Sonia López PérezSonia López Pérez

Anna Baró CussóAnna Baró Cussó

JOSEP MARiA DE SAGARRA

AiGUA-MARiNA

LOCALiTZACiÓ

Aquest poema pertany al llibre “Àncores i estrelles” de l’any 1936. És un dels últims que va escriure després d’una llarga vida intensa, en el que representa un to excéptic i cru, i constitueix un intent poc feliç d’aproximació a les corrents noves.

La intenció de l’autor al escriure aquest poema era reflectir una llibertat que necessitava a la seva vida. La destinatària del poema era la seva enamorada a la que feia referència el seu amor com aigua-marina, d’aquí el títol.

TEMA PRiNCiPALLa idea que transmet aquest poema és la llibertat d’escollir on vol passar la seva vida.

Els tòpics que apareixen són:

-’’Locus amoenus’’ : Aquest apareix a la primera estrofa del poema ja que parla del seu lloc adient on pot ser feliç i desenvolupar-se plenament.

-’’Carpe diem’’ : Aquest apareix a la resta del poema ja que parla de viure intensament el present i no témer al futur que ens espera a tothom.

L’emissor del poema és el propi autor, Josep Maria de Sagarra, i el receptor és la seva estimada, de la qual no ens diu el nom.

ESTRUCTURA

•ESTRUCTURA EXTERNA:

L’ànalisis mètric del poema és:7a-7b-7a-7b-4a-7c-7c-2d-12D8E-7e-7e-7e6e-8F-6f-10G-6f7h-4i-7h-7h-7h-6iPer tant, deduïm que es un poema amb vers lliure ja que és d’art major i menor, de rima consonant i no segueix un esquema fix.

ESTRUCTURA

•ESTRUCTURA INTERNA:

El poema es divideix en quatre estrofes i cadascuna d’aquestes té un tema diferent:

-Primera estrofa: Aquí l’autor ens vol dir que vol ser lliure i poder fer el que vulgui sense haver de moure’s de la seva cala.

-Segona estrofa: L’autor ens vol fer entendre que hem de seguir els nostres ideals aprofitant al màxim la vida sense pensar en la mort.

-Tercera estrofa: Diu que hem d’estar atents a tot el que pot venir però sense tenir por de viure la vida i aprofitar-la.

-Quarta estrofa: L‘autor ens diu que hem de viure el present, que amor no significa dolor. Als dos últims versos apareix a qui va destinat el poema, el seu amor.

ANÀLISIS DE LA FORMA

En aquest poema trobem un seguit de figures retòriques, per exemple al segon vers tenim una comparació. També trobem a les dos últimes estrofes una metàfora que fa referència al seu amor.

El llenguatge que utilitza l’autor al poema és col·loquial.

FRANCESC ViCENT GARCiA

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN

TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

LOCALiTZACiÓ

Aquest poema no pertany a cap llibre i es desconeix la data de la seva publicació però com és un poema d’estil barroc el situem al segle XVIII

L’autor s’inspira en fer el poema veient una bella dama que es pentina en un balcó de la que està bojament enamorat. La seva intenció és resaltar els sentiments que sent envers aquesta dama per a que aquesta es senti identificada i li pugui correspondre al seu amor.

TEMA PRiNCiPAL

La idea central del poema és l’amor que sent l’autor envers una dama.

El tòpic que hi apareix principalment és:

-’’Descriptio puellae’’: Aquest apareix a les dos primeres estrofes ja que fa la descripció física de la dama de la qual està tan bojament enamorat.

ESTRUCTURA

•ESTRUCTURA EXTERNA:

L’anàlisis mètric del poema és:10A-10B-10B-10A10A-10B-10B-10A10C-10A-10D10C-10A-10DPer tant, deduïm que aquest poema és un sonet ja que tots els versos són decasíl·labs i està compost per quatre estrofes, les dos primeres amb quatre versos i les dos últimes amb tres. Té una rima variant consonant.

ESTRUCTURA• ESTRUCTURA INTERNA:

El poema està dividit en quatre estrofes:

-Primera estrofa: Fa la situació de la dama i la seva primera descripció. L’autor explica com és la pinta amb la que ella es pentina i ens descriu els seus cabells, que són negres com la atzabeja.

-Segona estrofa: Aquí segueix amb la descripció física de la dama. L’autor resalta el contrast del cabell de la dama amb el color de la pinta amb la que es pentina.

-Tercera estrofa: L’autor observa a la seva enamorada des de lluny.

-Quarta estrofa: Parla del que sent l’autor envers la dama i de la por a perdre-la.

ANÀLISI DE LA FORMA

Al poema trobem un seguit de figures retòriques com per exemple, al tercer vers trobem una metàfora que fa referència als cabells rossos d’altres dames. També trobem una comparació al vers set.

El llenguatge que utilitza l’autor per escriure el poema és col·loquial i antic. Això es veu reflexat en algunes expressions del poema.

J. SALVAT-PAPASSEiT

TOT L’ENYOR DE DEMÀ

LOCALiTZACiÓ

Aquest poema el trobem al llibre “L'irradiador del port i les gavines”, que va ser publicat a l’any 1921. Va ser el seu segon llibre de poemes on sintetitza la trajectòria poètica de l’autor, l'avantguarda i la tradició amb què opera. Inclou textos escrits entre els anys 1919 i 1921.

La intenció de l’autor és reflectir la societat de la època.

TEMA PRiNCiPAL

La idea central del poema és la descripció de la societat que l’envolta, més concretament del seu barri.

En aquest poema trobem el tòpic literari:

-”Ne quid nimis”: Aquest apareix al llarg del poema ja que representa l’harmonia en tots els aspectes que envolten la seva vida.

ESTRUCTURA

•ESTRUCTURA EXTERNA:L’anàlisis mètric d’aquest poema és irregular ja que hi ha una experimentació gràfica dels cal·ligrames i una ruptura formal, com a conseqüència d’això trobem un disseny rigorós, amb un ús de la mètrica especial.

Deduïm que és un poema amb vers lliure ja que no segueix un esquema fixe i la rima també és lliure.

ESTRUCTURA•ESTRUCTURA iNTERNA:Aquest poema està format per tretze estrofes:

-Primera estrofa: Fa una petita introducció dient que està malalt al llit abans de començar a parlar de la societat.

-Segona estrofa: Parla de les places del seu barri i de la noia que reparteix la llet.

-Tercera estrofa: Parla del noi que en aquella época s’encarregaba de repartir el diari

-Quarta estrofa: Parla del carter.

-Cinquena estrofa: Parla de l’aeroplà.

-Sisena estrofa: Parla de les dones que van a fer la compra al mercat.

-Setena estrofa: Parla de l’adroguer que crida a les noies.

ESTRUCTURA

•ESTRUCTURA INTERNA:

-Vuitena estrofa: Aquí ens diu que serà dijous i els nens no han d’anar a l’escola.

-Novena estrofa: Parla dels cavalls i dels carreters.

-Desena estrofa: Parla del menjar.

-Onzena estrofa: S’adreça als seus amics, que són als qui va dirigit el poema.

-Dotzena estrofa: Diu que tot el que ha dit és el que li esperarà demà si s’aixeca del llit.

-Tretzena estrofa: Diu a les persones a les que s’adreça que veuren el que és bo.

ANÀLiSiS DE LA FORMA

Les figures que trobem al poema, entre d’altres, són una sinestesia al vers catorze, ja que es creuen dos idees que tenen sentits molt diferents. També trobem un hipèrbaton al antepenúltim vers ja que hi ha una alteració de l’ordre normal.

El llenguatge que utilitza l’autor és col·loquial.

CONCLUSiÓ FiNAL

Tots els poemes dels que hem fet un comentari són molt diferents en quant a la seva estructura, vocabulari, estètica, idees que representen, etc.

Es veu clarament les diferències que hi ha entre ells degut a l’any i als moviments literaris que cadascun d’aquests representa.

Els poemes que hem escollit són els que més ens han cridat l’atenció per el seu contingut i per les idees que volien expressar.