Apartheid contra el poble Palestí · 2011. 8. 30. · Apartheid contra el poble palestí Apartheid...

Apartheidcontra

el poblePalestí

Informe elaborat per: Luciana CoconiDirigit per: David Bondia

01 Document de Treball

Sobre la Campanya amb Palestina al Cor

Amb Palestina al Cor és una campanya de solidaritat amb el poble palestí que s’inicià a

finals del 2007 sumant els esforços d’una trentena d’entitats catalanes compromeses amb la

construcció d’una pau justa al Pròxim Orient i gaudeix del suport de les federacions d’ONG

i de veïns, dels sindicats i d’una seixantena d’associacions catalanes.

Han promogut aquesta publicació:

http://www.alcor.palestina.cat

Apartheid contra el poble palestí

Apartheid contra

el poblePalestí

Luciana Coconi i David Bondia

Agost de 2009

Luciana Coconi. Llicenciada en Dret per la Universitat Nacional de Còrdova, Argentina (2000).

Màster en Estudis Internacionals per la Universitat de Barcelona (2003). És autora de diverses pu-

blicacions: “¿Islas Malvinas o Falkland Islands? La cuestión de la soberanía sobre las islas del Atlántico

Sur”, Sèrie Conflictos Olvidados, Asociación para las Naciones Unidas en España (ANUE), Barce-

lona, 2007; “Afganistán ante la encrucijada de la reconstrucción”, Sèrie Conflictos Olvidados, ANUE,

Barcelona, 2007. Entre els articles, es poden destacar: “Los derechos de la mujer en Afganistán: la

lucha continúa”, Revista ANUE Nº 37, Barcelona, 2009; “Les dones del Sàhara Occidental”, Secció Do-

nes i Conflictes Armats, Observatori Solidaritat UB, Barcelona, 2008; “Tíbet y los Juegos Olímpicos”,

Revista ANUE Nº 36, Barcelona, 2008; “Fuerzas Internacionales en Afganistán”, Revista ANUE Nº35,

Barcelona, 2007.

David Bondia. Professor titular de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la

Universitat de Barcelona, en la qual imparteix docència dintre de la Llicenciatura de Dret i de

Ciències Polítiques, així com dintre dels estudis de Tercer Cicle i Postgrau. També ha impartit la

docència sobre el mecanisme de garantia establert pel conveni Europeu de Drets Humans a

diverses Universitats espanyoles i a la Universitat de Montpeller I i sobre la protecció internacio-

nal dels drets humans en diverses Universitats estrangeres, entre elles les Universitats de Sofia,

Sarajevo, Tuzla, Mostar, Mar del Plata i Flacso/Sant Andrés (Buenos Aires), Concepción (Xile), Nova

(Estats Units) Cali i Bogotá (Colòmbia) i la Shahid Beheshti University (Iran). Entre les seves línies

d’investigació es troba la protecció internacional dels drets humans, la jurisdicció penal inter-

nacional, el règim jurídic dels actes unilaterals dels Estats i les sancions internacionals. Membre

del grup de treball sobre Israel i Palestina de l’Euro-Mediterranean Human Rights Network. Ha

participat en diverses missions de juristes en els Territoris Palestins Ocupats i a Israel. Director de

l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

3


Publicació coordinada per Luca Gervasoni i Vila,

Codirector de NOVA- Noviolència Activa i Construcció de Pau.

Aquest document de treball ha estat publicat amb el recolzament del Programa Barcelona

Solidària de l’Ajuntament de Barcelona.

Traducció al català: Maria Morillo

Disseny portada: Quim Milla

Disseny i edició de l’estudi: Estudilogo

Impressió de: Open Print

Aquest document està disponible a la web: www.alcor.palestina.cat

Aquesta publicació s’ha realitzat sota llicència Creative Commons.

4


Introducció“Si la nostra bogeria va poder acabar, com ho va fer, això hauria

de ser també possiblea qualsevol lloc del món. Si la pau va poder

venir a Sud-àfrica, segurament pot arribar a Terra Santa”.

Desmond Tutu

Aquest informe reduït, que porta per títol “Apartheid contra el poble palestí” pretén, des de la

distància -sense cap presa de partit preconcebuda- i des de l’anàlisi, per una part, de la normativa

jurídica internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari i, d’altra

banda, de la legislació nacional i de la seva aplicació, tant a Israel com als Territoris Palestins Ocu-

pats, determinar l’existència o no d’un crim d’apartheid contra el poble palestí.

Al llarg de l’estudi, podrem apreciar què s’entén per crim d’apartheid. Sabem què va passar a

Sud-àfrica, sospitem què pot estar passant a Israel i als Territoris Palestins Ocupats, però ens hem

detingut poc a analitzar perquè l’apartheid es va establir i es va configurar com a crim de lesa humanitat i quin és el seu contingut jurídic.

Si bé és cert que la Comunitat internacional va decidir tipificar la figura del crim d’apartheid

arran del que estava passant a Sud-àfrica, una vegada superada la causa original de la seva crea-

ció -el règim segregacionista i racista sud-africà-, la persecució d’aquest crim de lesa humanitat

continua vigent, ja sigui mitjançant l’establert a la Convenció contra l’apartheid, a l’Estatut de

Roma de la Cort Penal Internacional o en el Dret internacional consuetudinari.

Com disposa l’article 7 de l’Estatut de la Cort Penal Internacional, es tracta d’”actes inhumans

comesos com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil, amb coneixe-

ment de l’esmentat atac, comesos en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i domi-

nació sistemàtics d’un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir

aquest règim”. Tenint com a referent la definició més actual que ens ha estat donada, que recull

tota la jurisprudència i el dret consuetudinari internacional sobre això, el present informe tracta

de determinar, seguint també l’establert en la Convenció contra l’apartheid, si el poble palestí

està sofrint una situació i una política equiparables.

Més enllà de les violacions del dret internacional humanitari que està cometent Israel

als Territoris Palestins Ocupats, l’informe se centra bàsicament en l’anàlisi del dret inter-nacional dels drets humans. Per una part, resulten fonamentals els pronunciaments

que realitzen els experts que conformen els diferents mecanismes convencionals esta-

blerts als tractats internacionals en matèria de drets humans. La importància rau en el fet

de referir-se a tractats internacionals ratificats per Israel, d’aplicació a tots els territoris sota

la seva jurisdicció -Israel i Territoris Palestins Ocupats- i que analitzen informació subminis-

trada pel propi govern israelià. Per tant, les condemnes reiterades que realitzen aquests

experts no poden ser qualificades de partidistes i interessades ja que el propi govern

d’Israel els ha reconegut aquesta competència.

Per si això fos poc, a l’informe també podrem apreciar com, en l’àmbit de diferents mecanis-

mes extraconvencionals, diversos Relators Especials han estat contundents respecte de la polí-

tica racista i segregacionista duta a terme, com a pla preconcebut, per part de diversos òrgans i

autoritats israelianes. Tot això completat amb una altra documentació de Nacions Unides, inclosa

5


l’Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre les conseqüències jurídiques de la

construcció d’un mur als Territoris Palestins Ocupats.

Després de l’anàlisi de la normativa internacional, l’informe centra la seva atenció en la legislació

aplicable a Israel i als Territoris Palestins Ocupats i posa de manifest no només la discriminació

que pateix el poble palestí, sinó també la negació de la seva dignitat com a éssers humans, la

qual cosa té una catalogació jurídica concreta: crim d’apartheid.

Un cop aixecat el vel que impedeix a la Comunitat internacional veure els paral·lelismes en-

tre Sud-àfrica d’una banda i Israel i els Territoris Palestins Ocupats de l’altra, es realitzen unes

propostes d’acció, que haurien de vincular a Estats, Organitzacions internacionals i societat civil

en raó de condemnar aquestes polítiques d’apartheid i a qui les practiquen, així com esfondrar

les barreres, no només físiques sinó també jurídiques, que impedeixen al poble palestí recuperar

la dignitat que li està sent arrabassada i gaudir plenament dels drets humans i de les llibertats

fonamentals que li corresponen.

Vistos els resultats finals als quals arriba l’informe, la seva autora bé el podria haver titulat “La

negació de la realitat”, “Una veritat incòmoda” o “ Com no reconèixer les evidències? “, però sembla

més oportú el títol finalment elegit “apartheid contra el poble palestí” doncs, més enllà d’ideologies

o afinitats, ens permet veure que, atenent a dades objectives i a criteris estrictament jurídics, so-

bren els motius per denunciar el crim d’apartheid que s’està cometent contra el poble palestí.

Dr. David Bondia GarciaProfessor Titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Universitat de Barcelona

6


Contents:

1. Introducció ...............................................................................................................................11

1.1 Què és l’apartheid? ....................................................................................................................................................7

2. El crim d’apartheid ..................................................................................................................13

2.1 La Convenció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d’apartheid i els seus antecedents ................................................................................................................................................13

2.2 Dominació d’un grup racial sobre un altre .............................................................................................16

2.3 Definició de grup racial .......................................................................................................................................17

2.4 Responsabilitat penal internacional dels autors del crim d’apartheid ..................................18

3. Legislació dels drets humans aplicable a Israel i els Territoris Palestins Ocupats. ............21

4. Violacions del dret humanitari als Territoris Palestins Ocupats ..........................................24

5.Violacions dels drets humans a Israel i als Territoris Palestins Ocupats ..............................28

5.1 Anàlisi dels informes dels Comitès dels Tractats ..................................................................................28

a) Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD) .......................................................29

b) Comitè de Drets Humans (DDHH) ..........................................................................................................31

c) Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) .............................................................33

d) Comitè dels Drets dels Infants (CRC) .....................................................................................................35

e) Comitè contra la Tortura (CAT) ..................................................................................................................37

f ) Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) .............................38

5.2 Anàlisi dels informes dels Relators Especials .........................................................................................39

a) Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans als Territoris Palestins Ocupats des de 1967, Sr. Richard Falk ........................................................39

b) Informe del relator Especial sobre la situació dels drets humans als Territoris Palestins Ocupats des de 1967, Sr. John Dugard .....................................................41

c) Informe del Relator Especial sobre un habitatge adequat, Sr. Miloon Kothari. Missió als Territoris Palestins Ocupats .........................................................................................................44

d) Informe del Relator Especial sobre el dret a l’alimentació, Sr. Jean Ziegler. Missió als Territoris Palestins Ocupats .........................................................................................................47

e) Informe de la Relatora Especial sobre la llibertat de religió o de creences, Sra. Asma Jahangir. Missió a Israel i als Territoris Palestins Ocupats .........................................48

f ) Informe conjunt Relators Especials sobre la situació a Gaza ...................................................50

5.3 Anàlisi d’altra documentació de Nacions Unides i de la Cort Internacional de Justícia .........................................................................................................................54

7


8


a) Informe de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, relatiu a les dones palestines embarassades que donen a llum en els llocs de control israelians .........................................54

b) Informe del Secretari General: Pràctiques israelianes que afecten als drets humans del poble palestí en el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental ....55

c) Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur al Territoris Palestins Ocupats ....................................57

6. Legislació aplicable a Israel i als Territoris Palestins Ocupats ..............................................59

6.1 Diferents grups afectats per aquesta legislació ....................................................................................59

6.2 Particularitats de la legislació israeliana .....................................................................................................60

6.3 Anàlisi de la legislació ...........................................................................................................................................61

a) Llei del Retorn (1950) .......................................................................................................................................61

b) Llei de Ciutadania (1952) ..............................................................................................................................62

c) Llei sobre Ciutadania i Entrada a Israel (2003) ..................................................................................62

d) Llei de Propietat dels Absents (1950) ....................................................................................................63

e) Llei de l’Estatut Israelià (1952) ....................................................................................................................63

f ) Llei Bàsica: Terres d’Israel (1960) ................................................................................................................64

g) Llei d’Adquisició de Terres (1953) .............................................................................................................64

h) Llei de Planificació i Construcció (1965) ..............................................................................................64

i) Llei sobre Assentaments Agrícoles (1967) ..........................................................................................64

6.4 Legislació específica per als Territoris Palestins Ocupats: les Ordres Militars ....................65

a) Ordres relatives a procediments judicials i la detenció de persones .................................65

b) Ordres militars relatives a la propietat de la terra ..........................................................................66

c) Ordres relatives a la llibertat d’expressió ..............................................................................................66

d) Ordres militars que creen un sistema judicial diferent per als colons dels Territoris Palestins Ocupats ....................................................................................................................................................66

e) Altres ordres militars d’interès ....................................................................................................................67

7. Existeix apartheid a Israel? .....................................................................................................68

8. Propostes d’acció .....................................................................................................................71

9. Bibliografia ...............................................................................................................................75

9


10


1. Introducció L’objectiu d’aquest informe és conèixer i analitzar un aspecte de la realitat del poble palestí: la greu discriminació que pateix per part de les autoritats d’Israel. Aquesta anàlisi ens permetrà apre-ciar si aquesta discriminació sistemàtica constitueix un crim de lesa humanitat: el crim d’apartheid.

Per procedir a aquesta valoració, serà necessari cridar l’atenció sobre les greus violacions dels drets humans que pateix el poble palestí en el seu conjunt, considerant no només el que succeeix a Gaza, sinó també a Cisjordània, Jerusalem Est, Israel i, també, la particular situació dels refugiats, que es troben, en diversos països del món.

En aquest informe s’estudiarà el crim d’apartheid a la llum de la legislació internacional en la matèria, de la documentació de Nacions Unides relativa a la situació del poble palestí i de diversa legislació israeliana amb l’objectiu de determinar si existeix o no crim d’apartheid a Israel i als Te-rritoris Palestins Ocupats. A partir de la conclusió a la qual s’arribi, es plantejaran diferents propos-tes d’actuació per a la societat civil i per als Estats, d’acord amb el que s’ha après de l’experiència sud-africana i amb les eines que en l’actualitat ofereix el Dret Internacional.

L’estructura d’aquest informe s’articula, al marge d’aquesta introducció, en set parts inte-rrelacionades: definició del significat d’apartheid, anàlisi dels elements que configuren el crim d’apartheid, estudi de la legislació internacional en matèria de drets humans aplicable a Israel i als Territoris Palestins Ocupats, determinació de les violacions del dret internacional humani-tari que es produeixen als Territoris Palestins Ocupats, constatació de les violacions dels drets humans -relacionades amb el crim d’apartheid- que es duen a terme a Israel i als Territoris Pales-tins Ocupats, la legislació interna aplicable a Israel i als Territoris Palestins Ocupats, en funció de l’anterior l’existència o no d’apartheid i, finalment, les propostes d’acció.

1.1 Què és l’apartheid?

Com a pas previ i explicatiu, és necessari procedir a definir què s’entén per apartheid ja que moltes vegades s’utilitza sense conèixer el seu significat exacte. Apartheid és un terme afrikaner que significa “separació”. És “un sistema polític on el racisme s’imposa per llei a través d’actes parlamentaris” 1. Un sistema que consagra, a través de lleis, polítiques i pràctiques, la supremacia d’un grup humà sobre un altre, basant-se en criteris racials. Aquest sistema es va desenvolupar a Sud-àfrica entre els anys 1948 i 1990 i va crear tot un entramat legal que va institucionalitzar la segregació racial. “Aquest sistema racista va permetre al 15% de la població (la minoria blanca, d’origen europeu) excloure i oprimir el 85% de la població (la majoria negra i “de color”, d’origen africà i asiàtic) en tots els ordres de la vida social...”2. Actualment, la persecució i repressió de l’apartheid, una de les formes més greus de discriminació racial, es troba regulada, com veurem, en diversos tractats internacionals. Cal assenyalar que, en relació al cas sud-africà, Nacions Unides assenyalava que “en virtut de l’apartheid queden severament limitades la llibertat de moviment i els drets polítics i socioeconòmics dels africans, persones de color i asiàtics. El 87% de les terres és reservat per a la minoria blanca. Els africans són mantinguts apartats per la força, assignats pel Govern a reserves que constitueixen menys del 13% dels terrenys més improductius de Sud-àfrica” 3. D’aquesta forma, lamentablement com conclourem en aquest informe, si traiem el nom de Sud-àfrica, i posem el d’Israel, podrem veure que la situació actual del poble palestí, és molt similar a la dels sud-africans negres i asiàtics d’aquella època.

Una vegada definit l’apartheid, hem de procedir a analitzar el contingut jurídic internacional del

crim d’apartheid.

1 DAVIS, Uri, apartheid Israel, Posibilities for the Struggle Within, Zed Books, London, 2003, p. 37.

2 VALENCIA VILLA, Hernando, Diccionario Espasa de Derechos Humanos, Madrid, 2003, p. 15.

3 Un delito contra la humanidad. Preguntas y res-puestas sobre el apartheid en Sudáfrica, Naciones Unidas, abril de 1982, p. 3.

11


12


2. El crim d’apartheid

L’anàlisi del contingut jurídic internacional del crim d’apartheid el realitzarem a partir de la Conven-

ció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d’apartheid i els seus antecedents, de l’estudi

del significat de la dominació d’un grup racial sobre l’altre, de la definició de grup racial i, finalment,

de l’estudi del tema de la responsabilitat penal internacional dels autors del crim d’apartheid.

2.1 La Convenció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d’apartheid i els seus antecedents

L’apartheid va ser condemnat periòdicament per l’Assemblea General de les Nacions Uni-

des des de 1952 fins a 1990, per ser contrari als articles 55 i 56 de la Carta de Nacions Unides i

el Consell de Seguretat també el va condemnar regularment des de 1960. El 1962, l’Assemblea

General va establir el Comitè Especial de les Nacions Unides contra l’apartheid, per exami-

nar les polítiques racistes de Sud-àfrica i coordinar les activitats de la comunitat internacional

per promoure un programa d’acció general contra l’apartheid. El 1966, l’Assemblea General va

declarar l’apartheid crim de lesa humanitat, i com a tal, incompatible amb la Carta de les Na-

cions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans4. El 1984, el Consell de Seguretat tam-

bé va qualificar l’apartheid com a crim de lesa humanitat5. El 1971, prèviament a l’aprovació

de la Convenció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d’apartheid (d’ara enda-

vant, Convenció sobre l’apartheid), la Comissió de Drets Humans va establir un Grup Espe-

cial d’Experts amb la funció d’”identificar en la política d’apartheid aquells actes inhumans

que podrien ser elements constitutius de crims de lesa humanitat”6. Segons aquest Comitè,

l’expressió “els actes inhumans deguts a la política d’apartheid” de l’article I de la Convenció “es

refereix a actes contraris als drets humans segons es defineixen en els instruments de les Nacions

Unides i resultants de la política d’apartheid”7. Així doncs, els actes inhumans deguts a la política

d’apartheid són “els actes que creen temor i necessitat i que priven (als africans de la República de

Sud-àfrica, Rhodèsia del Sud i Namíbia) el ple desenvolupament de la personalitat, i fins i tot de la

vida, en posar en perill els drets econòmics, socials i culturals, així com els drets civils i polítics d’éssers

humans que pertanyen a un grup racial diferent que resideix en els Territoris abans esmentats; sense

el goig d’aquests drets, els africans perdrien la seva dignitat i no podrien participar en el progrés

social i gaudir d’un millor nivell de vida”8.

D’aquesta manera, el grup Especial d’Experts, va assenyalar els següents elements consti-

tutius d’apartheid:

“1) La “política de bantustans” consistent a crear zones reservades a determinats grups,

perjudica la població africana que es troba assignada a un territori poc extens en el qual no

pot guanyar-se la vida decentment, i a la població índia que es troba confinada en zones

que resulta impossible exercir els oficis a què es dedica tradicionalment;

2) Els reglaments relatius a la circulació dels africans a les zones urbanes, i especial-

ment la separació per la força dels africans i les seves dones durant llargs períodes, té per

efecte limitar els naixements d’aquest grup;

3) La política demogràfica en general té per objectiu subalimentar deliberadament a am-

plis sectors de la població i establir el control de la natalitat per a la població no blanca, a fi

de reduir el seu nombre, en tant que la política oficial afavoreix la immigració blanca;

13

4 Resolució 2202 A (XXI) de l’Assemblea General, de 16 de desembre de 1966.

5 Resolució 556 (1984), del Consell de Seguretat, del 23 d’octubre de 1984.

6 Comissió de Drets Humans, Estudi sobre la qüestió de l’apartheid des del punt de vista del dret penal internacional, E/CN.4/1075, 15 de febrer de 1972, p. 7.

7 Ibíd, p. 45.

8 Ibíd, p. 47.


4) L’empresonament i els maltractaments dels dirigents polítics no blancs i dels presos no

blancs en general, que moren en condicions sospitoses són sovint actes destinats a elimi-

nar una part de la població negra” 9.

El Grup Especial d’Experts també va assenyalar com a element constitutiu de la política

d’apartheid “la tortura mental així com la submissió intencional d’un grup de persones no

blanques a condicions d’existència tals que provoquen la seva destrucció física total o parcial” 10. Una testimoni que va comparèixer davant d’aquest Grup, va expressar que “tota la

legislació de l’apartheid” al seu criteri, “té per finalitat l’eliminació i supressió de l’amenaça que

senten els blancs per la presència dels negres en aquest país” 11.

Una altra característica del crim d’apartheid és que “totes aquestes infraccions es pro-dueixen a gran escala. Des de 1967 el Grup Especial d’Experts ha observat i comprovat deta-

lladament la contínua perpetració d’aquestes contravencions, que constitueixen elements típics

de la política d’apartheid. Es cometen contra els negres, els indis i les persones de color per

motius racials i polítics i contra la població blanca essencialment per motius polítics. La perpe-

tració d’aquests actes per les autoritats sud-africanes constitueix una pràctica sistemàtica de discriminació respecte als drets humans més essencials, que -en particular els enunciats

en els arts. 6, 7 i 8 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics- no poden ser abrogats ni tan

sols en una situació excepcional com ho disposa el paràgraf 2 de l’art. 4 del Pacte -considerat el

nucli essencial dels drets humans. Tots aquests actes inhumans, que constitueixen un sistema de

discriminació respecte al gaudi dels drets humans més essencials consagrats en els instruments

de Nacions Unides, són una flagrant violació dels drets humans en el sentit de diverses decisions

de les Nacions Unides. Aquest sistema, que consisteix en actes inhumans que no només s’han

de considerar aïlladament sinó també en conjunt, i que representa una pràctica sistemàtica de

violació dels drets humans, pot qualificar-se com un crim de lesa humanitat”12.

Resumint, en aquest estudi, antecedent de la Convenció contra l’apartheid, es realitza una

descripció d’aquells actes inhumans constitutius del crim d’apartheid, com aquells actes con-traris als drets humans, comesos a gran escala, que creen temor i que priven del ple desenvolupament i fins i tot de la vida en posar en perill els drets econòmics, socials i culturals, així com els drets civils i polítics d’éssers humans pertanyents a un deter-minat grup racial. Exemple d’aquests actes són, la creació de zones reservades a determinats

grups racials, ja sigui per treballar o residir, les limitacions a la circulació, les mesures establertes

per alterar la composició racial de la població, com la separació de les parelles d’homes i dones

per limitar els naixements, el control de la natalitat, o l’afavoriment de la immigració “blanca”.

Aquests elements van ser recollits i ampliats a la Convenció sobre l’apartheid.

Corol·lari d’aquest procés de repudi de l’apartheid va ser l’aprovació per l’Assemblea General

de Nacions Unides de la Convenció sobre l’apartheid13 el 30 de novembre de 1973, en la qual

es determina que l’apartheid és un crim que viola els principis del dret internacional. La

Convenció va ser aprovada per 91 vots a favor, 4 en contra (Estats Units d’Amèrica, Portugal, el

Regne Unit i Sud-àfrica) i 26 abstencions. Va entrar en vigor el 18 de juliol de 1976 de conformitat

amb l’article XV i actualment compta amb 107 ratificacions.

Són diversos els antecedents d’aquesta Convenció. La Convenció Internacional sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Racial14 que, en el seu article 3 condem-

na la segregació racial i l’apartheid, la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi15 i la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims

14

9 Ibíd, p. 51-52.

10 Ibíd, p. 52.

11 Ibíd, p. 52

12 Ibíd, p. 73-74.

13 Convenció Internacional sobre la Repressió i el càstig del Crim d’apartheid, adoptada i oberta a la signatura i ratificació per la Assemblea General de Nacions Unides en la resolució 3068 (XXVIII), del 30 de novembre de 1973.

14 Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, adoptada i oberta a la signatura i ratificació per l’Assemblea General de Nacions Unides en la resolució 2106 A (XX), del 21 de desembre de 1965. Entrada en vigor: 4 de gener de 1969, de conformitat amb l’article 19. Aquesta Convenció va ser ratificada per Israel el 03/01/1979.

15 Convenció per a la Prevenció i la Sanció del De-licte de Genocidi, adoptada i oberta a la signatura i ratificació, o adhesió, per l’Assemblea General en la resolució 260 A (III), del 9 de desembre de 1948. Entrada en vigor: 12 de gener de 1951, de conformitat amb l’article XIII. Israel va ratificar aquesta Convenció el 09/03/1950.


de lesa humanitat16 , que estableix en el seu article 1 que són imprescriptibles, sigui qualsevol

la data en que s’hagin comès: “...la expulsió per atac armat o ocupació i els actes inhumans deguts a

la política d’apartheid... “.

La Convenció sobre l’apartheid estableix, al seu article I, el següent:

“1. Els Estats Parts en la present Convenció declaren que l’apartheid és un crim de lesa humanitat

i que els actes inhumans que resulten de les polítiques i pràctiques d’apartheid i les polítiques

i pràctiques anàlogues de segregació i discriminació racial que es defineixen a l’article II de la

present Convenció són crims que violen els principis del dret internacional, en particular els pro-

pòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides, i que constitueixen una amenaça seriosa per a

la pau i la seguretat internacionals. 2. Els Estats Parts en la present Convenció declaren criminals

les organitzacions, les institucions i els particulars que cometen el crim d’apartheid”.

L’article II defineix el crim d’apartheid, “que inclourà les polítiques i pràctiques anàlogues de

segregació i discriminació racial tal com es practiquen a l’Àfrica meridional”, com els “actes inhu-

mans comesos a fi d’instituir i mantenir la dominació d’un grup racial de persones sobre qualse-

vol altre grup racial de persones i d’oprimir-lo sistemàticament”.

A continuació, a l’article II s’enumeren els actes que constitueixen el crim d’apartheid:

”a) La denegació a un o més membres d’un o més grups racials del dret a la vida i a la llibertat de

la persona: i) Mitjançant l’assassinat de membres d’un o més grups racials; ii) Mitjançant atemp-

tats greus contra la integritat física o mental, la llibertat o la dignitat dels membres d’un o més

grups racials, o la seva submissió a tortures o a penes o tractes cruels, inhumans o degradants; iii)

Mitjançant la detenció arbitrària i la presó il·legal dels membres d’un o més grups racials;

b) La imposició deliberada a un o més grups racials de condicions d’existència que hagin de

portar la seva destrucció física, total o parcial;

c) Qualssevol mesures legislatives o d’un altre ordre destinades a impedir a un o més grups ra-

cials la participació en la vida política, social, econòmica i cultural del país i a crear deliberada-

ment condicions que impedeixin el ple desenvolupament de tal grup o tals grups, en especial

denegant als membres d’un o més grups racials els drets humans i llibertats fonamentals, entre

ells el dret al treball, el dret a formar associacions sindicals reconegudes, el dret a l’educació, el

dret a sortir del seu país i a tornar al mateix, el dret a una nacionalitat, el dret a la llibertat de

circulació i de residència, el dret a la llibertat d’opinió i d’expressió i el dret a la llibertat de reunió

i d’associació pacífiques;

d) Qualssevol mesures, incloses les de caràcter legislatiu, destinades a dividir la població segons

criteris racials, creant reserves i guetos separats per als membres d’un o més grups racials, prohi-

bint els matrimonis mixtos entre membres de diferents grups racials i expropiant els béns arrels

pertanyents a un o més grups racials o a membres dels mateixos;

e) L’explotació del treball dels membres d’un o més grups racials, en especial sotmetent-los a

treball forçat;

f ) La persecució de les organitzacions i persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i

llibertats fonamentals”.

L’article III estableix que:

”Es consideraran criminalment responsables en l’àmbit internacional, qualsevol que sigui el mòbil,

els particulars, els membres de les organitzacions i institucions i els representants de l’Estat, tant si

15

16 Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat, adoptada i oberta a la signatura, ratificació i adhesió per l’Assemblea General en la resolució 2391 (XXIII), del 26 de novembre de 1968. Entrada en vigor: 11 de novembre de 1970, de conformitat amb l’article 8. Aquesta Convenció no va ser firmada ni ratificada per Israel.


resideixen al territori de l’Estat en el qual es perpetren els actes com en qualsevol altre Estat que: a)

Cometin els actes enumerats a l’article II de la present Convenció, o que participin en la seva comissió,

la incitin directament o es confabulin per a ella; b) Encoratgin o estimulin directament la comissió del

crim d’apartheid o hi cooperin directament”.

Posteriorment, els següents articles de la Convenció fan referència a l’obligació dels Estats

d’adoptar mesures legislatives per impedir o reprimir polítiques d’apartheid, perseguir, enjudiciar i

castigar als responsables de la comissió d’aquest crim (art. IV), la jurisdicció aplicable als acusats de

cometre crim d’apartheid (art. V), la cooperació amb els òrgans de Nacions Unides pel compliment

de les finalitats d’aquesta Convenció (art. VI), la presentació d’informes periòdics a la Comissió de

Drets Humans sobre els avenços en la implementació d’aquesta Convenció (arts. VII i IX), les facul-

tats de la Comissió en relació amb la persecució del crim d’apartheid (art. X), extradició (art. XI) i la

competència de la Cort Internacional de Justícia per dirimir diferències en quant a la interpretació

de la Convenció (art. XII). Els articles restants es refereixen a la signatura, ratificació, adhesió, entrada

en vigor, denúncia, i altres qüestions de forma (arts. XII a XIX).

És necessari assenyalar que “si bé ha perdut la seva raó de ser en desaparèixer la causa origi-

nal de la seva creació, l’apartheid a Sud-àfrica, la Convenció sobre l’apartheid segueix vigent en la

mesura que l’apartheid es considera un tipus de crim de lesa humanitat, tant en el dret interna-

cional consuetudinari com a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional” 17. En aquest sentit,

el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, en la seva Recomanació General

Núm. 19 Segregació racial i apartheid (article 3), “assenyala a l’atenció dels Estats Parts els

termes de l’article 3 pel qual es comprometen a prevenir, _prohibir i eradicar totes les pràctiques

de segregació racial i d’apartheid als territoris sota la seva jurisdicció. La referència a l’apartheid

pot haver estat destinada exclusivament a Sud-àfrica, però l’article aprovat prohibeix totes les formes

de segregació racial a tots els països”18.

Més recentment, l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional19, mitjançant el qual

es crea un tribunal permanent destinat a jutjar i sancionar les persones responsables de co-metre, entre altres, crims de lesa humanitat, va determinar en el seu article 7 que l’apartheid

constitueix un crim de lesa humanitat, entenent com a tal, “els actes inhumans comesos com a

part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil, amb coneixement de l’esmentat

atac, comesos en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtics d’un grup

racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir aquest règim”.

Es pot esmentar, també, que en la Conferència Mundial contra el Racisme, celebrada a

Durban (Sud-àfrica), l’any 2001, es va manifestar que “l’apartheid i el genocidi, en Dret Interna-

cional, constitueixen crims de lesa humanitat i són fonts i manifestacions principals de racisme,

discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d’intolerància... a on sigui i quan sigui que van

ocórrer, han de ser condemnats i s’ha d’impedir que succeeixin de nou”20.

Un cop establerta l’evolució de la tipificació internacional del crim d’apartheid, convé ara

aclarir què s’entén per “dominació d’un grup racial sobre un altre”, amb la finalitat de concretar-

ne més quin tipus de conducta prohibeix.

2.2 Dominació d’un grup racial sobre un altre

D’acord amb l’article II de la Convenció sobre l’apartheid, la finalitat dels actes que el cons-

16

17 DUGARD, John, Convención Internacional sobre la Represión y el Castigo del Crimen de apartheid, United Nations Audiovisual Library of International Law, www.un.org/law/avl

18 Recomanació general núm. 19, Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, relativa a l’article 3 de la Convenció, 47º període de sessions, HRI/GEN/1/Rev.7 at 244 (1995).

19 L’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacio-nal, va ser adoptat el 17 de juliol de 1998 per la Conferència Diplomàtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l’establiment d’una cort penal internacional. Va entrar en vigor el primer de juliol de 2002.

20 Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància, Declaració, aprovada el 8 de setembre de 2001 a Durban, Sud-àfrica, paràgraf 15.


titueixen és instituir o mantenir la dominació d’un grup racial sobre un altre. Per això, la dominació institucionalitzada d’un grup racial sobre l’altre es troba en el centre de la definició d’apartheid21 . Es tracta d’actes discriminatoris que constitueixen una política o pràctica que

busquen garantir la dominació d’un grup racial sobre un altre. Així, l’apartheid consisteix a “erigir

el racisme en sistema polític i constitucional i en mètode de govern” 22.

Com tindrem ocasió de constatar, les lleis a Israel estableixen tota una sèrie de privilegis als

jueus, i imposen desavantatges als palestins, el que enforteix i perpetua la dominació racial del

primer grup sobre el segon. Així, per exemple, encara que després ho veurem amb més detall,

Israel s’ha apropiat de la terra i de l’aigua dels Territoris Palestins Ocupats i ha imposat un sistema

de dominació sobre els palestins per garantir la seva submissió a aquestes mesures.

El pas següent consisteix a determinar què s’entén per grup racial.

2.3 Definició de grup racial

És fonamental per a aquesta anàlisi la definició de grup racial. Abans d’avançar és, per tant, neces-

sari definir que és un grup racial en el context d’Israel i els Territoris Palestins Ocupats. Històricament,

els conceptes de “raça” i “racial” han evolucionat des d’una concepció biològica, a una altra que té en

compte altres factors, com la cultura o el passat comú. El tema racial és una realitat no només his-

tòrica, sinó política i social, que en moltes societats exerceix un paper fonamental. Cal assenyalar que

“grup racial” i “grup ètnic” són termes que moltes vegades són usats com a sinònims. Així, el Comitè

per a l’Eliminació de la Discriminació Racial usa aquests termes de manera indiferent.

Segons Max Weber, els grups ètnics “són aquells grups humans que, fundant-se en la semblança

de l’hàbit exterior i els costums, o d’ambdós alhora, o en records de colonització i migració, abriguen

una creença subjectiva d’una procedència comuna” 23. Altres sociòlegs, com Milton Yinger defineixen

al grup ètnic com “aquell en què els seus membres es consideren a si mateixos i són considerats per

altres d’un mateix origen i participen d’una cultura comuna que és transmesa a través d’activitats

compartides que reforcen les característiques del grup” 24. No existeix consens entre els sociòlegs

en quant al significat de l’etnicitat, per això, molts d’ells, per raó de la complexitat d’aquest concep-

te, han optat per “identificar als grups ètnics mitjançant combinacions d’alguns dels següents trets:

orígens geogràfics comuns; estatus migratori; raça; llengua o dialecte; creença o creences religioses;

llaços que transcendeixen les fronteres del parentiu, el barri i la comunitat; tradicions, valors i símbols

compartits; literatura, folklore i música; preferències culinàries; patrons d’assentament i ocupació; in-

teressos especials respecte a la política; institucions que de manera específica serveixen i mantenen

al grup; un sentit intern de ser diferents i una percepció externa de la diferència” 25.

La pertinença a un determinat grup “racial o “ètnic” és el resultat de la pròpia identificació com a

membre del mateix, que requereix d’una elecció voluntària i conscient. El Comitè per a l’Eliminació de la

Discriminació Racial va establir que: “Havent examinat els informes dels Estats Parts sobre la manera en la

qual es defineix la condició de membre d’un determinat grup o grups racials o ètnics, opina que aquesta

definició, si res no justifica el contrari, es basarà en la definició feta per la persona interessada” 26.

Així, en el cas del poble palestí, es pot afirmar que constitueixen un grup racial o ètnic, ja

que comparteixen una identitat, basada en la seva història, cultura i origen comú. Per aquesta

consideració és irrellevant que es tracti de palestins ciutadans d’Israel, refugiats o habi-tants dels Territoris Palestins Ocupats, ja que tots ells es consideren a si mateixos palestins.

17

21 MAC ALLISTER, Karine, Applicability of the Crime of apartheid to Israel, al-Majdal Articles, Issue núm. 38 (Summer 2008) p. 3.

22 Proyecto de Informe de la Comisión de Derecho Internacional, A/CN.4/L. 371, 36º Periodo de Sesiones, 1984.

23 RODRÍGUEZ CAAMAÑO, Manuel J. Temas de Sociología II, Huerga Fierro Editores, Madrid, 2001, p. 60.

24 Ibid, p. 62

25 Ibid, p. 62.

26 Recomanació general núm. 8, Comitè per a la Eliminació de la Discriminació Racial, relativa a la interpretació i l’aplicació dels paràgrafs 1 i 4 de l’article 1 de la Convenció, 38º període de sessions, HRI/GEN/1/Rev.7 at 236 (1990).


Al costat de la pròpia identificació com a membre, la identificació amb un grup racial o

ètnic pot ser el resultat de les percepcions projectades pels altres grups o pel mateix Estat “de

l’altre”. Així, projectant o imposant les percepcions “de l’altre”, la persona, l’Estat o un altre grup,

construeix la seva pròpia identitat. “En el context d’un règim d’apartheid aquesta identificació

de l’”altre” assumeix una forma burocràtica per facilitar l’administració de la legislació, les polí-

tiques i les pràctiques racistes... A nivell administratiu i legal, la definició de qui és nacional Pa-

lestí és, per exemple, imposat pel control israelià del registre de població a Israel i als Territoris

Palestins Ocupats. Aquest control permet a Israel definir qui és palestí, designant-lo com a “no

jueu”, “absent” o “present-absent” 27.

Quant als ciutadans jueus d’Israel, es pot afirmar que “només els que voluntàriament s’han con-

vertit en ciutadans d’Israel i s’adhereixen a la ideologia política d’Israel, el sionisme, constitueixen el

grup “racial” o “ètnic” rellevant en aquest context. El sionisme polític, la transformació de Palestina,

en tot o en part, en la Terra Jueva d’Israel (Eretz Israel) a través de la despossessió i transferència en

massa de la població nativa àrab palestina fora de Palestina, i l’establiment, a través de la colonit-

zació jueva de Palestina en un Estat sobirà jueu, és el cor de la realitat legal, política i històrica de

l’Estat d’Israel, un Estat controlat per jueus israelians sionistes. Per tant, l’element comú d’aquest

grup ètnic - nacional és la seva pròpia identificació com jueus israelians i sionistes”28.

Així doncs, en rigor, els dos grups racials o ètnics implicats en la definició del crim d’apartheid

a Israel, són els palestins i els dirigents jueus israelians sionistes, que estableixen i apliquen aques-

tes polítiques de discriminació.

L’aplicació d’aquesta política d’apartheid, imputable a un Estat, és fruit de decisions de diri-

gents polítics les actuacions dels quals, de poder provar-se, generen també responsabilitat inter-

nacional de caràcter individual.

2.4 Responsabilitat penal internacional dels autors del crim d’apartheid

Com ja es va assenyalar anteriorment, l’apartheid és un crim de lesa humanitat, és a dir, un

greuge a la humanitat en el seu conjunt, i posa en perill la pau i la seguretat internacional.

Aquests delictes, “no van dirigits contra individus, com a tals, sinó contra éssers humans com mem-

bres de grups socials pertanyents a la pròpia comunitat mundial i sota la seva protecció. Els crims de

lesa humanitat poden posar en perill la pau i la seguretat internacionals” 29. Els crims de lesa huma-

nitat constitueixen les més greus violacions dels drets humans, per tant, estan subjectes a dos

principis, íntimament lligats entre si que els diferencien dels delictes comuns:

• Principi de jurisdicció universal o extraterritorialitat. Partint de la premissa que es-

tableix que “els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu

conjunt no han de quedar sense càstig”30, la jurisdicció universal comporta la possibilitat

de jutjar als responsables dels delictes més greus, en aquest cas els crims de lesa humanitat,

basant-se exclusivament en la naturalesa dels mateixos, sense tenir en compte la nacionalitat

de l’acusat o de la víctima ni el lloc en el qual es va cometre el delicte. Aquest principi està

recollit en diversos tractats internacionals, entre ells la Convenció Internacional per a la Re-

pressió i Càstig del Crim d’apartheid (articles IV i V) i en la legislació interna de diversos Estats,

entre ells Espanya (article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

• Principi d’imprescriptibilitat penal. Els crims de lesa humanitat han de ser perseguits i

18

27 MAC ALLISTER, Karine, Op. cit., p. 4.

28 Ibíd., p. 5.

29 Comissió de Drets Humans, Op. Cit., p. 12.

30 Preàmbul de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.


els seus autors jutjats, sense importar el moment en que aquests es van cometre. És a dir, el

seu enjudiciament no té limitació en el temps, com tenen altres delictes, ja que “l’aplicació als

crims de lesa humanitat de les normes de dret intern relatives a la prescripció dels delictes ordinaris

suscita greu preocupació en l’opinió pública mundial, doncs impedeix l’enjudiciament i càstig de

les persones responsables d’aquests crims”31.

A aquestes dues característiques cal agregar un altre element fonamental, ja esmentat an-

teriorment. Encara que Israel no s’hagi obligat mitjançant la ratificació d’aquesta legislació in-

ternacional, referida al crim d’apartheid, ha de respectar-la igualment, ja que la repressió i la sanció dels crims de lesa humanitat constitueix una norma imperativa generada a partir del costum internacional i per tant vincula i obliga als Estats més enllà de que hagin ratificat tractats internacionals o no. En aquest sentit, es poden ressaltar les afirmacions del

Jutge d’Instrucció en el cas del camp de concentració de Mauthausen, en l’acte d’admissió a trà-

mit, reproduint les afirmacions del Fiscal: “[l]a categoria dels crims contra la humanitat és una

categoria preexistent en el Dret Internacional, d’origen consuetudinari (...). El principi de legalitat

aplicable als delictes internacionals tals com els crims contra la humanitat no és l’intern, sinó

l’internacional contingut a l’art. 15 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 (...). El

crim de lesa humanitat (prohibit per norma de ius cogens) és un crim tipificat en el dret interna-

cional independentment que en la legislació interna no existeixi norma penal prohibitiva com a

tal” 32.

L’esmentat article 15 del Pacte de Drets Civils i Polítics estableix que:

(1) “Ningú serà condemnat per actes o omissions que en el moment de cometre’ls no fossin

delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc s’imposarà pena més greu que l’aplicable

en el moment de la comissió del delicte. Si amb posterioritat a la comissió del delicte la llei disposa

la imposició d’una pena més lleu, el delinqüent es beneficiarà d’això.

(2) Res del que s’ha disposat en aquest article s’oposarà al judici ni a la condemna d’una persona per

actes o omissions que, en el moment de cometre’ls, fossin delictius segons els principis generals del dret

reconeguts per la comunitat internacional” 33.

En el cas de l’apartheid sud-africà, el Grup Especial d’Experts de la Comissió de Drets Humans, va establir que “cap Estat està obligat a assumir les obligacions creades per convenció

alguna, doncs la ratificació va dependre sempre de la lliure voluntat dels Estats. Tanmateix això

no significa que l’obligació d’impedir i castigar els crims comesos segons el dret internacional en

si mateix no sigui jurídicament obligatòria (per a Sud-àfrica). En realitat, aquesta obligació no ha

estat creada recentment pels Convenis en qüestió. La seva existència ha de considerar-se com una

norma obligatòria del dret internacional general pressuposada pels instruments escrits” 34. A conti-

nuació assenyala que “…conforme al principi de la supremacia del dret internacional sobre el dret

nacional, les persones que han comès un delicte internacional són responsables d’aquest delicte i

estan subjectes a sanció en virtut del dret internacional, qualssevol que siguin les disposicions de la

llei interna. En efecte, el Tribunal de Nuremberg ha considerat que el dret internacional pot imposar

obligacions als individus, tot i que el dret nacional no els obligui a respectar les normes del dret in-

ternacional: l’essència mateixa de l’Estatut consisteix en què els individus tenen deures internacio-

nals superiors a les obligacions nacionals d’obediència imposades als respectius Estats”. Es dedueix

d’això que els agents encarregats d’executar la política d’apartheid no estan obligats a aplicar les

lleis penals del seu Estat, i els qui ho fan són plenament culpables 35. És oportú assenyalar que en

els Principis de Nuremberg, s’establix que: “El fet que el dret intern no imposi pena alguna per un acte

que constitueixi delicte de dret internacional no eximeix de responsabilitat en el dret internacional a qui

l’hagi comès” (Principi II) 36.

19

31 Preàmbul de la Convenció sobre la impres-criptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat.

32 Jutjat Central d’Instrucció Nº2, Diligencies Prèvies 211/09 L, acte del 17 de juliol de 2008, Fets, 2º, citat a España, la lucha contra la impuni-dad a través de la jurisdicción universal, Amnistía Internacional, octubre de 2008, p. 47.

33 La cursiva és pròpia

34 Comissió de Drets Humans, Estudio sobre la cuestión del apartheid, Op. Cit., pp. 44, 45.

35 Ibid, p. 63.

36 Principis de Dret Internacional reconeguts per l’Estatut i per les sentències del Tribunal de Núremberg. Extret del Projecte de Codi de Delictes contra la Pau i la Seguretat de la Humanitat - Compendi d’instruments internacionals pertinents, ONU, A/CN.4/368,13 abril de 1983, http://www.icrc.org/WEB/SPA/sitespa0.nsf/html/5TDMHE


En resum, es pot afirmar que la responsabilitat penal internacional dels autors del delicte

d’apartheid va mes allà de les obligacions assumides convencionalment pels Estats. Els autors del delicte d’apartheid violen una norma imperativa del dret internacional, i han de res-pondre per aquesta violació, encara que la legislació interna de l’Estat del què siguin nacionals o de l’Estat en què resideixin o en el qual es trobin en el moment de cometre el delicte no digui res al respecte.

Passem ara a analitzar les normes jurídiques internacionals en matèria de drets humans

d’aplicació a Israel i en els Territoris Palestins Ocupats.

20


3. Legislació sobre drets humans aplicable a Israel i als Territoris Palestins Ocupats.

És fonamental determinar quina legislació de drets humans s’aplica a Israel i en els Territoris Pa-

lestins Ocupats, ja que Israel afirma que els tractats internacionals de drets humans que ha ratificat

s’apliquen únicament a Israel, degut al fet que els mateixos protegeixen als ciutadans enfront del

propi Estat en temps de pau, i no en els Territoris Palestins Ocupats, on s’aplicarien les normes de

dret humanitari. Al mateix temps, des de l’any 2005, Israel considera que degut a l’anomenat “Pla

de Desconnexió” la Franja de Gaza ja no forma part dels Territoris Palestins Ocupats.

En aquest sentit, cal destacar que les normes de dret internacional dels drets humans37

protegeixen a les persones davant l’Estat en tot moment. A la vegada, les normes del dret hu-manitari38 protegeixen les persones en cas de conflicte armat, de caràcter internacional o intern.

Però no es tracta de compartiments estancs, ja que aquests grups de normes estan íntimament

relacionats. Així, podem trobar drets que pertanyen només al dret internacional humanitari, drets

que pertanyen al dret internacional dels drets humans, i drets que pertanyen a ambdós grups

del Dret Internacional. Cal partir de la base que “les persones estan protegides en tot moment

per normes internacionals, ja siguin les relatives al Dret dels Drets Humans, amb un ampli abast o

amb les limitacions permeses en cas de tensions internes, ja siguin les del Dret Internacional Hu-

manitari, amb un contingut que pot anar des de les minucioses regles aplicables en els conflictes

armats de caràcter internacional fins a un estàndard humanitari mínim aplicable als conflictes

armats interns regits per l’article 3 comú dels Convenis de Ginebra” . En el mateix sentit, “es pot dir

que els Convenis de Ginebra de 1949 i els seus Protocols Addicionals de 1977 tenen la mateixa

finalitat que els instruments internacionals de drets humans, a saber, la protecció de la persona,

si bé els dos blocs convencionals pertanyen a dos sistemes jurídics diferents cadascun amb el

seu propi fonament i mecanismes, aplicant-se el dret internacional humanitari en les situacions

de conflicte armat, sense perjudici perquè -i aquesta és una observació crucial- els drets humans

continuïn sent aplicables en tota situació d’una manera concorrent”40.

La Cort Internacional de Justícia, en la seva opinió Consultiva del 8 de juny de 1996, va

clarificar quina és la relació existent entre el dret internacional humanitari i el dret dels drets hu-

mans, a l’expressar que la protecció prevista en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics “no

cessa en temps de guerra”: la protecció que ofereixen els Convenis de drets humans “no cessa

en cas de conflicte armat, excepte en el cas que s’apliquin disposicions de suspensió”. Per això,

“allà on un Estat exerceix les seves funcions, tinguin aquestes una base personal o territorial, un

fonament sobirà o no, té el deure de respectar les obligacions establertes per aquesta branca del

dret internacional públic (el dret dels drets humans)” . Els tractats són aplicables als actes d’un

Estat en l’exercici de la seva competència encara que s’executin fora del seu propi territori. Per

això, es pot afirmar que les normes de drets humans s’apliquen no només en el territori d’Israel, sinó també en els Territoris Palestins Ocupats on, a més, s’apliquen les normes de dret humanitari42.

Com a potencia ocupant, Israel està obligat a complir amb les obligacions establertes en el

Quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra

(1949). I aquesta obligació s’estén no només a Cisjordània, sinó també a la Franja de Gaza, encara

que Israel argumenti que des que es va aplicar el Pla de Desconnexió en 2005, la Franja de Gaza

ja no està ocupada. La posició oficial d’Israel és que l’ocupació bel·ligerant d’Israel va acabar el 12

21

37 El mateix està contingut en els Pactes, Tractats i Protocols Internacionals de Protecció dels Drets Humans.

38 El mateix està contingut principalment en els Quatre Convenis de Ginebra de 1949 i els seus Protocols Addicionals de 1977.

39 REMIRO BROTÓNS, Antonio, Derecho Interna-cional, Tirant Lo Blanch, Valencia, 2007, p. 1222.

40 PÉREZ GONZÁLEZ, Manuel, La Declaración Universal de Derechos Humanos y el Derecho Internacional Humanitario, en La Declaración Universal de los Derechos Humanos, ANUE, Asociación para las Naciones Unidas en España, Icaria Antrazyt, Barcelona, 1998, p. 44.

41 SAURA ESTAPÁ, Jaume, Nota introductoria a la Opinión Consultiva de la Corte Internacional de Justicia, Las consecuencias jurídicas de la construcción de un Muro en el Territorio Palestino Ocupado, ANUE, Asociación para las Naciones Unidas en España, Barcelona, 2004, p. 19.

42 SAURA ESTAPÁ, Jaume, Nota introductoria a la Opinión Consultiva de la Corte Internacional de Justicia, Las consecuencias jurídicas de la construcción de un Muro en el Territorio Palestino Ocupado, ANUE, Asociación para las Naciones Unidas en España, Barcelona, 2004, p. 19. Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia so-bre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur en territori palestí ocupat, A/ES-10/273, del 9 de juliol de 2004, paràgrafs 102 a 121.


de setembre de 2005, data que es van transferir plens poders a l’Autoritat Palestina, amb la qual

cosa, Israel no té l’obligació de fer-se càrrec del benestar dels residents de la Franja43. El Re-lator Especial sobre la situació dels drets humans en els Territoris Palestins Ocupats des de 1967, el Sr. Richard Falk “refuta aquesta avaluació de la situació en la Franja de Gaza,

al·legant que un territori està ocupat si es troba sota “el control efectiu” d’un Estat diferent de l’Estat sobirà. Israel, des de la seva desconnexió, ha seguit exercint un control

estricte i continu sobre les fronteres, les entrades i sortides, l’espai aeri i les aigües territorials

de Gaza. A més, ha portat a terme nombroses incursions militars i atacs selectius mortífers i

ha sotmès tota la població civil del territori a condicions de setge des que Hamàs va guanyar

de forma convincent les eleccions de Gaza el gener de 2006 i va reforçar el setge després que

Hamàs assumís el control administratiu a mitjan de juny de 2007. L’establiment d’un setge que

imposa grans dificultats als habitants de Gaza i tracta d’obtenir la participació internacional ha

impedit a les autoritats administratives palestines proporcionar un nivell mínim de benestar

als 1,5 milions d’habitants. Sobre la base d’aquestes consideracions, no és possible cap dubte

raonable que, des de la perspectiva del dret internacional, la Franja de Gaza segueix sota l’ocupació d’Israel, que té responsabilitats jurídiques com Potència ocupant, i que els Convenis de Ginebra segueixen sent plenament aplicables”44. En el mateix sen-

tit, l’ex Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els Territoris Palestins Ocupats

des de 1967, el Sr. John Dugard, manifestava que “la prova per determinar si un territori es con-

sidera ocupat conforme el dret internacional és el control efectiu, i no la presència física permanent de les forces militars de la Potència ocupant en el territori en qüestió. Si

ens atenim a aquesta prova, és evident que Israel segueix sent la Potència ocupant atès que

els avenços tecnològics han fet possible que pugui exercir el seu control sobre la població de

Gaza sense mantenir una presència militar permanent.

Els següents factors demostren el control efectiu d’Israel:

a) El control substancial dels sis passos fronterers terrestres de Gaza: el pas fronterer

d’Erez es manté tancat per als palestins que desitgen creuar a Israel o a la Ribera Occidental. El

pas fronterer de Rafah entre Egipte i Gaza, que està regulat per l’Acord sobre circulació i accés

concertat per Israel i l’Autoritat Palestina el 15 de novembre de 2005 (amb la intermediació dels

Estats Units, la Unió Europea i l’enviat de la comunitat internacional per a la sortida d’Israel de

Gaza), ha estat tancat per Israel durant períodes perllongats des de juny de 2006. El principal pas

fronterer per a mercaderies, situat a Karni, està controlat estrictament per Israel i, des de juny de

2006, també ha romàs tancat durant llargs períodes, fet que ha tingut conseqüències desastro-

ses per a l’economia palestina.

b) El control mitjançant incursions militars, atacs amb coets i detonacions sonores: alguns

sectors de Gaza han estat declarats “zones prohibides” en les quals s’obrirà foc contra els resi-

dents que entrin en elles.

c) El control total de l’espai aeri i de les aigües territorials de Gaza.

d) El control del registre de població palestí: l’exèrcit israelià controla la definició de

quins són “palestins” i quins es consideren residents a Gaza i a la Ribera Occidental. Fins i tot quan

està obert el pas fronterer de Rafah, només poden entrar a Gaza a través d’ell els titulars de do-

cuments d’identitat palestins; per tant, el control del registre de població palestí permet també

controlar qui entra i surt de la Franja. Des de 2000, Israel, amb poques excepcions, no ha permès

addicions a aquest registre.

El fet que Gaza continuï sent territori ocupat significa que els actes d’Israel cap a ell han

d’avaluar-se a la llum de les normes del dret internacional humanitari” 45.

22

43 Decisió del Tribunal Suprem d’Israel a Al Bassiouni c. el Primer Ministre.

44 Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els Territoris Palestins Ocupats des de 1967, Sr. Richard Falk, A/63/326, agost 2008. El destacat és propi.

45 Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans als Territoris Palestins Ocupats des de 1967, Sr. John Dugard, A/HRC/7/17, de 21 de gener de 2008, paràgraf 11.


És necessari ressaltar que, encara que Israel sosté que els tractats de drets humans s’apliquen

únicament en el seu territori, com veurem, tant en els informes dels Comitès dels tractats de drets

humans46, com en els informes dels relators especials, es manifesta molt clarament que els trac-tats de drets humans s’apliquen a tots els territoris i poblacions sota el control efectiu d’Israel: per tant, s’apliquen a Israel i als Territoris Palestins Ocupats. Israel, llavors, ha de

respondre per les obligacions que es deriven dels mateixos tant en el seu territori, com en els ja

esmentats Territoris Palestins Ocupats: Cisjordània, Jerusalem oriental i la Franja de Gaza.

És necessari detenir-se, encara que sigui breument, a analitzar les violacions del dret inter-

nacional humanitari que es cometen, per part d’Israel, en els Territoris Palestins Ocupats, ja que

serviran per posar de manifest la política sistemàtica de vulneració de drets que segueixen les

autoritats israelianes cap el poble palestí.

23

46 Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els Territoris Palestins Ocupats des de 1967, Sr. John Dugard, A/HRC/7/17, de 21 de gener de 2008, paràgraf 11 “. Tots els Comitès van expressar preocupació sobre la posició de l’Estat part en el sentit que els tractats no s’aplicaven més enllà del seu propi territori, en particular a la Ribera Occidental i a Gaza. Els Comitès van reafirmar la seva opinió que les obligacions que incumbien a l’Estat part en virtut dels tractats s’aplicaven a tots els territoris i poblacions sota el seu control efectiu”. Recopilació preparada per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans conforme al paràgraf 15 b) de l’annex de la Resolució 5/1 del Consell de Drets Humans. Israel, A/HRC/WG.6/3/ISR/2, 25 de setembre de 2008, p. 2.


4. Violacions del dret humanitari als Territoris Palestins Ocupats

Com ja hem assenyalat, el dret internacional humanitari és el conjunt de normes que busca

protegir les persones en temps de guerra, tant a aquelles que participen en les hostilitats com a les

qui no hi participen, ja sigui perquè han deixat de fer-ho, o perquè són civils. El seu principal objec-

tiu és limitar i evitar el sofriment humà en temps de conflicte armat. Aquestes normes s’apliquen

en cas de conflicte armat internacional, guerra civil (conflicte intern) i en cas d’ocupació (arts. 2 i 3

Convenis de Ginebra), i han de ser respectades no només pels Governs i les seves forces armades,

sinó per totes les parts en el conflicte47. Els principals instruments internacionals de dret humanitari

són els quatre Convenis de Ginebra de 1949 i els dos Protocols addicionals de 1977.

Israel viola de manera contínua, deliberada i sistemàtica les normes del dret humanitari, fet

denunciat per diferents organismes de Nacions Unides. Aquestes violacions se sumen a les polí-

tiques discriminatòries d’Israel vers els habitants dels Territoris Palestins Ocupats. Israel és la po-

tència ocupant dels territoris palestins des de la Guerra dels Sis Dies, el 1967, quan, entre d’altres,

va ocupar la Franja de Gaza, Cisjordània i el sector oriental de Jerusalem48. Aquesta ocupació va

començar fa més de quaranta anys, però les obligacions d’Israel com a Potència ocupant no han

disminuït com a conseqüència de la durada de l’ocupació.

Com a tal, Israel ha de complir, entre d’altres, les següents normes:

• Les contingudes en el IV Conveni de l’Haia, relatiu a les lleis i costums de la guerra terres-

tre, i el Reglament relatiu a les lleis i costums de la guerra terrestre del 18 d’octubre de 1907

(des d’ara, Reglament de l’Haia );

• Les contingudes en el IV Conveni de Ginebra del 12 d’agost de 1949 relatiu a la protecció

deguda a les persones civils en temps de guerra;

• les normes consuetudinàries de dret internacional humanitari aplicables a

l’ocupació49.

En relació a l’ocupació, el Reglament de l’Haia estableix en els seus articles 42 i 43, que es con-

sidera com ocupat un territori quan es troba col·locat de fet sota l’autoritat de l’exèrcit enemic.

L’ocupant ha de prendre totes les mesures que estiguin al seu abast a fi de restablir i conservar,

quan sigui possible, l’ordre i la vida públics, tot respectant, llevat impediment absolut, les lleis

vigents en el país.

El IV Conveni de Ginebra, tanmateix, estableix una sèrie d’obligacions de la potència ocupant

cap a la població del territori ocupat. Les mateixes estableixen que en tot moment s’ha de garan-

tir un tracte humà a la població i el respecte dels seus drets. Així, l’article 53 estableix que la po-

tència ocupant té prohibit destruir béns mobles o immobles, pertanyents individualment

o col·lectivament a persones particulars, a l’Estat o a col·lectivitats públiques, a organitzacions

socials o a cooperatives, excepte en els casos que tals destruccions siguin absolutament neces-

sàries a causa de les operacions bèl·liques. Israel no ha de destruir béns palestins en els Territoris

Palestins Ocupats, llevat en casos de necessitat per motius militars. Per això, no es justifica la

deliberada destrucció de béns civils palestins, com habitatges i altres edificis civils, mitjançant

bombardejos i atacs terrestres. Es calcula que des de 1967 i fins l’abril de 2009, Israel ha demolit

24.145 habitatges en els Territoris Palestins Ocupats50.

24

47 En el text del programa del Govern d’Unitat Nacional presentat pel primer Ministre Ismail Haniya al Consell Legislatiu Palestí el 17 de Març de 2007, Hamas manifestava el seu compromís de respectar el dret internacional i el dret humanitari. Font: Combined report of the Special Rapporteurs, A/HRC/10/22, de 20 de març de 2009, paràgraf 10.

48 Informe del Secretari General de Nacions Unides: Aplicabilitat del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de persones civils en temps de guerra, del 12 d’agost de 1949, al territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental, i als altres territoris àrabs ocupats, A/60/296, del 23 d’agost de 2005.

49 Per a veure un llistat complet de les normes consuetudinàries de dret humanitari: Comitè In-ternacional de la Creu Vermella: http://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/customary-law-rules-291008?opendocument

50 Per a un estudi detallat veure: Estadísticas sobre demoliciones de casas, Israeli Committee Against House Demolitions, http://www.icahd.org/eng/docs/datos%20sobre%20demoliciones.pdf


Entre les obligacions que té Israel com a potència ocupant, d’acord amb l’establert a l’article

55 del IV Conveni de Ginebra, està la d’abastir la població amb queviures i productes mè-dics. Quan siguin insuficients els recursos del territori, els haurà d’importar. L’article 56 disposa

que la Potència ocupant, en la mesura dels seus mitjans, té el deure d’assegurar i mantenir, amb la col·laboració de les autoritats nacionals i locals, els establiments i els serveis mèdics i hospitalaris, així com la sanitat i la higiene públiques en el territori ocupat.

L’article 59 estableix que quan la població d’un territori ocupat o part de la mateixa està in-

suficientment abastida, la Potència ocupant haurà d’acceptar les accions de socors en favor

d’aquesta població, facilitant-les amb totes les mesures al seu abast.

Israel no només no abasteix de manera adequada a la població dels Territoris Palestins Ocupats, sinó

que a més ha bloquejat deliberadament o ha impedit per altres mitjans l’arribada d’assistència huma-

nitària i l’ajuda d’emergència. És suficient assenyalar que en l’ofensiva a Gaza de desembre de 2008, els

atacs israelians van impactar sobre els combois d’ajuda i van obstaculitzar el treball del personal mèdic.

L’article 33 del IV Conveni de Ginebra prohibeix els càstigs col·lectius tot establint que no es

castigarà cap persona protegida per infraccions que no hagi comès. Estan prohibits els càstigs col·lectius, així com tota mesura d’intimidació o de terrorisme. Paral·lelament, l’article 50

del Reglament de l’Haia estableix que cap pena col·lectiva es podrà imposar als habitants a causa

de fets individuals dels que no puguin ser considerats responsables. Es pot afirmar que el blo-

queig de Gaza constitueix un càstig col·lectiu a tota la seva població, ja que aquest constitueix

una forma de sanció a persones per actes que no han comès.

En relació a la detenció de persones, la potència ocupant ha de garantir que les mateixes

rebin un tracte humà en tot moment, d’acord a l’establert a l’article 3 comú als quatre Convenis de

Ginebra. Molts palestins sospitosos de participar en actes terroristes, són detinguts sota la forma

de “detenció administrativa” sense acusació ni judici. Alguns d’ells després són jutjats per tribunals

militars. Aquesta situació vulnera, a més, l’establert a l’article 75 del Protocol I, segons el qual les

persones que estiguin detingudes, preses o internades per actes relacionats amb el conflicte, hau-

rien de ser informades, sense demora, de les raons que han motivat aquestes mesures. Llevat dels

casos de detenció o presó per una infracció penal, aquesta persona serà alliberada com més aviat

millor i en tot cas quan desapareguin les circumstàncies que hagin justificat la detenció, la presó o

l’internament. No s’imposarà condemna ni s’executarà pena alguna respecte d’una persona decla-

rada culpable d’una infracció penal relacionada amb el conflicte armat, sinó en virtut de sentència

d’un tribunal imparcial, constituït conforme a la llei i que respecti els principis generalment recone-

guts per al procediment judicial ordinari, que compleixi amb totes les garanties processals.

En relació a la població civil, les normes consuetudinàries del dret humanitari estableixen

que les parts en conflicte haurien de distingir en tot moment entre persones civils i combatents.

Els atacs només podran dirigir-se contra combatents. Els civils no han de ser atacats. Queden

prohibits els actes o les amenaces de violència que tinguin com a finalitat principal aterrir la

població civil. Les persones civils gaudeixen de protecció contra els atacs, excepte si participen

directament en les hostilitats i mentre duri tal participació. Es considera que són persones civils

qui no són membres de les forces armades. Cap Estat part d’un conflicte reconeixeria haver

atacat deliberadament a la població civil, per això una de les formes de justificar aquests atacs

-utilitzada per Israel- és negar que les víctimes fossin realment civils.

En relació als béns, el dret humanitari estableix que les parts en conflicte haurien de fer en

tot moment la distinció entre béns de caràcter civil i objectius militars. Els atacs només podran

25


dirigir-se contra objectius militars. Es considera que són béns de caràcter civil tots els béns que

no són objectius militars. Els béns de caràcter civil no han de ser atacats. Els objectius mi-

litars han de limitar-se a aquells béns que per la seva naturalesa, ubicació, finalitat o utilització

contribueixin eficaçment a l’acció militar i la destrucció total o parcial d’aquests, la seva captura

o neutralització ofereixi, en les circumstàncies del cas, un avantatge militar definit.

Les autoritats israelianes neguen sempre haver atacat deliberadament civils, però han llançat

atacs contra civils i contra béns civils, sense donar explicacions convincents sobre la necessitat

militar d’aquests atacs. Així, a Gaza, han bombardejat edificis del govern palestí, locals de Nacions

Unides, escoles, mesquites, centres mèdics, habitatges i edificis de mitjans de comunicació. Israel

justifica aquests atacs afirmant que aquests béns que, en aparença són civils, s’utilitzen amb fins

militars, com dipòsit d’armes, centres de comandament, refugi de combatents, o llocs des dels

quals es disparava cap a Israel o cap a les forces israelianes. Però aquestes afirmacions no han

estat recolzades per proves que les corroborin.

El dret humanitari prohibeix els atacs indiscriminats. Són indiscriminats els atacs: (a) que

no estan dirigits contra un objectiu militar concret; (b) en els quals s’empren mètodes o mitjans

de combat que no es poden dirigir contra un objectiu militar concret; o (c) en els quals s’empren

mètodes o mitjans de combat els efectes dels quals no sigui possible limitar, com exigeix el dret

internacional humanitari; i que, en conseqüència, poden arribar indistintament, en qualsevol

d’aquests casos, tant a objectius militars com a persones civils o béns de caràcter civil. Els bom-bardejos d’artilleria d’Israel contra zones civils densament poblades com Gaza podrien constituir atacs indiscriminats. Els atacs amb artilleria i morters i els bombardejos des de tancs i

vaixells no són prou precisos contra blancs situats en zones residencials densament poblades. Israel

té l’obligació de triar mitjans d’atac que redueixin al mínim el risc per als civils.

El dret humanitari prohibeix també la utilització d’escuts humans. Així, l’article 28 del IV Conveni

de Ginebra estableix que cap persona protegida podrà ser utilitzada per a protegir, mitjançant la seva

presència, certs punts o certes regions contra les operacions militars. Aquesta norma ha estat violada

per les Forces de Defensa Israelianes (FDI) mitjançant la pràctica d’entrar en habitatges palestins i

obligar als seus habitants a romandre en ells, mentre allà establien una base militar i disparaven.

Una de les violacions més flagrants de les normes del dret humanitari la constitueixen els

assentaments, que contravenen l’establert a l’article 49, que prohibeix a la Potència ocupant

traslladar una part de la pròpia població civil al territori ocupat. El caràcter il·lícit d’aquests

assentaments ha estat confirmat en resolucions de l’Assemblea General i del Consell de Segu-

retat51. Els assentaments, a més de generar violència i tensions entre els colons i la població

autòctona, atempten contra la continuïtat territorial de Palestina i tornen inviable el funciona-

ment d’un futur Estat Palestí. Actualment existeixen assentaments autoritzats i finançats pels

successius Governs d’Israel més els enclavaments no autoritzats que divideixen el territori de

Cisjordània en petits fragments. “Segons informa la OCHA (Oficina de les Nacions Unides per a

la Coordinació d’Assumptes Humanitaris, segons les seves sigles en anglès) els assentaments

són el factor que més determina els moviments i les restriccions que sofreixen en els seus

accessos els 2,5 milions de palestins que viuen a Cisjordània. L’àrea C, que segons els acords

d’Oslo es troba totalment sota control israelià, constitueix a l’entorn del 60 % del territori de

Cisjordània i es destina exclusivament als assentaments”52.

Cal destacar que, segons estableix l’article 147 del IV Conveni de Ginebra, el fet de causar

deliberadament grans sofriments o d’atemptar greument contra la integritat física o la salut,

26

51Per exemple: Res. 32/91 C, de l’Assemblea General, de 13 de desembre de 1977

52 ELDAR, Akiva, Colonos, el enemigo interior, El País, 13 de juny de 2009. Veure: OCHA: West Bank Movement and Access Update - May, http://ochaonline2.un.org/Default.aspx?alias=ochaonline2.un.org/oPt


la detenció il·legal, la privació del dret a un judici just o la destrucció de béns no justificada per

necessitats militars i realitzades a gran escala de manera il·lícita i arbitraria, entre altres coses,

constitueixen infraccions greus53.

Per altra banda, l’article 1 comú als Quatre Convenis de Ginebra estableix que “Les Altes Parts

Contractants es comprometen a respectar i fer respectar el present Conveni en totes les circums-

tàncies”. Per això, els Estats que han ratificat aquests convenis han de fer tot el que estigui al seu

abast perquè Israel respecti les normes del dret humanitari en els Territoris Palestins Ocupats. Així

ho han confirmat, a més, diversos organismes de Nacions Unides54.

Correspon ara realitzar l’anàlisi detallada de les diferents violacions dels drets humans del

poble palestí comeses a Israel i als Territoris Palestins Ocupats i que configuren en el seu conjunt

un crim d’apartheid.

27

53 Per més informació sobre el dret humanitari aplicable als Territoris Palestins Ocupats, veure: El conflicto de Gaza Información sobre derecho aplicable, investigaciones y rendición de cuentas, Informe d’Amnistia Internacional, http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE15/007/2009/en/b650e080-eece-11dd-b1bd-6368f1b61c3f/mde150072009spa.pdf

54 Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur en territori palestí ocupat, A/ES-10/273, 9 de juliol de 2004; Resolució de l’Assemblea General, A/60/296, del 23 de agost de 2005.


5. Violacions dels drets humans a Israel i als Territoris Palestins Ocupats

L’’estudi d’aquestes violacions dels drets humans i llibertats fonamentals comeses cap als palestins

s’abordarà des de les dades objectives contingudes en els informes dels Comitès dels tractats inter-

nacionals en matèria de drets humans, mitjançant els continguts dels informes dels diferents Relators

Especials de Nacions Unides i complementat amb més documentació de Nacions Unides i de la Cort

Internacional de Justícia.

5.1 Anàlisi dels informes dels Comitès dels Tractats

Israel ha ratificat la gran majoria de tractats internacionals relatius a la protecció i promoció

dels drets humans. Cadascun d’aquests tractats compta amb un òrgan de vigilància anomenat

Comitè, que vetlla per la seva aplicació i al que els Estats han de remetre informes periòdics on

es detalla la manera que aquests drets s’incorporen a les seves legislacions i es fan efectius. A la

vegada, el Comitè “respon” a aquests informes amb les seves Observacions Finals, expressant a

l’Estat les seves recomanacions i preocupacions. En el cas particular d’Israel, els Comitès, en les

seves Observacions Finals, han denunciat les constants violacions als drets humans a les quals

es veu sotmès el poble palestí. A continuació realitzarem una anàlisi dels últims informes dels

Comitès dels tractats.

a) Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD

L’òrgan de vigilància del compliment de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial55 és el Comitè per a l’Eliminació de la Dis-criminació Racial56 (des d’ara, Comitè CERD, segons les seves sigles en anglès). En les seves

Observacions Finals als últims informes presentats per Israel57 va expressar la seva preocupació

sobre un gran nombre d’assumptes. Va assenyalar la discriminació existent a Israel entre palestins israelians i jueus en relació a l’accés a la terra, la protecció i garantia de drets i l’accés a determinades prestacions. També va assenyalar la discriminació existent en els Territoris Palestins Ocupats.

En relació al primer tema, el Comitè CERD va manifestar la seva preocupació sobre els pri-vilegis establerts a favor dels nacionals jueus (a través de la Llei de Retorn), sobre l’accés

a la terra i a determinades prestacions, en violació a l’establert en els articles 1, 2 i 5 de la Con-

venció. També va expressar la seva preocupació per la negació del dret de molts palestins a retornar i recuperar les seves terres a Israel (en violació al que disposen els apartats ii) i v)

del paràgraf d) de l’article 5 de la Convenció), menystenint així la igualtat en el dret al retorn al

propi país i a la possessió dels béns (paràgraf 18). El Comitè CERD va assenyalar que l’establert

com a criteri d’idoneïtat social per a sol·licitar l’accés a la terra per l’Administració de Terres d’Israel 58

(la condició que els sol·licitants han de ser “idonis per a viure en un règim de petites comunitats”)

pot permetre, a la pràctica, l’exclusió dels ciutadans àrabs israelians d’algunes terres con-trolades per l’Estat (articles 2 i 3 i apartats d) i i) de l’article 5 de la Convenció) (paràgraf 23).

En relació a la protecció i garantia de drets i l’accés a determinades prestacions,

el Comitè CERD va assenyalar l’existència de greus discriminacions, que a continuació es res-

28

55 Aquesta Convenció va ser ratificada per Israel el 03/01/1979. En fer-ho, Israel va realitzar una reserva, que estableix que s’exclou de l’aplicació de l’article 22, segons el qual, en cas de contro-vèrsia entre dos o més Estats sobre l’aplicació d’aquesta Convenció, se sotmetran a la decisió de la Cort Internacional de Justícia.

56 Dintre Israel no va acceptar la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions de persones o grups de persones compreses en la seva jurisdicció, que al·leguessin ser víctimes de violacions per part de l’Estat de qualsevol dels drets estipulats en la Convenció, segons estableix el seu article 14.1.

57 Observacions finals del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, Israel, CERD/C/ISR/CO/13, 14 de juny de 2007. 58 d’Israel (ILA) és l’organisme governamental responsable de la gestió de la terra de domini públic (el 93 % del total). Més informació a: http://www.mmi.gov.il/envelope/indexeng.asp?page=/static/eng/f_general.html


senyen. Referent al dret a la salut, l’educació i l’habitatge, el Comitè CERD va realitzar les

següents consideracions. Actualment es mantenen “sectors” separats per a jueus i àrabs, en particular en l’habitatge i l’ensenyament, el que dóna lloc a un tracte i un finançament

desiguals (articles 3, 5 i 7 de la Convenció) que pot representar segregació racial (paràgraf

22). Quant al baix nivell d’assignació per a l’ensenyament dels ciutadans àrabs israe-lians, el Comitè CERD va remarcar que constitueix una barrera a l’accés a l’ocupació i que els

seus ingressos mitjans estan notablement per sota dels dels ciutadans jueus. També li preocu-

pen les diferències que segueix havent en els índexs de mortalitat infantil i d’esperança de vida de la població jueva i no jueva i el fet que les dones i nenes de les minories solguin

ser les més desfavorides (article 2 i paràgraf i) de l’article 5 de la Convenció) (paràgraf 24). El

Comitè CERD va expressar la seva preocupació per la informació sobre que en els exàmens

psicomètrics, que s’empren per a comprovar l’aptitud, habilitat i personalitat per a l’accés a l’ensenyament superior, es discrimina indirectament els àrabs (article 2 i incís v) de

l’apartat i) de l’article 5 de la Convenció) (paràgraf 27). En relació amb el servei militar, el

Comitè CERD va observar que proporciona un accés molt avantatjós a diversos serveis públics, com l’habitatge i l’educació. Aquesta política és contrària al que estableixen els

articles 2 i 5 de la Convenció, tenint en compte que la majoria dels ciutadans àrabs israelians

no presten el servei militar (paràgraf 21).

En referència a la preservació del patrimoni cultural i religiós, el Comitè CERD va expressar

la seva preocupació per la informació que hi ha diverses lleis per les quals es creen institucions culturals jueves, però cap que creï centres anàlegs per a ciutadans àrabs israelians, i que no es brinda el mateix nivell de protecció als sants llocs jueus i no jueus (article 2, apartat vii) del

paràgraf d) i apartat vi) del paràgraf e) de l’article 5, i article 7 de la Convenció) (paràgraf 28).

En relació a la protecció i recursos judicials efectius contra actes discriminatoris, pre-

ocupa al Comitè CERD que la Fiscalia General no hagi adoptat una política clara i decidida en

l’enjudiciament de polítics, funcionaris de l’Estat i altres figures públiques per fer declaracions d’incitació a l’odi contra la minoria àrab (paràgraf 29). Va assenyalar que existeix un nombre

elevat de denúncies fetes per ciutadans àrabs israelians contra agents de les forces de l’ordre que

no s’han investigat de manera eficaç o degudament i que el Departament d’Investigacions de la

Policia (Mahash) del Ministeri de Justícia no és independent (paràgraf 30).

Una altra situació greu denunciada pel comitè CERD són les mesures que modifiquen la composició demogràfica dels territoris palestins ocupats que constitueixen violacions

dels drets humans i del dret internacional humanitari (paràgraf 14).

En quant als Territoris Palestins Ocupats, abans de detallar les situacions discriminatòries

denunciades pel comitè CERD, cal assenyalar que “el Comitè reitera la seva preocupació per la posi-

ció de l’Estat Part perquè la Convenció no és aplicable en els territoris palestins ocupats ni en el Golan.

Aquesta posició no té cap base ni en la lletra ni en l’esperit de la Convenció ni en el dret internacional,

com també va afirmar la Cort Internacional de Justícia. Al Comitè li preocupa l’afirmació de l’Estat Part

que pot distingir legítimament entre israelians i palestins en els territoris palestins ocupats fundant-se

en la ciutadania. Reitera que els assentaments israelians són il·legals conforme al dret internacional. El Comitè recomana a l’Estat Part que reflexioni sobre el seu enfocament i interpreti de bona fe les seves obligacions en virtut de la Convenció, de conformitat amb el significat ordinari que

s’ha de donar als termes en el seu context i a la llum del seu objecte i finalitat. El Comitè també recoma-

na que l’Estat Part s’asseguri que els palestins gaudeixen de plens drets d’acord a la Convenció, sense

cap discriminació fundada en la ciutadania ni l’origen nacional” (paràgraf 32).

29


En concret, les situacions denunciades pel comitè CERD, en relació als Territoris Palestins

Ocupats són: l’existència del Mur de separació a Cisjordània, les restriccions a la llibertat de circulació imposades pel mur i altres barreres, l’aplicació de lleis diferents als colons jueus i als palestins, la desigualtat en la distribució dels recursos hídrics i la demolició d’habitatges de palestins.

En relació al Mur a Cisjordània, el Comitè CERD “expressa la seva preocupació pel fet que Israel

hagi decidit fer cas omís de l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia de 2004 sobre les

conseqüències jurídiques de la construcció del mur en els territoris palestins ocupats. El Comitè opina

que el mur i el règim que comporta plantegen qüestions molt greus d’acord a la Convenció, ja que

amb ells s’infringeixen greument, per Israel, una sèrie de drets humans dels palestins habitants del terri-

tori ocupat. Aquestes infraccions no es poden justificar per necessitats militars o exigències de la segu-

retat nacional o l’ordre públic (articles 2, 3 i 5 de la Convenció). El Comitè recomana a l’Estat Part que

cessi la construcció del mur en els territoris palestins ocupats, fins i tot a Jerusalem oriental i voltants,

que desmantelli l’estructura ja aixecada i que compensi per tots els greuges causats per la construcció

del mur. El Comitè recomana també a l’Estat Part que adopti mesures per a fer plenament efectiva

l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia de 2004 sobre les conseqüències jurídiques de la

construcció del mur en els territoris palestins ocupats” (paràgraf 33).

El Comitè CERD mostra la seva preocupació per les greus restriccions a la llibertat de circulació en els territoris palestins ocupats que afecten el poble palestí, com a conse-

qüència del mur, els llocs de control, les carreteres restringides i el sistema de permisos,

que “han creat dificultats i han repercutit greument en el gaudi dels drets humans pels palestins, en

particular el seu dret a la llibertat de circulació, a la vida familiar, al treball, a l’educació i a la salut”. És

preocupant també que s’hagi suspès però no derogat l’Ordre sobre circulació i viatges (res-triccions als viatges en vehicles israelians) (Judea i Samaria), del 19 de novembre de 2006,

que prohibeix als israelians dur a palestins en els seus vehicles a la Ribera Occidental, llevat de

determinades circumstàncies (articles 2, 3 i 5 de la Convenció). “L’Estat Part hauria de reconsiderar

aquestes mesures per assegurar-se que les restriccions a la llibertat de circulació no siguin sistemàti-

ques, sinó només de caràcter provisional i excepcional i que no s’apliquin de forma discriminatòria ni

tinguin com a resultat la segregació de comunitats. L’Estat Part ha de vetllar perquè els palestins gau-

deixin dels seus drets humans, en particular dels seus drets a la llibertat de circulació, a la vida familiar,

al treball, a l’educació i a la salut” (paràgraf 34).

El Comitè CERD “observa amb preocupació que en els territoris palestins ocupats són diferents les lleis, polítiques i pràctiques que s’apliquen als palestins, d’una banda, i als israelians, per una altra. Li preocupa en particular la informació relativa a la distribució desigual dels re-cursos hídrics en detriment dels palestins, a la demolició desproporcionada de llars de pa-lestins i a l’aplicació de diferents lleis penals que infligeixen més detencions perllongades i càstigs més greus als palestins que als israelians pels mateixos delictes (articles 2, 3 i 5 de la

Convenció). L’Estat Part ha de vetllar per l’accés de tots sense discriminació als recursos hídrics. El Co-

mitè reitera també la seva crida al cessament de la demolició de béns àrabs, en particular a Jerusalem

oriental, i al respecte dels drets de propietat, sigui quin sigui l’origen ètnic o nacional del propietari. En-

cara que es puguin aplicar diferents règims als ciutadans israelians que viuen en els territoris palestins

ocupats i als palestins, l’Estat Part s’ha d’assegurar que el mateix delicte es jutgi d’igual manera, sense

tenir en compte la ciutadania de l’autor” (paràgraf 36).

Finalment, el Comitè CERD crida l’atenció sobre la violència persistent dels colons jueus dels assentaments, en particular a la zona d’Hebron (articles 4 i 5 de la Convenció). “El Comitè re-

30


comana que l’Estat Part intensifiqui els esforços per protegir als palestins d’aquesta violència. L’Estat Part

ha de vetllar perquè s’investiguin amb promptitud, transparència i independència els incidents d’aquesta

índole, es jutgi i condemni els autors i es donin mitjans de rescabalament a les víctimes” (paràgraf 37).

En resum, el Comitè CERD va assenyalar diverses polítiques israelianes clarament discrimina-

tòries cap a la població palestina, tant a Israel com als Territoris Palestins Ocupats: la falta d’accés a la

terra, la negació del dret de retornar i recuperar les terres als refugiats, l’existència de sectors separats

per a jueus i àrabs en l’ensenyament i en l’habitatge, la discriminació en l’accés a l’ensenyament su-

perior, la concessió de serveis públics i diversos privilegis només a jueus, a través de la prestació del

servei militar (només reservada a jueus), la falta de protecció de les institucions culturals palestines,

dels sants llocs no jueus, el desemparament judicial en casos de declaracions racistes de polítics i

funcionaris jueus, les greus restriccions a la llibertat de circulació que afecten solament als palestins,

la desigualtat en l’accés als recursos hídrics, la demolició d’habitatges palestins o l’aplicació de di-

ferent legislació a palestins i jueus. Aquestes situacions discriminatòries porten aparellades tot un seguit de limitacions per al desenvolupament normal de la vida del poble palestí, que no pot exercir els drets més bàsics i essencials.

b) Comitè de Drets Humans (DDHH)

A les seves Observacions Finals al segon Informe Periòdic presentat per Israel59, el Comitè de Drets Humans (des d’ara, Comitè DDHH), encarregat de vetllar pel compliment del Pacte Inter-nacional de Drets Civils i Polítics60 , va assenyalar, a l’any 200361, alguns elements preocupants

de la situació dels drets humans del poble palestí, tant a Israel, com als Territoris Palestins Ocupats,

on, malgrat l’opinió contrària d’Israel, s’aplica aquest Pacte i tots els altres instruments de protecció

dels drets humans i del dret humanitari. En aquest sentit, “el Comitè ha observat la posició de l’Estat

Part que el Pacte no s’aplica més enllà del seu propi territori, en particular a la Ribera Occidental i a Gaza,

especialment mentre persisteixi una situació de conflicte armat en aquesta zona. El Comitè reitera la

seva opinió, expressada ja en el paràgraf 10 de les seves observacions finals sobre l’informe inicial d’Israel

(CCPR/C/79/Add.93, del 18 d’agost de 1998), que l’aplicabilitat de les normes del dret internacio-nal humanitari durant un conflicte armat no impedeix de per si mateix l’aplicació del Pacte,

en particular l’article 4 que comprèn les situacions d’emergència pública que amenacen la vida de la na-

ció. Tampoc l’aplicabilitat del règim del dret internacional humanitari impedeix l’obligació de l’Estat de rendir comptes dels actes de les seves autoritats fora del seu territori, en par-ticular en els Territoris Ocupats en virtut del paràgraf 1 de l’article 2. Per tant, el Comitè reitera que

en les actuals circumstàncies les disposicions del Pacte s’apliquen a benefici de la població dels Territoris

Ocupats, per a qualsevol conducta de les seves autoritats o agents en aquests territoris que afecten el

gaudi dels drets consagrats en el Pacte i entren en l’àmbit de la responsabilitat estatal d’Israel d’acord

amb els principis del dret internacional públic. L’Estat Part hauria de reconsiderar la seva posició i incloure

en el seu tercer informe periòdic tota la informació pertinent relativa a l’aplicació del Pacte en els Territoris

Ocupats derivada de les seves activitats en aquest territori” (paràgraf 11).

El Comitè DDHH va manifestar la seva preocupació per l’ús freqüent de diverses formes de

detenció administrativa, restriccions a l’accés a un advocat i la falta d’informació sobre els motius de detenció, particularment en el cas dels palestins dels Territoris Ocupats. “Aquestes

característiques limiten l’efectivitat de la revisió judicial, posant en perill la protecció contra la tortura i

altres tractes inhumans prohibits en virtut de l’article 7” (paràgraf 12). Segons el Comitè DDHH, Israel,

emparant-se en l’estat d’emergència, limita certs drets de manera excessiva, més enllà del que el

propi Pacte autoritza. Les detencions perllongades, sense accés a advocat i sense comunicació

31

59 El tercer i darrer Informe Periòdic d’Israel (CCPR/C/ISR/3 i HRI/CORE/ISR/2008, de 21/11/2008) serà considerat a la 97º Sessió del Comitè de Drets Humans, a Ginebra, Octubre 2009.

60 Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Adoptat i obert a la signatura, ratificació i adhesió per l’Assemblea General en la seva resolució 2200 A (XXI), del 16 de desembre de 1966. Entrada en vigor: 23 de març de 1976, de conformitat amb l’article 49. Israel va ratificar aquest Tractat el 03/10/1991.

61 Observacions finals del Comitè de Drets Humans: Israel. 21/08/2003, CCPR/CO/78/ISR.


amb el món exterior, violen els articles 7, 9, 10 i paràgraf 3 b) de l’article 14 del Pacte. Israel hauria de

garantir que el període màxim de detenció amb incomunicació fos de 48 hores (paràgraf 13).

La redacció ambigua de les normes relatives al terrorisme i la vaguetat de les definicions en les

lleis, atempten contra el principi de legalitat, així com l’ús de presumpcions probatòries en contra

de l’acusat, la qual cosa viola l’article 15 del Pacte (paràgraf 14). Preocupa també al Comitè DDHH

la pràctica d’”execucions selectives” de qui Israel sospita que són terroristes en els Territoris Ocu-

pats, que s’utilitzaria, almenys en part, com element de dissuasió o càstig. Israel ha de respectar

el principi de proporcionalitat en totes les seves respostes a les amenaces i activitats terroristes,

i les “execucions selectives” no haurien de realitzar-se com a forma de dissuasió o càstig. Israel ha

d’exhaurir totes les mesures existents abans de recórrer a l’ús de la força letal contra les persones

sospitoses de cometre actes terroristes. Al mateix temps, les denúncies d’ús desproporcionat de la

força haurien de ser investigades amb promptitud per un organisme independent (paràgraf 15).

En relació a les demolicions de béns i de cases de famílies, quan alguns dels seus mem-

bres es consideraven o es consideren sospitosos de participació en activitats terroristes o atacs

suïcides amb bombes, el Comitè DDHH considera que constitueixen una violació de l’obligació de l’Estat de vetllar pel respecte del dret a no ser objecte d’ingerències arbitràries en el domicili (art. 17), la llibertat d’escollir lliurement la residència (art. 12), la igualtat de totes les persones davant la llei i la mateixa protecció de la llei (art. 26) i a no ser sotmès a tor-tures o tractes cruels i inhumans (art. 7). El Comitè DDHH deplora el caràcter en part punitiu de

la demolició de béns i llars en els Territoris Ocupats i afirma que Israel hauria de posar fi a aquesta

pràctica (paràgraf 16).

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) igualment han de posar fi a la pràctica d’utilitzar als residents locals com “escuts voluntaris” en els Territoris Ocupats durant les operacions militars,

en particular per escorcollar els habitatges i ajudar que es rendeixin les persones que Israel ha de-

terminat que són sospitosos de terrorisme (paràgraf 17).

El Comitè DDHH també assenyala que Israel utilitza mètodes d’interrogatori que consti-tueixen tortura, en violació al disposat per l’art. 7 del Pacte. Aquestes pràctiques estan prohibides

en tota circumstància, per més excepcional que aquesta sigui. Israel hauria de garantir la investiga-

ció de tots els casos de maltractaments i tortura a través de mecanismes veritablement indepen-

dents i vetllar perquè s’enjudiciï els responsables d’aquests actes (paràgraf 18).

El Comitè DDHH assenyala que l’establiment d’una “Zona de Separació”, mitjançant la cons-

trucció d’un mur i d’una tanca en algunes parts, més enllà de la Línia Verda, imposa “restriccions greus addicionals i injustificables” sobre el dret a la llibertat de circulació dels palestins en els Territoris Ocupats, que excedeixen els motius de seguretat esgrimits per Israel. “La “Zona de

Separació” perjudica gairebé tots els aspectes de la vida dels palestins; en particular les àmplies restriccions

a la llibertat de circulació interrompen l’accés a l’atenció de la salut, inclosos els serveis mèdics d’emergència,

i l’accés a l’aigua. El Comitè considera que aquestes restriccions són incompatibles amb l’article 12 del Pac-

te”… “S’hauria de detenir la construcció de la “Zona de Separació” en els Territoris Ocupats” (paràgraf 19).

El Comitè DDHH “deplora les declaracions públiques formulades per personalitats israelianes en

relació amb els àrabs, que poden constituir una crida a l’odi racial i religiós i incitació a la dis-criminació, l’hostilitat i la violència. L’Estat Part hauria d’adoptar totes les mesures necessàries per

investigar, enjudiciar i castigar aquests actes garantint el respecte del que es disposa en el paràgraf 2 de

l’article 20 del Pacte” (paràgraf 20).

32


A continuació el Comitè DDHH es refereix a certa legislació israeliana que vulnera drets del poble palestí. En primer lloc, el Comitè DDHH mostra la seva preocupació en relació amb la Llei de nacionalitat i entrada a Israel (ordre temporal) de 31 de juliol de 2003, que suspèn

la possibilitat de la reunificació familiar, amb algunes excepcions limitades i subjectives, en particu-

lar quan es tracta de matrimonis entre ciutadans israelians i persones que resideixen a Cisjordània

i a Gaza. “El Comitè observa amb preocupació que l’ordre de suspensió de maig de 2002 ha perjudicat

fins a la data a milers de famílies i matrimonis. L’Estat Part hauria de revocar la Llei de nacionalitat i

entrada a Israel (ordre temporal) de 31 de juliol de 2003, que planteja greus qüestions relacionades amb

els articles 17, 23 i 26 del Pacte, i reconsiderar la seva política amb la intenció de facilitar la reunificació

familiar de tots, ciutadans i residents permanents. Hauria de proporcionar estadístiques detallades sobre

aquesta qüestió que abastin el període a partir de l’examen de l’informe inicial” (paràgraf 21). En segon

lloc el Comitè DDHH es refereix a la Llei de ciutadania de 1952, que permet la revocació de la

ciutadania israeliana, particularment pel que fa a la seva aplicació als àrabs israelians. “El Comitè està

preocupat per la compatibilitat amb el Pacte, en particular l’article 24, de la revocació de la ciutadania

dels ciutadans israelians. L’Estat Part hauria de garantir que qualsevol canvi en la legislació sobre la ciu-

tadania sigui conforme a l’article 24 del Pacte” (paràgraf 22).

Finalment, el Comitè DDHH assenyala amb preocupació que el percentatge d’israelians àrabs

en el sector públic i l’administració és molt baix, i no hi ha progressos en la millora de la participa-

ció, especialment de les dones. “L’Estat Part hauria d’adoptar mesures específiques amb la intenció

de millorar la participació de les dones israelianes àrabs en el sector públic i accelerar el progrés cap a la

igualtat” (paràgraf 23).

A través de les observacions del Comitè DDHH es pot veure clarament l’existència de lleis discriminatòries, com de polítiques discriminatòries, que releguen els palestins a una situació de

vulnerabilitat, que impedeixen l’exercici ple dels seus drets i els impedeixen desenvolupar-se ple-

nament. Aquestes són: la falta d’igualtat davant els tribunals, la violació de les garanties processals

(vulneració del principi d’innocència, de legalitat, etc.), els mètodes interrogatoris que constitueixen

tortura, les execucions selectives, les demolicions d’habitatges, l’ús d’escuts humans, vulneracions

a la llibertat de circulació, falta de respostes judicials als comportaments racistes de personalitats

públiques, falta de representació palestina en el sector públic, i lleis clarament discriminatòries, que

estableixen privilegis a favor de la població jueva, com la Llei de Ciutadania i la Llei de Nacionalitat

i Entrada a Israel.

c) Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC)

De manera semblant a l’ocorregut amb el primer informe, en les Observacions finals del

segon informe periòdic d’Israel de juny de 200362, el Comitè encarregat de vigilar el compliment

del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals63 (en endavant, Comitè

DESC) va rebutjar la interpretació d’aquest en relació a la llei aplicable als Territoris Palestins Ocu-

pats: Israel afirma que en els mateixos el Pacte DESC només és aplicable als ciutadans israelians,

i no amb relació a la resta de la població, i, com a conseqüència d’això, Israel es nega a presen-

tar informes sobre l’aplicació del Pacte en els Territoris Palestins Ocupats: “… el Comitè expressa

la seva profunda preocupació per la insistència de l’Estat Part que, tenint en compte les condicions

imperants en els territoris ocupats, es considera que el dret dels conflictes armats i el dret humanita-

ri constitueixen l’única manera de garantir la protecció de totes les parts interessades, i que aquest

assumpte queda fora de l’esfera de competència del Comitè” (paràgraf 15). Més endavant, el Comitè

“reconeix que l’Estat Part té importants preocupacions en matèria de seguretat, que ha de ponderar

33

62 Observacions finals del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals: Israel. 26/06/2003, E/C.12/1/Add.90.

63 Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, adoptat i obert a la signatura, ratificació i adhesió per l’Assemblea General en la seva resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966. Entrada en vigor: 3 de gener de 1976, de conformitat amb l’article 27. Israel va ratificar aquest Tractat el 03/10/1991.


amb els seus esforços per complir les seves obligacions conforme el dret internacional dels drets humans.

No obstant això, el Comitè reafirma la seva opinió que les obligacions que incumbeixen l’Estat Part en virtut del Pacte s’apliquen a tots els territoris i poblacions sota el seu control efectiu.

El Comitè reitera la seva posició que, fins i tot en una situació de conflicte armat, s’han de respectar els

drets humans fonamentals, i que els drets econòmics, socials i culturals bàsics, com a part de les normes

mínimes de protecció dels drets humans, estan garantits pel dret internacional consuetudinari i reco-

negut pel dret internacional humanitari. A més, l’aplicabilitat de les normes del dret humanitari no és

obstacle per a l’aplicació del Pacte ni eximeix l’Estat de l’obligació, en virtut del paràgraf 1 de l’article 2, de

rendir comptes de l’actuació de les seves autoritats. Per tant, el Comitè demana a l’Estat Part que, en el

seu pròxim informe periòdic, faciliti informació més àmplia sobre el gaudi dels drets econòmics, socials i

culturals reconeguts en el Pacte pels habitants dels territoris ocupats” (paràgraf 31).

El Comitè DESC manifesta la seva profunda preocupació per la diferència de tracte entre jueus i no jueus, particularment amb les comunitats àrabs i beduïnes, quant a l’exercici dels

drets econòmics, socials i culturals en l’Estat d’Israel. “El Comitè reitera la seva preocupació pel fet

que “l’excessiva insistència que l’Estat és un “Estat jueu” fomenta la discriminació i relega els ciutadans no jueus a la condició de ciutadans de segona classe” (ibíd., par. 10). Aquesta

actitud discriminatòria s’aprecia clarament en el nivell de vida més baix que se segueix registrant entre

els àrabs israelians com a resultat, entre altres coses, de taxes d’atur més elevades, les restriccions a

l’afiliació i la participació sindical, la falta d’accés a l’habitatge, l’aigua, l’electricitat i l’atenció sanitària,

i el seu nivell més baix d’educació, malgrat els esforços de l’Estat Part per reduir aquestes diferències.

Referent a això, el Comitè expressa la seva preocupació pel fet que l’ordenament jurídic intern de l’Estat

Part no hagi incorporat els principis d’igualtat i no discriminació” (paràgraf 16).

El Comitè DESC mostra preocupació pel contingut de la Llei israeliana del retorn, que

justifica un tracte preferencial i exclusiu a favor de les persones de nacionalitat jueva. Aquesta llei

concedeix automàticament la ciutadania i l’accés a ajudes oficials a les persones d’origen jueu i

la seva aplicació “suposa en la pràctica un tracte discriminatori contra els no jueus, en particular els

refugiats palestins”. També preocupa al Comitè la pràctica restrictiva respecte la reunificació de les famílies palestines, adoptada per raons de seguretat nacional (paràgraf 18).

El Comitè DESC assenyala l’augment de la taxa d’atur a l’Estat d’Israel, particularment sig-

nificatiu en els sectors no jueus de la població, i que supera el 50 % en els territoris ocupats

“com a conseqüència dels tancaments, que han impedit als palestins treballar a Israel”

(paràgraf 20). La desigualtat entre salaris de jueus i àrabs, l’escassa representació de la població àrab en l’administració pública i les universitats és alarmant (paràgraf 21).

Els palestins residents en els Territoris Palestins Ocupats que treballen a Israel, tenen enormes

dificultats per afiliar-se a sindicats israelians o crear els seus propis sindicats a Israel (paràgraf 22).

En relació amb els Territoris Palestins Ocupats, el Comitè DESC lamenta que Israel només

brindi informació relativa dels colons, i no es refereixi a les condicions de vida de la resta de la

població, incomplint amb el que se li va sol·licitar en l’anterior observació final. “El Comitè segueix

greument preocupat per les deplorables condicions en que viuen els palestins als territoris ocupats, els quals, a causa de la continuïtat de l’ocupació i les consegüents mesures de tanca-ment, tocs de queda perllongats, controls de carretera i llocs de control, sofreixen greus restriccions en l’exercici dels drets econòmics, socials i culturals reconeguts en el Pacte, es-

pecialment pel que fa a l’accés al treball, la terra, el proveïment d’aigua, l’atenció sanitària, l’educació i els aliments” (paràgraf 19).

34


En relació al Mur que per aquell temps es començava a construir “el Comitè està particular-

ment alarmat per la informació rebuda sobre la construcció d’una “tanca de seguretat” al voltant

dels territoris ocupats, que, pel que sembla, retallaria part de la superfície d’aquests territoris i limitaria o fins i tot impediria l’accés de les persones i les comunitats palestines a la terra i l’aigua. El Comitè deplora que la delegació no hagi respost durant el diàleg a les preguntes formula-

des pel Comitè sobre la tanca o mur de seguretat” (paràgraf 24).

En relació als recursos hídrics, al Comitè DESC li preocupen “les limitacions d’accés, distribu-

ció i disponibilitat d’aigua que per als palestins dels territoris ocupats ha representat un siste-

ma de gestió, extracció i distribució injust dels recursos hídrics compartits, que estan predomi-

nantment sota control israelià” (paràgraf 25).

El Comitè DESC, com en anteriors ocasions, reitera la seva preocupació per les pràctiques

d’Israel de demolir habitatges, confiscar terres i restringir els drets de residència, i per

l’adopció “de polítiques que condueixen a condicions deficients d’habitatge i vida, particularment

l’amuntegament extrem i la falta de serveis, dels palestins a Jerusalem oriental, sobretot a la ciutat

vella (I/C.12/1/Add.27, par. 22). El Comitè també està greument preocupat per la pràctica constant

d’expropiació de terres i recursos dels palestins per propiciar l’expansió dels assenta-ments israelians en els territoris ocupats” (paràgraf 26).

En un Estat com Israel, on els principis d’igualtat i no discriminació no estan consagrats en la le-

gislació, s’ha establert un sistema que consagra la desigualtat i condemna la població palestina a viure en una situació d’inferioritat, i així com assenyala el Comitè DESC condemnar-los a ser ciutadans de segona classe. Així, els drets econòmics, socials i culturals afectats per aquestes lleis

i polítiques discriminatòries, segons denúncia el Comitè DESC es manifesten en les altes taxes d’atur,

limitacions a les activitats sindicals, falta d’accés a l’habitatge, salut i educació, falta d’accés als recursos

naturals com l’aigua, limitacions a la reunificació familiar establertes per la legislació migratòria, limi-

tacions a la llibertat de circulació que afecten greument l’exercici de tots els drets econòmics, socials i culturals, que impliquen un baix nivell de vida de la població palestina.

d) Comitè dels Drets dels Infants (CRC)

L’òrgan de vigilància de la Convenció sobre els Drets dels Infants64, el Comitè sobre els

Drets dels Infants (a partir d’ara, Comitè CRC, segons les seves sigles en anglès), en les seves Ob-

servacions finals65 a l’informe inicial presentat per Israel el 9 d’octubre de 2002, va realitzar diver-

ses consideracions sobre les actituds i polítiques discriminatòries de les autoritats israelianes.

En primer lloc va recordar la responsabilitat que té Israel d’aplicar la Convenció en els Te-

rritoris Palestins Ocupats, lamentant la falta d’informació relativa als nens en aquests territoris

(paràgraf 2). Encara que el Comitè CRC és conscient de la situació de violència provocada per

ambdues parts en el conflicte que impedeix l’aplicació íntegra de la Convenció, “reconeix que

l’ocupació il·legal del Territori Palestí, els bombardejos de zones civils, els assassinats extrajudicials, la

desproporcionada utilització de la força per l’exèrcit israelià, la demolició d’habitatges, la destrucció

de la infraestructura, les restriccions de circulació, i la quotidiana humiliació dels palestins segueix

contribuint a la persistència del cicle de violència”.

El Comitè CRC va mostrar la seva preocupació per la diferència discriminatòria establer-ta en la definició legal de nen. A Israel, són nens els menors de 18 anys (segons la Llei de

35

64 Convenció sobre els Drets del Nen, adoptada i oberta a la signatura i ratificació per l’Assemblea General en la seva resolució 44/25, de 20 de no-vembre de 1989. Entrada en vigor: 2 de setembre de 1990, de conformitat amb l’article 49. Israel ha ratificat aquest tractat el 3/10/1991.

65 Observacions finals del Comitè dels Drets del Nen: Israel. 09/10/2002, CRC/C/15/Add.195.


tutela i capacitat legal de 1962 i la Llei de menors -judici, penes i tipus de tractament-) i en els

Territoris Palestins Ocupats són nens els menors de 16 anys (segons l’Ordre Militar Nº 132)

(paràgraf 24). Aquesta diferència vulnera les normes de la Convenció que estableixen que l’Estat ha de garantir la protecció dels drets de tots els nens subjectes a la seva jurisdic-ció sense distincions racials, religioses, ètniques, etc. (articles 1 i 2). El Comitè CRC va cridar

l’atenció sobre “les acusacions i denúncies de pràctiques inhumanes o degradants i de tortures i maltractaments a nens palestins comeses per agents de policia durant la detenció i l’interrogatori i

en els llocs de retenció”66 (paràgraf 36).

El Comitè CRC va mostrar també la seva preocupació perquè el principi de no discrimi-nació no estigui garantit, i per les desigualtats que en el gaudi dels drets econòmics, socials i culturals (l’accés a l’educació, atenció sanitària, als serveis socials) pateixen els

àrabs israelians i altres minories i els nens palestins en els Territoris Palestins Ocupats (paràgraf

26). A Israel existeixen enormes diferències en els serveis prestats als nens jueus amb discapaci-

tats i a nens àrabs israelians amb discapacitats (paràgraf 42).

Quant a l’exercici del dret a la salut, “al Comitè li preocupa profundament el greu empitjora-ment de la salut dels nens i dels serveis de salut que se’ls proporcionen als Territoris Palestins Ocupats, especialment els resultants de les mesures imposades per les FDI, entre altres, els tancaments

de carreteres, els tocs de queda i les restriccions a la circulació, així com la destrucció de la infraestruc-

tura econòmica i sanitària palestina. En particular, al Comitè li preocupen els consegüents retards i les

ingerències en les activitats del personal mèdic, l’escassetat de subministraments mèdics bàsics i la mal-nutrició dels nens a causa dels problemes de funcionament dels mercats i els preus prohibitius dels

aliments de primera necessitat” (paràgraf 44). El Comitè CRC va mostrar preocupació per l’existència a

Israel d’importants diferències en els indicadors de salut entre jueus i àrabs israelians (paràgraf 46).

Quant al dret a un nivell de vida adequat, el Comitè CRC va mostrar la seva preocupació

per l’elevat nombre de famílies que viuen en condicions de pobresa, en particular, les famílies

àrabs (paràgraf 48). “Al Comitè li preocupa profundament la demolició a gran escala d’habitatges i d’infraestructura dels Territoris Palestins Ocupats, que constitueix una greu violació del dret dels nens d’aquests territoris a un nivell de vida adequat” (paràgraf 50). El Comitè CRC va

mostrar igualment la seva preocupació per “la repercussió del terrorisme en els drets del nen en l’Estat

Part, així com per la repercussió de les accions militars en els drets del nen als Territoris Pales-tins Ocupats (...) i l’absència de modalitats d’indemnització als nens víctimes de les operacions de les FDI

en aquest territori” (paràgraf 58).

En relació amb el dret a l’educació, “al Comitè li preocupa el greu empitjorament de l’accés a l’educació dels nens als Territoris Palestins Ocupats de resultes de les mesures imposades per

les FDI i, entre altres coses, el tancament de carreteres, els tocs de queda i les restriccions a la circulació,

així com la destrucció de la infraestructura escolar” (paràgraf 52). El Comitè CRC denuncia que a

Israel el nivell d’inversió i la qualitat de l’educació és molt més baix al sector àrab israelià que al sector jueu (paràgraf 54).

Finalment, el Comitè CRC subratlla tres temes preocupants: “a) La diferent aplicació de la

legislació relativa a la infància, per exemple, tocant a la definició del nen a Israel i als Territoris Palestins

Ocupats; b) La pràctica relativa a la detenció i interrogatori dels nens als territoris palestins ocupats;

c) Les Ordres militars núm. 378 i 1500, així com altres ordres militars per les quals es pot prorrogar la

retenció en règim d’incomunicació de menors i que no ofereixen les garanties degudes processals ni

permeten l’assistència lletrada ni les visites familiars” (paràgraf 62).

36

66 A saber: les comissaries de policia de Ma’ale Adummim, Adorayim, Beit El, Huwarra, Kedumin, Salem i Gush Etzion i a presons com les de Terza, Ramleh, Megiddo i Telmond.


En aquestes observacions del Comitè CRC resten en evidència les enormes discrimina-cions que pateixen els nens palestins tant a Israel com als Territoris Palestins Ocupats.

Els nens sofreixen encara més que els adults les conseqüències d’aquestes lleis i polítiques dis-

criminatòries que afecten el seu normal desenvolupament físic, mental i emocional. Així, els nens

palestins pateixen malalties per les quals reben atenció mèdica inadequada, serveis educatius

deficients, mala alimentació, pèrdua de l’habitatge a causa de les demolicions portades a terme

per les FDI, pobresa crònica, tortures i maltractaments -els que són detinguts-, etc. Tot això es veu

agreujat per les restriccions a la circulació, tocs de queda, tancaments de carreteres i la destruc-

ció d’infraestructures establertes per les autoritats israelianes.

e) Comitè contra la tortura (CAT)

En les seves Observacions Finals67 al tercer i últim informe periòdic presentat per Israel,

sobre el compliment de la Convenció contra la tortura i altres tractes cruels, inhu-mans o degradants68 , el Comitè (d’ara endavant, Comitè CAT, segons les seves sigles en

anglès) va realitzar diverses consideracions sobre les pràctiques discriminatòries dutes a

terme per les autoritats israelianes. D’acord a l’establert a l’article 2, paràgraf 2 de la Con-

venció, va reiterar que en cap cas no es poden invocar circumstàncies excepcionals com a justificació de la tortura (paràgraf 51).

El Comitè CAT va manifestar la seva preocupació per les denúncies de tortures i maltractaments a menors palestins, en particular als detinguts a la comissaria de Gush

Etzion. Semblantment com el Comitè per als Drets del Nen, va mostrar la seva preocupa-

ció per les diferències en la definició de nen a Israel i als Territoris Ocupats (paràgraf 52).

El Comitè CAT va manifestar que la detenció administrativa no s’ajusta a l’article 16

de la Convenció, i va manifestar també la seva preocupació per l’ús continu de la deten-ció en situació d’incomunicació, fins i tot en el cas de nens (paràgraf 52).

El Comitè CAT va cridar l’atenció sobre les poques causes judicials que s’han iniciat con-

tra les forces del poder públic denunciades per cometre maltractaments i tortures (paràgraf

52). “Fins i tot observant que d’acord amb la delegació qualsevol al·legació de violència física contra

un detingut sempre es tracta i s’investiga com un delicte, el Comitè està preocupat perquè la Divisió

d’Investigació de Faltes de Conducta de la Policia pugui decidir que un policia o un investigador de

l’ASI ha de ser objecte únicament de mesures disciplinàries en lloc d’actuacions penals. Això pot equi-

valer a una violació del paràgraf 1 de l’article 7 de la Convenció” (paràgraf 52).

El Comitè CAT va assenyalar que les polítiques israelianes de tancaments i les políti-ques de demolició d’habitatges poden equivaler a tractes o penes cruels, inhumans o degradants (article 16 de la Convenció). El Comitè CAT va manifestar igualment la seva pre-

ocupació per la pràctica judicial d’admetre proves objectives derivades d’una confessió inadmissible i pels casos d’”assassinats extrajudicials” que se li han assenyalat (paràgraf 52).

Tractant-se d’una cosa tan miserable com la tortura, no hi ha lloc per les excepcions

o justificacions per aplicar-la, tal com estableix la Convenció que ens ocupa. Per això són

preocupants els fets denunciats pel Comitè CAT, i la poca resposta judicial a les de-núncies de casos de tortura. És necessari destacar certes accions, com la demolició

d’habitatges o les polítiques de tancaments i restriccions a la llibertat de circulació que,

37

67 Observacions finals del Comitè contra la Tortura: Israel, 25/09/2002, A/57/44.

68 Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants, adoptada i oberta a la firma, ratificació i adhesió per l’Assemblea General en la seva resolució 39/46, de 10 de desembre de 1984. Entrada en vigor: 26 de juny de 1987, de conformitat amb l’article 27 (1). Israel va ratificar la Convenció el 3 d’octubre de 1991.


tal com assenyala el Comitè, poden constituir tortures, no solament físiques, sinó també

psicològiques que infravaloren la dignitat del poble palestí i dels individus que el formen.

f) Comitè per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW)

El Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona (d’ara endavant, Comitè CE-DAW, segons les seves sigles en anglès), en les seves Observacions Finals al tercer informe periò-

dic d’Israel, va realitzar una sèrie de consideracions69 .

Quant a la postura de l’Estat d’Israel sobre que la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació cap a la dona70 s’aplica únicament en el seu territori i no en els

Territoris Palestins Ocupats, el Comitè CEDAW va observar que “és contrària a l’opinió del Comitè

i d’altres organismes creats en virtut de tractats, com el Comitè de Drets Humans, el Comitè de Drets

Econòmics, Socials i Culturals i el Comitè contra la Tortura, i a l’opinió de la Cort Internacional de Jus-

tícia, que han observat que les obligacions imposades per les convencions internacionals so-bre els drets humans i el dret humanitari s’han d’aplicar a totes les persones que es troben sota la jurisdicció o el control efectiu d’un Estat Part i han subratllat l’aplicabilitat en els territo-

ris ocupats de les obligacions que incumbeixen l’Estat Part en virtut de les convencions internacionals

sobre els drets humans” (paràgraf 23). En conseqüència, “el Comitè insta a l’Estat Part que reconsideri

la seva postura i compleixi exactament les obligacions que li imposa la Convenció en relació a totes

les persones, incloses les dones, que es trobin sota la seva jurisdicció en els territoris ocupats, i que en

el seu proper informe periòdic faciliti informació detallada sobre el gaudi per totes les dones, incloses,

de seguir sent pertinent, aquelles que visquin en els territoris ocupats, dels drets que els reconeix la

Convenció” (paràgraf 24).

El Comitè CEDAW va assenyalar l’escassa presència i representació de les dones àrabs israelianes en càrrecs de l’administració pública (paràgraf 31). El Comitè CEDAW va mani-

festar la seva inquietud per la situació de desigualtat, discriminació i vulnerabilitat que es troben les dones àrabs israelianes, que són evidents en temes com l’educació i la salut (paràgraf 35). Aquesta desigualtat és encara superior en el cas de les dones beduïnes del Ne-guev, que són marginades especialment en relació a l’educació, l’ocupació i la salut. “Preocupa

especialment al Comitè la situació de les beduïnes que viuen en llogarets no reconeguts en condicions

insalubres i amb un accés escàs o nul a l’aigua, l’electricitat i el sanejament” (paràgraf 39).

En relació a les restriccions a la llibertat de circulació i les seves conseqüències “pre-

ocupa al Comitè el nombre d’incidents en els llocs de control israelians, que menyscaben els drets de

les dones palestines, inclòs el dret d’accés a serveis d’atenció sanitària per a les dones embaras-sades” (paràgraf 37).

Semblant al Comitè de Drets Humans, el Comitè CEDAW, va manifestar la seva preocupació

per la Llei sobre la nacionalitat i entrada a Israel (ordre temporal) del 31 de juliol de 2003

que suspèn la possibilitat de reunificació familiar, amb algunes excepcions restrictives,

especialment en relació als matrimonis entre nacionals israelians i persones que viuen en els

Territoris Palestins Ocupats. “El Comitè observa amb preocupació que l’ordre de suspensió, que s’ha

prorrogat fins a l’agost de 2005, ja ha tingut efectes perjudicials per a la vida conjugal i familiar de

dones àrabs de nacionalitat israeliana i de palestines dels territoris ocupats” (paràgraf 33).

Es pot veure clarament a través de l’informe del Comitè CEDAW, que les dones àrabs is-raelianes -úniques dones palestines a les quals es refereix el text- es troben en una situació

38

69 Observacions finals del Comitè CEDAW: Israel CEDAW/C/ISR/CO/3, de 22 de juliol de 2005. Els informes quart i cinquè ja presentats per Israel (CEDAW/C/ISR/4) seran analitzats en properes sessions del Comitè.

70 Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació cap a la dona, adoptada i oberta a la signatura i ratificació, o adhesió, per l’Assemblea General en la seva resolució 34/180, de 18 de desembre de 1979. Israel va ratificar aquesta Convenció el 3 d’octubre de 1991.


de vulnerabilitat, que les exposa a violacions de drets humans, i a patir discriminació especialment en àmbits com la salut i l’educació.

No només els Comitès establerts en els diferents tractats internacionals en matèria de drets

humans que, recordem, ha ratificat Israel, han constatat l’existència de discriminacions greus

cap els palestins que configuren en el seu conjunt el crim d’apartheid. També en diversos in-formes dels Relators especials de Nacions Unides s’ha constatat de forma reiterada aquesta

situació. A continuació analitzarem els més destacats.

5.2 Anàlisi dels informes dels Relators Especials

Els “procediments especials” són els mecanismes extraconvencionals de protecció dels drets humans establerts per la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides. Els mateixos

poden estar integrats per una persona, anomenada “Relator Especial”, “Representant Especial del

Secretari General”, o “Expert Independent”, o per un grup de treball compost, en general, de

cinc membres, anomenat “Grup Especial”. La tasca d’aquests consisteix a examinar, supervisar, prestar assessorament i informar públicament sobre les situacions de drets humans en països o territoris específics (mandats geogràfics), o sobre els principals problemes de violacions de drets humans a nivell mundial (mandats temàtics). Entre les seves activitats es

destaquen la realització d’estudis, recepció de denúncies individuals, fer crides urgents o enviar

cartes de denúncies als governs per sol·licitar aclariments. També realitzen visites als països amb

el propòsit d’investigar la situació dels drets humans en l’àmbit nacional. Els resultats dels seus

estudis es concreten en Informes que són presentats en el Consell de Drets Humans, organis-

me que des de l’any 2006, reemplaça la Comissió de Drets Humans.

Diversos procediments especials s’han preocupat per la situació dels drets humans a Israel

i els Territoris Palestins Ocupats. El 1993, es va establir el Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 196771, que des d’aquell any

ha cridat l’atenció sobre les violacions dels drets humans del poble palestí. Altres procediments

especials s’han ocupat d’aquest assumpte i han realitzat visites, com el Relator Especial sobre la Violència contra la Dona, el Relator Especial sobre un Habitatge Adequat com a part del dret a un nivell de vida adequat, i sobre el dret a la no discriminació, o el Relator Especial sobre la Llibertat de Religió o creences, entre d’altres72.

A continuació s’analitzen els últims informes més rellevants dels procediments especials re-

ferits al tema que ens ocupa.

a) Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans als territoris pa-lestins ocupats des de 1967, Sr. Richard Falk73.

Aquest va ser el primer informe presentat per Richard Falk, referit al període comprès entre

gener i juliol de 2008, en el qual va prestar especial atenció a la falta de compliment de les

normes del dret internacional humanitari i dels drets humans i a les conseqüències d’una ocu-

pació perllongada en la qual s’han ignorat sistemàticament les directrius de les Nacions Unides

pel que fa al respecte dels drets d’un poble ocupat. Va assenyalar també en aquest informe la

vulneració del dret internacional humanitari que implica el mur de separació, l’ús excessiu de la

força per part d’Israel per sufocar manifestacions pacífiques i els abusos que comet en els passos

fronterers. “El Relator Especial pren nota en particular del fet que l’ocupació militar del territori pa-

lestí s’ha perllongat durant més de 40 anys i que té característiques de colonialisme i apartheid,

39

71 Els titulars d’aquest procediment especial han estat els següents: René Felber (Suïssa), entre els anys 1993-1995; Hannu Halinen (Finlàndia) 1995-1999; Giorgio Giacomelli (Itàlia) 1999-2001; John Dugard (Sud-àfrica) 2001- 2008 i des del 1º de maig de 2008, Richard Falk (Estats Units d’Amèrica)

72 Tots els informes sobre les visites dels procediments especials en els Territoris Palestins Ocupats: http://www2.ohchr.org/english/bodies/chr/special/countryvisitsn-z.htm#palestine

73 Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967, Sr. Richard Falk, A/63/326, de 25 d’agost de 2008


com va assenyalar el Relator Especial anterior” (paràgraf 3). Els Territoris Palestins Ocupats estan

sotmesos a una situació en degradació constant, “arribant a nivells perillosos i insostenibles de

sofriment i trauma mentals i físics per a la població palestina que viu sota l’ocupació” (paràgraf 6).

En general, durant aquest període la situació del poble palestí ha empitjorat: s’han usurpat més

terres per als assentaments, s’han mantingut o augmentat les restriccions a la circulació en tota

Cisjordània, les condicions de vida crítica persisteixen a Gaza i s’han adoptat mesures jurídiques

addicionals per expulsar als palestins que viuen a Jerusalem.

Quant a la situació a Cisjordània, el Relator va realitzar les següents consideracions. En re-

lació als tancaments i operacions militars portats a terme per les FDI i els abusos comesos contra la població civil, en particular en la ciutat de Nabulus, el Relator va expressar que “els

palestins no només han de suportar aquestes pèrdues materials resultants de les recents polítiques

d’ocupació i els danys psicològics causats per l’aterridora experiència de sofrir diàriament incursions

militars de matinada portades a terme per forces israelianes fortament armades, sinó que també hi ha

un sentiment creixent d’aïllament físic generat pels nombrosos llocs de control i talls de carreteres

establerts al voltant de la ciutat” (paràgraf 21).

En relació als assentaments i l’espoli de terres, el Relator va manifestar que “és difícil estimar

amb precisió el grau d’usurpació de terres de la Ribera Occidental i Jerusalem Oriental pels assentaments

a causa del seu continu procés d’expansió. Segons el millor càlcul, que és el més habitualment utilitzat, els

assentaments (inclosos els terrenys confiscats per aixecar el mur de separació) han suposat la confisca-

ció del 14% del territori de la Ribera Occidental, territori que originalment equivalia només a un 22% de

la superfície prevista en el Mandat Britànic per a Palestina. Segons dades recents, en l’actualitat existeixen

aproximadament 200 assentaments, 100 assentaments d’avançada i 29 bases militars israelianes. El cost

de mantenir la xarxa d’assentaments ascendeix aproximadament a 556 milions de dòlars a l’any i es calcu-

la que el nombre de colons se situa entre 480.000 i 550.000. El ritme de creixement dels assentaments, tant

en termes de superfície com de població, és al voltant del 4% anual. Els assentaments causen una varietat

de problemes especials que contribueixen a la violència, tant dels colons contra els palestins com de la resis-

tència palestina. La ciutat d’Hebron ha estat fins ara un focus continuat de violència i l’escenari de repetits

incidents violents i tràgiques morts degut al fet que es tracta d’una ciutat de 150.000 habitants palestins on

300 soldats israelians protegeixen a 700 colons. Potser l’estadística més reveladora (facilitada per l’Oficina

de Coordinació d’Afers Humanitaris - Territori Palestí Ocupat) és que el 40% de la Ribera Occidental és inac-

cessible i inutilizable per a fins residencials, agrícoles, comercials o per a la urbanització municipal a causa

de la quantitat de terres confiscades per establir assentaments, zones militars d’accés restringit (inclosa la

gairebé totalitat de la Vall del Jordà) i reserves naturals instituïdes per Israel” (paràgraf 32).

Els tancaments i el procés d’“acantonament” del territori, fan pràcticament impossible

realitzar qualsevol activitat econòmica rendible. Tots els desplaçaments són extremadament di-

ficultosos a causa de la combinació de llocs de control, talls de carreteres i la necessitat d’obtenir

permisos, que incideixen negativament a l’accés als hospitals i centres mèdics que es troben a

les ciutats, des dels llogarets i els campaments de refugiats. Aquestes restriccions fan que l’accés

a Israel sigui pràcticament impossible per a la majoria dels palestins de Cisjordània. Aquestes

condicions adverses generen diverses malalties, especialment en els nens que sofreixen de des-

nutrició i de diferents traumes (paràgraf 38). “Aquestes restriccions semblen excessives, i amb fre-

qüència han anat acompanyades de diverses pràctiques intimidatòries i humiliants que restringeixen

la circulació dels palestins a la Ribera Occidental. Amb el temps, la situació està perjudicant greument

la salut de la població. El règim de confinament suposa un càstig col·lectiu i contravé el paràgraf 1

de l’article 13 de la Declaració Universal de Drets Humans, que diu el següent: “Tota persona té dret a

circular lliurement i a triar la seva residència en el territori d’un Estat” (paràgraf 44).

40


El relator va posar també de relleu la terrible situació econòmica i social per la qual travessa

el poble palestí a Gaza i Cisjordània, amb taxes d’atur i pobresa elevadíssima. Segons informació

proporcionada per Nacions Unides i el Banc Mundial, l’índex de pobresa actual en ambdós llocs

és del 59 % i la inseguretat alimentària afecta, almenys, a un 38% de la població de tot el Territori

Palestí Ocupat. La taxa oficial d’atur a Gaza és la més alta del món: arriba al 45% de la població. El

95% de les fàbriques de Gaza estan tancades a causa del setge. El Banc Mundial ha assenyalat que

aquest conjunt de condicions podria causar un col·lapse econòmic “irreversible” (paràgraf 35).

En relació a la salut de la població palestina, a la qual dedica bona part d’aquest informe,

el relator informa sobre la falta de subministraments mèdics i equipaments i la impossi-

bilitat d’importar recanvis o de comprar elements nous. Per aquelles persones que necessiten

tractaments especialitzats és gairebé impossible obtenir permisos per traslladar-se a Israel per

rebre’ls, el que ha provocat la mort de moltes d’elles. “Segons el Programa Comunitari de Salut

Mental de Gaza, l’efecte cumulatiu d’aquestes condicions comporta greus conseqüències per a la salut

mental de la població de Palestina, on la majoria dels civils experimenta ira, ansietat, pànic, depressió,

frustració i desesperació, sentiments provocats per les pràctiques d’ocupació israelianes, el setge i la

pobresa” (paràgraf 37).

En relació a la ciutat de Jerusalem, el relator va expressar que “l’ampliació dels assentaments

ha estat particularment notable a Jerusalem Oriental... L’expansió dóna suport a la política israe-

liana encaminada a assolir que la població de Jerusalem Oriental sigui majoritàriament israeliana,

per això s’expulsa als palestins. A més, es fa cas omís de la presència de 250.000 jueus que viuen

a Jerusalem Oriental “il·lícitament” (paràgraf 33).

Així doncs, el Relator deixa en evidència el procés engegat per Israel d’aïllar i reduir el per-centatge de població palestina. Aquest procés es manifesta en les polítiques de tancaments

i operacions militars, la denegació de permisos d’entrada a Israel per rebre tractaments mèdics,

la creació d’assentaments i l’espoli de terres que això porta aparellat –l’“acantonament” del terri-

tori-; que porten com a conseqüència pèrdues materials i danys psicològics, la impossibilitat de dur endavant activitats econòmiques rendibles, pobresa, inseguretat alimentària, atur i malaltia.

b) Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans als Territoris Pa-lestins Ocupats des de 1967, Sr. John Dugard

L’anterior relator especial, John Dugard, en el seu últim informe del 21 de gener de 200874,

realitzava també una sèrie de consideracions. Els elements que caracteritzen aquesta perllonga-

da ocupació, són els assentaments, els llocs de control, la demolició d’habitatges, la tor-tura, el tancament de passos fronterers i les incursions militars. I des de fa alguns anys, s’han

agregat nous elements, com la construcció del mur, des de 2003, les detonacions sonores,

els assassinats selectius, la utilització de palestins com escuts humans i la crisi huma-nitària derivada de la retenció dels ingressos fiscals que es deuen als palestins. Totes

aquestes violacions dels drets humans i del dret humanitari són patides quotidianament pel poble palestí, de mans de l’ocupant Israel (paràgraf 3).

En relació al control de la terra a Cisjordània, el Relator manifesta que “més del 38 % de la

Ribera Occidental (Cisjordània) està ocupada per assentaments, llocs d’avançada, zones militars i re-

serves naturals israelianes a les quals els palestins tenen vedat l’accés. Els assentaments estan enllaçats

entre si i amb Israel per carreteres per a colons que, en general, estan tancades als vehicles palestins.

41

74 Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967, John Dugard, A/HRC/17, 21 de gener de 2008.


(Per tant, Israel ha engegat un sistema d’“apartheid de les carreteres” desconegut en l’apartheid de

Sud-àfrica)” (paràgraf 30).

El 40 % de les terres ocupades pels assentaments de Cisjordània són propietat pri-vada de palestins. “Els assentaments són il·legals a efectes del dret internacional perquè violen el

paràgraf 6 de l’article 49 del Quart Conveni de Ginebra. Aquesta il·legalitat ha estat confirmada per la

Cort Internacional de Justícia en la seva Opinió Consultiva sobre la construcció del mur, per les Altes

Parts Contractants del Quart Conveni de Ginebra en una declaració feta pública el 2001, i pel consell

de Seguretat i l’Assemblea General. A més, els assentaments constitueixen una forma de colonialisme

que és contrària al dret internacional” (paràgraf 32).

En relació a la confiscació de terres palestines per a la construcció de carreteres, el

Relator va expressar que “la carretera forma part del pla més ampli d’Israel de substituir la continuïtat

territorial per la “continuïtat a través dels mitjans de transport” connectant artificialment els centres de

poblacions palestines per mitjà de la construcció d’una complicada xarxa de carreteres alternatives i

túnels, i creant en la Ribera Occidental dues xarxes de carreteres segregades, una pels pales-tins i l’altra pels colons israelians” (paràgraf 33).

Quant a les diferents barreres físiques que impedeixen els desplaçaments dels pa-lestins a Cisjordània, és evident que tenen conseqüències desastroses per a la vida de les persones i per a l’economia. Aquests centenars d’obstacles consisteixen en llocs de control

vigilats i barreres no vigilades, com barreres tancades, munts de terra, blocs de ciment i rases. A

aquests se sumen els llocs de control temporals (llocs de control mòbils) establerts per patrulles

de l’exèrcit israelià a les carreteres de Cisjordània, per períodes que van des de mitja hora a diver-

ses hores (paràgraf 34). A més, els viatges dels palestins estan subjectes a nombroses pro-hibicions, i necessiten permisos per desplaçar-se per Cisjordània i viatjar a Jerusalem oriental. Aquestes restriccions violen l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

(que estableix la llibertat de circulació per a les persones que es trobin legalment en el territori

d’un Estat), que és vinculant per Israel en virtut de l’opinió consultiva de la Cort internacional de

Justícia sobre la construcció d’un mur. “Els llocs de control serveixen per a humiliar els pales-tins i generen sentiments de profunda hostilitat cap a Israel. Respecte això, s’assemblen a les lleis d’apartheid de Sud-àfrica que exigien els sud-africans negres que disposessin d’un permís per viatjar o residir a qualsevol lloc de Sud-àfrica” (paràgraf 35).

En relació al mur, la construcció del qual és il·legal segons la Cort Internacional de Justícia, i

que majoritàriament està construït sobre territori palestí, es pot afirmar que té serioses conse-qüències sobre la vida dels palestins. Hi ha una zona palestina que ha quedat tancada entre

la Línia Verda i el mur. Les persones que hi viuen, estan aïllades dels seus llocs de treball, de les

escoles i universitats i dels centres d’atenció mèdica especialitzada. La vida de la comunitat està terriblement fraccionada. Més de 100 residents d’aquesta zona tancada no han obtingut

permís per sortir de la mateixa. Els palestins que viuen a l’est del mur, però que les terres de con-

reu van quedar a la zona tancada, no poden accedir a les mateixes per recollir les collites o dur a

pasturar els animals sense abans obtenir un permís, que és molt difícil d’acconseguir, la qual cosa

òbviament porta aparellats greus problemes econòmics. Els procediments burocràtics per a l’obtenció d’aquests permisos són “humiliants i obstructius”. La OCHA ha calculat que

actualment només disposen de permisos per accedir a la zona tancada al voltant del 18 % de les persones que solien treballar aquestes terres. La regulació sobre l’obertura i tan-

cament de les portes que condueixen a la zona tancada és molt restrictiva: l’any 2007 la OCHA

va realitzar un estudi a 67 comunitats properes al mur, que va demostrar que només 19 de les

42


67 portes del mur estan obertes perquè els palestins les puguin utilitzar diàriament al llarg de tot l’any. En aquestes portes, les FDI sotmeten a maltractaments i humiliacions els

palestins que en fan ús. Totes les dificultats que experimenten els palestins que viuen a la zona

tancada i a les proximitats del mur ha provocat ja el desplaçament de prop de 15.000 persones

(paràgrafs 36 a 38).

Un altre dels trets distintius de l’ocupació és la demolició d’habitatges. Les raons esgri-

mides per Israel per justificar aquestes demolicions són vàries: la necessitat militar, el càstig o

l’absència de permisos per a construir. En relació a això últim, el Relator explica que “és freqüent

que s’enderroquin habitatges per raons “administratives”, amb l’excusa que no s’ha sol·licitat permís

per a la seva construcció, que Israel defensa com a mesures normals de planificació urbana. No obs-

tant això, tant la llei com els fets demostren que aquests habitatges no s’enderroquen en el curs d’operacions “normals” de planificació urbana, sinó que són demolides de manera discriminatòria per demostrar el poder de l’ocupant sobre els ocupats” (paràgraf 41).

Tant a Jerusalem oriental com a l’anomenada Zona C de Cisjordània, no es poden construir habitatges ni estructures sense permís. Aquests permisos rares vegades són con-

cedits a causa del enutjós procediment burocràtic establert per a obtenir-los. Com a conse-

qüència d’això, els palestins es veuen obligats a construir habitatges sense permís. “A Jerusalem

oriental les demolicions d’habitatges es porten a terme de manera discriminatòria: es destrueixen els

habitatges dels àrabs però no les dels jueus. A la Zona C les FDI han demolit o designat per a ser demo-

lits habitatges, escoles, clíniques i mesquites al·legant que manquen els permisos pertinents”. Conclou

el Relator afirmant que “aquesta actuació recorda a la pràctica de l’apartheid a Sud-àfrica de destruir els pobles negres (denominats “punts negres”) que estaven massa a prop de llocs en els quals vivien blancs. L’article 53 del Quart Conveni de Ginebra prohibeix destruir la pro-

pietat de civils “excepte en els casos que tals destruccions siguin absolutament necessàries a causa de

les operacions bèl·liques” (paràgraf 42).

En resum, “la construcció del mur, l’expansió dels assentaments, les restriccions a la lliber-

tat de circulació, les demolicions d’habitatges i les incursions militars han tingut repercussions

desastroses en l’economia, la salut, l’ensenyament, la vida familiar i el nivell de vida dels pales-

tins a Cisjordània”… “la pobresa i l’atur estan arribant a cotes sense precedents; les incursions

militars, el mur i els llocs de control tenen repercussions summament negatives per a la salut

i l’ensenyament; i l’entramat de la societat està greument amenaçat” (paràgraf 43). Tant a Gaza

com a Cisjordània, “les accions d’Israel constitueixen un càstig col·lectiu il·legal contra el poble

palestí” (paràgraf 44).

En relació als detinguts i presos palestins, la llista de violacions als drets humans és llarga.

Les persones detingudes, entre ells menors i detinguts “administratius” (persones que no han

estat condemnades per cap delicte, les quals es retenen per períodes renovables de fins a sis

mesos), són tractats sistemàticament de manera humiliant i degradant. Israel considera

a aquestes persones delinqüents comuns o terroristes. Els palestins consideren que són presos

polítics que han comès delictes contra l’ocupant (paràgraf 45). “Són freqüents els casos que, des-

prés de ser detingudes, les persones són copejades i despullades de manera humiliant. A continuació,

són sotmeses a interrogatoris en els quals s’apliquen mètodes degradants i inhumans, en ocasions

equiparables a la tortura”… “Igualment preocupant resulta el tracte que reben els menors… de mi-

tjana, els menors se’ls manté detinguts de 8 a 21 dies abans que compareguin davant els tribunals;

s’impedeix que un dels seus pares o el seu advocat estiguin presents durant els interrogatoris; i se’ls in-

sulta, copeja i manté aïllats mentre dura l’interrogatori” (paràgraf 46). “La majoria dels presos palestins

43


estan encarcerats en presons situades a Israel, el que viola l’article 76 del Quart Conveni de Ginebra que

disposa que les persones inculpades procedents d’un territori ocupat quedaran detingudes en aquest

territori i, si són condemnades, haurien de complir allà el seu càstig”. Això dificulta també les possi-

bilitats de rebre visites dels familiars, especialment des que a l’any 2007, es van prohibir totes les

visites de famílies de Gaza als seus parents detinguts en presons israelianes (paràgraf 47).

Com podem comprovar, el Relator Especial fa referència en el seu informe a certes pràc-tiques assimilables a l’apartheid sud-africà, com la demolició de cases i la destrucció de

pobles, la segregació de la població palestina mitjançant barreres físiques que impedeixen els

desplaçaments o els dificulten fins a fer-los gairebé impossibles, el fraccionament de la vida de

les comunitats o el que ell denomina “apartheid de les carreteres” fenomen totalment inèdit

fins a la data. Condemna els càstigs col·lectius als quals es veu sotmès el poble palestí, i el mal-

tractament sofert pels presos palestins.

c) Informe del Relator Especial sobre un habitatge adequat, Sr. Miloon Kothari. Mis-sió als Territoris Palestins Ocupats75

El Relator Especial va visitar Israel i els territoris palestins ocupats del 5 al 10 de gener de 2002.

En aquest informe, el Relator, tenint en compte la indivisibilitat dels drets humans, considera

que el dret a l’habitatge comprèn les dimensions dels drets sobre la terra, els desallotjaments

forçats i el trasllat de poblacions, el dret a un medi ambient saludable i el dret a disposar d’aigua.

A aquests se sumen altres drets que adquireixen un significat particular en els Territoris Palestins

Ocupats: el dret a la vida, el dret a un nivell de vida adequat, el dret a la llibertat de circulació i de

residència, el dret a la participació popular, el dret a no ser objecte d’ingerències arbitràries en

la vida privada, la família i la llar i el dret a no suportar tractes o penes cruels, inhumans o degra-

dants (paràgraf 4).

La destrucció en sèrie d’habitatges, béns i patrimoni palestins constitueix un pro-cés continu en els Territoris Palestins Ocupats. Això causa sofriments fora de mida a persones que no tenen relació alguna amb l’actual violència. El nombre de llars palestines

destruïdes per actes administratius i militars d’Israel creix gairebé cada dia. “L’ocupació imposa res-

triccions espacials al desenvolupament físic dels palestins en exigir criteris de planificació i reemplaçar

els codis locals tot violant les lleis internacionals de la guerra i les disposicions del dret humanitari que

s’apliquen als territoris ocupats. Israel afavoreix els colons il·legals adjudicant-los parcel·les generoses, atorgant-los subvencions i donant-los impunitat per les activitats delictives violentes patrocinades per l’Estat i per fons privats, i posant a la seva disposició tota sort de serveis a costa de la població local palestina i la pau i la seguretat internacionals. Es-

sencialment, les institucions, lleis i pràctiques que Israel ha elaborat per desposseir els palestins (ara

ciutadans israelians) dintre de la seva frontera de 1948 (la Línia Verda) s’han aplicat amb un efecte

comparable a les zones ocupades des de 1967” (paràgraf 7).

Una de les característiques de l’ocupació israeliana és la confiscació de terres i béns pri-vats i col·lectius dels palestins, acompanyat del trasllat de població “… aquesta pràctica

trenca el principi de dret públic establert des de fa molt temps que es refereix a la inacceptabilitat de

l’adquisició de territori per la força i incompleix resolucions específiques relatives a la confiscació de te-

rres i les activitats d’assentament per part d’Israel. Des de 1967 Israel ha confiscat terres per a ús públic,

semipúblic i privat (jueu) a fi de crear zones militars israelianes, assentaments jueus, zones industrials,

intricades carreteres “de circumval·lació”, reserves naturals, “zones verdes” i pedreres, així com mantenir

“terres de l’Estat” per a ús exclusiu dels ciutadans israelians i d’altres persones a les quals la legislació

44

75 Informe del Relator Especial sobre un habitatge adequat, com a part integrant del dret a un nivell de vida adequat, Sr. Miloon Kothari, Adición, Visita als Territoris Palestins Ocupats, E/CN.4/2003/5/Add.1, 17 de juny de 2002


israeliana confereix el dret a la “nacionalitat jueva” (paràgraf 11). Com a conseqüència d’aquestes polítiques israelianes, la majoria de la població palestina viu amuntegada en campa-

ments de refugiats, als barris històrics de les ciutats, llogarets densament poblats i barriades. “El

40% dels 3 milions de palestins dels territoris ocupats resideixen en habitatges que són inadequats

per definició. Els refugiats són els afectats de forma més greu i constant per la rekuz (“concentració”),

el sistema de vida que prefereixen per als palestins els planificadors israelians, encara que uns altres

milers de residents que no són refugiats comparteixen amb ells unes condicions de vida igualment mi-

serables. En les presents circumstàncies, es preveu que augmenti ràpidament el nombre i la proporció

de palestins que manquen d’un habitatge adequat en els territoris ocupats” (paràgraf 48).

Des de 1967, la planificació territorial en els Territoris Palestins Ocupats està en mans de les

autoritats militars israelianes, a causa de la dissolució per part d’Israel dels consells regionals,

responsables d’aquesta activitat. En les zones B i C de Cisjordània, qui s’encarrega d’aquesta pla-

nificació és l’administració civil israeliana basada en l’assentament de Bayt El. “Així, les forces d’ocupació israelianes han destituït les persones legalment responsables de la planifica-ció en favor dels imperatius militars i demogràfics dels ocupants. Aquesta pràctica viola el

Reglament de l’Haia (1907), que prohibeix una Potència ocupant modificar el sistema jurídic en els

territoris ocupats (art. 43). Les lleis internes israelianes, incloses les lleis fonamentals, les ordres militars i

els reglaments de planificació, s’apliquen de manera discriminatòria contra la població palestina i en

detriment d’aquesta” (paràgraf 16).

Els reglaments de planificació territorial establerts per Israel són discriminatoris per naturalesa, ja que concedeixen extenses superfícies de terra per a la planificació d’assentaments

jueus en els Territoris Palestins Ocupats, a més de les instal·lacions i serveis que les institucions israelia-

nes els proveeixen, el que provoca que la població palestina pateixi una escassetat aguda de terra, amb la seva conseqüent elevació de preu, l’exhauriment dels recursos hídrics i una major densitat d’habitatges (paràgraf 17). “Entre les queixes més habituals dels palestins, quan se’ls pregunta

pels seus drets en matèria d’habitatge, figura el problema constant i palpable de l’alta densitat d’habitatges.

Les famílies i les comunitats palestines anhelen espai per viure i desenvolupar-se, com és natural per a la

població autòctona en el seu propi país, però l’ocupació israeliana elimina aquesta opció a l’imposar el do-

mini de la població colonitzadora” (paràgraf 47). Els reglaments de planificació territorial estableixen

restriccions molt severes i, per aquesta raó, s’atorguen pocs permisos de construcció. Els palestins

ni tan sols tenen accés a la informació del que estableixen aquests plans. Les forces d’ocupació realitzen demolicions punitives i violentes d’habitatges palestins per falta de llicència, i moltes vegades, aquest càstig és retroactiu a l’elaboració i publicació dels reglaments de construcció. Aquestes famílies, com a conseqüència de les demolicions, es queden sense habitatge,

i s’empobreixen encara més. Des de 1987 almenys 16.700 palestins (entre els quals 7.300 són nens)

han perdut el seu habitatge en el marc d’aquesta política (paràgraf 18). “La destrucció d’habitatges per

Israel en compliment de decisions administratives, com acció punitiva és contrària a les normes de l’imperi

de la llei amb la intenció de garantir els drets humans. Les demolicions ordenades sigui per falta de permís o amb altre pretext revesteixen una dimensió militar i un caràcter gratuïtament cruel. Sovint es pronuncien aquestes ordres sense especificar quines són les cases afectades, sense indicar la data

de l’ordre o de la demolició i sense donar suficient avís als habitants. Algunes demolicions d’aquest tipus

es porten a terme sense el suport de cap ordre. En la majoria dels casos de demolició per falta de permís,

les autoritats esperen fins que la construcció estigui acabada abans de destruir la casa, infligint les majors

pèrdues materials possibles a la víctima” (paràgraf 22)76 .

En relació als recursos hídrics, el Relator va remarcar que “les pautes d’utilització de la te-

rra i del consum mostren una greu discriminació dels palestins pel que fa a l’accés a l’aigua en tots

45

76 Pel que fa al caràcter arbitrari, desproporcionat i discriminatori d’aquesta forma de càstig israelià, els defensors dels drets relacionats amb l’habitatge fan observar que ni tan sols es va ordenar la demolició de la casa de la família de l’assassí israelià del ex Primer Ministre Yitzhak Rabin, la qual cosa constitueix el càstig col·lectiu comú per als palestins dels quals merament se sospita un acte real o potencial de resistència.


els territoris palestins ocupats i un consum abundant per part de la població ocupant. L’aigua no és

només una necessitat humana fonamental, sinó que se situa en la confluència dels drets humans i

l’habitatge, la salut i l’alimentació” (paràgraf 65). El Relator va assenyalar sis mètodes principals utilitzats per Israel de violació del dret a l’aigua del poble palestí, que són:

“a) La destrucció pels militars i paramilitars (colons) de les deus, les bombes, els pous i la infraes-

tructura de proveïment;

b) La falta de disponibilitat d’una infraestructura d’aprovisionament d’aigua, incloses xarxes i

instal·lacions per proporcionar solucions locals;

c) La falta de manteniment adequat de la infraestructura existent per evitar les fugides i la pèrdua

d’aigua;

d) La prohibició total als palestins de perforar i construir instal·lacions de subministrament d’aigua,

sobretot en les zones dels assentaments de colons jueus;

e) La distribució discriminatòria i l’insuficient proveïment d’aigua als palestins en les zones contro-

lades pel servei d’aigües israelià (Mekorot); i

f ) La pol·lució i contaminació dels aqüífers palestins per la suma de la descàrrega de residus letals,

la utilització perillosa de fertilitzants químics i el bombament excessiu, que ocasionen la salinitat

de l’aigua” (paràgraf 66).

Una altra forma de vulneració del dret a l’habitatge per part de l’exèrcit israelià són els bombardejos. Moltes vegades aquests bombardejos no responen a cap objectiu militar, sinó

que més aviat formen part d’un projecte d’eliminació de la població local palestina i de continuïtat dels assentaments (paràgraf 26). “A més del cost de les accions destructives d’Israel

contra els habitatges palestins amb pèrdua de vides humanes i mutilats, s’adverteixen altres efectes

negatius de caràcter psicològic. La pèrdua violenta i sobtada del propi habitatge adquireix, en el cas

dels palestins, una dimensió col·lectiva, ja que evoca els llargs anys de trasllat obligatori i despossessió

per part d’Israel i agrega al sentiment personal de pèrdua una sensació d’humiliació” (paràgraf 28).

Els efectes psicològics de la demolició d’habitatges en les víctimes i en els testimonis són ansietat mental complexa (temor a l’exèrcit, pèrdua de concentració, crisi d’inestabilitat,

malsons, plor continu i record de l’efecte traumàtic) i depressió. Això afecta de forma més severa

els nens (paràgraf 29). El comandament militar israelià justifica la destrucció d’habitatges i l’ús de

la força argumentant que administra una zona de combat i que, per tant, el Reglament de l’Haia

justifica aquestes mesures adoptades conforme als seus criteris per motius de “seguretat” i per

“necessitats de guerra” (paràgraf 31).

En relació als assentaments, el Relator conclou que constitueixen un obstacle per a la pau

(paràgraf 35). “La implantació activa i contínua d’assentaments de colons jueus forma part del propò-sit geoestratègic d’adquirir territori i recursos naturals i limitar l’espai vital de la població d’acollida palestina. Per contra, les autoritats israelianes de planificació assignen zones jurisdiccionals

als assentaments jueus de forma molt desproporcionada al limitat ús de la terra que correspon a les

aglomeracions palestines equivalents dels territoris palestins ocupats” (paràgraf 39).

El Relator assenyala com en els Territoris Palestins Ocupats, a través de la legislació i de la pràctica es busca reduir la població palestina, restringint l’espai físic per al seu des-

envolupament, desposseint-la de les seves propietats i establint cada vegada més sectors per

a ús exclusiu de la població jueva. Es vulnera el dret a l’habitatge, en un sentit ampli, incloent el

dret a disposar d’aigua o el dret a un medi ambient saludable dels palestins a través del sistema

de planificació territorial, que només afavoreix als colons, i que permet la confiscació de terres

i la destrucció de les propietats palestines, i de la demolició de cases i els bombardejos que no

responen a cap objectiu militar. Les conseqüències d’aquestes polítiques per als palestins són

46


l’escassetat de terra, l’exhauriment dels recursos hídrics i una major densitat d’habitatges, a més

dels traumes psicològics dels bombardejos i les demolicions.

d) Informe del Relator Especial sobre el dret a l’alimentació, Sr. Jean Ziegler. Missió als Territoris Palestins Ocupats77

El Relator Especial, preocupat per la imminent crisi humanitària, va realitzar una missió

als Territoris Palestins Ocupats entre els dies 3 al 12 de juliol de 2003. En aquest informe, el Rela-

tor assenyalava que més del 22% dels nens menors de 5 anys sofrien de malnutrició i el 15,6%

d’anèmia aguda, la qual cosa tindrà efectes negatius permanents en el desenvolupament físic i

mental de molts d’aquests nens. Més de la meitat de les famílies palestines menjaven no-més una vegada al dia. El Banc Mundial va assenyalar que el consum d’aliments s’havia reduït en

més d’un 25% per persona. L’economia en els Territoris Palestins Ocupats ja es trobava col·lapsada

en aquell moment, i el nombre d’indigents s’havia triplicat des de l’any 2000. Prop del 60% dels

palestins estaven vivint en condicions d’extrema pobresa (el 75% a Gaza i el 50% a la Ribera Occi-

dental). Fins i tot en els moments que es disposava d’aliments, molts palestins no podien comprar-

los a causa del ràpid augment de l’atur. Ja en aquell moment, més del 50 % dels palestins depenien totalment de l’ajuda humanitària. El Relator Especial “considera que el Govern d’Israel,

com a Potencia ocupant dels Territoris, no està complint l’obligació de garantir el dret a l’alimentació de

la població palestina civil que li imposa el dret internacional. Les mesures de seguretat -com els tocs de

queda, els tancaments de carreteres, els sistemes de passis i els llocs de control- limiten extraordinària-

ment la circulació de les persones i les transaccions econòmiques, i obstaculitzen l’accés físic i econòmic

als aliments i l’aigua i provoquen el col·lapse de l’economia. La confiscació i destrucció constants de terres

palestines i de recursos hídrics redueixen també la capacitat dels palestins per procurar-se els seus propis

aliments i equival a l’espoli gradual del poble palestí. La construcció de la tanca de seguretat / mur de

l’apartheid en terres palestines constitueix també un atemptat contra el dret a l’alimentació de milers de

palestins, doncs separa a molts palestins de les seves terres o els deixa envoltats en les ondulacions de la

tanca / mur o dintre de la zona militar tancada que discorre al llarg de la tanca / mur” (pàgina 3).

El Relator va considerar que les mesures adoptades per Israel, al·legant qüestions de

seguretat, són totalment desproporcionades i contraproduents, ja que causen fam i

malnutrició entre els civils palestins, entre ells dones i nens, en el que es pot considerar un

càstig col·lectiu a la societat palestina. Aquest tipus de càstigs està prohibit pel dret

internacional: no es pot castigar tota una població pels actes d’alguns dels seus membres.

També preocupa el Relator la pràctica de confiscació de terres, el que revela l’existència

d’una estratègia encoberta de “bantustanització”. “La construcció de la tanca de segure-

tat / mur de l’apartheid és, en opinió de molts, una manifestació concreta d’aquesta bantustanit-

zació, doncs divideix els Territoris Palestins Ocupats en cinc unitats territorials quasi contigües sense fronteres internacionals i representa una amenaça a l’establiment futur d’un Estat palestí viable amb una economia normal que pugui garantir el dret a l’alimentació de la seva pròpia població” (pàgina 3).

El Relator demostra com les mesures implementades per Israel obstaculitzen el desenvolupa-

ment normal de la vida dels palestins. La confiscació de terres i recursos hídrics, els tancaments

de carreteres, les barreres físiques als desplaçaments, en definitiva, les polítiques de bantus-tanització fan augmentar l’atur, impedeixen que es puguin proveir del mínim per a sobreviure,

els condemnen a viure en la pobresa i impedeixen exercici d’un dret tan bàsic com és el dret a

l’alimentació, que, per altra banda, hauria de ser garantit per Israel com a potència ocupant.

47

77 Informe del Relator Especial sobre el dret a l’alimentació, Jean Ziegler, Addició, Missió als Territoris Palestins Ocupats, E/CN.4/2004/10/Add.2, 31 de octubre de 2003.


e) Informe de la Relatora Especial sobre la llibertat de religió o de creences, Sra. Asma Jahangir. Missió a Israel i el Territori Palestí Ocupat78

La Relatora Especial sobre la llibertat de religió o de creences va realitzar una missió a

Israel i als Territoris Palestins Ocupats del 20 al 27 de gener de 2008, fruit de la qual és el present

informe. En el mateix, la Relatora va centrar la seva atenció en els següents motius de preocupa-

ció: l’accés restringit als llocs de culte; la preservació i protecció dels llocs religiosos; la

indicació de la filiació religiosa en les targetes d’identitat oficials; les qüestions relacio-nades amb l’estatut personal; els drets religiosos de les persones privades de llibertat;

l’apologia de l’odi religiós que constitueixi incitació a la discriminació, l’hostilitat o la violència; i altres problemes existents en els Territoris Palestins Ocupats.

La Relatora va assenyalar que la llibertat de circulació, inclòs l’accés als llocs de culte,

està restringida, en particular per als musulmans i cristians palestins, mitjançant el sistema existent de permisos, visats, llocs de control i el mur. El govern d’Israel justifica aquestes

restriccions per motius de seguretat, al que la Relatora respon afirmant que tota mesura adoptada per combatre el terrorisme ha d’ajustar-se a les obligacions que tenen els Estats en virtut del Dret Internacional. Aquest sistema de tancaments causa greus

dificultats especialment durant les festivitats religioses, com el Ramadà, quan amb motiu de

les llargues cues en els llocs de control molts musulmans no poden realitzar les seves oracions

ni trencar el dejuni en la mesquita de la seva elecció. Molts palestins sol·liciten permisos de

viatge per acudir a noces, enterraments o festivitats religioses amb membres de la família que

viuen a altres ciutats i aquests permisos els són denegats, el que comporta un impacte social

i psicològic advers (paràgraf 27).

En diverses ocasions, a més, Israel ha imposat restriccions per a accedir a al-Haram al-Sharif / Mun-

tanya del Temple a Jerusalem, basades en l’edat. Durant el Ramadà de 2007, per exemple, de vegades

només els palestins de més de 45 anys d’edat tenien permesa l’entrada, i altres vegades només els ti-

tulars de targetes d’identitat de Jerusalem o els residents de la ciutat vella majors de 50 anys hi podien

accedir. El 21 de setembre de 2007 no es va permetre l’accés als palestins de Cisjordània, degut al fet

que tots els llocs de control van ser tancats per la festivitat jueva del Yom Kippur (paràgraf 28).

Les restriccions imposades als palestins a l’accés als llocs de culte, són despropor-cionades en relació als objectius que pretenen aconseguir (raons de seguretat), i dis-criminatòries i arbitràries en la seva aplicació (paràgraf 33).

La Relatora va assenyalar l’existència d’una extensa legislació creada per protegir els llocs

sagrats i de culte, amb sancions estipulades contra qui profanin aquests llocs. No obstant això,

els 136 llocs designats com sagrats fins a finals de 2007 són jueus, i el govern israelià només ha

implementat regulacions per als llocs sagrats jueus. Això té greus efectes discriminatoris en la preservació dels llocs de culte no jueu, ja que la qualificació legal de lloc sagrat permet

obtenir fons públics per preservar de danys aquests emplaçaments històrics. Hi ha una necessi-

tat urgent de preservar i protegir els llocs de culte musulmans i cristians, molts dels quals s’han

mantingut inaccessibles i abandonats durant dècades. En alguns casos, espais religiosos han

estat convertits en bars, botigues o clubs, el que ofèn sensibilitats religioses (paràgraf 37).

En relació a la filiació religiosa en les targetes d’identitat oficials, la Relatora va realitzar

també una sèrie de comentaris. Tots els residents permanents a Israel i als Territoris Palestins

Ocupats majors de 16 anys, siguin ciutadans o no, han de portar una targeta d’identitat oficial.

Existeixen quatre classes de targetes d’identitat: israeliana, palestina cisjordana, palestina gaza

48

78 Informe de la Relatora Especial sobre la lliber-tat de religió o de creences, Sra. Asma Jahangir, Addició, Missió a Israel i al Territori Palestí Ocupat, A/HRC/10/8/Add.2, 12 de gener de 2009.


i targeta d’identitat palestina de Jerusalem. El govern d’Israel va començar a expedir targetes

d’identitat als palestins residents a Cisjordània i la Franja de Gaza després de la seva ocupació el

1967. Posteriorment a la Declaració de Principis d’Oslo dels Acords d’Autogovern Interí, l’Autoritat

Palestina va expedir als seus residents targetes d’identitat palestines, no obstant això, les au-

toritats israelianes van continuar controlant el registre de la població, i les targetes d’identitat

palestines són expedides sobre la base d’aquest registre. La indicació de la filiació religiosa dels

titulars de les targetes d’identificació és diferent amb els quatre tipus de targetes d’identitat. Des

del 2005, les targetes d’identitat dels ciutadans d’Israel ja no indiquen la seva filiació ètnica; no

obstant això, encara es pot determinar si un ciutadà és jueu o no perquè la data de naixement

dels jueus està indicada en hebreu d’acord al calendari jueu, mentre que la data de naixement

de les altres persones està indicada d’acord al calendari gregorià. Les targetes d’identificació dels

palestins de Cisjordània i Gaza informen si el seu titular és musulmà o cristià. Cap altra opció

religiosa està contemplada, i els qui no practiquen cap religió són classificats segons la religió de

la seva família. Els palestins titulars de targetes d’identitat de Jerusalem eren, fins a l’any 2002, de-

nominats “àrabs”. El grau de mobilitat de les persones a Jerusalem i als Territoris Palestins Ocupats depèn del tipus de targeta identificadora de la que siguin titulars.

La Relatora Especial va reiterar que indicar la filiació religiosa en les targetes d’identitat implica un seriós risc de cometre abús o discriminació basada en la religió o creences.

En cas que l’Estat vulgui incloure en els documents oficials una indicació de la filiació religiosa,

és discriminatori donar la possibilitat d’escollir únicament dintre d’un nombre limitat de religions

oficialment reconegudes. A més, qualsevol indicació de la filiació religiosa s’hauria de fonamen-

tar en una decisió voluntàriament presa.

Qualsevol pràctica fonamentada en estereotips que assumeixen que persones de certa religió o ètnia són particularment propensos a cometre atacs terroristes és in-compatible amb el principi de no discriminació. Per això, és aconsellable no fer cap referèn-

cia a la filiació ètnica o religiosa en les targetes d’identitat ni en els formularis amb elles relacio-

nats (paràgrafs 40 a 43).

En relació a les persones privades de la seva llibertat, la Relatora va assenyalar que, en-

cara que el govern d’Israel sosté que tots els detinguts tenen l’oportunitat d’observar els precep-

tes de la seva religió, s’han rebut denúncies que els drets religiosos dels detinguts no són respectats. Mentre que els jueus detinguts tenen llocs reservats per a l’oració, i compten amb

l’atenció de rabins, hi ha molt pocs o directament no hi ha representants de les religions cristiana

o musulmana per atendre les necessitats dels detinguts d’aquestes religions. La Relatora va re-

calcar que la Regla 41 dels Estàndards Mínims per al Tractament de Presoners (A/60/399,

par. 81) estableix que les institucions penitenciàries han de comptar amb un representant quali-

ficat de la religió que es tracti, sempre que existeixi un nombre suficient de presoners d’aquesta

religió, i si les condicions ho permeten, i el nombre de presoners ho justifica, ha d’existir un

representant d’aquesta religió a temps complet (paràgraf 52).

Va assenyalar que, a més els detinguts musulmans moltes vegades no tenen accés a llibres

per a l’observança de la seva religió. Les oracions col·lectives de musulmans en els centres de

detenció només són permeses alguns divendres (paràgraf 53).

La Relatora Especial també va fer referència a l’increment tant a Israel com als Territoris Palestins Ocupats de l’odi religiós, que incita a la discriminació, l’hostilitat i la violència

(paràgraf 55). I encara que Israel va informar que s’havien cursat moltes denúncies i posteriors

49


procediments judicials en casos de racisme contra la població àrab, també existeixen nombro-

sos casos de violència relacionada amb l’odi religiós de colons jueus contra musulmans que no

han estat ni tan sols investigats (paràgraf 56).

La Relatora va destacar en el seu informe l’existència d’una clara discriminació cap a les persones que no professen la fe jueva, en tots els àmbits de la vida en comunitat.

Aquesta discriminació es dirigeix fonamentalment cap als palestins, musulmans o cristians, qui

pateixen restriccions per accedir als llocs de culte -algunes de les quals no responen a criteris

objectius, sinó que són totalment arbitràries-, agreujades per les restriccions a la llibertat de cir-

culació, a causa de la indicació de la filiació religiosa en les targetes d’identitat, la falta de pre-

servació dels llocs sagrats, la falta d’assistència religiosa en els centres de detenció i les presons i

l’augment d’actes violents motivats per l’odi racial o religiós.

f) Informe conjunt Relators Especials sobre la situació a Gaza79

Aquest informe va ser realitzat per un grup de Relators Especials, encarregat pel Consell de Drets Humans de Nacions Unides, per resolució del 12 de gener de 2009, perquè urgen-

tment reunissin informació sobre les violacions dels drets humans dels palestins, degudes en

concret als atacs militars israelians a la Franja de Gaza ocorreguts entre desembre de 2008 i gener

de 2009. El Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats

des de 1967, va presentar un informe separat80. Els altres relators van presentar en aquest informe

seccions individuals, juntament amb una introducció conjunta, una anàlisi legal i un conjunt de

recomanacions. Destacarem a continuació els pronunciaments més rellevants de cadascun dels

Relators Especials que van participar en la redacció d’aquest informe.

- L’Experta independent sobre drets humans i extrema pobresa va expressar que el bloqueig és la causa principal de la pobresa a Gaza (paràgraf 27). També va manifestar

la seva preocupació pel fet que la pobresa a Gaza és conseqüència directa de la violació sistemàtica dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels seus residents.

En particular, s’ha vulnerat el seu dret a l’educació, alimentació, habitatge i salut (paràgraf 29).

Els danys que amb el pas del temps el bloqueig i les incursions militars han causat a la terra,

el medi ambient i la infraestructura industrial a Gaza han produït una escalada de l’atur i han

minat l’habilitat dels palestins de trobar mitjans de subsistència. El Banc Mundial estima que el

98 % de les indústries de Gaza estan inactives a causa del bloqueig. Més de 70.000 treballadors

han perdut el seu treball des del 2007. Al desembre de 2008, l’OCHA estimava que 18 mesos de

tancaments havia causat un augment del 50 % de l’atur (paràgraf 30).

- La Relatora Especial sobre habitatge adequat com a component del dret a un nivell adequat de vida, i el dret a la no discriminació en aquest context, va realitzar les següents

consideracions. El dret a un habitatge adequat és un dret ignorat molt abans de la recent ofen-

siva militar israeliana. L’amuntegament, falta de sanejament i altres dificultats en les con-

dicions de vida no són solament el resultat de les demolicions i destruccions d’habitatges de les últimes ofensives militars, sinó que es tracta d’una condició permanent que no permet als habitants de Gaza gaudir d’unes condicions mínimes acceptables en els seus habitatges (paràgraf 37). La destrucció massiva i els danys causats per l’exèrcit israelià a

les infraestructures, centrals elèctriques i dipòsits d’aigua, i les contínues restriccions imposades

al transport de materials per a la reconstrucció de les mateixes, constitueixen greus violacions

al dret a un habitatge adequat, a més de ser la causa d’una severa crisi humanitària (paràgraf

50

79 Human Rights Situation in Palestine and other Occupied Arab Territories, Combined report of the Special Rapporteur on the right of everyone to the enjoyment of the highest attainable standard of physical and mental health, the Special Represen-tative of the Secretary-General for Children and Armed Conflict, the Special Rapporteur on violen-ce against women, its causes and consequences, the Representative of the Secretary-General on the human rights of internally displaced persons, the Special Rapporteur on adequate housing as a component of the right to an adequate standard of living, and on the right to non-discrimination in this context, the Special Rapporteur on the right to food, the Special Rapporteur on extrajudicial, summary or arbitrary executions, the Special Rapporteur on the right to education and the Independent Expert on the question of human rights and extreme poverty (A/HRC/10/22), 20 de març de 2009.

80 Relator Especial sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats des de 1967, Sr. Richard Falk, A/HRC/10/20, 20 de març de 2009.


39). Els informes rebuts per la Relatora indiquen que els atacs israelians no han complert amb el

principi de distinció entre civils i combatents, i algunes de les cases i propietats atacades no eren

objectius militars (paràgraf 40). Moltes comunitats a Gaza s’han convertit en inhabitables. Àrees

urbanes, barris i camps de refugiats en el nord de Gaza han estat arrasats. Aquests actes són

contraris al Quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de les persones civils en temps de

guerra, especialment de l’article 53 (Paràgraf 41). Els últims atacs han empitjorat les condicions

de vida de les persones a Gaza, qui han viscut durant dècades en un territori petit, en condicions

d’amuntegament, i en habitatges precaris i sense sanejament, problemes aquests que han estat

mal abordats fins a la data. Preocupa a la Relatora que l’escalada en la destrucció d’habitatges

porti encara més pobresa extrema i penúries a la gent de Gaza, el que se sumarà al cicle de vio-

lència existent (paràgraf 44).

- El Relator Especial sobre el dret a l’alimentació va sostenir que la violació del dret a

l’alimentació dels habitants de Gaza es produeix a gran escala, i de forma rutinària, no només a

causa dels últims atacs, sinó que és una tendència des de fa molt temps. El col·lapse del sistema alimentari de Gaza i el dany permanent que s’ha infligit a la infraestructura de producció d’aliments, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i ingressos per a moltes famílies, ha

agreujat encara més la situació que ja des d’abans de l’operació militar de Desembre 2008 - Gener

2009, era intolerable. Les restriccions cròniques al moviment d’aliments i persones han tin-gut un enorme impacte en el dret a l’alimentació dels habitants de Gaza (paràgraf 45).

Ja abans del recent conflicte, els tancaments dels passos fronterers i altres mesures de seguretat han

impedit el pas i el lliurament d’assistència alimentària i d’altres productes alimentaris (paràgraf 47).

Segons el Palestine Monitor Factsheet del 18 de desembre de 2008, ja abans de les hostilitats,

aproximadament el 80 % de les famílies de Gaza depenien de l’ajuda humanitària per a sobre-

viure. Aquesta xifra ha augmentat fins arribar aproximadament al 91 % al febrer de 2009. En

aquest context, els obstacles imposats al lliurament urgent d’ajuda alimentària durant

les recents hostilitats, deguts a l’escassesa de combustible i al tancament dels passos fronterers,

constitueixen una violació del dret a l’alimentació a gran escala. El nombre de perso-

nes que depenen de l’ajuda alimentària d’agències d’ajuda humanitària ha crescut de manera

alarmant. Actualment el nombre de persones que depèn de l’ajuda alimentària del Programa

Mundial d’Aliments i de UNRWA ascendeix a 1.275.300 (paràgraf 49).

- El Relator Especial sobre el dret de tota persona al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental ha assenyalat que aquest perllongat conflicte ha danyat la infraestruc-

tura sanitària de Gaza, minant la prestació de serveis de salut. La pèssima situació del sistema

sanitari s’ha vist empitjorada pels llargs bloquejos imposats per Israel des de Juny de 2007. El

bloqueig ha impedit el pas de béns bàsics, com subministraments mèdics, recanvis i el combus-

tible necessari pel normal funcionament de les instal·lacions mèdiques (paràgraf 55).

La denegació de permisos per accedir a tractaments mèdics fora de la Franja de Gaza a pacients greument malalts és un problema de llarga trajectòria. Cada vegada es con-

cedeixen menys permisos d’aquest tipus, fet que es pot corroborar observant aquestes xifres:

al 2007 el 80 % de les sol·licituds per rebre tractaments fora de la Franja van ser aprovades. A

mitjans de 2008 només es van aprovar el 66 % de les sol·licituds (paràgraf 60).

El Relator Especial va condemnar els atacs dirigits a infraestructures mèdiques i als seus treballadors. Per exemple, 16 metges van morir i 25 van ser ferits mentre treballaven. 15

51


hospitals, 43 centres d’atenció primària i 29 ambulàncies van ser destruïdes. Al febrer de 2009,

només 44 dels 56 centres d’atenció primària funcionaven. L’ús dels serveis d’atenció primària ha

declinat des de l’ofensiva militar israeliana. L’Organització Mundial de la Salut estima que el 40 %

dels malalts crònics no han tornat a rebre tractament en aquests centres de salut (paràgraf 62).

Els danys materials causats per les recents hostilitats, els tancaments de passos fronterers, la restricció a l’entrada de subministraments mèdics i equipaments, la de-negació de l’accés a tractaments mèdics fora de Gaza constitueixen greus violacions al dret a la salut (paràgraf 63).

- El Relator Especial sobre el dret a l’educació, va expressar que el bloqueig imposat

a Gaza el juny de 2007 i les restriccions a la circulació de béns i persones, van portar apare-

llades greus violacions al dret a l’educació, que s’exacerbaren amb l’ofensiva israeliana que va

començar el 27 de Desembre de 2008. Com a conseqüència d’això, les infraestructures educa-

tives van ser seriosament danyades o destruïdes, i la seva reparació o reconstrucció obstruïda,

el que ha generat una gran angoixa en els estudiants. Tot això planteja un gran desafiament

per a la creació d’un ambient propici per a la realització del dret a l’educació (paràgraf 64). El

Relator recorda que els atacs dirigits a escoles sempre que no siguin objectius militars, estan

prohibits pel costum internacional, i que aquest tipus d’atacs ha estat qualificat com crim de

guerra per l’Estatut de Roma (paràgraf 66). A més de les violacions al dret a l’educació causades

per les hostilitats que van començar el desembre de 2008, el dret a gaudir de condicions segu-

res i adequades per exercir el dret a l’educació a Gaza, no està assegurat des de fa molt temps.

L’amuntegament a les escoles ha provocat restriccions en la quantitat d’hores lectives, per

a permetre escolaritzar als 450.000 estudiants en torns de matí o de tarda. Aquest problema ha

afectat particularment l’escolarització d’uns 200.000 nens refugiats, que assistien a escoles de

l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins a Orient Pròxim (des d’ara, UNRWA,

segons les seves sigles en anglès) l’últim any. Els esforços de UNRWA per continuar amb el seu

programa d’alimentació escolar s’han vist dificultats per les restriccions contínues a l’entrada

de subministraments a Gaza. Segons UNICEF, les restriccions al proveïment de combustible,

han afectat seriosament les escoles, que no tenen electricitat ni calefacció, i manquen d’altres

elements fonamentals com paper, guixos, etc. L’educació superior també s’ha vist afectada:

Israel ha denegat el permís per sortir de Gaza a 670 estudiants palestins, inclosos 6 que havien

obtingut una beca Fullbright (paràgraf 69).

La destrucció d’escoles i les restriccions a l’entrada de subministraments bàsics per ga-rantir l’accés a l’educació, així com el perllongat deterior de la infraestructura educativa de Gaza, constitueixen violacions al dret a l’educació. El Relator Especial recorda que si bé moltes

vegades l’educació es veu interrompuda en temps de guerra, el seu restabliment és una prioritat

(paràgraf 72). Com va puntualitzar en un informe anterior “les ocupacions militars constitueixen un

important fre al dret humà a l’educació, i l’exemple més atroç d’això és el conflicte palestí israelià (I/

CN.4/20005/50, parell. 124). Els recents esdeveniments de Gaza aporten un exemple encara més con-

tundent de la violació del dret a l’educació en una situació de conflicte” (paràgraf 73).

- La Relatora especial sobre la violència contra la dona, les seves causes i conseqüèn-cies, va expressar la seva gran preocupació per les violacions dels drets humans i del dret inter-

nacional humanitari durant els últims atacs israelians a la Franja de Gaza. L’escalada de morts

de civils, ferits i la destrucció provocada durant aquesta ofensiva no té precedents. Entre les

víctimes mortals, s’estima que hi havia 114 dones, i que 800 més van ser ferides (paràgraf 74). La negació a un accés segur de les dones embarassades als hospitals i a l’atenció mèdica

52


a causa del bombardeig continu, constitueix una greu violació dels drets humans. El 14 de

Gener de 2009, el Fons de Nacions Unides per a la Població (des d’ara, UNFPA, segons les seves

sigles en anglès) va advertir que la violència contínua i el desplaçament representa un seriós

risc per a les més de 40.000 embarassades de Gaza i va informar de l’existència de molts casos de treballs de part i naixements prematurs deguts al xoc i al trauma que provoca el bombardeig constant, i l’exposició dels prematurs i nounats a la hipotèrmia a causa de la falta d’electricitat. El UNFPA va concloure que mentre va durar aquesta crisi, el percentatge

d’avortaments espontanis que van arribar a les maternitats va augmentar en un 40 %, les morts

neonatals van augmentar en un 50 %, i també es va produir un gran augment dels naixements

prematurs (paràgraf 76). A més l’empitjorament en la inseguretat alimentària a Gaza després de

l’operació militar, va empitjorar encara més la salut i la nutrició de la majoria dels habitants de

Gaza, en particular de les dones i nens, molts dels quals depenen de l’escassa ajuda humanitària.

La Relatora destaca els efectes desproporcionats de les demolicions d’habitatges en la vida de les dones, nens i ancians (paràgraf 78).

- El Representant Especial del Secretari General sobre els drets humans dels des-plaçats interns, va expressar que les polítiques i pràctiques d’ocupació exercides per Israel des

de 1967 violen els drets humans del poble palestí, i produeixen grans desplaçaments forçats dintre dels Territoris Palestins Ocupats, molt abans de la incursió militar que va començar al

desembre de 2008. Aquests desplaçaments són provocats per les incursions i operacions militars, els desallotjaments i expropiació de terres, l’expansió d’assentaments il·legals i de les infraestructures a ells associades, la construcció il·legal del Mur en els Territoris Pa-lestins Ocupats, la violència i hostilitat dels colons, la revocació dels drets de residència a Jerusalem est, la denegació discriminatòria de permisos de construcció i la demolició d’habitatges. Els desplaçaments forçosos també són provocats pel sistema de tancaments i restriccions al dret a la llibertat de moviment a través d’un elaborat règim de permisos i passis que converteixen la vida en insostenible per a molts residents dels enclavaments palestins i que els forcen a anar-se’n (paràgraf 80). El dret internacional humanitari prohibeix

els trasllats forçosos de població, sigui quin sigui el motiu, excepte en els casos que ho requereixin

la seguretat de la població o imperioses raons militars (paràgraf 83). En el moment de concloure

aquest informe, centenars de persones romanien sense sostre degut al fet que les seves cases van

ser destruïdes o seriosament fetes malbé. El nombre total de desplaçats es desconeix. Molts des-

plaçats malviuen en condicions de por i amuntegament amb famílies que els acullen, que ja patien

l’escassetat d’aliments i altres béns com flassades o matalassos, aigua o electricitat. El bloqueig

continu de Gaza ha creat una greu crisi humanitària ja abans que comencés la incursió militar, i

Israel restringeix l’entrada a Gaza de béns necessaris per enfrontar les necessitats humanitàries i per

permetre la reconstrucció i rehabilitació (paràgraf 86).

- Finalment, el Relator Especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbi-tràries, va manifestar que tots els assassinats comesos durant el conflicte de Gaza que van violar

les normes de drets humans i de dret humanitari cauen dintre del seu mandat. Per aquesta raó,

l’atenció ha de ser posada en la depuració de responsabilitats (paràgraf 89). S’estima que van

ser assassinades 1.440 persones. Quant a aquesta xifra, el principal motiu de desacord entre les

parts és el percentatge de palestins civils i combatents. Israel estima que entre els morts hi ha

almenys 700 milicians de Hamàs, mentre que el Centre Palestí per als Drets Humans diu que són

prop de 300. La diferència radica, en part, perquè Israel compta com a combatents als membres de la

policia, que en realitat no ho eren (paràgraf 90). Hi ha informes on es denuncia la comissió de crims de guerra i altres violacions del dret internacional. La gran majoria dels observadors conclouen

que és necessari que es realitzin investigacions imparcials sobre aquest assumpte (paràgraf 91).

53


En resum, a través d’aquest informe conjunt es poden veure les nefastes conseqüències per a la

població palestina dels atacs israelians de desembre-gener últims (2008-2009). Però també es poden

veure els resultats de les violacions sistemàtiques als drets humans del poble palestí que el bloqueig

i les incursions militars israelianes produeixen des de molt abans d’aquesta ofensiva militar.

Conseqüència directa de les polítiques israelianes cap a Gaza són la manca d’habitatges ade-

quats (amuntegament, falta de sanejament, demolicions), el dany permanent a les infraestructures

(de producció d’aliments, centrals elèctriques i dipòsits d’aigua, centres sanitaris, centres educa-

tius), restriccions al transport i ingrés de diversos materials (mèdics, de construcció, subministra-

ments), restriccions a l’ingrés d’ajuda humanitària i alimentària, denegació de permisos de sortida

per rebre tractaments mèdics, falta de protecció i accés a centres de salut a dones embarassades,

etc. D’això es deriva directament una greu crisi alimentària, pobresa extrema, amuntegament en

els habitatges i a les escoles, naixements prematurs i avortaments, desplaçaments forçats...

No han estat només els Comitès dels tractats internacionals en matèria de drets humans i els di-

versos Relators Especials qui han denunciat les polítiques israelianes que configuren en el seu conjunt

un crim d’apartheid. Altres instàncies de Nacions Unides també s’han pronunciat referent a aquesta

situació. A continuació, i encara més, prosseguirem a analitzar aquesta documentació oficial.

5.3 Anàlisi d’una altra documentació de Nacions Unides i de la Cort Internacional de Justícia:

La documentació oficial emanada de Nacions Unides i que també incideix en la configuració del

crim d’apartheid pel que fa a les diverses polítiques que estan portant a terme les autoritats israelianes i

que serà analitzada a continuació consisteix en: l’informe de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, relatiu

a les dones palestines embarassades que donen a llum en els llocs de control israelians; l’informe del Se-

cretari General: Pràctiques israelianes que afectin als drets humans del poble palestí en el Territori Palestí

Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental; i, finalment, l’Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia

sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur en el territori palestí ocupat.

a) Informe de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, relatiu a les dones palestines embarassades que donen a llum en els llocs de control israelians81

D’acord amb l’UNFPA i al Fons de Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM), s’estima

que anualment 2.500 parts travessen dificultats en el camí cap a les maternitats o instal·lacions mèdiques. Moltes dones palestines pateixen gran sofriment durant l’embaràs

a causa de les restriccions de moviment i a la por a no poder travessar els llocs de control israelià

per accedir als serveis d’atenció mèdica quan sigui necessari. Com a conseqüència d’això, el

patró dels llocs de naixement ha canviat dràsticament: ara, hi ha molts més naixements en ca-

ses, encara que això impliqui un risc per a la salut de la mare i del bebè. El Ministre de Salut

Palestí estima que el percentatge de naixements fora dels centres de salut ha augmentat en un

13.2 % (paràgraf 16). L’impacte del règim de tancaments (el mur, llocs de control, tancaments

de carreteres, monticles de terra, etc.) en l’accés de les dones palestines a una atenció mèdica

adequada, abans, durant i després del part, és un assumpte de gran preocupació, que afecta la

realització del dret al més alt nivell de salut física i mental. Les polítiques israelianes de tanca-ments poden, en certs casos, equivaler a un càstig o tracte cruel, inhumà o degradant, segons disposa l’article 16 de la Convenció contra la Tortura. La qüestió de les dones em-

barassades que donen a llum en els llocs de control israelians s’ha d’entendre dintre del context

54

81 A/HRC/10/35, del 26 de febrer de 2009


més ampli del règim d’ocupació israeliana, i les seves restriccions de moviment associades, que

impacten en tots els aspectes de la vida en els Territoris Palestins Ocupats (paràgraf 17).

A través d’aquest informe es pot observar que les restriccions a la llibertat de circulació afec-

ten d’una manera molt particular a les dones palestines embarassades, en el que constitueix un

tracte cruel, inhumà o degradant.

b) Informe del Secretari General: Pràctiques israelianes que afecten els drets hu-mans del poble palestí en el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental 82

Aquest informe, que abasta el període de gener fins l’agost de 2008, se centra en els següents

temes: la política de tancaments i restriccions rigoroses, incloses les seves conseqüències

per a la situació socioeconòmica dels Territoris Palestins Ocupats; el mur i la destrucció de béns i

les condicions que afecten als presos palestins a Israel.

En relació a la política de tancaments i restriccions, l’informe assenyala que el complex

conjunt de barreres materials i administratives imposades per Israel té serioses repercussions en

l’exercici dels drets dels palestins garantits en l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Civils i

Polítics, i més concretament, el dret individual a la llibertat de circulació, a fixar una resi-dència, a sortir del territori palestí ocupat i a retornar al mateix (paràgraf 7). A més d’això,

ha soscavat el gaudi d’altres drets humans garantits en instruments internacionals, com el dret

a la salut, a l’educació o l’ocupació, i ha generat una sèrie de penúries financeres i la interrupció

del funcionament de les xarxes socials i comunitats essencials (paràgraf 8). “Imposades en vir-

tut d’ordres i reglaments militars, les restriccions a la llibertat de circulació a la Ribera Occidental són

emeses i habitualment publicades pel comandament Militar de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) a

la Ribera Occidental. Com no existeixen normes de procediment establertes en relació amb aquestes ordres, el seu contingut pot variar d’un dia a un altre i de Comandant a Coman-dant, mentre que la forma que s’apliquen queda en gran mesura lliurada al criteri dels soldats” (paràgraf 10). Els posseïdors de documents d’identitat palestins dintre dels Territoris

Palestins Ocupats necessiten permisos per ingressar a Israel, per viatjar a Jerusalem oriental i

Cisjordània, per accedir a determinades àrees al llarg del mur a “la zona de separació” i per creuar

certs llocs de control en automòbil, per exemple, a Nabulus (paràgraf 11). “El procés de tramita-

ció dels permisos és llarg i costós i les sol·licituds sovint són rebutjades. Les normes respecte a si es requereix o s’expedirà el permís de viatge són ambigües i poden canviar diàriament. Fins i tot, quan s’expedeix un permís, això no garanteix automàticament al seu titular l’autorització per passar per un lloc de control. No existeix cap procés oficial d’apel·lació quan

es denega un permís i l’única alternativa és tornar a presentar la sol·licitud. A més, tampoc hi ha un

procediment de renovació automàtica dels permisos vençuts. És necessari tornar-los a sol·licitar, sense

que hagi garanties que s’expedirà un nou permís” (paràgraf 12).

Aquests permisos s’han de presentar en una xarxa de llocs de control establerta al llarg de

la Línia Verda, a Cisjordània i a Jerusalem oriental. A finals d’abril de 2008, l’OCHA calculava que

existien 88 barreres vigilades d’un total de 607 barreres a Cisjordània. Totes aquestes barreres es

poden tancar en qualsevol moment sense previ avís. “Durant el primer semestre de 2008, va haver

41 dies de tancament general a la Ribera Occidental, en comparació amb 19 dies de 2007. Pel que fa a

la Franja de Gaza, està completament tancada des de gener de 2008, el que ha provocat una greu crisi

humanitària...” (paràgraf13). “Els llocs de control estan vigilats per les forces de seguretat israelianes,

la policia de fronteres o per guardes privats. En les parts de la Ribera Occidental que la barrera tanca

55

82 A/63/518, de 5 de novembre de 2008.


terres dedicades a l’agricultura, els palestins han de comptar amb el permís corresponent per tenir

accés a les seves terres. Fins i tot les persones que compten amb un permís no tenen cap garantia que

se’ls autoritzarà a creuar, ja que la decisió depèn en última instància del personal que vigila el lloc

de control. Segons la informació rebuda, les persones que posseeixen documents d’identitat palestins

han de suportar llargues demores, registres i, en ocasions, la fustigació del personal dels llocs de con-

trol” (paràgraf 14).

A aquestes restriccions al pas en els llocs de control se sumen altres que normalment no

són comunicades amb antelació, per exemple, sovint es nega l’autorització per creuar als ho-

mes d’entre 16 i 35 anys, o es limita el pas a determinades hores, i generalment es prohibeix

creuar de tarda o de nit. Els tancaments i tocs de queda locals es poden imposar en qualsevol

moment sense previ avís (paràgraf 15). “El Govern d’Israel no ha complert les condicions establertes

en l’article 4 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per a la suspensió del dret a la llibertat de

circulació. L’article estipula que quan s’imposa, la suspensió ha de ser temporal i aplicar-se únicament

durant situacions d’emergència que posin en perill la vida de la nació i l’existència de la qual hagi estat

proclamada oficialment. Les mesures adoptades durant la suspensió s’han d’imposar només en la

mesura estrictament exigida per la situació d’emergència i no han de ser incompatibles amb els altres

compromisos jurídics internacionals de l’Estat ni comportar la discriminació per motius de raça, color,

sexe, idioma, religió o origen social” (paràgraf 17).

Quant al mur de separació, l’informe assenyala que, al dividir Cisjordània en dos enclava-

ments no contigus, imposa noves restriccions al moviment dels palestins que viuen prop d’ell,

que se sumen a les ja nombroses restriccions relacionades amb els llocs de control i barricades,

reduint el gaudi d’una sèrie de drets humans fonamentals (paràgraf 23). “La major part del traçat,

aproximadament el 87%, es troba dintre de la Ribera Occidental i Jerusalem Oriental, i no al llarg de

la línia de l’armistici de 1949 (Línia Verda). Malgrat el dictamen emès pel tribunal Superior de Justícia

d’Israel al febrer de 2004, i de l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia de 9 de juliol de

2004, la construcció del mur continua, havent-se completat ja aproximadament un 57% i hi ha un 9%

actualment en construcció” (paràgraf 24).

Es denuncia l’existència de constants violacions als drets humans a les zones prope-res al mur. “A les zones situades entre el mur i la Línia Verda, que representa el 9,8% de la Ribera

Occidental, l’accés dels agricultors palestins a les seves terres i recursos hídrics està molt limitat i es

pot realitzar només complint règims restrictius de permisos i portes. Els agricultors necessiten permisos de “visitants” per creuar el mur i arribar a les seves granges i pous, i segons

l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris i l’Organisme d’Obres Públiques i Socors de les

Nacions Unides per als Refugiats de Palestina en l’Orient Mitjà, menys del 20% dels agricultors que

solien treballar les seves terres en aquestes zones abans de l’acabament del mur tenen ara accés a

elles” (paràgraf 26). Aquestes limitacions han fet que molts dels qui abans produïen i exporta-

ven aliments, siguin ara receptors d’ajuda alimentària. Les persones que es troben del costat

palestí del mur veuen dificultat l’accés als serveis de salut i educació, perquè han de travessar

portes per arribar a les escoles, les instal·lacions mèdiques, els llocs de treball i per visitar fami-

liars que viuen a l’altre costat del mur (paràgraf 27). “Per als qui compten amb permisos, l’accés

és possible a través d’un nombre limitat de portes. Al llarg de tot el mur, hi ha 66 portes que actual-

ment estan obertes diàriament, setmanalment o estacionalment. Els horaris d’obertura limitats i la

ubicació inconvenient d’algunes portes limita molt el temps disponible per a les activitats agrícoles,

i això té conseqüències negatives per als mitjans de subsistència rurals” (paràgraf 28). “A data del

present informe, una secció del mur de 168 quilòmetres de llarg separa Jerusalem Oriental de la res-

ta de la Ribera Occidental… Juntament amb el sistema de targetes i permisos i amb la sèrie de llocs

56


de control, el mur ha afeblit els vincles socials i econòmics entre els residents de Jerusalem Oriental

i la Ribera Occidental” (paràgraf 29).

L’accés a l’atenció mèdica especialitzada per als residents de Cisjordània i de Je-rusalem oriental és molt difícil a causa de la necessitat d’obtenir permisos per creuar el mur.

Aquestes restriccions també afecten el personal mèdic per arribar als seus llocs de treball, i a les

ambulàncies, situació greu quan es tracta d’emergències (paràgraf 31).

El mur fragmenta la vida dels palestins: “quant estigui acabat, el 87% del mur estarà si-tuat dintre de la Ribera Occidental, i el 9,8% del territori de la Ribera Occidental, inclo-sa Jerusalem Oriental, quedarà separat de la resta de la Ribera Occidental. Aproxima-dament 420.000 colons en 80 assentaments i 285.000 palestins (fins i tot a Jerusalem Oriental) quedaran situats entre el mur i la Línia Verda. Aproximadament 125.000 pa-lestins de 28 comunitats quedaran envoltats pel mur per tres costats, i 26.000 palestins de 8 comunitats quedaran envoltats pels quatre costats” (paràgraf 37).

En relació als palestins en presons israelianes, en l’informe es denuncia la pràctica is-

raeliana de les anomenades “detencions administratives” que són aquelles que es realitzen

sense acusació ni judici, autoritzades per una ordre administrativa i no per un decret judicial,

el que constitueix una “greu violació dels drets fonamentals relacionats amb les garanties pro-

cessals consagrades en els articles 9 i 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que

revesteixen caràcter vinculant per a Israel, tant en el territori palestí ocupat com dintre del propi

Estat d’Israel”. A 31 d’agost de 2008 hi havia 8.403 presoners en presons i centres de detenció

israelianes, dels quals 649 eren detinguts administratius (paràgraf 47). En relació a les visites familiars als presos palestins (només es permeten les visites de parents de primer grau), els

detinguts amb familiars que viuen a la Franja de Gaza tenen prohibides les visites des de juny de

2007. Aquesta mesura afecta a més de 900 presos palestins (paràgraf 50).

c) Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur en el Territori Palestí Ocupat83.

El juny de 2002, el Govern israelià va començar a construir un mur de 723 quilòmetres de

llarg per separar Israel de Cisjordània, amb el propòsit declarat d’impedir que palestins suïcides

amb bombes entressin a Israel. El 8 de desembre de 2003, l’Assemblea General de Nacions Uni-

des va sol·licitar a la Cort Internacional de Justícia una opinió consultiva sobre les conseqüències

jurídiques derivades de la construcció per Israel d’aquest mur de separació. La pregunta que

va motivar l’opinió de la Cort va ser la següent: Quines són les conseqüències jurídiques que es deriven de la construcció del mur que aixeca Israel, la Potència Ocupant, en el territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus voltants, segons es descriu en l’informe del Secretari General, tenint en compte les normes i principis de dret in-ternacional, inclòs el Quart Conveni de Ginebra de 1949 i les resolucions pertinents del Consell de Seguretat i l’Assemblea General? 84.

En resposta a aquesta pregunta, la Cort Internacional de Justícia va emetre una opinió con-

sultiva que, com a tal, no té efectes vinculants, però que realitza importants precisions quant al

dret aplicable als Territoris Palestins Ocupats en cas de violacions dels drets humans. Les princi-

pals conclusions de la Cort van ser les següents:

57

83 A/ES-10/273, de 9 de juliol de 2004

84 Resolució ES-10/14


a) El poble palestí té dret a la lliure determinació i la construcció del mur perjudica greu-ment l’exercici d’aquest dret;

b) Israel té l’obligació legal d’aplicar el Quart Conveni de Ginebra als territoris pa-lestins ocupats;

c) Els assentaments són il·legals perquè contravenen el paràgraf 6 de l’article 49 del Quart

Conveni de Ginebra;

d) Israel està obligat a aplicar els convenis i convencions internacionals de drets hu-mans en el territori palestí ocupat i, per tant, la seva conducta s’haurà d’avaluar a la llum

dels convenis i convencions internacionals de drets humans i del Quart Conveni de Ginebra;

e) El règim vigent a la zona tancada situada entre el mur i la Línia Verda obstaculitza el dret a la llibertat de circulació garantit en l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Civils i

Polítics i el dret al treball, la salut, l’educació i un nivell de vida adequat proclamat en

el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals;

f ) La destrucció de béns per construir el mur contravé l’article 53 del Quart Conveni de

Ginebra i no està justificada per motius de necessitat per les operacions militars ni de segu-

retat nacional;

g) El mur no es pot justificar per motius de legítima defensa;

h) L’annexió de Jerusalem oriental és il·legal;

i) La construcció del mur per Israel en el territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus

voltants, i el règim connex, són contraris al dret internacional; i Israel està obligat, per llei, a dete-

nir la construcció del mur, a desmantellar-lo i a reparar els danys causats per la seva construcció;

j) Tots els Estats tenen l’obligació jurídica de no reconèixer la situació il·legal resul-tant de la construcció del mur i de fer que Israel respecti el Quart Conveni de Ginebra;

k) Les Nacions Unides, i especialment l’Assemblea General i el Consell de Seguretat, haurien

de considerar quines mesures addicionals són necessàries per posar fi a la situa-ció il·legal resultant de la construcció del mur i de règim connex, “tenint degudament en

compte la present opinió consultiva”.

Així, podem apreciar que la Cort Internacional de Justícia va expressar clarament que la construcció del mur i el seu règim connex és il·legal. Israel té l’obligació de detenir les obres,

desmantellar el que ha construït i compensar pels danys i perjudicis causats. Els altres Estats, per

la seva banda, tenen el deure de no reconèixer aquesta situació il·legal i abstenir-se d’ajudar a

Israel a mantenir-la.

Analitzada la diferent documentació de Nacions Unides en la qual es condemna, basant-se

en la normativa jurídica internacional, la política portada a terme per les autoritats israelianes

contra el poble palestí, correspon ara determinar la manera com la legislació nacional també

genera una discriminació sistemàtica i multidimensional cap als palestins, el que els converteix

en víctimes d’un crim d’apartheid.

58


6. Legislació aplicable a Israel i als Territoris Palestins Ocupats.

L’estudi de la legislació aplicable ens ha de permetre apreciar els diferents grups afectats

per aquesta legislació; les particularitats de la legislació israeliana; l’anàlisi d’aquesta legislació; i,

finalment, la legislació específica per als Territoris Palestins Ocupats (les ordres Militars).

6.1 Diferents grups afectats per aquesta legislació

En aquesta anàlisi cal considerar dos elements fonamentals. D’una banda, la pròpia confor-mació del poble palestí, que es podria separar en tres grans grups: els refugiats palestins, els

habitants dels Territoris Palestins Ocupats i els palestins israelians, és a dir, els palestins amb ciutadania

israeliana. D’altra banda, cal considerar que la legislació que s’aplica a uns i altres, per l’Estat d’Israel, és diferent, d’acord al lloc on aquests resideixen, i que no arriba a tot el poble palestí.

Quant al primer element, i en relació els refugiats palestins, cal realitzar diverses conside-

racions per comprendre quina és la seva realitat. Una gran part d’aquests refugiats estan sota la

protecció de l’UNRWA. Aquest grup està conformat per totes aquelles persones qui tenien com a

lloc de residència, entre Juny de 1946 i Maig de 1948, Palestina, i com a conseqüència del conflicte

àrab israelià de 1948, van perdre les seves llars i els seus mitjans de vida, i no poden retornar als

mateixos. Són subjectes d’aquesta protecció també els descendents dels refugiats originals. Quan

l’UNRWA va començar a operar el 1950, els refugiats sota la seva protecció eren aproximadament

750.000. Avui, 4,6 milions de refugiats palestins reuneixen els requisits per poder comptar amb

aquesta protecció85. Un terç dels refugiats registrats a l’UNRWA, prop de 1,3 milions, viuen a 58

campaments de refugiats reconeguts, situats a Jordània, Líban, Síria, la Franja de Gaza i Cisjordà-

nia. Les altres dues terceres parts dels refugiats registrats viuen a ciutats de països d’acollida, i a

la Franja de Gaza i Cisjordània, moltes vegades als voltants dels campaments oficials 86. I encara

que aquestes dades de l’UNRWA proveeixen un punt de referència bàsic, ens ofereixen una visió

parcial de la realitat dels refugiats palestins, ja que no estan inclosos els refugiats de 1948 que no

es van registrar o no satisfeien els requeriments d’elegibilitat de l’UNRWA, els refugiats de 1967,

els desplaçats després de 1967 i els desplaçats interns. Mai s’ha realitzat un registre complet i exhaustiu dels refugiats i desplaçats palestins, pel que és molt difícil donar un nombre exacte. Les estimacions existents es basen en registres de diferents agències de Nacions Unides,

censos facilitats pels països d’acollida o estimacions fetes per les pròpies comunitats palestines.

Si busquem una xifra global d’aquest moviment forçós de persones, que inclogui els desplaçats

interns, i refugiats de 1948, 1967 i posteriors a 1967, podem estimar que fins a tres quartes parts del

poble palestí s’ha desplaçat des de 1948. El Centre de Recursos per als Drets de Residència i Refugi

dels Palestins BADIL, estima que el nombre total de palestins desplaçats és de més de set milions. Aproximadament un de cada tres refugiats en el món és palestí87.

Quant als residents dels Territoris Palestins Ocupats, molts d’ells són refugiats de 1948,

que en aquell moment van fugir a Cisjordània i la Franja de Gaza, que estaven respectivament

sota control jordà i egipci fins a la seva ocupació per part d’Israel el 1967. Molts d’aquests pales-

tins i altres naturals dels Territoris Palestins Ocupats han estat desplaçats novament a causa de la

guerra, la demolició d’habitatges, l’anul·lació dels drets de residència a Jerusalem i la construcció

de colònies jueves il·legals, així com el mur i el seu règim associat.

59

85 UNRWA, Who is a Palestine Refugee? http://www.un.org/unrwa/refugees/whois.html

86 UNRWA, Where do the refugees live? http://www.un.org/unrwa/refugees/wheredo.html

87 REMPEL Terry M., ¿Quiénes son los refugiados palestinos?, Revista Migraciones Forzadas N° 26 - Desplazamiento Palestino, Març 2007


Finalment, el tercer grup de població palestina està conformat pels palestins amb ciuta-dania israeliana. Es tracta d’una minoria, però important numèricament parlant, ja que supo-

sa una sisena part de la població israeliana. Dintre de la població palestina, representa la

desena part88. Dintre d’aquest grup cal incloure l’altra minoria, moltes vegades oblidada, que

és la formada pels beduïns del Neguev (sud d’Israel), poble tradicionalment nòmada, dedicat al

pasturatge, que constitueix el 12 % de la població àrab del país89.

6.2 Particularitats de la legislació israeliana

Cal considerar que el sistema legal israelià té característiques especials que el fan únic. Inclou

vestigis de la llei otomana (vigent fins a 1917), lleis del Mandat Britànic (1918-1948), que incorporen

gran part del dret consuetudinari anglès, elements de la llei religiosa jueva i alguns elements d’altres

sistemes. Israel no té Constitució, sinó un conjunt de Lleis Bàsiques que regulen el funcionament de

les institucions i d’altres aspectes de la vida de la societat israeliana, promulgades pel parlament o

Knesset, amb un rang superior a la resta de la legislació90. En línies generals, es pot afirmar que per sota

d’aquestes Lleis Bàsiques, estan les lleis generals, les lleis d’emergència i les ordres militars.

Quant a les persones que estan sota aquesta legislació, cal realitzar diverses distincions. D’una

banda, la legislació israeliana s’aplica, lògicament, dintre del territori de l’Estat d’Israel, per tant,

estan subjectes a la mateixa els palestins amb ciutadania israeliana. Part d’aquesta legislació, a

més, afecta els refugiats palestins. Es tracta d’aquella legislació que impedeix la tornada dels

mateixos als seus llocs d’origen.

Quant als Territoris Palestins Ocupats, cal distingir la situació de Gaza de la situació de Cisjordània i Jerusalem oriental. A Gaza no s’aplica cap tipus de legislació israeliana, ni

civil ni militar. A Cisjordània, cal distingir diferents “zones”. En la denominada “zona C”, que repre-

senta aproximadament el 61 % del territori de Cisjordània, Israel té control militar i civil quant

a l’edificació i planificació territorial. La legislació israeliana s’aplica en menor grau a “la zona B”,

on Israel té control militar i l’Autoritat Palestina té control civil i no s’aplica a “la zona A” que està

sota control de l’Autoritat Palestina91. La vida dels palestins en les zones B i C de Cisjordània, està

regida per un conjunt d’Ordres i Reglaments Militars, que són emeses i habitualment publicades

pel comandament Militar de les FDI a Cisjordània i que, com a tals, no estan subjectes a revisió

per cap autoritat judicial civil. Com no existeixen normes de procediment establertes en relació

a aquests ordres, el seu contingut pot variar d’un dia per l’altre i de Comandant a Coman-dant, mentre que la forma que s’apliquen queda en gran mesura lliurada al criteri dels soldats92.

Les FDI també apliquen certes regulacions “d’emergència” heretades del Mandat Britànic, i esme-

nades per les autoritats israelianes com les Regulacions de Defensa (Emergència) de 194593.

Quant a Jerusalem oriental, era el centre comercial i administratiu de Cisjordània fins el 1967,

quan va ser annexionada per Israel. El 1980, una llei adoptada per la Knesset (“Llei Bàsica: Jerusalem,

capital d’Israel”), va declarar que “Jerusalem, completa i unida, és la capital d’Israel” i “la seu de la pre-

sidència de l’Estat, de la Knesset, del govern i de la Cort Suprema” 94. Actualment, Jerusalem oriental

està ocupada i controlada per Israel. Cal assenyalar que els palestins de la ciutat de Jerusalem tenen

un status inferior als jueus. Els palestins no són ciutadans com els jueus de l’est de la ciutat, sinó, sim-

plement, residents95. Així s’aplica la legislació israeliana.

60

88 SOROETA Juan, Una visión del conflicto palestino: bloqueo histórico, colapso jurídico y fracaso político, en Derechos Humanos y conflictos internacionales, Cursos de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales de Vitoria-Gasteiz 2006, Universitat del País Basc. 89 “Per poder adquirir la màxima quantitat de terra àrab pels assentaments jueus en el Neguev, Israel ha rebutjat quasi tots els drets o propietat de terra pre-existents. Israel veu el Neguev com un vacuum domicilium o terra nullius, un espai buit per ser utilitzat com assentament. Els beduïns són considerats com a nòmades desarrelats sense connexió ni drets territorials”. KOELLER Kathrin, Los beduinos de Neguev: una minoría olvidada, Revis-ta Migraciones Forzadas N° 26 - Desplazamiento Palestino, Març 2007, p. 39.

90 Vegeu: Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel http://www.mfa.gov.il/MFAES/Facts%20About%20Israel/EL%20ESTADO-%20La%20ley%20del%20pas i La base legal a Israel: Un país sense Constitució. Organització Sionista Mundial. Departament d’Hagshama: http://www.hagsha-ma.org.il/es/recursos/view.asp?id=1086.

91 Aquestes zones van ser establertes en els ano-menats Acords d’Oslo (1993), una sèrie d’acords negociats entre el govern israelià i l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OLP), que va actuar com a representant del poble palestí.

92 Vegeu: Informe del Secretari General: Pràcti-ques israelianes que afectin els drets humans del poble palestí en el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, A/63/518, de 5 de novembre de 2008.

93 Vegeu: KIRSHBAUM, David, Israeli emergency regulations & the Defense (Emergency) Regulations of 1945, http://www.geocities.com/savepales-tinenow/emergencyregs/essays/emergencyreg-sessay.htm

94 Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel, http://www.mfa.gov.il/MFAES/Facts%20About%20Israel/Jerusalem%20-%20la%20Capital%20de%20Israel

95 Vegeu: MARGALIT, Meir, Discrimination in the heart of the Holy City, The International Peace and Cooperation Center, Jerusalem, 2006.


6.3 Anàlisi de la legislació

En un sistema d’apartheid, la legislació juga un rol central, ja que és fonamentalment

a través d’ella que s’estableixen criteris de segregació i divisió de la població segons criteris racials, o es limita l’exercici de certs drets humans, entre altres coses, segons

s’estableix a l’article 2 de la Convenció sobre l’apartheid.

En aquest apartat es realitzarà una anàlisi de lleis israelianes, clarament discriminatòries,

que s’ajusten a l’establert en l’article 2 de la Convenció.

En relació a la singular legislació israeliana que regula tot el referent a la nacionalitat, que serà

analitzada en primer terme, és necessari realitzar algunes precisions. Cal assenyalar que “l’estatut de

la nacionalitat a Israel no està vinculat al territori d’origen o residència com és la norma en dret in-

ternacional. Més aviat, el caràcter teocràtic bàsic del sistema jurídic israelià estableix criteris ètnics

com a motius per a l’exercici de drets plens”96. D’acord a la legislació israeliana, tota persona amb

dret a la “nacionalitat jueva”, pot obtenir-la sobre la base de dos supòsits: a) la seva asseveració que

professa la fe jueva o b) la seva arribada al país. En canvi, una persona que va néixer a l’Estat d’Israel

que no és jueva, mai pot accedir a aquest estatut, tot i haver nascut a Israel.

Existeix una diferència en el text hebreu de les lleis, que distingeix entre ser ezrahut (ciu-

tadà) i ser membre del poble d’Israel, que inclou tots els jueus, de qualsevol part del món.

Aquells que no són jueus, no poden formar part de la nació d’Israel, encara que si-guin ciutadans de l’Estat. Per a la llei israeliana, cada jueu, independentment d’aspectes cul-

turals, genètics o de ciutadania, és considerat un nadiu israelià, un membre del poble d’Israel

i té dret a beneficiar-se automàticament de la residència, de viure a l’Estat d’Israel97.

Tenint en compte les anteriors consideracions, anem ara a analitzar d’altres legislacions: llei

del retorn de 1950; llei de ciutadania de 1952; llei sobre ciutadanies i entrada a Israel; llei de

propietat dels absents; llei de l’estatut israelià; llei bàsica: terres d’Israel; llei d’adquisició de la

terra; llei de planificació i construcció; i, finalment, llei sobre assentaments agrícoles.

a) Llei del Retorn (1950)

La Llei del Retorn (1950), una de les lleis més importants d’Israel, atorga als jueus de tot el

món el dret a emigrar a Israel (a “retornar” a Israel) en condició de Olé (jueu que immigra a Israel)

i adquirir la ciutadania israeliana. Aquests jueus que retornen reben suport financer i logístic de

part del govern. Per als propòsits d’aquesta llei, “jueu” significa una persona que va néixer d’una

mare jueva, o s’ha convertit al judaisme i no és membre d’altra religió. La ciutadania israeliana

es fa efectiva en el moment de l’arribada al país o amb l’adquisició d’un Certificat d’Olé. A partir

de 1970, els drets consagrats en aquesta llei, es van fer extensius als fills i néts de jueus i als seus

cònjuges98. “La ‘Llei del Retorn’ es dirigeix clarament a membres d’una religió particular, a qui ofe-

rix un dret immediat de ciutadania en un país en el qual mai han estat físicament. Els no jueus no són aptes per beneficiar-se d’aquesta llei sense tenir en compte el seu naixement, avantpassats o altres factors. Els jueus que no se senten identificats amb la ideologia sionista

també se’ls pot excloure, segons li sembli al Ministre de l’Interior, emparant-se en la secció on es

parla de les amenaces a la nació jueva. Així, els refugiats palestins, podrien ser exclosos fins i tot

encara que es convertissin al judaisme. Israel és l’únic país que nacionalitza qualsevol persona

sense tenir en compte on visqui, únicament en virtut d’una identificació religiosa (ésser jueu)”99.

61

96 A la causa George Tamarin c. l’Estat d’Israel (1971), un israelià jueu va demanar al Tribunal Superior d’Israel, sense obtenir-lo, que la inscripció oficial de la seva nacionalitat es canviés de “jueu” a “israelià”. El Tribunal Superior va disposar que “no hi ha una nació israeliana distinta de la nació jueva... composta no només de les persones que resideixen a Israel sinó també dels jueus de la diàspora”. El jutge Shimon Agranat, en aquell temps President del Tribunal Superior, va explicar que el reconeixement d’una nacionalitat israeliana uniforme “invalidaria els propis fonaments sobre els quals es va formar l’Estat d’Israel” Nova York Es-tafis, 21 de gener de 1972, pàg. 14, citat en Oscar Kraines, The Impossible Dilemma: Who is a Jew in the State of Israel? (Nova York, Bloch Publishing, 1976). Informe Relatora Especial sobre habitatge adequat com a component del dret a un nivell adequat de vida, i el dret a la no discriminació en aquest context, I/CN.4/2003/5/Add.1, p. 6.

97 Vegeu: QUMSIYEH, Mazin, Sharing the land of Canaan, Chapter 7: Is Israel a Democracy? http://qumsiyeh.org/chapter7/

98 Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel: http://www.mfa.gov.il/MFAES/Facts%20About%20Israel/Ad-quisicin%20de%20la%20Nacionalidad%20Israel

99 QUMSIYEH, Mazin, Op. cit.


Aquesta llei exclou als “no jueus” dels drets que gaudeixen els nacionals a Israel. En

aquest sentit, els palestins no apareixen expressament identificats com un grup nacional/racial a

les lleis i documents públics de l’Estat d’Israel. Els palestins apareixen designats amb el ter-me de persones “fora de l’àmbit de la Llei del Retorn” a les lleis israelianes100. El fet que

els jueus puguin “retornar”, i els palestins que van abandonar la zona durant la guerra de 1948 no puguin fer-ho, és clarament discriminatori. En relació a aquest punt, el Comitè

DESC va manifestar que “observa amb preocupació que la llei que permet a tot jueu, de qualsevol

part del món, migrar a Israel i obtenir pràcticament de manera automàtica la residència i la ciutada-

nia, discrimina contra els palestins dispersos, als quals el Govern d’Israel ha imposat tals restriccions

que els resulta pràcticament impossible retornar a la seva terra de naixença”101.

b) Llei de Ciutadania (1952) )

Aquesta llei es va aprovar per regular l’adquisició de la ciutadania israeliana de jueus i no jueus.

D’acord amb la mateixa, la ciutadania s’adquireix a través del naixement, l’aplicació de la Llei del Re-

torn, per residència, o per naturalització. A la vegada, adquireixen la nacionalitat per naixement les

següents persones: 1) les qui van néixer a Israel, quan el pare o la mare són ciutadans israelians, 2) les

qui van néixer fora d’Israel, si el seu pare o mare posseeixen la ciutadania israeliana, adquirida ja sigui

per haver nascut a Israel, per cenyir-se a la Llei del Retorn, per residència o per naturalització, 3) les nas-

cudes després de la mort d’un dels seus pares, si els pares difunts eren ciutadans israelians, segons les

condicions enumerades en els punts u i dos, en el moment de la seva mort, i 4) les nascudes a Israel,

que mai hagin tingut la nacionalitat i que s’acullin a les limitacions especificades en la llei, si: sol·liciten

la nacionalitat entre els divuit i els vint-i-cinc anys i han residit a Israel cinc anys consecutius prèvia-

ment al dia que lliurin la seva sol·licitud102. Encara que aquesta llei no ho digui explícitament, discri-mina els palestins nadius, i determina que els refugiats palestins estan exclosos del dret a la ciutadania en l’Estat d’Israel. Així, els jueus posseeixen la nacionalitat i la ciutadania israeliana,

mentre que els ciutadans palestins originaris que romanen a Israel només tenen la ciutadania, el que

comporta la privació de tot un seguit de drets. Aquesta llei estableix que es pot ser ciutadà nacional,

o ciutadà no nacional. Els qui són ciutadans però no nacionals, com els palestins que es van quedar després de les expulsions de 1947-1949, no poden ser beneficiaris de cap de les institucions i privilegis reservats als nacionals. Això inclou l’accés a la major part dels recursos

de l’Estat, que són gestionats pel fons Nacional Jueu, l’Organització Sionista Mundial o l’Agència jueva.

Per exemple, el Fons Nacional Jueu controla un terç dels recursos hídrics. L’Administració de Terres

d’Israel controla el 90 per cent de la terra del país103.

c) Llei sobre Ciutadania i Entrada a Israel (2003)

Ordre Temporal 5763 del 31 de Maig de 2003, estesa al 31 de Juliol de 2008. Aquesta llei

introdueix restriccions per a la concessió de la residència i la ciutadania israeliana als cònjuges

de ciutadans israelians habitants de la Franja de Gaza o Cisjordània, mitjançant la reagrupació fa-

miliar. El Comitè CERD va expressar que “aquesta restricció aplicada a un determinat grup nacional

o ètnic en general no és compatible amb la Convenció, en particular amb l’obligació de l’Estat Part de

garantir a tots la igualtat davant la llei (articles 1, 2 i 5 de la Convenció). El Comitè recomana a l’Estat

Part que derogui la Llei de nacionalitat i entrada a Israel (Ordre temporal) i reconsideri la seva política,

a fi de facilitar la reunificació familiar de manera no discriminatòria. L’Estat Part s’ha de cerciorar que

les restriccions a la reunificació són les estrictament necessàries i d’abast limitat i que no s’apliquen

fundant-se en la nacionalitat, residència o pertinença a una comunitat determinada” 104.

62

100 Unidos contra el apartheid, el colonialismo y la ocupación. Dignidad y justicia para el pueblo palestino. Posición estratégica de la Sociedad Civil Palestina para la Conferencia para la Revisión de Durban, Ginebra, 20 al 24 d’abril de 2009.

101 Observacions finals del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Israel, 4 de desem-bre de 1998, E/C.12/1/Add.27, paràgraf 13.

102 Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel:http://www.mfa.gov.il/MFAES/Facts%20About%20Israel/Adquisicin%20de%20la%20Nacionalidad%20Israel

103 Vegeu: QUMSIYEH, Mazin, op. cit.

104 Observacions finals del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, Israel, paràgraf 20, CERD/C/ISR/CO/13, 14 de juny de 2007.


Amnistia Internacional ha manifestat que “la Llei sobre Ciutadania i Entrada a Israel insti-tucionalitza la discriminació racial en contra de l’establert per les normes internacionals

de drets humans i el dret internacional humanitari. Sense el dret a la unificació familiar, milers

de ciutadans palestins d’Israel i residents de Jerusalem han de viure il·legalment amb els seus

cònjuges, tement diàriament l’expulsió o haver de treure a tota la seva família del país… El go-

vern d’Israel ha justificat la prohibició de la unificació familiar basant-se en raons de “seguretat”

i al·legant que la llei té com a finalitat reduir l’amenaça potencial d’atacs a Israel per part de pa-

lestins. Malgrat això, ministres i autoritats israelianes han descrit repetidament el percentatge de

ciutadans palestins d’Israel com una “amenaça demogràfica” i una amenaça a la naturalesa jueva

de l’Estat. Això suggereix que la llei forma part d’una llarga política dirigida a restringir el nombre

de palestins als quals es permet viure a Israel i a Jerusalem Oriental” 105.

En relació a l’ús i propietat de la terra, també cal esmentar les següents lleis discri-minatòries.

d) Llei de Propietat dels Absents (1950)

Aquesta llei establia que les propietats dels palestins que havien fugit d’Israel durant la gue-

rra de 1948, o que s’havien desplaçat provisionalment, per motius de seguretat, quedaven sota la

custòdia del Guardià de la Propietat Absent. En aquesta llei, es definia als absents com a qualsevol

que hagués estat fora de casa seva, dintre de les fronteres d’Israel o en un Estat veí, després del

29 de novembre de 1947, o aquest mateix dia. Aquesta llei va crear una paradoxal categoria: els

“absents presents”, per exemple: aquells palestins que havien continuat dintre de les fronteres

de l’Estat després del 29 de novembre, però que estaven fora del seu poble. Aquests ciutadans,

desplaçats interns, constitueixen almenys una quarta part de tots els ciutadans palestins d’Israel.

La llei, aprovada el 1950, era retroactiva i va tenir terribles conseqüències per a moltíssims pa-

lestins, que van perdre els seus habitatges i propietats, especialment aquells palestins que van

romandre en el recentment creat Estat d’Israel. Aquestes propietats van ser confiscades per les

autoritats israelianes com si es tractés de propietats abandonades. L’Agència Jueva llavors assu-

mia la propietat de les mateixes, i després les lliurava a aquelles “persones que es beneficien de

la Llei del Retorn”, és a dir, únicament persones jueves.

Després d’ocupar Jerusalem est en la Guerra dels Sis Dies de 1967, Israel no va tornar a aplicar aques-

ta llei a l’àrea ocupada de la ciutat fins el 2005, que el govern israelià va decidir tornar-la a aplicar. En

aquella ocasió, el Fiscal General d’Israel va determinar que el restabliment de la mateixa és il·legal106.

e) Llei de l’Estatut Israelià (1952)

Aquesta llei determina que la major part de la terra d’Israel sigui d’ús exclusivament en benefici de jueus, a través de l’Organització Sionista Mundial/Agència Jueva i el Fons Nacional

Jueu. En relació amb aquesta llei el Comitè DESC va manifestar que “la confiscació sistemàtica i a gran

escala de terres i propietats palestines per l’Estat i la transferència d’aquesta propietat a aquests organis-

mes constitueixen una forma institucionalitzada de discriminació, perquè aquests organismes ne-

garan, per la seva pròpia naturalesa, la utilització de tals propietats a qui no siguin jueus. Per tant, aquestes

pràctiques són contràries al compliment de les obligacions assumides per Israel en virtut del Pacte”107.

63

105 Amnistia Internacional: Familias desgarradas por políticas discriminatorias, http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/fami-lias-desgarradas-por-politicas-discriminatorias/

106 FEDERMAN, Josef, Fiscal General de Israel: La confiscación de Jerusalén es ilegal, 4 de febrer de 2005, http://www.geocities.com/lospobresdela-tierra/palestinalibre/federman040205.html

107 Observacions finals del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Israel, 4 de desem-bre de 1998, E/C.12/1/Add.27, paràgraf 11.


f) Llei Bàsica: Terres d’Israel (1960)

Aquesta llei prohibeix el traspàs de la propietat de la terra. La mateixa estableix que “la pro-

pietat de les terres d’Israel, que són propietat de l’Estat, de les Autoritats de Desenvolupament o

del Keren Kayemet Li-Israel, no han de ser cedides ni per a la seva venda ni per a qualsevol altre

procediment”. En aquesta llei “terres” significa terra, cases, edificis, i qualsevol altra cosa fixada

de manera permanent a la terra108. L’Autoritat de les terres d’Israel, és l’oficina governamental

creada aquest mateix any per administrar totes les terres d’Israel, incloent la terra dels “absents”.

D’aquesta manera la terra s’administra per al desenvolupament dels jueus, però no pot ser tras-

passada ni pot pertànyer a uns altres.

g) Llei d’Adquisició de Terres (1953)

Aquesta llei validava retroactivament l’adquisició per part d’Israel de terres que havien estat

confiscades als palestins.

h) Llei de Planificació i Construcció (1965)

A través d’aquesta llei es va establir un marc regulador i un pla nacional per al desenvolupa-

ment futur de la terra a Israel. La terra va ser dividida en zones per a residència, agricultura i ús in-

dustrial, es va prohibir qualsevol forma de construcció sense llicència, i es va prohibir la construcció

en les zones agrícoles. A més va estipular on podien viure els jueus i els palestins israelians. Aquesta

llei preveia la futura expansió de les comunitats jueves al mateix temps que limitava i circums-

crivia els pobles palestins a espais molt reduïts, molts dels quals van ser declarats “il·legals”. Part

de la terra de propietat palestina va ser requalificada com a terra agrícola, prohibint-se qualsevol

tipus d’edificació en la mateixa. Els pobles palestins no reconeguts van ser marginats dels plans

d’urbanització i desenvolupament, per la qual cosa no comptaven amb cap tipus de servei sani-

tari, aigua, electricitat, clavegueram, etc. Segons l’Associació Àrab pels Drets Humans109 existeixen

prop de 100 pobles palestins no reconeguts per les autoritats israelianes. Aproximadament 70.000

ciutadans àrabs palestins viuen en pobles amenaçats per la destrucció, els quals no se’ls permet

desenvolupar-se i no apareixen en cap mapa. La majoria d’aquests “pobles no reconeguts” existien

abans de la creació d’Israel. Però estan condemnats a desaparèixer, ja que no compten amb cap

servei, ni es permet la reparació dels habitatges deteriorats ni la creació de nous. Alguns d’ells, fins i

tot, estan envoltats per tanques. “Aquestes mesures coincideixen amb una política més àmplia que

tracta de concentrar els àrabs palestins i ‘redimir’ les seves terres per als nous assentaments ‘mitzpim’

jueus (els assentaments ‘mitzpim’ de vigilància es van establir com a part del programa de ‘judaïtza-

ció’ de Galilea, per canviar l’equilibri demogràfic de les zones àrabs). Molts d’aquests assentaments

es construeixen prop dels seus ‘no reconeguts’ veïns, la majoria de les vegades de manera il·legal,

però amb un proveïment complet de serveis” 110.

i) Llei sobre Assentaments Agrícoles (1967)

A través d’aquesta llei es prohibia el subarrendament de terres a càrrec del Fons Nacional

Jueu als no jueus. Fins aquell moment només estaven prohibides la venda i l’arrendament di-

recte. Aquesta llei també garantia que no fos possible transferir les quotes d’aigua reservades a

terres del Fons Nacional Jueu a terres que no fossin seves.

64

108 Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel: http://www.mfa.gov.il/MFA/MFAArchive/1960_1969/Basic+Law-+Israel+Lands.htm

109 The Arab Association for Human Rights: http://www.arabhra.org/HRA/Pages/Index.aspx

110 QUMSIYEH, Mazin, op. cit.


L’objectiu final de tota aquesta legislació relativa a l’ús i propietat de la terra és que els pa-lestins que vivien o que viuen a Israel no puguin recuperar la propietat de la mateixa.

“Aquesta és la raó per la qual Israel mai va permetre a la minoria palestina construir tan sols un llo-

garet o assentament rural nou, molt menys pobles o ciutats (amb excepció de tres assentaments

beduïns de començaments de la dècada de 1960, que en realitat va significar el reconeixement

per part de l’estat de la residència permanent que les tribus sedentàries havien establert en ells).

Aquestes mateixes lleis, en canvi, permetien a la població jueva del país, que tenia un ritme de

creixement natural molt menor, construir en aquestes terres (a part de les destinades als progra-

mes de repoblament) tants assentaments, llogarets i ciutats com volguessin”111.

Al costat d’aquesta legislació analitzada, hem de tenir en compte la legislació específica per

als Territoris Palestins Ocupats, és a dir, les Ordres Militars.

6.4 Legislació específica per als Territoris Palestins Ocupats: les Ordres Militars

Existeix una gran quantitat d’Ordres Militars, que es refereixen a gairebé tots els aspectes de la

vida dels palestins dels Territoris Palestins Ocupats. A través de les mateixes es limiten i dismi-nueixen els drets humans de la població palestina. Es poden citar els següents exemples 112:

a) Ordres relatives a procediments judicials i la detenció de persones:

Ordre Militar núm. 29 (1967) relativa al funcionament de les presons. Estableix que es

pot negar als presoners l’accés a advocats en qualsevol moment i a discreció del Comandament

Militar Israelià.

Ordre Militar núm. 378 (1970). Autoritza els Comandaments Militars a establir tribunals

militars (art. 3) amb fiscals (art. 8), oficials i jutges (art. 4) designats per ells mateixos. Aquests

tribunals estan autoritzats a no respectar les normes d’un procés (en relació a les proves testi-

monials, etc., arts. 9 a 11) quan fos necessari. Si el Comandant d’Àrea no estigués d’acord amb

el resultat d’un judici, té el dret d’anul·lar el procediment i iniciar un altre amb un nou jutge (art.

42.2). No està permès el recurs d’apel·lació en matèria de jurisdicció, però sí en cas de sentència

condemnatòria (art. 43). Permet els tribunals ordenar la “detenció administrativa”, sense càrrecs,

durant un període de sis mesos, que pot ser prorrogat (art. 87). La càrrega de la prova sobre la

seva innocència recau sobre l’acusat (art. 94). Estableix que els Comandaments Militars poden

restringir la llibertat de moviment de qualsevol persona (art. 85) incloent el confinament en

determinada àrea com pot ser l’habitatge (art. 86). També poden restringir l’ús de tot tipus de

vehicles (art. 88), establir tocs de queda (art. 89), i clausurar qualsevol edifici, institució o comerç,

prohibint tant l’entrada com la sortida (arts. 90 i 91).

Ordre Militar núm. 815, que modifica l’Ordre Militar núm. 378. Canvia els procedi-

ments per a les detencions administratives. Un Comandant d’Àrea pot lliurar una ordre de de-

tenció administrativa per un període màxim de 6 mesos i un Comandant Regional pot lliurar una

ordre de detenció per un màxim de 96 hores, que pot ser renovada indefinidament per 6 mesos.

Aquestes ordres han de ser revisades per un Comitè Militar dintre de les 96 hores de produïdes i

cada 3 mesos en endavant. El presoner pot apel·lar aquesta decisió, però no té dret a ser escoltat

65

111 PAPPÉ Ilan, La limpieza étnica de Palestina, Crítica, Barcelona, 2008, p. 295.

112 Per veure un llistat de les Ordres Militars israelianes: Israeli Law Resource Center: http://www.geocities.com/savepalestinenow/israelmilitaryorders/israelimilitaryorders.htm


en el procediment, que a més no és públic. Aquestes apel·lacions són resoltes per una Cort Mili-

tar, les decisions de la qual no són vinculants.

b) Ordres militars relatives a la propietat de la terra:

Ordre Militar núm. 58 (1967). Atorga a les autoritats militars israelianes el control de la

terra dels “absents” (segons la definició d’absent de la Llei de Propietat dels Absents de 1950).

Permet a les autoritats militars conservar la propietat de les mateixes encara que per error fora

considerada com abandonada.

Ordre Militar núm. 59 (1967). Designa les autoritats militars com a “Custodi de la Propietat

del Govern”, amb capacitat per apropiar-se de terres privades de grups o individus, declarant-les

“Terres Públiques” o “Terres de l’Estat”. Es va establir que aquestes terres eren “apropiables” perquè

eren terres administrades o propietat d’enemics o de ciutadans de països enemics d’Israel durant

la guerra de 1967.

Ordre Militar núm. 291 (1968). Atorga a les autoritats militars el control sobre totes les

disputes relatives a la terra o l’aigua. Cancel·la els registres palestins incomplets de propietat de

la terra i cancel·la totes les disputes pendents davant els Tribunals de Cisjordània.

Ordre Militar núm. 1060 (1983). Transfereix totes les disputes pendents relatives a la terra

dels Tribunals Jordans locals al Comitè Militar Israelià per al seu enjudiciament.

Ordre Militar núm. 321 (1969). Atorga a les autoritats militars el dret de confiscar terres

palestines en nom del “Servei Públic” (que no es defineix) i sense compensacions.

c) Ordres relatives a la llibertat d’expressió:

Ordre Militar núm. 107 relativa a l’ús de llibres de text. Estableix una llista de 55 llibres,

l’ensenyament dels quals està prohibit a les escoles. Aquesta llista inclou llibres de llengua àrab,

història, geografia, sociologia i filosofia.

Ordre Militar núm. 50 (1967). Totes les publicacions publicades a Cisjordània, o importa-

des a Cisjordània, han de ser aprovades per les autoritats militars israelianes.

Ordre Militar núm. 101 (1967). Prohibeix les publicacions de contingut polític en qualse-

vol mitjà.

Ordre Militar núm. 1079. Prohibeix els materials de naturalesa política en vídeo i àudio.

Estableix una llista de més de 1000 articles, on s’inclouen novel·les, poesies, etc.

d) Ordres militars que creen un sistema judicial diferent per als colons dels Territo-ris Palestins Ocupats

Ordre Militar núm. 561 (1974). Estableix “Consells Religiosos” per administrar els assenta-

ments jueus de Cisjordània.

66


Ordre Militar núm. 783 (1979). Estableix 5 “Consells Religiosos” regionals a Cisjordània per

cobrir tota la terra controlada per Israel a Cisjordània.

Ordre Militar núm. 892 (1980). Estableix “Consells Religiosos” addicionals i Tribunals Mu-

nicipals per a assentaments específics a Cisjordània, i estableix que tots ells estan constituïts i

operen d’acord a la regulació establerta pel comandament Militar d’Àrea.

Ordre Militar núm. 981 (1982). Estableix Tribunals Rabínics en els assentaments per resol-

dre qüestions relatives a l’estatut personal dels colons (divorci, adopció, successions, etc.)

e) Altres ordres militars d’interès

Ordre Militar núm. 224 (1967). Torna a posar en vigor les Regulacions d’Emergència es-

tablertes per les Autoritats del Mandat Britànic al 1945. Aquestes regulacions “autoritzen” a les

forces militars a vulnerar tot un seguit de drets civils emparats en l’establiment d’una “situació

d’emergència” a Cisjordània.

Ordre Militar núm. 92 (1967) relativa a la jurisdicció sobre la regulació de l’aigua. Aquesta ordre confereix tots els poders establerts en la legislació jordana relatius a l’aigua i el seu

ús a un oficial israelià nomenat pel Comandant d’Àrea, qui ostenta el control total dels recursos

aqüífers. Qualsevol persona o entitat que vulgui instal·lar qualsevol mecanisme d’extracció d’aigua

(com bombes, equips d’irrigació, etc.), ha de sol·licitar un permís a aquesta autoritat militar israelia-

na, qui, una vegada concedit, pot cancel·lar-lo en qualsevol moment i per qualsevol motiu.

Ordre Militar núm. 5 relativa al tancament de Cisjordània. Declara tota Cisjordània àrea

militar tancada, amb sortida i entrada controlades d’acord a les condicions estipulades per les

forces militars.

Ordre Militar núm. 537 (1974) relativa a Legislació Municipal. Aquesta atorga amplis

poders al Comandant d’Àrea sobre límits municipals i serveis, la seva planificació i sobre qui els

executa i supervisa. Atorga poder al Comandant d’Àrea per destituir alcaldes triats democràtica-

ment.

Ordre Militar núm. 297. Estableix un sistema de targetes d’identitat, que són requerides per

realitzar qualsevol transacció comercial. Concedeix a les autoritats militars el dret a confiscar-les

per qualsevol motiu.

67


7. Existeix apartheid a Israel?

Arribats a aquest punt i com a resultat de l’anàlisi realitzada es pot afirmar que la discriminació a la qual es veu sotmès el poble palestí per part d’Israel, constitueix un crim d’apartheid.

Aquest té determinades característiques específiques que l’allunyen del cas sud-africà,

però que, en tot cas, s’adeqüen a l’establert per la Convenció sobre l’apartheid. Per això, a

continuació es realitzarà una comparació entre el contingut de l’article II de la Convenció, i les

lleis i pràctiques d’Israel analitzades.

Article II “A fi i efecte de la present Convenció, l’expressió “crim d’apartheid”, inclourà les polí-tiques i pràctiques anàlogues de segregació i discriminació racial tal com es practiquen a l’Àfrica meridional, denotarà els següents actes inhumans comesos amb la finalitat d’instituir i mantenir la denominació d’un grup racial de persones sobre qualsevol altre grup racial de persones i d’oprimir-lo sistemàticament:

a) ) La denegació a un o més membres d’un o més grups racials del dret a la vida i a la llibertat de la persona:

i) Mitjançant l’assassinat de membres d’un o més grups racials

A través dels “assassinats selectius” -que realment constitueixen execucions extrajudicials-

les FDI eliminen activistes palestins, amb la intenció de sufocar qualsevol aixecament. Aquests

assassinats, que solen realitzar-se com a resposta a atemptats contra Israel comesos per grups

palestins, afecten no només els “objectius”, sinó que arriben a moltes altres persones, com fami-

liars, o persones que en el moment de l’assassinat es trobaven prop dels mateixos. Centenars de

palestins han trobat la mort en aquestes accions puntuals d’unitats d’elit i helicòpters israelians.

ii) ) Mitjançant atemptats greus contra la integritat física o mental, la llibertat o la dignitat dels membres d’un o més grups racials, o la seva submissió a tortures o a penes o tractes cruels, inhumans o degradant;

Les restriccions a la llibertat de circulació, a través dels llocs de control, tancaments de carreteres i les barreres físiques com el mur, atempten contra la integritat física i psíquica

de les persones residents en els Territoris Palestins Ocupats de diferents maneres. Atempten contra

aquelles persones que han de sortir dels territoris ocupats per rebre tractaments mèdics i contra les

dones embarassades que han d’arribar a un hospital per donar a llum, que moltes vegades no arri-

ben i han de donar a llum sense les condicions mèdiques necessàries. Condemnen a la malnutrició

i a malalties derivades d’una alimentació insuficient quan impedeixen l’entrada d’ajuda alimentària

als Territoris Palestins Ocupats amb motiu dels bloquejos. Impossibiliten l’accés a les pròpies terres

de conreu dels agricultors que queden entre la Línia Verda i el mur, afectant així el seu dret a la salut

i a l’alimentació. Els propis controls als quals són sotmesos sistemàticament els palestins que han

de travessar aquestes barreres físiques són humiliants i degradants.

La demolició d’habitatges i infraestructures també atempta contra la integritat física i psí-

quica dels residents en els Territoris Palestins Ocupats, ja que condemna a famílies senceres a viure

68


en la pobresa i l’amuntegament, o sense els serveis mínims necessaris per desenvolupar una vida

normal (escoles, centres mèdics, servei elèctric, etc.). Totes aquestes accions constitueixen càstigs

col·lectius i tortura psicològica.

iii) Mitjançant la detenció arbitrària i la presó il·legal dels membres d’un o més grups racials;

La pràctica de les “detencions administratives”, sense acusació ni judici, que poden per-

llongar-se per llargs períodes, i que afecten no només a adults sinó a menors de 18 anys.

b) La imposició deliberada a un o més grups racials de condicions d’existència que ha-gin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial;

El tancament dels passos fronterers de Gaza, amb la conseqüent restricció al moviment

de persones i d’aliments i el dany produït a la infraestructura de producció d’aliments condemna

a la població a la fam i la malnutrició.

c) Qualssevol mesures legislatives o d’altre ordre destinades a impedir a un o més grups racials la participació a la vida política, social, econòmica i cultural del país i a crear deliberadament condicions que impedeixin el ple desenvolupament de tal grup o tals grups, especialment denegant els membres d’un o més grups racials els drets humans i llibertats fonamentals, entre ells el dret al treball, el dret a formar associacions sindicals reconegudes, el dret a l’educació, el dret a sortir del seu país i a retornar al mateix, el dret a una nacionalitat, el dret a la llibertat de circulació i de residència, el dret a la llibertat d’opinió i d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques;

Mitjançant tot el sistema legal israelià s’estableix una enorme bretxa entre jueus i àrabs palestins, ja que tota la legislació està creada per afavorir els jueus i mantenir en una

situació d’inferioritat els àrabs palestins. Això es pot veure clarament amb alguns exemples.

Diverses lleis israelianes impedeixen els refugiats palestins retornar tot recuperant les seves

terres, i gaudir d’una nacionalitat, així es vulnera el seu dret a entrar i sortir del país, la llibertat de

circulació i residència i el dret a una nacionalitat. A Israel, la desigual assignació de recursos per a

l’educació i per a les activitats culturals dels palestins, les limitacions a l’entrada i sortida d’Israel i

dels Territoris Palestins Ocupats, les limitacions per a reagrupar familiars que viuen en els Territo-

ris Palestins Ocupats o la falta de representació en l’administració pública, vulneren tots els drets

establerts en aquest apartat c.

Els palestins residents en els Territoris Palestins Ocupats que treballen a Israel, tenen enormes

dificultats per afiliar-se a sindicats israelians o crear els seus propis sindicats a Israel, això retalla

els seus drets laborals i sindicals. També atempta contra els seus drets la demolició d’habitatges i

la prohibició d’aixecar-ne de nous en els Territoris Ocupats i totes les limitacions establertes mit-

jançant ordres militars a la llibertat d’expressió i opinió, prohibint realitzar reunions o prohibint la

publicació i difusió d’idees.

d) Qualssevol mesures, incloses les de caràcter legislatiu, destinades a dividir la població segons criteris racials, creant reserves i guetos separats per als membres d’un o més grups racials, prohibint els matrimonis mixtos entre membres de diferents grups racials i expro-piant els béns arrels pertanyents a un o més grups racials o a membres dels mateixos;

69


La població jueva i la palestina estan clarament separades i tenen assignats dife-rents espais físics, amb diferents nivells i qualitat d’infraestructures, serveis i accés a recursos. A Israel, els palestins viuen en espais reduïts, sense possibilitat ni autorització per

realitzar millores ni noves edificacions, vivint en pobles que moltes vegades ni tan sols són reco-

neguts oficialment. Els jueus ocupen les majors extensions de terra, garantides per les agències

estatals o paraestatals jueves (Fons Nacional Jueu, Administració de Terres d’Israel), que asse-

guren que les millors terres són assignades exclusivament a aquesta població. A la vegada, en

els Territoris Palestins Ocupats proliferen els assentaments jueus, “illes” que atempten contra la

continuïtat del territori, on els colons gaudeixen de la protecció de les autoritats d’Israel, s’aplica

la seva pròpia legislació i on aprofiten els escassos recursos com l’aigua, en deteriorament de la

població palestina. A això se sumen els llocs d’avançada, zones militars i reserves naturals a les

quals els palestins tenen prohibit accedir. Aquests assentaments estan comunicats per carreteres

per a ús exclusiu dels jueus. Els palestins veuen limitats els seus moviments al necessitar permi-

sos israelians per realitzar tots els seus desplaçaments.

L’expropiació de béns arrels de propietat palestina es produeix des de la creació de

l’Estat d’Israel, i està recolzada en una sèrie de lleis i ordres militars que han despullat els palestins

de gairebé totes les seves terres.

e) L’explotació del treball dels membres d’un o més grups racials, especialment sotme-tent-los a treball forçós;

Si bé Israel no té un sistema d’explotació del treball de la població palestina, les seves polítiques

han reestructurat les forces de treball palestines al suprimir la indústria palestina, establir res-

triccions a l’exportació i altres mesures que han augmentat la dependència dels Territoris Palestins

Ocupats d’Israel, i ara més que mai, de l’ajuda internacional. Fins a mitjans dels anys 80 Israel feia un

ús intensiu de la mà d’obra palestina per a treballs associats a l’agricultura o la construcció, subjec-

tes a condicions laborals pèssimes, i sense gaudir de cap dels beneficis dels quals gaudien els tre-

balladors jueus. Però des de 1993, el nombre de treballadors palestins a Israel va descendir de més

de 100.000 a uns pocs centenars. I des de la construcció del mur, ja gairebé no hi ha treballadors

palestins dels Territoris Ocupats empleats a Israel. Des que Hamas guanyés les eleccions a la franja

de Gaza al gener de 2006, l’accés de treballadors d’aquesta zona a Israel és nul113 .

f) La persecució de les organitzacions i persones que s’oposen a l’apartheid privant-les de drets i llibertats fonamentals.

Israel persegueix i estableix restriccions a aquelles persones que s’oposen a aquest règim de segregació, que denuncien les violacions als drets humans propiciades pel govern o

que critiquen les actuacions de les FDI. També reprimeix totes aquelles manifestacions produï-

des en els Territoris Palestins Ocupats contra el mur o l’administració discriminatòria de la terra,

l’aigua i les infraestructures, tant per organitzacions com per persones individualment.

Un cop constatada l’existència d’una política i una actuació per part de les autoritats israe-

lianes que configuren un crim d’apartheid cap al poble palestí, és necessari ara, apuntar algunes

propostes d’acció per a combatre, des de diferents instàncies, a favor del respecte de la dignitat

del poble palestí.

70

113 Vegeu: Human Sciences Research Council, Occupation, Colonialism, apartheid?, Maig 2009, Cape Town, South Africa, p. 268.


8. Propostes d’acció

Al 1983, el Comitè Especial contra l’apartheid manifestava que “el principal obstacle per a

l’eliminació de l’apartheid és la constant col·laboració amb Sud-àfrica”. Moltes grans potències man-

tenien relacions comercials i de tot tipus amb aquest règim, el que li conferia el vigor necessari per

seguir funcionant. “Amb el suport de certs països occidentals i d’Israel, ha acumulat gran quantitat

d’equip militar i adquirit la capacitat de fabricar armes nuclears, el que constitueix una greu amenaça

per Àfrica i per al món”114.

A causa de les greus violacions als drets humans perpetrades per aquest règim, i a

l’amenaça que significava el mateix per a la Comunitat internacional, Nacions Unides va deci-

dir adoptar un Programa d’Acció contra l’apartheid, ja que es va arribar a la conclusió que

per acabar amb ell, era fonamental aïllar-lo totalment. Aquesta postura va ser assumida per

l’Assemblea General i pel consell de Seguretat, a més de pel Comitè contra l’apartheid.

Per complir aquest objectiu, no només va ser molt important el rol de Nacions Unides, sinó

també pels Estats i les organitzacions de la societat civil, com universitats, sindicats, esglésies o

organitzacions no governamentals, qui van prendre les seves pròpies mesures per combatre aquest

règim, i van pressionar els seus governs i les empreses privades, perquè no participessin de cap manera en un sistema que negava els drets humans d’un sector de la seva població.

Per mitjà del ja esmentat Programa d’Acció contra l’apartheid115, aprovat pel comitè con-

tra l’apartheid es van assenyalar diferents mesures d’acció per lluitar contra aquest règim, tant

pels governs, com pels organismes especialitzats, organismes intergovernamentals, sindicats,

entitats esportives i educatives, etc. Comparem i vegem que algunes d’aquestes mesures poden també ser útils pel cas d’Israel.

Quant els governs, el Comitè va recomanar aplicar un embargament d’armes, sense ex-

cepcions ni reserves, que implicava:

a) Cessar el subministrament d’armes i material connex, inclosa la venda o transferència

d’armes i municions, vehicles i equips militars i recanvis connexos,

b) Cessar el subministrament d’equipaments i materials de tot tipus i la concessió de lli-

cències per a la fabricació i manteniment d’armes i municions, vehicles i equips militars, equip

policial paramilitar i recanvis connexos,

c) Revocar tots els contractes que existeixin amb empreses locals i les llicències o patents

concedides a les mateixes per a la fabricació i el manteniment d’armes, municions de tot tipus i

equip i vehicles militars,

d) Abstenir-se de proporcionar qualsevol tipus de subministrament per a ús de les forces

armades, policia i organitzacions paramilitars,

e) Prestar assistència a les persones que es veuen obligades a sortir del país per objecció

de consciència a prestar servei en les forces militars o de policia del règim, entre altres mesures

similars. Totes destinades a deixar de proveir armes a un règim que viola els drets humans.

En relació amb el comerç, el Comitè recomanava posar fi a tota la col·laboració econò-mica amb Sud-àfrica, a través de:

71

114 Programa de acción contra el apartheid, aprovat pel Comitè Especial contra l’apartheid en la seva 530ª sessió, celebrada a Nova York el 25 d’octubre de 1983, paràgrafs 11 i 13.

115 Ibid


a) Abstenir-se de subministrar materials estratègics,

b) Abstenir-se de concedir préstecs, fons per inversions i assistència tècnica al govern o a

companyies privades,

c) Prohibir els préstecs de bancs o altres institucions financeres dels seus països al govern o

a les empreses,

d) Denegar preferències aranzelàries,

i) Prendre mesures adequades, individual o col·lectivament, contra les empreses transnacio-

nals que col·laborin amb el govern.

En relació a la col·laboració cultural, educativa, esportiva i d’altra índole, el Pla proposava:

a) Suspendre els intercanvis culturals, educatius, esportius i d’altra índole amb el règim

racista i amb organitzacions i institucions que practiquin l’apartheid,

b) Revocar i anul·lar els convenis culturals i acords similars.

Quant als organismes especialitzats i altres organitzacions governamentals, el Co-

mitè va assenyalar que havien de contribuir al màxim, de conformitat amb els seus respectius

mandats, a la campanya internacional contra l’apartheid. En particular devien:

a) Excloure al règim racista de tota participació en les seves organitzacions,

b) Negar tota assistència al règim racista,

c) Proporcionar assistència apropiada al poble oprimit i als seus moviments d’alliberament

nacional,

d) Difondre informació sobre l’apartheid,

i) Abstenir-se d’atorgar facilitats a bancs, institucions financeres i empreses que inverteixin a

Sud-àfrica,

f ) Abstenir-se de tota compra directa o indirecta de productes de Sud-àfrica,

g) Negar-se a prestar assistència a organitzacions no governamentals que col·laborin amb el

règim racista i a les institucions basades en la discriminació racial.

Quant a les activitats desenvolupades pels sindicats, esglésies, moviments contra l’apartheid i de solidaritat i altres organitzacions no governamentals i per particulars, el

Comitè va recomanar el següent: totes les organitzacions públiques havien de contribuir a la cam-panya internacional contra l’apartheid mitjançant la mobilització i l’organització d’activitats

per instruir l’opinió pública sobre els crims del règim d’apartheid; oposar-se als actes d’agressió,

desestabilització i terrorisme del règim d’apartheid, aïllar al règim d’apartheid i prestar assistència al

poble oprimit i els seus moviments d’alliberament en la seva lluita contra l’apartheid.

S’havia d’educar contra l’apartheid: alertar el públic sobre l’amenaça que les polítiques

d’apartheid representaven per a la pau i la seguretat internacionals, fomentar la comprensió de

la lluita que lliura el poble oprimit.

Les organitzacions de la societat civil havien d’exercir pressió sobre els governs que col·laboraven

amb el règim d’apartheid perquè desistissin de fer-ho i donessin suport a la imposició de sancions

econòmiques obligatòries de conformitat amb el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides.

72


Era necessari intensificar les campanyes públiques amb la finalitat de donar a conèixer el

paper que ocupava la col·laboració econòmica en el manteniment del sistema d’apartheid.

Aquestes campanyes incloïen:

a) El boicot de tots els productes de Sud-àfrica,

b) La desinversió de les empreses que operaven a Sud-àfrica,

c) La supervisió dels préstecs a Sud-àfrica,

d) El boicot dels principals bancs que col·laboraven amb Sud-àfrica.

En l’àmbit dels esports, el Comitè va recomanar:

a) Assegurar l’expulsió de Sud-àfrica de totes les federacions esportives internacionals de les

quals sigui membre,

b) Mobilitzar l’oposició a totes les gires esportives importants de Sud-àfrica i cap a Sud-àfrica,

c) Persuadir totes les organitzacions esportives nacionals i locals que trenquin les relacions

amb l’esport de l’apartheid,

d) Impedir la publicitat o el suport dels mitjans d’informació a les trobades esportives que

incloguin la participació de Sud-àfrica.

En l’àmbit cultural, el Comitè va recomanar:

a) Adopció de mesures per persuadir artistes, músics i personalitats del teatre, cinema i tele-

visió que fessin boicot contra Sud-àfrica,

b) Adopció de mesures per encoratjar escriptors, pintors, directors cinematogràfics que es

neguessin a autoritzar que les seves obres es representessin o exposessin a Sud-àfrica.

Altra mesura recomanada va ser el boicot del turisme cap a Sud-àfrica mitjançant campanyes

contra les empreses i organitzacions que el promovien: realitzar esforços per posar fi al turisme cap

a Sud-àfrica, que, a més d’enfortir l’economia de l’apartheid, promovia una falsa imatge del règim.

Aquestes mesures són només un exemple de les moltes mesures recomanades per Na-

cions Unides per posar fi al règim de l’apartheid a Sud-àfrica. En el cas d’Israel, es poden

assenyalar algunes mesures específiques més per soscavar aquest règim racista i discrimi-

natori, fins que sigui canviat per un altre que respecti els drets humans de totes les persones,

sense distincions:

En relació als governs:

• Exigir el compliment de l’establert per la Cort Internacional de Justícia en la seva Opinió Con-sultiva sobre la construcció d’un mur en el Territori Palestí Ocupat.

• Exigir el compliment de les normes i obligacions establertes pel dret internacional huma-

nitari, a través de la convocatòria d’una nova Conferència de les Altes Parts Contractants dels Convenis de Ginebra sobre mesures per a l’aplicació del IV Conveni de Ginebra en els Territoris Palestins Ocupats.

73


• Exigir el compliment de l’establert en les Observacions Finals als informes presentats per Israel als

òrgans de vigilància dels tractats.

En relació als Estats membres de la Unió Europea:

• Aplicar la clàusula de drets humans de l’article 2 de l’Acord d’Associació entre la Unió Euro-pea i Israel, que implica la suspensió de les condicions preferencials per a la importació dels produc-

tes israelians a Europa, fins que no respecti plenament els drets humans inherents al poble palestí.

En relació a les organitzacions de la societat civil:

• Presentar demandes judicials contra dirigents israelians per crims de guerra i crims de lesa humanitat davant els tribunals d’aquells Estats que acceptin la jurisdicció universal.

Si s’apliquen aquestes mesures, en un esforç conjunt de la Comunitat internacional, aquest

règim racista que practica clarament un crim d’apartheid contra un sector de la població, tal com

va succeir a Sud-àfrica, pot esfondrar-se. Per això és necessari continuar denunciant el que succeeix

a Israel, exigir responsabilitats per les violacions als drets humans, i exigir el respecte de les normes

destinades a la protecció de totes les persones, sense distinció de cap classe.

74


75

9. Bibliografia- Amnistia Internacional, España, la lucha contra la impunidad a través de la jurisdicción universal,

octubre de 2008.

- DAVIS, Uri, apartheid Israel, Posibilities for the Struggle Within, Zed Books, London, 2003.

- Human Sciences Research Council, Occupation, Colonialism, apartheid? Maig 2009, Cape Town,

South Africa.

- Manifiesto estratégico Sociedad Civil / Revisión de Durban – Israel y el pueblo palestino. Unidos

contra el apartheid, el colonialismo y la ocupación. Dignidad y justicia para el pueblo palestino.

Posición estratégica de la Sociedad Civil Palestina para la Conferencia para la Revisión de Dur-

ban, Ginebra, 20 al 24 de abril de 2009.

- MARGALIT, Meir, Discrimination in the heart of the Holy City, The International Peace and Coo-

peration Center, Jerusalem, 2006.

- PAPPÉ Ilan, La limpieza étnica de Palestina, Crítica, Barcelona, 2008.

- PÉREZ GONZÁLEZ, Manuel, La Declaración Universal de Derechos Humanos y el Derecho In-

ternacional Humanitario, en La Declaración Universal de los Derechos Humanos, ANUE, Asocia-

ción para las Naciones Unidas en España, Icaria Antrazyt, 1998.

- REMIRO BROTÓNS, Antonio, Derecho Internacional, Tirant Lo Blanch, Valencia, 2007.

- RODRÍGUEZ CAAMAÑO, Manuel J. Temas de Sociología II, Huerga Fierro Editores, Madrid, 2001.

- SAURA ESTAPÁ, Jaume, Nota introductoria a la Opinión Consultiva de la Corte Internacional de

Justicia, Las consecuencias jurídicas de la construcción de un Muro en el Territorio Palestino

Ocupado, ANUE, Asociación para las Naciones Unidas en España, Barcelona, 2004.

- SOROETA Juan, Una visión del conflicto palestino: bloqueo histórico, colapso jurídico y fracaso

político, en Derechos Humanos y conflictos internacionales, Cursos de Derecho Internacional y

Relaciones Internacionales de Vitoria-Gasteiz 2006, Universidad de País Vasco.

- VALENCIA VILLA, Hernando, Diccionario Espasa de Derechos Humanos, Madrid, 2003..

Articles

- ELDAR, Akiva, Colonos, el enemigo interior, El País, 13 de juny de 2009.

- KOELLER Kathrin, Los beduinos de Neguev: una minoría olvidada, Revista Migraciones Forzadas N°

26 - Desplazamiento Palestino, Març 2007,

- MAC ALLISTER, Karine, Applicability of the Crime of apartheid to Israel, al-Majdal Articles, Issue Nº

38 (Summer 2008).

- REMPEL Terry M., ¿Quiénes son los refugiados palestinos?, Revista Migraciones Forzadas N° 26 -

Desplazamiento Palestino, Març 2007.

Nacions Unides

Resolucions de l’Assemblea General- Resolució 2202 A (XXI), de 16 de desembre de 1966.

- Resolució 32/91 C, de 13 de desembre de 1977.


- Resolució A/60/296, de 23 d’agost de 2005.

Resolucions del Consell de Seguretat

- Resolució 556 (1984), de 23 d’octubre de 1984.

Tractats Internacionals

- Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada i oberta a la signatura i

ratificació, o adhesió, per l’Assemblea General en la seva resolució 260 A (III), de 9 de desembre de

1948 .

- Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, adoptada

i oberta a la signatura i ratificació per l’Assemblea General de Nacions Unides en la seva resolució

2106 A (XX), de 21 de desembre de 1965 .

- Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat, adoptada

i oberta a la signatura, ratificació i adhesió per l’Assemblea General en la seva resolució 2391 (XXIII),

de 26 de novembre de 1968 .

- Convenció Internacional sobre la Repressió i el càstig del Crim d’apartheid, adoptada i oberta a la

signatura i ratificació per l’Assemblea General de Nacions Unides en la seva resolució 3068 (XXVIII),

de 30 de novembre de 1973 .

- Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Adoptat i obert a la signatura, ratificació i adhesió per

l’Assemblea General en la seva resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966 .

- Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, adoptat i obert a la signatura, ratificació i

adhesió per l’Assemblea General en la seva resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966 .

- Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, adoptada i oberta

a la signatura i ratificació, o adhesió, per l’Assemblea General en la seva resolució 34/180, de 18 de

desembre de 1979 .

- Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, adoptada i ober-

ta a la signatura, ratificació i adhesió per l’Assemblea General en la seva resolució 39/46, de 10 de

desembre de 1984 .

- Convenció sobre els Drets del Nen, adoptada i oberta a la signatura i ratificació per l’Assemblea Ge-

neral en la seva resolució 44/25, de 20 de novembre de 1989 .

- Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, adoptat el 17 de juliol de 1998 per la Conferència

Diplomàtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l’establiment d’una Cort Penal Inter-

nacional.

Observacions finals dels Comitès dels Tractats

- Observacions finals del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Israel, I/C.12/1/Add.27, 4 de

desembre de 1998.

- Observacions finals del Comitè contra la Tortura: Israel, 25 de setembre de 2002, A/57/44 . - Observa-

cions finals del Comitè dels Drets del Nen: Israel, 09 d’octubre de 2002, CRC/C/15/Add.195.

- Observacions finals del Comitè de Drets Humans: Israel, 21 d’agost de 2003, CCPR/CO/78/ISR.

- Observacions finals del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals: Israel. 26 de juny de 2003,

I/C.12/1/Add.90.

- Observacions finals del Comitè sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la

Dona: Israel CEDAW/C/ISR/CO/3, de 22 de juliol de 2005.

76


- Observacions finals del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, Israel, CERD/C/ISR/CO/13,

14 de juny de 2007.

Informes del Secretari General

- Aplicabilitat del Conveni de Ginebra relatiu a la protecció de persones civils en temps de guerra, de

12 d’agost de 1949, al territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental, i als altres territoris àrabs

ocupats, A/60/296, de 23 d’agost de 2005.

- Pràctiques israelianes que afectin els drets humans del poble palestí en el Territori Palestí Ocupat,

inclosa Jerusalem Oriental, A/63/518, de 5 de novembre de 2008..

Informes dels Relators Especials

- Informe del Relator Especial sobre un habitatge adequat, com a part integrant del dret a un nivell de

vida adequat, Sr. Miloon Kothari, Addició, Visita als Territoris Palestins Ocupats, I/CN.4/2003/5/Add.1,

17 de juny de 2002.

- Informe del Relator Especial sobre el dret a l’alimentació, Jean Ziegler, Addició, Missió als Territoris

Palestins Ocupats, I/CN.4/2004/10/Add.2, 31 d’octubre de 2003.

- Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els Territoris Palestins Ocupats des

de 1967, Sr. John Dugard, A/HRC/7/17, de 21 de gener de 2008.

- Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els Territoris Palestins Ocupats des

de 1967, Sr. Richard Falk, A/63/326, agost 2008.

- Informe de la Relatora Especial sobre la llibertat de religió o de creences, Sra. Asma Jahangir, Addició,

Missió a Israel i al Territori Palestí Ocupat, A/HRC/10/8/Add.2, 12 de gener de 2009.

- Human Rights Situation in Palestine and other Occupied Arab Territories, Combined report of the

Special Rapporteur on the right of everyone to the enjoyment of the highest attainable standard

of physical and mental health, the Special Representative of the Secretary-General for Children and

Armed Conflict, the Special Rapporteur on violence against women, its causes and consequences,

the Representative of the Secretary-General on the human rights of internally displaced persons, the

Special Rapporteur on adequate housing as a component of the right to an adequate standard of

living, and on the right to non-discrimination in this context, the Special Rapporteur on the right to

food, the Special Rapporteur on extrajudicial, summary or arbitrary executions, the Special Rappor-

teur on the right to education and the Independent Expert on the question of human rights and

extreme poverty (A/HRC/10/22), 20 de març de 2009.

- Informe del Relator Especial sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats des

de 1967, Sr. Richard Falk, A/HRC/10/20, 20 de març de 2009.

Recomanacions del Comitè contra la Discriminació Racial

- Recomanació general núm. 8, Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, relativa a la inter-

pretació i l’aplicació dels paràgrafs 1 i 4 de l’article 1 de la Convenció, 38º període de sessions, HRI/

GEN/1/Rev.7 at 236 (1990).

- Recomanació general núm. 19, Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, relativa a l’article

3 de la Convenció, 47º període de sessions, HRI/GEN/1/Rev.7 at 244 (1995).

Altra documentació de Nacions Unides

- Comissió de Drets Humans, Estudi sobre la qüestió de l’apartheid des del punt de vista del dret penal

77


internacional, I/CN.4/1075, 15 de febrer de 1972 .

- Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes

d’Intolerància, Declaració, aprovada el 8 de setembre de 2001 a Durban, Sud-àfrica.

- DUGARD, John, Convención Internacional sobre la Represión y el Castigo del Crimen de apartheid,

United Nations Audiovisual Library of International Law, www.un.org/law/avl

- Opinió Consultiva: Conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur en el territori palestí ocupat,

Cort Internacional de Justícia, A/ÉS-10/273, de 9 de juliol de 2004.

- Programa d’Acció contra l’apartheid, aprovat pel comitè Especial contra l’apartheid de Nacions Uni-

des, en la seva 530ª. Sessió del 25 d’octubre de 1983.

- Projecte d’Informe de la Comissió de Dret Internacional, A/CN.4/L. 371, 36º Període de Sessions,

1984.

- Recopilació preparada per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans conforme el paràgraf

15 b) de l’annex de la Resolució 5/1 del Consell de Drets Humans. Israel, A/HRC/WG.6/3/ISR/2, 25 de

setembre de 2008.

- Un delito contra la humanidad. Preguntas y respuestas sobre el apartheid en Sudáfrica, Naciones

Unidas, abril de 1982.

Internet

- Administració de Terres d’Israel (ILA),

http://www.mmi.gov.il/envelope/indexeng.asp?page=/static/eng/f_general.html

- Amnistia Internacional: Famílies trencades per polítiques discriminatòries,

http://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/familias-desgarradas-por-politicas-discrimina-

torias/

- Estadístiques sobre demolicions d’habitatges, Israeli Committee Against House Demolitions, http://

www.icahd.org/eng/docs/datos%20sobre%20demoliciones.pdf

- Informes sobre les visites dels procediments especials als Territoris Palestins Ocupats:

http://www2.ohchr.org/english/bodies/chr/special/countryvisitsn-z.htm#palestine

- Israeli Law Resource Center:

http://www.geocities.com/savepalestinenow/israelmilitaryorders/israelimilitaryorders.htm

- FEDERMAN, Josef, Fiscal General de Israel: La confiscación de Jerusalén es ilegal, 4 de febrer de

2005,

http://www.geocities.com/lospobresdelatierra/palestinalibre/federman040205.html

- KIRSHBAUM, David, Israeli emergency regulations & the Defense (Emergency) Regulations of 1945,

http://www.geocities.com/savepalestinenow/emergencyregs/essays/emergencyregsessay.htm

- Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel, http://www.mfa.gov.il

- Normes Consuetudinàries de Dret Humanitari, Comitè Internacional de la Creu Roja: http://www.

icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/customary-law-rules-291008

- OCHA: West Bank Movement and Access Update - May,

http://ochaonline2.un.org/Default.aspx?alias=ochaonline2.un.org/oPt

- Organizació Sionista Mundial. Departament d’Hagshama,

78


http://www.hagshama.org.il/es

- Principis de Dret Internacional reconeguts per l’Estatut i per les sentències del Tribunal de Nurem-

berg. Pres del Projecte de Codi de Delictes contra la Pau i la Seguretat de la Humanitat - Compendi

d’instruments internacionals pertinents, ONU, A/CN.4/368,13 abril de 1983,

http://www.icrc.org/WEB/SPA/sitespa0.nsf/html/5TDMHE

- QUMSIYEH, Mazin, Sharing the land of Canaan, Chapter 7: Is Israel a Democracy? http://qumsiyeh.

org/chapter7/

- The Arab Association for Human Rights,

http://www.arabhra.org/HRA/Pages/Index.aspx

- UNRWA, http://www.un.org/unrwa

Altres

- Decisió del Tribunal Suprem d’Israel a Al Bassiouni c. el Primer Ministre.

79

The aim of this report is, from outside, without any preconceived side-ta-king whatsoever, to determine whether or not there is a crime of apartheid against the Palestinian people. While it is indeed true that the international community decided to classify the crime of apartheid in the wake of what was happening in South Africa, now the original cause of its classification – the segregationist and racist South African regime – is history, the perse-cution of this crime is still underway, whether it be through the Convention on the Crime of Apartheid, the Rome Statute of the International Criminal Court or customary international law.

Article 7 of the Statute of the International Criminal Court defines the crime of apartheid as “inhumane acts committed in the context of an institutiona-lised regime of systematic oppression and domination by one racial group over any other racial group or groups and committed with the intention of maintaining that regime”. Taking this latest definition available as a referen-ce, which includes all jurisprudence and customary international law on this matter, this report shall attempt to determine, also in accordance with the Convention on the Crime of Apartheid, whether the Palestinian people are enduring a comparable situation and political stance.

www.alcor.palestina.cat

Apartheid contra el poble Palestí · 2011. 8. 30. · Apartheid contra el poble palestí Apartheid...

Documents

Transcript of Apartheid contra el poble Palestí · 2011. 8. 30. · Apartheid contra el poble palestí Apartheid...