació. En aqueslls temps, Thprsson, ministre deFinances, va acreditar-se d'economista excepcional malgrat la se-va modesta procedència, car l'actual Primer ministre de Suècia éss'abater d'ofici i deu al seu propi esforç la seva alta cultura. A ellos deu que, en un període sumament difícil, Suècia es restablís»'conòmicament i la seva moneda recobrés el valor or que ha man-

'ffagut des d'aleshores.* Les lluite« entre el capital i el treball anaven prenent volada

léentre el Govern socialista regia els destins de Suècia. Vagues ilockouts es succeïen sense interrupció i els representants parla-ment iris dels partits burgesos varen arrivar a un acord en dene-gar tota subvenció o subsidi als obrers pertanyents a qualsevulgabfanca d'indústria que estigués en conflicte amb els patrons. Aques-ta manera de sostenir la «neutralitat» en les lluites entre el capitali el tieball no podia ésser compartida pel Govern socialista i notenint força numèrica per a imposar un criteri contrari, el segonjuinisteri presidit per Branting va dimitir en 6 d'abril de 1923.

El poder va passar a mans dels conservadors, els quals, des-prés dels socialistes, són la majoria més nombrosa de les duesCambres. Ernest Trygger va constituir Govern í fou aquest minis-te*ri el que va intentar solucionar la qüestió de la reducció d'arma--mjcnts plantejada en 1919 pel ministeri lliberal-socialista í que desd'Squella data estava a mans d'una Comissió parlamentària laqyal havia realitzat una extensa enquesta i un estudi consciençutd£l problema. La proposició del Govern i la més radical dels so-crçlistes es feren inconciliables, però la d'aquests va obtenir ma-jojl·la en el Riksdag, mentre que en la primera Cambra va aprovar-se un projecte que ben poc diferia de la proposició del Govern.Davant d'aquest conflicte calia consultar l'opinió í per aquestacausa foren convocades les eleccions del passat setembre en lesquals els socialistes varen guanyar 48.658 vots, arrivant a un totalde 725.844 i obtenint 104 llocs en el Riksdag i 5 els comunistes,avançant un pas més vers la majoria completa. En quant a la qües-tió del desarmament, 1.040.600 electors varen mostrar-se favora-bles i 651.186 votaren a favor del programa del Govern con-servador.

*• Aquest resultat va produir la forçosa dimissió del ministeripresidit per Trygger i la constitució del tercer ministeri socialistapresidit per Branting, m 14 d'octubre de l'any passat. Els lectorscoìièixen ja la llista del Govern i per això no ens cal dir nomésqu^ les rellevants condicions dels homes escullits fan que aquestministeri d'obrers manuals i intel·lectuals que van entrar amb laplena confiança de tota la classe treballadora sueca, en tres mesosno ha fet més que augmentar el seu prestigi i consolidar la posiciódel Socialisme en el governament del país. La seva tàctica és ase-gurar l'obra pacifista i constructiva evitant l'aplutinació dels par-,títs burgesos. La proposició de desarmament circumstancial que téja lá majoria assegurada, farà viable l'adopció del desarmamentattsolut que intentaria fer triomfar durant aquest any. També haconseguii sumar voluntats en la prosecució de les reformes so-cials i com que„ sigui dit amb justícia, té enfront una burgesia mo-del de cultura i comprensió, ens és permès conüar que el Governsocialista de Suècia té la vida assegurada per temps i l'èxit moltmés segur encara.

M. Serra i Morct

Els nostres''lectors no han d'estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hi

^han albiradores dificultats insuperables.•.-'Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL iJa dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donen

la màxima eloqüència al nostre silenci.

Aquesta ful la és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig-í- nats en són responsables llurs autors

Corresponent al prec <le molts com-panys transcribir« a continuació ut»(í ju f iu ín jwráyrafs ilo la declaració d«principis iota inicialment por Ift«(¡»ui Socialista ilu Catalunya», tothuiiontaüt-iios do l'impossibilitat díhreproduir ¡:i in extenso:

«El nostro erodo, universalment di-fós i conegut, ens obro per si mateix •la ruta que havem de seguir. La nog^4

tra acci ï ) pot dofinir-ae senzillamenten aquests termos: En IPS lluites quees planttifíiu entro el treball i ei capi-tal, el nostri1, lloc és, invariablement,al costat i l i d i a treballadors. En les llui-tes entre1 treballadors, si cm de pen-dre par t i t , el nostre deure es ajudar«l.s qui! v.-itfiïi un p;is inés enllà enT'irdre do les reivindicacions proletà-ries.

Parà on !a nostra terra—que és ellloc on necessàriament hem d'ac-tuar -convé proclamar on aquest ma- •Icix acti' de l>:i.pt!i»me. quo ingressem,en l'ordri' ( ' iv i l pr>r cxci'i'lència i "-queT''ft absiilutament podrá for-nos per-dru l ì l ciini |vt8 entrenis principiai l'ac-cio, un i i ) »• ! fi que, aquesta sigui PIT lasu vu bondat i rectitud la garantia i Japenyora de la bondat dels principis,Hom d u U que creiem ferniiimeiit que1

l 'acniò i i·l-i p r i n c i p i a , en matèria darenov:i",¡(> noc ia l , i'S i . 'onfuixín i esCiimpl' · t iui. P>i Irà <- l temperament, di- ¡vers di·líi bniirs d i ' ^v ï r t uu r IVfifäcia* i( t u l s pr incipis salvadora però quau !aquests pr incipis di 'so ib ' IH lon llurs--:virtuts opi-nit ivi ï?, l'accio i-s si.ntlfiï·aypi'-r la preiíiiaá insp i rac ió ( j ' i e la moiii la «nia . '•

Di ' idui·i ir q u ' < som homes d'acció no ¡vol dir u n ' - r - ' i i d i m cap culte a.la vio- 'lènc'a. No volem, na tn ra l r ivMi t , infon-dm en t ro ela t r i · l ia l ladi iM un esperitd« be ¿ t i f ica passivitat ni nua resigna-

da propiciado al sacrifiqui 1 aj martiri;però hem d'aconseguir que tinguinsentita per compendro que la veritàble revolució social éa obra de srarminació i aquesta germinació serà sem-

r pre malaurada por tota obra de vio-|. léñela. Es més: hem da proclamar un»

veritat elemental, que és la de que laprimera finalitat de la revolució so-cial és l'extermini do la violència il'imperi pacífic dol dret'l de la raónatural. La violència és incompatibleamb tota nana doctrina d'amor als ho-mes, Is qual s'empara i triomfa perl»força quo li adjudica la cohossió de 1»massa que üeialrneut ha de seguir-1».

L'eiauoraeió de principis amb elmés alt sentit do la vida humana; 1»recerca de totes les lluras de la intol-ligència per fer-les col·laboradores dela noitra magna empresa; la interven-ció decidida i generosa en aquelle»accions que puguin tenir trascenden-cia social, la iniciació o participacióen tota obra dt) cultura i d'edificaciósocials, preparant, o participant l'ad-niment 'l 'una humanitat més justa imés perfecta. Veu'a aquí un progra-ma d'acció jnmipdiat-.i per a la UNIÓSOCIALISTA DE CATALUNYA. Veu'»aquí upa orientació. Vou's aquí unatasen a acomplir.

L'experiència, la vida mateixa, entanirà ensenyant el camí. Ens cal pe-netració, ductilitat, clarividència. Sila tenim—corn que de les nostres con-viccions no hem de dubtar-ne—podem

•aixecar un monument que per la se-va significació, per la seva dinàmica1 per la seva vitalitat sig-ui la rnés al-ta esperança i la més bella realitat¡nio s'ofereix a la Catalunya present Ifutura.»

U «UNTO SOCIALISTA DE CATA-

LUNYA.

Ecos i comentarisUn sorvei qu« no bo iembla.

O, elstrativiaires. Geni original. Sem-bla que en pendre un tranvia, desprésde pagar 1 import del viatge, el cobra-dor us hauria d'atendre d'acord amb elcàrrec que ocupa. Però les coses d'a--quesl país teneu un aire tan ingrat i ar-bitrari, que aixís que haveu posat elpeu a l'estrep dei cotxe, si us mireu lacara del cobrador, sembla quedes d'a-quell moment us tingui enrolais a lesseves ordres. ¡

Hi ha cobrador que respira autoritati jerarquia pels quatre costati, i, si mfcPno, està sempre imposat dels deuresanexes a la dictadura que ell manten adintre el cotxe.

Hi ha home que aq nestes virtuts lesha mamat i no pot deixar-les anearaque vulgui.

Un «ellega que fartar«.La gent sovint compra periòdics hu-

morístics per riure una estona. Nosal-tres, ho confesem som d'una naturalesamolt especial. Agafem un periòdicd'aquests que surten per a fer riure iens quedem ensopits al moment.

"L Esquella de !a torratxa» en elsseus bons temps encare ens arrencavaalguna rialla, però ara de la maneraque el veli López l'ha deixat decandinfrancament fa llàstima. El vell Lópezés un egoista. Sembla que no vol que«L'Esquella» es rejoveneixi perquè ellía no pot fer-ho.

Hi ha algun altre setmanari que in-tenta fer barrila, però és inútil, no pas-sa de publicar coses tronades per nodir funeràries. Coses que tant podriadir un poeta pairal com una majordo-na jubilada.

En aquest estat de coses, veiem sor-tir de casa un nou col·lega, «EI senyorCanons •> i la cosa canvia d'aspecte. Ar-ticles, caricatarea, xistos, «potins», nar-racions, tot té una certa gràcia i unaagudesa de bon gust. FinS arriba aésser picant sense ésser pornogràfic,que és una cosa tan difícil com passarla maroma. En conjunt el nou col·legaés un plat de bona cuina una micacarregat d'espècies. Un plat fet pensantàrab qui Vha de menjar, que és el pú-blic, per això el públic és fàcil que pen-si amb el cuiner, que és precisament elque es tracta de demostrar.

«XLaaltx a la presó» oel penediment.

El penediment, quan és sincer és unaclau per a entr.ir ai Paradís cristià.

La pre-ó ai Radi1 x ha donat motiu a«t.ci Pul· l ici tau a uns comentaris sabo-rosos, qu« s'assemblen com un ou a unalliv ou, als comentaris que molta gentfa s i tuan t cl mateix plet a casa nostra.Del que diu «La Publicitat» al quediuen el Biberó i lamo de can Sans,respectí a l'acció perjudicial de la po-lí ic •', nostrada sobre cl profit del nos-ire poble hi ha una distància moltmirica. L 'al t re paràgraf de l'editoriald«! dijous va fer vuit dies, pot ésser,traduit com cal, publicat íntegramentper «La Vanguàrdia» i glosât per l'«A..B.C.»

La doctrina de l'èxit, tan lloada perl'Escola de la Lliga, feta per en«Xenius»nervi de l'actuació mediterrània, troba

; un ressò en el nostre estimat confrare.La derrota de l'heroi i del màrtir éscosa eixorca, segons se desprèn de taldoctrina; l'impacient, l'intransigent, ésun ésser pecaminós i enutjós que tot hotira en orris. A.

1 Pertànyer fanàticament

a un partit revoluciona-ri no és suficient per aconstituir, en el moment

històric en que ens tro-bem, la demostració que

l'esperit polític ha nas-cut ja.

HENRI HERTZ

LLIBRES REBUTS

En (oan Badia era un minyó humil, pa-ganament místic, subtilíssim, quiet, dolç,agut, sòlid, sensual, com la Girona de lesseves amors. Era l'ànima de la seva ma-teixa ciutat. Qui coneixia & fons a En )oanBadia, podia ben dir «(ue havia escrutattots els secrets de Girona. Una cruelmalaltia s'aparellà amb l'esperit melan-giós del quasi ignorat heroi, i quan la vi-da, li somreia plenament, la dalla de lamort li segà el cor.

En Joan Badia era un poeta excel·lent,i un prosista millor. La seva joventutnomés li havia deixat produir ben poquescosei: unes finísslmes poesies que forma-rien un petit volum—que, diguem-ho depas, ja fóra hora que hagués vist la llumpública—i tres contes que són tres mara-vedíes.

Debem al bon escriptor empordanès 1amic nostre N'E. Isern-Dalmau queaquests tres contes formin el llibre pri-mer de les Edicions «Nausica».

"El pecat de la novicia 1 altres contes"porta un massís i ben escrit pòrlic delseu editor. Reproduint aquest pòrtic delsern-Dalmau, fóra la millor manera dedonar a conèixer En Joan Badia. N'Isern-Dalmau, igualment amador de la Gironaantiga i immensa, era el que millor podiacapir l'esperit de l'obra del contista; i lesseves paraules són un retrat perfecte, unamonografia mestrívolament concisa íjusta.

«El pecat de la novicia», «La campanad'En Jordiet» i «L'amor de la fugacitat»són tres històries senzilles com l'autorexplicades amb una indescriptible gràcia,una ironia de les més subtilíssimes, unaprosa elegant I un eslii atractlwl—un es-til que té l'encís de la ingenuïtat i la dol-çura d'un bes. Són tres contes en elsquals hi ha plasmada l'ànima gironina,

Als nostres amics:JUSTÍCIA SOCIAL és un periòdic de desinteressats

ideals renovadors que ha de viure solament de l'entusias-me de la minoria d'homes conscients i generosos.

La premsa industrial té mil camins comercials, no-bles o no, per a assegurar el seu manteniment.

La premsa chantagista viu amb negocis vils i ambsubvencions tèrboles,

La premsa anònima tfodis i escàndols és mantingu-da per les baixes passions de la generalitat i protegidaper la tafaneria dels inconscients.

La premsa confessional és nodreix de l'ignorància ide la mala fe dels homes.

La premsa pornogràfica s'engreixa i prospera ambles turpituds patològiques de la humana bestialitat.

La premsa deportiva, per comptes de servar l'honora-ble lloc secundari que li correspon, amenaça envaïr-ho totper l'abrandament d'una moda que absorbeix tota la vidaespiritual de certa joventut de peus grossos í cervell petit.

La premsa política burgesa té el viure assegurat perles grans empreses i pels vividors de la política que ex-ploten les sagrades dolors del poble.

La PREMSA D'IDEES GENEROSES té de viure no-més de Yadhessió dels homes que pensen generosament.

A vosaltres ens adrecem!Als obrers conscients, als intel·lectuals nobles, als es-

tudiants dignes, als homes que pensen í sofreixen!

Cumpliu el vostre deure!Llegiu i propagueu

JUSTÍCIA SOCIALcol'laborant-hi, suscrivint-vos-hi, fent suscriptors, recap-tant donatius.

Si ens acompanya el vostre entusiasme farem del nos-tre setmanari una ampla tribuna digna de l'esforç de tots.

No oblideu els obstacles que la situació política ac-tual posa en el nostre camí ascendent.

JUSTÍCIA SOCIAL és lo revista del Poble,És publica tots els dissabtes. P[jj- jj [|j

d'aquesta Girona, diu En Badia, que és«una devesa exuberant i pròxima, uncastell mig derruït sobre una vall roja desang i de pagania, uns entrefores de rluïqujets i cJars on s'emmirallen vertical-ment les cases 1 les malinconíes, unes Pe-dreres esquerpes, uns carrers pendentsamb torres medievals a cada cantonada,una Catedral majestuosíssima i un joc deteulades enamoradora Joan Badia agafael mélancolie paisatge reposador de laciutat, el seu aire medieval que us donatotes tes gràcies dels temps passats 1 capde les seves desventatges, l'agut campa-nar de San Feliu que és «com una [lapi-dera enorme que es desmani a escriuretn la pissarra del cel aplombat», la «fa-çana llisa de la Catedral com una fullade cartipàs esborrada», aquelles portesque no es veuen enlloc més, els rius amo-rosíssims, la Devesa senyorívola que in-vita al festeig, la quietud de ia gent... i hoencarna tot en els personatges dels seuscontes, que són ell mateix.

Mireu aquella subtitíssima novicia quecomet el pecat irresistible de contemplardos ametllers i mor amb la mort de l'a-metller que s'ha ttasplantat al jardí delconvent per a que ella no pequés més.Mireu aquell Enric assenyat que estima aTeresa perquè Girona li dieta l'amor 1-la mateixa Girona U ensenya el desamor.Mireu, sobretot, aquell Jordiet que no havolgut anar & estudi. Aquest contées,al nostre entendre, el millor de tots. Esen "La campana d'En Jordiet" on EnJoan Badia ha posat tota la seva ànima,tota la seva vida. En Jordiet, un dia plu-jós i rúfol, el dia que no ha volgut anar aestudi 1 a casa seva li han permès, copçatot l'esperit de la ciutat i va sentint comli penetra a dintre seu, "en tota la sevaplenitud", fins que posseeix "el misteride la melangia de la Girona ascètica»;per això, En Jordiet vol ésser arquitecte.El lector més ignorant de les coses deGirona i de l'esperit d'En Badia, veu comEn Jordiet i l'autor són una mateixa per-sona.

En un país com el nostre on hi man-quen proslste»,—i no ens atrevim a dirque hi sobren poetes, — un llibre com elconte d'En Joan Badia és un esdeveni-ment magnífic. Poca cosa s'ha fet a Cata-lunya d'una delicadesa tan bella com «Elpecat de la novicia i altres contes». Qui-na esplèndida promesa ja realitat no eraEn lean badial

J. Roure 1 Torrent.

Si hom es diu lliberal, iper justificar-ho, obralliberalment però senseposar-hi el cor, es troba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrà cumplir resd'excelent. Inútil hauràsigut la seva naixensa, i

inútil la seva mort.

Del TRIPITAKA XINESC

Cada vegada qe's remouun principi, hom desco-breix quelcom que ïàtrontollar el principi quesuposàvem inconmovi-

ble.

ANATOLE FRANCE

En totes èpoques i entot lloc, el pensament deles animes meditdorcsha sigut mutiu d'escan-

dol.

ANATOLE FRANCE

Rothschild casa la sevafilla. A la fi de l'àpat denoces, un sabi pren la pa-

raula:—Germans meus i germa-nes meves, ja que ens tro-bem en la joia i el plaer,no oblidem els pobres...Us proposa que crideuamb {mi: «Visca els po-

bresl»...(HISTORIETA POPULAR IUBV&).

31 fica» da 1994 J U S T I C I A S O CI A i

A Io manera de MelloCOMEDIA DE COMPARSES

IA rescenari, abans de la repre-

sentado:El comparsa primer, vestit de

llegionari romà.—«L'empresarivol que la representació gairebéla fem avui nosaltres. Els actorsson dolents, molt dolents; cadanit cl públic els xiula i cada diaes despatxen menys entrades.Avui l'empresari vol fer unaprovatura; ha augmentat la com-parseria, l'ha vestida de iots elsdraps nous i velís que ha trobat jal guarda-roba i vol que nosal-tres siguem una part activa en\& representació.»

Comparsa segon, vestit de'camperol holandès.—«I que fa-rem nosaltres? Si els còmicsamb tot i els assaigs no sabensortir-ne bé, com ho farem no-saltres? j

Comparsa primer.— « Nosal- ¡tres passarem í repassarem cent jvegades per l'escena i direm el jque ens dicti l'apuntador.»

Comparsa tercer, vestit d'in-diot.—«Després de tot nosaltres«n el drama hi tenim acció acti-va, degollem al galán, pengemal barba, empresonem a la pri-mera actriu... Fem de poble ifem de soldats. No deixem d'és-ser un element força positiu enaquesta obra.»

Comparsa quart, vestit degrec del temps de Pericles.—«En aquest drama no sabemqui és el comparsa ni qui és elprotogonista. Fins vos diré queen el teatre com en la vida, totssom comparses i tots actors.Aquell que en la vida es creu elpersonatge principal no és mésque un comparsa d'un altre tra-gèdia o d'un altre comèdia quea l'ensemps es representa.»

Comparsa primer. — « Així,doncs, tots esteu avisats delque avui es vol de nosaltres.Cal treballar bé, que la gratifi-cació serà grossa. Cal demos-trar ben clar a n'aquesta gent;empresa, actors i públic, que elscomparses, sabem fer les coses al'hora. Que no som uns ésserspassius; que també sabem en-trar a temps quan se'ns demanaí se'ns paga bé. Avui pot ésserper nosaltres la reivindicació dela comparsería; no som sols de-coració sinó acció. A còmicsdolents, comparseria bona.»

I IAl pati, durant la representació.

El notari, al periodista, veiseu.— «Però aquest empresaris'ha tornat foll? Això no té nisolta ni volta. Això és riure'sdel públic. A una tragèdia d'ac-ció medieval hi fa sortir com-parses vestits de la manera mésestrambòtica i sense cap lligamamb l'acció de l'obra. Al costatd'un llegionari romà hi ha page-sos d'Holanda, napolitans, cincesquimals i dos galls d'indi. Unescamot de grecs va voltat de

frares de la Trapa, unes damesdel segle X surten perseguidesper indis pells-roíges í un gropde fut-bolistes és capitanejat perun caballer creuat. Tots parleni diuen bestieses, equivoquenparaules, pronuncien malamentels verbs i no sabem si els seusparlaments són en prosa o sónpoesia. Això en una carnavala-da. Torno a dir-ho és riures delpúblic,»

El periodista.— «Sí, però elpúblic riu. Troba tant fóra deraó aquesta innocentada que elfa riure. Al sol anunci d'aques-ta ximpleria ha omplert el pati,les ILtges i el galliner i l'empre-sari ha venut totes les entrades,que era el que es proposava.»

Ei notari.—Però ha venuttambé a l'Art. L'Art té una dig-nitat que aquest home prosti-tueix avui. Perverteix el gustdel nostre públic, li fa perdre totsentit de l'estètica i la maluraportada per ell costarà d'arran-car molt de temps del recorddels nost-es ciutadans.»

EI periodista.— L'Art és unacosa més alta, que està per da-munt de les facècies d'aquesthome. Com que estava tan alt,ell ha passat per sota, s'ha ba-rrejat amb el fang i brut i es-queixat ell en sortirà amb unsbons cabals. No li importa res ladignitat de l'Art ni l'educaciódel poble. La qüestió, per ell,són quartos i ara surt amb laseva. Després de tot, nosaltresvenim a divertir-nos, a portarun xiquet el esplai a la nostradigestió, i ens divertim i dige-rim més be. Jo, senyor notari,puc dir-li que això em donaràmotiu d'una imformació ampla,d'un article ben empescat i, pot-ser, potser, d'una campanya. Jono hi perdo res, necessito cosessensacionals i aquest home meles dona. Demà faré tirar mésexemplars del diari.»

I I IA] galliner.

La multitut riti i mou xirinola.L'adroguer, que seu en un se-

ti numerat.—«Mireu que això ésuna gatada. En la meva vida hevist una cosa que em divertístant.»

La seva dona.—«Ja no potsben dir. I fa bonic veure trajostan llampants i rics.»

E' manyà, amic í vei,—«Vet-aqui el que teniu les dones, sem-pre veieu els bonics. El fons, elfons, teniu de mirar.»

Un obrer, que ha llegit a Ib-zen.—El fons és una bestiesa.Aquí no hi ha tesi, ni conflictespsicològics, ni tema social, nicrits de passió. Aquí no es plan-teja res ni's resol res. Això sónfocs artificials solament; moltespampallugues i després tot s'a-paga. Focs artificials, focs arti-ficials solament.»

El fuster, a la seva dona.—-«Mirat aquell que ,va vestit de

gall d'indi i fa tantes pallassa-des, veritat que sembla el Qui-co, el nostre fadrí?»

La dona del fuster,—«Si hoésl Quina poca vergonyal Laseva mare malalta, el seu paretulit, ell sense treball fa dos set-manes, els seus germans pas-sant fam i aqui el tens fent elximple com si totes li pongues-sin.»

El fuster, irat,—«Vaig a es-broncar-lo. Quicol Quicol Mésvaldria que fosis al costat delsteus que sofreixen!»

IVA l'Escenari.

El Quico, avançant vers elpúblic,—«Mestre Joan, vos heconegut amb la veu i amb elrenv. Si, soc el Quico, però noel Quico fadri fuster, sinó el.Quico comparsa. Un humil comparsa d'aquesla obra que es re-presenta a l'escenari. Fa dossetmanes que no em podeu do-nar feina; vos no teniu coman-des í a casa els meus m'enco-manen pa i he vingut a guanyardues pessetes.

I ja ho veieu, amb els meuscompanys, els altres comparses,tan comparses com jo, degolloal protagonista, penjo al traidor,empresonem a la adúltera. Diuque son coses que han passaten altres t?mps, en temps de lavelluria. No ho sé, jo sols sé nohi tinc res que veure; que cap denosaltres, tots els comparses,nohi tenim res que veure. Aquestano és la nostra tragedia, ni- lanostra comèdia. Som com vos,uns espectadors, sols que somespectadors actius i vos passiu,per això cobrem i vos pagueu,per això anem disfreçats, ifem pallassades. Però aquestaobra no és la nostra obra.

La nostra obra la tragèdia ola comèdia meva i dels meuscompanys, els comparses, avuino's representa aquí. La delsdies sense feina, perquè no te-niu encàrrecs, i sense pa a lataula i sense foc a la llar; diesd'engúnia al matí, de ràbia a latarda, de desesper a la nit; quanpreguntes irat perquè vas nei-ver, quan preguntes irat perquètens de morir; quan veus el teuviure sense llibertat i sense alti-vesa; quan saps que el teu tre-ball, que és sempre una esclavi-tud i no una noblesa, és laúnica raó del teu viure i com ahome no hi tens cap raó per aviure; aquesta tragèdia, o aques-ta comèdia, aquí, mestre Joan,no's representa.

Té, ara per ara, per esce-nari el carrer o la plaça pública,la treballada o la llar; peròvosaltres no la veieu. No laveieu perquè per a veure-la te-niu que sentar-vos l'un al costatde l'altre i posar al davant vos-tre un poble de paper i cartó il'artifici d'una gent que es dis-fressa.

La nostra tragèdia, la nostracomèdia, avui aquí no's repre-senta, encara. Quan del carrer,quan de la llar, quan del taller,nosaltres, mestre Joan, la por-tem a l'escena; quan convoquema tots a veure-les represen-tar; quan vos abofetajaremamb totes les nostres en-gúnies i els nostres dolors, quan

d'aquesta boca d'escenari caval-quin sobre vosaltres totes lesnostres rabies í desespers; jo«s juro, mestre Joan, que noriureu pas de les nostres pallas-sades. Que els comparses seranallavors, uns grans actors, i quevosaltres, gent del públic sereutambé actors; perquè ni el com-parsa ni l'espectadors no hitindran lloc en la nostra obra.A vosaltres vos plaurà o des-plaurà l'obra que allavors re-presentarem; però tan si vos

és plaenta com no, tindreu deposar-hi fof el vostre ror, tot elvostre esperit, tots els vostresnervis, tota la vostra emoció,per a escoltar-la i barrejarvos-hi, perquè serà el nostre cor, elnostre esperit, la nostra passióqui passaran per l'escena.

Ara, això no és res; és unatragèdia medieval que fa riure.No és la nostra obra. No hi po-sem res nostre. Podeu riure.»

Got de Read!«

Lletres al DirectorAl voltant de

lo "S. de les N,"En les columnes d'aquest set-

manari s'ha parlat mantes ve-gades, d'aquest suggestiu i sem-pre actual tema de la S. de lesM. Serra i Moret i un determinatgrup de socialistes en són elsseus apologistes.

Nosaltres, amparant-nos enla llibertat de crítica, que sem-pre ha estat norma de JUSTÍCIASOCIAL, direm la nostra opi-nió, sense cap intenció polèmi-ca, únicament per demostrar ladiferència que en certs punts hiha entre un grup d'homes acu-llits al mateix ideari.

*• *E1 s socialistes moderats,

apòstols, sempre, dels procedi-ments d'evolució, parlen, perun humanisme malaltís, de la

Í S. de les N. baix el seu cairesentimental. Païen únicament,dels petits aventatges obtingutsfins ara, d'ordre purament se-cundari, i de les possibilitats enel pervenir i es congratulen¿demés de la seva excel·lentprocedència, sense fixar-se queaixò és encare un altre motiuper lamentar la seva actual de-generació.

Nosaltres, considerant laqüestió desde un punt de miratan objectiu com ens sigui pos-sible, rebatrem, dins les possi-bilitats actuals, l'optimisme delscompanys que creuen que la S.de les N. no té altre defecte quel'inherent a tota cosa humana.

La S. de les N, és cert, té unorigen perfectament socialista;tots els utòpics o científics hanestats els seus precursors. Deltemps del cristianisme primitiudata la seva creació. Tenim,

i doncs, un excel·lent origen dej la idea de la S. dç les N. i una, esperança posada. Naturalment,

sense cap esforç, per un evolu-cionisme espontani, plasma laidea.

I Realment, en mans de socia-, listes, haurà complert la finalitat! assenyalada a tan alta institu-

ció, Però només en mans desocialistes, Regida per governsburgesos té a'ésser, necessària-ment un instrument mutil·lat,

La S, de les N, tenia una fina-litat no sols distinta, sinó total-ment oposada a la que, desgra-ciadament, té ara.

Herriot i MacDonald, degutprincipalment al seu ample es-perit lliberal eren els capitostosde la Societat, diuen molts iobliden que també ho eren LIo-dy George i Poincaré, represen-tants de dos nacionalismes in-transigents.

L'ànima d'una societat capita-lista no serà mai el millor, seràsempre el més poderós.

** *Tot això sense fixar-nos en la

justícia del problema que finsara ha resolt, d'ordre puramentsecundari. En la impossibilitatmoral i material per part deRússia i Alemanya d'enirar-hi.

No tenint en compte que hipot haver països representats,en els que, per exemple, una dic-tadura s'hi estabilit-zi per tempsindefinit mentres el seu vot, encas necessari, tingui la mateixavàlua que el dels altres.

Hi ha, àdhuc, països repre-sentats en els quals encara hidomina l'esclavatge primitiu,sense que la Societat no hi pu-gui intervenir, només que encondicions especials í amb fa-cultats restringidíssimes per trac-tar-se d'assumptes 'de políticainterior.

La societat exigeix condicionsreglamentàries, impossibles decumplir, a certes minories, mo-ralment més fortes que l'Estaten que pertanyen.

L acció que la S. de les N. hafet contra Rússia i l'extensió delcomunisme no ha passat desa-percebuda a ningú.

Les instigacions, contra Rús-sia, a Finlandia, Polonia, darre-rament Georgià han estat obrad'ella. Els seus agents foren elsqui ofegaren la república sovie-tista de Baviera i Hongria. Favergonya recordar les relacionsde la S. de les N. amb aquellainfame associació dirigida pelgeneral Judenik. Gairebé quedajustificada, en la intensi acciócontra Rússia, la frase de Buja-rin, el gran teòric del comunis-me: «La S. de les N. és, fins ara,el gendarme de la reacció inter-nacional.»

Ja veiem, doncs, com l'anali-sis en descobreix defectes es-sencials, sense facilitats d'ar-ranjament. Però no hi ha neces-sitat d'endínsar-nos massa; mi-rada en conjunt, veiem coms'ofega en reduïdes possibilitats,com, impotent va extingint-se laseva influència, com la pau, fi-nalitat immediata de la societat,va allunyat-se ràpidament, do-

nant pas a conflictes tèrbols quedegeneraran, forçosament, en liguerra destructora; fantasma in-minent de misèries i dolors.

** *La S. de les N. tal com està

ara, no té, al nostre entendre,cap força en assumptes social»de gran interès. I ja és així ço»cal que sigui, puix el contrariseria donar possibilitats als go-verns capitalistes de 1er algunacosa bé.

Un estudiant

IIANGLATERRA

Anglaterra, país eminentmentcapitalista i burgès, que sembla-va que el comunisme no hi tro«varia entrada, també hi teniniun petit nucli comunista. Petit fréduit numèricament, però fortsespiritualment.

Els proletaris comunistes an-glesos están representata en laCambra dels Comuns pel dipu-tat òaklatwala.

La pèrdua del partit laborist»de les ultimes eleccions britàni-ques pot tenir una desviació elmoviment social anglès en pro-fit <iel comunisme.

En veure la part moderad»obrera, que el govern de misterMdaloticild que tant assenyadaactuació havia fet, per resoldreles qüestions entre el capital i eltreball d'una manera armonie»i pacifica, i que el capital delflords anglesos, adquirit amb lasuor de sos treballadors serveixper explotar als obrers d'altres,països, segurament, una partdel partit laborista deixarà elcarni lent i tortuós"de l'evolució,per seguir l'exemple de sos com-panys de la nova Rússia.

Segurament en properes elec-cions, se sentirà l'influencia de.la pèrdua laborista de les elec-cions ¡legislatives del 29 d'octu-bre. En aquella data els vots co-munistes pujaren a 56.000.

FRANÇAFrança, el país de la demo-

cràcia per excelencia, les forcescomunistes hi són més nombro-ses.

Les últimes eleccions gene-rals, des de l'li de maig, mos-traren l'avenç innegable del ••partit comunista.

Les seves candidatures aple-garen 900.000 vots.

No podia esperar-se menysdeia República Francesa, deadel moment que la seva febrosacapital ha sigut un fogar abonatde totes les idees redemptores.

Allí on més s'han intensificatels vots comunistes és precisa-ment als voltants de París. Elssuburbis de la gran metròpoli,amb els seus densos nuclisobrers és on és més importantla massa proletària orientada aMoscou.

La persecució de que són ob-jecte per part del minister^ He-rriot, es indubtablement un bé,que donarà son positiu resul-tat en les sucesiyes eleccions.Quan s'han fet més grans i hanarrelat més les idees és quanthan sigut perseguides.

Jordi ArquéComunista

Fulletons de JUSTICIA SOCIALdissrtrte 7 d f febrer 1925 I

Aquestdiantre

de sabatots!d* H.-O. WELLB

II

U pt p no nateli de les sabatesBé, jo no parlava pas única-

ment per a causar-li pena, ni heescrit pas això únicament per acausar-vos pena. Veieu, tincla convicció absoluta que totsaquests mals són mals evitables,que està donat als homes deguarir-se'n.

No tothom pateix de les sa-bates.

Conec algú, un altre delsmeus amics, que us ho pot ga-rantitzar, que després de co-nèixer totes les misèries delssabatots ara se'n ha alliberat;

però, per això, no les ha pasobliades. Un bon canvi, deguten gran part a una certa habili-tat seva, l'ha enlairat de la clas-se en la qual hom compra llurssabates i llurs habillaments delsobrant de 5 lliures esterlinesmensuals a aquelja en la qualhom disposa de 350 a 400 lliu-res per a poder-se vestir. Tanaviat es compra les seves saba-tes i botes als més bons magat-zems, com les fa fer expresses iles desa a un armari conforta-ble, on són guardades amb grancura; de tal manera, que les se-ves bótes, les seves sabates, lesseves pantufles ni apreten perenlloc, ni causen irritacions delfregadís, ni riuen, ni el punyei-xeri, ni li pesen, ni l'incomodenper res, i quan estén els peusdavant la llar de foc no li recor-den que ell és un pobre diableque cerca la seva magra vidaentre la corrupció del món. Vos-altres podríau creure que aixòdona tots els drets a felicitar-sei a ésser feliç, i veient que hihan dies bons després dels do-lents. Tal és l'extravagància delcor humà, però, que el meuamic no està gens satisfet. Laidea que hi ha tanta i tanta gentque aquest diantre de sabatotsels atormenta, el fa estar mal-

humorat. Les seves sabates lifan mal per procuració.

La còlera negra que ha cone-gut en altres dies, patint comels altres, quan arrossegavatristament els peus a traversl'esbojarrada animació dels ba-rris de Londres, duent sabatestronades que li feien mal pertot, ara li dóna un gran mal es-tar, quan passa amb unes bonesi còmodes sabates entre gentque ell sap d'una manera clari-vident que pateix de debò, Ellno té la il·lusió optimista queles coses es resolen sempre persí soles. Gent estúpida quesempre han estat bé, que hantinguí sempre calçats excel·lents,ho poden creure, però ell no.Només que amb una mirada, lavisió dels mals de sabates l'in-digna més que en altres temps. Enaltres temps estava descontentde la seva sort, però descontentsense esperances; pensava queles males sabates, els vestitslletjos i molestosos, les casesinsanes estaven compresos enla natura de les coses, Ara, síveu un infant que plora i respiraamb dificultat i camina dèbil-ment, o una vella que caminaarrossegant-se, ja no hi reconeixJa grapa del destí, La seva còle-ra està abrandada pel pensa-

ment que en el món hi ha follsque tindrien el poder d'acabaraquestes misèries. Ja no maleeixmés el destí, sinó la imbecilitatdels homes d'Estat i la gent po-derosa i responsable que no te-nen ni cor, nj valentia, ni esperitper a canviar aquesta pèssimaorganització que ens porta a a-questes desgràcies,

No creguessin de cap de lesmaneres que insisteixo sensemotiu sobre el canvi del meu se-gon amic; ja us he dit que en al-tre temps haurà estat submergiten el* enuigs i les idees tristes,que tenia reuma a causa delsseus dolents vestits, que es do-nava vergonya de la seva apa-riencia sòrdida, que patia delscaixals mal cuidais, que haviad'absorbir a hores intempesti-ves, quan podia, noíritius me-diocres, que la casa on vivia eralletja i malsana, que havia derespirar l'aire viciat del suburbide Londres, coses totes plegadesque, en veritat, estan ben fóradel poder del pobre home lasdel treball el remeiar-les, si uose l'ajuda, I ara, tot això tan in-dignant ha fugit de la seva vida;elfha consultat dentistes i met-ges, ja no té dies enfosquits pelsreumes, ni té cap mena de malde caixals ni cap indigestió.

No pretenc contar-vos la bonasort d'aquest feliç mortal; la me-va missió és mostrar com lesmisèries dels sabatots no souuna maledicció inevitable llen-çades a la humanitat. Si algúse'n pot escapar, també podenels altres. Serien absolutamentabolides si hom hi posava el collen aconseguir-ho. Si patiu, o, elque és més important per la ma-jor part de la gent, si algú queestimeu pateix de calçats que ïanmal i són molt lletjos, i no feures, és simplement que esteu ales rengleres malvades d'un móndesarreglat.

I el que dic del calçat es po-dria dir de totes les restants pe-tites coses de la vida. Si la vos-tra dona agafa un reuma perquèles seves sabates són massa frà-gils per a resistir l'estació, o béno pot sortir de casa perquè noté vestits gens presentables; siels vostres fills estan enlletgit sper fluxions o per trajos vellsque els venen grans; si vosaltresesteu tristos i disposats a que-rellar-vos amb qualsevol, cer-queu distraccions intel·ligents icanvis d'aires. No us conformoude creure la plasenteria que Icscoses són immutables, que sónun trist lot de la humanitat. Lesgents que estimeu viuen en un

món desordenat i ells es trobenal pitjor costat; totes aquestesmalvestats en són la demostra-ció quotidiana.

I no digneu pas: «Es la vidai».No crvgueu que aquestes misè-ries síj^uiu el resultat d'una ma-lediccelo primordial de la qualno se'n pot sortir. La prova delcontrari tothom la pot veure. Hiha gents, no pas més merítosesque i« s altres, que no pateixende cap d'aquestes coses. Podeutenir ei pensament que no me-reixeu més que una vida mise-rable ï pobre en l i qual les sa-

1 baies sempre us faran mals; pe-rò, és qut> la mainada, les grà-cils donzelles i tota la multitudde pobríssimas i honestíssimaspersones no mereixen res mi-llor?

j. Roure i Torrent, trad.

—(Seguirà)—

JUSTÍCIA SOCIALés l 'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots' eU deeitjos

del poble

:»*ft»k 4 JUfTIOIMP0>*t 7 4« F «kr» 1MB

M l/esquerra catalana és*« ' un concepte evolutiu i di-

nàin^cj i ara no pot ésseraltra cosa que socialista.

tí; GABRIEL ALOMAR.

Noves í documents

Q&rers dei campiUegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVBlf D* IA «UNIÓ OB RA>BASADlks DB CATALUNYA»

JjtopKi/ica «arfa dittante. 15 Cit.

WttUWtìhlmlfctilin.lM:r. , BABOXXiOVA

La empenta, el movimenti la propagació de les

¡idees han vingut sempredels pobles petits.

PI i MARGALL.

Porfat«* dt la Federació de Coo-peratimi d« Catalunya

Articles doctrinals sobreCooperació: El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Suscripció anyal: 4 ptes.

Inn, ilo.-Itti

Di luhis lütton ioítito w inni ló-íeu it rau nti util mitili per li

mm lililí!Mum MB f EuMBk NHnC H A R L E S G I D EVaralo castellana de /. Cardò

Preû: l'50 Ptes,

Ifal-piitrìi f̂ ruel h CoepíratlïHJ . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Acciò Cooperatitta' Encàrrecs: Aurora, 11 bis.

Company: Si sentiu ies in-quietuds que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T I C I A S O C I A L.periòdic socialista català.

Treballador!Signes digne de la teva coadi-

cié htupuuuiCom a home, t'has de sentir

dotada i laborar amb el socia-lisme per i'mdveniment d'una

societat millor.Com a productor, t'has d'a-

pfcgar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora»ment immediat dels tens ger-

Prenent per norma lacostum, passarem per ho-mes honrats, perquè este per homes honratsaquells que tot ho fanigual que els altres.

ANATOLE FRANCE.

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudeure:

Com a home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, sindicalista.

ESPANYA .-Un exemple.

Traduira do «El Liberal» de Madrid:«Bl duc d'Alba ha repartit entre ela

treballadors do Ica seves torres ollva-redes i la finca quo posseïa eu el ter-ra« municipal de Olivares resultantbeneficiades gran nombre de famílies.Aquest gftt generós és molt alabat icontrasta, certament, amb la conduc-ta de un altre aristòcrata, propietaride una propera devesa, el qual es ne-ga a deixar-la cultivar per a dedicar-la a la caça».

Com diu «II Liberal», és un ques'anticipa als aconteixements. Tindràimitadors el duc d'Alba?

MEXIC.-U» altre ejemple.

Cèsar de la Requera, propietari dela gran fabrica de teixits «Guadalu-pe», va notificar, fa cosa de un any ala «Confederación Regioni! Obrera»mexicana qui estava disposat a cedirni 20 per cent dels seus beneficis alstreballadors durant un any de provapériode que ell passaria a Europa pera facilitar l'experiència. El Sr. de laRequera va solicitar de la Confedera-ció el nomenament de dos delegatsobrers per a participar en la tasca deadministració de la fàbrica.

Acabat l'any, el Sr. Reguera decla-ra que la gestió administrativa delsobrers ha donat resultats excel·lentsi que la fàbrica administrada alxis teuna marxa tan satisfactòria que su-pera enormement en ventatges a l'ad-ministració anterior. En conseqüèn-cia, el Sr. Cèsar de la Requera ha de-cidit restar a Europa i deixar confia-dament els seus interessos en mansdels obrers.

GRAN BRBTANYA.-E1 partit lli-beral.

Durant els darrers dies dermes degener, s'ha reunit a Londres l'assem-blea del partit lliberal per a tractarde la seva reconstltució després de laaclaparadora derrota que va sufrir c nles darreres eleccions generals brità-niques. En aquesta assemblea ha estatproclamat cap del Partit l'antic Primer ministre, Mr. Asquith, el qualha rebut recentment la distinció reiald'ésser nomenat compte de Oxford icom a tal formarà d'aqui endevant ala Cambra dels Lords.

Semblen vençudes les antigues ri-valitats entre Mr. Aaquith i Mr. LloydGeorge i aquest, que havia sigut nomenat cap de la minoria parlamentàrir del Partit, en l'assemblea ha sofertuna derrota moral que el deixa nn si-tuació difícil iJrtalgrat les seves crii fatique« declaracions de conformitatamb la quefatura del seu rival. ElPartit lliberal és encara una forçamolt viva a la Gran Bretanya i onear-na un es|at d'opinió considerable,pero el Labour Parly 11 lleva la raód'existir i li resta forces cada dia. Peraixò abunden els cassos com el deLord Gorell, ax-subsecretari d'Estat id'Instrucció Pública durant la presi-dència de Lloyd George, el qual haingressat a la Societat Fabiana ads-crita al Labour Party i francamentsocialista.

ÜB» Tag».Continua sense resoldre la vaga d'e-

lectricistes i dependents d'edificis pú-blics malgrat les gestions que es por-ten a terme per part de la Comissariade Treballs i construccions. Els va-guistes no volen tornar al treball sino és suspès per un minimum de tresmesos un obrer que vá ésser expul-sat del sindicat per haverse negat apagar les quotes 1 és considerat comesquirol.

El palau reial de Buchingham,Igual que els demés edificis públics,ha quedat sense llum ni calefacció.Per tal de que les reials persones nohagin d'anar al llit amb espelmes,s'ha organitzat un servei de volunta-ris que fan d'esquirols. Els obrers ro-manen estacionats davant les centralselèctriques 1 els edificis públics per aevitar que els esquirols augmentin.

RÚSSIA.-Moviment sindical.

El Secretari de l'organització sindi-cal pan-russa, Bogador, publica uuesdades en el periòdic InternationalePrestkorretpondenz «obre l'estat delmoviment sindical a Rússia. Segonselle», la Feceracló Sindical comptaamb 6.030.000 membres, contra4.547.000 que en tenia en 1923. D'o-brers i empleats no organitzats n'hihan 391.000 o sigut el 8 per ceni.Aquesta proporoió insignificant deobrers organitzats eu relació amb latotalitat dels habitauta(uns 130000000)ha d'atríbuir-se principalment al fetde que els camperols no organitzat«formeu la Immensa majoria de la po-blació russa.

En tractar dsls salaris, diu Doga-dox, que des del darrer Congrés hanaugmentat fins al 63 per cent apro-ximadament sobre els que regien

aban« do la guerra. A^'vst» propf>r;íció és oi promig entre diferents rams?de hi indus t r ia , car, per exemple,'«!^'metalúrgica han arrivât al 56.6 par;cent, els obrers d« la indústria t«xt|Ji;al 91.7 i eia de les industries quimilquês al 89.2, .1

L'<4HOLA N D A.-El company Troei*-j

tr». • ' '<

La T. S. I. comunica que el venera»,;ble socialista P. I. Troelstra, obligat íper motius de salud i pel pes delanytha hagut de renunciar els càrrecs quètenia i abandonar tota mena de tre-'ball actiu en les organitzacions sòcia- flistes i sindicals.

Troolstra, com Iglesias a Espanya,-.,ha sigut el cap indiscutible del Pat-tit Socialista holandès i ha desempe-nyat diversos càrrecs en el Parlamentd'aquell pais i en les Internacional!obrera i socialista. Actualment, demés du membre del Comitè executiu

j de l'Internacional Socialista, era pre-j sident del Comitè executiu del Partit

holandès i dol grup socialista parla-mentari i director del diari orgue delPartit, Het Volk.

Desitgem al vell i benvolgut cama-rada Troolstra salut i llarga vida.

XILE.--Betör»•» 1» norm*llt»tconstitucional.

El dia23 da gener un grup d'ufi*'cials jove» va dirigir-se al Palau ilo laPresidència demanat la dimissió de-'-les Juntes do Govern que s'havíeuconstituït en virtut del cop d'estatmilitar dol 10 de setembro darrer. A'la tarde, tropes de caballería varouvoltar el palau i el ministeri de laguerra! detingueren a la major partdels membres del govern. Tot seguit'va organitzar ms una manifestació la,qual va recórrer els carrers al crit do«Visca Alessandri» i va diridir-so .al 'palau demanant la reposició1 dol pre«,siiient distituit i exiliat. El cap del1

moviment, Pedró Dartnell, va tele-grafiar immediatament a Alessandrique es trovaba a Milà, notifie»nt-llque el poblo xilè reclamava el seu re-torn a los funcions presidencials i elrestabliment do les garanties consti-tucionals.

Alessandri va contestar amb un rni-satgo posant per condició l'immedia-ta constitució d'un jovorn 4'homea ,civils, supressió de .tota dictadura iconvocaeió de unes Corts consti- •t u ieu ts per a acordar 1«» reformes*constitucionals quo reclama el pais,Atesos li'S indicacions d'Alessandri,s'ha constituït nna junta composta doun general, un almirall Í un home 'civil por tal de exercir larpgència in-teriua fins al-retorn del PresidentAlessandri. Aquesta Junta, presididaper Emilio Tello, controlarà els acte» \del govern qne també interinaments'ha constituís i que el composen Ar-,mando Jarainlllo, com a ministre del'Interior; Jor#e Mattos, d'Afers es-trangers; Carlos Ibañ>z, de Guerra;Valentin Magallanes, de Finances;Braulio Bahamortte. do Marina; Clau-dio Vicurla, d'Agricultura; FranciscoMardore, d'Obres Públiques, José Ma:zas, de Justicia i José ßantos Sal as,doHigiene.

Alxís s'ha liquidat el cop d'estatmilitar del setembre. Com diu la ditacastellana, un clavo taca otro clavo.

ITALIA,—Com pens«, el rei.

Aquest any S'escau el XXV aniver-sari de l'adveniment aí tron d'Italiadel rei, Viatorio Emmanuele II i, amblai motiu, els monàrquics italians ha-bien progectat un solemne homenat-ge a l'home que, amb el seu tacte iprudència extremades està sortejantun dels períodes més difícils de l'his-tòria d'aquell pals. L'organització deaquest homenatge començava ja haadquirir graus proporciona quan, enenterar-se el rei d'Italia,ha enviat una

note als iniciadors pregant-los-hidisisti-isiu do llur progecte i destines-

. ein totes les quantitats recaptades aobres de beneficència. Cumplint amb

'.aquest dos'itf- han sigut retornades alès respectives localitats les quanti-tats reculjides per suscripció les qualss'aplicaran a obres benèfiques.

'ESTATS UNITS.-»- mooeior «eOempe».

• , William Green, el nou president de'VAmerietn Federation o/ LaÇor, va• començar a pendre part en el movi-ment sindical com a minaire. Des de1900 a 1900 va desempenyar el càrrecde segou president de districte de laseva orgaulUació. Després, fou elegitpresident de la Federació de minairesde l'estat d'Ohio, qual càrrec va exer-•eir fins a 1910. En 1912 va ésser no-

'* menat Secretor! tresorer d'aqueixaFederació i un any nés tart, vice-président de V American Fédération o/Labor, Green és demòcrata i com adiputat del Partit, va pendre part en: la Convenció de Nova York celebradal'any passat. Es membre de l'Acede-mia americana de Ciències polítiquesi Socials. Per la seva capacitat políti-ca i la seva influència en els cercles

•governamentals sobresurt entre totsels dirigents del moviment obreramericà.

ALBÀNIA.—El non President.

No ens ha causat cap sorpresa lanova de que el leader de la revoluciótriomfant, Almet Zogu, havia sigut>legit per l'Assemblea Nacional, Pre-sidout de la flamant República d'Al-bania/, Tampoc ens ha cxtranyat saplguer

que el president del Comitè révolu-• cionari de Tirana, Zia bei, havia sigutassassinat el mateix dia.

flIEONA,i' , Els tres companys sindicalistes de,fUanes,que es trobaven en aquestapresó des del 10 de Novembre, sensefer-los judici, Barcena1, Huche i Peña,nan estat traslladats a les presons deBarcelona, Zaragoza i Cartagena, res-pectivament.

Des del dia 18 d'aquest més es tro-ben a la Presó de Girona, els amicsde Castellfulltt de la Roca, en JosepSerra Costa, Josep Noguer Vila, iBartomeu Agustí. '

.Quantitat» recaptadesamb destinació al»obrers-estudiants em-presonat«.

3.a llista

pta.; A. n., i pta.; i, ü., i pia,;J. R, 1 pta.; J. C, 0'50 pts.; J. A.,T50 pts.; J. S., 1 pta.; J. F., l pta.;R, E., 3 pts.; J. M., 2 pts.; Unsamics per mitjà del Sr. A, P.,56 pts,; Recaptat pel Sr, P. S.,j'o'35 pts.; R. E., 0'50 pts.; J. V.,t pta.; R. A-, 1 pta.; J. E., 1 pta,;R. G., 0'50 pts.; A. O., 0'50 pts.;P., 0'50 pts.; F., 0'50 pts.; G.,0'25 pts.; JH., 0'50 pts.; C., 0'50jjk; R. P., 1 pta.; A. V., 1 pta.;E., 2 pts.; LI., 0'50 pts.; P., 0'50fï., 0'50 pts.; G., 0'50 pts.; R.,i pta.; C. G., 2 pts.; A. F., 0'50pts.; M., 0'50 pts.; R. E., 4 pts,;S„ F., 2 pts.; J. R, 1 pta.; C, 1pta,; J. A,, l'50 pts.; J, S., 1 pta.;J. M., 1 pta.; J. U., 0'50 pts.; J.C., t pta,; A. C* 0'50 pts.; Total273*35.

AIS C O Iti P 3 fly S queexpontamamentens ajuden amb llur col·laboració, hem d? pregar-losvulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restrictions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin: ,

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes ajnb la major claretat i con-

cissió possibles, i4.' Escriure en quartel'les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

L'administració de JUS-TÍCIA SOCIAL, compre* !nent les dificultats que tro- jben alguns dels nostresabonats per a renovar llurssuscripcions, ha acordat gi-rar lletres de canvi per l'im-port d'una anyada, 8 pesse-tes:

A tots e!s que deguinmés d'un semestre.• A tots els que, subscritsper anyades, no han reno-vat encara la seva subs-cripció.

Exceptuarem d'aquestamesura als abonats d'al-guns pobles de les comar-ques gironines els rebutsdels quals cuidará de pas-sar a domicili un companyde Girona.

Als abonats residentsa l'estranger, no essentfactible incloure'ls en elslliuraments, els preguemes posin al corrent ambtota urgència.

D'aquesta manera, a lavegada que facilitarem alsnostres abonats el podersatisfer puntualment les se-ves suscripcions, aconse-guirem, àdhuc a costa demajors despeses, tindré alcorrent l'administració, úni-ca forma de poder cumplirels nostres compromisos iportar endavant la publica-ció del nostre volgut setma-nari, car el retarden elspagaments posa en perillla seva vida en els mo-ments que aquesta estàperfectament assegurada.

No dubtem pas que elsnostres lliuraments seranben acollits per tots elsamics de JUSTÍCIA SO-CIAL.

Cal advertir, per últim, atots els suscripitors i paque-ters de fóra de Barcelona,facin les seves remeses di-rectament a l'administracióde Reus, carrer Llovera, 13.

>» i muí i usuai «au¡i.1 Ü« t. Wffilll KEEN

Agramunt. — J. M." V. — 22 ptes.Habana. — J. G. — 3 pt«s.

Utí InlNKEiil De Titln-3

Corresponent a una proposi-ció de la Conferencia Interna-cional de Treballadores que vacelebrar-se a Viena els primersdies de juny de l'any passatcoincidint amb el Congrés de laFederació Sindical Internacio-nal, s'ha decidit crear un ComitèInternacional de Treballadoresel qual actuarà amb l'ajuda ibaix la direcció de la FederacióSindical Internacional, Aquestorganisme ha demanat a lescentrals nacionals afiliades deBèlgica, Dinamarca, Alemanya,França i Gran Bretanya que ca-da una designi una represen-tant, la qual formarà part delComitè.fins a la propera Confe-

' renda internacional de Treba-, lladores.i En conseqüència aquest Co-

mitè ha quedat constituït ambles companyes H. Burniaux( Bélgica ), Jeanne Chevenard(Franca), Henriete Crone (Dina-marca), Gertrud Hanna, (Ale-manya) i U. Quatte (Gran Bre-tanya).

Els tf eballs als quals es dedi-carà aquest Comitè, són:

1) Desvetllar l'atenció pelsinteressos especials de les tre-balladores dintre el plan d'acciódel moviment sindical general.

2) Indicar, la rannera méseficaç de fer propaganda entreles dones i contribuir al seu des-vetllament

3) Ajudar amb els seus con-sells i indicacions a la F, S. I. entots els problemes relatius a lallegislació social que tinguin re-lació amb les treballadores,

4) Ajudar en la confecciód'estadístiques i altre informaciórelativa als problemes que afec-ten al treball i là vida de les do-nes.

La Secretaria del Comitè es lamateixa de la Federació Sindi-cal Internacional, Tesselslhades-traat, 31, Amsterdam, Holanda.

SETMANARI SOCIALISTA

JóflíCÍAJbcíol2 . * è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - AMTS

REDACCIÓ:CiiïirdeuoafdlaJUfal.-DlKELIÜ

ADMINISTRACIÓ:

Hardai Baila, Uûïeia, 1MEÏSREDACTORS i COL·LABORADOR«:

Gabriel Alomar • Serra l MorctJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró -Crtotò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta - ). Llorens i ArtittMDr. Emili Mira - Vicens VllaraU»«Dr. Joaquim Xlrau - Francesc X.Casals - "Apa, - Rossend LiâtesDr. Muntanya - Francesc Vilado-mat. Sara Llorens - Manuel Gales"Galdric, • Màrius Vidal - FerrinCuito - B. Farré - Josep Ricart ISala - Manuel Escorza - Josep M.'Pou 1 Sabater - J. Recasens 1 Mer-cadé - Rafael Campalan» - Fran-cesc Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - "Shura. - F. Cafa-das -Josep M.' de Sucre - J. Rou-re i Torrent - Manuel Alcantara IGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Gulnart - Puig Pu-jades . Joan Pronjosà - BalaguéBaró-R. Ràfols Cam! - JaumeCardà» - J. Duran I Guardia - JoanForment. - Dr. J. Estadella Arno

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael R«.

mis, françaJoan Comorera.—AraentinaCariota Goteres.—xtteRené lYt.—Bètgic*Roberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—¿farfrtf

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Provindes:

Trimestre, 2-50 ptti. - Mig any, 4'50 ptu.Un «ny, 8 pttt.

Estranger:Mig any, J75 ptci.Unanjr, Iff50 ptti.

JUSTÍCIA SOCIAI és T únic periòdicsocialista me es publica a Cat**lanya. Tenia el deure (TajudarJfa.

8USCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o aT administració, o bé trametent,T import de T abonament a f admi-nistrador, amb segells de correu,

gir postai, etc.

L'emancipació dels obrersde Catalunya ha d'ésserobra dels mateixos obrers

d'aqui.

[iHiiiMüida aíililslüiTordera.—J. 8. — Par am» añus-

gué, en la correspondència anterior,que pagava fins al Juliol de 1926. Ha-via de dir Juny de 1986.

Can Batitta (Law*). —J. P. — Rc-budeg 8 ptes. luacripoló Juliol 1986.

Montr oig. — 3, F.- Idea 4'50 pta*.Buícripció Abril 1925.

Maná. — J. E. — Idem 8 pte». sus-•rlpoió Octubre 1924,

Agramunt.-3. M.' V.-Ide» SOptea., 8 ptes. iuseripoló Octubre 1934i el restant donatiu. Li he trameinúmeros que U manquea.

Mataró.—k. 8. — Idem 8 pte», sui-cripcló Desembre 1025.

Mataró. — 3. C. —Idem 8 pte«. SUB.crlpcló Desembre 1025.

Barcelona. — A.. L. t- ídem's pte*;Buscripcló Desembre 1025.

Habana. —J. a. —Idem 2 ¿.ollar«(13'50 ptes. al canvi del dis) 8 pte».suscripció Desembre 10251 el mtantdonatiu.

Barcelona. - F. M. - Idem aWpts.guicrlpció Abril 1025.

Mo*tt*ir (Igoatadaj. - J. F. - Idaíng'SOi^.sustgj^dd-AJprtHOJlr^,.:.',

fe*. ,¿».)<¡k:-k..