ANNEX 1 TEMA 3 tgest atceconomia.gencat.cat/.../arxius/annex-1/annex1-tema-03.pdf · 151 i disp....

www.cef.es SumariJUNy 2017

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 3

1. L’organització territorial

2. Les comunitats autònomes: constitució i competències

3. Relacions amb l’Estat: coordinació i control

4. Els estatuts d’autonomia

5. Organització de l’Administració local a l’Estat i a Catalunya

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 3 ‒ 1JUNy 2017

1. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1.1. IntROduCCIó

1.1.1. Aplicació a l’Estat espanyol

Dins de l’espècie genèrica dels estats descentralitzats, i ja amb referència a Espanya, ens interes-sa destacar l’estat regional o integral (Constitució de 1931) i l’estat autonòmic (Constitució de 1978).

Tots dos es caracteritzen perquè les parts integrants de l’Estat assumeixen facultats autonòmiques i autàrquiques, és a dir, tenen la facultat de dictar llurs pròpies normes i la facultat d’administrar els seus béns i drets en l’exercici del poder executiu.

Aquesta facultat és reconeguda en l’article 2 de la Constitució de 1978, que diu:

«La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria co-muna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les na-cionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles».

L’article 137 de la Constitució estableix que l’Estat s’organitza territorialment en municipis, pro-víncies i comunitats autònomes (CA). Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

L’article 138 garanteix l’aplicació del principi de solidaritat consagrat a l’article 2, que prescriu que les diferències entre els estatuts de les CA no podran implicar privilegis econòmics o socials. I l’article 139 esmenta que tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat, cap autoritat no pot adoptar mesures que, directa o indirectament, obstaculitzin la llibertat de circulació i d’establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori espanyol.

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

tEMA

3 L’organització territorial. Les comunitats autònomes: Constitució i competències. Relacions amb l’Estat: coordinació i control. Estatuts d’Autonomia. Organització de l’Administració local a l’Estat i a Catalunya


Oposicions

3 ‒ 2 www.cef.es

T. GesTors ATC

Alhora es permet que els estatuts d’autonomia prevegin altres instàncies territorials pròpies (art. 152.3 CC).

L’Estatut d’Autonomia, en el seu article 151, atorga competència exclusiva a la Generalitat en re-lació amb l’organització territorial, que inclou:

• Ladeterminació,lacreació,lamodificacióilasupressiódelsensqueconfigurenl’organit-zació territorial de Catalunya.

• L’estructuradel’organitzacióterritorialdeCatalunyaenmunicipisivegueries(art.83.1del’EAC).

• Laconstituciódel’àmbitsupramunicipalpercomarques,quehaderegularunalleidelPar-lament (art. 83.2 de l’EAC).

Endesenvolupamentdelmandatestatutaridel’art.91.4del’EAC,elParlamentdeCatalunyahapromulgatlaLlei30/2010,de3d’agost,devegueries,modificadaperlaLlei4/2011,del8dejuny(quemodificaladisposiciótransitòriaprimeradelaLlei30/2010).

Els consells de vegueria se subroguen a la representació que les diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres ens.

Els consells assumeixen la titularitat de béns i drets de les diputacions. Els òrgans dels consells de vegueria se subroguen als òrgans de les diputacions.

De conformitat amb la Llei 4/2011, del 8 de juny, la constitució dels consells de vegueria es produ-iràuncophaginestataprovadeslesmodificacionsdelanormativaestatal.Enaquellmoment,elscon-sells de vegueria substituiran les diputacions provincials.

Així, l’article 2.3 de l’EAC disposa que els municipis, les vegueries, les comarques, i altres ens lo-cals que les lleis determinin, integren el sistema institucional de la Generalitat, com a ens a través del qual aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.

1.1.2. Principi d’unitat i d’autonomia

L’article 2 de la CE abans esmentat conté dos principis sobre els quals es construeix el model d’or-ganització territorial de l’Estat a Espanya:

A) La unitat de l’Estat en el seu conjunt.

B) L’autonomia de les nacionalitats i regions.

Elprincipid’unitatsignificaqueEspanyaformaunsolEstat,peròaquestaunitats’hadecompletaramb el principi d’autonomia, referit a les nacionalitats i regions. Els dos principis s’han d’integrar en un sol disseny de l’estructura de l’Estat, i alhora es limiten i condicionen recíprocament: ni la unitat impli-ca la concentració de tots els poders estatals en una sola instància, ni l’autonomia de les parts implica la negaciódelasevainsercióenunconjuntmésampli.Però,alhora,launitathaderespectarlapluralitati la diversitat.


www.cef.es 3 ‒ 3

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

2. LES COMUNITATS AUTÒNOMES: CONSTITUCIÓ I COMPETÈNCIES

2.1. nOtES quE CARACtERItzEn EL dREt A L’AutOnOMIA

D’acord amb aquests grans privilegis generals veurem quines són les notes que caracteritzen el dret a l’autonomia. Són les següents:

• Lavoluntarietatdelseuexercici(arts.143,144idisp.trans.1a).

• Lageneralitatenl’atorgament.

• Laigualtatenelcontingut.Nohihadistinció,al’horad’utilitzarelstermesnacióiregió,sobre el contingut de les respectives autonomies. Cada comunitat establirà el nivell d’auto-nomia que vol, dins dels límits de la Constitució.

• Progressivitatenlaintegració(art.148.2),enlaqualconcorrendeterminatsrequisits(art.151 i disp. trans. 2a); les CA podran assumir la totalitat de les competències previstes a la Constitució des del moment de llur constitució. Això permet distingir entre CA d’autono-mia plena inicial i d’autonomia plena diferida.

• Diversitatenlaplasmació(arts.147i152),envirtutdelaqualisensequeminvielprinci-pi d’igualtat, les comunitats podran adoptar la seva estructura i funcionament d’acord amb les exigències pròpies, dins dels límits de la Constitució.

2.2. EL dREt A L’AutOgOvERn dE LES COMunItAtS AutònOMES A LA COnStItuCIó dE 1978

La Constitució no indica quines nacionalitats o regions ni quines CA podran constituir-se.

La Constitució enumera aquells supòsits en què s’entén que hi ha una realitat susceptible de ser con-siderada com a nacionalitat o regió i que pot ser titular del dret d’autogovern. Són les següents:

• Províncieslimítrofesambcaracterístiqueshistòriques,culturalsieconòmiquescomunes.

• Territorisinsulars.

• Provínciesambentitatregionalhistòrica.

Ensíntesi,l’autogovern,talcomlaConstitucióelconfigura,télesnotessegüents:

A) L’establiment en la Constitució d’una sèrie de funcions que les CA podran assumir com a pròpies a través de llurs estatuts (arts. 148 i 149.3).

B) L’atribució a les CA de la potestat legislativa i de les funcions polítiques i executives res-pecte de les competències que assumeixin per via estatutària.

C) El principi de no interferència dels poders legislatiu i executiu de l’Estat en el desenvolu-pament de les funcions pròpies per les CA.

D) La submissió de les CA al control del Tribunal Constitucional (art. 153 a) dels Tribunals de Justícia (art. 153 c) i del Tribunal de Comptes (art. 153 d).


Oposicions

3 ‒ 4 www.cef.es

T. GesTors ATC

La Constitució atorga el dret d’instituir-se com a Comunitat Autònoma a les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica; en el cas que el territori que vulgui accedir a l’autonomia no compleixi alguna d’aquestes condicions, només podrà iniciar el procés amb l’autorització de les Corts Generals, a través de llei orgànica (art. 144 de la CE).

D’aquestamaneranos’estableixenlaConstitucióunmapadelesCA,sinóquedónaunmodelfle-xible.

Les vies d’accés que estableix la Constitució poden agrupar-se en dues, que adopten el seu nom dels articles de la Constitució que les regulen en la seva part essencial:

• Hihaunprocedimentosistemagenerald’accésal’autonomia,regulatenelsapartats2i3de l’article 143, i matisat en la disposició transitòria 1a.

• Hihaunprocedimentosistemaespecial,elprevistal’article151,amblamatisació,també,de la disposició transitòria 2a., i que permet assolir inicialment l’autonomia plena.

També hi ha una clàusula de tancament, que permet a les Corts intervenir en casos excepcionals (art. 144).

2.3. EL SIStEMA gEnERAL d’ACCéS A L’AutOnOMIA

Aquestprocedimentcorresponalsqualificatsd’autonomiagradual.

Segons l’article 143.2 de la Constitució, la «iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les diputacions interessades o a l’òrgan interinsular corresponent a les dues terceres parts dels municipis, de manera que la població dels quals representi, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada pro-víncia o illa».

Si aquesta iniciativa no prosperés, solament podrà repetir-se al cap de 5 anys.

Després, els membres de les diputacions respectives i els diputats i senadors d’aquestes províncies constituiran una assemblea que tindrà per objecte l’elaboració d’un projecte d’estatut, que serà elevat a les Corts Generals per a la tramitació com a llei (art. 146).

Com a excepció al que s’ha exposat, la disposició transitòria preveu que els òrgans col·legiats su-periors dels territoris dotats d’un règim d’autonomia provisional podran substituir, per acord adoptat per majoria absoluta dels membres, la iniciativa que l’article 143.2 atribueix a les diputacions provincials o els òrgans insulars corresponents.

2.4. EL SIStEMA ESpECIAL d’ACCéS A L’AutOnOMIA (dE COMunItAtS AMb AutOnOMIA pLEnA)

L’article 151.1 de la Constitució estableix la possibilitat que qualsevol nacionalitat o regió pugui accedir a l’autonomia plena mitjançant l’assumpció, per les CA, des del seu naixement, de totes aquelles competències que no es reserva l’Estat en l’article 149.

Peraixò,s’introdueixenduesmodificacionsdenaturalesadiferentrespectealsistemageneralqueacabem d’exposar:


www.cef.es 3 ‒ 5

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

A) La iniciativa del procés autonòmic haurà de ser acordada, a més de per part de les diputa-cions o dels òrgans interinsulars corresponents, per les 3/4 parts dels ajuntaments de cada una de les províncies afectades, les quals representin, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada una d’elles.

B) Juntamentamblamodificacióquantitativas’estableix,però,unainnovacióprocedimentalmoltimportant:aquestainiciativahauràdeserratificadamitjançantreferèndum,pelvotafirmatiudelamajoriaabsolutadelselectorsdecadaprovíncia.Unavegadaquehauràestat acreditada, el Govern procedirà a la convocatòria del referèndum en el termini de cincmesos,iesfixaràladataconcretadelaconvocatòria.

La innovació, com es pot veure, és de gran transcendència. Sobretot si es té en compte que, a dife-rència del que estableix l’article 151 en seu paràgraf 2, 4rt. per a l’aprovació del projecte d’estatut, no és suficientlamajoriadelsvotsvàlidamentemesos,sinóques’exigeixelvotafirmatiudelamajoriaabso-luta dels electors de cada província.

L’aprovació en referèndum de la iniciativa no s’exigeix, en canvi, segons la disposició transitòria segona,alsterritorisqueenelpassathaginplebiscitatafirmativamentprojectesd’estatutsd’Autono-mia i que comptin amb règims provisionals d’autonomia en el moment de promulgar-se la Constitució.

Enaquestssupòsitséssuficientquehoacordinelsseusòrganspreautonòmicscol·legiatssuperiorsper majoria absoluta, i ho comuniquin al Govern.

Aquestanormaés,precisament,aquellaquehapossibilitatqueCatalunya,elPaísBasciGalíciahaginassolit ja la seva autonomia plena, amb l’adopció prèvia dels acords corresponents de llurs òrgans preau-tonòmics col·legiats i amb la tramitació corresponent, segons el procediment que estableix l’article 151.2.

Després d’aquest requisit previ de l’article 151.1, aquestes CA van procedir a l’elaboració de llurs estatuts, d’acord amb el que estableix l’article 151.2:

a) Acord per majoria absoluta dels òrgans preautonòmics superiors col·legiats (disposició transitòria segona).

b) Comunicació al Govern.

c) Elaboració de l’estatut d’acord amb el que estableix l’article 151.2, segons hem assenyalat.

d) Aprovació per majoria absoluta del projecte elaborat per l’assemblea constituïda amb aques-tafinalitat.

e) Tramesa del projecte a la Comissió Constitucional del Congrés (art. 151.2, 2n).

f) Examen del projecte per part de la Comissió Constitucional, amb el concurs i l’assistència d’una delegació de l’assemblea proponent.

g) Acord amb la Comissió i la Delegació.

h) Referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l’àmbit provincial de l’estatut (art. 151.2, 3r.).

i) Elevació del projecte a les Corts, un cop aprovat en cada província per una majoria de vots vàlids (art. 151.2, 4rt.).

j) VotderatificaciódelsPlensdelesCambres.

És el cas d’Andalusia, en què, un cop fracassat el referèndum previ previst en l’article 151.1, es va habilitarunasoluciólegalpertaldeconfirmarelprocedimentespecial.


Oposicions

3 ‒ 6 www.cef.es

T. GesTors ATC

2.5. SIStEMES ExCEpCIOnALS

Excepcionalment, la iniciativa per a la creació d’una Comunitat Autònoma no l’exerceix cap dels òrgansalsqualsenshemreferitfinsara.Aixòs’esdevéquanl’exercicidel’autonomiaésatribuïtoim-posat mitjançant llei.

L’atribució per llei al dret a l’autonomia i el consegüent autogovern es preveu en l’article 144 a) i b) i en la disposició transitòria 5a.

També cal assenyalar que, malgrat que, en principi, l’exercici del dret a l’autonomia sigui voluntari, les Corts Generals, per motius d’interès general i mitjançant llei orgànica podran:

• Autoritzarlaconstituciód’unaComunitatAutònomaquanelseuàmbitterritorialnosuperiel d’una província o no reuneixi les condicions de l’article 143.1.

• Autoritzaroacordar,siescau,unestatutd’Autonomiaperaterritorisquenoestanintegratsen l’organització provincial.

• Substituirlainiciativadelescorporacionslocalsaquèesrefereixl’article143.2.

3. RELACIONS AMb L’ESTAT: COORDINACIÓ I CONTROL

Les relacions entre l’Estat i les CA no s’esgoten amb el repartiment de competències. Juntament amb aquestes, hi ha altres relacions l’objecte de les quals no es refereixen a l’exercici competencial, sinó que responen a criteris de distribució i ordenació dels poders de cada part.

D’aquesta última classe són les relacions següents:

• Relacionsd’integració:preveuenlaparticipacióenlaformaciódelavoluntatd’òrgansge-nerals de l’altra (ex., designació de senadors per a les CA i iniciativa legislativa autonòmica davant les Corts).

• Relacionsdeconflicte:regulenlaresoluciódeconflictesqueesprodueixenenelRègimdeles autonomies (procediment davant del Tribunal Constitucional).

• Relacionsderivadesdel’exercicicompetencial:aquellesqueesprodueixenacausadel’ac-tuació dels poders de les parts.

3. LA COL·LAbORACIó EntRE L’EStAt I LES COMunItAtS AutònOMES

Tant la doctrina com la jurisprudència reconeixen el principi de col·laboració com a fonamental en les relacions dels diferents ens de l’Estat.

Elprincipidecol·laboració,enelseuabast,afecta,principalmentiespecíficament,l’exercicidelescompetències de les administracions central i autonòmica.

D’acord amb aquest principi, les administracions han de mantenir unes relacions que es diuen de col·laboració, que afecten directament la independència de les parts en l’exercici de llurs funcions i exigeixen una determinada actuació positiva entre elles, que les encamini a l’establiment d’unes re-lacions concretes.


www.cef.es 3 ‒ 7

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

El principi de col·laboració es manifesta com una modulació de la independència i separació de les administracions central i autonòmica en l’exercici dels poders que els corresponen.

Pelquefaalcontingutdelprincipidecol·laboraciócaldirqueafectal’exercicidelescompetènciesa través dels mecanismes d’auxili, cooperació i coordinació (els veurem en aquest apartat i el següent).

3.1.1. L’auxili

Aquest principi de col·laboració no es recull expressament en cap precepte constitucional (sentèn-cia18/1982,de4demaig).Esconsideracomundeuregeneral«quenocaljustificarenpreceptescon-crets» ... «es troba implícit en l’essència mateixa de la forma d’organització territorial de l’Estat que s’implanta en la Constitució».

L’auxili constitueix un deure que vincula l’actuació competencial de les administracions central i autonòmica

El deure d’auxili es concreta de diverses maneres:

A) Deure de comunicació entre l’Administració central i l’autonòmica, expressat en el deure recíproc d’informació. Les tècniques utilitzades en aquest sentit són les següents: el trasllat d’informació d’una Administració a l’altra, la comunicació registral (quan les dues admi-nistracions porten registres d’una mateixa matèria, empreses, radiodifusores, registres de cooperatives, associacions...).

B) Obligaciódedonarsuportunaadministracióal’altraperal’exercicieficaçdelescompe-tències pròpies. El contingut d’aquesta obligació es concreta en el fet que cada part apor-tarà o cedirà a l’altra els mitjans personals i materials propis per tal que la segona pugui exercirlessevescompetènciesambplenitudieficàcia,quannodisposidelsmitjansicom-petències necessaris.

3.1.2. La cooperació

La cooperació, en sentit estricte, consisteix en el coexercici de les competències que corresponen a l’Estat i les CA, de manera que una determinada actuació pública tan sols pot ser feta de manera conjunta.

En el fet d’exigir-se l’actuació conjunta, s’està procedint a l’atribució conjunta de la competència en qüestió.

Lacooperacióesconfigurapròpiamentcomunrègimcompetencialsubstantiu,queestableixlavin-culació recíproca dels poders de les parts i n’exigeix l’actuació conjunta.

La seva naturalesa difereix de la de la coordinació, ja que aquesta consisteix en un règim compe-tencial formal, en l’establiment d’un mode de comportament de les parts en l’exercici dels poders res-pectius, que deixa lliure la capacitat de decisió substancial.

Pelfetdeconstituirlacooperacióunrègimcompetencialsubstantiu,quetrenca,amés,elprincipigeneral d’independència en la presa de decisions competencials, les relacions de cooperació han d’estar previstes o emparades en la Constitució.

Cal distingir dues classes de cooperació: una de caràcter obligatori i forçós, i l’altra de caràcter vo-luntari o facultatiu.


Oposicions

3 ‒ 8 www.cef.es

T. GesTors ATC

El primer supòsit solament podrà partir de la Constitució (i eventualment dels estatuts), atès que aquest règim cooperatiu constitueix una manera de distribució de poders. En el segon supòsit, les parts decideixen actuar en un sector de les competències pròpies i respectives en règim de cooperació. És ne-cessari, però, tenir present que les administracions central i autonòmica no gaudeixen de disponibilitat sobre el tema de distribució de poders, que se situa en un pla normatiu superior.

La cooperació voluntària no pot afectar la titularitat de les competències, sinó tan sols el mode d’exercici.

La cooperació entre l’Estat i les CA es produeix a través de diferents modalitats:

A) Òrgans mixtes amb funcions decisòries o executives:

En aquest cas, es crearà un òrgan de composició mixta i de caràcter comú, no adscrit a cap de les dues instàncies estatals, al qual s’atribueixen certes funcions de naturalesa decisò-ria o directiva, de manera que l’organisme té un àmbit competencial propi i exerceix per ellmateixidirectamentunspodersespecífics.

En el nostre sistema podem esmentar, la Junta de Seguretat.

B) Participaciód’unaadministracióenòrgansd’unaaltra:

En aquest cas, una instància, normalment l’Estat, dóna entrada a una altra, les CA, en un òrgan propi, i li concedeix el dret de representació i participació. L’òrgan en el qual es participa no té, per aquest motiu, un caràcter mixt, sinó que roman orgànicament i funcio-nalment adscrit a la instància a la qual pertany (per exemple, a Catalunya, la participació de la Generalitat en la gestió del sector públic estatal).

C) Processoscomplexosdeplanificacióiactuacióconjunta:

En l’ordenament competencial espanyol es preveuen certs mecanismes cooperatius com-plexos.

S’estenen sobre matèries i sectors en els quals les dues instàncies tenen un interès legítim, més enllà de les competències concretes que tinguin atribuïdes cada una.

En el nostre ordenament han de considerar-se dos sectors clau de l’actualitat pública in-closos en aquests processos:

a) Laplanificacióeconòmica

b) L’administraciófinanceraitributària

3.1.3. Coordinació i exercici de les competències

Ja hem dit abans que la coordinació és un dels tres grans continguts bàsics que integren el principi de col·laboració.

La coordinació, a diferència del que passa amb l’auxili, es preveu en la Constitució, d’una manera explícita, en diversos supòsits (números 13, 15 i 16 de l’art. 149.1).

Pelquefaalsignificatdeltermecoordinacióhiha,fonamentalment, dues posicions:

• Determinatsautors,comTomàsRamonFernándezoSantolayaMachettisostenenquelacoordinacióatorgaal’Estatcentralunpodersubstantiudedirecció,pelqualpotdefiniri


www.cef.es 3 ‒ 9

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

imposar el marc d’una política sectorial en directrius i criteris d’actuació de compliment obligat. Correspondria a les CA adaptar aquesta política general a les peculiaritats del seu territori.

• D’altresautors,entreellsMuñozMachadoiOscardeJuan,defensenquelafacultatdeco-ordinació té caràcter formal, i no substantiu, si confereix a la titularitat d’aquella compe-tència simplement el poder per a establir un mètode d’actuació, una directiva, que afecta l’exercici de la competència, però no expansiona la competència estatal.

El Tribunal Constitucional, en la Sentència 32/1983, de 28 d’abril, s’ha inclinat a favor d’aquesta segona posició.

La coordinació es presenta sota dues modalitats diferents: la coordinació obligatòria i la coordina-ció facultativa. La primera es constitueix com una competència essencialment formal i necessita, per a la seva atribució, algun subjecte o instància, que normalment serà l’Administració central.

En el nostre règim autonòmic, l’Estat assumeix la competència de coordinació, sia per atribució directa de la Constitució (art. 149.1, números 13, 15 i 16 i art. 156.1), sia per derivació d’un títol com-petencial substantiu, en el qual es pot considerar inclosa (per ex., el cas de la competència estatal per a fixarlesbasesd’unamatèria,règimdelesadministracionspúbliques,art.149.1.18)sil’Estatestableixcom a bàsic el principi de coordinació.

La segona, la facultativa, es pot establir per comú acord amb les parts. La coordinació haurà de re-vestir una forma facultativa sempre que es projecti sobre sectors en els quals cap instància disposi d’una facultat o competència directa o indirecta al respecte.

Modalitatsbàsiquesdecoordinació:

a) Òrgans mixtes de coordinació.

b) Coordinació entre òrgans.

c) Els convenis.

3.1.4. Òrgans mixtos de coordinació

Són aquells òrgans o reunions permanents i institucionalitzats que es converteixen en plataformes de trobada entre les CA i l’Estat i als quals s’assigna una funció deliberant o consultiva en matèria d’in-terès comú.

Aquests organismes poden diferenciar-se per la seva composició, segons siguin generals (l’Adminis-tració central, i totes o la majoria de les CA) i particulars (l’Administració central, i una o diverses CA).

De la seva mateixa naturalesa es deriva el fet que la posició de les parts en aquests òrgans sigui es-sencialment de paritat.

Comaòrgansexistentsd’aquesttipus,espodenesmentar:el«ConsejodePolíticaFiscalyFinan-ceradelasComunidadesAutónomas»(LOFCA).TambéespotesmentarlaComissióBilateralGenera-litat - Estat que preveu l’article 183 de l’estatut.

En l’àmbit normatiu inferior, els reglaments estatals preveuen també la creació d’òrgans mixtos de coordinació.


Oposicions

3 ‒ 10 www.cef.es

T. GesTors ATC

3.1.5. Coordinació entre òrgans

La coordinació entre l’Administració central i l’autonòmica es produeix en ocasions, no a través de la creació d’un òrgan comú i mixt, sinó mitjançant l’establiment d’un canal permanent i estable de rela-ció entre òrgans de les dues instàncies.

El cas més destacable és la Delegació del Govern en les CA, que assumeix, entre d’altres, la funció de coordinar l’Administració perifèrica de l’Estat amb la de la Comunitat Autònoma.

Aquestafiguraespreveuenl’article154delaConstitucióiconstitueixunapeçaclaudinsdel’aparell organitzatiu de les CA. L’article 154 diu que el delegat del Govern és nomenat pel Govern, dirigeix l’Administració de l’Estat en el territori de la Comunitat Autònoma, i es coordinarà, quan es-caigui, amb l’Administració pròpia de la comunitat.

També,elDefensordelPobleilesinstitucionssemblants,creadesenlesCAqueleshaginprevist(EstatutdeCatalunya,art.78,elSíndicdeGreuges;enelPaísBasc,l’Ararteko;eldeGalícia,elVale-dordelPueblo).Enaquestcas,estatutàriamentespreveuunacoordinacióentretotesduesinstitucions.

3.1.6. Els convenis

L’Administració general i els organismes públics poden celebrar convenis de col·laboració amb òr-gans de les administracions de les Comunitats Autònomes en l’àmbit de llurs competències respectives.

Elsinstrumentsdeformalitzaciódelsconvenishaurand’especificar:

a) Els òrgans que celebren el conveni i la capacitat jurídica amb què actuen.

b) La competència que exerceix cada administració.

c) Elfinançament.

d) Les actuacions que desenvoluparan per a llur compliment.

e) La necessitat d’establir o no una organització per a la gestió.

f) El termini de vigència.

g) L’extinció, i també la forma de cessament de les actuacions.

Quan es crea un òrgan mixt de vigilància i control, aquest haurà de resoldre els problemes d’inter-pretació i compliment que poden esdevenir.

Quan la gestió del conveni fa necessari crear una organització comuna, aquesta podrà adoptar la forma de consorci dotat de personalitat jurídica o societat mercantil. Els estatuts del consorci deter-minaranlesfinalitatsilespeculiaritatsdelrègimorgànic,funcionalifinancer.Elsòrgansdedecisióestanintegratsperrepresentantsdetoteslesentitatsconsorciades,enlaproporcióquefixil’estatutdel consorci.

3.2. EL COntROL SObRE L’ACtIvItAt dE LES COMunItAtS AutònOMES

Els controls de l’activitat de les CA es regulen en l’article 153 de la Constitució i són controls judi-cials,bàsicament.Un,perexcepció,ésgovernamental.Sónelssegüents:


www.cef.es 3 ‒ 11

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

3.3. COntROL pEL tRIbunAL COnStItuCIOnAL

Relatiu a la constitucionalitat de les disposicions normatives de les CA, amb força de llei (art. 153 a). Aquesta disposició reitera el contingut de l’article 161.1 a) de la Constitució quan diu que el Tribunal Constitucional coneixerà del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions amb força de llei.

UnaltretipusdecontrolrealitzatpelTribunalConstitucionaléselrelatiuaconflictesdecompetèn-cies que puguin sorgir entre l’Estat i les CA, o d’aquestes entre elles (art. 161.1 c).

3.4. COntROL pER LA juRISdICCIó COntEnCIOSA AdMInIStRAtIvA

Que es fa sobre l’activitat administrativa i reglamentària de la Comunitat Autònoma, en paral·lel a aquell que es desenvolupa sobre l’activitat de l’Estat.

Ladificultatesprodueixquanhihaduesnormesdelmateixrangquesóncontradictòries,comacon-seqüènciad’haverestatelaboradesperdosensdiferents.Persolucionarlaqüestiócalrecórreraunadelimi-tació de les competències entre l’Estat i les CA en els termes que estableix l’article 149.3 de la Constitució.

Les CA poden elaborar normes reglamentàries que estaran subjectes a la jurisdicció contenciosa administrativa, però aquesta jurisdicció que es preveu com a única no suposa un procediment uniforme, i així s’indica en l’article 149.18, quan diu «sens perjudici de les especialitats derivades de l’organitza-ció pròpia de les CC. AA.».

3.5. COntROL pEL tRIbunAL dE COMptES

L’article 153.1 d) estableix el control econòmic i pressupostari mitjançant el Tribunal de Comptes. ElTribunaldeComptesésunòrganquefiscalitzalagestióeconòmicadel’Estat,altresensterritorialsi el sector públic.

Peraixòseriail·lògicquenofiscalitzésl’activitatfinanceradelesCA.

3.6. Control del Govern

L’article 153.1 b) estableix el control del Govern, previ dictamen del Consell d’Estat, el de l’exer-cici de funcions delegades a què es refereix l’article 150, apartat 2.

Aquest control s’exerceix respecte a l’exercici de competències de titularitat estatal transferides o delegades a les comunitats perquè són, per la seva naturalesa, susceptibles de transferència o delegació.

3.7. SupòSIt dE L’ARtICLE 155

Alhora, la Constitució estableix, en el seu article 155, un control que podríem dir extraordinari, quan diu:

«Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que li siguin imposades per la Constitució o altres lleis, o actués de manera que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma, i en cas de


Oposicions

3 ‒ 12 www.cef.es

T. GesTors ATC

no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures ne-cessàries per a obligar-la al compliment forçós d’aquestes obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general».

4. ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA

4.1. nAtuRALESA

Uncophaestatconcebudal’autonomiacomundretreconegutigarantitperlaConstitucióalesna-cionalitats i regions (art. 2), aquesta autonomia no pot produir-se sense un estatut, ja que representa la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma, és a dir, la font.

Peraixò,respectealanaturalesadelsestatuts,caltenirpresentselsaspectessegüents:

A) Els estatuts són lleis orgàniques integrades en l’ordenament jurídic general de l’Estat. Els estatuts delimiten i precisen, en els aspectes competencials, el dret a l’autonomia que la Constitució reconeix a les nacionalitats i regions.

B) La Constitució indica que els estatuts són la norma institucional bàsica de cada Comuni-tatAutònoma.Pertant,toteslesaltresnormesautonòmiquesquedensotmeses,jeràrqui-cament,alsestatutsrespectius.Peròalmateixtempsésunordenamentjurídicdependentdel’Estat.Pertant,elseuorigenésenelconjuntdelpobleespanyol,perquèlasobiraniaresideix en tot el poble, del qual emanen tots els poders de l’Estat (art. 1 i 2 de la Const.).

C) Els estatuts són lleis orgàniques, perquè són aprovats per una llei d’aquesta classe (81.1).

Com a llei orgànica, presenta algunes característiques respecte a les altres del mateix rang, ja que, per a la seva reforma, s’ha de seguir el procediment previst en l’article 81, amb la qualcosaesmodificaelprincipigeneraldelDretsegonselqualunalleiposteriorende-roga una altra d’anterior, ja que només serà possible reformar-la quan es compleixin els requisits previstos en l’estatut.

4.2. tIpOLOgIA

D’acord amb el procés d’accés a l’autonomia, poden diferenciar-se dos tipus principals d’estatuts: estatuts tramitats pel procediment previst en l’article 151 de la Constitució i Disposició transitòria sego-na. I estatuts aprovats seguint la via de l’article 143 de la Constitució.

Aquestes vies d’accés a l’autonomia diferents donen lloc a dos tipus d’estatuts d’autonomia: els de-nominats ordinaris, i els especials o privilegiats, els quals també s’han anomenat, respectivament, pac-cionats i pactats, per la diferent intervenció de les Corts en el procés d’elaboració.

En qualsevol cas, convé ressaltar que les diferents formes d’accés a l’autonomia no suposen una dis-criminaciódecompetènciesenlafasefinaldelprocés,sinóque,alcontrari,toteslesCA,sicompleixenunsrequisits determinats, poden assolir l’autonomia plena. Amb la qual cosa podria arribar a formar-se un sol tipus de Comunitat Autònoma, amb estatuts substancialment idèntics pel que fa al contingut. Com a mínim, això podria succeir una vegada haguessin transcorregut 5 anys des de l’accés de la Comunitat Autònoma per la via ordinària i mitjançant la manifestació d’accedir a l’autonomia plena, a partir de la reforma de l’estatut originari. L’única diferència en aquest cas seria la via d’accés per aconseguir l’autonomia plena.


www.cef.es 3 ‒ 13

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

4.3. COntIngut

Segons l’article 147.2 de la Constitució, els estatuts d’autonomia hauran de contenir:

A) La denominació de la comunitat que respongui més bé a la seva entitat històrica.

B) La delimitació del territori.

C) La denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.

D) Les competències assumides dins del marc establert en la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis corresponents.

4.4. LA REfORMA dELS EStAtutS

L’article 147.3 estableix que la reforma dels estatuts s’ajustarà al procediment que s’hi estableixi i requerirà, en tot cas, l’aprovació per les Corts Generals, mitjançant llei orgànica.

Aquesta és la manera, que podríem anomenar via comuna, aplicable als estatuts ordinaris; per als altres, regeix la via especial, que requereix, a més dels procediments establerts en cada un d’ells, refe-rèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.

5. ORGANITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL A L’ESTAT I A CATALUNYA

5.1. MARC COnStItuCIOnAL I EStAtutARI

Podemdefinirl’administraciólocalcomelconjuntdepersonesjurídiquesdenaturalesapúblicasot-mesesalDretadministratiu,delimitatperunterritoriiunesfinalitatslocals;lessevescaracterístiquessón:

• Conjuntdepersonesjurídiques:enspúblicsambpersonalitatjurídica.

• Ensterritorials.

• Ensautònoms.

Dites característiques dels ens locals són recollides en el títol VIII de la Constitució, que regula l’or-ganització territorial de l’Estat, en els articles de la Constitució 137 (autonomia), 140 (caràcter represen-tatiuidemocràtic)i142(suficiènciafinancera).

Els estatuts també poden establir circumscripcions territorials pròpies mitjançant l’agrupació de mu-nicipis limítrofs; això permet crear altres ens locals de base territorial en els estatuts de les CA.

Alhora, l’article 149.1.18 del Constitució atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre les bases del règim jurídic de les administracions públiques; així ho ha dictat la Llei 7/1985, de 2 d’abril, regulado-ra de les bases del règim local; aquesta llei ha estat objecte de reformes posteriors, com poden ser la Llei 57/2003, de 16 de desembre de mesures per a la modernització del Govern local que incorpora un règim singularperalsmunicipisdegranpoblació;iladarreramodificacióéslaLlei27/2013,de27dedesembre,deracionalitzacióisostenibilitatdel’administraciólocal.UnaaltralleiqueespotesmentaréselDecretlegislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.


Oposicions

3 ‒ 14 www.cef.es

T. GesTors ATC

Les Comunitats Autònomes poden dictar la legislació de desenvolupament del règim local, de con-formitat amb llurs estatuts; així, l’article 160 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Gene-ralitat la competència exclusiva sobre el règim local, respectant el principi d’autonomia local, amb el contingut següent:

A) Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, res-pectant el principi d’autonomia local, inclou:

a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tèc-niques d’organització i de relació per a la coope ració i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Adminis tració de la Generalitat, incloent-hi les diverses for-mes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials.

b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altresenslocals,enelsàmbitsespecificatsperl’article84.

c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de pres-tació dels serveis públics.

d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans.

e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals.

B) Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1.

C) Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment.

Així mateix, l’article 218.2 de l’EAC disposa que la Generalitat gaudeix de competències en matè-riadefinançamentlocal,llevatdelacapacitatlegislativaperaestabliriregularelstributspropisdelenslocals, que fou declarat inconstitucional per la STC 31/2010 de 28 de juny, i, segons aquest article, cor-respon als governs locals, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar els tributs, sens perju-dici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya.

Remarquem l’article regulador del Consell de Governs Locals (art. 85 de l’EAC) com a òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha de ser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries. En desenvolupament d’aquest mandat estatutari s’ha pro-mulgat la Llei 12/2010 de 19 de maig del Consell de Governs Locals.

5.2. CLASSES d’EntItAtS LOCALS

Deconformitatamballòquedisposal’article3delaLRBRLamblesmodificacionsdelaLlei27/2013, són entitats locals territorials:

A) El municipi.

B) La província.

C) L’illa en els arxipèlags balear i canari.

Gaudeixen de la condició d’entitat local:


www.cef.es 3 ‒ 15

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

• LesComarquesoaltresentitatsqueagrupindiversosmunicipis,instituïtsperlesComuni-tats Autònomes de conformitat amb la dita llei i els corresponents estatuts d’autonomia.

• Lesàreesmetropolitanes.

• Lesmancomunitatsdemunicipis.

Amb anterioritat a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, es contemplen com entitats locals les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi; aquestes entitats passen a ser òrgans de gestió desconcentrada, llevat que les entitats de referència ja existissin abans del 23 de desembre del 2013.

D’acord amb el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 6è. ens indica que els ens locals es regeixen per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; per aquesta llei i totes les al-tresdisposicionsespecífiquesicomplementàries,ipelreglamentorgànicilesordenancespròpiesdecada ens.

L’EAC regula tot allò que fa referència al govern local en el títol II (De les Institucions) del ca-pítolVI,enquè,enelsseuarticle83tipificaqueCatalunyaestructuralasevaorganitzacióterritorialbàsica en municipis i vegueries. En l’àmbit supramunicipal hi ha les comarques, que ha de regular una lleidelParlament.

5.3. pOtEStAtS dE LES EntItAtS LOCALS

Com a administracions públiques, corresponen als ens locals territorials de Catalunya, en l’àmbit de llurs competències i en els termes establerts per la legislació de règim local, les potestats següents:

• La reglamentària i la d’autoorganització.

• Latributàriailafinancera.

• Ladeprogramacióodeplanificació.

• L’expropiatòria.

• Lad’investigació,derecuperaciód’oficidellursbéns.

• Lad’execucióforçosailasancionadora.

Laderevisiód’oficidellursactesiacords.

Els ens locals territorials de Catalunya gaudeixen també de les prerrogatives següents:

a) La de presumpció de legitimitat i la d’executivitat de llurs actes i acords.

b) La d’inembargabilitat de llurs béns i drets, en els termes establerts per les lleis, i les de pre-lació, de preferència i altres prerrogatives reconegudes a la hisenda pública en relació amb llurs crèdits, sens perjudici de les que corresponen a la hisenda de l’Estat i de la Generalitat.

c) La d’exempció dels impostos de l’Estat i de la Generalitat, en els termes establerts per les lleis.

Les potestats i les prerrogatives determinades pels apartats a) i b) són també aplicables als altres ens locals no territorials d’acord, si escau, amb el que estableixen llurs estatuts, amb les particularitats següents:


Oposicions

3 ‒ 16 www.cef.es

T. GesTors ATC

• Lapotestattributàriaesrefereixexclusivamental’establimentdetaxesicontribucionses-pecials.

• Lapotestatexpropiatòriacorresponalmunicipioalacomarca,elsqualsl’hand’exercirenbeneficiiainstànciadel’enslocalinteressat,llevatdelcasdelesentitatsmetropolitanes,que poden exercir-la directament en l’àmbit de llurs atribucions.


ANNEX 1 TEMA 3 tgest atceconomia.gencat.cat/.../arxius/annex-1/annex1-tema-03.pdf · 151 i disp....

Documents

Transcript of ANNEX 1 TEMA 3 tgest atceconomia.gencat.cat/.../arxius/annex-1/annex1-tema-03.pdf · 151 i disp....