238

Detall de la planta de cas Sant. Bartomeu Ferrà iPerelló. Font:AMC.

Façana de cas Sant. Foto: Guillem Roser.

Detall de la balconada de la segona planta de casSant. Foto: Guillem Roser.

Detall del trencaaigües, la cornisa i la barana delterrat de cas Sant. Foto: Guillem Roser.

Detall del frontó de cas Sant, amb els numerals ro-mans MCMVII i les inicials JCC emmarcats per pi-nacles, barana en el coronament i elementsvegetals en els extrems. Foto: Guillem Roser.

Detall de la balconada de la tercera planta de casSant. Foto: Guillem Roser.

227

Aproximació a l’arquitectura modernistade Campos: el casal de cas Sant

Guillem Roser Vidal

Malgrat les transformacions estilístiques, constructives i formals que en el panoramaarquitectònic local suposaren edificis com el casal de cas Sant, juntament amb altrescom can Pedreres, can Salom, can Pieres o can Simó de son Durí; els estudis i les re-flexions teòriques sobre l’arquitectura modernista de Campos que fins a la data espoden enumerar són inexistents. Sí que és cert que, per una part, comptam ambdos treballs que aborden breument la qüestió modernista local, probablement pelformat de la publicació i la intenció divulgativa del fenomen per part dels seus autors;i en tot cas centrada en la discussió de la filiació estilística del casal de cas Sant. Ensreferim als articles «L’art a Campos»1 i «Cas Sant. Un projecte de Bartomeu Ferrà».2

Per una altra part, el treball d’investigació documental i de recollida de fonts oralstitulat «Julià Manacor i el seu temps. Una aproximació al modernisme a Campos»,realitzat per Guillem Mas Forteza en 1997; resulta, en la nostra opinió, molt mésprofund en quan a intencions, objectius i tractament de la qüestió modernista, en-tesa com una manifestació artística i artesanal que en l’àmbit local s’expressa no so-lament a través de l’arquitectura, sinó mitjançant la feina de fusters i ferrers.És precisament aquesta llacuna historiogràfica a la qual ens hem referit, així coml’interès que ens suscita aquest breu però intens període de la història de l’arquitec-tura a Campos, allò que ens ha motivat a l’hora de realitzar aquesta primera aproxi-mació a l’estudi de l’arquitectura modernista de Campos. La comunicació quepresentam en aquestes I Jornades Estudis Locals de Campos, constitueix un primeresglaó d’un treball d’investigació que parteix amb la intenció d’analitzar la produccióconstructiva modernista, en la mesura del que sigui possible, de forma més àmpliai exhaustiva.

1. El nou llenguatge arquitectònic: aspectes generals La primera obra d’estil modernista a Campos data de 1906, la seva entrada en el

1 ROIG MONSERRAT, S.: LLADONET MOLL, M.: Campos, ahir i avui, Ajuntament de Campos, Campos,1974, p. 42.2 OLIVER MUT, F.: “Ca’s Sant”, Programa de Festes de la Mare de Déu d’agost, Ajuntament de Campos,1995, p. 14-15.

228

panorama arquitectònic local es degué a dues causes fonamentals: la promoció pri-vada i la figura del mestre d’obres Julià Mascaró Ballester.En altres zones de l’illa de Mallorca, com per exemple Sóller, Palma o Lluc el moder-nisme arquitectònic s’explica tant des del vessant de la iniciativa pública com privadai es concreta en obres tant de caràcter civil com religiós. Pel que fa a Sóller el fenomen migratori de la segona meitat del segle XIX i la pros-peritat que va experimentar aquesta localitat a finals del segle XIX i principis del XX,va suposar un impuls decisiu per a l’entrada del modernisme arquitectònic.3 Per unapart, trobam una arquitectura de caràcter residencial, entre la que destaca Can Pru-nera (1909-1911). Per una altra part, es constata la intervenció de l’arquitecte JoanRubió Bellver (1871-1952) en la construcció de la façana de l’església parroquial(1904-1947) i en l’edifici per a l’entitat «Banc de Sóller» (1909-1912).4

L’entrada de l’arquitectura modernista a la ciutat de Palma s’explica a partir de tresvies. En primer lloc, la promoció de la indústria turística que s’havia iniciat a finalsdel segle XIX. En 1901 l’empresari Joan Palmer encarregà a Lluís Domènech i Mon-taner (1850-1923) el projecte de construcció del Gran Hotel. Dos anys més tard(1903) s’inaugurava aquell establiment i esdevenia el precursor de los hoteles ac-tuales y el primer edificio modernista de importancia realizado en las islas.5 En segonlloc, la intervenció d’Antoni Gaudí (1852-1926) a la Seu de Mallorca (1904-1914), en-carregada pel bisbe Campins va consistir, a gran trets, en el trasllat al presbiteri delcadirat de cor gòtic del centre de la nau i en la supressió del retaule major situat da-vant la capella de la Trinitat.6 Finalment, la tercera via d’entrada d’obres modernistesa Palma prové de la promoció privada d’habitatges en el casc històric de Ciutat: Ma-gatzems El Águila (1907), projectats pels arquitectes Gaspar Bennàssar (1869-1933)i Jaume Alenyà (1870-1945);7 Can Casasayas (1908-1910), projectat per l’arquitecteFrancesc Roca Simó (1874-1939).8 Un altre indret on es localitzen aquestes obressón en ravals com el de Santa Catalina i en vil·les de zones residencials com El Ter-reno, cas de Villa Schembri, sense datar, atribuïda a Gaspar Bennàssar.9

El modernisme a Lluc es materialitzà en l’oratori del santuari. Es tracta d’una sèrie

3 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947), UIB/COAB, Palma, 1990, p. 25.4 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea..., p. 41.5 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo y su tiempo¸ Olañeta, Palma de Mallorca, 1989, p. 25.6 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 50.7 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 53.8 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 70.9 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 118.

Fonts i abreviaturesArxiu Municipal de Campos. AMCP

BibliografiaBERNET BONALS, S.: “Eclecticismo y Modernismo en Sóller 1894-1920”, Mayurqa, tom 10, Palma,1973, p. 127-134.CANTARELLAS, C.: “Bartolomé Ferrá y el neogótico en Mallorca”, Mayurqa, tom 09, Palma, 1972, p.117-137.FERRÀ PERELLÓ, B.: Ciutat ha seixanta anys (1850-1900), Miquel Font, Palma, 1996.MAS, A.; POMAR, J.: Campos, dibuix i paraula, Ajuntament de Campos, Campos, 1998, p. 36-41.MAS FORTEZA, G.: “Julià Manacor i el seu temps. Una aproximació al modernisme de Campos”, Pro-grama de Festes de la Mare de Déu d’agost, Ajuntament de Campos, 1997.MAS GINARD, M.: “Sa Placeta”, Programa de Festes de la Mare de Déu d’agost, Ajuntament de Campos,1995, p. 49-52.MAS GINARD, M.: “Records de “Es Centro” (Cas Sant)”, Programa de Festes de la Mare de Déu d’agost,Ajuntament de Campos, 1996, p. 52-57.MAS GINARD, M.: “Altres records de “Es Centro” (Cas Sant)”, Programa de Festes de la Mare de Déud’agost, Ajuntament de Campos, 1998.MAS JIMÉNEZ, A.; LLADÓ SERRAT, J.: Fent feina, Ajuntament de Campos, Campos, 2003.MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo y su tiempo¸ Olañeta, Palma de Mallorca, 1989.OLIVER MUT, F.: “Ca’s Sant”, Programa de Festes de la Mare de Déu d’agost, Ajuntament de Campos,1995, p. 14-15.PONS, A.: “Bartomeu Ferrá i Perelló”, BSAL, tom 20, Palma, 1924, p. 145-148.REUS MAS, G.: Campos pinzellades històriques, Ajuntament de Campos, Campos, 2006.ROIG MONSERRAT, S.; LLADONET MOLL, M.: Campos, ahir i avui, Ajuntament de Campos, Campos,1974.ROSSELLÓ NICOLAU, M.: “Les cases Casasayas”, Actes de les IX Jornades Internacionals d’Estudis Gau-dinistes, 2002, p. 67-70.SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947), UIB/COAB, Palma, 1990.SEGUÍ AZNAR, M.: El modernisme a les Illes Balears, Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Trans-ports, Palma, 2000.

237

236

etapa de formació en Belles Arts a l’escola d’Arts i Oficis de Ciutat.30

El resultat final del treball realitzat per Mascaró Ballester en la façana de cas Sant espot considerar com una extraordinària i monumental obra escultòrica i com l’expo-nent més elevat del seu virtuosisme i saber artístic. Possiblement, per a la seva ex-ecució es degué inspirar en obres modernistes com el Gran Hotel de Palma i tambéen llibres i revistes d’art de l’època. Arribam a aquesta conjectura perquè el plànolde l’edifici aixecat per Ferrà és molt esquemàtic —a l’igual que ho era el de can Bar-celó— i no permet veure cap detall referent a la decoració que posteriorment s’a-plicà, ni pel que fa a l’escultura en relleu ni a l’exempta. 4. El tractament de la façana. L’aplicació global de formes goticistes i els detalls clas-sicistes en combinació amb els motius vegetals reproduïts en la façana ens remetenal llenguatge modernista català i internacional. Els primers perquè s’inclouen dintredel corrent historicista. Els segons constitueixen l’expressió d’inspiració naturalista.Malgrat la contenció de l’aparell ornamental, no podem deixar de parar atenció ales flors de taperera i al nus petri format per les branques rampants d’aquesta planta,a les formes espigades i florals que recorren el balcó del segon cos, als aglans querematen els pinacles situats en el parament central del porxo, a les flors desplegadessobre les inicials del promotor de l’obra (JCC) i als arbusts que coronen l’edifici.

ConclusionsPer tancar aquesta aproximació a l’arquitectura modernista de Campos mitjançantel casal de cas Sant únicament ens resta dir, a mode de conclusions, que:1. Es va tractar d’un fenomen producte d’una determinada conjuntura socioeconò-mica de caràcter privat.2. Va esdevenir una arquitectura de representació d’estatus social del seu promo-tor.3. En la seva arribada i posterior continuïtat va tenir un paper fonamental el mestred’obres Julià Mascaró Ballester, Manacor.4. Exteriorment va significar una renovació en l’apartat dels materials constructius iuna transformació parcial de l’estètica urbana. 5. Va introduir el poble de Campos en l’àmbit dels corrents artístics de finals del segleXIX i principis del XX.

30 MAS FORTEZA, G.: “Julià Manacor i el seu temps. Una aproximació al modernisme de Campos, a Pro-grama de Festes de la Mare de Déu d’agost, Ajuntament de Campos, 1997.

229

d’intervencions de caràcter decoratiu impulsades pel bisbe Joan Campins10 i realit-zades entre 1908 i 1914 per Antoni Gaudí en col·laboració amb els arquitectes JoanRubió i Guillem Reynés Font (1877-1918) i l’enginyer Guillem Carbonell11 per a com-memorar el vint-i-cinquè aniversari de la coronació pontifícia de la Verge. En el cas de Campos l’arribada d’aquest estil s’emmarca majoritàriament en l’àmbitprivat i es redueix a obres de tipus civil seguint la tipologia d’habitatges unifamiliarsi plurifamiliars amb o sense local comercial en la planta baixa. En aquest sentit, l’e-xemple més il·lustratiu d’aquesta tendència el representa el casal de cas Sant. El seu promotor procedia d’una classe burgesa puixant, interessada en mostrar elseu nou estatus social a Campos mitjançant un edifici construït en l’estil en voga aMallorca a començaments del segle XX: el modernisme.Julià Mascaró Ballester, Manacor, esdevé un personatge clau en la materialitzaciódel modernisme arquitectònic a Campos. Gairebé la majoria d’edificis modernistesque es realitzen entre 1906 i els primers anys de 1950 tenen el seu segell, bé perquèhi va intervenir com a mestre d’obres o bé com a escultor de façanes i elements ar-quitectònics interiors. El marc cronològic per a l’arquitectura modernista a Mallorca, pel que fa al nombrei qualitat de les obres construïdes, es situa entre 1901 i 1914.12 En el cas de Campos,les realitzacions més interessants i més properes a les característiques estilístiquesdel modernisme illenc descrites per Seguí13 s’emmarquen entre 1906 i 1914. L’estudidels diferents edificis modernistes construïts a Campos en aquest període no cons-titueix l’objectiu del present treball, el qual com s’ha dit es centra en el casal de casSant. No obstant això, l’anàlisi d’aquest edifici ens permet fer una primera aproxi-mació a les aportacions de l’arquitectura modernista i a les diferències que es podenestablir en relació a les construccions de caràcter civil precedents, a grans trets serienles següents: 1. Substitució i incorporació de materials constructius. El nou estil es caracteritzaràper la substitució de la pedra comuna i el morter de terra pels carreus de marès o elreferit de les façanes. La incorporació del ferro —com a element estructural, funcio-nal o decoratiu— i el conglomerat hidràulic o la pedra de Binissalem —com a ele-ments funcionals i ornamentals— en la construcció d’aquests edificis, tant en

10 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea..., p. 26.11 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea..., p. 115.12 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea..., p. 28.13 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 26-27. SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura con-temporánea..., p. 28-29.

230

exteriors com en interiors, seran també importants innovacions de l’arquitecturamodernista. Aquests aspectes dels materials constructius trencaran amb la tradicióedificatòria secular.2. Aplicació i integració de tècniques artístiques i artesanals. A diferència de les cons-truccions de caràcter popular, l’arquitectura modernista es distingirà per la combi-nació de diferents tècniques artístiques i artesanals. La façana serà el suport preferitper plasmar el treball escultòric de la pedra (talla i relleu), peces de terracota, ferroforjat i ceràmica. No obstant això, punts concrets dels interiors dels edificis, com elsarcs de separació d’aiguavessos en planta baixa i les escales, també seran receptorsde les formes i motius artístics propis del llenguatge modernista; bàsicament es con-creten en línies ondulants i ornament vegetal, floral i geomètric. 3. Creació d’una nova estètica arquitectònica. Potser aquest punt és el més distintiui singular de l’arquitectura modernista, ja que quan es compara el seu tractamentplàstic amb el dels edificis preexistents trobam un resultat totalment diferent, nou itrencador amb les textures i gammes cromàtiques de l’entorn urbà en el qual s’in-sereixen. Tanmateix, però, el gruix del discurs artístic modernista es centra en les façanes. Lesparets exteriors dels edificis seran les principals receptores del nou llenguatge mo-dernista a Campos, qüestió que entronca amb les característiques generals apunta-des per Seguí en referir-se a dues de les influències estilístiques predominants en laconfiguració del modernisme a Mallorca: l’Art Nouveau i la Sezession.14 Aquestaqüestió ens situa davant una interpretació esbiaixada del discurs modernista d’arrelcatalana i internacional, en tant que el tractament que es dóna als interiors dels edi-ficis es segueix recolzant en els sistemes constructius tradicionals, trencant així larelació amb l’exterior perquè no apareix ninguna intención de unidad artística entreinterior i exterior.15 En cas que existeixi algun tipus d’unitat artística entre l’aparellexterior i interior es localitza en elements arquitectònics concrets, bàsicament arcs,escales i columnes.

2. Cas SantEl casal de cas Sant es troba situat en el cap de cantó de la plaça Pere Ignasi i el carrer

14 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 26. SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contem-poránea..., p. 29.15 MURRAY, D. G.; SEGUÍ AZNAR, M.: El Modernismo..., p. 26. SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contem-poránea..., p. 29. 235

l’urbanisme. El conjunt de la seva contribució a l’arquitectura mallorquina ha estatclassificada en tres etapes: a) historicisme gòtic, b) eclecticisme i c) modernisme.25

Hem de recordar la plena vigència del modernisme a Mallorca en el moment en quèli encomanen el projecte per a la construcció de cas Sant (1906). Amb anterioritat aaquesta obra havia realitzat els plànols de la casa Barceló (1904), situada en la plaçaQuadrado, 25; de Palma. Tot i que el classicisme marqui el pes estilístic d’aquest edi-fici, s’aprecia en la façana la presència d’un seguit de motius ornamentals vegetals izoomòrfics, juntament amb la utilització del ferro forjat en les baranes del balcons iles finestres del cos inferior i les aplicacions ceràmiques, de les que sobresurten perla seva qualitat artística i efecte estètic els plafons figuratius del cos superior. En lanostra opinió, i sense obviar el vincle eclèctic que per a aquest edifici estableix Can-tarelles,26 la decoració zoomorfa policromada, la combinació de diferents materialsi tècniques artístiques i la unió entre allò funcional i ornamental l’aproximen a algu-nes de les característiques comuns del moviment modernista.Per tant, quan Bartomeu Ferrà va rebre l’encàrrec de Josep Casasayas ja havia pro-jectat una casa que tot i no poder ser considerada plenament modernista, si quepresentava elements que la podien relacionar amb aquesta tendència. Certament,Ferrà manifestà obertament el seu rebuig envers el modernisme27, però, a la vegadaqualificava de genial i innovador el treball de Gaudí en la cripta de la Sagrada Famí-lia.28 Amb aquests precedents, Cas Sant, seria una mostra tènue del quefer moder-nista de Ferrà i, tant per esperit com per ideologia, la continuació del seu discursarquitectònic preferit: el neogòtic, relacionat, al mateix temps, amb la tendència his-toricista del modernisme mallorquí.3. L’escultor de la façana. L’execució del projecte s’encomanà al mestre d’obres Mi-quel Fullana, de Llucmajor.29 Inicialment s’encarregà la direcció de les obres a mestreJulià Mascaró Prohens, Manacor de na Carretera. Una sèrie de desavinences entreambdós mestres propiciaren que un jove Julià Mascaró Ballester, Manacor (1887-1954) continuàs amb el desenvolupament de la construcció i assumís la realitzaciódel treball escultòric de la façana. Malgrat la seva joventut, tenia un alt grau de pe-rícia tècnica reforçada pels coneixements acadèmics que havia assolit durant la seva

25 CANTARELLAS, C.: “Bartolomé Ferrá...26 CANTARELLAS, C.: “Bartolomé Ferrá..., p. 133.27 FERRÀ PERELLÓ, B.: Ciutat ha seixanta....28 CANTARELLAS, C.: “Bartolomé Ferrá..., p. 133.29 OLIVER MUT, F.: “Ca’s Sant..., p. 15.

234

al significat medievalista de la construcció, per la qual cosa la major part de la sevaproducció, tant en forma de projectes com en obres materialitzades, es circumscriual moviment artístic neogòtic21 i eclèctic,22 sense deixar de banda, com veurem mésendavant, projectes de caràcter modernista.Això no obstant, tot i reconeixement els vincles amb els neohistoricismes, el casalde cas Sant reuneix una sèrie de condicionants que expliquen i justifiquen la sevaadscripció a l’arquitectura modernista: 1. El promotor de l’obra. Josep Casasayas i Casajuana (1873-?), en la seva joventuthavia treballat a un forn del carrer Portaferrissa. A Barcelona estant degué entrar encontacte amb un món culte i amb les edificacions modernistes que des de finals delsegle XIX s’havien començat a construir. Allà mateix, va conèixer a Jaume Frasquet—del forn de can Frasquet de Palma—, que el va convèncer per anar a treballar enel seu establiment, fet que es produïa en 1890.23 En 1900, a l’edat de 29 anys, JosepCasasayas comprava can Frasquet, convertint-se en propietari d’un dels forns en fun-cionament més antics de la capital de Mallorca. Recordem que en 1901, s’iniciava laconstrucció del Gran Hotel, situat a escassos metres del forn de can Frasquet. Pertant, Casasayas, amb la construcció d’aquest edifici; fou testimoni de la introduccióde l’arquitectura modernista a Palma i a més devia ser coneixedor del significat queper a la burgesia puixant tenien aquests tipus d’edificis. Per tant, en el moment quedecideix construir una casa nova a Campos li interessava veure representada la sevaprosperitat econòmica i projectar a la societat el seu nou status social mitjançantl’estil de moda en l’època, que per altra part era un signe burgés. En aquest sentit, cas Sant seria una primera demostració del poder aconseguit perl’industrial Casasayas. A aquesta obra acabada en 1907 seguiria, solament un anymés tard, la construcció de les anomenades Cases Casasayas (1908-1911), encarre-gades a l’arquitecte Francesc Roca Simó (1874-1940).2. L’autor del projecte. Bartomeu Ferrà Perelló (1843-1924), mestre d’arquitectura,presentava el projecte de construcció de l’edifici de cas Sant encarregat pel senyorCasasayas el 24 de setembre de 1906.24 En l’època que va realitzar aquest treballcomptava amb una llarga trajectòria professional dins l’àmbit de l’arquitectura i de

21 FERRÀ PERELLÓ, B.: Ciutat ha seixanta anys (1850-1900), Miquel Font, Palma, 1996.22 CANTARELLAS, C.: “Bartolomé Ferrá..., p. 133.23 ROSSELLÓ NICOLAU, M.: “Les cases Casasayas”, Actes de les IX Jornades Internacionals d’Estudis Gau-dinistes, 2002, p. 70.24 AMC, Urbanisme, 45. 231

Unió i fou edificat entre finals de 1906 i 1907. Consta de planta regular de tres pisosd’alçada, distribuïts en dos habitatges —primer i segon pis— i local comercial en laplanta baixa (actualment ocupat per una entitat bancària), la coberta és de teulada.16

La façana està construïda amb carreus de marès i fou esculturada per Julià MascaróBallester, Manacor, sobre projecte del mestre d’arquitectura Bartomeu Ferrà Perelló,el qual havia rebut l’encàrrec del que aleshores era el propietari de la confiteria decan Frasquet: Josep Casasayas Casajoana. El disseny de la façana presenta una composició horitzontal i vertical tripartida, re-gular i simètrica. El ritme del conjunt està marcat per l’eix central, el qual, a la vegadaque es diferencia de la repetició modular dels cossos laterals; destaca per la sevaforma curvilínia i per aglutinar una munió d’elements constructius i un variat reper-tori ornamental que accentuen el dinamisme, la prestància i la monumentalitat del’edifici. En la part inferior d’aquest cos s’obre un portal emmarcat per columnetesestriades en els terços superior i inferior amb capitell i base convexes. Aquest portal,tant per la seva forma i policromia dels materials constructius, es distingeix de laresta d’obertures de la planta baixa, potser la seva diferenciació de la resta del con-junt l’hem de cercar en l’interès per destacar l’accés al local comercial. L’entrellaçatpetri situat sobre el vèrtex d’aquest portal anticipa la solució de continuïtat entre elprimer i el segon cos. Sis branques finalitzades cadascuna amb una flor de tapereraoberta —flor emblemàtica de la ruralia campanera— semblen suportar la peanyatancada amb una barana construïda per elements de traceria d’estil gòtic. Un fines-tral trigeminat despulla aquesta secció de la façana de material constructiu, produintalhora una sensació de lleugeresa. El pas del segon al tercer cos es resol, novament,a partir de la continuïtat entre la balconada inferior i la que es situa a sobre. Enaquest cas, però, l’element primordial i protagonista és el ferro: les mènsules ambles respectives travesses, el tancament de la peanya i la barana. Un punt i a part me-reix el treball d’aquest darrer element, fet de ferro forjat, en el que s’intercalen va-retes entorcillades, flors i espigues, al qual cal qualificar de vertadera filigrana. Enaquest fragment de la façana el parament s’obre mitjançant un finestral. Malgrat lautilització de diferents tècniques i materials el resultat final de tot plegat sobresurt

16 La morfologia de l’edifici de cas Sant va patir una important modificació. Cap a la dècada dels anys20 del segle passat es va afegir una coberta de teulada, convertint la terrassa original de l’edifici en unporxo. Aquesta intervenció va canviar per complet l’aspecte extern de l’edifici, fent que la façana perdéspart de l’encant, la gràcia i l’harmonia compositiva modernista. A la vegada suposava la retirada delsdos lleons situats en els extrems de la barana de la terrassa. Posteriorment, vers els anys vuitanta esretiraria la figura del Sagrat Cor de Jesús que s’aixecava en el punt més alt de l’edifici.

232

per la seva gràcia i harmonia. Finalment, un parament a mode de frontó, decoratamb les inicials “JCC” inserides en l’interior d’un escut decorat amb motius florals iels numerals romans MCMVII flanquejats per pinacles helicoïdals en el que seria eltimpà; i una barana constituïda per una alternança de pilastres amb decoració geo-mètrica i quadrilòbuls acabada en els extrems per una mena d’arbusts, tanquen eldiscurs arquitectònic central.La part de la façanes corresponents al carrer Unió i plaça Pere Ignasi reprodueixenun mateix esquema, definit en cada un dels cossos que el composen per tres ober-tures. La comparació d’aquests dos mòduls laterals amb el central ens situa davantuna concepció arquitectònica més conservadora i continuista respecte dels modelsnoucentistes locals. No ocorre el mateix, quan analitzam aquestes seccions de façanades del punt de vista del llenguatge arquitectònic i dels materials constructius.En primer lloc, les solucions constructives aplicades als arcs de les obertures suposenun allunyament dels models tradicionals d’arc, en tant que els de la part inferior ensremeten a arcs de llinda amb permòdols oberts en el vèrtex a mode d’arc escarser.El tractament donat a les obertures del segon cos constitueix una alteració del modeld’arc escarser, ja que en comptes de donar continuïtat a les dovelles s’abaixa la cen-tral i s’hi aplica una decoració en relleu que reprodueix la forma de T. A part d’això,dos bordons recorren el costat exterior dels brancals i la part inferior dels ampitsestà adornada amb dentellons. L’element principal de cadascuna de les dues balco-nades és la barana, formada per una repetició de traceria neogòtica. Una interessantsolució és la d’intercalar els trencaaigües de les finestres en la línia d’imposta quedivideix el segon del tercer cos. Més senzilles, en quant a ornamentació, són el con-junt de finestres del tercer cos. L’estructura d’arc escarser s’acosta més a la seva prò-pia definició i la decoració dels brancals es redueix a una motllura de mig bossell. Encanvi, l’ampit presenta un doble fris ornamental, vegetal el superior i denticulat l’in-ferior. Si de cas, un dels elements més vistosos i originals d’aquesta part de l’edificiés la cornisa suportada per permòdols i interrompuda pels trencaaigües —solucióque ja hem vist aplicada en el cos inferior a aquest— de les finestres. L’altra elementa què ens volíem referir són les baranes del porxo, reproducció a major extensió delmodel utilitzat en la barana central.Pel que fa a l’interior del casal de cas Sant presenta, com ja hem apuntat en l’apartatd’aspectes generals de l’estil modernista, una dissociació respecte de l’exterior. Enaquest cas, ens hem de referir a elements puntuals inserits dintre d’una estructuraconstructiva tradicional. A la planta baixa, l’element arquitectònic més destacable és la columna central de 233

fust estriat helicoïdal en el primer i tercer terços amb anell de formes romboïdals,mentre el terç central és llis. El capitell és decorat amb motius vegetals florals i mot-llura rodona sobre base octogonal. Un altre dels elements a destacar és l’escala d’accés als pisos superiors. Té formacorbada, graons de conglomerat hidràulic i barana de ferro forjat.

2.1. La qüestió de l’adscripció estilísticaEl tercer corrent de l’arquitectura modernista arribat a Mallorca via Catalunya és eldenominat historicista, en moltes ocasions aquesta tendència es va associar ambalgun revival utilitzat en temps del romanticisme. Un dels neos que major influènciavan tenir en l’arquitectura modernista mallorquina fou el neogòtic.17

La introducció a l’illa d’aquesta tendència es deu a Lluís Domènech i Montaner. Fouel primer dels arquitectes catalans que treballà a Mallorca i l’autor dels plànols delGran Hotel (1901-1903). Tot i que aquest edifici es podria classificar estilísticamenteclèctic serà el “floralisme decoratiu” allò que entroncarà a Domènech amb el mo-viment modernista europeu.18 A part d’això, en aquest edifici s’aprecia en la façanala integració de les distintes arts (escultura, ceràmica, ferro). Aquesta obra serà unade les fonts d’inspiració pel mestre d’obres Julià Manacor a l’hora d’esculpir la façanade cas Sant.Un primer anàlisi estilístic de la façana de cas Sant, ens podria portar a classificaraquest edifici dintre de l’arquitectura eclèctica perquè mostra una combinació d’e-lements artístics procedents de distints llenguatges històrics. Entre els elements dequè parlàvem distingim, per un costat, els de tradició gòtica visibles en la traceriade les baranes dels balcons del segon i tercer cos19 i en les motllures de les oberturesi dels trencaaigües. Per un altre costat, els dentellons de la cornisa ens remeten aelements d’arrel clàssica. Els diferents historicismes artístics, recuperats al voltant de 1820, van lligats al con-cepto de eclecticismo, concepto entendido generalmente en sentido peyorativo, y ol-vidando que se trata de un fenómeno histórico estético.20

En aquest sentit, tampoc no es podria obviar la mentalitat de Bartomeu Ferrà Perelló(1843-1924), el mestre d’arquitectura que va projectar l’edifici, estretament lligada

17 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea..., p. 31.18 SEGUÍ AZNAR, M.: Arquitectura contemporánea..., p. 38.19 Aquesta traceria ens remet a la de les baranes de les cases gòtiques, com les del casal de can Oleo.20 CANTARELLAS, C.: “Bartolomé Ferrá y el neogótico en Mallorca”, Mayurqa, tom 09, Palma, 1972, p.125.