ANNEX 1 TEMA 1 tgest atc - Departament de la...

www.cef.es SumariOCTUBRE 2018

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 1

1. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i principis

2. Drets fonamentals, llibertats públiques i deures de la ciutadania. Drets, deures i principis i rectors

3. La reforma constitucional

4. L’estatut d’autonomia de Catalunya: estructura i contingut

5. Drets, deures i principis rectors

6. Reforma de l’estatut

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 1 ‒ 1OCTUBRE 2018

1. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: ESTRUCTURA, CONTINGUT I PRINCIPIS

Definirem la Constitució, seguint a Lucas Verdú, com «el complex normatiu institucional bàsic, en general difícilment reformable, que regula l’organització i exercici del poder polític de l’Estat, i garan-titzador dels drets i llibertats dels grups i individus que el componen». El règim constitucional s’inicia a Espanya amb la rebuda de les idees de la Revolució Francesa que, amb el que fa a l’ordre polític, cristal·litza amb el Constitucionalisme lliberal que s’inicia amb la Constitució de Cadis de 1812.

Prescindint de fer un anàlisi dels diferents intents constitucionals, direm, únicament, que la inesta-bilitat que els caracteritza pot considerar·se conseqüència de:

• La diversitat i heterogeneïtat de les forces ideològiques presents.

• La insuficiència del poder civil (pronunciaments militars, de forma constant, prefectures de partit per militars, etc..).

• El protagonisme de les classes mitjanes, que com ha senyalat Sánchez Agesta igual que les europees seran agents de la revolució liberal.

• El desig de tots els grups de fer la seva Constitució portant a ella el seu programa.

• Davant d’aquests fets, la característica fonamental de la Constitució de 1978 és la seva pre-tensió integradora de totes les concepcions i grups socials.

1.1. CaRaCteRíStiqueS

De les característiques fonamentals de la Constitució, podem senyalar les següents:

teMa

1 La Constitució espanyola: estructura, contingut i principis. Drets fonamentals, llibertats públiques i deures de la ciutadania. Drets, deures i principis rectors. La reforma constitucional. L’estatut d’autonomia de Catalunya: estructura i contingut. Drets, deures i principis rectors. La reforma de l’estatut

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90


1 ‒ 2 www.cef.es

T. GesTors ATC Oposicions

A) És una Constitució escrita, seguint el camí iniciat en les Constitucions nord·americana i francesa, davant el caràcter preferentment consuetudinari del constitucionalisme anglès.

Pel que fa al seu caràcter escrit, presenta la forma de llei Codificada i tancada, davant el sistema de lleis diverses i Constitució oberta amb què es basaven les Lleis Fonamentals, derogades per la Constitució.

B) És una Constitució extensa, la més llarga de la història d’Espanya, després de la de Cadis de 1812.

C) És una Constitució rígida. Davant la classificació de flexibles basant·se amb la seva possi-ble modificació a través de lleis ordinàries, la Constitució espanyola requereix un especial procediment de reforma, agreujat quan es tracta d’alterar determinats principis bàsics. La primera reforma que es va produir a la Constitució va ser l’any 1992, la de l’article 13.2, pel procediment ordinari que va incorporar el dret de sufragi passiu en les eleccions mu-nicipals als ciutadans comunitaris residents a Espanya. Posteriorment es va produir una segona modificació al setembre del 2011 amb l’article 135, introduint el principi d’estabi-litat pressupostària, vinculant a totes les Administracions Públiques al seu compliment.

D) És una Constitució monàrquica. L’article 1.3 de la Constitució declara que «la forma políti-ca de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària», essent la primera vegada que aquest concepte es recull en un text constitucional, tot i que la seva aplicació ja resultava habitual en la doctrina, com a fórmula que expressa els diversos elements que, culminant una llarga evolució històrica, configuren avui a les monarquies parlamentàries, elements que són ex-plicitats en la Constitució, en concret en el títol II i que ofereixen com a element comú:

a) La desaparició de qualsevol fons de prerrogativa del rei, en tant que drets absoluts i innegables que no li vénen al monarca de cap superior i que no poden ser discutits per ningú.

b) La plena constitucionalització de la figura i funcions del Rei. «El Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament re-gular de les institucions….» (art. 56) desapareixent d’aquesta manera tota conside-ració del monarca com el cap de l’Executiu.

En definitiva, es reflecteix així, com ha dit Sánchez Agesta « el propòsit de racionalitzar el règim parlamentari, expressant en dret escrit el que ha estat el resultat d’un procés evo-lutiu i consuetudinari en les monarquies europees, que han establert en el marc d’una mo-narquia constitucional i democràtica el règim parlamentari».

E) És una constitució integradora (consensuada). Com ja hem posat en relleu a l’inici del tema és una Constitució de compromís entre les diferents forces polítiques, cosa que s’ha posat en relleu en el seu text amb claredat, on s’observa:

a) Una necessària neutralitat en tractar problemes bàsics.

b) Una certa ambigüitat en tractar alguns conceptes bàsics.

c) Es fa un ús confús i difús de la remissió a la Llei.

d) S’introdueix la categoria de les Lleis Orgàniques, amb un procediment d’elaboració i reforma que requereix una majoria qualificada.

F) Tanmateix, és característica de la Constitució la constitucionalització dels drets fonamen-tals. Es consagren els drets fonamentals de la persona amb caràcter inviolable i inherent a la seva dignitat, constituint·se en el fonament de l’ordre polític i de la pau social, i asse-


www.cef.es 1 ‒ 3

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

gurant·se a través d’un complex sistema en el que convergeixen la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble.

Amb aquesta característica que, en opinió d’Oscar Alzaga no es pot explicar com un sim-ple moviment de reacció davant la legalitat anterior, la Constitució manté la línia evolutiva marcada per la segona postguerra mundial. En particular, com ha senyalat Carlos Ollero, el tret característic de les Constitucions de la primera postguerra és el gran nombre de drets socials i la limitació i condicionament dels drets individuals, de manera especial el de la propietat, i aquestes característiques es matitzen després de la segona postguerra amb:

a) Una major politització i estatificació dels drets socials.

b) Un augment dels drets socials.

c) S’accentuen les limitacions dels drets individuals.

d) La generalització de la constitucionalització d’uns deures fonamentals, juntament amb aquests drets.

G) És una constitució essencialment democràtica; la Constitució qualifica a l’Estat com «social i democràtic de dret» (art. 1.1), concepte aquest que ve de la Llei Fonamental de Bonn de 1949. Per la resta, el seu caràcter democràtic resulta de determinats elements bàsics com són:

a) El reconeixement dels drets i llibertats públiques.

b) La consagració que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que ema-nen tots els poders de l’Estat.

c) L’establiment d’una divisió de poders entre el legislatiu, l’executiu i el judicial, amb una específica regulació del control parlamentari de l’executiu.

H) És una Constitució derivada. Com diu Lowenstein, s’entén per Constitució originaria un document de govern que conté un principi fundacional nou i veritablement creador; l’ex-pressió «Constitució derivada» o «derivativa» designa aquella norma constitucional que segueix, fonamentalment, els models nacionals o estrangers, duent a terme només una adaptació a les necessitats nacionals.

En aquest sentit, la Constitució de 1978 és un mosaic del constitucionalisme històric es-panyol i, sobretot, de l’europeu de l’última postguerra, recepció aquesta que es va veure facilitada per l’afany integrador que va presidir el procés constitucional, cosa que dificul-tava l’aparició d’elements creatius endògens i oferia als elements estrangers una visió de neutralitat afavoridors de la conciliació política.

1.2. eStRuCtuRa inStituCionaL

1.2.1. Sistemàtica

Passant ja a l’estudi de la sistemàtica de la Constitució, trobem que s’ajusta al model tradicional de les Constitucions escrites, diferenciant el preàmbul i l’articulat:

A) El preàmbul, molt breu, conté la fórmula solemne d’introducció en què «la nació espanyo-la (...) en ús de la seva sobirania proclama la voluntat de:


1 ‒ 4 www.cef.es


a) Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

b) Consolidar un Estat de Dret.

c) Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya.

d) Promoure el progrés de la cultura i de l’economia.

e) Establir una societat democràtica avançada, i

f) Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra»

Amb això queden expressades les finalitats, tendències i esperit del text constitucional i «en conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la Constitució».

B) L’articulat , en el que es poden diferenciar dues parts que la doctrina qualifica de dogmà-tica i orgànica:

a) La part dogmàtica conté una declaració de drets i deures fonamentals, així com els principis econòmics i socials. Es troben en el títol I, el més extens de la Constitució de 1978.

b) La part orgànica compren les regles precises per l’establiment i funcionament dels diferents poders, així com el repartiment de competències entre ells i es troben en els 9 títols restants.

c) Finalment existeix un breu títol Preliminar on es troben declaracions de la part dog-màtica i disposicions de la part orgànica i que més que recollir els principis fonamen-tals de la Constitució, sembla com una «finestra de la mateixa»(Alzaga).

1.2.2. Estructura

Pel que fa a l’estructura de la Constitució, consta de 169 articles, distribuïts en un títol Preliminar i 10 títols que eventualment es divideixen en capítols i Seccions, i també hem d’afegir 4 disposicions ad-dicionals, 9 disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una final.

Presenta particular interès la disposició derogatòria, que en el seu paràgraf tercer declara que «que-den derogades totes les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Constitució».

I la disposició final, que concreta que la Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en sigui pu-blicat el text oficial al butlletí oficial de l’Estat (es va produir el 29 de desembre de 1978) i serà publica-da també en les altres llengües d’Espanya.

Concretament, l’estructura és la següent:

A) Títol Preliminar (arts. 1 al 9).

B) Títol Primer «Dels drets i deures fonamentals» (arts. 10 al 55), i compren 5 capítols:

a) Capítol 1.º «Dels espanyols i dels estrangers» (arts. 11 al 13).

b) Capítol 2.º «Drets i llibertats» (arts. 14 al 38) dividit al mateix temps en dues Seccions:

• Secció 1.ª «Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques» (arts. 15 al 29).


www.cef.es 1 ‒ 5

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

• Secció 2.ª «Dels drets i deures dels ciutadans» (arts. 30 al 38).

c) Capítol 3.º «Dels principis rectors de la política social i econòmica» (arts. 39 al 52).

d) Capítol 4.º «De les garanties de les llibertats i drets fonamentals» (arts. 53 i 54).

e) Capítol 5.º «De la suspensió dels drets i llibertats» (art. 55).

C) Títol II «De la Corona» (arts. 56 al 65).

D) Títol III «De les Corts Generals» (arts. 66 al 96), que compren 3 capítols:

a) Capítol 1º «De les Cambres» (arts. 66 al 80).

b) Capítol 2º «De l’elaboració de les lleis» (arts. 81 al 92).

c) Capítol 3º «Dels Tractats Internacionals» (arts. 93 al 96).

E) Títol IV «Del Govern i de l’Administració» (arts. 97 al 107).

F) Títol V «De les relacions entre el Govern i les Corts Generals» (arts. 108 al 116).

G) Títol VI «Del Poder Judicial» (arts. 117 al 127).

H) Títol VII «Economia i Hisenda» (arts. 128 al 136).

I) Títol VIII «De l’organització territorial de l’Estat» (arts. 137 al 158) distribuïts en 3 capí-tols relatius a:

a) Capítol 1.º «Principis generals» (arts. 137 al 139).

b) Capítol 2.º «De l’Administració Local» (arts. 140 al 142).

c) Capítol 3.º «De les Comunitats Autònomes» (arts. 143 al 158).

J) Títol IX «Del Tribunal Constitucional» (arts. 159 al 165).

K) Títol X «De la reforma constitucional» (arts. 166 al 169).

1.3. Contingut i pRinCipiS

1.3.1. L’estructura orgànica de l’Estat

La Constitució consagra el clàssic principi de divisió de poders establert per Montesquieu en la seva obra «L’esperit de les lleis de 1784». D’aquesta manera, es separa el poder legislatiu, que correspondrà a les Corts, el poder executiu que correspondrà al Govern, i el poder judicial que assumeixen els jutges i tribunals. No obstant això, aquesta divisió de poders, lluny de seguir els criteris clàssics d’una radical divisió, s’atenua ja en la mateixa Constitució i apareixen nombrosos supòsits de relacions entre els po-ders (el títol V de la Constitució es dedica a les relacions entre el Govern i les Corts).

1.3.2. Els valors de la Constitució

Com succeeix en tota norma fonamental es poden apreciar uns valors i uns principis del règim que es posen de manifest i que es contraposen al règim anterior en el sentit propi de qualsevol Constitució que desitja d’alguna manera «començar de nou». Aquests valors i principis apareixen ja en el preàmbul i es concreten en general en el títol preliminar, essent després desenvolupats al llarg de tot el text en els seus diferents apartats.


1 ‒ 6 www.cef.es


Es tracta en definitiva de crear un Estat de nova planta que gaudeixi d’unes característiques i prin-cipis determinats.

Serà a través d’aquests valors i principis com es pot veure la idea de trencament amb el règim anterior.

La Constitució diu a l’article 1 «Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el plura-lisme polític».

El legislador ha desitjat deixar constància del reconeixement d’aquests valors que es consideren com constituents. El text constitucional parteix d’ells sens perjudici que després es puguin trobar altres valors en diferents parts de l’articulat de la norma fonamental. Però la primacia d’ells sembla que prové de dues raons bàsiques. Primer, perquè cada un d’ells sembla representar un valor material en si mateix, i en segon lloc, perquè la primacia d’aquests valors es basa també contraposant·los a la naturalesa del règim anterior.

1.3.3. Els principis del nou règim constitucional

La importància dels valors que hem examinat no es basa únicament en el seu caràcter de ser supra-constitucionals sinó en el fet en què donen lloc, mitjançant la seva combinació a una sèrie de principis inspiradors del règim constitucional que crea la Constitució de 1978. S’han d’entendre com el pilar en què es recolza l’estructura constitucional , o dit d’una altra manera, com l’origen de les institucions que organitza i crea la Constitució, donant lloc així a la «institucionalització d’institucions» que és en defi-nitiva un Estat.

Els principis inspiradors del règim constitucional, encara que no sigui de forma sistemàtica, vénen ja exposats en els dos primers articles del text constitucional. L’article 1.1 parla de l’Estat social i democrà-tic de Dret. L’article 1.3 cita a la monarquia parlamentària i l’article 2 es refereix a l’Estat autonomista.

A) Estat democràtic.

La primera definició que cal atribuir a l’Estat que aspira a construir la Constitució és la de ser democràtic. Així ho esmenta no només l’article 1 de la Constitució, sinó també el pre-àmbul a l’afirmar que la nació espanyola proclama la voluntat, per un costat de garantir la convivència democràtica, i per l’altre, d’establir una societat democràtica avançada.

La democràcia no és altra cosa que el moviment de les forces socials per l’autogovern de la societat. La Constitució possibilita l’objectiu, ja que situa la sobirania en el poble, reco-neix el pluralisme polític i social, alhora que estableix una sèrie d’instàncies, en diferents nivells, perquè el poble participi, sigui indirectament, o bé mitjançant representants en les decisions que els afectin.

B) Estat de Dret.

L’expressió Estat de Dret, formulada amb intenció de ruptura en el preàmbul, es confirma a l’article 1. S’assenyala la necessitat que l’Estat espanyol futur es caracteritzi pels trets típics d’un Estat en el qual predomini el govern de les lleis i no el dels homes.

La Constitució de 1978 vol posar en pràctica pel que fa a l’Estat que dóna lloc a la primacia de la llei com a fonament de la societat moderna, a la que tot el text s’orienta. Donat que el poble espanyol ha obtingut de forma definitiva la titularitat de la sobirania i s’accepta la llei com l’expressió de la voluntat general, es posen les bases per l’existència d’un autèntic Estat de Dret, basat en la defensa i el reconeixement dels drets fonamentals de la persona.


www.cef.es 1 ‒ 7

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

C) Estat social.

L’estat social que esmenta l’article 1, reforçat pel Preàmbul en senyalar que la nació es-panyola proclama la seva voluntat de «promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna», és un Estat intervencionista, un Estat actiu, un Estat dotat d’un executiu fort.

En concret, en el capítol 3º del títol I, on es contenen els principis rectors de la política so-cial i econòmica del nou Estat. En efecte, els poders públics es comprometen a actuar en els àmbits familiar, social, laboral, cultural i econòmic, als efectes d’aconseguir aquesta naturalesa d’Estat intervencionista que es pretén instal·lar en el futur.

D) Monarquia parlamentària.

L’article 1.3 senyala que «la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamen-tària».

La monarquia en l’actualitat és una forma de govern i no d’estat, ara bé, cal afirmar que la fórmula utilitzada per la Constitució no es pot entendre únicament com una definició en tant que forma d’estat sinó que a l’incloure també la paraula política es fa un pas més i és possible introduir implícitament que el que es defineix és la «forma de govern de l’Estat espanyol», o, dit d’una altra manera, la naturalesa del règim polític a què dóna lloc el text fonamental.

El règim polític que institueix la Constitució del 1978 és la monarquia parlamentària.

La monarquia adoptada per la Constitució adquireix la seva legitimitat democràtica des del moment en què ha estat referendada per la voluntat del poble. I per altra banda, per-què es tracta d’una autèntica monarquia arbitral en la qual els poders del rei són més sim-bòlics i moderadors que efectius. El règim polític definit a l’article 1.3 es troba emmarcat dins dels sistemes parlamentaris occidentals, que vol dir que es basa en una estructura de govern derivada de la col·laboració entre els poders executiu i legislatiu.

E) Estat autonomista.

L’últim principi que caracteritza l’Estat configurat per la Constitució de 1978, el seu ca-ràcter de poder descentralitzat, apareix com a resposta, en forma contraposada a l’Estat franquista anterior.

L’esperit descentralitzador no és quelcom nou en el constitucionalisme espanyol. El pre-cedent de les dues repúbliques espanyoles, i, sobretot, de la segona, ha tingut un pes im-portant a l’hora d’adoptar aquest model. La Constitució reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, configurant l’Estat com a compost amb descentralització política i establint un sis-tema flexible de competències que permetrà la cessió d’aquestes a les denominades co-munitats autònomes.

2. DRETS FONAMENTALS, LLIBERTATS PÚBLIQUES I DEURES DE LA CIUTADANIA. DRETS, DEURES I PRINCIPIS I RECTORS

Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques s’ocupa essencialment la secció 1ª del capítol II del títol I de la Constitució que s’anomena «Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques» (arts. 15 al 29), mentre que la secció 2ª s’ocupa «dels drets i deures dels ciutadans» (arts. 30 a 38) i per últim el capítol III del mateix títol «dels principis rectors de la política social i econòmica» (arts. 39 al 52).


1 ‒ 8 www.cef.es


No podem deixar d’esmentar l’article 14 de la Constitució dins del capítol Segon que es titula «Drets i llibertats» del títol I que diu:

«Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància perso-nal o social».

2.1. DeLS DRetS fonaMentaLS i De LeS LLibeRtatS púbLiqueS (títoL i, CapítoL ii, SeCCió i, aRtS. 15 aL 29)

A) El dret a la vida (art. 15) que planteja el problema de la delimitació del seu inici i del final. Sobre el primer aspecte es va pronunciar el Tribunal Constitucional amb ocasió de la Llei Orgànica de despenalització de l’avortament (STC 53/1985, d’11 d’abril).

B) El dret a la integritat física i moral (art. 15), que ha sigut definit per Jorge de Esteban com el dret de tota persona a no ser sotmesa contra la seva voluntat a tractaments susceptibles d’anul·lar, modificar o ferir la seva voluntat, idees, pensaments o sentiments.

C) El dret a la llibertat ideològica i religiosa (art. 16), que pot ser limitat en les seves manifes-tacions pel manteniment de l’ordre polític. Ningú pot ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creença. La problemàtica de la llibertat religiosa va tenir el seu desen-volupament en la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juny, de llibertat religiosa.

D) El dret a la llibertat i seguretat (art. 17). És necessari per salvaguardar aquest dret, tenir en compte els drets del detingut, el termini màxim de detenció preventiva i la institució de l’habeas corpus regulada en la Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig.

E) El dret a la vida privada, és a dir, el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la prò-pia imatge (art. 18.1) que han sigut desenvolupats per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig.

F) El dret a la inviolabilitat del domicili (art. 18.2), en tant que cap entrada o registre podrà realitzar·se en ell sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

G) El dret al secret de les comunicacions (art. 18.3), i, en concret de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.

H) El dret a la llibertat informàtica (art. 18.4) que ha estat desenvolupat per la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal.

I) El dret a la llibertat de circulació (art. 19) en tant que els espanyols tenen dret a elegir lliu-rement la residència i a circular pel territori nacional, així com entrar i sortir lliurement d’Espanya en la forma que la llei estableixi. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics.

J) El dret a una comunicació pública i lliure (art. 20), denominació genèrica sostinguda pel nostre Tribunal Constitucional i que engloba: la llibertat d’expressió, el dret a la produc-ció i creació literària, artística, científica i tècnica, el dret a la llibertat de càtedra, el dret a la comunicació i a la informació.

K) El dret de reunió (art. 21) que haurà de ser pacífica i sense armes, sense necessitat d’auto-rització prèvia. Si es tracta de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions cal-drà comunicar·ho prèviament a l’autoritat, la qual només podrà prohibir·les quan hi hagi motius fonamentals d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns. Aquest dret ha estat desenvolupat per la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol.


www.cef.es 1 ‒ 9

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

L) El dret d’associació (art. 22), prohibint·se les que tinguin caràcter secret o paramilitar. Es regeix en l’actualitat per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març (modificada per la Llei Orgànica 11/2007 de 22 d’octubre, dels drets i deures dels membres de la Guàrdia Civil, on es reconeix el dret fonamental d’associació dels mateixos).

M) El dret de participació política (art. 23) que compren el dret de sufragi, regulat per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juliol, i el dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics.

N) El dret de jurisdicció (art. 24). Aquest dret comprèn el dret a obtenir la tutela efectiva que segons Sentència del Tribunal Constitucional 26/1983, de 13 d’abril, implica: el lliure accés a Jutges i tribunals, el dret a obtenir un veredicte d’aquests, i que aquest es compleixi, el dret a un Jutge ordinari, a un lletrat, a un procés públic i sense dilacions indegudes, a no declarar contra si mateix, a no confessar·se culpable i a la presumpció d’innocència.

O) Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produ-ir·se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran ori-entades vers la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. L’Administració civil no podrà imposar sancions que directament o subsidiàriament im-pliquin privació de llibertat. (art. 25).

P) Es prohibeixen els Tribunals d’Honor en l’àmbit de l’Administració civil i de les organit-zacions professionals (art. 26).

Q) El dret a l’educació (art. 27), desenvolupat per la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret d’educació, modificada per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, en vigor des d’el 24 de maig de 2006. La religió serà d’oferta obligatòria en els centres públics i d’elecció voluntària pels alumnes.

R) El dret a sindicar·se lliurement (art. 28.1) que compren, com ha senyalat el Tribunal Cons-titucional (STC 23/1983, de 5 de març), «no només el dret dels treballadors a organitzar·se sindicalment, sinó, també, el dret dels sindicats a exercir aquelles activitats que permetin la defensa i protecció dels mateixos treballadors». D’acord amb la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, el dret de sindicació cal referir·lo al dret a fundar sin-dicats, a afiliar·s’hi a elecció, i el dret dels afiliats a escollir lliurement els seus represen-tants i a l’activitat sindical.

S) El dret a la vaga (art. 28.2), que va donar lloc a la important Sentència del Tribunal Cons-titucional de 8 d’abril de 1981, que va declarar derogat el Reial Decret Llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions laborals, fixant quin haurà de ser el contingut essencial de la fu-tura llei orgànica que reguli el dret a la vaga.

T) El dret de petició (art. 29) individual i col·lectiva, en els termes establerts per la Llei Or-gànica 4/2001, de 12 de novembre.

2.2. DeLS DRetS i DeuReS DeLS CiutaDanS (títoL i CapítoL ii SeCCió ii, aRtS. 30 a 38)

A) Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya. La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols (art. 30).

B) Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capaci-tat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i pro-gressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori (art. 31).


1 ‒ 10 www.cef.es


C) L’home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica. La llei re-gularà les formes de matrimoni, l’edat i la capacitat per contraure’l, els drets i deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes (art. 32).

D) El dret a la propietat privada i a l’herència (art. 33), que s’ha transformat des de la con-cepció lliberal burgesa que era pràcticament intocable, fins a l’actual en què es pot limitar per la funció social de la propietat.

E) Es reconeix el dret a la fundació per a finalitats d’interès general, d’acord amb la llei (art. 34).

F) El dret al treball (art. 35). Segons la Sentència del Tribunal Constitucional de 2 de juliol de 1981, es concreta en «el dret igual per tots a un determinat lloc de treball si es compleixen els requisits necessaris de capacitació, i en el dret a la continuïtat o estabilitat en el treball, és a dir, a no ser acomiadats si no existeix una causa justa. En la seva dimensió col·lectiva implica, a més, un mandat als poders públics perquè duguin a terme una política orientada a la plena ocupació».

G) El dret a la negociació col·lectiva del treball (art. 37.1) que és «una garantia bàsica de si-tuacions jurídiques individualitzades i contribueix a la millora de les condicions de treball i vida dels treballadors així com el benestar social general» (STC de 30 d’abril de 1985).

H) El dret a l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu (art. 37.2), que inclou la vaga i el tancament patronal.

I) El dret a la llibertat d’empresa (art. 38), de no qualsevol empresa sino només el d’iniciar i mantenir en llibertat l’activitat empresarial regulada legalment.

2.3. DeLS pRinCipiS ReCtoRS De La poLítiCa SoCiaL i eConòMiCa (títoL i, CapítoL iii, aRtiCLeS 39 aL 52)

Destaquen entre ells:

A) Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família. Els poders públics asseguren també la protecció integral dels fills, iguals davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. La llei farà possible la investigació de la paternitat (art. 39).

B) Política orientada a la plena ocupació (art. 40.1).

C) Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans (art. 41).

D) L’estat vetllarà especialment per la salvaguarda dels drets econòmics i socials dels treba-lladors espanyols a l’estranger i orientarà la seva política a procurar·ne el retorn (art. 42).

E) Es reconeix el dret a la protecció de la salut (art. 43).

F) Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret. Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l’in-terès general (art. 44).

G) Tothom té dret a disposar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la per-sona, i el deure de conservar·lo (art. 45.1).

H) Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest


www.cef.es 1 ‒ 11

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’es-peculació (art. 47).

I) Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i inte-gració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especia-litzada que requereixen, i els empararan especialment en la consecució dels drets que el present títol atorga a tots els ciutadans (art. 49).

J) Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament (art. 50).

K) Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics (art. 51.1).

2.4. La pRoteCCió i gaRantia DeLS DRetS i LLibeRtatS

El reconeixement d’uns drets fonamentals ha d’anar acompanyat d’un sistema de protecció que as-seguri la seva vigència i efectivitat. Només la doble realitat del reconeixement i protecció dels drets i llibertats permet definir un règim com a democràtic i de Dret. La Constitució, com a norma fonamental, només ha establert les bases sobre les quals es fonamenta el sistema de protecció, corresponent a les lleis de desenvolupament la seva concreció. Examinarem les garanties constitucionals agrupant·les en tres epígrafs: garanties de procediment, de control i fiscalització, i les jurisdiccionals.

2.4.1. Garanties de procediment o normatives

Es refereix al procés de desenvolupament normatiu dels drets reconeguts constitucionalment. Les garanties més importants són:

A) Les normes relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques han de ser necessàriament Lleis Orgàniques (art. 81 de la Constitució). Tanmateix, la major part de la doctrina interpreta que la reserva de Llei Orgànica es refereix exclusivament als drets de la secció 1.ª, capítol II del títol I.

B) La reforma de la secció 1.ª, capítol II del títol I es realitzarà pel procediment previst a l’ar-ticle 168 de la Constitució (el més rígid dels dos previstos a la Constitució).

C) L’article 53.1 de la Constitució espanyola estableix el principi de reserva de llei per tot el capítol II del títol I, el que vol dir que aquests drets són una matèria que només pot regu-lar·se pel Poder Legislatiu.

Conseqüències de tot això són:

a) Exclusió de tota potestat reglamentària del Govern en matèries que afectin el desen-volupament dels drets i llibertats previstos en els capítols II i III del títol I de la Cons-titució.

b) Que tal com preveu l’article 86.1 de la Constitució, els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I queden prohibits a la regulació mitjançant Decret·llei.

c) L’article 82.1 de la Constitució prohibeix el desenvolupament mitjançant Decret Le-gislatiu de la secció 1.ª del capítol II del títol I.


1 ‒ 12 www.cef.es


2.4.2. Garanties de control i fiscalització

Tenen com a finalitat supervisar l’activitat dels ens administratius i la seva repercussió en l’esfera dels drets i llibertats del ciutadà. Són moltes les institucions que realitzen aquesta funció de control i fiscalitza-ció, unes tenen caràcter intern (situades dins de l’ens objecte de vigilància) i altres extern (realitzen la seva activitat des d’una posició externa a l’ens fiscalitzat). Dins d’aquestes últimes ens limitarem a esmentar per la seva singular importància a les Comissions parlamentàries, al Defensor del Poble i al Ministeri Fiscal.

2.4.3. Garanties jurisdiccionals

És la justícia, ja ordinària, ja constitucional, la que en última instància s’encarrega de concretar i fer efectiva la Constitució i, particularment, els drets i llibertats. D’aquesta manera, les garanties juris-diccionals impliquen l’actuació de la justícia per reparar la lesió produïda, essent aquesta la nota que la diferència de la resta de les garanties.

Com a més importants:

A) L’article 24 estableix que tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tri-bunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui ha-ver·hi indefensió.

B) En la regulació dels diferents drets a la Constitució es fa referència a les seves específiques garanties jurisdiccionals. L’exemple més clàssic és l’habeas corpus quan regula el dret a la llibertat a l’article 17.

C) Les violacions dels drets fonamentals per normes jurídiques impliquen la declaració d’in-constitucionalitat d’aquestes, davant del Tribunal Constitucional si tenen rang de llei o da-vant la Jurisdicció Contenciosa·administrativa si tenen rang reglamentari.

D) Si la violació prové d’un acte de caràcter no normatiu, l’article 53.2 de la Constitució es-panyola preveu un procediment sumari i preferent davant dels tribunals ordinaris i el re-curs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

2.5. De La SuSpenSió DeLS DRetS i De LeS LLibeRtatS

El capítol cinquè del títol I de la Constitució compren l’article 55 que diu:

«1. Els drets reconeguts en els articles 17,18, apartats 2 i 3; articles 19, 20, apartats 1 a) i d), i 5, articles 21, 28, apartat 2, i article 37, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acorda-da la declaració de l’estat d’excepció o de setge en els termes que preveu la Constitució. Resta exceptuat d’aquesta suspensió l’apartat 3 de l’article 17 en el cas de la declaració de l’estat d’excepció.

2. Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en què, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i a l’adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, puguin ser suspesos per a persones determi-nades, en relació amb les investigacions corresponents a l’actuació de bandes armades o ele-ments terroristes.

La utilització injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita llei orgànica com-portarà responsabilitat penal per violació dels drets i de les llibertats reconegudes per les lleis».


www.cef.es 1 ‒ 13

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

3. LA REFORMA CONSTITUCIONAL

Fins el dia d’avui, les dues úniques reformes de la Constitució han consistit en:

• Afegir a l’article 13.2 l’expressió «i passiu» referida a l’exercici del dret de sufragi dels es-trangers en les eleccions municipals.

• La reforma de l’article 135 de la Constitució, de 27 de setembre de 2011, per limitar el ni-vell d’endeutament de les Administracions públiques.

En relació al procediment de reforma constitucional, ho regula la Constitució en els articles que van del 166 al 169.

3.1. iniCiativa De La RefoRMa

L’article 166 de la Constitució disposa que «la iniciativa de reforma constitucional s’exercirà en la forma prevista en els apartats 1 i 2 de l’article 87».

Per tant, correspon, al Govern, al Congrés, al Senat i a les Assemblees legislatives de les comuni-tats autònomes.

3.2. eLS pRoCeDiMentS De RefoRMa ConStituCionaL

En funció de la matèria objecte de modificació existeixen dos tipus de reforma:

• La revisió constitucional: quan es vol una reforma completa del text constitucional o una re-forma parcial que afecti el títol preliminar, el capítol segon (secció 1.ª) del títol I o al títol II.

• La reforma constitucional; quan es vol una modificació parcial d’un altre contingut de la Constitució.

El primer cas es regirà pel procediment de l’article 168. El segon cas pel menys complex establert a l’article 167.

A) Procediment general de l’article 167.

«1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagués acord entre totes dues, s’in-tentarà obtenir·lo mitjançant la creació d’una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat.

2. En cas de no aconseguir·se l’aprovació mitjançant el procediment de l’apartat anterior, i sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Con-grés, per majoria de les dues terceres parts, podrà aprovar la reforma.

3. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a refe-rèndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dècima part dels membres de qual-sevol de les Cambres, dins l’espai dels quinze dies següents al de l’aprovació».


1 ‒ 14 www.cef.es


B) Procediment especial de l’article 168.

«1. Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el títol Preliminar, el capítol segon, secció 1ª del títol I, o el títol II, es procedirà a l’aprovació del principi per majoria dels dos terços de cada Cambra, i a la dissolució immediata de les Corts.

2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l’estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les dues Cambres.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetrà a referèndum per a la seva ra-tificació».

3.3. eLS LíMitS De La RefoRMa

La Constitució només es refereix expressament a un tipus concret de límit, i aquest és de caràcter temporal.

Així l’article 169 transcriu:

«No podrà iniciar·se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d’algun dels estats previstos en l’article 116».

L’article 116 de la Constitució regula els estats d’alarma, d’excepció i de setge.

4. L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA: ESTRUCTURA I CONTINGUT

4.1. ConCepte

L’Estatut aprovat mitjançant Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’auto-nomia de Catalunya de 1979 (de Sau) constava de 57 articles, l’actual té 223, cal indicar que els capítols de competències i drets i deures són els dos més extensos, suposen quasi la meitat del text. El nou Es-tatut més que una reforma ha suposat una nova redacció, atès que les semblances entre un i l’altre són mínimes. El sistema de finançament, la delimitació i ampliació de les competències o la definició de Ca-talunya com nació en el preàmbul, són les principals novetats.

L’Estatut troba el seu fonament en la Constitució; aquesta, en el seu art. 2n, reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i dedica el cap. III al títol VIII a les comunitats autònomes.

Però, d’altra banda, amb aquesta forma d’articulació de l’Estat, la constitució no fa sinó reconèixer una realitat històrica, com és la tradició d’autogovern d’alguns territoris.

Aquesta realitat va permetre a Catalunya accedir a l’autonomia per una via diferent de la de la ma-joria dels territoris de l’Estat.

Per tant, el sistema constitucional espanyol vigent preveu la creació de comunitats autònomes, però tramet el procés concret a la voluntat de les col·lectivitats afectades, referit a Catalunya, poden contituir·se en comunitat autònoma mitjançant l’aprovació dels seus Estatuts.


www.cef.es 1 ‒ 15

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

El contingut mínim de l’Estatut ve establert en l’art. 147.2 de la Constitució; haurà de contenir:

• Denominació de la comunitat.

• Delimitació del seu territori.

• Denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies.

• Competències assumides dins del marc establert en la Constitució i les bases pel traspàs dels serveis corresponents a aquestes.

4.1.1. Naturalesa

La Constitució està per damunt de l’Estatut, atès que la Constitució és la norma suprema de l’orde-nament jurídic, i en conseqüència l’Estatut és aprovat en funció de la Constitució. Per tant, si un precep-te de l’Estatut va contra la Constitució és nul.

Així mateix, si una llei o reglament aprovats pel Parlament o pel Govern de Catalunya contradiu l’Estatut, també és nul donat que la norma serà antiestatutària i inconstitucional.

D’acord amb l’art. 147.1 de la Constitució, els estatuts «seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma i l’Estat els reconeixerà i empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic».

Si afegim allò que disposa l’art. 81 de la Constitució «són lleis orgàniques aquelles que aproven els estatuts d’autonomia», no hi ha cap dubte del caràcter estatal dels estatuts.

D’aquesta manera les relacions entre l’Estatut i les lleis orgàniques estatals són regides pel princi-pi de competència.

Però no són un producte ordinari de l’exercici de la potestat legislativa de les Corts.

En el procés d’elaboració i àdhuc en el de la seva aprovació en alguns casos (art. 151.1) intervenen decisivament instàncies alienes a de les Corts.

Aquest caràcter pactat en la fase d’elaboració de l’Estatut, està clarament establert en els estatuts elaborats de conformitat amb l’art. 151.1 de la Constitució.

Són lleis orgàniques estatals, però la disponibilitat sobre les mateixes se sostreu al legislador esta-tal, perquè un cop aprovades només poden ser reformades a través del procediment que elles mateixes estableixen (art. 147.3 i 152.2 de la Constitució).

Es diu que l’estatut d’autonomia se subordina a la Constitució i és superior a les lleis.

Aquesta superioritat jeràrquica de l’estatut no deriva del seu caràcter de llei orgànica, sinó del con-ducte constitucionalment previst (art. 152.2) i estatutàriament desenvolupat per la seva modificació; només mitjançant del conducte establert en l’estatut pot alterar·se el seu contingut, cosa que fa a aquesta norma inatacable per qualsevol altra disposició legal i, per tant, jeràrquicament superior.

També constitueix la norma suprema de la Generalitat i forma part de l’anomenat bloc constitucio-nal. Cal recordar que el Tribunal Constitucional ha promulgat la Sentència relativa al contingut de l’Es-tatut, declarant sengles articles inconstitucionals.


1 ‒ 16 www.cef.es


4.2. eStRuCtuRa

4.2.1. Estructura de l’Estatut

• Preàmbul (segons la STC: no té eficàcia jurídica interpretativa les referències de Catalunya com nació i la realitat nacional de Catalunya).

• Títol preliminar: arts. 1 al 14 (segons la STC del 31/2010 de 28 de juny: es inconstitucional i nul·la: l’expressió «i preferent» de l’apartat 1 de l’article 6 –que regula la llengua–).

• Títol I: drets, deures i principis rectors, arts. 15 al 54.

• Cap. 1r: Drets i deures de l’àmbit civil i social, arts. 15 a 28.

• Cap. 2n: Dels drets en l’àmbit polític i de l’Administració, arts. 29 a 31.

• Cap. 3r: Drets i deures lingüístics, arts. 32 a 36.

• Cap. 4t: Garanties dels drets estatutaris, arts. 37 i 38.

• Cap. 5è: Principis rectors, arts. 39 a 54.

• Títol II: de les Institucions, arts. 55 al 94.

• Cap. 1r: El Parlament, arts. 55 a 66.

• Cap. 2n: El president o presidenta de la Generalitat, art. 67.

• Cap. 3r: El Govern i l’Administració de la Generalitat, arts. 68 a 72.

• Cap. 4r: De les relacions entre el Parlament i el Govern, arts. 73 a 75.

• Cap. 5è: Altres institucions de la Generalitat, arts. 76 a 82 (segons la STC del 31/2010 de 28 de juny, és inconstitucional i nul l’apartat 4 de l’article 76 on s’esmenta que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant en relació amb els projectes i proposicions de llei del Parlament que afectin o desenvolupin drets reconeguts per aquest Estatut. També és inconstitucional i nul l’apartat 1 de l’article 78 que regula el Síndic de Greuges, pel que fa a l’expressió «supervisa, amb caràcter exclusiu»).

• Cap. 6è: El govern local, arts. 83 a 93.

• Cap. 7è: Organització institucional pròpia de l’Aran, art. 94.

• Títol III: Del poder judicial a Catalunya , arts. 95 a 109 (segons la STC: és inconstitucional l’article 97 que regulava el Consell de Justícia de Catalunya com un òrgan de govern del poder judicial a Catalunya; també els apartats 2 de les lletres a), b), c), d) i e), i 3 de l’article 98; l’ex-pressió: «i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya» dels apartats 5 i 6 de l’ar-ticle 95; així com l’expressió: «El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix» de l’apartat 1 de l’article 99; per últim també és inconstitucional l’apartat 1 de l’article 100; i els apartats 1 i 2 de l’article 101, quan es refereix únicament al Consell de Justícia de Catalunya).

• Títol IV: De les competències, arts. 110 a 173.

• Cap. 1r: Tipologia de les competències, arts. 110 a 115.

• Cap. 2n: Les matèries de les competències, arts. 116 a 173.

• Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat, arts. 174 a 200.

• Títol VI: Del finançament de la Generalitat, arts. 201 a 221 (segons STC és inconstitucional i nul, l’expressió: «sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar» de l’apartat 3


www.cef.es 1 ‒ 17

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

de l’article 206; i l’expressió: «aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals, de l’apartat 2 de l’article 218).

• Títol VII: De la reforma de l’Estatut, arts. 222 i 223 (segons la STC cal interpretar la inter-venció del Rei en els arts. 222.1.d) i 223.1.i) de l’EAC. Atès que l’art. 62 de la CE estableix que correspon al Rei: c) Convocar referèndum en els casos previstos en la Constitució).

• 15 disposicions addicionals.

• 2 disposicions transitòries.

• 1 disposició derogatòria ( es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Esta-tut d’autonomia de Catalunya, llevat de sengles disposicions transitòries 4 i 6, pel que fa al règim electoral).

• 4 disposicions finals.

4.3. Contingut

Els continguts de l’Estatut es poden resumir en quatre grans temes:

A) El nacional. L’Estatut defineix què és Catalunya, quina és la seva identitat, quins són els seus símbols i com es relaciona amb la resta d’Espanya, amb la Unió Europea i amb la resta del món. L’Estatut reconeix la identitat nacional de Catalunya i la situa en el marc d’una Espanya diversa i plural.

B) El polític. L’Estatut defineix el repartiment del poder polític entre la Generalitat i l’Estat, fixant les competències i els diners que corresponen al Govern de Catalunya.

C) L’institucional. L’Estatut defineix les funcions del Parlament, del president, del Govern, i d’altres institucions com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de Garan-ties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i els governs municipals.

D) El social. L’Estatut atorga, i aquesta és una novetat respecte al del 1979, drets socials, la-borals, ambientals, civils, lingüístics, polítics i administratius a les persones que viuen a Catalunya.

Pel que fa al contingut cal esmentar a part de l’exposat el següent:

1. Preàmbul:

Pel que fa al Preàmbul de l’Estatut del 2006, constitueix una declaració de principis sobre els quals es fonamenta l’Estatut a destacar que Catalunya s’ha anat fent amb les aportacions d’energies de moltes generacions, que hi ha trobat una terra d’aco-llida, el poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovernar·se. En aquest sentit, l’Estatut és dipositari de la memòria i dels es-forços de totes i tots els que han lluitat per al reconeixement dels drets nacionals de Catalunya.

També es reconeix que el Parlament recollint el sentiment i la voluntat de la ciutada-nia catalana, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat (segons la STC del 2010, no té eficàcia jurídica interpretativa les referències del Preàmbul de l’Estatut de Catalunya a «Catalunya com nació» i a la realitat nacional de Catalunya).


1 ‒ 18 www.cef.es


S’esmenta entre altres, els valors de la diversitat que la defineix i enriqueix a Catalu-nya, des de fa segles, els de la llibertat i expressar identitats diverses i del respecte a la dignitat de les persones que hi viuen, el de la cohesió i el del progrés social, o els principis de la pau i la justícia.

L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i també en els drets his-tòrics del poble català.

Catalunya per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix.

2. Títol preliminar:

Es defineix Catalunya com a nacionalitat (art. 1).

La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogo-vern de Catalunya (art. 2).

Les relacions entre la Generalitat i l’Estat es fonamenten en els principis de lleialtat, bilateralitat i multilateralitat (art. 3).

Es proclamen els principis que han d’orientar les actuacions dels poders públics de la Generalitat: llibertat, igualtat, democràcia, pluralisme, pau, justícia, solidaritat, cohe-sió social, l’equitat de gènere i desenvolupament sostenible (art. 4).

Es reconeixen els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tra-dició jurídica catalana, el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat (art. 5), (segons la STC no és inconstitucional sempre que s’interpreti, segons la referida Sentència en el sentit que es tracta d’uns drets històrics en un sentit diferents dels drets florals. Es refereix a drets i tradicions de Dret privat o en l’àmbit del Dret públic. Aquests drets deriven la seva rellevància constitucional del fet d’assumir la Constitució).

Igualtat jurídica entre el català i el castellà (art. 6), (segons la STC és inconstitucional l’expressió «preferent» atès que no pot existir preferència entre ambdues llengües ofici-als: el català i el castellà són també llengües vehiculars en l’ensenyament. Pel que fa al deure, s’estableix envers el castellà, el deure del català és en l’àmbit de l’ensenyament i en les relacions de subjecció especial que vinculen a l’Administració catalana amb els seus funcionaris). En l’ensenyament el castellà s’ha de considerar, igual que el català, llengua vehicular. La sentència no accepta que existeixi el deure de conèixer el català, que es conté a l’art. 6.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC), paral·lel al deure de conèixer el castellà, perquè aquesta és l’única llengua constitucionalment exigible.

Es defineix la condició política dels catalans (art. 7).

S’indiquen els símbols nacionals de Catalunya – bandera, festa i l’himne – (art.8), (segons la STC cal interpretar aquest article en el sentit que l’expressió «nacional» és conforme a la Constitució interpretat en el sentit que està exclusivament referit en quant el seu significat i utilització, als símbols de Catalunya, definida com a nacio-nalitat (art. 1 de l’EAC) i integrada en la «indisoluble unidad de la nación española» com estableix l’article 2 de la Constitució).

Es regula el territori (art. 9).

Es reconeix que la capital de Catalunya, és la ciutat de Barcelona (art. 10).

Es reconeix l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, ge-ogràfica i lingüística (art. 11).


www.cef.es 1 ‒ 19

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Es fa referència tant als territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals de Ca-talunya, com a les comunitats catalanes a l’exterior (art. 12 i 13).

L’eficàcia territorial de les normes (art. 14).

3. Títol I: Drets, deures i principis rectors: (s’analitzen en la cinquena pregunta d’aquest tema)

4. Títol II: De les institucions:

• L'Estatut regula les institucions catalanes, com l’organització i les funcions d’institucions com el President, Govern, el Parlament de Catalunya, la Sindi-catura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries i el Consell de l’Audiovisual, reforça l’Administració local i la incorpora al sistema institucional de la Generalitat.

• L’Administració de la Generalitat serà l’Administració ordinària a Catalunya.

• L’Estatut atribueix als governs locals competències en àmbits com ara l’orga-nització i la gestió del territori, l’urbanisme, la mobilitat, la prestació de ser-veis d’atenció a les persones, els serveis socials públics d’assistència primària o el foment de les polítiques d’acollida de les persones immigrants. També, per a l’exercici d’aquestes competències, ofereix garanties per a la suficiència financera dels ens locals i crea el Consell de Governs Locals, com a òrgan de representació dels municipis i les vegueries.

• Destaca el reconeixement de tres ens territorials necessaris i dotats de perso-nalitat jurídica pròpia: el municipi, la vegueria i la comarca. Els municipis i les vegueries constitueixen l’estructura bàsica de l’organització territorial. Les comarques i altres ens conformaran l’àmbit supramunicipal.

5. Títol III: Del poder judicial a Catalunya:

• Regula el poder judicial i la seva presència a Catalunya

• El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància judicial, és a dir, el tribunal culmina l’organització judicial a Catalunya. Això significa que els processos judicials s’esgoten a Catalunya, sense perjudici del recurs per a la unificació de doctrina del Tribunal Suprem.

• El Consell de Justícia de Catalunya (aquest òrgan regulat a l’art. 97 de l’EAC, és declarat inconstitucional).

• La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judi-cial, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. Les proves dels concursos i oposi-cions, si tenen lloc a Catalunya, poden fer·se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocu-pin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics. També el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya han d’acreditar un co-neixement adequat i suficient de les dues llengües oficials.

6. Títol IV: De les competències:

• Juntament amb el finançament, constitueix el nucli de la reforma.


1 ‒ 20 www.cef.es


• S’esmenten les competències exclusives, compartides i executives.

• S’amplia el nivell competencial de la Generalitat amb una regulació molt ex-tensa i detallada del règim competencial de cada matèria.

• Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva.

• L’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, la potes-tat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat, com a principis o mínim comú normatiu en normes de rang de llei.

• En l’àmbit de les seves competències executives, correspon a la Generalitat, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’exe-cució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas in-clou la potestat d’organització de la seva pròpia administració.

7. Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat:

• Hi ha una regulació de les relacions institucionals de la La Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, com també amb l’acció exterior. En relació amb l’Estat cal destacar els instruments de ca-ràcetr bilateral i multilateral i el règim de convenis.

• La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació amb altres comunitats autònomes sobre afers d’interès compartit.

• Participació de la Generalitat en els processos de designació dels magistrats del Tribunal Constitucional, dels membres del Consell General del Poder Judicial, dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, del Tribunal de Comptes, del Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional de l’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió.

• La Generalitat ha de participar en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya.

• Reconeixement d’una capacitat d’acció exterior de la Generalitat, com estar present i tenir veu en institucions internacionals com la UNESCO, obrir de-legacions en l’exterior (defensa dels seus interessos davant les institucions de la Unió Europea) i també la projecció internacional de les organitzacions so-cials, culturals i esportives de Catalunya.

8. Títol VI: Del finançament de la Generalitat:

Del sistema del finançament cal remarcar: l’increment de l’autonomia tributà-ria de la Generalitat i de la seva capacitat normativa i la creaicó d’una Agència Tributària de Catalunya.

El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia finance-ra, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmen-tades administracions.


www.cef.es 1 ‒ 21

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

S’incrementa els recursos disponibles per a la Generalitat, alhora que garan-teix que els seus ingressos procedeixen dels rendiments dels impostos pagats a Catalunya. La participació de l’IRPF passa al 50%; la de l’IVA al 50%; i els impostos especials al 58%, que són: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’im-post sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis.

Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, que li correspon la gestió, recapta-ció, la liquidació i inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat. També s’estableix que s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Admi-nistració Tributària de Catalunya. El consorci es pot transformar en l’Admi-nistració tributària a Catalunya.

La Generalitat podrà tenir capacitat normativa sobre tots els impostos en què participa.

Es crea la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat·Generalitat, que li correspon la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament

La inversió de l’Estat en infraestructures exclòs el Fons de compensació inter-territorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB de l’Estat per un període de 7 anys.

9. Títol VII: De la reforma de l’Estatut:

El seu contingut es desenvolupat al epígraf 6.

5. DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

5.1. DRetS i DeuReS

Les persones que gaudeixen de la condició política de català o els ciutadans de Catalunya a que fa referència l’art. 7 de l’EAC, gaudeixen d’uns drets i deures regulats en el Títol I de l’Estatutt.

El títol I (drets, deures i principis rectors – arts 15 a 54) fa referència als compromisos dels poders públics de Catalunya amb els seus ciutadans, per cercar el benestar de les persones, així l’art. 4r.3. ens indica que els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desen-volupament sostenible.

Podem classificar els drets següents:

A) Drets personals:

Pel que fa als drets personals: cal esmentar la remissió als drets constitucionals i als reco-neguts per la Unió Europea i pels tractats internacionals ratificats per Espanya.


1 ‒ 22 www.cef.es


Article 15: Drets de les persones: 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliure d’explotació, de maltractaments i de tota discriminació, així com al lliure desenvolupament de la personalitat i capacitat personal.

Pel que fa a la protecció de col·lectius específics: menors, persones grans i dones.

Article 17: Drets dels menors: Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Article 18: Drets de les persones grans: Les persones grans tenen dret a viure amb digni-tat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat.

Article 19: Drets de les dones: 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics o privats.

Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort: 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de la mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una mane-ra anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre.

B) Drets econòmics, socials i culturals: (arts 21 a 28)

Article 21: Drets en l’àmbit de l’educació:

• Dret a una educació de qualitat i accedir·hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic.

• Dret dels pares a què els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs condicions.

• Sistema d’educació públic i concertat.

• L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries.

• Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics.

• Dret a la formació professional i a la formació permanent.

• Ajuts públics per satisfer els requeriments educatius i per accedir en igualtat de con-dicions als nivells educatius superiors.

Article 22: Drets en l’àmbit cultural:

• Dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs ca-pacitats creatives individuals i col·lectives.

Article 23: Drets en l’àmbit de la salut:

• Dret d’accés universal a un sistema sanitari públic i gratuït.

• Elecció de metge o metgessa i de centre sanitari.

• Dret a ésser informat sobre els serveis i consentiment davant d’una intervenció.


www.cef.es 1 ‒ 23

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Article 24: Drets en l’àmbit dels serveis socials:

• Dret a accedir en condicions d’igualtat a la xarxa de serveis socials públics.

• Especial atenció a persones dependents.

• Les persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciu-tadania que els asseguri els mínims d’una vida digna.

Article 25: Drets en l’àmbit laboral:

• Els treballadors tenen dret a formar·se i promoure’s professionalment.

• Dret a prestacions no contributives per a persones excloses del mercat laboral.

• Dret a la consulta i participació en les empreses.

Article 26: Dret en l’àmbit de l’habitatge:

• Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a l’accés a un habi-tatge digne.

Article 27: Drets amb relació al medi ambient:

• Dret a viure en un medi ambient equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut.

• Dret a la protecció davant la contaminació

• Dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics, pot ser limitat aquest dret, per motius d’ordre públic.

Article 28: Drets dels consumidors i usuaris:

• Dret sobre la protecció de la salut i seguretat i a la informació sobre les característi-ques, preus dels productes i serveis. A un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats.

C) Drets de l’àmbit polític i de l’administració:

Article 29: Dret de participació:

• Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya (participació).

• Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polí-tics representatius i a presentar·s’hi com a candidats (sufragi actiu i passiu).

• Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament (participació en el procediment legislatiu).

• Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament (participació en el procediment legislatiu).

• Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes (dret de petició).

• Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes po-pulars.


1 ‒ 24 www.cef.es


Article 30: Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració:

• Totes les persones tenen el dret d’accés als serveis públics en condicions d’igualtat i als serveis econòmics d’interès general. L’administració ha de fixar els estàndards de qualitat dels serveis (carta de drets dels usuaris)

• Dret a una bona administració: tracte imparcial i objectiu i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats.

Article 31: Dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers de la Ge-neralitat i tenen dret a accedir·hi, examinar·les i obtenir·ne la correcció. Una autoritat in-dependent, designada pel Parlament, ha de vetllar per aquest dret.

D) Drets lingüístics:

Article 6.2: Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials (català i castellà) i els ciutadans de Catalunya tenen dret i el deure de conèixer·les. (segons la STC el deure solament s’estableix pel castellà, pel que fa al català, no pot ser un deure generalitzat per a tots els ciutadans de Catalunya, sinó la imposició d’un deure indivi-dual i d’obligat compliment que té el seu lloc específic i propi en l’àmbit de l’educació i en les relacions de subjecció especial que vinculen a l’Administració catalana amb els seus funcionaris, obligats a donar satisfacció al dret d’opció lingüística reconegut en l’art. 33.1 de l’EAC).

Article 32: Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques i eficàcia i validesa plena dels actes jurídics fets en qualsevol de les llengües oficials.

Article 33.1. i 2.: Els ciutadans tenen dret a l’opció lingüística, en relació amb les insti-tucions, organitzacions i administracions públiques a Catalunya, com l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics.

Article 33.3. i 4: Per a garantir l’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, registradors de la propietat i mercantils, encarregats del registre Civil, han d’acre-ditar, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües. L’Ad-ministració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el seu personal té un nivell adequat i suficient de les dues llengües.

Article 33.5: Dret de relacionar·se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i ju-risdiccionals d’àmbit estatal (segons la STC el present precepte és contrari a la Constitució si de l’Estatut es pretén derivar la cooficialitat de la llengua catalana respecte de poders públics no radicats en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya)

Article 34: Dret d’usuaris i consumidors a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixen. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Ca-talunya tenen el deure de disponibilitat lingüística (segons la STC el deure de disponibi-litat lingüística de les entitats privades no pot significar la imposició als seus titulars o al seu personal d’obligacions individuals de l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials, el dret a ser atès en qualsevol de les dites llengües solament es pot exigir en les relacions entre els poders públics i els ciutadans).

Article 35: Drets lingüístics en l’ensenyament: Dret a rebre l’ensenyament en català. És la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i el no universitari (segons la STC no impedeix que el castellà tingui idèntic dret com la llengua catalana, de condició de llengua vehicular en l’ensenyament). Dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori. Els professors i l’alumnat dels centres universitaris dret a expressar·se en la llengua oficial que elegeixen.


www.cef.es 1 ‒ 25

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Article 36: Drets en relació amb l’aranès: A l’Aran totes les persones tenen dret de conèi-xer i utilitzar l’aranès. Utilitzar en llurs relacions amb la Generalitat.

E) Deures:

• Deures de conèixer el català (en l’àmbit de l’ensenyament i en les relacions de subjecció especial que vinculen a l’Administració catalana amb els seus funcionaris) (art. 6.2).

• Deures en l’àmbit de l’educació (art. 21).

• Deure de respectar i preservar el patrimoni cultural (art. 22.2)

• Deure de fer·ne un ús responsable i evitar·ne el malbaratament dels recursos naturals i del paisatge, també deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i a eliminar les diferents formes de contaminació (art. 27)

• Deure de disponibilitat lingüística per part dels consumidors i usuaris. (art. 34). (se-gons la STC el dret a ser atès en qualsevol de les dues llengües solament es pot exi-gir en les relacions entre els poders públics i els ciutadans)

• Deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’en-senyament obligatori. (art. 35)

5.2. pRinCipiS ReCtoRS

Els principis rectors han d’orientar les polítiques públiques dels poders públics de Catalunya, jun-tament amb els previstos en l’article 53.3 de la Constitució.

A diferència dels drets i les llibertats, els principis rectors no garanteixen per si mateixos un contin-gut jurídic directament protegit i exigible, això no significa que no produeixin efectes jurídics, ja que del seu reconeixement estatutari se’n pot deduir una obligació de comportament dels poders públics (nor-matiu, executiu, i judicial) en coherència amb els mandats i directrius que es dedueixen del seu reconei-xement estatutari.

Regulats en el capítol V del títol I (arts. 40 al 54), a destacar:

• Protecció de les persones i famílies, protecció del medi ambient, foment del progrés econò-mic i social ( compromet als poders públics a treballar pels valors del progrés, la cohesió, la solidaritat, la sostenibilitat, l’equilibri territorial, la participació o la qualitat de l’ocupació), foment i difusió del català (la STC interpreta l’art. 50 apartat 4 en el sentit que en el marc de la política de difusió i de foment del català, les entitats públiques, institucions i empreses poden utilitzar el català amb normalitat, en les relacions entre elles i en les comunicacions entre els particulars, sempre que hi hagi mecanismes pel que fa al dret dels ciutadans a rebre iguals comunicacions en castellà i que es pugui fer efectiu sense formalitats ni condicions que comportin una càrrega o una obligació), accés a l’habitatge i a noves tecnologies, pro-tecció de la lliure decisió de la dona sobre el seu propi cos i la seva salut reproductiva i se-xual, dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós, protecció dels consumidors i usuaris, la cooperació al foment de la pau i, finalment la Memòria històrica.

• Els drets que reconeixen els capítols I (drets i deures en l’àmbit civil i social), II (Drets en l’àmbit polític i de l’Administració) i III (Drets i deures lingüístics), vinculen a tots els po-


1 ‒ 26 www.cef.es


ders públics de Catalunya i els particulars. S’ha d’observar el principi d’interpretació i apli-cació en el sentit més favorable per a la seva plena efectivitat. Els drets lingüístics vinculen a l’Administració General de l’Estat.

• Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinin les lleis.

La incorporació a l’Estatut d’un títol específic sobre drets i deures de la ciutadania obligà a preveure un sistema de garanties per assegurar la seva eficàcia enfront dels poders públics, i en el seu cas, també en les relacions entre els particulars, es pot esmentar:

A) Garanties jurisdiccionals:

Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III esmentats, i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que esta-bleixen les lleis.

B) Garanties no jurisdiccionals:

• Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, cal la seva aprovació per llei del Parlament i té la consideració de llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut (majoria absoluta per a la seva aprovació).

• Reserva de llei: la regulació essencial i el desenvolupament dels drets dels ca-pítols I, II i III s’han de fer per llei del Parlament.

• No caben decrets legislatius ni decrets lleis per la regulació i desenvolupament dels drets reconeguts a l’Estatut i a la Carta dels Drets i Deures dels ciutadans.

• Consell de Garanties Estatutàries: li correspon la tutela dels drets. Els seus dic-tàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes i proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut, aquesta regulació ha estat declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional, el qual declara inconstitucional l’apartat 4 de l’article 76 de l’EAC , així ens indica que si el dictamen fou vinculant, cal entendre que un judici negatiu impedeix la trami-tació de la iniciativa legislativa o la continuació del debat, i en segon la publi-cació de la llei i la seva entrada en vigor. El primer exponent comportaria una limitació a l’autoritat i a les competències parlamentàries; el segon exponent comportaria un control exercit pel Consell en termes molt pròxims a un con-trol jurisdiccional).

• Síndic de Greuges: té la funció de protegir i defensar els drets estatutaris. Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, sobre els projectes i proposicions de llei que regulin drets reconeguts per l’Estatut.

6. REFORMA DE L’ESTATUT

L’article 147.3 de la Constitució estableix que la reforma dels estatuts s’ajustaran al procediment establert en els mateixos.

Així l’actual Estatut del 2006 regula el procediment de reforma en el títol VII, als articles 222 i 223. Hi ha dos procediments de reforma:


www.cef.es 1 ‒ 27

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

A) Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat

1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:

a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajun-taments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població.

També poden proposar·la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Ca-talunya amb dret de vot.

El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.

b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.

c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223.

d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum. (el referèndum l’ha de convocar el Rei)

2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament a debat i a votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.

B) Article 223. La reforma de la resta dels títols

1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al proce-diment següent:

a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els ter-mes establerts per l’article 222.1.a.

b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.

c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.

d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parla-mentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent.

e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del


1 ‒ 28 www.cef.es


Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació propor-cional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel pro-cediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.

f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corres-ponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió compe-tent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.

g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.

h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les pro-postes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.

i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgàni-ca ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b. (con-vocar el referèndum correspon al Rei).

2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.


ANNEX 1 TEMA 1 tgest atc - Departament de la...

Documents

Transcript of ANNEX 1 TEMA 1 tgest atc - Departament de la...