83

ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA I LITERATURA: DIFERENCIACIONS ANTROPOLÒGIQUES EN EL ROBINSON

CRUSOE DE DANIEL DEFOE1

Abstract:

Keywords: Colonialism.

L2 ’

tion recomana

natural 3

1

2

3

Per a nosal

5

la,

5

son Crusoe

85Robinson Crusoe...

8 i sobre

10 formula un discurs

o

11

i la Tercera part de

ELS LLIURES I ELS ESCLAUS

(

8

Cf.10 Ro

11

12

12 a nadar cap a terra.

Robinson Crusoe...

asiento

ELS CIVILITZATS I ELS SALVATGES. A: ELS NEGRES D’ÀFRICA

costa ( Coast

ta

88

13

Destruction

, manifestant crueltat

contranaturatura i 15

En aquest

,

passions i del pecat (180).

castell),

13

, ,

, com de la natura,

que pot

15

Cf. op. cit. p. 185.

Robinson Crusoe...

( ) de no saben pas quines menes (

) la tenen tant Xuri com Robinson (31).

(

, tot i que aquests

podia anar del tot nu (

em feia butllofes (cosa ell preferia portar sempre una camisa, un capell, uns calçons i una ombrel·la.

ELS CIVILITZATS I ELS SALVATGES. B: ELS INDIS DEL CARIB

pisseres (),

Creatures18

aquestes criatures ( a Kind

(

18

rapisseres (Creatures ) per

Robinson Crusoe...

enemics (

constant de (

malson permanent.

Monsters

) de la

que aquells indis no cometen pas allò com un delicte o un crim, que llur consciència i

),20 els indis no tenien res contra ell ni ) que

a

tats (

) (181), tant per innocent Crea

tures) (182), ) (183).

petit foc (as I suppos’d

20 miserables criatures (

), a quelcom per sota i tot de la brutalitat,

Robinson Crusoe...

(

21

ELS SALVATGES I ELS CIVILITZATS. C: DIVENDRES, O EL MITE DEL BON SALVATGE PER CIVILITZAR

), i

doncs, no treballen els metalls.seu

Master

21

94 Joan B. Llinares

Quan comença la instrucció religiosa, Robinson observa que les pràctiques sacer-dotals (Priestcraft), típiques dels catòlics, es troben fins i tot entre “the most blinded ignorant Pagans” i “the most brutish and barbarous Savages” (text no traduït en la p. 227), com si la religió amb sacerdots significara el grau més degenerat i degradat, més deixat de la mà de Déu. Això no obstant, Divendres és sempre “aquest pobre salvatge”, o “aquest pobre infeliç selvàtic (this poor wild Wretch)”(230), en aquestes pàgines i quasi tota la resta del llibre.

els civilitZats i els salvatges. D: els homes BarButs entre els salvatges

En determinat moment Divendres compta d’una llanxa amb homes blancs (232), dèsset, que arribaren al seu país salvatge. És curiós que els salvatges salven els eu-ropeus de morir ofegats, i els pobres civilitzats hi viuen fa més de quatre anys: “Els salvatges els deixaven sols, i els donaven queviures” (232), els havien fet “germans”, tot i que Robinson pensa que era una treva abans de menjar-se’ls, però Divendres precisa que ells “no mengen homes sinó quan fan guerra”, ço és, si són fets presoners de guerra, en batalla. Divendres afegeix que havien aprés molt dels homes barbuts (the Bearded-Mans) (234), homes blancs que segurament eren espanyols o portu-guesos. De fet, aquests diuen que viuen en pau amb els salvatges (253). El mite del canibalisme mereixeria, doncs, una seriosa autocrítica per part de Robinson.

Però quan tornen a veure una nova arribada de vint-i-un salvatges amb tres pre-soners, Robinson ja no té por: “Essent ells miserables tots nus i sense armes (naked, unarm’d Wretches), és segur que jo els era superior, baldament hagués estat tot sol” (241). Es decideix a atacar-los quan descobreix que un dels presoners destinat a ser menjat durant la festa bàrbara és un dels homes barbuts, un blanc, un europeu que va vestit, un pobre cristià a punt de ser escorxat (242-243). Quan ataca, l’home blanc es presenta certament com a “Christianus” (245), en concret és espanyol. Els pocs sal-vatges que aconsegueixen fugir, mai no tornen a l’illa perquè creuen que són esperits i fúries qui habiten aqueixa illa encantada pels déus (252).22 Són desconeixedors de la tècnica, ignorants que creuen en ídols precisament perquè ignoren els invents de la modernitat, com les armes de foc, el poder de les bales, etc.

Diferenciacions entre civilitZats: mercants i pirates, honrats i perversos vilans

Poc després, quan veuen una nova llanxa que arriba a l’illa, cal tenir precaució fins saber si els que vénen són “amics o enemics” (259). És una llanxa anglesa, d’un vaixell anglés, els tripulants són, doncs, paisans o compatriotes (Country-men), en principi, amics (259), però les coses no són com semblen: fora de les rutes habituals, poden ser “lladres i homeiers [homicides]”.23 Tot i que es comporten amb els preso-

22 Cal comentar que aquesta reacció també l’atribueix després el narrador als mateixos mariners anglesos que s’han amotinat: quan arriben a l’illa i troben desfeta la llanxa que hi havia portat els seus companys (276), ells també creuen que hi ha dimonis i esperits que els poden devorar. Però no cal pen-sar-hi massa, el narrador també creu en diables i dimonis, i els mariners acaben de demanar-li si és un àngel o un home, com les amigues de Nausicaa li ho demanaren a Odisseu…

23 L’anglés tampoc no acabava de fiar-se de l’espanyol, millor dit, de la possibilitat de navegar amb el grup d’homes blancs cap a la Nova Espanya i esdevenir un presoner i una víctima (254), amb la qual

95Antropologia filosòfica i literatura: diferenciacions antropològiques en el Robinson Crusoe...

ners com ho fan els salvatges, el que és cert per a Robinson és que mai no se’ls men-jaran (261).24 Els criminals amotinats són “desperate Villains” (265), innobles, una altra discriminació significativa a Europa, o bé “were incorrigible Villains” (266), que els distingeix dels “honest Fellow” o bé “honest Men” (270, 271), minyons honrats o bé “homes com cal”. La “Villany”, la vilania o malvestat, la perversitat extremada és la que porta a la ruïna, la dissort i a galeres (278), és “villanous Be-haviour”, o criminal capteniment que fa cometre robatoris (285), i converteix uns mariners en uns pirates (Pirates). L’adjectiu principal per tal de fiar-se dels mariners (very honest and quite Fellows) (288), així com dels propietaris de les plantacions i antics socis (very fair honest People, and very Wealthy) (295), és que són “honrats”, i consegüentment, tranquils, a banda de rics. Amb aquesta gent hom pot tenir fe (faithfull) (288), són quelcom honorable (honourable) (294), ja que són lleials. Les virtuts essencials són, doncs, “Honesty and Kindness”, l’honradesa i la bondat (292, 295, 296), com les que manifesta el vell capità portugués, que és “honest”, “honrat”, és a dir, “un home com cal”, o encara millor, les “Justice and Honesty” que mani-festen els seus dos curadors del Brasil, o la “immaculada integritat” de la vídua que l’aconsellava i guiava (the unspotted Integrity of this good Gentlewoman), tota una dona, una veritable senyora noble (313).

els homes i les Dones

En la part central de la novel·la només hi ha un home, i després uns homes, però mai no hi ha dones, ni relacions sexuals, en tot cas no hi ha sexualitat heterosexual, només al final, ja de retorn a Anglaterra i una vegada establert, Robinson ens diu que “em vaig casar, i no pas amb desavantatge ni dissatisfacció [insatisfacció], i vaig tenir tres fills, dos nois i una noia; però, morint la meua muller, […]” (315). Ens par-la, doncs, d’un món sense dona ni sexe, o, com explica Derrida, un món “d’homes sense diferència sexual ni desig, sense preocupació sexual aparent com a tal. Això és el que, sens dubte, explica en part el pregon afecte que atrau i apega els lectors del món sencer, els lectors que han tornat a convertir-se en infants que somien amb un lloc tan paradisíac, malgrat tots els perills que sembla afrontar i témer Robinson Crusoe. De manera que, talment com en el Paradís, la diferència sexual encara no haguera aparegut o ja no tinguera lloc”.25 Fet i fet, aquest home passa molts anys de la seua vida en solitud, i mai no pensa que hi ha dones al món, ni ens diu que aquei-xa companyia li mancava en les etapes anteriors de la seua vida, per exemple, al Brasil. En qualsevol cas, aquest punt és una absència en el relat, un element mai no dit en absolut en aquestes memòries. És un signe més de puritanisme? O una mena de contracte secret entre l’eufòria paradisíaca i l’absència de la dona, de l’alteritat femenina, del desig d’una altra persona però de sexe femení? No hi ha ni record de la dona, ni trets d’alguna cosa femenina, com si les dones salvatges mai no viatjaren ni pogueren visitar aqueixa illa atlàntica…

cosa apareixen les greus diferències entre les diverses nacionalitats europees a Amèrica, a les “colònies cristianes d’Amèrica” (255). Robinson no es fia ni dels juraments, que en aquest cas han de ser “pels Sant Sagraments i l’Evangeli” (254), com correspon a un catòlic. Demana fins i tot un contracte firmat.

24 Robinson els anomenarà “Brutes” (salvatges, diu el traductor, 264).25 Op. cit. p. 84.

96 Joan B. Llinares

Al final del llibre, a més de la seua muller, que mor (la dona apareix, doncs, com imatge de la mort, ço és, associada a la mort), torna a tractar i ajudar “la meva be-nefactora i fidel intendent […] vídua per segona vegada” (288-89), “la meua vella amiga la vídua”((296), “ma fidel intendent i alliçonadora (my faithfull Steward and Instructor) (297), “ma lleial amiga la vídua” (314), “la bona vídua velleta” (313), que és honrada (honest), més segura que el millor dels bancs o caixes d’assegurança, un dipòsit de confiança, però ara és ja vella i pobra (296). Aquesta “lleial amiga (my true Friend)” el persuadeix de restar set anys a Anglaterra (314-315). Tanmateix, a la colònia que ha deixat a la seua illa, envia dones, “set dones, que em semblaren escaients per a servir-hi, o perquè hom s’hi casés, com els plauria” (316), dones per als espanyols que hi ha ara a l’illa, i per als anglesos que hi ha portat, un fuster i un ferrer, “vaig prometre d’enviar-los algunes dones angleses, amb un bell carregament de coses necessàries, si volien dedicar-se a la plantació” (316), cosa que no va poder complir, i que torna a mostrar una diferència entre nacions europees i les respectives formes de colonitzar: els espanyols poden casar-se amb aqueixes dones que ha tro-bat al Brasil, però els anglesos mereixen dones angleses per a formar una família i habitar una colònia a ultramar.

XIX CONGRÉS VALENCIÀ DE FILOSOFIA

XIX CONGRÉS VALENCIÀDE

FILOSOFIA

València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació28, 30 i 31 de març de 2012

SOCIETAT DE FILOSOFIA DEL PAÍS VALENCIÀ

V A L È N C I A

2012

Societat de Filosofia del País Valencià

SOCIETAT DE FILOSOFIA DEL PAÍS VALENCIÀ

Junta Directiva

Enric Casaban (president), Vicent Martínez (vicepresident), Vicent Baggetto (secretari), Pascual Casañ (tresorer), Antoni Defez (vicesecretari), Vicente Domingo García (vicesecretari); els vocals són: Jesús Alcolea, Amador Antón, M.ª Teresa Beguiristain, Rafael Beneyto, Salvador Cabedo, Neus Campillo, Jesús Conill, Adela Cortina, Román de la Calle, Carmen Ferreté, Joan Gaspar, Vicent Gozàlvez, Tobies Grimaltos, Javier Méndez-Vigo, Amparo Muñoz, Jesús Pardo, Marta Pedrajas, Fernando Pérez, Eduardo Ranch, José Manuel Ros, Lluís Sánchez, Vicente Sanfélix, Sergio Sevilla, Xavier Serra

Editor

Enric Casaban MoyaSocietat de Filosofia del País Valencià

ISBN: 978-84-370-9042-9Dipòsit legal: V-3286-2012

Maquetació: JPM Ediciones • Impressió: Diazotec, S. A.

La Societat de Filosofia del País Valencià dona les gràcies a la Universitat de València per l’ajut econòmic que mitjançant el seu Servei d’Investigació ens ha atorgat. Aquest ajut col·laborarà positivament en l’edició d’aquestes actes.

José Pedro Úbeda Rives: Funciones parciales μ-recursivas y programas ....................Joaquín Díaz Boïls: La Jerarquía de Grzegorzcyk en Teoría de Categorías .................Enric Casaban Moya: Imatge percebuda i imatge mental .............................................Víctor J. Luque Martín: El concepte d’infinit i el seu ús en biologia ............................Antoni Defez: Contra allò sagrat ..................................................................................Sergi Rosell: Sobre la «autocreación», sus posibilidades y sus límites .........................Salvador Cuenca Almenar: Un exemple d’amplificació en els comentaris de l’Ètica

nicomaquea (1137a-b): el setge de València de 1364, els estrangers castellans i la virtut de l’equitat ..................................................................................................

Joan B. Llinares: Antropologia filosòfica i literatura: diferenciacions antropològiques en el Robinson Crusoe de Daniel Defoe .......................................

Elena Cantarino: Las razones del silencio o las virtudes del callar (aproximaciones a la racionalidad del barroco español) ....................................................................

Irene Comins Mingol: La filosofía para la paz ante los retos de la neurociencia: una revisión epistemológica y antropológica ..................................................................

José Manuel Sánchez Fernández: La publicidad y su lenguaje icónico. El proceso de inversión de lo público .............................................................................................

Karina P. Trilles Calvo: El cuerpo entre-culturas: la danza somática primigenia ........Lorena Rivera León: El caballero pobre y los desgarros de su figura ..........................Miquel Àngel Martínez: Una llambregada al concepte Deleuzo-Guattarià

d’agençament a la llum dels dispositius foucaultians ..............................................Daniel Vicente Pallarés Domínguez: Una primera aproximación para la enseñanza

de la RSE desde la neuroeconomía ..........................................................................Loris Pasinato: Hacia una nueva interpretación de los experimentos de Libet:

refutando la idea de una consciencia inútil .............................................................Raúl Francisco Sebastián Solanes: Los filósofos griegos y el deporte: la contribución

de la filosofía clásica a la ética del deporte .............................................................Silvia Siles Coronado: La construcción del oriental mediante la fotografía

etnográfica: las postales de Lehnert y Landrock .....................................................Sonia París: Filosofía de los conflictos. Una aproximación desde las neurociencias ...Sonia Reverter Bañón: Causació biológica i causació mental en J. R. Searle .............Víctor Manuel Urbán Palacios: El nihilisme en «pares i fills» de Turguénev................Ramón A. Feenstra: Implicaciones éticas de la neuropublicidad ..................................Juan Manuel Ros Cherta: Naturaleza y praxis de la democracia en A. de Tocqueville ...Amparo Muñoz Ferriol: Reconocimiento y participación como ingredientes de una

ciudadanía activa .....................................................................................................Adolfo Llopis Ibañez: Fe y llamada. La teología revolucionaria de Pablo ..................

ÍNDEX

72137435363

75

83

97

109

125139147

159

171

185

199

213225239251269279

289301

6 Índex

Francisco Arenas-Dolz: La neurorretórica: ¿un nuevo saber? .....................................Soledad Arnau Ripollés: El aborto eugenésico. Reflexiones ético -políticas desde la

voz de la «bioética de la diversidad funcional» .......................................................Carmen Ferrete Sarria: Macrobioética en el marco de la ética discursiva: el respeto

ante toda forma de vida ............................................................................................Enrique Herreras: El sentimiento estético de la vida en Ortega y Gasset .....................Francisco Martorell Campos: Meditaciones sobre el humanismo a propósito del

transhumanismo .......................................................................................................Joaquín Gil Martínez: De la dimensión afectiva del ser humano como fenómeno de

conciencia .................................................................................................................Javier Gracia Calandín: Recreaciones filosóficas sobre la metáfora ciceroniana de la

cultura ......................................................................................................................Mª José Codina Felip: Tendiendo puentes entre neurociencia y educación: el

horizonte ético de la neuroeducación ......................................................................Javier Méndez-Vigo Hernández: Teleologia y finalidad en el último Lukács ................Patrici Calvo: Cooperación y sentimientos morales en el enfoque de racionalidad

económica de Elinor Ostrom. Una mirada crítica de la teoría de los juegos .........Pedro Jesús Pérez Zafrilla: John Rawls y sus críticos. Consideraciones en torno a la

idea de razón pública ...............................................................................................Rodolfo Rezola Amelivia: Nietzsche y el misterio del tiempo. Diálogo filosófico,

educación y democracia ...........................................................................................Juan Carlos Siurana: Fundamentos para una ética del humor ......................................

319

331

345353

369

381

393

405413

425

443

459473