Mirall trencat, de Mercè...

Guia de lectura

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda

a càrrec de Najat El Hachmi

2

Índex

1 Contextualització 31.1 Una novel·la de maduresa 31.2 La recepció de l’obra 4

2 Anàlisi estructural 52.1 Una novel·la clàssica 52.2 Un mosaic o un mirall trencat 6

3 Anàlisi temàtica 73.1 Una família 73.2 La importància dels secrets 73.3 El pas del temps i els records 83.4 La representació del temps: el temps històric i el temps psicològic 83.5 La incomunicació 83.6 La infantesa 93.7 L’univers simbòlic 9

4 Anàlisi formal 11

5 Guió per al comentari de l’obra 135.1 La ubicació del text en el seu context 135.2 L’estructura 135.3 El narrador i la perspectiva múltiple 135.4 Els personatges 145.5 Els temes centrals 155.6 L’espai 155.7 El temps 16

3Guia de lectura de Mirall trencat

1 CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 Una novel·la de maduresa

Mirall trencat és potser l’obra més ambiciosa i complerta de Mercè Rodoreda. Escritaentre Ginebra, París i Romanyà de la Selva i publicada el 1974, relata la vida de tresgeneracions d’una família i la seva època, la construcció i destrucció de tot un mónanterior a la guerra, i la seva redacció coincideix amb els primers anys del retorn del’autora i els darrers de l’exili, una experiència que marcarà definitivament la seva nar-rativa. Rodoreda ja és una autora consagrada després de la publicació de diversos re-culls de contes, de l’edició revisada d’Aloma –l’única novel·la de joventut quereconeix–, de El carrer de les Camèlies –que va obtenir el Sant Jordi– i de l’èxit de laseva novel·la més coneguda i una de les més traduïdes de la literatura catalana: Laplaça del Diamant.

Si Rodoreda es troba en aquests anys en l’etapa de més reconeixement després d’ha-ver estat força maltractada per l’establishment literari, això coincideix amb el pro-gressiu retorn d’un exili dolorós a un món, el de la Barcelona de preguerra, que, comel dels Valldaura, ja no existeix. Marcada profundament per aquesta experiència i perla d’uns anys d’intensa duresa a cavall de dues guerres, Rodoreda s’ha guanyat so-vint la fama d’un caràcter gens fàcil i alhora introvertit, trets que semblen plasmar totsels que l’entrevisten durant l’època. Gran coneixedora de la novel·la europea, semblaresumir-nos tota l’evolució que aquesta experimentà durant els segles XIX i XX a Miralltrencat.

Mirall trencat no és cap excepció dins de la producció de l’autora, que es decantaeminentment per la presentació d’uns personatges complexos, sovint enfrontats a simateixos o al món que els envolta, i dels quals interessa no tant el context com les in-terioritats, per molt que a La plaça del Diamant és important l’escenari bèl·lic i allò quehi esdevé emblemàtic és la resistència d’una protagonista inoblidable. A Mirall tren-cat també hi abunden els personatges femenins, pels quals l’autora sol decantar-se enla major part dels seus textos. L’aportació de detalls que configuren l’entorn immediatdels personatges i la seva càrrega simbòlica segueix essent una marca de la casa,que sembla portada a la màxima expressió a Mirall trencat. Sens dubte, Rodoreda ésuna autora que ha aconseguit definir un estil propi en un procés d’escriptura que de-clara sempre difícil, gairebé trasbalsador en una dona de formació autodidacta que nosembla destriar mai la vida de la literatura. La Torre i el Jardí que serveixen d’escenaria Mirall trencat, i que assoleixen una importància cabdal, representen la mitificació dela seva pròpia torre a Sant Gervasi i, sobretot, del jardí recordat des de la distància del’exili.

MERCÈ RODOREDA

[TiC] · C.13 · P. 234 - 235

4

1.2 La recepció de l’obra

Mirall trencat apareix, com dèiem, en un moment clau de la biografia de la novel·lista,un moment agredolç marcat per un reconeixement que li havia estat escatimat fins lla-vors i pel retorn a una Barcelona que ja no existeix. No sabem a què responia la mar-ginació que patí Rodoreda en els anys seixanta, potser al fet que molts veiessin en elsseus escrits una «literatura de dones» en què els universos domèstics constitueixen elmaterial principal de la narració. Tot i que els temes que tracten els relats de l’autorasón universals i que els personatges mostren una complexitat que va més enllà del seugènere, no han estat pocs els que n’han descartat la lectura pel fet de retratar els uni-versos femenins. Tot i això, cal destacar que l’autora sempre va fugir molt astutamentdels encotillaments del feminisme, que deia desconèixer. Explica sovint que li semblaun moviment obsolet i que el seu caràcter poc gregari li impedeix de sumar-s’hi, cosaque evitarà condicionar els lectors que no veuen en la literatura declarada feministaaltra cosa que un subgènere.

També defuig la necessitat que se li planteja a través de la premsa escrita d’identificar-se amb les seves heroïnes, d’etiquetar les seves obres d’autobiogràfiques pel fet detenir dones com a protagonistes. Cal recordar que el material amb què treballa un es-criptor és la seva pròpia biografia, els esdeveniments que l’han marcat i, per damuntde tot, la mirada que projecta sobre el món que l’envolta. Però a Rodoreda no li inte-ressa escriure unes memòries ni descriure el temps que va viure, cosa que es podriafer millor a través d’una crònica que d’una novel·la, com apunta al pròleg de Miralltrencat.

Guia de lectura de Mirall trencat

5

2 ANÀLISI ESTRUCTURAL

2.1 Una novel·la clàssica

Mirall trencat és una novel·la estructurada en tres parts, un esquema clàssic en quèla primera part se centra en la presentació dels personatges, la segona en l’exposiciódels seus conflictes, per acabar en la tercera amb el desenllaç. Però aquest esquemaés només el punt de partida; el primer segment ens serveix per saber qui són els Vall-daura i ens acosta al món que els envolta, però ja assistim aquí a la gestació dels prin-cipals conflictes: la vida secreta de Teresa Valldaura o els amors del seu marit,Salvador. Mirall trencat és la gran novel·la del record, i per això, tot i que els grans es-deveniments de la trama ens són explicats de manera més o menys lineal, els flash-backs determinats pels personatges hi sovintegen, conjugats amb habilitat magistralper un narrador que tot ho sap, que s’anticipa, que esdevé premonitori en molts mo-ments i ens deixa sovint per al final els detalls d’uns fets que només s’esbossen.Aquest narrador, d’una gran originalitat, és una de les característiques definitòries del’obra i és el que determina una estructura, aparentment convencional, que juga ambel temps cronològic i psicològic al llarg de totes les pàgines. Els avançaments que fano serveixen només per carregar de tensió dramàtica el relat, sinó també per antici-par-nos la tragèdia. La manera com Eulàlia intueix, per exemple, la naturalesa estra-nya de Maria ja ens prepara per l’esdeveniment que tindrà lloc molt més tard. Peròsovint el que trobem a Mirall trencat és la narració superficial d’un fet que més enda-vant, sobretot a la segona i la tercera part, serà descrit amb molt més detall des delrecord d’algun dels protagonistes. Les relacions entre Teresa i el notari Riera, insi-nuades al llarg de la primera part i de bona part de la segona, se’ns explicaran clara-ment a la tercera a través de la nostàlgia d’un Amadeu ja vell. Amb els amors de Teresai Jaume Masdéu passa el mateix: no és fins al final que no en coneixem els detalls,quan la senyora ja és a les acaballes de la seva vida. El gran encert de la novel·la ésel domini magistral del temps i de les seves gradacions; l’autora el controla amb granhabilitat, de manera que ens va introduint en les intimitats de la família a mesura quepassen els capítols, encara que des del principi en sabem els secrets principals i in-tuïm que això no és més que el començament.

· Primera part

Es presenten els personatges i les seves principals característiques: Teresa i la seva as-censió social gràcies al matrimoni amb Rovira, els amors tràgics de Salvador Valldauraamb Bàrbara a Viena, la posterior formació de la família Valldaura i el seu establimenta la Torre... Veiem néixer el món, l’escenari, els condicionants i secrets dels protago-nistes des del primer moment; la importància del passat de cadascun d’ells, Teresaamb un fill natural amagat i Salvador amb un amor tràgic al darrere. Apareixen les mi-nyones, Sofia, els amics d’ells. Una família benestant, aparentment amb poques cosesde què preocupar-se.

· Segona part

No és la gestació del conflicte el que ocupa aquesta part, sinó la decadència de totala família. Es desencadenen les gran tragèdies, sovint motivades per la revelació delsecret; els protagonistes es descobreixen irremeiablement abocats a la caducitat: elsvells es van morint i els nens han d’afrontar l’entrada a l’edat adulta, irreconciliableamb la infantesa.


FLASHBACK O RETROSPECCIÓ

[TiP] · C.1 · P. 27

NARRADOR OMNISCIENT

[TiP] · C.1 · P. 34 - 35

6

· Tercera part

S’hi produeix la destrucció absoluta de tot l’univers creat a la primera part, des delsúltims personatges vius fins a la rata de l’últim capítol; representa el final d’una famí-lia, d’una època i d’un temps històric que acabarà devorat pel foc. Es tracta d’unanovel·la més que tancada que no permet imaginar una continuïtat o una interpretaciódel final: l’autora acaba destruint el que ella mateixa ha creat, una destrucció queposa en primer pla l’absurditat de la vida mateixa.

2.2 Un mosaic o un mirall trencat

Mirall trencat és una novel·la feta de fragments, de capítols que són peces que en-caixen perfectament en el conjunt però que podrien funcionar amb independènciasense perdre sentit. Cada capítol gira al voltant d’una escena concreta, d’una pers-pectiva i d’un personatge, construint així la visió polièdrica de la realitat. Només cal re-cordar que el primer que va redactar l’autora, tal com explica en el pròleg, va ser eld’Eladi Farriols de cos present, un relat que, sense saber res de la resta de la novel·la,es pot entendre perfectament. El que fa que el conjunt quedi cohesionat, deixant debanda la trama principal que es va desenvolupant al llarg de les pàgines, és l’entra-mat complex i ben teixit de detalls i símbols que es van repetint al llarg de l’obra.


7

3 ANÀLISI TEMÀTICA

Com a novel·la que construeix tot un món i aconsegueix que se sostingui per si mateix,Mirall trencat és un text amb molts temes principals que, a més, té la virtut de perme-tre lectures des de diferents angles.

3.1 Una família

Mirall trencat és, sobretot, la crònica d’una família, els Valldaura, una saga familiar queva des de la seva fundació fins a l’aniquilació total, amb l’escenari principal de la Torrei el Jardí, que per si mateixos esdevenen personatges. Fins i tot hi ha tot un capítol de-dicat a la Torre, i gran part dels esdeveniments té lloc a la casa o bé a l’univers delJardí.

3.2 La importància dels secrets

L’epígraf de Sterne que encapçala la primera part ja és revelador: «I honor you, Elisa,for keeping secret some thing.» I és que molts dels personatges que apareixen a lanovel·la ens són presentats des del primer moment pels secrets que amaguen. Algunsd’ells són àmpliament coneguts per la resta dels personatges, però mai explicitats peruna classe social que els insinua sense parlar-ne obertament. Teresa, de fet, començala seva ascensió social gràcies a un engany i un secret que guardarà tota la vida: es venla joia que li ha regalat el primer marit, fent veure que la hi han robat, i la compra des-prés amb la complicitat del joier. Però aquesta estratègia no té altra finalitat que la d’a-magar un secret encara més gran, l’existència d’un fill natural nascut just uns mesosabans de conèixer el primer marit. En aquest cas, el secret no es trencarà mai, JesúsMadéu és el fruit d’un primer amor apassionat viscut per una Teresa ingènua que ja noho tornarà a ser. Mantenint amagada la seva existència, sembla que Teresa es desfà de-finitivament del seu passat de peixatera, encara que apadrina el nen, que la visita detant en tant.

El secret, conegut per tots, de Salvador Valldaura és un amor tràgic que el marcarà pertota la vida: el seu enamorament d’una violinista vienesa, que se suïcida en un riu pocdesprés de començar la seva relació.

Quan la nit de noces Sofia humilia Eladi Farriols obligant-lo a besar-li els peus, ell trencael seu silenci per explicar-li que té una filla natural amb una cupletista del Paral.lel dequi es va enamorar. Aquest primer secret iniciarà una guerra freda entre els dos pro-tagonistes, i en generarà un altre amb l’adopció de Maria: el secret del seu origen. Larevelació d’aquest últim fet a la segona part serà el desencadenant de la gran tragèdiade la novel·la. El primer que paga les conseqüències de verbalitzar que la Maria és unaarreplegada, és a dir, d’expressar en veu alta el secret de l’origen forà de la seva ger-mana gran, és Jaume, i ho fa amb la vida mateixa. El seu assassinat es produeix pocdesprés que, en una baralla amb Ramon i Maria, li cridi a aquesta «Recollida, reco-llida»,1 l’última cosa que diu abans de morir. Però el secret que desencadena la grantragèdia de la novel·la és el del veritable origen de Maria, que Eladi Farriols es veuempès a revelar a Ramon quan la senyoreta Rosa li insinua que l’amor entre ells va mésenllà del que uneix els germans. Les conseqüències són la fugida irreversible de Ramonde l’univers dels Valldaura i el suïcidi de Maria al llorer de la casa.


1 MERCÈ RODOREDA, Mirall trencat. Barcelona: Club Editor Jove, 2006. Pàg. 129.

8

3.3 El pas del temps i els records

Mirall trencat és la novel·la de la nostàlgia, dels personatges tristos que viuen del pas-sat i per als quals el present no té cap sentit. Si la novel·la en si és la descripció d’ununivers anterior a la guerra que mai més no tornarà, els protagonistes viuen recordanteternament: Valldaura, la seva relació amb Bàrbara; Teresa, els seus amors quan jaestà condemnada a quedar-se en una cadira de rodes; Eladi, l’amor per Pilar Godayol,a qui va renunciar a fi de casar-se per interès amb una dona de bona família que l’a-cabarà dominant. Per altra banda, el notari Riera només el coneixem de ben a propquan recorda les relacions clandestines amb Teresa. En aquest sentit, Mirall trencatsembla la novel·la dels vençuts: són molts els personatges que renuncien a viure elpresent, per la seva inherent abúlia, com Eladi, per la impossibilitat de retornar a unpassat ja acabat, com Salvador Valldaura, o per conservar l’estatus, com passa amb elnotari o la mateixa Teresa. Aquí també es fa evident la polisèmia d’un títol que pot ferreferència a la vida de qualsevol persona: la construcció del record de tota una vida ésel que es reflecteix en el mirall, però no pas la vida sencera, sinó aquells fragmentsque més ens han marcat.

3.4 La representació del temps: el temps històric i el temps psicològic

A Mirall trencat, l’autora exerceix un total domini del temps. El temps històric queda de-finit subtilment a través de detalls que formen part de la trama: el pas del cotxe de ca-valls a l’automòbil, l’Eladi que es fa d’Esquerra??? , la república per Jesús Masdéu, laguerra i els primers moments de la postguerra, amb què acaba la novel·la. El canvi de-finitiu el representa Sofia quan decideix vendre la Torre per construir-hi uns aparta-ments ben moderns; és un dels pocs personatges que viuen més el present i el futurque no pas el passat, que no mostra cap nostàlgia per la vida passada a la Torre, sinómés aviat al contrari.

Però el gran prodigi de la novel·la està en el domini dels temps psicològics dels perso-natges: «un home està fet de segons», li diu l’oncle a Eladi quan li regala un rellotge. Icom a novel·la fragmentada, feta dels bocins que descriuen l’existència dels personat-ges, la domesticació del temps en mans de l’autora era imprescindible: un instant con-cret es pot allargar durant pàgines i pàgines, com passa quan Eladi baixa per lesescales i es posa els guants mentre és observat per Jaume des de darrere les cortines,però altres cops es resumeix tota l’existència d’un personatge en una sola frase. Tambéés un temps que s’adapta a la perspectiva de cadascun dels membres de la famíliaquan el narrador els focalitza.

Essent com és la novel·la del record i de l’evocació, no hi podien faltar els flashbacks,astutament orquestrats des de l’evolució de cada personatge. Des del començament,el temps ja és un element que domina el text, tot ell està impregnat de certa sensacióde recança. Fins i tot en personatges secundaris més desdibuixats, ens queda la im-pressió que enyoren alguna cosa, encara que no sapiguem què és.

3.5 La incomunicació

La incomunicació en el si de la família també és un tema principal: la incapacitat dels seusmembres per establir vincles profunds entre ells és la incapacitat de comunicació inhe-rent a la mateixa espècie humana. En aquest sentit, Rodoreda és tan pessimista com elsexistencialistes i no dóna cap esperança per a la realització de les relacions a cap nivell.Els únics que aconsegueixen estimar-se són Ramon i Maria, però únicament dins de l’u-nivers infantil, perquè fora d’aquí el seu amor esdevé impossible. Aquest fracàs també esprodueix en les relacions entre pares i fills: Teresa renuncia a exercir la maternitat per as-segurar-se un bona posició social, però tampoc no serà capaç d’estimar-se Sofia. Aquesta,al seu torn, no demostra amor ni envers la mare, per a la qual és una rival, ni envers els


EXISTENCIALISME

[TiC] · C.11 · P. 200 - 201

9

fills, que té només per contrarestar l’amor que Eladi sent per Maria. El matrimoni esdevémés un camp de batalla o un refugi de les respectives frustracions que un escenari del’estimació mútua. L’únic amor que Teresa Valldaura viu de manera innocent es conver-teix en verí quan s’assabenta que Miquel Masdéu està casat. Teresa enterra llavors ladona ingènua de la seva joventut –mai més no aconseguirà ser feliç– i enterra definitiva-ment la manera franca amb què va estimar Masdéu; per molt que els amors amb el no-tari puguin assemblar-s’hi, no parteixen de la mateixa innocència, que ella digereix coma ingenuïtat. Si hi ha una institució en què els personatges són infeliços, aquesta és la fa-mília, i els únics que aconsegueixen viure bé són Armanda i les minyones, i Jesús Mas-déu que, amb un colomar on poder pintar, en té més que de sobres. Encara que l’autoradiu que mai no pretén transmetre un missatge a través de les seves novel·les, hi ha unesquantes veritats que queden demostrades a Mirall trencat: que els diners no donen la fe-licitat, que la família pot esdevenir un infern per als seus components i que la renúnciaa la maternitat sempre deixa empremta.

3.6 La infantesa

Un dels capítols inusuals, per l’extensió, de la novel·la és el dedicat als nens; sembla unsubmón dins del món de la família Valldaura, el món petit i segur de darrere les cortines.La infantesa és representada en gran mesura per l’univers misteriós del Jardí, l’espai dela innocència, de la naturalesa primigènia on les mirades es despullen de malícia, desd’on es contempla l’incongruent món dels adults i la seva infelicitat. Ramon, Maria iJaume són testimonis de les vides dels familiars des de la seva perspectiva d’infants. Elque hauria de ser un món marcat per la felicitat plena és també el món de la solitud deJaume, que busca en la germana un gest d’afecte que els adults li neguen, mentre queRamon i Maria viuen una estimació mútua al marge de la resta. Tampoc no és un espaiexempt de crueltat: els dos germans grans martiritzen contínuament el petit i preval la lleidel més fort; no hi ha compassió, i Ramon, esperonat per Maria i per la gelosia que senten veure Jaume com «un gra de pus entre ell i Maria», el mata enfonsant-lo a la bassa.Això lliga amb la concepció pessimista de l’espècie humana que transmet la novel·la: nien la infantesa s’està exempt del mal que impera en totes les existències.

3.7 L’univers simbòlic

Es podria fer un catàleg prou llarg de tots els elements simbòlics que apareixen al llargde la novel·la. En un primer pla de lectura, molts dels objectes que apareixen, com lesflors o les joies, són elements que ajuden a descriure tota una època i el món de la bur-gesia; ara bé, els objectes decoratius, les flors que es regalen, els detalls relacionatsamb el temps històric tindran una funció més profunda que la de la simple descripciócostumista. L’armari japonès, per exemple, ens remetrà sempre al primer marit de Te-resa; l’agulla de pit amb què s’enceta el relat és l’origen de la seva ascensió social, i eltresor que amaga un passat desconegut per als que l’envolten, les violetes que Salva-dor regala a Bàrbara, és el símbol del seu amor, que intentarà repetir amb Teresa; peròles flors de Viena no feien olor. Una perla esdevé el símbol dels dos homes que s’es-tima Teresa, una perla que Sofia busca desesperadament quan el seu pare està encarade cos present, però que no troba perquè Teresa ja l’ha regalada a Riera. El vaixell ru-dimentari que sosté el Jaume és el símbol que l’acompanya, mentre que Maria quedairremeiablement lligada al llorer amb què es casa, símbol d’eternitat a la cultura occi-dental, però també a l’aigua on s’emmiralla i d’on neix, l’aigua misteriosa que reflecteixl’evolució dels personatges. Aquest és un element que apareix al llarg de la novel·la, béen forma de tempesta, de plugim, de bassa estancada, de gota en un vidre, o bé finsi tot en la imatge del llorer on se suïcida Maria, que «semblava un mar d’aigua negra».2


2 op. cit., pàg. 188.

10

Alguns gestos repetits pels personatges no tan sols ajuden a construir-los, sinó que, enmolts casos, ens recorden la matèria de què estan fets: la dèria de Teresa de tocar lescoses i dir que són seves, o el fet de passar la mà per la cara de Sofia, que demostrala seva fredor i posició de poder.

Hi ha cert fetitxisme relacionat, per exemple, amb els peus: Sofia fa que, la primera nitde noces, Eladi li besi el peu, on anys després, quan ell mor, hi apareix una taca; Mariaagafa el senyor de la casa de nines i el deixa de seguida, espantada pel fet de desco-brir que no té peus; Eladi repeteix amb les minyones el mateix gest de Sofia. Els peusens arrelen, en connecten amb la naturalesa salvatge de què estem fets i amb l’universde la infantesa: els peus són la primera cosa que veiem dels pares.

Altres elements prenen importància a mesura que la història avança: la poma del vanoque apareix al començament, en un ball de disfresses, és recuperada per Teresa moltmés tard, quan s’esmenta la flor del pomer a la masia de Vilafranca, on passen la llunade mel, una flor que mai no esdevindrà fruit i es quedarà en això, en una felicitat di-buixada en un vano i una flor petita i prometedora.


11

4 ANÀLISI FORMAL

Mirall trencat no seria el mateix sense un narrador que juga sovint amb l’ambigüitat dela seva perspectiva. És un narrador omniscient, sí, però en molts casos es posa en lapell d’un dels personatges i explica la realitat des del seu punt de vista sense deixar latercera persona. És un narrador flexible que, com una càmera, és capaç d’enfocar lesescenes des d’on se les miren els diferents personatges.

També s’hi utilitza l’estil indirecte lliure, sense puntuació, sobretot en boca de Mariaquan ja és un fantasma o de Ramon quan són a la platja.

Si bé podríem considerar Mirall trencat com una novel·la realista pel fet que mostraamb tota mena de detalls el naixement, declivi i posterior aniquilació d’una família, con-textualitzada en una època concreta que hi queda ben dibuixada, l’obra aviat esdevéun relat que explora les interioritats dels personatges i els seus replecs més íntims,cosa que la converteix en una novel·la psicològica. Però no només s’hi conjuguenaquestes dues tipologies, també hi ha una fragmentació molt pròpia del Nouveau roman(o nova novel·la) ja anticipada en el títol mateix. És, per tant, una obra que resumeixtotes les tendències de la novel·la aparegudes fins llavors i que les combina amb ma-gistral habilitat. En molts sentits esdevé una novel·la inclassificable. Carme Arnau finsi tot l’ha relacionada amb el romanticisme alemany i amb la novel·la gòtica per l’apari-ció de l’element fantàstic a través del fantasma de Maria.3

Mirall trencat és la construcció de tot un món, del seu esplendor i la seva posterior des-aparició. Com a reflex de la realitat, del món mateix, el contingut del relat se sosté persi mateix i no li cal cap element extern per facilitar-ne la interpretació. Encara que donicompte de tota un època de la història de Catalunya i que els fets s’esdevinguin a Bar-celona, aquesta no és la dada més rellevant de la trama; de fet, sembla fer-hi la funciód’escenari, de rerefons més que de tema principal. L’autora mateixa explica al pròlegque el temps històric li interessa d’una manera relativa, que l’ha viscut massa.4 D’algunamanera, si no sabéssim res del que succeeix a l’època en què transcorren els esdeve-niments, no per això la lectura quedaria coixa. Els detalls i alguns fets esmentats nomésde passada ens permeten situar la història de la família Valldaura entre el final del segleXIX i els primers anys de la postguerra.

L’autora aconsegueix crear i descriure aquest món que funciona de manera autònomano tan sols a través d’una trama potent −farcida d’enganys, dobles vides, casamentsper interès, assassinats, incestos− i de la presència d’un narrador omniscient, sinótambé mitjançant el teixit subterrani que van formant els detalls quotidians, els objec-tes, els elements simbòlics recurrents, juntament amb els canvis de perspectiva al vol-tant d’un mateix fet, elements que ens submergeixen del tot en l’univers dels Valldaura.

D’entre totes les novel·les de Mercè Rodoreda, Mirall trencat té algunes particularitatsque l’allunyen de la resta: si a La plaça del Diamant o a El carrer de les Camèlies pre-dominen la primera persona i el llenguatge col·loquial que aquesta mena de narradorexigeix, a Mirall trencat apareix un narrador que sap més coses de les que saben enun moment donat els personatges, amb el poder de veure-ho. Aquest narrador no ésaltra cosa que una exigència del guió d’un relat coral amb personatges abundants id’una gran complexitat, que, a més a més, són vistos els uns pels altres. De fet, tam-poc no es tracta d’un narrador omniscient convencional, ja que la seva perspectiva ésmòbil i flexible: de vegades és premonitori, d’altres suggeridor i d’altres molt concret desde la perspectiva dels diferents personatges.


ESTIL INDIRECTE

[TiP] · C.1 · P. 44

REALISME

[TiC] · C.4 · P. 77 - 82

NOVEL·LA GÒTICA

[TiC] · C.4 · P. 73 - 74

NOVEAU ROMAN

[TiC] · C.14 · P. 260

NOVEL·LA PSICOLÒGICA

[TiC] · C.13 · P. 226

3 CARME ARNAU, Una lectura de «Mirall trencat». Barcelona: Proa, 2000, pàg. 139.4 MERCÈ RODOREDA, pròleg de Mirall trencat, pàg. 12.

12

El títol de la novel·la ja fa referència al tipus de relat que pretén ser; de fet, l’autora diuen el pròleg que «una novel·la és un mirall que ressegueix el camí», afirmació de Saint-Réal que, al seu torn, recull d’un dels capítols de El roig i el negre de Stendhal. Si elsescriptors naturalistes i realistes creien que a través de la novel·la podien reflectir la realitat, el món, Rodoreda pensa que només pot oferir fragments de la vida dels seusprotagonistes, reflectits en els bocins del mirall trencat. Com el record de la vida ma-teixa, que no és altra cosa que el record d’instants aïllats que anem juxtaposant; aixòés el que acaba passant als personatges de Mirall trencat, que recorden fragments dela seva existència.


13

5 GUIÓ PER AL COMENTARI DE L’OBRA

Per analitzar qualsevol fragment de Mirall trencat, serà important fer esment de tota unasèrie de temes tractats en aquesta lectura. Per tal d’ordenar el comentari i no caure enel parany de la redacció sense rumb, aquí en proposem un. En tot cas, sempre s’hande tenir en compte les regles bàsiques de qualsevol text: la coherència, la cohesió iuna bona exposició dels continguts, prioritzant sempre la síntesi i la claredat.

5.1 La ubicació del text en el seu context

· Novel·la de maduresa de l’autora, que coincideix amb el seu retorn de l’exili i ambla seva consagració.

· Descriu el naixement, el declivi i el posterior anihilament d’una família burgesa desdel final del segle XIX fins a pocs anys després de la guerra. En aquest sentit, es potconsiderar una novel·la realista, però l’estructura fragmentària que presenta la vin-cula amb el Nouveau roman.

· És una obra cabdal dins de la producció rodorediana, per ambiciosa i per ser una re-presentació de tota l’evolució de la novel·la durant els segles XIX i XX.

5.2 L’estructura

· Novel·la tripartita: segueix una estructura clàssica, però amb particularitats relacio-nades amb la fragmentació i el tractament del temps.

· A la primera part, es presenta la família Valldaura i s’explica la seva formació: Teresaes casa amb un home més gran que ella per ascendir socialment, Salvador viu el seuamor tràgic amb Bàrbara a Viena; es coneixen i Salvador compra la torre a Sant Ger-vasi, que serà l’escenari principal de la resta de la novel·la. Moment de màxima es-plendor que s’acaba amb la mort del petit Jaume.

· A la segona part, es produeix el declivi de la família. Assistim a la creixent infelicitatd’uns personatges ancorats en el passat −que viuen més del que recorden que delpresent− i en les seves relacions frustrades. Ramon marxa de casa i Maria se suïcidaal llorer després de saber que són germans. Mor Eladi.

· A la tercera part, després de la tragèdia dels episodis anteriors, comença l’esfondra-ment definitiu de la família i de tota una manera de viure. Barrejats amb els esdeve-niments que marquen el present, els personatges van desapareixent. Mor Teresa,Sofia marxa a l’estranger per causa de la guerra, i la casa es va deteriorant fins quenomés hi queda una rata, a l’últim capítol.

· Els capítols curts se centren en un personatge, en un esdeveniment o en un punt devista sobre un fet que ja coneixem des d’un altre angle: fragmentació ja recollida altítol.

· La trama principal és lineal, però no pas la narració, que és plena de flashbacks,donat que els personatges viuen recordant.

5.3 El narrador i la perspectiva múltiple

· Hi ha un narrador omniscient que tot ho sap i tot ho veu, però amb algunes parti-cularitats: enfoca els esdeveniments des de la perspectiva de qui protagonitza l’es-cena, la mirada deixa de ser des de sobre per projectar-se des de dins o des d’unangle determinat. Per exemple, el món dels grans és vist des de darrere les cortines,el món dels petits. El narrador també s’anticipa, fa premonicions i prepara el lectorper al que vindrà. Sovint opina i emet judicis sobre els personatges.


ESQUEMA DE COMENTARI

[TiP] · C.4 · P. 72 - 73

14

· Recull aspectes tant de la novel·la realista i psicològica com de la nova novel·la i lanovel·la fantàstica, és a dir, elements de les tipologies més importants de la novel·ladels segles XIX i XX. És realista quan descriu el món d’una família d’abans de la guerra i en dóna tots el detalls; psicològica, per la importància que hi tenen les inte-rioritats dels membres de la família; nova novel·la, per la fragmentació dels capítols ila utilització del narrador amb perspectiva mòbil; i alguns experts l’adscriuen a la li-teratura fantàstica, fins i tot gòtica, per l’aparició del fantasma de Maria a la tercerapart.

5.4 Els personatges

· Tots els personatges estan marcats per la infelicitat: viuen del record, del que vanviure en un moment donat.

· Salvador Valldaura: va fer de diplomàtic a Viena i allà va conèixer una violinista de quies va enamorar. Poc després ella se suïcidà. Salvador torna a Barcelona i coneix Te-resa, amb qui es casa i té una filla, Sofia. Viu sempre més marcat pel record de Bàr-bara, la violinista.

· Teresa Goday Valldaura: la fundadora de la família. Era venedora de peix quan va enamorar-se apassionadament de Miquel Masdéu, de qui va quedar embarassada.Just uns mesos després de tenir el fill i de deixar-lo amb una tieta, coneix Rovira, unhome gran i benestant amb qui es casa per interès. La novel·la s’enceta amb un en-gany de Teresa: ell li regala una joia de gran valor, que Teresa ven, tot fent veure quela hi han robat, per tal de mantenir el fill. Quan mor el primer marit, es casa amb Sal-vador Valldaura i s’instal·la en la vida de burgesa, deixant enrere el passat i el fill. Tin-drà Sofia, amb qui no sembla lligar-la una relació gaire afectuosa. Manté una relacióextramatrimonial amb el notari Riera, que coneixerem cap al final, quan ja és a puntde morir després d’haver passat un temps sense poder-se moure.

· Sofia: filla de Salvador i Teresa, és freda i esquerpa, el personatge de qui coneixeremmenys interioritats al llarg de la novel·la, l’únic que no ofereix la complexitat del altres.Es casa amb Eladi Farriols, que tractarà sempre amb desdeny; ja la nit de noces l’o-bliga a besar-li el peu, però ell li parla d’un amor amb una cupletista i d’una filla na-tural que Sofia adoptarà només per despit. Tindrà els fills, sobretot el Jaume, percontrarestar l’amor d’Eladi per Maria. És el personatge que sobreviu a la devastació:marxa durant la guerra i torna després per enderrocar la Torre i construir-hi pisos. Ar-rossega una relació edípica amb el pare i de rivalitat-odi amb la mare.

· Eladi: és fill i nebot de fabricants i venedors de teixits. Coneix Sofia a la botiga on tre-balla per a l’oncle. Es descriu com un dandi, com un personatge mediocre, abúlic iincapaç de prendre les regnes de la seva vida. S’enamora d’una cupletista, Lady Go-diva, amb qui té una filla. Es casa amb Sofia per interès i viurà sempre recordant lafelicitat d’un amor menys contaminat, més pur amb la cupletista. Té debilitat per lesdones de classes més baixes i empaita totes les minyones de la casa. Després de lapartença de Ramon i de la mort de Maria, Eladi també mor, amb la insinuació d’unsuïcidi.

· Ramon, Maria i Jaume: els nens de la novel·la són representatius de tot el món dela infantesa. Maria i Ramon mantenen un amor còmplice, i el petit, Jaume −conce-but per Sofia amb el desig de tenir una nena, perquè Eladi arribés a estimar-se-lamés que la filla de Lady Godiva−, els fa nosa i el maltracten al llarg dels capítols. L’a-mor que s’estableix entre Maria i Ramon és pur pel fet de donar-se en la infantesa,però esdevé impossible quan han d’encarar l’entrada a l’edat adulta. Jaume és as-sassinat per Ramon. Maria se suïcida al llorer en saber que són germans, i Ramonfuig de casa per convertir-se en un home trist, amb una existència miserable.


15

· Armanda: la cuinera de la família, la que ha estat més anys a la Torre i la que sobre-viurà tota la família. Es presenta com a contrapunt dels altres personatges: una donade classe baixa, però que és feliç amb poca cosa, com Jesús Masdéu, el fill naturalde Teresa. S’enamora d’Eladi Farriols quan ell es fixa en la seva piga i conservarà laidealització d’aquest amor, malgrat que ell es relacioni amb les altres minyones. Fidelals Valldura, la retrobem quan el seu món ja s’ha esfondrat passejant amb un gos illançant flors a dins de la casa.

5.5 Els temes centrals

· Els secrets. Tenen una gran importància en la novel·la: quan es descobreixen des-encadenen la tragèdia. Hi ha secrets a l’entorn de l’origen de Teresa Valldaura i de laseva relació amb el notari Riera; de l’amor que sent Salvador per Bàrbara i Eladi perLady Godiva; de l’origen de Maria.

· El fracàs de l’existència humana. Al final de la novel·la queda clar que al llarg de totala història d’una família, des del seu naixement i la seva esplendor fins a la desapa-rició, cap dels seus protagonistes hagi tingut una vida satisfactòria.

· La incomunicació. Es palesa en la incapacitat dels membres de la família per rela-cionar-se amb profunditat entre ells, en els enganys i en la plasmació d’una existèn-cia feta més de la contigüitat que no pas de la comunicació amb l’altre.

· El fracàs de la maternitat. El representen Teresa, que renuncia a exercir de mare perascendir socialment, i també Sofia, que no estimarà cap dels seus fills.

· La infantesa. És un univers mitificat, representat pels néts de Teresa, així com per per-sonatges marcats per la infantesa, com ara Bàrbara. És un univers de puresa i inno-cència, però també de solitud i crueltat, que viu sobretot el petit Jaume.

· La càrrega simbòlica. Es tracta d’un text amb un ric teixit de detalls i d’elements apa-rentment secundaris que són símbols de les interioritats dels personatges. No hi hacap fragment de Mirall trencat que no pugui ser interpretat a partir d’aquesta càrregasimbòlica: les flors, les joies, els mobles, la pluja en totes les seves formes, tot hi téalguna significació.

5.6 L’espai

· La Torre. La importància de la Torre és cabdal, arriba a ser un personatge més. Elsseus espais, els objectes que conté, la seva evolució ens expliquen com són els per-sonatges que hi viuen i quin és el seu temps. La Torre és una representació del móninterior de la família.

· El Jardí. És un espai misteriós, carregat de simbolisme i relacionat amb l’univers dela infantesa. Hi ha una bassa, on morirà Jaume, i la vegetació representa molts delsneguits personatges.

5.7 El temps

· Importància del temps psicològic: tractament del temps des de la perspectiva delspersonatges i de les seves interioritats; el temps és modelat pel narrador, que l’alen-teix o l’accelera en funció de qui protagonitza l’escena.

· Temps cronològic: és una novel·la del record i, per tant, hi abunden els retrocessoscronològics, o flashbacks, a través de la rememoració dels personatges.

· L’acció se situa en un temps històric determinat, encara que aquest funciona méscom a fons que com a element central. Sabem que la història comença al final delsegle XIX, i els objectes i l’esplendor de la família donen fe d’una època de creixementeconòmic per a la burgesia, seguida de l’adveniment de la república, la guerra civil iels primers anys de la postguerra.


Mirall trencat, de Mercè...

Documents

Transcript of Mirall trencat, de Mercè...