Diari d’AviàJuliol del 2008

D Publicació informativa del BerguedàEdició Festes del Segar i el Batre

Número 2 | Any 2Distribució gratuïta

Edita: Bífi dus Produccions

ANYS DE SEGAR I BATRE

La festa de la pagesia d’Avià celebra les dues primeres dècades de vida. P. 3 i 4

Uns tallers ensenyen a segar, a cuinar i a recuperar vocabulari i cançons dels antics segadors. P. 5 a 7

Les festes estrenen una mostra de productes biològics agrícoles i ramaders. P. 8 i 9

Una banda folk del Ripollès i un grup de música antiga animen les celebracions. P. 11

ENTREVISTA Maria del Agua Cortés. Regidora de Cultura

“Hem d’implicar més gent jove a la festa” P. 12 i 13

OPINIÓ Albert Rumbo. Historiador

“El saber d’un poble a les noves generacions” P. 14

FOTOS: A la dreta, els segadors, en un moment de descans. RAMON

BUTXACA GUIXER, BERGA (1995) // A dalt, pagesos que fan la demostra-ció de la feina. GREGORI QUEDADA BELMONTE, SALLENT (2007)

Diari d’Avià

Vine a les festes del Segar i el BatreAvià, 12 i 13 de juliol del 2008

DAvià JULIOL DEL 2008 2

PORTADA Dues dècades en imatgesEl concurs de fotografi a ha generat el millor arxiu gràfi c d’aquests vint anys d’història de les festes del Segar i el Batre d’Avià. P. 4

||| L’aniversari de la festa | ORÍGENS >>

El Segar i el Batre fa 20 anys treballant per reviure l’esperit tradicional de pagèsFèlix Pi va idear la primera festa per recordar la feina dels agricultors abans de la mecanització

Un grup de segadors, en actitud relaxada amb l’esmorzar a punt. JOSEP MATAMALA ORDEIG, MANRESA (2002)

Redacció

Les festes del Segar i el Batre ce-lebren aquest 2008 les primeres dues dècades de vida. Han estat vint anys de celebracions, però també de recerca per recordar com treballaven els antics pa-gesos d’Avià abans de l’arribada de la mecanització al camp.

La primera festa, l’any 1989, va ser iniciativa de l’enginyer tècnic agrícola Fèlix Pi, que es va inspirar en una celebració si-milar de La Fuliola (Urgell) i en un llibre que acabava de llegir sobre la vida a pagès.

“Llavors, s’acabava de muntar l’Ateneu d’Avià, i la idea va ser molt ben rebuda. De seguida, tothom s’hi va implicar, i ens vam posar en contacte amb pagesos del poble que encara recordaven com era la feina al camp abans de la mecanitza-ció”, recorda Pi.

Succeïa que hi havia “persones que tenien uns coneixements molt amplis sobre les feines de la sega i la batuda, però que ja no servien per res”, explica Pi, perquè, amb les recol·lectores, el procés havia canviat radical-ment.

Entre els anys 50 i 60, van aparèixer les primeres màqui-nes per segar i batre alhora, i això va convertir una feina molt

protocol·litzada i col·lectiva en una rutina individual i més còmoda. “I el canvi és el més important que ha viscut mai l’agricultura, perquè, fi ns lla-vors, se segava i es batia pràcti-cament com al neolític”.

Memòria i tributPer això, les festes del Segar i el Batre van néixer com un exerci-ci de memòria i com un acte de tribut. Eren un homenatge a les colles de segadors, que pentin-

aven el país de sud a nord, se-guint la maduració dels cereals, i oferien els seus serveis a les ca-ses de pagès. I també a les feines de la batuda, més familiars, que es feien durant unes quantes setmanes d’estiu, i que reunien pagesos de cases veïnes cada set-mana en una era diferent.

“Volíem reproduir d’una for-ma animada i viva una feina antiga però alhora molt recent, perquè s’havia extingit feia pocs anys. I la llavor va caure en terra

abonada. Tothom s’hi va agafar, i sobretot la gent gran, que con-servava intactes les habilitats”.

La primera festa es va fer a l’era dels Arbres Blancs. Des de l’Ateneu, es van localitzar tots els segadors. Amb el que recor-daven de la sega i la batuda, es va escriure un guió del procés. I s’hi van afegir complements, com l’esmorzar de pagès, que s’han acabat convertint en actes imprescindibles de la festa, vint anys després.

Les festes del Segar i el Batre de la Fuliola són les més antigues de Catalunya. Van néixer fa 29 anys, i van ser un exemple a seguir per Avià. Lustres després, Avià, la Fuliola i altres localitats de Catalunya amb festes de sega o de batuda s’han tornat a trobar. Han format la Societat de Pobles Segadors de Cata-lunya (SPSC) amb l’objectiu de nacionalitzar la festa. Segons la presidenta del Segar i el Batre de la Fuliola, Rosa M. Vi-dal, l’associació organitzadora de les festes busca juntament amb els altres integrants de la SPSC que es reconegui la festa a nivell català. Segons Vidal, “es vol nacionalitzar” la festa per així fer força conjunta i aconseguir més suport per part de les institucions i evi-tar que el certamen es perdi. La SPSC reuneix localitats que seguen i baten blat, però tam-bé arròs, com Deltebre. Una de les propostes en què està treballant la SPSC és orga-nitzar i promocionar conjun-tament una ruta dels segadors per Catalunya.

La Fuliola, el mirall originari

PRECEDENTS

DAvià 33

||| L’aniversari de la festa | IMATGES |

Imatge dels segadors de la primera edició de les festes del Segar i el Batre, celebrada l’any 1989. joan gaBarro, manlleu (1989)

Feina de la sega, l’any passat. DomÈneC alIÓ, Berga (2007) l’era ha canviat d’ubicació. Ferran Faja puIg, manreSa (1992)

Imatge en blanc i negre dels 90. pere puIgBÓ CurtICS, Sallent (1992)

Anna Costa

El concurs de fotografia d’Avià ha aconseguit crear un valuós fons documental de les festes del Segar i el Batre. Aquest any, el certamen arriba a la setzena edició, i en les quinze anteriors, han estat centenars els fotògra-fs professionals o amateurs que han volgut capturar la bellesa plàstica de les feines de pagès.

Fent un repàs a l’àlbum de fotos, el que més destaca és el blat. Els camps daurats han captat l’atenció dels fotògrafs i s’han convertit en els personatges més freqüents de la col·lecció d’imatges. Algunes són en blanc i negre i, d’altres, en color.

Setzena edició del concursLes imatges capturades durant la festa d’aquest any es podran presentar fins el 24 d’octubre a l’Ajuntament d’Avià, en ho-raris d’oficina, o bé al bar de l’Ateneu.

S’estableixen dos temes: les festes del Segar i el Batre i el conjunt del municipi d’Avià. Cada concursant pot optar al premi amb un màxim de tres obres, que s’han presentar en un suport rígid de 30 x 40 cm.

El jurat estarà compost per tres membres de la Federació Catalana de Fotografia (FCF), i emetrà un veredicte a finals de novembre. Les obres guar-donades es podran veure a la sala d’exposicions de l’Ateneu d’Avià del 21 de desembre al 9 de gener, coincidint amb les fes-tes de Nadal.

Per a cadascuna de les catego-ries, hi ha un premi principal de 200 euros per a la millor col·lecció, i tres premis de 80 euros més per a les fotografies individuals.

El concurs de foto, el millor àlbum del Segar i el Batre

DAvià JULIOL DEL 2008 4Portada

DFesta D’ara, com fa cent anysAvià estrena una mostra de productes biològics d’agricultura i ramaderia coincidint amb les festes del Segar i el Batre. P. 8 i 9

Uns tallers ensenyen l’ofici dels antics segadors i els secrets de la cuina de pagèsClasses a Avià per traslladar a les noves generacions les tradicions que sustenen la festa del Segar

Exhibició dels segadors durant les festes del Segar i el Batre, l’any passat, un ofici que ara es pot aprendre en tallers. RAMON VILLARÓ

Anna Costa

En els últims 20 anys, Avià ha sa-but recuperar i mantenir l’ofici dels antics pagesos. L’esforç dels segadors d’abans es recorda cada mes de juliol gràcies a la celebració de la Festa del Segar i el Batre, que compleix dues dè-cades de vida.

En aquest temps, la gent gran d’Avià ha treballat per explicar a les noves generacions com es treballava a pagès anys enrere. Però, per preservar la festa de cara al futur, cal que l’ofici es traslladi als més joves i als que ja no treballen a pagès.

Nous contingutsAmb l’esperit de difondre co-neixements i de preservar la feina dels antics segadors i de proporcionar nous contin-guts a la festa, aquest any es fan a Avià els primers tallers del Segar i el Batre. La iniciati-va s’emmarca en els Tallers de la Festa del Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès i Osona, im-pulsats pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicio-nal de Catalunya, i compta amb l’organització de l’Ajuntament d’Avià, la Junta del Segar i el Batre i l’associació Solc Música i Tradició al Lluçanès. Els tallers es faran els divendres i els dis-sabtes des de finals de juny fins a finals d’aquest mes de juliol.

El programa dels tallers del Segar i el Batre inclou tres propostes diferents: ||| 1 | Taller del Segar i el BatreS’ensenya a segar, esmolar i tenir cura de les eines, i a batre amb batolles, a pota, amb corró, amb trill, amb màquina, etc. Els alumnes també reben informació dels diferents tipus de ventada, del gra es cultiva i de la utilització posterior que

se’n fa, a més de coneixements d’oficis relacionats (fusters, fe-rrers, moliners, etc.). Es preveu que organitzin una exposició sobre el tema el dia de la festa. Els tallers compten amb la col·laboració de la colla de segadors d’Avià.||| 2 | Tallers de cuina de pagèsEs dóna informació dels productes agrícoles propis de l’època de la sega (primavera-

estiu) i s’ensenya a conservar els productes fora de tempora-da. El professor és Llusís Malé, cuiner de l’escola Santa Maria d’Avià.||| 3 | Tallers de recupera-ció de vocabulari, frases i cançons a l’entorn de la sega i la batudaÉs un taller dinàmic de re-cerca oral al municipi d’Avià i comarques de l’entorn, amb la intenció de recordar cançons,

frases fetes, llegendes, etc., relacionades amb la feina a pagès. Una part del taller es farà a diferents punts del territori per recollir informació oral. La documentació recolli-da es publicarà en un llibre. Hi col·labora l’historiador Albert Rumbo, especialista en cultura popular. Els cursos van començar el cap de setmana del 27 i 28 de juny, i acabaran a finals de juliol.

Tres tipus diferents de classes per fer reviure els temps d’abansPropostes

||| La festa a les aules | INICIATIVA >>

DAvià 5

||| La festa a les aules | RECERCA >>

Objectiu: deixar per escrit el passat agrícola d’AviàLa finalitat dels tallers del Segar i el Batre és publicar material didàctic sobre la tradició dels antics segadors

Aurora Rodríguez

Que la festa del Segar i el Batre sobrevisqui a la generació ac-tual i que quedi constància de la feina dels pagesos per al fu-tur. Els Tallers per la Festa que s’inauguren aquesta any a Avià tenen la missió de conservar i traslladar els coneixements ad-quirits pels antics segadors.

“La nostra feina té molt d’intercanvi entre genera-cions”, explica Aleix Cardona, coordinador dels tallers i mem-bre de l’associació Solc Música i Tradició al Lluçanès. L’entitat ha agafat l’encàrrec de la Gene-ralitat d’organitzar els Taller per la Festa a les comarques del Berguedà, el Bages, Osona, el Lluçanès i el Moianès.

“En tots els casos, volem que els talleristes [persones que im-parteixen els tallers] sorgeixin del mateix territori, de manera que, a Avià, buscarem segadors que puguin explicar la seva fei-na a les noves generacions”, de-talla. Les classes no només seran

teòriques. Els alumnes també sortiran de les aules per anar al camp i segar i batre a l’estil dels temps antics.

A més, hi haurà un altre taller que es dedicarà a la investiga-ció de la tradició oral. “Hi ha paraules, frases fetes, refranys i cançons que coneixien els page-

sos d’abans i que, amb el temps, s’han anat perdent”. Però n’hi ha d’altres que han sobreviscut i formen part del refranyer po-pular: “no diguis blat fins que sigui al sac” o bé “al juny, la falç al puny”. A Avià, la missió serà buscar els trets més caracterís-tics del territori.

Diu Cardona que “hi ha un lèxic molt ampli que és conegut arreu de Catalunya i, per això, com més específiques siguin les expressions que trobin els alumnes, molt millor”.

Els inscrits als tallers entrevis-taran pagesos i gent de la terra. Posaran en comú el material que obtinguin, l’analitzaran i en treuran conclusions. La fi-nalitat és editar un material didàtic, en forma de llibre o de quadern, que expliqui amb detall com s’expressaven els se-gadors d’Avià i quines paraules, frases, refranys o cançons con-vé recordar-ne. En l’àmbit de la sega, es farà un recull de les eines, tècniques i mecanismes que s’utilitzaven anys enrere.

Recuperar la tradició dels primers habitants de VallcebreINNOVACIÓ

Al Berguedà, els Tallers per la Festa arriben també a Vallce-bre. El regidor de Cultura del municipi, Jordi Lapuente, té la idea de recuperar la tradició dels antics pobladors del mu-nicipi. Segons explica la tradi-ció oral, els orígens del poble remeten a 33 famílies que van habitar les primeres cases del municipi, anomenades capma-sos. Aquestes cases passaven

dels pares als hereus de cada família. Els fills cabalers (els que no eren hereus) no podien gaudir de la casa familiar, i la seva nissaga només els perme-tia construir una barraca en una petita parcel·la dins de la finca. Les condicions eren tan discriminatòries per als fills mitjans i petits que ni tan sols tenien permís per cobrir les barraques amb teules.

En l’actualitat, encara es conserven vestigis d’aquells temps, ja que es manté la denominada Societat de Capmasats i Barracaires, a la qual pertanyen les cases més antigues del poble, sense fer distincions entre les masies i les construccions més humils. Ara, un taller estudiarà com es pot convertir aquella antiga tradició en una festa popular.

Gràcies a la col·laboració entre el Solc, els Ajuntaments i la Generalitat, estan sorgint arreu de la Catalunya central iniciatives per recuperar festes o impulsar-ne de noves. S’està treballant a Santpedor (aplec de Santa Anna), Monis-trol de Calders (festa de Sant Antoni), Artés (festes del foc de Sant Joan), Alpens (batalla dels Carlins) Manlleus (festa de la Serpent) Torelló (balls de Carnestoltes) i Lluçanès (festa de la Transhumància).

Impuls festius a la Catalunya central

COMARQUES

DAvià JULIOL DEL 2008 6Festa

||| La festa a les aules | GASTRONOMIA |

Classes de cuina amb receptes d’estiu i antics confitats

Fermí Riu

El cuiner de l’escola i les mes-tresses de casa d’Avià han for-mat una aliança màgica als fogons. L’antiga tradició de les cuines de pagès i l’experiència del treball actual i diari es po-sen d’acord per impartir un dels tres Tallers per la Festa que es fan a Avià en motiu del Segar i el Batre.

“D’entrada, l’objectiu és expli-car com era es cuinava abans a les cases de pagès d’Avià, però també hi posarem algun plat actual que sigui ben estiuenc”, explica Lluís Malé, responsable de cuina del CEIP Santa Maria d’Avià.

Seran quatre sessions de dues hores i mitja cadascuna els dies 4, 11, 18 i 25 de juliol amb la cuina tradicional com a pro-tagonista. “Explicarem com es conservaven abans les viandes”, explica Malé: “el més habitual eren els confitats, amb llard o oli, però també hi havia ali-ments que se salaven o que es conservaven amb espècies”.

Poques espèciesEl cuiner recorda que, abans de les neveres, “les espècies eren com el petroli, perquè permetia allargar la vida dels aliments”. Tot i això, Catalunya i, en con-cret, el Berguedà, no té una gran tradició d’espècies, a diferència

dels països productors, especial-ment els asiàtics.

Aquí, el que més destaca és la cultura del confitat. “Un trosset de costella o de cansalada, grà-cies al confitat, podia conservar-se molts dies, i així s’asseguraven el consum adequat de greixos i proteïnes al llarg de tot l’any”, explica el cuiner del CEIP Santa Maria d’Avià.

El cuiner desmenteix que la cuina d’abans fos hipercalòri-ca. “És veritat que, vist amb els ulls d’avui, alguns menjars ens semblen molt forts, però els que treballaven al camp també consumien molta energia i no consumien tants aliments com ara”, detalla Malé.

El cuiner de l’escola i mestresses de casa imparteixen el curset

Les mestresses preparen un esmorzar per als segadorsÀPAT

Com cada any, les mestresses de casa d’Avià prepararan un esmorzar perquè els segadors puguin recuperar les energies que perden a l’era de Santa

Maria. Entre els menjars típics, hi haurà costella de porc, tas-tet, botifarra, llonganissa, bull, formatge, pa, patates i cigrons, i, per postres, pets de monja.

L’àpat recorda els esmorzars dels pagesos en temps de sega, que s’acompanyaven amb aigua i vi ben freds per comba-tre la calor. FOTO: RAMON VILLARÓ

DAvià JULIOL DEL 2008 7Festa

Cultivar i pasturar amb la saviesa de fa 100 anys

Les festes del Segar i el Batre d’Avià estrenen una mostra agrícola i ramadera de productes biològics

amb els mateixos principis”, explica Bover. L’ús que fan de la tecnologia es limita a la maquinària agrícola, però no als processos ni als cultius. És a dir, els avenços són per als tractors, i no per a les llavors. Segons Bover, “en l’actualitat, la recerca agrícola està encami-nada a la destrucció del plane-ta”, referint-se, entre d’altres coses, a la creació de cultius transgènics i a la utilització de pesticides. “I, entre els inves-tigadors, no hi ha ningú que sàpiga ni una desena part del que sabien els nostres avant-passats sobre la terra”. Els productors biològics treballen amb un respecte màxim pels processos naturals, i amb fidelitat als productes i a les tècniques que dicta la natura. La tradició agrícola és el seu horitzó, de manera que l’evolució cap al passat és el seu emblema de futur. Com els antics segadors, però en ple segle XXI.

“La producció biològica es basa en els coneixements i en les formes de treballar que s’aplicaven a començaments del segle passat, respectant la terra, però utilitzant tecnolo-gia punta”. Així treballa Pep Bover, membre de l’Associació de Productors Biològics Fet Bio. El resultat de la seva feina s’explicarà en una taula rodo-na, dissabte, 12 de juliol, a les 7 de la tarda a l’Ateneu d’Avià, i es podrà veure l’endemà en una mostra de productes biolò-gics a la plaça durant tot el dia. Els agricultors i ramaders biològics exposaran els seus productes coincidint amb la celebració de la festa del Segar i el Batre. S’hi podran veure i comprar productes agrícoles i de ramaderia, tots elaborats per productors del Berguedà i del Bages. “De moment, cobrim aquesta zona de la Catalunya central, i la nostra associació reuneix productors que treballen tots

La masia de Cal Pauet, a L’Espunyola, és tot un exem-ple de producció ecològica al Berguedà. Els germans Pep i Damià Bover s’ocupen de la casa, que segueix la tradició de pagès de moltes genera-cions. Els productors tenen un ramat de xais i, per poder alimentar-lo, tenen molta cura de la diversitat dels conreus. Per això, no només planten blat i ordi, sinó que també re-cuperen lleguminoses pròpies de la comarca, com el moreu o l’erb, i cereals antics, com l’ordi cerveser, la civada rossa, l’espelta i el blat grosser. La finca de l’Espunyola té 100 hectàrees de superfície, i s’hi practica la rotació de conreus, de manera que un cultiu mai no es repeteix fins al cap de tres anys.

Cal Pauet, la tradició de l’Espunyola

MODEL

||| EXPOSICIÓ |

DAvià JULIOL DEL 2008 8Festa

L’agricultura ecològica es presentarà a la festa del Segar i el Batre, amb una mostra específica. ARXIU

Substituir els cereals per lleguminoses oblidades

PROPOSTA

Més de tres quartes parts dels conreus de secà al Bergue-dà són cereals. Els experts alerten que el monocultiu no és bo per la terra ni per l’agricultura, i creuen que s’hauria de diversificar. Per això, l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura està treballant en un projecte per introduir nous tipus de lleguminoses als camps de conreu del Berguedà. Es tracta de plantar espècies inèdites o desaparegudes, que són aptes tant per al consum dels ani-

mals com per als humans. Els noms sonen estranys: fenigrec, moreu, erb o pedre-rol, per exemple. Però Josep Tuson, tècnic de l’Oficina, està convençut que es podrien ajustar als gustos actuals, i que alguns dels productes tenen propietats molt beneficioses per a l’organisme. El fenigrec, per exemple, ja es pot trobar en botigues de dietètica. Farà falta, això sí, un temps d’investigació. Els cuiners hauran de veure com es poden preparar les noves llegumi-

noses perquè es puguin coure més bé i perquè siguin més apetitoses. I també caldrà se-leccionar les lleguminoses per eliminar-ne els inconvenients. L’estudi sobre les llegumi-noses com a alternativa als cereals fa cinc anys que s’ha començat a fer al Berguedà, i hi han participat alguns agricultors, que hi han aportat camps de conreu. L’objectiu final és incrementar la biodi-versitat dels cultius i introduir els nous productes al mercat alimentari.

DAvià JULIOL DEL 2008 9Festa

Pol. Ind. la ValldanCamí de Garreta, 71T. 938 221 17408600 BERGA

Pg. Indústria, 34T. 938 221 898F. 938 220 42008600 BERGA

P

Les puntaires se citen al costat de l’era dels segadorsMANUALITATS

Mentre els segadors aniran fent la feina, el pròxim diu-menge, 13 de juliol, al matí, al costat de l’era de la batuda hi haurà activitats complemen-tàries. Una de les que té més solera és

la trobada de puntaires, que aquest any arriba a la dotzena edició. Al costat de les artesa-nes del fil, hi haurà una fira de productes artesans de pagès. A més, les famílies Clop i Riu i Fitó-Muntada faran una

demostració de com fer cordes i de com filar llana, a banda d’altres oficis artesans relacio-nats amb les feines de pagès. Les exhibicions començaran diumenge, 13 de juliol, a les 10 del matí. FOTO: R. VILLARÓ

||| ACTIVITATS PAREL·LELES |

| A MÉS |||

INFANTIL>> La festa del Segar i el Batre d’Avià estrena aquest any una activitat dirigida als més petits del poble. Es tracta de la recuperació de jocs tradicionals de pagès. Entre d’altres, els nens i nenes podran provar el joc de les bitlles catalanes, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Els jocs començaran a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça de l’Ateneu, i l’activitat compta amb la col·laboració de l’Esplai d’Avià i del Grup de Joves d’Avià, que hi posaran els monitors. Al costat de la zona de jocs, els pares i mares podran visitar la mostra de productes biològics, que estarà instal·lada a la ma-teixa plaça durant tot el dia.

RECONEIXEMENT>> El popular be-renar del Segar i el Batre es con-vertirà aquest any en un acte d’homenatge a tots els partici-pants i col·laboradors que han fet possible que la festa arribi a les dues primeres dècades de vida. A partir de 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça de l’Ateneu, hi haurà el concert del grup Randellaires i, seguidament, es farà el repartiment de records a les persones homenatjades. Paral·lelament, hi haurà una de-gustació popular del pastís dels segadors, que se servirà acom-panyat de moscatell. El pastís porta avellanes, ametlles, nous, pinyons, panses, prunes, mosca-tell, farina, ous i mantega.

RECERCA>> Al costat de l’era de la batuda, es podrà veure una exposició completa de les eines que s’utilitzaven anys enrere en les feines de segar i batre. La mostra, l’organitzen els alum-nes dels Tallers de la Festa, que, prèviament, hauran estudiat i compilat diveres eines pròpies de l’agricultura catalana.

Recuperen jocs de pagès tradicionals per a nens i nenes

Berenar popular amb moscatell i pastís del segador

S’exposen antigues eines agrícoles

Eines del camp. RAMON VILLARÓ

DAvià JULIOL DEL 2008 10Festa

El grup Randellaires porta a Avià cançons tradicionals del RipollèsUna formació d’onze músics presentarà a la plaça de l’Ateneu una selecció de peces del repertori comarcal

||| MÚSICA |

Actuació del grup Randellaires a la trobada de cantaires celebrada l’any passat. ARXIU/RANDELLAIRES

Albert Garcia

La proposta musical de la festa del Segar i el Batre d’aquest any és un viatge a la comarca veïna del Ripollès i al seu repertori tradicional. El grup Randellai-res actuarà diumenge, 13 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de l’Ateneu, i interpretarà una selecció de les millors peces del seu cançoner comarcal.

“Tenim un cançoner del Ripo-llès, que té 500 pàgines i moltes peces tradicionals, i partint de la melodia i de la nostra compo-sició, seleccionem les peces que s’adapten més bé a la nostra for-mació”, explica Jordi Salomó, que toca el contrabaix.

El grup Randellaires es va fun-dar ara fa set anys amb l’objectiu de “tocar, ballar i reinterpretar cançons i danses dels avis, per-

què puguin ser sentides, can-tades, ballades i estimades pels néts dels nostres néts”.

Segons Salomó, el grup busca “el so original” i va fins a l’arrel

de la música tradicional del Ripollès, tot i que, “de tant en tant, es cola algun toc rocker i, fins i tot, de reggae”.

En l’actualitat, el grup Rande-llaires té dos discos al mercat, A Suara i Terradesús. Just quatre dies després de tocar a Avià, la banda marxarà cap a la Repú-blica Txeca per participar en un festival de danses folklòriques a Praga conjuntament amb l’Esbart Dansaire Eudald Coma de Ribes de Freser.

A Avià, a més del concert de la tarda, Randellaires tocarà tam-bé durant les feines de la sega i la batuda al matí, a l’era de San-ta Maria. La programació musi-cal es completa amb l’actuació de Lo Sacaire del Llobregat, un trobador amb sac de gemecs que recollirà els nens del poble i els durà a la plaça de l’Ateneu.

El festival de música antiga Trobadories d’en Guillem de Berguedà, que organitza l’Ajuntament de Berga, també farà parada a Avià. El dijous, 10 de juliol, a les 9 del vespre, el grup Exaudi Nos actuarà a l’església de Santa Maria d’Avià. Exaudi Nos és una formació mixta, vocal i instru-mental, dedicada a la recerca i el conreu del patrimoni de la música sacra.

Concert de música antiga a Avià

FESTIVAL

DAvià JULIOL DEL 2008 11Festa

Construccions i PromocionsT. 609 791 250 · AVIÀ · BERGA

avianord@terra.es

Maria del Agua Cortés és regidora des de les últimes eleccions municipals, i participa en l’organització de les festes del Segar i el Batres. ARXIU

M. del Agua CortésREGIDORA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT D’AVIÀ

“Hem de posar la feina agrícola al nivell que li toca”

cients per fer la feina, i això és un motiu d’orgull per al poble i per a ells mateixos, perquè po-den mostrar el que saben fer i el que havien fet, treballant du-rament, quan eren joves. Però, d’altra banda, no podem negar que tenim un problema de fu-tur, i es veu a venir que arribarà un punt en què les festes del Segar i el Batre podrien ser una atracció turística, i els segadors n’hauran d’aprendre per poder fer-ho.

Convindrà, doncs, ensenyar –tècniques antigues a la gent jove.

Ara, l – ’objectiu és reenganxar gent de mitjana edat o jove que s’engresqui amb la festa i que n’asseguri el futur. I és veritat que no hi ha massa gent que estigui disposada a fer-ho. Per això, un dels meus propòsits

En els últims 20 anys, Avià ha sabut dur a terme i consolidar les festes del Segar i el Batre. Ara, la celebració entra en una nova etapa, que té com a objec-tiu assegurar-se el futur, connec-tar amb les noves generacions i convertir la pagesia tradicional d’Avià en un atractiu turístic.

Com veu el Segar i el Batre, –ara que compleix dues dèca-des de vida?

És evident que, en aquest –temps, la festa ha estat un èxit, i ara es troba en el millor mo-ment pel seguiment que té, per les ganes dels avianesos i per la resposta de públic. Però hi ha un factor que s’ha de tenir en compte: bona part de les perso-nes que hi participen, sobretot els pagesos, són gent gran. Això està bé, perquè són ells els que tenen els coneixements sufi-

“Bona part de les per-sones que participen a les festes del Segar i el Batre són gent gran, i això és un motiu d’orgull, però també hem d’implicar-hi gent jove”

“Un dels meus propòsits és implicar-hi els page-sos actuals”

“Impulsarem un projecte per divulgar l’agricultura al Baix Berguedà”

LES FRASES

||| ENTREVISTA |

DAvià JULIOL DEL 2008 12Festa

Maria del Agua Cortés és regidora des de les últimes eleccions municipals, i participa en l’organització de les festes del Segar i el Batres. ARXIU

el projecte té una altra vessant: difondre la feina dels pagesos que adapten la tradició agrícola al segle XXI, a través, per exem-ple, de la producció biològica.

En quin punt es troba –aquest projecte?

N’hem començat a parlar –amb els municipis implicats i amb diferents institucions.

La pagesia ha de ser un –atractiu turístic o una manera de viure?

Les dues coses. Amb les cases –rurals, han arribat turistes que busquen tranquil·litat, però que també volen com es viu a pagès i com es crien les gallines, per exemple. En resum, hem de sa-ber conservar la manera de fer antiga, però també hem de po-sar a la feina agrícola al nivell que li toca.

és implicar-hi els pagesos. Els d’avui dia no han fet servir mai un volant per segar, però, si aconseguim que s’ho passin bé a la festa, segur que s’animaran a aprendre les tècniques, que més o menys ja coneixen, i a participar-hi.

Més enllà de la festa, què –pot fer Avià per treure més profit del Segar i el Batre?

Des de l’Ajuntament d’Avià, –estem treballant en un projecte de divulgació de l’agricultura al Baix Berguedà. La intenció és difondre tot el que havia estat la pagesia en aquesta zona.

Com si l’agricultura ja fos –una peça de museu?

No. Explicarem el passat de la –pagesia, amb iniciatives encami-nades a recuperar el patrimoni històric del Baix Berguedà. Però

Maria del Agua Cortés té 47 anys i és llicenciada en Història i especialitzada en Arqueologia Prehistòrica i Mu-seologia. En l’actualitat, està preparant una tesi doctoral sobre l’espai domèstic rural al Berguedà i el mobiliari de pa-gès, bàsicament a l’entorn de les masies. Treballa a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i és regidora des del 2007.

Estudiant les masies berguedanes

PERFIL

DAvià JULIOL DEL 2008 13Festa

DOpinióSegaAcció de tallar herba o messes amb la falç, el volant o una altra eina semblant a càrrec d’una noia que no hi veu. Aquest camp de blat el tallarà la sega.

Màquina de batreGiny o artefacte que utilitzen molts esportistes en compe-ticions per tal d’obtenir un resultat superior al millor registrat fins aleshores i així poder batre rècords

FalçDit de qualsevol càrrec polític que, per fer-se veure, durant les festes del Segar i el Batre es fa passar per se-gador, sense tenir-ne ni idea. Aquell segador és falç!

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

Editorial

Tallers per la Festa: assegurar-se el futur

Enlloc com a Avià no hi ha una festa que depengui d’una manera tan decisiva d’una sola generació. Els antics segadors que feien la feina manualment, abans de la

popularització de les recol·lectores, són els únics que conser-ven els coneixements i la saviesa necessaris per perpetuar la festa i garantir-ne la continuïtat.

És per això que, si no s’actua de cap manera per aconseguir traspassar els coneixements a les noves generacions, les festes del Segar i el Batre tenen un futur impossible. Hauran estat un exercici antropològic interessantíssim durant dues dècades, però difícilment el llegat dels pagesos del segle XX es podrà continuar explicant als avianesos del futur.

Per això, són una notícia excel·lent els Tallers per a la Festa. La iniciativa pot semblar estrambòtica, però és encertada i té tot el sentit del món. Les tècniques de la sega i la batuda, la cultura oral derivada de la feina a pagès i el saber fer de les mestresses de casa a la cuina són un patrimoni cultural que cal traspassar als joves. No són, evidentment, ensenyances es-trictament útils, perquè ningú no tornarà a segar com abans, però sí que permeten entendre el passat agrícola del munici-pi i les tradicions que hem heretat dels avantpassats.

Així doncs, els Tallers per a la Festa que s’organitzen per primer cop són el millor regal d’aniversari que Avià podia fer a les festes del Segar i el Batre, ara que fan 20 anys.

Número 2. Etapa 1. Juliol del 2008Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Jaume Fíguls, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora RodríguezAgraïments Ajuntament d’Avià, Ramon Villaró

Direcció d’art Emma CostaMaquetació Xavi RosiñolDepartament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió ImprintsaBústia a bústia UnipostDistribució 8.000 exemplarsDipòsit legal B.19424-2008

DAvià

Amb la recuperació de la democràcia, la cultura popular del nostre país va viure una revifada

important en tots els àmbits. Aquest procés va comportar la potenciació de determinats aspectes que, amb el pas dels anys i per circumstàncies diverses, havien anat perdent força fins a esdevenir elements gairebé residuals; la important recuperació de manifestacions patrimonials desaparegudes anys enrere i que els nous aires de llibertat feien ressor-gir de l’oblit; i la creació de noves celebracions nascudes del no res o, en el millor dels casos, sorgides del ric bagatge cultural català però amb unes especificitats ben diferen-ciades de les que les havien creat i mantingut al llarg dels segles.

Entre aquestes darreres mostres de cultura popular, cal remarcar totes aquelles manifestacions tradicio-nals que recuperaven elements propis de l’imaginari i la tra-dició catalana però que, per circums-tàncies de l’època que ens ha tocat viure, les dirigien vers una posada en escena radical-ment di-ferent de la que els havia

estat pròpia. Aquest seria el cas de les festes del Segar i el Batre, una celebració festiva per nosaltres però que per als nostres avantpassats havia estat una tasca dura amb la qual asseguraven la subsistèn-cia al llarg de l’any. Ben segur que els nostres avis mai no s’haurien pogut imaginar que, del costerut treball del camp, hom hagués estat capaç de crear-ne una festa alegre. Ara bé, segur que, fa cent anys, els pagesos d’aleshores tampoc es podien imaginar que un segle més tard treballs com el segar i el batre haurien esdevingut una romanalla del passat.

És per això, per preservar la nostra història i la nostra tra-dició, que actualment aquest tipus de celebracions resulten tan essencials per transmetre a les noves generacions el saber d’un poble. Però aquest saber no es limita només a les tècniques

pròpies d’aquests treballs agrícoles, sinó

que comporta també una recerca oral per tal

de recuperar tot tipus de vocabulari, cançons, frases

fetes, dites, refranys i un llarg etcètera d’expressions

habituals per als nostres avis i que a nosaltres en resulten gairebé desconegudes. I la única manera que tenim de dur a terme aquesta recupera-ció és parlant amb aquells que encara visqueren el segar i el batre com un treball feixuc i no com una festa.

Albert Rumbo és historiador

Albert Rumbo

La recerca oral del Segar i el BatreLes festes d’Avià són una transmissió de saber De pares a fills, s’explica com era anys enrere el treball quotidià i feixuc de pagès

Celebracions com les festes del Segar i el Batre

resulten essencials per transmetre el saber de

generació a generació; el coneixement de la feina i les eines de pagès, de

pares a fills i néts. e. w.

DAvià JULIOL DEL 2008 14

DAvià JULIOL DEL 2008 15

Dissabte 12 juliol 2008

19h. Taula rodona sobre la producció d’aliments de forma biològica. Amb la participació de tres experts, un del ram de l’alimentació, un de la producció agrícola-ramadera i un de la posada de producte en el mercat. Organitza: Ajun-tament d’Avià i Associació de Produc-tors Biològics Diumenge 13 juliol 2008

8h. Missa a l’església de Santa Maria d’Avià

9h. A l’era de Santa Maria, demostració de la feina del segar i batre a càrrec de la colla de segadors d’Avià, durant tot el matíAl camp, sega amb volant i lligat de garbes amb garrot i vencill. Muntatge de la garbera. Entrada d’espigadors i espigadores al camp. Tots els voluntaris seran benvinguts!A l’era, estesa de les garbes a l’era, batuda a pota (amb animals), girada de la batuda, muntatge del paller, ventada amb ventadora manual i recollida del gra

10h. Esmorzar dels segadors

Seguidament, demostració de com fer cordes i com filar llana, a més de demostracions d’altres oficis artesans relacionats amb les tasques de pagès. A càrrec de les famílies Clop i Riu, i Fitó-Muntada

Durant tot el matí, al costat de l’era de la batuda,> Fira de productes artesans de pagès > XII trobada de puntaires > Cantada tradicional a capel·la, a càrrec del grup de música tradicional Randellaires del Ripollès> Venda d’esmorzars de pagès. Orga-nitzen: mestresses de casa d’Avià 16:30h. Espectacle de Lo Sacaire del

Llobregat. Un trobador tocarà un sac de gemecs i recollirà els nens i nenes d’Avià pels carrers del poble fins la plaça de l’Ateneu, on explicarà rondalles

17:30h. A la plaça de l’Ateneu, recupe-ració de jocs tradicionals de pagès per a la mainada. Organitzen: Esplai d’Avià i Grup de Joves d’Avià

18:30h. Concert de música tradicional amb el grup Randellaires. Música i ball tradicionals de Catalunya

A continuació, > Degustació del Pastís del Segador remullat amb porrons de moscatell> Repartiment dels records del 20è aniversari de les festes del Segar i Batre a Avià a tots els participants i col·laboradors Durant tot el dia, > Primera fira de productes biològics, a la plaça de l’Ateneu d’Avià. Exposició i venda. Organitza: Associació de Pro-ductors Biològics> Exposició de fotografies dels concursos de fotografia del segar i batre d’Avià, a la sala d’exposicions de l’Ateneu> Exposició d’eines utilitzades en les tasques de segar i batre. Al matí, és a l’era de la batuda, i a la tarda es traslla-da a la plaça de l’Ateneu. Organitzen: alumnes de segar i batre dels Tallers per la Festa> 16è concurs de fotografia d’Avià. Fotografies del segar i el batre i de tot el terme municipal. Les bases es poden consultar a www.avia.cat. Organitza: Ateneu d’Avià

Organitzen: Ajuntament d’Avià, Ateneu d’Avià i Comissió de les Festes del Segar i el Batre d’Avià

Col·laboren: Generalitat de Catalun-ya, Diputació de Barcelona Xarxa de Municipis i Associació de Productors Biològics

PROGRAMA D’ACTES