TD

F138

2.30

€. A

ny 1

9. L

a Fr

anja

, jul

iol-a

gost

de

2018

El canvi climàtic El president de l’IEC JoandomènecRos, doctor en biologia, va impartiruna conferència a Calaceit sobre comens afecta el canvi climàtic. [p.6]

Jesús Moncada a escenaAlumnes de l’Aula Municipal de Teatrede Lleida van representar Lo poble a la25a Mostra de Teatre Jove deTarragona. [p.8]

A les mines de BèlgicaDesprés de la catàstrofe de la mina deMarcinelle (1956), treballadors delBaix Cinca i el Matarranya, vansubstituir els miners italians. [p.14]

Styli locus19

La Guerra,un FilóLiterari

À PuntLa nova televisió valenciana, dequalitat i sensible a la cultura, haampliat l’oferta audiovisual en lanostra llengua. [p.3 i 19]

En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

CA

RT

ES C

REU

AD

ES

2

TEMPS DE FRANJA 138

Sumari2 Lo primer camí

3 Editorial

4 Matarranya

7 Llitera

8 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Entrevista

14 Reportatge

17 Ribagorça

18 Catalanofonia

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21· Associació Cultural del Matarranya· Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA· Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf · tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:Matarranya: M. D. Gimeno, Carles Sancho. Baix Cinca: Rosa Arqué, Hugo Sorolla. Llitera: Josep EsplugaRibagorça: Glòria Francino.

Seccions:Matarranya, Isa Calaf. Baix Cinca, Rosa Arqué;Llitera, Josep Espluga; Ribagorça, GlòriaFrancino; Cultura, Hèctor Moret; Entrevistes,Ramón Mur; PPCC, Hugo Sorolla; Aragó,Carles Terès.

En aquest número: Roberto Albiac, Marinad’Algars, Quimet Barceló, Patrici Barquín,Esteve Betrià, Josefina Motis, Artur Quintana,Lluís Rajadell, Francesc Ricart, Màrio Sasot,Ramon Sistac.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:tempsdefranja@gmail.com

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: Gegant dedicat a JoséAntonio Labordeta, a la Trobada de Gegantsd’Aragó, a Fraga. (Foto: ©Marina Barrafon)

Recordem a tots els subscriptors

de Temps de Franja que ens

comuniquin la seva adreça de

correu electrònic a

redaccio@tempsdefranja.org

per a rebre els butlletins

electrònics

una lectura ràpida. Ara bé, tal com anavaavançant, allò... Mare meua! Allò ere in-creïble! Ho vaig tornar a llegir, ara detingu-dament, però... ¿Com podie ser que algú,amb aquell “chapurreau” nostre d’anar percasa, amb un llenguatge tan pròxim i fami-liar com el que emprave, haguere pogutcompondre una cosa tan bella i suggeri-dora?

La lectura d’aquell poema va marcar unpunt d’inflexió en la antiga concepció, quasifolklòrica, que jo, per mi, i també per influ-ències, m’havia format de la nostra vellaparla. Va ser com obrir una finestra nova, através de la qual vaig intuir les enormes pos-sibilitats d’una llengua incompresa i menys-preada, fins i tot, o sobretot, pels propis par-lants. Entre els quals, durant anys, jo mateix.

Ha passat molt temps. I Desideri és lomeu poeta de capçalera. I segurament que“A la conquesta de la Roca” no és lo seumillor poema, ni tampoc un dels més des-tacats, però a mi, aquella vesprada, em vamotivar de manera absoluta.

Allí va escomençar tot.

«Un dia de matí, a punta de sol, / van direls més vells del nostre territori: / «amunt icrits», / i en la punta dels dits / d’ungles benesmolades, / senyalaven les costes i les mo-les / als jóvens que escoltaven. / «Amunt icrits», fills nostres. / [...]»

Va ser un matí de la primavera de 1987quan, per un d’aquells capritxos del destí, vaarribar a les meues mans el número zero(1986) de la revista Desperta Ferro!, editadapels Consells Locals de la Franja. No n’ha-via tingut notícia, de la publicació. Ni tam-poc del col·lectiu editor. I que algú, en aque-lla època, s’haguere atrevit a publicar unarevista en català a l’Aragó, ere una novetatsense precedents. Mogut per la curiositat, iuna mica escèptic, aquella mateixa vespradaem vaig posar a fullejar-la. No sabria dir elmotiu però la vaig obrir per la radera pà-gina. I al girar la primera plana em va xocartrobar el poema “A la conquesta de laRoca”, d’un desconegut Desideri “Lom-barde” Arrufat de “Pena-Roja (Matarra-nya)”. Sorprès pel descobriment, en vaig fer

LO PRIMER CAMÍ

A la conquesta de la Roca// J.A. CARRÉGALO

A Lo primer camí, diverses persones de la Franja expliquen en primera persona quinva ser el moment en què es van adonar que l’idioma que parlaven era molt més queun “parlar mal”, “parlar bast”, “xapurriat” o una llengua adscrita només al seu po-ble. Envia’ns la teua experiència! redaccio@tempsdefranja.org

3

L’arribada de la ràdio i la televi-sió d’À Punt ha estat prou celebradaper amplis sectors de la societat va-lenciana. I ens en hem fem càrrec:el País Valencià ha estat durantanys sense mitjans de comunicacióde gran abast en la llengua pròpia,després de la prohibició de lesemissions dels canals de TV3 l’any2011 i de Catalunya Ràdio el 2014i el tancament de Canal 9 i Ràdio 9el 2013. La certa normalitat lin-güística i cultural que propiciavenaquestes emissores, amb una tra-jectòria de més de dues dècades, esva esvair en un no res. Tot plegat,per cert, amb la passivitat (per nodir l’impuls) de l’Estat espanyol (id’Europa), que com sempre es ren-ten les mans pel que fa a la protec-ció de les llengües i cultures mino-ritzades. Cap novetat: a la Franja, nocal dir-ho, ja sabem quin és el pa ques’hi dona.

En qualsevol cas, tot i la limitacióevident de recursos, el nou governha estat capaç de bastir uns mitjansvariats, moderns i en valencià, i hocelebrem. Uns mitjans públics dedebò, ara sí. I és que, malgrat quecada camí queda més lluny, som in-capaços d’oblidar aquell Canal 9 tansagnant. Era sagnant el percentat-ge baixíssim d’emissió en valencià(la seua raó de ser!) i la prolifera-ció de programes, sovint emesos desde Madrid, amb presentadors icol·laboradors sense cap mena devinculació amb el País Valencià. Itambé era clamorosa l’absència dequalsevol expressió cultural en va-lencià: durant anys i panys ha estatrealment difícil que hi apareguen es-criptors en aquesta llengua, o can-tants i grups musicals que la fan ser-vir. En fi, els escàndols de Canal 9,tants i tan greus, no es poden tornara repetir.

L’arribada dels nous mitjans decomunicació valencians contribuirà,de ben segur, a la difusió de lallengua i la cultura que s’hi vehicu-la. I és que, tot i que no se’n parlagaire, el català (com d’altres llengüesminoritzades) té com a repte pen-dent una presència més ambiciosaen la cultura de masses, cada cop

més i més influent en la societat d’a-vui en dia, i gairebé sempre per de-fecte només en castellà. Ens referim,entre d’altres, a la televisió, a les sè-ries, al cinema, a les plataformes devídeos de tota mena sota demanda,als videojocs o als mitjans de co-municació temàtics: esportius, erò-tics, premsa rosa, divulgació cientí-fica, moda, salut, decoració… L’úsde la llengua catalana en totsaquests àmbits és més aviat minso.

En canvi, sí que hi ha una pre-sència generalitzada de la nostrallengua en tot el món de l’alta cul-tura, i aquest desequilibri no ésl’escenari més desitjable. El context

EDITORIAL

La nostra llengua, à punt per avançar

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

EDIT

OR

IAL

actual requereix que el català tingamés espai en el món ludicomedià-tic, i es tracta d’un impuls que hau-rien de liderar les administracionsinteressades en què aquesta llenguapuga créixer i prosperar. És evidentque no és un repte gens fàcil, i lafragmentació i la incapacitat de co-ordinació de les diferents adminis-tracions catalanoparlants no hi aju-da, però malgrat tots els entre-bancs les institucions públiqueshaurien de ser capaces de desen-volupar polítiques valentes i crea-tives per tal que l’entreteniment encatalà siga més extens i puga con-nectar amb les masses.

Dalt: Jèssicacrespo,periodista d’À Punt Baix: La sèrieLes dones de Bletchley,que s’emet els dillunsdoblada alvalencià A PUNT MÈDIA

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

MA

TAR

RA

NY

A-M

ESQ

UÍ

La Biblioteca Membrado de Bellmunt del Mesquí, un tresor amagat*// MARÍA DOLORES GIMENO PUYOL

tensió, de la co-marca. Diversoselements, des delsmerament biblio-gràfics a marquesescrites als exem-plars, indiquenque la van anarformant de ma-nera progressivasuccessius homesde la família. Losnoms d’algunsapareixen en unsquants ex-librismanuscrits: lo més antiu de Joseph,nét del fundador i primer en cursarestudis universitaris, que va ser vica-ri local, figura en un compendi de1730 de models retòrics llatins; des-prés estan Cosme (de la generació en-tre el XVIII i el XIX), Juan PíoMembrado Latorre (1783-1855) i elmencionat Mariano (1808-1865), quefirma en sis dels títols. També es tro-ben llibres de Joaquín Soro, vicari delpoble i germà de Ramona Soro Cor-tea (1788-1855) –casada amb l’ante-rior Juan Pío–, i del seu parent Fran-cisco Soro, un altre sacerdot, tots ellsde Foz Calanda.

Centrant-se en les dates d’impres-sió, la cronologia és extensa, amb tresedicions del segle XVI i 15 del XVII,tot i que la majoria són del XVIII –

incloent-hi 7 manuscrits– seguits enuna proporció inclús major dels de laprimera meitat del XIX, tal i com esdetalla a la gràfica següent, separatsper llengües:

Les procedències dels llibres sónmolt europees –Saragossa i Lió pelsllibres del XVII; al XVIII Venècia i,sobretot, Madrid seguit de Barcelo-na i València–, amb autors de dife-rents països, clàssics eclesiàstics i re-ferents en l’aprenentatge del mo-

ment –15 francesos, 10 italians, etc.–, tot i que el panorama es va fent méscastellà al mateix temps que des-apareix lo llatí com a llengua del’ensenyament. Dos títols per apren-dre francès, però cap en lo català au-tòcton, que la família només deviad’usar en la comunicació oral.

Estes dades constaten que la for-mació de la biblioteca va ser con-temporània a la realització progres-siva d’estudis pels Membrado. I va-riats los procediments d’adquisició,des del mercat de segona mà –on esvan procurar les edicions més an-tiues– al costum de regalar llibres perpart dels oncles capellans als nebots.Hi ha tres obres procedents del Con-vent dels Carmelites Descalços deCalanda –anomenat “de la Torre”–,

Orde de la qual era protec-tora la família, que tenia unaestança reservada “al frare”,on van acollir l’exclaustratPedro Ciprés després de ladesamortització de 1835.Apareixen noms de succes-

sius propietaris en alguns exemplarsi indicacions del preu pagat, dues evi-dències del valor del llibre en aquellmón. Lògicament, la part principal vaser adquirida directament pels Mem-brado durant los seus estudis uni-versitaris a Saragossa o rebuda al po-ble per correu. I s’efectuaven préstecsentre els coneguts, segons revela al-guna anotació.

Los temes predominants giren en-torn les necessitats formatives i pro-

A Ramón Mur, per l’amistat i per la memòria

Entre mitjans del segle XVII i elprimer quart del XX la famíliaMembrado va residir a Bellmunt delMesquí. Establerta per Juan Mem-brado, que s’hi va casar amb Espe-ranza Sabater l’any 1656, i extingi-da amb Juan Pío Membrado Ejeri-que, mort sense successió al 1923, re-presenta gairebé 300 anys de pre-sència i d’una creixent influència al’àmbit local i més enllà gràcies a unaposició econòmica, que des de lavenda inicial de bestiar i de fer deprestadors, es va fundar en la pos-sessió de terres i els va emparentaramb d’altres famílies de terrati-nents comarcals. Ramón Mur, des-cendent seu, ho conta a la novel·laSadurija. Anales secretos de la casaMembrado (CESBA, 1990). Lo seupoder polític i social va anar lligat ala realització d’estudis d’uns quantsmembres, de manera que l’adquisi-ció de llibres va acompanyar elcreiximent de la dinastia, més dedos-cents títols, que s’agrupen en dosbiblioteques: una inicial, que arribaa mitjans del segle XIX amb lo vi-cari Mariano Membrado Soro, iuna segona més recent, formadapel rader Membrado. A la casa fa-miliar de la plaça de Bellmunt –ma-nada construir pel primer hereu, Jo-seph Membrado Sabater– encara esconserva tot lo fons, preservat i in-ventariat per Mur, qui també hacreat un arxiu documental.

La biblioteca més antiua –que Murha denominat “Biblioteca del curaMariano Membrado”– oferís infor-macions molt interessants del contexthistòrico-social de la família i, per ex-

* Este article es va publicar a Compromiso y

Cultura (febrer 2018), p. 46-47, i és la síntesi

d’una investigació que apareixerà a la Revista

General de Información y Documentación

(2018), vol. 28/1, que inclou l’estudi i el

catàleg de la Biblioteca Membrado

(http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/).

CasaMembrado aBellmunt deMesquíMARÍA DOLORES

GIMENO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

MA

TAR

RA

NY

A-M

ESQ

UÍ

5

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Fran-ja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures queajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són unaoportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.

L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragonesescap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; car-reteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de frui-ters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

Després, les planúries lleidatanes, que també coven fruits sa-borosos i ens fan sabedors de l’amplitud del món. Records dejoventut, d’Alsina Graells i de nits agredolces de boira i cer-vesa. Vaig tornar a sentir la mirada severa de la Seu al clatellmentre seguíem rabents cap a llevant. Els pobles de la Segar-ra navegaven feliços per les ondulacions verdes de cereal.

I més avant, el país dels sots feréstecs, de boscúries compactesi cingleres que fan rodar el cap.

Vam deixar enrere la plana de Vic. El paisatge que solcavala carretera em traslladava de nou cap al record, aquesta ve-gada més antic, de quan tenia dotze anys, les cames primes iels ulls esbatanats. Excursions de motxilla i xiruca, cantimploresd’alumini i uns sentits que s’embriagaven de tanta natura. L’e-xistència d’aquelles muntanyes em barraria el pas al gaudi deles discoteques del meu barri. La felicitat, si existia, només po-dria trobar-la a cel obert. Aquesta certesa impregnà l’embriód’adolescent que era jo, i ja no m’ha abandonat mai més.

I per fi, Girona. Ràpidament cap a la Facultat de Lletres, alrovell de l’ou de la ciutat, a explicar què és Temps de Franja icom funciona.

En començar a parlar, encara duia enganxat a les sabates elfang del Puigsacalm. I una mica de boira amarga arrapada ala gola, que em va fer estossegar. (Res de greu. Coses de l’EixTransversal.)

Transversal // Carles Terès

L’ESMOLET

ser de “Manuel Ceperuelo, abogadode Castelseras”. Los títols religiosossón 42 i representen lo 44,3% del to-tal, entre els quals Bíblies en edicionsdestacables: dos de la Vulgata d’edi-tors estrangers –Hugo de San Caro iJean-Baptiste du Hamel– i la tra-ducció castellana de l’escolapi FelipeScío, que va promoure Carles III.Però abunden los manuals de predi-cació i obres d’explicació doctrinal,amb alguna esporàdica lectura per-sonal, la majoria bastant conserva-dora, amb excepcions com la novel·laascètic-filosòfica El hombre feliz, delfrare il·lustrat Antonio de Almeida.

Este predomini religiós, lògic enuna biblioteca formada per diversoscapellans, alterna amb lectures des-tinades a l’ús social, des d’aforismesi reflexions a consells d’urbanitat, evi-dència d’una voluntat de refinamenti de sociabilitat similars als dels seuscontemporanis. En esta línia, hi harestes de dos publicacions periòdi-ques: El Pensador Matritense i elMercurio histórico y político, i dos vo-lums de la coneguda Relación histó-rica del viage a la América Meridio-nal (1748) de Jorge Juan, infolisil·lustrats amb mapes, que van per-metre als Membrado connectar ambl’actualitat. Més sorprenent en una fa-mília sense cap metge titulat és la pre-sència de cinc llibres de Medicina, onfiguren noms que segurament eren dela zona. De tipus popular són una Fi-sionomía (1741) i un Lunario (1760),de Jerónimo Cortés, on consten ano-tacions amb deficients ortografia i

cal·ligrafia de diversos propietarisde “velmonte”, si bé van acabar alsprestatges d’una biblioteca culta. En-tre l’escassa literatura de creació te-nim un Quijote i dos manuscrits: unarecopilació poètica copiada per An-tonio Huerta i les composicions reli-gioses de caire teatral d’AntonioHomedes –d’una nissaga d’escrivanslocals–, que certificarien l’existènciaallí d’un petit cercle d’erudits, aixícom, respectivament, l’interès perlectures personals cultes i la preocu-pació dels Membrado en la gestió delsocis comunitaris al voltant de lesfestivitats comarcals.

En definitiva, tenim ací una bi-blioteca mitjana per l’època i de tipusutilitari, vinculada a la formació i a lesprofessions dels qui la van anar for-mant. A poc a poc i potser sense mas-sa consciència de crear-la, van anar di-xant los exemplars propis a la casa fa-miliar juntament amb los que van em-prar i no van tornar i amb d’altresaportacions fins al vicari Mariano.Són testimonis d’un temps i d’unlloc que devia de resultar bastant uni-forme malgrat les distàncies gràciesa la difusió impresa, que connectavales aldees amb les metròpolis, fent-lesmenys locals. I il·lustren lo valor delllibre i de l’estudi en la promoció per-sonal i social, per la qual van apostarlos Membrado. Paga la pena traves-sar la solitària carretera enmig del bellpaisatge de pinars i barrancs d’em-pelts i arribar al despatx del sinyorJuan Pío per obrir les pàgines queabans van llegir los seus avantpassats.

fessionals. En primer lloc, destaquenlos títols dedicats a la formació inicialo de primeres lletres: matèries habi-tuals com llatí, doctrina cristiana i his-tòria però també ciències naturals,matemàtiques i francès. Unes Meta-morfosis d’Ovidi, impreses al 1525 aEstrasburg, són un exemplar singular,i de gran valor lo volum III dels Ana-les de la Corona de Aragón (1669) deJerónimo Zurita, resta d’una obra queva estar completa. De les Institutio-num Elementarium Philosophiae adusum Studiosae iuventutis d’Andrésde Guevara y Basoazabal consten vo-lums repetits, propietat de MarianoMembrado, de José Ruiz –de la Tor-re de Vilella, que es va casar amb Ma-ría, germana de l’anterior– i de PedroEspallargas. Los tres xiquets com-partirien les classes de Joaquín Soro,seguint una pràctica entre les famíliesbenestants d’abans, que, a falta d’ins-titucions educatives a la zona, con-fiaven a sacerdots pròxims l’ense-nyament dels fills.

En l’àmbit professional los Mem-brado es van dedicar a la carrera ecle-siàstica o a la jurídica, després d’es-tudiar a la Universitat de Saragossa,excepte Mariano, que ho va fer al Se-minari Diocesà de Vic, on va coinci-dir amb Jaume Balmes. Entre els lli-bres jurídics n’hi ha dels segles XVIi XVII, alguns d’ells títols molt difo-sos de distintes branques del Dret, desdel civil al foral, i manuals de classeo destinats a l’exercici de l’advocaciacom el de José de Sessé (1624), queentre els seus diversos posseïdors va

TEM

PS D

E FR

AN

JA/n

. 138

/ j

uli

ol-a

gost

201

8M

ATA

RR

AN

YA

6

Com ens afecta el canvi climàtic?// QUIMET BARCELÓ

Amb la posada en marxa delconveni marc de col·laboració en-tre l’Institut d’Estudis Catalans il’Associació Cultural del Matarra-nya signat pels dos presidents el 10de març de 2018, el passat 16 dejuny, al Saló de Plens de l’Ajunta-ment de Calaceit, va tenir lloc laconferència dictada pel doctorJoandomènec Ros i Aragonès sotael títol: Com ens afecta el canvi cli-màtic.

L’acte va ser presentat pel se-nyor Joaquim Montclús, presidentde l’Associació Cultural del Matar-ranya i presidit pel senyor José Ma-nuel Anguera, regidor de culturade l’Ajuntament de Calaceit.

El senyor Joandomènec Ros, amés de ser actualment el presidentde l’Institut d’Estudis Catalans, ésdoctor en Biologia, catedràtic d’E-cologia de la Universitat de Barce-lona i una de les autoritats mésprestigioses sobre la matèria a Ca-talunya i a l’Estat espanyol. Tambégaudeix d’un gran reconeixementinternacional.

El doctor Ros, des d’un primermoment, amb un llenguatge cientí-

fic, però a la vegada, senzill i ente-nedor, va saber engrescar i captivarl’interès d’un important públic queomplia la sala i que al final, desprésd’una sonora ovació, li va fer diver-ses preguntes.

La tesi principal desenvolupadapel doctor Ros va estar en demos-trar que el canvi climàtic es pro-dueix no solament per l’acció del’home, sinó, principalment, perquèel planeta Terra, cada certs perío-

des de temps, fa unes transforma-cions i unes depuracions que afec-ten en gran manera a tots els éssersvius que poblen el planeta i, mal-grat la seva intel·ligència, tampocse n’escapen els humans.

Tocant molt bé de peus a terra,sense fer cap menció apocalíptica,va afirmar que el canvi climàtic jaés aquí i que ens hem de defensar isuportar-lo de la millor manerapossible.

Moment dela conferènciaal saló deplens del’Ajuntamentde CalaceitREDACCIÓ

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

LLII

TER

AUns ‘Espills trencats’que també són nostres// JOSEFINA MOTIS

El llibre em feia dentetes des queva sortir la notícia de la seva publi-cació. Per fi el vaig aconseguir perInternet, a través de la llibreria Ser-ret del Matarranya, i en llegir-lo nohe pogut evitar veure la meva prò-pia sensibilitat viscuda en cada trosd’aquells espills trencats. Cadatrosset d’espill del llibre de MàrioSasot ens aporta una imatge perso-nal, potser generacional. Aquellesmares dels nostres pares, tan dures,tan severes, tan respectades, quehavent viscut mil calvaris eren elspilars de la família. Que amb lesfaldetes negres i llargues pixavendretes com ningú. La meva em vaajudar a néixer. La seva germana,veïna de casa, em prohibia jugar al’espardenyeta amb una pedra o abrincar amb un vencill, però m’en-senyava a fer mitja a la vora delfoc.

L’absència d’aquestes iaies vanser de les primeres experiències so-bre persones que se n’anaven per ano tornar. El primer impacte emo-cional del llibre és en el tros d’es-pill del començament mateix: “Hohavia fet”. Un home s’havia tret lavida. Em porta les imatges de quanal poble algú s’havia tirat al canal os’havia penjat d’un arbre. Tot el po-ble quedava impactat i la cana-lla no sabíem ben bé què passava.

El llibre ens porta també el re-cord de la tronca de Nadal, caganttarrons i pixant vi blanc, que era uncostum immemorial on els granss’ho passaven encara millor que elspetits, tan il·lusionats, tan inno-cents. També la il·lusió de les retro-bades amb les famílies de foraquan venien per celebracions al po-ble, on passaven un temps màgicque en acabar donava tristor.

A tot arreu hi havia la mateixaseveritat a les escoles, on no po-díem ni parlar, amb tota mena decàstigs o alguna bufetada inevitablequan ens agafaven ganes de riuresense saber per què, o ens envià-vem paperets amb continguts inno-centment indecents. En el meu cas,un dels enrenous amb rialles va serper llegir a un llibre la paraula “cu-los” al començament de línia. A

risc d’amenaces i perill de bufeta-des l’hi vam ensenyar a la mestra,que ens va explicar molt solemne-ment que era continuació de la lí-nia anterior, que acabava amb laparaula “obstá”. I és que un altretrosset d’espill al llibre el trobemen la lògica infantil, segons la qual“la calle Latassa” havia de ser la“calle del vaso”, com als primersescrits naltres hi posàvem “tene-mos dos gatos y un goso”.

Que valents i emprenedors vanser els pares del personatge prota-gonista en deixar terres i poble,canviant de vida pels fills. En elnostre cas, això era impossible,érem els fills els que teníem eldestí marcat d’haver de marxar a

casa de familiars a Catalunyaa guanyar-nos la vida. Això si, ensvan fer anar a l’escola fins a l’edatque tocava i, fins i tot, van fer cas ala mestra per a què un grupet fés-sim el batxillerat. En un tros d’es-pill ben gran, s’hi reflecteix la lluitade la Universitat de Saragossa peruna democràcia als anys 70, i ensretorna la imatge de la de Barce-lona amb la mateixa actitud. As-semblees, reunions, ocupacions,clandestinitat.

En definitiva, en cada trossetd’espill trencat hi trobem les nos-tres pròpies vivències, explicadesd’una manera magnífica, cosa quehem d’agrair a l’autor. Tant de bohi hagi una continuació.

Màrio Sasot GUILLERMO MESTRE

Rotund èxit de l’Acambalachous 2018// PEP ESPLUGA

Enguany l’Acambalachous ha fet quinze anys. El festival de circ d’Altorricó haesdevingut un punt de trobada indispensable per a tothom interessat en les arts es-cèniques, el circ contemporani i la cultura popular en el sentit més ampli. Tot un luxedel que gaudim a la Llitera, que cada any congrega més actuacions, més escenaris imés públic, i que la gent d’Altorricó s’ha treballat amb paciència i generositat. Unamostra de com des del món rural es poden fer activitats que transcendeixen tot ti-pus de fronteres territorials i mentals. Amb Ricardo Ariño i Elisabet Plana a les fun-cions de comandament i amb un decidit suport de l’Ajuntament, el festival mos hadeixat una enorme diversitat d’actes gratuïts: circ contemporani, dansa i música, ti-telles, cabaret, acrobàcies, equilibrisme, trapezi, canyes de bambú, exposicions i ver-muts. Cosa que exigia una bona planificació per part dels espectadors, que a totes ho-res van i vénen i són partícips de bona part de les activitats. Aquí no hi ha quarta pa-ret. La gran gala del dissabte a la nit (també anomenada ‘Gran Gala Di-chous’), queera l’únic acte de pagament, es va celebrar amb l’aforament complet. I és que la gentrespon. Ja descomptem els dies per a la pròxima edició.

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

BAIX

CIN

CA Jesús Moncada torna a escena

// M. D. GIMENO

Una adaptació de diverses nar-racions de Jesús Moncada, l’escrip-tor de Mequinensa, es va escenifi-car el passat 5 de juny al TeatreTarragona, com a cloenda de laMostra de Teatre Jove de Tarra-gona en la seua 25a edició. Dirigitsper Eduard Muntada, actor, pro-fessor i adaptador del text, un grupde quinze alumnes de l’Aula Muni-cipal de Teatre de Lleida van re-presentar Lo poble, dies després del’estrena a la seua ciutat.

L’escenari recrea les runes de laMequinensa pròxima a ser engo-lida per les aigües del pantà, per aon pugen i baixen los personatges,entre una taula del Cafè del Moll,al voltant de la qual van seient, i unpiano al fons, que acompanya videsi miracles de l’univers moncadià.L’arribada al poble del jove secre-tari del jutjat Mallol Fontcalda i lesreunions, concessions i lluites ambla companyia elèctrica que fa lesobres actuen com a fil conductorde les històries individuals dels viusi morts mequinensans, contem-plant un món que s’acaba i un altreincert, desplaçat físicament i emo-cionalment de l’anterior. La major-doma de mossèn Ambrós, lo coixSilveri, la sinyora Carlota de Torresi la seua serventa Carmela, minersamb la cara negra, los llaütistesNelson i Arquímedes Quintana,Madamfransuà, l’amant d’este quecanta a l’Edèn... Entre la comèdiacostumista i la tragèdia assumida,realisme crític i presència onírica,uns i altres van recreant tretze anysd’obres, al mateix temps que esce-nes del passat –des d’anècdotes ales guerres viscudes– i la perspec-tiva del futur: pel televisor, mirenjunts l’arribada de l’home a laLluna, i al voltant, lo poble dinami-tat i submergit i un Ebre empanta-nat, que dixa de ser navegable, ha-bitat ara per silurs. Així, a la in-tensa escena final, lo vell lluitadorArquímedes sirga titànicament so-bre les seues espatlles eixes runes,que empenyen la resta de perso-natges.

Part del seu treball final del Ci-cle Formatiu de Grau Superior, es-

tos aprenents d’actors han estattreballant en la peça des de febreren dues sessions per setmana, apartir de fragments que no conei-xien prèviament. Com a exerciciescolar, havia de permetre la rea-lització de papers d’almenys 10-15minuts en cada cas, cosa que fa du-rar 2 hores la funció. No es fan llar-gues: les actuacions són d’una no-table maduresa malgrat la joventutdels actors novells, bastida sobreuns textos poderosos –Camí desirga, El café de la granota, Histò-ries de la mà esquerra...–, molt benenllaçats, i una original posada enescena. Sens dubte, la visita quevan realitzar al Poble Vell, guiadaper Rosa Moncada, germana del’escriptor, i les fotografies antiuesels van permetre imaginar les ubi-cacions inspiradores de les histò-ries i l’esperit dels altres temps,com també conèixer els actualsmequinensans. Hi van gravar unesquantes veus en off de veïns, que sesenten al començament.

Així mateix, és destacable la vo-

luntat de reconstruir la parla local,un aspecte que ha assessorat PereNavarro, professor de Dialectolo-gia a la URV. I ací s’han hagut dereconduir los trets lingüístics llei-datans que coincidien amb la parlamequinensana però ha estandar-ditzat l’escola, com també han ha-gut d’adaptar la seua fonètica, so-bretot divergent als acabamentsvocàlics, explica Navarro. En canvi,Mallol, personatge barceloní, vaoccidentalitzant lo seu accent amesura que avança l’obra i la seuaintegració local.

Un interessant col·loqui al vestí-bul del teatre va seguir a la repre-sentació. Entre les intervencions,les d’alguns mequinensans pre-sents, que reivindiquen lo llegat delseu portaveu més universal. Siabans van cobrar realitat teatralL’aigua (2007), Una tarda al cafè dela granota (2009) i Mequinensa(2012), ara és Lo poble, un títol quedesigna en sentit geogràfic i humàunes històries que mereixerien unrecorregut escènic més llarg.

Actors del’AulaMunicipal deTeatre deLleidaMD GIMENO

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

37 /

ab

ril

2018

BAIX

CIN

CA

Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’unfenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la ve-ritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució,bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’expli-cava mon sogre:

Deia l’home, que en un camí va aparèixer per la finca de lafamília un senyor, suposadament vingut de Saragossa. Dic su-posadament, perquè no va haver-hi forma de verificar l’origend’aquell personatge que, vestia com si anés al ball lo dia de lafesta major. Dic que va aparèixer per la finca i va estar parlanten la jaia de mon sogre, perquè allavonces, qui s’encarregavade prendre les decisions econòmiques de la família, eren les do-nes més grans.

Tota aquella xerrameca del senyor la va escoltar molt aten-tament la jaia i quant va marxar lo viatjant, la jaia va resumirla visita en:

—Ha vingut un home ben mudat i ha estat parlant tota la tar-da. M’ha ficat lo cap marejat i no he entès res del que xarra-va.

La versió que ha transcendit de la raó per la que no va en-tendre rés del que xarrava aquell home era que parlava en cas-tellà, però hi havia una raó més profunda en tot aquell no en-tendre, i és que lo viatjant formava part de tot un exèrcit depersonatges, que van envair los nostres pobles, tractant de can-viar la manera de entendre la nostra relació en la natura. Eral’inici de l’anomenada Revolució Verda. La mercantilització dela natura. La conversió de l’ecosistema en un bé de consum.La integració de la terra en la cultura i la manera d’entendre

la vida es va convertir de repent, en la propietat de la terra, en-tesa eixa propietat com lo dret a sotmetre i no com la relacióancestral que durant generacions havíem mantingut en lo ter-ritori.

Convertir los bancals en explotacions agrícoles va ser lo pri-mer pas cap a la desconnexió de la natura. Ja no treballem laterra, l’explotem per a obtenir lo màxim benefici i, tot això, haportat com a conseqüència que ja no tinguem una relació nor-mal en lo medi ambient. Ara la natura s’ha convertit, o bé enuna propietat de la que treure lo màxim rendiment, o en unamena de parc d’aventures agon passar l’estiu o lo cap de set-mana fent activitats més o menys arriscades i desprès tornarcap a casa sense sentir-nos en cap moment més que uns sim-ples visitants casuals i no part d’un ecosistema. També s’ha con-vertit en l’enemic a abatre, perquè entenem que se rebel·la con-tra nosaltres en forma d’inundacions (cal “llimpiar” lo riu, fermurs de contenció, etc.) o de qualsevol altre fenomen naturalcom la calor, que combatim en potents aparells d’aire condi-cionat, o en serres que cal aplanar, o espones que cal tombar.

En definitiva, crec que la jaia de mon sogre lo que no va en-tendre era que un prestidigitador aparegués a la seua terra, laterra a la que pertanyia, en un carregament de polsos màgicsque augmentaven la producció i la grandària dels fruits i la quan-titat de les collites, perquè, com als trucs de màgia, intuïa quehi havia una trampa amagada en forma de contaminació, ex-plotació i misèria. Aquella dona, en tot lo saber acumulat demil·lennis, ja ho tenia clar. Nosaltres, encara ho hem d’anar sol-sint.

Desconnexió // Patrici Barquín

SE VA SOLSINT

XVIII Trobada de gegants d’Aragó// REDACCIÓ

El passat diumenge 10 de juny,Fraga va acollir la XVIII trobada decolles geganteres d’Aragó en unamatinal plena de color i músicaque va atreure públic de totes lesedats.

La convocatòria va aplegar fins a40 colles i comparses que van acu-dir a la crida amb un total de 120personatges entre gegants, gegantetso cabeçuts.

La plantada de gegants va tenirlloc a les 10 del matí en l’Esplana-da del Sotet, després d’un esmorzarper agafar forces per a la jornada,i va incloure el bateig del giganticode Gallur, apadrinat pels gegants deFraga, la Pilara i el Mangüel. A les11:30 va arrencar la desfilada, quees va prolongar fins a gairebé les14:00, i va passejar per les principalsavingudes de la ciutat des de reis ireines fins a personatges tan popu-lars com el bandido Cucaracha o el

cantautor José Antonio Labordetaballant al ritme de dolçaines, gaitesi tambors. La cercavila va acabar enels Jardins de l’Alcabó amb una ba-

Trobada degegants d’A-ragó a FragaMARINA BARRAFÓN

llada col·lectiva del Ball de Benás ide la Jota del último toro. Un dinarde germanor va posar fi a la jorna-da de convivència.

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

ENT

REV

ISTA

En alguna ocasió has comentat quela teua passió per escriure te ve demolt petita. Quins temes et venienal cap llavors? I eren poemes, relats,històries fantàstiques o coses reals?La meua mare em deia que quan eramolt petiteta, em seien al mostradorde la botiga que ma iaia tenia a No-nasp i amb un llapis petit omplia l’es-pai en blanc dels diaris vells i els hicontava les històries que m’inven-tava. La pedagogia actual defineixaquesta etapa de preescriptura comla serpeta. Són ratlles amb pics en laforma però plenes de significat pera l’infant.

Sempre m’ha motivat la lectura il’escriptura que està vinculada ales emocions, a la psicologia i m’ex-presso bàsicament en poesia i nar-rativa en forma de relat.

Com a estudiosa de la psicoanàlisi,convindràs amb els partidaris d’a-questes teories que la infància mar-ca el tarannà i bona part del com-portament de la posterior vida adul-ta. En quina mida creus que aques-ta etapa de la vida, la infantesa, t’hainfluït en la teua creació literària?El meu pare escrivia, feia composi-cions musicals i tenia interessosmúltiples. La meua mare era vital illuitadora. Crec que he tingut unsbons mestres. Guardo poemes icançons de mon iaio i un oncle. Te-nim un gen artístic vinculat a l’es-criptura i la música.

La primera part del teu poemari Es-clat, aparentment és un diàleg entreun “jo” i un “tu” amorosos, però devegades sembla un diàleg entre tumateixa on sorgeixen reflexions ín-times sobre la vida, l’amor, el des-amor, la llibertat, etc. N’estàs d’a-cord?Sí. És introspecció. La poesia, per ami, representa una mena de monò-leg interior.

És una forma de expressar emo-cions d’una manera lliure.

Continuant amb aquesta primerapart, titulada “Absència”, dins d’a-quest tràfec de sentiments entre elsubjecte i l’objecte amorós, hi ha ele-ments físics (carn, llavis, tripes) i ele-ments més intangibles (alè, energia,el temps que separa, malenconia, mi-tes...) És això, l’amor, una mescla decarnalitat i essència?Tots els sentiments humans, totes lesemocions tenen una part d’essència,com dius, i una part que deixa ras-tre en el cos físic, sens cap mena dedubte.

Al llarg del llibre, sembla que va crei-xent, a partir de la tercera part, unsentiment de rebel·lia i vehemènciaque recorda la teua manera de viurei de lluitar per un món més just. S’es-tima com se viu? O són dos mons pa-ral·lels que a sovint no es toquen?Per a mi, estimar, relacionar-se, viu-re en definitiva es una manera d’es-

MERXE LLOP ALFONSO, PROFESSORA, PEDAGOGA I ESCRIPTORA

“Per a mi, estimar, relacionar-se, viure, és una manera d’estar vinculada al món”// MÀRIO SASOT

La tensió vital permanent d’aquesta dona apas-sionada i activa (Merxe Llop Alfonso, Nonasp, BaixMatarranya, 1957) mestra, psico-pedagoga, escrip-tora i animadora cultural, col·laboradora habitual d’a-questa revista amb les seues columnes, una vegadaincisives, altra reflexives i erudites, sempre honestes,ha trencat abruptament i definitiva en el seu poemari“Esclat”, un seguit de versos crus i tendres, tristos,desesperats i optimistes. Al final de l’estriptease sen-timental d’aquesta ànima esguerrada, sorgeix l’es-perança enmig d’uns paisatges serens plens de paui de nostàlgia.

tar en el món vinculada totalment ala nostra manera de ser. Això no voldir que no evolucionem, canviem,ens adaptem a les circumstàncies.Però, el mateix Freud, creador de laPsicoanàlisi va dir: el destí és el nos-tre caràcter.

A voltes, dins d’aquest “cabreigexistencial” atribueixes als tràngolsde la vida quotidiana (les xifres, elscomptes, les factures) la capacitatd’obstaculitzar una vida més plaent.Pot la rutina, la burocràcia, etc. im-pedir o danyar greument una rela-ció?La manera tan desenfrenada de viu-re que ens domina ens condueix percamins erronis. El millor regal per auna persona que estimes és el tempsque li dediques, que es comparteix.

L’amistat és el motor de lavida, per a mi, i s’ha de cui-dar, mimar, per damunt detots els obstacles. Jo hoprocuro.La meua casa és casa detots, com canta en Sisa, si ésque hi ha cases d’algú. Lesmeues amigues i els meusamics ho saben.

Poc a poc, el sentiment dedolor i la violència (“m’ar-

rencaria les dents de tanta força”) vadonant pas a l’esperança (“floriranen la tardor totes les primaveres”).Veus així l’estat anímic de l’ena-

Merxe LLopMª JESÚS

BORDONABA

«La meuaescriptura haestat semprerelacionadaamb lesemocions.»

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

ENT

REV

ISTAsemblant a la teua

vida? Com es surtd’una situació així?Qui no ha tingutetapes “negres” a lavida?Vaig llegir a unaamiga els poemesde “Monstruositat”i en acabar, ella plo-rava. Jo no tenia niidea de què dintrede la seua ànima hihavia tant patiment.I es va produir elmiracle de la con-nexió.

La cinquena i últi-ma part del poema-ri està marcada perl’esperança i l’opti-misme, on predominen els verbs enfutur. Creus que la situació políticaactual a Espanya pot traspuar eixosmateixos sentiments positius? Comla veus?Respondre a aquesta pregunta do-naria per a un relat. Nascuda entredos rius, miro a un costat i a l’altresempre. Busco l’equilibri emocional,calmar la ment, com en el ioga, peròla veritat ho aconsegueixo sempre.Com a persona integrada en la so-cietat política em sento defraudadaperquè és l’ambició humana, la ma-nipulació, l’ànsia de poder allò quejo veig en les persones que ens re-presenten a les institucions.

A nivell mundial és el mateix.Poso la meua mirada en les personesi les institucions que treballen peraconseguir un món més solidari, pa-cífic, net. Els radicalismes m’esgar-rifen. Les postures intransigentstambé.

Per últim, com a dona i feminista,que des de sempre has treballat perla visibilitat, el reconeixement i l’a-lliberament de la dona dels seus es-clavatges del passat, com valorestotes les coses que han succeït des deldarrer 8 de maig i que ha acabat, demoment, amb el nomenament d’ungovern espanyol amb un 65% de do-nes, obligant a crear neologismescom Consejo de Ministras y Minis-tros? Com a dona, estic esperançada, s’es-tan fent moltes coses per continuar

amb el camí que va iniciar el femi-nisme del segle passat, i en el segleXIX en América, alguns païsosd’Europa... Em refereixo a la nostracultura on la dona té un marge de lli-bertat important. Tot i així les difi-cultats i la incomprensió d’homes i

fins i tot de dones vers al-gunes actuacions concre-tes feministes actualmentcontinua sent una realitat;vivim en una societat ques’ha construït sobre es-tructures patriarcals, des-muntar-les no es fa en unsegle ni dos.

Respecte a l’ús del mas-culí i femení he estudiat elseu significat des de la his-tòria del feminisme per-

què és un tema molt actual i volia te-nir una opinió fonamentada. Com-parteixo l’opinió d’algunes femi-nistes de què marcar la diferènciamasculí i femení és una manera defer notar allò que no s’esmenta enuna estructura del llenguatge que haestat jerarquitzada, la qual cosa re-presenta poder. És tractar de canviarles estructures dominants que nohan anomenat el femení. L’assumpteés molt més profund que la banali-tat amb que s’opina algunes vegades.

La fotografia del nou govern és fe-menina en majoria. Conec la tra-jectòria d’algunes ministres, com laCarme Calvo, i penso que poden ferun bon paper en relació a la igual-tat. A mi m’agrada la foto.

Merxe Llopamb el seupoemariEsclatAZUCENA LÓPEZ

morat/-ada, sacsejat per sentimentsoposats i alterns? Les relacions d’amor són molt com-plicades quan s’emprenen des de lallibertat. És un mosaic que canvia deforma, com un estil d’art modern. Hiha moments per a tot. La poesia per-met aquestes exageracions passio-nals. En les diferents etapes de vida,l’amor, l’amistat, la mort... són sen-tides de manera diferent. L’adoles-cència és un volcà (que no deixamorts com el de Guatemala, quinadesgràcia!). S’emprenen relacionsmés impetuoses que en una etapamés adulta. El més important és aug-mentar la racionalitat lògica del pasdel temps a la nostra vida sense per-dre la il·lusió, fins i tot la ingenuïtatpròpia de la infància, de l’adoles-cència i la joventut.

Després de la tempesta, l’angoixa iel neguit, arriba la calma amb me-tàfores bellíssimes (“per què dor-men los peixos quan arriba la plu-ja”?) espais oberts i descripcionspaisatgístiques. He trobat a faltarpoemes com aquests que netegessenuna mica l’aire viciat i claustrofòbicde la majoria del poemari, on do-mina la introspecció. Imagino que tu, com jo, tens un alèrural que ens uneix a la natura delnostre poble, dels racons on sempretornam, relacionats amb la natura ila infància.

Em passa una cosa, quan escric ollegeixo aquests tipus de poemes, depaisatges, torno a veure’m jove allí,en les pinyeres, al riu, les munta-nyes... Moltes voltes, quan escric així,en cauen unes llagrimetes, com siuna maquinària mental, íntima, s’ac-tivés dintre amb emocions diverses:el pas del temps, les persones esti-mades que ja no hi són, les coses queja no tornaran...

L’escriptura és un misteri quedesperta tantes emocions...

Publicar allò que s’escriu és méscomplicat, com saps. Com dir? Comorganitzar? Aquest adjectiu sí,aquest no...

La tercera i la quarta part, aquestaúltima la més fosca i pessimista, ple-na d’absència, soledat i altres nafres,mostren l’esforçada lluita de la pro-tagonista per a combatre aquests“monstres”. Has viscut una etapa

«Moltsescriptorstenim un ‘alèrural’ que ensuneix a lanatura i lainfància.»

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

ENT

REV

ISTA

Tu vas fer un recorregut personal deBenavarri a Lleida, de Lleida aBarcelona i, finalment, vas anar araure a Tremp... Explica’ns unamica la teua vida i miracles.De miracles n’he fet uns quants, noet cregues. Vaig nàixer a Benavarriel 1965, al carrer Soldevila, a casa elTendre. Al meu besavi ja li deien “elTendre”. Mon pare, quan va muntarla carnisseria, hi va posar al cartellCarnicería Riu (el Tendre). Quan vaigacabar l’ensenyament bàsic, vaiganar a Lleida i hi vaig estar quatreanys. Vivia als Franciscans i estudiavaa l’institut Gili i Gaya. Anava i tor-nava cada dia, matí i tarda: dos ho-res diàries de caminar, i estava fet unfigurí. Vaig anar a Barcelona a es-tudiar Filosofia o Psicologia, no hotenia clar, però a meitat de curs hovaig deixar i em vaig posar a treba-llar a la carnisseria del pare. L’any se-güent vaig començar Filologia i ja nome’n vaig moure. Hauria pogut fer-ho a Lleida, però ja era a Barcelona,ciutat massa atractiva per a un jove.Vaig tindre l’honor de ser expulsatd’un col·legi major de l’Opus... Enacabar Filologia vaig fer oposicions.Em van destinar un any a Molins deRei de pràctiques, i quan vaig con-cursar em va tocar Tremp. Tot plegat,vuit anys Barcelona i vint-i-cinc a

Tremp. La intenció era de tornar aBarcelona, però un cop ací em vaigcasar, i hi hem tingut una filla...

D’on et ve, el gust per la literaturai la llengua?La literatura ja m’agradava quanvaig començar a estudiar, i ja teniauna sensibilitat pel català nostre.Però de totes les filologies, la His-pànica era l’única que em permetiafer només literatura. Tot i això, crecque en sé més de dialectologia ca-talana, i especialment dels parlars dela Franja, que de dialectologia delcastellà. Sempre m’ha apassionat eltema de l’estandardització, i els di-ferents sistemes de codificació d’u-na llengua. De fet, jo soc molt mésd’Alcover que de Fabra. Reflexionomolt sobre el model d’estàndard oraldes d’este punt de vista: com fer unacosa no blavera, sinó més aviat al-coveritzant. M’interessa molt com-parar models, com el procés que hanseguit les llengües germàniques es-candinaves: suec, noruec i danès, in-tercomprensibles entre elles, o el casdel txec i l’eslovac...

Tornem cap ací. Què trobes de di-ferent entre poblacions geogràfica-ment tan properes com Benavarri iTremp?

MANEL RIU, EL TENDRE DE BENAVARRI

“És la frontera: una altra mentalitat, una altra actitud...”// RAMON SISTAC

Seria fer un acudit fàcil dir que Manel Riu regala, ves-sa i traspua humanitat. A la seua gens discreta corpentaafegeix una activitat dialèctica que no té aturador: lanostra conversa s’acaba perquè s’ha fet de nit i haigde tornar cap a la terra plana, un vespre incert entrehivern i primavera, amb pluja i alguna volva de neu.Benavarrès instal·lat a Tremp (on ensenya llengua es-panyola a l’institut), no ha perdut ni un bri del seu par-lar de Benavarri, almenys quan parla (enragone) ambmi, i comprovo que també amb la família. En el mo-ment de l’entrevista encara no sabem que s’arxivarà(de manera provisional, però) la causa oberta contraell, acusat per la Guàrdia Civil d’incitació a l’odi i re-velació de secrets per uns tuits, acusació que li va ar-ribar a comportar la detenció durant unes hores. Po-lemista desfermat, del que té res no li’n falta, excep-te pèls a la llengua.

Deixa’m explicar-ho d’una altramanera. Em vaig assabentar que lamestra que tenia a 6è parlava tam-bé català a 8è, i de casualitat, perquètot a l’escola era en castellà. Tan-mateix, Lleida i Benavarri, l’any79, encara eren mons relativamentsimilars. Quan era petit i baixàvema comprar a Lleida, s’hi parlava ca-talà i a Benavarri també, però tot es-

tava en castellà, i ningú hoqüestionava. Pel que fa al’ús de la llengua, i tantesaltres coses, la diferènciaera ben poca. I així conti-nuava el 1980, quan vaigbaixar a estudiar a Lleidaque, aleshores, era un niude fatxes que tallaven l’a-badejo a la ciutat. A l’ins-

titut tenia alguns professors quedevien ser molt catalanistes, peròque feien les classes en castellà i no-més algun se soltava una mica. Peròa Benavarri la cosa va restar igual,o pitjor, mentre que Lleida comen-çava lentament a avançar. Clar, jo aTremp arribo el curs 91-92. Ja hi co-mençava a haver diferències, però ésque ara són evidentíssimes. El Pa-llars i la Ribagorça d’Osca són in-comparables: l’efecte frontera ésbrutal. Quan arribes al Pont deMontanyana, a un cantó hi ha un

Manel RiuRAMON SISTAC

«La ratlla vacaure allà on vacaure i l’efecteactual ésdevastador.»

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

ENT

REV

ISTA

13

voldrà, però jo vull la república a Ca-talunya. El que passa és que s’ha es-cunçat tantes coses en tan poc temps,especialment des de l’1 d’octubre,que ja no saps on pares. Em vaig ferindependentista pensant que com amínim s’havia de salvar la llengua enalgun lloc, però gairebé ja ni me’n re-cordo. Ara hi ha la necessitat de re-

cuperar la llibertat, d’aca-bar amb la repressió... Javeurem què passarà. Ara,Aragó... això sí que és molttrist: que, pel que fa a la ca-talanofòbia, fa la faena bru-ta d’Espanya, igual que du-rant el tardofranquisme.Fa por el poder de l’extre-ma dreta, i la complicitat, o

la capacitat de mirar cap a un altrecantó, tant de les forces conserva-dores com de les progressistes. Al ca-talà de la Franja, la independència noli farà ni fred ni calor: els tòpics an-ticatalanistes estan tan arrelats queel mal ja està fet. Si molta gent técomplexos i abandona o amaga el ca-talà no és pas per la independència,que ja fa molts anys que ho fan. Itambé és fals que el dialecte, el be-navarrès o el que siga, es perda; elque es perd és la llengua, no pas sub-stituïda pel català estàndard, commés o menys pot arribar a passar aTremp, sinó pel castellà. Dubto que

la independència de Catalunya pugacomplicar més les coses. I tinguema més en compte que els llocs defrontera sempre són pròspers. Amenys que hi foten un mur, peròaleshores algú a l’Aragó es queda-rà sense el xalet de Salou. Avui endia això és impensable.

Com has viscut tots estos embolicspolicials i judicials on t’has vist in-volucrat?Ací el que passa és que l’extremadreta té temps i diners per a advo-cats i per al que li convinga, i jo no.De fet, han perdut en tots els re-cursos i contra recursos, però han es-tat tocant allò que no sona fins al fi-nal. També les forces de l’estat dis-posen de temps i recursos materials,i poden fer el seguiment del que vul-guen. I així hi ha un munt de de-nunciats per “incitación al odio”, i lameua situació només és un cas a afe-gir-hi; no té res de particular. Si fospel que he dit i el que he fet, no tin-dria cap por amb la llei a la mà; ladenúncia no té cap ni peus. Peròsempre et poden amargar la vida...

Algun projecte per al futur?Continuar tocant els collons, quese’m dona bé: als intolerants, als ca-talanòfobs i als que estan en contrade la llibertat.

cartell que diu “el Pontde Montanyana” i al’altre “Puente deMontañana”... Dosvalls gairebé bessones,amb dialecte molt si-milar... Però la ratlla vacaure allà on va caurei l’efecte actual és de-vastador. Fa uns anys,amb la construcció delspantans i la gent que hiva arribar de fora, el ca-talà al Pont de Suert esva salvar gràcies a lagent dels llocs d’Aragó,que eren tots catala-noparlants. Ara, encanvi, la situació delcatalà a Benavarri ésmolt compromesa,mentre que al Pont deSuert s’ha recuperat...Els estudis sociolingü-ístics així ho diuen. Ésla frontera: una altramentalitat, una altraactitud... Sí que de tant en tant a Be-navarri trobes algun signe positiu,però és insuficient per a revertir lasituació. I això que és el català, per-què, per desgràcia, l’aragonès estàmolt pitjor i només està una micamés viu en les zones properes a lescatalanoparlants. Una situació difí-cilment sostenible.

En un àmbit més compromès, comveus ara per ara Aragó i Catalunya?

Aragó... La Franja està malament,però Aragó, en conjunt, està pitjorde salut espiritual. Les actituds demolts polítics aragonesos han estatpenoses, i no vull entrar en el temadel conflicte de l’art... Hi ha hagut uncatxirulisme ranci, fins i tot en for-ces teòricament progressistes... Hi haun Aragó molt sa i admirable atrin-xerat on pot i com pot aguantant lamaltempsada... Però n’hi ha un altreque crida molt més i així imposa laseua veu... Tan bé que vam comen-çar amb Bada! Pel que fa a Catalu-nya, no pots fer previsions. Literal-ment ni per demà: ben bé no sapsquè hi passarà. Jo em vaig fer inde-pendentista pel tema de la llengua.Independentista de Catalunya: maino he pensat en la Franja incorpo-rada a Catalunya, que és impossible;cadascú i cada terra farà allò que

«l’extremadreta té tempsi diners per aadvocats i peral que liconvinga»

Manel Riu iRamon SistacRAMON SISTAC

14

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

REP

OR

TAT

GFE

Miners de Mequinensa i Vall-de-roures van marxar als darrers anyscinquanta del segle XX a les minesbelgues per omplir el buit que vandeixar els treballadors italians des-prés del pitjor accident de la histò-ria minera del país, que va costar lavida de 262 obrers.

La catàstrofe minera de Marci-nelle, on el 8 d’agost de 1956 vanmorir 262 treballadors, va ser l’ac-cident més greu registrat en la his-tòria de la mineria de Bèlgica i lesseues conseqüències van sostovar totel continent europeu, inclosa l’Es-panya de l’aïllament i l’autarquia. In-closa, també, la Franja d’Aragó.

La major part dels miners mortsaquell tràgic dia d’agost, 136, erenimmigrants arribats del sud d’Itàlia.Després de la II Guerra Mundial,Bèlgica necessitava mà d’obra per aproveir de carbó la seua emergentindústria i va recórrer a Itàlia peraconseguir-la. El país mediterrani escomprometia a enviar treballadorsa un ritme de 2.000 hòmens a la set-mana. El depauperat sud italià va serla principal font proveïdora d’o-brers per les productives però peri-lloses mines belgues. Fins que l’ac-cident de Marcinelle, on un mortíferincendi va acabar amb la vida d’untorn sencer de treballadors, va pro-vocar la suspensió de les expedicionsitalianes. El govern cisalpí va com-provar que el destí al que enviava elsseus súbdits més empobrits no ofe-ria les mínimes garanties de segu-retat ni unes condicions de vida ac-ceptables per molts conceptes.

El govern belga va haver de bus-car un subministrament alternatiu demà d’obra i va tornar a mirar cap alsubdesenvolupat sud d’Europa. Lamillor opció va resultar Espanya,que encara no s’havia refet de les pe-núries de destrucció i pobresa de laGuerra Civil i la postguerra, engran mesura per la solitud d’un rè-gim dictatorial enmig d’un continentque caminava decidit per la sendademocràtica.

El govern democràtic de Bèlgicano va tenir escrúpols de firmar un

acord de col·laboració amb la dic-tadura de Franco per la importacióde treballadors per les mines desprésque Itàlia li donara l’esquena. L’o-ferta de bons jornals i millors con-dicions de vida així com la decididacooperació de l’executiu espanyol al’operació van propiciar una onadad’emigrants cap a les mines belgues.Tot eren facilitats des de les dues ad-ministracions. Des que l’any 1956van firmar l’acord de reclutamentfins l’any 1965, més de 7.000 espa-nyols van fer cap a les explotacionscarboníferes del sud de Bèlgica.

Van marxar des de totes les con-ques mineres espanyoles, també desde les aragoneses, i Mequinensa i Be-seit no van ser una excepció. L’any1957, el de més eixides, 71 residentsde la província de Terol van dema-nar autorització a l’Administracióprovincial per emigrar a Bèlgica. An-dalusia va aportar més d’una terce-ra part de total dels emigrants, engran part de la conca en decadènciade Peñarroya (Còrdova).

Un grup de Vall-de-roures, llavorsun poble immers en la depressióprovocada per la històrica gelada deles oliveres, van vore en l’ofertabelga l’oportunitat de refer les seuesvides. Van partir Luis Albesa, RafaelArrufat, José Dilla y Miguel Blasco.Només un d’ells, Arrufat, tenia ex-periència com a miner a les explo-tacions de carbó de Beseit, però vanmarxar tots perquè Espanya no te-

nie gran cosa que oferir-los. Primer van anar a Barcelona, fins

que van tindre tots els papers en re-gla i van partir cara al nord. Van ar-ribar a Bèlgica el juliol de 1957. Elgovern i les empreses mineres no po-saven entrebancs, tot el contrari. Pa-gaven el viatge i oferien un contractede treball abans d’eixir de casa. A lesexplotacions de carbó només s’hi po-dien trobar estrangers. La filla d’undels emigrants de Vall-de-roures,Alina Albesa, explica que no hi ha-via cap belga traient carbó, tot eren“italians, grecs, polonesos i espa-nyols”. El corrent no es va detindrefins a ben entrats els anys seixanta.Sa mare, Vicenta Durán, va arribardos anys després, el 1959, i el vagóen que va fer el viatge encara ana-va ple d’hòmens que anaven a picara les mines.

Alina conta que son pare, Luis Al-besa, va treballar a la mina, peròsempre en feines d’exterior. Vaaprendre l’idioma francès, va estu-diar mecànica i al cap de cinc anysse’n va anar a guanyar-se la vida auna cantera. No li agradava el car-bó, que a més ere perillós i castiga-va la salut dels treballadors. Moltsd’ells van morir de silicosi, una ma-laltia associada a la mineria i a la per-foració de túnels que provoca unagreu insuficiència pulmonar i, de ve-gades, la mort.

El treball, millor pagat que a lesmines aragoneses, era també més

Bèlgica 1956: el relleu de la catàstrofe// LLUÍS RAJADELL

Llaüt dedicatal transportde carbó deles mines deMequinensaper l’Ebre. Elprimer homede la filad’enrere, JoséSoler, vaemigrar a lesmines deBèlgica.MONTSE SOLER

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

REP

OR

TAT

GEdur. Manuela Gómez, filla d’un mi-

ner d’Andorra que va marxar l’any1962, explica que, mentre a la con-ca andorrana son pare treballavadret al tall, “a la mina belga havie detreballar de genollons i, de vegades,gitat a terra” degut a la configura-ció i estretor de les vetes de carbó,un mineral que la potent indústriadel país consumia amb avidesa.

Luis Albesa es va casar a Bèlgicaamb una emigrada espanyola, Vi-centa Durán, que barrejava els mo-tius econòmics amb els polítics —son pare havia estat represaliatper comuniste—. Però altres, ja ca-sats a l’eixir, reclamaven la famíliaquan s’havien instal·lat al destí. Ésel cas de José Dilla, que li va dema-nar ajut a Albesa per comprar elsmobles necessaris per acollir ladona i els dos fills espanyols.

Per a casats i solters, la integracióva estar dificultosa i lenta. La barreraidiomàtica va ser difícil de superar.A més, els espanyols es reunien alsseus propis centres cultural, entre elsquals destacaven els de Lieja i Char-leroi. Alina conta que “els espanyolsnomés es relacionaven entre ells. Te-nien el seu bar, el seu centre cultu-ral, una tenda d’alimentació i fins itot un magatzem de mobles. Elsdiumenges s’ajuntaven amb altres es-panyols”. “Allí –resumeix gràfica-ment– ningú cuinava amb mante-quilla”. “I encara diuen que els mu-sulmans no s’integren”, sentencia.

L’altre focus d’emigració de laFranja va ser Mequinensa, on la mi-neria del carbó passava un mal mo-ment per la construcció del pantà deRiba-roja, que negava les explota-cions. Una dotzena de miners del po-ble van fer també les maletes perguanyar-se el pa a la prometedoramineria belga. Montse Vidallet,dona d’un d’aquells emigrants, JoséSoler, recorda que “no vam marxarper millorar lo jornal sinó perquè lesmines de Mequinensa estaven tan-cant per la presa. No mos arribavenbones notícies. S’havie de buscar fae-na allí on fore. A Bèlgica necessita-ven miners i feen propaganda perque hi anàrem”.

Els mequinensans pujaven a uncamió que els portava a Barcelona,on prenien el tren cap a París i, d’a-llí, a Bèlgica. El destí de José Solerva ser Charleroi, on va arribar el 10

de maig de 1958. Sis mesos després,quan ja s’havia instal·lat, va marxarla Montserrat. Altres hòmens del po-ble baixaven en llaüt fins a Faió i allíprenien el tren fins a Barcelona. Pri-mer eixien els hòmens i, després, elsque estaven casats feien venir les do-nes i fills. “Havien de tindre treballi casa” per portar la família, contaMontserrat.

Un dels seus records més mar-cats de la vida a les mines eren lesafeccions per a la salut per culpa dela silicosi. “A Bèlgica hi haviemolta silicosi. De picador se gua-nyave molt bon jornal, però eremolt perillós per esta malaltia i lesexplosions de grisú.

»En la mascarilla ficada no se po-die treballar perquè t’aufegaves.

»Alguns van morir de silicosi.Conec tres casos d’hòmens de Me-quinensa que es van haver de jubi-lar anticipadament per este pro-blema”, recorda esta dona de miner.

José Soler no va treballar de pi-cador sinó de mecànic i, al cap delscinc anys d’estar a la mina que es de-manaven com a mínim per canviard’ofici, se’n va anar a treballar a unafàbrica de maquinària pesada per aobres. No va patir la temuda silico-si. A Mequinensa treballava de lla-üter, portant carbó pel riu. Però co-neixia les mines del seu poble, on nohi havien ni el temut grisú ni la pe-rillosa silicosi.

Recorda que l’adaptació va estarcomplicada. “La paga ere bona.

Mos van tractar bé a Bèlgica. Peròallò no ere una festa. Vam anar allísense conèixer la llengua i los bel-gues mos miraven com si els anàrema prendre lo treball. No va ser fàcil,però hi havie faena”.

Un fet anecdòtic, el matrimoni del’espanyola Faviola de Mora i Ara-gó amb el rei Balduí, va tindre con-seqüències inesperadament positivesper als emigrats espanyols, que desde llavors van ser mirats amb méscordialitat. “Después van arribarlos marroquins i argelians, que es-taven més mal mirats que natros”,sentencia.

Per afavorir les relacions perso-nals, els espanyols van fundar aCharleroi un centre cultural que,amb els anys, es convertiria en cen-tre andalús pel predomini d’esta pro-cedència entre els emigrats d’Es-panya i per la disposició de la Jun-ta d’Andalusia a col·laborar en elmanteniment. Soler es va implicaractivament a l’activitat del casal re-gional, on va participar a festivalsfolklòrics i com actor de represen-tacions teatrals.

Canal Sur, la televisió autonòmi-ca andalusa, va emetre l’any 2013 unextens documental sobre l’emigra-ció a Charleroi on, curiosament, lameitat dels testimonis corresponena aragonesos. A més de MontserratVidallet, hi apareixen exminers d’U-trilles i d’Andorra que havie fet elniu al país. Mequinensa quedava, no-més, per als estius.

El cas de Montse Vidallet és singular. No era la primera vegada que estava a Bèl-gica, país al que va anar de menudeta com a refugiada republicana després de laGuerra Civil. Sos ‘pares’ durant l’estada com a expatriada la van ajudar a establir-se vint anys després com a emigrada econòmica.

La història de Vidallet enllaça amb la nombrosa presència de xiquets de la Franjaa Bèlgica durant la postguerra com a refugiats fugint de les represàlies franquistes.Vidallet conta que a l’hora de tornar a Bèlgica com a emigrant econòmica va con-tactar amb els que anomena sos “pares” belgues per a establir-se al país.

De xiqueta, en acabar la Guerra Civil, va marxar des de Lloret de Mar amb untren de la Creu Roja cap a Bèlgica. Va anar a parar a Lieja, primerament, i desprésa Auvelais, amb una família que la va acollir com a una filla. Son “pare” belga erefill i net de miners del carbó.

L’experiència de la Montse recorda la de desenes de xiquets de la comarca delMatarranya que, acabada la guerra, van marxar des de la colònia infantil de La Be-guda (Barcelona), muntada per l’anarquista de Vall-de-roures Batiste Albesa, capa França i Bèlgica, on van tindre una acollida solidària, en molts casos per famíliesmineres del sud del país.

Una xiqueta de la guerra// LL. R.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

REP

OR

TAT

GE

16

Acabava d’entrar un torn de tre-balladors a la mina de Bois du Cazier,a Marcinelle (Bèlgica), el 8 d’agost de1956, quan el pou es va convertir enun infern de foc i fum que va costarla vida de 262 miners. La catàstrofees va iniciar per una badada en lacol·locació d’una vagoneta carrega-da de carbó a una profunditat de1.035 metres. L’elevador de les va-gonetes es va encallar i es va encen-dre un foc que es va estendre pel pouacompanyat d’un fum negre i espès.Les primeres fotos d’aquell tràgic ac-cident mostren com una columna defum fosc ompli el cel de l’explotaciómentre centenars de familiars espe-ren amb el cor a la mà notícies delshòmens que estan dins de la mina. Elresultat de l’espera no podria ser pit-jor. Quan els equips de rescat van po-der entrar, només van trobar els ca-dàvers dels seus companys.

Una de les primeres fotos captades de la catàstrofe minera de la mina de Bois du Cazier, a Bèlgica. ©DETRAUX-PAQUAY – COLL. MUSÉE DE LA PHOTOGRAPHIE DE CHARLEROI

És una paraula fonèticament i semànticament brutal: “Ex-cavació de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja,d’un riu, d’una riera o d’un torrent en la terra. Torrent entreroques i timbes”. De fet, la definició canònica no deixa gaireclara la diferència amb torrent: “Corrent impetuós d’aigua,especialment el que es forma sobtosament per una forta plo-guda. Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aiguade la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca ai-gua”. En tot cas, a Muntanya –que és la manera col·loquial, alPla, de designar la Ribagorça i el Pallars– barranc fa referèn-cia tant a l’excavació que fa l’aigua com, si és el cas, al seu cursconstant. És a dir, que és sinònim de riu, especialment quan estracta d’un de subsidiari, afluent d’un altre de més important.Per això és més que sorprenent, i ridícul, trobar en cartells decarreteres i en algunes publicacions coses com “riera de lesCanals” o “riera de Baiasca” al Pallars Sobirà, quan tots sa-bem que les rieres són a la costa, i són especialment conegu-des les del Maresme (sobretot la d’Arenys, que any sí anytambé arrossega uns quants cotxes cap al Mediterrani). El deles Canals i el de Biasca són, doncs, barrancs i no pas rieres.

Siga com siga, un corrent d’aigua continu, se’n diga riu, tor-rent o barranc, dona molt de joc a la cultura popular, fre-qüentment amb connotacions sexuals: “l’home és un riu, ladona un llac”, “a la vora del riu, mare, m’he deixat les espar-denyes”, “a ta mare l’han vista en el barranc de l’Assut”... Itambé a tota mena de cites literàries, algunes amb idees molt

profundes: “Nuestras vidas son los ríos / que van a dar en lamar, / que es el morir: / allí van los señoríos, / derechos a se aca-bar / y consumir; / allí los ríos caudales, / allí los otros media-nos / y más chicos; / y llegados, son iguales / los que viven porsus manos / y los ricos”. Sovint, com a metàfora de la mort:“Or is it something worse / that sends me down to the river /though I know the river is dry / That sends me down to the ri-ver tonight / Down to the river / my baby and I / Oh down tothe river we ride”. Encara que, molt més sovint, ho és de lavida: “Tota la gent de l’Ebre està ben unida / per una veu quecrida ‘lo riu és vida’”. És per això que la secada és signe dedecandiment, de vegades d’un país sencer (Occitània): “Es seclo riu / qu’antan rajava entre las peiras blancas”.

Objectivament parlant, el riu o el barranc, amb els seus can-vis de cabal sobtats, és sempre un perill: “a la vora del riu, not’hi faces lo niu”. Doncs bé, com diuen els padrins, “tu fes coma Pallerol, que pren consell i fa el que vol”, i, imprudent comsoc, visc a Lleida al bell costat del Segre, i a Camporrells a to-car del barranc del Reguer. I tant l’un com l’altre baixen estatemporada que fan por. En l’aspecte metafòric, el Segre empreocupa ben poc, però el barranc sí. Veure Camporrells ame-rat d’aigua per tots cantons serà un senyal diví que el ciclecanvia i començarà una nova època de prosperitat que sal-varà el lloc del seu despoblament definitiu, o vol dir simple-ment que poble i terme s’escolaran per efecte de l’excés d’ai-gua i baixaran fets pasteta fins a Valldellou?

Barranc // Ramon Sistac

DICCIONARI PER A POCA-SOLTES

Un accidentmortífer// LL. R.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

RIB

AG

OR

ÇA

17

ENTRE DOS AIGÜES

Iaies, mares, filles // Marina d’Algars

La primera noció que tenim de l’alè, la tendresa, el contacte, laseguretat, la sensualitat prové de la mare. A la meua època, i al po-ble, es naixia a casa. El metge o el practicant (com en el meu cas),la matrona (no de titulació sinó d’especialització per la pràctica)i totes les dones de la família que rondinaven per la casa, estavenpresents en el moment del part per acollir la nova criatura. Unaescaldava l’aigua, l’altra preparava draps blancs. La figura i suportde la mare era essencial per a filla que donava a llum per prime-ra vegada. Representava el suport emocional i l’experiència, la màimprescindible per a conduir la vivència de donar vida.

Ma iaia era una dona valenta, com totes les dones que es vanenfrontar a la duresa d’una postguerra, algunes d’elles havien per-dut fills, germans, l’home, amics. Maleïda guerra!. Dones silen-ciades en la història però heroïnes del dia a dia. Dones que d’u-na pesseta en feien un pa. Que preparaven el menjar per a totala família amb les quatre patates i hortalisses de l’hort, i de tanten tant la carn dels animals del corral que elles mateixes mata-ven. D’aquell temps recordo que contemplava atentament el ri-

tual de vida i mort quan ma iaia matava una gallina o un conill;era quelcom natural. I quan anaven a buscar caragols els dies depluja, o a dormir al mas tota la família per a segar. I tantes al-tres coses! Aquelles dones, iaies i mares nostres són exemple deresignació. Solitàries en el seu patiment. Gràcies a que van re-nunciar ser elles per damunt de tot i es van dedicar a la famíliaexclusivament, en una dictadura que negava l’expressió de lesidees fora del sistema patriarcal, nosaltres, les filles, hem pogutestudiar, viatjar, casar-nos i separar-nos si així ho decidim. Ellesens han abonat el camí per a poder ser dones lliures amb l’únicsotmetiment que la nostra consciència. Som l’herència de les seuesil·lusions, dels desitjos que no van poder realitzar.

Avui vull fer el meu petit homenatge a la mare que em va por-ta dintre del seu ventre, a la iaia que la va portar a ella, a la besà-via i així amb tota la cadena fins a l’origen. Vull ser la veu d’aquellesdones que han fet possible la meua presència al món i m’han do-nat la llum per mirar més enllà del seu horitzó i així continuar lacadena de la vida cap a una societat més igualitària i solidària.

La salema// GLÒRIA FRANCINO

Etim.: de l’àrab salām, mat. Sign.Tampoc he trobat l’entrada en

l’excel·lent treball de Jordi Monersi Sinyol, La llengua de Castigaleu, nien l’exhaustiu recull de Javier Giralt,Lèxic de la Llitera ni en altres recullslingüístics més antics del segle XX.Per aquest motiu m’he permès en-raonar d’aquest joia oral que hem depreservar, i per què no? fer una micade salema del ric vocabulari riba-gorçà, que probablement tambés’usa o s’ha utlilitzat en altres llocs.

recuperat una paraula en perill dedesaparèixer.

En canvi, sí que s’utilitza per partde la gent gran i dels autòctons deSopeira la frase metafòrica: Fer sa-lema: fer soroll, fer molta cridòria oxivarri, per exemple: Avui han fetuna gran salema a la pllaça! O Qui-na salema ha fet ixo minyó! Per a dirque ha plorat o no ha callat en total’estona. També quan no es voltraure a la conversa algun tema per-què no interessa divulgar-ho i és mi-llor no parlar-ne, com és ara en lafrase: I tu, no fasses salema d’això!

He cercat aquesta paraula al Dic-cionari català-valencià- balear i, en-cara que hi ha l’entrada del terme,no porta aquesta accepció:

1. SALEMA f.1. Paraules i gests de de salutació;

cast. zalema. Per les finestres tiravenescopetades, feren çalema, albadesi grans festes, doc. a. 1634 (AguilóDicc.). Se li posà al costat, fent-li sa-lemes i acataments, Puig Servitud120.

|| 2. Cantarella, to manyac i commelangiós en parlar (Olot, Empor-dà, Gir.); cast. tonillo. «A Olot fanmolta salema»: parlen amb una en-tonació especial, com de cantussol.

Fon.: səlεmə (or.).

Les paraules ens remeten al co-neixement, alguns camins, amagat,oblidat o desconegut per a molts.Una d’aquestes paraules la portemavui ací, a propòsit de la comarca dela Ribagorça: la salema i fer salema.

La salema és una tradició popular,que antigament, fins a mitjans del se-gle XX per posar una data aproxi-mada, consistia en fer una sorrolla-da amb els trucs i esquelles grossesdel bestiar, davant de la casa delsviudos o viudes la vetlla del seu noucasament. Pel que m’han explicat aSopeira, els mossos anaven a casadel viudo i tocaven els trucs amb for-ça fins que els convidaven a un botde vi, altres versions diuen un càn-ter de vi. I ve’t astí que des de fa unsans, al nostre poblle, la vetlla del ca-sament de les parelles joves, jasiguin homes o dones, a la nit, es pas-sa pels carrers fent sorroll amb elstrucs fins arribar a casa del nóvio ode la nóvia, on ja tenen una taula pa-rada amb abundant tiberi, on no hifalta el pernill i xorís, la coca de re-capte, pastissos, beure i altres àpats.Una manera de celebrar amb alegriauna trobada dels veïns del pobleamb el futur o la futura cònjuge. D’a-questa manera el jovent ha desco-bert un costum antic, que només es-tava dedicat als vidus, i alhora s’ha

Xiquets fentsalema

GLÒRIA FRANCINO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

CA

TALA

NO

FON

IA

18

Han passat cinquanta anys! Aquell maig del 68, el del «maigfrancès», semblava que ho havia de canviar tot. Aquest arti-culista, el 1988, quan en feia vint, com un Joan Manuel Serratqualsevol, va escriure un article a la revist(et)a Batecs i re-cordava el paisatge humà de Fraga que coincidia amb aquelltemps de revolució. Avui, a qui li pot interessar mirar pel re-trovisor i passar per la memòria d’aquell mes de maig i d’aquell1968, amb tants «focs» encesos arreu del món occidental? Re-cordem la Primavera de Praga, el moviment universitari alsUSA i els greus fets a Mèxic més endavant quan les seues Olim-píades. No ha estat una gran commemoració, com he dit, l’ «efec-te 68» ha anat perdent pistonada històrica i no s’ha recordatde manera excessiva. I, tanmateix, vull prendre aquell any dereferència per «veure» com hem canviat en un parell d’aspectes.

En aquell article volia fer palès, tal com he intentat durantmolts anys, il·lús de mi, l’estat de misèria cultural en què es tro-baven les nostres terres, tenint Fraga com un cas extrem d’in-digència. Em lamentava de la buidor cultural en contrast del’eclosió i el desvetllament que apuntava «aquell 68». Mentrea París –ho seguia a la revista Triunfo– buscaven la platja sotales llambordes, a ca nostra els carrers encara eren de terra. Tin-guem present, això sí, que el franquisme era ben vigent, ambels governadors civils actius i els alcaldes fent de «jefes loca-les del Movimiento». Anys de foscúria.

A les nostres comarques no hi havia instituts de secundàriai en aquell article jo ho recordava i me’n lamentava. Avui ja faanys que hi ha instituts de secundària a la Franja, pocs perquèla demografia no en permet més... El de Fraga, el Sender, enva ser el primer. Més endavant, el curs 1984-1985, arran de la

històrica Declaració de Mequinensa, es va iniciar l’ensenyamentdel català a la Franja, la gran revolució d’aquestes dècades, toti que cada dia em fa pensar més en una revolució «lampedu-siana»...

Aleshores els capellans encara «venien» de Lleida i et par-laven en català. A Fraga, d’acord amb els temps, un mossèn po-dia ser l’oportunitat per connectar amb el món. En el nostrecas, capellans ben singulars, «els progres», van ser els nostresintroductors a la llengua catalana, Després, ja ho sabeu, sobretota partir dels anys de la segregació de les parròquies el «món»de l’església catòlica més aviat ha estat un aliat amb els nos-tres adversaris, ja m’enteneu.

Amb la distància de cinquanta anys (!) sento vertigen. I, tan-mateix, si hi penses una mica pots arribar a certificar que noens hem mogut gaire i, vés a saber, si no hem reculat. La mevatesi i perdoneu-me, però ara no sóc gens il·lús, és que en aqueststrenta anys que fa que havien passat vint anys, hem tornat aperdre llençols i ocasions o, més ben dit, que ens han pres llen-çols i ocasions: llençols de catalanitat i ocasions per funcionaramb la lògica de la catalanitat. Cap als anys setanta ens ama-gaven la catalanitat des de la llosa del franquisme i a més a més,com que érem tan estranys, d’Aragó ens tenien desemparatsi amb molts greuges respecte als aragonesos «de debò». Des-prés, amb el règim autonòmic –i amb la temor del «veí» cata-là– es produeix una política d’acostament «interessat» arago-nès a les comarques orientales que, al meu entendre, han es-tat insuficients per a recuperar el dèficit i han agreujat la des-personalització i pèrdua de la catalanitat. I els carrers?, sí, jasón tots asfaltats, però el mar és ben lluny!

1968-2018 // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

cara ara cal reivindicar com a prò-pia. A continuació l’escriptor i pro-fessor mequinensà Hèctor Moret vaser qui va presentar Màrio Sasot,l’autor de l’obra, de qui destacà laseua intensa activitat com a profes-sor, periodista, músic i escriptor.Respecte a la novel·la va remarcarel compromís de l’autor en incor-porar en el text el lèxic i la morfo-logia de la parla de Saidí, a partird’una llengua molt treballada. Fi-nalment Sasot va fer un petit resumdel llibre i explicà anècdotes sobreel seu pas per Barcelona. Haviamenjat diverses vegades al restau-rant del Centre Aragonès on hi so-lia quedar amb els companys. Ex-plicà molt orgullós de la seua en-tranyable estada a Santa Coloma deGramenet, passatge que apareix alllibre, que li va permetre treballarcom a bibliotecari, professor i pe-riodista. El mateix Sasot anuncià

Després d’uns quants mesos depresentació de la novel·la de MàrioSasot Espills trencats per tot el ter-ritori aragonès que s’inicià a la Firade Montsó, li seguiren Vall-de-roures, Saragossa, Mequinensa, elTorricó, Torrent de Cinca, Fraga iSaidí, la vila originària de l’autor.L’infatigable escriptor franjolí va se-guir promocionant el llibre a la veï-na Catalunya: Sabadell, Lleida, Bar-celona i Santa Coloma de Grame-net.

Així que dijous 14 de juny, va cor-respondre la presentació al CentreAragonès de Barcelona. L’acte quetingué lloc al Saló d’Actes de l’en-titat començà amb un breu parla-ment en català del recent presidentde l’entitat Jesús Félez, professor al-corisà. El baixaragonès es mostràagraït d’acollir en el Centre una obraescrita en una de les tres llengüesaragoneses com és el català que en-

Espills trencats, presentat al Centre Aragonès de Barcelona// CARLES SANCHO

que ja està treballant sobre unatraducció de la seua obra al castellàon hi introduirà alguns canvis perampliar i millorar la novel·la. Al fi-nal, el moment indispensable per ala signatura dels llibres.

En acabar l’acte s’anuncià que eldia 28 de juny és presentarà en lamateixa entitat el llibre d’ÀngelVillalba, Àngel Villalba. Cançons ipoemes, en la convocatòria el can-tautor oferirà un tast musical delscinquanta anys de trajectòria artís-tica.

Presentaciód’Espills

trencats a Barcelona

MARIÀ LÓPEZ LACASA

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

38 /

ju

liol

-ago

st 2

018

CA

TALA

NO

FON

IA

19

Ara fa 50 anys (sembla mentida com passa el temps! I no diures!) d’un seguit d’esdeveniments de transformació política, cul-tural i social que han marcat / van marcar intensament la segonameitat del proppassat segle XX i, de retruc, la posterior socie-tat occidental (la qualifico d’occidental en un sentit ampli, gaire-bé global). Per no cansar-vos més us remeto, pel que fa als fetspolítics més destacats i a l’ambient social que es respirava enles nostres comarques aquell any, a la col·laboració d’en Fran-cesc Ricart que trobareu en aquest mateix número de TdF.

A la relació de l’amic fragatí de fets de caràcter transcendentd’abast “internacional” (Maig francès, Primavera de Praga, Mè-xic, Guerra del Vietnam,...) jo hi afegiria algun fet particular-ment “espanyol” o personal, com ara el descobriment de lesprimeres cançons de Joan Manuel Serrat i el triomf de Mas-siel al festival d’Eurovisió d’aquest any 1968, una notícia quevaig escoltar ja al barri de Poblenou de Barcelona. Si més nodes de la perspectiva d’un marrec mequinensà traspassat a laciutat, a la capital. Certament aquell any de traspàs de 1968 –temps de canvis i d’acceleració social– va ser també, per a mi,un any de canvi vital. En altres paraules, va ser l’any en què lafamília va deixar el Poble i s’hagué de traslladar primer a la voradel Temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona i, set-

manes més tard, al carrer de les Carolines, al barri de l’exvilade Gràcia, gairebé davant per davant de la gaudiniana Casa Vi-cens, edifici unifamiliar recentment condicionat i reformat pertal d’atraure visitants i curiosos.

Al Poble no teníem aparell de televisió a ca nostra, noméshavia pogut entrellucar alguns capítols de la sèrie televisivanord-americana Voyage to the Bottom Sea (coneguda a la TVEcom Viaje al fondo del mar) al saló interior del cafè d’Astra-fó. A Barcelona ja vaig tenir ocasió de veure regularment latelevisió. Encara recordo,en forma de flash, les notícies dels as-sassinats de Martin Luther King i Bobby Kennedy i, sobretot,el fet que en les manifestacions parisenques i en els forts en-frontaments d’estudiants amb membres de les CRS no hi ha-guessen morts (ferits, molts, això sí), un fet impensable en unaEspanya dominada per una dictadura que reprimia duramentqualsevol signe democràtic.

En fi, si la dècada dels anys seixanta va representar, sens dub-te, una revolució social i cultural (i en menor mesura política)a tot l’occident, i més en concret el 1968, per al marrec me-quinensà aquell any va significar un canvi vital i també el deldescobriment que més enllà de les serres, dels rius i les placesi carrers del Poble hi havia tot un món per descobrir.

Lo meu 68 // Esteve Betrià

U12

Quan estarem À Punt?// ROBERTO ALBIAC

Miquel Gil “bambant” pels Ports iparlant del Matarranya a una tendad’Herbers, o a Eugeni Alemany“traent la llengua” pels dialectes delvalencià, o trobar eixe “Plaerde-mavida” que és la literatura valen-ciana! La llàstima és que sols ho pu-gam localitzar a través d’una pan-talla d’ordinador en accés a interneti no a través d’eixa pantalla que te-nim davant del sofà de casa.

Què ha passat en lo desig del2016? lo govern valencià diu ara queel mantenen però que no és priori-tari, a veure què diuen (o millor, quèfan) los altres governs implicats...Està clar que quant més mos miram,mos escoltam i mos parlam, en de-finitiva: mos conegam, los territorisque formàvem l’antiga Corona d’A-ragó, més aprendrem a estimar-mos i a entendre-mos en les dife-rències i coincidències (moltes) queencara tenim com a pobles ger-mans. La tele, o les teles, segurament,poden ser un bon mitjà.

rant lo Club Super3 (inclús, moltsn’érem socis) i vam descobrir lo ca-talà oriental gràcies al manga“oriental” de Bola de Drac, Arale oMusculman. Lo Canal 9 també mosva arribar l’any 1989 i l’any 1990combinàvem lo Super3 en “A la ba-balà”. A molts xiquets matarra-nyencs d’aquella època, si mos de-manaven cantar la cançó de Do-raemon, ne coneixíem dos versions:“Mira, mireu les flors, com brillenamb el sol. Us saluden dient bon dia.Anem fent saltirons i cantem la can-çó...” o “Mira totes les floretes quebrillen alegres al sol, com ensenyenels seus pètals replets de colors i d’o-lors, mira totes les floretes comcanten esta cançó...”. La nit del 29de novembre de 2013, no me podiatraure del cap a tots aquells xi-quets valencians que creixerien sen-se poder mirar dibuixos en la seuallengua materna com los que vaigconèixer jo...

Per sort, les coses han canviat i ales 14:30 d’este 10 de juny han ar-rancat les emissions regulars de lanova televisió valenciana: À Punt.Quin goig veure el gran Botifarra i

Estrenat lo 2016, lo president dela Generalitat Valenciana –lo mo-rellà Ximo Puig– va fer públic lo seudesig d’una reciprocitat de sinto-nització entre les televisions públi-ques catalana, balear, aragonesa i va-lenciana, quan esta última comen-çare a caminar i reparar, així, los tan-caments del 17 de febrer de 2011 idel 29 de novembre de 2013. Pocsmesos més tard, lo 15 d’abril, ja se varecuperar entre IB3 i TV3, tres anysi mig després que es suspenguereeixa senyal. Al mes següent, a la tro-bada entre los dos “Puig” del 18 demaig a Barcelona, se va ratificaraquell desig d’any nou. L’acord Ca-talunya-Aragó ja existie des del 13d’octubre de 2010 –firmat a Arenysde Lledó–, pel qual, la part orientald’Aragó consolidave la cobertura dela TDT catalana i, a canvi, les pro-víncies de Lleida i Tarragona rebienAragón TV (per eixe acord veemtambé a ca nostra IB3).

La presència de TV3 a les nostrescomarques és tan vella com al Prin-cipat. Des de la segona meitat dels80, molts xiquets com los de lameua generació vam créixer mi-

Imatge dela televisió

d’À PuntA PUNT MÈDIA

1. Finançament amb préstec, ofert per CaixaBank, SA, i finançament amb targeta, ofert per CaixaBank Payments, EFC EP, SAU en exclusiva per a targetes comercialitzades per CaixaBank que acceptin fraccionament. Finançaments subjectes a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de l’entitat que correspongui. Condicions de finançament per al televisor Samsung QLED Q8FN de 139,7 cm (55”) (QE55Q8FN) + Rakuten TV + FlixOlé: Termini: 40 mesos. TIN: 0 % (TAE: 0 %). Sense comissions d’obertura ni d’estudi. Import total finançat sense assegurança: 2.199 € (39 quotes de 54,98 € i una última de 54,78 €). Import total finançat amb assegurança: 2.499 € (39 quotes de 62,48 € i una última de 62,28 €). El finançament per adquirir el televisor es pot formalitzar sense contractar l’assegurança. Durada de l’assegurança: 30 mesos. Consulta altres opcions de finançament a la teva oficina de CaixaBank. 2. Promoció i venda oferta per PromoCaixa, vàlida fins al 31-8-2018. PromoCaixa, SA, Gran Via de Carles III, 105, 08028 Barcelona. NIF A-58481730. © PromoCaixa, SA, Barcelona 2009. També disponible amb pagament al comptat. PVP sense assegurança, 2.199 €; PVP amb assegurança, 2.499 €. Per a informació més detallada sobre el televisor i les condicions de venda, consulta www.CompraEstrella.com. 3. SegurCaixa Electrodomèstics és una assegurança de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, comercialitzada per CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A08663619 i domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Informació subjecta a les condicions generals, particulars i especials de cada pòlissa, i també a les condicions de subscripció. En cas de sinistre, truca al telèfon d’atenció per a sinistres de SegurCaixa Electrodomèstics: 932 757 945. Límits de la cobertura: a) 3 reparacions per anualitat per un import màxim de 300 €/reparació entre desplaçament, mà d’obra i materials. b) No es reparen els electrodomèstics de més de 10 anys d’antiguitat ni els béns d’oci de més de 5 anys d’antiguitat. c) Si el cost de la reparació supera els 300 €, s’indemnitza el client en funció de l’antiguitat del bé avariat. d) Període de carència: 30 dies. NRI: 2501-2018/09681

A CaixaBank pots fer realitat les teves il·lusions. I ara, pots finançar un televisor Samsung QLED de 139,7 cm (55”) al 0 % TAE1, sense interessos ni comissions, amb tot el cinema i les sèries de Rakuten TV i FlixOlé per 62,48 € al mes. Producte ofert per Compra Estrella.2 I a més, amb l’assegurança SegurCaixa Electrodomèstics inclosa.3

Aprofita-ho aquí, allà i, sobretot, ara.

Samsung QLED TV 139,7 cm (55”)

per 62,48 €/mes

al 0 % TAE (assegurança inclosa)

amb cinema i sèries

Samsung Q

62 4

Aal 0 % TTA

amb cinem

QLED TV 139,7 c

48 €/

AE (assegurança in

ma i sèries

cm (55”)

nclosa)

per 62,4

48 €/mes

ealitrpots fer CaixaBank Atelevisor Samsung QLED

essos ni comissions, aminterFlixOlé per 62,48 € al mes.amb l’assegurança SegurCa

ofita-ho aquí, allà i, soApr

fiara, pots I lusions. ·iltevesles tatD de 139,7 cm (55”) al 0 % Tmb tot el cinema i les sèries de Ra

eloducte ofert per Compra Estr Prodomèstics inclosa.ixa Electr 3

etot, ara.obr

unfinançar AETTA 1, sense kuten TV ila.2 I a més,

1. Finançament amb préstfraccionament. Finançameper al televisor Samsufinançat sense assegurançadquirir el televisor es po

vàPromoCaixa,per ofertacomptat. PVP sense asseg

odomèstics és unElectrd’AssegidaCaixa, SAUV

alència, i in2-4, 46002 VVaa les condicions de subscrimàxim de 300 €/reparacióreparació supera els 300 €

tec, ofert per CaixaBank, SA, i finançament amb targents subjectes a l’anàlisi de la solvència i de la capacitang QLED Q8FN de 139,7 cm (55”) (QE55Q8FN) +ça: 2.199 € (39 quotes de 54,98 € i una última de 54,

Duradaot formalitzar sense contractar l’assegurança.deiaVGranSA,PromoCaixa,31-8-2018.alfinsàlida

urança, 2.199 €; PVP amb assegurança, 2.499 €. Per ana assegurança de SegurCaixa Adeslas, SA d’As

de Segurautoritzatii Reassegurances, gurances e de Mediadors de la DGAFP amnscrit en el Registrr

pció. En cas de sinistre, truca al telèfon d’atenció per entre desplaçament, mà d’obra i materials. b) No es

€, s’indemnitza el client en funció de l’antiguitat del b

, SAU en geta, ofert per CaixaBank Payments, EFC EPP,licitant, en funció de les polítiqu·at de devolució del sol

+ Rakuten TV + FlixOlé: 0TIN:mesos.40ermini:T,78 €). Import total finançat amb assegurança: 2.499a de l’assegurança: 30 mesos. Consulta altres opcions

©A-58481730.NIFBarcelona.08028105,III, Carlescona informació més detallada sobre el televisor i les

cialitzada pssegurances i Reassegurances, comeri ReasseguraSA d’Assegurances Adeslas, rCaixa

mb el codi C0611A08663619. Informació subjecta a932 757 9a sinistres de SegurCaixa Electrodomèstics:

antreparen els electrodomèstics de més de 10 anys d’2501-2NRI:bé avariat. d) Període de carència: 30 dies.

exclusiva per a targetes comercialitzades per CaixaBues de risc de l’entitat que correspongui. Condicions

d’estnid’oberturacomissionsSense%). 0AE:(TTA%0i una última de 62,28 €). El62,48 €€ (39 quotes de

s de finançament a la teva oficina de CaixaBank. 2. adisponible ambéT2009.BarcelonaSA,PromoCaixa,

.CompraEstrella.comndicions de venda, consulta wwwper CaixaBank, SA, operador de bancasseguran

er dedomicili al carrNIF A08663619 iances, amb a les condicions generals, particulars i especials de cad45. Límits de la cobertura: a) 3 reparacions per anualiiguitat ni els béns d’oci de més de 5 anys d’antiguitat

2018/09681

Bank que acceptinde finançament

totalImport tudi. finançament perPromoció i venda

alpagament ambm. 3. SegurCaixances exclusiu de

olla,el Pintor Sorda pòlissa, i tambétat per un import

t. c) Si el cost de la