VallèsOccidental - Bages - Berguedà

butl letí de CCOO de VallèsOccidental-CatalunyaCentral Núm. 1 5 dimecres, 23 d'abri l de 201 4

www.ccoo.cat/vocc_catc

El passat divendres, dia 11 d'abril,es va dur a terme, a la sala d'actesde l'Esglèsia Evangèlica deTerrassa, el congrés de fusió deCCOO del Vallès Occidental i de laCatalunya Central.

Vàrem assistir el 95,87% del totalde convocats i convocades a l'acte

A la votació de candidatures, vaser escollida, per un 74% dels votsla candidatura d'Enrique Rodríguezcom a secretari general de la novaUnió Intercomarcal.

La integració de les noves orga­nitzacions es fa en el marc de lareestructuració global decidida elmes de gener en el ConsellNacional de CCOO Catalunya.

Els motius principals de lareestructuració són aconseguir unamillor optimització dels recursosmaterials i humans, unes fede­racions més adaptades a la realitateconòmica i, territoris similarsquant al nombre d'afiliats i afiliadesi instruments d'actuació.

galeria fotogràfica fusió

f fu us s

i ió óv v

a al ll lè è

s so o

c cc c

‐ ‐c c

a at ta a

l lu un n

y ya a

c ce e

n nt tr r

a al l

Quan esta a punt de fer 50 anys del’assemblea de delegats deComissions Obreres de Barcelona aSant Medir, el 20 de novembre de1964, pot ser un bon moment perreflexionar sobre la legitimitat i utilitatdel sindicalisme avui.

Assistim a moments difícils, la crisis iun atur brutal estan erosionant lesbases materials de l’organitzaciósindical. Les polítiques dominants a laUE han aprofundit encara més ladesigualtat que està en el origen últimd’aquesta crisi. Però a més, hanagreujat el desequilibri en la correlacióde forces entre les classes i sectorssocials.

Els poders econòmics i els seusrepresentants polítics no volen perdrel’oportunitat d’aprofitar la crisi pererosionar els drets dels treballadors iespecialment la seva capacitat delluita. Volen que, en sortir de la crisi,nohi hagi contrapesos socials i políticsals poders econòmics globalitzats oaquests siguin molt febles. Assistim aun dels moments en que eldesequilibri de forces en les lluitessocials és més gran. Clar que,commemorant els 50 anys de CCOO,no estarà de més recordar que això haestat així en altres moments de larecent e intensa vida del sindicalismea Catalunya i España.

Per això té molt de mèrit que elsindicalisme, en aquestes condicionsadverses, continuï jugant el paperd’organitzar els treballadors/res. No ésfàcil, perquè a més d’aquestesdificultats objectives s’afegeix lestendències naturals al individualisme iel corporativisme de les persones.

En aquestes circumstàncies, reivindicarla legitimitat i utilitat del sindicalismeesdevé clau. No es tracta de fer actesde patriotisme sindical, però si posar envalor tot allò que el sindicalisme és i fa,dia a dia, en els centres de treball i lasocietat. I que no sempre es valora, nitan sols entre el propi sindicalisme.

Per il•lustrar el que dic em valdré dedues vivències personals. Fa unessetmanes, em vaig assabentar pertwiter d’una trobada a Madrid derepresentants de seccions sindicals deCCOO de tot l’Estat. Tinc la sensacióque als propis protagonistes del’encontre sindical els va passar per alt– al igual que a la majoria de mitjans decomunicació­ el valor d’un acted‘aquesta naturalesa. Concentracionsde milers de persones n’hi ha moltsovint, però malauradament com s’hademostrat darrerament son processoslíquids que duren mentre dura l’objectiuque els ha provocat. Tenir la capacitatde reunir a una part dels representantsd’estructures estables d’organitzaciódels treballadors en els centres de

treball és una mica més complicat i noesta a l'abast de tothom.

Avui encara, malgrat les dificultats, elsindicalisme és un bon mecanisme deestructuració social que contribueix imolt a que la societat no es despenyiencara més pels barrancs de ladesigualtat. La millor prova la tenim enels esforços que els poders econòmicsi els seus representants polítics imediàtics estan fent per treure delmapa social a les organitzacionssindicals.

Aquests dies de Setmana Santa emvaig trobar quasi sense adonar me’ndavant del local de CCOO i UGT deFigueres. Era al matí d’un dialaborable i la quantitat de gent queestava esperant a rebreassessorament era important. Ambuna simple ullada es podia comprovarque les persones que estaven allà,buscant ajuda, formen part delssectors més febles dels treballadors.Molt probablement no pertanyen a capempresa sindicalitzada, segur queamb contractes molt precàries i en unabona part persones immigrantsd’altres països. No és pas casual quetots ells hagin anat a buscar suport alssindicats.

Aquestes dues imatges son nomésuna petita part de les moltes que cadadia es produeixen arreu. Son la .../...

2

Núm. 1 5

dimecres, 23 d'abri l de 201 4

LLeeggiittiimmiittaatt ii uuttiilliittaatt ddeell ssiinnddiiccaalliissmmee

JOAN COSCUBIELAdiputat al Congrés dels Diputats per ICV­EUiA iadscrit al grup parlamentari de l'Esquerra Plurali exsecretari de CCOO Catalunya (1995 ­ 2004)

JOAN COSCUBIELA CONESA.../... realitat d’un sindicalisme que nosempre es veu, que no sempre esposa en valor i que serveix perreivindicar la utilitat actual del’organització dels treballadors.

Per desenvolupar aquesta funció lalegitimitat social es clau i no semprees fàcil. Ho sé. És important que elnostre model de relacions laboralsexigeixi que els representants delstreballadors sigui elegits cada quatreanys als centres de treball pels seuscompanys i companyes. Però com acontrapartida negativacal recordar queaquest model de relacions laborals esbasa en un tipus de relació delstreballadors entre sí que no incentivael protagonisme dels treballadors. Ique propicia un tipus de relació cadavegada més imperant a la nostrasocietat, la de la delegació, la relaciód’usuari i no de protagonista delsprocessos socials.

Per la legitimitat social delsindicalisme esdevé clau la opinió quees configuren tots aquells que hoviuen d’aprop –per treballar enempreses amb presencia sindical iparticipar en la vida sindical­. I enaquest sentit la legitimitat delsindicalisme depèn i molt del treball detots i cadascun dels afiliats que en elsseus centres de treball representen alssindicats. Hi ha però molts treballadorsque configuren la seva opinió de lalegitimitat i utilitat del sindicalisme no apartir de la seva experiència personal

si no de les opinions intermediadespels mitjans de comunicació. I aquí lescoses es compliquen, perquè si hi hauna esfera social en que hagi produïtconcentració del poder és sens dubteen els mitjans de comunicació. Iaquest poder no sol ser neutral.

Aquesta és només una petita partd’una realitat més complexa, com totsels processos socials, especialment enmoments de canvi d’època. I davantd’això saber que cal fer i com no ésfàcil. Però potser 50 anys d’història ensdonen algunes pistes, que a vegadesson tan senzilles que costa veure­les.

Conèixer les adversitats es important,instal•lar­se en elles és suïcida. Un bonmestre sindical de tots nosaltres ensrepetia que de casa cal sortir plorat.Tenir present les agressions delsadversaris és positiu per combatre­les,però mai per amagar lesresponsabilitats pròpies. I això val nosols pels treballadors organitzatssindicalment, sinó pels que no ho estanque no poden esperar a que altres elshi facin la feina i ells només siguinopinants dels esforç dels altres. És ladiferencia ancestral entre sindicalismede treballadors i sindicalisme pertreballadors.

I aquesta és una de les coses positivesque ens ensenya el moviment de laPAH. La seva capacitat per agrupar enun sol espai les funcions d’ajuda mútuai acompanyament davant l'adversitat,

busqueda de solucions urgents aproblemes personals sense esperar asolucions estructurals, però senserenunciar a la construcciód’alternatives col•lectives o a unproblema que es estructural.

Mirant­ho ben mirat és el mateix quevaren fer ara fa més de 150 a lesmines les primeres experiènciesd’organització obrera. I el que varenfer els homes i les dones de CCOOara fa 50 anys. Al Vallés Occidental hosabeu molt bé. Avui és impossibleimaginar les nostres ciutats i elsnostres barris i pobles, amb les sevesmancances socials però amb elsnostres drets conquerits, senseaquestes formes de lluita.

Potser ha arribat el moment de trobarun major equilibri entre la necessàriadenuncia de les retallades de dretslaborals, de seguretat social, de saluto d’educació amb la necessàriadefensa, a partir de la reivindicació il’orgull d’haver­los conquerit amblluites i organització.

No oblidem mai que no es defensa elque no es valora, no es valora el queno costa aconseguir. Potser aquestasigui la millor aportació que podem fera la legitimitat i utilitat del sindicalismeavui. Fer visible, allò que és invisible.Que ho amaguin els adversaris té laseva lògica, que no ho valoremnosaltres no té cap sentit.

3

Núm. 1 5

dimecres, 23 d'abri l de 201 4

LLeeggiittiimmiittaatt iiuuttiilliittaatt ddeell

ssiinnddiiccaalliissmmeefoto: societat.cat

És tradició des del segle XV, a Catalunya, celebrar una Firade roses o "dels enamorats" i és costum que les parelles esregalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre.

La diada de Sant Jordi,tal com la coneixem aCatalunya, és un aplecde tradicions i costumsd’èpoques diferents.A la veneració perSant Jordi, patró deCatalunya des de l'any1456, amb les sevesllegendes de dracs iprinceses, s’hi vaafegir la rosa i tambéel llibre l’any 1926.

El novembre de 1995la UNESCO va declarar el 23 d'abril com a Dia Mundial delLlibre i dels Drets d'Autor. L'elecció d'aquesta data estavamotivada, entre d'altres, per la celebració de la diada deSant Jordi a Catalunya.

La llegenda més popular a Catalunya explica que aMontblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible quecausava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar­lo,

s'escollia per sorteiguna persona que eradonada en sacrifici almonstre. Un dia lasort va assenyalar lafilla del rei, quehauria mort a mansde la fera si nohagués estat perl'aparició d'un bellcavaller que es vaenfrontar al drac i elva matar. La tradicióafegeix que de lasang vessada vanéixer un roser deflors vermelles.

us desitjemuna bona

Diada de Sant Jordi

4

Núm. 1 5

dimecres, 23 d'abri l de 201 4

La Generalitat concedeix la Creude Sant Jordi a CCOO CatalunyaAquest és un reconeixement a la tasca feta durant 50 anys pels homes iles dones de CCOO en favor de la millora de les condicions laborals delstreballadors i les treballadores i la seva lluita per la defensa dels valorsdemocràtics, nacionals i socials de la ciutadania de Catalunya.CCOO reafirma el seu compromís en la defensa dels drets laborals isocials dels treballadors i les treballadores de Catalunya.

5

Núm. 1 5

dimecres, 23 d'abri l de 201 4

www.youtube.com/ccoovocccatc

www.facebook.com/ccoovocccatc

www.twitter.com/ccoo_vocc_catc

eeiinneess 22..00

https://www.facebook.com/events/255647324619969/

+OCUPACIÓ+CONVENIS+SALARIS

#1MAIG2014

https://www.facebook.com/events/757583310953758/

Assemblea comarcal conjuntade delegats i delegades deCCOO i UGT29 d'abri l a les 11 .00h C/ Sant Pau, 6 - SABADELL

Intervendran:

Enrique Rodríguez Ruízsecretari general CCOO VallèsOccidental­CatalunyaCentral

Josep M. Álvarez Suárezsecretari general UGT Catalunya

Joan Carles Gallego Herrerasecretari general CCOO Catalunya

Josep Sancristòfol i Mayordomosecretari comarcal UGT VallèsOccidental