tf

j_mvs xn ^<L vf2ivw

^HxftO*Kte? JLt-t.

^7^air>o^ o.vj7vporsVf7 B5I V^&.irt33

An<nbwv>^M%i

0

iH

COJ0)

pfijT r.ARRKRATT

SUMARI

Un poc de vergonya, senyors, , , 3De fora estant 4Recolzaient 5Es nois des carrers 6Demografia 6La nostra joventut 7Un bust del ietge Monjo 8Pàgina Bíblica 12La salut és cosa de tots , , , , 13Bullit de notícies 14Un torneig de "Futbito' desitjatper tot el poble 16

===:====:==:=:===:===: = ====:=======

EQUIP DE REDACCI6

Ragí Ferriol BauzàPere Fons Pascualflargalida Mas VicensJaune Mestre LloapartJoana Karia QueraltMaria Jerònia Quetglas

COL,LABORAOORS

Eulàlia Arlès FontJosep Lluís CorressaJoan Gelabert MasBartoieu Monjo SuredaAntonia Pozo MasEnric Pozo MasPere Sureda Ribas

:r=sz=2ss===r=s:====sssr===s==ssss

Edita;Jtesociació Cu l tu ra l FENT CARRERANYC a r r s r M a j o r , 9nana de Ia Salut

Upriieix;Apóstol y Civi l izadorPetra

N2 Deposit Legal; PM-457/1,986

++++++++++++++++++++++++++++++++++ La redacció de Fent Carrerany ++ no es fa responsable de les ++ opinions dels qui ni escriuen ++++++++++++++++++++++++++++++++++

Hi ha un refrany popular que diu que "per dir lesveritats es perden les amistats". I un pensador anticaconsellava als seus amics: "Ia veritat us faràlliures".

Hauríem d'entendre aquests dos pensaments percopsar Ia intenció d'aquest número 1 de FENT CARRERANY.Tots sabem que hi ha veritats i veritats. Hi haveritats que ho són tan sols des d'un punt de vista,però que es pot admetre també el punt de vista oposatperquè no són contradictoris. Un exemple: qualcú potdir: "Per a mi el millor refresc és un tassó d'aigua";i un altre pot dir: "Per a mi, en canvi, el millorrefresc és un cafè amb gel". Com podem comprovar quinés el millor refresc? Resolem Ia qüestió dient, quecadascú es quedi amb el seu i prou. En canvi hi haafirmacions comprovables per tothom perquè basta obrirels ulls; si dic que aquí hi ha un paper, aquest had'esser visible per tots els qui el vulguin mirar, i sino ho és, llavors dic mentides.

Les afirmacions que trobareu als diferentsarticles i treballs d'aquesta revista són d'aquestesque es poden comprovar només obrint els ulls; quan esdiu que les papereres de Ia plaça no són al seu lloc ésque no hi són; quan es diu que els rètols nous delsnoms dels carrers estan tancats amb pany i clau és queés així,..

I en aquesta recerca de Ia veritat quin és elproper pas? Hem comprovat uns fets, però algú en deuesser el responsable, si és que vivim en un ' móncivilitzat. La primera funció dels responsables d'unpoble és adonar-se'n de les seves necessitats ideficiencies; si no són capaços de donar aquest primerpas, difícilment podran donar el següent que consisteixen solventar els problemes amb tota l'eficàciapossible. Aquí volem dir veritats sabent que així ensfeim més lliures tots, els qui les diuen i els qui lesescolten. Peró Ia nostra actitud no és Ia críticaamarga del qui s'asseu al portal esperant que alsaltres els vagin malament les coses, sinó l'actitudoberta del qui sap que tots ens equivocam i que tot ésperfectible, però sabent també que no hi ha pitjorscecs que aquells que no hi volen veure.

TfRWT r.APKRRATY

Un foc Je verfonyâ, senyorsVuIl parlar un poc

aquí, de les subvencionsque concedeix l'Ajunta-ment a les distintes en-titats del nostre poble,per a comparar-les ambles que concedeix a l'Es-cola (als al.lots delnostre poble, aclar). Noem vull referir a lesquantitats, ja que al'Ajuntament ja sabreu dequins doblers disposauper a activitats cultu-rals, sinó a Ia manera deconcedir-les, o de reco-llir-les, més bé. Perquèno Se si us n'adonau queaixò és ridícul: que pera cobrar una subvenció demil pessetes per al.lothi hagin de comparèixertots ells un per un ique hagin de firmar Iarecepció de les milpessetes fa rialles. Nosé de qui és Ia brillanti segura idea de l'in-vent, però el que éssegur és que, des de fados anys, cada vegada queus hem sol.licitat aju-des, per a cobrar-les hemhagut de fer Ia mateixa

comèdia.Senyar Batle, se-

nyors de Ia ComissióEconòmica o qui sigui quese'n cuidi d'això, jo uspregunt: quan concediuuna subvenció al ClubCiclista, exigiu que ven-gui cada membre a firmarper a cobrar-la?. I si Iaconcediu al Club de Fut-bol, acudeixen tots elsfutbolistes a cobrar?. Iquan 'ens concedeixen unasubvenció per part delConsell Insular o de IaComunitat Autònoma, ensfan anar a tots a Iacaixa a signar el corres-ponent rebut? No. Perquèés ridícul; supòs quepensau com jo.

Idò, per què aques-ta discriminació cap al'Escola i els seus res-ponsables?. Perquè, ésclar, això no va contraels al.lots que, fins itot troben divertida Iamesura, ja que ho agafencom un joc, sinó contraels que sol.licitaml'ajuda.

PeI que he pogut

cteò

c0**&raft&

saber, Ia idea va sorgird'un regidor que, fa unsdos anys, digué que no esfiava dels mestres. Peròaixò no calia que hodigués: Ia desconfiançaque teniu els dirigentsde l'Ajuntament cap a totel que soni a Escola esfa patent i clara entotes les vostres actua-cions. Ara no és momentd'especificar-les peròsupòs que hi haurà temps.

He escrit aquestarticle, perquè com deimen mallorquí: "Qui fatres, ase és". I aquestaera Ia tercera subvencióque cobràvem d' aquestamanera. La meva intencióno és crear malestar aningú, sinó ajudar aPENSAR i corregir aquestserrors.

Ah! I pensau unacosa, senyors de l'Ajun-tament: el poble es formai es millora des de Iafamília i l'escola.AJUDAU-LOS UB POC.

Magí Ferriol

v « TtBtyE- » •-

E-

FKTT CARBKRABY

I

Les coses vistes desde fora o des de dins nosón mai iguals. Viure,només, a Maria, per mo-tius de feina, durant elsdos mesos d'estiu, perNadal i Pasqua et dónauna visió del poble fetamés a base de detalls queno de manera global. Amés a més, cadascú amb Iaseva curolla particularse fixa més en unsdetalls que en d'altres;i això sí que és una cosade Ia qual ningú no sen'escapa.

Es en aquest sentitque hi ha hagut, enaquests quinze dies es-cassos que fa que som aMallorca, detalls quem'han sorprès, d'altresque m'han molestat id'altres que francamentm'han irritat.

M'HA SORPRÈS queencara, després d'un any,les plaques dels nomsdels carrers que un PIede l'Ajuntament va deci-dir de canviar, estiguinsense col.locar. Això diumolt poc de l'eficàcia, obona fe, dels responsa-bles daquest retard.

M'HA SORPRèS quedesprés d'haver estatinaugurat amb tota solem-^iitat (eren temps d'elec-cions), el nou CentreSanitari encara no hagientrat en funcionament. Iés que no es pot perdrecap oportunitat de sortira Ia foto.

M'HA SORPRÈS queaquelles cèlebres pape-reres que s'havien decol.locar a Ia plaça en-cara estiguin a l'Ajun-tament tancades amb panyi clau. No fos cosa que

se rompessin o no lessabessin utilitzar.

M1HA SORPRÈS que IaBiblioteca municipal es-tigui en les condicionsen què està. No n'hi haprou amb Ia voluntat ibona fe d'unes personesque fan tot el que podenper tal que Ia cosafuncioni. Quan es posa enmarxa una cosa d'aques-tes , s'han de posar tambéels mitjans adequats per-què Ia cosa tiri enda-vant. I aquí sí que no hiha problema de lectors,perquè uns dies que vaiganar-hi em vaig sorpren-dre agradablement de Iagran quantitat d'al.lotsi d'al.lotes que passarenper allà per tal decanviar llibres.

A Maria hi ha unaRegidoria de Cultura;...o no n'hi ha ?

M1HA SORPRÈS veurecom al costat de Ia Plaçadel Mercat, una esllavis-sada de terra hagi esbol-dregat un tros del Carrerde ses Venes i no s'haginpres mesures per evitarque Ia cosa continuï; so-bretot tenint en compteel perill que corren elsnins que contínuamentjuguen per aquella plaça.

M1HA SORPRÈS saberque els nins i nines quevan a I1EsCoIa de ßaix,cada dia en sortir decaseva, se·n duen unabotelleta d¡aigua perquèIa de Ia cisterna no éspotable. Que, sabent-ho,les autoritats locals,els pares i els mestresno sfhagin mogut, i fort,és certament preocupant.I sembla que Ia cosa jadura de fa temps.

FEFT CAERERAJY

H

KH*#**=ic*c*c*c=K*c*c^3ic*c*c

bnAfl x ínnto-1M1HA SORPRÈS que el

tema de Ia llengua esti-gui tan oblidat per partdel nostre Consistori. Nosolament perquè encara nos'hagi fet res per tornaral poble el seu nom (sivoleu tenir salut teniu-ne, que sempre és d'agra-ir, però si és que hovoleu escriure, escriviu-ho amb t i no amb d),sinó perquè els bansmunicipals, convocatòriesde plens i tota Iapaperassa que surt del'Ajuntament, se segueixifent, encara, en llenguacastellana. Què fan elsresponsables de culturad'aquest poble, per talde tornar a Ia nostrallengua el lloc que Iipertoca ?

M'HA SORPRÈS, encaraque no tant, i ja que dellengua parlam, que lesnostres institucions (aIa dreta i a l'esquerra)segueixin amb el seuobstinat bilingüisme di-glòssic, posant el títolen català, però el con-tingut en castellà. Ep!No fos cosa que ven-guessin de Madrid i no hoentenguessin.

M'HA SORPRÈS, iaquesta vegada de maneracertament agradable,l'existència d'aquestamateixa revista, el pri-mer número de Ia qual,comptava amb un bon estolde col·laboradors, cosaque permet esperar unacontinuïtat, certamentdifícil, en un poble deles característiques deMaria.

Joan Gelabert

*#####K*#K#*KKKK##»K##A###*#*K#****W#WKK#

VuIl donar ja d'entrada Ia meva més sinceraenhorabona a aquest grup de gent que ha tengut elcoratge i l'encert de fundar aquesta Associació deCultura, i recolzar aquesta tasca que, molt deveres, desig que sigui Ia més profitosa possible ino es quedi solament en bons propòsits.

De tant en tant, s'ha sentit a dir que elnostre poble és mal de moure, que no és com elsaltres, però en el fons, a dins de Ia seva gent crecque hi existeix una capacitat i uns bons desitjós enpotència que sempre que hi ha hagut persones que hantirat endavant un projecte l'han recolzat de bongrat. Potser faci falta coratge per fer córreraquesta saba, que sabem que hi és, crear in-quietuds, concienciar-nos, responsabilitzar-nos perfer un poble cada dia millor. I d'aquesta maneraaconseguir uns mitjans de vida més autèntics, méslliures, en definitiva, més cults. Així és comestimarem més el nostre poble.

Per tant ens pertany a tots acceptar i ajudardes de tots els caires aquesta obra, que crec moltpositiva i que segurament deu fer història.

La nostra gratitud doncs, i el nostre recol-zament no han de faltar a FENT CARRERANY. Dinsd'aquesta revista hi hem trobat obertes distintesseccions que, periòdicament, polsaran els nostresquefers quotidians, comentaris, suggerències, etc.Que mai no amagaran res que no sigui en el fonsconstructiu per a Ia nostra convivència, així com Iapromoció de certes activitats que ajudaran a fer méssana Ia nostra vida social.

Acollim així aquesta revista i sentim-la com amolt nostra, lliurement i honesta, fent tots germa-nor.

Deixem de costat fer jutjaments prematurs oapreciacions massa gratuïtes que puguin desbarataraquesta feina que acaba de néixer. Deixem-la créixeri madurar un poc.

Ben arribada sia FENT CARRERANY, a Ia qualdesitjam una llarga vida.

Bartomeu Monjo

FEMT CARBKBAre

T^T^AG>UESS. . .

NA NI NAH.NA HI NAW.WA VlSAM

ES HOMS DES CARRERS

Fa Ja temps que esnostre Ajuntament vaaprovar es canvi de nomsde certs carrers de Ma-ria. Aquest canvi afectaes carrers que teniennoms amb connotacions po-lítiques, és a dir, estractava d'una despoli-tització des noms descarrers.

Quan aquestes retxessiguin llegides, segura-ment, es canvi encara nos'haurà produït i seremraolts es que seguirempensant que aquest Ajun-tament no ha entès aixòdes canvi de noms, o allòque és pitjor, encara, noho ha volgut entendre. Sianam un poc més lluny espot dir que no ha sabutacatar democràticament savoluntat de sa majoria'municipal, que al cap i aIa fi, és sa representa-ció des poble.

De no produir-seaquest canvi, serem undes pocs pobles de Ma-llorca que no hagin obli-dat es resultat d'unaguerra i de quaranta anysde repressió de lliber-tat. Només cal veure quehan fet a Muro, Sa Pobla,Inca, i una llarga llistadá pobles mallorquins, onses plaques des carrershan sofert un canvi dedenominació, que ha anatacompanyat de sa sevanormalització lingüísti-ca. No oblidem que unacosa i altra han anatmolt lligades.

En aquests momentstenim dins de s'edificide s'Ajuntament ses pla-ques noves. Es represen-

C<l0

<«0s-

PLASAoeu

K€M£R*L^SlNVO

,0

v

*>o^ *J

• tants des poble votarenaquest canvi. Tenim em-pleats a s'Ajuntament queles poden clavar. Peròmanca sa voluntat de fer-ho així.

Per ventura esperenque es que hi vagin dar-rera, facin allò que jafa estona que hauriad'estar fet. Alerta! per-què és una mostra de fal-ta de voluntat i progrési com ja ha passat a ni-vell nacional, sa respos-ta es pot produir a sespròximes eleccions muni-cipals; sobretot teninten compte que s'hi afe-geixen d'altres faltesd'activitat: culturals,polítiques, esportives,etc.

Som a l'any 1986 isa gent, sigui de dreteso d'esquerres, vol pro-grès, vol anar endavant,no vol quedar aturada.

Des d'aquí propòsuna recollida de firmesperquè es canvi se pro-dueixi i si aquest nos'arriba a fer tots esfirmants tendran plenaconsciència des retard.

Jo som es primerfirmant!

Jaume Mestre

*

*

**

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*#

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

**

*

**

*

*

*

*

*

**

BENVIfGUT

Miquel Martínez Castelló,va néixer el passat 20 deJuliol. De moment, viuamb els seus pares alcarrer Pujolet, 14.

RWS HAN DEIXAT

Isabel Bergas Ferriol,que morí a l'edat de 75anys el dia 10 de Juliol.

Martina Bergas Ribas,nascuda el 25-11-27 idomiciliada al carrerFemenias, 14 ens deixà el26 del passat mes dejuny.

FEFT CABgRRAFY

LA- tfs*F*4- &v$fo7,Durant tota la set-

nana estam pensant quearribi divendres. Lafeina i els estudis noméssegueixen endavant grà-cies a l'esperança quetenim de què el dia Destà de cada vegada més aprop.

I Ja és aquí . Isorgeix Ia clàssica pre-gunta que es transformaen una espècie de pro-blema: Què hem de feraquest cap de setmana? Lamajoria dels joves deMaria ho té ben clar. EIsdivendres a vespre vafins a un bar i pren unacopa, xerrant, xerrant esfa l'hora de tornar acasa i dormir. El dissab-te dematí si tenim qual-que feina es fa i si nodorms o fas el "vago"durant aquest temps. Almigdia, després de dinar,s'imposa el costum d'anara fer el cafetet. Utilit-

zes per a això una o dueshores i Ia resta deltemps queda a Ia lliber-tat de l'acció de cadascúo dels nostres pares.

I ja tens a damuntel famós dissabte a ves-pre; i què fas? Res méssenzill: Te'n vas tu iels teus amics a fer unacopa i a partir d'aquí hiha distintes possibili-tats. Uns es dediquen afer Ia xerradeta, d'al-tres -es passen el tempsdecidint on han d'anaraquest vespre i els méspocs són els que esdediquen a ficar-se ambIa gent que ha vengutfins el nostre poble devisita. Decididament coma relacions públiques

nosaltres nomolts deserviríem.

Però no hem d'obli-dar que com a bonsmariers, el dissabte avespre s'ha d'aprofitarvisitant distintes disco-teques i aquí les prefe-rències estan molt diver-sificades. Cada grupagafa el camí que més Iiagrada.

Déu mevet! Ja somdiumenge? DesgraciadamentIa teva resposta és afir-mativa i no et quedaaltre remei que acceptar-la, I què fas? Anar al'ofici i sinó esperarels altres que en surtin.Perds el temps xerrant,dines i el cafetet se-güent no el pots treureie Ia teva agenda.

/ El capvespre te'n*'vas a Can Picafort, prens

una copa, te'n vas a Iadiscoteca, acabes elcapvespre i amb ell elcap de setmana i quantornes te'n vas a dormirsomiant en el pròximdivendres que ve.

Si tot això es fesqualque vegada no hihauria res a dir, peròdegut al fet que els capsde setmana de Ia joventutd'aquest poble pareixenles repeticions d'un gold'en Maradona, ensdemanam:

Es que nosaltríels joves, som dinàmics:

ANTuNXA F-CtZO

I

JERoNJ« <9UfiTQUAS

3*^h&S~ * '

FKrr r.AttRKRAWY _a

UN BUST DEL METGE MONJO

Fa casa d'un mes, es vaproduir al nostre pableun fet, que ensha moguta remaure el caixo deltemps passât. La majoriadels joves, desconeixienper complet Ia major partde Ia història quesegueix.

UN BUST:La història comença allocal de l'ajuntament delcarrer de CA SES MONGES iconcretament dins Ia sevacisterna. EIs homes queIa netejaven hi trobarenuna pedra grassa. Lafermaren amb una corda iIa tragueren. Una vegadaa fora varen veure queno era una pedra qual-sevol. Tenia forma debust, encara que Ii fal-taven entre altres parts,Ia part superior del cap,el nas i un tros delllavi superior.EIs comentaris que es fe-ren a nivell de carrer,Ia majoria d'ells varenésser falsos. Així que,el mestre encarregat del'obra, no sols no eltirà, sinó que el va ferben net i el guardà a caseva. Allà el té adisposició del qui Iivulgui bé. Això ens vadir no fa molts dies,quan el mos va mostrar.El primer problema vaésser, saber de qui estractava, de qui era, aqui pertanyia aquellbust.Un dels primers comen-taris, va ésser d'uns quedigueren que aquellbust, pertanyia al metgeMonjo. Al final, pareix

que no anaven malencaminats.Entre les indagacions quehem fet, per tal de sabercom havia anat a parar adins de Ia cisterna hemsentit una versió quepareix Ia més fiable, jaque molts dels consultatshi han coincidit.

HISTòRIA DEL BUSTEra el començament del'any 1936, quan l'Ajun-tament del poble acordàper majoria encomanar Iaconstrucció d'un bust, enIa persona del metgeMonjo, amb Ia intenció decol.locar-lo a l'escolaque du el seu nam.Aquesta proposta fouacceptada per majoria iel projecte segui enda-vant. El motiu era benclar, Ja que aquestsenyor amb els seusdiners havia promogut Iaconstrucció de dues

escoles per al nostrepoble.Aquest bust fou entregatpels escultors al'Ajuntament pocs diesabans que esclatàs IaGuerra Civil i ja nodonà temps d'instal.lar-Io al lloc previst.L'ajuntament que vaentrar a regir el poble,després d'aquell desa-fortunat 18 de juliol de1936, format en Ia sevatotalitat per falangistesi cacics, no sols noinstal.laren el bust al'escola, sinó que enferen befa d'ell.Així que un dia d'aquellsde molta marxa, celebrantamb una manifestació pelscarrers, l'entrada aqualque ciutat espanyolaper part dels nacionalsels manifestants entrarena l'Ajuntament i es pro-duí un esdeveniment que

PRMT r.ÄBBKRAWY

amb el temps fou atribuïta tres persones dife-rents.Nosaltres hem investigat,i Ia majoria de personesdemanades han coinciditen el mateix. La versióque pareix més verídicaés Ia següent:

Tot arribant de Iamanifestació, un delsfeixistes, amb un acte de"fanfarró", molt caracte-rístic en ell, d'unaempenta tirà el bust enterra. Llavors seguirenaltres actes de befa i Iaculminació va éssertirar-lo dintre de Iacisterna. I d'aquestaforma ha estat silenciatmolt a prop de cinquantaanys, tant per uns comper altres.

AflèCDOTES DE LA FAMíLIAPer part de Ia famíliadel metge Monjo tambévàrem saber, que un diacomençada Ia guerra, unshomes vestits de falan-gistes anaren a casad'una neboda del metge.Aquests homes no erensinó els mateixos escul-tors, els quals Ii exi-gien el pagament de lesdeu mil pessetes quevalia Ia construcció delbust. La senyora elsdigué que no tenia res aveure i els envià a1'Aj untament.Allà tampoc en volguerensaber res, ja que els quihavien entrat a governarl'Ajuntament, com ja hemdit abans, no eren massaamics del metge. El queno sabem és si varen

cobrar o no, però ensimaginam que no.Per altra part, quan Iafamília es va assabentarque havien espenyat elbust, un nebot del metgeMonjo, acudí a l'Ajun-tament amb Ia intenció derecuperar una pintura delmetge que allà hi havia,bastant valuosa, feta perun pintor que residia aSineu, un tal SenyorFiol. Aquesta vegada, Iafamília després d'haverpagat els seus viutantaduros que el batle elsdemanà, pogueren recupe-rar sencera aquella pin-tura, Ia qual es guardadaamb molta delicadesa.

RECORDATORI I SUPLICAQuan Ia major part delpoble sap que si no

*»

EEFT CAKRERAffY _m

haguès estat pel metgeMonjo (deixant a part elque com a metge i personafóra o deixàs d'ésser),que amb els seus dinersva fer possible Ia cons-trucció de dues escoles,considerades per a molts,com unes de les més"guapes" de tot Mallorca;I avui, encara es recordaque aquells alumnes quesortiren de les primerespromocions, als seusseixanta o més anys, sónde les persones més edu- 9cades, amb més cultura ipersonalitat del nostrepoble.I aquesta labor tan be-neficiosa, és avui apro-fitada per tots elsnostres nins.Tenint en compte tot aixòi més, nosaltres demanama tots aquells a quicorrespon tenir un mínimde dignitat, que perexemple:Que es restauri aquestbust, i que es posi allloc on Ii correspon, jaque creim que s'homereix.Si amb aquesta tascapodera ajudar a fer-hopossible, estam disposatsa col.laborar en tot elque faci falta.

ES «ETGE MONJOEl fet anterior ens donapeu a parlar d'un homeque Ia majoria dels ninsdel nostre poble, des-coneixen per complet.Nosaltres no volem entrara discutir ni el caràcterni Ia personalitat quetenia aquest Senyor, coma home ni com a metge;Per dos motius: En primerlloc, perquè ja és mort ien segon lloc, per noentrar en possiblespolèmiques que creim queno són necessàries nicorrectes.

DeI que sí cal parlar ésdel metge Monj o com a"mecenas".

S1ESCOLA DE BAIX 0 DE SESNINESPer parlar de Ia sevaprimera gran obra, enshauríem de remontar allàper l'any 28, quan Iadictadura d'en Primo deRivera. Fou per aquestesdates quan el metgeMonjo, molt amic desMinistre d'Educació Se-nyor Martínez Anido, fouanimat per aquest a quecol.laboràs amb una tascaque el seu Ministerihavia coiaençat. Era Iaconstrucció de noves es-coles subvencionades perl'Estat, amb l'intencióde potenciar l'ensenya-ment, Ja que per aquest

temps tan les necessitatsmaterials com les per-sonals dins aquest gremieren molt precaris.Fou així com en unprincipi Ia família Monjocedí uns terrenys de Iaseva propietat, per fer-

hi una escola. Llavors elmetge, amb els seusdiners començà l'obra deIa seva construcció.EIs constructors forenels tres germans Mas (elsSusames) i el mestreEsteve Mas (Porxero). Lesobres foren acabadessegons mos recorda 1 ' amoEn Gaspar Mas, el mateixdia de Ia Mare de Déu deSetembre, encara que nofou aquest dia el de Iaseva inauguració.A Ia seva festa d'inau-guaració, hi assistiren,a més de les autoritats(era batle l'amo EnMiquel Gual) i tot elpoble de Maria de IaSalut. CaI asenyalartambé per part delMinisteri d'Educació a1'inspector senyor Leal iIa presencia del PrincepD. Jaume de Borbó, filldel Rei Alfonso XIII.A l'escola se Ii posà elnom de "Apolonia Monjo",en memòria, d'una nebodadel metge, mestre d'esco-la, que havia mort molt

FEFT CABBRBArrJi

jove.CaI recordar també que al'entrada de l'escola hihavia una làpida amb unallarga Inscripció, recor-dant una sèrie de motiusde Ia seva inauguració.Se sap que uns gamberrosIa varen espenyar. Tampocestaria malament que Iarefesin de nou.Un ex-alumne ens recordaque quan Ia seva inau-guració hi havia tambéuna petita biblioteca, ique Ia Banda de MúsicaMunicipal quedà tambéinclosa com una activitatextra-escolar.Es recorda també que elsprimers mestres que hidonaren clase foren: D.Angel Madrigal, D. Simóni D. Enrique. D'aquestsmestres a vegades s'enparla quan es. troben engrup aquells que forenels seus primers alumnes;que com diguérem alprincipi, son unes de lespersones que han destacatdins el poble.El dia de Ia inaugura--

ció, el Metge Monjo vadir a les autoritats quesi arribaven prest elsdiners de Ia subvenció,EIl estava dispost a feruna altra escola. I fouaixí quan un dia no gairemés lluny, el batle l'amoEn Miquel Gual, cridà almetge Monjo i Ii diguéque ja Ia podia començaren voler, els diners del'altra escala havienarribat.

L'ESCOLA DE DALT 0 DELSNINSL'Ajuntament que sortíguanyador després d'aque-lles 'eleccions popularsde 1931, quan entrà IaRepública, veren queaquella escola de tresunitats havia quedatpetita i varen comprar unsolar a Ia part alta delpoble. L'Ajuntament erapresidit per el batlel'amo En Jaume Bergas iels seus problemes erend'on sortirien els dinersper Ia construcció de Ianova escola.

La promesa feta pel metgeMonjo a les autoritats esva complir i novamentsufragà els gastos de Ianova construcció.L' Arquitecte fou un talForteza i els construc-tors foren els germansCarbonell (els Barbès).CaI assenyalar també quemolts d' homes del nostrepoble ajudaren en aquestaobra, duguent-hi mate-rial.Les obres varen acabarjust començat l'any 1934i fou quan els nins queeren majoria al poblepassaren a ocupar Ia novaescola, formada per cincunitats; i a l'altra es-cola que només en teniatres foum ocupada per lesnines (moltes anaven a cases monges).Entre els mestres quevaren inaugurar Ia novaescola, es recorda elsnoms de D. Justo, D. JoanRiutort i D. Joan Mes-quida, entre altres.

Pere Sureda.

FR*T r.ARttfiKflfY

f^f*<3INf* &IBL,ICf*

"AIXECA1T QUESOM UN(Actes,10,26)

JO TAMBÉHOME"

Sant Pere, el tercerhome fort del nou grupd'alliberament del poble,creu que no té cap dretni cap privilegi que notengui tothom. Per això,quan un altre s'agenolladavant d'ell, l'alça totd'una expressant-li ambaquest gest que sóniguals.

A vegades hem vistque els successors direc-tes d'aquell grup, a quiara anomenam bisbes, nosempre han estat tocatsde Ia senzillesa, valen-tia i humilitat, sinó mésaviat del voler esser, del'orgull, del poder is'han deixat revestir deprivilegis; no només .elsbisbes sinó també gent deIa part baixa com cape-llans frares i monges; i,per allò que el podercorromp, no sempre sen'ha alliberat el de mésamunt perquè ja avisa elrefrany popular: "Com mésamunt s'enfila una perso-na, més gros és l'esclati més terribles lesconseqüències".

Hi ha unes altresparaules que ens ha fetarribar l'evangelistaMateu: "Vosaltres no usfaceu anomenar mestre, nipare, ni cabdill, perquèun sol és el pare detots, els altres, que sóntots els qui avui habitami conream Ia terra, somgermans. Aiximateix Jesúsconclou Ia prèdicad'aquesta manera: "El qui

es cregui esser més queels altres que es posi aservir el poble".

Per ventura aquestarecomanació de Jesús deNatzaret ens vendria bé auns quants, com podríemesser entre d'altres,Batle, regidors, mestres,capellà, metge, practi-cant, monges, municipals,etc.

Pens que aquestes

paraules de Sant Pere iSant Mateu ens podenajudar a pensar que totssom iguals, que Ia digni-tat no ve per esserforner, papa, metge, apo-tecari, capellà, conre-ador, monja o criada,sinó per esser unacriatura, per esser partd'un tot, per esser Déu,o senzillament per ESSES.

Pere Fons

FKrr CASBHRATf JLiJL,jA. ¿SAL, LTT*

JfO EJS

LES VARIUS

Es una malaltia queafecta, segons les esta-dístiques, a una de cadacinc dones i a un home decada quinze.

Què so_uZ: són unadilatació progressiva deles venes amb pèrdua defunció i que fa que Iasang no circuli així comtoca.

Quins són els símp-uae_s_?: sensació de fi-blades, cansament iinclús dolor a les cames.

Quins factors afavo-reixen Ia seva aparició?:L'obesitat (excés de pes)els embarassos múltiples,Ia poca o nul.la acti-vitat física,' Ia utilit-zació d'un calçat inade-quat, els treballs que etfan estar molt de tempsde peu sense moure't, Iatemperatura i Ia humitaten graus elevats (procu-rau no exposar les camesdirectament al foc, al'estufa o molt de tempsal sol).

Consells: consultauel metge abans de prendrecap medicament.

CONSERVACIÓ DEL PESIDEAL.

L'obesitat predispo-sa a l'aparició devarius, per tant s'ha decrear Ia consciència delpes ideal.

OCUPACIó.

S'han d'evitar elstreballs que exigeixin

quedar drets durant moltde temps.

Són recomanables lesfeines que exigeixen Iapràctica d'un exerciciactiu.

EXERCICIS.

Són útils aquellsexercicis que afavoreixenl'evacuació venosa, par-ticularment el que con-sisteix en fer " Ia bici-cleta en l'aire ".

Es aconsellable rea-litzar-lo dues o tresvegades al dia, durantuns minutets.

"Fer Ia bicicleta".Combina l'elevació de lescames amb Ia utilitzacióde Ia "bomba muscular".

Es important "usarels pedals", movent elsturmells amb cada cercle.

Faci exercicis aixe-cant els talons <Fig. 1)o imitant els movimentsde marxa (Fig.2).

"Treure pes a lescames" alçau les camestantes vegades com siguipossible durant el dia.Per exemple: aixecau lescames quan estigueu asse-guts o bé tractau de noestar molt de tempsdrets.

Moltes de les feinesde casa les podeu ferfàcilment arab les camesconfortablement alçades.

Drenatge postural:per aconseguir-ho, ésconvenient elevar el peudel llit.

A.Elevació del peu del

llit 30 cm.Massatges: dur Ia

sang cap amunt com es potveure a Ia figura, és unabona cosa després del

bany o en anar-se'n alllit.

El massatge que esrealitza duent les manscap amunt des del turmellal genoll, contribuirà alretorn venós. S'ha demantenir Ia cama alçadamentre duri el massatge.

FEFT r.ABPftRAffT

J3C7J^JLJX JDLE NOT±GIE¿3rr3U^^IT DE NOTfC^TES

NINS ARREBOSSATS

AIs grans pensadors delnostre poble arab lespresses per Ia inaugura-ció se'ls va ocórrer po-sar picadís en llocd'arena de Ia mar, alsjocs de Ia Plaça desMercat, i els nins Iaduen bona, ja que enarribar a casa, mès quenins, pareixen peixosarrebossats.

D'EHVEJA ES MQRENSegons les darreresnotícies, els tres llumsdel mig de Ia Plaça desMercat, volen fer unavaga perquè als seus deugermans de les voreres famolt de temps que els hanjubilat, i diuen que ellstres no poden donar llumabastament, i és 'quecontinua essent elmateix: Mentre que trestreballen n'hi ha deu al'atur obrer.

CQMISSIò ECQlòKICASeguint les normes i di-rectrius emanades de Iapastoral diocessana, hanestat nomenats per con-formar Ia primera comis-sió econòmica de Ia par-ròquia de Maria, els se-güents senyors:President: Pere MasBunyolaVice-Président: BernatSabater CarbonellSecretari: Pere MasPastorVice-secretari: MiquelMas RibasTresorer: Pere FonsCastellóVice-Tresorer: FrancescMestre FerriolEscolà: Miquel BergasFerriol

Assessor: Pere FonsPascual.Esperam que Ia seva feinadesinteressada serà sem-pre a favor del poble.

ACAXPADA A LLUCDels dies 16 al 20 dejuliol es va dur a termea l'explanada d'acampadesde Lluc el campament pera al.lots organitzat perl'Escola i l'AssociacióCultural Fent Carrerany.Allà, 17 al.lots, 5 moni-tors i 3 cuineres disfru-taren de debò, menjarenmillor i dormiren poquís-sim. . . Tanta sort que elspares anren a salvar-losel diumenge amb una bonapaella, un vi excel.lenti unes ensaïmades irrepe-tiblement delicioses.Conten d'algú que el diu-menge vespre, en entrardins Ia seva cambra di-gué: "Llitet, què t'enyo-rava! . . . " . Sabem que elsveïnats que tenien acam-pats devora, el que di-gueren va esser: "Silen-ci, com t'enyoràvem!".

<i

IflFQRMATITZACTóS'espera amb gran impaci-ència el que pareixl'eminent informatitzaciódel nostre ajuntament.Diuen que una empresa de-dicada a Ia informàticadotara tots els ajun-taments d'un mateix sis-tema informàtic id'aquesta manera si estrenca qualsevol delsaparells, es pugui conti-nuar Ia tasca utilitzantl'ordenador d'un altrepoble MARE, QOII TROI!

FBFT CÄJRRERAlY 15

*fr*t*-4K-*t*t4**t4K-4K-4fr********t**

CURSET DE HATACjQDes del passat dia 14 deJuliol, i durant un mes, seduu a terme el l*r PIa deNatació organitzat per laMancomunitat del PIa deMallorca,Aquest curset se celebra ales piscines d'Algaida,Lloret i Petra, i és obertper a qualsevol persona,sense límit d'edat. Per unpreu tan assequible avuien dia com són cinc-centes pessetes, tenspagat, curset, monitors iautocar fins a Ia piscinacorresponent. Què mésvoleu!VA 4J' AuFALiNo fa molts de mesos quealguns dels carrers deMaria varen' ser asfal-tats, i en arribar Iaprimavera tot d'una Iihan sortit com unes bo-feguetes, serà per allòque Ia primavera Ia sangaltera, i a hores d'araes troben en un dé-ficient estat de conser-vació.Esperem que les pròximesfases es facin així compertoca i qualcú pensique més val fer poc i bé,que no molt i malament,com desgraciadament eltemps donarà o llevarà Iaraó.

NORMALITZACIÓEs quasi inmediata Ianormalització lingüísticadel nostre ajuntament, jaque segons declaracionsdel Sr. Batle, ja s'hacomençat per posar lesplaques commemoratives deIa solemne inauguraciódel Centre Local de Sa-lut, en Mallorquí, mésben dit en Català...i ¡ ; ¡; ESHORABOIA ! ! ! ! ! ! ! !

4t-*tHK-**

#*

**

* *

**#*

**

**

**

**

* *

**

**

**

* *

**

**

**

**M

**

**

**M******************************M*******#****

Que al nostre poble encarahi ha qui cregui que unadona és incapaç d'escriureun article periodístic (ique, en tot cas, l'únic quepot fer és firmar-lo enlloc de l'home). «

$PEfS AlXl C£W\ 5A-

Que encara hi ha qui creuque riure en mallorquí noté Ia mateixa gràcia queriure en castellà.

Que un regidor no entenguique si, no assisteix alsplens hauria de dimi-tir...al manco per deixarlloc a qualcú que tenguiganes de marxa!

Que alguns dels que, desde l'esquerra, despotrica-ven contra Ia dretacaciquil, ara intentenconvertir-se en caciquet-xos, enganant els jovesamb brutes promeses.

«4

Que s'hagi de sentir deboca d'un alt mandatari deIa Nostra SaIa, que notenim piscina per problemad'aigua. Serà que no tenimpapereres per problema declaus-ganxos?

Que el Batle no deixixerrar el poble dins elsplens de l'Ajuntament, perpor de que no diguinbajanades, Llàstima queaquesta norma no s'apliquia tot el personal reunit....I, per paga, tampoc ensdeixen riure, que és l'úni-ca cosa sana que podríemfer.

HA,HA,HAl!.1

Que a un mes de les fes-tes, encara no se sàpigares d'aquestes, maldamentel senyor Batle ens va dirque Ii agradaria molt quequalque grup es posàs aldavant d'organitzar-les.Esperarem un poc més. Jahi hem posat call,

íò!Que encara hi ha qui creuque l'home és responsabledel que fa Ia seva dona.

FEMT CABRERAffr ^&

TJfíSr TORUEIG DE FXJTBITO DESITJAT FER

TCDT EL FCDBLE"

Quan arriba l'estiu, Iavida quotidiana del nos-tre poble, canvia en totsels aspectes. Una de lesfites més esperades sónles de l'inici del tor-neig de " futbito ".No pareix possible que enaquest conflictiu po-ble,l'esport sigui undels pocs mitjans capaçosde reunir a tan granquantitat de gent. En-guany,s'han superat els100 jugadors, on les di-ferents edats i les di-verses maneres de pensarno impedeixen el partici-par en un torneig que jaha guanyat Ia popularitati el suport de tot elpoble.

El IV Torneig de " futbi-to ",organitzat per l'As-sociació "Fent Carrerany"és, fins ara un autèntic-èxit, malgrat les travesposades per Ia directivadel Mariense F.C. i Ialentitud del Consistorimunicipal, que al finalen veure Ia gran accep-tació popular va haver decedir i recolzar uns fetsque eren evidents.Quan escrivim aquest ar-ticle, nomès s'han desen-volupades cinc jornades,i realitzar una anàlisidels equips, indicant lesseves possibilitats po-dria esser una gran im-prudencia_ i un greu errordifícil de subsanar,EIs motius abans esmen-tats no són cap incon-venient per indicaraltres qualitats observa-des, com són:

?? fTf=;uT. TA T :

SDEJüLIQL: 11 JORNADABlLLAMCHARLY- ÉSBEÏS ZzIS'ALBUFERA - FADRINS OE SQN SERRA 5-6D'INQS CANFRONTERASES BESTIES DES UVARRI - FONTHISA 3-5S1ESTIU 82 - CA1S X16ALÉ 2-2

SUPERHER. CA 1N PEDROTHE BOLLOCKNUOOS - FERRE, HATLET 3-5OF THE CAIXA CA 1N TOHEU+mm+++++++++++++++++t+++++++++++++12 SE JULIOL: 21 JORNADABILLARD CHftRLY FAORINS DE SON 3-0

SERRA CA 1N FRONT,SES BESTIES . THE BOLLOCKNUDOS 9-0OES XIVARRI OF THE CAIXAS1ESTIU 82 . FERRERIA MATLET 4-9

CA 1N TOMEUCA 1S XISALE - ES BEIS 5-3SUPER,CAN PEOROS1ALBUFERA1O

1INOS-FONTHISA 1-6+++H+++++++++++++++++++++++++++++++++

19 PEJ'JLIOL: 3J JQRNADAFERRERIAnATLET SESBESTIES 4-2CAN TOre DES XIVARRIBILLARO CHARLY - FONTHISA 2-2THE BOLLOCKSNUDQS FADRINS OE SON 1-5OF THE CAIXA SERRA CAN FRONS' ESTIU 62 - ES BEIS 8-0CA'S XI6ALE S1ALBUFERA 3-0SUPERH1 CA 1N PEDRO O1INOSt+++++++++++++++++++++++++++++++++++++

2i_THE

£_ ** JORNADA2-9

2-4

4-2

13-2

,.._ BOLLOCKNUOOS - FONTHISAOF THE CAIXAS1 ALBUFERA . FERRERIA RATLET

O1INOS 4 CA 1N TOHEUSES BESTIES DES XIVARRI - ES BEIS 10-3BlLLARD CHARLY - CA 1S XI6ALE

SUPER,CAN PEDRQS1ESTIU 82-FADRINS DE SON SERRA

CAN FRQNTERA++++++++++++++++++++++++++++++++++++++26 DE JULlQL' SI JQRNADAS1ALBUFERA - BILLARD CHARLY 1-6D1INQSFERRERIA HATLET - ES BEIS 4-1CAN TQHEUS1ESTIU 82 - FQNTHISA 4-2THE BOLLOCKSNUDOS C A 1 S XI6ALE 1-8OF THE C A I X A SUP CA 1N PEDROSES BESTIES FAORINS DE SQN SERRA 4-2DES XIVARRl CA 'N FRONTERA++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

L'esportivitat entretots els participantsdignif ica aquest torneig.- EIs àrbitres són elsgran protagonistes. EIs10 equips inscrits semprevolen guanyar, i se f ixenmés en les actuacionsdels àrbitres i no amb elpaupèrrim partit, a vega-des, que realitzen.- La polèmica ès evi-dent.El programa radiofò-nic " Esportiu Maria ",reflecteix meticulosamenttotes les crí t iques i co-mentaris d 'aquells parti-cipants que l l iurementexpressen Ia seva opinió,al programa que confec-ciona el "Comité organit-zador" .Tots aquests punts, nosón obstacle perquè elTorneig se consolidi dinsun poble mancat d'acti-vitats esportives iculturals.

ENRIC POZO WAS

<^ T. A Sf^ r n-1 <^ A <r, I <5

CLASSIFICACIÓ

!«"• F.MATLET C.TOMEU 10 pun2~" BILLARD CHARLY 9S*1' S'ESTIU 82 74rt FONTHISA5* C.XIGALÉ S.C.PEDRO 76* BÈSTIES DES XIVARRI 67" FADRINS C.FRONTERA 48* S1ALBUFERA DINO1S 09* ES BEIS 010* THE BOLLOCKNUDOS 0 "