ANNEX 1 TEMA 44 tgest atc - Departament de la...

www.cef.es SumariJUNy 2017

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 44

1. Incidència i translació impositiva. Qui paga realment un impost?

2. Anàlisid’eficiència

3. Elsimpostoscomafactordedistorsiód’assignacionseficients

4. El pes mort (deadweight loss) dels impostos

5. Imposició òptima i relació amb les elasticitats

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 44‒1JUNy 2017

1. INCIDÈNCIA I TRANSLACIÓ IMPOSITIVA. QUI PAGA REALMENT UN IMPOST?

A través de l’anàlisi de la incidència impositiva, es tracta de determinar qui paga realment el tribut. La incidència formal ve determinada en la llei que determina qui és el subjecte passiu en la seva doble modalitat de contribuent o substitut. Ara bé, veurem com en funció de les elasticitats de les corbes d’oferta i demanda és possible que el subjecte passiu del tribut traslladi aquest a altres col·lectius.

L’anàlisi de la incidència és vital per a valorar els diferents tributs des del punt de vista de les tres funcions fonamentals que compleixen:

• Equitat:nomésconeixentquipagarealmenteltributsabremcomesdistribueixenlasocie-tat i podrem valorar-ho des del punt de vista de la justícia.

• Assignacióeficient:sidesconeixemlaincidènciarealdeltribut,nopodremdeterminar-neels efectes econòmics ni les distorsions que provoca en l’assignació de recursos per part dels agents econòmics.

• Estabilitat:ignoraremelsefectesdelstributssobreelnivelldeproducció,ocupació,preus,etc., els mentre desconeguem qui és el qui paga realment.

La manera com es faci la valoració concreta d’aquests canvis en la renda real dóna origen a con-ceptes nous:

• Incidènciaabsolutaoespecífica:quans’analitzenelsefectesdistributiusd’unavariacióimpositiva (o en la despesa) mantenint sense variacions el nivell de la despesa pública (o dels ingressos). Aquests efectes distributius necessàriament incorporaran components ma-croeconòmics causats per l’alteració en el saldo pressupostari, per a l’eliminació del qual es proposen els dos conceptes següents.

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

TEMA

44 Incidència i translació impositiva. Qui paga realment un impost? Anàlisi d’eficiència. Els impostos com a factor de distorsió d’assignacions eficients. El «pes mort» (deadweight loss) del impostos. Imposició òptima. Relació amb les elasticitats


Oposicions

44‒2 www.cef.es

T. GesTors ATC

• Incidènciadiferencial:sis’analitzenelsefectesdistributiusdelasubstituciód’unafiguraimpositiva (partida de despesa) per una altra d’igual recaptació, de manera que resultin in-alterats els nivells totals d’ingressos i despeses públiques i, en conseqüència, la demanda efectiva.

• Incidènciapressupostària:sis’analitzenelsefectesdistributiusd’unavariaciópressupos-tària que incorpora canvis en els ingressos i despeses públiques de manera simultània.

Quantalmesuramentconcret,laimpossibilitatd’individualitzaraquestsefectesdistributiusperaca-dascun dels agents que operen en una economia determinada obliga a l’agregació d’aquests en diferents grups, que al seu torn originen nous conceptes d’incidència, d’acord amb les necessitats concretes de cada recerca;seguintAtkinsoniStiglitz,podemcitarcomaconceptualitzacionsmésutilitzadesenl’anàlisi:

Translació cap endavant o cap enrere: aplicats a la incidència d’un impost sobre la producció d’un bé,idistingintentreelsefectessobreelsbeneficisdelsfabricants,lesrendesdelsproveïdorsilesdelsconsumidors del producte, hi ha translació cap endavant (sobre els consumidors) si se’n redueix la renda real,i–anàlogament–esprodueixtranslaciócapenrere(sobreelsproveïdors)quandisminueixelpreudels factors o béns intermedis.

Distribució funcional: valora els resultats d’incidència sobre els diferents factors productius (treball, càpita, etc) en funció dels canvis en la remuneració d’aquests factors (salari real, rendiment del capital, etc.) o de la participació en la renda real.

Distribuciópersonal:l’agregaciódelsindividusesrealitzaenaquestcaspernivellsderenda,ise’npodenmesurarelsresultatsd’incidènciamitjançantlesvariacionsenlacorbadeLorenzoqualsevolaltreindicador de desigualtat.

Incidènciaespacial:tractaderecollirelsefectesdistributiusdelsprogramesd’ingressosidespesespúbliquessobrelesdiferentsregionsdelterritorisobreelqualexerceixeninfluència.Aixòobreelcamía estudis d’incidència interregional o internacional.

Incidènciaintergeneracional:queestudiarà–dinsd’unmarcd’anàlisidinàmica–l’impactedelspro-grames públics sobre les diferents generacions.

Perfi,iquantal’instrumentalanalíticemprat,potserd’equilibriparcialogeneral,idecaràcteres-tàtic o dinàmic.

1.1. IncIdèncIA IMpoSITIvA En EQuIlIbrI pArcIAl

Elpanoramadel’anàlisidelaincidènciaimpositivaencondicionsd’equilibriparcialapareixtradi-cionalment presidit per la coneguda Llei de Dalton, que estableix que la càrrega d’un impost sobre una mercaderia determinada es reparteix entre oferents i demandants en la proporció existent entre les elas-ticitats d’oferta i demanda del producte gravat.

Lajustificaciód’aquestresultatpotil·lustrar-semitjançantlaconsideraciódelesconseqüènciesin-duïdesperl’establimentd’unimpostunitarisobrel’ofertad’unbédeterminat:l’efecteinicialseriaunencariment relatiu del bé –pel valor equivalent a la quantia de l’impost que determinaria una disminució delaquantitatdemandada,tantmésgrancomméselevadan’ésl’elasticitat-preudelademanda.Encon-seqüència,lavariacióinduïdaenelpreufinalseràmésreduïda(inferioralaquotaimpositivagravada),i els oferents percebran, després de descomptar aquesta quota, un preu net inferior a l’inicial. D’aquesta manera, la distribució de la càrrega de l’impost es distribuirà entre oferents i demandants amb indepen-


www.cef.es 44‒3

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

dència de la seva incidència formal d’imposició, depenent exclusivament de les condicions d’oferta i demanda: la seva incidència sobre els demandants serà tant més gran com menor sigui l’elasticitat de la demanda (i major la d’oferta), i recaurà especialment sobre els oferents en les hipòtesis oposades. Només enelscasosextremsdeleselasticitatsd’ofertaodemandainfinitesonul·lesesproduiràunaincidènciadel 100% sobre un dels dos costats del mercat.

La validesa d’aquest resultat es manté si s’introdueix un impost ad valorem sobre els oferents o de-mandantsenlesmateixescondicionsdecompetènciaperfectaicomportamentdemaximitzaciódelbe-neficiperpartd’oferentsidemandants.

La seva extensió a un marc analític en el qual existeixen imperfeccions de la competència o criteris deconductadiferentsdelamaximitzaciódelbeneficiesduràatermeigualmentambsubjeccióalesre-glesdefixaciódelspreusrelatiusenlesdiferentscondicionsdelmercat.Així,enelcasdemonopoli,esproduirà una translació parcial de la càrrega impositiva que dependrà de l’elasticitat de la demanda a la qual s’enfronta, i haurà de suportar íntegrament aquells tributs que no n’afectin la posició de màxim be-nefici,comocorreenelscasosdelsimpostossobrebeneficisoenelstributsdequotafixa.Delamateixamanera,laindeterminacióquecaracteritzaelsprocessosdeformaciódelpreualsmercatsd’oligopoliafectarà d’igual manera els resultats d’incidència que es produeixin, en funció de les diferents estratègies de conducta i relacions d’independència que concorrin en cada cas.

L’extensiódel’anàlisialssupòsitsd’objectiusempresarialsalternatiusalamaximitzaciódelbe-neficiprovocaràtambéalteracionsenelsresultatsd’incidència:larealitatdelsmercatsconcentratsquecaracteritzenlesactualseconomiescapitalistesdesenvolupadesmostrenexemplessuficientsdecompor-taments empresarials que atenen a un altre tipus d’objectius, amb les consegüents implicacions sobre les reglesdefixaciódepreus.

Siaquestsnos’haguessinfixatenelsnivellsdebeneficimàxim,l’establimentd’unimpostsobrebeneficispodriadonarllocamodificacionsenlaconductadel’empresari,elsmargesdepoderdemer-catnoutilitzatsdelquallipermetrantraslladar–almenysparcialment–lacàrregadeltribut,gràciesaunenduriment de la política de preus. Aquesta possibilitat pot aparèixer com a conseqüència de polítiques defixaciódepreusdecaràcterdefensiu(enfrontdepolítiquesderegulaciódelmercatodefensadelacompetència, o com a barrera a l’entrada de possibles competidors) basades en una idea de «preu just», «preusadministrats»,obtenciódebeneficis«satisfactoris»osimilar,oencondicionsd’incertesarespectealesreaccionsdelscompetidorsdavantiniciativesdepujadadepreusquel’establimentomodificaciódel’impost podria causar. Pot produir-se també si el comportament empresarial ve explicat per l’estructura depreferènciesdelgrupdirectiu(maximitzaciódelvolumdevendes,delcreixementdel’empresa,etc.)oenelsupòsitusualdefixaciódepreusmitjançantl’establimentd’unmargesobrecostos.

Així, per exemple, en la hipòtesi d’una empresa que tractés de fer màxim el seu volum de vendes, l’empresariaugmentaràelvolumdeproduccióivendesfinsallímitenquèesfacinmàximselsingres-sos,mésenllàdelpuntdebeneficimàxim,iaixípodràtraslladarparcialmentunimpostsobrebeneficisaprofitantelmargedebeneficipotencialqueprèviamentnoutilitzava.

Enlahipòtesidefixaciódepreusmitjançantmarge,elproblemadelaincidènciad’unimpostsobreelsbeneficisesredueixaldelamesuraenquèlesempresestenencapacitatperaestablirelspreusomarges,o si, per contra, aquests han d’entendre’s com a endògens, per a un preu determinat per les condicions del mercat.Enelprimerdelscasos,podrienproduir-sefenòmensdetranslació,finsitotpersobredel100per100, si les empreses consideressin l’impost com un més dels costos de producció o establissin un marge net d’impostos.Si,percontra,elmargedebeneficisefectiuestiguésenfunciódelescondicionsdelmercat,totdependriadelgrauenquèelpreufixatperlesempresescoincidísonoambeldebeneficimàxim.Entotcas, pot mantenir-se la conclusió que la translació només podria produir-se en la mesura en què l’empresa noestrobésenlaposiciódebeneficimàximenelmomentdel’exacciódel’impost,fetquepodriallavorsempènyer-laaaprofitarmésintensamentelsseusmargesdepoderdemercatnoutilitzats.


Oposicions

44‒4 www.cef.es

T. GesTors ATC

1.2. ModElS d’IncIdèncIA IMpoSITIvA En EQuIlIbrI gEnErAl

Larealitzaciód’unaanàlisid’equilibrigeneraldelaincidènciaimpositivarevesteixunacomplexi-tat considerablement major que la d’equilibri parcial, en haver de tenir-se en compte un conjunt complet d’interrelacions entre els diferents mercats sobre els quals repercuteix l’exacció impositiva. Per aquest motiuresultahabituallaintroducciódesupòsitsquesimplifiquinaquesttipusd’anàlisi,queoriginenuna gran varietat de models –en diferents famílies– que intenten explicar diferents aspectes de l’anàlisi. Probablement, el més conegut –pel seu caràcter pioner– sigui el model de Harberger, que constitueix unaadaptacióal’anàlisidelaincidènciadelsmodelsneoclàssicssimplificats,desenvolupatsenelmarcdelateoriadelcomerçinternacional.Lasevarelativasenzillesapermetques’utilitziperapresentarlescaracterístiques generals d’aquest tipus d’anàlisi, tot i que les conclusions resultin dependents –com és habitual–delssupòsitsespecíficsdepartida.

Lacaracterísticadefinitòriad’aquesttipusdemodelsradicaenelfetqueesconsiderenlesrepercus-sionsquel’establimentolamodificaciód’unimpostsobreunproducteofactorproductiuenunmercatdeterminat indueix sobre les restants compres de factors i productes amb els quals es troba relacionat. Vegemacontinuacióelsefectesoriginatsperl’establimentd’unimpostparcialquegravéslautilitza-ció d’un factor productiu (per exemple, el capital) en un sector econòmic determinat, sota els supòsits neoclàssics del model de Harberger.

Enaquestsentit,l’efecteinicialdel’impostseriaunencarimentrelatiudelcostdelcapitalenelsector gravat que desencadenaria una doble cadena de conseqüències: d’una banda, un efecte de substi-tuciódefactors,pelqualdisminuirialautilitzaciód’aquestfactorenelsectorgravat(sesubstituiria,perexemple,perunautilitzaciómajordelfactortreball,nogravat)quedeterminariaunadisminuciódelademandatotaldecapital,queinfluiriaalabaixasobreelpreuglobald’aquestfactor.

D’altra banda, l’encariment relatiu del factor cabdal en el sector gravat encariria relativament els productesenlafabricaciódelsqualss’utilitza,ioriginariaunefectedeproduccióqueenfariadisminuirla demanda i augmentar la dels altres productes, relativament més barats. Aquests canvis en les quan-titats demandades de cada producte repercutirien, al seu torn, sobre els mercats de factors: en el sector gravatesdemandariamenysquantitatdecapitalidetreball(perquèesprodueixmenys),almateixtempsque augmentaria la demanda de tots dos factors en el sector gravat (la producció del qual ha augmentat).

L’efecte global sobre els mercats de factors dependria de la importància relativa d’aquests canvis en la demanda de cada factor en els diferents sectors que, al seu torn, dependria del grau proporcional en quès’utilitzimésomenyscadascundelsfactorsenelsdosprocessosproductius.Així,elsectorgravatésintensiu en capital (K-intensiu)queutilitzaaquestfactorenunaproporcióméselevadaquel’altresector),la disminució de la demanda de capital serà proporcionalment més elevada que el descens experimentat enladetreball.Elcontrariocorreràenl’altresector,queseriallavorsintensiuentreball(L-intensiu).

D’aquestaforma,ifixant-nosexclusivamentenlademandadelfactorcabdal,ladisminucióenlautilitzaciód’aquestenelsectorgravatseràproporcionalmentméspronunciadaqueelseuincrementenl’altre,perlaqualcosadisminuiràglobalmentiempenyeràtambéalabaixaelpreud’aquestfactor.D’aquestamanera,duesforcesd’origendivers(l’efecterendail’efectesubstitució)conflueixenenelmateix sentit (disminueix la demanda global del factor cabdal, i igualment el preu) i determinen que la càrrega de l’impost establert inicialment sobre els propietaris d’aquest factor dels sectors repercuteixi en última instància sobre els propietaris en tots els sectors.

Potadvertir-seelcaràcterdecisiudelssupòsitssobreelgraud’utilitzaciórelativa(intensitat)decadafactor productiu en els diferents sectors, atès que –si haguéssim establert la hipòtesi inversa– l’efecte de produccióil’efectedesubstituciótindriensigneoposatideixarienindeterminatelresultatfinal.


www.cef.es 44‒5

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

Perfi,potadvertir-setambéquelacaracterísticadefinitòriad’aquestametodologiad’anàlisiradicaen la consideració expressa de les interrelacions existents entre els mercats de factors i productes, més enllàdelssupòsitssimplificadorsintroduïts,queserienpropisdelsdiferentsmodels.

1.3. IncIdèncIA En l’ESpAI I El TEMpS

Les consideracions que s’acaben d’exposar en relació amb l’assignació intersectorial de factors i productes poden traslladar-se a l’àmbit de l’assignació interterritorial i intertemporal per a estudiar la incidènciadelsimpostosenl’espaiialllargdeltemps.Enelprimersupòsit,elfactordecisiuradicaenla mobilitat o immobilitat espacial relativa dels diferents factors i productes, en relació amb les diferèn-cies impositives existents en diferents territoris. Com més gran sigui el grau de mobilitat d’un determi-natfactoroproducte,mésgranseràlasevacapacitatd’eludirlacàrregadelsimpostosespecíficsd’undeterminat territori, la incidència del qual recaurà sobre els factors i recursos de mobilitat relativa més baixa, que arribarà a aconseguir el 100 per 100 en el cas de factors o productes immòbils.

L’anàlisi de la incidència intertemporal discorrerà per rumbs similars, i resulta d’interès especial la consideraciódelfenomendelacapitalitzaciódelsproductesqueafectenlapropietatimmoble,caracterit-zadaperlasevaofertafixaielseucaràcterdebéduradornoreproduïble.Aquestesduesnotesdeterminenun grau d’«immobilitat» de la base imposable que fa impossible la translació de la càrrega de l’impost, i determina una disminució del valor de la rendibilitat futura esperada d’aquests béns (per la quantia equi-valent a la imposició que previsiblement hauria de suportar) que provocarà una disminució immediata enelseuvalordemercatequivalentalacapitalització(elvaloractual)delcorrentesperatd’impostos.

Com a conseqüència d’aquest fenomen, la càrrega total de l’impost serà suportada (per sempre) pels propietarisdelbéenelmomentenquèl’imposts’estableixomodifica,factoraquestquehauràdetenir-se expressament en compte a l’hora de valorar les conseqüències d’aquestes mesures.

2. ANÀLISI D’EFICIÈNCIA

2.1. coSToS dErIvATS dE lA IMpoSIcIó

Elsimpostos,comatransferènciescoactivesderendaquesón,suposenlarealitzaciódepagamentsmonetaris des del sector privat de l’economia cap al sector públic. Aquesta disminució de la renda en poder dels agents privats els ha de suposar una pèrdua d’utilitat associada a la capacitat de compra min-vadaambelpagamentdelsdiferentsimpostosqueconformenelssistemesimpositius.Lautilitzacióadequada per part del sector públic de la recaptació impositiva en activitats demandades socialment pot servir per argumentar la compensació global de la citada pèrdua d’utilitat experimentada pels agents pa-gadors d’impostos. No obstant això, l’establiment dels impostos incorpora una sèrie de costos afegits més enllà de la pèrdua d’utilitat que provoca en els agents per la transferència coactiva per part de llur renda a l’erari públic.

D’una banda, es troben tots aquells costos corresponents a la necessitat d’articular procediments ad-ministratius que permetin al sector públic fer efectiva la recaptació que es pretén obtenir amb l’aplicació dels impostos. És obvi que l’objectiu prioritari que dóna sentit a l’existència del sistema impositiu és l’obtencióderecursosambelsqualsfinançarlesactivitatsdelsectorpúblic.Peraquestmotiu,eldis-senydelapolíticatributària,ambindependènciadelesconsideracionsrespecteaprincipisimpositiusgeneralscomelsefectesredistributiusid’eficiènciaeconòmica,hadefacilitarelprincipidelasufi-


Oposicions

44‒6 www.cef.es

T. GesTors ATC

ciència recaptadora. No obstant això, per a donar compliment a aquest principi no n’hi ha prou amb el dissenyd’impostosentermesdedeterminaciódebasesimposablesitipusdegravamen.Elsimpostoshanderecaptar,peròelsindividusdifícilmentacudiranvoluntàriamentasatisfer-loso,almenys,enunvolumacceptable.Peraquestmotiuésnecessaridissenyarprocedimentsquepermetindetreureaquestsrecursosdemaneraorganitzadaieficientigarantirunnivelldecomplimentgeneralitzatdelesobliga-cions tributàries.

Però,comqualsevolactivitateconòmica,ilagestiódelsistemaimpositiuhoés,lasevaorganitzaciói desenvolupamentestàsotmesaal’úsderecursosescassos.Aixòsuposaquelasevarealitzacióobligaràa incórrer en costos de diversa naturalesa, atès que són necessaris factors productius imprescindibles, com pot ser el treball de personal al servei de l’Administració Tributària o el capital de les inversions en els mitjans tècnics necessaris.

Amés,lanecessitatdepracticarunagestiótributàriaeficientexigeixunaderivaciódepartd’aquestscostos cap als agents privats de l’economia, més enllà de la corresponent a l’assignació d’una part de la recaptació que ha de sufragar el pressupost de l’Administració Tributària. L’obligació de formular de-claracions, emplenar impresos, mantenir-se informat de la normativa aplicable, facilitar dades o prac-ticar ingressos per compte propi o com a recaptadors delegats, són activitats que impliquen costos, bé monetaris o bé en termes de costos d’oportunitat de temps o dels recursos emprats, que, sense cap dubte, disminueixen la utilitat d’aquests agents.

Però tampoc aquests són els únics costos que la imposició introdueix en el sistema econòmic. Des dels primers economistes clàssics, la preocupació per la consecució del principi general de la neutrali-tatimpositivahaestattradicionalenelcampdeldissenydelapolíticatributària.L’eleccióentrefigu-resimpositivesalternativeshauriaderealitzar-sedetalmaneraquelesdistorsionsiinterferènciesenelscomportamentsoptimitzadorsdellurutilitatquerealitzenelsagentsfossinmínimes.Noobstantaixò,la inclusió de metes redistributives atenent el principi impositiu de l’equitat, seria determinant a l’hora d’incórrer en les citades distorsions en els comportaments dels agents. D’aquesta manera, la neutralitat dels impostos quedava sotmesa als mateixos objectius perseguits per la política tributària.

Enelmarcdelaformulacióteòricadel’economiadelbenestar,l’assignacióeficientdelsrecursosatravés del mecanisme de preus que articula el conegut com a sistema d’equilibri general competitiu repre-senta una situació en la qual els individus, donada una distribució original dels recursos de l’economia, enfanmàximalautilitatmitjançantunscomportamentsoptimitzadorsrespectealessevesfuncionsdepreferències. La contemplació del sector públic com a mecanisme de decisió col·lectiva tendent a elevar elnivelldelbenestarsocialexigeixl’establimentdemecanismesdedetracciócoactivaderecursos.Enlamesuraqueaquestsinstrumentsderecaptacióoperenalmargedelscomportamentsoptimitzadorsdelsagents, els infringeixen pèrdues d’utilitat respecte a la situació prèvia, en la qual no es contemplaven.

Mentrequeaquestespèrduesd’utilitatvénenexplicadesperlesmodificacionsenpatronsdecom-portament econòmic com ara el nivell de factor treball que es vol oferir als mercats, la composició re-lativadelscistellsdeconsumolesdecisionssobreelnivelld’estalvioinversióqueesrealitzen,podemintuirunaclararelacióentreimposicióicostosd’eficiènciaperalsistemaeconòmic.Sil’assignacióefi-cientdelsrecursoseconòmicsesproduïacomasituaciód’aprofitamentòptimderecursos,aixòrequerialarealitzaciód’unsdeterminatspatronsdecomportament,indubtablementconsistentsambunaactituddemaximitzaciódelautilitatindividualdecadaagent.Enconseqüència,laintroducciód’alteracionsenaquests comportaments ha de provocar un nou punt d’equilibri en l’economia amb el seu corresponent resultat assignatiu i redistributiu. Si el plantejament partia del fet que la situació prèvia era insuperable en el sentit d’optimalitat i superioritat paretiana, és immediat concloure que la nova situació, en presèn-ciad’impostos,determinaràunapèrduad’eficiència.Aquesta pèrdua serà presentada a partir d’ara com acostosd’eficiènciaderivatsdelaimposició.


www.cef.es 44‒7

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

L’argumentacióafavordel’actuaciódelsectorpúblichadecontemplarlasituaciófinalnetadelacol·lectivitat a través dels canvis en el nivell de benestar social. Això no obstant, això no és obstacle per aconèixerenquinamesuraeldissenydelssistemesimpositiusincorporapèrduesd’eficiènciaenelsis-temaeconòmic.Enlamesuraquesiguifactiblereduiraquestscostosd’eficiènciaceteris paribus la resta de consideracions sobre altres principis generals de la imposició, la situació sobre el nivell de benestar socialassolibleseràsuperior.D’aquíéssenzillalbirarquel’estudidelscostosd’eficiènciadelsistematributaripresentaunaimportànciacabdalperaldissenydelapolíticatributària.

2.2. ElS coSToS dE coMplIMEnT TrIbuTArI: lA pErSpEcTIvA dEl conTrI-buEnT

Elprocésd’obtenciódelsrecursosperpartdelsectorpúblicatravésdel’AdministracióTributàriava a donar lloc a una sèrie de costos que van a incidir tant en els agents relacionats amb el pagament dels impostos com en la mateixa Administració Tributària.

Començant pel primer dels casos, podem parlar d’una categoria de costos impositius denominada en la literatura tradicional de la hisenda pública com a costos de compliment. Amb independència de la pèrduad’utilitatgeneradapelpagamentimpositiu,s’acceptaqueelsprocedimentsdissenyatsperaferefectiva aquesta recaptació introdueixen pèrdues d’utilitat afegides.

Elconeixementactualitzatdelanormativadelsdiferentsimpostos,itambéeldelsprocedimentslegals que vertebren les relacions entre subjectes passius i Administració Tributària, exigeix una dedica-cióimportantdetempsperpartdelsagentsprivats.Igualment,elstràmitsdeconfecciódedeclaracionsi autoliquidacions, com també les actuacions davant els diferents òrgans encarregats de la gestió dels impostos,ocupenuntempsqueenforçaocasionsésmésquenotable.Entotsdoscasos,aquestaocupa-ciódeltempséssusceptibledeserquantificadaentermesdecostd’oportunitat.Amés,lacomplexitatidiversitatdelssistemesfiscalsactualsobliga,enmoltscasos,tantelsagentsindividualscomlesentitatsjurídiques,autilitzarl’assessoramentexternperpartd’expertsfiscals,quannoainvertirenlacreacióielmantenimentdedepartamentsd’assessoriafiscal,comsolserespecialmentfreqüentenlesactivitatsempresarials. Tant si es tracta de costos d’oportunitat no monetaris com si es tracta de costos monetaris, estem davant costos que redueixen la utilitat dels agents obligats al pagament dels impostos, més enllà dels estrictament associats a la recaptació.

No obstant això, tot i que tradicionalment s’han associat els costos de compliment a les actuacions exposades,hihaaltrescostosdecompliment,potsermenysperceptibles,perònomenysimportantsquantalcostimplícit.L’adopciódetècniquesdegestiótributàriamoltgeneralitzadesenl’actualitat,coméslarealitzaciódepagamentsacompteolapràcticaderetencionsenlafont,posteriormentcompensablesamblesquotestributàriesdefinitives,provocanouscostosdecomplimentperalsagentsencarregatsdesatisfer els impostos.

Laquantificaciód’aquestspagamentsanticipats,perraonsdesenzillesaenlluraplicació,solrealit-zar-semitjançantfórmulessenzilles(perexemple:percentatgessobreingressosbrutsorendimentsmit-jansd’anysanteriors)nomassarelacionadesambvariablesqueméstardserandeterminantsdelaquotatributàriadefinitiva.Aixòdónallocalfetqueambfreqüènciaestinguinimmobilitzadesperpartdel’eraripúblic quantitats de diners que més tard hauran de ser retornades als contribuents, amb el consegüent costd’oportunitatfinancerperalcontribuent.Unmecanisme,encertamesurasenzill,dequantificaciód’aquesttipusdecostosesbasaenlaidentificaciód’aquestsambl’estalvid’interessosdeldeutepúblicdelqueesbeneficiaelsectorpúblicenpoderfinançarpartdelasevadespesaambingressosanticipatsque no es correspondran en el futur amb quotes tributàries efectivament reportades.


Oposicions

44‒8 www.cef.es

T. GesTors ATC

Segons s’ha exposat, en aquest tipus de costos de compliment, la variable temporal és fonamental, per la qual cosa, si el període entre el pagament anticipat i la devolució efectiva de les quantitats que ex-cedeixenlaquotadefinitivas’allargapermotiusdiversos(perexemple:processosdecomprovacióire-gistrededeclaracionsmoltdilatatsrespectealadatadeliquidaciódel’impost),elcostfinancerimplícitaugmentarà. No obstant això, el pas del temps juga també a favor dels subjectes passius. Si bé la retenció dequantitatsal’excésimplicauncostfinancerentermesdecostd’oportunitatd’aquestsfons(semprequenosiguiretribuïtpelsectorpúblic),lademoratemporalenlaliquidacióefectivadelesquotestri-butàries respecte al moment d’exigència dels impostos, quan aquestes són a favor de la hisenda pública, juguenafavordelsubjectepassiu.Aquestproblemaésméssignificatiuencontextosinflacionaris.Noobstantaixò,hihauncertconsensdoctrinalaqualificaraquestscostos,nocomacostosdecomplimentmenors, sinó com un cost administratiu major derivat de la gestió tributària.

L’aparicióenlagestiódelsimpostosdefigurescomlesdelspagadorsobligatsaefectuarretencióo la dels obligats a repercutir les quotes dels impostos indirectes en els preus de venda de llurs produc-tes implica el compliment d’una sèrie d’obligacions, generalment d’índole formal i registral, associades alarealitzaciód’aquestpaper,quecomportentambécostosdecomplimentenlalíniadelsassenyalatsanteriorment.Amés,aquestsagents«recaptadors»podenveure’safectatspercostosdecomplimentfi-nancers, en la mesura que les normes que regulen l’ingrés en el Tresor de les quantitats retingudes o re-percutides contemplin criteris basats en la meritació dels fets imposables, i no en el de caixa, atès que obligaaquestsagentsafinançaraquestingrésenelTresor,quanelscobramentsopagamentspodennohaver-sefetefectiusenaquestadata.Igualqueesplantejavaperalscontribuents,unademoratempo-ralenl’exigènciad’aquestsingressosperpartdel’AdministracióTributàriabeneficiaràelsagentsrete-nidors,quegaudirandefinançamentgratuït,sibé,comsucceïaenaquestcas,elsefectesesconsiderencostos d’administració, i no de compliment.

2.3. ElS coSToS dE rEcApTAcIó: lA pErSpEcTIvA dE l’AdMInISTrAcIó

Tractats els costos de compliment, hem de referir-nos a la resta de costos derivats de les actuacions necessàries per a dur a terme l’exacció dels impostos. Amb el criteri de delimitació seguit, els costos restantsvénenderivatsdelesactivitatsqueelmateixsectorpúblic,atravésdelsseusòrgansespecífics,ha d’emprendre per a fer efectiva la recaptació dels impostos. Per tant, parlarem del que en la doctrina hisendística es coneixen com costos administratius o costos recaptatoris.

Igualqueenelcasdelscostosdecompliment,podemtrobarcostosderivatsdelsdesemborsamentsmonetaris, en els quals incorre directament l’Administració Tributària per a l’exercici de les seves fun-cionsgestores,d’inspecció,derecaptacióensentitestricte,ofinsitotd’assessoramentalcontribuent.Larealitzaciódetotesaquestesactivitats,bésiguinproduïdesíntegramentpelsectorpúblicobésiguinparcialment encarregades a empreses privades, dóna lloc a una despesa pública que, òbviament, redueix la xifra total de recaptació impositiva.

Lautilitzaciócadavegadamésfreqüentdetècniquesdegestiótributàriabasadesenlarealitzacióde declaracions amb la liquidació corresponent –autoliquidacions– per part dels contribuents o els subs-tituts legals d’aquests ens permet observar la relació de sentit invers que hi ha entre una bona part dels costos administratius i els costos de compliment. D’aquesta manera, en la mesura que es traslladen més obligacions d’índole recaptatòria cap als agents privats, amb l’increment corresponent en termes de cos-tos de compliment, l’Administració Tributària descarrega part de la seva activitat amb la reducció conse-güent,almenysprimària,decertscostosadministratius.Noobstantaixò,aquestintercanvinoésperfecte,atès que la cessió d’una certa autonomia en la gestió dels impostos a favor dels subjectes passius s’ha de veure compensada en una potenciació de les activitats comprovadores, amb l’increment consegüent dels costos administratius.


www.cef.es 44‒9

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

Així mateix, l’ocupació de mecanismes de retenció d’impostos en la font d’origen dels rendiments, o dels mecanismes tradicionals de repercussió dels impostos indirectes en els preus, provoca altera-cionsrespectealscostosd’oportunitatfinancersassociatsalsperíodesd’ingrésimeritació.Demaneraparal·lelaalquesucceïaenelcasdelscostosdecompliment,lestècniquesdegestióimpositivaem-pradesexigeixenlafixaciódeperíodesoterminisdeliquidacióirecaptaciódelsimpostosque,enmol-tes ocasions, en retarden l’ingrés efectiu respecte del moment en què era exigible potencialment. Així, apareixenelsressenyatscostosimplícitsdenaturalesafinanceraentermesdecostd’oportunitat,quehandeserconsideratscomunfinançamentgratuïtperpartdelsectorpúblicenbeneficidelsobligatsal’ingrés d’aquests deutes.

2.4. dISTorSIonS En TErMES d’EfIcIèncIA

La distorsió dels comportaments dels agents privats que operen en l’economia ha estat una preocu-pació tradicional en el camp de la hisenda pública. La distorsió que l’àmplia generalitat d’impostos apli-cablesintrodueixenlesdecisionsoptimitzadoresdeconsumidors,productors,estalviadorsiinversorscol·loca el sistema econòmic en una situació inferior respecte a la qual aconseguiria, ceteris paribus, en absència de les fonts originadores d’aquestes distorsions, els impostos.

SegonselsprincipisdelaimposiciódeNeumark,lafacilitatamblaqualunadeterminadafiguratributària distorsiona les decisions dels agents econòmics depèn de la seva estructura mateixa, incloent-hidesdelacomposicióidefiniciódelabaseimposablefinsalnivellderepartimentdelacàrregatribu-tària a través dels tipus impositius i altres mecanismes adequadors d’aquesta a les circumstàncies que es pretenguin contemplar.

Mentrel’elecciód’estructuresimpositivesrequereixutilitzarvariablesperlesqualselcontribuentmostra una certa preferència o indiferència, aquesta opció determinarà la creació de possibles incentius a l’alteraciódelspatronsdecomportamentoptimitzadorsdelasevautilitat,seguitsperl’agentafectat.Re-duirlacàrregaimpositivaglobalomaximitzar-nelautilitatalavistadelsnouspreusrelatiusd’equilibrivigents als mercats després de l’impost, situen el contribuent en la tessitura de triar comportaments –con-sum, estalvi, oferta de factors, etc.– les magnituds d’equilibri dels quals seran amb gairebé amb tota pro-babilitat diferents dels que es triarien si no hagués aparegut l’impost. Per tant, l’aplicació dels impostos impedeixl’aprofitamentòptimdelsrecursos,sempreenunsentitd’optimalitatparetiana.

3. ELS IMPOSTOS COM A FACTOR DE DISTORSIÓ D’ASSIGNACIONS EFICIENTS

Enl’àmbitdelaimposició,elconceptedecostd’eficiènciaésinherentaldedistorsiótributària.Enl’origen dels costosd’eficiènciaestrobenlesdistorsionsgeneradesperl’aplicaciódelsdiferentsimpostos.

Elprimerteoremafonamentaldel’economiadelbenestarenunciaque,verificatelcomplimentd’unasèrie d’hipòtesi de formulació, entre elles que els preus relatius dels béns i els factors productius siguin considerats com a dades idèntiques per a la totalitat d’agents, la consecució de l’equilibri general com-petitiucondueixaunaassignacióeficientdelsrecursos.Lavaloraciómarginalrelativaqueelsconsumi-dors fan dels béns consumits i la que al seu torn fan els productors en termes de cost marginal relatiu de la producció d’aquests béns permet formular aquesta situació d’equilibri com la igualtat entre les rela-cions marginals de substitució dels diferents consumidors per als diferents béns consumits i la correspo-nent relació marginal de transformació.


Oposicions

44‒10 www.cef.es

T. GesTors ATC

Les condicions de Pareto d’optimalitat en l’intercanvi de béns de consum i en la producció d’aquests béns determinen els quocients de preus relatius que permeten aquest equilibri. Per tant, la citada igual-tat entre les relacions marginals de substitució i transformació –representació analítica de l’òptim global quecaracteritzal’equilibrigeneralcompetitiu–requereix,talcoms’haexigit,queelspreusrelatiusqueinformen les decisions de consumidors i productors siguin iguals i invariables per a tots els agents que intervenen en el mercat.

Des d’aquesta situació d’equilibri, la introducció d’un impost donarà lloc a una sèrie de comporta-mentsoptimitzadors,tantdelsconsumidorscomdelsproductors,anteriormentexposats.L’explicaciólatrobem en les divergències que els impostos provoquen en els preus relatius que serveixen d’informació als agents. Atès que els impostos s’estableixen generalment sobre supòsits relacionats amb els compor-taments dels agents en llur activitat econòmica –el consum, la producció, la tinença de determinats ac-tius o l’obtenció de retribucions de diverses fonts– l’aparició d’aquests donarà lloc a una variació en els preus relatius dels béns i factors productius associats als supòsits esmentats.

Així, per exemple, la introducció d’un impost selectiu sobre el consum de determinats béns donarà lloc al fet que la resta de béns el consum dels quals no es grava es vegin abaratits en termes relatius res-pected’aquellsbénssotmesosal’impostdescrit.Unconsumidorambunarendaconstant,al’horadetriarelseucistelldeconsumqueenmaximitzilautilitat,s’enfrontaràaunspreusrelatiusnousdife-rentsdelsexistentsenabsènciadel’impostintroduït.Aquestesnovesdadesdonaranllocaunsconsumsd’equilibri diferents als obtinguts abans de la incorporació de l’impost selectiu sobre el consum. Si el consumidor actuava de manera consistent en les seves preferències, la situació inicial havia de reportar-li lamàximautilitatassolibleperalseunivellderenda.Elcanvi,enlessevespautesdeconsumprovoca-desperl’alteraciódelspreusrelatius,malgratelseucomportamentoptimitzador,elsituaràenunnivelld’utilitat òbviament inferior.

Aquestareducciódelautilitatd’almenysenunagent,àdhucsuposantqueromanguésconstantladelaresta,generaràuncostd’eficiènciarespectealsresultatsanteriorsobtingutspelfuncionamentdelme-canisme assignatiu de preus. De moment, i de manera aproximativa, pot dir-se que l’impost ha generat un costd’eficiència.Enconseqüència,lasituacióqueestableixelprimerteoremafonamentaldel’economiadelbenestaresveuràmodificada.Elmodeld’equilibrigeneralcompetitiuassoliràunòptimnou,fruitdels nous preus relatius i dels recursos disponibles després de l’aplicació de l’impost. Aquest nou equili-bri estarà dominat per l’òptim obtingut en absència d’impostos, Pareto òptim i, per tant, Pareto superior.

Coms’haindicat,aquestesmodificacionsafectenelscomportamentsoptimitzadorsdeconsum,d’ofertadetreball,d’estalvi,d’inversió,d’acceptacióderiscos,d’elecciódemodelsorganitzatiusem-presarials, entre d’altres, tant de consumidors com de productors. D’aquí l’ús de l’expressió de distor-sió tributària per a recollir aquests canvis en aquests hàbits, provocats per la introducció d’un impost.

Exposatelconceptededistorsió tributària, és necessari establir la relació d’aquest amb el con-cepte de cost d’eficiència. Per a això hem de partir del resultat exposat sobre la disminució en el nivell d’utilitat assolible pel consumidor provocada per la introducció d’un impost. Si aquest mantenia abans delaintroducciódel’impostuncistelldeconsumdeterminateraperquèaquestaeleccióenmaximitzavala utilitat. Si acceptem que el nivell de capacitat de compra està relacionat positivament amb la utilitat, enconseqüència,qualsevolaltraelecciómaximitzadoradiferentdeladecididaenabsènciad’impostossituarà el consumidor en un nivell d’utilitat inferior.

Noobstantaixò,peradelimitarelconceptedecostd’eficiència,ésnecessariprecisarencaraméssobre els diferents components d’aquesta pèrdua d’utilitat. Prèviament ha de precisar-se que, malgrat l’exposat anteriorment, la disminució d’utilitat corresponent als costos administratius i de compliment novaasertingudaencomptedemoment.Encaraque,deconformitatamblesreglesdeldissenyimpo-sitiueficientquetractaremmésendavant,acceptaremqueaquesttipusdecostossónrellevantsal’hora


www.cef.es 44‒11

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

dejutjarl’eficiènciad’unimpost.Raonsmetodològiquesaconsellendeixardebandal’efectequeaquestscostostenensobrel’eficiència.L’explicaciónoéscapaltraqueladepermetreaïllarelsdoscomponentsfonamentalsdelapèrduad’eficiènciaoriginadaperlaintroducciód’unimpost.

D’una banda, l’impost sobre consum contemplat en l’exemple reduirà la renda de la qual disposa el consumidor, en la mesura que les unitats adquirides del bé gravat ho seran a un preu de mercat supe-rior com a conseqüència de l’impost establert. Per tant, la capacitat de compra, entesa com el nombre total d’unitats físiques dels béns susceptibles d’adquisició, tant els gravats per l’impost com els no gra-vats,esveuràreduïda.Enlamesuraqueescomputiexclusivamentlautilitatperdudaperladisminuciódel nivell de renda originari, considerant que el repartiment relatiu entre tots dos béns dins del cistell no s’alterarà,s’estariaaïllantdel’impostlapèrduad’utilitatprovocadaperl’efecterenda,lasevarecapta-cióentermesmonetaris.Enaltrestermes,s’estariaassociantlarecaptacióaunareduccióproporcionalde les quantitats consumides de tots dos béns.

D’altra banda, aquesta reducció en la capacitat de compra derivada de l’increment en el preu del bé gravat situa el consumidor davant una disjuntiva. Si vol seguir consumint el mateix nombre d’unitats del bé gravat, atès que ara són més cares, haurà d’alliberar renda mitjançant la reducció del consum d’algunes unitatsdel’altrebé,elnogravat.Enlamesuraquelessevesapetènciessobreaquestbélifacinnoestardisposat a reduir-ne el consum en un nombre d’unitats prou elevat com per a poder alliberar la renda ne-cessària per a mantenir constant el consum del bé gravat, la nova situació d’equilibri podrà estar deter-minada per qualsevol combinació entre tots dos béns dins del cistell de consum, però sense oblidar que sempre cal tenir en compte que és obligada la disminució real de la capacitat de compra.

D’aquestamanera,itenintencomptequealmenysundelsbénsesconsumiràenmenysquantitat,lavaloració relativa en termes d’unitats físiques –la relació marginal de substitució entre béns– en resultarà alterada. L’explicació no és cap altra que la variació en els quocients de preus relatius pel fet d’haver-se encarit un dels béns. Conseqüentment, el consumidor aconseguirà una situació de les seves preferències respecte a cada bé. Per tant, en la mesura que la composició originària del cistell feia màxima la utilitat delconsumidor,unaalteracióenlacomposiciórelativad’aquestasempreseràmenyspreferida.Aïllarla pèrdua d’utilitat derivada exclusivament d’aquesta alteració en la composició relativa del cistell (no delapèrduadecapacitatdecompra)potidentificar-secomlapèrduad’utilitatassociadaaaquestefectede substitució generat per l’impost.

3.1. TIpuS dE dISTorSIonS TrIbuTàrIES

3.1.1. Imposició sobre el consum

Elsconsumidorsveuendistorsionatsllurscomportamentsatravésdel’alteraciódelspreusrelatiusqueelsserveixendepatród’optimitzacióenelsmercatsenelsqualsoperen.Comsesap,lacondiciód’assignació òptima dels recursos en l’economia implica la igualtat de relacions marginals de substitu-ció de cada individu per als diferents béns susceptibles d’intercanvi, i al seu torn la igualtat d’aquestes amb les relacions marginals de transformació referides a aquests béns.

L’aparició d’impostos que graven el consum d’aquests béns suposa la introducció d’increments im-positiussobreelspreusd’equilibriqueregeixenenelsmercats.Entantquelespreferènciesdelsindivi-dus no són idèntiques per a la totalitat de béns –existència de diferents elasticitats respecte a la renda i el preu–, l’alteració dels preus d’equilibri donarà lloc a reassignacions en els cistells de consum que faran fallida l’exigència d’igualtat entre les relacions marginals de substitució i la corresponent relació marginal detransformació.Elresultat,enconseqüència,ésl’apariciódecostosd’eficiènciadavantl’incomplimentde les condicions d’optimalitat.


Oposicions

44‒12 www.cef.es

T. GesTors ATC

Enelcasdelaimposiciósobreelconsumpodendistingir-sediferentsabastosdeladistorsiótribu-tàriasegonseltipusdefiguraimpositivaqueescontempla.Així,siestractad’unimpostselectiusobreel consum d’un determinat bé, la seva introducció implicarà una alteració en el consum a tenor de la que s’haexposatenl’apartatprecedent.Enlamesuraqueelbésotmèsaimposiciópresentaunademandamés inelàstica, la substitució de consum per altres béns serà menor, i serà igualment més baix el nivell dedistorsió,iperassociació,delcostd’eficiència.Enelcasextrem,laimposiciósobreelconsumse-lectiu d’un bé amb demanda perfectament inelàstica no suposaria cap alteració en el comportament del consumidor respecte a l’esmentat bé, atès que l’efecte de substitució seria nul, i per tant no existiria el costd’eficiènciacorresponent.

Si l’impost és un impost general sobre el consum d’un únic tipus, pot veure’s que aquest seria neu-tre però tan sols formalment respecte als diferents béns sotmesos a gravamen. La seva aplicació no és neutraambelprincipid’eficiènciaeconòmica.Lacapacitatdecompradelssubjectesesveureduïdacoma conseqüència de l’operativitat de l’impost sobre la totalitat dels consums. D’aquesta manera, atès que larendanecessàriaperarealitzaraquestsconsumsprovédelarealitzaciód’activitatsgeneradoresderendaqueimpliquenunúsdetemps,perdefinicióescàs,apareixeràunadistorsiórespecteal’úsd’aquesttemps.Així,sisacrificarhoresd’ocipertreballeraelresultatdel’incentiuquesuposavaobtenirrendaper comprar béns, l’encariment d’aquests redueix aquest incentiu, amb el que apareix una nova valora-ciórelativadelpreudeltreball,laqualcosatrencaamblacondiciód’equilibriabansexposada.Ennopodersotmetreagravamenlesactivitatsd’úsdetempscomaoci,lapossibilitatdemodificacióenl’úsdel temps és aquí, i per tant, la distorsió impositiva corresponent.

3.1.2. Imposició sobre els rendiments dels factors productius

De manera anàloga al raonament esgrimit per a un impost general sobre el consum, equivalent a un impost sobre el rendiment del factor treball al mateix temps, un impost sobre el salari determina la pos-sibilitat d’alterar els comportaments sobre la distribució del temps dels treballadors entre les activitats generadores de renda i oci. L’equilibri en el mercat de factors es veu alterat en introduir-se una bretxa impositiva que afecta el salari d’equilibri. L’explicació es troba en una reducció del cost d’oportunitat.

D’altra banda, l’alteració del salari d’equilibri, cost del factor treball, situa el productor davant una novapossibilitatd’alterar-neelcomportamentoptimitzador.Laretribuciódelsfactorsproductius,capi-talitreball,enfunciódelesproductivitatsmarginalsrespectives,determinal’assignacióeficientdetotsdosfactors.Enalterar-seelpreud’equilibridequalsevoldelsdosfactors,aquestesrelacionsesveuenmodificades,ambelqueelscomportamentsoptimitzadorsdelsproductorsvarien.Si,comlasituacióprèvia d’equilibri descrivia, es partia d’un òptim paretià, aquests «tascons» impositius situaran els nos-tresagentsenunequilibrimenysfavorableperal’assignacióglobaldelsrecursos.

Elraonamentseguitenelcasdelsimpostossobrefactorsproductiustambéésanalitzabledesde la perspectiva d’una imposició selectiva en funció dels diferents sectors productius de l’economia. L’existència de diferents relacions d’equilibri entre capital i treball en cada sector determina una situa-ció amb elasticitats de substitució diferents entre factors productius. La incidència de distorsions tribu-tàriesielscorresponentscostosd’eficiènciasónprevisiblesenaquestcas.Lesconclusionsfonamentalssobre el desplaçament de factors productius es recullen en els postulats sobre la teoria de la incidència impositiva en equilibri general.

Finalment, i com un cas particular de la imposició sobre factors productius, ha d’esmentar-se la dis-torsió originada per la dispersió dels tipus de gravamen que afecten l’obtenció de rendiments del capital enfunciódelanaturalesaicomposiciódelafont.Eldissenydefigurestributàriesque,coml’impostsobreelsbeneficissocietaris,gravahomogèniamentunamagnitudambunacomposicióderivadad’unaamalga-madediferentsactiusalsqualsprèviamentconsideraambdiferentscriteris–amortitzacions,valoracions


www.cef.es 44‒13

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

d’existències,correccionsd’inflació,fontsdefinançament,etc.–introdueixincentiusdenaturalesaim-positivaacombinard’unamaneradeterminadalafontgeneradoradelbenefici,atenentelcostimpositiudiferentincorporatpercadatipusd’actiu.Estracta,doncs,dedistorsionsquealterenlesdecisionsqueelsagentsquepretenenmaximitzarlarendadellursrecursosdecapitaladoptarienenabsènciad’impostos.

4. EL PES MORT (DEADWEIGHT LOSS) DELS IMPOSTOS

Unaideaintuïtivadel’excésdegravamenéseldel’excésdepèrduad’utilitatquel’establimentoaugment d’un impost provoca per sobre de la recaptació obtinguda.

Unavegadaexposatelconceptededistorsiótributàriailasevarelacióambelscostosd’eficiènciade la imposició, és necessari plantejar la necessitat de comptar amb algun tipus de mesura quantitativa d’aquests costos. Per a això ens referirem al concepte d’excés de gravamen.

Quanenscenyimexclusivamentalscostosd’eficiènciageneratspel«tascó»impositiuassociatalafunció recaptadora d’un determinat impost, podem diferenciar per raó del seu origen dos tipus de mino-racions de la utilitat dels agents. D’una banda, aquella reducció del benestar individual ocasionada per la disminució de la capacitat de compra de l’agent –efecte renda–, i de l’altra, aquella lligada a l’alteració dels preus relatius dels diferents béns –efecte de substitució–.

Entermesdecostd’eficiència,laintroducciód’unimpostimplicaunapèrduad’utilitatindividualsuperioral’estrictamentderivadadelacapacitatdecompradisminuïda.

Compodemveure,al’horadequantificarelcostd’eficiènciadel’impostanalitzat,l’objectiuésaï-llaraquellapèrduad’eficiènciaderivadadel’aplicaciódel’impostenqüestióquenoescorresponambel seu efecte renda o, el que és el mateix, aquella reducció en la utilitat d’un contribuent per sobre de la queligeneraperdrelacapacitatdecomprainherentalarecaptació.Enconseqüència,perapoderaï-llaraquestapèrduad’utilitatqueensinteressa,ésnecessariidentificarquinapartdelapèrduad’utilitattotalgeneradaperl’impostescorresponambcadascundelsdosefectesassenyalats:rendaisubstitució.Com s’ha indicat, la pèrdua d’utilitat derivada de l’efecte renda es refereix exclusivament a l’erosió de la capacitat de pagament, per tant, hem de conèixer quina és la relació que hi ha entre aquesta pèrdua d’utilitat experimentada per l’agent i la seva disminució de la renda. Per a això ens plantegem la possible existència d’algun instrument impositiu capaç d’obtenir una recaptació determinada però alhora capaç de deixar inalterats la totalitat de quocients de preus relatius del sistema d’equilibri general competitiu.

Pertant,estractadebuscaralguninstrumentimpositiucapaçd’obtenirrecaptacionssensemodifi-carelscomportamentsoptimitzadorsdelsagentsafectats.

Lafiguraimpositivabuscadanoéscapaltraqueelsconegutscomaimpostosdesumafixa,impos-tosatantalçat,oimpostosdecapitalització.Estractad’uninstrumentimpositiuquereparteixpercàpi-ta la recaptació global que es vol obtenir entre tots els individus de la col·lectivitat, pel fet que aquests individushipertanyin.Enelseudissenynocalcontemplarcaptipusdevariablerelacionadaamblaca-pacitat econòmica, les preferències o qualsevol situació susceptible d’alteració. Únicament l’existència constitueixl’individuenlarealitzaciódelfetimposable.Tambésuposaremqueelcostdesortidadelajurisdicciód’aplicaciódel’impostéstanaltquenoespotserassumir.Pertant,coméssenzilld’intuir,aquestimpostnomodificaràenabsolutelscomportamentsoptimitzadorsdelcontribuent,atèsqueal-terant-los no aconsegueix cap canvi favorable en la seva situació perquè la càrrega impositiva continua essentlamateixa.Ennoserconsideradacapaltravariablededistribuciódelacàrregaimpositivaquela mateixa existència o pertinença a una jurisdicció, és obvi intuir que el repartiment «just» de la recap-tació no pot ser més que per càpita. La detracció d’aquesta recaptació disminuirà la utilitat de l’agent –


Oposicions

44‒14 www.cef.es

T. GesTors ATC

efecterenda–,perònohihacapincentiuperaalterarcappatródecomportamentoptimitzador.Pertant,podem dir que aquest no provoca l’efecte de substitució referit, en no originar cap tipus de distorsió en elscomportamentspermotiusfiscals.

L’ús dels impostos a tant alçat ens en permet la comparació amb d’altres instruments impositius dissenyats.Siacceptemquel’únicapèrduad’utilitatd’aquellsestàrelacionadaambllurefecterenda,ésimmediat deduir que el diferencial d’utilitat per a una recaptació idèntica es deu exclusivament a aquest efectedesubstituciódel’impostcomparat.D’aquestamanera,podemdefinirelconcepted’excésdegra-vamen com el diferencial en pèrdua d’utilitat generat per l’aplicació d’un impost determinat respecte a lasituacióalaquedónallocl’obtenciódelamateixarecaptaciópermitjàd’unimpostdesumafixaoatant alçat.

Unavegadaidentificatelcostd’eficiènciaassociatalconcepted’excésdegravamen,escauestablir-nealgunmecanismeperalaquantificació.Comaconclusió,situatsenuncontextd’equilibriparcialde-terminatpelmercatsobreelqualoperaràdirectamentl’impostqueespreténanalitzar,laquantificacióde l’excés de gravamen parteix de la comparació de les mesures de l’excedent del consumidor i/o del productor abans i després de la introducció d’aquest impost o, si escau, abans i després d’una determi-nada variació en l’estructura d’aquest.

Per a mesurar de manera separada la pèrdua d’excedent generada per l’efecte de substitució, és ne-cessari obtenir la funció de comportament de l’agent enfront de les variacions en preus, però una vegada descomptatl’efecterendaderivatdelareducciódecapacitatdecompra.Lesfuncionsques’hiutilitzensón les conegudes com funcions de demanda compensades amb renda. Aquestes funcions, calculades se-gons els plantejaments tradicionals de la teoria econòmica, contemplarien la resposta en la quantitat de-mandada dels consumidors davant una variació en el preu d’un bé o factor, però suposant que l’alteració en el comportament causada per la disminució de capacitat de compra ha estat compensada degudament amblarendanecessària.Aixòenspermetriaaïllarlasensibilitatderespostadel’agentrespectealadis-torsió dels quocients de preus relatius.

D’aquestamanera,sidefiniml’excedentdelconsumidorcoml’àreacompresaentrelacorbadede-manda compensada amb renda i la funció de cost marginal constant determinant del preu de mercat, i en comparem la dimensió abans i després de la situació impositiva contemplada, per diferència entre ambdues podem aproximar-nos a una mesura quantitativa de l’excés de gravamen. No obstant això, la diferènciatotalentreambduesdimensionsdel’excedentdelconsumidornopotseridentificadaíntegra-ment amb l’excés de gravamen de la variació impositiva. L’explicació radica en el fet que en aquesta diferència es troba inclosa la pèrdua d’utilitat que hem associat a aquest efecte renda.

5. IMPOSICIÓ ÒPTIMA I RELACIÓ AMB LES ELASTICITATS

Laneutralitatimpositivacomaprincipigeneraldeldissenydesistemesimpositiusensobligaapensar en la selecció d’aquellesmesuresimpositivesquepermetinrecaptarambelscostosd’eficiènciamés baixos. És a dir, resoldre la qüestió de com obtenir un volum de recaptació determinat generant el menor excés de gravamen. Aquesta selecció ens permet recaptar generant les distorsions tributàries míni-mes,nohooblidem,l’origenrealdelscostosd’eficiènciaassociatsal’aplicaciód’undeterminatimpost.

Lateoriadelaimposicióòptimarecullunasèriedereglesquehandecomplirelsdiferentsdissenysimpositiusperaserconsistentsambelprincipideneutralitatimpositiva.Enaltresparaules,estractadetrobarlesrelacionsentreelsdiferentselementsconfiguradorsdel’estructuradel’impostquepermetenrecaptarunaquantitatderecursosdeterminadaambelcostd’eficiènciamésbaixpossible.


www.cef.es 44‒15

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

5.1. rEglES gEnErAlS dE lA IMpoSIcIó EfIcIEnT

5.1.1. Regla de les elasticitats inverses

Considerant dos béns independents –elasticitats creuades nul·les–, per a obtenir una recaptació de-terminada fent mínim l’excés de gravamen, és necessari emprar un tipus de gravamen diferent per a cada bé, la quantia del qual ha de permetre una relació inversament proporcional respecte a les elasticitats-preu de les funcions de demanda respectives.

Laideaintuïtivaespotexpressardelamanerasegüent.Siatenemlaquantificaciódel’àreageomè-tricadefinidacomaexcésdegravamen,enstrobemqueaquellsbénsl’elasticitat-preudelafunciódedemanda compensada dels quals –la hipotenusa de l’àrea– sigui més gran, per a una mateixa variació en el preu o, el que és el mateix, per al mateix tipus de gravamen impositiu, presentaran desplaçaments més gransenlaquantitatd’equilibriquedefineixelbéofactorsotmèsagravamen.Aquestacomparaciódedimensions dóna lloc al fet que aquell excés de gravamen determinat per una corba de demanda com-pensada amb elasticitat-preu major sigui més gran que l’altre determinat per una funció de demanda amb elasticitat-preumenor.Peraquestmotiu,peraminimitzarl’excésdegravamentotal,donadaunarecap-tació prevista, hi ha l’exigència d’aquesta regla d’establir els tipus de gravamen de manera inversament proporcional a les citades elasticitats. Únicament en el punt en què tots dos tipus de gravamen estiguin relacionats entre ells de manera inversament proporcional a les dues elasticitats-preu de les demandes respectives, es podrà fer mínima la suma de tots dos excessos de gravamen.

5.1.2. Regla de l’elecció excloent

Davant la necessitat de recaptar una quantitat determinada i la impossibilitat d’aplicació de dos im-postos,peraminimitzarl’excésdegravamenassociataaquestarecaptacióésdesitjableutilitzaraquellafiguraimpositivaperalaquallafunciódedemandacompensadapresentaunaelasticitat-preuméspetita.

Laideaintuïtivaéssimilaral’esgrimidaenlareglaanterior.L’àreageomètricadel’excésdegrava-men serà, per al mateix nivell de tipus de gravamen sobre un preu equivalent, més petita quan la hipotenusa –la funció de demanda compensada– tingui un pendent més gran o, el que és el mateix, l’elasticitat-preu d’aquesta funció sigui més petita. Per tant, l’obtenció de la mateixa recaptació originarà un excés de gra-vamenmenor.Igualmentpodemobservarlaplausibilitatdel’argumentsianalitzemladimensiódel’altrecatet de l’àrea estudiada, que determina la variació en la quantitat demandada. És obvi que, amb una elasticitat més petita, la reducció en la quantitat de demanda inicial serà més baixa, la qual cosa també podem associar a una distorsió menor del comportament previ del consumidor.

5.1.3. Regla d’igualació de distorsions marginals

Davantlanecessitatderecaptarunaquantitatdeterminadailapossibilitatd’utilitzarunnombreamplidegravàmens–diferentsimpostos–seràconvenient,peraminimitzarl’excésdegravamentotalassociata la recaptació que es vol obtenir, emprar-los tots. La determinació de les quanties òptimes d’aquests tipus exigeix la igualació de l’excés de gravamen corresponent a la unitat monetària marginal de recap-tació per a tots els impostos que es contemplen.

Laideaintuïtivaésquesiéspossiblerecaptarunaunitatmonetàriaaddicionalambunimpostquegeneri un excés de gravamen més baix que un altre, sempre serà desitjable substituir la recaptació a favor d’aquest impost. Aquesta situació tindrà un punt d’equilibri quan no hi hagi incentius per a intercanviar


Oposicions

44‒16 www.cef.es

T. GesTors ATC

la recaptació entre impostos, i aquest punt no és cap altre que aquell en el qual la unitat monetària addi-cional de recaptació incorpora en tots els impostos el mateix excés de gravamen marginal.

5.1.4. Regla de la reducció equiproporcional

La consecució d’un conjunt de gravàmens òptims sobre el consum per a una recaptació donada exi-geix que llur aplicació redueixi de manera equiproporcional la totalitat de les demandes compensades corresponents a cada bé gravat per cada impost.

Enaquestareglasubjeulaideaqueobtenirrecaptacióapartirdediferentsimpostossobreelcon-sum –diferents tipus de gravamen– exigirà que no produeixin alteracions relatives entre les valoracions que aquests béns tenen per al consumidor. Davant elasticitats-preu de les corbes de demanda compensa-da diferents, l’única solució factible és que l’aplicació dels tipus de gravamen no alteri les proporcions relativesqueaquestsbénstenenentresienelcistelldeconsum.Realmentpodemdirqueestemdavantuna formulació repetida de la regla de l’elasticitat inversa, però estesa a «n» béns.

És important destacar una conclusió que es deriva d’aquesta regla, si bé amb raonament primari en ladenominadaregladeleselasticitatsinverses.Enlamesuraquetotselsbénsiserveisdel’economiano presenten elasticitats-preu iguals respecte a les ofertes i demandes, l’ocupació d’un impost general sobre el consum amb un tipus únic no és un instrument impositiu neutre des dels plantejaments esgrimits. L’explicació la trobaríem en la impossibilitat de reduir equiproporcionalment tots els consums amb un tipus únic, atès que, davant l’existència de diferents elasticitats, els impactes de restricció del consum, i per tant també de l’oferta, estarien sotmesos a efectes substitució diferents, la qual cosa suposaria canvis en les distribucions relatives de consum.

5.1.5. Regla de Corlett-Hague

Lacombinaciódelsargumentscontingutsenlesreglesd’imposicióeficientsobreelconsumexpo-sadesilesconclusionsques’acabenderessenyarsobrelarelacióentreconsumiociplantegenunadis-juntivaal’horad’establirelstipusimpositiusòptimsperacadaconsum.Coms’haassenyalat,descartantels efectes d’elasticitat creuada entre diferents béns, els tipus impositius més elevats han d’aplicar-se a aquellsbénsambelasticitats-preudedemandacompensadamésreduïdes.D’altrabanda,tenintencomp-te la relació entre consum i oci, seria desitjable gravar a tipus més elevats aquells béns que presentessin un grau de complementarietat més gran respecte a l’oci, o el que és el mateix, gravar més aquells béns queresultessinmenysfavorablesalasubstituciódel’oci.Aquestúltimcriteridedistribuciódelstipusenrelacióamblacomplementarietatosubstituïbilitatdelsbénsgravatsrespecteal’ocidónacontingutala denominada regla de Corlett-Hague.

5.1.6. Regles de la uniformitat impositiva òptima

Les extensions d’aquesta regla s’han centrat en el plantejament de casos particulars que, a manera d’excepciórespectealadesitjabilitatd’unadiferenciacióimpositivaòptima,hanpassataconfigurarunconjunt de principis sobre la desitjabilitat de la uniformitat impositiva òptima.

Així, cal destacar la regla següent, derivada de les anteriors. Si la totalitat de béns disponibles en l’economia són complementaris o substitutius de l’oci en idèntic grau, la uniformitat de tipus determina elsistemad’imposiciósobreelconsumòptim.L’explicacióexposadaperAtkinsoniStiglitzesbasaenel fet que hi ha supòsits en els quals es dóna la igualtat d’elasticitats de demanda compensada respecte


www.cef.es 44‒17

Oposicions Annex 1

JUNy 2017

alsalariexigiblesperquèelsupòsitesverifiqui,coméselcasdefuncionsdepreferènciadirectamentadditives. L’«homoteticitat» –existència d’elasticitats-renda unitàries– i la «separabilitat» respecte a l’oci comapropietatsdefinitòriesdelesfuncionsdepreferènciessobrebénstambédeterminenlaoptimalitatde la uniformitat dels tipus de gravamen.

Algunes derivacions teòriques importants sobre la uniformitat impositiva òptima es refereixen a la imposiciósobrelarendadeltreball.Enparticular,davantlapossibleinelasticitatdel’ofertadetreball,lesconclusions,donatelsupòsitdenocomplementarietatnisubstituïbilitatdel’ocirespectedecapbé,determinen l’optimalitat de la uniformitat impositiva. Ampliant el raonament com l’equivalència entre gravar la renda i el consum de manera general a un tipus igual, l’exposició d’aquesta conclusió teòrica determina que si contemplem l’obtenció de la renda únicament procedent del factor treball, és equiva-lent gravar amb uniformitat tots els béns a gravar exclusivament la renda del treball i deixar sense im-posició el consum.

Per concloure aquest apartat, és necessari fer un esment a la relació que hi ha entre consum, renda i estalvi. Malgrat la conclusió derivada anteriorment en relació amb l’optimalitat de la imposició uniforme per al treball en presència d’oferta inelàstica, en incloure la possibilitat de posposar consum present per a tenir consum futur –presència de comportaments estalviadors–, la regla d’optimalitat descrita planteja unaexigèncianova.Així,lacomplementarietatosubstituïbilitatdel’ocirespectealconsumésidènticaperalconsumpresentqueperalconsumfutur.Enlamesuraqueaquestarelacióentreociiconsumsiguiuna qüestió de grau, estaríem establint un condicionant nou per a la determinació dels tipus de gravamen òptimscomésladisminuciódeltipusaplicableal’estalvienrelacióambelgraumésaltdesubstituïbi-litat de consum present i futur respecte a l’oci.

5.1.7. Regla de la limitació de la progressivitat

Laprogressivitatderivadel’aplicaciódelprincipid’equitat.Unincrementdelaprogressivitatper-met una millor distribució de la renda, però l’increment de benestar aconseguit amb l’increment de la progressivitat és decreixent; és a dir, a mesura que es va reduint la desigualtat, increments addicionals deprogressivitatpodenproduirfinsitotunareducciódelbenestar.Enaquestescircumstàncies,elvaloròptim de progressivitat seria aquell pel qual el cost marginal, en termes d’excés de gravamen, d’un aug-mentdelaprogressivitats’igualaambelbeneficimarginaldereduirladesigualtat.


ANNEX 1 TEMA 44 tgest atc - Departament de la...

Documents

Transcript of ANNEX 1 TEMA 44 tgest atc - Departament de la...