LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSJULIOL · SETEMBRE 2015

VII CONGRÉS NACIONAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS

GRADUACIÓ DE LA I PROMOCIÓ DE MEDIADORS

“El màster en Gestió Administrativa és una formació que la societat demana”Maria José Puyalto,degana de la Facultat de Dret i Economia de la UdL

FORMACIÓ

2

EL

GE

STO

R

EDITORIAL

SUMARI

Que la Universitat de Lleida imparteixi enguany un màster en Gestió Administrativa és una bona notícia per a tota la professió. Amb aquest centre ja són tres les universitats que han decidit in-cloure aquesta formació superior en el programa (la UB i la UAO CEU) per atendre les necessitats dels professionals dels àmbits legal, econòmic i empresarial que vulguin ser gestors administratius.

Així, doncs, juntament amb les proves oficials, ja hi ha dues vies d’accés a la professió. En la convoca-tòria d’aquest any (la setena que es fa a Catalunya), el nombre de sol·licituds presentades ha augmen-tat significativament respecte a l’any anterior.

Aquestes dades posen de manifest el posiciona-ment que està adquirint el gestor administratiu en la societat, en la qual és vist, cada vegada més, com una figura clau en l’assessorament integral de particulars i empreses. El reciclatge constant dels nostres coneixements, l’augment

de serveis que oferim i la introducció dels siste-mes telemàtics han contribuït a fer que la nostra tasca evolucioni més enllà de la tramitació.

En aquest número de la revista podrem consta-tar-ne l’evidència en els reportatges de la secció “Els nostres gestors”, en la qual un gestor admi-nistratiu veterà i un de novell expliquen com veu-en la professió i què els demanen els seus clients.

Cada despatx viu una realitat diferent en funció de la ubicació, les especialitats i la manera de gestionar-lo, però tots tenen en comú una cosa: l’assessorament integral com a via per atendre les necessitats d’uns clients cada cop més exigents.

Alfonso Lluzar

President del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

EDITORIAL

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresMarc Giménez

Sònia VillarMontse Flores

COL·LABORADORSChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónSusana Martínez

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts del la Revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la Revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar l’autoria i la procedència

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 10Maria José Puyalto,degana de la Facultat de Dret i Economia de la UdL

ACTUALITATCOL·LEGIAL

16Primers GA mediadors

Graduació del màster UAO CEU

Proves d’accés 2015

MITJANS AGENDA22 22Els GA en els mitjans de comunicació

Activitats institucionals del Col·legi

Silenci administratiu del Fons de Garantia Salarial

Tres anys de la reforma laboral

LLEURE I CULTURA

23

13DELEGACIONS ELS NOSTRESGESTORS

12Activitats més rellevants a les delegacions de Lleida i Girona

Venanci Blanch

Carlos Simó

SERVEIS 15Consultes en línia

White Party 2015

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Per què la Universitat de Lleida ha

decidit incloure en el programa el

màster en Gestió Administrativa?

Perquè és una formació que la so-

cietat demana, i els nostres alumnes,

també. D’una banda, dóna resposta a

la creixent necessitat social de profes-

sionals qualificats que puguin oferir un

bon assessorament, tant a particulars

com a empreses, en l’àmbit de les

relacions amb les administracions. De

l’altra, els alumnes demanen aquest ti-

pus de formació professionalitzadora

perquè els permet entrar en el mercat

laboral amb una ocupació que té mol-

tes possibilitats. A més, es comple-

menta perfectament amb els nostres

alumnes provinents d’ADE i de Dret.

Què destacaria de la seva metodolo-

gia?

La semipresencialitat és un tret di-

ferenciador molt important, ja que

permet als alumnes compatibilitzar els

estudis amb altres activitats acadè-

miques i laborals. Però, potser, el més

significatiu que diferencia els màsters

professionalitzadors és el sistema

d’aprenentatge pràctic, basat en la

resolució de problemes. Amb aquest

mètode és molt més fàcil aplicar el

que s’ha après a la pràctica real.

Quin és el perfil dels alumnes del

màster en Gestió Administrativa?

En aquesta edició hi haurà vint alum-

nes, tots de la demarcació de Lleida.

La majoria d’ells, gairebé el 70%, són

professionals que ja treballen en l’àm-

bit de la gestió administrativa però

que no tenen l’habilitació com a ges-

tors. L’altre 30% correspon a titulats

en Dret o en Administració i Direcció

Maria José Puyalto, degana de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida (UdL), forma part del grup reduït de dones que ocupen un càrrec de rellevància en el món universitari. I l’exerceix amb empenta i energia, unes característiques que comparteix amb tota la Universitat i que la fan molt especial. Una universitat que, com ella —pel que fa al tracte personal—, combina la professionalitat i la proximitat. Enguany, aquesta facultat acull el màster en Gestió Administrativa i es convertirà en la segona universitat pública catalana verificada per l’AQU per impartir-lo. Amb ella parlem del màster, dels gestors administratius del futur i de la situació actual dels nous titulats a Espanya.

MARIAJOSÉ PUYALTO

Degana de la Facultat de Dret i Economia

de la UdL

V. Mena

“La professió de gestor administratiu té molt recorregut i molt futur”

4

EL

GE

STO

R

d’Empreses que busquen l’oportunitat

d’ampliar coneixements i de conver-

tir-se en gestors administratius.

I el dels professors?

La majoria dels professors són econo-

mistes i juristes de la mateixa facultat.

En aquest sentit cal dir que, en l’última

revisió de l’acreditació de titulacions

que marca el pla Bolonya, el nostre

quadre docent ha estat valorat molt

positivament. D’una banda, pel nivell

acadèmic, i de l’altra, per la seva ac-

cessibilitat i capacitat per resoldre

dubtes o qüestions d’organització do-

cent. A més, també hi impartiran clas-

ses alguns professionals del món de la

gestió administrativa que formen part

del Col·legi Oficial de Gestors Admi-

nistratius de Catalunya (COGAC) i de

l’Institut Superior de Gestió Adminis-

trativa de Catalunya (ISGAC). Creiem

que aquesta combinació és perfecta

per a un màster professionalitzador

com aquest.

Vull destacar que sense la col·labo-

ració de l’ISGAC i del Col·legi Oficial

de Gestors Administratius de Lleida

difícilment s’hauria arribat a fer aquest

màster. El seu equip, que ens ha ajudat

a aconseguir que tot el procés fos un

èxit, ha dut a terme un exercici de ge-

nerositat important. Per això, perquè

gaudim del seu suport, estem segurs

que el màster en Gestió Administrativa

serà tot un èxit.

Quina creu que podrà ser la incidèn-

cia en la inserció laboral d’aquest

programa?

Esperem que sigui del cent per cent,

perquè molts optaran per l’autoocu-

pació. Pel que hem pogut veure, és

un perfil d’alumne emprenedor que

pensa posar en funcionament un des-

patx propi, sigui tot sol o associant-se

amb altres professionals d’àmbits que

poden ser complementaris.

És clar que es tracta d’una professió

que té molt recorregut i molt futur. El

gestor administratiu és com el metge

de capçalera: un professional que en

sap molt, i de moltes coses. A més,

tots els aspectes de la nostra vida te-

nen relació amb l’Administració, i ells,

en aquest tema, són els experts.

Una part important del màster són les

pràctiques en empreses. Què n’espera

l’alumne i què li ofereixen en aquest

sentit?

Els alumnes busquen l’oportunitat

d’aplicar-hi els coneixements adqui-

ENTREVISTA

“El gestor administratiu és com el metge de capçalera: un professional que en sap molt, i de moltes coses”

5

EL

GE

STO

R

rits, d’establir contactes i d’augmentar

les possibilitats d’introduir-se en el

mercat laboral. Malgrat això (espe-

cialment els alumnes que no han

treballat mai), el que aconsegueixen

amb aquesta experiència és molt més:

poden contrastar el que saben amb el

que encara necessiten aprendre, com

també quines són les competències

personals que han de desenvolupar

per integrar-se al mercat laboral. Tam-

bé és una forma d’adonar-se que pot

haver-hi diferències entre el que han

après i el que s’aplica en realitat, atesa

la complexitat del món laboral. I que,

per això, la vida és un aprenentatge

constant.

Acollir estudiants en pràctiques tam-

bé és una oportunitat per a les em-

preses de reciclar-se i d’estar al dia?

Per a les empreses, les pràctiques

externes constitueixen una forma

excel·lent de canalitzar les seves

directrius de selecció de personal

per a determinades tasques que, si

bé no necessitin experiència prèvia,

requereixen un període de formació

i entrenament valuós que l’empresa

pot oferir a l’estudiant en condicions

avantatjoses per a les dues parts. Al

llarg d’aquest període, l’empresa pot

comprovar la capacitat d’aprenen-

tatge de l’estudiant, d’adaptació als

procediments i d’integració en l’equip.

I, a més a més, li dóna l’oportunitat de

conèixer l’elevat potencial dels estu-

diants universitaris. En aquest sentit

animem les empreses a apropar-se

a les universitats per dues raons: per

conèixer de primera mà què poden

oferir i per explicar quines són les

seves necessitats, per tal de dissenyar

conjuntament nous plans d’estudis.

Quins trets diferenciadors aporta la

Universitat de Lleida?

La Universitat de Lleida combina una

tradició universitària llarga i fructífera

amb una estructura jove i dinàmica

que aposta decididament per una

formació i una recerca de qualitat, per

uns mètodes docents avançats i per la

internacionalització.

Segons un informe publicat al maig en

el diari El Mundo, la Universitat de Llei-

da se situa en la posició 26 de les cin-

quanta millors universitats espanyo-

les. A més, ha estat distingida amb el

Campus d’Excel·lència Internacional

pel projecte Iberus —compartit amb

les universitats de Saragossa, La Rioja

i Pública de Navarra—, en el marc del

qual es tenen com a objectius la gene-

ració, la disseminació i l’aplicació del

coneixement.

Actualment, la Universitat de Lleida

acull uns 11.000 estudiants, per la qual

cosa la ràtio d’alumne/professor és

una de les dades més destacables, ja

que permet un tracte proper i absolu-

tament personalitzat entre el profes-

sorat i l’alumnat.

Es parla molt de la fuga de talents a

l’estranger, perquè hi ha molts joves

que comencen fora una carrera pro-

fessional. Com valora aquest fet?

Crec que s’han produït errors concep-

tuals importants. L’objectiu bàsic de

l’espai europeu d’educació superior

era, justament, facilitar la mobilitat del

estudiants i dels titulats entre tots els

països membres. És a dir, es tractava

de generar un context adequat que

permetés la circulació de treballadors

amb formació universitària. En aquest

sentit, el fet que els nostres joves

cerquin oportunitats fora d’Espanya

és positiu. Una qüestió diferent és que

en busquin fora perquè el nostre país

no és capaç d’absorbir professionals

altament qualificats. Així, doncs, el

problema no és que marxin sinó els

motius pels quals ho fan. Davant

aquesta situació, Espanya ha de plan-

tejar-se un canvi de model productiu

en què prevalgui el capital intel·lectual.

Si no avancem cap al paradigma d’una

societat del coneixement, els nostres

talents seguiran buscant el futur pro-

fessional fora de les nostres fronteres.

Malauradament, aquest canvi sembla

que no arribarà ni a curt ni a mitjà

termini, ja que cal una reestructuració

profunda del sistema educatiu des

dels orígens i no tan sols en l’etapa

universitària.

Què recomanaria als estudiants que

surten de la Facultat i volen començar

la seva carrera professional?

En primer lloc, els aconsellaria que

reflexionessin sobre l’estil de vida

que desitgen. Treballar és l’activitat

que consumeix més temps de la vida

d’una persona, i per això cal identifi-

car allò que realment t’omple i et fa

feliç. En segon lloc, és important tenir

en compte les sortides laborals dels

diferents graus. S’ha d’informar de

les professions relacionades amb el

seu ventall d’interessos —sobretot— i

investigar nous llocs de treball sor-

gits, per exemple, arran de les noves

tecnologies. També caldrà valorar si

allò que els entusiasma els permetrà

guanyar-se la vida. En darrer lloc els

diria que les decisions que es prenen

no són irreversibles i que sempre es

poden reconduir si finalment no sur-

ten bé.

ENTREVISTA

Facultat de Dret de la UdL.

6

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

La sentència del Tribunal Suprem del 16 de març de 2015 pot considerar-se la primera pedra de la jurisprudència que clarifiqui la interpretació del si-lenci administratiu al Fons de Garantia Salarial.

Aquesta sentència, que analitzarem a continuació, posa fi a un llarg recorre- gut en què s’ha anat interpretant i reinterpretant, segons el meu parer, l’article 43.1 —més que clar— de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del proce-diment administratiu comú.

En aquesta ocasió no tinc la intenció d’analitzar el precepte normatiu, per-què ja ho vaig dur a terme en aquesta revista en un altre moment. Més aviat pretenc fer una evolució del recorre-gut judicial que ha tingut la matèria, així com assenyalar amb claredat la situació en què es troba actualment. Ara bé, caldria actualitzar el contingut de l’article en qüestió. La disposició esmentada indica que “en els pro-cediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, sens perjudici de la resolució que l’Administració ha de

dictar en forma prevista en l’apartat 3 d’aquest article [...] cal entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei [...] estableixi el contrari”. El punt tercer del mateix article assenyala que “l’obligació de dictar una resolució expressa a què es refereix l’apartat primer de l’article 42 quedarà subjecta al règim següent: a) en els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només podrà dictar-se en el cas que sigui confirmatòria d’aquest”.

La interpretació d’aquest article, la con-sideració del contingut de la resolució posterior i els límits en què aquesta s’ha de produir són els temes que han generat un debat, protagonitzat pel Fons de Garantia Salarial i els jutjats i tribunals de justícia, en què la posició dels últims no ha estat homogènia; a més, mentre el Tribunal Suprem no dicti com a mínim una altra sentència en el mateix sentit, no acabarà d’ha-ver-hi una posició única. En l’evolució judicial sobre aquesta matèria, tal com

assenyala D. Abraham Cobo, lletrat del Fons de Garantia Salarial, hem de fer referència a les sentències següents, que són les que han marcat tendència en el seu moment.

En primer lloc parlem de la sentència del Tribunal Superior de Catalunya del 28 de gener de 2013, ja que pot ser la primera que posa de manifest el veritable sentit de l’article regulador d’aquesta institució jurídica i que destaca l’element garant de drets de la figura del silenci administratiu, que, al meu entendre, no havia acabat d’in-troduir-se en l’àmbit de l’administració laboral.

AqUESTA SENTèNCIA NO PRETéN DONAR UN xEC EN bLANC AL RECONEIxEMENT DE LES PRESTACIONS PER SILENCI ADMINISTRATIU

PRIMERA SENTèNCIA DEL TRIbUNAL SUPREM EN MATèRIA DEL SILENCI ADMINISTRATIU DEL FONS DE GARANTIA SALARIAL

VÍCTOR SANTA-bÁRbARA RUPéREZDirector provincial de Barcelona.Coordinador territorial a Catalunya del Servei Públic d’Ocupació Estatal.

7

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Aquesta sentència no pretén donar un xec en blanc al reconeixement de les prestacions per silenci administratiu, ja que en tot cas ho vincula als límits de l’article 33 de l’Estatut dels treba-lladors. En aquest sentit assenyala que “no obstant això, no pot apreciar-se error in procedendo en el cas […] cal compartir amb el recurrent que si el Fogasa no dicta una resolució en el termini de tres mesos la sol·licitud de pagament subsidiari o directe de les prestacions que recull l’article 33 del TRLET es consideraran aprovades per la via del silenci administratiu, sense que cap resolució posterior negativa hi tingui efecte [...] No obstant això, un cop dit el que s’ha esmentat, cal indicar que en aquest cas concorren uns elements significatius: en data 27 de juny de 2010, per tant, quan no havia transcorregut el termini de tres mesos, es va requerir als actors que aportessin certificats de l’administra-ció concursal: el termini de tres mesos comença a comptar des que la sol·lici-tud és presentada en la forma deguda i el còmput comença a comptar a partir de l’esmena”.

L’òrgan judicial reinterpreta l’article regulador del silenci administratiu i proposa un criteri sobre el moment en què és formulada la sol·licitud. En aquest cas, encara que es reconegui el silenci administratiu, entén que no es pot considerar com a tal, ja que la sol·licitud no s’acompanyava dels documents mínims necessaris per considerar-la a tràmit.

Com a segona sentència important cal fer referència a la dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra el dia 7 d’abril de 2014. S’hi recull la doctrina de la sentència anterior, si bé s’hi ma-

tisa un nou extrem, ja que entén que en el cas de la sol·licitud presentada en termini, sigui correcta, completa i tramitable, el Fons de Garantia Salarial podrà dictar resolució denegatòria, sempre que no existeixi dret o resulti infundat. Sembla lògic pensar —si portem l’exemple a l’extrem— que si se sol·licita a l’òrgan de garantia una prestació per desocupació, el silenci mai no li podrà concedir tal dret. Es tracta de limitar el dret reconegut pel silenci a la legalitat del Fogasa en cada moment.

El tercer graó en l’evolució judicial del sentit del silenci davant el Fons de Ga-rantia Salarial el trobem si analitzem les sentències dels tribunals superiors de justícia de Madrid i Andalusia del 9 de gener de 2014 i del 3 de juliol de 2014, respectivament. En aquest cas, els alts tribunals regionals pretenen basar-se en el raonable raonament jurídic anterior, per trobar —segons el meu parer— una conclusió molt menys raonable. A partir de les limitacions que el TSJ de Navarra marcava pel que fa a les pretensions fora dels límits legals i a l’existència de fonament legal en la petició, Madrid i Andalusia ho estenen al conjunt total de peticions, i entenen que el silenci administratiu no vincula el Fons de Garantia Salarial. Per tant, un cop transcorreguts els tres mesos, l’organisme podrà dictar la resolució en el sentit que li sembli correcte.

Aquesta posició suposaria una recu-lada molt important en els avenços administratius, ja que es consideraria l’Administració totpoderosa en la seva actuació i ultrapassaria els límits de l’autotutela administrativa, la qual cosa deixaria al marge els drets i la garantia dels ciutadans, sobretot quan l’organisme pot canviar el sentit del silenci, tal com han fet la resta dels organismes estatals encarregats de pagar prestacions públiques socials (per exemple, el SEPE, l’INSS, l’ISM, etc.).

En quart lloc, la sentència del Tribunal Suprem del 16 de març de 2015 torna al plantejament dictat pel TSJ de Na-varra. Aquesta sentència del Tribunal Suprem entén el recurs de cassació per a la unificació de doctrina de l’es-mentada sentència del TSJ de Madrid del 9 de gener de 2014. El Tribunal

Suprem ens indica que la normativa no regula els efectes que podria te-nir l’administrat per l’incompliment del termini esmentat, raó per la qual cal recórrer a la Llei 30/1992. Podem avançar, per tant, que entenem com a doctrina correcta la de la sentència de contrast.

La sentència continua dient que “no podem acceptar l’argumentació de l’advocat de l’Estat sobre el fet que no és possible obtenir per silenci ad-ministratiu llicències o autoritzacions contra legem o contra l’ordenament jurídic”. Aquesta argumentació es refe- reix a supòsits diferents, i, com hem vist, l’única cosa que pot impedir el joc del silenci positiu pel transcurs del termini màxim a resoldre (en els procediments iniciats d’instància o de part) és que existeixi una norma amb rang de llei o norma de dret comuni-tari, la qual cosa no s’esdevé en el cas d’actuacions.

Entenc, per tant, que atesos els fets d’aquesta forma, i en el cas que l’Administració vulgui reservar-se la possibilitat d’anàlisi de l’expedient ad-ministratiu, no hi ha cap altra solució que alterar, tal com s’ha fet en molts altres àmbits, la norma reguladora del sentit del silenci, de manera que no es generi una polèmica doctrinal i judicial que, segons les últimes sentències, no sembla que pugui guanyar el Fons de Garantia Salarial.

COM A SEGONA SENTèNCIA IMPORTANT CAL FER REFERèNCIA A LA DICTADA PEL TRIbUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE NAVARRA EL DIA 7 D’AbRIL DE 2014

8

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Un cop acabada la campanya de la renda del 2014, i quan falten pocs mesos per a les eleccions generals, el president del Govern central va anunciar que la rebaixa de l’IRPF pre-vista per al 2016 s’avançava al juliol d’aquest exercici.

La reforma fiscal aprovada el 2014 per les lleis 26, 27 i 28/2014, de 27 de novembre, plantejava una reducció gra-dual de la càrrega impositiva que havia de dur-se a terme en els exercicis 2015 i 2016. Les mesures més destacades de l’IRPF consistien a reduir a cinc el nombre de trams de l’escala, a rebaixar els tipus (tant per a la base general com per a la base de l’estalvi) i a aprovar nous incentius per als contribuents amb càrregues familiars; però també a elimi-nar deduccions i incentius, com ara els coeficients d’aba-timent i els de correcció monetària, la qual cosa suposarà un increment considerable en la tributació de la base de l’estalvi dels contribuents que hagin de tributar per alguna transmissió a partir de l’1 de gener de 2015 (encara més gran en el cas dels béns amb un llarg període de permanèn-cia en el patrimoni del qui ho transmet).

La millora de l’economia espanyola i l’augment de la recap-tació fiscal van ser les raons que justificaven l’avançament al segon semestre del 2015 de l’escala proposada per al 2016. Tanmateix, un cop analitzades les dificultats tècniques que suposaria aplicar dues tarifes en un mateix exercici, es va aprovar finalment una escala transitòria aplicable a tot l’any.

Amb la finalitat d’augmentar la renda disponible dels ciu-tadans es va aprovar el Reial decret llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’IRPF i altres mesures de caràcter econòmic.

El Reial decret llei, que va entrar en vigor el 12 de juliol, va afegir nous supòsits d’exempció per a les ajudes que perceben els col·lectius en situacions d’especial necessitat. Com a mesura més rellevant, també inclou una nova escala general i de l’estalvi que s’aplicarà a partir de l’1 de gener de 2015. Conseqüentment, i a fi d’augmentar el sou net dels treballadors, s’ha aprovat una nova taula de retencions apli-cable als rendiments satisfets a partir del 12 de juliol, la qual cosa ha obligat les empreses a regularitzar les retencions basades amb la taula anterior en la nòmina de juliol o agost.

També es rebaixen les retencions dels professionals, ja que s’estableixen de forma generalitzada en el 15% i en el 7% (en el cas dels tres primers anys d’inici de l’activitat profes-sional). A més, per a les rendes de l’estalvi i altres rendes subjectes a retenció, es redueix al 19,5% el percentatge que s’aplicava del 20%.

Impacte limitat

Aquesta rebaixa, una mica precipitada, tindrà un impacte molt limitat en la nòmina dels treballadors, i no sembla jus-tificada la complexitat que afegirà a la complexa normativa que regula l’IRPF. Ha obligat les empreses a recalcular la retenció que correspon a cada treballador, i tots els reteni-dors han d’aplicar els nous tipus als rendiments satisfets a partir del 12 de juliol per obtenir una rebaixa de 0,5 punts en la majoria dels casos. S’ha de tenir en compte que la rebaixa afecta únicament la part estatal de la quota de l’impost, per la qual cosa la part corresponent a la quota autonòmica es continuarà calculant amb l’escala aprovada per cada comunitat autònoma (en alguns casos, com a Catalunya, tindrà trams i tipus diferents). D’altra banda, la taula de retencions s’ha calculat com si el tram autonòmic fos igual que l’estatal, i, per tant, aquestes diferències en el tram autonòmic seran més evidents en el moment de presentar la declaració de l’impost.

En resum, es tracta d’un nou pegat que la majoria dels ciu-tadans notaran molt poc en les seves butxaques però que generarà dificultats en la correcta aplicació de la norma.

EL NOU IRPF: L’ALTRA REbAIxA DE L’ESTIU

CONCHA FORTEZAMembre de la Comissió Laboral del COGAC

LA REbAIxA AFECTA úNICAMENT LA PART ESTATAL DE LA qUOTA DE L’IMPOST

9

EL

GE

STO

R

Ricard té 65 anys i, després d’haver cotitzat a la Seguretat Social durant més de 35 anys , té ganes de jubilar-se, però tampoc vol deixar del tot la seva activitat professional a l’empresa de disseny gràfic on ha treballat els últims quinze anys. Per això, després de parlar amb el seu cap, entre els dos han decidit que Ricard treballi mitja jornada a l’empresa per tal que pugui continuar amb la seva feina, de la qual és especialista i compta amb clients molt fidels al seu treball. Amb aquest acord, Ricard pot continuar desenvo-lupant una feina que li agrada a l’hora que gaudeix de més temps lliure. Per la seva banda, l’empresa no ha de prescindir d’un actiu important per a la seva activitat.

El repte de l’envelliment de la societat i el seu impacte sobre el sistema de pro-tecció social és una preocupació per a tots els països membres de la Unió Europea, i el nostre no és una exemp-ció. Dins d’aquest context, el Govern central va aprovar el Reial Decret-Llei 5/2013, de 5 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure així l’envelliment actiu. Els punts de partida per a la promulgació d’aquesta normativa són bàsicament tres: l’increment de l’edat de jubilació, la prolongació de la vida activa i l’aug-ment de la participació en el mercat laboral dels treballadors de més edat.

En què consisteix?

Aquesta norma introdueix dins l’or-denament jurídic espanyol una opció per compatibilitzar la percepció d’una pensió de jubilació amb una feina

remunerada. Aquesta alternativa se suma a d’altres, ja existents, com són les de jubilació parcial, la jubilació flexible o el treball per compte propi amb un límit d’ingressos.

Els requisits per acollir-se són bàsica-ment dos. Per una banda, el treballa-dor ha de tenir l’edat establerta per llei sense que sigui possible admetre jubilacions acollides a bonificacions o en modalitat anticipada. Per l’altra, el percentatge de la seva pensió s’ha de correspondre al 100% de la seva base reguladora. Amb això, serà possible percebre el 50% de la pensió reco-neguda al mateix temps que optar a un treball per compte aliè o propi i a temps parcial o complet.

Aquesta persona, però, serà reco-neguda com a pensionista a tots els efectes, així que podrà gaudir dels avantatges dels quals es beneficia aquest col·lectiu, com ara la gratuïtat en els medicaments. Això sí, un aspec-te a tenir en compte és que el pensio-nista no tindrà dret als complements per a pensions inferiors a la mínima durant el temps que compatibilitzi la pensió amb el treball.

Quan s’acabi el règim de compatibili-tat, el qual es determina per l’extinció de l’obligació de cotitzar, es pot tornar a percebre la totalitat de la pensió comptant des de l’endemà de la fina-lització del treball, si és per compte aliè, o del primer dia del mes següent si és per compte propi.

Cotització a la Seguretat Social

Aquesta modalitat de jubilació exigeix la cotització a la Seguretat Social, però

únicament per incapacitat temporal i per contingències professionals. Es tracta doncs d’una cotització especial de solidaritat del 8% que, en el cas del treballador contractat es distribueix entre l’empresari (que assumeix el 6%) i el treballador (que ho fa amb un 2%, no computable per a les prestacions). Per tant, aquesta obligació de cotitzar pel sistema de la Seguretat Social im-plica la compatibilitat del subsidi d’in-capacitat temporal amb la pensió per jubilació activa, malgrat que ambdues coincideixen en el temps.

La Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social interpreta, respecte a aquesta modalitat de jubilació, que la compatibilitat pot produir-se sense solució de continuïtat del treball que s’està realitzant. És a dir, que es pot passar a una situació de jubilació ac-tiva sense haver de concloure la feina prèvia.

Tots guanyen

Aquest sistema de compatibilitat pot ser una alternativa atractiva, tant per als treballadors com per a les empreses que els contracten. Per al treballador és una forma d’accedir a la jubilació de forma més progressiva i de trobar noves oportunitats laborals, ja que augmenta el seu nivell d’ocupa-bilitat i es converteix en un nou front de lluita contra la discriminació per raons d’edat. Per a l’empresa, és una opció per continuar comptant amb treballadors amb experiència, que coneixen l’empresa i l’ofici, amb un estalvi important en les cotitzacions a la Seguretat Social.

PENSIONISTES qUE TREbALLEN: REqUISITS I NORMATIVA

AURORA RODéSPonent de la Comissió Laboral del COGAC

10

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

El 8 de juliol d’enguany es van complir tres anys d’una de les normes més controvertides i polèmiques dels úl-tims temps. Em refereixo a l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral i que ha estat co-neguda popularment com la reforma laboral del Partit Popular. Al costat de la reforma del 1994, aquesta és, probablement, la més important que s’ha produït en l’àmbit laboral nacional des de la promulgació de l’Estatut dels treballadors.

Els nombrosos i significatius canvis que hi ha hagut en l’àmbit laboral i en matèries tan variades i transcenden-tals com la contractació, la flexibilitat interna, l’acomiadament i la nego-ciació col·lectiva, mereixen una breu anàlisi del resultat aconseguit en la pràctica fins avui.

S’han complert els objectius?

Recordem quin era l’objectiu inicial de la reforma i que en principi era clar: només cal llegir en el preàmbul que “[...] la reforma proposada tracta de

garantir tant la flexibilitat dels empre-saris en la gestió dels recursos humans de l’empresa com la seguretat dels treballadors en l’ocupació i adequats nivells de protecció social”.

Doncs bé, des d’una òptica estricta-ment de política econòmica i d’ocupa-ció, el resultat aconseguit fins avui de-pendrà del punt de vista de l’analista. Alguns dels últims informes publicats des de diferents organismes, com ara el Banc d’Espanya i el Ministeri d’Ocu-pació, secundats per algunes patro-nals i confirmats per altres informes privats, com el del BBVA, indiquen que els resultats de la reforma laboral en el mercat de treball eren els que es po-dien esperar, ja que, al seu parer, la re-forma hauria complert el seu objectiu inicial, és a dir, afavorir la recuperació de l’ocupació.

En el costat crític, a l’extrem del qual hi ha els sindicats, no tan sols es discu-teixen els suposats “assoliments” de la reforma en matèria de creació de llocs de treball, sinó que també es denuncia la greu pèrdua patent de drets labo-rals per al treballador. Segons aquest sector, els informes oficials obvien factors tan importants com el mateix decreixement de la població activa espanyola, que, juntament amb el fet que aquests informes tampoc no

DES D’UNA òPTICA ESTRICTAMENT DE POLÍTICA ECONòMICA I D’OCUPACIÓ, EL RESULTAT ACONSEGUIT FINS AVUI DEPENDRà DEL PUNT DE VISTA DE L’ANALISTA

UNA VISIÓ EN CONJUNT DELS TRES ANYS DE LA GRAN REFORMA LAbORAL DEL 2012

JOSé HURTADOAdvocat

11

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

descompten en l’anàlisi el pes de la in-cipient recuperació econòmica sobre les seves dades, fan que la reforma estigui lluny de complir-se.

Valoració jurídica

Per valorar la reforma laboral des d’un punt de vista estrictament tècnic i jurídic, hem de tenir en compte dues resolucions importants. D’una banda, fa poc temps que el Tribunal Cons-titucional ha donat el vistiplau a la reforma en una de les resolucions més difícils i complexes dels últims anys (60 pàgines i el vot particular del ma-gistrat Sr. Fernando Valdés Dal-Ré). Efectivament, el 22 de gener de 2015 va dictar sentència en el recurs d’in-constitucionalitat número 5610-2012, per la qual desestima tots i cadascun dels fonaments plantejats. En resum, addueix com a argument bàsic que l’esperit legislatiu de la reforma respon a una conjuntura de “crisi econòmica” i a una necessària cerca de mesures al-ternatives a la destrucció d’ocupació, que justificarien les diverses mesures de la llei impugnada.

Així, doncs, sense interpretar si les mesures adoptades són o no són les més correctes tècnicament –sinó, simplement, si són admissibles des del punt de vista constitucional–, el Tribunal sentencia que el model de relacions laborals que la Constitució estableix és de caràcter obert, per la qual cosa no hi ha un monopoli sindi-

cal en el desenvolupament dels drets laborals ni queda, per tant, restringit el paper del legislador.

D’altra banda, la segona resolució im-portant que cal tenir present és l’infor-me del 13 de juny de 2014, dut a terme en la 321a reunió del Comitè d’Experts en Aplicació de Convenis i Recoma-nacions de l’OIT i emès sobre la base de la reclamació contra la reforma laboral presentada pels sindicats UGT i CCOO, per entendre que determinats aspectes d’aquesta podrien infringir la normativa inclosa en el conveni núm. 158 de l’OIT.

En resum, la reclamació presentada recollia possibles incompliments en la normativa internacional envers qua-tre punts fonamentals de la reforma laboral:

1. En primer lloc, pel que fa al nou contracte indefinit de suport als em-prenedors, pel qual les empreses que contractin mitjançant aquesta moda-litat poden rescindir la relació laboral al llarg d’un període de prova d’un any, quan en la pràctica es tractaria d’un contracte sotmès a un termini inicial d’un any d’acomiadament lliure, i evitaria a l’empresari el pagament de qualsevol tipus d’indemnització.

2. En segon lloc s’assenyalava un possible incompliment del conveni de l’OIT esmentat, ja que amb la re-forma s’elimina el control judicial dels acomiadaments per causes econòmi-ques, tècniques, organitzatives o de producció, de manera que la capacitat de control judicial es limita a la mera causalitat de l’acomiadament.

3. El tercer focus de contradicció entre totes dues normes se situava en la su-pressió que ha dut a terme la reforma dels salaris de tramitació en cas que l’empresari opti per extingir el contrac-te davant la declaració judicial de la improcedència de l’acomiadament, ja que, segons el parer dels reclamants, es restringeix el dret social a tenir “una indemnització adequada o una altra reparació que es consideri apropiada” conforme a la normativa de l’OIT.

4. Es va al·legar el conflicte entre la re-forma i la normativa internacional pel que fa a la modificació de la regulació de les faltes d’assistència a la feina, motivades per malaltia o lesió deguda-ment justificades, és a dir, l’acomiada-

ment per absentisme, desvinculant les absències individuals del treballador de l’absentisme general de l’empresa, de manera que s’enderrocava el prin-cipal escull que feia que l’operativitat pràctica d’aquesta causa d’acomiada-ment fos especialment restrictiva.

Finalment, l’informe emès pel Comi-tè d’Experts de l’OIT conclou d’una manera bastant clara i rotunda l’ade-quació dels punts esmentats de la reforma a la normativa internacional i, en concret, al conveni núm. 158. Com a síntesi, els arguments són variats; per exemple, en el cas de l’abast del control judicial dels acomiadaments, el fet que la pràctica judicial espanyola sigui la que continua mantenint viu el compli-ment de les estipulacions del conveni, encara que la reforma portada a terme pogués desencadenar una vulneració d’aquestes, en tot cas, hipotètica. I, en el cas de resoldre el possible incompli-ment en matèria d’absentisme laboral com la causa que posa fi a la relació laboral o en matèria de supressió dels salaris de tramitació, argumentant el marc de llibertat que es concedeix a les legislacions estatals, mitjançant el qual, segons el seu parer, després de la reforma es continua respectant el marc de garanties mínimes establer-tes pel conveni, tot i que pugui ser reduïda aquella protecció més àmplia que inicialment concedia la legislació anterior.

Pel que fa a la qüestió plantejada so-bre el període de prova d’un any en el contracte de suport a emprenedors, el Comitè d’Experts tan sols dubta de la raonabilitat d’aquesta mesura, tenint en compte que hi ha una mancança de la concertació social necessària per aconseguir un equilibri entre els interessos dels ocupadors i els dels treballadors. A més, es qüestiona si la reforma ha exercit les exigències de la bona fe a l’hora de procedir a una determinació raonable del període de prova en aquest contracte. Per tant, sense capacitat per anul·lar aquesta mesura concreta, el Comitè sí que se’n planteja la conveniència.

En definitiva, hi ha una disparitat de criteris sobre l’eficàcia, la transcen-dència i la conveniència de la reforma laboral del 2012 considerada en con-junt, sempre en funció de l’emissor que la valora.

EL TRIbUNAL SENTENCIA qUE EL MODEL DE RELACIONS LAbORALS qUE LA CONSTITUCIÓ ESTAbLEIx éS DE CARàCTER ObERT

12

EL

GE

STO

R

DELEGACIONS

Els dies 28 de setembre i 5 d’octubre s’ha celebrat la jor-nada “Comentaris i estudi de les novetats fiscals 2016, amb especial incidència en l’aplicació pràctica”, a càrrec de José Pinto Molina, membre dels serveis d’inspecció de l’AEAT a Girona.

S’han analitzat, entre d’altres, aspectes com l’estimació objectiva (mòduls), el règim fiscal d’entitats parcialment exemptes, fundacions i entitats d’utilitat pública, la nova situació de les societats civils i les novetats en l’impost de no residents.

Per donar a conèixer des d’una òptica pràctica els aspectes bàsics de les modalitats de contractació bonificada més rellevants i altres tipus de contractes, el proper dia 21 d’oc-tubre tindrà lloc a Girona una jornada impartida per Anto-nio Benavides Vico, inspector de Treball i Seguretat Social. El títol de la formació és “Contractació laboral: incentius i bonificacions amb la nova regulació”.

El 17 de setembre passat, el president delegat del Col·legi a Lleida, Venanci Blanch, i la delegada del Col·legi de Graduats Socials es van reunir amb la Tresoreria General de la Segu-retat Social de Lleida per tractar de la problemàtica amb què es troben els professionals a l’hora de comunicar a la TGSS l’extinció i el cessament de l’activitat d’un treballador en el termini de tres dies naturals (segons les modificacions introduïdes en el RD 708/2015, de 24 de juliol, publicades en el BOE del 25 de juliol).

El 21 de setembre passat, la delegació del Col·legi a Lleida va acollir la jornada sobre la nova plataforma A9 de ma-triculació. Marc Virgili, analista funcional de Gestores 1880, va ser l’encarregat d’explicar el funcionament del mòdul de matrícules de la nova plataforma.

NOVETATS FISCALS 2016

CONTRACTACIÓ LAbORAL

INCENTIUS I bONIFICACIONS

REUNIÓ AMb LA

TRESORERIA

NOVA PLATAFORMA A9

GIRONA

LLEIDA

D’esquerra a dreta: Venanci Blanch, Montse Cerqueda (delegada a Lleida del Col·legi de Graduats Socials), Inmaculada Quijada (directora provincial de la TGSS de Lleida) i José Ramón Guash (subdirector provincial de la gestió recaptatòria de la TGSS a Lleida).

13

EL

GE

STO

R

ELS NOSTRES GESTORS

c/ Serra de Prades, 4, entl. 25006 Lleida

Nous gestors

Gestors veterans

c/ Miquel Martí i Pol, 9, 3r 2a 08242 ManresaTel. 636 445 394

Venanci Blanch va començar a treballar en un despatx pro-fessional a l’edat de tretze anys i amb vint-i-nou va establir la seva pròpia gestoria. D’aquesta etapa recorda que molts clients no es fiaven d’ell per la seva joventut, “però de mica en mica, gràcies al boca-orella i a la feina ben feta, vam fer una clientela fixa, la majoria de la qual porta amb nosaltres més de trenta anys”, explica el Sr. Blanch.

El servei integral és un dels trets diferenciadors d’aquesta gestoria: “mai no hem dit que no a res; el nostre objectiu és assessorar el nostre client en totes les àrees de la gestió administrativa”, afirma el gestor. A més, es caracteritzen per posar en pràctica el que han anomenat “medicina con-sultiva”, és a dir, conscienciar els clients del fet que el més important és prevenir i consutar al seu gestor administra-

tiu abans de prendre qualsevol decisió. “Mai no hem vist aquest assessorament previ com una pèrdua de temps, ja que preveure situacions futures pot evitar molts problemes o pot treure el màxim profit d’una situació”, assegura el Sr. Blanch. Estar al dia de les normatives i dels canvis legisla-tius és clau per donar aquest valor afegit.

Quan es pregunta a aquest veterà de la gestió administrativa quin ha estat el canvi principal en la professió els últims vint anys, ho té clar: “la introducció de les noves tecnologies en la nostra activitat diària. D’una banda, fan més àgil i eficaç la nostra feina, però, de l’altra, fan més freda la relació amb el client”. Malgrat això, aquesta gestoria, que té un equip de 16 persones, s’enorgulleix de la confiança que dipositen en ells els seus clients.

Economista de formació, Carlos Simó va decidir donar un

impuls a la seva carrera amb el màster en Gestió Adminis-

trativa de la UAO per convertir-se en gestor administratiu.

“Volia evolucionar, trobar una sortida de futur d’acord amb

els meus interessos, i vaig veure que aquest màster era la

millor opció”, comenta Carlos Simó. Fa poc temps que va

deixar la feina per començar a treballar per compte propi

en l’assessorament a empreses i autònoms, principalment.

“Encara estic començant, però confio en el boca-orella

per créixer i acabar muntant una gestoria més gran en un

futur”, afirma.

Per a aquest nou gestor, el repte principal d’aquesta

professió és mantenir-se al corrent dels canvis normatius

que cal conèixer per desenvolupar amb garanties la feina.

“Malgrat que el preu encara sigui un element decisiu, el que

més valoren els clients és un professional preparat, que

doni resposta als seus problemes i en qui puguin confiar”,

afirma el gestor. En aquest sentit, ha pogut constatar que

el fet d’establir una relació de confiança i obtenir un asses-

sorament de qualitat són els dos camins més directes per

fidelitzar un client.

Dels serveis que ofereix el Col·legi, els que més valora són

els desenvolupaments telemàtics que faciliten molt la feina

del gestor i les comunicacions permanents amb informa-

ció d’interès actualitzada. També confia en el suport que

pot oferir-li el COGAC davant qualsevol dubte o consulta

que hagi de resoldre per assessorar correctament els seus

clients.

VENANCI bLANCH I bONET

CARLOS SIMÓ MOLL

14

EL

GE

STO

R

Del 23 al 25 de setembre ha tingut lloc a Madrid el VII Congrés Nacional de Gestors Administratius, en el qual han participat més de 300 professionals i 40 ponents. El lema d’aquest any, “Innovar per créixer”, ha volgut posar de manifest el paper renovat que han de desenvolupar els gestors administratius en el context actual.

Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i vicepresident del Consejo General, ha participat en dues taules rodones sobre alguns dels temes que més afecten l’exercici de la professió.

En la primera, que portava per títol “Els gestors admi-nistratius, facilitadors de les relacions entre empreses i Administració pública”, va compartir el debat amb Hilario Alfaro, president del Foro Empresarios de Madrid; Pedro Calvo, exconseller de l’Ajuntament de Madrid; Blanca Mon-tero, subdirectora de Banc Sabadell, i Inmaculada Àlvarez, presidenta d’ASEME. Salvador Arancibia, director adjunt del diari Expansión, va ser l’encarregat de moderar la taula.

En la segona taula rodona, que tractava del passat, del present i del futur de la gestió de trànsit, el president del COGAC va tenir l’oportunitat d’analitzar aquest tema amb el president del Col·legi de Màlaga, Jorge Alcántara, i el director de projectes del Consejo, Ramón Ledesma. El president del Col·legi de València, Joaquín Giner, va ser-ne el moderador.

En aquest congrés també han participat diferents confe-renciants, com ara Juan Verde, conegut per ser l’assessor de la campanya de reelecció del president Barack Obama, i Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques. Precisament, l’actual secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Germán Beteta, va ser l’encarregat de clausurar l’acte. Beteta va voler manifestar la tasca important que els gestors administratius han dut a terme per ajudar a transformar i modernitzar les administracions públiques, així com l’aposta per la tramitació electrònica. “Les administracions públiques han de ser àgils i flexibles, amb capacitat per adaptar-se als canvis, i l’administració electrònica és un avenç amb aquest servei”, va assegurar.

El Colegio Oficial de Gestores Administrativos de Madrid va celebrar la festa de San Cayetano la nit de la clausura del Congrés. El Secretari d’Estat d’Administracions Públiques va ser distingit amb el Premi San Cayetano 2015 per l’im-puls de la e-administració davant les més de 1.400 persones reunides a l’hotel Auditorium.

“INNOVAR PER CRéIxER”, TEMA DEL VII CONGRéS NACIONAL

Taula rodona sobre la gestió de trànsit.

Alfonso Lluzar, durant una de les seves intervencions.

Al Congrés van participar més de 300 professionals.

>

ACTUALITAT COL·LEGIAL

15

EL

GE

STO

R

què és aquest servei del Col·legi?

Un servei de consultes integral que permet resoldre els dubtes en diversos àmbits de l’entorn de la professió del gestor administratiu.

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats

PER A DUBTES PUNTUALS

PER A DUBTES COMPLEXOS

PER A DUBTES EN LA PREVENCIÓ DEL BLANQUEIG DE CAPITAL

Us reso lemqualsevo ldubte !

què us facilita?

Una resposta adequada a cada tipus de consulta, sigui puntual o complexa.

OPCIÓ DE CONSULTES PUNTUALS GRATUÏTES MITJANÇANT LA bASE DE DADES DE TIRANT ASSESSORS

Per exposar dubtes puntuals en temes dels àmbits següents: laboral, estrangeria, propietat horitzontal, financer i tributari, comptabilitat i auditoria, mercantil i arrendaments.

Accediu a la base de dades de Tirant Assessors des de la vostra àrea privada del web. Podreu trobar-ne la resposta en l’apartat Consultes o bé exposar el dubte de manera específica en la secció Foros i Consultoria. En aquest cas, rebreu la resposta en un màxim de 72 hores.

Si el vostre dubte no es resolgués, també teniu a la vostra disposició:

OPCIÓ DE CONSULTES PUNTUALS SUbVENCIONADES PARCIALMENT PEL COL·LEGI

Per exposar dubtes puntuals directament al Col·legi pel que fa a temes jurídics, fiscals, laborals, comptables, mercantils i civils. N’obtindreu la resposta per correu electrònic en un termini de 72 hores.

Adreceu la vostra consulta per correu electrònic al Col·legi de Gestors: colcatalunya@gestors.cat.

OPCIÓ DE CONSULTES COMPLExES SUbVENCIONADES PARCIALMENT PEL COL·LEGI

Per exposar dubtes amb una certa complexitat directament al Col·legi pel que fa als àmbits fiscal i laboral. Rebreu la resposta en un informe elaborat d’una manera àmplia i minuciosa i fet per experts assessors de cada àrea.

Adreceu la vostra consulta per correu electrònic al Col·legi de Gestors: colcatalunya@gestors.cat.

OPCIÓ DE CONSULTES SUbVENCIONADES PARCIALMENT PEL COL·LEGI AL GABINETE JURÍDICO FERMÍN MORALES

Per exposar els vostres dubtes i conèixer la vostra responsabilitat sobre el blanqueig de capital.

Per a aquest servei cal que sol·liciteu abans la vostra adhesió gratuïta al servei. Posteriorment podreu adreçar la consulta mitjançant el formulari que trobareu en la vostra àrea privada del web (cal accedir a Servei Consultoria i Formació Prevenció blanqueig de capitals). Rebreu la resposta en un termini màxim de 72 hores a l’adreça de correu electrònic que hàgiu indicat.

APROFITEU ELS SERVEIS DEL VOSTRE COL·LEGI

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

UN SERVEI MéS DEL VOSTRE COL·LEGI

Per resoldre qualsevol dubte que us sorgeixi al despatx en l’assessorament i en la gestió dels assumptes dels vostres clients.

ACCEDIU AL

SERVEI DE CONSULTES EN LÍNIA

SERVEIS

16

EL

GE

STO

R

Més de 20 gestors administratius han aconseguit el títol en mediació civil i mercantil i mediació en dret privat català en la primera edició del curs, organitzat per l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC) amb el su-port del COGAC. Aquesta formació, basada en continguts conformes a la normativa aplicable a Catalunya i a la resta d’Espanya, permet obtenir un títol homologat per la Ge-neralitat de Catalunya que reconeix els participants com a mediadors registrats del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.

A més de conèixer a fons tota la regulació legal, els alumnes han tingut l’oportunitat d’aprendre les habilitats pràctiques necessàries per exercir de mediadors. Gràcies a un sistema de formació semipresencial, els nous mediadors han pogut compatibilitzar la seva tasca professional amb el desenvo-lupament del curs.

Atès l’èxit de la primera edició, la Generalitat ja n’ha homo-logat una segona edició per al 2016.

GRADUACIÓ DE LA PRIMERA PROMOCIÓ

ACTUALITAT COL·LEGIAL

CURS DE MEDIACIÓ CIVIL I MERCANTIL I MEDIACIÓ EN DRET PRIVAT CATALà

L’acte de graduació va tenir lloc al juliol.

Per què els gestors administratius són bons candidats a ser mediadors de conflictes?

Els gestors administratius són professionals dipositaris de la confiança dels seus clients i, per tant, són els primers que poden detectar i analitzar una situació de conflicte inter-personal que requereixi una actuació determinada, amb la finalitat de recomanar-li la mediació com a sistema eficient per gestionar-la i resoldre-la. Com a mediadors caldrà que actuïn, però d’una manera imparcial i neutral.

El curs ha tingut una part teòrica i una part pràctica. Són tan importants els coneixements com les habilitats perso-nals per ser un bon mediador?

Sens dubte. Ara com ara, tots els mediadors tenen una altra formació i professió d’origen, com per exemple la de gestor administratiu, la qual cosa requereix una formació teòrica —per mitjà de la qual s’adquireixen els coneixements fo-namentals per dur a terme una mediació— i uns exercicis pràctics —que proporcionen les competències i les habili-tats específiques per a les diferents fases i situacions d’un procés de mediació.

Com veu el futur de la mediació de conflictes al nostre país?

La mediació arrela al nostre país com un procés de gestió en àmbits de conflictes molt diversos. El seu desenvolupa-ment estarà estretament vinculat a un cert canvi cultural en la societat quan es vagi consolidant la concepció que la justícia, a més del judici o l’arbitratge, inclou la media-ció com un sistema que transforma, resol i soluciona els conflictes des d’una vessant que no sigui estrictament la

jurídica. D’altra banda, el creixement de la demanda de mediacions també dependrà de com s’han viscut les que es duen a terme. Cal apostar per la qualitat. La qualitat de la formació en mediació és una altra peça cabdal perquè aquest procés es consolidi en el nostre sistema.

ISAbEL VIOLA, MEMbRE DE L’EqUIP DOCENT

Vaig decidir fer aquest curs perquè és un tema que m’agrada, ja que els con-flictes no sempre s’han de resoldre per la via judicial. Moltes vegades, després de fer asseure les dues parts enfrontades, és possible arribar a una solució. Així com als nostres despatxos els clients esperen que els donem la solució als seus problemes, amb la mediació els facilitem les pautes perquè la trobin ells mateixos.

Gràcies a aquesta formació he après coses que no m’ha-via plantejat mai, i el fet de compartir experiències amb els companys m’ha ajudat a identificar punts per millorar. En general, el que he après ho podré aplicar en el meu dia a dia, però també m’agradaria posar-ho en pràctica com a mediadora de conflictes.

OLGA FRANCO, ALUMNA DE LA PRIMERA PROMOCIÓ

17

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

MòNICA ARChS

L’OPINIÓ DELS ALUMNES

JOSÉ MARTíN

ACTE DE GRADUACIÓ DE LA SISENA PROMOCIÓ DEL

MàSTER EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE LA UAO CEU

L’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba CEU ha estat l’escenari de l’acte de graduació de la sisena promoció del màster oficial en Gestió Administrativa que imparteix aquesta universitat i que organitza juntament amb l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC).

El padrí de la promoció, el notari Juan José López Burniol, va dedicar la intervenció a descriure la realitat i les ten-dències de futur del món en què els nous graduats hauran de desenvolupar la seva activitat. Per a López Burniol, el context actual es defineix per la globalització i la necessitat de recuperar els valors.

El rector de la UAO CEU, Carlos Pérez del Valle, va ser l’en-carregat de clausurar l’acte i va remarcar que “cal tenir una voluntat de formació permanent”.

Marc Giménez Bachmann, com a director acadèmic del màster, va cridar des del faristol els nous titulats, que van rebre el diploma i la beca blava que els reconeix com a graduats del màster oficial en Gestió Administrativa.

1 Per circumstàncies personals m’he posat al capdavant del despatx que va fundar el meu pare, Josep M. Archs, i necessitava aquesta titulació per poder exercir de gestora administrativa. A més, considerava que calia una preparació més global de totes les especialitats d’aquesta professió per liderar amb més professionalitat l’equip de col·laboradors.

2 L’adquisició d’uns coneixements més integrals, tant pel que fa a les matèries necessàries per ser una bona gestora administrativa com pel que fa a l’aplicació pràctica en l’àmbit professional i laboral.

3 En destacaria el caràcter majoritàriament professionalitzador i pràctic, ja que es parteix d’un cas concret que s’analitza des d’un punt de vista teòric i sempre es té molt present la seva aplicació pràctica.

4 Personalment, el màster m’ha ajudat a assolir el meu rol professional amb més seguretat i professionalitat, i a saber on cercar les fonts d’investigació per analitzar, cas per cas, els problemes que plantegen els clients.

1 D’una banda, perquè necessitava ampliar els coneixements en les diferents àrees de la gestió adminis-trativa, i, de l’altra, perquè volia accedir a la professió per donar continuïtat al negoci familiar.

2 Formativament i professionalment he pogut accedir a àmbits desconeguts i profunditzar altres camps. És cert que la pràctica ha estat una part molt important, però el màster aporta una base de coneixements que són de gran ajuda per poder desenvolupar millor la pràctica. Personalment també ha estat útil per saber quins aspectes de la gestió administrativa m’agraden més.

3 Destacaria les classes impartides per experts, ja que han aportat coneixements clau i útils. Com a treballador agraeixo molt que el màster s’estructuri en sessions setmanals, ja que, en cas contrari, no hauria estat capaç de portar-lo a terme.

També m’agradaria ressaltar la gran tasca de l’equip administratiu i directiu, perquè m’han ofert suport en tot moment.

4 Abans de començar el màster ja formava part de l’equip d’una gestoria, i ara vull continuar al mateix lloc aplicant tot el que he après. M’agradaria especialitzar-me en l’àmbit fiscal, però també vull mantenir el contacte amb altres àrees.

1 Per què vas decidir fer el màster en Gestió Administrativa?

2 Què t’ha aportat des del punt de vista formatiu i professional?

3 Quins aspectes destacaries del màster?

4 Com enfocaràs la teva trajectòria professional a partir d’ara?

18

EL

GE

STO

R

18

EL

GE

STO

R

què és aquest servei del Col·legi?

Per a vosaltres i per als vostres clients és un servei en matèria d’internacionalització i comerç exterior, gràcies al conveni de col·laboració que el vostre Col·legi ha signat amb amec.

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats

Amplieu els serveis als vostres clients en un nou àmbit:INTERNACIONALITZACIÓ I COMERÇ EXTERIOR

Ja utilitzeuaquest servei?

què us facilita?

Descomptes i condicions preferents en els serveis d’amec, organització que té com a objectiu donar suport a les empreses perquè competeixin en l’àmbit de la internacionalització i el comerç exterior.

Podeu proporcionar aquests descomptes a les empreses que teniu com a clients o per captar-ne de nous i encaminar-los a posicionar-se i a créixer en mercats d’altres països.

SOL·LICITEU-NE L’ACCéS

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

GRATUÏT!Un servei més del vostre Col·legi

La internacionalització, una de les millors vies de creixement empresarial i d’augment de vendes amb un creixement interanual del 4,4% a Catalunya.

Programa SIEXPer a empreses que s’iniciïn en l’activitat exportadora.

Xarxa ExteriorPer a empreses que estiguin en procés d’expansió internacional.

Informació i estudis

Sessions amb experts/Formació

Eines, instruments necessaris i suport per superar les barreres i dificultats en el camí cap a la internacionalització.

Cerca de representant, elaboració d’agendes, implantació comercial i productiva, selecció de personal, etc. Disposa d’una xarxa d’experts en més de 20 països.

Llistes de contactes internacionals, recerca d’estudis de mercat, càlcul d’aranzels d’impor-tació i exportació, informació sobre països...

Coneixement, informació, eines i experiència en temes d’interès pel que fa a innovació, internacionalització o finançament.

1.400 € + IVA

Elaboració d’un pressupost en funció del tipus de projecte. Cost preferent per a empreses referenciades pel COGAC.

Condicions preferents per a empreses referenciades pel COCAG.

1.000 € + IVA

Servei Què proporciona a les empreses

Preu Preu preferentCOGAC

ACCEDIU A UN SERVEI PER PROJECTAR ELS VOSTRES CLIENTS CAP A LA INTERNACIONALITZACIÓ

SERVEIS

19

EL

GE

STO

R

El 19 de setembre passat van tenir lloc les proves d’accés al títol de gestor administratiu a la Facultat de Dret de la Uni-versitat de Barcelona. Enguany hi ha hagut 209 sol·licituds, un 59% més que en l’edició anterior, fet que indica que es tracta d’una sortida professional cada vegada més valora-da. Dels sol·licitants, el 44% provenen de diferents màsters en gestió administrativa, per la qual cosa han pogut conva-lidar la prova una vegada aprovada aquesta formació. De la resta, s’han presentat a les proves 71 aspirants. La resolució de l’examen serà abans de final d’any.

Una prova assequible

Immaculada Esmerats és una advocada veterana que ha de-cidit fer un gir a la seva carrera i s’ha presentat a les proves per ser GA. A més d’agradar-li les matèries amb les quals treballen aquests professionals, creu que és una opció que li obrirà noves oportunitats laborals. “He estudiat el progra-ma i he fet diverses vegades els tests que inclou”, comenta. Ha trobat la prova assequible i creu que l’aprovarà.

Amb només 24 anys, Juanjo Moreno ho té clar: “si em conver-teixo en gestor administratiu podré començar a treballar a l’em-presa familiar, i l’assessoraré en els diferents àmbits en els quals els GA són especialistes”. Aquest jove titulat en ADE ha trobat l’examen assequible i confia que la resolució sigui positiva.

Alejandro Prado està acabant la seva quarta carrera i ha decidit examinar-se perquè creu que “si sóc gestor admi-nistratiu, tindré més competències i podré ampliar les me-ves possibilitats laborals”. La prova li ha semblat raonable, i considera que ha tingut sort en la part del cas pràctic, “ja que tractava d’un tema de societats i aquesta és la meva especialitat, en la qual treballo cada dia”, assegura. Creu que aprovarà, i ja té ganes de col·legiar-se.

PROVES D’ACCéS A LA PROFESSIÓ 2015

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La prova té una durada de tres hores.

18

20

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Prop de 400 gestors administratius ja s’hi han adherit i gau-deixen de l’accés gratuït i sense limitacions al servei jurídic integral i en línia de l’Editorial Tirant. Gràcies a l’acord signat pel COGAC amb aquesta entitat, tots els col·legiats exer-cents poden consultar documentació jurídica de diferents àmbits, fer consultes en línia a un grup d’experts o exportar la documentació obtinguda en format Word o enviar-la per correu electrònic, entre altres utilitats.

Els dos últims mesos, el nombre de gestors inscrits ha aug-mentat un 60%, una dada que reflecteix la utilitat d’aquest servei en la feina diària de les gestories.

GAIREbé 400 GESTORS JA GAUDEIxEN DEL SERVEI JURÍDIC GRATUÏT INTEGRAL I EN LÍNIA DE L’EDITORIAL TIRANT

L’accés al servei és a través del web.

L'EXPERIÈNCIA D'UNA GRAN CORREDORIA MOLT A PROP TEU

La teva tranquil·litat és la nostra raó de ser, per aquest motiu, des de fa més de 100 anys, treballem per garantir l’estabilitat, la protecció i la continuïtat de tota activitat empresarial i de les persones que en formen part.

No dubtis a visitar-nos a qualsevol de les nostres oficines, l’equip d’especialistes de Ferrer&Ojeda t’assessorarem sobre els millors productes asseguradors en funció de les teves necessitats.

A Ferrer&Ojeda som especialistes en assegurances per famílies, empreses, institucions, associacions, i col·legis professionals.

També ens pots trobar a: Barcelona | Madrid | Sevilla | Berga | Centelles | Granollers | Terrassa | Molins de Rei

www.ferrerojeda.comferrerojeda@ferrerojeda.com

Tamarit 155-15908015, Barcelona

21

EL

GE

STO

R

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i la Societat de Pre-venció Egarsat han renovat l’acord de col·laboració mitjançant el qual ofereixen assessorament, informació i serveis en matèria de prevenció de riscos laborals tant al Col·legi com als col·legiats.

A l’acte de signatura van assistir el president i la gerent del COGAC i Pere Archs, director gerent d’Egarsat. La renovació del conveni va tenir lloc a la seu del Col·legi.

EGARSAT I EL COGAC RENOVEN L’ACORD DE COL·LAbORACIÓ

ACTUALITAT COL·LEGIAL

22

EL

GE

STO

R

22

EL

GE

STO

R

22

EL

GE

STO

R

MITJANS

AGENDA

1 de juliol. Edició 2015 de Biz Barcelona amb la presència del COGAC com a part de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.

2 de juliol. Comissió de Vehicles del Consejo General amb l’assistència del president del COGAC.

VI Jornada d’Administració Col·legial del Consejo General.

3 de juliol. Reunió del Ple del Consejo General amb l’assistència del presi-dent del COGAC.

6 de juliol. Reunió del president del COGAC amb el delegat especial de l’AEAT, Gonzalo García de Castro.

Comissió de Trànsit del COGAC.

8 de juliol. Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del COGAC.

Comissió de Comunicació del COGAC.

9 de juliol. Comissió Laboral del COGAC.

13 de juliol. Reunió de coordinació entre representants del COGAC i la direcció del màster en Gestió Administrativa de la Universitat de Lleida.

14 de juliol. Reunió de coordinació entre represen-tants del COGAC i de la UB sobre el màster en Gestió Administrativa.

15 de juliol. Reunió de la Junta Directiva del Gremi del Motor amb l’assistència del president del COGAC.

Reunió amb la Direcció Provincial del SEPE a Barcelona i representants de la Comissió Laboral del COGAC.

16 de juliol. Comissió de Justícia i Deontològica del COGAC.

20 de juliol. Reunió de seguiment del COGAC amb la Prefectura de Trànsit a Barcelona.

21 de juliol. Celebració del Ple del Consell de

Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya.

22 de juliol. Celebració de la Junta de Govern del COGAC.

2 de setembre. Reunió paritària de seguiment entre l’ISGAC i la Universitat Abat Oliba CEU.

8 de setembre. Celebració del Ple del Consejo General amb la presència del president del COGAC.

9 de setembre. Celebració de la Junta d’ACCID amb representació de la Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del COGAC.

23 de setembre.Celebració del VII Congrés Nacional de Gestors Administratius a Madrid.

Els gestors administratius han estat presents en els mitjans de comuni-cació per presentar les especialitats d’aquests professionals al públic. L’elaboració del testament, l’impost de successions, la transferència de vehicles i la reforma de l’IRPF han estat alguns dels temes de què s’ha tractat en mitjans com la COPE, RAC1 i Ràdio Estel. La Vanguardia també ha publicat una entrevista amb el presi-dent del COGAC, Alfonso Lluzar, sobre el projecte Gestores RA per a l’emissió de certificats digitals.

Com cada estiu, el Col·legi va endegar una campanya de comunicació per

donar a conèixer les gestions i els tràmits relacionats amb els vehicles que es duen a terme a les gestories. Aquesta campanya va incloure falques de ràdio a les principals cadenes d’àmbit català, bàners en pàgines web especialitzades en motor i un mes d’anuncis al sistema informatiu del metro de Barcelona, MouTV.

PRESèNCIA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS EN ELS MITJANS

TWEETS DESTACATS @Gestorscat

23

EL

GE

STO

R

LLEURE I CULTURA

El Moll de la Marina de Barcelona va ser l’escenari de la White Party 2015, una festa organitzada per la Comissió de Joves del Col·legi per facilitar que els gestors més joves puguin conèixer i ampliar els seus contactes profes-sionals en un ambient distès i divertit. El tema d’aquest any era el moviment flower power.

La trobada va començar a les vuit del vespre amb un creuer amb catamarà pel front marítim de Barcelona. Els seixanta assistents a la festa van poder ser testimonis de la posta de sol des del mar mentre compartien un sopar fred amb els companys.

Un cop a terra ferma van participar en un taller de preparació de còctels i van aprendre a fer diferents combinats a càrrec dels bàrmans especialitzats en aquesta pràctica.

Durant la festa, els gestors anaven fent fotos de la vetllada per participar en el concurs d’Instagram creat per a l’oca-

sió. De totes les fotografies que es van pujar a la xarxa social amb l’etiqueta #wpcogac, la més votada, i, per tant, la guanyadora, va ser la de la gestora lleidatana Carme Cervera. L’acte de lliurament del premi, que consistia en

un iPad mini, es va fer a la delegació de Lleida del Col·legi a càrrec de Ve-nanci Blanch, president delegat del Col·legi a Lleida, i Sònia Villar, ponent de la Comissió de Joves.

WhiteParty 2015

La White Party es va celebrar el 24 de juliol.

Foto guanyadora del concurs. La gestora lleidatana Carme Cervera va ser la guanyadora del concurs d’Instagram.