Animació Lectora

Tema 0. Les biblioteques. Diferents tipus de biblioteques

Tema 0. Les biblioteques. Diferents tipus de

biblioteques

Activitat 0: fer una redacció del què és una biblioteca, que pensen que és, que es

pot fer...

“La primera biblioteca no ocupaba lugar. Existió antes que la escritura,

antes que los libros. Residía en la memoria del hombre, que en ella

atesoraba leyendas, tradiciones, canciones o plegarias.”

Alfonso Muñoz Cosme

Biblioteca1: definició del TERMCAT

• Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la

classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o

altres materials.

• Un lloc que conté una col·lecció de llibres, revistes o altres

documents, organitzats segons uns sistemes i destinats a

servir al públic. En aquesta habitació farem la biblioteca.

• Una col·lecció de llibres. El Sergi té una bona biblioteca a

casa seva.

• Moble per a guardar llibres, llibreria.

La definició més aproximada que podríem fer és:

Un servei cultural que conté una col·lecció de llibres, revistes o

altres documents, organitzats segons uns sistemes (classificació i

catàleg) destinats al públic per a la seva consulta o lectura.

1 Definició del Diccionari de la Llengua Catalana i el TERMCAT.

3


Tipus de biblioteca

Existeixen 3 tipus de biblioteques:

• Biblioteca pública i escolar

• Biblioteca especialitzada o universitària

• Biblioteca nacional

Definicions

Biblioteca pública i escolar: és un centre d’informació que facilita

tot tipus d’informació als seus usuaris.

Biblioteca especialitzada /universitària: tracten un tema concret.

Els seus usuaris necessiten informació del tema concret. Per

exemple: la biblioteca d’història de l’art només té llibres que parlen

d’art.

Biblioteca nacional 2: és la biblioteca més important d’un país. Té

encomanades unes feines concretes (recollir tot el que es publica

en un país, conservar materials importants...)

2 Vegeu tema 9.

4


3

Tema 1. La biblioteca pública

Tema 1. La biblioteca pública Exercici 0: Feu una definició de biblioteca. Què es pot fer en una biblioteca?

Definició de biblioteca pública

La biblioteca pública és segons la UNESCO un centre local d’informació

que facilita tot tipus de coneixements i informació als seus usuaris. A més

de ser un espai on trobar la informació les biblioteques són espais on es

poden fer moltes altres activitats.

UNESCO: és una secció de la ONU. La ONU és una organització en la

qual els seus objectius són garantir el manteniment de la pau i la

seguretat internacional; desenvolupar les relacions amistoses entre

nacions; estudiar els problemes internacionals...La UNESCO té com a

funció contribuir a la pau i la seguretat mundial a través de la ciència i la

cultura.

Públic:

Exercici 1: Buscar la definició de la paraula públic Exercici 2: Què és la UNESCO? Quines són les seves funcions? On està la seva seu?

6


La missió de la biblioteca pública

La missió de la biblioteca varia segons el tipus de biblioteca, ja que no

totes funcionen igual. Qui marca el funcionament de la biblioteca pública

és la UNESCO i la IFLA1, dues institucions que es preocupen per la

biblioteca i el seu funcionament.

La missió de la biblioteca és:

• Crear hàbits lectors

• Estimular la imaginació

• Fomentar el coneixement de l’art, els descobriments científics...

• Donar suport a la tradició oral

• Donar accés lliure a la informació

• Facilitar l’accés a les noves tecnologies

La biblioteca pública

El fet que la biblioteca sigui pública vol dir que hi col·laborem tots.

L’Ajuntament, que és l’encarregat d’administrar els diners que aportem

pagant els impostos, dedica una part a la creació i manteniment de les

biblioteques. Per tant, les biblioteques són centres de tothom i per a

tothom.

Aquestes biblioteques són accessibles a tots els ciutadans de manera

lliure i gratuïta. Això vol dir que no hem de fer cap pagament per utilitzar-

la, per fer-nos el carnet o per agafar materials en préstec. Els únics

1 Manifest de la UNESCO per la biblioteca pública i les Directrius per a la biblioteca pública.

7


serveis que sí que s’han de pagar són: fotocòpies, impressions i el

préstec interbibliotecari2.

El seus serveis s’adrecen a tothom sense tenir en compte l’edat, la raça,

la nacionalitat o la classe social.

No hem d’oblidar la biblioteca ha d’oferir els seus serveis i materials a

aquells usuaris que per alguna raó no poden utilitzar-los de manera

habitual com és el cas de les minories lingüístiques, immigrants,

persones discapacitades, gent hospitalitzada…3 tot creant materials i

serveis especials

El fons

Tots els grups d’edat han de trobar material adequat a les seves

necessitats. Els fons i els serveis han d’incloure tot tipus de materials.

Les BP són aquelles que disposen d’un fons general i ofereixen un ampli

ventall de serveis informatius

El fons de la biblioteca pública no ha d’estar sotmès a cap mena de

censura. Això vol dir que hem de trobar materials de tot tipus. No hem

d’oblidar que aquesta col·lecció ve marcada per unes pautes que guien el

tipus de fons que es vol tenir.

2 El préstec interbibliotecari és aquell servei pel qual podem consultar a la nostra

biblioteca materials d’altres centres. El preu que es paga per aquest servei és el cost

del transport (1,20 €). 3 Aquests usuaris reben el nom d’usuaris especials.

8


Exercici 3: És correcte que la biblioteca tingui en la seva col·lecció tot tipus de

materials? Debat.

Exercici 4: Visita la biblioteca pública que tinguis més a prop i fes una redacció. És la primera vegada que la visitaves?

Les xarxes de biblioteques

Per millorar el funcionament i poder oferir més materials i serveis les

biblioteques funcionen en xarxa. Això vol dir que col·laboren i treballen

juntes.

Un dels efectes de treballar en xarxa és que permet que el nombre de

materials sigui molt més gran, i que si algun dels materials que es

necessiten no estan a la biblioteca sempre el poden demanar a una altra.

Una ciutat gran no en té prou amb una única biblioteca, és per això que

es construeixen més d’una i col·laboren entre elles. Aquesta xarxa

beneficia a tothom ja que es poden intercanviar els materials d’una

biblioteca a una altra.

Un exemple és la xarxa de biblioteques de Badalona. A la nostra ciutat hi

ha 5 biblioteques ja que és una ciutat gran i una biblioteca no pot servir a

tota la població.

Exercici 5: Quines són les biblioteques públiques que hi ha a la nostra ciutat? Digues el seu nom i en quin barri es troben.

9


Biblioteques públiques del món4

Fons Espai Serveis

Biblioteca Pública de

Nova York

3 milions de documents des

de 1972

Va ser fundada l’any 1849 i

hi ha 85 biblioteques

Biblioteca Pública de Lyon 2.3 milions de documents 14 biblioteques i 3 bibliobus És la biblioteca pública més

gran de França

Biblioteca Pública de

Boston

6 milions de llibres, 17.000

revistes i 4000 documents

multimèdia

Va ser fundada l’any 1842 i

té un total de 27

biblioteques

4 Activitat: passar presentació de biblioteques públiques d’arreu del món.

10

Tema 1.1. Els espais de la biblioteca


Les biblioteques són espais destinats al públic en general, i han de tenir

unes característiques concretes.

Existeixen unes normes que marquen com ha de ser una biblioteca i

quins són els mínims que ha de tenir (m2, llibres...). Aquest espai ha de

ser flexible, compacte, accessible, organitzat i segur.

Qui construeix la biblioteca?

En la construcció intervenen tota una sèrie de persones que formen un

equip de treball que sol estar format per: personal de l’ajuntament,

arquitectes i bibliotecaris que donen la seva opinió sobre com hauria de

ser l’edifici des de diferents perspectives.

En el moment de pensar com serà l’edifici s’ha de tenir en compte molts

factors:

la població: quantitat, l’edat, la quantitat de joves, l’origen, el

creixement, el nivell d’estudis...

a quanta població vol donar servei aquesta biblioteca.

activitat econòmica del municipi.

existència d’altres equipaments educatius, culturals... i saber la

quantitat i la situació dins la ciutat.

No hem d’oblidar que hi ha un grup de persones que tenen dificultats per

accedir a la biblioteca. És per això que s’han d’evitar tots els obstacles

com ara escales, passadissos estrets, taules massa altes... el que es

11


coneix com barreres arquitectòniques per aconseguir més

acessibilitat.

12


Ubicació

En el moment de decidir en quin punt de la ciutat es situarà la

biblioteca hem de tenir en compte que:

- El lloc ha de ser cèntric, un espai amb molta vida.

- Ha d’estar ben comunicada, ha de ser possible poder

arribar en transport públic.

- A prop de centres culturals: museus, teatres...

Espais

Tots els espais que formen la biblioteca podríem classificar-los de

dues maneres:

- per les activitats que es fan:

- espais de silenci: són els més adequats per al

treball i la lectura

- espais de soroll: són aquelles zones de la biblioteca

on, les activitats que es fan, provoquen soroll, per

exemple el préstec.

- pel tipus d’usuari:

- sala infantil (0-14 anys)

- sala d’adults (15- )

13


Malgrat tot, aquests espais no són independents i moltes

vegades trobarem que es combinen.

Espais de soroll

Els espais de soroll que podem trobar en una biblioteca són:

• Zona de comunicació:

o Espais de circulació: passadissos, escales, ascensors,

portes...

• Zona de préstec

• Zona d’activitats

Espais de silenci

• Zona de lectura i consulta: taules per treballar, sales d’estudi.

• Zona de lectura relaxada.

Altres espais

Zones de despatx, sales de reunions, el magatzem...

14


Sales de la biblioteca Habitualment aquests espais s’agrupen en 2 o 3 sales en funció del

públic que hi accedeix, el material que conté o les activitats que es fan.

Les sales més habituals són:

Sala infantil (de 0 a 13 anys aproximadament)

Sala d’adults (a partir de 14 anys)

Sala d’actes

Sala de música (podem trobar CD, vídeos, DVD, revistes i

diaris) també rep el nom de quiosc.

L’ambient de la biblioteca

Altres aspectes importants perquè es pugui treballar bé a la sala i que

hem de tenir en compte són:

- la climatització: l’ambient de la biblioteca ha de ser

l’adequat (aire condicionat i calefacció).

- altres condicions de treball:

o insonorització: manca de soroll.

o il·luminació: es necessita molta llum, millor si és

natural.

Exercici 1: fer un plànol de la biblioteca

15


- Sala d’adults

o Zona de lectura

o Zona d’informació

o Zona de consulta

- Sala infantil

o Zona de circulació

Espais de circulació:

passadissos, escales,

ascensors...

o Zona de préstec

o Zona d’activitats

o Auditori o sala d’actes

o Despatxos

o Sala de reunions

o Magatzem

16

Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca

Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca pública

Servei: Presentació oferta per una empresa, persona que té un valor

per al client, és susceptible de satisfer una necessitat i no es

presenta en forma de bé material.

Conjunt de treballs, operacions, etc. Que serveixen a un ús

determinat.

Els principals serveis que ofereix la biblioteca pública són:

1. Préstec

1.1. Préstec interbibliotecari

2. Serveis d’informació i consulta

3. La formació d’usuaris

4. Informació sobre el municipi: col·lecció local

5. Serveis especials

17


1. El servei de préstec

Prestar: deixar a una persona diners o una altra cosa, amb la condició

de tornar-ho passat un cert temps1.

Préstamo: entregar por un tiempo determinado y en ciertas

condiciones, de libros u otro material bibliográfico a una persona,

institución, biblioteca, etc2.

El préstec és el servei més utilitzat de les biblioteques i consisteix en

deixar els materials de la biblioteca durant un temps. Un cop passat

aquest temps s’han de tornar els materials. Aquest servei és

GRATUÏT!!!

Durant el temps que tenim prestats els documents hem de tenir cura

de no trencar-los, doblegar-los, guixar-los, subratllar-los...

Exercici1: Feu una llista de coses que NO hem de fer amb els materials de la

biblioteca

Per a poder utilitzar aquest servei s’ha de tenir el carnet d’usuari. Fer-

se aquest carnet és GRATUÏT.

De tots els materials que hi ha a la biblioteca hi ha uns quants que no

es poden prestar (EXCLÒS DE PRÉSTEC) perquè s’utilitzen molt

(diccionaris, enciclopèdies...) o són molt valuosos (només hi ha una

còpia, tenen l’autògraf de l’autor...).

1 Definició de Diccionari General de la Llengua Catalana [en línia] Enciclopèdia

Catalana 2 Definició de Martínez de Sousa, José. Diccionario de Bibliología y ciencias afines.

Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez,

18


Exercici 2: Busca al diccionari les paraules prestar i llogar i explica la diferència

Les sancions

Quan els documents no es tornen a temps és possible que ens

sancionin.

Aquestes sancions no són econòmiques, sinó que consisteixen en

prohibir que l’usuari pugui utilitzar el servei de préstec durant un cert

temps.

Aquest temps de sanció serà igual al temps que es trigui en tornar els

documents (si triguem 1 setmana en tornar un llibre estarem 1

setmana sense poder utilitzar el servei de préstec). Si el és molt

gran la biblioteca té la possibilitat d’expulsar a la persona del servei de

préstec.

El fet d’expulsar algú del servei de préstec fa que aquesta persona no

pugui utilitzar el servei de préstec de les biblioteques de la xarxa (això

suposa que no podrà utilitzar el préstec de cap biblioteca de la

província de Barcelona).

No obstant, que una persona estigui expulsada del servei de préstec

no implica que aquest usuari no pugui anar a la biblioteca.

1.1 El préstec interbibliotecari

És un préstec entre biblioteques. És molt difícil que en una

biblioteca trobem tot el material que necessitem, és per això que

podem demanar a biblioteques de la nostra xarxa que ens els

deixin.

19


Aquest tipus de préstec és una forma molt senzilla perquè les

biblioteques col·laborin.

Per utilitzar aquest servei s’ha de pagar una quantitat pel transport

del material (1,20 €).

2. Informació i consulta Juntament amb el préstec una de les principals activitats de la

biblioteca és oferir informació. A la biblioteca podem trobar una gran

quantitat de materials que ens ajuden a trobar la informació que

necessitem (enciclopèdies, diccionaris, atlas, Internet...), a més

sempre podem consultar als bibliotecaris que ens poden ajudar i

orientar per a poder recuperar el màxim d’informació.

Exercici: Fes un llistat de tots aquells materials que podem trobar en una

biblioteca i que ens donen informació

3. Formació d’usuaris

Aquest servei té com a objectiu explicar als usuaris com funciona la

biblioteca, com s’utilitza el catàleg... en definitiva aconseguir que

l’usuari pugui utilitzar la biblioteca tot sol.

Es pot fer de diferents maneres: una xerrada, una visita a la biblioteca

o un curset.

20


4. La col·lecció local

És un espai de la biblioteca on trobem informació del municipi. A la

col·lecció local podem trobar informació sobre monuments de la ciutat,

les festes populars (p.e. a Badalona la Cremada del dimoni), museus

(Museu de Badalona), associacions (Joventut) o personatges

importants.

Una de les funcions de la biblioteca pública és recollir tota la

informació que es publiqui sobre el municipi en diaris, revistes,

llibres... en tant que una de les seves funcions és ser la memòria del

municipi. És per això que la CL és un bon lloc per a conèixer la

història de la ciutat.

Un altres espai molt interessant per aconseguir aquest tipus

d’informació és a l’arxiu.

5. Els serveis especials3

Les biblioteques tenen l’obligació de facilitar materials de lectura

adients per a col·lectius que, per raons molt diverses tenen dificultats

lectores, hauria de ser objectiu prioritari i una preocupació compartida

per administracions i ciutadans.

Manifest de la UNESCO de la biblioteca pública:

3 Silvestre Gusí, Núria; Capo, Rosa Maria. “La lectura fácil a les biblioteques catalanes” dins Item. Barcelona: COBDC, 2004. Núm. 36, p. 57-77.

21


“Els estats garantiran que les persones amb discapacitats s’integren i

poden participar en les activitats culturals de forma igualitària [...] Els

estats han d’iniciar el desenvolupament i l’ús de les tècniques

especials per a la creació de bibliografia, pel·lícules i teatre

accessibles a persones amb discapacitat”

“Els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat

d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, el sexe, la religió,

la nacionalitat, la llengua o la classe social. Cal oferir materials

específics per aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar

els serveis i materials normals, com és el cas de minories

lingüístiques, persones amb discapacitat o gent hospitalitzada o

empresonada”

Usuari especial: és aquella persona que no sap llegir o té problemes

que fan difícil la lectura o no poden anar a la biblioteca: gent gran,

cecs, discapacitats, immigrants, persones que no saben llegir,

persones que estan a l’hospital...

D’aquests usuaris hi ha un grup que seran usuaris especials sempre:

minusvàlids, cecs... Altres ho seran durant un temps: immigrants,

analfabets...

Aquest grup de persones necessiten que els espais estiguin adaptats

eliminant les barreres arquitectòniques: canviar escales per rampes

i/o ascensors, fer passadissos amples, tenir taulells baixos... A més ha

de comptar amb materials especials que facilitin l’accés a la lectura

com per exemple els llibres de lectura fàcil, els llibres de lletra gran...

Exercici: fes un llistat de barreres arquitectòniques que et trobes quan vens cap a l’escola

22


Què és la lectura fàcil?

S’aplica el concepte de lectura fàcil als material elaborats amb

especial cura per tal que puguin ser llegits i entesos per tots

aquells que tenen dificultats lectores o de comprensió.

Aquests llibres parlen d’històries d’argument senzill i van

acompanyats d’il·lustracions que faciliten la comprensió del text.

Els llibres de lectura fàcil

S’entén com a llibre-fàcil els materials d lectura (i també

audiovisuals i multimèdia) elaborats amb especial cura per poder

ser llegits i entesos per persones que, per qualsevol motiu, físic,

psíquic o social, tenen dificultats per utilitzar la lectura com a

vehicle de comunicació, d’informació, de formació, o de lleure.

Característiques:

- Història concreta i lògica amb una sola línia argumental.

- Concret amb esdeveniments descrits cronològicament, sense

salts en el temps.

- Evitar el llenguatge abstracte.

- Relatar accions directe i simples.

- Evitar el llenguatge simbòlic (metàfores)

Els serveis que s’ofereixen són: préstec a domicili, lectures

col·lectives, préstec a institucions (hospitals, presons...) tallers,

cursos de llengües...

23


Activitats La biblioteca a més d’aquests serveis ofereix tota un sèrie d’activitats.

Aquestes activitats es fan perquè la gent s’apropi a la biblioteca, conegui

el que es fa i els materials que poden trobar.

Activitat: Conjunt de les operacions o tasques que duu a terme una

entitat.

Les activitats més habituals són:

L’hora del conte

Tallers de treballs manuals

Clubs de lectura

Recitals de poesia i música

Presentació de llibres

Conferències

Cursos (llengua, informàtica, cuina...)

Exercici 3: fer una campanya de promoció de la biblioteca: cartells, tríptics,

enganxines...

Exercici 4: fer un rap de promoció de la biblioteca

Exercici 5: preparar una hora del conte

24

Tema 1.3 .El comportament

EL COMPORTAMENT A LA BIBLIOTECA

La biblioteca és un espai de silenci i treball

25


Hem de procurar mantenir el silenci (parlar fluix amb els companys, NO utilitzar telèfons mòbils,...)

26


Abans d’entrar deixeu el berenar (a la cartera o a la panxa!)

27


Hem de respectar els materials que hi ha perquè... SÓN DE TOTS!!!!

hem de vigilar i cuidar-los perquè no es trenquin!!!!!! hem de deixar-ho tot endreçat!!!!!

28


No us oblideu que també hem de cuidar la BIBLIOTECA!!!

29


Si no seguim aquestes normes...

Activitat 1. Fer un llistat de normes.

30

Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils


El bibliobús és un servei que ofereix la biblioteca en municipis amb una

població inferior a 3000 habitants per facilitar l’accés a la cultura.1 El

podríem definir com una biblioteca amb rodes.

L’origen del servei

Durant la Guerra Civil, 1936-1939, es va posar en funcionament un

bibliobús que servia els soldats que lluitaven al front i també col·laborava

amb els hospitals per als soldats.

L’any 1957 s’inaugura un bibliobús encarregat de recórrer barris de

l’Hospitalet de Llobregat i d’Esplugues de Llobregat i el barri de Sants de

Barcelona. Més endavant arribaria a Sant Joan Despí. Durant el 1960

entra en funcionament un nou bibliobús que recorrerà els barris del nord

de Barcelona i algun punt de la Sagrada Família i Poblenou.

L’any 1973 entra en funcionament el bibliobús de Berga. El primer

recorregut d’aquest bibliobús arribava a 19 municipis i passava cada 15

dies.

Els bibliobusos actuals

Aquests bibliobús funcionen en xarxa i funcionen igual que una biblioteca

pública. Depenen d’una biblioteca central de la que reben els materials i

organitzen el servei de préstec interbibliotecari.

1 LLei 4/1993, del Sistema Bibliotecari de Catalunya.

31


L’autobús

Els vehicles són molt potents i poden transportar una càrrega

d’entre 3000 i 4000 kg., que és el que pesa aproximadament el

conjunt de llibres, audiovisuals, mobiliari i l’equip informàtic. D’altra

banda, el vehicle ha d’estar dissenyat per permetre el transport de

3000 documents.

Aquests vehicles tenen 10 metres de llargada, 2,5 metres

d’amplada i un pes de 17500 kg.

Algunes característiques d’aquest vehicle són:

Tenen prestatges regulables lleugerament inclinables a fi que

els documents es mantinguin al seu lloc mentre el bibliobús

viatja.

Disposen d’un petit taulell i dos seients per a fer feines d’atenció

al públic.

Les parades

A cada municipi el bibliobús té una parada convenientment

senyalitzada en un espai cèntric i de fàcil accés. Aquesta parada

ha d’estar dotada de corrent elèctric i línia telefònica.

32


El garatge

En un principi s’havia pensat que els bibliobusos s’havien d’allotjar

en una garatge al voltant de la biblioteca. En la majoria dels casos

això no ha estat possible. Ara s’estan utilitzat garatges de la

població més gran de la zona i calculant que el temps que es triga

en anar des del garatge fins a la població no sigui superior a mitja

hora.

Els serveis i activitats

Els serveis que ofereix el bibliobús són gratuïts i podem trobar

materials de qualsevol tema i per a tots els públics. Per fer ús del

servei de préstec ens serveix el carnet de qualsevol biblioteca, ja

que els bibliobusos formen part de la xarxa de biblioteques.

En els bibliobus també es fan activitats com l’hora del conte, tallers,

teatre, titelles...

La xarxa de bibliobús

En l’actualitat existeixen 9 bibliobusos que recorren 101 municipis

de la província de Barcelona i donen servei 137.000 habitants.

El nom de cadascun és el de muntanyes o cims de la zona.

Anteriorment se’ls hi donava el nom de la ciutat més gran de la

zona, però es va decidir canviar perquè els pobles de la ruta no es

sentien prou identificats.

33


Bibliobús Pedraforca (zona de Berga)

“ “ El Castellot (zona de Vilafranca del Penedès)

“ “ Guilleries (Vic)

“ “ Montserrat (Igualada)

“ “ Cavall Bernat (zona de Manresa)

“ “ Montnegre (zona de Granollers)

“ “ Tagamanent (zona de Berga)

“ “ La Mola (

“ “ Montau (zona de Vilafranca del Penedès)

Exercici1: fer un mapa assenyalant els cims dels noms dels bibliobusos i pintar la comarca

Exercici2: fer el disseny exterior del bibliobús

Repartir còpia del plànol del bibliobús

Passar power point d’imatges de bibliobusos

Altres biblioteques mòbils Existeixen altres tipus de biblioteques mòbils, un dels exemples més

coneguts és el de la Biblioplatja, tot i que hi ha moltes i molt diferents

com pot ser la Bibliopiscina, Biblioriu o la Biblioteca al Mercat.

34


Biblioplatja de Tamariu. Palfrugell

Biblioplatja de Tamariu (Palafrugell)

35


Interior de la Biblioplatja

La funció d’aquestes biblioteques mòbils és apropar la biblioteca a la

gent. Hi ha tota una sèrie de persones que no poden accedir a la

biblioteca per diversos motius (usuaris especials, gent treballadora, viuen

lluny de la biblioteca...) és per això que la biblioteca ha de “sortir” a

buscar aquests usuaris.

Una manera d’apropar-se a aquests usuaris és anar a llocs per on passa

molta gent com pot ser la platja, el mercat o la piscina i oferir donar-se a

conèixer i oferir el seus serveis.

Aquestes biblioteques mòbils depenen d’una biblioteca central i no són

permanents, habitualment funcionen durant els mesos d’estiu en el cas

de les bibliopiscines i les biblioplatjes o bé un dia determinat de la

setmana com és el cas del bibliomercat.

36


Els principal servei que ofereixen és el préstec i un gran ventall

d’activitats per a tots els públics, des de tallers per als més petits fins a

xerrades de tot tipus pels adults o passes de cinema.

Biblioplatja d’Arenys de Mar

37

Tema 2. Materials de la biblioteca


Els materials que hi ha a la biblioteca els podem agrupar en funció del

tipus d’informació que ens donen:

Materials d’imaginació: són les novel·les, els contes, els

còmics,...

Materials de coneixements: són aquells materials que

utilitzem per a resoldre un dubte: enciclopèdies, diccionaris,...

Activitat 1: Fer un llistat de tots els materials d’imaginació que podem

trobar a la biblioteca i un llistat de materials de coneixement.

38


2.1. Les fonts d’informació

Per tal d’estar informats utilitzem tota una sèrie de materials o recursos:

diaris, revistes, llibres, CD-ROM, DVD, Internet, ràdio, televisió...

La majoria d’aquests materials els podem trobar a la biblioteca, tot i que

variaran en funció del tipus de biblioteca on estem. No trobarem el mateix

en una biblioteca pública que en una biblioteca nacional.

Depenent de la informació que necessitem anirem a un tipus de

biblioteca o una altra i en funció de la consulta utilitzarem uns materials o

uns altres. Podem dir que per a recuperar la informació podem seguir

diversos camins.

Segons el tipus de document que utilitzem la informació variarà:

Informació immediata: és la que trobem en els diaris, les

revistes, Internet, la ràdio o la televisió. És informació molt

recent.

Informació retrospectiva: és informació més “antiga”, històrica.

39


2.1.1. El cicle de vida de la informació

El cicle de vida dels documents representa la vida dels documents.

Aquest cicle variarà en funció del seu entorn, del tipus d’informació que

contingui, del centre, de la gent que treballa amb aquesta informació...

Aquest cicle està format per tres etapes:

o Creació o naixement de la informació. Per exemple quan omplim

un formulari.

o Evolució o creixement: ampliació, modificació dels documents...

Anem afegint la carpeta de notes amb el butlletí que ens van

donant cada trimestre.

o Mort, desaparició o transformació: segons la importància de la

informació aquesta documentació es conservarà i el seu contingut

haurà evolucionat fins a convertir-se en informació històrica (bases

de la fundació d’un club), d’altra banda hi ha documents que durant

tota la vida fan una funció determinada (escriptures d’un pis).

finalment, hi ha aquells documents que no són importants o que ja

han complert la seva funció i són eliminats.

40


El cicle de vida de la informació

41


42

Tema 2.2 .Les obres de referència

Tema 2.2. Les obres de referència

Són tots aquells materials de definició i consulta (diccionaris i

enciclopèdies). No són obres pensades per llegir-les senceres sinó per

consultar-les.

Habitualment, aquests materials estan exclosos de préstec, en tant que

són materials molt utilitzats i valuosos. Excepcionalment es poden

prestar.

Les obres de referència més conegudes són:

Enciclopèdies: llistes ordenades alfabèticament o

agrupades en matèries o temes, paraules i noms que

contenen tota la informació possible. Pretén recollir tota la

informació sobre totes les matèries.

L’origen de la paraula és grec i vol dir: ciclos (cercle) i

paideia (ensenyament).

Les primeres enciclopèdies són molt antigues, fa més de

3000 anys a la Xina ja es van publicar les primeres.

Posteriorment, a Roma i a l’Europa medieval també se’n van

fer. Habitualment aquestes obres estaven fetes per un únic

autor.

Al segle XVIII es van començar a fer, a França, les primeres

enciclopèdies ordenades alfabèticament, ja que fins aquell

moment les enciclopèdies només eren temàtiques, cada

volum tractava d’un únic tema, pel que es feia molt difícil

trobar la informació.

43


Fer una enciclopèdia és un procediment llarg i car. Un dels

principals problemes és que queden obsoletes ràpidament.

Existeixen diversos tipus d’enciclopèdia:

o Universals: tracten tots els temes. P.e.: Enciclopèdia

Catalana.

o Especialitzades: tracten únicament un tema. P.e.:

Enciclopèdia general de medicina

Les enciclopèdies poden presentar-se de diferents maneres:

o Alfabèticament.

o Per temes o temàtiques: Cada volum de l’enciclopèdia

tracta un tema diferent. Per trobar la informació podem

utilitzar eines com ara el sumari o l’índex que porta

cada volum.1

Diccionaris

És el conjunt de termes d’una llengua ordenats

alfabèticament amb l’explicació o definició del seu significat.

Ens els diccionaris trobem informació sobre la definició del

terme, concreta i no gaire extensa.

1 Illescas, Maria Jesús. Estudiar e investigar en la biblioteca escolar:. Navarra: El Gobierno, 2003 (Blitz. Serie Verde).

44


També podem trobar diccionaris que donen una explicació

bastant extensa són els diccionaris enciclopèdics, o

diccionaris que tracten un únic tema són els diccionaris

tècnics.

L’origen de la paraula és dictio-nis = col·lecció de paraules.

Existeixen diversos tipus de diccionari:

Diccionaris bilingües: català-castellà.

Diccionaris especialitzats en un tema.

Activitat 2. Fes un llistat de diferents tipus de diccionaris que coneguis

Activitat 3. Busca informació sobre el tema que vulguis a un diccionari

general i a una enciclopèdia. Comenta les diferències.

45

Tema 2.3 La restauració de documents

Tema 2.3. La restauració de documents

Els llibres estan fets de materials orgànics* que són fràgils per

naturalesa. Aquests materials orgànics a que ens referim són el papir, el

pergamí i el cuir i el paper.

Orgànic: D’un òrgan o sistema d’òrgans

2.3.1. Tipus de suport

Soporte documental: Material utilizado para acoger informaciones

esculpidas, trazadas, escritas, sonoras, electromagnéticas o

visuales como el papiro, el papel, el metal, el pergamino, el tejido,

la madera, la piedra, el filme, la cinta magnética, etc.

Papir: Aquest tipus de suport és d’origen egipci. El nom de papir

prové d’una varietat de planta que es trobava al Nil i a Sicília, i

servia per a la seva fabricació.

Una part d’aquesta planta es tallava en forma de làmina i es

disposaven en dues capes. Això es premsava i s’assecava i es

polia i quedava preparat per a l’escriptura.

És un material molt car i fràgil i va ser substituït pel pergamí al s.

XII.

Pergamí: El pergamí es va descobrir durant el primer mil·leni

abans de Crist i el seu nom prové de la ciutat de Pèrgam a l’Àsia

46


Menor. El pergamí és el principal suport utilitzat durant l’Edat

Mitjana.

Aquest suport és una pell tractada per tal de convertir-la en

material per escriure. Es fa amb pells animals. Després de tota una

sèrie de tractaments aquesta pell es deixa assecar.

Quan s’equivocaven la manera de solucionar-ho era per mitjà del

raspat de la zona on hi havia l’error (palimpsest).

Paper: És un producte originari de la Xina, on va ser descobert

l’any 105 d.C. per Txai Lun. Els primers testimonis són unes cartes

de l’any 137 d.C.

D’origen vegetal es fabrica fonamentalment amb cel·lulosa. En els

seus orígens s’utilitzaven moreres (fusta) i canyes que es

barrejaven dins d’aigua i després es deixava assecar.

A partir de l’any 751 s’estén el coneixement de com treballar el

paper al àrabs qui instal·len el primer molí paperer a Samarcanda.

Poc després aquest coneixement anirà passant a altres regions

arribant a Bagdad, el Marroc i a Europa cap a l’any 1000. A

Espanya es crearà el primer molí paperer a Xàtiva l’any 1056.

47


2.3.2. Per què es fan malbé aquests materials?

2.3.2.1 Medi ambient:

La llum: Natural o artificial. Els raigs de llum provoquen un

efecte d’oxidació en els materials fent que es torni groguenc i

trencadís, els colors es fan més pàl·lids i també les tintes.

Alguns llums irradien una sèrie de raigs que provoquen

aquests efectes en els materials: llums halògens i

fluorescents.

La temperatura i la humitat: existeix una estreta relació

entre la temperatura i la humitat relativa, els canvis de

temperatura implica un canvi d’humitat. Un percentatge

inferior al normal i una temperatura elevada fa que els

papers es tornin trencadissos igual que els cuirs.

La contaminació atmosfèrica: Aquesta contaminació es

presenta en forma de partícules sòlides o en gas. Oxiden el

paper i el cuir i augmenten si hi ha un augment de la humitat.

A més estan carregats d’espores de fongs.

2.3.2.2 Animals

Fongs: A partir d’una certa temperatura i humitat els fongs

es poden desenvolupar i s’alimenten de paper i cuir. Hi ha

48


una gran quantitat d’espècies de fongs. Aquests segreguen

una substància que taca el paper.

Insectes i rosegadors: Existeixen una gran quantitat

d’espècies d’insectes que fan malbé els llibres i també en la

fusta de les cobertes de les enquadernacions antigues.

Cada insecte origina un tipus de deteriorament específic que

permet reconèixer l’insecte: termites per exemple. Tampoc

ens hem d’oblidar dels rosegadors com les rates i ratolins.

Aquests animals són:

Poll del llibre, arna de la roba (psocopters). S’alimenten de

coles vegetals i engruts. Solen atacar els lloms de forma

superficial.

Escarabats, peixet de plata (tisanurs). Tenen preferència

per la cola, el cartró i la gelatina de les fotografies. Fan una

erosió superficial.

Corcs (coleopterns). Alguns d’ells viuen a la roba i en restes

d’aliments i visiten ocasionalment els llibres. Altres

s’alimenten exclusivament de llibres. Tenen preferència per

la cel·lulosa, excaven galeries molt rebuscades i tortuoses.

Aranyes (aràcnids). La seva presència en el paper, en part

és com a paràsit d’altres insectes, però també poden viure

de coles en el pergamí o cuir. El seu dany és lleuger.

49


Formiga dels llibres (scleroderma). Les femelles ataquen

les seves víctimes paralitzant-les mitjançant picades. Posen

els ous a sobre de les seves víctimes perquè quan neixin les

larves els hi serveixi d’aliment, la mare les vigila i viu a

expenses de les seves pròpies larves.

Termites (isòpters). Són els més destructors de la fusta i la

cel·lulosa. Quan ataquen un llibre no l’abandonen fins que no

en queda pràcticament res, erosionen fent grans forats,

semblant a cràters. Respecten els lloms, pel qual,

aparentment el llibre sembla en bon estat.

Grills (ortòpers). Són hostes ocasionals, els atrau la llum

artificial.

Ratolins (rosegadors). Tots els rosegadors poden produir

danys en les biblioteques i arxius. En alguns casos poden

arribar al 20% dels documents. Poden deteriorar

completament un document en poc temps.

Fongs (tal·lòfites). Els fongs són plantes tal·lòfites sense

clorofil·la. Necessiten alimentar-se de material orgànic ja

sintetitzat. Segreguen unes substàncies anomenades enzims

(de color violat) que descomponen el material orgànic en

molècules fàcilment absorbibles pels fongs.

50


2.3.2.3 Altres causes

Mala qualitat del paper

Accidents naturals: ciclons, inundacions, incendis etc.

2.3.3. Què hem de fer quan un llibre està en mal estat?

Quan un llibre està infectat el que hem de fer és aïllar-lo immediatament

per a evitar que la contaminació es propagui a la resta de documents i

tractar-lo amb els productes adequats a la infecció: bactericides,

insecticides, etc.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de restaurar:

- Permanència del tractament.

- Eficiència dels productes i procediments.

- Reversibilitat de les operacions. Sempre s’han de poder desfer.

- Honradesa en la restauració. Tota restauració ha de ser fidel al

document original.

Al moment de fer la selecció de material per a fer la restauració s’ha de

procurar que aquests siguin el més adequats possibles i tenir la seguretat

que no provocaran danys químics al contingut.

51


2.3.4. Etapes de la restauració:

- Desmuntatge del llibre: S’ha de fer quan el llibre estigui net.

- Tractament dels papers: reparar els forats i els estrips que hi

puguin haver, neteja i neteja i tractaments químics.

- Operacions de cosit.

- Preparació del muntatge.

2.3.5. Protecció dels documents

Una de les precaucions que s’ha de prendre és la de confeccionar una

protecció per al document. Aquesta protecció pot ser una carpeta o una

caixa.

L’espai

S’han de construir uns edificis amb unes característiques especials per a

aquests materials, aquests edificis són els arxius1 i dipòsits per a

documents: amb condicions climàtiques determinades i dipòsits per a

l’emmagatzematge determinats.

Les condicions ambientals

La temperatura recomanada és de 18ºC; si és més baixa és acceptable, i

la humitat s’ha de mantenir entre el 50 i 55%, de la mateixa manera que

la llum també ha de ser regulada.

1 Vegeu el tema 9.

52


Les condicions de conservació, manteniment i manipulació dels

documents han d’evitar els seus principals enemics que són: medi

ambient (llum, temperatura, humitat, pols, contaminació, fongs, insectes),

males condicions d’emmagatzematge i les males manipulacions.

TEMPERATURA HUMITAT

Fotografies b/n 5-10º 30/35%

Fotografies color 5-12 25/35%

Pel·lícules b/n 5-10º 30/35%

Pel·lícules color 0-5º 25-30%

Vídeos 18-20º 25-30%

CD’s 10-20º 30-35%

Paper 18º o menys

Manteniment

És necessari treure-li la por al llibres periòdicament amb un aspirador.

Els llibres no han d’estar massa junts entre sí. Els llibres de format molt

gran s’hauran de col·locar horitzontalment però sense superar els 5 o 6.

Evitar que els llibres quedin inclinats.

Si no tenen protecció s’hauran d’ajuntar i col·locar una cartolina entre sí,

però sense esta massa a prop.

Evitar:

- manipular llibres mentre mengem

- agafar el llibre pel llom

- tenir les mans brutes

53

Tema 3. La classificació


Classificació

Classificació bibliogràfica, expressada per mitjà de xifres

aràbigues, que es basa en una divisió primera de deu

matèries o grups de matèries i es pot anar dividint i

subdividint fins a deu indefinidament.

Repertorio de normas para el ordenamiento de materiales en

una biblioteca.

Método que una biblioteca adopta para la disposición de su

material bibliográfico, como la clasificación decimal universal,

sea abreviada, mediana o completa.

Clasificación Decimal

Sistema de clasificación que se basa en una división

sistemática en diez partes, aplicada sucesivamente a las

series, a las subseries y a las subdivisiones.

Clasificación Decimal Universal (CDU)

Clasificación bibliográfica basada en la clasificación decimal

de Dewey [...]

54


3.1 La funció de la classificació

Dins de la biblioteca els materials normalment estan agrupats i ordenats

seguint una classificació (Classificació Decimal Universal o CDU). La

funció d’aquesta classificació és la d’agrupar els materials de la biblioteca

per matèries, és a dir, reunir tots els materials que tractin el mateix tema.

Aquesta classificació és una de les eines més importants de la biblioteca,

juntament amb el catàleg, ja que ens permet trobar els materials de

manera ràpida i fàcil.

L’origen de la CDU és una classificació feta per un bibliotecari nord-

americà, Melvil Dewey, l’any 1876, i que es va anar desenvolupant

durant els segles XIX i XX.

Actualment la CDU està formada per 10 classes o grans grups que es

van subdividint en submatèries, de manera que tots els temes d’una

mateixa classe estan relacionats del més general al més específic.

Classes i divisions de la CDU

0 Obres generals 5 Ciències pures

1 Filosofia 6 Ciències aplicades

2 Religió 7 Art

3 Ciències Socials 8 Llengua i literatura

4 ∅ 9 Geografia i història

55


3.2 Característiques principals de la CDU

La classificació es caracteritza per ser:

• Decimal: permet que la classificació sigui tan gran com

nosaltres vulguem. Podem allargar cada tema fins a l’infinit.

8. Lingüística.

82. Literatura.

821.134.1 Literatura catalana.

821.134.2 Literatura espanyola.

• Universal: abasta tots els temes del coneixement humà.

• Jeràrquica: va dels conceptes més generals als més concrets.

Jerarquia: Relació de subordinació entre conceptes, basada

en certs trets o característiques pròpies.

7. Art 75. Pintura. Es tracta d’una de les grans disciplines de

l’art.

75.1 Pintura surrealista. Es tracta d’un dels

estils pictòrics.

56


Com es pot veure a la piràmide l’ordre d’ordenació dels materials va dels

temes més generals als més concrets:

Falta exemple notacions animals – vertebrats... i acabar l’exemple.

3.3 Com funciona la CDU?

Signatura: Código numérico o alfanumérico que se pone a un libro o

documento para indicar su colocación en los estantes de una biblioteca y

facilitar su búsqueda1.

Teixell: Cuadrito de piel, tela, papel, etc. que se pega al lomo de un libro

para poner el rótulo o título. [...] En archivística, trozo de papel o de otro

material fijado en el plano o en el lomo [...] portador de una signatura, de

un grupo de signaturas o de cualquier otra información que permita

localizarla2.

1 Martínez de Sousa, José. 2 idem

57


Exemple de Signatura topogràfica i teixell

La funció que té la signatura és indicar-nos en quin espai de la biblioteca

es troba el material que estem buscant, normalment fa referència al

prestatge en que es troba.

3.3.1 La signatura

Aquesta signatura la podem dividir en 3 grups:

• La part numèrica que indica la matèria

a la que pertany el document.

• La part alfabètica que correspon a les 3 primeres

lletres del:

- cognom de l’autor - títol del llibre.

77

Car

Fot

En l’exemple anterior es tractaria d’un llibre de Fotografia (77) fet per

Henri Cartier-Bresson (Car) i el títol Fotografia actual (Fot).

58


3.3.2 Els números a la CDU

Cadascun dels números que trobem a la CDU representa un tema una

matèria.

Els números que formen la signatura del llibre i apareixen al teixell poden

ser d’una o més xifres.

Aquelles signatures que només tenen 1 xifra representen una matèria

molt general, per exemple:

5. Ciències pures 7. Art

A mesura que anem afegint números a la signatura la matèria es va

tornant molt més precisa, de manera que si al 7 que representa l’Art li

afegim un 9, 79, tindrem materials que parlaran de Diversions, Jocs,

59


Esports... i si a aquest 79 li afegim un 2, 792, trobarem materials

relacionats amb al Teatre, que tots sabem que és una expressió artística

com pot ser la pintura i que a més és una forma de diversió.

7. Art 7 + 9 = 79

79. Diversions, jocs, esports 79+2= 792

792. Teatre

Aquesta operació es pot fer totes les vegades que sigui necessari, pel

que podem crear tots els temes que vulguem.

3.3.2.1 Com s’ordenen els llibres?

L’ordre de les diferents signatures de la CDU és el següent:

- Números (1 xifra, 2 xifres...)

o Números decimals (1.1, 1.2,...)

- Cognoms de l’autor

o S’ordenen alfabèticament (1 CAR, 2 FER...)

- Títol

o S’ordenen alfabèticament (1 CAR Mec, 2 Fer Bib...)

60


3.3.3 Materials d’imaginació vs. Materials de coneixement

La CDU fa una diferència entre els materials de coneixement i

imaginació.

Els llibres de coneixement s’ordenen seguint números que s’assignen als

materials segons el tema que tractin (p.e. : Matemàtiques - 51, fotografia

- 77. arquitectura - 72, música - 78,...).

Els llibres d’imaginació s’ordenen per edats. S’han creat 4 grups i a

cadascun li correspon un color i una combinació de lletres i números.

I1: per a nens a partir de 6 anys. I2: per a nens de 7- 9 anys. I3: per a nens de 9- 12 anys. JN: per a joves a partir de 13 anys. Llibres

de coneixement

Llibres d’imaginació

61


CLASSIFICACIÓ DECIMAL UNIVERSAL

0 Obres generals

Enciclopèdies, diccionaris, anuaris, etc.

1 Filosofia Els llibres que el ser humà ha escrit sobre com pensa ell mateix, estudia, imagina, etc.

2 Religió Bíblia, vida de sants, Jesús, etc.

3 Ciències Socials Com els homes i les dones viuen junts, treballen, s’eduquen, s’organitzen, etc.

4 ∅ ∅

5 Ciències pures Matemàtiques, física, química, plantes, animals, etc.

6 Ciències aplicades

Expliquen per a què serveixen les matemàtiques, física, química, etc. per exemple: arquitectura, enginyeria, etc.

7 Art, jocs i esports Entreteniments.

8 Literatura Poesia, teatre i novel·les.

9 Geografia, història i

biografies

Expliquen tot el que ha anat descobrint l’home al llarg dels segles i llibres que expliquen la vida d’un personatge.

62


3.4. Aplicació de la classificació Un exemple de com aplicar aquesta classificació fora de les biblioteca és

el Library Hotel3. En aquest hotel cadascuna de les plantes correspon a

un tema, i les habitacions de cada planta està decorada d’acord amb el

tema de la planta on està situada.

Exemple:

La 5a planta rep el nom de Ciències Pures (5). Les diferents

habitacions d’aquesta planta es diuen matemàtiques (51),

astronomia (52), química (53)...

La 7a planta està dedicada a les Arts (7). Les diferents

habitacions d’aquesta planta estan dedicades a l’arquitectura

(72), la pintura (75), la fotografia (77), la música (78).

Activitat 4. Busca altres llocs on els objectes estan ordenats seguint un classificació (per exemple el supermercat)

Activitat 5. Aplica l’esquema de la classificació per ordenar un hotel.

3 http://www.libraryhotel.com

63


Com podem tenir endreçada la biblioteca?

9. Geografia i Història

8. Llengua i Literatura

7. Art

6. Ciències aplicades

5. Ciències pures

4. ∅

3. Ciències socials

2. Religió

1. Filosofia

0. Obres generals

64


CLASSIFICACIÓ CLASSE MATÈRIA

EDIFICI PLANTA HABITACIÓ

CDU 5. CIÈNCIES PURES 53. QUÍMICA

65

Tema 4. El catàleg

Tema 4. El catàleg

Què és el catàleg?

Enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per

un nexe comú.

Lista de personas, cosas o sucesos expuestos en un orden

determinado.

Conjunto de descripciones, de acuerdo con unas normas, de

los asientos bibliográficos de los libros y documentos de una

biblioteca, con la indicación del lugar que ocupan en ella.

El catàleg és la “memòria” de la biblioteca

És l’eina que ens permet trobar qualsevol material que hi hagi a la

biblioteca, així com saber quins materials podem trobar sobre un tema

determinat, quins llibres hi ha d’un autor...

66

Tema 4. El catàleg

4.1. Tipus de catàlegs

Els catàlegs poden ser: manuals o informatitzats.

El catàleg informatitzat

Actualment la majoria dels catàlegs estan informatitzats, els trobem

a l’ordinador.

Aquests catàlegs són uns programes que ens permeten consultar

el fons de la biblioteca mitjançant un formulari que ens permet

buscar el nom d’un autor, el títol d’un llibre, el tema de que tracta.

Val a dir que hi ha més maneres per poder buscar.

El catàleg manual

No obstant, hi ha tota una sèrie de biblioteques que els seu catàleg

és manual. Està format per les fitxes de tots els materials que hi ha

a la biblioteca. De cada llibre que arriba a la biblioteca es fa una

fitxa i s’inclou en un fitxer. Aquest està ordenat alfabèticament i

està dividit en autors, títols i matèries.

67

Tema 4. El catàleg

4.1.1. Avantatges i inconvenients del catàleg manual

Avantatges

• Sempre es pot consultar

Inconvenients

• Ocupa molt espai

• Només podem consultar per: autor, títol i matèria

• És fàcil que es puguin perdre o desordenar les fitxes

• És molt laboriós de fer: necessitem una persona

encarregada únicament de fer aquesta feina

4.1.2. Avantatges i inconvenients del catàleg informatitzat

Avantatges

• Permet una gran varietat de formes de consulta.

• La quantitat d’informació que pot donar és molt més gran.

• L’espai que ocupa és molt més reduït.

• La seva actualització és molt senzilla.

• El temps que es dedica a fer les fitxes és molt més breu.

Inconvenients

• No tots els catàlegs funcionen igual. Hem d’aprendre a

utilitzar cada programa.

• Si per alguna causa el catàleg deixa de funcionar no es

podrà consultar el fons.

• És molt més car.

68

Tema 4. El catàleg

4.2. Les fitxes

Les fitxes, a més de ser l’eina que ens permet localitzar un document i

donar-nos les seves dades, ens poden servir per a altres tasques com

ara la redactar les citacions bibliogràfiques, fer bibliografies...

4.2.1 Dades que s’han d’incloure en una fitxa

• Nom de l’autor

• Títol

• Editorial i any de publicació

• Matèries (pot haver-hi més d’una)

• Signatura (Número de la classificació)

• Disponibilitat: préstec /exclòs de préstec / prestat / disponible

4.2.2. Com posem aquestes dades?

Autor: Cognom, Nom

Títol: A l’hora d’ordenar no es tenen en compte els articles inicials

Editorials: Es tria una forma i s’aplica sempre

Matèries: Es segueix una llista de matèries. Ens diu com s’ha d’escriure

una matèria determinada.

69

Tema 4. El catàleg

Classificació: En funció de la biblioteca posarem una signatura més o

menys llargues.

El procés de fer totes aquestes fitxes rep el nom de: CATALOGACIÓ.

Aquestes fitxes són les que després formaran el CATÀLEG de la

biblioteca. També les podem fer servir per a fer una BIBLIOGRAFIA.

70

Tema 4. El catàleg

4.3. Les cerques

Existeixen 2 tipus de cerca: SIMPLE i AVANÇADA

Cerca simple

Només permet buscar per:

• Autors: Cognom, Nom

• Títols: Sense posar els articles inicials.

• Matèria: Tema

• Paraula clau: busca en tots els apartats de la fitxa

Cerca avançada

Permet buscar en profunditat al catàleg. La fan servir els usuaris

experts.

Podem fer servir diferents tècniques:

• Operadors booleans

• Truncament: l’utilitzem quan no sabem com s’escriu una

paraula, quan no sabem en quina forma estarà escrit el

terme (masculí, femení, singular, plural, anglès...) volem

recuperar diversos aspectes

p.e: econom* = economia, economista, economy...

71

Tema 4. El catàleg

• Omissió de paraula: quan no coneixem exactament un títol

podem escriure les paraules que sabem i deixem els espais

que creiem que poden haver-hi:

p. e. : Harry Potter i la cambra secreta

Harry (mmm) secreta

72

Tema 4. El catàleg

4.4. OPERADORS BOOLEANS

73

Tema 4. El catàleg

74

Tema 4. El catàleg

75

Tema 4. El catàleg

CATÀLEGS A LA WEB

Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

http://www.diba.es/biblioteques

Catàleg de la biblioteca de la Universitat de Barcelona

http://www.bib.ub.es

Catàleg de la biblioteca del Col·legi Sant Andreu

http://www.nazaretti.org/standreu

Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Universitàries

http://www.cubc.es/ccuc

76

http://www.diba.es/biblioteques

http://www.bib.ub.es/

http://www.nazaretti.org/standreu

Tema 4.1. La bibliografia


4.1.1. Què és una bibliografia?

“Una llista d'obres relatives a un tema determinat que precedeix o que

segueix una monografia o un article.”

Catálogo o lista de obras y documentos referentes a un autor o una

materia.

Descripció de llibres i manuscrits amb notícies de les edicions,

dates de la impressió, etc. Relació d’obres que tracten d’una

matèria determinada, especialment quan precedeix o segueix una

monografia, un article, etc.

4.1.2. Per a què serveixen les bibliografies?

Les bibliografies ens serveixen per justificar que allò que expliquem no

ens ho hem inventat, serveix per dir les fonts que hem consultat.

Serveixen també per “donar fe” que allò que s’explica ha estat consultat

en unes fonts i no ens ho inventem.

En el moment de fer una bibliografia es recomana seguir un únic model

perquè tot quedi igual i no hi hagi problemes al moment de consultar-la.

Aquestes bibliografies poden ser des de simples llistes d’obres a un llibre.

77


4.1.3. Què són les citacions? Les citacions són les mencions que se’n fan d’un document que

hem consultat per a fer un treball.

El conjunt de citacions formen una BIBLIOGRAFIA. No hem de

confondre les bibliografies amb els ÍNDEXS: Taula indicativa del

contingut d'un llibre (TERMCAT).

Per a fer una citació seguim les pautes que ens marquen diferents

normes internacionals (ISO 690), tot i que aquestes poden variar

en funció del tipus de document (llibre, vídeo, cd, revista,...), del

país (UNE, DIN,...).

4.1.3.1. Com es fa una citació?

Una citació és col·locar les dades de la fitxa del llibre, cd, vídeo,

revista,... de manera “ordenada”:

4.1.4. Per a què serveixen les fitxes?

Les fitxes, a més de ser l’eina que ens permet localitzar un

document i donar-nos les seves dades, ens poden servir per a la

redacció de les citacions.

Fer la citació d’un llibre consisteix en “reordenar” les dades que hi

ha a la fitxa del llibre:

78


Fitxa del llibre

4.1.5. Model de citació

Cognom, Nom. Títol *. Ciutat de publicació: Editorial,

Any de publicació.

Rowling, J. K. Harry Potter i el calze de foc. Barcelona: Empúries,

1999.

* Els títols sempre han d’anar subratllats o en cursiva.

79


4.1.6. L’ordre

Les bibliografies poden estar ordenades de diferents maneres:

• Ordre alfabètic d’autors. S’ordenen pel cognom de l’autor.

• Ordre de matèries: agrupem els llibres segons la matèria o tema

i a la vegada cadascuna d’aquestes matèries està ordenada per

ordre alfabètic d’autors.

Exemples

Matèria 1

• A

• B

• C...

Matèria 2

• A

• B

80


4.1.7. Passes per a fer una bibliografia

1. Fer les fitxes dels llibres que hem consultat per fer el treball.

Autor: Cognom, Nom

Títol: En cursiva o subratllat

Ciutat de publicació:

Editorial:

Any de publicació:

2. Fer la citació del llibre. Per fer una citació hem d’ordenar-les de la

següent manera:

Autor. Títol. Ciutat de publicació: Editorial, any de publicació.

3. Un cop hem fet la citació de tots els materials que hem consultat les

hem d’ordenar-les alfabèticament pel cognom de l’autor.

4. Revisar la bibliografia.

81

Tema 4.2. Les parts del treball


El fet de fer un treball no és únicament copiar informació, sinó que és una

feina molt més complicada.

Per fer un treball hem de fer 5 passes:

1. Decidir i delimitar el tema. Tenir clar en la direcció en que

hem de treballar.

2. CERCAR la informació. La informació la podem recuperar

per diverses vies:

2.1. Biblioteques

2.2. Internet i enciclopèdies en CD-ROM

2.3. Altres (enciclopèdies de casa, retalls de diari,

entrevistes...)

3. Un cop recuperem tota la informació el que hem de fer és

llegir-la atentament i posteriorment SUBRATLLAR aquelles

coses que ens semblen més importants i interessants per

incloure al nostre treball.

4. Un cop hem “triat” la informació comença l’últim pas: la

REDACCIÓ. Això no vol dir copiar, sinó fer un resum de tot

el que tenim i posar-ho sobre el paper.

82


4.1. La informació primer l’hem d’entendre.

4.2. Si no entenem alguna paraula la busquem al

diccionari, o si l’hem de traduir del català al castellà o

al revés utilitzarem també el diccionari.

4.3. Fer un treball no és imprimir una pàgina o fer

una fotocòpia!!!

Les parts dels treballs

Els treballs els podem dividir en parts principals i secundàries.

Les parts principals són:

Introducció

o Expliquem de què tracta el treball, quins

materials hem utilitzat per fer-lo i què és el que

pretenem estudiar.

Cos del treball

o Part central del treball.

Conclusions

o Expliquem el que hem après en fer el treball, si

hem aconseguit el que ens proposàvem...

83


Les parts secundàries són:

Sumari

Taula dels continguts d’un llibre, de les parts en què

està dividit. (Diccionari IEC)

Llistat situat al principi del treball on citem les parts que

té (capítols, punts...) i la pàgina on estan. No l’hem de

confondre amb l’índex.

Introducció

Allò que s’escriu o diu al començament d’un llibre o un

discurs abans d’entrar a fons en la matèria tractada.

(Diccionari IEC)

Apèndix o annex

Text afegit a una obra, que no en constitueix una part

essencial, com un cos de notes explicatives, una

bibliografia o uns documents justificatius. (Diccionari

IEC)

Part situada al final del treball on posem aquells

materials que no són imprescindibles però que sí són

interessants de conèixer, per exemple: estadístiques,

articles, imatges...

84


Bibliografia

Descripció de llibres i manuscrits amb notícies de les

edicions, dates de la impressió, etc. (Diccionari IEC).

Una llista d'obres relatives a un tema determinat que

precedeix o que segueix una monografia o un article.

Part del treball on citem els materials que hem fet

servir per escriure el nostre treball, ja siguin llibres,

diaris, revistes, pàgines web...

És una de les parts més importants del treball ja que

ens serveix per justificar que el que s’explica no ens ho

inventem.

Índex

És una taula de continguts que es situa al final del

treball. En aquesta taula trobem les paraules més

importants que surten al llarg del treball i ens diu en

quina pàgina les podem trobar.

85


Altres aspectes importants:

Títols: han de ser curts i clars.

Subdivisions: quan tenim un treball llarg és convenient

dividir-lo ja que és més fàcil de llegir. Cadascuna de les parts

les podem o bé numerar o donar-li un títol.

Notes: Quan estem escrivint el treball hi ha certa informació

que no és necessària incloure-la en el text però és

interessant que el lector la conegui.

Aquestes notes es marquen posant un número allà on aniria

el text i el text es posa al final de la pàgina en el marge

inferior o bé al final del treball. Totes les notes han d’anar

numerades.

Aquestes notes poden estar:

o a peu de pàgina: s’escriuen al marge inferior de

la pàgina.

o al final del treball: s’agrupen totes al final del

treball.

86


La presentació Aspectes que hem de tenir en compte en el moment de presentar

un treball:

Fulls DIN A4 blancs.

Escrits per una sola cara.

Utilitzar pauta perquè les línies surtin rectes.

Fer bona lletra.

Numerar les pàgines.

Deixar marges suficients per fer anotacions a

esquerra, dreta, a dalt i a baix.

Presentar-lo grapat o amb un clip.

Utilitzar durant tot el treball el mateix tipus de lletra si

es fa a ordinador, el mateix color de bolígraf si es fa a

ma.

Utilitzar el mateix format de títols.

A la portada:

Títol: clar i concret.

Nom, cognom i curs.

87


88

Animació Lectora

Documents

Transcript of Animació Lectora