ESCULTURA GÒTICA

• El pas del romànic al gòtic és més difícil de constatar que en arquitectura � evolució gradual

• Grans portalades (3 portes) � cos occidental� transseptes

• Timpans � augmenten de dimensions

� estructurats en registres� caire més narratiu

• L’escultura estableix una nova relació amb el marc arquitectònic � les figures agafen autonomia

• Humanització � les figures s’humanitzen:

– Escultura més naturalista i realista

– Escultura que no perd, però, la idealització

– L’escultura ja no recerca tant reflectir una idea (com en el romànic) sinó representar la realitat

• Verge � absoluta protagonista de la plàstica gòtica

• Humanització dels temes � s’emfatitza l’accióredemptora de Crist

• Aparició de nous temes, producte de la renovacióideològica

• Escenes hagiogràfiques � major interès en la vida i els miracles que no en els martiris

Iconografia

Producció

• Escultura arquitectònica

• Imatgeria

• Escultura funerària

• Retaules

• Mobiliari litúrgic

• Petites escultures de devoció privada

ESCULTURA GÒTICA A FRANÇA

- Pòrtics occidental, septentrional i meridional de Chartres(S. XII)

- Pòrtic de la catedral de Senlis. Timpà de la Coronació (S. XII)

- Pòrtic occidental de Notre-Dame de Paris (S. XII)

- Mare de Déu Daurada, Beau Dieu i portada occidental d’Amiens

- Anunciació i Visitació del pòrtic occidental de Reims (S. XIII)

- Claus Sluter: Pou de Moisès de la cartoixa de Campmol(finals S. XIV-principis S. XV)

ESCULTURA GÒTICA A ESPANYA

- Catedral de Burgos: Portades del Sarmental i de la Coronería (S. XIII)- Portada occidental de la catedral de Lleó: timpà, llinda i Virgen Blanca (S. XIII)- Catedral de Toledo: Virgen Blanca i Puerta del Reloj (finals S. XIII-principis S. XIV)- Sepulcre de la infanta Berenguela (S. XIII)- Sepulcre del bisbe Gonzalo de Hinojosa (S. XIV)- Sepulcres d’Álvaro de Luna i la seva esposa (finals S. XV)- Sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal (finals S. XV)- Sepulcre del bisbe Domingo de Arroyuelo (S. XIV)- Sepulcre de l’infant Alfons (finals S. XV)- Sepulcre de El doncel de Sigüenza (finals S. XV)- Retaule de la Passió, Lleida (S. XIV)- Retaule de la Verge de Cornellà de Conflent (S. XIV)- Retaule de Sant Joaquim i Santa Aïna (finals S. XV)- Retaule de la cartoixa de Miraflores (finals S. XV)

ESCULTURA GÒTICA A ALEMANYA

- Catedral de Bamberg: El genet de Bambergi el timpà de la Portada del Príncep (S. XIII)

- Pietat Roettgen (c. 1300)- Crucifix Wroclaw (S. XIV)

- Veit Stoss: altar de la Verge de l’església de Santa Maria de Cracòvia (finals S. XV)

- Tilman Riemenschneider: altar de la Santa Sang (finals S. XV)

ESCULTURA GÒTICA A ITÀLIA

- Nicola Pisano: Trona del baptisteri de Pisa. Detall Crucifixió (S. XIII)

PINTURA GÒTICA

• Els canvis que experimentà l’arquitectura gòtica es veren reflectits en la producció pictòrica:

– L’arquitectura gòtica afavoreix la desmaterialització del mur � s’afavoreix l’art del vitrall

– Els retaules substitueixen els frontals d’altar romànics, s’ubiquen darrera l’altar com a substituts de les pintures murals absidals

• Augmenta i es diversifica la producció i el consum de llibres miniats � ja no es limiten a la litúrgia

ELS VITRALLS

• Programes iconogràfics de gran complexitat

• França � on adquirí major protagonisme

• Espanya � importància dels vitralls de la catedral de Lleó

• Característiques:– Colors plans– Colors delimitats per l’emplomat– Tendència a formes geomètriques– Evolucionen cap a una major naturalisme

• En els inicis del gòtic la tècnica del vitrall influirà en altres manifestacions pictòriques (miniatura)

-Vitrall catedral de Chartres (S. XIII)

- Vitralls de la catedral de Lleó

MINIATURA FRANCESA I HISPÀNICA DURANT EL “PROTOGÒTIC” (S. XIII)

Característiques

• Influència de la tècnica del vitrall

• Contorn de les figures delimitat per una gruixuda línia negre

• Colors plans i brillants

• No hi ha preocupació pel volum ni per la profunditat

• No s’hi aplica un estudi lumínic

Característiques

• Formalment no hi ha tanta diferència respecte de la miniatura romànica. La diferència es troba més en la iconografia que no pas en la forma (temes més humans)

• Les figures ja no apareixen en un espai atemporal � elements indicadors de les coordenades espai-temps (edificis, mobiliari, etc.)

• Augmenta la narració i l’anecdotisme de les escenes i se les revesteix d’un aire de coetaneïtat

-Saltiri d’Ingeborg / Saltiri de la reina Blanca de Castella (S. XIII)

- Biblia Maciejowski (S. XIII)

- Cantigas d’Alfons X, el Savi (S. XIII)

- Libro de Ajedrez, dados e tablas (S. XIII)

EL TRECENTO ITALIÀ I LA SEVA DIFUSIÓ

Característiques

• L’estil s’aparta de la maniera greca

• Les figures s’insereixen en espais unitaris (intents de perspectiva empírica)

• Figures naturalistes, volumètriques, gestos i actituds diverses i més humanes

• Tot plegat es deu, en part, al triomf de l’espiritualitat franciscana � s’apropa positivament a la realitat sensible i a la naturalesa

Artífexs més destacats

• Escola florentina:

– Cimabue

– Giotto

• Escola senesa:

– Duccio

– Simone Martini

– Els germans Lorenzetti.

-Cimabue: Crist a la Creu (S. XIII)

- Giotto: pintures de la basílica d’Assís: Conjunt general, “Expulsió dels dimonis d’Arezzo” i “El Papa aprova la regla” (finals S. XIII)

- Giotto: Capella Scrovegni: Conjunt general, “El Prendiment” i “Plany sobre Crist mort” (principis S. XIV)

- Duccio: Maestà (Anvers i Revers, S. XIV)

- Simone Martini: l’Anunciació dels Uffizi (S. XIV)

- Els Lorenzetti: Al·legoria del Bon Govern (S. XIV)

L’ESTIL INTERNACIONAL A FRANÇA, ALEMANYA, ANGLATERRA I ESPANYA

(finals S. XIV-primeres dècades S. XV)

Característiques

• Art cortesà, luxós, sumptuós � accentuació de l’ornamentació i els detalls anecdòtics

• Gust pels temes profans (naturalesa cortesana o cavalleresca)

• Interès pels temes de la vida quotidiana

• Personatges amb ritmes curvilinis, elegants, estilitzats, eteris...

Característiques

• Es va avançant cap al realisme en la representaciód’escenes i personatges

• Preocupació per l’espai i l’entorn (no tan com en el Trecento italià)

• Variada gamma cromàtica

• Dualitat en la representació dels personatges:

– Femenins � gracilitat, delicadesa, gests amanerats

– Masculins � formes rudes, trets acusats i grotescs, rotunditat volumètrica.

-Germans Limbourg: Très Riches Heures del duc de Berry. Els mesos de febrer, juny, agost i l’expulsió del Paradís (principis S. XV, França)

- Stefan Lochner: Judici Final (1442-1451, Colònia)

- Díptic Wilton (Anglaterra)

- Rafel Destorrents: Missal de Santa Eulàlia (1403, Espanya)

- Lluís Borrassà: Sant Pere salvat de les aigües (S. XV, Espanya)

- Bernat Martorell: Sant Jordi matant al drac (S. XV, Espanya)

- Gonçal Peris: Retaule de Santa Bàrbara (S. XV, Espanya)

LA PINTURA FLAMENCA I LA SEVA IRRADIACIÓ

Característiques

• Pintures de petit format (funció � decorar les residències de la burgesia)

• Proliferació de tríptics (devoció privada)

• Minuciositat � recreació en els detalls

• Naturalisme � representació verídica de la realitat (en els retrats s’evita la idealització)

• Gust per la representació del paisatge

Característiques

• Gust per la representació d’objectes quotidians

• Sovint, rere la quotidianitat de les escenes s’hi amaga un sentit simbòlic o al·legòric

• Els flamencs foren els “inventors” del retrat

• Material i tècnica � pintura oli sobre taula

- Robert Campin: Verge de la pantalla (1425-1430), Santa Bàrbara (1438), Robert Campin: Tríptic de Merode (1425-1430)

- Van Eyck: Políptic de l’Anyell Místic (obert i tancat, 1432), El matrimoni Arnolfini (1434), La Verge amb el canonge Van der Paele, La Verge del canceller Rolin, Retrat del cardenal Albergati

- Roger Van der Weyden: Descendiment, Pietat, Retrat d’una dama jove.

- Petrus Christus: El taller de sant Eloy

- Bartolomé Bermejo: Sant Domingo de Silos (1474), La Pietat de l’ardiaca Desplà (1490)

- Lluís Dalmau: Mare de Déu dels Consellers (1445)

- Jaume Huguet: Retaule de San Abdón i San Senén (1460)

- El Bosch: El Jardí de les Delícies (obert i tancat), Taula dels set pecat capitals, El carro de fenc, El prestidigitador

El Bosch