Anàlisi dels Processos Secessionistes a l’Europa dels 90

Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1

Comparativa geoestadística: casos analitzats1

1

2

Quebec

Superfície: 1.542.056 km2

Habitants: 7,6 milions Apel·latiu oficial: província

1Grenlàndia

Superfície: 2.166.086 km2

Habitants: 57.637 Apel·latiu oficial: nació

2

3

Escòcia

Superfície: 78.772 km2

Habitants: 5 milions Apel·latiu oficial: country

3

4

Irlanda Nord


Habitants: 1,7 milions Apel·latiu oficial: country

4

5

Flandes


Habitants: 6,15 milions Apel·latiu oficial: regió

5País Basc


Habitants: 3 milions Apel·latiu oficial: autonomia

6Catalunya


Habitants: 7,5 milions Apel·latiu oficial: autonomia

7

7

6

8

9

10

Estònia


Habitants: 1,35 milions Any independència: 1991

8Letònia



9Lituània



10

11 12

Eslovàquia



11Ucraïna


Habitants: 46 milions Any independència: 1991

12Eslovènia



13

13

14

15

16

17

Bòsnia



14 Kosovo



16Macedònia



17Montenegro


Habitants: 670.000 Any independència: 2006

15


Comparativa geoestadística

Superfície en km21.1

Catalunya

1.600.000 2.000.000 km2



Superfície respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien1.2

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Grenlàndia

Flandes

Eslovàquia

Escòcia

Bòsnia

Quebec

Macedònia

Eslovènia

Catalunya

Irlanda del Nord

Montenegro

Kosovo

Ucraïna

Euskadi

Lituània

Letònia

Estònia

99%

Catalunya



Població (en milions)1.3

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Ucraïna

Quebec

Catalunya

Flandes

Eslovàquia

Escòcia

Lituània

Bòsnia

Letònia

Euskadi

Macedònia

Kosovo

Eslovènia

Irlanda del Nord

Estònia

Montenegro

Grenlàndia

Catalunya



Percentatge de població respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien1.4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

Flandes

Eslovàquia

Quebec

Bòsnia

Catalunya

Ucraïna

Macedònia

Eslovènia

Kosovo

Escòcia

Irlanda del Nord

Euskadi

Montenegro

Lituània

Grenlàndia

Letònia

Estònia

Catalunya


Nous estats a Europa des de 1990 analitzats a l’estudi2

Letònia

Lituània

Bòsnia

Montenegro Macedònia

Kosovo

Eslovènia

Estònia Eslovàquia

Ucraïna

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

10

1

2

3

45

6

7

8

9


Estatalitats passadesTerritoris amb institucions pròpies (poder legislatiu) durant l’edat moderna (S. XV-XVIII) o que foren estats en algun període abans de 1945

3

10

98

7

6

5

4

3

2

1

1

2

3

4

5

6Escòcia

Flandes

País Basc

Catalunya

Estònia

Letònia

Lituània

Eslovàquia

Ucraïna

Montenegro

7

8

9

10


Demos no coincidents amb l’estat matriu ITerritoris que no pertanyen a la cultura majoritària o dominant de l’estat matriu del qual formen o formaven part (indicadors: llengua pròpia i/o religió diferent)

4.1

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6

7

8

910

1211

13

14

16

Quebec

Grenlàndia

Escòcia

Irlanda del Nord

Flandes

País Basc

Catalunya

Estònia

Letònia

Lituània

Eslovàquia

Ucraïna

Eslovènia

Bòsnia

Kosovo

Macedònia

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

15


Demos no coincidents amb l’estat matriu IITerritoris amb nivell de descentralització alt (indicador: disposar de poder legislatiu propi dins de l’estat matriu)

4.2

1

2

3

4

6

7

5

1

2

3

4

5Quebec

Grenlàndia

Escòcia

Irlanda del Nord

Flandes

País Basc

Catalunya

6

7


Reconeixement per l’estat matriu dels demos subestatals5

1

2

3

4

6

7

5

1

2

3

4

5

Quebec

Grenlàndia

Escòcia

Irlanda del Nord

Flandes

País Basc

Catalunya

6

7

+ −


5 Reconeixement sobirania

2 Nous estats des de 1990

3 Història

4.1 Societat

4.2 Institucions Principi

constitucional

Procediment

constitucional

Interpretació

constitucional

Bòsnia

Catalunya

Escòcia

Eslovàquia

Eslovènia

Estònia

Flandes

Grenlàndia

Irlanda del Nord

Kosovo

Letònia

Lituània

Macedònia

Montenegro

País Basc

Quebec

Ucraïna

Demos i processos d’estatalitat6


Factors

Estatalitats passades (mapa 7.1)

Demos no coincidents amb l’estat matriu I: cultura (mapa 7.2)

Demos no coincidents amb l’estat matriu II: descentralització alta (mapa 7.3)

Reconeixement de la sobirania en l’actualitat (mapa 7.4)

7 Superposició de mapes


Estatalitats passades7.1

10

98

7

6

5

4

3

2

1

1

2

3

4

5

Escòcia

Flandes

País Basc

Catalunya

Estònia

Letònia

Lituània

Eslovàquia

Ucraïna

Montenegro

6

7

8

9

10

1 factor


7.2 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I

1

2

4

11

13

1416

1715

9

8

7

6

5

3

10

1112

1 factor 2 factors

Quebec

Grenlàndia

Irlanda Nord

Eslovènia

Bòsnia

Montenegro

Kosovo

Macedònia

Escòcia

Flandes

País Basc

Catalunya

Estònia

Letònia

Lituània

Eslovàquia

Ucraïna

14

1

2

4

13

14

15

16

17

3

5

6

7

8

9

10

11

12


7.3 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I i II

1

2

4

11

13

1416

1715

9

8

7

6

5

3

10

1112

1 factor 2 factors 3 factors

Eslovènia

Bòsnia

Montenegro

Kosovo

Macedònia

13

14

15

16

17

Quebec

Grenlàndia

Irlanda N.

Estònia

Letònia

Lituània

Eslovàquia

Ucraïna

14

1

2

4

8

9

11

10

12

Escòcia

Flandes

País Basc

Catalunya

3

5

6

7


7.4 Estatalitats passades, demos no coincidents amb l’estat matriu I i II i reconeixement baix dels demos subestatals

517 12

1

2

4

11

13

1416

1715

9

8

7

6

5

3

10

1112

4 factors 1 factor 2 factors 3 factors

4

13

14

15

16

1

2

8

9

11

10

País Basc

Catalunya

3

6

7

Eslovènia

Bòsnia

Montenegro

Kosovo

Macedònia

Estònia

Letònia

Lituània

Eslovàquia

Ucraïna

Quebec

Grenlàndia

Escòcia

Irlanda N.

Flandes


Taula de referèndums als nous estats8.1

País Pregunta Data Requisits Resultats Comentaris

Bòsnia i Hercegovina

Recolzeu que Bòsnia i Herzegovina sigui un estat independent, sobirà i indivisible?

28-29/02/1992 Vinculant

Participació i resultat, per sobre 50 %

Participació: 63,4 %

Sí: 99,7 %

Boicot al referèndum del principal partit serbi, consigna seguida majoritàriament per la població sèrbia.

L'oposició al referèndum es va dur més enllà amb l'amenaça d'una resposta violenta, que finalment va desencadenar la guerra que va durar fins al 1995.

Eslovènia La República d’Eslovènia ha d’esdevenir un Estat independent i sobirà?

23/12/1990 50 % + 1 a favor [aprovat pel Parlament]

Participació: 90%

Sí: 88,6 %

No: 4 %

Govern i oposició donaven suport a la secessió.

Estònia Vol la restauració de la sobirania i la independència de l'estat de la República d'Estònia?

3/03/1991 No es van marcar

Participació: 83%

Sí: 78,6 % [el 64,5 % dels habitants amb dret a vot]

Finalment tots els habitants d'Estònia (amb alguna excepció, com el personal militar) va ser inclòs en el cens.

Prop del 50 % de la població russa va votar a favor de la independència.

Els independentistes no volien referèndum, els que estaven en contra del referèndum van fer campanya pel no.

No es volia donar legitimitat a la legalitat vigent ni plantejar la independència com una voluntat ex novo sinó com una recuperació o restauració de la sobirania perduda amb la invasió soviètica.



Letònia Dóna suport a la constitució democràtica i independent com a estat de la República de Letònia?

3/03/1991 Participació mínima 50 %

Participació: 88 %

Sí: 73,7 % [64,47 % de l’electorat]

No: 24,7 %

Tenint en compte l'estructura de la població, una part significativa de la població russa va votar favorablement en el referèndum.

Era una consulta a l’opinió pública tot i que va tenir el caràcter d’un referèndum, amb l’objectiu de no contravenir la legalitat soviètica però alhora de no legitimar-la.

Es va posar l’èmfasi en la recuperació de la sobirania letona més que en la creació d’un estat independent nou.

Lituània Vol que Lituània sigui una república independent?

[Pregunta formulada en lituà, rus i polonès, en què s’havia de ratllar una de les dues respostes possibles.]

9/02/1991 Participació: 84,43 %

Sí: 90 % [76 % del cens]

La independència nacional va ser declarada pel parlament escollit democràticament l’11 de març del 1990. Des d’aleshores totes les eleccions han estat democràtiques a Lituània.

Referèndum posterior sobre l’estructura de l’estat, no sobre la independència. Aquesta campanya no es va finançar amb diners públics però la posició dels Sajudis va tenir suport massiu a favor de la nova estructura, tret del partit rus i prosoviètic Edinstvo i la minoria polonesa a l’àrea de Salcininaki.

Macedònia Està a favor d'una Macedònia independent, amb el dret d’entrar en una futura unió dels països sobirans de Iugoslàvia?

8/09/1991 Participació: 72 %

Sí: 95,1 %

No: 4,8 %

Referèndum vinculant.



Montenegro Vol que la República de Montenegro sigui un estat independent amb plena personalitat internacional i legal?

21/05/2006 Participació: 86,5 %

Sí: 55,5%

No: 44,5%

La campanya d’independència va estar basada en la història de Montenegro, que ja va ser reconegut com a estat independent de l’Imperi otomà el 1878 pel Congrés de Berlín.

Els unionistes van fer servir el lema «Montenegro no es ven!» per remarcar que el Govern secessionista promouria polítiques econòmiques neoliberals.

El finançament de la campanya no va ser transparent per cap de les dues bandes. Els partits de Govern estaven a favor de la secessió i els unionistes rebien el suport dels serbis.

Considera necessari preservar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques com a federació modernitzada amb repúbliques igualment sobiranes, on els drets i les llibertats de les persones de cada nacionalitat siguin completament garantides?

Març de 1991 Participació: 83,5 %

Sí: 70,2%

La conspiració de membres del PCUS i la KGB per fer caure el president Gorbatxov explica l’aparent contradicció entre els resultats del referèndum del març i la proclamació parlamentària de l’agost de 1991, ratificada pel referèndum del desembre del mateix any.

Ucraïna

Aprova l’acte de proclamació d’independència d’Ucraïna?

1/12/1991 Participació: 84,18%

Sí: 90,32 %

Fins i tot a Crimea, amb una majoria ètnicament russa, més del 50 % de la població hi va votar a favor.

Anàlisi dels Processos Secessionistes a l’Europa dels 90

News & Politics

Transcript of Anàlisi dels Processos Secessionistes a l’Europa dels 90