Anàlisi del creixement urbanístic de tres sectors ... · l‟evolució de sòl urbà, un dels...

atc Girona

Plaça Catalunya, 14, 2n C | 17004 Girona

tel: 972 20 73 47 | fax: 972 41 18 06

atc Barcelona

Carrer Sardenya, 397-399, 1r 4a | 08025 Barcelona

tel: 93 476 26 73 | fax: 93 457 90 46

Anàlisi del creixement

urbanístic de tres sectors

representatius de la

demarcació de Girona

Novembre de 2010

Anàlisi del creixement urbanístic de tres sectors representatius de la demarcació de Girona

Diputació de Girona

1

ÍNDEX

1. Antecedents ..................................................................................................... 3

2. Introducció ....................................................................................................... 5

3. Objectius .......................................................................................................... 7

4. Metodologia ..................................................................................................... 9

Primera fase. Recopilació d‟informació ....................................................................................... 9

Segona fase. Elaboració de cartografia (Digitalització) ............................................................. 11

Tercera fase. Anàlisis del creixement urbanístic ........................................................................ 11

5. Caracterització de l‟àmbit d‟estudi .................................................................. 13

5.1.- Àmbit A: Àrea periurbana sud de Girona ........................................................................... 13

5.1.1.- Emmarcament geogràfic ......................................................................................................... 13

5.1.2.- Estructura urbana .................................................................................................................... 14

5.1.3.- Estructura econòmica ............................................................................................................. 26

5.1.4.- Estructura de la població ........................................................................................................ 33

5.1.5.- Habitatge ................................................................................................................................. 38

5.2.- Àmbit B: Àrea litoral del Baix Empordà .............................................................................. 48





5.2.5.- Habitatge ................................................................................................................................. 72

5.3.- Àmbit C: Àrea de muntanya de la Cerdanya ..................................................................... 81





5.3.5.- Habitatge ............................................................................................................................... 104

6. Anàlisi del creixement urbanístic .................................................................... 115

6.1.- Àmbit A: Àrea periurbana sud de Girona ......................................................................... 116



2

6.1.1.- L‟espai urbà al 1986 i 2008, i urbanitzable segons planejament vigent ............................... 116

6.1.2.- L‟evolució de l‟espai urbà (1986 – 2008) i previsió de creixement urbà .............................. 122

6.1.3.- Característiques del creixement urbà ................................................................................... 124

6.1.4.- Els efectes en el territori del creixement urbà ....................................................................... 133

6.2.- Àmbit B: Àrea litoral del Baix Empordà ............................................................................ 135





6.3.- Àmbit C: Àrea de muntanya de la Cerdanya ................................................................... 150





7. Conclusions .................................................................................................. 163

8. Fonts bibliogràfiques i documentals consultades .......................................... 165

Llibres i articles ....................................................................................................................... 165

Documents i informes ............................................................................................................. 165

Normativa urbanística municipal i supramunicipal: ................................................................. 165

Pàgines web ........................................................................................................................... 175



3

1. Antecedents

El present document va ser encarregat l‟any 2010 per l‟àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació

de Girona a l‟empresa ATC-SIG, SL. amb l‟objectiu d‟estudiar, avaluar i quantificar el creixement

urbanístic i analitzar la seva afectació en el territori.

Aquest estudi s‟ha realitzat, en una primera fase com a prova pilot, per tres àmbits, de característiques i

dinàmiques ben diferents i, alhora, representatius, de les comarques gironines que presenten

creixements urbanístics importants en els darrers anys i en el planejament vigent. Els àmbits d‟estudi

són:

- Àmbit A. La plana i àrea periurbana sud de Girona, inclou els municipis d‟Aiguaviva, Fornells

de la Selva, Quart i Vilablareix (Gironès).

- Àmbit B. El litoral gironí centre (Baix Empordà), municipis de Begur, Pals i Torroella de

Montgrí – l‟Estartit.

- Àmbit C. L‟alta muntanya gironina (la Cerdanya), comprèn els municipis d‟Alp, Bolvir i

Fontanals de Cerdanya.



4



5

2. Introducció

Són diversos els esforços i els estudis realitzats des de la Diputació de Girona entorn a la conservació

dels espais naturals, a la conformació d‟una matriu territorial contínua d‟espais lliures, als problemes de

fragmentació del territori, etc. Però fins ara s‟havien centrat, principalment, en les barreres lineals

(corredor d'infraestructures format pel TGV, AP-7, A-2, ferrocarril), i no en observar el creixement i

l‟evolució de sòl urbà, un dels principals elements fragmentadors. És doncs, aquest, un dels primers

estudis que el que pretén és quantificar i analitzar l‟evolució de la taca urbana en els darrers vint anys

(1986 – 2008) així com observar i donar a conèixer el creixement urbà previst, a partir del sòl

urbanitzable reservat en els planejaments urbanístics municipals, per tal de detectar les repercussions

en el territori i per tant actuar, en la mesura del possible, en la planificació de la conservació del territori,

dels espais naturals i de la seva connectivitat.

La problemàtica de la manca de planificació urbanística en la major part del territori català es va posar

de manifest a partir de mitjans dels anys 80 i principis dels 90, quan es va començar a incentivar

seriosament la figura del planejament per tal d‟ordenar i dirigir les pautes d‟un creixement urbanístic i

demogràfic de dimensions considerables. És en aquests anys quan els municipis catalans comencen a

publicar els seus respectius planejaments urbanístics i les posteriors modificacions, amb la intenció de

marcar les directrius a seguir en els futurs desenvolupaments urbans i, conseqüentment, establir uns

models socials i econòmics ajustables a cada realitat i voluntat.

Els tres àmbits que formen part de l‟àrea objecte d‟estudi del present treball presenten característiques

molt diferents degut a les seves localitzacions: una àrea periurbana d‟una gran ciutat a la zona de

plana, una àrea litoral i una àrea de muntanya. En ocasions, però, les seves morfologies urbanes han

estat resultat de la interrelació de les mateixes variables i de fenòmens similars que han afectat a les

respectives àrees de maneres diverses. En canvi, en altres ocasions han estat els aspectes més locals i

particulars els que han condicionat més fortament aquesta evolució urbana fins els nostres dies.



6



7

3. Objectius

El present informe respon a un doble objectiu: per una banda fer una anàlisi de l‟evolució que ha

experimentat la taca urbana en els darrers vint anys, a partir d‟analitzar les característiques

(dimensions, formes, direccions) del sòl urbà, i del futur creixement d‟aquest, a través de les reserves

de sòl urbanitzable realitzades en els planejaments urbanístics municipals vigents; i per altra banda,

detectar i preveure els possibles impactes d‟aquest creixement en el territori, especialment en aspectes

de fragmentació i connectivitat del territori.

Així, doncs, per a la realització del present estudi ha estat necessari prestar atenció a diferents

qüestions:

la cartografia, per una banda, de la superfície urbana, dels tres sectors objecte d‟estudi, en els

anys 1986, 2008 i, per altra, del sòl urbanitzable contemplat en els diversos planejaments

urbanístics municipals vigents.

la identificació i descripció de l‟estructura urbana dels municipis, així com dels múltiples

factors que actuen sobre el territori, tals com l‟estructura econòmica, l‟evolució demogràfica, el

model de població i l‟habitatge, per tal d‟entendre i explicar els motius del creixement del sòl

urbà en cadascun dels àmbits d‟estudi.

l‟anàlisi del comportament de la superfície urbana en el període que ens ocupa (1986 – 2008)

a partir de l‟anàlisi cartogràfic i d‟un conjunt de paràmetres estadístics, per tal de quantificar i

explicar la seva evolució i entendre el creixement del teixit urbà. Així com, analitzar la situació

futura del sòl urbà, resultant de l‟estudi del sòl urbanitzable previst en els planejaments

urbanístics municipals vigents.

la detecció dels impactes generats per l‟elevat creixement del sòl urbà experimentat en els

diferents àmbits de les comarques gironines i previsió dels que poden ocasionar-se.



8



9

4. Metodologia

Per tal d‟analitzar i avaluar el creixement del sòl urbà en els darrers 20 anys i la futura evolució d‟aquest,

cal, en primer lloc, cartografiar les taques de sòl urbà i urbanitzable i així, posteriorment, fer els càlculs

estadístics i anàlisis geoespacial necessaris per poder interpretar el territori i explicar-ne el

desenvolupament urbanístic sofert, alhora que permet identificar-ne els impactes. Amb aquest objectiu

les fases i processos metodològics han estat varis.

L‟escala d‟anàlisi de l‟estudi és municipal donades les fonts d‟informació existents. La utilització

d‟aquesta escala de detall ha permès dotar a l‟estudi d‟una major precisió i concreció. Alhora que

existeix un elevat nombre de estadístiques locals que faciliten el coneixement del territori i proporciona

una major capacitat de realitzar comparatives entre els diversos municipis, fet que permet obtenir una

anàlisi conjunta de cadascun dels àmbits d‟estudi i una altra més individual de les característiques del

creixement urbanístic municipals.

Primera fase. Recopilació d’informació

La fase principal per tal de complir amb l‟objectiu del present informe ha estat la de d‟elaboració de

cartografia, a partir de la digitalització del sòl urbà existent en el 1986 i en el 2008, així com el sòl

urbanitzable reservat en els planejaments urbanístics municipals vigents. Per això, però, ha estat

necessari una fase prèvia d‟obtenció de les bases cartogràfiques d‟on posteriorment extreure la

superfície urbana i urbanitzable.

La font d‟informació utilitzada per a l‟obtenció d‟aquestes categories ha estat diferent segons l‟any però

no segons l‟àmbit.

1r període d‟estudi (finals del 80 – inicis 90).

Per aquesta època s‟ha utilitzat la sèrie V1 d‟ortofotomapes de l‟Institut cartogràfic de

Catalunya (ICC). L‟escala d‟aquestes imatges era 1:5.000 i són resultat dels vols realitzats

entre els anys 1983 i 1991, segons el sector.

2n període d‟estudi (actualitat).

En aquest cas ha estat utilitzada la sèrie actualment vigent (V5) corresponen als vols realitzats

durant els anys 2005-2006, tot i que es troba en preparació una nova sèrie d‟ortografies

resultat dels vols realitzats durant els anys 2007-2008. L‟escala d‟aquestes imatges és,

igualment, 1:5.000.

Ambdues sèries (V1 i V5) d‟ortofotomapes s‟han descarregat gratuïtament de la web de l‟icc

(www.icc.cat).

3r període d‟estudi (futur)

Per l‟obtenció del futur sòl urbà, s‟ha tingut en compte el sòl urbanitzable previst en els

planejaments urbanístics municipals vigents de cadascun dels municipis dels tres àmbits

d‟estudi.

Alguns d‟ells disposen d‟un pla d‟ordenació urbanística municipals (POUM), d‟altres un Pla

general d‟ordenació urbana (PGOU) i d‟altres normes subsidiàries. A més, s‟han tingut en

compte les modificacions posteriors del planejament i plans parcial, així com el planejament

de rang superior.

http://www.icc.cat/



10

Tota aquesta documentació ha estat extreta del registre de planejament urbanístic de

Catalunya existent a la web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

(http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html)

Taula 3.1.1. Documents de planejament utilitzats per l’obtenció de sòl urbanitzable dels municipis d’estudi

Àmbit A (Gironès)

Aiguaviva

- Normes subsidiàries 1991

- 6 modificacions de N.N.S.S.1 (2001-2007)

- 9 Plans parcials d‟ordenació (1993- 2002)

Vilablareix

- Normes Subsidiàries 1994

- 5 modificacions de N.N.S.S. (2000-2008)

- 3 Plans parcials d‟ordenació (1995-2006)

Fornells de la Selva




Quart

- Normes Subsidiàries tipus a i tipus b (1989)




- 4 Plans especials (1998-2006)

Àmbit B (Baix Empordà)

Torroella de Montgrí- L'Estartit

- PDUSC2 2005

- Revisió del PGOU3 2002

- 15 modificacions del PGOU (2003-2009)

Pals

- PDUSC 2005

- PGOU 1987

- 17 modificacions del PGOU (1992-2007)

Begur

- PDUSC 2005

- POUM4 2003

- 16 modificacions del POUM (2004-2008)

Àrmbit C (Cerdanya)

Alp

- PGOP5 de la Cerdanya 1986

- 17 Modificacions del PGOP (1991-2006)

- PDU6 de la Cerdanya 2006

- PGOU d‟Alp (aprovació inicial 01-06-2009)

- PGOP de la Cerdanya 1986

- 17 Modificacions del PGOP de la Cerdanya

(1993-2008)

1 Normes Subsidiàries de planejament

2 Pla Director Urbanístic del Sector Costaner

3 Pla General d’Ordenació Urbana

4 Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal

5 Pla General d’Ordenació Plurimunicipal de la Cerdanya

6 Pla Director Urbanístic



11

Fontanals de Cerdanya

- PDU de la Cerdanya 2006

- POUPM7 de la Cerdanya (aprovació inicial 2010)

- PGOP de la Cerdanya 1986

- 13 Modificacions del PGOP de la Cerdanya

(1992-2006)

- 2 Plans especials (1992-1995)

- Plans parcials d‟ordenació 2001

Bolvir - PDU de la Cerdanya 2006

- POUPM de la Cerdanya (aprovació inicial 2010)

Font: elaboració pròpia

Les bases cartogràfiques, però, no han estat l‟única informació necessària i utilitzada per la realització

de l‟estudi. Per a la caracterització dels tres àmbits d‟estudi (situació econòmica i social, principalment)

s‟ha fet ús d‟estadístiques municipals existents, relacionades en temàtiques com la mobilitat laboral, la

distribució de la població, ritmes de creixement de la població i estructura econòmica, entre d‟altres.

Totes aquestes dades municipals han estat extretes de la web de l‟Institut d‟Estadística de Catalunya

(www.idescat.cat).

Segona fase. Elaboració de cartografia (Digitalització)

Les bases cartogràfiques recopilades van ser incorporades en un programa de SIG (concretament

l‟ArcGIG 9.2, d‟ESRI) per, posteriorment procedir a la digitalització, a partir de la fotointerpretació de les

imatges existents, de les taques de sòl urbà i urbanitzable.

Pel primer i segon període d‟estudi (abans i ara), donat que les bases cartogràfiques són de la

mateixa tipologia el que s‟ha dut a terme ha estat, a través del procés de fotointerpretació

s‟han digitalitzat, a escala 1:20.000, tota aquella superfície que es trobava construïda, bé

fossin nuclis urbans, polígons industrials, urbanitzacions, etc. Els polígons inferiors a 3mm de

longitud o amplitud, a l‟escala de treball citada, no s‟han tingut en compte.

Per l‟estudi del creixement urbà en el futur s‟ha digitalitzat la informació referent a sòl

urbanitzable previst en el planejament urbanístic municipal i que consta a la cartografia del

dels documents de PGOU, POUM o a les normes subsidiàries, així com en les modificacions

posteriors d‟aquest planejament o en la de planejament de rang superior que afecti en cada

cas.

En aquest darrer cas, i donat que la informació de base eren arxius en format *.pdf, aquests han hagut

de passar un procés de conversió a imatge i posteriorment han ser georeferenciades per tal que les

taques de sòl urbanitzable obtingudes fossin comparables amb les taques de sòl urbà obtingudes pels

dos primers períodes d‟estudi.

Tercera fase. Anàlisis del creixement urbanístic

La informació obtinguda en les fases precedents han permès, per una banda, caracteritzar els tres

àmbits d‟estudi a nivell urbanístic, econòmic i social, i, per l‟altra, permetre entendre millor i poder

analitzar el creixement urbanístic que han patit els diferents territoris estudiats.

Per completar, però, la informació esmentada, especialment la referent a l‟anàlisi de l‟evolució del sòl

urbà, i gràcies a la utilització d‟un programa de SIG, s‟han realitzar un seguit de càlculs i anàlisis

7 Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Cerdanya

http://www.idescat.cat/



12

geoespacials, que han permès caracteritzar (dimensions, direccions, forma, distribució, etc.) el

creixement urbanístic sofert en cadascun dels àmbits d‟estudi al llarg del període de temps estudiat.

Aquests anàlisis geoespacials han estat, per algunes situacions, generats pels tres àmbits d‟estudi,

però segons les variables només s‟han calculat per algun cas específic. Concretament, i pels tres

àmbits d‟estudi i per cadascun dels períodes, s‟han calculat els següents paràmetres:

Distribució del sòl urbà municipal en funció de la proximitat amb el seu propi centre

urbà.

Grau d‟ocupació de la superfície construïda per habitant i el nombre d‟habitatges per

superfície de sòl urbà.

Dimensió i perímetre mitjà dels polígons urbans.

Distribució del sòl urbà en funció al nivell de protecció dels sòls davant els processos

de desenvolupament urbanístic.

D‟altra banda, cadascun dels diferents àmbits d‟estudi analitzats presenten les seves pròpies lògiques

de desenvolupament urbà que han requerit l‟afegiment d‟un seguit d‟anàlisis particulars. En el cas de

l‟àmbit A són:

Superfície urbana en funció de la proximitat amb la ciutat de Girona, destacant la

importància de la capital com a pol d‟atracció socioeconòmic i cultural.

Distància del creixement urbà segons els principals eixos de comunicació terrestre.

En l‟àmbit B:

Distribució del sòl urbà en funció de la seva proximitat a la costa.

Distribució de la superfície urbana en funció de la seva altitud, pel municipi de Begur,

atenent el relleu complex d‟aquest municipi i la distribució de bona part de la seva

superfície urbana.

En l‟àmbit C, la manca d‟un element clar que condicioni el creixement i la distribució de sòl urbà en els

tres municipis, ha fet que no hagi estat necessari realitzar cap anàlisi particular, utilitzant, doncs, els

anàlisi generals realitzats pels tres àmbits.

La conjunció i la comparativa de totes aquestes anàlisis més generals i algunes més particulars, han

permès arribar a un seguit de conclusions sobre el creixement del sòl urbà durant els darrers vint anys i

les previsions pels propers anys que s‟exposen en el darrer apartat de l‟estudi, en forma de

conclusions.



13

5. Caracterització de l’àmbit d’estudi

5.1.- Àmbit A: Àrea periurbana sud de Girona

5.1.1.- Emmarcament geogràfic

Els municipis d‟Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix, inclosos en la primera de les àrees

objecte d‟estudi (àmbit A), pertanyen a l‟àrea periurbana sud de Girona i representen el 12,18% de la

superfície total de la comarca del Gironès. L‟àrea limita amb la comarca de la Selva, per l‟oest, i la del

Baix Empordà, per l‟est, constituint el sector més meridional de les comarques gironines.

La zona oriental de l‟àmbit forma part del sector més septentrional de la serra de les Gavarres.

Concretament, aquest espai correspon al municipi de Quart qui té bona part de la seva superfície

municipal dins l‟EIN (espai d‟interès natural) del Massís de les Gavarres. El sector central i oest de

l‟àrea objecte d‟estudi, on s‟inclou la part més occidental de Quart i els municipis de Fornells de la

Selva, Vilablareix i Aiguaviva, constitueixen part del pla de Girona, situats a una altitud aproximada

d‟uns 70 metres.

Mapa 5.1.1. Localització dels municipis de l’àrea periurbana sud de Girona


Així doncs, l‟àrea periurbana sud de Girona està constituïda per un total de quatre municipis que es

troben en contacte entre ells i localitzats al sud de la ciutat de Girona. Quart és el municipi més oriental

i de majors dimensions, bona part del qual (84,7%) està inclòs en el PEIN (Massís de les Gavarres).

Limitant amb aquest pel seu costat oest hi ha el municipi de Fornells de la Selva que limita amb els

altres dos municipis situats a occident, Aiguaviva i Vilablareix. Aquest darrer és el de menors

dimensions dels quatre i l‟únic que no està en contacte amb el municipi vertebrador, Girona, malgrat

sigui una àrea d‟expansió de la pròpia ciutat.



14

Taula 5.1.1. Superfícies i perímetres dels municipis de l’àrea periurbana sud de Girona

Municipi Superfície (km2) Perímetre (km)

Aiguaviva 13,9 15,5

Fornells 11,9 15,8

Quart 38,1 32,9

Vilablareix 6,2 11,6

Total àrea d‟estudi 70,1 75,8

Font: Institut d’estadística de Catalunya

L‟àrea presenta, hidrològicament, unes característiques que cal detallar ja que han donat un caràcter

especial a aquest territori i han condicionat d‟alguna manera el creixement. Tota aquesta àrea objecte

d‟estudi forma part de la conca hidrogràfica del riu Ter, tot i que la xarxa fluvial que transcorre per l‟àrea

d‟estudi només inclou dos dels seus afluents, l‟Onyar i el Güell, juntament amb els seus tributaris: el

Masrocs, la riera de Celrà, la riera de Bugantó, la riera d‟en Vinyes o el rec de la Torre, entre d‟altres. El

municipi de Fornells de la Selva es troba situat a la vall mitjana de l'Onyar, estès a banda i banda del

riu, mentre el municipi de Quart ho fa a la seva riba esquerra. Vilablareix es troba situat a la vall mitjana

del Güell, curs fluvial que també rega la part septentrional del terme municipal d‟Aiguaviva, juntament

amb el torrent del Masrocs.

5.1.2.- Estructura urbana

Els quatre municipis de l‟àrea d‟estudi –Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix– presenten un

seguit de característiques comunes que les assimilen en les seves funcions socials, econòmiques i

també urbanes. La principal d‟elles és la proximitat amb la ciutat de Girona, autèntic centre de

comunicacions, cultura i serveis de la comarca del Gironès i de la província. El seu fort poder d‟atracció

i influència ha marcat, des de sempre, l‟evolució de l‟àrea urbana d‟aquets municipis, principalment

amb un creixement important de la seva població en els darrers anys i la conseqüent creació de noves

zones residencials i industrials.

Les excel·lents comunicacions dels quatre municipis amb la ciutat de Girona i altres nuclis propers,

motivada per la potenciació de les infraestructures de transport, terrestres i aèries, que han millorat de

manera molt important l‟accessibilitat a aquests municipis i a la ciutat de Girona, ha estat un factor

fonamental pels seus desenvolupaments econòmics i urbanístics. Aquesta bona connexió dins el

sistema urbà de Girona té com a principals elements l‟autopista AP-7, que creua els termes municipals

d‟Aiguaviva i Vilablareix de sud a nord, i la carretera N-II, prevista de desdoblament a autovia A-2, que

passa per Fornells de la Selva i connecta directament amb la ciutat de Girona pel sud, concretament

pel sector de la Creueta. A més, entre els traçats de l‟AP-7 i la N-II hi passarà el tren de gran velocitat

(TGV), que disminuirà la distància entre Girona i Barcelona, i hi passa la via de tren de Barcelona a

Portbou, que transcorre per la part més oest del terme municipal de Fornells de la Selva, el qual

gaudeix d‟una parada a prop del nucli. També és important l‟existència d‟una xarxa de carreteres locals

que mantenen ben comunicats els quatre municipis d‟estudi entre ells i amb la resta de municipis

veïns.



15

Mapa 5.1.2. Mapa de comunicacions de l’àrea periurbana sud de Girona


a) Evolució històrica de l’estructura urbana

Aiguaviva

La primera notícia coneguda sobre d‟Aiguaviva és de l‟època romana i fa referència a l‟existència d‟un

petit nucli agrícola, del que només es conserven les restes d‟una torre sepulcral construïda amb pedra i

morter. De l‟Edat Mitjana es té coneixement que la parròquia de Sant Joan d‟Aiguaviva pertanyia a

l‟Arxdiòsi de La Selva, mentre que del seu terme fou originària la casa senyorial de Vilademany, una de

les més poderoses dels vizcontes de Cabrera, segons consta en un document de l‟any 948.

El domini dels templers d‟Aiguaviva s‟inicià el 1190, quan li van ser concedits drets i terres, inclosos

béns a Salt, fins arribar a prendre categoria de comanda d‟Aiguaviva l‟any 1209, juntament amb altres

comandes de l‟època com la de la vila de Castelló d‟Empúries, Avinyonet i Sant Llorenç de les Arenes.

A l‟any 1317 es va suprimir l‟ordre dels templers i totes les seves possessions van ser adjudicades als

Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Uns anys després, al 1.365, el rei Pere III va vendre la

jurisdicció d‟Aiguaviva a la ciutat de Girona, moment en el que el municipi tenia 33 focs repartits en: 26

d‟eclesiàstics, 3 de ciutadans, 2 de cavallers (Vilademany) i 2 de la Quadra de Sant Joan (del comte

d‟Osona). En el fogatjament de 1553 la seva població va augmentar fins assolir els 43 focs, tendència

d‟augment de la població que va continuar fins l‟any 1930 quan es va capgirar la situació.

Un altre episodi rellevant de la història urbana d‟Aiguaviva va tenir lloc durant la guerra del Francès

quan el poble va ser cremat i la majoria de les cases de la rodalia van ser assaltades a l‟any 1809.



16

Durant el curt temps de dominació napoleònica, el poble d‟Aiguaviva formava part del cantó de Girona i

donava el seu nom a un dels subcantons juntament amb Vilablareix i Estanyol.

L‟Ajuntament d‟Aiguaviva no es constituí fins arribada de la Guerra Civil, i no és fins la dècada dels 90‟s

que s‟inicia un creixement urbanístic i demogràfic força accelerat gràcies a l‟interès residencial d‟un

nucli molt proper a la ciutat de Girona i a la instal·lació d‟un bon nombre d‟indústries. El

desenvolupament dels últims anys ha provocat certes determinacions en el planejament per resoldre

les noves necessitats, creant-se urbanitzacions de sòl residencial i de sòl industrial, davant la

perspectiva del dèficit d‟aquest sòl. Tot plegat ha donat com a resultat un sistema urbà actual

estructurat a partir d‟un nucli urbà en creixement i diversos veïnats:

Nucli urbà. Situat a la part septentrional del terme, vora la carretera de Girona a Santa

Coloma de Farners. Està format per un petit nombre de cases que encerclen la plaça

Constitucional, presidides per l‟Ajuntament i l‟Església Parroquial de Sant Joan. Les

seves petites dimensions permet una xarxa viària molt simple de tipus rural medieval,

amb carrers sinuosos i sense planificar. D‟uns anys ençà, aquest nucli s‟ha ampliat

amb la construcció de nous habitatges unifamiliars al llarg del carrer Circumval·lació i

la urbanització Residencial Nova Aiguaviva. Properament està previst un nou

creixement amb l‟execució del Pla Parcial del sector Residencial-Industrial Bellsolà.

Veïnat de Puigtorrat. Localitzat a poca distància del nucli urbà d‟Aiguaviva i està

format per una filera de cases, més o menys ordenades, resultat del creixement

suburbà al llarg de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners (GI-533).

Veïnat de Mas Aliu. Es troba passat el veïnat de Puigtorrat en sentit Girona i a uns 2

quilòmetres del nucli urbà. Presenta una trama ortogonal de nova implantació amb

dos sectors diferenciats: el residencial amb vivendes relativament noves i el polígon

industrial de Mas Aliu. Una part d‟aquesta urbanització és compartida amb Vilablareix.

Veïnat de Masrocs. Format per un grup de masos antics ubicats desordenadament a

la vessant oest de la riera que li dóna el nom. Constitueix un interessant paisatge

agroforestal amb camps i boscos de pins i alzines.

El Cau del Grill. Format per diversos masos disseminats a l‟extrem sud-oest del

municipi, prop del terme d‟Estanyol.

Veïnat del Güell. Gran part d‟aquest veïnat es troba situat a la riba dreta del riu Güell.

Consta d‟una agrupació de cases aïllades, a molt poca distància les unes de les

altres.

Veïnat Migdia. Constituït per vivendes disseminades, unes d‟antigues (masos) i

d‟altres de construcció més recent.

Veïnat Rajoleries. Situat al sud-est del terme municipal i format majoritàriament per

masos. En èpoques passades, alguns d‟aquests masos, a més de dedicar-se a

l‟agricultura, també fabricaven rajols, d‟aquí l‟origen del seu nom.

Veïnat de Can Jordi. Urbanització de recent construcció situada al sud-est del terme

municipal, de manera que una bona part del veïnat pertany al municipi de Riudellots

de la Selva. Disposa d‟una xarxa viària residual i algunes parcel·les que encara resten

per edificar. Malgrat aquestes, és una xarxa urbana que es dóna per acabada i sense

possibilitats de creixement, mentre altres nuclis de la població encara tenen

possibilitat de créixer, especialment els situats al llarg de la carretera de Girona a

Santa Coloma.



17

Mapa 5.1.3. Nuclis de població del municipi d’Aiguaviva



Apareix esmentada per primera vegada, concretament la seva església, a l‟any 888 en una donació feta

pel bisbe de Girona a la canònica gironina. També s‟esmenta el nucli de Fornallet, unificat amb Fornells

l‟any 1027. Uns anys després, al 1032 el municipi apareix esmentat en la donació feta pel vescomte

Cardona. Al 1040 la donació s‟amplia amb un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells

al monestir de Sant Vicenç de Cardona, al Bages. A l‟any 1.047 s‟esmenta per primera vegada el

Castrum de Fornellis, que en els successius segles va passar per diferents propietaris fins que al 1504

és reconegut com a possessió de la Corona.

La primera dada demogràfica disponible és del fogatge de l‟any 1380 on hi consten 38 focs, nombre

que cau fins els 26 focs de l‟any 1491 conseqüència de la crisis que patia el país. Durant els

successius segles el municipi va anar creixent, i a mitjans del segle XIX la parròquia i el municipi de

Fornells de la Selva també comprenien Palau-Sacosta. El conjunt hi havia un total de 160 cases segons

el cens de 1.860, de les que 77 estaven força agrupades en el poble, 11 al barri de la Barceloneta i la

resta eren masies disseminades.

El important creixement urbanístic i de la població dels darrers anys, amb el sorgiment d‟un seguit de

noves zones industrials i residencials, ha permès que actualment la major part del sistema urbà

consolidat se situï a la banda de ponent del riu Onyar, mentre que a l‟altra banda del riu hi ha masos

disseminats que mantenen la morfologia de paisatge agrari en mosaic.

Nucli urbà. Situat al centre del terme municipal, és un nucli de caràcter residencial,

majoritàriament amb cases unifamiliars en filera, excepte al voltant de la plaça

Catalunya encapçalada per l‟església, on hi dominen blocs de pisos construïts

recentment. Es troba travessat per la via del tren de Barcelona a la Jonquera.



18

Fornells Park. Situat al nord del terme municipal, es caracteritza per ser un nucli de

població residencial de cases unifamiliars en filera. La seva qualitat urbana és regular

i disposa d‟algunes mancances en accessibilitat.

Veïnat de la Barceloneta. És el nucli urbà de Fornells de la Selva que ocupa més

superfície, i està format per masos i cases disseminades integrades amb el paisatge

agrícola. S‟ubica al Pla d‟Onyar fins a limitar amb la via de tren i el curs del riu.

Veïnat del Mas Cases. Situat entre el nucli urbà de Fornells, el veïnat de la Barceloneta

i Fornells Park, es troba travessat per la carretera N-II. Presenta unes característiques

similars al veïnat de la Barceloneta, amb un caràcter agrícola i cases disseminades.

El veïnat de la Selva. Situat al nord del temple municipal, a tocar al nucli urbà. Es

caracteritza per una agrupació de cases velles envoltades per camps de conreu.

Mapa 5.1.4. Nuclis de població del municipi de Fornells de la Selva


La zona industrial es troba ubicada al nord i a l‟extrem occidental del municipi, limitant amb la via del

tren a l‟oest i amb la carretera N-II per l‟est. La proximitat amb Girona i la seva integració amb les vies

de comunicació la converteixen en una excel·lent localització per aquest tipus d‟activitat. S‟hi pot

diferenciar una part del polígon més antiga i amb una baixa qualitat dels seus espais urbans, amb una

nova zona industrial on la qualitat millora.

Quart

Les restes més antigues trobades al municipi corresponen a camins romans i restes de vil·les rurals

que es van anar definint amb la civilització cristiana medieval, tal com ho demostren les esglésies que

vertebren els nuclis de població. Des de l‟Edat Mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, la



19

majoria dels masos de Sant Mateu de Montnegre, Montnegre i del Castellar han estat habitats, però a

mitjans d‟aquest segle s‟han anat abandonant i alguns actualment es troben en ruïnes.

Un moment clau que defineix l‟estructura urbana actual va començar a tenir lloc a partir dels anys 50

quan la ciutat de Girona es va convertir en el principal destí per a molts treballadors de Quart,

destacant-se com un dels factors clau del seu creixement urbanístic i demogràfic. A més, cal tenir en

compte un important flux migratori als anys 50 i 60‟s de gent procedent del sud d‟Espanya i que

s‟establiren als diferents municipis de Quart, principalment a la Creueta i Palol d‟Onyar.

La major expansió urbanística de Quart va tenir lloc a partir de la dècada dels 70‟s quan amb el

desenvolupament econòmic i la massificació urbana creixent a les grans ciutats, es va començar a

associar el concepte de qualitat de vida amb la residència de petits pobles situats a l‟entorn de les

ciutats. Aquesta nova concepció sociològica de la residència va permetre que Quart es comencés a

expandir mitjançant les anomenades “urbanitzacions”, barris residencials sense comerços ni indústries,

construïts generalment per habitatges unifamiliars. Tot plegat ha donat com a resultat una estructura

polinuclear dels assentaments urbans amb els següents nuclis:

Quart. És el principal nucli urbà del municipi i es troba al sector planer del terme, a

136 metres d‟altitud, enlairat en un turó gairebé envoltat per la riera de Quart i presidit

per l‟església parroquial de Santa Margarida. El seu creixement es va realitzar

resseguint l‟eix de la carretera de Girona a Sant Feliu, a l‟extrem sud-occidental del

terme, ampliant-se amb noves urbanitzacions residencials com Quart Nou i l‟Eixample

de Quart que també formen part del nucli urbà.

Palol d’Onyar. Situat al nord del sector occidental del terme i enlairat a la dreta de la

vall d‟Onyar. El seu nom prové del castell o casa forta de Palol, situat a aquesta part

del municipi. La zona est del nucli és residencial, mentre al costat oest –des de la

carretera fins al riu Onyar– hi ha el polígon industrial. El nucli de població és travessat

per la carretera de Girona (C-250) i la seva proximitat amb Girona ha propiciat la

instal·lació de noves indústries dedicades a l‟alimentació i el metall.

Veïnat de la Creueta. Es troba al límit nord-occidental del terme municipal, al costat de

la carretera de Girona i travessat pel riu Onyar.

Castellar de la Selva. Es tracta d‟un nucli de població disseminat i localitzat al nord-est

del terme municipal, concretament vora la carretera que va a Montnegre i a la vora de

la riera de Corb.

Sant Mateu de Montnegre. Situat al sector muntanyós de la serra de Montnegre, a 356

metres d‟altitud. Les cases, sobretot masies, es troben repartides de forma dispersa

per aquest espai muntanyós, igual que el nucli de Montnegre.



20

Mapa 5.1.5. Nuclis de població del municipi de Quart


Vilablareix

Les troballes arqueològiques d‟una antiga vil·la romana són els primers testimonis visibles d‟un

assentament a la zona. Els primers documents que parlen sobre l‟existència de la població són de l‟any

882, quan el bisbe de Girona Teuter va fer donació de diversos delmes situats en l‟Església Parroquial

de Santa Menna a la seu Girona. Al voltant d‟aquesta parròquia es va desenvolupar el centre històric de

Vilablareix, inici d‟un creixement urbanístic i de població que va continuar fins a finals del segle XVIII,

quan es va experimentar un descens del nombre d‟habitants. No va ser fins a la segona meitat del

segle XX que es va recuperar demogràficament per la seva proximitat amb la ciutat de Girona. A la

dècada dels 80‟s el creixement demogràfic i de noves zones residencials es va accentuar,

principalment, per l‟arribada de població procedent de Girona.

El resultat de tot plegat és un poblament dispers ocupant diferents nuclis de població, si bé és cert

que el major creixement urbanístic s‟ha concentrat a l‟est del municipi, limitat pel traçat de l‟autopista

que ha actuat de barrera i permetent la conservació de l‟entorn rural i les zones forestals. Els diferents

nuclis de població són:

Vilablareix. Entre les dues entitats de població del municipi, és la més antiga. Es troba

a la part oest del municipi i està constituïda per assentaments de cases pairals i

algunes de nova construcció repartides per un territori eminentment agrícola.

Veïnat del Perelló. És el cap administratiu del municipi i el nucli urbà de major

superfície. És troba a l‟altre costat de l‟autopista i és on s‟ubica la major part de la

població resultat dels diferents creixements urbanístics. El sòl industrial es troba

diferenciat del residencial, veient-se afavorit per les excel·lents comunicacions i la



21

proximitat de Girona que l‟han convertit en un lloc idoni per a la instal·lació

d‟empreses industrials.

Urbanització del Mas Aliu. Es troba localitzada al sud del municipi i compartida amb el

municipi veí d‟Aiguaviva.

Caseria de la Farigola. Situat al sector oriental del municipi, a tocar del nucli del

Perelló.

Mapa 5.1.6. Nuclis de població del municipi de Vilablareix


b) Planejament vigent

El planejament té com a objectiu establir les directrius i pautes bàsiques per a l‟ordenació integral o

sectorial de grans àmbits territorials. El Pla territorial general de Catalunya, el Pla territorial parcial de les

comarques gironines, el Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona i el Pla d‟espais d‟interès

natural són els plans que es troben directament més relacionats amb la zona d‟estudi.

El Pla Territorial General de Catalunya defineix els diferents àmbits on cal desenvolupar els plans

territorials parcials, els plans territorials sectorials i els plans directors territorials. Un d‟aquests plans

més recents i que més incidència té sobre l‟àrea d‟estudi és el Pla territorial parcial de les Comarques

Gironines. Aquest integra les propostes del pla director territorial del sistema urbà de Girona, aprovat al

2010 amb l‟objecte d‟ordenar el territori metropolità de Girona on s‟inclouen els quatre municipis

d‟estudi, i dotar de més coherència el seu futur desenvolupament. Proposa ubicacions per a futurs

creixements urbanístics, relliga els espais oberts i contribueix a organitzar les principals xarxes

d‟infraestructures que solquen aquest territori. També és important tenir en compte que els

planejaments urbanístics municipals es desenvolupen sota el marc legal d‟aquest pla territorial parcial.



22

Les comarques gironines també estan sota les directrius del Pla director territorial de les àrees

residencials estratègiques de les comarques Gironines. El aquest Pla defineix les àrees de sòl

urbanitzat pel desenvolupament dels programes d‟habitatge que es plantegen per al quadrienni 2010-

2014. Als municipis quatre municipis d‟estudi no es contempla cap àrea residencial estratègica, de

manera que no s‟ha definit cap actuació. Pel que fa a els múltiples Plans sectorials existents, el Pla

d‟Espais d‟Interès Natural és el que té una major incidència en l‟àrea d‟estudi, concretament al municipi

de Quart on un 84,7% de la seva superfície queda inclosa, mentre al 15,3% restant és on hi ha la major

part del sòl urbanitzat.

Finalment, l‟escala de planejament municipal vigent als quatre municipis d‟estudi presenta, en tots els

casos, la figura de les Normes Subsidiàries. L‟antiguitat d‟aquests planejaments superen els 10 anys,

essent el d‟Aiguaviva el més antic (1991), seguit de Quart i Vilablareix (1994) i Fornells de la Selva

(1999).

Aiguaviva

El municipi d‟Aiguaviva té redactat un Pla d‟ordenació urbanística municipal (POUM) recent, però

encara es troba pendent de l‟aprovació definitiva, d‟aquí que encara continuïn vigents les Normes

Subsidiàries (1991) amb les seves vuit modificacions aprovades i diversos plans parcials d‟ordenació

per regular el sòl urbà delimitat. Segons aquest planejament vigent, el creixement d‟Aiguaviva, que

forma una continu construït a la banda nord de la carretera GI-533, pot arribar fins a l‟AP-7, ja que hi ha

un sector industrial urbanitzable delimitat per sobre del torrent de Can Garrofa.

Taula 5.1.2. Planejament urbanístic existent al municipi d’Aiguaviva

Tipologia

de planejament

Data

d‟aprovació

definitiva

Actuació

Normes subsidiàries 10/06/1991 Normes Subsidiàries

Pla parcial d'ordenació 14/07/1993 Pla parcial d'ordenació Sector Nou

Pla parcial d'ordenació 11/07/1994 Pla parcial d'ordenació del sector Casa Nova

Pla parcial d'ordenació 30/12/1997 Pla parcial d'ordenació de Can Jeroni

Pla parcial d'ordenació 16/06/2000 Modificació del Pla parcial Sector Industrial Casa Nova

Modificació de les NNSS 18/01/2001 Sòl residencial Nou Aiguaviva

Modificació de les NNSS 19/03/2001 Sector industrial Bellsolà

Pla parcial d'ordenació 04/05/2001 Modificació del Pla parcial del sector can Jeroni

Pla parcial d'ordenació 21/05/2001 Pla parcial d'ordenació del sector industrial Bellsolà II

Pla parcial d'ordenació 27/06/2001 Pla parcial d'ordenació del sector residencial Corretger

Modificació de les NNSS 05/09/2002 Sòl rústic a sòl per a equipaments (dipòsit d'aigua)

Pla parcial d'ordenació 19/09/2002 Modificació del Pla parcial sector Residencial Nova reubicació

entre zona verda i zona d'equipaments

Pla parcial d'ordenació 22/10/2002 Pla parcial d'ordenació del sector residencial i industrial Bellsolà

Modificació de les NNSS 22/04/2003 Ampliació del sector Casa Nova

Modificació de les NNSS 13/02/2004 Pla parcial industrial Can Garrofa

Modificació de les NNSS 20/03/2009 Text refós

Text refós de la normativa

de les NNSS 24/01/2006 Text refós de la normativa de les Normes Subsidiàries

Modificació del pla

general d'ordenació 30/11/2007 Modificació puntual de normes subsidiàries

Font: Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques de la

Generalitat de Catalunya



23


La figura de planejament vigent a Fornells de la Selva són les Normes Subsidiàries aprovades el 12 de

juliol de 1999. A partir d‟aquest any, s‟ha generat un seguit de modificacions d‟aquestes Normes

Subsidiàries i s‟han aprovat un parell de plans parcials d‟ordenació; un pel sector Pep Ventura i via del

tren, i un altre, pel sector industrial del Pla de la Seva que preveu el creixement de sòl urbà per aquests

dos sectors. Aquests darrers plans són uns instruments que orienten i defineixen les condicions de

planificació i gestió d‟una actuació concreta.

Taula 5.1.3. Planejament urbanístic existent al municipi de Fornells de la Selva

Tipologia de planejament

Data

d‟aprovació

definitiva

Actuació

Normes subsidiàries 12/07/1999 Revisió- adaptació de Normes subsidiàries de planejament

Pla parcial d'ordenació 31/01/2001 Pla parcial d'ordenació del sector Pep Ventura, Via del tren

Modificació NNSS 23/05/2001 Text refós de modificació puntual de les Normes Subsidiàries

Modificació NNSS 02/05/2002

Modificació Normes subsidiàries per a la modificació de la traça

del vial comarcal de sistema general de sortida de la N-II en

direcció a Girona

Modificació NNSS 14/05/2002 Modificació Normes subsidiàries a la zona esportiva municipal

Modificació NNSS 30/05/2002 Modificació Normes subsidiàries a la zona del polígon carrer Sant

Cugat

Pla parcial d'ordenació 21/06/2002 Pla parcial d'ordenació del sector industrial de desenvolupament

industrial Pla de la Seva

Modificació NNSS 05/11/2002 Modificació Normes subsidiàries per a la incorporació del catàleg

d'interès arquitectònic


Modificació Normes subsidiàries referent als articles reguladors

de les condicions d'edificació de piscines, pistes de tennis i altres

jocs


Modificació Normes subsidiàries dels espais lliures i de la zona

edificable, entre els carrers Llevant, mas Racó i N-II (sector

Danone)

Modificació NNSS 12/04/2006 Modificació Normes subsidiàries que consisteix en ampliar l'àmbit

del sector urbanitzable Camí Vell de Fornells a Palau

Modificació NNSS 21/04/2006 Modificació Normes subsidiàries referent al sector escoles, sector

antiga guarderia i art. 46.3 b de les normes

Text refós Normes

urbanístiques 08/03/2006 Text refós de la normativa de les Normes subsidiàries

Modificació NNSS 21/06/2006 Modificació Normes subsidiàries al sector UA3 Gausfred Llong


Modificació Normes subsidiàries referent a la modificació

d'ordenances relatives al títol II, capítol 3, zones 1, 2, 3, 5 i títol III,

annex 1 i 2

Modificació NNSS 13/04/2007 Modificació Normes subsidiàries en el sector UA 14 can Lladó

Modificació NNSS 24/10/2007 Modificació Normes subsidiàries en el Títol II i la DT8

Modificació NNSS 22/01/2008 Modificació Normes a les ordenances incloses dins el Títol II i Títol

III

Modificació NNSS 17/11/2009 Modificació de les Normes subsidiàries a l'àmbit discontinu can

Macarel·lo-carretera de Palau





24

Quart

El territori de Quart també queda regulat mitjançat la figura de planejament de les Normes Subsidiàries,

aprovades el 18 d‟octubre de 1989, i amb un text refós de l‟any 1994. Des d‟aquest any fins a

l‟actualitat s‟han aprovat diverses modificacions de les Normes Subsidiàries i set plans parcials, dels

quals dos disposen de modificació, fruit de la necessitat de definir sòl urbà delimitat, juntament amb

tres plans especials.

Taula 5.1.4. Planejament urbanístic existent al municipi de Quart

Tipologia de planejament

Data

d'aprovació

definitiva

Actuació

NNSS tipus a i tipus b 18/10/1989 Normes subsidiàries de planejament

Normes subsidiàries 21/10/1994 Normes subsidiàries: Text refós de les normes subsidiàries

de planejament

Modificació NNSS 21/05/1993 Rectificació dels límits urbans: 1-Zona la Creueta i 2-Zona del

Raval

Modificació NNSS 24/05/1993 Modificació per la creació d'equipaments

Modificació NNSS 31/05/1995 Modificació Normes subsidiàries per l'ampliació del sòl

urbanitzable industrial

Pla parcial d'ordenació 26/06/1995 Pla parcial d'ordenació Puig Roig sector núm. 7

Modificació NNSS 20/09/1996 Modificació puntual de les normes subsidiàries per a la

creació del sòl per a l'ús d'habitatges plurifamiliars

Normes complementàries 12/12/1997 Normes complementàries: ordenança de l'edificació núm. 3

Edificacions auxiliars en sòl no urbanitzable

Pla especial 11/05/1998 Pla especial de la unitat d'actuació E la Bòbila

Modificació NNSS 16/04/1999 Modificació Normes subsidiàries relativa a les activitats

artesanals terrissaires

Pla parcial d'ordenació 25/05/1999 Pla parcial d'ordenació "Carrilet" referit al sector 6

Modificació NNSS 23/12/1999 Modificació Normes subsidiàries referent als límits entre el sòl

urbà i el sòl no urbanitzable a la zona del Raval

Pla especial 28/12/1999 Pla especial del Raval

Modificació NNSS 05/09/2002 Modificació Normes subsidiàries del sector de l'Església

Modificació NNSS 05/05/2003 Modificació de les Normes subsidiàries del "Residencial

sector III: Palol d'Onyar"

Pla parcial d'ordenació 05/05/2003 Pla parcial del sector 3 de Palol d'Onyar

Modificació NNSS 23/09/2003 Modificació de les Normes al sector industrial 7 P.P.P. Puig

Roig; Indústria BioCentury Ampliació

Modificació Normes

subsidiàries 24/12/2003 Modificació de les Normes subsidiàries del sector 1 el Celrè

Pla parcial d'ordenació 22/01/2004 Pla parcial del sector 5 Pla de l'Illa

Modificació NNSS 04/02/2004 Modificació de les Normes subsidiàries del sector 5, Pla de

l'Illa

Pla parcial d'ordenació 25/02/2004 Pla parcial del sector 2 de l'Església

Pla parcial d'ordenació 07/05/2004 Pla parcial del sector 1 el Celrè

Modificació NNSS 01/06/2004 Modificació de les Normes subsidiàries a l'àmbit de Pla

especial de millora urbana del Raval

Modificació NNSS 07/06/2004 Modificació de les Normes subsidiàries al sector de "La

creueta". Ampliació de sòl urbanitzable

Modificació NNSS 13/09/2004 Modificació de les Normes subsidiàries

Pla parcial d'ordenació 22/02/2005 Modificació del Pla parcial sector 7 Puig Roig

Text refós normes

urbanístiques de

planejament

15/09/2005 Text refós de la normativa de les Normes subsidiàries



25

Pla parcial urbanístic 17/01/2006 Pla parcial del sector urbanitzable la Creueta

Modificació NNSS 21/04/2006 Modificació de les Normes subsidiàries al sector 5 "Pla de

l'Illa" (Regulació d'usos)

Pla parcial d'ordenació 28/04/2006 Modificació del Pla parcial del sector 5 Pla de l'Illa

Modificació NNSS 01/07/2006 Modificació de les Normes subsidiàries: Text refós

Pla especial 19/07/2006 Pla especial del catàleg de masies i cases rurals

Pla especial 28/07/2006 Modificació del Pla especial el Raval

Modificació NNSS 14/08/2008 Modificació de les Normes subsidiàries en l'àmbit del sòl urbà

situat a la carretera de Girona

Pla parcial d'ordenació 09/04/2009 Modificació dels articles 2.2.6 i 2.3.4 del Pla parcial del sector

del Celrè



NNSS: Normes subsidiàries

Vilablareix

L‟instrument regulador de la planificació urbanística del territori de Vilablareix són les Normes

subsidiàries, aprovades el novembre de 1994, juntament amb les seves modificacions posteriors, la

darrera de les quals data del gener del 2008. Posteriorment també s‟han aprovat tres plans parcials

d‟ordenació.

Taula 5.1.5. Planejament urbanístic existent al municipi de Vilablareix

Tipologia

de planejament

Data

d'aprovació

definitiva

Actuació

Normes subsidiàries 04/11/1994 Normes subsidiàries de planejament

Pla parcial urbanístic 03/11/1995 Pla parcial urbanístic dels sectors de sòl urbanitzable Vilablareix-

Margesa

Pla parcial d'ordenació 11/05/1998 Pla parcial d'ordenació del sector Transports


Modificació Normes subsidiàries per modificar la traça de

l'alineació de carrer de la carretera de Santa Coloma a la UA

Verneda i les Fruites

Modificació NNSS 05/02/2004 Modificació de les Normes subsidiàries al sector transports (ús:

indústria i terciari)

Text refós normes

urbanístiques de

planejament

26/09/2005 Text refós de la normativa de les Normes subsidiàries

Modificació NNSS 29/11/2005 Modificació de les Normes subsidiàries als sectors de sòl

urbanitzable Perelló i can Pere Màrtir

Pla parcial urbanístic 03/05/2006 Pla parcial dels sectors de sòl urbanitzable el Perelló i can Pere

Màrtir

Modificació NNSS 03/10/2006 Modificació de les Normes subsidiàries al sòl urbà del nucli

Perelló per a l'obertura del nou carrer Ponent-2

Modificació NNSS 31/01/2008 Modificació de les Normes subsidiàries al carrer de la Farigola





26

5.1.3.- Estructura econòmica

La localització dels municipis d‟Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix dins el sistema urbà

de Girona ha permès que gaudeixin d‟unes excel·lents comunicacions amb la capital, que amb el pas

del temps ha anat accentuant el seu paper com a nucli de comunicacions, cultura i serveis de tota la

seva àrea urbana.

Les proximitats físiques entre els quatre municipis i d‟ells amb Girona, ha marcat decisivament les

seves evolucions històriques. Un dels principals trets característics d‟aquests municipis és el seu paper

residencial, acollint un important contingent de població que diàriament es desplaça cap a la ciutat de

Girona per treballar o estudiar. De la mateixa manera, s‟ha convertit en un important centre comercial

per als diferents municipis que s‟integren dins el sistema urbà de Girona.

El resultat de tot plegat és una transformació important dels quatre municipis en els darrers anys, en

favor del creixement urbà i industrial, i en detriment de les activitats més tradicionals. Malgrat això, en

molts casos les activitats tradicionals encara continuen tenint un paper destacable dins les economies

locals, malgrat les economies estan cada vegada més terciaritzades. Les darreres dades disponibles

sobre la distribució de la població ocupada en els diferents sectors de l‟economia són molt

representatives d‟aquesta tendència, amb un clar predomini del serveis, seguit de molt lluny per la

indústria i la construcció. Si s‟agafa com a referència aquesta mateixa distribució pel conjunt dels

quatre municipis, s‟observa com els serveis representen el 65,5%, la industria el 19,7%, la construcció

el 11,6% i l‟agricultura el 3,15%. D‟ençà l‟any 2001 i fins el moment actual, aquestes diferències encara

s‟han accentuat més en detriment d‟activitats com la construcció i l‟agricultura.

Gràfic 5.1.1. Percentatge d’establiments d’empreses i professionals per sectors als municipis d’Aiguaviva,

Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Any 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Aiguaviva

L‟agricultura i la ramaderia, juntament amb altres com la producció de rajoles, són algunes de les

activitats fonamentals sobre les quals es recolza l‟economia d‟Aiguaviva. Entre els nombrosos turons

suaus del municipi hi ha amples planes de conreus, majoritàriament molt fèrtils. La visió d‟aquests

camps, malgrat que el terme és ben regat per diferents rieres i torrenteres, ens ofereix la imatge dels

conreus típics de secà, principalment cereals i llegums, acompanyats per una important vegetació

forestal amb predomini d‟alzines sureres, pins i roures. Pel que fa a la ramaderia, destaquen les

granges de vaquí amb més de 800 caps.

A mitjans del segle XX, la coincidència de diversos factors com la modernització al camp, la manca de

qualsevol activitat industrial i la proximitat de Girona, van afavorir l‟emigració de molta gent jove cap a

la ciutat en busca de feina. En els últims anys, però, aquesta tendència regressiva del cens demogràfic



27

s'ha vist aturada i fins i tot s'observa un augment del seu cens, propiciat en bona part per la nova

tendència d'abandonar les grans ciutats per recobrar la tranquil·litat del camp. D'uns anys ençà,

Aiguaviva s‟ha transformant a un ritme força accelerat gràcies a creació d‟urbanitzacions i a la

instal·lació d'un bon nombre d‟indústries, amb petites empreses molt diversificades com la de

productes d'alimentació, les vinculades a l'agricultura i ramaderia, tallers mecànics i una fusteria, a més

d'empreses de la construcció.


Pel que respecte a Fornells de la Selva, malgrat el caràcter eminentment agrícola del municipi, és un

sector que ha anat en retrocés durant els darrers anys. L‟extensa superfície agrícola existent s‟ha anat

reduint progressivament juntament amb el seu nombre d‟explotacions. També ha perdut pes específic

la població ocupada al sector primari, passant d‟un 9,3% l‟any 1991 a un 1,5% l‟any 2001, en tot cas,

sempre amb percentatges inferiors a les mitjanes del Gironès i Catalunya. Dels conreus que encara

perduren, un 60% són cultius de secà i un 40% són de regadiu. Pel que fa a la ramaderia, són

principalment de bestiar porcí, seguit de boví.

Bona culpa d‟aquest retrocés està relacionat amb la forta influència que exerceix la ciutat de Girona

sobre Fornells de la Selva, molt pròxim i ben comunicat. Això ha estimulat la potenciació de les

infraestructures viàries i la creació de noves zones residencials i industrials amb un conseqüent

creixement de població, especialment concentrat a la zona nord-oest. La indústria ha adquirit

protagonisme dins l‟economia local amb un polígon, situat al costat de la N-II, amb la fabricació de

materials per a la construcció, l‟automoció i electrodomèstics. A més, està previst que la seva

superfície augmenti considerablement, fet que permetrà incrementar l‟oferta laboral municipal, així com

la consideració de zona potencial de desenvolupament econòmic. Però on possiblement més hagi

influenciat la ciutat de Girona, i també Salt, a Fornells de la Selva és en l‟àmbit comercial i de l‟oci. Ha

suposat un fort impuls per a la terciarització de la seva economia que veu com any a any va

augmentant el nombre de persones ocupades i el nombre d‟establiments dedicats al sector terciari.

Quart

Des de l‟Edat Mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, la zona de les Gavarres inclosa en el

municipi de Quart va tenir una gran activitat econòmica gràcies a una extensa superfície forestal que va

permetre que fos un poble tradicionalment dedicat a l‟explotació forestal. Actualment la situació ha

canviat radicalment, passant a ser un espai sense pràcticament activitat forestal. Una cosa similar ha

passat amb l‟agricultura i la ramaderia que progressivament han anat perdent pes específic dins

l‟economia local, malgrat que la ramaderia, especialment de porcí, ha estat una activitat econòmica

important al municipi, seguida pels conreus de secà (farratges i cereals, sobretot blat).

Aquesta davallada de l‟economia forestal i agrària va anar precedida de la marxa accelerada de molts

joves cap a la ciutat per motius laborals. Això no va acabar amb una activitat d‟artesania tradicional

com la terrissa que ha continuat tenint el seu significat dins l‟economia i la cultura local. El retrocés del

sector primari ha estat paral·lel a l‟auge del procés de terciarització de l‟economia del municipi,

augmentant molt significativament el seu nombre de població ocupada i d‟establiments dedicats al

sector terciari.

Igual que a la resta de municipis de l‟àrea urbana de Girona, la proximitat amb la capital ha pres molta

importància. L‟expansió demogràfica i econòmica de Girona durant les últimes dècades i la facilitat de

comunicacions han tingut efectes diversos que es podrien resumir en dos: la força d‟atracció que ha

exercit Girona respecte de Quart, especialment en l‟àmbit comercial i d‟oci, i la participació que ha

tingut Quart en el desenvolupament de l‟àrea de Girona. Aquesta expansió ha afavorit un



28

desenvolupament urbanístic molt important de Quart i una nova concepció sociològica de la seva

residència, de la mateixa manera que ha donat una gran rellevància al seu desenvolupament industrial

amb la instal·lació d‟indústries dedicades principalment al sector alimentari, tot i que també hi ha altres

dedicades a la fabricació i distribució de mobles, la metal·lúrgia i la fabricació de maquinària.

Tant la població com l‟activitat es concentra al sector planer i a ponent del terme, a Quart, Palol i la

Creueta, on hi ha els principals nuclis de població i les principals indústries, comerços i empreses de

serveis radicades al municipi, tot travessat per les vies de comunicació.

Vilablareix

Finalment, Vilablareix ha tingut històricament una important tradició agrícola gràcies a les bones

condicions dels sòls de la seva plana. Actualment l‟agricultura contínua essent el principal motor de la

seva economia, complementat amb altres activitats com la cria de bestiar i l‟avicultura. La superfície

agrícola continua essent molt important, amb una àmplia xarxa de camins ramaders, tot i que el sector

ha anat perdent força i s‟ha anat especialitzant cap als conreus intensius de regadiu (cereals i arbres

fruiters) gràcies a la presència de sistemes de reg. Tot el contrari ha succeït amb la ramaderia que ha

passat d‟un domini pràcticament total del sector boví a una major activitat del sector porcí, juntament

amb el boví i cabrum.

El retrocés del sector primari està estretament relacionat amb l‟augment del pes del sector terciari dins

l‟economia de Vilablareix, reflectit en un increment elevat d‟establiments dedicats majoritàriament als

serveis. Pel que fa a la indústria, ha tingut un cert desenvolupament, especialment al sector del

Perelló, afavorida també per la proximitat de Girona. Així, la proximitat i la influència de la ciutat de

Girona sobre Vilablareix, així com la potenciació de les infraestructures viàries, aèries i de transport que

han millorat l‟accessibilitat de manera important, juntament amb la immigració de gent de la ciutat de

Girona, han motivat un gran creixement de la seva població i la creació de noves zones industrials i

residencials que han dinamitzat econòmicament el municipi en pocs anys, de la mateixa manera que

és molt presumible que ho continuï fent en el futur.

De fet, el desenvolupament del Pla parcial El Perelló-Can Pere Màrtir permet un significatiu

desenvolupament de l‟activitat comercial i industrial de Vilablareix. Es planificarà una destacada dotació

de sostre comercial, barrejada amb el residencial, aprofitant els baixos d‟habitatges plurifamiliars

sobretot a l‟entorn dels principals eixos viaris del sector, així com una gran zona comercial i una altra

industrial que permetrà la implantació de noves activitats.

a) Índexs d’activitats econòmiques

Existeixen varis indicadors econòmics que permeten veure el comportament i l‟evolució econòmica

d‟un territori i comparar-la amb altres. Un d‟ells és l‟índex industrial i fa referència a la importància de la

industria, inclosa la construcció. Hi ha altres com: l‟índex comercial (majorista i minorista), l‟índex de

restauració i bars, l‟índex turístic i, finalment, l‟índex d‟activitat econòmica, estret dels impostos

corresponents a les activitats econòmiques empresarials i professionals, i on s‟inclouen totes les

activitats econòmiques a excepció de les agràries.

Les xifres dels diferents índexs d‟activitats són un bon reflex de la situació socioeconòmica de cada

municipi, permetent comparar els diferents índexs entre sí i també la importància de cadascun d‟ells

entre diferents municipis. El cas de Fornells de la Selva, destaca l‟activitat comercial, fonamentalment

majorista, mentre que pels municipis de Quart i sobretot Vilablareix destaca l‟activitat industrial. Del

municipi d‟Aiguaviva no hi ha dades d‟aquests índexs econòmics degut a que la seva població és

inferior a mil habitants. Malgrat això, les seves similituds amb Fornells de la Selva podrien fer pensar

amb uns valors i unes tendències similars.



29

Taula 5.1.6. Índexs d’activitats econòmics a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Any 2007

Municipi Índex

industrial

Índex

comercial

Índex restauració i

bars

Índex

turístic

Índex d‟activitat

econòmica

Aiguaviva - - - - -

Fornells de la Selva 3 12 1 3 7

Quart 10 3 2 0 6

Vilablareix 34 9 2 0 17

Girona 172 271 216 97 291

Font: Anuari Econòmic de la Caixa. Any 2009

En el conjunt dels municipis d‟estudi, les activitats industrials i comercials majoristes són les que més

han augmentat durant el període d‟estudi 2003-2008, excepte en el cas de Vilablareix on l‟activitat

comercial majorista ha disminuït notablement. Els augments estan relacionats amb la localització dels

municipis dins l‟àrea d‟expansió de la ciutat de Girona, acollint bona part del creixement industrial i

comercial que la ciutat de Girona no pot assumir, especialment per falta d‟espai. Aquestes dades

contrasten amb el retrocés d‟altres activitats com les comercials minoristes i de restauració i bars,

afectades cada vegada més pel fort poder d‟atracció comercial i d‟oci de la ciutat de Girona sobre els

municipis de la seva àrea urbana.

Taula 5.1.7. Variació dels diferents índexs econòmics d’activitats a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix. Període 2003-2008

Municipi

Variació activitats 03-08%

Industrials Comercials

majoristes

Comercials

minoristes Restauració i bars

Aiguaviva - - - -

Fornells de la Selva 7,5 14,5 -2,9 -9,1

Quart 19 25 0 -21,4

Vilablareix 7,4 -10,4 -4,2 -12,5

Girona 13,1 -4,3 6,7 4,9


b) Distribució de la població segons ocupació

Les darreres dades disponibles d‟ocupació per grans sectors d‟activitat són un bon reflex de la situació

econòmica d‟un territori o un municipi. Cal tenir en compte, però, que part de la gent ocupada d‟un

municipi no desenvolupa la seva tasca laboral dins el propi municipi, de manera que els resultats

obtinguts poden diferir del comportament real dels diferents sectors econòmics dins dels municipis.

Això és el que passa als quatre municipis d‟estudi, on una destacada quantitat de població és

desplaça a la ciutat de Girona per treballar, sobretot, en el sector serveis. D‟aquesta manera, els

percentatges de població per cadascun dels municipis que treballen en els sectors de la construcció,

la indústria i l‟agricultura és més elevat del que reflecteix el següent gràfic.

La distribució presentada pels quatre municipis és força similar entre ells, amb una situació econòmica

clarament terciaritzada, on els serveis mantenen ocupada a una bona part de la població, seguit d‟un

sector industrial força potent. El cas d‟Aiguaviva és el que presenta una estructura més diferent com a

conseqüència d‟un sector primari molt destacat i un sector industrial sensiblement inferior als altres tres

municipis.



30

Gràfic 5.1.2. Percentatges de persones ocupades segons grans sectors econòmics a Aiguaviva, Fornells

de la Selva, Quart i Vilablareix. Any 2001


Aprofundint en la situació particular de cadascun dels quatre municipis, cal fer referència a les elevades

taxes d‟ocupació per tots els casos, tot i que amb diferències notables segons el sexe.

Vilablareix

El cas de Vilablareix presentava al 2001 una taxa d‟ocupació del 70,6%, xifra molt superior a la mitjana

de la comarca (57%) i catalana (52,4%), encara que amb una gran diferència entre la taxa d‟ocupació

masculina (79,1%) i la femenina (62,2%). Les darreres xifres disponibles sobre l‟atur (2009) no són molt

elevades, si bé és cert que hi ha una clara distinció entre homes i les dones aturades en perjudici de

les segones. L‟atur augmenta a l‟època d‟estiu, sobretot per l‟augment de l‟atur femení.

Quart

La taxa d‟ocupació de Quart (63,7%) és inferior a la de Vilablareix, també amb una taxa d‟ocupació

masculina (73,2%) força superior a la femenina (54,6%). De tota la població ocupada del Quart, tan

sols un 45% treballa al municipi. Pel que fa a l‟atur, presenta unes xifres molt superiors a la dels altres

tres municipis d‟estudi amb una distinció per sexes pràcticament idèntica. L‟atur presenta algunes

variacions durant les diferents èpoques de l‟any, amb un màxim al setembre i un mínim al juny.


Les dades d‟ocupació de Fornells de la Selva són molt similars a les de Quart. La taxa d‟ocupació

general és del 61,8%, la masculina és del 71,2%, mentre la femenina és del 53,2%. El més destacat

però és l‟elevada contenció per raons de treball de l‟àrea urbana de Girona i la baixa ocupació local

amb població resident a Fornells de la Selva. Aproximadament un 30% de la població ocupada resident

a Fornells treballa al mateix municipi, mentre que la resta ho fan majoritàriament a l‟àrea urbana de

Girona. D‟altra banda, només un 18% dels llocs de treball oferts pel municipi són ocupats per residents

del propi municipi, mentre la resta de llocs són ocupats principalment per habitants de Girona i Salt.

Aquestes dues tendències provoquen una elevada mobilitat laboral obligada, encara que amb

desplaçaments de curt abast.

Aiguaviva

Finalment, el cas d‟Aiguaviva també s‟assimila als altres municipis d‟estudi pel que fa a les taxes

d‟ocupació masculina i femenina. Respecte a la destinació de la població ocupada resident al mateix

municipi, una mica més de la meitat d‟aquests es desplacen diàriament fora del municipi, especialment

a Girona i Salt. També és destacable la capacitat d‟atracció de treballadors del municipi amb una gran

quantitat de treballadors que diàriament entren al municipi per treballar, xifra molt superior a la de

treballadors que surten del municipi.



31

Gràfic 5.1.3. Nombre d’aturats per sexes a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Any 2009


c) Mobilitat laboral

La major part dels desplaçaments per motius de treball que es realitzen diàriament estan relacionats

amb l‟entrada i sortida de treballadors dels municipis d‟aquest primer àmbit d‟estudi cap a la ciutat de

Girona. En aquest sentit, la proximitat de la ciutat, important nucli de referència territorial, i les

excel·lents comunicacions amb ella, són factors claus que expliquen aquest comportament. Per

l‟explicació de la mobilitat de tota aquesta àrea periurbana de Girona se li afegeix un altre element

important com és el creixent protagonisme de l‟aeroport de Girona-Costa Brava amb 5,3 milions de

passatgers durant l‟any 2009.

Respecte als desplaçaments per raons laborals dels quatre municipis de l‟àrea objecte d‟estudi, es

distingeixen dues tipologies: una primera on es trobarien els municipis d‟Aiguaviva i Fornells de la Selva

que són principalment pols d‟atracció de treballadors, és a dir, municipis en els que diàriament s‟hi

desplacen un elevat nombre de persones a treballar gràcies a la presència d‟una important activitat; i

una segona tipologia de municipis, que corresponen als de Quart i Vilablareix, que actuen com a

territoris amb un marcat caràcter dormitori, on, diàriament, un nombrós grup de població es dirigeix a

treballar fora, principalment, a la ciutat de Girona.

Vilablareix

Aprofundint en la qüestió, cal destacar el cas de Vilablareix on a l‟any 2001 només el 21% de la

mobilitat per motius laboral i el 26% per motius d‟estudis es quedava al municipi, mentre que la resta

tenia com a destí principal Girona i Salt. Un altre fet rellevant és que el 93% dels desplaçaments de

mobilitat obligada externs i més d‟un 70% dels interns, s‟efectuen en vehicle privat, amb un grau

d‟ocupació del vehicle privat entre 1,05 i 1,1 ocupants/vehicle, d‟aquí que el municipi tingui un índex de

motorització molt elevat de 1,1 vehicles de mitjana per cada habitant.

Quart

El municipi de Quart també presenta un accentuat caràcter de poble dormitori, amb un augment

progressiu del nombre de residents al municipi amb lloc de treball a fora, especialment a la ciutat de

Girona (37%) i, en menor mesura, a localitats com Salt, Cassà i Riudellots. A l‟any 1991 tres de cada

quatre treballadors de Quart treballava al municipi, mentre al 2001 tan sols un de cada quatre ho feia.

Pel que fa a la oferta laboral de Quart, el 45% dels llocs de treball que oferia el municipi per l‟any 2001

eren ocupats per residents de Quart, mentre la resta els ocupaven principalment habitants de Girona i

Salt, i en segon lloc, Cassà de la Selva. Una altra dada molt significativa és que prop del 65% dels

desplaçaments interns per estudis i treball, i més del 90% dels externs s‟efectuaven en vehicle privat. A

aquests fets cal sumar un parc d‟automòbils molt important amb més vehicles que habitants, així com



32

un grau d‟ocupació mitjà del vehicle privat de 1,1 ocupants en els desplaçaments per treball. Totes

aquestes característiques generen una elevada mobilitat laboral obligada, tot i que gràcies a la

proximitat de la zona la majoria de desplaçaments són de curt recorregut.


El cas del municipi de Fornells de la Selva presenta un seguit de particularitats com la presència d‟una

important zona industrial que atrau molts treballadors de fora el municipi, concretament atrau el doble

de la mobilitat que genera. Segons les darreres dades disponibles de l‟any 2001, el 38% dels

treballadors ocupats al sector secundari i terciari de Fornells de la Selva provenen de Girona, un 17%

de Salt, un 26% d‟altres indrets i un 19% del propi municipi. Pel que fa a l‟ús del vehicle privat, és

majoritari entre els desplaçaments interns amb un 70% i, sobretot, entre els desplaçaments externs

amb un 97%. En els desplaçaments per motius de treball el grau d‟ocupació mitjà del vehicle privat és

de 1,05 ocupants.

Aiguaviva

El municipi d‟Aiguaviva és, de l‟àmbit d‟estudi, el que presenta un major desequilibri entre els

desplaçaments generats i els atrets. La poca capacitat de generar mobilitat, contrasta amb un

important flux de persones que diàriament es desplacen al municipi per treballar en alguna de les

múltiples empreses existents. De tota aquesta mobilitat atreta pel municipi, destaca l‟elevat percentatge

d‟homes (64,05%), molt per sobre del de dones (35,95%), conseqüència de la tipologia d‟empreses

existents. Un altre tret destacat és que el 93,25% d‟aquests moviments atrets utilitzen vehicles privats,

en trajectes de curta durada degut a que majoritàriament procedeixen de municipis veïns.

Taula 5.1.8. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Aiguaviva, Fornells de la Selva,

Quart i Vilablareix. Any 2001

Municipi

Desplaçaments generats Desplaçaments atrets Diferència

atrets/generats Dins Fora Total Dins Des de fora Total

Aiguaviva 119 138 257 119 799 918 661

Fornells de la Selva 234 585 819 234 1.027 1.261 442

Quart 340 901 1.241 340 404 744 -497

Vilablareix 244 935 1.179 244 677 921 -258

Total àrea d'estudi 937 2.559 3.496 937 2.907 3.844 348


El conjunt d‟aquesta àrea periurbana sud de Girona presenta un balanç de moviments laborals positiu

a favor dels treballadors atrets, essent una bona mostra que es tracta de quatre municipis,

especialment Aiguaviva i Fornells de la Selva, que s‟han convertit en l‟àrea d‟expansió urbana de la

ciutat de Girona i importants pols d‟activitat industrial i terciària. Tot plegat fa que l‟àrea urbana de

Girona tingui una elevada contenció per raons de treball, tot el contrari que els municipis on l‟ocupació

local és baixa.

Una situació molt diferent té lloc quan es fa referència a la mobilitat per motius d‟estudis als quatre

municipis d‟estudi. En tots els casos es genera un balanç favorable a la sortida d‟estudiants a fora del

municipi per tal de cursar els seus estudis, fonamentalment a Girona.



33

Taula 5.1.9. Mobilitat obligada per desplaçaments d’estudis a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix. Any 2001

Municipi

Desplaçaments generats Desplaçaments atrets Diferència

atrets/generats Dins Fora Total Dins Des de fora Total

Aiguaviva 17 20 37 17 0 17 -20

Fornells de la Selva 18 88 106 18 9 27 -79

Quart 36 132 168 36 1 37 -131

Vilablareix 6 141 147 6 2 8 -139

Total àrea d'estudi 77 381 458 77 12 89 -369


5.1.4.- Estructura de la població

a) Evolució de la població i ritmes de creixement

La petita distància física que separa els quatre municipis d‟Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix respecte a la ciutat de Girona, capital i important pol d‟atracció pel conjunt de les comarques

gironines i amb una gran influencia sobre les poblacions veïnes, ha propiciat que aquests municipis

hagin augmentat la seva població durant la darrera dècada.

Gràfic 5.1.4. Evolució de la població segons el padró d’habitants d’ Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i



El creixement de població ha estat força constant durant el període d‟estudi pels quatre municipis de

l‟àrea periurbana sud de la ciutat de Girona, encara que amb un seguit de particularitats. En el cas

d‟Aiguaviva, el creixement és molt petit i mantingut, amb un augment destacable als darrers dos anys.

Molt diferent són les pautes de creixement de Fornells de la Selva amb dos períodes de creixement

molt estancats precedits per dos períodes de creixement important (2002-2005 i 2007-2009). Similar

ritme experimenta el municipi de Quart amb un primer i darrer període més intens i uns anys intermedis

(2000-2007) on el creixement va ser mínim. Finalment, el cas de Vilablareix mostra una primera etapa

molt optimista (1998-2002), continuada per una segona etapa de creixement pràcticament estancat.



34

Taula 5.1.10. Ritmes de creixement de la població a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix.

Període 1998-2009

Municipi 1998 2009

Creixement

Nombre absolut %

Aiguaviva 455 714 259 56,92

Fornells de la Selva 1.392 2.295 903 64,87

Quart 2.183 2.852 669 30,65

Vilablareix 1.535 2.283 748 48,73

Total àrea d'estudi 5.565 8.144 2.579 46,34


En definitiva, Fornells de la Selva és, percentualment, el municipi que més ha crescut, en gran part

gràcies a les excel·lents comunicacions amb la ciutat de Girona. Destacable també és el creixement de

la petita població d‟Aiguaviva, amb la construcció de molts habitatges unifamiliars que, en forces

ocasions, són de persones que es desplacen diàriament a treballar a Girona, i també per la instal·lació

d‟un bon nombre d‟indústries en els darrers anys. El creixement de Vilablareix també ha sigut

important, sobretot tenint en compte que la seva població és força important. Aquest creixement és

molt similar a l‟experimentat per Fornells de la Selva, en bona part, per les semblances amb les seves

característiques funcionals i territorials. Finalment, Quart experimenta un ritme de creixement més baix,

malgrat ser el municipi que disposa de la major població de tota l‟àrea objecte d‟estudi.

b) Distribució de la població en el territori

Entre els quatre municipis de l‟àrea objecte d‟estudi, el que presenta una major densitat de població és

Vilablareix, gràcies a que acull un nombre important de població en un espai relativament petit, tot el

contrari del que passa a Quart on una població igual d‟important està repartida per un terme municipal

de dimensions molt superiors. Això no treu que la major part d‟aquesta població de Quart es trobi

concentrada a la part occidental del terme, restant la major part del municipi deshabitada per la

presència de l‟EIN del massís de les Gavarres. Un altre cas és Fornells de la Selva, on es concentra un

elevat nombre de població en un espai relativament petit. En canvi, Aiguaviva té una superfície

municipal força gran amb un nombre de població molt petit.

Taula 5.1.11. Densitats de població d’ Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Any 2009

Municipi Població

(2009)

Superfície

(km2)

Densitat població

(hab/km2)

Aiguaviva 714 13,9 51,3

Fornells de la Selva 2.295 11,9 193,5

Quart 2.852 38,1 74,9

Vilablareix 2.283 6,2 370

Total àmbit d'estudi 8.144 70,1 116,2


També resulta molt interessant analitzar la distribució de la població segons les diferents entitats de

població que les componen. En tots els municipis, excepte Vilablareix, existeix un important nombre

d‟entitats on hi resideix població. El cas més significatiu és Aiguaviva on només un 41% de la població

residia al 2005 en el nucli urbà d‟Aiguaviva, mentre la resta ho feien repartits en diversos nuclis

disseminats pel terme municipal. Els casos dels municipis de Fornells de la Selva i Quart, tenen la

major part de les seves poblacions concentrades als dos nuclis urbans, si bé és cert que hi ha diverses

urbanitzacions importants que acullen un elevat nombre de població. Molt diferent és la situació de

Vilablareix on la major part de la població i de l‟activitat econòmica es concentra al Perelló, gràcies a

que és una entitat majoritàriament urbana, residencial i industrial, i es troba més pròxima a la ciutat de

Girona, mentre l‟entitat de Vilablareix és principalment rústica.



35

Taula 5.1.12. Distribució de la població segons entitats de població a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart

i Vilablareix. Any 2005

Fornells de la Selva Habitants % Aiguaviva Habitants %

Barceloneta, la 122 6,2 Aiguaviva 252 41,0

Fornells de la Selva 1.398 70,9 Can Jordi 66 10,7

Fornells Parc 246 12,5 Güell 51 8,3

Mas Cases, el 41 2,1 El Mas Aliu 82 13,4

Mas Serra, el 42 2,1 Masrocs 9 1,5

Selva, la 122 6,2 Migdia 72 11,7

Total 1.971 100,0 Puigtorrat 48 7,8

Rajoleries, les 34 5,5

Quart Habitants % Total 614 100,0

Castellar de la Selva 16 0,6

Creueta, la 282 10,8 Vilablareix Habitants %

Montnegre 12 0,5 Perelló, el 2.105 92,9

Palol d'Onyar 333 12,7 Vilablareix 161 7,1

Quart 1.933 73,8 Total 2.266 100,0

Sant Mateu de Montnegre 42 1,6

Total 2.618 100,0

Font: Municat

c) Estructura de la població per sexes i edats

La diferencia en el nombre de població total entre Aiguaviva i els altres tres municipis d‟estudi fa

necessària la utilització de diferents intervals de població per a poder representar-les gràficament. Així

doncs, el cas d‟Aiguaviva mostra una estructura de població amb una base de la piràmide i els grups

d‟adults entre 30 i 44 anys molt important, resultat de l‟arribada per parelles de mitjana edat i amb un

cert poder econòmic, moltes d‟elles provinents de la ciutat de Girona. Aquests grups de població han

tingut recentment descendència, amb la qual cosa els grups d‟edats entre 0 i 8 anys també és

important.

L‟estructura de població del municipi de Fornells de la Selva és similar a l‟anterior, però de majors

proporcions amb una distribució molt més equitativa i equilibrada entre els diferents grups d‟edats,

resultat d‟una evolució històrica de la seva demografia molt més estable i constant. Aquesta evolució

poblacional estaria molt relacionada amb la proximitat als centres industrials de la ciutat de Girona i

Cassà de la Selva, amb els que manté unes excel·lents comunicacions.

Una situació diferent és el cas de Quart que presenta un important grup de població adulta (entre 30 i

65 anys), però alhora, també, els grups més joves són destacats. Aquesta estructura està cada vegada

més relacionada amb la seva proximitat a la ciutat de Girona, convertint-se en un important espai

d’expansió i residència per a molts treballadors de la ciutat que troben una major qualitat de

vida. Aquest fet i les seves bones comunicacions ha donat peu a un doble procés: per una

banda, una forta atracció exercida des de Girona sobre Quart, i per una altra banda, una

important participació de Quart en el desenvolupament de l’àrea de Girona.

L‟estructura de població de Vilablareix s‟assimila molt a la de Quart, encara que amb un paper més

destacat dels grups d‟edats adults, fet que implica que els grups dels més joves no sigui molt gran. El

caràcter tradicional agrícola del municipi, amb un cert desenvolupament industrial a la zona del Perelló

gràcies a la seva proximitat amb Girona, no han estat els factors claus que expliquen el seu creixement

de població. Ho és principalment la immigració de gent procedent de la ciutat de Girona cap a noves

zones residencials de Vilablareix, permetent alhora la creació de noves zones industrials al municipi.



36

Gràfic 5.1.5. Distribució de la població segons sexes i edats a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i



d) Moviment demogràfic de la població

El creixement natural d‟una població és resultat de la diferència entre el nombre de naixements i el de

defuncions per un determinat període de temps. La comparativa dels diversos municipis de l‟àrea

objecte d‟estudi mitjançant les diferents taxes permet observar una gran similitud entre tots ells, fins i

tot en el cas de Vilablareix on les taxes de natalitat i mortalitat pel període 2005-2008 són sensiblement

inferiors a la resta de municipis d‟estudi. Contràriament, el cas d‟Aiguaviva és el que presenta unes

taxes més elevades, fet que està molt relacionat amb el seu menor nombre de població que el porta a

experimentar canvis més accentuats. En tot cas, cal destacar que tots quatre municipis presenten unes

taxes de creixement natural positives i força significatives, fet que està molt relacionat amb l‟establiment

de gent procedent de la ciutat de Girona que després ha tingut els seus fills. El fet que no siguin

poblacions excessivament envellides també explica unes taxes de mortalitat no gaire elevades.



37

Taula 5.1.13. Taxes de creixement natural de la població a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i


Municipis

Mitjanes anuals durant el període 2005-2008

Taxa naixements (‰) Taxa mortalitat (‰) Taxa de creixement

natural (‰)

Aiguaviva 13,23 5,99 7,24

Fornells de la Selva 12,84 6,43 6,41

Quart 12,59 6,39 6,20

Vilablareix 10,59 4,59 6,00

Mitjana àrea d'estudi 12,31 5,85 6,46


Per completar les anteriors dades de creixement natural és necessari tenir en compte l‟arribada i la

sortida de persones als quatre municipis. D‟aquesta manera, el balanç entre els immigrants i els

emigrants, sumat al creixement natural, dóna com a resultat el creixement total de població d‟un

territori. Un saldo migratori positiu significa que la població d‟un territori augmenta gràcies a que el

nombre de benvinguts és superior al que marxen. Ara bé, cal tenir sempre molta cautela amb les

dades obtingudes ja que sovint el comportament migratori de les persones no sempre queda recollit

estadísticament, havent molts immigrants sense legalitzar o molts canvis que no queden registrats

perquè no s‟ha produït un canvi d‟empadronament.

Entre el conjunt de moviments migratoris cal diferenciar els moviments interns (dins l‟estat espanyol) i

els moviments exteriors (de l‟estranger). En els quatre municipis s‟observa un clar predomini dels

moviments interiors per damunt dels exteriors, precisament perquè formen part de l‟àrea urbana de la

ciutat de Girona, acollint bona part del seu creixement urbanístic i residencial. Els municipis de Fornells

de la Selva i Quart són els dos, de l‟àrea objecte d‟estudi, que més immigrants acullen, tot i que amb

valors molt inferiors que els immigrants interiors.

Per entendre més profundament el comportament d‟aquests immigrants, és important ressaltar que els

moviments migratoris interns són els que tenen una major incidència en el creixement de població dels

quatre municipis, fonamentalment per l‟arribada de població procedent de la mateixa comarca i,

concretament, de la ciutat de Girona. En el cas de Fornells de la Selva també és remarcable l‟arribada

d‟immigrants procedents de la resta de la província i de la resta de Catalunya, mentre que l‟arribada

d‟immigrants procedents de la resta d‟Espanya és únicament positiu pel cas de Quart. El cas

d‟Aiguaviva, presenta unes xifres força inferiors a la resta, en bona part per les petites dimensions de la

seva població i per la menor capacitat d‟acolliment.

Taula 5.1.14. Saldos migratoris interiors d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix segons

destinació i procedència. Període 2005-2008

Any


Mateixa

comarca

Resta de la

província

Resta de

Catalunya

Resta

d'Espanya Total

Aiguaviva 23,0 0,5 1,3 -2,3 22,5

Fornells de la Selva 58,3 7,3 6,5 -1,8 70,3

Quart 38,3 -8,5 0,5 3,3 33,5

Vilablareix 19,3 -8,8 1,0 -4,8 6,8

Mitjana àrea d'estudi 34,7 -2,4 2,3 -1,4 33,3




38

Taula 5.1.15. Saldos migratoris exteriors d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix segons

destinació i procedència. Període 2005-2008

Any


Resta de

la UE

Resta

d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania

No

consta Total

Aiguaviva 0,3 0,8 0,0 0,8 0,3 0 -1,5 0,5

Fornells de la Selva 3,0 4,3 1,0 4,0 0,0 0 -0,25 12

Quart 0,8 1,3 0,3 1,2 0,1 0,0 -0,4 3,1

Vilablareix 0,8 3,3 0,0 3,3 0,8 0 -2 6

Mitjana àrea d'estudi 1,2 2,4 0,3 2,3 0,3 0,0 -1,0 5,4


5.1.5.- Habitatge

El sector de la construcció ha sigut un dels principals motors de l‟economia del país durant el període

expansionista. Actualment encara existeix, però, una gran dependència d‟aquest sector, especialment

en determinades zones com l‟àrea urbana i periurbana de Girona on s‟inclouen els municipis de Quart,

Vilablareix, Fornells de la Selva i Aiguaviva. Malgrat que la situació del sector de la construcció ha

canviat molt d‟ençà uns pocs anys fins el moment actual, amb la desacceleració de l‟economia

catalana i del propi sector, l‟accés a l‟habitatge, per a determinats sectors de la població, s‟ha anat

dificultant cada vegada més.

Deixant al marge les qüestions referents a l‟especulació immobiliària, cal pensar en l‟augment del

nombre d‟habitatges com una manera de donar resposta a una necessitat econòmica i també social.

En els municipis de l‟àrea objecte d‟estudi aquesta necessitat ha vingut donada per la influència de la

ciutat de Girona i la seva dinàmica expansionista, permetent que molts dels seus municipis veïns

creixessin des del punt de vista urbanístic, demogràfic i econòmic.

a) Evolució del parc d’habitatges

Existeixen tres tipologies d‟habitatges familiars segons el règim d‟ús: els habitatges principals referits

als habitatges familiars destinats durant tot l‟any o la major part d‟aquest a residència habitual o

permanent; els habitatges secundaris referits als habitatges familiars ocupats temporalment en caps de

setmana, vacances, etc.; i els habitatges vacants on s‟inclouen tots aquells habitatges familiars que,

sense trobar-se en estat ruïnós ni ser d‟utilitat com a residència principal o secundària, es troben

deshabitats.

L‟escenari evolutiu del nombre d‟habitatges per als quatre municipis ve essencialment determinat per

les dinàmiques de l‟àrea periurbana de Girona. Aquesta ha propiciat un augment important del nombre

de població i de les diferents activitats econòmiques desenvolupades als municipis d‟estudi que s‟ha

traduït en una major necessitat d‟habitatges. De la mateixa manera, en aquests municipis existeix una

alta demanda d‟habitatge de persones que diàriament es desplacen a la ciutat de Girona per anar a

treballar.

Del conjunt de quatre municipis que tractem, el de Quart va ser el que va tenir un increment més alt del

nombre d‟habitatges durant el període 1981-1991 amb un 53,5%. A la següent dècada el municipi amb

un creixement més elevat va passar a ser Vilablareix amb un 115,4%, mentre que en el conjunt dels 20

anys Vilablareix (1981 – 2001) va tornar a ser el que més va augmentar amb un 152,5%. En el cas de

Fornells de la Selva, el principal creixement urbanístic ha tingut lloc durant el període 1991-2001, tant

d‟habitatges principals com sobretot d‟habitatges secundaris i vacants. En els altres tres municipis

d‟estudi, pràcticament tot el creixement d‟habitatges s‟ha dirigit a la construcció d‟habitatges principals,

per tal de donar resposta al tipus de demanda existent a la zona.



39

Taula 5.1.16. Evolució dels habitatges principals i no principals a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix. Anys 1981, 1991 i 2001

Municipis

Principals Secundaris Vacants Totals

1981 1991 2001 1981 1991 2001 2011 2021 2031 1981 1991 2001

Aiguaviva 80 99 145 2 11 7 18 4 38 100 114 190

Fornells de la

Selva 219 327 515 31 14 33 10 66 221 260 407 769

Quart 339 605 769 73 44 46 87 94 141 499 766 962

Vilablareix 212 273 598 5 6 9 44 27 51 261 306 659

Total àrea d‟estudi 850 1.304 2.027 111 75 95 159 191 451 1.120 1.593 2.580


Pel que fa a les tipologies d‟habitatges, els quatre municipis presenten uns trets comuns respecte a l‟alt

percentatge d‟habitatges principals, la poca representativitat dels habitatges secundaris i la desigual

proporció dels habitatges vacants entre els diferents municipis. En el cas de Quart, és important

destacar el baix nombre d‟habitatges secundaris, inferior a les mitjanes comarcal i de Catalunya.

Contràriament, el percentatge d‟habitatges principals és força superior als dos àmbits de referència,

reflex del caràcter residencial de la població i de que moltes de les segones residències que es van

establir al municipi durant la dècada dels 70 i 80 s‟han anat convertint en residències principals.

Un fet similar succeeix als municipis d‟Aiguaviva i Vilablareix on els percentatges de primeres

residències és força superior a les mitjanes del Gironès i Catalunya, mentre que els habitatges

secundaris són molt escassos en tots dos casos. A Fornells de la Selva els percentatges de primeres i

segones residències són inferiors a les mitjanes dels àmbits supramunicipals de referència, fet que

repercuteix en un increment important del percentatge d‟habitatges vacants. També és important

ressaltar que molts dels habitatges que inicialment foren segones residències s‟han convertit amb el

temps en primeres residències.

Referent als habitatges vacants, en alguns municipis com Fornells de la Selva o Aiguaviva s‟observa un

creixement exponencial del 234% i el 850% respectivament entre els anys 1981 i 2001. El municipi de

Quart també va experimentar un increment important d‟aquesta tipologia durant el període 1991-2001,

permetent que la proporció d‟habitatges vacants sigui superior a la mitjana de Catalunya.

Gràfic 5.1.6. Habitatges principals, secundaris i vacants a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i





40

Les dades dels habitatges iniciats contractats aporten informació sobre l‟activitat constructiva produïda

en un determinat any i, com a resultat, s‟obtenen els habitatges acabats que són l‟efecte físic de

l‟activitat constructiva produïda un o dos anys abans. Els habitatges iniciats s‟han calculat a partir dels

visats dels col·legis d'aparelladors, mentre els acabats s‟han calculat a partir dels certificats finals

d'obra dels col·legis d'aparelladors.

Malgrat la davallada generalitzada del sector de la construcció durant la darrera dècada, la creació de

nous habitatges ha continuat augmentant, de la mateixa manera que també ho faran els habitatges

principals si segueix la tendència detectada els darrers anys on una part d‟ells pot venir de la conversió

dels habitatges de segona residència.

Aquesta evolució en la construcció d‟habitatges s‟ha donat, però, de manera irregular, amb períodes

més actius que altres. S‟observa un comportament comú en els municipis d‟Aiguaviva, Fornells de la

Selva i Quart gràcies a uns creixements espectaculars durant el 2003 i 2004, coincidint amb el període

de màxim creixement demogràfic i urbanístic, així com un descens en picat dels habitatges iniciats

durant els dos anys posteriors, en plena pujada de preus dels habitatges i iniciada la crisi del sector

immobiliari. Vilablareix és l‟únic dels municipis d‟estudi que no ha seguit aquesta dinàmica, ja que els

habitatges iniciats s‟han mantingut molt baixos fins l‟any 2006, moment en el que van començar a

augmentar espectacularment i fins els nostres dies.

Gràfic 5.1.7. Habitatges iniciats i acabats a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Període

2002-2009

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge i Institut d’Estadística de Catalunya



41

Pel que fa als habitatges acabats, destacar que els municipis d‟Aiguaviva i Vilablareix han seguit una

evolució molt similar a la dels habitatges iniciats degut a que els nous habitatges que s‟han començat

a construir o han fet sota una demanda important, amb la qual cosa ha interessat finalitzar-los

ràpidament per poder-los vendre. En els casos de Fornells de la Selva i Quart, aquest acabament de

les obres de construcció dels habitatges ha estat més progressiu i allargat en el temps, especialment a

Quart, mentre a Fornells de la Selva s‟observa com en els anys 2004 i 2005 hi ha una caiguda

important que ve seguida d‟un gran increment del nombre d‟habitatges acabats.

La situació pels anys 2008 i 2009 als municipis d‟Aiguaviva, Fornells de la Selva i Quart és d‟un

estancament gairebé total del sector de la construcció d‟habitatges. Una situació molt diferent ha viscut

Vilablareix en els darrers anys amb un augment espectacular dels habitatges iniciats i acabats,

conseqüència d‟un planejament urbanístic que ha tractat de solucionar necessitats reals d‟habitatge.

Les previsions recollides en el Pla territorial de les comarques gironines sobre el creixement del nombre

d‟habitatges principals al conjunt del territori gironí per l‟any 2008, calculava que podria assolir les

317.000 unitats, amb un increment absolut d‟unes 108.000 unitats, xifra que representa el 51% respecte

a les dades disponibles de l‟any 2001. Pel que fa al Gironès, podria situar-se al voltant dels 240.000

habitants i els 123.000 ocupats, fet que requeriria d‟uns 40.000 nous habitatges principals.

Taula 5.1.17. Estimació d’habitatges a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix segons el Pla

Territorial de les Comarques Gironines. Any 2008

Municipi Habitatges 2001

(Cens)

Habitatges estimació

(2008)

Habitatges principals

(2001)

Aiguaviva 190 264 76%

Fornells de la Selva 769 1084 67%

Quart 962 1164 80%

Vilablareix 659 735 91%

Font: Pla Territorial de les Comarques Gironines

A partir de les dades d‟habitatges del cens del 2001 i sumant els certificats finals d‟obra acumulats al

llarg dels anys, es pot fer una estimació del nombre d‟habitatges per l‟actualitat. En el cas dels quatre

municipis estudiats, les dades obtingudes mostren unes xifres de creixement del nombre d‟habitatges

sensiblement superiors a les previsions del Pla Territorial de les Comarques Gironines, especialment

als municipis de Quart i Vilablareix. En els quatre casos el nombre d‟habitatges acabats entre els anys

2002 i 2009 és molt important, especialment al municipi de Quart. Aiguaviva és el que presenta valors

més baixos, però importants pel tipus de municipi que és i el nombre d‟habitants que té.

Taula 5.1.18. Estimació d’habitatges a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix segons el nombre

d’habitatges construïts. Període 2002-2009

Municipi Habitatges

censats (2001)

Habitatges acabats

(2002-2009)

Habitatges totals

(2009)

Aiguaviva 190 81 271

Fornells de la Selva 769 326 1.095

Quart 962 348 1.310

Vilablareix 659 163 822

Total àrea d'estudi 2.580 918 3.498


Les diverses actuacions urbanístiques recollides en els planejaments urbanístics dels quatre municipis

de l‟àrea objecte d‟estudi estableix el número d‟habitatges que poden assumir els diferents sectors de

sòls destinats a un ús residencial. Aquesta previsió de creixement urbanístic residencial no implica



42

haver de construir obligatòriament la totalitat dels habitatges, sinó que es pot fer de manera parcial i

progressiva.

Taula 5.1.19. Número de nous d’habitatges segons els planejaments municipals a Aiguaviva, Fornells de la

Selva, Quart i Vilablareix

Municipi Nom del Planejament

Data d'aprovació

definitiva del

planejament

Total habitatges

segons actuació

Aiguaviva

Pla parcial d'ordenació Sector Nou 14 de juliol de 1993 84

Pla parcial d'ordenació del sector residencial

Corretger 27 de juny de 2001 16

Pla parcial d'ordenació del sector residencial i

industrial Bellsolà 20 d'octubre 2002 112

Total nous habitatges 212

Fornells

de la

Selva

Pla parcial d'ordenació del sector Pep Ventura, Via

del tren 31 de gener de 2001 54

Modificació Normes subsidiàries a la zona del

polígon carrer Sant Cugat 30 de maig de 2002 1

Modificació Normes subsidiàries al sector UA3

Gausfred Llong 21 de juny de 2006 60


Quart

Modificació puntual de les normes subsidiàries per

a la creació del sòl per a l'ús d'habitatges

plurifamiliars

20 de setembre 1996 119

Pla especial del Raval 28 de desembre de

1999 32

Modificació Normes subsidiàries del sector de

l'Església 5 de setembre 2002 105

Modificació de les Normes subsidiàries del

"Residencial sector III: Palol d'Onyar" 5 de maig 2003 122

Pla parcial del sector 5 Pla de l'Illa 22 de gener de 2004 55

Pla parcial del sector 2 de l'Església 25 de febrer de 2004 64

Modificació de les Normes subsidiàries a l'àmbit de

Pla especial de millora urbana del Raval 1 de juny de 2004 4

Modificació de les Normes subsidiàries al sector de

"La creueta". Ampliació de sòl urbanitzable 7 de juny de 2004 139

Modificació de les Normes subsidiàries del sector 1

el Celrè 24-des-03 201

Pla parcial del sector urbanitzable la Creueta 7 de juny 2004 42


Vilablareix

Modificació de les Normes subsidiàries als sectors

de sòl urbanitzable Perelló i can Pere Màrtir

29 de novembre de

2005 1.199

Modificació de les Normes subsidiàries al sòl urbà

del nucli Perelló per a l'obertura del nou carrer

Ponent-2

3 d'octubre del 2006 21

Modificació de les Normes subsidiàries al carrer de

la Farigola 31 de gener de 2008 4

Total nous habitatges 1.224



Dels quatre municipis d‟estudi, Vilablareix és el que contempla un major creixement del nombre

d‟habitatges, principalment amb la Modificació de les normes subsidiàries pel sector de sòl

urbanitzable del Perelló i Can Pere Màrtir, aprovada al 2009. Aquesta preveu un possible augment de

1.199 nous habitatges, duplicant pràcticament el seu parc d‟habitatges actual. La planificació dels nous



43

habitatges ha tingut en compte la compacitat de la zona residencial amb uns 34 habitatges per

hectàrea, i ha previst una diversificació dels models d‟habitatges, unifamiliars i plurifamiliars.

El municipi de Quart també ha planificat en els darrers anys un augment important del sòl destinat a

habitatges, concretament 883 nous habitatges repartits per diferents sectors del municipi. La

planificació de creixement residencial d‟Aiguaviva ha estat més modesta en nombres absoluts, però els

212 habitatges previstos suposen una important transformació del seu paisatge urbà. Finalment, el

municipi que menys expectativa de creixement residencial ha tingut a nivell de planificació ha sigut

Fornells de la Selva amb una previsió de 115 habitatges.

b) Règim de tinença dels habitatges

Pel que fa a la titularitat de l‟habitatge, els municipis de Vilablareix i Fornells de la Selva són els que

presenten un major percentatge d‟habitatges de propietat, amb valors propers al 90% per l‟any 2001,

fet que implica un gran endeutament familiar durant un llarg període de temps. En canvi, els

percentatges d‟habitatges de lloguer en els dos anteriors municipis és molt baix, tot el contrari que

passa al municipi de Quart i, sobretot, a Aiguaviva on aquesta tipologia representen un percentatge

important del total d‟habitatges existents, mentre els habitatges adquirits per herència o donació

adquireix una rellevància especial en el cas d‟Aiguaviva.

El nombre d‟habitatges adquirits per compra, però amb pagaments encara pendents, és important al

conjunt dels quatre municipis, pràcticament similar als habitatges adquirits per compra ja pagada,

excepte a Vilablareix on els habitatges amb pagaments pendents superen amb escreix els ja pagats.

Tot plegat és conseqüència del recent creixement del parc d‟habitatges de la zona i de l‟adquisició de

la major part d‟aquest nou habitatge construït gràcies a una gran demanda associada a la influència de

la ciutat de Girona.

Taula 5.1.20. Distribució dels habitatges segons règims de tinença a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart

i Vilablareix (%). Any 2001

Municipi

De propietat

De

lloguer

Cedida

gratis o a

baix preu

Altres Total Per

compra

pagada

Per compra amb

pagaments

pendents

Per

herència o

donació

Aiguaviva 29,7 31,0 13,8 14,5 5,5 5,5 145

Fornells de la Selva 43,9 33,8 8,5 6,2 2,1 5,4 515

Quart 40,1 35,1 5,3 12,6 1,4 5,5 769

Vilablareix 38,6 47,0 4,7 5,2 1,0 3,5 598


c) Grau de conservació dels habitatges

Quart és el municipi, de la zona objecte d‟estudi, que presenta un percentatge més elevat d‟habitatges

en estat ruïnós, precedit del municipi d‟Aiguaviva el qual disposa dels percentatge més elevats

d‟habitatges en mal estat així com amb alguna deficiència, del conjunt dels 4 municipis.

Per contra, els municipis de Fornells de la Selva i Vilablareix presenten un estat de conservació general

dels seus habitatges molt bo, i únicament uns pocs casos presenten algunes deficiència. Sense cap

mena de dubte, el fet que siguin poblacions amb construccions força modernes, sobretot a Vilablareix,

permet aquesta bona conservació dels habitatges, mentre que pel cas de Fornells de la Selva han

estat importants els processos de rehabilitació d‟edificis que s‟han dut a terme durant les darreres

dècades.



44

Taula 5.1.21. Estat de conservació del parc d’habitatges d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i


Municipi Ruïnós

(%)

En mal estat

(%)

Amb alguna

deficiència (%)

En bon estat

(%)

Habitatges

totals

Aiguaviva 4,3 1,6 19,1 75,0 188

Fornells de la Selva 0,7 0,4 2,6 96,2 682

Quart 5,8 1,2 6,8 86,2 755

Vilablareix 0,3 0,2 1,4 98,1 628


Una altra dada molt interessant per analitzar l‟estat de conservació dels habitatges d‟un municipi és la

que fa referència a l‟any de construcció, i per tant, la seva antiguitat. El parc d‟habitatges de Quart i,

sobretot, Vilablareix són relativament moderns, presentant uns percentatges molt grans d‟habitatges

construïts entre 1970 i 1991. La poca antiguitat de molts dels habitatges de Fornells de la Selva permet

que presentin poques deficiències. En canvi, el municipi d‟Aiguaviva presenta un elevat percentatge

d‟habitatges que no presenten un estat òptim (25%), en bona part perquè hi ha molts masos construïts

abans del 1900, juntament amb un nombre destacat d‟habitatges construïts entre 1900 i 1950, alguns

dels quals no han estat objecte de rehabilitacions des de fa molts anys.

Gràfic 5.1.8. Any de construcció dels habitatges d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix.

Període 1990-1991


d) Nombre de persones per llar

L‟augment de vivendes habituals també s‟explica, en part, per un canvi del model familiar que ha

comportat una disminució del nombre de persones que conviuen en una llar. El municipi de Fornells de

la Selva és on els percentatges d‟habitatges per una i dues persones són més elevats, en bona part pel

caràcter jove de la seva població molta de la qual treballa a la ciutat de Girona o en algunes de les

activitats localitzades en el propi municipi. Tot el contrari passa a Aiguaviva i sobretot a Vilablareix on hi

continua havent un predomini de les llars ocupades per quatre o més persones, essent reflex d‟una

població més madura i assentada. Les llars amb tres persones residents estan força equiparades en

els quatre casos d‟estudi, igual que les llars amb quatre o més residents, excepte en el cas

anteriorment esmentat de Vilablareix.



45

Gràfic 5.1.9. Distribució de les llars segons les persones que hi resideixen a Aiguaviva, Fornells de la

Selva, Quart i Vilablareix. Any 2001


Tot plegat dóna com a resultat una dimensió mitjana de les llars, segons el nombre de persones que hi

resideixen, major en els quatre municipis de l‟àrea objecte d‟estudi respecte a les mitjanes de

referència del Gironès i Catalunya. Els municipis d‟Aiguaviva i Vilablareix es desmarquen per sobre de

Fornells de la Selva i Quart, que són les dues poblacions amb un major nombre d‟habitatges, la major

part dels quals s‟han construït durant la darrera dècada fruit de l‟elevada demanda d‟habitatges per

part de molta gent jove que treballa a la ciutat de Girona o que ha passat a formar part dels teixits

econòmics dels propis municipis.

Taula 5.1.22. Dimensions mitjanes de les llars d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Any

2001

Municipi Dimensió mitjana (persones)

Aiguaviva 3,42

Fornells de la Selva 3,16

Quart 3,07

Vilablareix 3,40

Gironès 2,67

Catalunya 2,72


e) Superfície útil dels habitatges

Els habitatges amb una superfície útil entre 81 i 110 m2

són els més nombrosos als quatre municipis

que s‟estudien, essent el comportant més habitual a la major part de municipis de la comarca i

Catalunya. Malgrat aquesta concentració d‟habitatges, on existeixen diferències importants amb els

dos àmbits de referència i entre els quatre municipis d‟estudi, és en el grup d‟habitatges amb

superfícies més grans (superiors als 110 m2

) i superfície més petites (inferiors a 80 m2

) on hi ha les

majors diferències, reflex de diferents realitats socioeconòmiques.

Els municipis de Fornells de la Selva i Aiguaviva presenten uns percentatges molt alts d‟habitatges amb

grans superfícies (entre 151-210 m2

i més de 210 m2

respectivament), resultat d‟habitatges unifamiliars

propietat de persones amb un alt poder adquisitiu. Una qüestió similar succeeix a Vilablareix amb els

habitatges entre 111-130 m2

, molts d‟ells xalets construïts recentment. Aquesta tipologia d‟habitatges

contrasta amb un baix percentatge d‟habitatges amb una superfície útil entre 31-80 m2

, tipologia que és

més important al municipi de Quart on la presència d‟habitatges plurifamiliars és major.



46

Gràfic 5.1.10. Superfície dels habitatges principals dels municipis d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix (%). Any 2001

Font: Cens d’habitatges. Institut d’Estadística de Catalunya

La superfície mitjana dels habitatges principals té una certa relació amb el nombre de persones que,

de mitjana, viuen en una llar. Al conjunt dels municipis d‟estudi, aquesta mitjana és superior a la

comarcal, degut precisament a les dimensions dels seus habitatges. Al Gironès generalment dominen

els habitatges plurifamiliars, de dimensions més reduïdes i habitats per menys persones que en cas

dels habitatges unifamiliars dominants als municipis de l‟àmbit d‟estudi.

f) Accés a l’habitatge: preus i habitatges de protecció oficial

La forta inflació de preus en el mercat immobiliari dels darrers anys, amb un augment desmesurat dels

preus de l‟habitatge (245%), i el comportament dels tipus d‟interès hipotecari ha generat una

discrepància extraordinària entre l‟evolució dels salaris i l‟evolució del cost de l‟habitatge, fet que ha

causat un desajust insalvable per a moltes famílies a l‟hora d‟accedir, rehabilitar o pagar un habitatge.

El nou escenari que s‟ha creat amb la situació econòmica dels mercats i les dificultats per obtenir

finançament de les entitats bancàries, és el responsable del canvi d‟escenari on hi ha llargues llistes

d‟espera per accedir a aquest tipus de vivendes, i un gran estoc de pisos pendents de vendre. A

aquest nou escenari cal afegir unes noves tipologies d‟habitatges que s‟han construït als darrers anys

als quatre municipis de l‟àrea objecte d‟estudi (cases unifamiliars amb superfícies elevades) que han

provocat l‟elevat preu dels seus habitatges.

Tot plegat ha provocat que per a molta gent, especialment els més joves, la única forma d‟accedir a

l‟habitatge sigui mitjançant l‟oferta d‟habitatges assequibles mitjançant una política pública d‟estímul o

provisió directa d‟habitatges protegits, tant de lloguer com de compra. La Secretaria d‟Habitatge del

Departament de Medi Ambient i Habitatge determina el seguit de zones geogràfiques de preu dels

habitatges amb protecció oficial amb preus màxims de venda per l‟any 2009. Classifica els municipis

en quatre zones en funció dels nivells de preus en règims generals i especials. Dels municipis de la

zona d‟estudi, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix estan inclosos dins la Zona B, principalment per la

seva proximitat i dependència amb la ciutat de Girona, mentre que Aiguaviva està inclòs en la Zona C.



47

Taula 5.1.23. Zones geogràfiques de preu dels habitatges amb protecció oficial amb preus màxims de

venda. Any 2009

Tipus de règim Preu útil d'habitatge (€/m2 )

Preu garatge i traster vinculat

(€/m2)

Zona A

General 1.940,48 1.164,29

Especial 1.705,50 1.023,30

Zona B

General 1.576,64 945,98

Especial 1.478,10 886,86

Zona C

General 1.394,72 836,83

Especial 1.307,55 784,53

Zona D

General 1.212,80 727,68

Especial 1.137,00 682,2

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

L‟oferta d‟habitatge de protecció oficial en els municipis d‟estudi ha sigut escassa o nul·la durant els

darrers anys. En el cas de Fornells de la Selva no hi ha constància de la construcció de cap habitatge

d‟aquest tipus, i tampoc es preveuen futures promocions, mentre a Aiguaviva només s‟ha construït un

habitatge entre 1991 i 2006 i no es té constància que hi hagi alguna promoció prevista. En el cas de

Vilablareix, dels 1.199 habitatges previstos en el nou Pla Parcial de Vilablareix, un total 222 estan

destinats a habitatges de protecció oficial, amb la qual cosa s‟hi construeix un elevat nombre. Amb

aquesta promoció important d‟habitatges assequibles es dóna una bona oportunitat als joves del

poble, ja que actualment tenen poques possibilitats d‟adquirir un habitatge no protegit per l‟elevat preu

del m2

(aprox. 3.000 €) i l‟elevada superfície d‟aquests (123,7 m2

de mitjana al municipi).

48

5.2.- Àmbit B: Àrea litoral del Baix Empordà


L‟àmbit d‟estudi format pels municipis de Torroella de Montgrí, Pals i Begur es troba al nord del litoral

del Baix Empordà. Juntament amb el Cap de Creus, és la zona litoral situada més a l‟orient de tota la

península ibèrica. Les dimensions dels tres termes municipals són molt desiguals, destacant la

superfície de Torroella de Montgrí amb 65,35 km2

, mentre Pals té 25,81 km2

i Begur 20,71 km2

, que

sumades abarquen una superfície que representa un 16% del total comarcal. El sector nord de l‟àrea

d‟estudi limita amb la comarca de l‟Alt Empordà, mentre la resta ho fa amb multitud de municipis com

Bellcaire d‟Empordà, Ullà, Gualta, Fontanilles, Palau-Sator, Torrent, Regencós i Palafrugell, tots ells del

Baix Empordà.

El conjunt dels tres municipis se situen en la zona de transició entre el massís de les Gavarres i la

depressió tectònica de l‟Empordà, concretament entre el massís de Montgrí i el massís de Begur. Més

de la meitat del terme municipal de Torroella de Montgrí forma part del Parc Natural del Montgrí, Illes

Medes i Baix Ter. El municipi de Begur, el més al sud dels tres, es troba limitat pel mar i pel massís de

Begur, del qual una part està inclòs en el Pla d‟espais d‟interès natural. Finalment, el municipi de Pals

es troba al sector de la plana empordanesa enmig dels dos municipis citats, Torroella de Montgrí i

Begur.

A nivell hidrogràfic, destacar que el municipi de Torroella de Montgrí pertany a la conca hidrogràfica del

Ter, la més important de les comarques gironines, mentre Pals i Begur pertanyen a la conca de les

rieres de la Costa Brava. Els principals cursos fluvials que hi transcorren són el Ter i el Daró, essent el

segon el principal afluent del primer. Prop de la desembocadura del Ter, a pocs quilòmetres de

l‟Estartit, hi ha la llacuna costanera del Ter Vell que forma part dels Aiguamolls de l‟Empordà.

49

Mapa 5.2.1. Localització de l’àrea litoral del Baix Empordà

Font: Elaboració pròpia

50


Els municipis de l‟àmbit d‟estudi, Torroella de Montgrí, Pals i Begur, comparteixen característiques

comuns amb la resta de municipis del litoral del Baix Empordà. Es tracta dels pobles originaris del

poblament de la comarca, situats a segona línia de mar i paral·lels a la costa, entre el mar i les unitats

muntanyoses que precedeixen la plana. Aquestes poblacions estan connectades per una carretera

paral·lela al litoral, de la que surten en perpendicular vies de comunicació cap a les cales i platges que

han estat el centre de desenvolupament d‟urbanitzacions turístiques recolzades en nuclis primitius de

pescadors.

Mapa 5.2.2. Mapa d’infraestructures i transports de l’àrea litoral del Baix Empordà



Torroella de Montgrí

Els primers pobladors preromans es van localitzar als petits turons del puig Mascaró i la Fonollera,

allunyats de la multitud d‟aiguamolls i zones humides i boscoses percebudes com a dolentes per viure.

Amb l‟arribada dels romans van començar a aparèixer les grans vil·les com el camp de la Gruta,

poblament que ha tingut continuïtat després de l‟enfonsament de l‟imperi romà a Santa Maria i Santa

Maria del Palau. Durant l‟edat mitjana neixen els nuclis de població que trobem actualment. El topònim

Vila Torrocella (Torroella) apareix per primera vegada citat en un document de l‟any 888, època on

també es dóna la primera referència de monte Grinio (Montgrí). En aquest moment, el poble consistia

en una petita agrupació de cases al voltant del castell i de l‟església, a la Cellera.

51

A finals del segle XI i principis del XII eren senyors de la vila i el seu entorn la família feudal dels

Torroella, feudataris dels comtes d‟Empúries. No és fins el 1272 que Torroella passa a mans de la

corona i es converteix en vila reial. A partir d‟aquest moment, comença l‟etapa d‟engrandiment que

porta a la urbanització de la vila reial (l‟actual nucli antic), envoltada de muralles i amb la típica

distribució de carrers estrets, rectes, i la plaça al mig presidida per la capella de Sant Antoni. Aquesta

etapa d‟esplendor es veu tallada de sobte amb l‟arribada de la Pesta Negra (1348) i els assetjaments

continus dels pirates, inseguretat que va provocar l‟aparició de torres en els masos.

A partir del segle XVI la vila s‟expandeix amb la construcció d‟edificacions al barri de Sobrestany i la

Bolleria (una extensió del poble de Bellcaire), fins el punt que al segle XVII la baronia de Torroella,

governat per un procurador reial, comprenia Torroella, Gualta, Fontanilles, i Sobrestany. L‟Estartit, si bé

devia ocupar-se ja de més antic, neix com a poble a partir del segle XVIII quan el perill del mar ha

minvat. Es tracta d‟una petita població de pescadors que a mitjans de segle ja tenia una vintena de

cases localitzades als carrer de Santa Anna i al de les Illes, els més antics d‟aquesta població.

Tanmateix, al llarg d‟aquests segles va augmentar significativament l‟ocupació a la plana i,

conseqüentment, el nombre de masos construïts.

En els dos últims segles, es dóna l‟enderrocament de bona part de la muralla i l‟expansió urbanística a

l‟entorn del nucli antic. Al barri mariner de l‟Estartit, el creixement urbà ha anat de la mà de l‟activitat

econòmica del turisme, apareixent algunes urbanitzacions com els Griells, Mas Pinell, les Dunes, Torre

Vella, Torre Gran, Mas Marquès i Montgó, que han transformat significativament aquest territori.

El resultat de tot plegat ha estat la configuració d‟un municipi amb dos nuclis de població de moderada

densitat i separats entre sí uns tres kilòmetres, dos veïnats localitzats al costat de la carretera que uneix

els dos nuclis, i un seguit d‟urbanitzacions disperses de baixa densitat:

Torroella de Montgrí. Nucli antic del terme municipal situat al peu del massís del Montgrí, a

l‟esquerra del Ter i vora la plana, a l‟extrem de ponent del terme municipal. Es diferencien

dos barris: el nucli altmedieval i l‟eixample. El primer està compost per carrers estrets i

traçats de forma desordenada al voltant de l‟església parroquial i de l‟antic palau reial i

amb la plaça Major al centre. El segon, l‟eixampla, neix amb l‟enderrocament de les

antigues muralles com a conseqüència de l‟augment demogràfic i urbanístic del nucli,

amb dues àmplies avingudes de circumval·lació. En aquest cas, la tipologia urbanística

correspon a una barreja de cases plurifamiliars, sobretot en el sector nord-est on hi ha

blocs de cinc i sis pisos, i cases unifamiliars adossades.

L‟Estartit. Nucli de població pròxim a la costa, al peu dels espadats de la Roca Maura i del

cap de la Barra. A la fi del segle XVIII hi constaven 80 cases i 14 llaguts, i fins gairebé la

meitat del segle XX era un poblat de pocs habitants, d‟un sol carrer i amb les cases dels

pescadors a tocar de la costa. Amb l‟augment de la demanda turística el nucli es va

transformar de manera dimensional amb la construcció d‟un port per les embarcacions

esportives, el Club Nàutic de l‟Estartit, i nombrosos blocs de pisos a primera línia de mar,

la majoria destinats a apartaments i hotels turístics. Les noves construccions es van

posicionar, en general, sense ordre i sense tenir en compte qüestions paisatgístiques. El

seu creixement va provocar la segregació d‟aquest poble amb Torroella de Montgrí al llarg

de la dècada del 1980. La tipologia urbanística és una barreja entre cases unifamiliars

adossades i blocs plurifamiliars, alguns d‟una alçada considerable.

Veïnat de Sobrestany. Nucli de població ubicat a la vessant nord del Montgrí i format per

alguns masos agrupats i altres dispersos sobre l‟antic estany de Bellcaire.

Veïnat de la Bolleria. Nucli localitzat al costat oest i molt pròxim del veïnat de Sobrestany.

Aquest veïnat ha crescut amb el temps i ha acabat endinsant-se al terme de Bellcaire

d‟Empordà. Està format per una urbanització amb tipologia de casa jardí i alguns masos

disseminats per la zona.

52

Urbanitzacions de la Torre Gran, les Dunes, Torre Vella i Camp Torró situades al nord de

la carretera entre Torroella i l‟Estartit i els Griells, la Platera i Mas Pinell, sobre la línia de la

costa.

Mapa 5.2.3. Nuclis de població del municipi de Torroella de Montgrí


53

Pals

La primera referència de Pals apareix en un document de l‟any 889 del rei Odó dirigint-se al monestir

de Sant Pau de Fontclara, on esmenta la vila i el castell, anomenat Montaspre. La vila es troba a la part

enlairada, allunyada de les zones de maresmes i aiguamolls de la plana antigament considerades com

a poc salubres. Al centre del seu barri vell s‟hi localitzà l‟església de Sant Pere d‟origen romànic, mentre

tancant i resguardant el nucli antic es van construir les muralles durant el XV i el XVI.

Durant el boom turístic dels anys 60‟s el municipi va créixer considerablement, sobretot des del punt de

vista residencial, amb la restauració de masos i cases de la vila com a residència secundària. Als anys

80‟s es va restaurar el barri vell malmès per la Guerra Civil Espanyola, a més de crear-se nombroses

urbanitzacions entre la platja i la vila com la del Mas Tomasí, la més extensa i poblada, juntament amb

altres com la de Pals Mar, la Pineda de Pals i els Arenys de Mar.

Al sector més litoral hi ha el tram de costa baixa i sorrenca de la platja de Pals, on abunden maresmes i

aiguamolls, alguns dels quals foren dessecats i convertits en conreus. Actualment, alguns d‟aquests

terrenys dessecats i altres espais naturals disposen d‟una figura de protecció pel seu elevat interès

natural. Concretament, hi ha dos espais considerats Xarxa Natura i PEIN: el Litoral de Baix Empordà i el

recentment declarat Parc Natural del Montgrí- les Medes- el Baix Ter (2010), on s‟inclou un petit sector

declarat Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter. El primer es troba més a l‟interior i a la

part sud del terme municipal, mentre que l‟altra forma les maresmes del litoral juntament amb tota la

zona nord del municipi. En aquests dos espais es limiten les actuacions antròpiques, permetent

activitats com el cultiu de l‟arròs, per això els futurs creixements urbanístics no poden tenir lloc en

aquests territoris.

Entre les nombroses entitats de població que formen l‟estructura urbana de Pals, destaca la vila de

Pals, cap municipal, i el veïnat dels Masos de Pals. Progressivament, a causa del creixement urbanístic,

s‟han afegit nombroses urbanitzacions al voltant d‟aquests dos nuclis més rellevants. Actualment, la

població es troba repartida en diverses entitats de població: els Arenals de Mar, el Mas Tomasí, els

Masos de Pals, Pals, Palsmar, la Pineda de Pals, el Puig sa Guilla, el Puigvermell, Sa Punta i el

residencial els Masos.

Pals: És el nucli principal de població i està format per un casc històric, anomenat el

Pedró, amb una configuració morfològica pròpia del conjunt medieval empordanès. La

seva localització a l‟entorn d‟un turó respon a raons històriques de tipus defensiu i de

domini territorial, a més d‟evitar els aiguamolls de la plana. La distribució dels seus carrers

i edificis és desordenada i està lligada a l‟enrunament del castell, al segle XV, i al

bastiment de les muralles que prengueren la forma actual en el segle XVI. Els habitatges

del casc antic ocupen intensament i entre mitgeres petites parcel·les formant un conjunt

apilat al voltant del turó que va donar lloc a l‟assentament primitiu i que manté la seva

estructura històrica pràcticament intacte. Fins el segle XVIII, la Vila va ser l‟únic nucli de

població agrupat existent a Pals. Com a resultat de l‟expansió demogràfica del segle XVIII,

el nucli de Pals va anar creixent per la banda est fins a crear un nou barri anomenat la

Samària, localitzat a la plana per gaudir d‟una bona connexió. La seva estructura urbana

és diferent a la de la Vila, amb una parcel·lació més regular i sense condicionaments

topogràfics, i d‟amplades diferents per edificar-hi cases unifamiliars adossades. Malgrat

estar allunyades de camp, les seves edificacions i parcel·lacions mantenen un marcat

caràcter rural a l‟estar lligades a les feines del camp.

Els Arenals de Pals. Urbanització de segones residències situada al nord-est del terme

municipal. A primera línia de mar s‟han construït hotels i apartaments, mentre en una

segona línia s‟ha construït un camp de golf envoltat pel nord i l‟oest per cases unifamiliars.

D‟aquesta manera, és un model urbà caracteritzat pel consum de sòl i per l‟excessiu

esponjament urbanístic.

54

El Mas Tomasí. Urbanització de segones residències pròxim als Masos de Pals. Es

diferencien dues parts: la urbanització del Mas Tomasí de Baix, pròxima als Masos de

Pals, i la urbanització del Mas Tomasí de Dalt, ubicada al cim del turó Puig d‟en Pou.

Els Masos de Pals i el Residencial els Masos de Pals. L‟estructura d‟aquests nuclis urbans

neixen de l‟agrupament progressiu de masos i cases rurals al voltant del camí que portava

a la platja. Els dos nuclis estan separats pel traçat de la carretera GIV-6502 que connecta

el nucli de Pals amb les urbanitzacions de la costa. Els masos del nord formen el

Residencial els Masos, amb característiques similars a la del barri de Samària, però de

caràcter més agrícola al quedar més apartat de les vies de comunicació comarcal.

L‟antiga vila presenta cases adossades unifamiliars, però la resta del nucli, més modern,

presenta la tipologia de casa jardí. Annexa als Masos de Pals, pròxim a la urbanització de

segona residència Mas Tomasí, es troba el barri de Vinyoles, format per un nucli de

masies disgregades.

Puig sa Guilla, Palsmar, la Pineda de Pals, sa Punta i Puigvermell. Totes elles tenen unes

característiques similars, pròpies d‟un creixement turístic, urbanitzat de forma massificada

i poc racional, pobre ambientalment i sense cap centre que actuï com a element

aglutinador. Es troben resseguint la costa, excepte la de la Pineda de Pals que queda en

un segon pla, sorgiren a partir de la demanda turística dels anys seixanta i bàsicament

estan formades per segones residències.

55

Mapa 5.2.4. Nuclis de població del municipi de Pals


56

Begur

El primer document on apareix citada la població és un precepte del rei franc Odó al monestir de Sant

Pau de Fontclara de l‟any 889. El primer senyor feudal de Begur fou Arnust de Begur i va ser

documentat per primera vegada a inicis del segle XI. Al mateix segle és citat per primera vegada, en un

document que fa referència al castell, el municipi amb el seu nom actual. El castell de Begur és el

símbol més emblemàtic d‟aquesta època, per bé que a Esclanyà també hi ha notables restes

medievals: l‟església de Sant Esteve d‟Esclanyà, esmentada documentalment l‟any 1280 i el castell

d‟Esclanyà, conegut popularment com la torre d‟Esclanyà.

La població de Begur ja gaudia d‟una certa importància al segle XIV, mentre que al segle XVI comença

a prosperar amb el corall i la vinya. Un altre fet rellevant és l‟atenuació dels atacs pirates a partir del

segle XVIII, fet que va permetre un lleuger augment demogràfic. La crisi del sector coraller i les

pèssimes perspectives de l‟agricultura, amb una vinya fortament castigada per la fil·loxera, van ser

alguns dels factors que van motivar el desenvolupament de la indústria surera d‟inicis del segle XX,

activitat que va encapçalar el desenvolupament del municipi. A partir de la segona meitat del segle XX

el turisme li ha agafat el relleu, convertint-se en la principal font de recursos i en una de les culpables

del seu destacat creixement urbanístic.

El terme municipal de Begur està format per diversos nuclis de població: Aiguablava, Aiguafreda,

Begur, Esclanyà, el Brugar, Fornells, el Racó, Sa Riera i Sa Tuna.

Vila de Begur. La vila de Begur està situada al peu del turó ja que l‟antic poblat d‟origen

preromà situat al turó del castell es desplaçà a un indret més baix, en una posició típica

del poblament medieval, com a mesura preventiva per la pirateria. Les cases s‟agrupen al

voltant de l‟església i en carrers estrets i sinuosos, d‟urbanisme poc estructurat i adaptat a

la irregularitat del terreny que dificulta l‟accessibilitat de vianants i vehicles. El creixement

modern de la vila ha fet sorgir nous eixamples (Mas Gispert i Portal d‟en Paloma), mentre

que en els últims temps, a partir del boom turístic, han crescut diverses urbanitzacions de

segones residències al voltant de la vila.

Aiguablava, Aiguafreda, Fornells, el Racó i Sa Tuna. Es tracta de petites urbanitzacions

situades a la zona litoral. Estan compostes per cases unifamiliars destinades a la segona

residència i agrupades de forma dispersa i poc massificada, estructura urbana que

consumeix molt territori.

Esclanyà. Nucli urbà situat al sud-oest del terme, pròxim a la vila de Palafrugell. Forma un

nucli agrupat a l‟entorn de l‟església i del castell, en un terreny lleugerament accidentat

pels contraforts meridionals del massís.

Brugar. Nucli de població situat a 1 km a ponent d‟Esclanyà. Es tracta d‟un veïnat de

masies disperses.

Sa Riera. Agrupació de cases situat al nord-est del terme municipal i que mantenen un

caire popular. Es tracta d‟un dels nuclis més grans del terme municipal format per unes

200 cases situades en uns carrers que ressegueixen la morfologia del terreny, amb una

pendent poc pronunciada de la vall fins arribar a la platja en forma d‟embut. Les

edificacions es reparteixen pels carrers irregulars de manera poc massificada i, la majoria,

són cases unifamiliars amb jardí.

57

Mapa 5.2.5. Nuclis de població del municipi de Begur


58



sectorial de grans àmbits territorials. El Pla Territorial General de Catalunya, el Pla Territorial Parcial de

les Comarques Gironines, el Pla Director Territorial de l‟Empordà, el Pla Director Urbanístic del Sistema

Costaner i el Pla d‟Espais d‟Interès Natural són els plans que es troben més directament més

relacionats a la zona d‟estudi.




Gironines. Aquest planejament integra les propostes del Pla director territorial de l‟Empordà (PDTE). Els

objectius específics d‟aquest Pla són: el reforçament de la vertebració urbana de les comarques de l‟Alt

i el Baix Empordà; la protecció del paisatge; limitar la segona residència de nova planta; fomentar les

activitats econòmiques alternatives al turisme; i aconseguir una xarxa viària respectuosa amb el medi.

El Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) és un instrument de planejament urbanístic

supramunicipal. El Pla vol ser un instrument adequat per ordenar el sistema costaner de Catalunya des

dels principis que inspiren el desenvolupament urbanístic sostenible i la defensa de l‟interès general.

Concretament té l‟objectiu de preservar els sòls que encara no han sofert un procés de transformació

urbanística significatiu, és a dir, els sòls no urbanitzables i els urbanitzables no delimitats. Aquest Pla

afecta directament el municipi de Torroella de Montgrí i Pals, concretament als espais marcats a la

següent taula.

Taula 5.2.1. Sòl no urbanitzable costaner d’actuació per PDUSC a Begur, Pals i Torroella de Montgrí

Espai Municipi Superfície (ha) Categoria segons el planejament

urbanístic actual

Sorres d'en Català Nord Torroella de Montgrí 5,94 Sòl no urbanitzable

Platja de l'Estartit- Els Griells Torroella de Montgrí 434,85 Sòl no urbanitzable (agrícola)

Cal Bonic- La Fonollera Torroella de Montgrí 155,74 Sòl no urbanitzable (agrícola)

El Mas Pinell Torroella de Montgrí 37,57 Sòl no urbanitzable

Platja de Plas- Les antenes Pals 33,78 Sòl no urbanitzable

Inter Pals Pals 6,85 Sòl no urbanitzable no delimitat

Font: Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

Les comarques gironines també estan sota les directrius del Pla director territorial de les àrees

residencials estratègiques de les comarques Gironines. El aquest Pla defineix les àrees de sòl

urbanitzat pel desenvolupament dels programes d‟habitatge que es plantegen per al quadrienni 2010-

2014. Als municipis de Pals i Torroella de Montgrí es preveu una triple actuació: una estratègia de

creixement moderat tenint en compte la seva dimensió urbana i les bones condicions de connectivitat,

la conservació de les estructures urbanes on encara hi té un paper significatiu l‟agricultura, i finalment,

el foment de les mesures necessàries per la recuperació demogràfica i el rejoveniment de la població.

Per arribar a aquests objectius cal incorporar als plans d‟urbanisme mesures per protegir i potenciar els

nuclis de població.

Pel que fa a els múltiples Plans sectorials existents, el Pla d‟Espais d‟Interès Natural és el que té una

major incidència en l‟àrea d‟estudi, concretament al municipi de Torroella de Montgrí ocupa el 69,21%,

el 34,66% a Pals i a Begur el 26,3% de la superfície terrestre.

59

Finalment, Torroella de Montgrí i Pals disposen de la mateixa figura de planejament, un Pla general

d‟ordenació urbanística (PGOU), mentre que Begur disposa d‟un Pla d‟ordenació urbanística municipal

(POUM). Pel que respecte a l‟antiguitat d‟aquests plans, destaca el de Pals de l‟any 1987 com és més

antic, en canvi, el de Torroella de Montgrí i Begur no superen els 10 anys, del 2002 i del 2003

respectivament.


El municipi de Torroella de Montgrí disposa en l‟actualitat d‟una Revisió del Pla General d‟Ordenació

Urbana de 1983 aprovat definitivament l‟any 2002. Els criteris bàsics d‟aquesta revisió van ser quatre:

mantenir el model territorial del Pla General de 1983, amb els ajustos adequats per al seu

perfeccionament; preveure i assumir les responsabilitats i les càrregues urbanes de capitalitat de

Torroella dins del sistema urbà costaner, que preveu el Pla Territorial General de Catalunya; apostar per

aconseguir una millora generalitzada del sector turístic; i ordenar el medi i el paisatge per un

desenvolupament sostenible. A més, també s‟han aprovat noves modificacions posteriors a la Revisió

del Pla General d‟Ordenació Urbana.

Taula 5.2.2. Planejament urbanístic existent al municipi de Torroella de Montgrí

Tipologia de planejament Data d'aprovació Actuació

Revisió pla general ordenació urbana 11/06/2002 Revisió- adaptació de Pla general del municipi

Modificació de pla general d'ordenació 14/05/2003 Correccions d'errades de la revisió del Pla general a la

urbanització Torre Vella i a la rotonda del carrer del Vent

Modificació de pla general d'ordenació 15/04/2003 Correccions d'errades del Pla general per a

l'aprofitament urbanístic de la zona Creu de la Rutlla

Modificació de pla general d'ordenació 30/05/2006 Modificació del Pla general a l'àmbit del PEM-4 Països

Catalans

Modificació de pla general d'ordenació

Pla Director Urbanístic del Sistema

Costaner

07/01/2005

16/07/2005

Modificació del Pla general en l'àmbit del jardí privat

situat al carrer del Mar, número 18

Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

Modificació de pla general d'ordenació 30/01/2006 Modificació del Pla general en l'àmbit de 10 parcel·les

situades al carrer Jaume I

Modificació de pla general d'ordenació 29/03/2006 Modificació del Pla general en relació a la regulació de

l'ús hoteler de l'Estartit

Modificació de pla general d'ordenació 27/09/2006 Modificació del Pla general en relació amb la parcel·la

de l'Hospital de Pobres i Malalts

Modificació de pla general d'ordenació 16/08/2006 Modificació del Pla general en relació amb la regulació

urbanística del polígon industrial

Modificació de pla general d'ordenació 2006 Modificació del Pla general en relació amb l'ordenació i

protecció de la façana sud de la vila

Modificació de pla general d'ordenació 27/11/2006 Modificació del Pla general relativa a la zona d'entrada

de Torroella per la carretera de Sant Jordi Desvalls

Modificació de pla general d'ordenació 08/02/2007 Modificació del Pla general en l'àmbit de dues zones

verdes de la urbanització el Griells

Modificació de pla general d'ordenació 19/12/2007 Modificació del Pla general al carrer Assutzena, núm. 22

de la urbanització els Griells

Modificació de pla general d'ordenació 23/04/2008 Modificació del Pla general en el camí del mas Blanch

del sector industrial

Modificació de pla general d'ordenació 21/01/2009 Modificació del Pla general en la zona del cementiri

municipal

Modificació de pla general d'ordenació 21/01/2009 Modificació del Pla general en els usos de les zones IM i

GI del polígon industrial



60

Pals

El municipi de Pals disposa en l‟actualitat d‟un Pla General d‟Ordenació Municipal, aprovat

definitivament l‟any 1987. Tot i tractar-se d‟una normativa antiga, l‟Ajuntament no preveu la revisió

d‟aquest a curt termini. No obstant això, el que s‟ha fet al llarg del 2005 és tramitar una modificació

d‟aquesta normativa per tal de reduir la superfície del sòl urbanitzable en un 36,6% amb la conseqüent

reducció d‟una 200 habitatges previstos. D‟altra banda, s‟han publicat diverses modificacions del Pla

General de Pals, la darrera correspon a una revisió parcial del sòl urbanitzable.

Taula 5.2.3. Planejament urbanístic existent al municipi de Pals


Pla general d'ordenació urbana 04/03/1987 Pla general d'ordenació del municipi

Modificació de pla general d'ordenació 14/09/1992 Modificació de Pla general en l'àmbit del "Barri de

Vinyoles"

Modificació de pla general d'ordenació 23/06/1995 Modificació de Pla general en la UA.8 UA.9 UA.10 i

PP. Puig Sa Guilla

Modificació de pla general d'ordenació 07/10/1994

Modificació de Pla general de les mesures

urbanístiques a les zones d'edificació històrica de

"El Pedró"


Modificació de Pla general de les normes

urbanístiques a la zona 7b cases amb jardí, de la

UA8, UA9 i UA10

Modificació de pla general d'ordenació 07/09/1999 Modificació de Pla general per a la delimitació del

sòl urbà en el sector de can Navarra

Modificació de pla general d'ordenació 04/05/2000 Modificació de Pla general al barri de la Font

Modificació de pla general d'ordenació 29/11/2000 Modificació de Pla general a la urbanització mas

Tomasí

Modificació de pla general d'ordenació 19/09/2000 Modificació de Pla general al carrer Abeuradors,

33

Modificació de pla general d'ordenació 22/02/2001 Modificació de Pla general a l'entorn del barri de la

Llevadora


Modificació de Pla general a l'àmbit discontinu de

la nova unitat d'actuació UA29 Pineda de

Pals/carretera de Pals- Camí de la Font/Escorxador

Modificació de pla general d'ordenació 31/10/2002 Modificació del Pla general UUNP7

Modificació de pla general d'ordenació 04/02/2004 Modificació del Pla general en els sectors SUP 6-

UUNP 10

Modificació de pla general d'ordenació 05/02/2004 Modificació del Pla general en l'àmbit de la

UUNP11 Ràdio Liberty

Modificació de pla general d'ordenació

Pla Director Urbanístic del Sistema

Costaner

22/02/2005

16/07/2005

Modificació dels articles 83, 109, 146 i 210 de les

normes del Pla general


Modificació de pla general d'ordenació 07/07/2006 Modificació del Pla general per a la implantació del

Nou Centre Cívic

Modificació de pla general d'ordenació 11/10/2007 Revisió parcial del sòl urbanitzable



61

Begur

Municipi de Begur disposa d‟un Pla d‟Ordenació Urbanística Municipal recent, del 2003. Des d‟aquest

any fins a l‟actualitat s‟han aprovat diverses modificacions del Pla, fruit de la necessitat de definir el sòl

urbà delimitat i el seguit d‟actuacions a desenvolupar.

Taula 5.2.4. Planejament urbanístic existent al municipi de Begur


Pla d'ordenació urbanística

municipal 10/11/2003 Pla d'ordenació urbanística municipal

Modificació pla ordenació

urbanística municipal 20/07/2004

Correcció d'errada del Pla d'ordenació urbanística municipal per

incloure l'Estudi de detall de la parcel·la 24 del carrer Santa

Reparada


urbanística municipal

11/08/2004 Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal a l'àmbit

de l'Arbreda



24/11/2004 Correcció d'errada al Pla d'ordenació urbanística en el plànol Q-

2, qualificació del sòl



Pla Director Urbanístic del

Sistema Costaner

19/04/2005

16/07/2005

Correcció d'errada material del Pla d'ordenació urbanística en

l'annex 3 de les normes urbanístiques (condomini 9f/2)




29/03/2006 Modificació de Pla d'ordenació urbanística municipal a l'àmbit de

l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil



Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal a l'àmbit

del Mirador de Sant Ramon



Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal a les illes

56 i 62 del carrer Jordi de Sant Jordi de la Urbanització

Residencial Begur



23/06/2006 Modificació del Pla general d'ordenació urbanística a les

parcel·les 90 i 91 de la urbanització mas Mató



27/06/2006 Modificació del Pla general d'ordenació urbanística a l'àmbit del

sector S-19 Riera d'Esclanyà



28/06/2006 Modificació del Pla d'ordenació per correcció d'errada material al

polígon d'actuació P-32 carrer Sant Antoni



Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal a l'àmbit

del sector S-1 Sa Roda



Modificació del Pla d'ordenació urbanística per a la seva

adaptació a les determinacions dels Plans directors urbanístics

del sistema costaner



10/03/2008 Modificació del Pla d'ordenació urbanística per canvi d'ordenació

o de normativa



25/03/2008 Modificacions del Pla d'ordenació urbanística municipal



10/03/2008 Modificació del Pla d'ordenació urbanística a l'entrada de Sa

Riera



Modificació del Pla d'ordenació urbanística al carrer Illa Blanca, 1

de Fornells



62


La localització dels municipis de Begur, Pals i Torroella de Montgrí en el litoral del Baix Empordà ha

permès en els darrers anys un destacat desenvolupament econòmic i social al voltant d‟activitats

diverses, entre les quals destaca la construcció i, sobretot, el turisme i els serveis, com passa a bona

part dels municipis de la Costa Brava.

El cas més significatiu és Torroella de Montgrí on, a més de l‟agricultura i una indústria força

diversificada sovint relacionada amb el sector de la construcció (productes alimentaris, química i

metall, tèxtil, etc.), té com a principal motor econòmic una notable activitat turística i de serveis. El

municipi actua com pol d‟atracció de la zona gràcies a que acull una bona quantitat d‟establiments,

principalment de comerç a l‟engròs i hostaleria. Referent a l‟activitat agrícola, els conreus més

abundants són els herbacis de regadiu, principalment cereals i farratges, tot i que també hi ha de secà

i conreus llenyosos com fruiters.

El municipi de Begur ha sigut històricament un dels grans centres empordanesos especialitzats en la

pesca i en la comercialització del corall, indústria que més endavant seria substituïda per la del suro

que tantes grans fortunes va donar. Les primeres cales ocupades pels pescadors van passar a ser els

primers nuclis de desenvolupament de l‟activitat turística, evolucionant amb el temps cap a un turisme

residencial que ha anat guanyant protagonisme fins que a partir de la segona meitat del segle XX s‟ha

convertit en la principal font d‟ingressos econòmics del municipi, especialment durant els mesos

d‟estiu quan la població s‟arriba a multiplicar. Malgrat això, en els darrers anys el nombre

d‟establiments turístics s‟ha estabilitzat força, possiblement perquè els existents són suficients per a les

necessitats de la població.

Una situació similar està vivint el municipi de Pals amb el turisme familiar com a principal activitat

econòmica, juntament amb el sector de la construcció gràcies a una estratègia de creixement

urbanístic. Malgrat que aquestes activitats tenen cada vegada un major pes en l‟economia local, es

manté una bona part del territori dedicat a l‟agricultura, amb un predomini important dels conreus

herbacis, concretament de l‟arròs, amb una distribució força equitativa entre els conreus de secà i de

regadiu. També disposa de dues zones industrials, tot i que només una, la dels Camps dels Roures,

està ocupada per empreses diverses.

Gràfic 5.2.1. Percentatge d’establiments d’empreses i professionals per sectors a Begur, Pals i Torroella

de Montgrí. Any 2001


Unes dades molt representatives de la situació econòmica als tres municipis són les darreres

disponibles sobre la distribució dels establiments d‟empreses i professionals pels diferents sectors de

l‟economia per l‟any 2001. En aquestes s‟observa un predomini important dels establiments dedicats

als serveis, sobretot al municipi de Torroella de Montgrí, seguit de molt a prop per la construcció,

essent dues tipologies estretament relacionades en una zona cada vegada més abocada al turisme.

63

També és cert que des de l‟any 2001 fins l‟actualitat la situació d‟aquests dos sectors ha anat

evolucionant en favor dels serveis que han anat guanyant importància i en detriment de la construcció

que ha anat en clar retrocés, especialment als darrers anys. El nombre d‟establiments industrials és el

més baix de tots, malgrat que la població ocupada en els diferents municipis i les dimensions dels

mateixos establiments són destacables. També és important ressaltar que el nombre d‟establiments

industrials ha anat augmentant de forma notable durant els darrers anys a tota la zona d‟estudi.

a) Índexs d’activitats econòmics

Existeixen diferents indicadors econòmics que permeten veure el comportament i l‟evolució econòmica

d‟un territori i comparar-la amb altres. Un dels més representatius és la Renda Bruta Familiar

Disponible que fa referència al volum de renda disponible per les famílies residents per al consum i

l‟estalvi. Els tres municipis presenten uns nivells alts, reflex d‟una elevada bonança econòmica amb

rendes per habitant superior als 14.500 euros i un nivell econòmic de 10 (any 2003), superior a la

mitjana de les comarques gironines i de Catalunya.

Uns altres indicadors econòmics d‟interès són els índexs d‟activitats econòmics. Un d‟ells és l‟índex

industrial que fa referència a la importància de la industria, inclosa la construcció. Hi ha altres com:

l‟índex comercial (majorista i minorista), l‟índex de restauració i bars, l‟índex turístic i, finalment, l‟índex

d‟activitat econòmica, estret dels impostos corresponents a les activitats econòmiques empresarials i

professionals, i on s‟inclouen totes les activitats econòmiques a excepció de les agràries.

Les xifres dels diferents índexs d‟activitats són un bon reflex de la situació socioeconòmica de cada

municipi. Torroella de Montgrí es destaca clarament com el municipi de la zona amb una major activitat

econòmica empresarial, convertint-se en un clar centre d‟influència per a les poblacions més petites

que l‟envolten. L‟activitat turística s‟esdevé clarament la més important, i amb ella, altres activitats

relacionades com el comerç o la restauració. Una situació similar experimenten, en aquests aspectes,

els municipis de Begur i Pals. Per altra banda, presenten diferències destacables com ara el pes de la

indústria en el municipi de Begur, o la gran diferència al municipi de Pals entre el turisme i les altres

activitats, deixant al marge l‟agricultura, fet indicatiu d‟una cada vegada major terciarització de

l‟economia i especialització cap al turisme. L‟activitat turística de Begur s‟assimila a la de molts

municipis turístics del litoral de petita envergadura, com per exemple Cadaqués, però se situa molt per

sota de l‟obtinguda als municipis turístics de gran envergadura com Castell-Platja d‟Aro, Torroella de

Montgrí o Pals.

Taula 5.2.5. Índexs d’activitats econòmics a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2007

Municipi Índex

industrial

Índex

comercial

Índex restauració i

bars Índex turístic

Índex d‟activitat

econòmica

Begur 11 4 7 23 10

Pals 3 3 4 56 5

Torroella de Montgrí 19 20 26 121 26


L‟anàlisi dels anteriors indicadors econòmics d‟activitats durant els darrers anys mostra tres evolucions

diferents pels tres municipis d‟estudi. Les quatre activitats analitzades de Torroella de Montgrí han

experimentat un creixement notable, especialment de les activitats comercials majoristes i minoristes,

conseqüència d‟un enfortiment del procés de terciarització i de la davallada d‟altres activitats com la

construcció o les lligades al camp. Una evolució en el mateix sentit però molt més accentuada l‟ha

viscut el municipi de Pals, qui ha vist com les activitats comercials han augmentat molt, especialment

les minoristes, mentre les activitats industrials i de restauració han disminuït notablement. El cas de

Begur és el més sorprenent ja que totes les activitats han disminuït excepte el comerç majorista que ha

augmentat molt.

64

Taula 5.2.6. Variació dels diferents índexs econòmics d’activitats a Begur, Pals i Torroella de Montgrí.

Període 2003-2008

Municipi

Variació activitats 03-08%

Industrials Comercials

majoristes

Comercials

minoristes Restauració i bars

Begur -8 80 -2,3 -14,5

Pals -10,8 25 52,2 -16,2

Torroella de Montgrí 10,9 19,2 30,2 13,1


b) Distribució de la població segons ocupació i atur

Les darreres dades disponibles d‟ocupació per grans sectors d‟activitat són també un bon reflex de la

situació econòmica d‟un territori o un municipi. Cal tenir en compte, però, que part de la gent ocupada

d‟un municipi no té perquè desenvolupar la seva tasca laboral dins el propi municipi, de manera que

els resultats obtinguts poden diferir del funcionament intern dels diferents sectors econòmics.

Els patrons d‟ocupació de la població de Torroella de Montgrí, Pals i Begur són molt similars, amb un

clar predomini del sector serveis que s‟ha anat accentuat amb el pas del temps, seguit de lluny per la

construcció, la indústria i, finalment, l‟agricultura, sectors que amb major o menor celeritat han anat

perdent pes relatiu dins l‟ocupació i l‟economia local.

Si es comparen les dades d‟ocupació del conjunt dels municipis d‟estudi amb les mitjanes de la

comarca del Baix Empordà s‟aprecia com els serveis i l‟agricultura estan per sobre de les mitjanes

comarcals, gràcies a l‟empenta del turisme i les profundes arrels de l‟activitat primària que encara

perdura, mentre la indústria i la construcció es troben per sota. Això ha permès que els tres municipis

d‟estudi conformessin una àrea que, tot i ser de mitjana o petita dimensió urbana, estiguin força ben

comunicades, permetent assolir un creixement del nombre d‟habitatges i de llocs de treball per sobre

de les seves necessitats.

Gràfic 5.2.2. Percentatges de persones ocupades segons grans sectors econòmics a Begur, Pals i

Torroella de Montgrí. Any 2001


Pel que fa a les dades de població ocupada de Torroella de Montgrí no hi ha cap altre sector de

l‟economia que mostri una progressió i un pes tant a l‟alça com el sector terciari. Malgrat aquesta

tendència més recent, les dades entre els anys 1991 i 2001 mostren una notable disminució de

l'agricultura i la industria que s‟han vist absorbides per un notable creixement del sector de la

65

construcció i, sobretot, dels serveis, fet que no ha evitat que, dels tres municipis, sigui el que la

construcció té un menor pes.

Al municipi de Begur succeeix el contrari amb una ocupació de la construcció força elevada que va en

detriment de la indústria i l‟agricultura. De fet, entre els anys 1991 i 2001 el canvi més significatiu ha

estat la pèrdua de pes de la indústria i la construcció en benefici dels serveis. Finalment, el municipi de

Pals presenta una situació intermèdia entre els altres dos municipis d‟estudi, amb una notable

disminució de l‟agricultura i la indústria entre els anys 1995 i 2001, i de la construcció entre 1991 i 1995,

que ha estat absorbida per un notable creixement del sector serveis.

De la mateixa manera que el sector serveis manté ocupada el major contingent de població dels

municipis de Torroella de Montgrí, Pals i Begur, és al mateix sector on s‟acumulen les majors xifres

d‟aturats, especialment als municipis de Torroella de Montgrí i Pals.

Gràfic 5.2.3. Nombre d’aturats per sexes a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2009


c) Mobilitat laboral

La major part dels desplaçaments que es realitzen diàriament en un municipi estan relacionats amb

l‟entrada i sortida de treballadors i, en menor mesura, d‟estudiants. En aquest sentit, l‟àrea d‟estudi

s‟ha convertit en un espai amb un elevat nombre de desplaçaments com a resultat del seu dinamisme

econòmic, una àmplia oferta laboral i una intensa activitat turística. Concretament, Torroella de Montgrí i

especialment el nucli de l‟Estartit s‟ha convertit en un dels nuclis d‟atracció de mobilitat obligada més

importants de la zona, principalment per motius de feina, de la mateixa manera que també és molt

elevada la quantitat de residents ocupats del municipi que es desplacen fora. Un fet similar passa a

Begur on la població que diàriament surt pràcticament duplica a la que entra al municipi. Pals és l‟únic

dels tres municipis que presenta un saldo de mobilitat obligada positiu.

Molt significatiu també és l‟elevat índex d‟autocontenció per motius de treball del municipi de Torroella

de Montgrí amb un 71,24% gràcies a la seva àmplia i variada oferta laboral, principalment en el sector

serveis. Força inferiors són els índexs d‟autocontenció de Pals i Begur, amb un 51,5% i un 44,8%

respectivament. De la població que marxa a treballar a fora, la principal destinació del municipi de

Torroella de Montgrí per l‟any 2001 és Girona, mentre que pel municipi de Pals ho són Palafrugell,

Torroella de Montgrí, Barcelona i Girona.

Una bona part dels treballadors residents a Pals que es desplacen a altres municipis per treballar ho

fan a Palafrugell amb més de 250 desplaçaments al dia. Altres destinacions menys importants, però

que acollirien cadascuna d‟elles entre 50 i 100 desplaçaments diaris són: Torroella de Montgrí,

Barcelona, Girona, Begur o la Bisbal, mentre Palamós només representaria un grup entre 25 i 50

desplaçaments. Les destinacions per motius laborals més habituals per la població de Torroella de

Montgrí són: Girona, Ullà, l‟Escala, la Bisbal i Palafrugell, totes elles amb un nombre de desplaçaments

66

diaris que oscil·la entre els 100 i 250. Els desplaçaments diaris a Barcelona, Palamós i Verges

oscil·larien entre els 50 i 100, mentre a Figueres i Forallac estaria entre 25 i 50.

Taula 5.2.7. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Begur, Pals i Torroella de Montgrí.

Any 2001

Municipi

Desplaçaments generats Desplaçaments atrets

Diferència

atrets/generats Dins Fora Total Dins

Des de

fora Total

Begur 680 837 1.517 680 452 1.132 -385

Pals 447 421 868 447 501 948 80

Torroella de Montgrí 2.700 1.090 3.790 2.700 969 3.669 -121

Total àrea d'estudi 3.827 2.348 6.175 3.827 1.922 5.749 -426


La mobilitat obligada per motius d‟estudi mostra unes característiques molt diferents que la mobilitat

per motius de treball, en tant que únicament Torroella de Montgrí té capacitat per retenir una bona part

dels seus estudiants en el propi municipi (índex d‟autocontenció del 82,25%) gràcies a una oferta

educativa molt àmplia que també possibilita que un bon grup d‟estudiants de municipis veïns es

desplacin fins a Torroella de Montgrí a cursar els seus estudis. Molt diferent és la situació de Pals i,

sobretot, Begur, qui només disposen d‟equipaments educatius suficients per assolir un índex

d‟autocontenció del 29,11% i el 8,27% respectivament. Els estudiants que surten del municipi de Pals

per estudiar van principalment a Palafrugell, i en segon lloc, a Girona i Torroella de Montgrí.

Taula 5.2.8. Mobilitat obligada per desplaçaments d’estudis a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2001

Municipi


Diferència


Des de

fora Total

Begur 11 122 133 11 4 15 -118

Pals 5 98 103 5 0 5 -98

Torroella de Montgrí 207 257 464 207 98 305 -159





Un tret característic de l‟ocupació de la comarca del Baix Empordà és l‟assentament en forma de petits

nuclis a la zona interior de la plana del Baix Ter, que contrasta amb les densitats més elevades de

població de municipis litorals com Torroella de Montgrí i Pals. Aquests dos municipis de la Costa

Brava, juntament amb Begur, conformen un dels espais més dinàmics de les comarques gironines i

que ha experimentat un major creixement demogràfic fonamentalment com a conseqüència d‟una

important activitat turística i de la construcció, amb la proliferació de les anomenades segones

residències.

67

Gràfic 5.2.4. Evolució de la població segons el padró d’habitants de Begur, Pals i Torroella de Montgrí.

Període 1998-2009


En tots tres casos l‟augment de població durant la darrera dècada ha estat sempre positiu i progressiu.

Torroella de Montgrí ha estat, amb diferència, el que ha experimentat un augment de població més

important, mentre Pals ha estat objecte del major creixement relatiu. Finalment, Begur ha tingut un

creixement de la seva població molt similar a Begur, amb un període destacat entre els anys 2007 i

2008 quan es van empadronar 218 habitants en un sol any. En canvi, aquest creixement es va aturar a

l‟any següent i per primera vegada en tot el període, inclòs reduint lleugerament la seva població. El

resultat de tot plegat ha estat un creixement de la població de tota l‟àrea d‟estudi molt significatiu i

equiparable a les zones de les comarques gironines més dinàmiques demogràficament.

Taula 5.2.9. Ritmes de creixement de la població de Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Període 1998-2009

Municipi 1998 2009

Creixement

Nombre absolut %

Begur 3.179 4.258 1.079 33,94

Pals 1.822 2.799 977 53,62

Torroella de Montgrí-l'Estartit 8.020 11.598 3.578 44,61

Total àrea d'estudi 13.021 18.655 5.634 43,27



Begur és el municipi de l‟àrea d‟estudi que presenta una major densitat de població gràcies a que acull

un nombre important de població en un espai relativament petit, tot el contrari del que passa a Pals on

una població més petita es reparteix per un terme municipal de dimensions un xic més grans. Un cas

intermedi entre els dos anteriors municipis és Torroella de Montgrí on es concentra un elevat nombre

de població en un espai considerable. La població de Torroella de Montgrí està repartida entre dos

nuclis de població destacats: Torroella de Montgrí a l‟interior i l‟Estartit al litoral, a banda de l‟existència

d‟un conjunt d‟urbanitzacions situades a mig camí entre els dos nuclis. En el cas de Pals, un gruix

important de població es troba a l‟interior, al voltant del nucli antic, malgrat hi ha molta població (més

de la meitat) dispersa pel terme municipal. Un cas similar és Begur, que gran part de població es

concentra a l‟entorn del nucli antic, però una altra part important de la població que es troba dispersa

per la resta del terme municipal en diferents urbanitzacions.

68

Taula 5.2.10. Densitats de població de Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2009

Municipi Població (2009) Superfície (km2) Densitat població (hab/km

2)

Begur 4.258 20,71 205,6

Pals 2.799 25,81 108,4

Torroella de Montgrí 11.598 65,35 177,5




població que les componen. El municipi de Pals és el que presenta un major nombre d‟entitats de

població. Malgrat al major percentatge de població s‟ubica al nucli antic, hi ha en el territori una

dispersió elevada d‟entitats de població. Begur també presenta nombroses entitats, tot i que la major

part de la població es troba concentrada en el nucli de Begur (més de la meitat) i el d‟Esclanyà.

Torroella de Montgrí només presenta dos nuclis, el més important dels quals acull aproximadament un

70% de la població, mentre el nucli litoral de l‟Estartit acull bona part de la població restant.

Taula 5.2.11. Distribució de la població segons entitats de població a Begur, Pals i Torroella de Montgrí.

Any 2005

Torroella de Montgrí Hab. % Pals Hab. %

Estartit, L' 3.206 29,3 Arenals de Mar, els 229 9,0

Torroella de Montgrí 7.718 70,7 Mas Tomasí, el 280 11,0

Total 10.924 100,0 Masos de Pals, els 613 24,1

Pals 1.113 43,8

Begur Hab. % Palsmar 30 1,2

Aiguablava 24 0,6 Pineda de Pals, la 74 2,9

Aiguafreda 38 0,9 Puig sa Guilla 56 2,2

Begur 2.736 67,0 Puigvermel 39 1,5

Esclanyà 795 19,5 Punta, sa 24 0,9

Fornells 153 3,7 Residencial dels Masos 82 3,2

Racó, el 90 2,2 Total 2.540 100,0

Riera, sa 134 3,3

Tuna, sa 116 2,8

Total 4.086 100,0

Font: Municat


La diferencia en el nombre de població total entre Torroella de Montgrí i els altres tres municipis

d‟estudi fa necessària la utilització de diferents intervals de població per a l‟elaboració de les piràmides

d‟edats. Així doncs, el cas de Torroella de Montgrí mostra una estructura de població amb una base de

la piràmide molt ample, un grup de població adulta important i una part superior de la piràmide força

reduïda, simptomàtic d‟una població poc envellida. Aquesta distribució de la població segons grups

d‟edats és molt habitual en municipis molt dinàmics des del punt de vista demogràfic i econòmic,

situats a prop de les grans ciutats o en espais amb una important activitat turística i on el creixement

urbanístic ha pres un protagonisme cabdal en els darrers anys.

69

Gràfic 5.2.5. Distribució de la població a Begur, Pals i Torroella de Montgrí segons sexes i edats. Any 2009


Els altres dos municipis de l‟àrea d‟estudi, Begur i Pals, també presenten una estructura de població

per grups d‟edats força diferenciades; amb un accentuat caràcter de població envellida en el cas de

Pals, que disposa d‟una població jove més reduïda i d‟uns grups d‟edats més avançades molt

significatives. El cas de Begur és el que presentaria una estructura intermèdia entre els altres dos

municipis d‟estudi, amb una estructura més equitativa i habitual de poblacions més estables i no tant

dinàmiques, amb un destacat pes dels grups d‟edats més joves.


El creixement natural d‟una població és resultat de la diferència entre el nombre naixements i el nombre

de defuncions per un determinat període de temps. La comparativa dels diversos municipis d‟estudi

mitjançant les diferents taxes permet observar una gran similitud entre els municipis de Begur i Pals, ja

que tots dos presenten uns valors negatius, de manera que els seus respectius augments de població

es deurien a l‟efecte arribada de població de fora el municipi. En canvi, la mitjana anual de la taxa de

naixements de Torroella de Montgrí durant el període 1998-2009 és força superior a la dels altres dos

municipis d‟estudi, mentre la taxa de mortalitat es manté en uns valors molt aproximats. Això dóna com

a resultat una taxa de creixement natural amb valors positius, principalment gràcies a l‟existència de

grups de població entre 25 i 45 anys molt nombrosos i que darrerament han tingut descendència.

70

Taula 5.2.12. Taxes de creixement natural de Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Període 1998-2008

Municipis


Taxa naixements (‰) Taxa mortalitat (‰) Taxa de creixement natural

(‰)

Begur 4,92 7,19 -2,27

Pals 8,40 9,70 -1,30

Torroella de Montgrí 11,46 7,40 4,06



Per a conèixer el creixement total d‟una població, ens cal sumar aquest creixement natural amb el

saldo migratori (balanç entre els immigrants i emigrants) de cadascun dels municipi). Cal, però, tenir

sempre molta cautela i tenir present que sovint el comportament migratori de les persones no sempre

queda recollit estadísticament, havent molts immigrants sense legalitzar o molts canvis de població que

no queden registrats perquè no s‟ha produït un canvi d‟empadronament, per exemple, de persones

que marxen a fora per motius de treball o estudis i que romanen empadronats a la seva població

(malgrat viure en un altre municipi).

Entre els moviments migratoris cal diferenciar els interiors (dins l‟estat espanyol) i els exteriors (de

l‟estranger). En els tres municipis s‟observa un clar predomini dels moviments exteriors per damunt

dels interiors, precisament perquè es tracta de municipis amb un destacat caràcter de rebuda de

població de la resta de Catalunya, però sobretot, de fora d‟Espanya. De fet, en tots tres casos

s‟observa com els saldos migratoris interiors i exteriors són positius, evidenciant que entren més

immigrants que no pas emigrants que marxen del municipi, principalment pel progressiu

desenvolupament del turisme en aquest sector litoral, fet que està estretament relacionat amb l‟àmplia

oferta laboral que se‟n genera en sectors com els serveis i la construcció.

Pel que fa a la immigració interior, és interessant observar com la major part d‟aquesta prové de la

resta de Catalunya, mentre que la procedent de la mateixa comarca és força reduïda, fet que vindria a

mostrar el baix poder d‟atracció d‟aquests municipis en un territori amb pols d‟atracció més potents

com la Bisbal d‟Empordà, l‟Escala o Palafrugell. Si augmentem d‟escala aquest efecte s‟incrementa

amb la ciutat de Girona o les principals poblacions de la Costa Brava Centre. D‟aquesta manera, el

saldo migratori de la resta de la província i d‟Espanya presenta una mitjana negativa.

Una tendència molt diferent segueixen els saldos migratoris exteriors dels tres municipis, al acollir

anualment un gran contingent d‟immigrants procedents d‟arreu, però especialment del continent africà,

americà i de la resta de la UE. Una especial incidència té l‟efecte immigrant a la població de Pals,

mentre és a Torroella de Montgrí on els valors mitjans absoluts són més elevats, en bona part, per ser

el municipi de majors dimensions demogràfiques.

Taula 5.2.13. Saldos migratoris interiors a Begur, Pals i Torroella de Montgrí segons destinació i

procedència. Període 1998-2008

Any


Mateixa

comarca

Resta de la

província

Resta de

Catalunya

Resta

d'Espanya Total

Begur 3,2 -6,4 22,2 -2,3 16,7

Pals 5,9 -1,0 17,8 -0,7 22

Torroella de Montgrí 9,8 -22,4 35,4 -3,5 19,4

Mitjana àrea d'estudi 6,3 -9,9 25,1 -2,2 19,4


71

Taula 5.2.14. Saldos migratoris exteriors a Begur, Pals i Torroella de Montgrí segons destinació i


Any


Resta de

la UE

Resta


No

consta Total

Begur 30,5 13,7 15 26,5 1,7 0,2 -16 68,5

Pals 26,5 11,3 13 46,8 0,8 0 -7 91,3

Torroella de Montgrí 89 66,8 125,5 108 22,5 0 -66,8 345



Una altra qüestió important és el grup de població estacional que en determinades èpoques de l‟any

s‟estableix temporalment en alguns dels tres municipis d‟estudi. Torroella de Montgrí és el que

presenta una població de majors dimensions i on l‟activitat turística té un major pes. Bona mostra

d‟això és la important població estacional que presentava el municipi a l‟any 2003, superior en aquells

moments a la població empadronada que era de 9.393 habitants. La població estacional del municipi

de Pals també és una de les més importants d‟aquest sector de la Costa Brava, si bé és cert que no

arriba a les xifres de Torroella de Montgrí.

Taula 5.2.15. Població estacional en termes d’equivalència a temps complet anual a Torroella de Montgrí –

l’Estartit. Any 2003

Any Població no resident

present ETCA

Població resident

no present ETCA

Població estacional

ETCA

Població total

ETCA

2003 11.672 811 10.861 20.254


Una altra manera de conèixer el pes real d‟una població sobre un territori és a partir de la disponibilitat

de segones residències i places turístiques. Pals i Torroella de Montgrí són, amb molta diferència, els

municipis del Baix Ter que més població estacional acullen. Pals presenta una major proporció

d‟habitants en segones residències i places turístiques, especialment places de càmpings, en relació

amb el total d‟habitants. De la mateixa manera, Torroella de Montgrí és el que presenta un major

nombre absolut d‟aquestes dues variables, amb un protagonisme compartit entre les places hoteleres i

de càmpings, si bé és cert que la seva població resident també és molt més gran. Begur també

disposa d‟un elevat nombre de segones residències que periòdicament acullen un elevat nombre de

població estacional, però a diferència dels altres dos municipis d‟estudi, el nombre de places

turístiques disponibles és molt inferior. Malgrat això, la població existent al més d‟agost a Begur pot

arribar fàcilment a les 30.000 persones, xifra que representa multiplicar per set la població permanent.

Taula 5.2.16. Població estacional als municipis de Pals i Torroella de Montgrí

Municipi Habitants (2009) Habitants segona residència

(2001)

Places turístiques

(2009)

Pals 2.799 6.288 9.960

Torroella de Montgrí 11.598 16.590 14.530

Begur 4.258 9.200* 1.576


*Estimació a partir de les dades de producció de residus amb un coeficient mig de 1,3 kg residus/persona i dia.

72

5.2.5.- Habitatge

Durant el període expansionista, l‟economia del país i de zones concretes com el litoral baix-

empordanès ha mantingut una gran dependència del sector de la construcció que s‟ha convertit en un

dels principals motors de la seva economia. D‟ençà uns pocs anys fins el moment actual, la situació

del sector de la construcció ha canviat amb la desacceleració de l‟economia catalana i del propi sector,

mentre que l‟accés a l‟habitatge per a determinats grups socials s‟ha anat dificultant cada vegada més.

Així doncs, i deixant al marge l‟especulació immobiliària, cal pensar en el creixement de l‟habitatge com

una manera de donar resposta a unes necessitats socials i econòmiques. En els municipis d‟estudi,

aquesta necessitat ha vingut donada per la demanda del turisme que ha provocat un creixement

urbanístic, un desenvolupament demogràfic i econòmic més accelerat que els municipis veïns

d‟interior.


Segons el règim d‟ús dels habitatges familiars es diferencien tres tipologies: habitatges principals

referits als habitatges familiars destinats durant tot l‟any, o la major part d‟aquest, a residència habitual

o permanent; habitatge secundari referit a l‟habitatge familiar ocupat temporalment en caps de

setmana, vacances, etc.; habitatges vacants on s‟inclouen tots aquells habitatges familiars que, sense

trobar-se en estat ruïnós ni ser d‟utilitat com a residència principal o secundària, es troba deshabitat.

L‟escenari evolutiu del nombre d‟habitatges per als tres municipis i pel conjunt de la comarca ve

essencialment determinat per les dinàmiques de la demanda turística de la Costa Brava. Aquesta

activitat ha propiciat un augment important del parc d‟habitatges, sobretot aquells destinats a segones

residències.

Del conjunt dels municipis de l‟àmbit d‟estudi, el de Begur va ser el que va tenir un increment més alt

del número d‟habitatges durant el període 1981-1991 amb un 29,1%. A la següent dècada el municipi

amb un creixement més elevat va passar a ser Torroella de Montgrí amb un 74,9%. En el conjunt dels

20 anys, Torroella de Montgrí és novament el que més ha augmentat amb un 110,5%. Pel que fa als

habitatges principals durant el període 1981-2001, el que més ha augmentat és Begur amb un

increment del 115,6%, mentre que Torroella de Montgrí és el municipi que més ha augment el número

d‟habitatges secundaris, concretament un 185,5%.

Malgrat el creixement progressiu del número d‟habitatges principals i secundaris entre 1981-2001 als

municipis d‟estudi, cal destacar com a excepció l‟evolució dels habitatges secundaris del municipi de

Pals. Mentre que el període 1981-1991 va experimentar un increment del 145,1% dels habitatges

secundaris com a conseqüència d‟una forta demanda del sector turístic, durant la següent dècada va

decréixer un 10‟5%. Aquest fet respon a una planificació enfocada a respondre la necessitat de nous

habitatges de primera residència en aquesta zona que en els darrers anys ha experimentat un

important creixement demogràfic.

73

Taula 5.2.17. Evolució dels habitatges principals i no principals a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys 1981,

1991 i 2001

Municipi

Habitatges censats


1981 1991 2001 1981 1991 2001 1981 1991 2001 1981 1991 2001

Begur 613 791 1.322 1.870 2.988 3.142 137 244 1 2.620 4.023 4.465

Pals 483 548 821 956 2.343 2.096 151 3 155 1.590 2.894 3.072

Torroella de Montgrí 1.614 2.116 2.963 1.937 3.867 5.530 1.718 356 2.599 5.269 6.339 11092

Total àrea d’estudi 2.710 3.455 5.106 4.763 9.198 10.768 2.006 603 2.755 9.479 13.256 18.629


Els tres municipis d‟estudi comparteixen una característica de molts municipis turístics del litoral gironí

com és l‟alt percentatge d‟habitatges secundaris, superior al percentatge d‟habitatges principals. De

fet, els percentatges d‟habitatges secundaris als tres municipis són superiors a la mitjana comarcal i

catalana, mentre que els habitatges principals estan per sota.

Pel que fa als habitatges vacants, la situació és diferent en els tres municipis d‟estudi. Torroella de

Montgrí supera la mitjana comarcal i catalana dels habitatges vacants o desocupats i els habitatges

catalogats com a altres, mentre els altres dos municipis, Begur i Pals, tenen una representativitat molt

més petita respecte aquestes tipologies d‟habitatges. El cas de Begur és l‟únic que gairebé ha eliminat

aquesta tipologia d‟habitatges durant el període 1981-2001, mentre Pals ha mantingut estable el

nombre d‟habitatges vacants durant el mateix període, patint, únicament, un lleuger increment del

2,6%. Aquesta mancança d‟habitatges vacants o desocupats i d‟altres habitatges no catalogats com a

principals ni secundaris, és degut a l‟absorció d‟aquests cap a una nova tipologia, sobretot en segones

residències.

Gràfic 5.2.6. Habitatges principals, secundaris i vacants a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2001


Les dades d‟habitatges iniciats contractats aporten informació sobre l‟activitat constructiva produïda en

un any en concret i, com a resultat, s‟obtenen els habitatges acabats que són l‟efecte físic de l‟activitat

constructiva produïda un o dos anys abans. Els habitatges iniciats s‟han calculat a partir dels visats

dels col·legis d'aparelladors, mentre els acabats s‟han calculat a partir dels certificats finals d'obra dels

col·legis d'aparelladors.

74

La construcció d‟habitatges ha evolucionat de manera irregular, amb períodes més actius que altres.

Els municipis de Begur i Torroella de Montgrí presenten un comportament comú, amb un període de

major construcció d‟habitatges entre el 2004 i 2006, mentre que el número d‟habitatges iniciats ha anat

davallant, sent l‟any 2008 el de menys activitat per Begur i l‟any 2009 per Torroella de Montgrí. En canvi,

el municipi de Pals ha anat disminuint de manera regular el número d‟habitatges iniciats, coincidint

plenament amb la pujada de preus dels habitatges i amb el inici de la crisi del sector de la construcció.

Pel que fa als habitatges acabats de Begur i Pals, han seguit una evolució molt d‟acord amb els

habitatges iniciats, responent al fet que els nous habitatges que s‟han començat a construir sempre

s‟han fet sota una demanda important, amb la qual cosa ha interessat finalitzar-los ràpidament per

poder vendre‟ls. En canvi, a Torroella de Montgrí el nombre d‟habitatges acabats ha anat davallant

progressivament, amb una lleugera recuperació al 2006.

La situació pels darrers anys 2008 i 2009 als municipis de Pals i Torroella de Montgrí tendeix cap a un

estancament gairebé total del sector de la construcció d‟habitatges. Una situació molt diferent està

vivint Begur que en els darrers anys enfoca la seva tendència cap a un lleuger creixement, tant dels

habitatges iniciats com els acabats, responent a un planejament urbanístic que tracta de solucionar

necessitats reals d‟habitatge.

Gràfic 5.2.7. Habitatges iniciats i acabats a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Període 2002-2009


75

D‟altra banda, les previsions del creixement del nombre d‟habitatges principals al conjunt del territori

Baix Empordanès, recollits en el Pla Territorial de les Comarques Gironines, calcula que podria assolir

les 113.310 unitats, amb un increment absolut d‟unes 15.837 unitats, xifra que representa el 16,25%

respecte a les dades disponibles de l‟any 2001. La comarca podria assolir a l‟any 2026 els 139.000

habitants, la població ocupada seria de 70.000 persones i la necessitat de nous habitatges seria de

13.500 .

Taula 5.2.18. Estimació d’habitatges a Begur, Pals i Torroella de Montgrí segons el Pla Territorial de les

Comarques Gironines. Any 2008

Municipi Habitatges 2001

(Cens) Habitatges estimació (2008)

Begur 4.465 5.161

Pals 3.072 3.623

Torroella de Montgrí 11.092 12.436

Total àrea d‟estudi 18.629 21.220

Font: Pla Territorial de les Comarques Gironines

A partir de les dades d‟habitatges del cens del 2001 i sumant els certificats finals d‟obra acumulats al

llarg de l‟any, es pot fer una estimació del nombre d‟habitatges per l‟any 2009. Aquestes dades

indiquen un creixement del nombre d‟habitatges sensiblement superior a les previsions del Pla

Territorial de les Comarques Gironines, sobretot a Torroella de Montgrí on el parc d‟habitatges és més

gran que el dels altres dos municipis, a més de preveure un increment més accelerat del mateix,

segons l‟estimació extreta dels certificats d‟obra. Begur i Pals també preveuen un creixement del

número de nous habitatges, però inferior al de Torroella de Montgrí.

Taula 5.2.19. Estimació d’habitatges a Begur, Pals i Torroella de Montgrí segons el nombre d’habitatges

construïts. Període 2002-2009

Municipi Habitatges censats

(2001)

Habitatges acabats (2002-

2009)

Habitatges totals

(2009)

Begur 4.465 1.030 5.495

Pals 3.072 972 4.044

Torroella de Montgrí 11.092 3.010 14.102

Total àrea d'estudi 18.629 5.012 23.641


Les diverses actuacions urbanístiques recollides en els planejaments urbanístics dels tres municipis

estableixen el número d‟habitatges que poden assumir els diferents sectors de sòls destinats a l‟ús

residencial. Aquesta previsió de creixement urbanístic no implica l‟obligatorietat de construir la totalitat

dels habitatges, sinó que es pot fer de manera parcial i progressiva.

Pals és el que contempla la possibilitat d‟un major creixement d‟habitatges amb 2.133 nous. La revisió

del Pla parcial del sòl urbanitzable és el planejament derivat del Pla general d‟ordenació municipal que

preveu el major augment del nombre d‟habitatges, uns 1.400 habitatges. La resta de modificacions del

Pla general preveuen un creixement més modest, tot i que en el seu conjunt suposa un augment de

733 habitatges repartits pel terme municipal. El vigent model de desenvolupament dels sectors

urbanitzables actuals donen com a resultat uns creixements dispersos, amb una important ocupació

del sòl conseqüència de la tipologia edificatòria vigent basada fonamentalment en habitatges

unifamiliars, i, alguns d‟ells a més, sobre una orografia complicada i amb una massa forestal important.

Torroella de Montgrí també contempla un creixement del nombre d‟habitatges, principalment amb la

Modificació del pla general en relació amb l‟ordenació i protecció de la façana sud de la vila i a l‟àmbit

76

del PEM-4 Països Catalans. El primer preveu un possible augment de 379 habitatges, mentre el segon

preveu 99 habitatges.

Finalment, les modificacions del POUM de Begur preveuen un creixement del parc d‟habitatges més

reduït que els dos municipis anteriors. El conjunt de les modificacions sumen un total de 125 nous

possibles habitatges.

Taula 5.2.20. Nous d’habitatges segons els planejaments municipals de Begur, Pals i Torroella de Montgrí

Municipi Nom del Planejament

Data d'aprovació

definitiva del

planejament

Total habitatges

segons actuació

Begur

Correcció d'errada material del Pla d'ordenació

urbanística en l'annex 3 de les normes

urbanístiques (condomini 9f/2)

19 d‟abril de 2005 30

Modificació de Pla d'ordenació urbanística

municipal a l'àmbit de l'antiga Caserna de la

Guàrdia Civil

29 de març de 2006 9

Modificació del Pla d'ordenació urbanística

municipal a l'àmbit del sector S-1 Sa Roda 19 de juliol de 2006 24

Modificació del Pla d'ordenació urbanística per a

la seva adaptació a les determinacions dels Plans

directors urbanístics del sistema costaner

27de febrer de 2007 6

Modificació del Pla d'ordenació urbanística per

canvi d'ordenació o de normativa 10 de març de 2008 16

Modificació del Pla d'ordenació urbanística al

carrer Illa Blanca, 1 de Fornells 27 de juny de 2008 40


Pals

Modificació de Pla general en la UA.8 UA.9 UA.10

i PP. Puig Sa Guilla 23 de juny de 1995 138

Modificació de Pla general al carrer Abeuradors,

33

19 de setembre de

2000 8

Modificació de Pla general a l'entorn del barri de la

Llevadora 22de febrer de 2001 7

Modificació del Pla general UUNP7 31 d‟octubre de 2002 3

Modificació del Pla general en els sectors SUP 6-

UUNP 10 04 de febrer de 2004 219

Modificació del Pla general en l'àmbit de la

UUNP11 Ràdio Liberty 05 de febrer de 2004 285

Modificació del Pla general per a la implantació

del Nou Centre Cívic 07 de juliol de 2006 73

Revisió parcial del sòl urbanitzable 11 d‟octubre 2007 1.400


Torroella

de Montgrí

Correccions d'errades del Pla general per a

l'aprofitament urbanístic de la zona Creu de la

Rutlla

15 d‟abril de 2003 6

Modificació del Pla general a l'àmbit del PEM-4

Països Catalans 30 de maig de 2006 99

Modificació del Pla general en relació amb

l'ordenació i protecció de la façana sud de la vila 2006 379

Modificació del Pla general relativa a la zona

d'entrada de Torroella per la carretera de Sant

Jordi Desvalls

27 de novembre de

2006 8


Font: Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques de la Generalitat

de Catalunya

77

b) Règim de tinença

Pel que fa a la titularitat de l‟habitatge, els municipis de Pals i Begur són els que presenten un major

percentatge d‟habitatges de propietat, amb el 85% i el 83,5% respectivament per l‟any 2001. Entre els

habitatges de propietat, els adquirits per compra pagada són els més importants, molt per sobre dels

adquirits per compra però amb pagaments pendents. D‟aquesta manera, el municipi que presenta

menys endeutament hipotecari és Pals, a més de ser el municipi amb un major percentatge pel que fa

el règim de tinença per herència o donació. Torroella de Montgrí és, dels tres municipis d‟estudi, el que

disposa d‟un percentatge més alt d‟accés a l‟habitatge a través del lloguer, mentre Pals i Begur no

arriben el 10%. Una altra tipologia de règim de tinença dels habitatges és mitjançant la cessió gratuïta o

a baix preu, la qual presenta uns percentatges més baixos en tots els municipis d‟estudi.

Taula 5.2.21. Règim de tinença dels habitatges a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2001

Municipi

De propietat

De

lloguer

Cedida

gratis o a

baix preu

Altres Habitatges

totals

Per

compra

pagada

Per compra

amb

pagaments

pendents

Per

herència o

donació

Begur 51,1% 26,8% 5,6% 8,2% 3,5% 4,9% 1.322

Pals 48,2% 19,5% 17,3% 9,3% 1,5% 4,3% 821

Torroella de Montgrí 40,9% 25,9% 10,3% 14,5% 2,6% 5,8% 2.963


c) Grau de conservació dels habitatges

Begur és el municipi de la zona d‟estudi que presenta un major percentatge d‟habitatges amb alguna

deficiència, seguit de Torroella de Montgrí. A més, Begur també presenta el percentatge més alt

d‟habitatges en mal estat, respecte els altres dos municipis d‟estudi. Tanmateix, Pals és el municipi que

presenta un major percentatge d‟habitatges en bon estat de conservació amb el 97,8% dels habitatges,

seguit de Torroella de Montgrí amb el 96,2%.

Taula 5.2.22. Estat de conservació dels habitatges a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2001

Municipi Ruïnós En mal estat Amb alguna deficiència En bon estat

Begur 0,4% 1,6% 3,6% 94,5%

Pals 0,0% 0,5% 1,8% 97,8%

Torroella de Montgrí 0,4% 0,4% 3,0% 96,2%


Una dada interessant per analitzar l‟estat de conservació dels habitatges d‟un municipi és l‟any de

construcció. El parc d‟habitatges de Pals i de Torroella de Montgrí són relativament moderns,

presentant uns percentatges molt elevats per aquells construïts entre 1951 i 1991. Aquesta tendència

ha continuat en els darrers anys com a resultat de la demanda turística de noves residències que ha

accelerat l‟activitat de la construcció dels dos municipis. Contràriament, el parc d‟habitatges de Begur

presenta una major antiguitat que els altres dos casos, amb un 29,1% dels seus habitatges construïts

abans del 1900 i fins el 1950.

78

Gràfic 5.2.8. Any de construcció dels habitatges a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Període 1990-1991



L‟augment de residències habituals s‟explica, en bona part, per un canvi del model familiar que ha

suposat una disminució del nombre de persones que comparteixen una llar. El cas més significatiu de

l‟àrea d‟estudi és Pals ja que presenta uns percentatges més elevats per aquells habitatges on hi

resideixen una i dues persones, seguit de Begur. Aquesta realitat respon al fet que comparteixen trets

comuns com una població adulta amb un pes no tant rellevant com en els altres municipis.

En canvi, Pals presenta una població més dinàmica, mentre que Begur presenta una estructura de la

població més estable i no tant dinàmica. Tot el contrari passa a Torroella de Montgrí on les llars que hi

resideixen amb tres i quatre o més persones presenten percentatges més elevats que la resta de

municipis de l‟àmbit d‟estudi. Això s‟explica perquè els torroellencs són una població més madura i

assentada. Les llars amb tres persones residents estan força equiparades en els tres casos d‟estudi,

generalment rosen el 20% de les llars, igual que les llars amb quatre persones residents, excepte en el

cas de Pals. Així, doncs, els canvis socials dels darrers temps han configurat una població amb un

caràcter jove marcat pel retard de la creació d‟una família, mentre també és destacable la població

envellida que, en ocasions, viuen en llars d‟una o dos persones.

Gràfic 5.2.9. Distribució de les llars segons les persones que hi resideixen a Begur, Pals i Torroella de Montgrí.

Any 2001


79

La dimensió mitjana de les llars als tres municipis d‟estudi, segons el nombre de persones residents,

són molt similars a les dimensions mitjanes del Baix Empordà i Catalunya. Malgrat Pals es troba per

sota de la mitjana de la comarca, mentre que Torroella de Montgrí supera, lleugerament, la mitjana

catalana. Aquesta informació reforça la dada que Torroella de Montgrí és el municipi de l‟àmbit d‟estudi

amb llars ocupades per un número major de persones.

Taula 5.2.23. Dimensions mitjanes de les llars a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2001


Begur 2,62

Pals 2,49

Torroella de Montgrí 2,77

Baix Empordà 2,55

Catalunya 2,72



El parc d‟habitatges de Begur, Pals i Torroella de Montgrí comparteixen una superfície útil similar entre

els tres. Els habitatges més nombrosos, en els tres municipis d‟estudi, són aquells que disposen d‟una

superfície útil entre 81 i 110 m2

. A banda, però, cal destacar la presència d‟un elevat nombre

d„habitatges amb una superfície útil entre 31 a 80 m2

, i en tercer lloc, en major presència, trobem els

habitatges amb una superfície útil de 111 a 130 m2

. Aquest fet és degut a la presència d‟un nombre

considerable d‟habitatges unifamiliars, en molts casos, organitzats de manera difusa en urbanitzacions

d‟orografia complexa, motiu pel qual predominen els habitatges amb una elevada superfície.

Gràfic 5.2.10. Superfície dels habitatges principals dels municipis Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2001


80

La superfície mitjana dels habitatges principals no implica una relació directa amb el nombre de

persones que de mitjana viuen en una llar. La presència d‟habitatges unifamiliars a Torroella de Montgrí

s‟assimila molt a la mitjana de Catalunya (1.895,4 habitatges unifamiliars), mentre a Begur i Pals

s‟assimila més a la mitjana del Baix Empordà (742,5 habitatges unifamiliars).

A Torroella de Montgrí prevalen els habitatges plurifamiliars sobre els unifamiliars degut a la seva

estructura tradicional i al fet que és un municipi més d‟interior, en excepció al nucli de l‟Estartit, mentre

Begur i Pals són municipis litorals transformats pel turisme. En les últimes dècades, als dos municipis

han proliferat les urbanitzacions de cases unifamiliars amb un consum important del sòl.

f) Accés a l’habitatge: preus i habitatges de protecció oficial

La Secretaria d‟Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge determina els diferents preus

màxims de venda dels habitatges de protecció oficial segons zones geogràfiques per l‟any 2009.

Classifica els municipis en quatre zones en funció dels nivells de preus en règims generals i especials.

Els tres municipis de la zona d‟estudi, Begur, Pals i Torroella de Montgrí pertanyen a la zona B.

L‟oferta d‟habitatge de protecció oficial als tres municipis ha sigut molt escassa durant els darrers anys.

A Pals no consta cap promoció d‟habitatges protegits per part de l‟Institut Català del Sòl. Begur és el

municipi que més habitatges protegits ha construït, concretament 38 destinats a la compravenda,

juntament amb una altra promoció en execució amb 11 destinats al lloguer en general i 2 al lloguer per

a joves.

Taula 5.2.24. Promoció d’habitatge protegit a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2010

Municipi Nom actuació Lloguer

general

Lloguer

per a

gent

gran

lloguer

per a

joves

Compra-

venda

Núm.

habitatges Estat

Begur

Antiga Caserna

de la Guàrdia

Civil

10 0 2 0 12 En execució

Font de Baix 0 0 0 21 21 Acabada

La Fontana 0 0 0 17 17 Acabada

Pals - 0 0 0 0 0 -

Torroella de

Montgrí Creu de la Rutlla 0 0 0 36 36 Acabada

Total 10 0 2 74 86

Font: Institut Català del Sòl, Generalitat de Catalunya



81

5.3.- Àmbit C: Àrea de muntanya de la Cerdanya


L‟àmbit d‟estudi format pels municipis d‟Alp, Fontanals de Cerdanya i Bolvir es troba al sector més

oriental de la comarca de la Cerdanya, en plena zona axial pirinenca. Una part d‟aquesta àrea forma

part d‟una plana elevada i esfondrada per falles, mentre la resta presenta un relleu força més

accidentat.

Concretament, el municipi d‟Alp està situat a la vall del riu d‟Alp i compren des de la plana fins a la

collada de Toses, al vessant oriental de la Cerdanya, mitjançant la qual connecta amb la comarca veïna

del Ripollès. Per la banda nord i nord-est limita amb el municipi de Fontanals de Cerdanya, mentre que

pel sector alt de la vall ho fa amb Puigcerdà. Es tracta d‟un dels municipis amb major superfície de la

comarca, bona part del qual és ocupat per boscos i prats. Una part important del sector meridional del

terme es troba integrada al Parc Natural Cadí-Moixeró i a la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya,

així com diferents refugis de muntanya. Al sud del terme municipal hi ha localitzades les dues estacions

d‟hivern de la Molina, a llevant, i la Masella, a ponent. El municipi de Fontanals de Cerdanya limita al

sud amb Alp, estenent-se per les dues vessants del tossal Rodó (1.751 m.) i de les Roques Altes (1.776

m.) des d'on es domina la vall d'Alp fins al barranc de Saltéguet i la riba del riu Segre, a tramuntana.

Bolvir es un dels municipis de menor extensió de la Cerdanya. Es troba ubicat a la depressió cerdana,

al centre de la comarca, i a la dreta del riu Segre, envoltat pels termes de Ger i Guils de la Cerdanya. Es

troba a la zona de la solana, al vessant occidental del puig de Bolvir, i al peu del pas secular de la

carena que segueix les valls de la Tet i el Segre a través del coll de la Perxa.

Tota l‟àrea d‟estudi pertany a la conca hidrogràfica del riu Segre, concretament a la seva capçalera,

creuant d‟est a oest els municipis de Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Pel municipi d‟Alp, emplaçat a la

sortida de la vall del riu d‟Alp, transcorre un dels seus afluents, la Ribera d‟Alp. Aquest riu d’Alp rep les

aigües de nombroses torrenteres que davallen de les muntanyes (com el Malniu, el Saltèguet,

el torrent de la Molina i del Sitjar), juntament amb el seu principal afluent pel marge esquerra,

el torrent de Segramorta. El municipi de Bolvir és travessat per nombrosos corrents d'aigua

com: riu Segre, riu Aravó, riu Querol, torrent d'Agustins, torrent de la Mata de l'Ós o dels

Estanys, torrent Forcat, sèquia de Cerdanya, sèquia de Sant Martí, font de la Talena, font d'en

Clergues, font de les Basses del Pallaret, font de la Vall i font de la Serena. Fontanals de

Cerdanya també presenta diversos torrents que baixen paral·lels regant el territori i

estructurant l’emplaçament dels set nuclis de població, un al mig de la plana i els altres a la

franja entre la plana i la vessant obaga de les muntanyes del sud. Aquests torrents són, d'est a

oest, el de Les Pereres, dels Mas d'Amunt, de Queixans o de la Malúria i de les Deveses o

d'Urtx, a més de la riera del Vilar d'Urtx. També integra el riu d'Alp en el seu curs baix, tot

penetrant pel pla d'Estoll i afluint al Segre a l'altura de Soriguerola. Pel límit nord de terme

municipal creua el Segre, mentre al sud hi ha una extensa zona de boscos de pi negre, en un

conjunt de serrats que envolten el pla de les Forques.



82

Mapa 5.3.1. Localització de la zona d’estudi de l’àrea de muntanya de la Cerdanya




83


El conjunt dels municipis d‟Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya presenten una estructura urbana simple,

amb els seus nuclis urbans situats a les valls o en espais planers i a les vores de les carreteres. Abans

de l‟embranzida de creixement urbanístic d‟aquests municipis, eren nuclis urbans d‟edificacions

aïllades, amb la majoria de les cases dedicades a l‟explotació forestal i a una activitat agrícola,

ramadera, menestral i comercial.

Amb les millores de les infraestructures, especialment amb la construcció del Túnel del Cadi l‟any 1984

i amb el pas de tren transpirinenc de Ripoll a Puigcerdà i la Tor de Querol, juntament amb la millora de

la xarxa de carreteres, la comarca de la Cerdanya i els municipis de l‟àmbit d‟estudi han millorat molt la

seva connexió amb la resta del territori català. Amb aquesta bona connectivitat dels espais de

muntanya, juntament amb la instal·lació de la primera estació d‟esquí de l‟estat espanyol a la Molina, es

va originar una gran transformació urbanística, social i econòmica d‟aquests municipis de muntanya.

L‟arribada de turistes captivats per la pràctica de l‟esquí, dels esports de muntanya i del patrimoni

natural de la comarca va generar un important creixement urbanístic de segones residències i de noves

instal·lacions de serveis per albergar les necessitats dels mateixos.

Mapa 5.3.2. Mapa de comunicacions per l’àmbit d’estudi de la Cerdanya




84


Alp

La primera vegada que Alp apareix documentat com a parròquia és a l‟acta de consagració de la

catedral d‟Urgell. Es creu que Alp va formar part de la baronia d‟Urtx que posseïren els vescomtes de

Cerdanya i després els de Castellbò i també els Urtx, anomenats vescomtes d‟Urtx al traspàs del segle

XI al XII. El 1316 el rei adquirí de Ramon d‟Urtx la major part del terme d‟Alp, mentre la que pertanyia als

vescomtes de Castellbò fou donada el 1346 per Ricard Bernat de Foix a Sicard de Llordat. La part del

rei, en la qual hi havia compresos els llocs de Saltèguet, Ovella i Sagramorta, va ser venuda l‟any 1368

per Pere III a Jaume de Pallars, senyor de Mataplana, el qual la vengué l‟any 1373 a Joan de Lussana.

Finalment l‟hereu i germà d‟aquest, Pere, la va vendre dos anys després a la vila de Puigcerdà.

D‟aquesta manera, Alp es convertí en lloc reial, de la vegueria de Puigcerdà.

Un dels esdeveniments claus que expliquen l‟estructura urbana actual d‟Alp és la fundació de l‟estació

d‟esquí de la Molina l‟any 1909, que amb l‟arribada del tren de la línia Barcelona a la Tor de Querol, el

1922, es va crear l‟estació d‟hivern. Durant dècades aquest va ser el principal centre d‟esports d‟hivern

de l‟Estat Espanyol. El 1967 es va inaugurar la segona estació d‟esquí, Masella, connectada amb la

Molina. A partir de l‟establiment d‟aquesta línia de ferrocarril la comarca començava a gaudir de major

accessibilitat que la resta de les comarques pirinenques. Tot i així, la precarietat i dificultats d‟accés per

carretera, que obligava a superar la Collada de Tosses o a un llarg recorregut a través de la Seu

d‟Urgell, va mantenir la comarca aïllada dels principals eixos de comunicacions. En canvi, la

construcció del Túnel del Cadí va capgirar les tendències d‟ocupació i de canvi d‟ús amb una gran

transformació del seu paisatge rural.

Tot plegat ha provocat que Alp experimenti processos de creixement urbanístic amb una certa

rapidesa, convertint-se actualment en un municipi abocat al turisme d‟hivern. El creixement

experimentat en els darrers vint anys és indicatiu d‟una forta demanda del mercat de segona residència

acompanyada d‟un fort increment també de la població i de l‟activitat productiva. El factor

desencadenant de la pèrdua accelerada del sector primari ha estat fonamentalment l‟expectativa de

l‟increment del valor del sòl urbanitzable. Com a conseqüència, no només s‟ha produït un

abandonament generalitzat i perceptible de l‟agricultura, sinó també dels prats de dall, convertint-se

bona part dels espais oberts abans aprofitats per l‟home en zones forestals.

L‟estructura urbana actual d‟Alp està composta per tres nuclis de població: Alp, Masella i la Molina, els

dos últims corresponents a les dues estacions d‟esquí amb les seves respectives urbanitzacions. A

més, hi ha una sèrie de nuclis menors, avui despoblats, com Saltèguet, Ovella, Comadovella i

Sagramota. Els tres nuclis de població es troben units per la xarxa convencional de carreteres,

concretament per la carretera de Masella (GI-400) i la carretera de la Molina (GIV-4082).

Alp. Nucli de població principal situat a l‟extrem nord-oest del terme i a l‟esquerra del riu

Alp. Després de Puigcerdà, és la principal població de la Cerdanya en creixement

residencial, tant de xalets i apartaments per a estiueig com de residències d‟hivern per als

afeccionats als esports de neu. La seva estructura urbana és la d‟una ciutat compacte o

contínua delimitada per la morfologia del territori i, a més, és el resultat d‟un creixement

concentrat i lineal, és a dir, al voltant de les seves principals infraestructures com és el cas

de la carretera d‟Urtx a Alp (GIV 4033).

La Molina. Nucli urbà situat sota la collada de Toses, a la capçalera del riu Alp, i sorgit per

la freqüentació de turistes captivat per l‟estació d‟esquí. Es tracta d‟un nucli que viu a

ressò d‟aquesta activitat esportiva, dominada per les segones residències i unes poques

activitats econòmiques dedicades als serveis. Les seves edificacions, xalets de

particulars, la capella de la Mare de Déu de les Neus a Supermolina, hotels i refugis

d‟entitats excursionistes i d‟esquí, són posteriors a la dècada dels anys vint. Totes elles es

troben repartides de forma esglaonada per la muntanya, adaptant-se a la morfologia del



85

terreny i,principalment, en tres zones: l‟Estació i el Sitjar, el Xalet del Centre i la

Supermolina o Font Canaletes, unides per la carretera de l‟Estació.

Masella. Nucli urbà més recent aparegut amb la instal·lació de la seva estació d‟hivern al

1967. Posteriorment han sorgit noves instal·lacions relacionades a l‟estació, principalment

allotjaments i serveis.

Mapa 5.3.3. Nuclis de població del municipi d‟Alp




86

Bolvir

El primer poblament de Bolvir del que es té constància va ser durant l‟edat del bronze, de la mateixa

manera que també es té coneixement d‟un destacat assentament ibèric del segle II aC. Però no és fins

a l‟any 938 que Bolvir s‟esmenta per primera vegada en un document. Uns anys més tard, al 952, el

poble de Bolvir va ser donat pel comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Posteriorment fou possessió del bisbat d‟Urgell, mentre que al segle XIV hi ha constància que el rei

tenia algunes rendes al castell de Bolvir, propietat de l‟abat de Cuixà.

Com tots els municipis més propers a Puigcerdà, Bolvir ha experimentat un creixement urbanístic

considerable des de fa unes dècades com a conseqüència de l‟increment de les segones residències.

Aquest creixement ha donat com a resultat una estructura urbana dividida en diversos nuclis de

població: Bolvir, el Remei, el Raval del Castell, Talltorta i noves urbanitzacions aparegudes recentment.

Bolvir. Nucli de població que es troba esglaonat per la vessant a banda i banda del torrent

d‟Agustins, just abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys.

El Raval del Castell. Dit també el Veïnat d‟Amunt, és un barri d‟origen medieval. Les

caseries que el formen s‟ordenen a l‟entorn de la torre de Bolvir.

El Remei. Petit nucli urbà format per la caseria del Remei. A la banda est del poble, dalt

d‟un serrat planer i vora la carretera de Puigcerdà, hi ha el santuari de la Mare de Déu del

Remei. A l‟est d‟aquesta ermita, a mig del camí de Guils, hi ha el mas d‟Aransó i a ponent

del poble, hi ha el mas de Sallenç.

Talltorta. Nucli habitat fins el segle XVII i actualment despoblat. Es troba situat a la part

meridional del terme. Ha desaparegut l‟antiga església parroquial de Santa Fe de Talltorta.

El veïnat pròxim de Sant Grau de Talltorta també es troba despoblat.

Urbanització la Farratgeta, les Espiraltes, el Foment de Cerdanya i la Zona Residencial del

Golf. Aquestes urbanitzacions han crescut en els últims temps per acollir a la població

estacional, per tant, estan formades per habitatges de segones residències.

El nucli de Bolvir i el veïnat del raval del Castell, emplaçats al marge nord de la N-260, s‟han unit i estès

en una trama urbana basada en habitatges d‟ús no permanent, bàsicament amb la tipologia

edificatòria ceretana o d‟habitatge unifamiliar aïllat. Així mateix, al llarg de la mateixa N-260 es troben un

seguit de noves urbanitzacions aïllades (la pleta de Bolvir, Les Espiraltes, La Corona, La devesa del

golf), juntament amb la zona residencial del golf, que correspon a un assentament dels anys seixanta.

Paral·lelament, el reduït nucli de Talltorta, situat a la plana i proper al riu d‟Aravó, és un dels pocs nuclis

de la Cerdanya que no ha tingut cap transformació urbanística al llarg dels darrers vint anys.



87

Mapa 5.3.4. Nuclis de població del municipi de Bolvir




88


El lloc d‟Urtx s‟esmenta per primera vegada al segle XI quan s‟esdevé un feu dels comtes de Cerdanya.

A l‟any 1081 Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i de Conflent, adopta el títol de vescomte d‟Urtx. El

llinatge dels Urtx posseïa la senyoria d‟Urtx amb el terme de Queixans i la senyoria de la vall de Toses.

Molt temps després (1969) es va constituir el municipi de Fontanals de Cerdanya arran de la fusió dels

antics termes d‟Urtx i Queixans, pobles que van quedar a la banda espanyola amb el Tractat dels

Pirineus de l‟any 1659. De l‟antic terme d‟Urtx provenen els nuclis d‟Urtx, el Vilar d‟Urtx (capital actual

del municipi), Escadars, Estoll i Soriguerola, mentre que de l‟antic terme de Queixans provenen els

nuclis de Queixans i les Pedreres. Alguns d‟aquests nuclis de població es localitzen al mig de la plana,

mentre altres es troben a la franja entre la plana i la vessant obaga de les muntanyes del sud.

A partir de la unió dels dos antics municipis d‟Urtx i Queixans, i gràcies a la seva proximitat amb

Puigcerdà i Alp, el poblament del municipi de Fontanals de Cerdanya ha anat augmentant fins els

nostres dies, mentre que els seus nuclis de població han crescut considerablement des de principis

dels anys noranta. Tots ells basen la seva estructura urbana amb edificacions plurifamiliars i

unifamiliars aïllats, la majoria destinats a segones residències.

Actualment, el municipi disposa d‟una bona connexió viària i ferroviària amb la resta de Catalunya, de

fet, és el municipi amb major nombre d‟infraestructures de la Cerdanya. Està comunicat per la banda

de ponent per la carretera N-152 que ve de Ribes de Freser, passa per Urtx i Queixans fins arribar a la

Collada de Toses, i comunica també amb la xarxa d‟accés del túnel del Cadí. El territori està unit per

una xarxa secundària de carreteres constituïda per antigues carreteres locals que enllaçaven els

diversos nuclis entre ells. A més, tant a Urtx com a Queixans hi ha estacions del ferrocarril de la línia

Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol. També hi ha una carretera secundària que uneix El Vilar amb

Urtx, i una segona que va fins el Pont del Soler. L‟Aerodrom de la Cerdanya es troba sota la jurisdicció

de Fontanals.



89

Mapa 5.3.5. Nuclis de població del municipi de Fontanals de Cerdanya




90



sectorial de grans àmbits territorials. El Pla Territorial General de Catalunya, el Pla Territorial Parcial de

les Comarques Gironines, el Pla Territorial Parcial de l‟Alt Pirineu i l‟Aran, el Pla Director Urbanístic de la

Cerdanya, el Pla Director de les estacions de muntanya, el Pla d‟Espais d‟Interès Natural i el Pla general

d‟ordenació plurimunicipal de la Cerdanya són els plans que es troben directament més relacionats a

la zona d‟estudi.




Gironines. Per una altra banda, el Pla territorial de l‟Alt Pirineu i Aran recull, desenvolupa, concreta, però

també actualitza, dins al seu àmbit d‟actuació, els objectius establerts per la Llei d‟alta muntanya

(1983) i el Pla territorial general de Catalunya (1995). Aquesta Llei 2/1983, de 9 de març, d‟alta

muntanya, es va promulgar amb l‟objectiu d‟aturar la regressió demogràfica i socioeconòmica de

determinades àrees geogràfiques que presentaven un grau de desenvolupament inferior al de la resta

del Principat i per tal de contrarestar les limitacions climàtiques i físiques que pesaven sobre aquestes

àrees.

En els darrers anys, aquest espai de muntanya ha canviat considerablement, amb una economia i un

dinamisme consolidat, així com una elevada ocupació i pressió sobre el medi. Per aquest motiu, el Pla

territorial de l‟Alt Pirineu i Aran té com a prioritat facilitar les pautes per una ordenació eficient de caire

urbanístic i definir un model de desenvolupament que sigui equilibrat i sostenible, amb horitzó a l‟any

2026. El Pla s‟haurà de desenvolupar, entre altres instruments, mitjançant determinats plans directors

urbanístics que concreten i precisen les seves determinacions a escala de major detall. Els plans

directors urbanístics que s‟apliquen en el territori en qüestió són el Pla director de les estacions de

muntanya i del Pla director Urbanístic de la Cerdanya.

El Pla director de les estacions de muntanya té com a objectiu el turisme de neu i aportar un marc

d‟actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri

la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya. Mentre que

aquest pla s‟aplica en un àmbit més generalitzat, el Pla director Urbanístic de la Cerdanya, se centra

només en aquesta comarca. Aquest segon pla va ser aprovat l‟any 2008 amb la necessitat de valorar

l‟estat actual del territori per corregir els desequilibris i planejar el futur més immediat d‟aquesta regió,

tenint en compte que el planejament vigent té una antiguitat d‟aproximadament uns 20 anys.

Un altre instrument de planificació vigent en l‟àmbit d‟estudi és el Pla d‟espais interès natural (PEIN).

Aquest estableix la xarxa d‟espais naturals protegits a Catalunya, amb l‟objectiu de conservar el

patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre

país. Concretament, al límit del terme municipal de Bolvir i de Fontanals de Cerdanya, que coincideix

amb el riu Segre i el territori que l‟envolta, està catalogat com l‟espai PEIN de les Ribes de l‟Alt Segre.

Un altre espai PEIN que pren part del territori d‟estudi, concretament les terres de l‟extrem oest del

municipi d‟Alp, és PEIN del Prepirineu Central català-Serres del Cadí-Moixeró.

El municipis d‟Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya estan gestionats pel Pla Intermunicipal coordinador

de la Cerdanya (1986), juntament amb altres localitats pròximes i de característiques similars com: Das,

Ger, Guils, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Ur. Aquest Pla va sorgir de la necessitat d‟aconseguir

un desenvolupament regional mitjançant la protecció del sòl no urbanitzable, coordinar l‟ordenació

urbanística en el territori d‟abast supramunicipal amb l‟emplaçament de les gran infraestructures; definir

les determinacions per garantir un desenvolupament urbà sostenible i les polítiques de sòl i habitatge

municipal, i finalment, organitzar activitats econòmiques com el turisme que provoquen un creixement

urbanístic considerable i, conseqüentment, una transformació del mateix territori.



91

Recentment, el 27 d‟abril del 2010 va ser aprovat provisionalment, pel Consell Comarcal de la

Cerdanya, el Pla d‟ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya, que correspon als municipis de

Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils, Lles de Cerdanya, Meranges, Montellà-Martinet, Prats,

Prullans, Riu de Cerdanya i Urús. Aquest és un pla d‟ordenació urbanística municipal, l‟instrument legal

i tècnic que regula l‟acció urbanística: el creixement, la millora i transformació dels nuclis, i també les

activitats en el sòl urbà i el rústic, les infraestructures locals i també d‟àmbit territorial, la protecció del

patrimoni natural i l‟arquitectònic i cultural. Aquest pla substitueix i actualitza el Pla Intermunicipal

Coordinador de la Cerdanya (PICC).

Alp

Alp té com a instrument de planificació el Pla Intermunicipal Coordinador de la Cerdanya, del 1986.

Posteriorment, s‟han publicat diverses modificacions puntuals segons les necessitats urbanístiques del

moment. L‟antiguitat del PIC de la Cerdanya ha obligat fer una actualització de les normativa del mateix

pla a través d‟un Text Refós publicat el mes de desembre del 2005. L‟última modificació del PIC de la

Cerdanya, pel municipi d‟Alp, data del 2006 i es tracta d‟una classificació del terreny per ubicar noves

activitats econòmiques.

Més recentment (juny de 2009) es va aprovar pel Ple de l‟Ajuntament el POUM d‟Alp, nou planejament

que es troba en revisió general vigent i a informació pública durant un període de dos anys. Passat

aquest temps serà aprovat definitivament pel departament de Política territorial i Obres públiques de la

Generalitat de Catalunya. Aquest POUM contempla nous reptes com el potencial de desenvolupament

del sòl destinat a ús residencial i hoteler, o el potencial de creixement a escala local d‟activitats per a

usos productius, com ara la indústria i el sector terciari en general. En aquest sentit el pla preveu els

mecanismes necessaris per adaptar el creixement potencial al model de gestió propi de la comarca,

que es caracteritza per una notable demanda dirigida al global de la comarca cerdana però que respon

a una oferta expressada localment en funció de les seves expectatives, orientada en gran mesura a

l‟activitat turística i al sector de la construcció per a segones residències.

Taula 5.3.1. Planejament urbanístic existent al municipi d’Alp

Tipologia de planejament Data

d'aprovació Actuació

Pla general d'ordenació urbana 31/03/1986 Pla Intermunicipal coordinador de la Cerdanya

Modificació de pla general

d'ordenació 31/07/1991

Modificació puntual del Pla general del PIC d'alineacions de la

façana al costat de l'Església plaça Sta. Creu



Modificació de Pla general en el traçat d'un vial al sud de

l'Hotel Adserà de la Molina, zona esquiable 6b



Modificació de Pla general consistent en modificar les

alineacions front la carretera interior de La Molina cantonada

accés a Coll Sisé



Modificació del Pla general del terreny A1 de la parcel·la 129

del PERI de la Molina situat a l'avinguda Generalitat



Modificació de Pla general de la Cerdanya consistent en

modificar les alineacions del primer tram del carrer de la Font



Modificació de Pla general Intermunicipal pel canvi d'ús d'un

solar a la zona de la Pista llarga de la Molina



Modificació de Pla general de la Cerdanya, pel canvi d'ús d'un

terreny situat entre el carrer Orient i la carretera del Túnel per a

la construcció d'un pavelló



Modificació de Pla general que afecta el sector Font Canaleta

de la Molina



Modificació de Pla general pel canvi de qualificació d'un

terreny de no urbanitzable a equipament de serveis



92



Modificació de Pla general que afecta la zona de Pista Llarga

de la Molina



Modificació de Pla general de l'article 224 de les normes

urbanístiques



Modificació de Pla general que consisteix en la reordenació de

qualificacions a la zona de Font Canaleta



Modificació del Pla general per a la requalificació de la finca

delimitada pels carrers Orient, Sant Pere i Central



Modificació del Pla general per a qualificar com a sòl urbà clau

6D un terreny verd públic i un terreny qualificat actualment

com a sòl urbà clau 6D en verd públic al carrer Ciutadella



Modificació del Pla general per a la classificació d'un terreny

no urbanitzable (clau 12) per sistema d'equipaments (clau EC)

Text refós de les normes

urbanístiques de planejament 14/12/2005

Text refós de la normativa del Pla intermunicipal de la

Cerdanya



Modificació del Pla general per a la qualificació d'uns terrenys

de sòl urbà com a sistema viari per a la creació d'un nou vial a

l'avinguda Generalitat de la Molina



Modificació del Pla general que consisteix en la classificació

d'un terreny a l'avinguda Generalitat per destinar-lo a ús hoteler

Pla general d'ordenació urbana

01/06/2009

(aprovació Pla d'ordenació urbanística municipal

inicial)


de Catalunya

Bolvir

El instrument de planificació urbana de Bolvir també és el Pla Intermunicipal coordinador de la

Cerdanya del 1986, amb un seguit de modificacions concretes del Pla pel municipi de Bolvir i el Text

Refós de la normativa del mateix pla. Actualment Bolvir està pendent d‟aprovació definitiva el Pla

d‟ordenació urbana plurimunicipal de la Cerdanya, que inclou quasi la totalitat de la comarca, excepció

de Puigcerdà, que ja s‟ha dotat del seu propi POUM i els municipis d‟Alp, Bellver de Cerdanya i de

Llívia. A la següent taula es mostra el planejament urbanístic vigent pel municipi de Bolvir.

Taula 5.3.2. Planejament urbanístic existent al municipi de Bolvir

Tipologia de

planejament

Data

d'aprovació Actuació

Pla general d'ordenació

urbana 31/03/1986 Pla Intermunicipal coordinador de la Cerdanya

Modificació de pla

general d'ordenació 12/02/1993

Modificació de Pla general consistent en ajustar la delimitació del

sòl urbà i la vialitat d'un terreny del costat Nord de Bolvir

Modificació de pla

general d'ordenació 19/06/1993 Modificació de Pla general de la Cerdanya al sector Bolvir-32

Modificació de pla


Modificació de Pla general consistent en la qualificació d'un terreny

per destinar-lo a equipaments municipal per ubicar-hi una

depuradora

Modificació de pla


Modificació de Pla general de la Cerdanya consistent en la

modificació del límit de sòl urbà i sòl no urbanitzable a la

urbanització el Golf

Modificació de pla


Modificació de Pla general: Modificació puntual del Pla

Plurimunicipal de la Cerdanya de diverses zones

Modificació de pla

general d'ordenació 1997 Modificació de Pla general a la zona Ciutadella



93

Modificació de pla


Modificació de Pla general que afecta a la normativa d'ús de les

àrees de sòl urbà de l'àmbit d'interès arquitectònic

Modificació de pla


Modificació de Pla general pel canvi de qualificació d'un terreny de

zona 13 SNU per zona d'equipament

Modificació de pla


Modificació de Pla general: modificació puntual del Pla General del

sector programat SUP-Escoles

Modificació de pla


Modificació de Pla general consistent en el canvi de zona verda de

Cal Ferrer

Modificació de pla


Modificació de Pla general referent a les parcel·les 26 i 27 de la

urbanització el Golf

Modificació de pla


Modificació del Pla general que consisteix en l'ampliació del SUP-

Bolvir

Modificació de pla

general d'ordenació 16/10/2003 Modificacions del Pla general de creació de creixements en raval

Modificació de pla


Modificació del Pla general que consisteix en modificar la

qualificació urbanística de 5000 m2 de terreny de SNU clau 12 a

sistemes d'espais verds d'ús i domini públic clau V i sistema

general d'equipaments comunitaris clau ES

Modificació de pla


Modificació del Pla general que consisteix en l'ampliació del SUP

les Esplanes


urbanístiques de

planejament

14/12/2005 Text refós de la normativa del Pla intermunicipal de la Cerdanya

Modificació de pla

general d'ordenació 07/07/2006 Modificació del Pla general al Pla parcial Devesa del Golf

Modificació de pla

general d'ordenació 20/05/2008 Modificació del Pla general a la zona Torrent dels Agustins


urbana

27/04/2010

Pla d'ordenació urbana plurimunicipal de la Cerdanya (aprovació

inicial)


de Catalunya


Fontanals de Cerdanya també disposa d‟un instrument de planificació comú amb Bolvir i Alp com és el

Pla Intermunicipal coordinar de la Cerdanya, així com diverses modificacions i un Text Refós de la

normativa del pla del 2005. El municipi en qüestió també disposarà de la nova eina de planificació del

Pla d‟ordenació urbana plurimunicipal de la Cerdanya, actualment en aprovació provisional.

Taula 5.3.3. Planejament urbanístic existent al municipi de Fontanals de Cerdanya



urbana 31/03/1986 Pla Intermunicipal coordinador de la Cerdanya

Pla especial 29/05/1992 Pla especial d’adequació d'ús de Golf a l'àrea de Soriguerola



Modificació de Pla general en el Pla Intermunicipal de la

Cerdanya per a la instal·lació del Golf de Soriguerola

Pla especial 02/10/1995 Pla especial de Soriguerola



Modificació del Pla general: modificació puntual per a la

instal·lació d'una depuradora d'aigües negres, al nucli d'El Vilar



Modificació de Pla general per la incorporació de vials dels nuclis

de Queixans i Urtx



Modificació de Pla general al carrer els Lladrers del Vilar i al

carrer front la finca Bell Prat de Queixans



94



Modificació de Pla general per concretar els articles 57 i 272 per

completar les unitats ramaderes i les distàncies


d'ordenació 06/08/1999 Modificació de Pla general en el sector 13 de Queixans



Modificació de Pla general per la delimitació de la UA Nord de

Queixans

Pla parcial d'ordenació 16/02/2001 Pla parcial d'ordenació: modificació puntual del Pla Parcial sector

13 de Queixans



Modificació del Pla general d'ordenació sobre usos admissibles

a les àrees d'ordenació tradicional ceretana-A (clau 2)


d'ordenació 14/01/2003 Modificació del Pla general sobre diversos aspectes urbanístic


urbanístiques de

planejament

14/12/2005 Text refós de la normativa del Pla intermunicipal de la Cerdanya


d'ordenació 30/01/2006 Modificació del Pla general a la zona est del Vilar d'Urtx



Modificació del Pla general d'una àrea de sòl urbà a Estoll per

convertir-la en una plaça pública



Modificació del Pla general d'un tram del carrer de Baix d'Urtx

per concretar-ne i definir-ne la seva amplada



Modificació del Pla general a l'àrea coneguda com a

cl'Esqueixalat de Queixans


urbana

27/04/2010

Pla d'ordenació urbana plurimunicipal de la Cerdanya

(aprovació inicial)


de Catalunya


L‟economia de la comarca de la Cerdanya es troba dividida en dos sectors: l‟industrial i agrari

desenvolupat per la població censada, i el sector turístic, de serveis i construcció més lligat a la

població flotant. Malgrat aquesta dualitat, existeix cada vegada un major desequilibri sectorial per

l‟excessiu pes del turisme i la construcció, i l‟afebliment de la indústria i l‟agricultura, de manera que es

pot parlar que la comarca es troba en una etapa molt avançada en l‟evolució d‟una economia

tradicional cap a una economia terciaritzada. El model turístic de la Cerdanya alterna el turisme blanc a

l‟hivern amb el turisme verd a l‟estiu, amb un gran paper de la construcció i la presència de segones

residències.

L‟agricultura i la ramaderia està en contínua regressió, tot i que encara té una aportació en el PIB

comarcal superior a la de Catalunya. Per una altra banda, el PIB de la construcció triplica al de

Catalunya, fruit de més de dues dècades on el ritme de creixement de la comarca ha esdevingut

insostenible, especialment en els darrers anys. Pel que fa a la indústria, bona part està vinculada a

l‟activitat de la construcció amb la producció d‟elements auxiliars com fusta, metàl·lica, etc. El sector

terciari és el de major pes dins l‟economia d‟una comarca de muntanya que ha sabut trobar en el

turisme un model competitiu i dinàmic.

Els tres municipis d‟estudi, Alp, Fontanals de Cerdanya i Bolvir, són uns bons representants de la

conjuntura econòmica present a la comarca. Per analitzar el creixement demogràfic, urbanístic i

econòmic d‟aquests municipis és fonamental fer referència als moments de construcció de les

diferents estacions d‟esquí, les quals van capgirar la vida i el urbanisme de les poblacions de l‟entorn.

Les activitats i oficis tradicionals van deixar pas als serveis relacionats amb les estacions d‟esquí



95

(restaurants, hotels, etc.). L‟obertura de l‟eix transpirinenc del túnel del Cadí l‟any 1984 va ser el segon

gran impuls per al desenvolupament econòmic i urbanístic, especialment de la Cerdanya meridional,

situant a la Cerdanya com la comarca de neu més propera a la Regió Metropolitana de Barcelona.

També va ser molt important l‟ampliació, deu anys després, d‟aquest eix amb la construcció del túnel

de Pimorent, fet que va permetre millorar substancialment la rapidesa i la comoditat de les

comunicacions, amb la conseqüent proliferació d‟urbanitzacions de segones residències.

Puigcerdà també té un paper destacat al ser el municipi que exerceix una major influencia sobre el

conjunt d‟estudi, tant per la seva proximitat com per les pròpies característiques socioeconòmiques,

per exemple, acollint la major part de les indústries de la comarca. Alp, juntament amb Bellver de

Cerdanya, Llívia i Prats i Sansor, són els altres municipis de la comarca on la presència d‟indústries és

destacable constituint el 12% del total comarcal. A Alp també és molt destacada la nombrosa

presència d‟establiments de comerç al detall amb el 20,8% del total comarcal, juntament amb altres

municipis com Bellver de Cerdanya o Llívia.

Les previsions econòmiques pels propers anys als municipis d‟estudi són optimistes en tant que

sectors claus continuaran la seva activitat. El cas de Bolvir i Fontanals de Cerdanya contemplen

creixements de sòls amb usos hotelers dels més importants de la comarca. Bolvir contempla que més

del 30% dels metres quadrats de sostre serà destinat a usos hotelers amb una reserva de 26 mil

metres quadrats, mentre les reserves per a altres municipis com Fontanals de Cerdanya, Lles de

Cerdanya, Riu de Cerdanya i Urús són properes als 10 mil m2

. De la mateixa manera, Bolvir també té

una previsió de creixement industrial important, juntament amb altres municipis com Prullans i Prats i

Sansor. En el cas d‟Alp, la seva posició estratègica dins la xarxa estructural territorial i la manca de

grans establiments comercials fora de l‟àmbit municipal de Puigcerdà, justifiquen la localització d‟un

nou sector de sòl urbanitzable a l‟oest de nucli on es preveu el desenvolupament de grans

establiments comercials. Amb això es preveu desestacionalitzar una oferta excessivament depenent de

la neu gràcies a una millor oferta hotelera i en detriment del model de segones residències.

El municipi d‟Alp presenta una gran especialització de la seva economia en la planificació de l‟esquí i

del turisme alpí. Molt relacionat amb això, el municipi encara té un gran potencial de creixement

d‟habitatges gràcies principalment a les estacions d‟esquí de la Masella i la Molina. Aquesta orientació

turística porta associada una continuada modernització de les seves activitats econòmiques que l‟han

portat a ser un dels centres de turisme més important del país. El seu gran atractiu paisatgístic i

l‟excel·lent oferta de serveis, especialment gastronòmics i esportius, el converteixen en un dels marcs

més qualificats de segona residència. L‟altra cara la constitueixen les terres de conreu concentrades en

un petit sector de la plana del nord-est del terme municipal, amb conreus de cereals, patates i

farratges. Pel que fa al bestiar, hi ha de boví, oví i equins. També cal fer destacar l‟existència d‟una

mina de manganès a la Tosa d‟Alp.

Com tots els municipis del voltant de Puigcerdà, Bolvir ha experimentat un creixement urbanístic

considerable des de fa unes dècades. Aquest ha estat molt relacionat amb una activitat econòmica

avocada principalment al turisme de qualitat, amb un camp de golf i dos hotels d‟alta categoria. També

és important ressaltar l‟àmplia oferta de serveis, amb un bon nombre de bars i restaurants, juntament

amb un seguit d‟empreses de la construcció i la promoció immobiliària. Malgrat tot, el sector primari

s‟ha mantingut com a base econòmica tradicional amb una gran part de la seva superfície agrícola

ocupada per pastures permanents i un regadiu força important, juntament amb una ramaderia

dedicada principalment a la cria de bestiar oví i boví. Contràriament, la indústria no ha tingut un pes

important, mentre l‟explotació de la pedrera ja s‟ha aturat. El comerç tampoc ha sigut una activitat molt

destacada, mentre l‟activitat de l‟estiueig s‟ha encarregat de desenvolupar molt atractius de primer

ordre com el centre d‟hípica i el Reial Club de Golf de la Cerdanya, juntament amb un hotel de luxe.

Una bona part de l‟activitat econòmica de Fontanals de Cerdanya ha estat resultat de la combinació de

la construcció i la ramaderia, principalment bovina. La seva proximitat amb nuclis importants com

Puigcerdà i Alp ha generat una gran transformació i creixement des de principis dels anys noranta.



96

L‟elevat nombre de segones residències han proliferat als diferents nuclis habitats i situats a la part de

la plana. Actualment resulta fonamental per la seva economia ressaltar l‟existència d‟un camp de golf,

diverses instal·lacions hoteleres i un càmping, així com mitja dotzena de restaurants repartits pels

diferents nuclis i una part de l‟aeròdrom esportiu que es troba dins el terme municipal. Les poques

empreses presents pertanyen al sector de la construcció o dels serveis (immobiliàries, manteniment de

la llar, etc.). Hi ha una planta d‟àrids i, molt propera, una estació transformadora d‟energia elèctrica.

També és important destacar que és un dels municipis de la Cerdanya amb un major nombre

d‟infraestructures, fet que li proporciona una excel·lent connectivitat per carretera i ferrocarril.

Gràfic 5.3.1. Percentatge d’establiments d’empreses i professionals per sectors a Alp, Bolvir i Fontanals de

Cerdanya. Any 2002


Les dades d‟establiments d‟empreses i professionals per sectors de l‟any 2001 mostren similituds i

algunes diferències significatives entre els tres municipis d‟estudi. L‟estructura general de les tres

poblacions coincideix en el fet que hi ha un predomini clar dels establiments dedicats als serveis, així

com un paper destacat dels dedicats a la construcció. El cas de Fontanals de Cerdanya es

caracteritza, però, per tenir el percentatge més important d‟establiments dedicats a la construcció i el

menor percentatge de comerços al detall. El tret més característic de Bolvir és el seu elevat

percentatge d‟establiments de serveis i la inexistència d‟establiments industrials. Finalment, Alp

destaca com la població amb més establiments (277 per l‟any 2002, mentre Fontanals i Bolvir tenen 62

i 53 respectivament), dels quals el 59,6% són establiments dedicats als serveis, llevat el comerç al

detall.

a) Distribució de la població segons ocupació

Les dades sobre l‟ocupació per grans sectors d‟activitat són també un bon reflex de la situació

econòmica d‟un territori. Cal tenir en compte, però, que part de la gent ocupada d‟un municipi no

desenvolupa la seva tasca laboral dins el propi municipi, de manera que els resultats obtinguts poden

diferir del funcionament intern dels diferents sectors econòmics.

En els tres municipis d‟estudi, però especialment a Alp, els sectors dels serveis i la construcció han

pres el protagonisme absorbint gran part de l‟increment de la població ocupada en els darrers anys,

mentre el sector industrial s‟ha estancat i ha perdut pes sobre el conjunt de l‟activitat econòmica,

excepte a Fontanals de Cerdanya on ha mantingut uns nivells importants.

El cas d‟Alp, després d‟un autèntic boom immobiliari entre els anys 1995 i 2001 que ha afectat

principalment a la indústria, és el que ha viscut un procés de terciarització de l‟economia més



97

accentuat. En canvi, el sector agrari s‟ha mantingut baix i amb una lleugera tendència a disminuir el seu

pes relatiu, tot el contrari que als municipis de Fontanals de Cerdanya i Bolvir on el nombre d‟ocupats

és molt elevat. Malgrat això, l‟activitat primària de Fontanals de Cerdanya entre els anys 1995 i 2001 va

disminuir en favor de la construcció i els serveis, mentre la indústria també va disminuir lleugerament.

De fet, Fontanals de Cerdanya manté una estructura de la població ocupada més equilibrada entre els

diferents sectors econòmics, mentre Bolvir mostraria una estructura intermèdia entre els altres dos

municipi, amb una ocupació molt minsa en el sector industrial i un sector primari que es va veure

perjudicat pel boom de la construcció entre els anys 1995 i 2001.

Gràfic 5.3.2. Percentatges de persones ocupades segons grans sectors econòmics a Alp, Bolvir i Fontanals

de Cerdanya. Any 2001


b) Mobilitat laboral

Les característiques físiques i socials de la Cerdanya condicionen a que la majoria dels desplaçaments

es facin majoritàriament en vehicle privat. Una altra qüestió fonamental és el paper que desenvolupa la

seva capital, Puigcerdà, com a pol de mobilitat comarcal. Concretament, Puigcerdà concentra un

57,7% del total dels desplaçaments de la comarca, un 80,32% dels desplaçaments per estudis i un

86,11% dels desplaçaments per motius laborals.

Alp és el municipi de la comarca de la Cerdanya que més relació de mobilitat té amb Puigcerdà, situat

a escassament 9 km. D‟aquesta manera, el 19,35% del total dels desplaçaments d‟Alp per motius de

treball, així com un 36,36% dels desplaçaments per motius de feina, tenen com a destí Puigcerdà.

Malgrat ser un municipi extremadament muntanyenc, un factor clau és la seva excel·lent xarxa de

comunicacions amb les estacions de ferrocarril, el pas de la carretera Nacional per la Collada de Toses

i l‟obertura del Túnel del Cadí. Igualment la mobilitat dels municipis de Fontanals de Cerdanya i Bolvir

també està estretament relacionada amb Puigcerdà, ja sigui per carretera o per tren.

En els tres municipis d‟estudi, els desplaçaments generats són superiors als desplaçaments atrets com

a conseqüència de que molts persones s‟han de desplaçar a altres municipis com Puigcerdà per

treballar. El cas més significatiu és Alp, que també es distingeix com el municipi de la zona d‟estudi

amb un nombre total de desplaçaments més elevat. També resulta remarcable que el nombre de

desplaçaments generats dins els propis municipis sigui, en els tres casos, inferior als generats a fora,

fet indicatiu d‟uns baixos nivells d‟autocontenció per motius laborals.



98

Taula 5.3.4. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Any 2001

Municipi


Diferència


Des de

fora Total

Alp 288 338 626 288 278 566 -60

Fontanals de Cerdanya 87 104 191 87 48 135 -56

Bolvir 67 67 134 67 52 119 -15



La mobilitat obligada per motius d‟estudi presenta unes característiques molt similars a la mobilitat per

motius de treball, si bé és cert que el nombre de desplaçaments és molt inferior. El nombre de

desplaçaments per estudis dins els propis municipis és molt inferior als desplaçaments generats cap a

fora, conseqüència de la baixa oferta educativa dels tres municipis i de la forta atracció de la capital. A

Alp i Bolvir només hi ha un centre educatiu de primària i infantil, mentre que a Fontanals de Cerdanya

no hi ha cap centre d‟aquest tipus, fet que obliga als seus estudiants a desplaçar-se diàriament cap a

municipis veïns, principalment Puigcerdà.

Taula 5.3.5. Mobilitat obligada per desplaçaments d’estudis a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya per població

de 16 anys. Any 2001

Municipi


Diferència


Des de

fora Total

Alp 11 83 94 11 3 14 -80

Fontanals de Cerdanya 4 14 18 4 2 6 -12

Bolvir 3 12 15 3 12 7 -8





Els tres municipis es troben en el sector més urbanitzat i poblat de la comarca, concretament a la zona

més oriental, juntament amb altres municipis com Puigcerdà o Llívia. La població dels conjunt dels tres

municipis de la zona d‟estudi representen un 13,74% del total de la població comarcal de l‟any 2009,

amb un gran diferència entre les dimensions de la població d‟Alp i les altres dues de Bolvir i Fontanals

de Cerdanya.



99

Gràfic 5.3.3. Evolució de la població segons el padró d’habitants d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Període

1998-2009


La comarca de la Cerdanya ha experimentat una important evolució de la seva població durant la

darrera dècada, especialment a Puigcerdà. L‟altre municipi que també ha experimentat un gran

creixement de la seva població com a conseqüència d‟un autèntic boom demogràfic és Alp,

especialment rellevant entre els anys 2006 i 2008. El creixement demogràfic de Bolvir s‟assimila força al

d‟Alp en termes relatius, mentre que en termes absoluts la diferència és elevada ja que són poblacions

molt diferents pel que fa al nombre d‟habitants.

Finalment, Fontanals de Cerdanya ha estat el que ha experimentat un creixement més moderat en els

darrers anys, fins i tot hi ha hagut períodes en els que la població ha disminuït en uns pocs habitants.

Malgrat aquest relatiu estancament de la població, i tenint en compte que es tracta d‟una àrea de

muntanya abocada a una població flotant de segones residències molt important, el creixement

demogràfic de tota l‟àrea d‟estudi es pot considerar com a elevat.

Taula 5.3.6. Ritmes de creixement de la població a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Període 1998-2009

Municipi 1998 2009

Creixement

Nombre absolut %

Alp 1.105 1.735 630 57,0

Bolvir 247 378 131 53,0

Fontanals de Cerdanya 374 451 77 20,6

Total àrea d'estudi 1.726 2.564 838 43,5



El conjunt de municipis que integren l‟àrea d‟estudi presenten una densitat de població força baixa,

típica de les zones de muntanya on hi resideixen un nombre força reduït de població permanent en un

territori molt extens. Entre els tres municipis d‟estudi, Alp és el que presenta una major densitat de

població, malgrat ser el municipi que compte amb una major superfície. L‟elevat nombre de població i

el seu creixement en les darreres dècades ha estat condicionat per dos factors claus com han estat la

proximitat amb la capital Puigcerdà i la presència i potenciació de les seves dues grans estacions



100

d‟esquí (la Masella i la Molina). De la mateixa manera, Bolvir manté una equivalència similar amb una

densitat de població una mica inferior a Alp.

Taula 5.3.7. Densitats de població d’ Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any 2009

Municipi Població (2009) Superfície (km2) Densitat població (hab/km

2)

Alp 1.735 44,3 39,2

Bolvir 378 10,3 36,6

Fontanals de Cerdanya 451 28,6 15,7




població que les componen. Alp concentra bona part de la seva població al nucli antic, mentre la resta

es distribueix pels dos nuclis de població, on hi ha les dues estacions d‟esquí. El cas de Bolvir també

concentra la major part de la seva població al nucli antic de Bolvir, mentre hi ha quatre entitats més on

hi resideixen petites agrupacions de veïns. Finalment, Fontanals és el municipi que presenta una

distribució de la població més dispersa pel territori amb set entitats de població diferents entre les que

destaca Queixans amb una mica més de la tercera part de la població total del municipi.

Taula 5.3.8. Distribució de la població segons entitats de població a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any

2005

Alp Hab. % Fontanals de Cerdanya Hab. %

Alp 1036 65,7 Escadarcs 36 8,1

Masella 25 1,6 Estoll 42 9,4

Molina, la 515 32,7 Pereres, les 31 7,0

Total 1576 100,0 Queixans 171 38,3

Soriguerola 17 3,8

Bolvir Hab. % Urtx 68 15,2

Bolvir 207 62,9 Vilar d'Urtx, el 81 18,2

Raval del Castell 57 17,3 Total 446 100,0

Remei, el 29 8,8

Talltorta 31 9,4

Zona Residencial del Golf, la 5 1,5

Total 329 100,0

Font: Municat


El desenvolupament de l‟activitat turística ha comportat un rejoveniment de l‟estructura demogràfica

dels tres municipis, fet que demostra que el reequilibri és possible en les comarques de muntanya.

L‟exemple més evident és Alp, qui presenta una estructura de la seva població adient pel

desenvolupament econòmic i social d‟un espai dinamitzat per una intensa activitat turística. Aquest fet

determina l‟existència d‟una població en edat activa molt elevada i que ha contribuït a engrandir la base

de la piràmide d‟edat. De la mateixa manera, els grups d‟edats més grans són reduïts, reflex d‟una

població molt poc envellida degut a que l‟activitat i la pròpia dinàmica del municipi no ho afavoreix.

Les estructures de població de Bolvir i Fontanals de Cerdanya són molt diferents a la d‟Alp, en bona

part perquè es tracta de poblacions molt més reduïdes i qualsevol alteració demogràfica és molt més

perceptible, a banda de que presenten unes dinàmiques econòmiques i socials molt diferents. El cas

de Bolvir destaca per l‟escassetat de població dins els grups d‟edats de joves (menors de 30) i d‟adults



101

per sobre dels 70 anys. També s‟aprecia un cert desequilibri entre els dos sexes, amb determinats

grups d‟edats on la presència d‟homes és molt superior a la de dones. Fontanals de Cerdanya, en

canvi, presenta una estructura de la població molt més envellida, amb un grup de població jove molt

minsa. Contràriament, el grup entre 40 i 54 anys és molt nombrós, a l‟igual que el grup entre 20 i 30

anys, descendents dels primers.

Gràfic 5.3.4. Distribució de la població a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya segons sexes i edats. Any 2009



El creixement natural d‟una població és resultat de la diferència entre el nombre de naixements i

defuncions per un determinat període de temps. La comparativa dels diversos municipis d‟estudi

mitjançant les diferents taxes permet observar com Alp és la població que més creix a partir de la seva

pròpia població empadronada. La seva elevada taxa de natalitat és la pròpia de municipis joves i amb

una important dinàmica social i econòmica. Les poblacions de Bolvir i Fontanals de Cerdanya també

presenten xifres de creixement natural positives, tot i que el creixement del darrer dels municipis

esmentats és escàs durant aquesta darrera dècada conseqüència d‟un grup entre 30 i 40 anys força

reduït.



102

Taula 5.3.9. Creixement natural de la població d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Període 1998-2008

Municipis


Taxa naixements (‰) Taxa mortalitat (‰) Taxa de creixement natural

(‰)

Alp 10,49 5,52 4,97

Bolvir 7,83 4,80 3,03

Fontanals de Cerdanya 3,91 2,16 1,74



Per completar les anteriors dades de creixement natural és necessari tenir en compte l‟arribada i la

sortida de persones. El balanç entre els immigrants i els emigrants, sumat al creixement natural, dóna

com a resultat el creixement total de població d‟un territori. Quan el saldo migratori és positiu vol dir

que la població augmenta gràcies a que el nombre d‟entrades és superior al que marxen. Ara bé, cal

tenir cautela amb les dades obtingudes ja que sovint el comportament migratori de les persones no

sempre queda recollit estadísticament, havent molts immigrants sense legalitzar o molts canvis que no

queden registrats perquè no s‟ha produït un canvi d‟empadronament, per exemple, de persones que

marxen a fora per motius de treball i que romanen empadronats a la seva població.

Del conjunt de moviments migratoris cal diferenciar els moviments interns (dins l‟estat espanyol) i els

moviments exteriors (de l‟estranger). Entre les dades dels tres municipis destaca el saldo positiu d‟Alp,

tant d‟arribades interiors com, sobretot, exteriors. Pel que fa als moviments interiors, destacar que la

major part de les arribades de població provenen de la resta de Catalunya, sobretot gent de Barcelona,

mentre que de la mateixa comarca surt més gent que no pas entra, sobretot en direcció a la capital.

Una dinàmica similar segueixen els altres dos municipis d‟estudi que veuen com l‟entrada d‟immigrants

interiors té majoritàriament origen a la resta de Catalunya, mentre que dins la mateixa comarca no

exerceixen una atracció prou important com per resultar un saldo positiu.

Taula 5.3.10. Saldos migratoris interiors d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya segons destinació i procedència.

Període 1998-2008

Any


Mateixa

comarca

Resta de la

província

Resta de

Catalunya

Resta

d'Espanya

Total

persones

Alp -1,55 1,36 18,36 1,91 20,09

Bolvir 0,36 -0,18 6,18 0,73 7,09

Fontanals de Cerdanya -0,82 0,27 5,82 0,27 5,55

Mitjana àrea d'estudi -0,7 0,5 10,1 1,0 10,9


Molt més rellevant és la incidència en el creixement de la població dels moviments d‟entrada de

població procedent de fora l‟estat espanyol. Novament és el municipi d‟Alp el que presenta els

registres més elevats, principalment per la gran entrada de població procedent de la resta d‟Europa i

del continent americà. En canvi, els saldos migratoris exteriors per Bolvir i Fontanals de Cerdanya són

equiparables als saldos interiors amb valors positius i pràcticament iguals. D‟aquesta manera, la suma

del creixement natural i el creixement migratori d‟Alp permet que la seva població hagi augmentat molt

durant els darrers anys, especialment per l‟entrada d‟immigrants, mentre que el balanç pels altres dos

municipis també és força positiu encara que amb valors molt més petits.



103

Taula 5.3.11. Saldos migratoris exteriors d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya segons destinació i


Any


Resta

UE

Resta


No

consta Total

Alp 5,8 23,5 1,5 35,0 0,0 0,0 -5,0 60,8

Bolvir 1,8 1,0 0,8 4,5 0,5 0,0 0,0 8,5

Fontanals de Cerdanya 0,3 0,3 0,3 1,8 0,0 0,0 1,8 4,3



Una qüestió fonamental és el grup de població estacional que en determinades èpoques de l‟any

s‟estableix temporalment en alguns dels tres municipis. De fet, la realitat demogràfica de totes tres

poblacions no es pot entendre sense tenir en compte els seus grans contingents de població flotant, ja

sigui en les seves segones residències, practicant esports d‟hivern o, simplement, gaudint d‟un territori

de grans valors naturals i paisatgístics. Per això, per a conèixer el pes real d‟una població sobre un

territori cal sumar a la població empadronada i resident, una estimació dels habitants residents en

segones residències i el nombre de places turístiques disponibles en establiments com hotels, cases

rurals o càmpings.

Novament, Alp és el municipi que presenta un major nombre d‟habitatges de segones residències i

també de places en establiments hotelers, conseqüència directa de la presència i l‟activitat de les

seves dues estacions d‟esquí de la Masella i la Molina. Fontanals de Cerdanya també disposa d‟un

nombre destacat de places turístiques (càmpings i turisme rural) i segones residències, sobretot si es

té en compte la seva petita població permanent. Finalment, el cas de Bolvir és el més modest, tot i que

també té un pes destacat dins una població molt petita. El pes total de les segones residències i les

places turístiques al conjunt de l‟àrea d‟estudi és molt important, arribant a superar el doble de la seva

població permanent.

Taula 5.3.12. Població estacional d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 2001 i 2006

Municipi Habitants

(2006)

Habitants segona residència

(2001)* Places turístiques (2006)

Alp 1.735 2.653 944

Bolvir 378 439 56

Fontanals de Cerdanya 451 1.054 397

Mitjana àrea d'estudi 2.564 4.147 1.397


*Estimació a partir de les dades de producció de residus amb un coeficient mig de 1,3 kg residus/persona i dia.

A aquesta població flotant cal afegir un important grup que es desplacen als tres municipis sense

pernoctar, és a dir, població que va a les pistes d‟esquí a passar el dia. D‟aquesta manera, la població

“punta” d‟Alp en èpoques de màxima afluència pot ser molt propera a les 16.000 persones. Aquesta

elevada població flotant, juntament amb el percentatge de falsos empadronaments, distorsiona el

dimensionament dels serveis i les infraestructures disponibles als municipis, així com les projeccions

demogràfiques necessàries per poder planificar les necessitats de sòl i d‟habitatge.



104

5.3.5.- Habitatge

Malgrat que el sector de la construcció ha canviat molt en els darrers anys com a conseqüència de la

desacceleració de l‟economia catalana i el propi sector, durant el període expansionista dels anys 90 i

2000 ha estat un dels principals motors de l‟economia i de la qual es té una gran dependència al

conjunt del país, a la Cerdanya i a zones concretes com Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Aquests

municipis tenen una organització interna molt semblant entre ells, amb un espai públic generalment en

posició central i presidit per una església romànica, amb un teixit de carrers estrets i irregulars, seguint

les lògiques topogràfiques i definit pels habitatges unifamiliars, incorporant totes les dependències

necessàries per poder explotar les seves terres.

Deixant al marge les qüestions referents a l‟especulació immobiliària, cal pensar en el creixement de

l‟habitatge com una manera de donar resposta a una necessitat. En els municipis d‟estudi aquesta

necessitat ha vingut donada per l‟augment temporal de la població a través de segones residències. La

proximitat amb les estacions d‟esquí de la Masella i la Molina han estat un reclam per molts turistes

aficionats als esports d‟hivern. Aquesta activitat, juntament amb unes bones comunicacions terrestres

que fan més pròxim el principal pol econòmic i de serveis de la Cerdanya, Puigcerdà, així com una

saturació del sòl urbanitzable de la capital, han comportat un elevat creixement urbanístic dels tres

municipis, sobretot amb habitatges destinats a les segones residències. L‟augment d‟aquesta tipologia

d‟habitatges ha contribuït decisivament a l‟existència d‟una immigració interna lligada a una economia

estacional encapçalada pel sector turístic i de la construcció. El turisme ha incentivat la creació d‟un

elevat parc d‟habitatge secundari, amb la problemàtica de restar buits la major part de l‟any, obligant al

manteniment de serveis en àrees del territori sense residents.


Segons el règim d‟ús dels habitatges familiars es diferencien tres tipologies: habitatges principals

referits als habitatges familiars destinats durant tot l‟any, o la major part d‟aquest, a residència habitual

o permanent; habitatge secundari referit a l‟habitatge familiar ocupat temporalment en caps de

setmana, vacances, etc.; habitatges vacants que inclou tots aquells habitatges familiars que, sense

trobar-se en estat ruïnós ni ser d‟utilitat com a residència principal o secundària, es troba deshabitat.

L‟escenari evolutiu del nombre d‟habitatges per als tres municipis ve essencialment determinat per la

demanda turística de segones residències. De fet, a pràcticament tots els municipis de la comarca,

excepte Puigcerdà, el nombre d‟habitatges secundaris i vacants superen als habitatges principals.

Entre els anys 1981 i 2001 hi va haver un creixement poblacional derivat, en gran part, per la demanda

de nous serveis enfocats al turisme. Així doncs, el creixement urbanístic d‟aquests municipis ha estat

conseqüència d‟una elevada demanda de segones residències per absorbir la població temporal i un

augment de la població resident.

La intensitat edificatòria de la Cerdanya durant el període 1991-2001 ha sigut superior a la del conjunt

del territori català, de la mateixa manera que s‟ha convertit en una de les comarques catalanes amb

major densitat edificatòria entre 1994-2003. Pel que respecte als tres municipis d‟estudi, Fontanals de

Cerdanya és el que va tenir un major increment d‟habitatges durant el període 1981 i 1991 amb un

71,5%, mentre a la dècada següent el creixement va ser d‟un 119,2%. L‟augment global del parc

d‟habitatges de Fontanals de Cerdanya durant les dues dècades ha estat del 276,1%. El creixement

urbanístic més important de Bolvir va tenir lloc durant la dècada dels noranta amb un increment del

89,1%, tant d‟habitatges principals com secundaris o vacants, mentre el creixement d‟Alp va ser del

52,8%.



105

Taula 5.3.13. Evolució dels habitatges principals i no principals a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys

1981, 1991 i 2001

Municipi

Habitatges censats


1981 1991 2001 1981 1991 2001 1981 1991 2001 1981 1991 2001

Alp 240 261 500 1.085 1.431 2.041 72 4 54 1.397 1.698 2.595

Bolvir 59 68 110 102 154 338 17 16 2 178 238 450

Fontanals de

Cerdanya 93 92 154 159 324 811 15 42 39 267 458 1.004

Total 392 421 764 1.346 1.909 3.190 104 62 95 1.842 2.394 4.049


La situació del parc d‟habitatges dels tres municipis d‟estudi és molt llunyana a la realitat del parc

d‟habitatges de Catalunya dominat pels habitatges principals per sobre dels secundaris. Bolvir és el

municipi amb un percentatge més alt d‟habitatges principals, gairebé representen un 25% del seu parc

d‟habitatges, però lluny del conjunt de la Cerdanya (35%). Per contra, els habitatges secundaris dels

tres municipis d‟estudi tenen una representació del 75% sobre el total del parc d‟habitatges,

percentatge que supera al del conjunt de la comarca. Un dels principals factors que expliquen

l‟elevada presència d‟habitatges secundaris és la proximitat amb les estacions d‟esquí, a fi d‟absorbir

una gran quantitat de turistes captivats pels esports de muntanya i els extraordinaris paratges naturals.

La presència d‟habitatges vacants és molt escassa en els tres casos, mentre al conjunt de la comarca i

Catalunya té una certa significació. Aquesta escassetat es deguda a la substitució d‟aquesta tipologia

en una nova tipologia d‟habitatge de segona residència. Generalment són cases o masies

deshabitades que solen sotmetre‟s a un procés de restauració o rehabilitació per mantenir-les

dempeus i dóna‟ls-hi un nou ús com a segones residències.

Gràfic 5.3.5. Habitatges principals, secundaris i vacants a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any 2001


Les dades d‟habitatges iniciats contractats aporten informació sobre l‟activitat constructiva produïda en

un any en concret i, com a resultat, s‟obtenen els habitatges acabats que són l‟efecte físic de l‟activitat

constructiva produïda un o dos anys abans. Els habitatges iniciats s‟han calculat a partir dels visats

dels col·legis d'aparelladors, mentre els acabats s‟han calculat a partir dels certificats finals d'obra dels

col·legis d'aparelladors.

La davallada del sector de la construcció i la crisi immobiliària de la darrera dècada no ha evitat que la

creació de nous habitatges hagi continuat augmentat, encara que amb un ritme menys accelerat i amb



106

períodes més actius que altres. L‟evolució de l‟activitat constructiva als tres municipis ha sigut similar.

L‟any 2004 ha estat el moment de màxim nombre d‟habitatges iniciats, moment a partir del qual ha

anat davallant amb breus períodes de recuperació als municipis d‟Alp i Bolvir durant l‟any 2006. En el

cas de Fontanals de Cerdanya, el nombre màxim es va assolir l‟any 2004, moment a partir del qual ha

disminuït de manera progressiva.

L‟evolució dels habitatges acabats d‟Alp i Bolvir ha estat irregular amb molts alts i baixos, amb un ritme

paral·lel als habitatges iniciats dos anys abans, fet indicatiu que l‟activitat constructiva en aquests dos

indrets s‟ha desenvolupat sota els criteris de la demanda existent en el moment, de manera que ha

interessat finalitzar-los ràpidament per a poder vendre‟ls. En el cas de Fontanals de Cerdanya,

l‟acabament de les obres de construcció dels habitatges ha estat més progressiva i allargada en el

temps. El resultat dels habitatges iniciats durant el 2004 han estat una realitat a l‟any 2007-2008, mentre

que a Alp i a Bolvir el termini d‟acabament dels habitatges iniciats ha estat més reduït amb una

diferència d‟un o dos anys.

La situació pels anys 2008 i 2009 de Bolvir i Fontanals de Cerdanya és d‟un estacament gairebé total

del sector de la construcció d‟habitatges. La situació d‟Alp és diferent ja que, malgrat el número

d‟habitatges iniciats, ha continuat la dinàmica general de disminució de la comarca, mentre el nombre

d‟habitatges acabats ha augmentat considerablement per a poder respondre a la demanda de nous

habitatges, acabant aquells iniciats en anys anteriors.

Gràfic 5.3.6. Habitatges iniciats i acabats a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Període 2002-2009




107

La Cerdanya és, amb diferència, la comarca de l‟Alt Pirineu i Aran que major superfície de sòl urbà i

urbanitzable disposa, amb un total de 1450 ha. A més, les previsions de creixement del d‟habitatges

principals al conjunt del sistema de Puigcerdà, recollits en el Pla Territorial Parcial d‟Alt Pirineu i Aran,

calcula que podria augmentar en 1.029 unitats, amb un increment absolut del 8% respecte el parc

d‟habitatges actual. L‟augment de la demanda d‟habitatge de segona residència a la comarca durant

els darrers vuit anys ha disparat la seva promoció i construcció, bona part de la qual no podrà ser

absorbida per Puigcerdà per la manca de reserves de sòl urbanitzable, càrrega que haurà de ser

assolida per municipis propers com Alp.

El mateix pla també té l‟objectiu de potenciar el turisme però desvinculant-lo progressivament de la

construcció. Paral·lelament, el planejament hauria de preservar els recursos turístics (patrimoni natural,

arquitectònic, etc.), frenant el creixement distribuït, delimitant clarament els espais oberts que han de

quedar fora del desenvolupament urbanístic i donant directrius i normes per a la preservació del

paisatge.

Al sud del nucli d‟Alp, a les estacions de la Molina i la Masella, es preveuen creixements moderats

completant els sòls urbanitzables més consolidats i replantejant la seva ordenació urbanística, buscant

solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d‟edificació més

compactes i eficients en el consum de sòl. Entre els nuclis d‟Alp i Das s‟estableix la possibilitat

d‟estudiar la ubicació d‟un equipament turístic (balneari, peu de remuntador), però no un creixement

residencial. En canvi, com que les segones residències de Bolvir han crescut molt en els últims anys, el

Pla proposa una estratègia de canvi d‟ús i reforma interior per tal d‟afavorir la diversificació i el

reequipament de la trama urbana. Pel cas de Fontanals de Cerdanya, necessita diverses estratègies

segons cada nucli urbà: Urtx té la necessitat de seguir una estratègia de reequilibiri, els nuclis de

Escadarcs, Estoll i Soriguerola requereixen d‟una estratègia de millora i compleció, mentre que per a

les urbanitzacions de Queixans i el Vilar d‟Urtx es proposa una estratègia de consolidació.

A partir de les dades d‟habitatges del cens del 2001 i sumant els habitatges acabats entre el 2002 i el

2009, es pot fer una estimació del nombre d‟habitatges existents a l‟any 2009. Aquestes dades

indiquen que els tres municipis han augmentat el seu parc d‟habitatges, especialment Bolvir, el qual ha

verificat un creixement considerable del 88,2% del número d‟habitatges per l‟any 2009 respecte els

censats a l‟any 2001. Amb un ritme inferior ha crescut Alp amb un 75,7%, mentre el creixement de

Fontanals de Cerdanya ha estat del 54,5%.

Taula 5.3.14. Estimació d’habitatges a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya segons el nombre d’habitatges

construïts. Període 2002-2009

Municipi Habitatges censats

(2001)

Habitatges acabats (2002-

2009) Habitatges totals (2009)

Alp 2.595 1.965 4.560

Bolvir 450 397 847

Fontanals de Cerdanya 1.004 547 1.551

Total àrea d'estudi 4.049 2.909 6.958


La Cerdanya ha sofert i continua suportant una forta pressió turística caracteritzada per l‟elevada

construcció d‟habitatges secundaris. Aquesta situació ha comportat la necessitat de redactar diferents

figures de planejament per ordenar i racionalitzar el futur creixement urbà:

Pla Intermunicipal Coordinador de la Cerdanya, aprovat l‟any 1986.

Normes Subsidiàries de Planejament de la Cerdanya lleidatana, el text refós va ser aprovat

l‟any 1992.



108

Pla Comarcal de muntanya de la Cerdanya.

Pla Territorial Parcial de l‟Alt Pirineu i Aran, aprovat l‟any 2006.

Altres plans de temàtiques i unitats d‟actuació concretes per a cada sector.

A banda de les anteriors eines de planificació d‟àmbit comarcal, cadascun dels municipis d‟estudi

disposen del seu propi planejament urbanístic per gestionar el sòl urbà i urbanitzable. Les diverses

actuacions urbanístiques recollides en els planejaments urbanístics d‟Alp, Bolvir i Fontanals de

Cerdanya, estableixen el número d‟habitatges que poden assumir els diferents sectors de sòls

destinats a un ús residencial. Aquesta previsió de creixement urbanístic residencial no implica haver de

construir obligatòriament la totalitat dels habitatges, sinó que es pot fer de manera parcial i progressiva.

Taula 5.3.15. Nous d’habitatges segons els planejaments municipals d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya

Municipi Nom del Planejament Data d'aprovació definitiva

del planejament

Total

habitatges

Alp

Modificació del Pla general del terreny A1 de

la parcel·la 129 del PERI de la Molina situat a

l'avinguda Generalitat

6 de juliol de 1994

15

Modificació de Pla general que afecta la

zona de Pista Llarga de la Molina 15 de desembre de 1999

64

Modificació de Pla general de l'article 224 de

les normes urbanístiques

16 d‟octubre de 2001

1.617

Modificació del Pla general per a la

requalificació de la finca delimitada pels

carrers Orient, Sant Pere i Central

14 d‟octubre de 2003

12

Modificació del Pla general per a qualificar

com a sòl urbà clau 6D un terreny verd

públic i un terreny qualificat actualment com

a sòl urbà clau 6D en verd públic al carrer

Ciutadella

21 de juny de 2003

1

Modificació del Pla general que consisteix

en la classificació d'un terreny a l'avinguda

Generalitat per destinar-lo a ús hoteler

19 de juliol de 2006

14


Bolvir

Modificació de Pla general de la Cerdanya al

sector Bolvir-32 19 de juliol de 1993

132

Modificació de Pla general de la Cerdanya

consistent en la modificació del límit de sòl

urbà i sòl no urbanitzable a la urbanització el

Golf

19 de febrer 1996

1

Modificació de Pla general: Modificació

puntual del Pla Plurimunicipal de la

Cerdanya de diverses zones

18 de desembre de 1996

152


en l'ampliació del SUP- Bolvir 16 de setembre de 2003

46


en l'ampliació del SUP les Esplanes 14 de setembre de 2004

9

Text refós de la normativa del Pla

intermunicipal de la Cerdanya 14 de desembre de 2005

132

Modificació del Pla general a la zona Torrent

dels Agustins

20 de juny de 2008

10


Fontanals de

Cerdanya

Pla especial de Soriguerola 2 d‟octubre de 1995 161

Modificació de Pla general per la delimitació

de la UA Nord de Queixans 19 de setembre de 2000

48



109

Pla parcial d'ordenació: modificació puntual

del Pla Parcial sector 13 de Queixans 16 de febrer de 2001

120

Text refós de la normativa del Pla

intermunicipal de la Cerdanya 14 de desembre de 2005

6



de Catalunya

Entre els municipis d‟estudi, Alp és el que contempla un major creixement d‟habitatges, principalment

amb la modificació de l‟article 224 de les normes urbanístiques aprovat al 2001. Aquesta modificació

preveu un possible augment de 1.617 habitatges, quantitat a la que cal afegir la resta dels

planejaments derivats del Pla Intermunicipal coordinador de la Cerdanya amb una previsió total de

1.723 habitatges. Aquesta previsió s‟aproxima a l‟estimació feta a partir dels habitatges censats i els

habitatges acabats entre els anys 2002 i 2009. L‟augment important d‟habitatges d‟Alp és la resposta a

la demanda turística i el resultat d‟un planejament municipal que aposta per un creixement

socioeconòmic. El planejament de Bolvir també dóna les directrius pel creixement d‟uns 482 nous

habitatges, principalment unifamiliars. La planificació de Fontanals de Cerdanya preveu un creixement

més modest que els altres dos municipis, assumint uns 335 nous habitatges.

Finalment, els tres municipis d‟estudi disposen d‟eines de planificació que programen el sòl vacant per

assolir noves construccions, generalment, d‟habitatges unifamiliars amb una superfície de parcel·la

variable o d‟habitatge adossat.

b) Règim de tinença

Pel que fa a la titularitat de l‟habitatge, Bolvir és el que presenta un major percentatge d‟habitatges de

propietat, concretament tres quartes parts de l‟habitatge per l‟any 2001. En canvi, prop del 21% dels

habitatges d‟Alp i Fontanals de Cerdanya tenen pagaments pendents, xifres superiors al 18,1% del

conjunt de la comarca. La causa d‟aquest endeutament és el creixement del parc d‟habitatges de

segones residències que provoquen un encariment del preu dels habitatges principals. El cas de Bolvir

també és el que gaudeix d‟un menor endeutament familiar, gràcies a un major percentatge

d‟habitatges de compra pagada i una gran rellevància dels habitatges adquirits per herència o donació.

Pel que respecte a l‟habitatge de lloguer, el municipi d‟Alp és el que presenta un major percentatge

d‟habitatges d‟aquests tipus, mentre que la resta no superen al 20%, xifra superior a la del conjunt de

Catalunya (16,6%) i sensiblement inferior a la comarcal (27,8%). D‟altra banda, pocs són els

beneficiaris de gaudir d‟un habitatge de forma gratuïta o a baix preu. Fontanals de Cerdanya és el

municipi de l‟àmbit d‟estudi amb més població que gaudeix d‟aquesta tipologia de règim de tinença,

concretament un 14,9%, percentatge aproximat al lloguer.

Taula 5.3.16. Distribució dels habitatges segons règims de tinença a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any

2001

Municipi

De propietat

De

lloguer

Cedida

gratis o

a baix

preu

Altres Total Per

compra

pagada

Per compra

amb

pagaments

pendents

Per

herència o

donació

Alp 34,8% 21,0% 8,0% 22,2% 4,4% 9,6% 500

Bolvir 47,3% 16,4% 11,8% 17,3% 0,9% 6,4% 110

Fontanals de Cerdanya 33,8% 20,8% 13,0% 14,3% 14,9% 3,2% 154




110

c) Grau de conservació

El conjunt d‟habitatges de l‟àmbit d‟estudi presenten un bon estat de conservació, especialment Bolvir i

Alp, gràcies a la disponibilitat d‟un parc d‟habitatges poc envellit i amb escassa presència d‟habitatges

amb alguna deficiència. Fontanals de Cerdanya és el que disposa d‟un major nombre d‟edificis que

pateixen alguna deficiència, de la mateixa manera que és el municipi on l‟existència d‟habitatges en

estat ruïnós és més destacat.

Taula 5.3.17. Estat de conservació dels habitatges d’ Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any 2001

Municipi Ruïnós En mal

estat

Amb alguna

deficiència En bon estat Total

Alp 0,2% 0,2% 2,8% 96,9% 545

Bolvir 0,0% 0,4% 1,3% 98,3% 237

Fontanals de Cerdanya 4,1% 1,7% 8,2% 85,9% 291


Una variable relacionada amb l‟estat de conservació dels habitatges és el seu any de construcció, el

qual permet copsar la seva antiguitat sempre i quan no hagi estat objecte de rehabilitacions importants.

El parc d‟habitatges d‟Alp és relativament més modern que la resta de municipis de l‟àrea d‟estudi,

amb un elevat percentatge d‟habitatges construïts entre el 1970 i 1991, però inferior al conjunt dels

habitatges de Catalunya construït en aquest mateix període (41,2%).

Els habitatges de Bolvir no són tant recents com els d‟Alp, tot i que la majoria presenten un bon estat

de conservació. El cas contrari és Fontanals de Cerdanya, el qual disposa d‟un parc d‟habitatges antic,

amb més de la meitat dels habitatges construïts abans del 1900. L‟antiguitat dels habitatges guarda

una estreta relació amb un estat de conservació deficient, essent el municipi de l‟àrea d‟estudi amb

més habitatges que presenten alguna deficiència i no ha estat objecte de rehabilitacions des de fa

molts anys.

Gràfic 5.3.7. Any de construcció dels habitatges a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Període 1990-1991



L’augment de vivendes habituals també s’explica, en part, per un canvi del model familiar que

ha comportat una disminució de persones que formen una llar. Cal assenyalar que els

habitatges amb una o dos persones són els més comuns dins l’àrea d’estudi. Molta d’aquesta



111

població té un caràcter jove i no ha format una família, de la mateixa manera que treballa a

Puigcerdà o en el sector turístic dins la temporada d’esquí. El comportament dels tres

municipis d’estudi es diferencia del de la resta de la comarca perquè en aquesta última el

nombre d’habitatges ocupats per 3 o 4 persones és més gran (19,9% i 16,5% respectivament).

Alp és el que presenta un major nombre de llars ocupades per tres i quatre persones amb un

34% de les llars del municipi, conseqüència d’un destacat grup de població adulta que ha

format el seu nucli familiar. D’altra banda, el nombre de llars de Bolvir formades per tres i

quatre persones és inferior, representant el 32,8% respecte el total, mentre les llars amb una

única persona són àmpliament les dominants. Pel que fa a Fontanals de Cerdanya, és el

municipi d’estudi que presenta un menor nombre d’habitatges amb una unitat familiar formada

per tres o quatre de persones (28,5%). En canvi, és el municipi on són més presents les llars

de dimensions més elevades, formades per cinc o més persones que solen formar part de

dues generacions, essent una unitat familiar més tradicional.

Gràfic 5.3.8. Distribució de les llars segons les persones que hi resideixen a Alp, Bolvir i Fontanals de

Cerdanya. Any 2001


Tot plegat dóna com a resultat una dimensió mitjana de les llars, segons el nombre de persones

residents, menor en els tres municipis d‟estudi respecte a la mitjana de Catalunya. Alp i Bolvir també

tenen una dimensió de les llars inferior a la mitjana comarcal, mentre que Fontanals de Cerdanya la

supera, amb una presència notable d‟habitatges antics i de dimensions més grans que permetent

allotjar un major nombre de persones de diverses generacions.

Taula 5.3.18. Dimensions mitjanes de les llars a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any 2001


Alp 2,44

Bolvir 2,43

Fontanals de Cerdanya 2,64

Cerdanya 2,54

Catalunya 2,72



Els habitatges amb una superfície útil entre 81 i 110 m2

són els més nombrosos als tres municipis

d‟estudi, responent al comportament més habitual de la major part de municipis de la comarca i



112

Catalunya. Malgrat aquesta concentració d‟habitatges, a Bolvir i Fontanals de Cerdanya existeix una

notable presència d‟habitatges amb una superfície de 111 a 130 m2

, mentre que Alp presenta uns

percentatges més destacats pels habitatges entre 31 a 80 m2

.

Els habitatges amb una gran superfície (entre 111 fins a 210 m2

i més de 210 m2

) són testimonials a

Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Aquesta tipologia d‟habitatges solen ser propietat de persones amb un

alt poder adquisitiu, molts dels quals són xalets construïts recentment. Les dimensions dels habitatges

també està estretament relacionada amb l‟antiguitat de les mateixes, partint del supòsit que la major

part dels habitatges de construcció més recent tenen una superfície útil inferior en comparació a

aquells habitatges més antics, com és el cas de les cases unifamiliars o les masies aïllades.

La superfície mitjana dels habitatges principals també té una certa relació amb el nombre de persones

que, de mitjana, viuen en una llar. En el cas d‟Alp, els seus habitatges tenen una superfície útil més

petita i, com a conseqüència, la mitjana de persones que l‟ocupen és inferior al conjunt de la comarca.

De la mateixa manera, a la Cerdanya generalment dominen els habitatges unifamiliars, de dimensions

més grans i habitats per més persones en comparació al conjunt del territori català.

Gràfic 5.3.9. Superfície dels habitatges principals d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any 2001


f) Accés a l’habitatge: preu i habitatges de protecció oficial

La classificació de la Secretaria d‟Habitatge dels tres municipis d‟estudi segons els preus màxims de

venda dels habitatges amb protecció oficial estableix que Alp pertany a la zona B, mentre que Bolvir i

Fontanals de Cerdanya pertanyen a la zona més econòmica, la zona C. De fet, l‟oferta d‟habitatge de

protecció oficial en els municipis d‟estudi ha sigut molt escassa o pràcticament inexistent durant els



113

darrers anys. Només a Alp consta una única actuació amb la construcció de 18 habitatges protegits,

tots ells destinats a la compravenda. En el cas de Bolvir i Fontanals de Cerdanya no consta cap

promoció d‟habitatges protegits per part de l‟Institut Català del Sòl (Incasol).

Taula 5.3.19. Promoció d’habitatge protegit a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Any 2010

Municipi Nom

actuació

Lloguer

general

Lloguer per a

gent gran

lloguer per a

joves Compravenda

Núm.

hab Estat

Alp Alp 0 0 0 18 18 Acabada

Bolvir - 0 0 0 0 0 -

Fontanals - 0 0 0 0 0 -

Total 0 0 0 0 18 18

Font: Institut Català del Sòl, Generalitat de Catalunya



114



115

6. Anàlisi del creixement urbanístic

Les lògiques i els factors que expliquen l‟assentament i el desenvolupament urbanístic dels tres sectors

d‟estudi són diferents, fet que ha propiciat uns espais urbans amb característiques molt particulars.

L‟àmbit A ha experimentat un creixement urbà de petites taques d‟oli al voltant dels nuclis urbans

preexistents i al llarg de les principals carreteres que comunicaven els respectius nuclis amb la ciutat

de Girona. La tipologia urbana adquirida en aquests espais són les típiques de les perifèries urbanes,

amb nuclis de població perifèrics poc estructurats, grans equipaments comercials, industrials i

esportius, etc. Aquest creixement progressiu dels diferents nuclis urbans, així com dels assentaments

en la seva perifèria, és la continuïtat del creixement que la ciutat de Girona ha experimentat durant les

darreres dècades.

El creixement urbà de l‟àmbit B ha estat molt més dispers, tant dels diferents nuclis urbans com

sobretot de zones residencials situades en indrets elevats i propers a la franja litoral. El creixement,

passat, de les zones més planeres ha cedit el protagonisme a aquelles noves zones amb relleu més

complex i condicionat per un creixement residencial d‟habitatges unifamiliars, en la majoria de casos

de segones residències.

En canvi, l‟àmbit C ha estat objecte d‟una lògica de creixement urbanístic molt diferent als anteriors dos

àmbits d‟estudi. L‟aparició de les dues pistes d‟esquí d‟Alp i la influència de la capital Puigcerdà,

juntament amb la presència d‟unes infraestructures viàries que han possibilitat una bona comunicació

amb els diferents nuclis, així com els propis valors naturals i paisatgístics d‟aquestes zones planeres,

són els factors explicatius del desenvolupament urbanístic d‟un espai encaminat a l‟activitat turística i

els serveis.



116

6.1.- Àmbit A: Àrea periurbana sud de Girona

6.1.1.- L’espai urbà al 1986 i 2008, i urbanitzable segons planejament vigent

En els darrers 25 anys, tot el sistema urbà de Girona ha sofert una important transformació urbana,

especialment l‟àrea periurbana. Les grans superfícies urbanitzades dels municipis situats al sud de la

ciutat de Girona com Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix, s‟han convertit en destacats

nuclis de creixement urbà, tant residencial com d‟activitats vàries com industrials i comercials, sempre

lligats a la proximitat amb la ciutat de Girona i altres nuclis industrials de la zona, degut a la presència

d‟unes bones comunicacions i al propi desenvolupament socioeconòmic dels municipis en qüestió.

Dels quatre municipis de l‟àrea objecte d‟estudi, el que presenta una major superfície de sòl urbanitzat

als anys 1986 i 2008 és Fornells de la Selva. El sòl urbà forma un continu urbà amb la ciutat de Girona i

ha vertebrat el seu creixement al voltant del traçat de la carretera N-II. El municipi de Quart era el segon

en superfície urbana a l‟any 1986, però la seva evolució ha sigut inferior a la d‟Aiguaviva que supera

amb escreix la superfície urbana de Quart a l‟any 2008. Cal destacar, el creixement urbà d‟Aiguaviva i

Fornells de la Selva que ha estat espectacular durant aquestes dues darreres dècades, mentre que els

canvis en la superfície urbana de Vilablareix i Quart han estat més modestes.

De la mateixa manera, Fornells de la Selva es mostra com el segon municipi de l‟àrea d‟estudi amb una

major previsió de creixement del sòl urbà si es pren atenció a la reserva de sòl urbanitzable que es

contempla en el seu planejament urbanístic vigent pels propers anys. En cas, si aquest sòl urbanitzable

previst s‟arribés a convertir en sòl urbà, la continuïtat urbana amb la ciutat de Girona augmentaria

encara més. Respecte els altres tres nuclis de població més distanciats de la capital, la previsió de sòl

urbanitzable, i per tant el possible creixement urbanístic que experimentin és, també, destacable,

especialment pel cas de Vilablareix. Aiguaviva preveu un creixement molt més modest, en bona part

perquè la major etapa de creixement urbà ja l‟hauria passat.

Cadascun dels municipis d‟estudi ha experimentat un gran creixement del sòl urbà durant el període

1986-2008, significativament superior al que preveuen els diferents planejaments urbanístics en el cas

que aquests es complissin les expectatives de creixement més optimistes. Cal tenir en compte, però,

que les previsions dels planejaments urbanístics normalment es fa a 12 o 15 anys vista

aproximadament, mentre que el període de creixement de la superfície a la que s‟ha fet referència

inclou un període de 22 anys.

Gràfic 6.1.1. Superfície urbana d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix, pel 1986 i 2008, i previsió

de sòl urbanitzable segons cadascun dels planejament urbanístics municipals vigents




117

El municipi amb una superfície urbana més gran en relació a la superfície total del seu terme municipal

és Vilablareix en totes les etapes temporals analitzades, seguit amb uns percentatges i uns ritmes de

creixement molts similars pel municipi de Fornells de la Selva. En els dos casos es pot parlar d‟un nivell

d‟urbanització del territori important. Una transformació urbana important també ha experimentat la

població d‟Aiguaviva que ha passat de tenir un caràcter predominantment rural a un caràcter

residencial i també industrial.

El cas més paradigmàtic i diferenciador és Quart ja que concentra tota la seva superfície urbana a

la banda més a ponent del terme municipal. La composició i el desenvolupament urbà actual ha

estat molt influenciat per un factor com és la inclusió d‟una bona part del municipi (83,01%) dins

l‟Espai d‟Interès Natural de les Gavarres. En tot aquest espai protegit, la presència d‟elements

urbans es redueix a l‟existència d‟uns pocs masos dispersos enmig d‟una coberta forestal

dominada per l‟alzinar, les suredes i les repoblacions de pinedes. El 16,99% restant del territori no

protegit acull tota la superfície urbanitzada del municipi, de manera que si només es té en compte

aquest espai, es pot parlar d‟una ocupació urbana del territori important. Concretament, dels 6,47

km2

d‟aquesta superfície no protegida, el 14,22% està urbanitzada, amb la qual cosa supera els

percentatges d‟ocupació dels altres tres municipis d‟estudi.

Taula 6.1.1. Percentatge de sòl urbà als municipis d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Anys

1986, 2008 i segons planejaments vigents

Municipi Superfície total

municipal (km2)

Superfície

urbana 1986

Superfície

urbana 2008

Sòl urbanitzable

segons

planejament vigent

Aiguaviva 13,92 2,2% 8,7% 10,3%

Fornells de la Selva 11,86 4,3% 12,1% 20,1%

Quart 38,09 1,3% 2,4% 3,6%

Vilablareix 6,17 5,5% 13,6% 23,0%

Total àrea d'estudi 70,04 2,33% 6,29% 9,44%


Mapa 6.1.1. Superfície urbana a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix (1986 i 2008) i superfície

urbanitzada segons planejaments municipals vigents8

8 La versió del mapa a tamany original es troba a l‟Annex



118



119



120



121

El creixement de les diferents àrees urbanes dels municipis d‟estudi s‟ubica i es concentra,

majoritàriament, en l‟espai més proper a la ciutat de Girona, i a les principals vies de comunicació. Amb

el pas dels anys, l‟estructura urbana ha anat tendint cap a la concentració i la compactació de la

superfície urbana, deixant els processos de dispersió urbana en una situació pràcticament inexistent.

El cas de Vilablareix és l‟exemple de municipi amb una estructura urbana majoritàriament concentrada

en un únic nucli, al sector del Perelló, al límit oriental del terme municipal i en contacte amb els

municipis de Girona, Fornells de la Selva i Aiguaviva. La superfície urbana de l‟any 1986 estava

majoritàriament ubicada en aquest espai que representava el 56,4% del total de la superfície urbana

municipal, mentre la resta de superfície urbana estava constituïda per un grup de petites zones

disperses arreu del municipi corresponents a masos. L‟evolució de la superfície urbana des de finals

dels 80 fins el moment actual (any 2008) ha estat majoritàriament al voltant del sector urbà preexistent,

que guanya molt protagonisme creixent cap al nord, en direcció a la ciutat de Girona. La principal taca

urbana va passar de les 0,19 km2

a l‟any 1986 a 0,66 km2

a l‟any 2008, representant actualment el

78,9% de la superfície urbana del municipi. El protagonisme d‟aquesta taca urbana continuarà

augmentant a mesura que es vagi desenvolupant el sòl urbanitzable previst en el planejament

urbanístic. Aquest planejament possibilita, també, la creació d‟una gran àrea urbanitzable en direcció

sud, fins arribar a ocupar la totalitat del sector més oriental del municipi. El seu ple desenvolupament

faria que aquest polígon arribés a representar el 93,2% de tota la superfície urbana del municipi, mentre

el creixement dispers seria molt reduït.

El creixement urbà d‟Aiguaviva segueix un patrons força diferents als de l‟anterior municipi, en tant que

presenta una estructura urbana polinuclear amb uns creixements diferents del seu nucli urbà, la zona

de polígons industrials del Mas Aliu i Puigtorrat, i també de l‟aeroport de Girona-Costa Brava. Les

dimensions de les tres principals taques urbanes existents al 1986 eren molt petites en comparació a

les existents en el 2008, experimentant un creixement en forma de taca d‟oli. En canvi, el creixement de

sòl urbanitzable previst en el planejament es concentra fonamentalment en la zona de polígons

industrials, donant la possibilitat de créixer en una gran àrea al sud, bona part de la qual està a l‟altra

costat de la carretera GI-533. Per contra, el creixement urbà previst pel nucli urbà és molt petit, mentre

a l‟aeroport no es contempla cap nou creixement.

Gràfic 6.1.2. Percentatge de superfície urbana dels diferents nuclis de població d’Aiguaviva en relació al total

de la superfície urbana municipal. Anys 1986, 2008 i segons planejament vigent


En definitiva, el nucli urbà d‟Aiguaviva guanya un xic de protagonisme entre les àrees urbanes del

municipi durant l‟etapa 1986-2008, de la mateixa manera que ho fan les superfícies urbanes

destinades a polígons, tot i que aquesta manté la possibilitat de continuar en el futur. Per contra,

l‟aeroport de Girona-Costa Brava va perdent protagonisme, passant de ser la principal taca

urbana del municipi a ser la segona molt per darrera de la industrial. Finalment, cal destacar la



122

pèrdua progressiva del pes de la superfície urbana dispersa, essent el reflex més evident d‟un

creixement urbà concentrat en determinats nodes tot evitant la dispersió i, conseqüentment, un

major impacte sobre el territori i el seu paisatge.

La distribució de la superfície urbana de Fornells de la Selva es caracteritza per estar concentrada

en el sector nord-occidental del municipi, al voltant de la carretera N-II que enllaça amb la veïna

ciutat de Girona. La situació d‟aquesta taca urbana per l‟any 1986 era d‟una densitat laxa,

característica que perd al 2008 quan adquireix una elevada compactació dels seus tres nuclis: el

polígon industrial, Fornells Park i el mateix nucli urbà de Fornells de la Selva. La possibilitat de

creixement urbà que preveu el planejament urbanístic contempla la continuïtat urbana d‟aquestes

tres àrees , conformant una gran àrea intensament urbanitzada, al sud de Girona, juntament amb

les àrees urbanes d‟Aiguaviva i, sobretot, Vilablareix. Bona mostra d‟aquest important procés de

compactació dels diferents superfícies urbanes de Fornells de la Selva és que a l‟any 1986 hi

havia un total de 35 polígons urbans de molt petites dimensions, mentre a l‟any 2008 el número

de polígons urbans es redueixen als 21 entre els que destaquen el propi nucli urbà de Fornells de

la Selva amb el 32,5% del total de la superfície urbana del municipi, juntament amb el polígon

industrial de Fornells amb el 37,9%. En canvi, la situació a la que podria arribar en el futur, si es

compleix el màxim del creixement previst pel planejament urbanístic, reduiria el nombre de

polígons urbans de forma molt considerable, aglutinant el 99% de la superfície urbana dins una

gran àrea continua.

Finalment, la distribució urbana de Quart està influenciada per diversos factors que la fan

característica. Primerament la pertinença de la major part del territori del municipi a l‟espai protegit

(EIN) de les Gavarres i que resta una reduïda àrea de 6,47 km2

on és permet edificar. I, en segon

lloc, la bona comunicació per carretera amb la ciutat de Girona, pel nord, i pel sud amb un nucli

industrial com Cassà de la Selva. De la petita extensió de territori fora de l‟EIN de les Gavarres, el

7,42% estava ocupat per espai urbà a l‟any 1986, mentre al 2008 el percentatge augmentava fins

el 14,22% i segons les previsions del planejament pot arribar a augmentar fins el 21,33%, totes

aquestes xifres són molt superiors a la dels altres municipis d‟estudi.L‟any 1986 la taca urbana

estava caracteritzada per el seu nucli urbà que representava gairebé la meitat de la superfície

urbana del moment (48,8%). D‟ençà aquest moment i fins l‟any 2008, el desenvolupament urbà

s‟ha estès al voltant d‟aquest mateix nucli, donant una major continuïtat al paisatge urbà i

estenent-lo en direcció nord-oest a sud-est, seguint els traçats de les carreteres. El major

protagonisme d‟aquesta taca urbana al voltant del nucli urbà permet que arribi a representar un

67,8% del total de la superfície urbana del moment. En canvi, el sòl urbanitzable contemplat en el

planejament urbanístic preveu un possible creixement urbà a l‟entorn del nucli de Palol d‟Onyar i a

la zona de la Creueta, en contacte amb Girona i a peus de la carretera que hi dóna accés.

Contràriament, el creixement urbà previst pel nucli urbà de Quart és petit, amb una única àrea de

sòl urbanitzable a la zona nord-est del municipi. Aquesta previsió equilibra el pes del sòl urbà i

urbanitzable sobre el territori, amb el nucli urbà constituint el 55,7% del sòl urbà del municipi i Palol

d‟Onyar amb el 29,1%.

6.1.2.- L’evolució de l’espai urbà (1986 – 2008) i previsió de creixement urbà

La superfície urbana dels quatre municipis d‟estudi pels anys 1986 i 2008 ha experimentat una gran

evolució, amb un important augment de l‟extenció dels nuclis urbans existents que ha permès

compactar molt més les taques urbanes. El patró de creixement urbà d‟aquests espais s‟ha centrat en

dues tipologies principals: la propagació de polígons industrials instal·lats bàsicament a les proximitats

de les vies de comunicació que connecten amb la ciutat de Girona; i la gran demanda de nous

habitatges, sobretot per població de Girona que busquen en aquests municipis unes millors condicions



123

malgrat comporti desplaçament pendulars diaris. Aquest creixement concentrat en el territori ha evitat

una excessiva i dispersa ocupació del sòl, respectant força els paisatges agrícoles i naturals de la

contrada. De la mateixa manera, els creixements previstos pels diferents planejaments urbanístics

municipals vigents reflecteixen unes superfícies molt similars als creixements experimentats durant el

període anterior, sempre i quan s‟executi al 100% el sòl classificat com a urbanitzable. Amb dades

relatives, els percentatges de creixement són inferiors pel simple fet que la superfície urbana existent al

2008 és, per se, molt més gran que l‟existent al 1986. L‟altra qüestió és que tot aquest sòl urbanitzable

s‟arribi a urbanitzar en els propers anys, atenent la difícil situació econòmica del moment i la evident

crisi del sector de la construcció.

Taula 6.1.2. Evolució de la superfície urbana i urbanitzable a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix.

Períodes 1986-2008, 2008-planejament vigent i durant el 1986-planejament vigent

Municipi

1986 - 2008 2008 - planejament vigent 1986 - planejament vigent

km2 % km

2 % km

2 %

Aiguaviva 0,91 299,78 0,22 18,39 1,13 373,29

Fornells de la Selva 0,92 180,25 0,94 65,76 1,87 364,56

Quart 0,44 92,14 0,46 49,82 0,90 187,85

Vilablareix 0,50 146,92 0,58 69,90 1,08 319,53

Total àrea d'estudi 2,77 169,53 2,21 50,21 4,98 304,86


Entre els quatre municipis d‟estudi, Aiguaviva és el que ha experimentat un major creixement relatiu del

sòl urbà durant el període 1986-2008, amb una notable diferència respecte amb els altres tres

municipis. L‟augment del sòl urbà tant important, proper al 300%, és principalment resultat del

desenvolupament de diversos polígons industrials dins el terme municipal, arribant als tres polígons

actualment consolidats com són: el de Bellsolà, Mas Aliu i Casa Nova. Aquest creixement urbà a partir

de la tipologia industrial, motivat fonamentalment per la proximitat amb la ciutat de Girona i amb un

elevada facilitat d‟accés a la xarxa viària (autopista, carretera de Santa Coloma, N-II i l‟Eix Transversal),

continuarà sent el dominant en el futur, segons les previsions realitzades en el planejament urbanístic

municipal vigent. D‟aquesta manera, al sud del sector on ara hi ha els polígons industrials i tocant amb

la carretera GI-533, s‟hi ubicaran tres nous polígons: el polígon industrial Rajoleries, que llinda amb

Mas Aliu, el polígon industrial Can Geroni i el de Can Garrofa. Pel que fa al creixement urbà no

industrial d‟Aiguaviva entre 1986 i 2008, s‟ha centrat majoritàriament en el seu nucli urbà, juntament

amb alguns altres punts més dispersos on han crescut petites taques urbanes. També ha sigut molt

destacable el creixement de la superfície construïda de l‟aeroport de Girona-Costa Brava en aquests 22

anys on s‟ha arribat a doblar. En canvi, les reserves de creixement del sòl urbà per aquests darrers

sectors estan previstes, principalment, en un petit desenvolupament al voltant del nucli urbà, mentre

que per l‟aeroport no està previst cap altra ampliació.

Fornells de la Selva ha sigut el segon municipi amb un major creixement relatiu urbanístic de l‟àmbit

d‟estudi durant els anys 1986 i 2008, però a diferència d‟Aiguaviva, és un creixement que ha vingut

donat per una elevada i constant demanda de noves residències en una època de màxima activitat del

sector de la construcció. La proximitat amb la ciutat de Girona i l‟oferta de sòl urbanitzable amb unes

millors condicions econòmiques i de qualitat de vida, ha convertit a Fornells de la Selva en un indret

idoni per absorbir població, adquirint un major caràcter de ciutat dormitori amb un elevat nombre

d‟habitatges unifamiliars i plurifamiliars destinats a famílies benestants. Aquest creixement progressiu

de la superfície urbana durant aquests anys ha permès l‟agrupació del sòl urbà existent fins arribar a

constituir una taca urbana força compactada. D‟altra banda, a part de l‟augment de noves

construccions destinades a l‟ús residencial, també ha crescut considerablement la superfície urbana a

la banda de ponent del terme municipal amb la consolidació d‟un polígon industrial de gran

envergadura i que gaudeix d‟una excel·lent comunicació gràcies a la carretera N-II. Les previsions de



124

creixement del sòl urbà contemplades en el planejament urbanístic vigent li permeten ser el municipi

que més pot créixer la seva superfície urbana, concretament pot augmentar gairebé un quilòmetre

quadrat fins assumir un total de 2,38 km2

. Aquest creixement previst es centra en donar continuïtat

urbana a l‟espai urbanitzat existent, especialment al voltant de la zona industrial, donant com a resultat

la unió física de les taques urbanes del nucli urbà, Fornells Park i la mateixa zona industrial.

El creixement de la superfície urbana dels altres dos municipis d‟estudi, Vilablareix i Quart, han estat

sensiblement inferiors durant aquest període 1986-2008, malgrat ser desenvolupaments urbanístics

notables que han suposat una important transformació urbana amb una important ocupació del

territori. En el cas de Vilablareix, l‟augment de la seva superfície urbana ha sigut conseqüència de la

instal·lació del polígon industrial, colindant a la banda oest del sector de l‟Avellaneda de Girona, i d‟un

destacat nombre d‟habitatges, la major part dels quals unifamiliars. De la mateixa manera, el

creixement urbà previst pel planejament vigent de Vilablareix és el major previst en tot l‟àmbit d‟estudi,

de manera que en uns anys es podria arribar a convertir en el municipi més urbanitzat amb un total

2,77 km2

de sòl urbà. Aquest sòl urbanitzable es concentra plenament a la zona sud del Perelló,

donant continuïtat a la taca urbana actual i mantenint la sintonia amb l‟espai urbanitzat de Fornells de la

Selva i Girona.

Finalment, el creixement del sòl urbà de Quart durant el període 1986-2008 ha estat el més modest dels

quatre municipis d‟estudi. Aquest desenvolupament urbanístic de més de dues dècades ha sigut

principalment provocat pel creixement del parc d‟habitatges, concentrant-se principalment al voltant del

seu nucli urbà preexistent i de les carreteres C-250 i C-65 que enllacen els dos nuclis de població amb

la ciutat de Girona i el nucli industrial de Cassà de la Selva. En canvi, l‟objectiu del creixement del sòl

urbà contemplat en el planejament urbanístic vigent canvia completament la tendència i la ubicació del

creixement, centrant fonamentalment l‟atenció en el nucli de Palol d‟Onyar i també en la zona de la

Creueta, mentre que al nucli urbà es redueix únicament a una petita zona al sector nord-est.

6.1.3.- Característiques del creixement urbà

a) Proximitat a Girona

L‟anàlisi de l‟evolució de la superfície urbana de l‟àrea d‟estudi des de l‟any 1986 fins el moment actual,

on es contemplen les diferents àrees de sòls urbanitzables en els planejaments urbanístics municipals,

permet definir un creixement urbà estretament marcat pel caràcter perifèric dels quatre municipis

d‟Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix dins l‟àrea funcional de la ciutat de Girona.

Tanmateix, l‟existència d‟infraestructures que suporten l‟alta mobilitat i la preexistència de nuclis urbans,

així com la dinàmica endògena des del territori suburbà i l‟exògena des de l‟urbà, fan possible la

definició d‟un seguit d‟assentaments dispersos i la realitat de la ciutat difusa que manté la seva vitalitat

gràcies a la ciutat de Girona.

D‟aquesta manera, la proximitat amb la ciutat de Girona s‟esdevé un dels factors principals del

creixement urbà dels quatre municipis, d‟aquí que s‟hagi analitzat el desenvolupament urbà amb la

creació de quatre anelles en funció a la distància al centre de la ciutat de Girona. La primera anella

inclou tota l‟àrea situada a menys de 3 km., espai que principalment correspon al propi municipi de

Girona, juntament amb una reduïda zona del nord-oest de Quart on hi ha part del petit nucli de

població de la Creueta. En la segona anella de proximitat, on s‟inclou tota l‟àrea situada a una distància

entre 3 i 6 km. del centre de la ciutat de Girona, s‟hi concentra aproximadament la meitat del sòl urbà

del conjunt dels quatre municipis durant tot el període analitzat, amb una pèrdua relativa de

protagonisme entre els anys 1986 i 2008, i que recupera amb un major augment del sòl urbanitzable

contemplat en els diferents planejaments urbanístics municipals. En la tercera anella, situada entre 6 i 9

km.,és on es concentra la segona major superfície de sòl urbà després de l‟anterior, representant en



125

tots els anys analitzats més de la tercera part del sòl urbà total disponible, amb una tendència a créixer

amb el pas dels anys i amb una important possibilitat de creixement segons la disponibilitat de sòl

urbanitzable. Finalment, en la quarta anella, allunyada de la ciutat de Girona a una distància mínima de

9 km., s‟hi concentra al voltant d‟un 11% de la superfície urbana total, essent un reflex evident de la

relació entre localització de sòl urbà i proximitat amb Girona.

Mapa 6.1.2. Distribució de la superfície urbana als municipis d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix segons la proximitat amb la ciutat de Girona. Anys 1986, 2008 i segons el planejament vigent


Taula 6.1.3. Superfície urbana en funció de la proximitat amb la ciutat de Girona. Anys 1986, 2008 i segons el

planejament vigent

Sector

1986 2008 Segons planejament vigent

Km2 % Km

2 % Km

2 %

A menys de 3 km 0,02 1,04 0,03 0,63 0,10 1,54

Entre 3 i 6 km 0,89 54,41 2,08 46,96 3,62 54,70

Entre 6 i 9 km 0,55 33,76 1,80 40,61 2,41 36,48

Més de 9 km 0,18 10,79 0,52 11,80 0,52 7,28



Així doncs, la segona anella és la que absorbeix la major part de la superfície urbana de l‟àrea

periurbana d‟estudi, i també és la segona àrea que experimenta un major creixement urbà durant el

període 1986-2008, una mica per darrera de la tercera anella que és la que més creix gràcies a Fornells

de la Selva i Aiguaviva. On sí adquireix un protagonisme cabdal la segona anella és amb la possibilitat

de creixement futur del sòl urbà segons la disponibilitat de sòl urbanitzable, superant amb més del

doble les possibilitats de la tercera anella. Aquesta dada és molt significativa del caràcter periurbà de

l‟àrea d‟estudi, que contempla absorbir bona part del creixement urbà que la pròpia ciutat de Girona no

assumeix. Contràriament, la disponibilitat de sòl urbanitzable disminueix a mesura que ens allunyem de

la ciutat.



126

Taula 6.1.4. Creixement de la superfície de sòl urbà (km2) en funció de la proximitat amb la ciutat de Girona

des de 1986 fins la previsió del planejament vigent

Sector 1986 - 2008 2008 – Planejament vigent 1986 - Planejament vigent

A menys de 3 km 0,01 0,07 0,08

Entre 3 i 6 km 1,19 1,54 2,73

Entre 6 i 9 km 1,24 0,62 1,86

Més de 9 km 0,35 0 0,30

Total àrea d'estudi 2,78 5,61 3,03


b) Proximitat al nucli antic

Un altre anàlisi molt interessant és la distribució de les superfície urbana d‟un municipi respecte al seu

propi centre urbà mitjançant, novament, anelles de proximitat, de manera que permeti veure si els

creixement del sòl urbà es dona concentrat al voltant del nucli urbà o, contràriament, es localitza de

manera dispersa pel territori al voltant d‟altres nuclis o mitjançant disseminats. En aquest sentit, la

situació en els quatre municipis d‟estudi és diferent. El municipi de Vilablareix és clarament el que

concentra la major proporció de sòl urbà en una primera anella, tant a l‟any 1986, com al 2008 i,

sobretot, en el futur si es pren com a referència la disponibilitat de sòl urbanitzable.

La distribució de Fornells de la Selva i Quart són similars en tant que la presència de sòl urbà en la

primera anella és la majoritària, mentre disminueix progressivament a mesura que ens allunyem del

centre urbà fins arribar a una quarta anella on el sòl urbà és pràcticament nul. En els dos municipis

també hi ha coincidència en el fet que la possibilitat de creixement atenent la disponibilitat de sòl

urbanitzable és important per a les segones anelles, amb l‟afegit que Quart també contempla una

destacada disponibilitat de sòl urbanitzable en la tercera anella com a resultat de les previsions de

creixement de Palol d‟Onyar i la zona de la Creueta.

Finalment, el municipi d‟Aiguaviva presenta una distribució del sòl urbà més repartida al llarg del

municipi, amb un pes rellevant de la segona anella, on hi ha localitzada la zona industrial i on, sobretot,

es preveu un major creixement urbanístic donada la important dotació de sòl urbanitzable susceptible a

ser urbanitzat per tal d‟augmentar el pes industrial d‟un espai estratègic pel sector. Part d‟aquest sector

industrial també formaria part de la tercera anella, amb la qual cosa també constitueix una àrea

d‟ocupació important, mentre en una quarta anella s‟hi localitzaria la important àrea destinada a

l‟aeroport de Girona-Costa Brava.



127

Gràfic 6.1.3. Superfície del sòl urbà d’Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix en funció de la

proximitat amb el seu centre urbà. Anys 1986, 2008 i segons els planejaments urbanístics


El municipi que ha experimentat un major creixement del sòl urbà durant el període 1986-2008, dins

l‟anomenada primera anella, ha sigut Vilablareix amb un augment del 92%, mentre el 8% restant s‟ha

donat totalment en la segona anella. Encara més accentuats són aquests percentatges si s‟agafa com

a referència la disponibilitat de sòl urbanitzable contemplat en el seu planejament urbanístic municipal

vigent, responent a una clara vocació del municipi a créixer de manera ordenada i concentrada al

voltant del seu nucli urbà i la zona del Perelló.

Quart és el segon municipi que més ha vist augmentada la seva superfície urbana durant els anys 1986

i 2008 al voltant del seu nucli urbà amb un 70,5% del creixement total, mentre la segona anella acull un

22,7% i la tercera el 6,8% restant. Les previsions de futur apunten a un canvi important d‟aquesta

tendència ja que el sòl urbanitzable disponible estableix que la segona anella pot arribar ha suportar un

51,1% del creixement urbà de tot el municipi, la tercera anella acolliria el 38,3% i la primera anella

només acolliria el 10,6%. Amb aquests canvis s‟equilibraria la càrrega urbanística sobre el territori dels

anys anteriors, agafant com a eix vertebrador del creixement el traçat de la carretera C-250 de Quart a

Girona.

El creixement urbanístic de Fornells de la Selva entre els anys 1986 i 2008 també ha tingut com a

protagonista principal l‟espai més proper al seu nucli urbà, absorbint el 69,9% del seu nou sòl urbà,

mentre la major part del creixement sòl urbà restant (24,7%) es localitzava en una segona anella on hi

té una presència destacada un extens polígon de serveis. Molt més testimonial és el creixement del sòl

urbà en la tercera i quarta anella on tan sols s‟hi concentra el 4,3% i el 1,1% restant.

El municipi d‟Aiguaviva presenta una distribució del sòl urbà diferent als altres tres municipis,

excepcionalitat què és deguda a una estructura urbana formada per dos nuclis de població distants



128

entre ells i a una important zona urbana on hi ha ubicat l‟aeroport Girona-Costa Brava. Malgrat una

bona part del sòl urbà del municipi a l‟any 1986 es localitzava a la tercera anella gràcies a la presència

de l‟aeroport, és la segona anella la que experimenta el major creixement del sòl urbà entre els anys

1986 i 2008 amb el 39,3%, seguit amb el 27% i un 24,7% en la tercera i la primera anella

respectivament, apropant-les en superfície. Aquest important creixement ha permès que aquesta

segona anella, on hi ha la zona industrial del Mas Aliu, prengui el relleu de la tercera anella pel que fa a

la disponibilitat de sòl urbà, arribant a constituir una trama urbana considerable.

Les previsions de creixement d‟Aiguaviva, a partir de la disponibilitat de sòl urbanitzable, apropen

encara més les superfícies urbanes de la primera i la tercera anella, en bona part, perquè l‟aeroport no

preveu cap nou creixement en el futur, mentre el nucli urbà contempla un petit sector a la zona nord-est

del nucli urbà. Ara bé, les possibilitats de creixement del sòl urbà segons el planejament vigent afecta

principalment a la segona anella, prenent un important protagonisme gràcies a una capacitat de

creixement de la seva superfície del 87% que la portaria a representar el 44,4% de la superfície urbana

de tot el municipi.

En definitiva, les possibilitats de creixement urbà segons els planejaments vigents en els quatre

municipis serà diferent a l‟experimentat durant el període 1986-2008. Durant aquests anys, el major

creixement urbà s‟ha donat en les zones més properes als nuclis urbans, mentre els planejaments

projecten un major increment, de manera generalitzada, per les segones anelles dels centres urbans.

c) Proximitat a les vies de comunicació

L‟altra factor clau per la distribució del sòl urbà és la proximitat amb les principals vies de

comunicacions que transcorren pels quatre municipis d‟estudi. A les vores de les vies que connecten

aquestes poblacions amb la ciutat de Girona s‟han instal·lat polígons industrials i de serveis (comerços

a l‟engròs), al mateix temps que ha permès que els nuclis urbans s‟hagin desenvolupat a nivell

econòmic, social i urbanístic, amb un augment important del parc d‟habitatges. Fornells de la Selva i

Quart són els casos més evidents d‟aquesta relació de sòl urbà i infraestructures viàries, tant en l‟any

1986 com al 2008, amb la major part de les seves superfícies urbanes situades a una distància de

menys de 250 metres de les principals vies.

Aiguaviva i Vilablareix també concentren bona part de la seva superfície urbana a menys de 250 metres

de les principals carreteres, tot i que els percentatges de sòl urbà situats entre els 250 i 500 metres és

sensiblement superior a la de Quart i Fornells de la Selva. En aquesta diferenciació és important tenir

en compte les dimensions i la intensitat mitjana diària de trànsit suportada per les diferents carreteres,

molt superior en els casos de la carretera N-II de Fornells de la Selva, la C-65 que comunica Quart amb

el nucli industrial de Cassà de la Selva i la C-250 que connecta la mateixa població de Quart amb

Girona pel costat est de la ciutat. En canvi, les dimensions de la carretera GI-533 que travessa

Aiguaviva i Vilablareix són força menors i amb una intensitat de trànsit molt inferior.

Els diversos planejaments urbanístics municipals continuen projectant les zones de possible

creixement futur en els espais més propers a les vies principals, si bé és cert que la saturació de molts

d‟aquest espais obliga a que s‟hagin de distanciar una mica més, d‟aquí que la disponibilitat de sòl

urbanitzable en la franja entre 250 i 500 metres sigui més important, especialment a Aiguaviva i

Vilablareix.



129

Taula 6.1.5. Superfície del sòl urbà (km2) a l’àmbit d’estudi en funció de la proximitat amb les principals

carreteres. Anys 1986, 2008 i segons les previsions del planejament urbanístic

Municipi Vies de comunicació

de referència Àrea 1986 2008

Segons

planejament

vigent

Aiguaviva

Autopista (AP-7);

carretera de l'Aeroport

Costa Brava; Gi-533

A menys de 250 m. 0,21 0,73 0,87

Entre 250 i 500 m. 0,08 0,43 0,5

Resta del municipi 0,01 0,05 0,06


Fornells de la

Selva

N-II; Carretera de la N-

II; C-65

A menys de 250 m. 0,4 1,06 1,7

Entre 250 i 500 m. 0,07 0,3 0,64



Quart

C-65; C-250; GIV-6641;

GIV-6642; GIV-6703;

Carrer d'Emili Grahit;

Carretera dels Àngels

A menys de 250 m. 0,42 0,77 1,15

Entre 250 i 500 m. 0,04 0,14 0,23



Vilablareix

Autopista (AP-7); GIV-

5332; Carretera Santa

Coloma

A menys de 250 m. 0,23 0,23 0,49

Entre 250 i 500 m. 0,1 0,1 0,31




d) Grau de compacitat

Una altra variable que ajuda a entendre la distribució del sòl urbà sobre el territori és el grau de

compacitat urbana que indica la densitat d‟habitatges existents per quilòmetre quadrat de sòl urbà. La

compacitat també és simptomàtica de la tipologia d‟estructura urbana de cada municipi, ja sigui amb

una trama de caràcter més difusa o compacta. Una ciutat o trama urbana difusa comporta un major

consum d‟espai, consumeix molt de sòl, energia i recursos en la mobilitat, i dificulta les necessitats de

proveïment i relacions socials (treball, formació, lleure). En canvi, una trama urbana compacta barreja

els usos de residència, treball, lleure, comerç, etc., fet que redueix els desplaçaments i facilita les

relacions socials, al mateix temps que requereix d‟una menor ocupació de territori.

Entre els quatre municipis d‟estudi, Quart és el que presenta un major grau de compacitat urbana

durant tot el període d‟estudi gràcies a la presència d‟un important nombre d‟edificis plurifamiliars,

responent al seu caràcter residencial i complementari de la ciutat de Girona, amb un gran nombre de

desplaçaments diaris entre aquestes dues poblacions. A una distància important hi hauria el municipi

de Vilablareix que veu com el seu nivell de compacitat urbana augmenta molt poc amb la previsió

futura de sòl urbanitzable realitzada, la qual preveu un augment important de la superfície urbana

dedicada, en bona part, a altres usos de caràcter no residencial com el industrial, lluny del nucli urbà.

Fornells de la Selva experimenta una evolució similar a la de Vilablareix però amb unes tendències molt

més accentuades i influenciades per la disponibilitat i proximitat d‟un important polígon de serveis.

Finalment, Aiguaviva passa a l‟any 2008 a ser el municipi amb un menor grau de compacitat com a

conseqüència del seu marcat caràcter residencial amb habitatges unifamiliars de dimensions

considerables.



130

Aiguaviva és l‟únic municipi que experimenta una disminució del grau de compacitat entre els anys

1986 i 2008. Aquest fet és degut a un augment molt important de la superfície urbana que contraresta

amb un augment del nombre d‟habitatges força més reduït, principalment habitatges unifamiliars amb

els seus respectius jardins. Els municipis de Quart i, sobretot, Fornells de la Selva van experimentar

durant aquests anys un augment molt important d‟habitatges, superior a la superfície urbana. Aquest

fet ha permès augmentar significativament el grau de compacitat urbana de les dues poblacions amb

la construcció d‟un bon nombre d‟habitatges plurifamiliars. Vilablareix també experimenta un augment

del grau de compacitat entre 1986 i 2008, tot i que força més modest que en els dos casos anteriors,

conseqüència d‟un major equilibri entre l‟augment d‟habitatges i de la superfície urbana.

Taula 6.1.6. Grau de compacitat urbana a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Anys 1986, 2008 i

segons previsions del planejament urbanístic

Municipi Àrea 1986 2008 Segons planejament

vigent

Aiguaviva

Habitatges 195 347 567

Superfície urbà 0,30 1,21 1,43

Compacitat1

650 286,8 396,5


Habitatges 295 1.431 1.569


Compacitat 578,4 993,7 659,2

Quart

Habitatges 590 1.532 2.547


Compacitat 1.229,2 1.659,8 1.845,6

Vilablareix

Habitatges 284 785 1.267


Compacitat 835,3 934,5 892,2

1Compacitat = habitatges / km

2 de sòl urbà


Les previsions de l‟evolució del grau de compacitat segons els planejaments urbanístics vigents

mostren dues tendències ben diferents. Per una banda, a Quart es preveu que continuï augmentant el

grau de compacitat urbana, igual que a Aiguaviva on la previsió d‟augment de la compacitat, trencant

amb la tendència del període anterior, seria conseqüència de la construcció d‟un nombre destacable

d‟habitatges, per damunt de la possibilitat de creixement urbà en funció de la disponibilitat de sòl

urbanitzable. Per altra banda, Fornells de la Selva i Vilablareix experimentarien una disminució del grau

de compacitat conseqüència d‟una gran disponibilitat de sòl urbanitzable i una previsió de creació

d‟habitatges relativament inferior, en favor d‟altres usos com els serveis, industrials, etc.

Les dades del grau de compactació i el grau d‟ocupació de la superfície construïda per habitant són

teòricament complementàries en el sentit que quan major és el grau de compactació del sòl urbà d‟un

municipi, menor serà la superfície construïda ocupada per cada resident. Quart i Vilablareix són els

municipis que presenten un grau de compactació més elevat, i en conseqüència són els que presenten

una menor ocupació de sòl construït per habitant, gràcies al predomini del sòl residencial sobre altres

tipologies de sòl urbà i dels habitatges plurifamiliars per sobre dels unifamiliars. Tot el contrari passa a

Aiguaviva i Fornells de la Selva on el grau d‟ocupació de la superfície construïda per habitant és molt

superior a la resta de municipis d‟estudi, especialment a l‟any 2008, conseqüència de la proliferació

d‟habitatges unifamiliars i l‟ampliació dels seus polígons.



131

També és interessant observar com en els quatre municipis d‟estudi la quantitat de superfície

construïda disponible per habitant resident augmenta força entre els anys 1986 i 2008, responent

principalment al fet que aquests municipis periurbans de Girona han acollit una bona part de les seves

activitats econòmiques amb el desenvolupament de grans zones destinades a serveis i equipaments.

Aiguaviva és on el sòl construït per habitant resident més creix, gràcies a l‟ampliació del seu polígon

industrial i de l‟aeroport de Girona. A molta distància hi ha Fornells de la Selva on el sòl construït per

habitant resident augmenta en 288 m2

, mentre a Vilablareix i a Quart l‟augment és de 111 i 108 m2

/ha

respectivament.

Taula 6.1.7. Grau d’ocupació de la superfície construïda per habitants a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix. Anys 1986 i 2008

Municipi Àrea 1986 2008

Aiguaviva

Sòl construït (m2) 302.102 1.207.742

Habitants residents 432 678

Construït/habitant 699,3 1.781,3


Sòl construït (m2) 512.070 1.435.101

Habitants residents 1.308 2.110

Construït/habitant 391,5 680,1

Quart

Sòl construït (m2) 480.457 923.139



Vilablareix

Sòl construït (m2) 338.898 836.817



Font: Institut d’estadística de Catalunya

Unes altres dues variables complementàries per analitzar el grau de compactació o dispersió urbana

són: la mida mitjana i el perímetre mitjà dels polígons urbans que constitueixen un determinat territori.

Quan més gran és la mida mitjana dels polígons urbans, més concentrada estarà la superfície urbana

d‟un municipi, mentre que quan més petita és aquesta mitjana, la superfície urbana es distribuirà de

forma més dispersa pel territori. De la mateixa manera, quant més gran sigui la mitjana del perímetre

dels polígons urbans, existirà un menor nombre de polígons urbans, i de majors dimensions, i, per tant,

la superfície urbana es trobarà distribuïda de forma més compacta pel territori. En canvi, si el perímetre

mitjà és petit significarà que existeix una major nombre de polígons de dimensions més reduïdes i

dispersos pel territori..

A l‟any 1986, el municipi que presentava una major dimensió i un major perímetre mitjà dels polígons

urbans era Quart gràcies a l‟existència d‟un nucli urbà consolidat de grans dimensions i on

s‟acumulava la major part de la seva població. El segueix el municipi de Vilablareix gràcies a la

concentració del sòl urbà i de la seva població en el nucli del Perelló. L‟existència de tres nuclis urbans

aïllats a Aiguaviva, amb un pes destacat de la taca urbana de l‟aeroport, el situa en tercer lloc segons

la dimensió mitjana dels seus polígons urbans. En canvi, el municipi de Fornells de la Selva estava

constituït per multitud de petites taques urbanes, de dimensions reduïdes, de manera que ens trobem

amb una dimensió mitjana dels polígons urbans més petita que Aiguaviva però un perímetre mitjà un

xic superior degut a un nombre de polígons molt més elevat però sobretot amb formes més irregulars.

La situació d‟aquestes dues variables canvia radicalment per l‟any 2008, especialment a Fornells de la

Selva i Quart. El cas de Fornells de la Selva passa a convertir-se en el municipi amb una major

dimensió mitjana i un major perímetre mitjà dels polígons urbans, gràcies a un important creixement

urbà que permet unir i donar continuïtat a l‟elevat nombre d‟espais urbans dispersos fins el moment, tot



132

configurant dues grans taques urbanes, el nucli urbà i la zona industrial, i una menor a Fornells Park. En

el cas de Quart, el procés és a l‟inversa, passant a ser el municipi amb unes dimensions mitjanes dels

polígons urbans més petita i el segon en perímetre mitjà, conseqüència directa d‟un augment urbà

concentrat però molt petit, que no permet que les seves taques urbanes existents augmentin gaire les

seves dimensions. El cas d‟Aiguaviva presenta un gran augment de la dimensió i el perímetre mitjà dels

polígons urbans, gràcies a que els seus tres nuclis augmenten considerablement, passant per davant

de Vilablareix que perd protagonisme tant en dimensió com en perímetre mitjà dels seus polígons.

Taula 6.1.8. Mida mitjana dels polígons urbans a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix. Anys 1986,

2008 i segons els planejaments urbanístics vigents

Any Component d'anàlisi 1986 2008

Segons

planejament

vigent

Aiguaviva

Superfície urbana municipal (m2) 302.102 1.207.742 1.429.830

Número de polígons urbans 16 21 9

Dimensió mitjana 18.881 57.511 158.870

Fornells de la

Selva

Superfície urbana municipal (m2) 512.070 1.435.101 2.378.881



Quart

Superfície urbana municipal (m2) 480.457 923.139 1.383.006



Vilablareix

Superfície urbana municipal (m2) 338.898 836.817 1.421.773




Finalment, les possibles directrius de creixement del sòl urbà prevista pels planejaments urbanístics

municipals vigents durant els propers anys, continua donant protagonisme al municipi de Fornells de la

Selva que es distingeix amb la possibilitat de consolidar un important creixement urbà a l‟entorn dels

nuclis existent fins a connectar-los per complert des del punt de vista físic, fet que permetria agrupar en

un únic polígon de dimensions considerables el nucli urbà, el barri de la Selva i el de Mas Cases, tot

mantenint la continuïtat urbana amb la trama de la ciutat de Girona. En el cas de Quart, la dimensió i el

perímetre mitjà dels seus polígons urbans es veurien beneficiats pel creixement urbà compacte dels

seus tres nuclis, especialment Palol d‟Onyar i la Creueta, mentre el creixement del nucli urbà de Quart

no seria tant important. El municipi de Vilablareix superaria al d‟Aiguaviva com a conseqüència d‟un

augment important del sòl urbà concentrat a la zona del Perelló, mentre en el cas d‟Aiguaviva es

repartiria entre la zona industrial i el nucli urbà amb uns creixements molt més modestos degut a és el

municipi que en el futur pot assumir una menor superfície urbana per la disponibilitat de menys sòl

classificat com a urbanitzable.

En definitiva, l‟evolució de la superfície urbana des de mitjans de la dècada dels vuitanta fins a

l‟actualitat, ha permès que els nuclis antics hagin augmentat les seves dimensions. En un futur, segons

les directrius dels planejaments vigents, els creixements dels sòls urbans provocaran l‟agrupació dels

diferents nuclis urbans, donant com a resultat un continu urbà més important.



133

Taula 6.1.9. Índex perimetral. Perímetre mitjà dels polígons urbans a Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i

Vilablareix. Anys 1986, 2008 i segons previsions dels planejaments urbanístics

Municipi Perímetre (metres) /

núm. polígons urbans 1986 2008

Segons planejament

vigent

Aiguaviva

Perímetre total àrees urbanes 8.158 17.395 15.987


Perímetre mitjà 510 828 1.776

Fornells de la

Selva




Quart




Vilablareix





e) Sòl protegit

Un altre factor determinant en la configuració i el desenvolupament de la superfície urbana de l‟àrea

d‟estudi és l‟existència de sòl protegit, en tant que representa una impediment pel creixement urbà. Del

total de la superfície dels quatre municipis d‟estudi, el 45,12% gaudeix de protecció al formar part de

l‟espai d‟interès natural de les Gavarres. Concretament, és una superfície de 31,6 km2

que formen part

de tot el sector de llevant del municipi de Quart, representant el 83% de la seva superfície total

municipal i deixant únicament una superfície de 6,5 km2

a ponent sense cap protecció davant el

creixement urbanístic.

6.1.4.- Els efectes en el territori del creixement urbà

L‟evolució urbana experimentada fins l‟actualitat a l‟àrea periurbana sud de Girona, sumada a la futura

evolució prevista, segons la reserva de sòl urbanitzable realitzat en els diferents planejaments vigents,

es caracteritza per dos elements: per l‟elevada quantitat de sòl urbà que pot arribar a existir (1,64Km2

al

1986, 4,413 Km2

el 2008 i 6,61 Km2

si s‟executa tot el sòl urbanitzable previst) i per la seva tendència a

agrupar les petites i diverses taques del territori en unes poques de dimensions més elevades fins

arribar a conformar continus urbans, no sols dins d‟un mateix municipi, sinó que en algun cas unint

taques urbanes d‟altres poblacions, i, fins i tot, amb el corredor d‟infraestructures situat a l‟entrada sud

de Girona.

Tenint en compte, per una banda, que els dos factors principals amenaçadors de la connectivitat són:

les infraestructures lineals (carreteres, vies de tren, canalitzacions artificials d‟aigua, línies elèctriques,

etc.), les quals actuen com a barrera impedint els fluxos biològics així com les relacions ecològiques i

socials; i els continus urbanitzats que incideixen de forma directe en el paisatge i molt especialment en

la seva qualitat escènica; i per altra banda, que la zona estudiada s‟ubica en una àrea amb un elevat

nombre d‟infraestructures ( autopista AP-7, la carretera A-2, via del tren convencional i traçat de la via

del tren d‟alta velocitat) que discorren paral·leles i que travessen el territori (de NNE-SSW) que han



134

arribat a fragmentar els sistemes naturals del Gironès en dues parts, situades a banda i banda, que en

la zona d‟estudi existeixen problemes de connectivitat entre els principals espais lliures de la zona

(l‟EIN de les Gavarres, el de les Guilleries, la plana selvatana, etc.).

Centrant-nos en els escenaris de futur que s‟han elaborat, a partir de la previsió de sòl urbanitzable en

els planejaments urbanístics municipals vigents, i que auguren un augment del 50% del sòl urbà,

obliguen recomanar l‟establiment d‟estratègies territorials de futur, coordinades a escala

supramunicipal, que evitin la contínua fragmentació dels espais lliures, impedint un empitjorament de la

petjada que acaba afectant la dinàmica ecològica i els valors productius i paisatgístics, especialment

els d‟aquells que són una singularitat del lloc.

Cal tenir en compte que els municipis que formen part d‟aquest primer sector d‟estudi, i degut al

creixement i efectes estudiats i comentats anteriorment, es troben inclosos en l‟àrea definida com a

Cinturó Verd de l‟àrea urbana de Girona (treball encarregat per la Diputació de Girona a la Universitat

de Girona) el qual té per objectiu obtenir una eina d‟ordenació urbana i territorial que defineixi una zona

d‟espais oberts, que a mode de cinturó, voregi el nucli urbanitzat de Girona i els municipis adjacents.

Engloba els parcs, espais agrícoles i forestals periurbans i rururbans, limitant la tendència urbana a

l‟expansió i la coalescència amb altres nuclis urbans externs a la primera corona de la ciutat. També

incorpora propostes de millora de la qualitat paisatgística, de la connectivitat biològica funcional i de la

qualitat de vida de la població. Alhora, però, aquest és un aspecte positiu, ja que l‟existència de treballs

com el de l‟Anella Verda de Girona, juntament amb el Pla director urbanístic del sistema urbà de

Girona, consoliden la visió de conjunt pel que fa als reptes de futur (urbanístics, econòmics, ambientals

i d‟infraestructures) de la zona urbana de Girona i en conseqüència serà més fácil pensar en un

creixement més sostenible, ordenat i integrat en el paisatge.



135

6.2.- Àmbit B: Àrea litoral del Baix Empordà


Des de l‟arribada del turisme als anys 60, el litoral gironí s‟ha convertit en un dels principals espais de

creixement urbanístic amb la construcció d‟un gran nombre d‟equipaments destinats al sector turístic (hotels,

apartaments, càmpings, etc.), un creixement dels propis nuclis urbans conseqüència d‟un important

desenvolupament demogràfic i econòmic de les diverses poblacions, i sobretot, un gran creixement de

segones residències que han proliferat amb molta força arreu del territori. Aquesta explosió del sector turístic i

l‟associat enfortiment progressiu i desmesurat de la construcció ha tingut lloc en un espai d‟alt valor ambiental

i paisatgístic, fent més traumàtic tot aquest període de gairebé mig segle i, especialment, el moment actual on

el sòl urbà i/o urbanitzable ocupa bona part del sòl que no gaudeix de cap tipus de protecció legal davant la

construcció.

Gràfic 6.2.1. Evolució de la superfície urbana i urbanitzable als municipis de Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys

1986, 2008 i previsió segons planejament vigent


Entre els tres municipis d‟estudi, Torroella de Montgrí és el que presentava una major superfície de sòl urbà a

l‟any 1986 gràcies a la presència dels dos nuclis de població de moderada densitat però d‟elevada

significació en el territori des del punt de vista econòmic i social, així com la presència de dos importants

veïnats a peus de la carretera que uneix el nucli interior de Torroella de Montgrí amb el nucli litoral de l‟Estartit.

Les característiques d‟ocupació de sòl dels altres dos municipis, Pals i Begur, presenten, entre ells, uns trets

força similars pel que fa al desenvolupament urbà, en el sentit que tots dos experimenten un creixement molt

dispers i repartit entre els diferents nuclis de població situats a les zones del litoral i també al interior.

L‟ocupació urbana del sòl adquireix un major protagonisme durant el període 1986-2008, permetent que la

superfície total del conjunt de l‟àrea d‟estudi arribi a doblar-se. A l‟any 2008, la superfície ocupada pel sòl urbà

de Begur ja supera amb escreix la de Torroella de Montgrí, dada que se li ha de donar un valor especial si

tenim en compte que la superfície total del terme municipal de Torroella de Montgrí és tres vegades superior a

la de Begur. En canvi, la superfície urbana de Pals es manté amb els valors més baixos d‟ocupació, tot i la

gran transformació que experimenta bona part de la seva franja litoral.

La situació contemplada en els diversos planejaments urbanístics dels tres municipis d‟estudi, sempre i quan

es desenvolupin completament, preveuen uns paràmetres d‟ocupació superiors als experimentats en el

període 1986-2008, donant com a resultat una superfície urbana molt important en el conjunt de l‟àmbit

d‟estudi. El cas de Begur torna a ser el més significatiu ja que el seu sòl urbà podria arribar a representar més

d‟una tercera part de la seva superfície municipal total. Als municipis de Pals i Torroella de Montgrí, la

superfície susceptible a ser urbana guarda una estreta relació respecte al període anterior.

L‟ocupació urbana del sòl dels tres municipis és molt important en els diferents moments estudiats, però

guanya una especial rellevància gràcies a que en els tres casos existeix una bona part de les seves



136

respectives superfícies que no poden ser urbanitzades pel fet de tractar-se de sòl protegit. Concretament, a

l‟any 2008 el 27,9% de la superfície no protegida de Begur era urbana, mentre que per Torroella de Montgrí i

Pals era del 14,5% i el 11,4%, respectivament. La situació prevista en el futur, sempre i quan es desenvolupi la

totalitat del sòl urbanitzable contemplat en els diversos planejaments, assoleix uns valors excepcionals; en el

cas de Begur la meitat del territori no protegit podria estar urbanitzat, a Torroella de Montgrí seria el 37,3% del

territori, mentre a Pals representaria el 29,9%.

Taula 6.2.1. Percentatge de sòl urbà a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys 1986, 2008 i el previst als planejaments

vigents


municipal (km2)

1986 2008 Segons planejament vigent

Begur 20,66 8,0% 20,3% 36,1%

Pals 25,83 5,0% 9,5% 17,4%

Torroella de Montgrí 65,93 3,2% 5,4% 8,5%


Font: Elaboració a partir de cartografia pròpia

La distribució de les taques urbanes en els tres municipis d‟estudi presenta trets molt característiques per

cadascun dels casos, de la mateixa manera que també comparteix altres trets comuns com el fet que el

creixement urbà es dóna tant en els espais litorals com, també, a l‟interior, i que el grau de dispersió urbana

és elevat, sobretot a mesura a la zona més sud de l‟àmbit d‟estudi.

El municipi de Begur és el que presenta un major grau de dispersió urbana amb un gran nombre de petites

taques urbanes repartides arreu del seu terme municipal, ja sigui en les zones més planeres de l‟interior o en

les zones amb relleus més abruptes i propers al litoral. Aquestes taques corresponen majoritàriament a

urbanitzacions de segones residències propietat de persones benestants i amb elevats nivells adquisitius.

Aquests petits nuclis de població ja existien a l‟any 1986, i fins l‟any 2008 es van estenent pel territori, sense

constituir, encara, grans taques urbanes. La situació prevista pel planejament urbanístic vigent continua amb

aquesta tendència d‟ocupació indiscriminada del territori, considerant urbanitzable pràcticament tots els

espais no protegits que encara no han estat construïts entre la complexa trama residencial, especialment els

espais més propers i encarats cap al mar. El creixement urbanístic permetria, en el supòsit del major

desenvolupament urbanístic possible, que l‟actual dispersió urbana en múltiples nuclis de població adquirís

un caràcter de continuïtat urbana, arribant a connectar amb la trama urbana del litoral del municipi veí de Pals,

i deixant pràcticament aïllades les zones protegides.

Molt diferent és la distribució de les diferents taques urbanes de Torroella de Montgrí. Els dos nuclis urbans de

Torroella de Montgrí i l‟Estartit, separats uns 3,5 km., han concentrat bona part del creixement urbà fins els

nostres dies, donada la vocació més residencial de Torroella i pel caràcter turístic del nucli de l‟Estartit. També

és important ressaltar l‟important creixement dels veïnats de Torre Gran i Estartit Residencial, situats a peus de

la carretera que comunica els dos nuclis. A l‟any 1986 els dos nuclis urbans i els dos veïnats ja comptaven

amb una superfície urbana molt important. El creixement experimentat fins el 2008 s‟ha centrat en augmentar,

en petita mesura, aquestes taques cap a les zones agrícoles que els separaven, mentre en el cas del nucli de

Torroella també ha aparegut una important superfície d‟equipaments industrials. El planejament urbanístic

municipal preveu un possible creixement urbà, que en el cas de la taca urbana del nucli de Torroella de

Montgrí, s‟estendrà en totes direccions, absorbint tota la zona industrial abans esmentada. En el cas del nucli

de l‟Estartit, és on el creixement urbà prendria una major significació ja que s‟estendria cap a l‟interior fins

absorbir completament el veïnat de Torre Gran i una àmplia zona ocupada actualment per càmpings. El

resultat de tot plegat seria una ocupació gairebé completa de tot el sector situat a peus del massís del

Montgrí. Tanmateix, el nucli de l‟Estartit guanyaria pes dins l‟estructura urbana del municipi, mentre el nucli de

Torroella de Montgrí i, sobretot, el disseminat dispers perdria protagonisme.



137

Gràfic 6.2.2. Representativitat dels diferents nuclis urbans de Torroella de Montgrí. Anys 1986, 2008 i segons

planejament vigent


La distribució de la superfície urbana del municipi de Pals s‟assimilaria més a la de Torroella de Montgrí pel fet

de presentar un seguit de nuclis a la zona interior i uns altres al litoral que van guanyant protagonisme a

mesura que transcorren els anys. D‟aquesta manera, els nuclis interiors com el de Pals han experimentat i

preveuen experimentar un creixement urbà molt reduït i controlat, tot el contrari que la zona litoral que s‟ha

regit per un creixement poc racional i amb una gran massificació de segones residències i activitats dirigides

a l‟activitat turística com el Golf Platja de Pals. La intenció és, per tant, ocupar tard o d‟hora tot l‟espai

urbanitzable de la franja litoral que no està subjecte a cap mena de protecció especial, mentre a l‟interior es

conservaria la gran plana al·luvial del Baix Ter on tradicionalment s‟ha desenvolupat un ric paisatge agrícola

que manté continuïtat amb el paisatge agrícola del sud del terme municipal de Torroella de Montgrí.

Mapa 6.2.1. Superfície urbana a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys 1986, 2009 i segons planejaments

vigents9




138



139



140



141


L‟evolució de la superfície urbana dels tres municipis d‟estudi durant el període 1986-2008 ha estat molt

destacable, especialment pel cas de Begur. Aquest creixement s‟ha repartit entre els diferents nuclis urbans,

de manera que no s‟han arribat a consolidar grans taques urbanes, però sobretot ha tingut com a

protagonisme l‟elevada proliferació d‟habitatges de segones residències escampades arreu i amb una gran

despesa de sòl, així com diversos equipaments destinats a una activitat econòmica fonamental per la zona

com és el turisme.

El creixement urbanístic previst pels planejaments urbanístics dels tres municipis, sempre i quan es

desenvolupi la totalitat del sòl urbanitzable, és superior en superfície a la del període 1986-2008, però inferior

en percentatge respecte el total de sòl urbà. Begur és el municipi on aquest creixement es veu una mica més

frenat, mentre a Torroella de Montgrí i Pals el creixement continua amb uns ritmes pràcticament idèntics als

del període anterior. L‟altra qüestió és que tot aquest sòl urbanitzable s‟arribi a urbanitzar en els propers anys,

atenent la difícil situació econòmica del moment i la evident crisi del sector de la construcció. A més, un altre

dels principals frens d‟aquest creixement urbà tan destacable ha estat la presència d‟importants superfícies

als tres municipis que formen part d‟espais naturals protegits, alguns d‟ells en Parc Natural, que, alhora, han

servit per donar a aquests municipis un valor paisatgístic que ha contribuït al desenvolupament d‟una activitat

turística important.

La suma d‟aquests dos períodes d‟anàlisi, que abraçaria aproximadament unes quatre dècades, donaria com

a resultat un creixement urbà elevat pel conjunt de l‟àmbit d‟estudi. Les pitjors conseqüències paisatgístiques

són per Begur, ja que pràcticament tota la superfície no protegida propera al litoral és urbana o urbanitzable,

mentre Pals presenta una elevada alteració de la seva zona més litoral, respectant únicament aquells espais

protegits. Les zones agrícoles de la plana i properes al curs del riu Ter són les més respectades pel

creixement urbanístic, mentre que a Torroella de Montgrí experimenta un creixement localitzat en un espai més

raonable atenent la disposició dels dos nuclis de població i de la seva carretera.

Taula 6.2.2. Augment de la superfície urbana a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Períodes 1986-2008, 2008-

planejament vigent i 1986-planejament vigent

Municipi


km2 % km

2 % km

2 %

Begur 2,55 154,4 3,25 77,3 5,80 351,2

Pals 1,14 87,7 2,06 84,3 3,20 246,0

Torroella de Montgrí 1,41 66,1 2,09 59,1 3,50 164,3




a) Proximitat al mar

Un dels factors claus que condiciona el creixement urbà dels tres municipis d‟estudi del litoral del Baix

Empordà és, precisament, la seva proximitat amb al mar, seguint una lògica de creixement típica dels espais

on s‟hi desenvolupa una destacada activitat turística amb un potent sector de la construcció associat amb una

elevada demanda de segones residències.

El cas més significatiu d‟ocupació urbana del sòl de la primera franja litoral, a una distància de menys de 2,5

km del mar i per l‟any 1986, és Begur, amb prop d‟un 95% del total de la seva superfície urbana, molta de la

qual correspon a urbanitzacions encarades al mar, però també al nucli urbà, ja que aquesta primera franja

engloba gran part de la seva superfície municipal. Aquesta mateixa tendència ha continuat fins el moment



142

actual, amb l‟ocupació de tota aquesta franja de territori més propera al mar i que no està subjecte a cap tipus

de protecció, especialment en la seva segona línia de mar on hi ha la principal taca urbana contínua. En canvi,

en aquest període 1986-2008 també hi hagut una ocupació destacada de la franja de territori situada entre els

2,5 i els 5 km del mar, passant a representar el 10,2% de la superfície urbana total. Pel que fa a la previsió

futura de creixement urbà, segons la disponibilitat de sòl urbanitzable en el planejament urbanístic vigent, la

primera franja continuarà sent la de major creixement, mentre en la segona serà més moderat que en l‟etapa

anterior.

Mapa 6.2.2. Distribució del sòl urbà i urbanitzable de Begur, Pals i Torroella de Montgrí en funció de la proximitat a la

línia del litoral. Anys 1986, 2008 i segons el planejament urbanístic vigent


La situació és un tant diferent pel municipi de Pals ja que en un primer moment, any 1986, el màxim

protagonisme de l‟ocupació urbana és per la segona franja (entre 2,5 i 5 km del mar) on s‟arriba a acumular el

62,3% de la seva superfície urbana gràcies a la localització del nucli urbà de Pals i altres urbanitzacions

annexes com el Mas Tomasí, els Masos de Pals i el Residencial dels Masos. La resta de la superfície urbana



143

es distribueix en un 26,2% en la primera franja (a menys de 2,5 km del mar) i en un 11,5% en la tercera franja.

Amb el pas dels anys i fins l‟any 2008, la franja més propera al litoral va guanyant protagonisme fins assimilar-

se pràcticament al de la segona franja gràcies a la proliferació d‟urbanitzacions. Pel que fa a la situació futura,

la disponibilitat de sòl urbanitzable afecta principalment a la primera franja on s‟acumularia el 58,1% del sòl

urbà i urbanitzable del municipi, bona part del qual pertany al Golf de la Platja de Pals i als seus equipaments

associats, mentre el 35,3% estaria en la segona franja i el 6,7% restant a la tercera.

El cas de Torroella de Montgrí és el que presenta un major equilibri en l‟ocupació del territori per part del sòl

urbà. A l‟any 1986, la superfície urbana es repartia força equitativament amb un 42,3% en la primera franja, un

19,2% en la segona i un 38,5% en la tercera, gràcies a la ubicació dels dos nuclis de l‟Estartit i Torroella,

juntament amb els veïnats de Torre Gran i l‟Estartit Residencial situats entremig dels dos. Durant el període

1986-2008, l‟equilibri es manté amb importants creixements dels seus nuclis i d‟espais a tocar del mar com la

urbanització dels Griells. On sí es produeix un canvi de tendència important és en la previsió de creixement

urbanístic previst pels propers anys si s‟agafa com a referència la disponibilitat de sòl urbanitzable. Aquest és

concentra majoritàriament en la primera i segona franja, en tot l‟espai entre els nuclis de l‟Estartit i els dos

veïnats abans esmentats, configurant un autèntic continu urbanitzable que ressegueix la carretera GI-641.

En definitiva, en tots tres casos s‟experimenten uns comportaments similars pel que fa a l‟ocupació urbana del

territori. En un primer moment s‟ocupen i amplien els espais interiors dels municipis, prop de les planes

agrícoles i dels nuclis antics preexistents. Amb el pas dels anys els espais més propers al mar guanyen tot el

protagonisme gràcies a la rellevància del sector turístic dins les seves respectives economies locals. Aquesta

tendència es fa més evident durant les darreres dècades, de la mateixa que s‟accentuarà en un futur proper si

s‟agafa com a referència la disponibilitat de sòl urbanitzable, ocupant pràcticament la totalitat del sòl que no

està subjecte a cap tipus de protecció.

Gràfic 6.2.3. Superfície del sòl urbà i urbanitzable de Begur, Pals i Torroella de Montgrí en funció de la proximitat a la

línia del litoral. Anys 1986, 2008 i segons el planejament urbanístic vigent




144

b) Segons altitud

Si el desenvolupament de la superfície urbana de Torroella de Montgrí i Pals ha tingut fonamentalment lloc a

les zones planeres, en el cas de Begur ha triat moltes de les zones més elevades i d‟orografia més complexa

per a poder estar orientades cap al mar i el sol. Aquesta, és però, una de les principals característiques del

territori municipal de Begur. Durant el període 1986-2008 l‟ocupació urbana de Begur ha augmentat en els

espais amb una altitud entre 100 i 200 metres, mentre en el interval entre 200 i 300 metres s‟ha mantingut amb

una superfície molt similar, consolidant tot plegat un seguit de taques urbanes disseminades. Aquesta àmplia

diversitat de nuclis urbans disseminats adquiriran una autèntica continuïtat urbana en el moment que es

desenvolupi en sòl urbanitzable previst pel planejament urbanístic municipal, representant una ocupació

pràcticament total de la zona del municipi més propera al mar i que no es troba protegit.

La resta de zones amb relleus més pronunciats de Pals, Begur i, sobretot, Torroella de Montgrí, s‟han quedat

excloses de tota urbanització gràcies a la protecció del seu sòl pels seus valors naturals i paisatgístics.

D‟aquesta manera, el relleu no ha estat un factor decisiu per al desenvolupament urbà de la zona, tot el

contrari, en que els indrets més elevats i de difícil accés han estat els més valorats per construir una tipologia

urbana com són les urbanitzacions d‟habitatges unifamiliars que gaudeixen d‟una excel·lent capacitat

d‟adaptació al terreny.

Gràfic 6.2.4. Superfície del sòl urbà en funció de la seva altitud al municipi de Begur. Anys 1986, 2008 i segons el

planejament urbanístic vigent


c) Distància al nucli antic

Un altre factor important per analitzar l‟evolució de la superfície urbana d‟un municipi és relacionar-la amb la

proximitat amb el seu nucli antic que actua de centre urbà, essent generalment dos aspectes que estan molt

relacionats. Els creixements progressius al voltant del centre donen com a resultat una superfície urbana més

compacte, en canvi, aquells sorgits de forma disseminada pel territori generen una tipologia de ciutat dispersa

caracteritzada pel consum excessiu del sòl i d‟un seguit de recursos requerits pel seu funcionament. Tot i que

la tendència habitual del creixement del sòl urbà d‟aquest sector litoral del Baix Empordà ha estat l‟ocupació

extensiva dels seus principals nuclis de població en forma de taca d‟oli, alternativament i amb posterioritat,

s‟han anat desenvolupant tot un seguit d‟urbanitzacions disgregades.

El municipi de Begur ha mantingut durant tot el període d‟estudi un predomini del creixement urbà concentrat

en els dos primers quilòmetres del seu nucli urbà (al 1986 s‟hi concentrava el 72% del sòl urbà), especialment

entre el primer i el segon quilòmetre on es preveu el màxim creixement futur. Aquesta situació s‟ha fet més

evident al 2008 i s‟ha accentuat notablement amb les previsions de creixement del sòl urbanitzable disponible

segons els planejaments. La distribució urbana en una tercera corona situada entre els 2 i 3 km. de distància



145

al centre urbà ha estat sempre inferior a les dues anteriors, tot i que amb valors pròxims a la primera anella. En

canvi, a partir d‟aquesta tercera anella i a mesura que es distància del centre, la superfície urbana descendeix

molt significativament, amb la localització de petites taques urbanes disperses pel territori més interior.

L‟evolució de la superfície urbana de Pals ha estat diferent a la de Begur ja que el creixement urbà ha estat

progressiu i s‟ha concentrat principalment a la tercera corona, a un radi de 2 i 3 quilòmetres de distància del

seu centre urbà, gràcies a la presència de les urbanitzacions del Mas Tomasí, els Masos de Pals i el

Residencial dels Masos. El fet més remarcable és, però, el creixement del sòl urbà més enllà dels 3 km. del

centre urbà, ja sigui durant el període 1986-2008 com la disponibilitat de sòl urbanitzable en el planejament

vigent, reflecteixen una clara aposta pel creixement d‟aquells espais més propers al mar on s‟hi concentren

bona part dels serveis destinats al sector turístic, i on també hi ha les zones naturals més vulnerables davant

la presència antròpica.

Les característiques de la distribució del sòl urbà de Torroella de Montgrí respecte al seu nucli urbà són

totalment diferents a la dels dos municipis anteriors, pel fet d‟estar format per dos antics nuclis independents,

el de Torroella de Montgrí i el de l‟Estartit. El primer s‟ha convertit en el centre administratiu del municipi,

mentre el segon és el nucli turístic, de manera que s‟ha agafat com a referència el primer. Si en l‟any 1986 la

distribució del sòl urbà estava molt equilibrada entre els dos nuclis urbans, a mesura que han anat passant els

anys ha guanyat protagonisme el nucli litoral de l‟Estartit, juntament amb l‟espai interior més proper a aquest

on s‟hi concentra bona part del seu sòl urbanitzable disponible que representa la única alternativa possible a

la demanda urbanística i de serveis d‟una zona envoltada per espais protegits.

Gràfic 6.2.5. Superfície del sòl urbà en funció de la proximitat al propi centre urbà de Begur, Pals i Torroella de

Montgrí. Anys 1986, 2008 i segons el planejament urbanístic vigent




146

d) Grau de compacitat

Una altra manera d‟analitzar la distribució urbana d‟un territori i la seva evolució en el temps és a partir de la

determinació del grau de compacitat urbana. Aquesta és una variable que ve determinada pel nombre mitjà

d‟habitatges existents en una determinada superfície urbana. D‟aquesta manera, un major grau de compacitat

serà indicatiu d‟una tipologia urbana basada principalment en habitatges plurifamiliars i amb una densitat

constructiva molt elevada, mentre els espais amb una baixa compacitat estaran caracteritzats per la presència

d‟un elevat nombre d‟habitatges unifamiliars consumidors d‟una gran superfície de territori i de nuclis urbans

no molt extensos i amb poca densitat d‟habitatges plurifamiliars.

En els dos moments analitzats, anys 1986 i 2008, Torroella de Montgrí s‟ha mantingut, amb molta diferència,

com la població de la zona d‟estudi amb un major grau de compacitat, així com la única de les tres

poblacions que ha experimentat un augment de la compacitat urbana amb el pas dels anys, mentre els altres

dos municipis d‟estudi l‟han disminuït, especialment el municipi de Begur. En aquest darrer cas, el descens

tant acusat s‟ha degut a l‟aposta decidida que ha fet el municipi pels habitatges unifamiliars i amb una

necessitat de sòl molt elevat. Alhora, el municipi de Pals ha mantingut uns valors de compacitat, també,

baixos pel creixement dels espais urbans destinats a urbanitzacions i altres equipaments turístics com

càmpings. El caràcter residencial amb població majoritàriament permanent i concentrada al voltant dels

principals nuclis de població de Torroella de Montgrí i l‟Estartit, amb un nombre destacat d‟habitatges

plurifamiliars, ha estat el contrapunt als altres dos municipis

Taula 6.2.3. Grau de compacitat urbana a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys 1986 i 2008

Municipi Variable 1986 2008

Begur

Habitatges 3.636 5.910

Superfície urbana (km2) 8 20,35

Compacitat 454,6 290,5

Pals


Superfície urbana (km2) 5,04 9,46


Torroella de

Montgrí


Superfície urbana (km2) 3,23 5,36

Compacitat 2.530,3 2.580

Font: Idescat elaboració pròpia

Per complementar el grau de compacitat dels municipis estudiats cal tenir en compte la quantitat de sòl

construït per habitant resident permanent. Els municipis que presenten unes majors xifres són aquells que

consumeixen més sòl i, per tant, disposen d‟un major parc d‟habitatges unifamiliars, mentre que els municipis

amb menys sòl construït per habitant resident presenten una superfícies urbanes més compactes. Al marge

de la tipologia constructiva, existeixen altres factors que determinen la quantitat de sòl construït per habitant

resident com: la presència d‟habitatges secundaris i vacants, equipaments turístics i de serveis, etc.

La dada més destacable en els darrers vint anys pels tres municipis d‟estudi és l‟augment d‟un 79,6% del sòl

construït de Begur en contraposició a un augment de la població força moderat. Això ha provocat un augment

considerable del sòl construït per habitant, arribant a superar els valors de Pals que fins el moment sempre

s‟havien mostrat pel damunt de la resta, però que tan sols ha augmentat en un 23,1% durant el període 1986-

2008. A una distància considerable hi ha el municipi de Torroella de Montgrí amb un augment del 12,2%, i

destacant-se per acollir un important nombre de població en un espai urbà relativament petit, optimitzant el

recurs del sòl per tenir una tipologia constructiva compacta formada per d‟habitatges plurifamiliars.



147

Taula 6.2.4. Quantitat de sòl construït per habitant resident a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys 1986 i 2008

Municipi Variable 1986 2008

Begur

Sòl construït (m2) 1.652.449 4.203.978



Pals

Sòl construït (m2) 1.301.450 2.442.761



Torroella de

Montgrí

Sòl construït (m2) 2.127.997 3.535.250




La dimensió mitjana dels polígons urbans d‟un municipi també és un bon indicatiu del grau de dispersió i

concentració urbana, de manera que una xifra elevada serà reflex d‟una estructura urbana on hi ha un o algun

nucli urbà de grans dimensions, mentre els nuclis petits i disseminats seran escassos. Un paràmetre

complementari per analitzar el grau de compacitat i dispersió urbana és el perímetre mitjà dels polígons

urbans existents, comentat més endavant.

En els darrers vint anys, el municipi de la zona d‟estudi que presentava una major dimensió mitjana dels

polígons ha sigut Torroella de Montgrí, gràcies a la seva important superfície urbana, concentrada en dos

nuclis de població, i sobretot, pel seu reduït nombre de polígons urbans. En canvi, la gran superfície urbana

de Begur s‟ha vist condicionada per un elevat nombre de polígons, de quantitat força estable en el temps,

mentre el cas de Pals es trobaria en una situació intermèdia entre els altres dos municipis.

Un tret que sí és comú en els tres municipis és que, amb el pas dels anys, la dimensió mitjana dels polígons

urbans ha anat augmentant progressivament a mesura que els diferents polígons s‟han anat unificant, resultat

d‟un creixement urbà a partir dels nuclis existents. Aquesta tendència cap a la compactació urbana es veu

molt accentuada amb la disponibilitat de sòl urbanitzable dels planejaments urbanístics vigents dels tres

municipis d‟estudi. Aquest preveu unes superfícies tant importants que si s‟arribessin a desenvolupar

s‟assoliria un continu urbà que reduiria dràsticament el nombre de polígons urbans dels tres municipis.

Taula 6.2.5. Dimensió mitjana dels polígons urbans a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Anys 1986 i 2008

Municipi Component d'anàlisi 1986 2008 Segons planejament

vigent

Begur

Superfície urbana municipal (km2) 1,65 4,2 7,46


Dimensió mitjana dels polígons urbans 0,036 0,11 0,47

Pals




Torroella de

Montgrí





D‟altra banda, tenim el perímetre mitjà dels polígons urbans existents, el qual ens determina que com més

gran és la mitjana del perímetre dels polígons, menor és el nombre de polígons urbans, els quals són de



148

dimensions considerables i, per tant, la superfície urbana es troba més compacte pel territori. En canvi, si la

mitjana és petita significarà que existeix una major nombre de polígons de dimensions més reduïdes i per tant

una dispersió urbana.

A l‟any 1986, Torroella de Montgrí era el municipi amb un major perímetre mitjà dels seus polígons urbans

gràcies a l‟existència de cinc polígons de dimensions considerables que acollien la major part de la superfície

urbana. Tot el contrari succeïa a Pals on una superfície pràcticament idèntica es distribuïa en un major nombre

de polígons urbans de dimensions mitjanes i petites, motiu pel qual el perímetre mitjà dels polígons és menor.

En canvi, l‟elevat perímetre de les àrees urbanes de Begur es veia compensat per un gran nombre de

polígons urbans, la major part dels quals de petites dimensions i amb formes molt poc arrodonides,

distribució que se‟ns dubte està relacionada amb la complexa orografia de bona part del municipi.

La situació al 2008 ha evolucionat cap a un increment del perímetre mitjà dels polígons urbans dels tres

municipis, especialment a Begur on la superfície urbana ha augment molt, mentre el nombre de polígons

urbans ha disminuït molt poc. L‟augment del perímetre mitjà de Pals i Torroella de Montgrí és menor que el de

Begur degut a que els respectius creixements urbans no són tant importants i es donen majoritàriament a

l‟entorn dels nuclis existents, presentant així un major grau de compactació urbana.

Les possibilitats de creixement urbà pels propers anys, segons la disponibilitat de sòl urbanitzable als tres

municipis d‟estudi, pot fer canviar molt aquesta tendència en la distribució de la superfície urbana, amb una

clara evolució cap a la compactació del sòl urbà amb un menor nombre de polígons urbans però de

dimensions molt majors. El cas més rellevant és Pals, tant en els seus nuclis interiors de població com,

sobretot, el continu urbà que es podria arribar a constituir en la primera línia de mar si es desenvolupa tot el

sòl urbanitzable.

Taula 6.2.6. Perímetre mitjà dels polígons urbans als tres municipis d’estudi. Anys 1986 i 2008


vigent

Begur

Perímetre total àrees urbanes (km) 46,63 66,90 55,11


Perímetre mitjà 1,01 1,67 3,44

Pals




Torroella de

Montgrí





e) Sòl protegit

Com s‟ha esmentat anteriorment, l‟existència de sòl protegit és un factor determinant en la configuració i el

desenvolupament de la superfície urbana d‟un territori, en tant que representa un impediment inevitable pel

creixement urbà. En aquest cas, el sòl protegit representa un xic més de la meitat de la zona d‟estudi

(53,04%), ocupant un total de 59,63 Km2

. El municipi amb més superfície protegida és Torroella de Montgrí

amb un 69,21% de la seva superfície total, corresponent al Parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter i a

altres espais protegits pel PEIN i la Xarxa natural 2000 com són les Ribes de Baix Ter i el Litoral del Baix

Empordà.

El municipi de Begur té un 26,3% de la seva superfície en espai protegit i Pals un 34,66%.



149

Taula 6.2.7. Nivell de protecció del sòl a Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Any 2010

Municipi Nivell de protecció

Superfície

km2 %

Begur

Superfície total municipal 20,37 -

Superfície protegida 5,36 26,3

Superfície sense protecció 15,01 73,7

Pals








Total àrea d’estudi




Font: Elaboració pròpia a partir de la documentació cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya


Afortunadament en aquesta àrea d‟estudi ens trobem que un 53,04% del territori es troba sota algun tipus de

protecció (parc natural, reserva natural parcial o integral, EIN o Xarxa Natura 2000), fet que ha garantit la

conservació del paisatge i la no ocupació urbana en gran part de la franja litoral d‟aquest sector de la Costa

Brava, que juntament amb el litoral de la plana de l‟Alt Empordà, són dels pocs sense malmetre. Malgrat la

gran quantitat de sòl protegit, els planejaments urbanístics municipals vigents tenen una previsió de

creixement, per aquesta àrea d‟estudi, del 72,69%, amb un increment de 7,4Km2 més de sòl urbà existent

actualment, en el suposat cas que s‟esgotessin les reserves de sòl urbanitzables previstos.

Una de les principals repercussions d‟aquest creixement urbanístic, majoritàriament concentrat en la primera

línea de costa, serà un augment de l‟empobriment del patrimoni paisatgístic de la Costa Brava que han

ocasionat les urbanitzacions existents executades sense criteris d‟integració paisatgística.

A banda, els continus urbans que s‟han format i que amb el previst creixement s‟arribaran a consolidar al llarg

de les infraestructures que uneixen Torroella de Montgrí amb l‟Estartit, dificulten la connectivitat paisatgístics

entre els paisatges de muntanya i els de plana.



150

6.3.- Àmbit C: Àrea de muntanya de la Cerdanya


La distribució de la superfície urbana dels municipis d‟Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya respon a diversos

factors com la presència d‟un seguit d‟elements turístics (estacions d‟esquí de la Molina i Masella, i el Golf de

Bolvir, entre d‟altres) al voltant dels quals ha tingut lloc un creixement urbà important de segones residències i

d‟un seguit d‟equipaments turístics i de serveis. També és important tenir en compte la proximitat d‟aquests

municipis amb Puigcerdà, la capital i autèntic centre de referència per al conjunt de la comarca. D‟aquesta

manera, bona part del creixement urbà que Puigcerdà no ha tingut capacitat d‟assumir per manca d‟espai, ha

estat absorbit per aquestes poblacions veïnes com són Bolvir o Fontanals de Cerdanya.

Gràfic 6.3.1. Evolució de la superfície urbana i urbanitzable als municipis d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys

1986, 2008 i previsió segons planejament vigent


El municipi més urbanitzat de la zona d‟estudi a l‟any 1986, tenint en compte el total de la superfície municipal,

era Bolvir, malgrat la superfície del sòl urbà, en valors absoluts, sigui la més reduïda dels tres municipis de

l‟àrea d‟estudi. Aquest mateix fet té lloc a l‟any 2008 quan el sòl urbà del municipi arriba a representar el 9,2%

de la seva superfície total. En el cas oposat hi ha Alp, el qual disposa d‟una superfície urbana sensiblement

superior a la dels altres municipis, però al formar part d‟un municipi de grans dimensions aquest percentatge

queda reduït a uns valors força baixos. El darrer dels municipis, Fontanals de Cerdanya, és el cas intermedi

entre els dos anteriors, amb una superfície urbana sensiblement superior a la de Bolvir però amb una

superfície total municipal més gran.

La major superfície urbana del 2008 correspon novament al municipi d‟Alp, mentre Bolvir experimenta un

augment important del seu sòl urbà, especialment al voltant del nucli urbà, fet que li permet superar a

Fontanals de Cerdanya el qual disposa de major superfície municipal. Les previsions de creixement del sòl

urbà a partir de la disponibilitat de sòl urbanitzable creix enormement a Alp gràcies a les estacions d‟esquí de

la Masella i, sobretot, la Molina. A Bolvir la presència de sòl urbanitzable es troba més repartida entre les

diferents taques urbanes, però especialment a la zona residencial del Golf. En canvi, les previsions de

creixement del sòl urbà pels propers anys a Fontanals de Cerdanya són molt petites degut a les reduïdes

dimensions de les zones amb sòl classificat com a urbanitzable.



151

Taula 6.3.1. Percentatge de sòl urbà a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986, 2008 i segons planejaments

vigents


municipal (km2)

1986 2008 Segons planejament

vigent

Alp 44,29 1,7% 3,9% 7,6%

Bolvir 10,34 3,5% 9,2% 15,1%

Fontanals de Cerdanya 28,65 1,4% 2,9% 3,0%


Font: Elaboració a partir de cartografia pròpia

El sòl urbà del municipi de Bolvir a l‟any 1986 presentava cinc taques urbanes de dimensions mitjanes, la

major d‟elles corresponent al Raval de la Ciutadella, seguit de les dues zones residencials del camp de Golf,

el nucli urbà de la mateixa població, i finalment el petit nucli urbà del Remei. Amb el pas dels anys,

concretament al 2008, la taca urbana del nucli urbà de Bolvir guanya protagonisme amb un creixement urbà

que li permet ajuntar-se físicament amb la zona del Raval. També experimenta un destacat creixement urbà la

urbanització de la Corona, mentre la zona urbana del Residencial Golf creix molt més moderadament, de

manera que la seva representativitat disminueix, a l‟igual que ho fa el conjunt del sòl que es troba més dispers

pel territori. La situació prevista pels planejaments urbanístics municipals en funció del sòl urbanitzable li

atorga un protagonisme cabdal a la zona Residencial del Golf ja que els seus camps de joc es troben sobre

sòls urbanitzables, en perjudici principalment del sòl urbà dispers que és el que més disminueix. Per una altra

banda, el nucli urbà de Bolvir s‟estendria en direcció nord-est fins el veïnat d‟Amunt i en direcció oest fins a la

urbanització de la Pleta de Bolvir Ger, convertint-se en la principal taca urbana de tot el municipi amb gairebé

la meitat del seu sòl urbà.

Pel que respecta a Fontanals de Cerdanya, és el municipi de l‟àmbit d‟estudi que presenta una estructura

urbana més disseminada, amb un conjunt de petits nuclis urbans entre els que destaquen les superfícies de

Queixans, el Vilar d‟Urtx, Soriguerola i Urtx. Entre els anys 1986 i 2008 tots els nuclis urbans experimenten un

augment de les seves superfícies urbanes, però especialment ho fan els nuclis de Queixans i el de Soriguerola

que passen a representar el 28,7% i el 10,8% de la superfície urbana del conjunt del municipi, mentre Vilar

d‟Urtx representa el 18% i Urtx el 10,4%. Si es té en compte la totalitat del sòl urbanitzable d‟aquests nuclis

urbans, el de Queixans, el Vilar d‟Urtx i Urtx guanyen protagonisme podent arribar a representar el 31,8%,

21,9% i 16,1% respectivament.

Finalment, el municipi d‟Alp estructura la seva superfície urbana a partir del desenvolupament de tres nuclis; el

nucli urbà d‟Alp, l‟estació d‟esquí de la Molina i la posterior estació de la Masella. Al 1986 la taca urbana del

nucli urbà d‟Alp compartia protagonisme amb l‟estació d‟esquí de la Molina, equilibri que s‟ha anat trencant

amb el pas dels anys amb el creixement de la superfície urbana de l‟estació de la Molina i la pèrdua de pes

relatiu del nucli urbà d‟Alp per l‟any 2008. Amb la possibilitat de creixement urbà a partir del sòl urbanitzable

contemplat en el planejament urbanístic municipal, el nucli urbà d‟Alp seguiria perdent protagonisme

novament en favor de l‟estació de la Molina, però sobretot, en favor de l‟estació de la Masella que és la taca

urbana que més capacitat de creixement presenta pels propers anys.

Mapa 6.3.1. Superfície urbana a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986, 2009 i segons planejaments10




152



153



154



155


Els ritmes de creixement de la superfície urbana dels tres municipis han sigut desiguals. Els casos d‟Alp i

Bolvir han estat els que han experimentat un creixement urbanístic més important durant el període 1986 i

2008, estretament lligat al desenvolupament de l‟activitat turística i a la pràctica dels esports d‟hivern, fet que

s‟ha traduït en una tipologia de creixement fonamentalment de segones residències propietat de famílies amb

alts poders adquisitius. En el cas de Fontanals de Cerdanya, el creixement urbà durant aquests vint-i-dos anys

ha estat una mica més moderat i associat a la proximitat amb Puigcerdà i la presència de la seva carretera al

voltant de la qual s‟han anat desenvolupant els múltiples nuclis urbans que constitueixen el municipi.

La previsió de creixement urbà en funció de la disponibilitat de sòl urbanitzable posiciona a Alp com el

principal municipi de l‟àmbit d‟estudi amb possibilitat de créixer, especialment al voltant de les seves dues

estacions d‟esquí, mentre les possibilitats de créixer al voltant del nucli urbà són força més reduïdes. La

capacitat de creixement de Fontanals de Cerdanya és molt reduïda per l‟escassa previsió de sòl urbanitzable

en el planejament vigent, fet similar al que té lloc a Bolvir on la major part del sòl urbanitzable disponible

pertany als camps de golf, on difícilment s‟arribarà a construir.

Els dos períodes d‟estudi permeten veure amb molta claredat com Alp és el que concentra el creixement més

gran i la capacitat de créixer més important pels propers anys, convertint-se en un dels principals municipis de

creixement de la comarca a l‟entorn d‟una activitat molt dinàmica i rentable com és la pràctica de l‟esquí.

Contràriament, els creixements de Bolvir i Fontanals de la Cerdanya és preveuen molt més reduïts. En aquest

sentit, hi ha varis factors que han limitat el creixement del sòl urbà dels tres municipis d‟estudi. Per una banda

la disponibilitat reduïda de sòl amb pocs espais planers i aptes per ser urbanitzats, i per l‟altra, una important

caiguda del sector de la construcció que durant les darreres dècades del segle XX va viure una autèntica

febre immobiliària.

Taula 6.3.2. Evolució de la superfície urbana als municipis d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Períodes 1986-2008,

2008-planejament vigent i durant el 1986-planejament vigent

Municipi


km2 % km

2 % km

2 %

Alp 0,96 128,3 1,67 97,4 2,63 350,6

Bolvir 0,60 166,7 0,60 63,0 1,20 334,6

Fontanals de Cerdanya 0,42 102,2 0,01 1,6 0,44 105,4




a) Distribució del creixement

Dels tres municipis d‟estudi, Alp és el que ha experimentat un major creixement urbà durant el període 1986-

2008, i un dels municipis de la comarca de la Cerdanya que més ha crescut i que més possibilitats té de

creixement segons la disponibilitat de sòl urbanitzable que contempla en el seu planejament urbanístic

municipal vigent.

Un fet molt destacable d‟aquest creixement urbà del municipi és el seu marcat caràcter polinuclear, tant del

seu nucli urbà com, sobretot, de les seves dues estacions d‟esquí de la Molina i la Masella que s‟han convertit

en referents pels esquiadors i en autèntics nuclis generadors d‟activitat econòmica del territori. Aquesta

dependència del creixement urbanístic a les seves estacions d‟esquí és una característica molt especial

d‟aquest municipi, fins el punt que amb el pas del temps el nucli urbà d‟Alp va perdent pes específic pel que



156

fa a la representativitat de la seva superfície urbana, tot el contrari que el creixement experimentat a l‟estació

de la Molina durant el període 1986-2008 i el previst a la Masella pels propers anys.

Gràfic 6.3.2. Representativitat de les superfícies urbanes dels diferents nuclis d’Alp. Anys 1986, 2008 i segons

planejament vigent


El caràcter del creixement urbà de Bolvir, durant les dues darreres dècades, ha vingut condicionat per les

seves pròpies característiques naturals i paisatgístiques, però també per la seva localització geogràfica a prop

de nuclis d‟influència importants com Puigcerdà o les estacions d‟esquí d‟Alp. D‟aquesta manera, ha absorbit

part del creixement urbà, en forma de segones residències, que poblacions com Puigcerdà no han assolit.

Juntament amb aquests fets, existeix un altre factor fonamental com és el creixement al que ha estat sotmès

la zona Residencial del Golf i del nucli de la Corona. D‟aquesta manera, el seu nucli urbà ha anat creixent

d‟est a oest al llarg de la zona planera on anteriorment hi havia conreus, amb habitatges unifamiliars de

dimensions importants que s‟han convertit en segones o terceres residencies ocupades durant molts caps de

setmana o períodes vacacionals. Aquesta gran quantitat de segones residències provoca que la petita

població resident permanent s‟arribi a incrementar espectacularment multiplicant-se en determinats moments.

Gràfic 6.3.3. Representativitat de les principals taques urbanes de Bolvir. Anys 1986, 2008 i segons la previsió dels

planejaments urbanístics municipals




157

El creixement urbà de Fontanals de Cerdanya comparteix una sèrie de trets comuns amb Alp i Bolvir com

l‟aparició d‟un important nombre de segones residències i un gran augment de la població flotant durant

determinades èpoques de l‟any. El creixement urbà entre 1986 i 2008 s‟ha repartit pels múltiples nuclis de

població existents i s‟ha donat en totes direccions en forma de petites taques d‟oli. Igual que en el cas de

Bolvir amb el seu camp de golf i Alp amb les seves pistes d‟esquí, el municipi de Fontanals de Cerdanya

també disposa d‟un element generador d‟activitat i d‟atracció de visitants com és Golf Fontanals de Cerdanya,

situat a tocar del nucli de Soriguerola on durant els darrers 22 anys s‟ha produït un destacat augment de

l‟oferta hotelera i residencial.

b) Distància al nucli antic

Si s‟analitza l‟evolució de la distribució del sòl urbà per cadascun dels municipis d‟estudi respecte el seu propi

centre urbà, es pot apreciar com Fontanals de Cerdanya i Bolvir presenten un seguit de trets comuns, mentre

Alp és el de característiques més particulars. Bolvir és el municipi que experimenta un creixement urbà més

important al voltant del centre urbà (menys d‟1 km), fet que es va accentuant amb el pas dels anys i fins el

2008, mentre la disponibilitat de sòl urbanitzable per part del planejament urbanístic municipal també tracta de

potenciar el creixement en una segona anella situada entre 1 i 2 km. del centre urbà.

Una distribució similar del sòl urbà s‟observa a Fontanals de Cerdanya, malgrat estar constituït per una

agrupació d‟antics nuclis urbans que formen un únic consistori localitzat al Vilar d‟Urtx. Aquests nuclis urbans

experimenten un creixement urbà individualitzat, tot i que al tractar-se de nuclis tan pròxims i units per la

carretera GIV-4033 han permès una concentració urbana major a mesura que s‟apropen al Vilar d‟Urtx,

especialment en els tres primers quilòmetres.

D‟altra banda, Alp presenta una realitat totalment diferent ja que, tot i el creixement al voltant del nucli urbà,

l‟augment de superfície urbana a l‟entorn de les dues estacions d‟esquí ha estat el més important durant el

període 1986-2008 i es previsible que ho continuï sent en el futur si es té en compte la disponibilitat de sòl

urbanitzable. L‟estació de la Masella es troba situada en la tercera anella (entre 2 i 3 km. de distància del

centre urbà), mentre l‟estació de la Molina es troba en una cinquena anella situada entre els 4 i 8,5 km. i és on

s‟hi concentra la major taca urbana d‟aquesta àrea d‟estudi de la Cerdanya.

Gràfic 6.3.4. Distribució del sòl urbà en funció de la distància al centre urbà d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Anys 1986, 2008 i segons el planejament urbanístic vigent



158


c) Grau de compacitat

Una altra qüestió interessant és conèixer el grau de compacitat urbana dels tres municipis, en tant que serà

indicatiu d‟unes estructures urbanes més disperses o compactes en funció de l‟evolució de la densitat

d‟habitatges per quilòmetre quadrat de sòl urbà. S‟entén que una trama urbana difusa comporta un major

consum d‟espai, consumeix molt sòl, energia i recursos en la mobilitat, i dificulta les necessitats de proveïment

i relacions socials (treball, formació, lleure). En canvi, una trama urbana compacta barreja els usos de

residència, treball, lleure, comerç, etc., fet que redueix els desplaçaments i facilita les relacions socials, al

mateix temps que requereix d‟una menor ocupació del territori.

Alp és el municipi de l‟àrea d‟estudi amb un major grau de compacitat urbana gràcies a que es troba

agrupada principalment en tres nuclis urbans, disposa d‟un parc d‟habitatges molt gran, de caràcter

plurifamiliar i amb una superfície útil inferior als altres dos municipis. Malgrat això, és el municipi que ha

experimentat un increment de la compacitat més petit (27,4%) durant el període 1986-2008, ja que ha

mantingut sempre una compacitat. Tot el contrari és el cas de Fontanals de Cerdanya que durant aquests

anys ha vist com el seu grau de compacitat augmentava en un 147% gràcies al creixement urbà concentrat en

els seus principals nuclis urbans, que s‟han anat agrupant, formant un continu urbà i assolint valors de

compacitat similars als d‟Alp. El cas de Bolvir és el que presenta un grau de compacitat més baix, amb una

evolució en el temps força petita (45,5%), resultant una estructura urbana dispersa que s‟ha basat en un major

consum del sòl.

Taula 6.3.3. Grau de compacitat de la superfície urbana d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986 i 2008


Alp


Superfície urbà (Km2) 0,75 1,71

Compacitat 1.940 2.472,5

Bolvir

Habitatges 212 823



Fontanals de la

Cerdanya

Habitatges 302 1.530






159

Un altre indicador de la distribució de l‟estructura urbana és el sòl construït per habitant resident, entenent que

quan menys sòl construït hi hagi per habitant resident més gran serà el grau de compacitat i, alhora, major

serà la compactació urbana. En canvi, si l‟extensió del sòl construït per habitant resident és elevada significa

que l‟estructura urbana és més disseminada i està distribuïda pel territori de manera que provoca un major

consum del sòl.

En aquest cas, Alp es torna a mostrar com el municipi de l‟àrea d‟estudi amb una estructura urbana més

compacta, amb un sòl construït per habitant força inferior al dels altres dos municipis d‟estudi, no tant per la

seva superfície urbana total sinó per una població molt més important que en dues dècades s‟ha arribat

pràcticament a doblar. La situació contrària succeeix a Bolvir al presentar-se com el municipi amb més sòl

urbà construït per habitant resident, reflex d‟una estructura urbana laxa i que es troba distribuïda de forma

dispersa pel terme municipal. Malgrat això, Bolvir és el municipi que ha experimentat un major increment del

sòl construït per habitant resident entre 1986 i 2008 amb un 52,8%.

Taula 6.3.4. Sòl construït per habitant resident a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986 i 2008


Alp

Sòl construït (m2) 750.000 1.710.000

Habitants residents 883 1.686


Bolvir

Sòl construït (m2) 360.000 960.000


Construït/habitant 1.730,80 2.644,60

Fontanals de

Cerdanya

Sòl construït (m2) 410.000 840.000


Construït/habitant 1.309,90 1.896,20


La població es distribueix de diferents maneres pel territori, però el més habitual és que es concentri en

aquelles zones destinades a usos residencials, comercials, turístics o industrials, formant els polígons

urbans de majors dimensions. En aquest sentit, l‟anàlisi de la dimensió mitjana dels polígons urbans,

juntament amb els seus perímetres mitjans, resulten molt útils per conèixer les seves estructures

urbanes. S‟entén que quan més gran és la dimensió mitjana dels polígons urbans, la trama urbana serà

més concentrada, de la mateixa manera que quan més gran sigui el perímetre mitjà dels polígons,

existirà uns polígons de grans dimensions o amb formes menys arrodonides i més irregulars. En canvi,

un perímetre mitjà petit serà simptomàtic d‟una major dispersió en diferents polígons urbans de

dimensions reduïdes.

Dels tres municipis d‟estudi, Alp encapçala la posició de ser el municipi amb major dimensió mitjana

dels polígons urbans, ja persistent des del 1986 i que seguirà en un futur tal com marquen les directrius

dels planejaments vigents. D‟altra banda, el perímetre mitjà dels seus polígons urbans és elevada, més

alta que Bolvir i Fontanals de la Cerdanya, el qual ens indica que hi ha unes taques de grans dimensions

i on es concentra tot el sòl urbà.

En cas de Bolvir és el que presenta un perímetre mitjà dels seus polígons urbans més reduït per l‟any

2008, degut a que disposa de diverses àrees urbanes de petites dimensions. Aquesta situació és

possible que pugui canviar si es desenvolupen els sòls urbanitzables contemplats en els planejaments

urbanístics municipals en favor de Fontanals de Cerdanya que passaria a ser el municipi amb un

perímetre mitjà dels seus polígons urbans més baix, per sota de Bolvir que quedaria en segona posició.

Aquest reemplaçament és degut al pronòstic de creixement de la superfície urbana de Fontanals de la

Cerdanya què serà més minsa que per Bolvir, amb un increment de 1,2% i del 62,5% correlativament.



160

Taula 6.3.5. Dimensió mitjana dels polígons urbans d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986, 2008 i segons


Municipi Component d'anàlisi 1986 2008

Segons

planejament

vigent

Alp

Superfície urbana municipal 0,75 1,71 3,38



Bolvir




Fontanals de

Cerdanya





Taula 6.3.6. Perímetre mitjà dels polígons urbans d’Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986, 2008 i segons



vigent

Alp

Perímetre total àrees urbanes 18,07 22,16 21,50



Bolvir









d) Sòl protegit

Un darrer element analitzat per a definir el creixement de la superfície urbana dels tres municipis és la

presència de sòl protegit per les seves característiques ambientals i paisatgístiques, malgrat que en tots tres

casos es tracta de superfícies molt petites que només representen el 1,3% de la superfície total de tot l‟àmbit

d‟estudi, percentatge que equival a una superfície d‟1,07 km2

. Bona part d‟aquesta superfície es troba a Alp,

concretament el 40,9% del sòl protegit del conjunt de l‟àmbit, formant part de l‟EIN del Parc Natural del Cadí-el

Moixeró, a més de trobar-se inclòs a la Xarxa Natura 2000 del Prepirineu Central Català. El cas de Bolvir és el

que presenta el percentatge de sòl municipal protegit més elevat amb el 3,27% corresponent a l‟espai natural

de Ribes de l‟Alt Segre inclòs dins la figura de Xarxa Natura 2000. A més, aquest espai es troba al límit

municipal amb Fontanals de la Cerdanya ocupant una petita superfície de 0,29 km2

.



161

Taula 6.3.7. Nivell de protecció del sòl a Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya. Anys 1986 i 2008

Municipi Nivell de protecció

Superfície

Km2 %

Alp




Bolvir



Superfície sense protecció 10 96,73

Fontanals de la

Cerdanya




Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia


La zona de muntanya no ha quedat al marge del creixement urbanístic, ben al contrari, ja que amb els darrers

20 anys ha vist créixer el seu sòl urbà en un 130,92% obtenint, pel moment actual, 3,51 Km2 de sòl urbà (en el

conjunt dels 3 municipis estudiats), com a conseqüència del creixement econòmic sofert, basat en el

desenvolupament turístic de muntanya (esports de neu, principalment) i de la millora de les comunicacions i

accessibilitat (amb el túnel del Cadí). Però aquesta activitat, el turisme de muntanya lligat a les estacions

d‟esquí i al paisatge i la natura, no s‟atura i segueix generant un creixement del 64,96% de sòl urbà (5,79Km)

si s‟executa tota la previsió de sòl urbanitzable existent en els planejaments urbanístics vigents.

En aquest cas, malgrat no disposar d‟un elevat nombre de sòl protegit (el qual és pràcticament nul) l‟orografia

del relleu dificulta la degradació massiva del paisatge, i el creixement es concentra a la plana, arribant a

generar, en alguns casos, continus urbans que dificulten la connectivitat entre espais lliures.

Al marge d‟aquest elevat creixement previst per aquesta zona i, per tant, de la gran quantitat de sòl que

consumeix, és, sobretot, la tipologia d‟habitatges que s‟hi ha principalment construït (de segones residències

en grans urbanitzacions) que generen un altre tipus de problemàtica en el territori, concretament en aquests

petits nuclis, com és la pèrdua de la seva identitat, malbaratament de recursos energètics (llums encesos

durant tot l‟any), etc.

Alhora, la coincidència de dos fenòmens, abandonament de les activitats agroramaderes i augment a la

terciarització de l‟economia, generen en el territori tot un seguit d‟efectes que han fet necessari que es

realitzés un Pla territorial parcial de l‟Alt Pirineu i Aran, el qual té per objectiu preservar el mosaic agroforestal,

conservar la connectivitat territorial i la biodiversitat existent, regular les infraestructures d‟accés al medi natural

i exigir una especial atenció urbanística en el fons de vall.



162



163

7. Conclusions

El creixement urbanístic de les diferents zones d‟estudi, a banda de ser el resultat del creixement

demogràfic també ha estat influenciat, i especialment a les zones litorals (sector B) i de muntanya

(sector C) per l‟activitat turística, en la qual centren la major part de la seva economia. A banda, cal

destacar que la demanda turística ha influenciat, a més, en la tipologia del parc d‟habitatges, dominant

les segones residències (moltes d‟elles en habitatges unifamiliars i dispersos en el territori), els

apartaments i els hotels, deixant a segon terme els habitatges principals o de primera ocupació.

Pel cas de la zona periurbana de Girona (sector A) i en menor mesura per la zona d‟estudi de muntanya

(sector C) el principal motiu de creixement ha estat la proximitat a una ciutat (capital provincial o

comarcal) amb elevat poder d‟atracció i centre de referència que no ha tingut capacitat i/o voluntat

d‟assumir el seu propi creixement i l‟ha acabat absorbint els municipis veïns; a banda, també, de que

s‟ha cercat habitatge a preus més baixos.

Pel que fa a la previsió del creixement urbà, i per tant, a les diferents reserves de sòl urbanitzable que hi

ha en els diferents planejaments urbanístics municipals (bé siguin normes subsidiàries, plans generals

d‟ordenació urbana o plans d‟ordenació urbanística municipal) es considera que és desfasada i/o

desproporcionada donada l‟antiguitat de part dels planejaments vigents. Els planejaments vigents

segueixen unes directrius pròpies de les necessitats de temps passats, però que no responen a les

actuals, malgrat les diverses modificacions posteriors que hi ha hagut dels planejaments inicials.

Tanmateix, val a dir que les modificacions dels planejaments són idònies per solucionar necessitats a

curt temps. Però l‟antiguitat dels planejaments provoca que actualment part dels municipis d‟estudi no

disposin d‟una previsió de sòl urbanitzable adaptada a la situació econòmica actual del país, així com a

les necessitats reals de la població.

Cal destacar les diferents tendències de cadascuna de les àrees estudiades. Les condicions de

desenvolupament dels municipis de l‟àrea periurbana sud de Girona: Aiguaviva, Fornells de la Selva,

Quart i Vilablareix, han estat estretament relacionades i influenciades per la seva pertinença al sistema

urbà de la ciutat de Girona. El caràcter periurbà d‟aquests ha tingut reflex, especialment en les darreres

dècades, en un important desenvolupament econòmic, demogràfic i urbanístic que s‟ha intensificat amb

el pas dels anys. En aquest sentit, les infraestructures viàries s‟han convertit en l‟element clau per

connectar i apropar aquests espais amb diferents relacions de dependència/influència cada vegada

més estretes, que han estat aprofitades pels municipis per crear noves zones residencials i industrials.

Per tot plegat, es fa necessari l‟aplicació d‟eines de coordinació i/o planificació de caràcter

supramunicipal, generalitzables al llarg i l‟ample del tot el Pla de Girona.

Molt diferent ha estat l‟evolució i els condicionants que han determinat l‟estructura urbana dels tres

municipis de l‟àrea litoral del Baix Empordà: Begur, Pals i Torroella de Montgrí. Els poblaments originals

situats a segona línia de mar on s‟hi localitzaven les terres més fèrtils, han donat pas a un creixement

urbà cada vegada més dirigit i proper a la línia de mar, conseqüència directa del progressiu i creixement

protagonisme del sector serveis, i concretament, del turisme i al sector de la construcció, especialment

als anys 80 i 90‟s amb la proliferació de moltes segones residències.

Uns condicionants similars s‟han anat donant en els municipis de l‟àmbit de la Cerdanya: Alp, Bolvir i

Fontanals de Cerdanya, originalment formats per petits nuclis rurals amb edificacions aïllades i

connectats entre ells per una xarxa de camins rurals. Amb la construcció de les estacions d‟esquí de la

Molina i Masella, juntament amb l‟auge dels esports de muntanya i la natura, les millores de les

comunicacions i la consolidació de Puigcerdà com el pol econòmic i de serveis de la comarca, l‟espai

ha experimentat un gran creixement urbanístic caracteritzat per la proliferació d‟un elevat nombre de

segones i, fins i tot, terceres residències, especialment a partir de finals dels anys 80, juntament amb

elements d‟atracció turística com camps de golf.



164

A banda, però, hi ha aspectes comuns en tots ells com és la tendència a creixements importants de la

superfície urbana, que acabaran agrupant els diversos polígons urbans existents fins a formar-se

continus urbans en el territori generant, principalment, elevats impactes en la connectivitat ecològica del

territori, malgrat l‟existència de grans àrees protegides (eina de conservació força emprada) que no han

aconseguit garantir el manteniment de la connectivitat dels fluxos ecològics, socials i paisatgístics. Motiu

pel qual, i donat que els resultats obtinguts en gran part dels sectors estudiats van en direcció contrària

als esforços que des de la Diputació de Girona s‟estan realitzant per a la conformació d‟una matriu

territorial contínua d‟espais lliures, que ha de permetre possibilitar el normal funcionament dels sistemes

naturals, el desenvolupament de les activitats tradicionals i la millora de l‟ús públic, entre d‟altres, és

necessari que s‟ha de seguir treballant per tal de garantir la connectivitat multifuncional entre els espais

protegits, espais lliures, etc. i seguir treballant per intentar obtenir eines i documents que atorguin

coherència a les diferents actuacions que cal desplegar en el territori, en quant a ordenació dels usos,

qualificació del sòl, permeabilització d‟infraestructures, potenciació dels fluxos de connectivitat i millora

del medi, entre d‟altres.

Per altra banda, és d‟esperar que el catàleg de paisatges de les comarques gironines, i les possibles

futures cartes, així com els avenços en avaluació ambiental de plans i programes i la realització d‟estudis

d‟integració paisatgística, evitin una major degradació paisatgística de tots i cadascun dels sectors

estudiats.



165

8. Fonts bibliogràfiques i documentals consultades

Llibres i articles

Carracedo, O; Font, Antonio; Vecslir, Lorena (2007): “Morfologías metropolitanas contemporáneas:

Los territorios morfológicos. La exploción de la ciudad. Transformaciones territoriales en las regiones

urbanas de la Europa Meridional”. Coordinació per Antino Font Arellano. Ed. Ministerio de Vivienda.

Madrid. P. 336-347.

Pesci, R (2003): El urbanismo y la cultura ambiental. Sostenibilidad y levedad: territorio, urbanismo y

ambiente. Diputació de Barcelona. Barcelona.

VV.AA. (2006): Catalunya poble a poble. Tots els pobles, viles i ciutat de Catalunya. Volums 1, 2, 3, 4,

5 i 10. Edicions 62. Barcelona.

Documents i informes

ATC-SIG, SL. (2010). Agenda 21 Comarcal de l’Alt Empordà. Diputació de Girona i Consell

Comarcal de l’Alt Empordà. Girona.

DEPLAN (2007). Agenda 21 comarcal del Gironès. Diputació de Girona i Consell Comarcal del

Gironès.

GeoServei, SL. (2006): Diagnosi municipal de l’Agenda 21 del Baix Ter. Diputació de Girona.

Lavola (2007): Agendes 21 locals de Quart, Aiguaviva, Fornells de la Selva i Llambilles. Diputació

de Girona.

Universitat de Girona (2008). Disseny d’un cinturó verd a l’àrea urbana de Girona. Diputació de

Girona.

ARVENSIS. 2005. Guia metodològica per a la millora de la connectivitat a la demarcació de Girona.

Diputació de Girona.

Normativa urbanística municipal i supramunicipal:

Planificació general:

o Pla Intermunicipal coordinador de la Cerdanya de Girona. (Alp, Bolvir, Das,

Fontanals de la Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges i Urús).

1986. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.

Barcelona.

o Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. 2005. Departament de Política

Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

o Pla Parcial urbanístic dels sectors de sòl urbanitzable de Girona- Salt-

Vilablareix. Mancomunitat Girona- Salt- Vilablareix. 2005. Díez Martínez, N.

Barcelona.

o Pla Director de les estacions de muntanya. 2006. Departament de Política




166

o Pla Director territorial de l’Empordà. 2006. Departament de Política Territorial i

Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

o Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran. 2006. Departament de Política Territorial i


o Pla Territorial de les Comarques Gironines. 2010. Departament de Política


o Pla Director Urbanístic de la Cerdanya. 2008. Departament de Política Territorial i


o Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Cerdanya: memòria social.

2008. Jansana, I; Romero, I. Consell Comarcal de la Cerdanya.

o Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit de les

comarques gironines. Text refós que incorpora les prescripcions de la resolució

del conseller. 2009. Departament de Política Territorial i Obres Públiques;

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

Planificació municipal:

Aiguaviva:

o Normes subsidiàries del municipi d’Aiguaviva del Gironès. 1991. Frigola Castillón,

C; Ajuntament d’Aiguaviva.

o Modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament “Sector

industrial Bellsolà”. 2000. Juanals i Garcia, J. Ajuntament d’Aiguaviva.

o Modificación puntural de las normas subsidiarias de Aiguaviva para inclusión

de finca en suelo urbana como verde privado”. 2000. Subirà Papell, C. Ajuntament

d’Aiguaviva.

o Modificació Normes subsidiàries per la requalificació de sòl rústic en sòl

d’equipaments del terme municipal d’Aiguaviva. 2002. Ajuntament d’Aiguaviva.

o Text Refós de la modificació puntual de les normes subsidiàries d’Aiguaviva del

Gironès. 2002. Ajuntament d’Aiguaviva.

o Modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament d’Aiguaviva del

Gironès en l’àmbit de Can Garrofa. 2003. Artigas i Masdeu, J. Ajuntament

d’Aiguaviva.

o Text Refós de les normes subsidiàries de planejament municipal. 2006.

Ajuntament d’Aiguaviva.

o Modificació puntual de normes subsidiàries de planejament d’Aiguaviva de

Gironès. 2007. Serveis tècnics municipals de l’Ajuntament d’Aiguaviva. Ajuntament

d’Aiguaviva.

o Modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament d’Aiguaviva.

Text Refós. 2008. Frigola Castillón, C. Ajuntament d’Aiguaviva.



167

Alp:




Barcelona.

o “Modificación puntual del Plan Plurimunicipal en el plaza Sta. Creu”. 1987.

Domenjó i Manaut, M. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya: sector la Molina.

1989. Adsera i Puig, C. Ajuntament d’Alp.

o Mofificacions puntals al Pla Intermunicipal de la Cerdanya: Desenvolupament

Urbanístic del sòl urbà de la Molina. 1993. Tortajada & Rodes, Aquitectura y

urbanismo, S.C.P. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Plurimunicipal accés Coll Sisé, Text Refós. 1993.

Domenjó i Manaut, M. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Plurimunicipal: C/ de la Font. 1993. Domenjó i

Manaut, M. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Plurimunicipal. 1994. Domenjó i Manaut, M.

Ajuntament d’Alp.

o Projecte de modificació puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya.

(Expedient 953/89): en la parcel·la número 2 del Pla Especial de

desenvolupament del sòl urbà sector de la Perdiu- Coll sisè- Pista llarga. 1994.

Murias Dalmau, J. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual NNUU de la Cerdanya: canvi qualificació terreny antic

abocador per planta emmagatzament i distribució gas liquat. 1999. Brun i Lazaro,

J. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya, en la zona “Font

Canaleta” de la Molina per tal de realitzar la connexió d’accés entre

l’aparcament i la carretera GI-400, en el terme municipal d’Alp. 1999. Piera Trius,

A. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya, en el terme municipal

d’Alp. (Pista llarga, Torre Mirosans), la Molina, Girona. 1999. Piera Trius, A.

Ajuntament d’Alp.

o Modificació Puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya (art. 224 Normes

urbanístiques). 2000. Brun i Lázaro, J. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya, en la zona “Font

Canaleta” de la Molina, per tal d’adequar-lo a la realitat física existent, en el

terme municipal d’Alp. 2000. Piera Trius, A. Ajuntament d’Alp.

o Modificació puntual del Pla General Intermunicipal de la Cerdanya per a la

creació d’un vial. 2001. Piera i Trius, A. Ajuntament d’Alp.

o Text refós de la modificació puntual del Pla General al municipi d’Alp. 2002.

Padrós i Marquès, F. Ajuntament d’Alp.



168

o Modificació del Pla general per a la requalificació de la finca delimitada pels

carrers Orient, Sant Pere i Central del terme municipal d’Alp. 2003. Ajuntament

d’Alp.

o Modificació del Pla general per a la classificació d’un terreny no urbanitzable

(clau 12) per sistema d’equipaments (clau Ec) del terme municipal d’Alp. 2004.

Ajuntament d’Alp.

o Text Refós de la modificació puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya a

l’Av. de la Generalitat. 2006. Guarner Muñoz, V. Ajuntament d’Alp.

Begur:

o Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Begur. Revisió i adaptació a la LUC

2/2002. Volum 2, Informació ambiental. 2002. Taller d’Enginyeria Ambiental, SL.

Ajuntament de Begur.

o Correcció d’error en la documentació escrita del Pla d’Ordenació Urbanística

municipal. 2004. Barcons i Pujol, J. Ajuntament de Begur.

o Expedient de proposta de correcció d’errada existent en el POUM de Begur.

2004. Garcia Salse, J. Ajuntament de Begur.

o Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Àmbit del Parc

urbà de L’Arbreda. 2004. Interlands (IN.LDS, S.L). Ajuntament de Begur.

o Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Begur. Text refós d’adaptació de

l’Estudi de Detall del carrer de Santa Reparada, número 24. 2004. Interlands

(IN.LDS, S.L.). Ajuntament de Begur.

o Modificació puntual per correcció d’errada material del Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal a l’àmbit del “Mirador de Sant Ramon”. 2005. Pablo Ponte,

A; Murgui Luna, JJ. Ajuntament de Begur.

o Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana; Urbanització

residencial Begur, M-56 i M-62, Begur. Text Refós. 2005. Bonastre Pomça, F;

Miranda Marquès, P. Ajuntament de Begur.

o Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’àmbit de

l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. 2005. Pablo Ponte, A; Murgui Luna, JJ.


o Modificació del Pla general d’ordenació urbanística a l’àmbit del sector S-19

Riera d’Esclanyà del terme municipal de Begur. 2006. Fina Segura, P. Ajuntament

de Begur.

o Modificació del Pla d’Ordenació per correcció d’errada material al polígon

d’actuació P-32 carrer Sant Antoni del terme municipal de Begur. 2006.


o Modificació puntual del Pla general d’Ordenació Urbanística de Begur:

modificació de llindes de la P-90 de la urbanització “Mas Mató” de Begur,

Girona. 2006. Lostaló Pascual, A. Ajuntament de Begur.



169

o Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’àmbit del

sector S-1 “Sa Roda”. Text Refós. 2006. Interlands (IN.LDS, S.L). Ajuntament de

Begur.

o Modificacions puntuals del POUM de Begur al sector d’entrada a Sa Riera. Text

Refós. 2007. Pablo Ponte, A; Murgui Luna, JJ. Ajuntament de Begur.

o Modificacions puntuals del POUM de Begur, per canvi d’ordenació o de

normativa / M-1 a M-15. Text Refós. 2007. Pablo Ponte, A; Murgui Luna, JJ.


o Modificacions puntuals del POUM / E-1 a E-45. 2007. Pablo Ponte, A; Murgui Luna,

JJ. Ajuntament de Begur.

o “Modificación puntual del POUM de Begur”. 2008. Estudio de arquitectura y

urbanismo F. Prats, S.C. Ajuntament de Begur.

o Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. 2005. Departament de Política


o Modificació puntual del POUM de Begur per adaptació a les determinacions del

Pla director urbanístic del sistema costaner. 2006. Pablo Ponte, A; Murgui Luna,

JJ. Ajuntament de Begur.

Bolvir:




Barcelona.

o Modificació puntual del Pla Plurimunicipal. 1992. Ajuntament de Bolvir.

o Modificació puntual del Pla General Intermunicipal de la Cerdanya en els sector

BOLVIR-32/ GER-36. 1993. Serells i Ede, A. Ajuntament de Bolvir.

o “Modificación puntual del Plan Intermunicipal coordinador de la Cerdanya en el

municipio de Bolvir”. 1993. Molinero, C; Riera Sole, V. Ajuntament de Bolvir.

o Modificació puntual del Pla Plurimunicipal. Depuradora. 1995. Domenjó i Manaut,

M. Ajuntament de Bolvir.

o Modificació puntual del Pla Plurimunicipal. Text refós. 1996. Domenjó i Manaut,

M. Ajuntament de Bolvir.


Ajuntament de Bolvir.

o Modificació puntual Pla Plurimunicipal. Equipament Cementiri. Text refós. 1998.

Domenjó i Manaut, M. Ajuntament de Bolvir.



o Modificació de Pla general en el Pla Plurimunicipal coordinador de la Cerdanya

de Bolvir. Text refós. 2002. Ajuntament de Bolvir.



170

o Modificació Puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya. Ampliació i

ordenació de vials i edificacions, zones verdes i equipaments. Zona Sup. Bolvir.

2003. Ajuntament de Bolvir.

o Modificació Puntual del Pla Intermunicipal de la Cerdanya. Creació zona verda i

equipaments. 2003. Ajuntament de Bolvir.

o Modificació Pla Intermunicipal de la Cerdanya. Ampliació i ordenació de vials i

edificacions, zones verdes i equipaments zona sup. Esplanes”. Text refós. 2004.


o Calificació urbanística actual del solar de la casa- club del reial club de golf de

la Cerdanya. 2005. Ribas Barange, F; Ribas Malagrida, D. Ajuntament de Bolvir.

o Modificació puntual del Plan Intermunicipal coordinador de la Cerdanya. Torrent

dels Agustins. Text refós. 2008. Ajuntament de Bolvir.

Fontanals de la Cerdanya:




Barcelona.

o Modificació puntual del Pla General d’Ordenació al terme municipal de

Fontanals de Cerdanya. Text refós. 1992. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Modificació puntual Pla Plurimunicipal. Depuradorsa. Text refós. 1996. Domenjó i

Manaut, M. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Modificacions puntuals Pla Plurimunicipal. 1997. Domenjó i Manaut, M.

Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Modificació puntual Pla Plurimunicipal. Text refós 2. 1998. Domenjó i Manaut, M.


o Projecte de modificació puntual del Pla Plurimunicipal de la Cerdanya. 1999.

Juanpere i Miret, J. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Text refós modificació de Pla General que afecta al sòl urbà de Queixans. 2000.

Juanpere Miret, J. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Modificació puntual Pla Plurimunicipal. Text refós. 2002. Domenjó i Manaut, M.


o Modificació puntual Pla Plurimunicipal. Nova plaça d’Estoll. 2005. Domenjó i

Manaut, M. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Modificació puntual Pla Plurimunicipal. Pas sota via Renfe i equipament

municipal. 2005. Domenjó i Manaut, M. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

o Text refós de la modificació puntual del Pla Intermunicipal de Cerdanya (Girona)

a Ca l’Esqueixalat de Queixans. Fontanals de Cerdanya que incorpora les

prescripcions emeses per la comissió territorial d’urbanisme de Girona el 29 de

juny de 2006. 2006. Guinot i Pallé, R. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.



171

o Text refós. Modificació puntual Pla Plurimunicipal del carrer de Baix d’Urtx.

2006. Domenjó i Manaut, M. Ajuntament de Fontanals de la Cerdanya.

Fornells de la Selva:

o Revisió - adaptació de Normes subsidiàries de planejament. Ordenances

reguladores. Annex normatiu. Disposicions transitòries. 1999. Ajuntament de

Fornells de la Selva.

o Normes subsidiàries de Fornells de la Selva. Catàleg d’edificis d’interès

arquitectònic. Art.8 de les Normes. 2001. Bover Busquet, J. Ajuntament de


o Text refós modificació puntual Normes subsidiàries. 2001. Ajuntament de Fornells

de la Selva.

o Memòria explicativa i justificativa de la modificació de les Normes subsidiàries

de planejament de Fornells de la Selva, pel que fa a les condicions d’edificació

de piscines, pistes de tennis i d’altres jocs, en zones lliures d’edificació de les

parcel·les de les zones 1 a 5. 2002. Bover Busquet, J. Ajuntament de Fornells de la

Selva.

o Modificació Puntual de Normes subsidiàries. 2002. Ajuntament de Fornells de la

Selva.

o Modificació Puntual de Normes subsidiàries. Zona esportiva municipal. 2002.

Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació Puntual de Normes subsidiàries. Zona polígon carrer Sant Cugat.

2002. Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació Puntual de Normes subsidiàries. Sector Danone. 2004. Bover i

Busquet, J. Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació Puntual de les Normes subsidiàries de planejament de Fornells de

la Selva. (1.Sector escoles, 2.Sector antiga guardaria, 3.Article 46.3.b de les

NN.SS). 2005. Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació Puntual de les Normes subsidiàries que consisteix en ampliar

l’àmbit del sector urbanitzable Camí Vell de Fornells a Palau. 2005. Fina Segura,

R. Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació Puntual de Normes subsidiàries. Modificació ordenances relatives

al títol II, capítol 3, zones 1, 2, 3, 5 i títol III, annex 1 i 2. 2005. Ajuntament de


o Modificació Normes subsidiàries. Sector UA3. Gausfred Llong. 2006. Giralt

Alonso, A. Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació puntual de Normes subsidiàries. Unitat d’actuació 14- Can Lladó I.

2006. Ajuntament de Fornells de la Selva.

o Modificació Puntual de Normes subsidiàries. Art. 82. Ordenances generals; Arts.

11 i 16b Règim d’usos- Annex II. 2007. Bover i Busquet, J. Ajuntament de Fornells

de la Selva.



172

o Text refós modificació puntual de Normes subsidiàries. 2007. Ajuntament de


o Modificació puntual de Normes subsidiàries. Àmbit discontinu Can Macarelo-

Cra. De Palau. Text refós. 2009. Ajuntament de Fornells de la Selva.

Pals:

o Revisió del Pla General Municipal d’Ordenació. 1985. Martínez i Tomàs, JM.

Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació en l’àmbit del “Barri

de Vinyoles”. 1992. Ajuntament de Pals.

o Modificació del Pla General Municipal d’Ordenació. UA.8/ UA.9/ UA.10. Pla

Parcial Puig Sa Guilla (Polígon II). 1993. Martínez i Tomàs, JM. Ajuntament de

Pals.

o Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General a les zones

d’edificació històrica d’”El Pedró”. 1994. Martínez i Tomàs, JM. Ajuntament de

Pals.

o Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General a la zona (7b)

“Cases amb Jardí” de la unitat d’actuació UA.8/ UA.9/ UA.10: “Camps de Mas de

l’Horta/ Plaça Catalunya/ Horts del Mas Hereu” a Pals. 1997. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General Municipal d’ordenació al Barri de la Font.

1999. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General a l’entorn del Barri de la Llevadora. 2000.

Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General municipal d’ordenació. 2000. Hontangas

Canela, L. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General municipal d’ordenació a la urbanització Mas

Tomasí. 2000. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual Pla General de Pals en l’àmbit discontinu de la nova unitat

d’actuació U.A. 29 “Pineda de Pals/ Ctra. De Pals a la Platja”, “Camí de la Font/

Escorxador”. 2001. Adema Canela Comella Arquitectes Associats, S.A. Ajuntament

de Pals.

o Modificació puntual Pla General de Pals en l’àmbit discontinu de la nova Unitat

Urbanística Integrada delimitada per l’actual U.U.N.P.7 “Partage Rodors (3)” i la

seva ampliació amb l’incorporació dels terrenys de Sòl No Urbanitzable, situats

al nord de la Carretera de Pals a la platja, entre aquesta, i el Camí de Bernagà.

2002. Adema Canela Comella Arquitectes Associats, S.A. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General en l’àmbit de la unitat urbanística en sòl

urbanitzable no programat U.U.N.P. 11 Radio Liberty. 2003. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General de Pals en els sector S.U.P.6- U.U.N.P.10.

Text refós. 2003. Bosch i Agustí, R. Ajuntament de Pals.



173

o Modificació dels articles 83- 109- 146- 210 de les normes urbanístiques del Pla

General. 2003. Ajuntament de Pals.

o Modificació puntual del Pla General per a la implantació del nou centre cívic.

Text refós. 2006. Ajuntament de Pals.

o Pla parcial a l’entorn del barri de la Llevadora. 2001. Ajuntament de Pals.

Quart:

o Normes Subsidiàries del terme municipal de Quart. 1987. Fortet i Bru, R; Pujol i

Badà, R. Ajuntament de Quart.

o Modificacions puntuals de les Normes subsidiàries de Quart. 1991. Fortet i Bru,

R. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart per a la creació d’una

infraestructura esportiva. 1992. Fortet i Bru, R. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart per a l’ampliació del

sòl urbanitzable industrial. 1995. Fortet i Bru, R. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart per a la creació de sòl

per l’ús d’habitatges plurifamiliars. Text Refós. 1995. Fortet, R. Ajuntament de

Quart.

o Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart relatives a les

activitats artesanals terrissaires. 1998. Fortet, R. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart. 1999. Figa i Mataró, J.

Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart a l’àmbit del sector 2

l’Església. 2001. Ajuntament de Quart.

o Modificació de les Normes subsidiàries en l’àmbit del Pla especial de millora

urbana El Raval. 2002. Serra i Puig, X. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de Normes subsidiàries per a l’ampliació de sostre

industrial. 2003. Bover Busquet, J. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual de Normes subsidiàries “Residencial Sector III”- Palol

d’Onyar. 2003. Fina i Segura, Pere. Ajuntament de Quart.

o Projecte de modificació puntual de N.N.S.S. 2003. Fina i Segura, P. Ajuntament de

Quart.

o Text Refós: Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart relatives al

Pla Parcial El Celre. 2003. Serti, SL- Serveis topografia i enginyeria. Ajuntament de

Quart.

o Text Refós: Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart relatives al

sector 5 del sòl industrial del Pla de l’Illa. 2003. Ajuntament de Quart.

o Modificació puntual Normes subsidiàries, sector “La Creueta”. Text Refós. 2004.

Cofan Amiel, C. Ajuntament de Quart.



174

o Projecte de Modificació puntual de N.N.S.S. / Text Refós. 2006. Fina Segura, P.


o Text Refós Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Quart, relatives al

sector 5 del sòl industrial del Pla Parcial “Pla de l’Illa”. 2006. Mateos Yagüez, A.


o Modificació puntual de les Normes subsidiàries. Text Refós. 2008. Vilà Carbonell,

M. Ajuntament de Quart.

Torroella de Montgrí- L’Estartit:

o Revisió de Pla General del Municipi d’Ordenació de Torroella de Montgrí. Text

Refós. 2001. Barba, R; Pié, R. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Correcció d’errades al PGOU 2001 de Torroella de Montgrí. 2002. Pié i Ninot, R.

Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de deu parcel·les del

carrer Jaume I a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Text Refós. 2005. Mariné i

Duran, J. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Torroella de Montgrí- Baix

Empordà. Referent al canvi de qualificació urbanística d’un jardí privat al carrer

del Mar núm. 18 de Torroella de Montgrí. 2005. Huget, F. Ajuntament de Torroella

de Montgrí.

o Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Torroella de

Montgrí en relació a la regulació de l’ús hoteler a l’àmbit de l’Estartit. Text

Refós. 2005. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual nº 4, sector “Països catalans” del Pla General d’Ordenació

Urbana de Torroella de Montgrí. 2005. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de dues zones

verdes a la urbanització els Griells. 2006. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Torroella de

Montgrí. 2006. Esteve & Natalio Arq. Assoc. S.L. Ajuntament de Torroella de Montgrí.


Montgrí en relació a la ordenació i protecció de la façana sud de la vila. 2006.

Lleonart i Botia, I. Ajuntament de Torroella de Montgrí.


Montgrí en relació a la parcel·la propietat de l’hospital situada a l’urbanització

“Estartit Residencial”. 2006. Ferrer, A. Ajuntament de Torroella de Montgrí.


Montgrí en relació a la regulació urbanística del polígon industrial. 2006.

Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual en el camí del Mas Blanc del sector industrial de Torroella

de Montgrí. 2007. AFAC_amador ferrer_arquitectura i ciutat. Ajuntament de Torroella

de Montgrí.



175

o Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana. Els Griells. 2007. Batlle

i Pujol, R. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

o Modificació puntual del POUM de Torroella de Montgrí en el sector de la façana

sud. Àrea Residencial Estratègica (ARE). 2009. AFAC_amador ferrer_arquitectura i

ciutat. Ajuntament de Torroella de Montgrí.

Vilablareix:

o Text Refós de la revisió- adaptació de les Normes subsidiàries de planejament

urbanístic del municipi de Vilablareix. 1994. Ajuntament de Vilablareix.

o Modificació puntual de Normes Subsidiàries. 2000. Fina i Segura, P. Ajuntament

de Vilablareix.

o Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament de Vilablareix-

Sector transports. 2003. Soler Fitó, M. Ajuntament de Vilablareix.

o Modificació de les Normes Subsidiàries de planejament als sectors de sòl

urbanitzable El Perelló i Can Pere Màrtir. 2005. Ajuntament de Vilablareix.

o Modificació de les Normes Subsidiàries de planejament. Sòl urbà del nucli

Perelló, obertura nou carrer “Ponent-2”. 2005. Soler i Fitó, M. Ajuntament de

Vilablareix.

o Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament al carrer de la

Farigola. Text Refós. 2007. Soler i Fitó, M. Ajuntament de Vilablareix.

Pàgines web

http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html (Departament de Política Territorial i Obres

Públiques de la Generalitat de Catalunya. Registre de planejament urbanístic de Catalunya)

http://webspobles.ddgi.cat/sites/alp (Ajuntament d‟Alp)

http://webspobles.ddgi.cat/sites/bolvir (Ajuntament de Bolvir)

http://webspobles.ddgi.cat/sites/fontanals_de_cerdanya (Ajuntament de Fontanals de Cerdanya)

http://webspobles.ddgi.cat/sites/fornells_de_la_selva (Ajuntament de Fornells de la Selva)

http://www.aiguaviva.info/ (Ajuntament d‟Aiguaviva)

http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com (Anuari Econòmic de la Caixa. Any 2008)

http://www.begur.org/web/ (Ajuntament de Begur)

http://www.enciclopedia.cat (Enciclopèdia catalana, SAU (digital))

http://www.icc.es/ (Institut Cartogràfic de Catalunya)

http://www.idescat.cat/ (Institut d‟Estadística de Catalunya)

http://www.pals.es/ (Ajuntament de Pals)

http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html

http://webspobles.ddgi.cat/sites/alp

http://webspobles.ddgi.cat/sites/bolvir

http://webspobles.ddgi.cat/sites/fontanals_de_cerdanya

http://webspobles.ddgi.cat/sites/fornells_de_la_selva

http://www.aiguaviva.info/

http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com/

http://www.begur.org/web/

http://www.enciclopedia.cat/

http://www.icc.es/

http://www.idescat.cat/

http://www.pals.es/



176

http://www.quart.cat/ (Ajuntament de Quart)

http://www.torroella-estartit.cat/ (Ajuntament de Torroella de Montgrí i l‟Estartit)

http://www.vilablareix.cat/ajuntament/ (Ajuntament de Vilablareix)

http://www.quart.cat/

http://www.torroella-estartit.cat/

http://www.vilablareix.cat/ajuntament/

Anàlisi del creixement urbanístic de tres sectors ... · l‟evolució de sòl urbà, un dels...

Documents

Transcript of Anàlisi del creixement urbanístic de tres sectors ... · l‟evolució de sòl urbà, un dels...