INFORMATIUCOMERÇ

Estratègiescontra la crisi

any: 11 número: 131 novembre de 2008

3INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200803

SS UU MM AA RR II

8 Portada:Estratègies contra la crisi

12 Descompte contra la crisi

14 Premis Barcelona És Moda

22 Jornades de Comerç, Oci i Turisme 2008

27 Galeria: Ladyloquita, de Barcelona

ESTRATÈGIES CONTRA LA CRISI

Des del sector comercial, la crisi del consum ens impacta fortament. Els hàbits deconsum han canviat en pocs mesos i presenten una doble forma. La primera és lareducció de la despesa en marques de gamma mitjana i alta, que afecta tots els pro-ductes. I la segona és la migració de consum cap a les marques de distribuïdor.Aquests dos moviments han significat, de fet, una retallada important en els ingres-sos dels comerços, i s’ha trencat així una dinàmica que ja durava uns quants anys.Hi ha experiències com la de Santa Coloma de Gramenet –que expliquem en aquestnúmero de l’Informatiu Comerç– que suposen creativitat i ganes d’aprofitar la situa-ció per millorar la posició de cada botiga o centre comercial, amb descomptes d’im-pacte per mantenir la fidelitat dels consumidors. Si els clients volen productes a més baix preu, siguin de la gamma que siguin, hemde ser capaços de servir-los. Com? En primer lloc, descobrint el concepte de produc-te bàsic i sabent exactament el preu que val a l’establiment, així com el dels produc-tes complementaris que l’envolten i el seu preu respectiu; mostrant tot això d’unamanera transparent al client, ell decidirà quin preu està disposat a pagar i què volcomprar. En segon lloc, afinant tots els costos, reinventant el negoci, per tal que la nova com-binació dels factors productius ofereixi costos molts més reduïts que abans. En tercer lloc, adaptant l’estratègia de preus dinàmics al mateix establiment, és a dir,intentant acomodar-los als que estan disposats a pagar els consumidors en cadamoment. Treballant amb aquest tipus de fixació de preus ens adonarem que s’acabavenent més que no amb una baixa discriminació de preus. I en quart lloc, analitzant les possibilitats d’expandir-se a altres canals de venda a partde la botiga; així, val a dir que la situació de crisi de consum esdevé una bona opor-tunitat per aprofundir tant en la venda a través del canal Internet, com ho estan fentcompanyies senyeres, com a través del canal de descompte, els outlets, que s’estàexpandint extraordinàriament.Aquestes 4 estratègies obliguen l’empresari a identificar clarament la dimensió òpti-ma del negoci perquè la crisi esdevingui una oportunitat.

Noms i cognoms Empresa

Adreça

Població Codi postal Telèfon

Fax Adreça electrònica

BU

TL

LE

TA D

E S

UB

SC

RIP

CIÓ

Si voleu subscriure-us gratuïtament a l’Informatiu Comerç, envieu-nos les vostres dades

per fax: 932 848 192/ tel. 932 848 911 / a/e: informatiu@cambrescat.es

Les dades registrades en aquest formulari són confidencials. Teniu dret a sol·licitar que us consultin, per actualitzar-les o eliminar-les.També teniu dret a negar-vos a rebre més ofertes per correu o altres mitjans; si és així, poseu una creu a la casella següent

INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008 05INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 200804C A R T A A L D I R E C T O R

SITUACIÓ PREOCUPANT

N O T Í C I A

GIRONA EDITA EL CALENDARI DE VACANCES ESCOLARS DELS PRINCIPALS MERCATS EMISSORSDE TURISME

Podeu fer arribar els vostres escrits a:Informatiu Comerç. C. Sardenya, 542-544, 1r 4a. 08024 Barcelona. a/e: informatiu@cambrescat.es

Em sembla que els dies de vins i roses han passat, que ara tocaestrènyer-se el cinturó i que qui no ho faci patirà les conse-qüències. Ara bé, el problema per a molts comerciants és que,a diferència d’aquestes grans multinacionals que poden ferfora fins a milers de treballadors (i parlo a títol personal, peròde ben segur que molta gent s’identifica amb mi), no tenimaquest marge de maniobra a l’hora de fer quadrar els núme-ros. No podem despatxar ningú perquè som nosaltres matei-xos els nostres assalariats, així que no se m’acut com redimo-nis podem reduir costos: el lloguer és una despesa fixa, igualque la llum o els impostos que paguem. Crec que, o canviamolt la situació o a curt o mitjà termini molts negocis deixa-ran d’existir. La funció social que realitzem de donar servei ales necessitats dels nostres veïns no entén de balanços ni depagament de salaris. Són 2 realitats que avancen en paral·lelperò de manera independent. I mentre que l’una es mantéinalterable, l’altra ara comença a trontollar d’una maneraperillosa i, sobretot, preocupant.

JJooaann FF.. MMaarrttíínneezz

Barcelona

LIDERATGE I CRISIEn el darrer número de l’Informatiu vaig llegir un reportatgede la importància del lideratge en temps de crisi. La veritatsigui dita, el lideratge, si és un bon lideratge, sempre és desit-jable. Tenir clar què s’ha de fer, quan i de quina manera ésimportant per a la bona marxa d’un partit polític, d’un país,d’una família i, és clar, també d’una empresa, per petita quesigui. El problema, però, és que no veig aquest lideratge perenlloc. Ni en el món polític, ni en l’empresarial ni en el social. Els polítics fins fa 4 dies no reconeixien la crisi, els bancs i lescaixes jugaven amb foc prestant diners a qui, possiblement, enel moment que l’economia empitjorés, serien els primers apatir les conseqüències, i en el món empresarial, especialmenten el món del totxo, s’han comès barbaritats com les d’algu-nes constructores que compraven i compraven, s’endeutavensense límit, i ara passa el que passa. Si entre tots no apostempel sentit comú, tots plegats sortirem malparats d’aquestacrisi, recessió, depressió o com es digui.

LLlluuííss TToommeeuu

Barcelona

L’objectiu d’aquesta eina és donar als empresaris de les zonesturístiques la possibilitat de planificar accions que permetindisposar de la màxima ocupació i crear programes específicsper al turisme familiar a cada època de l’any.Aquesta publicació, que la Cambra de Girona edita per segonavegada, informa dels períodes de vacances de cadascuna de lesregions dels 9 principals països emissors de turisme que disposende connexió amb l’aeroport de Girona i, atesa l’acceptació asso-lida per la publicació l’any passat, enguany s’ha editat també unnou calendari amb informació de les vacances escolars establer-tes a les diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol.

Amb aquesta eina que la Cambra fa arribar a les empresescomercials i turístiques amb la col·laboració de gremis i asso-ciacions, es pretén facilitar a l’empresari la concepció d’es-tratègies de planificació del seu negoci d’acord amb les possi-bilitats de la demanda. El calendari d’enguany conté informació d’Alemanya, Suècia,Noruega, Dinamarca, els Països Baixos, França (continental),Bèlgica, el Regne Unit i Itàlia, amb indicació de les regions i deles seves connexions aèries amb l’aeroport de Girona-CostaBrava. En cada cas s’indica també el volum d’habitants i el seupercentatge sobre el total.

N O T Í C I A

VISITA REIAL EN EL 30 ANIVERSARI DE LA UNIÓ DE BOTIGUERS DE MANRESA

El passat 29 d’octubre la Unió de Botiguers i Comerciantsde Manresa (UBIC) celebrava el seu trentè aniversari ambuna visita especial, la dels prínceps d’Astúries, que vanacudir al dinar commemoratiu al Museu de la Tècnica dela capital del Bages. A més dels prínceps, els botiguers deManresa van estar acompanyats pel ministre de Treball iImmigració, Celestino Corbacho; el consellerd’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, i l’al-calde de Manresa, Josep Camprubí.

Edició:

Difusió controlada per:

Col·laboració:

www.cambrescat.es

Consell editorial: Narcís Bosch Joan Josep SardàRafel CastellsMaria SegarraJosep Alegret

DirectorJosep-Francesc Valls

Cap de redaccióPelayo Corella

RedaccióRobert VallsHelena Belmonte

Fotografia i il·lustracionsPaco GarcíaDaniel H. Agostini

Assessorament lingüísticFrancesc X. Navarro

RealizacióMedia Europa, S.L. Tel. 932 848 911 Fax 932 848 192 a/e: informatiu@cambrescat.es Sardenya, 542-544, 1er 4a.Barcelona

Direcció comercialLaura Villoria

Disseny i impresióGràficas 94, SL

PublicitatGecap S.L. Ricard Piqué Tel. 93 459 33 30

Dipòsit legal B-10841/96

Cambra de Comerç de Barcelona Av. Diagonal, 452 - 45408006 BarcelonaTel.: 902 448 448Fax: 934 169 400www.cambrabcn.es

Cambra de Comerç de Girona Av. Jaume I, 4617001 GironaTel.: 972 418 500Fax: 972 418 501www.cambragirona.cat

Cambra de Comerç de Lleida Anselm Clavé Nº 2 25007 LleidaTel.: 973 236 161Fax: 973 247 467www.cambralleida.com

Cambra de Comerç de Manresa Muralla del Carmen 17-2308241 ManresaTel.: 938 724 222Fax: 938 727 766www.cambramanresa.com

Cambra de Comerç de Palamós Plaça de la Murada, 117230 PalamósTel.: 972 314 077Fax: 972 318 810www.cambrescat.es/palamos

Cambra de Comerç de Reus Boule, 2 43201 ReusTel.: 977 338 016Fax: 977 315 810www.cambrareus.org

Cambra de Comerç de Sabadell Av. Francesc Macià, 3508206 SabadellTel.: 937 451 255Fax: 937 451 256www.cambrasabadell.org

Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Passeig de Mar, 4017220 Sant Feliu de GuíxolsTel.: 972 320 884Fax: 970 325 450www.cambrescat.es/stfeliu

Cambra de Comerç de Tarragona Av. Pau Casals, 1743003 TarragonaTel.: 977 219 676Fax: 977 240 900www.cambratgn.com

Cambra de Comerç de Tàrrega Plaça Major, 425300 TàrregaTel.: 973 314 327Fax: 973 314 355www.cambratarrega.com

Cambra de Comerç de Terrassa Blasco de Garay, 29-4908224 TerrassaTel.: 937 339 833Fax: 937 891 165www.cambraterrassa.es

Cambra de Comerç de Tortosa Cervantes, 743500 TortosaTel.: 977 441 537Fax: 977 444 370www.cambratortosa.com

Cambra de Comerç de Valls Jacint Verdaguer, 143800 VallsTel.: 977 600 909Fax: 977 606 456www.cambravalls.com

El príncep durant la signatura al llibre d’honor de la Unió de Botiguersde Manresa

06 INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008

INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200807

A P U N T S

Fa unes setmanes, el Col·legi d’Economistes de Catalunya vacelebrar la seva trobada anual i s’hi va denunciar com “unespràctiques financeres poc ètiques i la manca d’un marc regu-lador apropiat” han situat les economies occidentals “al cairedel col·lapse i han creat una greu crisi de confiança en el mónempresarial i en els seus ciutadans”.Per això, els economistes catalans consideren que el futurpassa per “una més gran regulació, control i supervisió delsistema financer, que donarà més transparència i confiança;una nova apreciació del risc econòmic i financer, més ajusta-da i discriminatòria; un fort ajustament de l’estructurabancària i de les caixes d’estalvis, així com de determinatssectors d’activitats, en particular la construcció; una millorqualitat i fiabilitat de la informació economicofinancera deles empreses i dels bancs i caixes d’estalvis, que responguin acriteris de més fiabilitat” i, també, “una nova cultura social,més procliu a l’austeritat i l’estalvi”.La manca de liquiditat actual fruit de la desconfiança en elmercat interbancari denota, segons el Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, “que hem passat d’una etapa d’exu-beràncies i excessos irresponsables a una altra de restriccionsirracionals”. I això “no té sentit”, ja que qui està pagant lesconseqüències, les empreses, “no són culpables de la situaciói, a més, han fet els seus deures correctament”. Tot i això, els economistes catalans fan una crida per espero-nar i donar respostes “a les nostres febleses”. I de la mateixamanera “que l’actual crisi donarà lloc a un nou model finan-cer, també ha de permetre generar un nou model real capaçde crear valor i coneixement”. Ara bé, una cosa és dir-ho iuna altra ben diferent fer-ho. I és que “cal tenir present que

Catalunya pateix “un retard preocupant en el procés de rees-tructuració de la seva economia real i en la gestació d’un noumodel productiu en comparació amb altres regions i païsosdel nostre entorn”. En la jornada també es va parlar de 2 qüestions importants:la primera va ser la primera crisi en molts anys; segurament,molts joves executius no han viscut, professionalment par-lant, la darrera, la de principis del noranta. Com se’n sorti-ran? La resposta la dóna el mateix Col·legi: a diferència delpassat, ara “la solució no passarà per devaluar la moneda, atèsque formem part de la zona euro”. Per aquesta raó, “la sorti-da de la crisi exigeix actuar sobre factors de competitivitatreals, que són els de sempre i que demanen reformes pro-fundes i polítiques actives”. I aquestes haurien de pivotar entorn del capital humà; larecerca, el desenvolupament i la innovació, així com la crea-tivitat; recuperar l’esperit emprenedor, la cultura de l’esforç ila voluntat de fer empreses amb futur, i millorar la imatgesocial d’aquestes; apostant per la internacionalització i elsmercats globals i per la construcció d’infraestructures de tottipus. Ara bé, tot això no és suficient, per als economistes catalanscal també “una societat catalana amb una cultura diferent ala que ha caracteritzat els darrers anys” i, per exemple, el paísha de tenir present que “viure bé implica una sèrie de costosi l’assumpció d’uns riscos, els quals moltes vegades han estatmotiu per no tirar endavant projectes d’infraestructuresvitals per al futur de Catalunya”. Per últim, també es vademanar dels polítics catalans que “posin davant dels inte-ressos particulars els interessos del país, en benefici de tots”.

LA INFLACIÓ DÓNA UN RESPIREl creixement mensual dels preus deconsum a Espanya va ser del 0,3 % al’octubre, molt inferior al registrat l’oc-tubre de l’any passat, en què vacomençar la forta escalada de la inflacióa causa de l’evolució dels preus delpetroli i dels aliments. Aquesta notablemoderació ha fet que la inflació hagiretrocedit fins a valors d’ara fa un any(3,6 %). La Cambra de Barcelonarecorda que, entre altres raons, “lamoderació de la inflació prové princi-palment de la reducció del preu delpetroli, que malgrat la depreciació del’euro, ha contribuït a una notable pèr-dua d’impuls dels preus dels productesenergètics, però també de la desaccele-ració del creixement dels preus dels ali-ments”, del 6,1 % del setembre al 4 %a l’octubre. Els béns industrials sense

productes energètics han mantingut uncreixement feble i idèntic al del mespassat (0,5 %), mentre que el creixe-ment dels preus dels serveis s’ha estabi-litzat però encara és elevat (4,1 %).Així, és l’evolució dels preus dels ali-ments elaborats la que explica la caigu-da de la inflació subjacent fins al 2,9 %,la més baixa des de setembre del 2007.La menor càrrega fiscal dels hidrocar-burants a Espanya fa que una disminu-ció del preu del petroli tingui un efectemés gran sobre la inflació espanyolaque sobre la de la UEM, amb la qualcosa el diferencial d’inflació entre amb-dues s’ha reduït fins a 4 dècimes, des-prés de mantenir-se a l’entorn d’unpunt en els 12 mesos anteriors. És moltprobable que el diferencial d’inflaciósubjacent segueixi una evolució similar,

donada la seva contenció a Espanya. Eldiferencial d’inflació d’Espanya ambCatalunya es manté nul, tant per a lageneral com per a la subjacent.El consens de previsions situa la infla-ció espanyola en el 4,4 % de mitjanaanual per al 2008. Ara bé, aquestapodria situar-se lleument per sota del3 % al desembre, fet que suposaria unaugment salarial moderat en activar-seles clàusules de salvaguarda i allunyariaels temuts efectes de segona ronda.Tanmateix, cal no oblidar que el nuclidur de la inflació –la dels serveis– esmanté elevada, sobretot amb relació alsnostres competidors europeus, i pertant és fonamental l’efectivitat de latransposició de la Directiva europea deserveis, que en bona part hauran d’as-sumir les comunitats autònomes.

En el reportatge de portada d’aquestmateix número reflexionem sobre comafrontar la crisi i que sempre hi ha unaoportunitat per reinventar-se, per inno-var o bé per marcar distàncies amb lacompetència i reforçar un perfil propi.Ara bé, hi ha empreses que, pel seu con-cepte de negoci i pel que representen,ho tenen més fàcil. Ens referim, perexemple, a les anomenades cadenes de

menjar ràpid, que amb uns preusaccessibles han vist com augmentavael nombre d’usuaris. Mentre queconegudes cadenes de restauració ambun posicionament molt més elevat s’hanvist obligades a canviar el preu i el con-tingut de les cartes per fer-les més atrac-tives als ulls de milers de clients, mentreque d’altres no han tingut més remeique deixar-se endur per la dinàmica

actual. El cas de Bur-

guer King, per exemple,és simptomàtic: de juliol a setem-

bre els seus ingressos van augmentar un12 %.

UN CANVI DE MENTALITAT NECESSARI

CRISI? QUINA CRISI?

MANGO APOSTA FORT PELS OUTLETSEn un context com aquest, sempre és gratificant el reconei-xement, i encara més si ve de fora. Ens referim al premi ator-gat a Mango, l’empresa de moda catalana més important imés internacionalitzada que tenim. Doncs bé, recentment li ha estat concedit en el marc del2008 European Outlet Star el premi a la millor nova cadenade botigues d’excedents (o outlets). Cal recordar que aquestaempresa de moda sempre s’ha distingit per la seva apostad’expansió internacional; aquests plans, però, s’han vist com-plementats amb una clara aposta per les botigues d’exce-dents, que permeten, a més d’obrir una nova (i cada vegadamés important) línia de negoci, donar sortida a productesd’altres temporades que ràpidament queden sepultats per lesnoves col·leccions. L’encert d’aquesta aposta es veu en les vendes, que són supe-riors percentualment parlant, en molts casos, al de les boti-gues situades als carrers més atractius. El premi esmentat ésdoblement meritori si tenim present que enguany se n’hacelebrat la primera edició.

P O R T A D A

08 INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008

INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200809

Barcelona es va convertir, els passats 29i 30 de octubre, en la capital europeadel gran consum en el marc del XXIIICongrés AECOC 2008, organitzat perl’Associació Espanyola de Fabricants iDistribuïdors que es va celebrar alPalau de Congressos de Catalunya.Amb l’eslògan "Competir, col·laborar icréixer", la jornada va aplegar 1.200empresaris i directius de les principalscompanyies de la indústria i la distribu-ció alimentària. Com era d’esperar, eltema de la crisi es va convertir en l’eixcentral de la trobada. Però tota crisiporta canvis, obliga a reflexionar pro-fundament sobre el funcionament decada empresa i, de vegades, a escollirnoves direccions.El president de l’Agencia Vasca de laInnovación (Innobasque) i exconsellerdelegat del BBVA, Pedro Luis Uriarte,va afirmar que la taxa de morositatbancària podria arribar fins al 7 % el2009. “A Espanya la crisi li costarà100.000 MEUR, haurem de baixaralguns esglaons d’esquena i tornar al2006.” Però va voler allunyar les com-paracions del núvol negre que avui tra-vessa el món amb el de 1992. “Som enuna situació molt millor que la d’ales-hores, perquè ara tenim l’avantatgedecisiu d’estar a la zona euro i podemafrontar la situació amb tipus d’interèsmolt més baixos.” És més, “el 92, aCatalunya, la morositat es va situar en

un 14 %; per tant, que ningú s’espanti”. En aquest sentit, Uriarte va demanar alsassistents que intentessin no capficar-seamb la crisi i pensessin en aspectesreals. “El nostre objectiu com a empre-saris ha de ser aprofitar la crisi per loca-litzar noves oportunitats.” El presidentd’Innobasque es va mostrar convençutque Espanya ha de col·locar-se “en unasituació positiva diferencial” que laconfirmi com una de les economiesmés desenvolupades del món. Va des-tacar el gran salt de creixement fet perEspanya en els últims anys fins a arribara convertir-se en la vuitena potènciamundial. Això sí, per continuar crei-xent, “Espanya ha de multiplicar elsseus esforços en matèria d’innovació”,ja que per mantenir els nivells actualsd’inversió (uns 11.000 MEUR el 2006)es necessitarien com a mínim 70 anysper arribar al nivell dels països avançatsen aquesta matèria. De tota maneres, “és impossible queEspanya sigui un país innovador si laseva Administració no ho és”. Uriarte esva mostrar convençut que “els protago-nistes del futur cicle expansiu serandiferents als del cicle que ara estem tan-cant” i que tindran en comú una apos-ta per la innovació. “Per aconseguirvalor afegit, hem de reforçar el quesabem fer, per això ara la solució nopassa per menysprear el sector de laconstrucció. El que ens fa falta són més

Tota crisi genera noves oportunitats. Ara més que mai cal saber què demana el consumidor

i donar la resposta ajustada a aquesta demanda, aprendre a diferenciar-se de la resta de la

competència reforçant un perfil propi i no caure en el desànim, sent conscient que les crisis

són sempre cícliques.

ESTRATÈGIES CONTRA LA CRISI

infraestructures, més qualitat, mésdones als llocs de treball, més jovesretribuïts i molta més internacionalit-zació”.

El posicionamentEl vicepresident executiu i director deZona Amèrica de Nestlé, LuisCantarell, va assenyalar que el sector del’alimentació no patirà tant els efectesdel nou escenari econòmic com altressectors professionals. “La crisi s’acabarài el que hem de fer és estar ben posicio-nats quan això passi.” El directiu vaindicar que en el món de l’alimentaciós’ha produït un canvi estructural ambl’augment dels costos de les matèriesprimeres i que caldrà posar més pressióen l’eficiència i la diferència. “Hemd’estar obsessionats per satisfer el con-sumidor”, va matisar.

Un consumidor que, d’altra banda, estàen augment. “A Espanya han entrat elsúltims 15 anys 4 milions de personesmés. Això crea unes bones oportunitatsde negoci, però si les empreses no comp-ten amb diversitat cultural en els seusequips, és difícil pensar que es desenvolu-paran productes per a la nova població.” A més de la bona cabuda que podentenir els productes ètnics a Espanya,Cantarell va destacar el potencial denegoci derivat de la progressiva "gur-metització" dels consumidors, que el2015 podria assolir els 170.000MUSD.Tot i la crisi, es va mostrat convençutque hi haurà segments que continuarancreixent. De fet, la companyia preténtenir operativa entre el 2009 i el 2010

una planta annexa a la que actualmenthi ha a Girona per destinar-hi la pro-ducció de les càpsules de cafè DolceGusto, un producte que el grup ven a 9països i que a final d’any serà a 12 païsosdel món, com el Japó o els Estats Units.Pel que fa a Nespresso, Cantarell varecordar que després de passar “15 anysperdent diners, han aconseguit l’èxit”.En aquest sentit, va destacar el papercabdal de “la perseverança i la visió allarg termini”. D’altra banda, Cantarellva explicar que Nestlé Nesspreso preveuassolir, “si no aquest any, el que ve”, unsingressos de 1.370 MEUR, amb uncreixement sostingut de 2 dígits seguintun pla d’expansió de les botigues. Un altre cas d’empresa consagrada a lainnovació alimentària és el de CasaTarradellas. El president de la compa-nyia, Josep Tarradellas, va il·luminarl’auditori amb un discurs sincer i espe-rançador que va resumir una sorpre-nent trajectòria que va des del tradicio-nal espetec fins a l’elaboració de rodan-xes de pernil cuit i bacó, patés, la famo-síssimes pizzes fresques –líders d’aquestmercat– quiches o entrepans farcits. “Elque teníem clar era que havíem d’apos-tar per una cosa que ara en diuen inno-vació.” L’empresa familiar, que va fac-turar 510 MEUR el 2007, està ulti-mant la posada en funcionament de laque serà la seva cinquena fàbrica. Elpresident de Casa Tarradellas va confes-sar que s’havia “equivocat molt” durantaquest camí, però que “l’important erano repetir les equivocacions i atrevir-sea provar coses noves”.

Diferenciar-se de la competènciaCorresponent al bloc “Estratègies entemps de canvi”, el president del grupEroski, Constan Dacosta, va fer unacrida per evitar una guerra de preus.“Espero que si algú comença a abaixarels preus, els altres no el segueixin”, vaassenyalar. L’estratègia que utilitzaràEroski en aquests temps de crisi és lad’oferir nous productes que no són pre-cisament els que solem trobar en unsupermercat, com pel·lícules de DVD ovideoconsoles. Dacosta es va mostrar “molt satisfet”

Si les empreses no compten ambdiversitat cultural en els seus equips, és difícil pensar quees desenvolupin productes per a la nova població

11INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200810 INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 2008

amb la compra de Caprabo, que el grupbasc va efectuar l’any passat. “Era unacosa que havíem de fer, per molt que lasituació actual no estigui per tirarcoets.” A més, Eroski estendrà aCaprabo l’acord de col·laboració que téamb el grup cooperatiu Abacus per alsseus hipermercats. Dacosta va detallarque, de moment, una vintena d’establi-ments situats a Catalunya incorpora-ran una secció específica de llibreria. Amés, per diferenciar-se de la resta desupermercats, Caprabo inclourà unasecció de productes autòctons, una ini-ciativa que ha rebut el suport de la

Generalitat i que ha suscitat recel enalguns comerciants, tal com s’informa-va en el número anterior del’Informatiu. Així mateix, Dacosta vadestacar la importància de la seguretatalimentària, davant un consumidorcada vegada més exigent.

Ser innovadorsEl Grup Puig també va aportar les sevesexperiències de la mà del seu president,Marc Puig. “Sabem que si competimamb les mateixes armes que les granscadenes, no ens anirà bé. El que hem defer és ser innovadors i ens hem adonatque fins i tot en la perfumeria, en quèsembla que ja ho hem vist tot, és possi-ble ser-ho.” Puig va recordar a l’audito-ri que el que va fer que en el seumoment la companyia patís una dava-llada va ser que “havien perdut la capa-citat de generar il·lusió i apostar perproductes creatius i emocionals”. Puigva explicar que “van intentar assegurarl’èxit amb productes ideats per vendre:

la millor manera d’equivocar-se”. Araposen molt més èmfasi a la publicitatcreativa, com és el cas “del nou anuncide Paco Rabanne, que ens ha ajudat aser líders de vendes a França, perquèrespon molt bé al moment en quèestem vivint”.Cal ser estratègic i per a això cal plani-ficar. Aquest va ser l’eix central de la VIJornada Tècnica de Comertia, que vaconcloure que l’estratègia de les cade-nes comercials catalanes en aquesttemps de crisi hauria de passar perl’anàlisi i la inversió en les àrees d’in-vestigació, innovació i internacionalit-zació.La jornada va comptar amb la partici-

pació d’Inditex, Meroil, Viajes Iberia i,com a ponència acadèmica, el professorde l’IESE Luis Huete, consultor deretail marketing, que va esperonar elssocis de Comertia i la resta d’assistentsa la creativitat i la innovació de nousconceptes que tinguin com a objectiuguanyar-se la confiança del consumi-dor. Segons Huete, cada 10 o 12 anysles marques perden categoria i s’hand’anar reinventant.

Mesures anticícliquesAmb els nombrosos exemples que vaoferir a l’auditori, de les variables encomú que fan possible que es produei-xi un canvi en la planificació estratègi-

ca d’una marca, destaquen: disciplina,metodologia, convicció i complicitat.Huete, que va parlar amb l’Informatiu,va assegurar que “espera que aquestacrisi ens ensenyi a tots que van aparei-xent de manera cíclica cada 7 o 8 anys”i que, per tant, “cal que les empresesdesenvolupin mesures anticícliques”.Per a algunes companyies, “ara és elmoment de retallar costos, encara queaixò impliqui retallar personal: més valprescindir d’un treballador que posaren perill l’empresa”.

A més, potser caldrà “donar entrada anous socis que portin capital a la com-panyia i fins i tot contribuir des de labutxaca pròpia per tirar endavant l’em-presa”. L’avantatge d’una empresa fami-liar en temps de crisi és que “solen tenirmés visió a llarg termini, empresarismés prudents i que es preocupen moltde les relacions amb els clients”. Lesgrans cadenes tenen com a avantatgeprincipal davant les crisis, que “fancompres i processos més eficaços, tot ique de cara a la internacionalitzaciónecessiten comptar amb experts ambgran coneixement del mercat mundial,que no sempre és fàcil”. Marcos López, director de mercat decapitals del Grup Inditex va fer unapresentació exhaustiva de la presènciaal territori internacional de les 9 mar-ques de moda del grup, i va reforçar elmissatge a l’auditori de la imprescindi-ble bona gestió dels punts de venda,“que són els nostres principals clients”,i des d’on es treballen les grans deci-

sions estratègiques de la companyia. Enaquesta línia, la seva estructura logísti-ca, que ha suposat una inversió de 450MEUR en la companyia, permet la dis-tribució del gènere a qualsevol punt devenda d’Europa en 36 hores, i en48 hores, a qualsevol establiment delmón. Segons Marcos López, la com-panyia realitza una anàlisi diària delsgustos dels consumidors a través de lesvendes, acció que s’emmarca en unapolítica d’orientació total al consumi-dor. La producció de proximitat alclient, la logística eficaç i la bona gestióde les seves botigues pròpies és, segonsel portaveu del Grup Inditex, el seumodel d’èxit. Per la seva banda, Josep MariaMassanella, director general de Meroil iempresa associada a Comertia, vadefensar com a punts estratègics de lacompanyia que dirigeix, l’obtenció dela llicència d’operador, la capacitatd’emmagatzematge, el finançament delcirculant, la competitivitat en preu i larenovació de les estacions de servei, elsseus punts de venda.Des del sector de turisme, el director demàrqueting de Viajes Iberia, JorgeCarulla, va definir com la companyiaentén i viu la crisi: “Amb prevenció,tranquil·litat, anàlisi de la situacióexterna i interna, anàlisi de noves opor-tunitats per replantejar prioritats i,finalment, anàlisi dels clients.” SegonsCarulla, “ser líder implica fermesa iconeixement de rumb, tot es plantejades de la gestió”.La cloenda de la Jornada Tècnica vaanar a càrrec del conseller d’InnovacióUniversitats i Empresa, Josep Huguet,que va garantir a les empreses deComertia i, per extensió, al sector delcomerç en general, que des del seuDepartament de la Generalitat es treba-llarà per defensar el model comercialcatalà en el moment d’adaptació a lanova Directiva europea Bolkenstein.Huguet va animar les empreses deComertia a reflexionar sobre la crisicom una oportunitat, tot impulsant lainvestigació i la internacionalització deles marques.

Helena Belmonte

P O R T A D A

La producció de pro-ximitat al client, lalogística eficaç i labona gestió de lesbotigues pròpies és,segons el portaveudel Grup Inditex, elseu model d’èxit

Les crisis són moltes vegades imprevisibles. Nombrosos experts han atribuït laprecipitada davallada de vendes actual a un factor psicològic. Els consumidorstenen por d’estirar més el braç que la màniga i l’increment de les xifres de l’a-tur i la por de ser afectat per les successives retallades de personal que lesempreses efectuen per sobreviure està provocant que el consumidor centri lacompra en productes de primera necessitat i sacrifiqui els productes inneces-saris. És més, com explica a l’Informatiu el professor de Psicologia del’Economia de la Universitat de València, Ismael Quintanilla, “molts consu-midors s’estan adonant que poden passar sense productes que abans formavenpart de la seva cistella de la compra”. Quintanilla afirma que, quan el consumidor és conscient que té menys diners,veu que té 2 opcions: “ajustar-se, és a dir, treballar més per mantenir el nivellde despesa, o adaptar-s’hi, o sigui, gastar menys”. I com que “la primera opcióés més difícil, el consumidor es torna més prudent”, una actitud que s’ha exa-gerat “per culpa de la informació negativa que han rebut dels mitjans decomunicació”. En aquest sentit, Quintanilla creu que el fet que els comer-ciants abaixin els preus no és la solució. “Però el comerciant té por dels pro-ductes en estoc.” I quina és la solució? “S’hauria de veure cada establiment,però sobretot, caldrà ser creatius.” En aquest sentit, Quintanilla creu que “noexisteixen productes innovadors, sinó persones amb la capacitat de generarpensaments diferents. Innovar és canviar constantment per poder adaptar-seal context econòmic i social. Són les persones les que elaboren els objectes queens rodegen”. Avui dia l’oferta i la demanda presenten una relació complexa. “Sabem que elsproductes han d’oferir alguna cosa més que servei: han de satisfer el consumi-dor.” Així, “la crisi que estem experimentant influeix notablement sobre lesconductes, actituds, emocions i expectatives dels ciutadans i, recíprocament,la manera com aquests perceben i interpreten sobre aquesta”, conclouQuintanilla.

CRISI PSICOLÒGICA

Inditex, per exemple,fa una anàlisi diàriadels gustos dels con-sumidors a través deles vendes, acció ques’emmarca en unapolítica d’orientaciótotal al consumidor

12 INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008 13INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 2008

Mentre els directius de multinacionals centren les seves estratègies i Washington es prepa-

ra per rebre la cimera mundial que ha de redefinir els grans organismes multilaterals, a peti-

ta escala els comerciants s’organitzen a peu de carrer amb iniciatives efectives per fomen-

tar el comerç, el seu comerç.

L A F O R Ç A D E L ’ A S S O C I A C I O N I S M E

És el cas dels comerciants de FondoComerç, a Santa Coloma de Gramenet,que han creat la singular Ruta del’Estalvi: cada dijous, i d’una maneraindefinida, un centenar d’establimentsassociats ofereixen descomptes d’algunsdels seus productes.“La idea és que la gent pugui arribar unamica més bé a final de mes”, explica lapresidenta de Fondo Comerç, MariaTeresa Castellví. “El Fondo és un barride gent treballadora i amb un alt per-centatge de jubilats que tenen problemesper arribar a final de mes”, matisa PepiMateu, dinamitzadora comercial del’Agrupació del Comerç i la Indústria deSanta Coloma de Gramenet (ACI), enti-tat que ha coimpulsat el projecte. El que es rebaixa “són els productes deprimera necessitat, perquè aquí la gentno va de compres, va a comprar el que lifa falta”, afirma. “Hem tingut la cua derap a 3,95 el quilo, 3 quilos de patates a1 EUR, el bric de llet a 0,95, per posarun exemple”. Botigues de cosmètics,rellotgeries, farmàcies, establiments d'a-limentació o de telefonia, tallers i joie-ries són alguns dels establiments ques’han adherit a la iniciativa. Quan es vapresentar, el passat 2 d’octubre, s’hi vanafegir el 70 % dels establiments associatsi ara ja compten amb el 90 %. A més,arran de la iniciativa, “ha augmentat elnombre de socis perquè hi han vist unaoportunitat”, apunta Mateu. I és queningú no s’esperava el desplegamentinformatiu que ha tingut la iniciativa:

“Han vingut totes les televisions i dia-ris!”, explica la presidenta. “De moment,està tenint èxit perquè molta gent defora també ve al barri a comprar, perquèse n’han assabentat, però encara és d’ho-ra per fer valoracions”, subratlla. Segons Castellví, moltes botigues tenenla intenció de tenir cada setmana elsmateixos productes rebaixats, d'altresaniran escalfant motors anunciant quinsproductes rebaixaran dijous per tenir laclientela preparada.

A banda de la crisi internacional, el barridel Fondo fa anys que veu ressentit el seucomerç a causa de l’augment de les super-fícies comercials que s’han instal·lat aprop, com les grans superfícies deMontigalà a Badalona o, més recentment,La Maquinista a Barcelona. Però precisa-ment la necessitat de resistir ha reforçatun associacionisme encara més actiu. Els botiguers estan contents amb la Rutade l’Estalvi. Encarna Cabero, propietàriad'una botiga de cosmètics i perruqueria

del carrer del Rellotge, és de les que can-via l’oferta cada setmana. “Avui hi ha des-compte del coloret de la meva pròpialínia, Leidy Bait, a meitat de preu.” AlBar Germa’s, avui el descompte s’ha apli-cat al menú del dinar, al Bar 103 dema-nar un cafè equival a una degustació gra-tuïta de pastes, a Casa Hernàndez unquart de formatge d’ovella es ven a12,95 EUR, i a la botiga de Llegums delFondo, un quilo d’arròs sec costa 1,30EUR. Des de principi de la setmana, elsbotiguers ja van col·locant un cartell a l’a-parador perquè els clients puguin planifi-car la seva pròpia ruta de preus baixos. A més d'això, “cada setmana s’editen unsfullets amb la llista de comerços i els seusproductes amb descompte i es repartei-xen a la sortida del metro i a les boti-gues”, explica la presidenta.

Un exemple de convivència“Nosaltres estem sempre donant voltes anous projectes per fomentar el comerç

del barri, perquè estem dins d’un pla dedinamització comercial des de fa 2anys”, comenta la Pepi. A FondoComerç hi ha molts comerços extraco-munitaris associats, ja que considerenque han d’estar tots units. A més d’aju-dar els veïns del barri a arribar a final demes, la ruta també pretén ajudar a estarmés cohesionats. “D’aquesta manera elsimmigrants també s’animen a venir acomprar als comerços catalans”, explicaMaria Teresa Castellví. I que els catalans també vagin a comprarals comerços regentats per nouvinguts,que representen el 10 %. “Hem apostatper la convivència. Aquest és un barriamb gent de molts orígens diferents iamb moltes ganes de treballar.” Un delscomerços extracomunitaris que partici-pen en la ruta és Zapatos Alex, que avuité en oferta sabatilles a 3 euros. Des delcomerç de telefonia Agsa Network, alcarrer del Rellotge, l’Aman, d’origenpakistanès, celebra l’èxit de la iniciativa.

“Avui tenim d’oferta aquest telèfonmòbil amb pantalla de color, lliure, a19 EUR”. Altres descomptes que ha pro-mogut són carregadors a 2 EUR i bate-ries a 5, quasi la meitat del preu habitual.Davant el perill de la crisi, que de vega-des genera recel als barris entre catalans inouvinguts, l’aposta per la convivència ila cooperació sempre és una bona alter-nativa. Cada vegada són més els comer-ciants extracomunitaris que opten perfer-se socis de l’associació, on els ajudenamb els papers, a complir la normativa ia cuidar l’estat dels establiments. “Hitenim molt bona relació. De fet, aquestestiu un grup de comerciants de l’asso-ciació ha estat viatjant per la Xina ambla família de l’Àlex, un dels comerciantsextracomunitaris de la ruta –que s’haautobatejat com a Àlex– i que avui ofe-reix, com ja hem esmentat, les sabatillesd’estar per casa, a 3 EUR el parell.

H. B.

SANTA COLOMA:DESCOMPTES CONTRA LA CRISI

La ruta ha tingut una bona acollida per part dels consumidors

14 INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008 15INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 2008

P R E M I S B A R C E L O N A É S M O D A

RECONEIXEMENT A LAFEINA BEN FETA

Els guardonats són, segons el president de la Cambra deBarcelona, Miquel Valls, “una bona mostra de la vitalitat, lacreativitat, la fortalesa empresarial i la capacitat d’internacio-nalització que té la moda al nostre país”. Els premis es van lliu-rar en el transcurs d’una gala presentada per la model MartinaKlein a la Llotja de Mar que va comptar amb nombrosos repre-

sentants del món de la moda i la política catalana, com el ter-cer tinent d’alcalde, Jordi William Carnes i la responsable del’Àrea de Projectes de Moda del Govern, Ingrid Van Gerven,membres del Comitè d’Honor. El Premi Barcelona És Moda a l’empresa amb dimensió iexpansió internacional es va lliurar a Custo Barcelona perquèdes del seu naixement ha volgut fer de la presència internacio-nal un dels seus valors de marca. L’any 1997 l’empresa vacomençar a desfilar a la New York Fashion Week, una apostaque ja està totalment consolidada. Actualment disposa de mésde 55 establiments a 8 països. A més, a través dels seus3.000 punts de venda, és present a 40 països d’arreu del món.El jurat també ha valorat molt positivament que la identitatd’aquesta ensenya catalana està molt unida als seus orígens i lamarca Barcelona forma part de Custo des del principi dels anysvuitanta. Va ser llavors, després d’un viatge arreu del món,quan els germans Custo i David Dalmau van decidir empren-dre un dels projectes més importants de la seva vida. Ambesplèndides combinacions de teixits, colors i estampats, CustoBarcelona va aconseguir posicionar-se amb gran èxit al mercat,mitjançant un producte essencial per a la companyia: lessamarretes. Els darrers anys, però, ha diversificat el negoci i hiha introduït un ampli ventall de productes i sobretot altrespeces de roba que configuren una oferta global per a dona ihome. Per tot això ha rebut el guardó de la corporació.El Premi Barcelona És Moda a l’empresa emergent va ser pera Munich i a Cecilia Sörensen. Pel que fa a Munich, la corpo-ració va voler reconèixer la innovació i la creativitat de la com-panyia, unides a la seva trajectòria empresarial i la seva capaci-tat de reinventar-se i assolir l’èxit dins del món de la moda. Enaquest sentit, els valors de marca de Munich són la tradició, eldisseny i el confort. Seguint aquestes consignes, més de la mei-tat dels 650.000 parells de sabates que es produeixen cada tem-porada a la fàbrica situada a Vilanova d’Espoia són una apostaper encapçalar les tendències de la moda. Especialment, pelque fa a l’streetwear i al producte de gamma alta. Amb el PremiBarcelona és Moda, el jurat també destacava que en una dèca-da Munich, que va ser creada el 1939, ha aconseguit identifi-

Custo Dalmau, Josep Abril, Sita Murt, Cecilia Sörensen i la marca Munich han estat guardo-

nats enguany amb els premis Barcelona És Moda, concedits per la Cambra i l’Ajuntament per

premiar la trajectòria d’empreses del món de la moda, un sector que representa el 9 % del

total del teixit empresarial català.

car-se com un símbol de prestigi i lideratge en el sector, tant enels mercats nacionals com internacionals. El resultat de la sevaaposta emprenedora es pot veure als millors aparadors del’Estat espanyol i a més de 40 països d’arreu del món i, des defa un any, també a la primera botiga de la companyia aEspanya, situada al cor del barri del Born de Barcelona. En el cas de Cecilia Sörensen, el jurat va destacar que la inno-vació i la creativitat han estat la base del treball d’aquesta crea-dora que vol unir la qualitat, la funcionalitat i el disseny en unmateix nom. Des que va sortir al mercat, el seu treball ha reco-llit múltiples reconeixements i aquest suport li ha proporcionatl’energia imprescindible per anar-se fent un lloc com a disse-nyadora. Avui està present en l’àmbit internacional, en païsoscom Dinamarca, Itàlia o els Estats Units. Per a aquesta finlan-desa que resideix a Barcelona des del 1999, les peces de robatenen sempre la funcionalitat que defineix el disseny escandi-nau. No li agrada la complicació injustificada i prioritza allòpràctic davant de l’excés estètic. A partir d’aquestes premisses,neixen col·leccions per a dona amb un vincle personal moltfort. Un treball que el jurat ha volgut subratllar amb aquestguardó.

El Premi Barcelona És Moda al professional va ser per a JosepAbril, perquè el jurat dels guardons va voler destacar l’àmplia icompleta trajectòria professional d’aquest dissenyador semprevinculat a la capital catalana, on va néixer el 1962. Abril coneixgairebé a la perfecció les múltiples facetes del món de la moda.Amant de les arts escèniques i de la dansa, també fa vestuarisper a aquests 2 sectors. Va començar desfilant per primer copa la Passarel·la Gaudí l’any 1996 –el mateix any de la creacióde la seva pròpia marca. A més, Josep Abril, conscient de lanecessitat d’impulsar la capacitat de creació dels joves dissen-yadors, ha estat sempre al costat dels projectes que fan visibleel talent emergent. Aquest perfil aglutinador i polivalent dinsde la moda li ha valgut l’aplaudiment dels experts. La Cambrade Comerç de Barcelona s’ha volgut unir a aquest reconeixe-ment amb el Premi Barcelona és Moda.El Premi Barcelona És Moda a la iniciativa empresarial vaanar a parar a Sita Murt. Per al jurat, Sita Murt és mereixedo-ra d’aquest guardó perquè l’empresa és el resultat de la capaci-tat d’innovació incansable que ha acompanyat sempre aquestadissenyadora igualadina. A més, Murt ha aconseguit un estilpropi que subratlla la bellesa femenina i equilibra innovacióamb tècnica des del 1924. Des de l’inici, les peces fonamentals

del seu projecte empresarial han estat el coneixement del sec-tor, heretat de la tradició tèxtil de la família de la creadora, l’a-posta per la qualitat de la indústria tèxtil de l’Anoia i, especial-ment, la voluntat constant d’avançar. Aquesta actitud empre-nedora, que ha estat especialment valorada pels membres deljurat, s’ha plasmat en un projecte que té més de 1.700 puntsde venda a tot el món i 19 establiments propis a diferents ciu-tats espanyoles. La més especial de totes és la que ocupa elnúmero 11 del passeig de Gràcia de Barcelona. La companyiava créixer un 30 % el 2007 respecte de l’any anterior i comp-ta, a més, amb 125 treballadors a Espanya.

La Cambra de Barcelona porta ja diversos anys treba-llant amb un sector tan estratègic com és el de lamoda, i també per potenciar tots els sectors transver-sals que hi conflueixen. A través d’aquests premis, i delportal web <www.barcelonaesmoda.com>, la corpora-ció vol contribuir a donar suport i promoure l’activitateconòmica que genera la moda. En aquest sentit, caldestacar que el teixit empresarial que engloba el sectorde la moda representa un 8,9 % del total de les empre-ses catalanes. Un xifra que en termes absoluts es tra-dueix en 41.340 empreses.

LA CAMBRA IMPULSA LA MODA

Els guanyadors són escollits per un comitè tècnic i uncomitè d’honor, que integren el jurat dels guardons.Enguany el Comitè Tècnic ha estat format pels pro-fessionals següents: Josep Maria Garcia-Planas, empre-sari; José Castro, dissenyador; Charo Mora, periodistai professora; Bernadette Wittmann, consultora demoda; Antoni Bernad, fotògraf; Esther Armora,periodista; Isabel Roig, directora de BCD; Lluís Sans,empresari; Elisa Sainz, consellera delegada de laSocietat Estatal per al Desenvolupament del Disseny ila Innovació; Pilar Pasamontes, vicepresidenta deModaFad. Pel que fa al Comitè d’Honor, en formenpart: Miquel Valls, president de la Cambra de Comerçde Barcelona; Jordi William Carnes, tercer tinent d’al-calde de l’Ajuntament de Barcelona; Ingrid VanGerven, responsable de l’Àrea de Projectes de Dissenyde Moda del COPCA, i Josep M. Urbea, president dela Comissió de la Moda de la Cambra de Comerç deBarcelona.

EL JURATAquest premis són “una bonamostra de la vitalitat, la creati-vitat, la fortalesa empresarial ila capacitat d’internacionalitza-ció que té la moda al nostrepaís”

La Llotja de Mar es va engalanar per al lliurament dels premis

David Berneda, de MunichFoto de família dels guardonats d’enguany

Cecilia SörensenSita Murt

Josep AbrilDavid Dalmau

19INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200818 INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 2008

O P I N I Ó

En el número anterior de l’Informatiu ens fèiem ressò del viatge que la Cambra de Terrassa,

acompanyant un grup d’empresaris comercials, va organitzar a Praga per conèixer el model

de comerç d’aquesta capital centreuropea. Antoni Munuera, tècnic de la corporació vallesa-

na, analitza en aquest article les claus de l’oferta comercial d’aquesta ciutat.

Praga és la capital de la República Txecai una de les destinacions turístiques prin-cipals de l’Est d’Europa. Aquesta caracte-rística fa que sigui una de les ciutats ambmés activitat comercial tant al centre dela ciutat com als barris residencials que laformen.Una de les persones que va participar enel viatge de prospectiva comercial aPraga, organitzat per la Cambra de

Terrassa, va manifestar: “Praga és unagran botiga”. I és cert.

Evolució del mercat mino-ristaEls canvis polítics i econòmics que vaviure el país durant els anys noranta vanpropiciar molts canvis en el sector delcomerç minorista. Des del 1995 i durant7 anys, diferents operadors minoristes

multinacionals es van repartir el mercatamb la construcció de diversos centrescomercials, tant a zones urbanes com azones extraurbanes. A partir de l’any2003 apareixen nous operadors amb elmodel de comerç minorista, anomenatsdiscounts. Aquests nous operadors es vandisputar el mercat durant 3 anys més.Les grans superfícies comercials van tenirgran acceptació entre els clients, atesa la

novetat d’aquest tipus d’establiments a laciutat. Durant aquells temps, els clientss’orientaven molt més per la recerca delpreu més baix possible que no pas valo-rar altres elements.Actualment el client dels comerços dePraga és més exigent i valora altres aspec-tes, com la qualitat del producte, encaraque hagi de pagar un preu més elevat. Amés a més, el consumidor actual és fidela certs tipus de comerç i acostuma a ferles seves compres als establiments on vahabitualment.Aquest fet s’interpreta com un elementd’estabilització i maduresa del mercat. Larecerca del millor preu va ser una conse-qüència directa de l’entrada al mercattxec dels nous operadors minoristes, fet

que va tenir moltes conseqüències sobreel petit comerç i el comerç de ciutat.Durant els últims 3 anys i gràcies als can-vis en els hàbits de consum, el petitcomerç ha recuperat quota de mercat iactualment es manté a prop del 30 %.Recentment, el Ministeri d’Indústria iComerç de la República Txeca ha realit-zat un estudi relacionat amb els hàbitsdels consumidors. Un dels aspectes quedestaca és la importància que el consu-midor dóna a qüestions com la salut, lacomoditat i la responsabilitat social deles empreses.La importància de la salut es relacionadirectament amb l’alimentació. El con-sumidor txec comença a tenir una certapreferència pel consum d’aliments d’ori-gen biològic, pels quals paga un preu

més elevat, si cal. Fins i tot hi ha establi-ments tipus discount que han incorporataquests productes en la seva oferta.La comoditat es relaciona amb el fet queel consumidor no està disposat a consu-mir molt de temps fent compres grans engrans magatzems i opta per fer compresmés petites en comerços de proximitat,tot i que ho hagi de fer més sovint. Ésper aquest motiu que grans operadorsminoristes han iniciat un procés d’ins-tal·lació d’establiments petits, anome-nats minimarkets, situats en zones cèntri-ques de les ciutats i dels barris.La responsabilitat social es posa de mani-fest pel fet que el consumidor valora lesaccions que duen a terme les empreses enfavor de la societat. Un exemple d’aquestaspecte és una de les últimes campanyesdel principal operador minoristainstal·lat al país, Tesco, que amb el lema“Volem ser els seus bons veïns” donava aconèixer les millores introduïdes al barriamb motiu de l’obertura d’un nou esta-bliment de petit format.

L’organització comercial de la ciutatEl centre de la ciutat disposa d’un teixitcomercial amb una oferta completa,orientada tant al turista que visita la ciu-tat com als seus habitants. És cert que elcomerç del centre està compost per esta-bliments orientats a satisfer la demandaturística, però també s’hi troben els esta-bliments més emblemàtics de marquesde reconegut prestigi internacional, queestan situats als principals eixos comer-cials que travessen el centre de Praga. Amés a més, sovint podem trobar establi-ments comercials instal·lats als baixosd’antics edificis d’interès arquitectònic.En aquests casos, les empreses estan obli-gades a mantenir intactes tant la façanacom l’interior del local. Aquest fet esconverteix en un atractiu afegit a lamateixa oferta comercial.En canvi, el teixit comercial dels barrisestà molt orientat a satisfer les necessitatsdels seus habitants, actuant com acomerç de proximitat i, en molts casos,sense tenir una cura especial per lamateixa imatge de l’establiment. Sovintens trobem un teixit comercial que enca-ra està superant èpoques del passat, tot i

que la qualitat dels productes és elevada.D’altra banda, l’entrada en el mercat deles grans cadenes de distribució ha pro-vocat que Praga comenci a patir unaexcessiva oferta comercial d’aquest tipusd’establiments. Actualment hi ha 17centres comercials situats a diferentszones, tant urbanes com extraurbanes, i12 grans superfícies situades majoritària-ment als afores de la ciutat, amb un totalde més d’un milió de metres quadrats desuperfície comercial en aquest format, laqual cosa equival gairebé a un metre qua-drat de superfície comercial per habitant.L’Ajuntament, que és l’únic organismeque pot regular l’entrada de nous opera-dors comercials, és conscient d’aquestacircumstància i s’ha plantejat limitar la

concessió de noves llicències en funciódel nombre d’habitants de la zona, l’a-portació de millores per al barri que facil’empresa comercial –per tal que esmillori la qualitat de vida dels seus habi-tants (construcció d’escoles, centresesportius, etc.)–, el condicionamenturbanístic (millora del mobiliari urbà,construcció de parcs i zones verdes) o l’e-xistència de transport públic per accedira la zona.L’aparició dels centres comercials a laciutat des del 1995 ha provocat que elpetit comerç hagi passat dificultatsdurant aquests anys. Els centres comer-cials eren percebuts per la població comuna novetat, la qual cosa va provocar ungran flux de visites per conèixer-los de

PRAGACOM A MODEL

L’activitat comercialno està regulada, a laRepública Txeca. Hiha plena llibertatd’horaris d’obertura iles noves implanta-cions de centrescomercials nomésestan regulades enl’àmbit municipal

L’evolució futura delsector dependrà, enbona mesura, de latransposició de laDirectiva de serveis.És molt probable quela interpretació quese’n faci sigui moltliberal, atès el passatpolític i econòmic delpaís

El centre històric de Praga concerta l’oferta comercial de les grans marques internacionals

INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200820 INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 2008 21

primera mà. Aquests centres comercialshan actuat de motor comercial de leszones on es van instal·lar i han donatorigen a la instal·lació d’altres establi-ments al seu voltant, principalmentsituats en zones no cèntriques de la ciu-tat.L’Ajuntament de Praga, conscient d’a-quest aspecte, vol començar a desenvolu-par accions de suport per al petit comerçde ciutat amb la finalitat de potenciar elcomerç de proximitat. Això és possible ara, en un contexteconòmic en què el client valora tambéla qualitat i el servei, la qual cosa dónaoportunitat a l’aparició de nouscomerços de petit format amb ofertaespecialitzada. Per la seva banda, lesgrans cadenes també s’han adonat d’a-quest fenomen i també han iniciat unprocés d’instal·lació d’establiments depetit format al centre i als barris de laciutat, amb una oferta especialitzada.Finalment, i relacionat amb les dificul-tats que han patit les empreses del

comerç tradicional, es dóna la cir-cumstància que, fins avui, no existeixen ala República Txeca les associacionsempresarials per raó de proximitat o deterritori. Malgrat tot, el sector comercialestà valorant la possibilitat d’organitzar-se amb aquest tipus d’organismes, amb lafinalitat de poder ser l’interlocutor vàliddavant dels diversos organismes oficialsde la ciutat i del país.

Plans de futur per al comerçde PragaL’activitat comercial no està regulada, ala República Txeca. Hi ha plena llibertatd’horaris d’obertura i les noves implanta-cions de centres comercials només estanregulades en l’àmbit municipal, amb elsajuntaments de cada municipi com aorganisme competent per autoritzar-les.Després de l’èxit inicial dels centrescomercials, el Govern txec es planteja lanecessitat tant de regular les noves ober-tures, a través d’instruments de planifica-ció que ajudin a fer-ho en funció de les

necessitats de cada cas, com de limitar enla mesura que sigui possible els horarisd’obertura al públic.D’alguna manera, el procés que es vaviure a Catalunya durant els anys vuitan-ta s’està repetint a la República Txeca desdel 1995 fins a l’actualitat. L’evoluciófutura del sector comercial dependrà, enbona mesura, de la transposició de laDirectiva europea de serveis. És moltprobable que la interpretació que se’nfaci sigui molt liberal, atès el passat polí-tic i econòmic del país, molt sotmès a lesregulacions legals exercides pels organis-mes oficials.Aquest fet confirmaria que al nostreterritori s’haurien fet bé les coses, ja quesom referent per a altres països pel que faal model comercial de distribució mino-rista.

AAnnttoonnii MMuunnuueerraa

Responsable de Programes de Promoció

Empresarial de la Cambra de Comerç de

Terrassa

EL COMERÇ GIRONÍ BUSCA A LONDRES NOVES FÓRMULES PER MILLORAR

Les cambres de comerç de Girona,Palamós i Sant Feliu de Guíxols hanorganitzat de forma conjunta un viatge aLondres amb els representants de lesprincipals associacions de comerciantsde les comarques gironines i el directordels Serveis Territorials d’Innovació,Universitat i Empresa, David Mascort,

per tal de poder estudiar els centrescomercials BID (les sigles corresponentsal Business Improvement Districts). Estracta de centres comercials urbanssituats a les ciutats del Regne Unit ambuna gestió que hi millora les condicionsde seguretat, la neteja d’una àrea delimi-tada i, així, aconseguir que la zona sigui

més atractiva econòmicament. Des del 2004 al Regne Unit s’han creat73 BID, cadascun amb uns objectiusespecífics per a la zona. Els membres dela delegació van poder visitar els centrescomercials més importants de Londres iels BID de Reading i de Candem. Ladelegació també va tenir una reunió detreball amb la gerent del Serveid’Assessorament Nacional dels BID.Del viatge a Londres, les cambres gironi-nes n’han extret 4 conclusions sobre elmodel britànic: els BID suposen un saltendavant en la gestió dels centres comer-cials urbans, ja que en permeten una ges-tió global; estan regulats per llei i com-porten la participació, en el seu finança-ment, de les empreses o propietaris de lazona mitjançant taxes, la qual cosa supo-sa la implicació en el projecte de totes lesactivitats econòmiques de la zona; esconstitueixen per períodes de com amàxim 5 anys (per renovar-los s’ha depresentar un nou projecte que ha de tor-nar a ser aprovat per una majoria del 51%) i, per últim, a més de la iniciativa pri-vada, també les institucions i el governlocal hi participen i en poden ser mem-bres.

COMERÇ AVALA L’AMPLIACIÓ D’ESPAI GIRONÈS I L’OBERTURA D’UN CENTRE A SALOULa Direcció General de Comerç ha donat el vistiplau per ator-gar la llicència comercial per a la implantació a Port Aventurad’un recinte comercial col·lectiu, Port Aventura Village, ambuna superfície de venda de 25.000 m2. El projecte presentat s’a-dequa al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials deCatalunya 2006-2009, segons la Generalitat, i preveu undesenvolupament comercial al centre recreatiu turístic de coma màxim 30.000 m2.L’oci comptarà a la primera planta amb un complex de cinemesamb 7 sales amb capacitat per a 2.000 butaques aproximada-ment, i també una pista de bitlles amb 32 pistes homologadesamb zona de simuladors, atraccions infantils i màquines espor-tives.

Pel que fa a l’oferta comercial, inclou a la planta baixa 114 lo-cals de menys de 1.000 m2 de superfície de venda i 4 superfí-cies especialitzades de més de 1.000 m2, 3 dedicades a l’equi-pament de la persona i una a lleure, cultura, electrònica i mul-timèdia.D’altra banda, el centre de Salt Espai Gironès ha aconseguit lallicència administrativa pertinent per ampliar en quasi5.000 m2 la seva oferta comercial. D’aquests, 4.075 m2 repre-senten una reorganització de l’espai anterior o, tal com assen-yala la mateixa Generalitat, “una regularització”, i els altres885 m2, una ampliació.

N O T Í C I E S

Els participants de la missió liderada per les cambres de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols durant la seva estada a la capital britànica

Praga és una ciutat, especialment al centre, adaptada per als viandants

INFORMATIUCOMERÇnovembre de 200823INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 200822J O R N A D E S D E C O M E R Ç , O C I I T U R I S M E 2 0 0 8

El turisme té un paper essencial en l’activitat comercial, però perquè aquesta aportació sigui

efectiva, cal captar “un turista internacional que deixi diners i no escombraries”, va afirmar

el director del Programa Comerç de Turisme de Barcelona, Santi Pagès, durant una jornada

a Terrassa.

ATREUREEL TURISME INTERNACIONAL

En el marc de les Jornades de ComerçOci i Turisme de Terrassa, que en l’edi-ció d’enguany ha tingut com a títol “Lacaptació de despesa turística a les ciu-tats del segle XXI”, Santi Pagès vadefensar el turisme com a motor econò-mic indispensable per al desenvolupa-ment de la ciutat. Bona part d’aquesta

aportació acaba en el sector comercial,que se’n pot beneficiar, i molt. De fet,així ho demostren les xifres any rereany. El turisme són rendes que es desplacen.Ara bé, com aconseguir captar unnombre creixent de visitants interna-cionals? “Tenint posicionada la marca

de ciutat i gaudint d’uns bons acces-sos.” Això és precisament, segonsPagès, el que ha convertit Barcelona enuna ciutat on el 70 % dels turistes sóninternacionals.Els estats han perdut competències i,per tant, “ara som a l’època de les ciu-tats i la seva zona metropolitana”. Però

per a això “necessitem ciutats atractives,on el comerç sigui capaç de transmetrela imatge de ciutat”, va continuarPagès.És també “el segle de la complicitatpúblic-privat, cal que tinguin el mateixobjectiu”. I perquè la ciutat sigui atractiva,ha de complir les seves funcions inicials,“la seguretat, l’abastament i la relació”,però traslladades al segle XXI, és clar.A més, cal estar en boca de la premsa, iper aconseguir-ho fa falta “crear motiusperquè es parli d’una ciutat”, però a lavegada, “que la ciutat demostri la sevacapacitat a l’hora d’organitzar actes quetinguin una repercussió mediàtica”. Pagès va afegir que les ciutats han de pro-moure un turisme urbà que animi a des-plaçar-se i que sigui de curta durada, “unturisme de tres nits”, ja que aquest és elperfil que més renda deixa a les ciutats.Aquestes han d’organitzar-se “de manera

racional”, de tal manera que puguin aten-dre les necessitats del turista i del visitant:bus turístic, transport públic eficaç, targe-tes, entre altres exemples.De moment, Barcelona ja ha aconse-guit arraconar l’estacionalitat i mante-nir una certa estabilitat al llarg de l’any,per això accions del programa que diri-geix Pagès, com la de promoureBarcelona com a ciutat de compres i,sobretot, per a la celebració de congres-sos a l’hivern i de fires internacionalspot aconseguir corregir el petit dèficitque ha ocasionat la crisi financera inter-nacional al sector.

Experiències empresarials Alguns empresaris del sector van com-partir les seves experiències en el sectordes d’una ciutat com Terrassa, per a laqual ser tan a prop de Barcelona esdevésovint un hàndicap. Però més que aques-ta localització, en el que van coincidir elsempresaris és que la ciutat necessita

millorar els seus accessos amb l’aeroporti una oferta de lleure que pugui satisferun turista de negocis i que no necessitianar a Barcelona “per poder prendre unacopa després d’una llarga jornada defeina”. Segons el director de l’Hotel DonCándido i del Grup Afinia Hoteles,David Pardillo, cal que Terrassa apostipel turisme de negocis de grup, unaopció que sovint es veu truncada per

aquestes mancances. “El 70 % de l’ocu-pació d’hotels terrassencs s’efectua pelturisme de negocis individual i el 5 %pel turisme de grups, que en realitat ésel que aporta més beneficis a la ciutat.” Des de la vessant de la restauració, el xefi copropietari del restaurant El Capritx,a Terrassa, Artur Martínez, va assenyalarla importància de comptar amb produc-tes de temporada, encara que això impli-qui “canviar la carta 5 vegades l’any”. De la mateixa manera, al centre de laseva cuina hi ha la preocupació per l’ori-gen dels productes: “Cal apostar pelsproductes locals i comarcals, hem dedemostrar a la gent el que tenim”. Lamanera d’aconseguir oferir els millorsproductes és, segons Martínez, “mante-nir una estreta col·laboració amb els pro-ductors. Per què hem d’anar a buscarl’oli a fora si aquí hi ha grans produc-tors?”, va concloure.Martínez va qualificar la seva cuina detecnoemocional, “per la capacitat de duremocions a partir de la tecnologia gas-tronòmica”. En aquest sentit, va destacaraquesta filosofia com una manera dediferenciació.

Helena Belmonte

Artur Martínez, xef d’El Capritx, va explicar que les emocions són un element clau de la gastronomia

“Som a l’època de lesciutats i la seva zonametropolitana, peròper a això necessi-tem ciutats atracti-ves, on el comerçsigui capaç de trans-metre la imatge deciutat”, assenyalaPagès

El 70 % de l’ocupaciód’hotels terrassencss’efectua per turismede negocis individuali el 5% pel turismede grups, que en rea-litat és el que aportamés beneficis a laciutat

24 INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008 25

Les Reials Drassanes de Barcelona van ser l’escenari, el passat 30 d’octubre, del tradicional

sopar del comerç barceloní, en el transcurs del qual es van lliurar els premis Barcelona, la

Millor Botiga del Món, a persones, col·lectius i comerços que sumen esforços per fer d’aquest

lema una realitat.

“BARCELONA, LA MILLOR BOTIGA DEL MÓN”

L’onzena edició del certamen Barcelona,la Millor Botiga del Món va confirmarque –malgrat la presència d’aquest núvolnegre que recorre el món amb la paraulacrisi– el sector del comerç de Barcelonacelebra que la ciutat té avui un comerçdinàmic i competitiu integrat per, enparaules de l’alcalde, Jordi Hereu, “gentque s’estima els seus negocis”. Hereu,que va presidir l’acte, junt amb el tinentd’alcalde d’Hisenda i PromocióEconòmica, Jordi William Carnes, vadestacar que els comerciants barceloninssón l’antítesi “d’aquells que han desenca-denat l’actual situació en què es troba elmón, gent que no coneixia i no s’estima-va allò en què invertia” . El premi a la millor iniciativa comercialde l’any va anar a parar a mans d’ÀngelPascual i del Restaurant Lluçanès, que esva instal·lar fa un any al nou Mercat dela Barceloneta, obviant la comoditatd’un èxit ja assolit a Prats del Lluçanès.L’establiment, fundat per Àngel Pascualen aquest poble el 1991, continua pre-sentant la mateixa cuina que el va fergran, però en un marc contemporani.La Fundació Barcelona Comerç, respon-sable de projectes tan innovadors com elde Barcelona, Moda al Carrer, va serreconeguda amb el premi a la millor ini-ciativa agrupada per a la dinamització

comercial de la ciutat. Il·lustrant que enel seu cas el lema que la unió fa la forçaagafa la seva màxima expressió, vanpujar a recollir el guardó els 16 patronsde la ciutat, que representen els 16 eixoscomercials adscrits a la Fundació. Elpresident de l’entitat, Vicenç Gasca, varecordar que “sumar esforços és la ma-nera de tenir més eines per lluitar contra

la crisi”. En aquest sentit, va anunciarque aquell mateix matí havien signat unconveni amb l’Ajuntament per alpatrocini de l’enllumenat de Nadal. L’ànima de Casa Leopoldo, Rosa Gil, varecollir el premi a la tasca de contribu-ció i coneixement del comerç de la ciu-tat, per una vida al capdavant d’aquest

mític restaurant del cor del Raval. I vaagrair el premi d’una manera inesperada:cantant El corazón al Sur i fent ben pale-sa la seva estimació per aquest barri delSud de Barcelona. Casa Leopoldo éstambé el local on passava hores l’escrip-tor i periodista Manuel VázquezMontalbán i el personatge més conegutde les seves novel·les, el detectiu PepeCarvalho. Aquest premi també es valliurar al president de l’Associació deComerciants del Mercat de la Boqueria,Manel Ripoll. El premi li era atorgat“per haver impulsat l’associacionismefronterer i per haver tingut cura de l’es-perit de la Boqueria”, llegia la presenta-dora televisiva Flora Saura, que es vaencarregar de presentar la gala. El premi a l’establiment comercial es valliurar al Forn Trinitat, per haver fet dela innovació, i sobretot “de la imagi-nació, una via de sortida a la davalladade l’horitzó de demanda del barri”. Avuitenen entre els seus clients els principalsrestauradors de la ciutat, que demanen ala família Jordà pans creatius de totamena.El jurat, per unanimitat, va atorgar unpremi especial al Colmado Quílez.L’establiment de la rambla de Catalunyacantonada amb Aragó compleixenguany el seu centenari.

INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008

R E C O N E I X E M E N T A L S E C T O R C O M E R C I A L

L’alcalde, Jordi Hereu amb els guardonats

Els comerciants bar-celonins són l’antítesi“d’aquells que handesencadenat l’ac-tual situació en quèes troba el món, gentque no coneixia i nos’estimava allò enquè invertia”

Les Reials Drassanes van acollir, un any més, el sopar i el lliurament dels premis Barcelona, la Millor Botiga del Món

26 INFORMATIUCOMERÇnovembre de 2008 27INFORMATIUCOMERÇ

novembre de 2008

G A L E R I A D E C O M E R C I A N T S

COMPRAR ROBA DE DISSENY ÉS POSSIBLE

La dona es va sobresaltar. L’home venia més desesperat quequalsevol altre client. Rosa Rioja, secretària del director gene-ral de Prestamitos, l’empresa mallorquina instal·lada davantd’El Corte Inglés de Palma, ho va entendre tot quan el client liva dir la quantitat que necessitava: 60.000 EUR. La Rosa vaentrar al despatx del propietari i, al cap d'un quart d’hora, elclient sortia de l’establiment amb els 60.000 EUR que voliahavent deixat com a penyora un iot de 20 metres. “No cal dirque, al cap de 2 mesos, va tornar amb els diners i una mica més[no diu quant] i va recuperar el seu vaixell.” L’exemple semblahaver-se estès: la Rosa té aquests dies com a penyora un fabu-lós Jaguar XJ.Prestamitos s'està beneficiant sensiblement, igual que moltsaltres negocis i professionals, de la crisi que ja afecta molts sec-tors de la societat. Tots els enquestats per El Periódico assegurenhaver notat millora en els seus balanços mensuals, encara quetambé reconeixen que els costa cobrar més que abans. S’adobenmés sabates que mai, s’ajusten vestits, es prova fortuna en la lote-ria (“la gent va desesperada amb l’Euromilió o quan hi ha pot”,diuen les germanes Suñé, loterista de tota la vida), es fa més bri-colatge que abans, es repara l’aixeta en comptes de canviar-la,s'experimenta amb la brotxa abans que avisar el pintor, es guar-den els diners a casa i no al banc, es repara el cotxe en comptesde canviar-lo, es compra tripa en comptes d’entrecot, es dinad’entrepà i no de menú i es desprenen del que és innecessari per

obtenir uns quants euros amb la venda.No tots els que es beneficien de la crisi estan disposats a expli-car el seu cas, entre altres raons perquè, sovint, la millora delsseus negocis es basa en els problemes econòmics que afecten elsseus clients [...]. El Sebastian, per exemple, explica el negocique ha inventat a partir de la crisi, però no vol sortir ni a la fotoni amb cognom. Aquest jove emprenedor lloga, de dilluns adivendres, els cotxes de luxe, de la marca Porsche Cayenne oMercedes ML, que per les despeses de manteniment (lletramensual, assegurança, gasolina, etc.) suposen una petita sagniaper als propietaris. “Per posició social o per simple diversióvolen continuar utilitzant-los els caps de setmana”, diu elSebastian, que després de treure’ls rendiment durant la setma-na els torna als propietaris cada divendres amb un sobre en quèsempre hi ha uns quants bitllets de 50 euros.[...] El José María tampoc no vol sortir amb el seu nom autèn-tic, ni que anomenem la seva empresa de cobraments d’impa-gats. El seu negoci ha augmentat, efectivament, un 30 % res-pecte de l'any passat, però no pas els beneficis. “Acabarem l'anyamb més de 500.000 expedients, la majoria procedents delsbancs, però el nostre compte de resultats serà el mateix quel’any passat o pitjor. Tenim molta més feina però és molt difí-cil cobrar i no crec que guanyem més que l’any passat”, diu elJosé María, “i, com que a sobre, hem de contractar molta mésgent, no sé si, al final, podrem fer quadrar els números”.

S ’ H A P U B L I C A T

LA CRISI REANIMA ACTIVITATS QUE ESTAVEN EN DESÚS

La crisi sembla que no afecta l'expansiódel comerç electrònic. Encara més,segons Martí Manent, president del'Associació Espanyola de ComerçElectrònic (AECEM), "la gent busca itroba preus millors a la Xarxa: l'estalvi ésa Internet", assegurava ahir Manent,coincidint amb la celebració, aBarcelona, de la Conferència Europeadel Comerç Electrònic.Segons les dades proporcionades ahir, elcomerç electrònic a Espanya va avançarl'any passat un 71,4 % respecte del 2006,i ja factura més de 4.700 MEUR. Des delpunt de vista dels usuaris, més de 8milions d'espanyols, gairebé un 40 %dels internautes, han comprat productes

o serveis per Internet, amb una despesamitjana de 595 EUR per usuari i any.La jornada d'ahir també va servir perrevelar que el sector està evolucionantqualitativament. Així, segons SebastiánMuriel, director general de Red.es, l’en-titat pública del Ministeri d'Indústriaper al desenvolupament de la societat dela informació, els consumidors inter-nautes s'han sofisticat molt. “Cada vega-da s’és més exigent, i ara s’assessoren ireclamen més.” A més, si fins ara les“estrelles” de la demanda eren l’oci i elturisme, és a dir, entrades per a especta-cles i reserves de vols i hotels, “hi estanentrant amb força altres segments delconsum, com l'electrònica, l'editorial,

l’alimentació diària, les aplicacionsinformàtiques i, molt especialment, lamoda”.Mentrestant, també emergeixen altresformes de pagament alternatives a lestargetes, com els sistemes contra reem-borsament i la modalitat Paypal, queincrementen la sensació de seguretat.Pel que fa a les xifres provisionals d'a-quest any, són una mica més modestes,però encara “increïbles”, ja que s'estàcreixent a un ritme del 20 %, segonsque va confirmar Manent, que va cele-brar que Espanya, on Catalunya estàespecialment ben posicionada, és l’Estaton més creix el comerç electrònic aEuropa.

EL COMERÇ ELECTRÒNIC SE SALVA DE LA CRISI

No parem d’escoltar que el petit comerçnecessita ser innovador, que necessitaadaptar-se i satisfer necessitats cadavegada més emocionals. Però darrered’aquesta fita cal tenir un sentiment, elde la il·lusió. Quan se’n tenen ganes, ésmés fàcil que les coses surtin rodades,com ha passat amb Ladyloquita.Aquesta coqueta botiga del cor deGràcia es va obrir ara fa un any de la màde 2 joves emprenedores: la Laura, unafotògrafa de 27 anys amb una gran expe-riència com a dependenta, i la Meeta,una dissenyadora de moda de 26 anys,que van decidir unir les seves habilitats:l’una es dedica a la venda i l’altra a dis-senyar la roba de Tiralahilacha, la sevaempresa, que es troba principalment aLadyloquita i també en altres establi-ments. “Crec que això de muntar un projectepropi en comptes de treballar en unagran cadena sembla més difícil del queés, tot i que també és veritat que nosal-tres vam tenir molta sort. El mateix diaque vam decidir muntar una botiga vamtrobar el local perfecte, el banc ens vaconcedir el préstec que volíem, el meupare ens va ajudar amb les reformes, elmeu company es va encarregar del dis-

seny del logotip i el lloc web, el pare delnoi de la Meeta, que és joier artesà, ensva oferir començar amb la joieria, lamare de la Meeta ens va oferir vendre lesseves bosses... tot rodat.”, explica laLaura. “Nosaltres venem roba de disseny que lagent es pot permetre; el preu de la robaoscil·la entre uns 20 i uns 80 EUR.” Amés de comptar amb els espectacularsdissenys de Tiralahilacha, “que és el quemés es ven”, són assídues a fires comPulgas Mix o Zapatos Rojos, on hanconegut alguns dels dissenyadors deLadyloquita. Altres joves creadors for-maven part de l’entorn de la Laura i laMeeta, vinculat al disseny des de fa anys,com és el cas de Roxana Ali i de la sevamarca Olyva.Tot i que la majoria de roba és de dis-senyadors emergents, també disposen demarques posicionades com Kling, quecompta amb una línia de bàsics que téun gran èxit entre les clientes. Sónpatrons atrevits, originals i de qualitat aun preu assequible, molt d’acord amb lafilosofia de l’establiment. La idea de dis-tribuir Kling va sorgir arran d’acudir a lafira Bread and Butter. “Amb marquescom Kling o Pepa Karnero tenim un

marge de benefici més elevat i això enspermet poder dedicar la major part delcomerç a la venda de roba de joves dis-senyadors que encara no s’han consoli-dat al mercat.” I va ser difícil captar clientela? “No, deseguida van començar a venir clientesdel barri. I algunes hi vénen cada setma-na preguntant: «Què, teniu alguna cosanova?» També ens vénen molts estran-gers.”I ara la pregunta maleïda. Esteu notantla crisi? “Aquesta és la segona temporada,a nosaltres ens està anant igual que l’anypassat i se suposa que quan portes unany et comença a anar millor, però joestic molt contenta de com ens estananant les coses. Les clientes continuenvenint cada setmana.”La botiga també compta amb un espaion la Laura exposa les seves fotografies,un estil heterogeni, detallista i sensualque lliga a la perfecció amb el conceptede Ladyloquita, en què es troba de tot:accessoris, roba íntima, sabates, abrics,joies, bosses, moneders, mocadors,ninots i un llarg etcètera. Un dels raconsmés sorprenents és el taulell, on un s’en-dinsa en l’increïble món dels comple-ments. Especialment originals són lagran quantitat de clips de caire retro.“Són d’una antiga fàbrica dels anys sei-xanta.” I parlant dels seixanta, unacuriositat és que la música que sona sem-pre és d’aquesta època. De fet, es combi-na amb “l’efecte Dirty Dancing”. Unavenda assegurada. “Quan posem labanda sonora d’aquesta pel·lícula, lesclientes es tornen boges!”

Helena Belmonte

FITXA:LLAADDYYLLOOQQUUIITTAACCaarrrreerr ddeell TToorrrreenntt ddee ll''OOllllaa,, 66660088001122BBaarrcceelloonnaa

Ladyloquita, roba de joves dissenyadors a un preu assequible