DIVENDRES · 22 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14917 - AVUI / Any XLI. Núm. 13787 - EL PUNT

1,20€

1115

91-1

1527

83®

3830

24-1

1106

53®

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 9.00 hDemà, a partirde les 9.00 h

ÈXIT · Desenes de milers depersones participen en la vaga iles mobilitzacions per denunciarla causa contra els presos polítics

Milers de persones varen omplir ahir al vespre el passeig de Gràcia de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

FET · Manifestants i CDR tallenuna vintena de carreteres i viesde tren i els Mossos actuen ambcontundència per reobrir-les

P6-24

JordiSànchez.

Expresidentde l’ANC i

president dela Crida

“No hi pothaver una lleique ofegui lademocràcia”

Cuixart i Forcadelldeclararan dimarts

L’ALTRA CARA DEL JUDICI

La crònica

Vila al telèfon, atureu màquines!David Portabella

Ferran Espada

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

ontinua l’ignomi-niós judici al Tibu-

nal Suprem de Ma-drid, que és la culmi-nació de la judicialit-zació d’una qüestió

política que encara resta per resoldre.Poca imparcialitat s’hi pot esperar,per més que s’entestin a blanquejar-ho els propagandistes del règim, sitenim en compte que els que nome-nen els jutges i fiscals, directament oindirecta, són els que es neguen aseure a l’altra banda de la taula quanse’ls exigeix una solució democràtica.Els que acusen són els que ho bloque-gen tot a les cambres parlamentàries.Els que ho bloquegen a les cambresparlamentàries són els que nomenenels àrbitres. Les estratègies de defen-sa dels presos polítics i de la restad’encausats són diverses, totes com-prensibles i respectables. D’una ban-da hi ha els que han considerat neces-sari fer una defensa tècnica, que en-trés en les menudeses de les pregun-tes de la fiscalia i de l’advocacia del’Estat. Aquesta via comporta baixar

al fang dels detalls i resta nitidesa ala causa política, però ens regala mo-ments d’autèntica absurditat ambpreguntes inquisitorials sobre la perti-nença a associacions, la compra d’ur-nes o la publicació d’opinions a lesxarxes socials. Res d’això hauria decomentar-se en un jutjat en cap de-mocràcia occidental. Per l’altre cantó,hi ha la defensa estrictament políticad’Oriol Junqueras i Raül Romeva, queno es dirigia a la concurrència de lasala, sinó que interpel·lava els ciuta-dans que ho estàvem seguint des decasa i la comunitat internacional:aquesta és una causa política, l’auto-determinació és un dret, fer un refe-rèndum no és delicte i no pot ser-ho,som demòcrates i defensors de les lli-bertats i el projecte independentistaés completament legítim. Entre lesdues variants, n’hi ha hagut que hanpres porcions de l’una i fragments del’altra. L’una posa l’Estat davant delmirall de la seva mesquinesa, però l’al-tra eleva la causa de l’autodetermina-ció de Catalunya a la transcendènciaque li pertoca.

C

Keep calmAndreu Pujol

Judici polític,defensa política

Aquesta és una causapolítica, l’autodeterminacióés un dret, fer un referèndumno és delicte i no pot ser-ho,som demòcrates

l’última vaga general o “atura-da de país”, la del tres d’octubredel 2017 posterior a les pallis-

ses policials del referèndum, em vadespertar al matí el silenci inusitat delcarrer. A la d’ahir ho va fer un sorollcom de serradora. Vaig sortir al balcó.Uns operaris podaven els plàtans. Hovaig trobar inoportú: els branquillonsja estaven poncellats per les tempera-tures suaus d’aquest hivern. El dia an-terior m’havia trobat l’amo d’una boti-ga d’aparells auditius: “Demà tancariaperò no sé com desdir les visites pro-gramades.” Em vaig pensar que m’ex-plicava un acudit en mig del drama,però parlava seriosament: “Els meusclients no senten el telèfon, i si el sen-ten no m’entenen quan els parlo.”

El judici imposa la vaga a la japone-sa. El interrogatoris comencen a lesdeu del matí i acaben dotze hores des-prés amb els acusats, que han d’anar ivenir de la presó, defallits per la ten-sió, el cansament i la gana. També ésun diàleg de sords. Els fiscals no tro-ben com culpar de rebel·lió els acusatspolítics perquè la violència imprescin-dible en aquest delicte no els surt per

A

enlloc, i en el seu defecte i per tenir unos per rosegar, l’observen en l’actuaciódels dos que no són polítics, Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart, organitzadorssostinguts de manifestacions pacífi-ques. Tot per dos cotxes abonyegats. Oquatre, diuen ara. Per quatre cotxes iper haver-hi pujat al damunt per de-manar que es dissolgués la concentra-ció davant el Departament d’Econo-mia el 20 de setembre, un any i mig ala presó, el pes del Codi Penal sobreseu i tot un Tribunal Suprem en acció.A còpia de burxar, els fiscals posen enqüestió la llibertat de manifestació.Segons quina sigui la sentència, la sus-

pendran. Fins i tot el rei s’hi va immis-cir. Que no havia dictaminat el tribu-nal que no havia de declarar? La des-obediència em sembla que comportainhabilitació.

El judici ens dona satisfaccions per-què els declarants estan més ben pre-parats que els fiscals. Els passa per ha-ver-los tancat a la presó. Si els hagues-sin deixat lliures s’haurien distret ambaltres coses i no serien tan brillants.No coneixen ni l’obra ni les paradoxesni l’humor negre del pres Oscar Wilde.Però... però els que tenien càrrec polí-tic basen la defensa en la invalidesadel referèndum i de la declaració d’in-dependència. Molts ciutadans haviencregut que eren “vinculats” perquè ellsels ho havien dit. El president Torra id’altres encara parlen del “mandat delprimer d’octubre” i de la “vigència dela República”. Algú em diu: “Entencque s’hagin de salvar, però ploro perdins.” Tants drames per acabar sol·li-citant política i diàleg.

Surto a fer una volta. Tot obert. Almigdia, m’uneixo a una manifestació.No és tan nombrosa com la del tresd’octubre, però fa efecte. Bona gent...

“Tantes voltes idrames per acabarsol·licitant política idiàleg

Vuits i nous

Vaga i judiciManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

El judici al Tribunal Supremespanyol contra una part

dels responsables polítics catalansdel referèndum de l’1-O –una vistade caràcter clarament polític que,cal recordar-ho, no s’hauria d’havercelebrat mai–, està provocantgreus indefensions en els acusatsque estan empresonats, sobretota causa de les presses que s’haimposat el president del Tribunal,Manuel Marchena, de voler acabarles sessions abans de les eleccionsgenerals previstes per al 28 d’abrilvinent.

Unes presses del tribunal que,tant ahir, com, sobretot, dimecres,van provocar que les sessionss’allarguessin durant més de deuhores, sense tenir en compte queels acusats presos han de patir, dià-riament, llargs trasllats des de lespresons a l’extraradi de Madrid i ques’han de llevar molt aviat desprésd’haver pogut dormir molt poqueshores. Una situació que provoca unaindefensió clara per als acusats, so-bretot davant els llargs interrogato-ris que han de suportar. Unes durescondicions contra la defensa delspolítics catalans que s’afegeixen alfet d’haver de contrarestar una acu-sació i un tribunal que, des del pri-mer moment, han demostrat queactuen amb clars criteris polítics.

Un judici polític en què dimecresva intervenir el rei Felip VI, d’una ma-nera totalment irregular tenint encompte el paper d’àrbitre que li re-serva la Constitució Espanyola,aquella que el mateix monarca ad-voca sovint. El rei, en clara referèn-cia a les afirmacions davant el Su-prem dels líders sobiranistes, vamantenir que no és “admissible”apel·lar a una “suposada democrà-cia per sobre del dret”, obviant direc-tament que va ser el dictador Fran-co qui va entronitzar els Borbons enel poder.

Les pressesdel TribunalSuprem

EDITORIAL

expresident del govern espa-nyol, Mariano Rajoy, declara-rà, si no passa res, entre di-

marts i dimecres vinent, davant deltribunal que jutja el govern legítim deCatalunya per haver complert el pro-grama electoral i haver facilitat que jo,i vostè si així ho va voler, anéssim a vo-tar l’1-O. No és d’estranyar que qui os-tentava en aquell moment el càrrecpolític més important a l’Estat espa-nyol declari en un judici polític. El con-trari hauria estat una anomalia. Elque no està tan clar és amb quina carase’l mirarà el tribunal, encapçalat perManuel Marchena, i la fiscalia i advo-cacia de l’Estat. I dic això perquè, vistel desenvolupament dels primers diesde judici, és obvi que Rajoy els ha fetuna putada (que ningú s’escandalitzi.“Putada: acció indecent, deslleial omancada de moral”). I els ha fet aques-ta jugada perquè va decidir, en un mo-ment donat, dimitir de les seves obli-

L’ “Va dimitir de ferpolítica i vatraspassar laresponsabilitat alsjutges, amb l’avaldel discurs del 3-O

gacions polítiques i traspassar la res-ponsabilitat als jutjats. I és ben certque, beneïts pel discurs reial del 3-O,alguns dels membres del poder judi-cial van assumir aquesta feina ambalegria i van decidir que imposarienun càstig exemplar a qui, al seu parer,atemptava contra la unitat d’Espanya.

Però això ha estat relativament fà-cil en la fase d’instrucció. Per què?

Doncs perquè, malauradament, enaquest país molts fiscals i jutges ins-tructors abusen del copiar i enganxardels informes policials i no tenen elque s’ha de tenir per oposar-s’hi, comes va veure fa uns dies a Girona. Peròaixò no és tan fàcil en el judici. Els fis-cals ho estan passant malament per-què van d’error en error en seguir unrelat, ple d’imprecisions, de la GuàrdiaCivil. Algú ha dit, per defensar-los, queno hi estan acostumats perquè al Su-prem no es fan interrogatoris comaquests. Què passa? Que els fiscalss’han oblidat de fer la seva feina, comd’anar en bicicleta? No, no és això.Són els papers molls.

Rajoy els ha fet, a tots, una canalla-da, però alguns l’han assumit i la du-ran fins a les darreres conseqüències,amb un judici que serà una gran farsaque mirarà de blanquejar els excessosde la instrucció però que dictarà unasentència duríssima.

La putada de RajoyJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El rei del discurs del 3 d’octubre pretén interferirde manera inadmissible, a banda de barroera, enel judici al procés independentista català que s’es-tà celebrant al Suprem, quan en un acte de l’Asso-ciació Mundial de Juristes, dona la seva opinió, ali-neada amb les tesis de l’acusació.

EXPRESIDENT DE L’ANC I DIPUTAT AL PARLAMENT

Ingerència inadmissible

La declaració de l’activista de llarga trajectòria vadeixar en evidència més d’una vegada la fiscalia,fins al punt que en alguns moments el fiscal Ja-vier Zaragoza va quedar en ridícul. Amb dignitat,calma i fermesa, va tornar a demostrar que el re-lat sobre la violència és una pura invenció.

-+=

-+=

Mobilització massivaSergi Perelló

Dignitat i fermesaJordi Sànchez

-+=

Felip VI

La jornada de mobilització d’ahir convocada con-tra la farsa de judici al Suprem, per reivindicar elsnostres drets i llibertats, i per cridar que l’autode-terminació no és cap delicte, va acabar amb ma-nifestacions i concentracions multitudinàries desuport als presos i exiliats.

PORTAVEU DE LA INTERSINDICAL-CSC

REI D’ESPANYA

De reüllAdela Genís

Expectaciójudicial

l bar en pantalla de plasma com si fos un partit defutbol. A la televisió de la consulta del dentista

mentre l’odontòloga revisa la dentadura. A les casesmentre es prepara el dinar. Entre amics i familiars. Eljudici als presos polítics interessa, i molt. Hi ajuda l’altnivell de preparació que estan mostrant els acusats al’hora d’explicar-se i rebatre les acusacions.Desgraciadament, han tingut moltes hores mortes a lapresó per preparar-se. A l’altra banda hi juga un equipque arriba al camp sense haver-se entrenat, convençuts

que els àrbitres els van a favor i ques’emportaran el triomf sense baixarde l’autobús. La diferència entre elsdos equips és ara per ara abismal.“Ho estan fent molt bé. S’estàdemostrant la veritat.” Són algunsdels missatges esperançats que espoden sentir els darrers dies. D’altrabanda, no deixa de sorprendre la

línia que han seguit alguns mitjans de comunicacióespanyols, que informaven de Catalunya a tothora. El“desafiament sobiranista” ha quedat ara desplaçat a unsegon pla dels principals programes televisiuscoincidint amb la intervenció dels acusats. Casualitat?Cap. Segurament tornaran a connectar en viu i endirecte quan els testimonis siguin l’expresidentespanyol Mariano Rajoy o algun policia. Relats mésagraïts. I és que ni els interessa ni els importa l’explicaciódels principals encausats. I és que malden perquè escompleixi el seu relat.

A

L’altapreparaciódels acusats faque es dispariel seguimentdel judici

http://epa.cat/c/p5r9gr

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Tribunal Suprem no pugnaper l’extradició de la dirigent dela CUP Anna Gabriel i dictanomés una ordre de detenció al’Estat

10anys

20anys

José Montilla garanteixestabilitat a Zapatero. El líderdel PSC reafirma el compromísamb el PSOE tot i el retard del’Estatut.

L’Estat anuncia la voluntat derescabalar les víctimes delterrorisme sense necessitatd’esperar les sentènciesjudicials.

No gosen Suport a Zapatero Víctimes del terrorTal diacomavui fa...

és enllà d’aprendre els ter-mes correctes del judici delprocés –com ara ajornar la

sessió (i no aplaçar), interlocutòria(i no auto), esbrinar o investigar (i noaveriguar), estar dret o assegut (i noestar de peu), o el tribunal ha decidito ha resolt sobre la qüestió (i no fa-llat)–, hem de posar l’accent en el fetque el dia 12 de febrer va començar eljudici de la vergonya espanyola pertotes les vulneracions de drets fona-mentals comeses als acusats i a totun govern i un parlament, és a dir, atot un poble sobirà. I és que més enllàde la terminologia i de la dialècticatecnicojurídica, el 12 de febrer va co-mençar un judici, sense causa delicti-va, a un poble que va decidir l’1 d’oc-tubre exercir el dret a l’autodetermi-nació amb la consegüent declaraciód’independència aprovada el 10 d’oc-tubre del 2017 i en suspens, de mo-ment.

L’AUTODETERMINACIÓ és un dret reco-negut internacionalment. Tots els es-tats membres de les Nacions Unides

M resten obligats a adoptar-lo tan bonpunt n’accepten les normes com a su-periors dins l’ordenament jurídicpropi, i la Constitució Espanyola l’ad-met de manera explícita a l’article10.2: “Les normes relatives als dretsfonamentals i a les llibertats que laConstitució reconeix s’interpretarande conformitat amb la DeclaracióUniversal de Drets Humans i els trac-tats i els acords internacionals sobreaquestes matèries ratificats per Es-panya.”

D’ALTRA BANDA, HI HA DOS TEXTOS fona-mentals que l’Estat espanyol ha sig-nat i que està obligat a acceptar. Prin-cipalment, el capítol primer de la car-ta fundacional de les Nacions Unides,que diu que “els propòsits de les Na-cions Unides són: [...] desenvoluparentre les nacions relacions amistosesbasades en el respecte al principi dela igualtat de drets dels pobles i delseu dret a la lliure determinació, iprendre totes aquelles altres mesu-res adequades per a enfortir la pauuniversal.” Un text, a més, desenvo-

lupat pel Pacte Internacional delsDrets Civils i Polítics, signat per lesNacions Unides el 16 de desembre de1966 i adoptat també per Espanya, elqual diu a l’article 1 que “Tots els po-bles tenen el dret d’autodetermina-ció. En virtut d’aquest dret, determi-nen lliurement el seu estatut polític iprocuren també pel seu desenvolupa-ment econòmic, social i cultural.”

ESTEM PARLANT, DONCS, d’un judici polí-tic tant en el contingut com en les for-mes, i és per això que en les declaracionsde les defenses del primer dia el fil i el todiscursius dels advocats defensors eren–com no podia ser d’una altra manera–polítics, perquè es jutgen drets fona-mentals, com el de l’autodeterminació,un judici on estem veient la conversió le-gítima d’acusats en acusadors d’un es-tat més que qüestionat internacional-ment i que serà jutjat a Estrasburg. I sivotar no és delicte, i votar és un dret po-lític fonamental, ¿com és que un tribu-nal jutja aquests actes polítics? ¿Potserper una incompetència de la política del’Estat?

Joan Abril Español. Filòleg

Jutges políticsTribuna

ncara que n’hagis escrit un munt,una columna d’opinió sempre

planteja dubtes, començant per l’elec-ció del tema. Almenys és el meu cas.En tot cas, de temes sempre n’hi ha,però, a propòsit del judici als presospolítics catalans, n’hi ha tants que elcap em dona mil voltes sense saberquin triar. De fet, a banda d’aquest ju-dici i coincidint amb el seu inici arri-bant a emmascarar-ho, hi va haver unasentència a l’Audiència Provincial deBarcelona que no puc passar per alt,encara que només sigui per dir que nonomés l’actuació de Narcís Serra aCaixa Catalunya, junt amb la de la res-ta de directius de l’entitat, és “difícil-ment digerible” per a la societat, comreconeix el mateix tribunal del cas, si-nó que també ho és la decisió judicialque els ha absolt considerant que elsfets provats, com ara els sous miliona-ris que van concedir-se, no són sufi-cients per condemnar-los per “admi-nistració deslleial i apropiació indegu-da”. Una vergonya absoluta que fa moltdifícil creure que la justícia és igual pera tothom. Escric això mentre que el ju-dici al Tribunal Suprem fa evident quela fiscalia i l’advocacia de l’Estat no te-

nen proves per inculpar els presos polí-tics catalans dels càrrecs. Aquest judiciés una farsa, però hi ha un drama polí-tic i humà. Si no fos per això, farien riureles dificultats que tenen per trobar elspapers. I també que la “caverna medià-tica” arribi a lamentar l’actuació delsfiscals i de l’advocada de l’Estat com sino fossin prou competents: el que pas-sa és que l’acusació no s’aguanta perenlloc. I el que sembla una broma demal gust és que l’Associació Mundial deJuristes hagi concedit el Premi Mundialde la Pau i la Llibertat a Felip VI en laclausura del Congrés Mundial del Dret.Una vergonya mundial! A més, el pre-miat va aprofitar per ingerir-se en el ju-dici afirmant que sense “el respecte ales lleis no hi ha democràcia”. No tot elque és legítim és legal. I, com va dirHanna Arendt, confondre la llei amb lademocràcia és obrir les portes al totali-tarisme. Per acabar, hem sentit moltesfrases per recordar dels presos políticsen aquests primers dies del judici.N’emmarco una de Dolors Bassa: “Nocontestaré a Vox per respecte a les do-nes d’Espanya.” El respecte que no elsté el Parlament Europeu acollint el par-tit feixista. Vergonya!

E

Full de rutaImma Merino

Judicis

Aquest judici és una farsa,però hi ha un drama polític ihumà

Una patronalprivada dins de lasanitat públicab El Sindicat de Metges deCatalunya acaba de descon-vocar la vaga dels metgesque tenen al seu càrrecl’atenció sanitària públicaconcertada, que estavaanunciada per aquesta set-mana. No és un sector petitde la sanitat pública; són el23% dels equips de primàriai 58 centres hospitalaris delSiscat. En xifres globals, un62,3% de la despesa en pro-visió de serveis del CatSalut.Sembla que les negocia-cions amb l’ICS a la finalit-zació de la vaga de l’atencióprimària del mes de novem-bre passat no van afectar di-rectament aquest sector demetges de la sanitat pública,ja que es tracta d’empresesno gestionades administrati-vament (“no ICS”) i que tre-ballen mitjançant convenis iconcerts amb el CatSalut.

La seva patronal està repre-sentada, segons la nota delSindicat de Metges, per tresentitats: la Unió (UCH), elConsorci (CSSC) i l’Associa-ció Catalana d’Entitats deSalut (ACES). Aquestes tresentitats privades són les quediscuteixen amb els repre-sentants dels treballadorsels seus salaris i les sevesobligacions contractuals.Des d’aquest punt de vistaes tracta d’una privatitzacióde la gestió de recursos hu-mans d’un servei públic. Notrobaríem estrany si els tre-balladors de la Volkswagennegociessin els seus salarisamb el Departament d’In-dústria i de Treball de la Ge-neralitat? Ens hem acostu-mat a acceptar complexitatsque amaguen situacionsd’externalització i pèrdua decontrol dels recursos pú-blics.MARTA CARRERA PLANSI ROGER BERNAT LANDONIBarcelona

El futur de Lloretb Al passeig marítim de Llorets’ha trencat l’alçada de lesedificacions –totes de sis pi-sos fins ara–, amb una novaconstrucció que les dobla.L’impacte visual és notori i elnyap, irremeiable. Com se’lsha acudit? És que volen con-vertir Lloret en una altra Beni-dorm? Fins ara la ciutat haviacrescut desmesuradament,però sense caure en la temp-tació d’aixecar edificis de granalçada. Ara aquest criteri s’hatrencat, i qui sap el que s’esde-vindrà. Quan totes les ciutatsturístiques parlen d’atreureturisme de qualitat, Lloret deMar camina en el sentit invers.Els lloretencs i lloretenqueshaurien de demanar explica-cions als responsables muni-cipals per aquesta aberració iles conseqüències futures quetindrà en la seva qualitat de vi-da. Jo no hi visc, però em sapgreu veure com, sense cap es-crúpol, s’espatlla i enlletgeix el

meu país.ENRIC CASANOVASMataró (Maresme)

La fiscalia

b Estem contemplant els “in-terrogatoris” de la fiscalia. Emsorprèn que les preguntes ver-sin sobre coses que el fiscal hade saber perquè són públi-ques. Per exemple pregunta:vostè sap si el Tribunal Consti-tucional va emetre algunasentència respecte de... Quinafinalitat té aquesta pregunta?No ho sap el fiscal? Si no hosap, que plegui, i si ho sap, queno allargui estúpidament els“interrogatoris” als presos po-lítics per veure si tenen algunafallada en la memòria. Avui elfiscal que està actuant –More-no– és el que va afirmar que laindependència s’havia publi-cat al DOGC. Es pot ser mésmiserable, més prepotent,més tendenciós...?GERARD PALACÍNBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

SísifJordiSoler

n moments comels d’ara convé

fer el cor fort; i tenir-lo envigorit amb elsvalors del patriotismecompartit, solidari,entranyable. Hi ha un

matí a l’any, el del segon diumenge defebrer, en què des del 1924 la famíliade Joan Maragall ens convida a acom-panyar-la davant la tomba del poeta iperiodista, al cementiri de Sant Ger-vasi, a Barcelona, sota la divisa evoca-dora de l’Ametller Florit. És una avi-nentesa que ens aplega en una troba-da amical i cultural: uns hi llegeixentextos de Maragall; una coral interpre-ta poemes d’ell musicats per mestresdel seu temps, com Enric Morera iLluís Millet; i tots plegats entonem el

Cant de la Senyera, que ens assenyalael camí, dona veu al cantaire, llum alsulls i força al braç. Enguany, avui fadotze dies, ens va motivar gratamentque un estudiant de vint anys, AndreuDiport, guanyés el primer premi delconcurs de composició coral amb laRomanza sens paraules, posant músi-ca a uns instants de joia infantil queinspiraren Maragall. És encoratjadorcomprovar que hi ha joves composi-tors, com Diport, que reprenen i reno-ven la rica tradició de portar a l’uni-vers dels sons les lletres de l’universespiritual del poeta més musicat de laCatalunya del penúltim tombant desegle. Generació rere generació decompositors, des del modernisme i elnoucentisme fins a les escoles delsnostres temps, han trobat en Maragallafinitats que enforteixen el teixit detradicions i d’esperances que pot aco-llir, sense reserves, cultures que arri-ben d’arreu.

E

De set en setJosep Maria Casasús

Oir Maragall

Tots plegats entonemel ‘Cant de la Senyera’,que ens assenyala el camí

Josep Bou, CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BARCELONA PEL PP

“Barcelona l’ha intentat paralitzar la gent de comarques iuniversitaris manipulats”

La frase del dia

“Per rellançarEuropa fa faltaquelcom més queun projecteestrictamenteconòmic. S’han decercar, en les arrelsde la culturacompartida, elsfonaments d’un noucontracte social.

a guanyat la democràcia–va escriure ZbigniewBrzezinski el 1990–. Ha

guanyat la llibertat de mercat. Peròquina és avui la base de les nostrescreences després d’aquesta gran victò-ria ideològica?” Reflexionant sobreaquesta pregunta, Mark Mazoverapunta que, amb l’eufòria que provocàel final de la guerra freda, Francis Fu-kuyama interpretà el col·lapse abruptei total del comunisme com el final de laHistòria i l’aurora esplendorosa d’unaera més prosaica i menys heroica, queveuria la progressiva consolidació de lademocràcia representativa i el triomfde l’economia de mercat a tot el món.Però també va haver-hi qui, més escèp-tic, va preveure el renaixement dels di-monis de la història: el nacionalisme, elfeixisme, i les lluites racials i religioses.Trenta anys després, ja està clar qui te-nia raó; però, a més, també resulta evi-dent que, amb el final de la guerra fre-da, ha canviat el rol que Europa tenia almón: ja no ocupa el lloc central en lagestió dels afers internacionals que vaocupar fins que es va suïcidar amb lesdues “guerres civils” europees del segleXX (1914-1918 i 1939-1945), una no-va “Guerra dels Trenta Anys” en la quales va dessagnar.

NO OBSTANT AQUESTA PÈRDUA de prota-gonisme, Europa no ha extraviat ni havist erosionada la seva forta personali-tat. Ans al contrari: “Amb el pas del se-gles –han escrit dos historiadors fran-cesos el 1992–, Europa ha descobertque més enllà de les diferències entrellengües i costums, el seu poble com-parteix una cultura comuna (...) Euro-pa s’està tornant conscient d’una iden-titat europea.” Així ho proclamà el pre-sident Mitterrand, a prop ja del finaldel seu mandat, quan digué aquestesparaules: “Va ser Paul Valéry qui va dirque la cultura europea està fundada so-bre la filosofia grega, el dret romà i la

“H teologia cristiana.” Ara bé, s’ha de tenirmolt en compte que, com s’ha reiteratmoltes vegades, l’autèntic vencedor dela guerra freda no fou la democràcia si-nó el capitalisme, i, en conseqüència,Europa afronta des de 1989 la tascad’establir una relació operativa entretots dos, ja que, com va demostrar ladepressió d’entreguerres, la democrà-cia no pot sobreviure a una gran crisidel capitalisme. En els anys trenta, lacrisi de 1929 va provocar l’emergènciadel feixisme i del comunisme, mentre

que, ara, la crisi de 2008 ha donat vida iforça a populismes de tota mena. S’hade tenir molt present que el triomfd’Occident sobre el comunisme hauriaestat inimaginable sense la reconstitu-ció del contracte social que va seguir ala Segona Guerra Mundial. Avui,aquest contracte social s’ha trencat.

QUÈ FER EN AQUESTA SITUACIÓ? La res-posta habitual, gairebé canònica, aaquesta pregunta és “més Europa”. Arabé, de quina Europa estem parlant?Molts consideren que la història es se-gueix movent avui en una sola direcciófatal: la que porta inexorablement delcomerç lliure a la unió monetària i,amb el pas del temps, a la unió política.“L’alternativa que presenten a aquestautopia –escriu Mazower– és el caosd’un continent sumit altre cop en les ri-valitats nacionals del passat, dominatper Alemanya i amenaçat per la guer-ra.” És cert que el pares fundadorsd’Europa proclamaren que la unió eco-nòmica faria inevitable la unió política,però s’ha de reconèixer que, en aquellmoment, amb Europa devastada, no espodia anar més enllà. Però, avui, ésigualment vàlida aquesta idea?

L’EROSIÓ DE LES CLASSES MITJANES sobreles quals s’han repercutit en bona midaels costos de la crisi econòmica, l’aug-ment brutal de la desigualtat, la globa-lització i la robotització que estan do-nant lloc a la precarització de moltsllocs de treball i l’augment de les dife-rències entre zones urbanes i rurals,han provocat una desconfiança crei-xent respecte a les elits, que es tra-dueix en una crisi de la democràcia re-presentativa i en l’eclosió del populis-me. En aquesta situació, per rellançarEuropa fa falta quelcom més que unprojecte estrictament econòmic. S’hande cercar, en les arrels de la culturacompartida, els fonaments d’un noucontracte social.

Juan-José López Burniol. Notari

Un nou contracte socialTribuna

Protesta massiva als car-rers de Catalunya contra eljudici als presos polítics enuna jornada de vaga gene-ral convocada ahir pel sin-dicat minoritari republicàla Intersindical-CSC. Ambel suport d’un centenard’entitats, també d’Òmni-um i l’ANC, a més dels par-tits polítics al govern comara JxCat i ERC, conjunta-ment amb la CUP i Catalu-nya en Comú, les mobilit-zacions van ser multitudi-nàries, però l’aturada del’activitat econòmica va te-nir un desenvolupamentdesigual segons el momentdel dia, el territori i els sec-tors econòmics. Es va des-envolupar a batzegades,amb una gran incidènciadurant les hores en què hiva haver talls, sobretot almatí, en més d’una vintenade carreteres del país ambel suport dels comitès dedefensa de la República(CDR), un fet que va provo-car la reducció d’un 11,4%del volum de trànsit al’àrea metropolitana. Tam-bé es van produir afecta-cions a la xarxa ferroviàriaa la línia dels FGC a SantCugat al migdia i a primerahora de la tarda a diverseslínies de rodalies per l’ocu-pació de vies a la plaça deCatalunya.

El component políticafegit, de defensa de drets illibertats, amb la petició ex-plícita d’alliberament delspresos polítics i del dret al’autodeterminació, va con-tribuir a fer que el seu segui-ment fos similar al d’altresconvocatòries fetes pelssindicats majoritaris,

CCOO i UGT, el setembredel 2010 o el març del 2012,fins al punt que la mateixaIntersindical assegurés,comparant xifres d’inci-dència donades per la Ge-neralitat, que podia ser “lasegona amb més segui-ment dels últims deu anys”.

El que va quedar demos-trat és que les mobilitza-cions descentralitzades alsdiferents municipis cata-lans, amb les convocatòriesde concentracions al matí ia la tarda, van tornar a des-bordar els carrers amb mi-lers i milers de persones, se-gurament només supera-des per la del 3 d’octubre del2017, dos dies després delreferèndum, per la indigna-ció causada per les càrre-gues policials als col·legiselectorals i coincidint ambel discurs de Felip VI apel-lant a l’ordre constitucio-nal. Aleshores, només aBarcelona entre el matí i latarda s’hi van congregar unmilió de persones i ahir200.000 persones ho vanfer a la tarda, segons els or-ganitzadors, a més de les12.000 del matí, tot i que laGuàrdia Urbana en vacomptabilitzar 40.000. Enqualsevol cas, una xifra quesupera les 25.000 que esvan aplegar al pla de la cate-dral durant la vaga del 8 denovembre del 2017 cridatspels mateixos sindicats enprotesta pels empresona-ments dels membres delgovern. Aleshores, ja ambel 155 vigent, no es van do-nar dades de seguiment dela vaga. A Girona, en canvi,la protesta d’ahir a la tardava esdevenir la més granque s’ha fet al municipi,amb 70.000 persones, se-gons la Policia Municipal i

els Mossos, i que va superaren deu mil manifestants ladel 3-O.

Per sectors, les universi-tats catalanes van regis-trat una aturada del 67%fins a les quatre de la tarda,segons dades del Departa-ment de Treball. En l’ense-nyament secundari el se-

guiment va ser d’un27,87%; en el comerç, del30%; en la funció pública,d’un 23,66%, i en la Salut,d’un 7,52%. Fins a les qua-tre de la tarda s’havia regis-trat una disminució del3,7% del consum energèticrespecte al dia anterior.Respecte a l’afectació en el

transport, el seguiment vaser d’un 12,15% al metro id’un 4,2% en el servei d’au-tobús. El suport als Ferro-carrils de la Generalitat vaser d’un 8,08%; a Renfe,d’un 2,83%, i a les oficinesde l’Autoritat del Trans-port Metropolità (ATM) deBarcelona va arribar fins al67,86%.

La jornada també va te-nir moments de tensió, so-bretot durant els talls detrànsit i l’actuació delsMossos per desallotjar elsconcentrats i restablir lanormalitat a les vies. A Tar-ragona, i pel tall a l’AP-7, esvan detenir dues personesper atemptat a l’autoritat, iun d’ells va quedar lliure

amb càrrecs. Un altre delsdetinguts ho va ser per ha-ver llançat objectes a Gurbi, l’últim, a Barcelona, persuposadament haver do-nat un cop de puny a unagent, segons va informarel Departament d’Interior.A la tarda, el diputat de laCUP Vidal Aragonès va de-manar al govern que desti-tuís el conseller MiquelBuch “per dignitat” arrande les càrregues “absoluta-ment salvatges” i les 300identificacions que van ferels Mossos. El Sistemad’Emergències Mèdiques(SEM) va atendre fins a lescinc de la tarda 37 perso-nes i 16 mossos també vanser ferits. ■

IMPACTE La vaga té un seguimentdesigual per sectors i molt d’impactedurant les concentracions i els talls viarisSUPORT Les manifestacions del matíi la tarda omplen els carrers i la pròximaparada és a Madrid, el 16 de març

Jordi AlemanyBARCELONA

Massiva protesta contra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

32.400docents de l’escola públicavan secundar la vaga general,segons va explicar el portaveude la Ustec, Ramon Font.

70.000persones es van manifestarahir a la tarda a Girona, quevan convertir la marxa en lamés massiva que s’ha fet mai.

Milers depersones vanrecórrer ahiral matí durantla vaga elscarrers deBarcelona ■

ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 20196 |

Va dir que no ésadmissible apel·lara una suposadademocràcia senserespectar la llei

L’expresident del’ANC defensa que lamanifestació davantEconomia va serpacífica

Sànchezdesmuntal’acusació derebel·lió

Crítiques a laingerència delrei en el judicide l’1-ONacional

a el judici

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 7

Imatgesdemolidores

L’APUNT chez, el del vídeo en què es veu com parla amb totaltranquil·litat amb un agent de la Guàrdia Civil dins eldepartament. A la conversa s’afegiria, posteriorment,Jordi Cuixart. Les imatges, junt amb les dels manifes-tants pacífics, són demolidores per a les acusacions,que amb la seva obsessió amb Twitter i els correusvoregen el ridícul.Anna Serrano

La rebel·lió acaba en una piulada. O una repiulada. Lescartes del relat de l’Estat sobre el referèndum de l’1-Ohan caigut a mesura que han declarat els membres del’anterior govern de la Generalitat. I ahir ho va fer es-trepitosament el de la suposada violència en la massi-va manifestació davant la conselleria d’Economia el20-S. Un dels moments de l’interrogatori a Jordi Sàn-

1190

01-1

2045

84Q

L’ANC, JxCat i ERC vanconsiderar un èxit l’atura-da que van reivindicar juntamb la CUP i Òmnium. Lapresidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, va celebrarel seguiment i el fet que,coincidint amb el judici alSuprem, “als carrers deCatalunya ens estiguemmobilitzant i expressem lanostra protesta”, segonsrecollien agències. El dipu-tat de JxCat Francesc deDalmases la va considerar

una de les més importantsdesprés de la del 3-O del2017 i per ERC mostra la“resistència” dels ciuta-dans. La CUP, però, va cri-ticar el govern per donar-hi suport i, al mateixtemps, ordenar accions“desproporcionades” delsMossos per les quals dema-na el cessament del conse-ller Buch.

Si la ministra de Políti-ca Territorial, MeritxellBatet, trobava “cridaner”que fos el govern català quis’aturés ahir i no els treba-lladors privats, pel líder de

Ciutadans, Albert Rivera,tot el que va passar és cul-pa del president Sánchezper no aturar els “coman-dos separatistes que ta-llant carreteres, cremantpneumàtics i assetjant elsciutadans miren que elscomerços no facin la fei-na”. En canvi, pel líder ca-talà del PP, Alejandro Fer-nández, la vaga va ser un“fracàs” i va acusar el go-vern de seguir “les directri-us d’un terrorista condem-nat”, referint-se al secreta-ri general de la Intersindi-cal-CSC, Carles Sastre. ■

X.M.BARCELONA

Els sobiranistes laconsideren un èxita Cs culpa Sánchez d’un 21-F “terrible” que el PP atribueixa “un terrorista” a Per Batet no és laboral sinó del govern

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És el fracàs de lesdirectrius d’unterrorista que elgovern segueix”Alejandro FernándezPRESIDENT DEL PP CATALÀ

“L’aturada seràrecordada com una deles més importantsdesprés de la del 3-Odel 2017”Francesc de DalmasesDIPUTAT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Estem veient comels comandosseparatistes assetgenels ciutadans”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És com a mínimcridaner que s’aturi elgovern i no elstreballadors privats”Meritxell BatetMINISTRA DE POLÍTICA TERRITORIAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Un cartell de protesta al caixer d’una entitat bancària, ahir, a Barcelona ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El govern donasuport a la vagamentre criminalitza eldret a la protesta”Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Es vol xafardeterminades opcionspolítiques i plantaremcara políticament”Pep CruanyesVICEPRESIDENT DE L’ANC

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

3801

59-1

1399

52®

La més afectada va serl’AP-7, amb interrupcionsde trànsit al llarg de tot eldia en diferents punts, pe-rò l’acció de manifestants iCDR va provocar durant lajornada de vaga d’ahir tallsde trànsit de diferent in-tensitat i durada en unavintena de carreteres ca-talanes.

L’afectació va ser alconjunt del territori. Desde l’N-II a Sant Julià de Ra-mis a la T-11 a Tarragona,passant per l’A-2 a Sida-mon, la C-32 al Masnou, laC-35 a Santa Maria de Pa-

lautordera o la C-58, on esvan produir cues de fins atres quilòmetres per untall de trànsit a l’altura deSabadell. La via on hi vahaver un major grau d’in-cidència, però, va serl’AP-7, no només perquèva ser la via més tallada, si-nó perquè també és on esvan produir els incidentsmés remarcables.

A les 10 del matí, des delservei de trànsit es va in-formar que hi havia 30tractors i 500 persones ta-llant la via a l’altura de Me-dinyà. Els manifestantsvan cremar palets i neu-màtics a la calçada. Final-ment, els Mossos van car-

regar contra les personesconcentrades. Fonts d’In-terior van assegurar que lacàrrega es va produir des-prés que alguns manifes-tants els llancessin objec-tes, i van afirmar que sisagents dels Mossos van ha-ver de ser atesos de ferideslleus pel SEM.

Els Mossos també vandetenir dues persones a lademarcació de Tarragona.El primer detingut forma-va part del miler de mani-festants que, també ahir almatí, van intentar accediral peatge de l’AP-7 de Tar-ragona. La segona deten-ció va tenir lloc durant eltall de trànsit que es va

produir, també al matí, al’N-240. El detingut va seracusat d’atemptat contraagents de l’autoritat, le-sions i desordres públics.

Després d’un matí mésmogut, la situació es vaanar normalitzant a la ma-joria de carreteres a pri-

mera hora de la tarda. Ados quarts de quatre es vatornar a tallar l’AP-7 a l’al-tura de l’Ampolla, peròuna hora i mitja més tardla circulació ja estava res-tablerta.

També a l’interior deBarcelona, i com a conse-qüència de les manifesta-cions convocades, es vanproduir talls de trànsit quevan afectar la circulació,especialment a la zona del’avinguda Diagonal, laGran Via i la Meridiana.

Com a conseqüència dela vaga, es va reduir eltrànsit un 12% respected’un dia normal i l’afluèn-cia al metro va baixar fins

al 24%. Durant el matí lesafectacions més impor-tants es van produir a leslínies 1 i 5, però en generalel servei de metro va fun-cionar sense incidents du-rant tota la jornada.

No va passar el mateixamb Renfe i els Ferrocar-rils de la Generalitat. Enels Ferrocarrils hi va ha-ver talls a mig matí per-què un grup de personesvan ocupar les vies deltren a l’estació de SantCugat. Però l’afectaciómés important la van pa-tir els usuaris de Renfe.La companyia va haverd’activar una situacióprealerta, després queaproximadament a la unadel migdia uns 200 jovesvan ocupar les vies a PlaçaCatalunya. Hi va havercorredisses, algun apuntde càrrega, però final-ment els joves van aban-donar l’ocupació. Així itot, durant tres hores,Renfe va optar per des-viar els trens de les líniesR1, R3 i R4 per Passeig deGràcia i el metro va circu-lar més a poc a poc. ■

V.P.BARCELONA

Manifestants i CDR tallenuna vintena de carreteresa Els Mossos carreguen contra concentrats a Medinyà, a l’AP-7, i detenen dues persones peraccions a Tarragona a Renfe talla tres hores l’accés a Plaça Catalunya per ocupació de les vies

20carreteres com a mínim vanser objecte ahir de talls detrànsit arreu de la geografiacatalana.

Manifestants tallen l’N-II al seu pas per Mataró. Al centre, tall de l’AP-7 a l’Ampolla, i a la dreta, els joves que van tallar ahir la circulació de trens a Plaça Catalunya ■ ACN/EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

197415-1184971T

La vaga general del 21-F vaser seguida ahir per l’edu-cació i la sanitat i per dife-rents sectors de l’activitateconòmica, segons van re-conèixer els organitza-dors de l’aturada i fontsoficials. Segons va infor-mar el Departament deTreball, Afers Socials i Fa-mílies, el consum energè-tic (en general, i no nomésel de l’activitat industrial)es va reduir ahir en un3,7% en comparació ambel mateix període d’un diaabans. En anteriors con-vocatòries de vaga, perexemple la vaga generalque es va fer a l’Estat espa-nyol el 14 de novembre del2012 (una convocatòriaque va ser, de fet, euro-pea), el consum energèticen el conjunt de l’Estat vacaure de l’ordre d’un 11%.

On més es va notarl’aturada va ser en el mónacadèmic i a la universitat.La convocatòria va ser se-

guida per pràcticamentun 70% de la comunitatuniversitària catalana(67,45%) segons dades delDepartament de Treball.Menor va ser l’afectació alscentres escolars, amb un27,87% de seguiment ar-reu del país. Una xiframolt similar a la que vaviure el sector comercial,amb un 30% d’aturada se-gons dades oficials. Tambéel seguiment en la funciópública va ser del 23,66%.

L’entitat que aplega lesempreses del sector del co-merç a Catalunya, Retail-Cat, va assegurar que lavaga havia tingut un “se-guiment desigual, que s’haintensificat en les zonesde pas de manifestacions”.

També segons l’enques-ta a les empreses associa-des a Cecot, el tancamentals comerços va afectar un28,6% del sector i, la vaga,un 21,7% dels treballa-dors; mentre que la inci-dència en la mobilitat vaafectar un 30,8% dels tre-balladors.

En algunes poblacionscom ara Vic, Girona i Olot,el comerç dels eixos co-mercials va tancar en mésd’un 90% i en ciutats comara Granollers i Mataró, eltancament va ser de mésd’un 50%. El trànsit a lesbotigues obertes va ser un25% inferior al d’un dijousequivalent, segons reco-neixia RetailCat.

Segons va informar elsindicat Intersindical-CSC, en determinats ter-ritoris del país el nivelld’incidència va estar moltgeneralitzat en tots elssectors, amb la majoria decomerços amb les persia-nes abaixades. Les vendesa Mercabarna van caureun 15%, malgrat que elsseus accessos no es vanveure alterats per la pro-testa. A més, la Intersindi-cal-CSC també tenia cons-tància que nombrosos tre-balladors van optar per fervaga parcial a la tarda perassistir a les manifesta-cions a les capitals de de-marcació. ■

El comerç,l’ensenyamenti la indústriasegueixen la vaga

E. GarciaBARCELONA

a Aturada d’un 30% en el comerç i els centres escolars id’un 70% en la universitat, segons Treball a El seguimenten la funció pública va ser d’un 24% i d’un 8% en la sanitat

90per cent dels comerços deVic, Girona o Olot van tancardel tot l’activitat. A Mataró iGranollers ho van fer un 50%.

67,45per cent va ser el seguimenta les universitats, però va sermenor en l’ensenyament pri-mari i secundari (27,87%).

Poca activitat ahir a la UAB. A baix, sortint del port de Tarragona ■ ORIOL DURAN / ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

15per cent van caure les ven-des a Mercabarna, malgratque els accessos no es vanveure alterats per la protesta.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

380268-1203559Q

El passeig de Gràcia es vatornar a omplir ahir entrela Gran Via de les Corts Ca-talanes i els Jardinets ambuna multitud que va volercomplementar amb la sevaveu al carrer la convocatò-ria de vaga general. Unes200.000 persones, segonsels organitzadors, i unes40.000, segons la GuàrdiaUrbana, van desplegar denou estelades, llaços grocsi consignes a favor de l’alli-berament immediat delspresos polítics i contra els

diversos àmbits d’actuacióde l’Estat espanyol respec-te a Catalunya, des del polí-tic fins al social i laboral.Amb el lema L’autodeter-minació no és un delicte, iencapçalada per una pan-carta on resava “21-F. Va-ga general. Sense drets nohi ha llibertats”, la marxa,que força abans de l’horaconvocada, les sis de la tar-da, ja congregava manifes-tants arribats de tota laciutat malgrat les limita-cions de transport de la jor-nada, s’afegia a la d’altresmunicipis catalans i era lasegona en importància a

Barcelona després de laprotesta del matí a la plaçade la Universitat.

Va ser pràcticamentuna concentració ja que elsreunits amb prou feinespodien avançar. Anava en-capçalada de diversos lí-ders polítics i sindicals, en-tre els quals hi havia CarlesSastre i Ramon Font, se-cretaris generals, respecti-vament, de la Intersindi-cal-CSC, convocant de lavaga, i el sindicat d’ense-nyants Ustec. L’ambientva ser tranquil i cívic, ambpersones de totes les edats,entre les quals es forma-

ven rotllanes on es podienescoltar força comentaris ivaloracions, entre la sor-negueria i la indignació, so-bre el judici que està tenintlloc aquests dies al Tribu-nal Suprem.

S’hi van sentir els crits iles proclames reivindicati-ves habituals en aquestesmanifestacions, com ara“Llibertat presos polítics!”,“Els carrers seran semprenostres!” i també moltescontra la judicatura espa-nyola, com ara “No és unjudici, és una farsa.” Grupsd’estudiants van demanarla dimissió del conseller

d’Interior, Miquel Buch, aqui feien responsable de lescàrregues dels Mossos, alsquals també van retreurel’actuació amb clams comara “No us mereixeu la se-nyera que porteu.”

Al final de la manifesta-ció, ja a la Gran Via, hi vahaver diversos parla-ments, iniciats per DavidFernàndez, que va blas-mar contra els “inquisi-dors de la fiscalia” i la“constant retallada dedrets generada pel nacio-nalisme d’estat que defen-sa la unitat d’Espanya comsi fos un principi democrà-tic”. Fernàndez va recor-dar que la vaga general s’in-sereix en la “millor tradicióresistent i activista delpaís” per obtenir milloresper als ciutadans i va posarcom a exemple la vaga delstramvies, la de la Canaden-ca, de la qual ahir se cele-brava el centenari, i la fe-minista del 8 de març pas-sat, que va instar a repetiraquest any. Per la sevabanda, la historiadora An-na Sallés va carregar con-tra la màxima figura de lamonarquia, “el Borbó”, aqui va voler replicar que “lademocràcia està al davantde les lleis” i a qui va retreu-re haver volgut “castigarde manera exemplar l’apo-derament popular contraels poders fàctics”.

El periodista Martí An-glada va recordar la convo-catòria d’una nova protes-ta a Madrid el 16 de marçque ve, i van cloure l’acteles paraules de l’escriptoraEstel Solé, que van prece-dir les del portaveu de laUstec, Ramon Font, que vadefensar l’escola catalanacom a garant de la cohesiósocial, i les d’Àngels Mas-sip, de la Intersindical, queva denunciar la “destruc-ció” constant de drets labo-rals des de l’Estat. ■

M. MorenoBARCELONA

Centenars de milers depersones sumen el seuclam al de la vaga generala Uns 200.000 manifestants, segons els organitzadors, van omplir el passeigde Gràcia a Durant la marxa hi va haver crits contra l’Estat i la seva judicatura

Els manifestants van omplir el passeig de Gràcia amb les seves reivindicacions ■ JOSEP LOSADA

”No ens quedarem quietsveient com jutgen gent perles seves idees.” Així anun-ciava el Maldà (hi haviende representar Les donessàvies), dimecres passat,el seu suport a la vagad’ahir. No va ser l’única sa-la que va tancar, a priori.També ho havien acordataltres teatres amb la com-plicitat dels artistes, comés el cas de Sala Fènix(L’assassí imprevist),l’Antic Teatre (Blue mon-day), la Sala Beckett (Elchico de la última fila), elTantarantana (Armas deconstrucción masiva), elPoliorama (La tendresa),Teatre Gaudí Barcelona(Bed & breakfast i El brin-dis) i la Sala Cincomónos(Bladé), que van decidirque no aixecarien el teló.El TNC (La gallina delsous d’or, La bona personade Sezuan, Afanysd’amors perduts), la Bi-blioteca de Catalunya (Lareina de la bellesa de Lee-nane) i el Lliure (Davantla jubilació), van anul·larfuncions en veure que tèc-nics i membres de l’equipartístic s’hi van adherir.Només va poder fer funcióal Mercat de les Flors i al-tres sales com les de Focuso Grup Balañá. Per una al-tra banda, van decidiranunciar el tancament deles oficines la junta directi-va de la Fundació JoanBrossaaixí com el MuseuVíctor Balaguer. Els prin-cipals museus van obriramb normalitat. ■

Majorseguiment dela vaga en lessales petites

J. B.BARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

1331

33-1

2055

08Q

Ajuntament de Sant Cugat del VallèsÀmbit de Territori i Qualitat Urbana

EDICTEde l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, sobre l’aprovació inicial de la Modificació puntual de la Transcripció del Pla General Metropolità iplanejament vigent en els sectors de Can Magí i Torre Blanca en relació amb la regulació dels usos de la zona 22a i 22b a l’avinguda Roque-tes i l’avinguda de les Corts Catalanes (expedient núm. 83011/18)El Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en sessió ordinària celebrada en data 17 de desembre de 2018 ha adoptat, entre d’altres, un acord, lapart dispositiva del qual és com segueix:“Primer. Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual de la Transcripció del P.G.M. i planejament vigent en els sectors de Can Magí i Torre-blanca en relació amb la regulació dels usos de la zona 22a i 22b a l’avinguda Roquetes i l’avinguda de les Corts Catalanes segons projecte tècnic ela-borat per la Direcció d’àmbit d’Urbanisme i Projectes d’aquest Ajuntament.Segon. Sotmetre a informació pública la modificació puntual de la Transcripció del P.G.M. i planejament vigent en els sectors de Can Magí i Torre-blanca en relació amb la regulació dels usos de la zona 22a i 22b a l’avinguda Roquetes i l’avinguda de les Corts Catalanes, pel termini d’un mes, acomptar des de la darrera publicació obligatòria, mitjançant anunci al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès al qual es potaccedir des de l’enllaç https://www.santcugat.cat/web/tauler-dedictes, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari de premsa periòdi-ca de més divulgació al municipi, als efectes de presentació de les corresponents reclamacions i/o al·legacions, de conformitat amb l’article 25 del ReialDecret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana (TRLS, en el que segueix), en relacióamb els articles 8 i 85 del TRLU i l’article 23 del RLU.Tercer. Disposar que la documentació escrita i gràfica que integra l’expedient es podrà consultar en el següent enllaç de l’Ajuntament de Sant Cugatdel Vallès https://www.santcugat.cat/web/planejament en compliment de l’article 23.2 del RLU en relació amb l’article 112.4 i 5 de la Llei 19/2014, del 29de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.Quart. Disposar que, atesa la naturalesa concreta de la proposta i el seu abast i contingut, no és procedent acordar la suspensió de l’atorgament dellicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, de reforma, de rehabilitació o enderrocament, de construccions, instal·lació o ampliació d’activitats ousos concrets, ni tampoc la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes i instruments de gestió urbanística i d’urbanitzacióprevista a l’article 73 del TRLUC, en tant que la proposta no comporta una modificació del règim urbanístic.Cinquè. Disposar que serà necessari sol·licitar informe en compliment de l’article 85.5 del TRLU als organismes de la Generalitat de Catalunya, se-güents:-Agència Catalana de l’Aigua.-Direcció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.-Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya.Sisè. Concedir audiència, simultàniament al tràmit d’informació pública, a l’Ajuntament de Cerdanyola donat que l’àmbit de la modificació confrontaamb aquest municipi, en virtut del que preveuen l’article 85.7 del TRLU i l’article 117.3 del RLU.”Contra l’acord d’exposar al públic l’aprovació inicial, que és un acte de tràmit en via administrativa, no es podrà interposar recurs, sense perjudici que espugui exercitar el que s’estimi procedent, de conformitat amb el que disposa l’article 40.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administra-tiu comú de les administracions públiques.Donant compliment a l’acord adoptat pel Ple, l’expedient restarà exposat al públic per termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de ladarrera publicació del present Edicte al tauler d’edictes municipal, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en la premsa escrita, al següent en-llaç https://www.santcugat.cat/web/planejament i a les dependències del Servei de Planejament i Gestió Urbanística, plaça de la Vila, número 1, de di-lluns a divendres, en horari de 09.00 a 14.00 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 16 dela Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.La qual cosa es fa pública per a coneixement general.Sant Cugat del Vallès, 18 de gener de 2019L’AlcaldessaCarmela Fortuny Camarena

1344

36-1

2051

42Q

Ajuntament de Santa Cecília de Voltregà

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament, en la sessió extraordinària del dia 12 de febrer de 2019, ha adoptat entre

d’altres acords el d’aprovar inicialment el projecte de taxació conjunta de les finques incloses en

l’àmbit del pla especial del nucli urbà de Santa Cecília de Voltregà a executar pel sistema d’actua-

ció urbanística d’expropiació forçosa, que formula l’Ajuntament com a administració actuant i be-

neficiari de l’expropiació.

Simultàniament també s’ha convocat un termini d’informació pública d’un mes, amb la publicació

dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província, al diari El Punt Avui, al bisetma-

nari comarcal El 9 Nou i al tauler físic i electrònic d’anuncis de la Corporació, durant el qual totes

les persones físiques o jurídiques podran:

a) Consultar la documentació que integra l’expedient i obtenir-ne còpia.

b) Presentar les al·legacions o suggeriments, així com els informes o documents que considerin

oportú aportar en relació amb l’expedient sotmès a informació pública.

Durant aquest termini el projecte sotmès a informació pública es podrà consultar íntegrament per

mitjans telemàtics a la seu electrònica municipal. www.santacecilia.cat

Alhora els referits acords també s’han notificat, juntament amb els fulls d’apreuament correspo-

nents, a les persones titulars dels béns i drets afectats per tal que durant el tràmit d’audiència i in-

formació pública d’un mes puguin:

a) Formular les observacions i reclamacions relatives a la titularitat o a la valoració de llurs drets

respectius.

b) Formular el seu propi full d’apreuament a l’efecte de la seva consideració en l’aprovació defini-

tiva del projecte, així com, si escau, per part del Jurat d’Expropiació de Catalunya.

La qual cosa es fa pública d’acord amb el que disposa l’article 113.a) del Decret 1/2010, de 3 d’a-

gost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Santa Cecília de Voltregà, 14 de febrer de 2019.

L’alcalde,

Joan Senmartí i Escarrà

ROMEA, S.A.Per acord del Consell d’Admi-nistració de Romea, SA i se-gons allò que disposa l’article6è dels Estatuts de la societaten cas de pèrdua del títol, esprocedeix a anunciar l’expedi-ció de duplicats del títol d’ac-cions.Els títols dels quals s’expediràun duplicat són:-Accions nominatives, núme-ros 1 al 22 inclusius, de titulari-tat del Sr. José Valls Galban.-Accions nominatives, núme-ros 853 al 874 inclusius, de ti-tularitat del Sr. Jorge Valls Gal-ban.Per tant, transcorregut un mesdes de la publicació d’aquestanunci, i en absència de recla-macions, es procedirà a l’ex-pedició dels esmentats dupli-cats de títol d’accions.Barcelona, 11 de febrer de2019El President del Consell d’Ami-nistració. José Manuel CanalsMonte

119144-1205545Q

8692

18-1

2055

02Q

Ajuntament deSantpedor

ANUNCI

El Ple de l’ajuntament de data 12 de febrer

de 2019, ha aprovat inicialment la Modifica-

ció Puntual II del POUM, junt amb el Docu-

ment Ambiental Estratègic. L’aprovació com-

porta la suspensió de la tramitació de pro-

jectes d’urbanització i instruments de gestió

urbanística, l’atorgament de llicències urba-

nístiques de parcel·lació de terrenys, d’edifi-

cació, reforma, rehabilitació o enderroca-

ment de construccions, d’instal·lació o am-

pliació d’activitats o usos concrets i d’altres

autoritzacions municipals establertes per la

legislació sectorial en l’àmbit de la modifica-

ció.

L’expedient es sotmet a informació pública

pel termini d’un mes i es pot consultar a la

pàgina web (www.santpedor.cat) i a l’Àrea

de Serveis al Territori de l’Ajuntament. A la

vegada es concedeix audiència als ajunta-

ments veïns.

Recursos: Es tracta d’un acte administratiu

de tràmit no qualificat contra el qual no és

procedent la interposició de cap tipus de re-

curs.

Respecte a la suspensió, es pot interposar

recurs potestatiu de reposició en el termini

d’un mes davant l’òrgan que l’ha dictat o re-

curs contenciós administratiu en el termini

de dos mesos davant els Jutjats Contencio-

sos Administratius de Barcelona.

L’alcalde, Xavier Codina i Casas

Santpedor, 19 de febrer de 2019

1479

71-1

2054

92Q

Ajuntament dela Pobla de Segur

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament en sessió ordinàriadel dia 1 de febrer de 2019 aprovà inicial-ment la dissolució de l’organisme autònomlocal anomenat Patronat Municipal d’Es-ports. S’exposa l’expedient a informació pú-blica pel termini de 30 dies a partir de l’en-demà de la publicació d’aquest anunci alBOP de Lleida. Durant aquest termini els in-teressats podran formular reclamacions i/osuggeriments.

Les reclamacions i suggeriments hauran deser resolts per l’Ajuntament en Ple. En elsupòsit que no se’n presentin, no serà ne-cessari un nou acord del Ple sinó que l’a-cord d’aprovació inicial s’elevarà automàtica-ment a definitiu.

La Pobla de Segur, 19 de febrer de 2019

L’alcalde

Lluís Bellera i Juanmartí

omptar una manifestacióés una operació relativa-ment fàcil, creure’s els nú-meros d’aquesta suma ja

és una cosa diferent, encara mésen un país on de seguida ques’ajunten quatre persones que pro-testen es parla de centenars de mi-lers. Els Universitaris per la Repú-blica que havien convocat unaconcentració ahir al migdia a laplaça Universitat de Barcelonavan aconseguir reunir 12.000 per-sones, segons els càlculs d’aquestdiari, 13.000 segons la GuàrdiaUrbana, que en el moment àlgidde la protesta ocupaven tot l’espaidisponible i una petita part del car-rer Pelai. Es tracta d’una xifra im-portant, molt superior al que apa-rentava la concentració a peu deplaça on la densitat humana eralaxa i molts dels participants te-nien la sensació que havia punxat.

“Falta gent”, deia la Maria, unaestudiant de primària de la UAB iveïna de Breda, mentre esperavaque arranquessin els parlaments.Amb els mateixos ulls s’ho miraval’Aina, una estudiant de quartd’ESO d’Arenys de Mar, que ho re-sumia de la manera següent: “Fal-ta lluita estudiantil, quan hi hauna vaga la majoria de gent es

C

queda a casa i això no pot ser.” Dela mateixa opinió era l’Andrea,una noia castellanoparlant –cadacop se sent parlar més castellà ales manifestacions independen-tistes– una mica decebuda pel vo-lum de gent congregada. “Hau-ríem de ser-ne més”, es lamenta-va.

En el parlament d’una de lespersones que van intervenir desde l’escenari hi ha, potser, l’expli-cació al fet que la concentraciód’ahir al matí no fos la que alguns

esperaven. “No tenim por de la re-pressió”, va dir l’oradora i potser,el que passa, en algunes personesés que sí, que la brutalitat de laresposta de l’Estat ha acabat perfer que alguns es quedin a casa. Icontra aquesta realitat va clamarun altre dels oradors, represen-tant dels docents ahir en vaga:“La nostra por és el seu poder!”

A la concentració hi eren cri-dats estudiants, però molts CDRde Barcelona hi van acabar fentcap després de recórrer la ciutat

amb marxes a peu. L’últim a arri-bar va ser el del barri de Gràcia,que va fer entrada a la plaça pelcarrer Pelai arrossegant unesdues mil persones que van acabard’omplir el manifestòdrom. Aaquella hora, quarts d’una delmigdia, el centre de Barcelona es-tava capgirat, amb la Gran Via,Pelai i altres carrers tallats per lagent que s’hi manifestava. Eren12.000, algú potser pensava queeren pocs, però n’eren molts i ensemblaven molts més. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

APERITIU · La plaça Universitat reuneix una gernació de gent, convocada pels estudiants, hores abansde la manifestació de la tarda QUEIXA · “Falta més lluita estudiantil”, es queixa una jove de secundària

12.000 no són pas pocs

Una marxa de CDR dirigint-se ahir al matí cap a la concentració de plaça Universitat ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 13

1972

90-1

2054

19Q

La mobilització no noméses va viure a Barcelona, iles convocatòries que esvan fer a les altres capitalsde demarcació també vanser un èxit pel que fa a par-ticipació. Milers de perso-nes es van aplegar en lesmarxes que es van convo-car, en les quals no hi vahaver incidències. No obs-tant això, al llarg del dia elSistema d’EmergènciesMèdiques (SEM) va haverd’atendre 44 persones perferides lleus pels incidentsderivats de la vaga, set deles quals agents dels Mos-sos d’Esquadra. A la capi-

tal lleidatana unes 20.000persones, segons l’orga-nització, van seguir unamarxa encapçalada peruna desena de tractors desde la plaça Ricard Viñes endirecció al pont Vell, on elsCastellers de Lleida van ai-xecar un pilar i es va llegirun manifest. Per la seva

banda, a Girona es va viu-re una de les manifesta-cions més massives que esrecorden a la ciutat, ambuns 70.000 participantssegons dades de la PoliciaMunicipal. Finalment, aTarragona la Guàrdia Ur-bana va xifrar en 9.000persones els assistents en

una mobilització que vasortir de la plaça de la Fonti va acabar davant la plaçaImperial Tarraco, davantla subdelegació del governespanyol.

Pel que fa a la Catalunyacentral, Manresa tambéva viure una jornada histò-rica amb els concentratsque es van aplegar a la Bo-navista i van continuarper la carretera de Vic.Justament a la capitald’Osona la concentració esva allargar hores davant lacomissaria dels Mossosd’Esquadra fins passadesles vuit, quan va sortir enllibertat el detingut pel tallde trànsit que es va fer almatí a la C-17 a Gurb. ■

El clam es fa sentira tot el territoriaLes capitals tornen a congregar milers de persones en una nova mobilitzacióhistòrica aEls serveis d’emergències atenen 44 persones pels incidents

D.B.BARCELONA

70.000persones van participar enla marxa que es va fer a Giro-na i que és considerada unade les més grans a la ciutat.

De dalt a baix, la capçalera de la concentració a Lleida,mossos la C-17 a Gurb, i la protesta de Tarragona ■ ACN

20.000participants es van aplegara Lleida segons l’organització,10.000 segons els Mossos i5.400 segons la policia local.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dades

Sis hores va durar ahir ladeclaració de Jordi Sàn-chez davant del TribunalSuprem. No era en va. Lafiscalia sustenta el delictede rebel·lió i l’exercici de laviolència que requereixaquesta pena en bona partde l’actuació de Sànchez iJordi Cuixart davant de laconselleria d’Economia el20 de setembre del 2017.Sànchez, en canvi, va vo-ler deixar clar quatre mis-satges: en cap moment esva obstaculitzar la feina dela comitiva judicial, es vaintentar col·laborar a tra-vés del servei d’ordre del’ANC en la seguretat de laprotesta, no hi va havercap llançament d’objectesni cap risc per a la integri-tat física de persones obéns i, finalment, en totmoment es va fer valer eldret de manifestació i lli-bertat d’expressió.

Així ho va afirmar ahirl’activista Jordi Sànchez apreguntes del fiscal JavierZaragoza, que va dedicaresforços a buscar la violèn-cia durant tot l’interroga-tori. El ministeri fiscal, pe-rò, no es va limitar nomésals fets del 20-S, sinó quetambé va intentar relacio-nar amb Sànchez i l’ANCla violència que va tenirlloc durant la jornada delreferèndum l’1-O insti-gant les mobilitzacionsdels ciutadans davant delscol·legis per protegir lesurnes.

Tanmateix, Sànchez vaintentar fer un relat deta-llat de la jornada del 20-S ide la seva actuació des queva arribar a primera horadavant de la conselleria, i

no se’l va deixar entrar,fins a la una del migdia,quan hi va tornar desprésde rebre la trucada del lla-vors conseller d’Interior,Joaquim Forn, demanant-li col·laboració en matèriade seguretat davant elnombre de manifestantsque, admet, “ens va sor-prendre a tots”.

Cop de mà a la seguretatVa ser a partir d’aquell mo-ment quan Sànchez, ambl’equip del servei d’ordrede la pròpia assemblea, va

intentar establir un cordóde seguretat entre la portaprincipal de la conselleria iels manifestants per tal defacilitar les entrades i sor-tides a l’edifici. En aquestpunt, Sànchez va defensarla seva voluntat de “col·la-borar” i va descartar, da-vant la insistència del fis-cal, que fos ell el “responsa-ble” del dispositiu de segu-retat, i més quan en dosmoments determinats del20-S se li van demanar, perpart de la Guàrdia Civil,dues actuacions que exce-

dien els seus coneixe-ments i competències.

Tensió el 20-SEl primer, quan se li va de-manar desplaçar la mani-festació de davant de laconselleria per poder fer ar-ribar uns vehicles, una tas-ca a la qual Sànchez es vanegar. “Em superava, eraimpossible”, va indicar, acausa, sobretot, de la densi-tat de la manifestació. Unaltre moment que Sànchezva admetre que havia vis-cut amb “tensió” es va pro-

duir quan a mitja tarda esva assabentar per un tinentdel cos de seguretat que hihavia “armes llargues” adins d’un vehicle policial.“Vam intentar protegir-loamb un cordó de voluntarisfins que vam desconvocarla manifestació; ja els vaigdir que no era la meva res-ponsabilitat”, insistia da-vant del fiscal, que sí que lahi atribuïa.

L’expresident de l’ANCtambé va condemnar uncop més, aquesta vegadades de la sala del Suprem,

els danys als vehicles poli-cials, que va imputar a unaminoria d’exaltats, uncomportament que vacontrarestar amb el quevan exhibir uns manifes-tants que a mitja tarda jaarribaven als 50.000. Defet, Sànchez va elogiar l’ac-titud dels concentrats re-cordant al fiscal que al llargde la jornada no es va pro-duir cap incident greu ique, a més a més, no s’hantrobat ni imatges ni co-mentaris de destrosses niper part dels manifestantsa través de les xarxes so-cials ni tampoc per partdels mitjans de comunica-ció que estaven concen-trats a la zona.

I als retrets del fiscal perno haver actuat abansamb crides a la desmobilit-zació, Sànchez va desta-car en tot moment el dret ala manifestació i a la lliber-tat d’expressió, ja que encap moment de la jornada“ no hi va haver cap risc per

a L’expresident de l’ANC afirma que la comitiva judicial del 20-S va actuar ambnormalitat i que ell es va limitar a col·laborar en l’ordre a Admet moments detensió, condemna els danys a vehicles i recorda que no hi va haver cap incident

Emma AnsolaBARCELONA

Sànchez: “Ésfals el relat d’unintent d’assalt”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201914 | Nacional |

A la secretària judicialningú la coneix i podriahaver sortit per la portade la seu d’Economia,com van fer moltespersones tot el dia

❝Ni Òmnium ni l’ANCno vam rebre capnotificació de la fiscaliaperquè no féssimmobilitzacions icampanyes per l’1-O

❝ ❝Fa 500 dies que soc a lapresó per haver fetactes polítics i cívics.Vam exercir el dret demanifestació i deprotesta

El president de la sala penaldel Tribunal Suprem, ManuelMarchena, va fixar ahir que eljudici contra els independen-tistes catalans es reprendràdimarts vinent, a dos quartsde deu del matí, amb els inter-rogatoris als acusats que fal-ten: el president d’ÒmniumCultural, Jordi Cuixart, i la pre-sidenta del Parlament, CarmeForcadell.

Aquell dia ja estava asse-nyalat per començar a interro-gar els primers testimonis, apartir de les deu del matí, comara l’expresident Artur Mas; elpresident del Parlament, Ro-ger Torrent, o l’expresident es-

panyol Mariano Rajoy. Mar-chena va explicar que es “des-plaçaran cronològicament”les declaracions dels testimo-nis i que començaran un cophagin declarat Cuixart i Forca-dell. Per acabar les declara-cions dels polítics, el jutge vaindicar que podria haver-hisessió l’1 de març.

Aquests canvis són unaevidència que la sala d’enjudi-ciament ha premut l’accelera-dor perquè el final del judici nocoincideixi amb les eleccionsespanyoles del 28-A. Tambéha habilitat tres dilluns delmes de març (els dies 4, 11, i25), que s’afegiran a les jorna-

des de dimarts a dijous.Les presses del tribunal es

van veure dimecres passatamb una sessió que va durardotze hores i en què l’exconse-ller Carles Mundó va acabarde declarar a dos quarts d’on-ze de la nit, una mesura forçacriticada especialment per-què castiga els presos polítics,amb una hora de trajecte finsals penals i un sopar fred. Lasala, però, va dictar ahir unainterlocutòria en la qual infor-ma que “habilita les hores detarda que excedeixin de les 8del vespre per celebrar ses-sions del judici quan excepcio-nalment sigui necessari”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dimarts es reprèn el judici i s’habiliten alguns vespres

a la integritat física de lespersones ni de l’edifici de laconselleria”, sentenciava, iconsiderava el temor ad-mès per la secretaria judi-cial a sortir pel cordó de se-guretat a una “percepció”de la funcionària, i no pas auns fets violents que s’ha-guessin produït amb ante-rioritat i que, per tant, po-guessin justificar aquellapor. De resultes de les con-verses “fluides i naturals”amb el tinent de la GuàrdiaCivil i de les actuacions alllarg de tot el 20-S, mai vaarribar a imaginar que po-guessin derivar en unaacusació que a hores d’araja fa que acumuli més d’unany en presó preventiva is’enfronti amb una penade 17 anys de presó.

Finalment, i a acusa-cions del fiscal, Sàncheztambé va negar que cone-gués amb anterioritat eldocument Enfocat’s que,d’altra banda, va qualificard’“irrellevant”. “No aguan-

ta la més mínima prova decontrast”, assegurava enreferència a detalls que in-cloïa el document atribuïta Josep Maria Jover, exse-cretari general d’Econo-mia i que també ha servitde base de les acusacions.

El whatsapp i MarchenaLa nota de la jornada va es-tar protagonitzada perl’al·lusió del mateix Sán-chez al president del tribu-nal, Manuel Marchena, al’hora de rebutjar que tin-gués coneixement, com elfiscal li atribuïa, d’un cor-reu que li recomanava po-sar vehicles al voltant delscol·legis electorals durantla jornada de l’1-O. Visible-ment enfadat, Sànchez,que havia negat tant co-nèixer el remitent (XabiStrubell) com haver oberto llegit el contingut del cor-reu, a insistències del fis-cal assenyalant-lo com eldestinatari, va interrom-pre: “Perdoni, no vull ser

impertinent”, va avisar,per afegir-hi immediata-ment després: “Hi hawhatsapps que s’han en-viat que han compromès ladignitat i el bon nom delpresident d’aquesta sala iés evident, pel que ell hadit, que ell no sabia resd’aquests whatsapps.Amb la qual cosa, estemaquí”, va cloure.

Sànchez, com va ferOriol Junqueras, es va pre-sentar des del primer mo-ment com un “pres polític”i repetides vegades va con-fessar que tenia la “sensa-ció” que tant ell com Cui-xart estan sent castigats“per assumir aquestes res-ponsabilitats en movi-ments cívics i haver exer-cit el dret d’expressió”.Cuixart, de fet, serà el prò-xim a declarar; ho farà di-marts amb l’expresidentadel Parlament Carme For-cadell, i es donarà per aca-bada la fase de declara-cions dels acusats. ■

Jordi Sànchez, queactualment éspresident del grupparlamentari de JxCat,declarant ahir alSuprem ■ EFE

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

Àrea de Territori i SostenibilitatServei JuridicoadministratiuExt. 37447

Segon.- NOTIFICAR la present resolució a tots els propietaris i titulars dels béns i drets objecte d’expropiació que figuren en la relació de béns i drets,així com a l’Ajuntament d’Argentona.

Tercer.- PUBLICAR aquesta resolució, fent-ne exposició pública per un període de quinze dies hàbils, comptats des de l’endemà de la data de publi-cació de l’anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província (BOPB).

(...)

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Adminis-tratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la seva publicació.

Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptardes del dia següent al de la seva publicació.

El secretari delegat, Francesc Bartoll Huerta

Barcelona, 7 de febrer de 2019

ANUNCIL’Il·lm. Sr. President delegat de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de la Diputació de Barcelona, en ús de les facultats delegades de conformitat amb l’a-partat 4.2.1 c) de la Refosa 1/2018, sobre nomenaments i delegació de competències i atribucions dels òrgans de la Diputació de Barcelona, dife-rents del Ple, aprovada pel Decret de la Presidència núm. 7048/18, de data 9 de juliol de 2018, publicat en el BOPB d’11 de juliol de 2018, quant ales competències de la Presidència delegada de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, relatives a l’expropiació forçosa, contingudes a la Llei d’expropiacióforçosa de 16 de desembre de 1954, i al Reglament de la Llei d’expropiació forçosa, aprovat pel Decret de 26 d’abril de 1957 i la resta de legislació re-guladora de l’expropiació forçosa, ha dictat la següent resolució amb data 4 de febrer de 2019 (D789/19):

(...)

Primer.- MODIFICAR la relació de béns i drets afectats per les obres del Projecte constructiu “Millora de les condicions geomètriques, drenatgelongitudinal i obres complementàries de la carretera BV-5106, del PK 8+100 al 10+360. TM Argentona”, d’acord amb la fonamentació que figuraa la part expositiva de la present resolució.

RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATS MODIFICADA

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERF. AFECTADES m2 FINC TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUB- SUP. EXPROP. SUP. EXPRO. SUP. SERV. SUP. OCUP. QUALIFIC.

PARCEL·LA VIALS (M2) SERV. (M2) PAS (M2) TEMP. SERV. URBANÍS.(M2)

4 Artros Girona SL Rústica 12 32 a 671,36 1,44 145,46 245,05 SNU improduc.b 26,05 0,00 SNU improduc.h 101,1 0,00 SNU matolls

5 Pedro Gené Carbonell Rústica 12 16 a 1536,38 1,44 119,40 203,52 SNU matollsb 414,74 0,00 SNU Conreu secà

7 Francisco Teixido Camps Rústica 23 33 a 233,48 0,00 SNU improduc.8 Georgy Briling Lidia Salgous Rústica 12 42 f 1086,36 0,00 24,40 44,65 SNU improduc.

g 240,78 2,88 233,17 323,24 SNU pastures10 Georgy Briling Lidia Salgous Rústica 12 15 a 949,55 1,44 215,60 305,62 SNU pastures11 Teixido Inmobles SL Rústica 12 35 a 1231,22 1,44 79,21 171,55 SNU improduc.14 TEN-EQUS SA Rústica 12 46 -- 25,28 0,00 27,81 40,92 SNU Pinar mad.15 Concepció Manso Ruaix

José Solé Balcells (Hereus) Asunción Mir VallsMaría Caridad Sole RibasPablo Sole Ribas (Hereus) Rústica 12 41 -- 520,01 1,44 43,55 5364,68 SNU Pinar mad.

17 José Llado Güell Amparo BergonGonzález Rústica 12 56 -- 103,01 0,00 SNU improduc.

18 Georgy Briling Lidia Salgous Rústica 12 54 -- 16,39 0,00 SNU Pinar mad.20 Carmen Giro Galilea a 467,52 0,00 SNU Pinar mad.

Francisco José Pares Puig d 336,88 0,00 SNU Conreu secàJosé M. Pares Puig l 871,70 0,00 SNU improduc.Jorge Pares Puig N 136,33 0,00 SNU matollsJosé M. Puig Giro p 0,41 0,00 SNU improduc.Mercedes Puig Giro Inés Puig Giro Santiago Vilchez PuigMónica Vilchez Puig Rústica 12 13

21 Carmen GiroGalilea FranciscoJosé Pares PuigJosé M. Pares PuigJorge Pares PuigJosé M. Puig giroMercedes Puig Giro Inés Puig Giro Santiago Vilchez Puig b 494,56 0,00 82,04 229,26 SNU Horta regadiuMónica Vilchez Puig Rústica 12 39 f 767,12 1,44 216,47 325,83 SNU Conreu secà

22 María Inmaculada Plandolit Fornells Rústica 12 38 d 0,00 9,24 79,37 169,22 SNU Pastures

23 Teixido Inmobles SL Rústica 12 39 1.146,41 0,00 14,21 39,34 SNU matolls

875237-1205411Q

Òmnium Cultural va fermultiplicar ahir per sis iper set la capacitat de lasala de vistes del TribunalSuprem instal·lant al migdel carrer Diputació deBarcelona, davant la seucentral de l’entitat, unapantalla gegant per seguirles declaracions judicials.A la tarda, quan s’esperavaque acabés la declaració deJordi Sànchez per arren-car amb la del president del’entitat, Jordi Cuixart, hi

havia al voltant de sis-cen-tes persones, entre les queseien a les cadires i les queaguantaven a peu dret.

L’experiència de fer

sortir la declaració judicialal carrer es repetirà di-marts vinent al matí quandeclari Cuixart i, després,Carme Forcadell. ■

Òmnium porta al carrerla declaració dels JordisJordi PanyellaBARCELONA

El carrer Diputació ple seguint la declaració ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201918 | Nacional |

uan Catalunya despertavaen vaga, el president QuimTorra i les conselleres Ester

Capella (Justícia) i Laura Borràs(Cultura) ja eren al Tribunal Su-prem. La prova que el públic queconqueria ahir el dret a entrar alsaló de plens –gràcies a matinar–no era de Vox va ser l’ovació a Tor-ra i les conselleres, un esclat quela policia espanyola va tolerar unavegada però no dues, ja que unagent de paisà sortia a alertar queallò no era un estadi, tot i ser tele-visat en directe. L’alineació de fis-cals era la titular amb Fidel Cade-na i Javier Zaragoza, que es repar-tien els marcatges amb la sintoniade dos defenses centrals que im-posen la llei al camp propi.

“Don Santiago Vila”, anunciavael president del tribunal, ManuelMarchena, per obrir el sisè dia dejudici a les deu del matí. “Vostè nova ser destituït pel 155, es va anti-cipar i va dimitir el 26 d’octubredel 2017”, li va concedir, a Vila, elfiscal Cadena. “La nit del 25 al 26m’acompanyarà tota la vida per-què m’acaba costant la carrerapolítica... De moment”, relataval’exconseller d’Empresa en el go-vern de Carles Puigdemont.

Davant el tribunal, Vila va feruna oda al telèfon de la modera-ció, un aparell vermell que no volaa Moscou sinó que sovint semblael telèfon de l’esperança, perquè laveu d’Ana Pastor es confon amb laveu d’Espanya i quan un interlocu-tor penja la trucada amb joia nosap si l’altre li diu als seus que latrucada era d’algú que s’ha equi-vocat. “Vaig fer tasques d’inter-mediació per ordre del presidentPuigdemont amb alts dirigents delgovern espanyol i del PSOE, que

Q

també tenien interès a conciliar,és excessiu dir que va ser una ne-gociació, però sí que va ser unaaproximació”, va dir Vila. “Vaig in-tentar fins a l’últim minut transac-cionar amb el govern d’Espanyaun «aturin les màquines!»”, hi afe-gia sobre un telèfon que ell no veufora de cobertura. “En contra delque es publica, hi havia molt mésmoderats i centristes als governsd’Espanya i de Catalunya”, va es-grimir en resposta al seu advocat,Pau Molins.

El segon i més exhaustiu tornva ser el de Jordi Sànchez, que te-nia a la sala la parella, SusannaBarreda, i els seus fills, i que va ini-ciar les sis hores d’interrogatoridenunciant que no es podia de-fensar “amb igualtat d’armes” pelrebuig al català amb traducció si-multània. “Em considero un pres

polític”, va proclamar l’expresidentde l’ANC a punt de fer 500 dies ala presó. I aquí va ser el fiscal Ja-vier Zaragoza qui va saltar alcamp com a acusador i alhora ad-vocat defensor dels Nissan Patrolque ell eleva a “set cotxes devas-tats”. Zaragoza creia tenir la pisto-la fumejant de la rebel·lió per laqual Sànchez afronta 17 anys depresó: “Uns Twitters” [sic] i uncorreu electrònic de Xabi Strubell.“Perdó, no vull ser impertinent. Hiha whatsapps que s’han enviat ique han compromès la dignitat i elbon nom del president d’aquestasala i és evident, pel que ell ha dit,que ell no sabia res dels what-sapps”, va dir Sànchez. L’al·lusió aMarchena i al “des del darrere” delsenador del PP Ignacio Cosidó vafer un llarg silenci a la sala.

La rèplica del fiscal seria calcar

amb el pretès lloc del crim l’aficióa multiplicar exhibida amb els cot-xes danyats el 20-S. “Davant l’edi-fici de la conselleria d’Economia ode Vicepresidència?”, va exigir Za-ragoza mirant per sobre de lesulleres. “Economia i Vicepresidèn-cia és el mateix edifici...”, el corre-gia Sànchez. “Suposo que conei-xen l’Eixample...”, aventurava l’acu-sat com si dubtés si el fiscal potsituar el centre de Barcelona sen-se Google Maps. “Quan vaig arri-bar ja hi havia una muralla huma-na”, va ironitzar com a colofó.

El recés permetia als acusatsOriol Junqueras –que seia al dar-rere del seu advocat, Andreu vanden Eynde–, Jordi Turull, JoaquimForn, Raül Romeva, Josep Rull,Carme Forcadell, Dolors Bassa,Jordi Sànchez i Jordi Cuixart re-descobrir que el president Torra i

les conselleres Borràs i Capellaeren ahir amb ells. “Què fas aquí,president?”, li va dir Rull abansd’abraçar-lo. Junqueras, al seutorn, es va fondre afectuosamenten una abraçada amb Torra dedeu segons que no es veurà encap imatge perquè els recessossón privats. Conscient que la pre-só encareix cada abraçada, Cui-xart es prenia la llicència d’abra-çar la germana i Txell Bonet sense

el plàcet policial. “Deixi’m abraçar-les!”, li deia el líder d’Òmnium alpolicia de la sala amb un impera-tiu que no admetia un no. Bassa,alhora, preguntava als del públiccom si tinguessin dret a estar méscansats que ella: “Que ja descan-seu?”. I al final va parlar d’ella.“Fins ahir tenia molts nervis, pas-sat el d’ahir ja... Cinc nits sensedormir i avui per fi he dormit”, deiaBassa l’endemà d’haver declarat.“L’única variable imprevisible deldia 1-O és l’actuació totalmentequívoca d’alguns membres delscossos de policia i de la GuàrdiaCivil. Se m’ocorren mil maneresd’impedir un referèndum senseatacar la gent. Mai vaig pensarque veuria el que vaig veure”, haviadit Bassa la vigília.

En l’hora del comiat a la sala,Torra va poder dir a Sànchez a caud’orella: “Tot desmuntat, Jordi!”.Com si en el fons li reconegués elmèrit d’haver aturat la màquinadurant una estona.

Vila al telèfon, atureu màquines!

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Santi Vila responent com a acusat davant el fiscal Javier Zaragoza ahir en el sisè dia de judici de l’1-O ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bassa es felicita de poderdormir després de cincnits d’insomni i Torra repl’abraçada de Junqueras

David Portabella

L’exconseller d’Empresa iConeixement Santi Vila,que va dimitir el 26 d’octu-bre de 2017, un dia abansde declarar-se la DUI, va as-segurar que ho va fer per-què se sentia “frustrat” perno haver assolit un acordentre el govern català i l’es-

panyol, ahir en la sisenasessió de judici al Suprem,en el qual afronta set anysde presó.

“Hi havia una pressiómolt forta perquè el governprengués decisions unila-terals, però sempre es va in-tentar un acord per fer unreferèndum i donar respos-ta a dos milions de catalansperquè el consens constitu-

cional es va trencar amb lasentència del TC del 2010”,va declarar Vila al fiscal Fi-del Cadena. L’exconsellerva assegurar que amb lessuspensions del TC “el refe-rèndum va mutar a unagran mobilització ciutada-na”. També va indicar queno es van gastar diners pú-blics en l’1-O i que tot va serassumit per “entitats i em-

presaris catalans i catala-nistes”. Va lamentar lescàrregues policials de l’1-O iva assegurar que durantl’octubre hi van haver apro-ximacions i mediacions en-tre governs. “Hi havia mésmoderats en els dos go-verns, i en el PSOE i el PP hihavia dirigents que tambévolien evitar el xoc institu-cional”, va cloure. ■

Santi Vila: “Dirigents del PP i delPSOE també volien evitar el xoc”M.PiulachsBARCELONA

L’exconseller Santi Vila, durant la seva declaració alTribunal Suprem, ahir ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 19

LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 21 DE FEBRER DEL 2019

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG15 19

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

La irrupció de Felip VI enple judici de l’1-O ha indig-nat els partits i les entitatssobiranistes que, un copmés, li retreuen que sobre-passi les funcions que téassignades com a cap d’es-tat. Felip VI va aprofitar laseva intervenció en elWorld Law Congress persentenciar: “No és admis-sible apel·lar a una suposa-da democràcia per da-munt del dret, ja que senseel respecte a les lleis noexisteix ni convivència nidemocràcia, sinó insegu-retat, arbitrarietat i, endefinitiva, trencamentdels principis morals i cí-vics de la societat.” El mis-satge arribava en paral·lela les sessions del judici de

l’1-O, al qual el monarca noes va referir explícita-ment. Es dona la circums-tància que alguns advo-cats defensors dels diri-gents independentistes,com ara Jordi Pina, advo-cat de Jordi Turull, JosepRull i Jordi Sànchez, ha-vien demanat que el rei de-clarés com a testimoni alSuprem, però l’alt tribunalho va desestimar.

El monarca va insistiren la ferma convicció queel respecte a l’estat de dreten un règim democràticno és només la garantiadels drets i llibertats, sinópilar essencial del regularfuncionament de les insti-tucions i fonament de laconvivència i del progrésen pau i en llibertat delsseus ciutadans. Es va en-tendre que el missatge es

referia a l’independentis-me.

Just per això, les forces ientitats sobiranistes novan tardar a reaccionar i livan retreure que prenguipartit en ple judici, com java fer amb el seu discursdel 3 d’octubre. Dimecres,el president del Parla-ment, Roger Torrent, vapiular a Twitter que “elque és inadmissible és veu-re l’Estat utilitzant els tri-bunals contra la voluntatdemocràtica de la ciutada-nia”, mentre que CarlesPuigdemont va anar mésenllà afirmant, a la matei-xa xarxa, que “Franco varespectar la llei quan vanomenar Joan Carles Isuccessor”. Ahir les críti-ques a Felip VI van seguir;el portaveu de JxCat alParlament, Eduard Pujol,

va recordar al monarcaque “durant el franquis-me, que va validar la mo-narquia, hi havia lleis, jut-ges, ministres, policies idies que duraven 24 ho-res, com ara, i no era unademocràcia”. Marta Vilal-

ta, la seva homòloga aERC, li va replicar que elprojecte independentistaés “legal i legítim”.

També hi va respondreel vicepresident d’Òmni-um Cultural, Marcel Mau-ri, que va assegurar que

aquesta és una mostramés de l’actitud d’un reique “no està fent allò que licorrespon segons marcala Constitució, sinó que es-tà intervenint i està fentde part com ja fer el 3 d’oc-tubre”. ■

Crítiques a laingerència del reien ple judici de l’1-OaEl sobiranisme li retreu que estigui fent un paper que noli pertoca, com ja va fer en el seu discurs del 3 d’octubre

RedaccióBARCELONA

“Durant el franquismehi havia lleis, jutges,ministres, policies i diesde 24 hores i no erauna democràcia”Eduard PujolPORTAVEU JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No és admissibleapel·lar a unademocràcia perdamunt de l’estatde dret”Felip VIREI D’ESPANYA

El rei Felip VI durant la seva intervenció en el XXVI World Law Congress, que va conclouredimecres a Madrid amb referències del monarca a l’independentisme ■ EFE

“És inadmissibleveure l’Estat utilitzantels tribunals contra lavoluntat democràticade la ciutadania”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201920 | Nacional |

1344

27-1

2051

44Q

1807

22-1

2033

07Q

1090

04-1

1992

72Q

“La DUI és unadeclaració política”

n la cinquena sessió del judici, di-mecres passat, l’exconseller deTerritori i Sostenibilitat, JosepRull (JxSí), va manifestar que el

govern va acordar de tirar endavant elseu programa electoral, que recollia“pactar” amb el govern espanyol el pro-cés d’independència de Ca-talunya, i que la declaracióunilateral d’independència(DUI) és una declaració po-lítica”, com van dir altresacusats.

Quan el Tribunal Consti-tucional (TC) va enviar-lifins a sis advertències per-què no actués, Rull va decla-rar: “Vam ponderar entre

EM. PiulachsBARCELONA

l’imperi de la llei i el principi democràtic ivam actuar pel principi de legitimitat,com sosté el tribunal canadenc i reculluna sentència del Constitucional.” L’ex-conseller, però, va ser crític amb el TC,que va acusar de “falta de legitimitat mo-ral per haver estat un instrument del go-vern espanyol” quan va suspendre inicia-tives legislatives catalanes com —vadir— la llei de canvi climàtic, que després

va donar raó a la Generali-tat. Interrogat per la fiscalConsuelo Madrigal, el dipu-tat de JxCat, en presó i sus-pès, va aclarir que al vaixell(el del Piolín) que voliaamarrar a Palamós la Gene-ralitat — no pas ell, com re-cull l’acusació— no el va dei-xar entrar perquè no va dirque era un buc de l’Estat. ■

“El referèndumno era concloent”

l referèndum de l’1 d’octubre era“un compromís institucional ambla ciutadania”, “no va ser un acteconcloent” de la legislatura i el

principal objectiu era empènyer cap al“diàleg, la negociació i el pacte” amb l’Es-tat. L’exconsellera de Treball Dolors Bas-sa va optar en la sessió cele-brada dimarts passat percontestar a les preguntes dela fiscalia i de l’advocada del’Estat i va decidir entrar enels aspectes més tècnicsdels fets d’octubre, tant pelque fa a l’1-O com als dies 3 i27. Va ser la declaraciómenys política de les que

EE. AnsolaBARCELONA

s’havien fet fins llavors i va reiterar di-verses vegades al llarg de les dues horesde declaració que, a partir del momentque la llei de referèndum va ser suspesapel TC: “Ja no vam fer res més”, va afe-gir-hi. Preguntada pels requeriments delTC i el seu compliment, l’exconsellera vaexplicar que es considerava que hi havialleis internacionals que emparaven el re-ferèndum que, a més a més, no es consi-

dera delicte en les lleis espa-nyoles i que l’actuació esta-va avalada també per la de-manda d’un 80% de la pobla-ció. Bassa va qualificar la si-tuació d’aleshores de “con-flicte competencial i jurídic”amb l’Estat i va considerarque, com d’altres de sem-blants, seria “transitori”. ■

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

1344

27-1

2051

19Q

PLACES DISPONIBLES TANT A RESIDÈNCIA COM A CENTRE DE DIA. On som?

La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església.

Què oferim?Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una

antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentmentamb els estàndards més alts del mercat.

Disposem d’un gran equip de professionalsMetge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip

de mantenimentDisposem de places privades lliures per a estades de descans familiar, temporals o permanents.

Per a més informació:Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21

www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja

FUNDACIÓ PRIVADA CASALDELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

FUNDACIÓ PRIVADA CASALDELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

1788

01-1

2044

85L

“Ni un sol euro de laGeneralitat per l’1-O”

exconseller de Justícia, CarlesMundó (ERC), es va mostrarferm en la seva intervenció mal-grat que el seu interrogatori va

acabar a dos quarts d’onze de la nit de di-mecres, després de dotze hores de judici alSuprem. “El que em pregunta no té capconnexió amb els delictesdels quals m’acusen”, va etzi-bar Mundó diversos cops alfiscal Javier Zaragoza. La fis-calia demana a l’exconsellerset anys de presó per malver-sació de fons i desobediència.

“Com es va crear el fals de-bat que faríem signar despe-ses del referèndum als fun-cionaris, vam decidir que ho

L’M.PiulachsBARCELONA

signaríem nosaltres. Al final, amb la sus-pensió, no es va gastar ni un sol euro de di-ners públics de la Generalitat per l’1-O”, vareiterar l’exconseller de Justícia, que ac-tualment exerceix d’advocat i ha deixat lapolítica. Interrogat pel seu advocat, JosepRiba, Mundó va detallar que la intervento-ra de la Generalitat ha certificat, tal comva fer l’exministre Montoro, que no es vandestinar diners a l’1-O. El fiscal Zaragoza

va voler polemitzar i va asse-gurar que el president delTSJC va demanar un reforçen jutjats de guàrdia dels 49partits judicials de Catalunyaper l’1-O i que Justícia hi vaposar pegues. “Com que al fi-nal no va passar res, ni hi vahaver cap queixa, no em pre-gunta per això”, va replicar-liMundó. ■

exconsellera de Governació Me-ritxell Borràs (JxSí), acusada demalversació i desobediència,també va ser interrogada dime-

cres a la tarda en el judici al Suprem. Bor-ràs va explicar que tenia la “disjuntiva” defer complir el programa electoral i el man-dat del govern de convocarun referèndum, amb el perillque el Tribunal Constitucio-nal (TC) suspengués la lleidel referèndum. “No menys-preo el TC, però en els dar-rers anys està molt politit-zat, i havíem de ser fidels almandat del poble de Catalu-nya”, va declarar.

L’

“No menyspreo el TC,però està polititzat”M. PiulachsBARCELONA

El fiscal Jaime Moreno va qüestionarl’honorabilitat dels exconsellers i va asse-gurar que hi va haver una “desbandada”al Parlament per no haver de signar elsadvertiments del TC. Va ser l’advocada deBorràs, la penalista Judit Gené, que vafer-li recordar per què va faltar aquell 12de setembre del 2017: “El dia abans vamorir el meu pare”, va recordar Borràs,amb llàgrimes als ulls. L’exconsellera

també va explicar que el seudepartament va iniciar unconveni marc per a la com-pra d’urnes perquè hi haviael perill de repetir eleccions ino eren pas per al referèn-dum, tot i que van presen-tar-li una querella al TSJC.També va negar cap despesadel govern per a l’1-O. ■

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201922 | Nacional |

El grup parlamentari de Ciutadans ha volgut protestarpel que considera el tancament del Parlament amb unafotografia en què els diputats i diputades d’aquest partites van asseure als seus escons de l’hemicicle. La imatgeva manifestar la solitud de Ciutadans en aquesta iniciati-va amb l’hemicicle totalment buit a excepció d’ells. Lamesa del Parlament va decidir ajornar uns dies l’activi-tat prevista amb motiu del judici de l’1-O.

Acte a Madrid per demanarl’alliberament immediat

Pesar (en sentit figuratsospesar), especialmentexaminant pros i contres.Aquesta és la definicióque trobem al diccionaridel terme ponderar. Unconcepte, la ponderació,que s’ha posat de modaper la utilització quen’han fet alguns dels acu-sats en el judici de l’1-O.Especialment per part deJordi Turull i Josep Rull.Aquest últim, per exem-

La foto de la solitud deCiutadans al Parlament

L’ACTE

El terme, usat per diversosacusats, ha cridat l’atenció

El president del Parlament, Roger Torrent, i els expresi-dents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert vanliderar dimecres un acte a Madrid en suport de l’expresi-denta del Parlament Carme Forcadell en què també vanparticipar una seixantena de representants polítics. Di-putats i exdiputats del Parlament i del Congrés van re-ivindicar l’alliberament immediat de Forcadell.

LA CARA I LA CREU

LA IMATGE

Suport a Forcadell

La ponderacióEL CONCEPTE

ple, va assegurar en la se-va declaració que el go-vern va ponderar l’aplica-ció de diversos preceptescom l’imperi de la llei i elsprincipis democràtics i delegitimitat a l’hora deprendre decisions respec-te al referèndum. La de-fensa de la ponderació ex-pressada pels acusats hafet fortuna cridant l’aten-ció entre els periodistesjudicials especialitzats.

A L’AIRE LLIURE

“Al meu departamenthi havia 18 sentènciesdel TC que el governespanyol no complia”

DOLORS BASSAEXCONSELLERA DE TREBALL,AFERS SOCIALS I FAMÍLIA

“Em considero un prespolític. Estic convençutque estic aquí perhaver estat presidentde l’ANC”

JORDI SÀNCHEZEXPRESIDENT DE L’ANC IPORTAVEU DE JXCAT

La fiscalia no aixeca elcap en l’interrogatori

“És inadmissible apel·lar auna suposada democràciaper damunt del dret. Senselleis no hi ha democràcia”

FELIP VIREI DELS ESPANYOLS

Els observadors esmostren amatents

LES FRASES

Es reiteren elsproblemes tecnològicsper mostrar documents

Les xarxes socials esburlen del fiscal pelcorreu de ‘Sabi Estrubel’

LA INTERFERÈNCIA

El carrer Diputació de Barcelona,entre Pau Claris i Roger de Llúria,es va convertir ahir en una sala devisionat del judici a l’aire lliure oncentenars de persones van seguirla sessió en les pantalles gegantsinstal·lades per Òmnium davant laseu amb motiu de la declaració pre-vista del president, Jordi Cuixart.

MAL DE LLENGÜES

“Teníem la certesa quela firma d’un decret deconvocatòria dereferèndum no ésdelicte”

CARLES MUNDÓEXCONSELLER DE JUSTÍCIA

La incompetència lingüística de lafiscalia va tornar a quedar consta-tada ahir. El fiscal va voler atraparSànchez en fals i li va parlar d’algúque li hauria enviat un correu enquè s’incitava a la violència. L’hau-ria enviat algú que es deia “Sabi Es-trubel” i no Xavi. Les xarxes vanacabar plenes de mems rient-se’n.

“Crec que el TribunalConstitucionalespanyol té un dèficitimportant d’autoritatmoral”

JOSEP RULLEXCONSELLER DE TERRITORII SOSTENIBILITAT

TECNOLOGIA PUNTA

Els observadors de la plataforma Internatio-nal Trial Watch estan seguint de prop el judi-ci malgrat no haver estat reconeguts pel Tri-bunal Suprem. Els advocats d’aquesta orga-nització han valorat positivament la laxitud

en el temps de declaració que el president del tribunalpermet als acusats, però han posat nombroses deficièn-cies sobre la taula, com ara les cues per poder entrar, lasessió maratoniana que afecta el dret de defensa, la de-negació d’algunes proves demanades per les defenses oque la fiscalia intenti atribuir als ciutadans agredits laviolència policial de l’1-O.

“S’ha desmuntat unade les grans ‘fake’proves amb les quals lafiscalia ha organitzat eljudici ”

QUIM TORRAPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Vaig dimitir frustratper haver intentatcanalitzar el conflicte id’haver fracassat”

SANTI VILAEXCONSELLER D’EMPRESA ICONEIXEMENT

Pantalla gegantd’Òmnium davant la seude Barcelona pel judici

“Havia de ser fidel almandat del Parlamentque va sortirdemocràticament”

MERITXELL BORRÀSEXCONSELLERA DEGOVERNACIÓ

Els diputats de Ciutadans es van quedar sols ahir ■ CS

La imatge de la fiscalia es degrada a cada ses-sió, i si la intervenció del fiscal Cadena –im-pulsor de la teoria de la fiscalia dels set cot-xes de la Guàrdia Civil “devastats”– va pro-vocar perplexitat, la de tota una ex-fiscal ge-

neral de l’Estat com Consuelo Madrigal va ser de traca.En l’interrogatori a Josep Rull va assegurar que el TCanul·lava resolucions quan estaven suspeses, va esmen-tar frases del full de ruta del govern que no existien, vaatribuir el full de ruta de l’ANC a l’executiu o va confon-dre la Sindicatura Electoral i la de Comptes, entre altrespífies que van fer exasperar la presidència del tribunal.

La sala del Suprem on es desenvo-lupa el judici no és només d’aparen-ça vetusta. Les dificultats per re-produir documents sol·licitats perles acusacions i les defenses són no-tables, i ahir no es van poder repro-duir piulades de Jordi Sànchez i esvan posar traves al visionat de ví-deos demanats per les defenses.

Acte de suport a la presidenta Forcadell, a Madrid ■ ACN

L’ALTRA CARA DEL JUDICIFERRAN ESPADA

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 2019

8253

16-1

2023

09Q

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

“La suposada democràcia”Potser perquè alguns analistes jacomencen a dir que, tal com va eljudici, com a màxim hi haurà unacondemna per desobediència, Fe-lip VI hi ha sortit al rescat. Tot par-lant de “suposada democràcia”.La llei per sobre de les urnes. I d’onemana la llei? Alguns mitjans hanaplaudit les paraules del monarca:“El Rey, firme ante el secesionis-mo” (Ideal), “El Rey desmonta elseparatismo” (ABC), “En defensadel imperio de la ley” (Heraldo deAragón), “Felipe VI sale a defen-der la ley” (El Mundo) “El Rey, ensu sitio” (Libertad Digital). I la se-paració de poders? Bé, gràcies.

Una acció preventivaen favor del rei“A Sánchez cal exigir-li que dispo-si tot el necessari per evitar al eil’escarni humiliant que la kaleborroka dels CDR ja prepara per aaquest diumenge en la inaugura-ció del Mobile World Congress.”

“Després de la visita de [Torra iPuigdemont], la confiança de lesforces secessionistes no sembla si-tuar-se en cap instància judicial eu-ropea, sinó en el fet que Europa vio-li la independència de la justícia.”

Independentismedesemmascarat

Els defensors del’imperi, oblidatsEl columnista Luis Sánchez-Moli-ní explica com alguns personatgesque van lluitar contra l’imperi es-panyol tenen estàtua a Sevilla. I eslamenta que, en canvi, els defen-sors de l’imperi estiguin oblidats.

Llegint el Diario de Almeria, que pertanyal Grup Joly, ens assabentem que quatreamics van decidir “en un bar” propietatd’un d’ells combatre l’acció dels CDR “iels partits sobiranistes” amb la iniciativaApadrina un independentista. La cosaconsisteix, sobretot, a enviar als inde-pendentistes identificats una banderad’Espanya. En cinc dies ja n’han tramès260. La notícia explica que es mantenenen l’anonimat “per por a represàlies”,perquè han rebut “41 amenaces”. Ésclar. Almeria és una de les places fortesde l’independentisme català.

Almeria salva Espanya

L’il·lustrador Pinto & Chinto veu així a La Voz de Galicia la inter-venció del rei Felip VI en el cas de Catalunya. Un Quim Torra ti-bant de la corda –i semblant que té alguna possibilitat de gua-nyar– i un monarca estirant-li les orelles abans que no se surtiamb la seva. Altres il·lustracions publicades en la premsa d’ahirvan en la mateixa direcció, tot aplaudint les paraules del monar-ca. El rei intervenint en els afers polítics, no com a àrbitre neutral–que és el paper que li atribueix la Constitució–, sinó prenentpartit per una de les parts en conflicte.

Estirada reial d’orelles

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE FEBRER DEL 201924 | Nacional |

8011

75-1

2055

82Q

8503

86-1

2051

88Q

Ajuntament deVallirana

ANUNCId’aprovació inicial

El Ple de l’Ajuntament de Vallirana, en sessió ordinària celebrada el dia 31 de gener de 2019,acordà l’aprovació inicial del Reglament de la Comissió del Carrer Major de Vallirana.

I en compliment del que disposen els articles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, regulado-ra de les bases del règim local, 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova elText refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13 dejuny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals, se sotmetl’expedient a informació pública pel termini de trenta dies, a comptar des del dia següent de la se-va publicació mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i al tauler d’anuncis de la Corpora-ció, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i suggerimentsque estimin pertinents.

Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol interessat a les dependències municipalsi estarà a la disposició dels interessats a la seu electrònica d’aquest Ajuntament:

www.vallirana.cat

En el supòsit que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovació inicial de l’es-mentat Reglament en el termini d’informació pública i audiència dels interessats, s’entendrà apro-vat definitivament l’esmentat Reglament sense necessitat d’acord exprés del Ple.

Vallirana, 13 de febrer de 2019

Eva Martínez Morales

Alcaldessa

8038

74-1

2053

84Q

Ajuntament de Cabrera de Mar

EDICTEEl regidor delegat de Serveis, en data 11 de febrer de 2019, ha dictat la resolució que és del te-nor literal següent:

“Expedient 2019/276, relatiu a la petició de permuta del nínxol número 197 de l’Illa de Santa Ele-na pel nínxol número 546 general, efectuada pel Sr. Joaquim Montañés Isarn.

Fets

1. En data 4 de febrer de 2019 el Sr. Joaquim Montañés Isarn, mitjançant escrit número 784 delRegistre General d’Entrades, sol·licita a l’Ajuntament la permuta de nínxol número 197 de l’Illade Santa Elena i de la seva titularitat, pel nínxol número 546 general, manifestant que així seràaccessible per poder deixar flors sense necessitat d’ajuda i estarà a prop de familiars i conegutsque tenen concessions de drets funeraris en la mateixa illa del Cementiri Municipal.

2. Atès que s’ha procedit a comprovar la titularitat del nínxol 546, resultant que segons el registredel Cementiri el titular és el Sr. Benito Álvarez, qui durant els anys 70 va dur el Bar (ara inexis-tent) dels apartaments Costamar, i que a mitjans dels anys 90 es va intentar localitzar, senseèxit.

3. Atès que s’ha comprovat que no s’ha abonat cap quota del nínxol des de fa aproximadament25 anys.

4. Un cop efectuades les comprovacions pertinents i de conformitat amb el que determina el Ca-pítol V, article 43è b i c del Reglament de règim interior del Cementiri Municipal, és procedent de-clarar la caducitat del dret i revertir-lo a l’Ajuntament.

Fonaments de dret

1. Reglament de règim interior del Cementiri Municipal publicat en el BOP de Barcelona en data29 de setembre de 1993.

2. Articles 40 i 45 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de lesadministracions públiques.

Resolució

Per tant, resolc:

1. Incoar un expedient per tal de declarar la caducitat i reversió de la concessió del dret funerarinúmero 546 general, en virtut allò que preveu l’article 43 b i c del Reglament de règim interior delCementiri Municipal.

2. Practicar les notificacions requerides en dret a les persones interessades, a fi i efecte que pu-guin formular les al·legacions i presentar la documentació que considerin convenients per a ladefensa dels seus drets. En cas de desconèixer el seu domicili, publicar un anunci en el ButlletíOficial de la Província de Barcelona, en el Butlletí Oficial de l’Estat, en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya, en un dels diaris de més difusió i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament, aixícom a la pàgina web municipal, per tal de donar-ne la màxima difusió amb la finalitat de garantir iassegurar els drets de les persones interessades. En ambdós casos, el període per a la formula-ció d’al·legacions i presentació de documents serà d’un mes comptat des de l’endemà de la datade recepció de la notificació o de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Peu de recurs

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs conten-ciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dosmesos comptat des del dia hàbil següent al de la seva notificació.

Alternativament i de manera potestativa, es podrà interposar recurs de reposició davant el mateixòrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes comptat des del dia hàbil següent al de la seva noti-ficació.

No obstant això es podrà interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri oportúen defensa dels propis interessos.”

Es fa pública als efectes procedents.

Cabrera de Mar, 13 de febrer de 2019

Enric Mir Nuet

Primer tinent d’alcalde

Regidor delegat de Serveis

1801

96-1

2052

49Q

Ajuntament del’Estany

ANUNCIEl 31/01/2019, el Ple de l’Ajuntament de l’Estany va adoptar per unanimitat dels assistents l’acordque transcrit literalment diu com segueix:Primer. Acordar la formulació i elaboració del Pla d’ordenació urbanística municipal de l’Estany.Segon. Aprovar l’avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal de l’Estany, redactat per l’equipde Taller d’Estudis i Serveis d’Estratègies Urbanes SLP amb tots els seus documents i plànolscontinguts, com a recurs tècnic en el marc del règim regulador del Catàleg de serveis de l’any2017 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” de la Diputació de Barcelona, integrant la se-va tramitació urbanística i d’avaluació ambiental.Tercer. Sotmetre l’acord d’aprovació de l’avanç del POUM a informació pública durant el terminide 30 dies hàbils mitjançant publicació d’anunci d’aquest acord al Butlletí Oficial de la Provínciade Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat, en un diari de premsa periòdica dels de més divul-gació en l’àmbit municipal, i a més al Tauler d’anuncis de l’ajuntament i a la pàgina web munici-pal, fent constar a l’anunci que l’Avanç de planejament es podrà consultar durant l’esmentat ter-mini a les dependències de l’Ajuntament de l’Estany, per tal que tot interessat pugui formular lesconsultes que estimi oportunes i presentar-hi totes les aportacions, suggeriments o reclamacionsque estimi convenients.Quart. Presentar i trametre al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Cata-lunya la documentació aprovada de l’avanç del POUM de l’Estany, i sol·licitar l’emissió d’informeurbanístic i territorial i el document de referència previstos en l’article 86 bis i en la disposiciótransitòria divuitena del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legisla-tiu 1/2010, de 3 d’agost.L’Estany, 8 de febrer de 2019L’alcalde,Salvador Tresserra Purtí(signat i datat electrònicament)

El president del Parla-ment Europeu, AntonioTajani, va prohibir ahir laconferència de premsa Elfutur de les autèntiquesforces a Espanya per la

unitat i la llibertat, ques’havia de fer dilluns vi-nent. L’acte estava orga-nitzat per l’eurodiputatUdo Voigt, del partit neo-nazi alemany NPD, i hi ha-via d’assistir Manuel An-drino, president de la Fa-lange, i Pedro Chaparro i

Gonzalo Martín, presi-dent i vicepresident de De-mocracia Nacional, res-pectivament. Tajani va de-cidir prohibir la conferèn-cia adduint raons de segu-retat i d’amenaça per la in-tegritat i la dignitat de l’eu-rocambra.

D’altra banda, el partitCiutadans va anunciarahir que aquest diumengeviatjarà fins a Waterlooamb l’objectiu de “recor-dar” a Carles Puigdemontque “la República no exis-teix i que és un fugat de lajustícia”. Ciutadans ja vavisitar dissabte passat elpoble de Puigdemont,Amer, on van gravar un ví-deo electoralista manipu-lant la rebuda que els vadonar la població. ■

Prohibeixen la conferèncianeonazi a l’eurocambraRedaccióBARCELONA