Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves Gogravetic

Arquitectura Castella-Lleoacute

Gogravetic

Arquitectura Gogravetica als Regnes Hispagravenics

Penetracioacute del Gogravetic

bull Edificacions cistercenques

bull Influegravencies culturals entre

Franccedila i Espanya

bull Lrsquoausteritat impedeix

lacuteornamentacioacute perograve

afavoreix els avenccedilos tegravecnics

Edificacions cistercenques

bull La irradiacioacute de

lrsquoorde del Ciacutester en

els territoris

hispagravenics va

comenccedilar el 1140

ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen

la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir

de Poblet

2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial

Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo

3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol

on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)

4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel

regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases

senyorials

Regnes hispagravenics

S XIII

CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute

Relacions amb Franccedila

Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute

S XIV

MANIERISTA I

MEDITERRANI

Aturada de lrsquoafany

reconqueridor

Castella perd la seva

vitalitat constructiva

El centre del gogravetic es

trasllada al Llevant Gogravetic

Mediterrani

Catalunya Valegravencia

Aragoacute Balears Imperi

comercial del Mediterrani

Barcelona Palma (FITXA

18) Girona

S XV

FLAMIacuteGER I

ARQUITECTURA

CIVIL

Castella recupera la seva

vitalitat constructora

Salamanca Sevilla

Corona drsquoAragoacute

Destaquen edificis civils

Llotja de la Seda i de

Palma

La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta

determina les agraverees drsquoexpansioacute

Castella amb influegravencia de Franccedila

Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Arquitectura Castella-Lleoacute

Gogravetic

Arquitectura Gogravetica als Regnes Hispagravenics

Penetracioacute del Gogravetic

bull Edificacions cistercenques

bull Influegravencies culturals entre

Franccedila i Espanya

bull Lrsquoausteritat impedeix

lacuteornamentacioacute perograve

afavoreix els avenccedilos tegravecnics

Edificacions cistercenques

bull La irradiacioacute de

lrsquoorde del Ciacutester en

els territoris

hispagravenics va

comenccedilar el 1140

ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen

la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir

de Poblet

2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial

Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo

3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol

on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)

4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel

regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases

senyorials

Regnes hispagravenics

S XIII

CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute

Relacions amb Franccedila

Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute

S XIV

MANIERISTA I

MEDITERRANI

Aturada de lrsquoafany

reconqueridor

Castella perd la seva

vitalitat constructiva

El centre del gogravetic es

trasllada al Llevant Gogravetic

Mediterrani

Catalunya Valegravencia

Aragoacute Balears Imperi

comercial del Mediterrani

Barcelona Palma (FITXA

18) Girona

S XV

FLAMIacuteGER I

ARQUITECTURA

CIVIL

Castella recupera la seva

vitalitat constructora

Salamanca Sevilla

Corona drsquoAragoacute

Destaquen edificis civils

Llotja de la Seda i de

Palma

La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta

determina les agraverees drsquoexpansioacute

Castella amb influegravencia de Franccedila

Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Arquitectura Gogravetica als Regnes Hispagravenics

Penetracioacute del Gogravetic

bull Edificacions cistercenques

bull Influegravencies culturals entre

Franccedila i Espanya

bull Lrsquoausteritat impedeix

lacuteornamentacioacute perograve

afavoreix els avenccedilos tegravecnics

Edificacions cistercenques

bull La irradiacioacute de

lrsquoorde del Ciacutester en

els territoris

hispagravenics va

comenccedilar el 1140

ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen

la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir

de Poblet

2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial

Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo

3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol

on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)

4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel

regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases

senyorials

Regnes hispagravenics

S XIII

CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute

Relacions amb Franccedila

Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute

S XIV

MANIERISTA I

MEDITERRANI

Aturada de lrsquoafany

reconqueridor

Castella perd la seva

vitalitat constructiva

El centre del gogravetic es

trasllada al Llevant Gogravetic

Mediterrani

Catalunya Valegravencia

Aragoacute Balears Imperi

comercial del Mediterrani

Barcelona Palma (FITXA

18) Girona

S XV

FLAMIacuteGER I

ARQUITECTURA

CIVIL

Castella recupera la seva

vitalitat constructora

Salamanca Sevilla

Corona drsquoAragoacute

Destaquen edificis civils

Llotja de la Seda i de

Palma

La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta

determina les agraverees drsquoexpansioacute

Castella amb influegravencia de Franccedila

Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Edificacions cistercenques

bull La irradiacioacute de

lrsquoorde del Ciacutester en

els territoris

hispagravenics va

comenccedilar el 1140

ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen

la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir

de Poblet

2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial

Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo

3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol

on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)

4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel

regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases

senyorials

Regnes hispagravenics

S XIII

CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute

Relacions amb Franccedila

Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute

S XIV

MANIERISTA I

MEDITERRANI

Aturada de lrsquoafany

reconqueridor

Castella perd la seva

vitalitat constructiva

El centre del gogravetic es

trasllada al Llevant Gogravetic

Mediterrani

Catalunya Valegravencia

Aragoacute Balears Imperi

comercial del Mediterrani

Barcelona Palma (FITXA

18) Girona

S XV

FLAMIacuteGER I

ARQUITECTURA

CIVIL

Castella recupera la seva

vitalitat constructora

Salamanca Sevilla

Corona drsquoAragoacute

Destaquen edificis civils

Llotja de la Seda i de

Palma

La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta

determina les agraverees drsquoexpansioacute

Castella amb influegravencia de Franccedila

Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen

la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir

de Poblet

2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial

Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo

3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol

on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)

4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel

regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases

senyorials

Regnes hispagravenics

S XIII

CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute

Relacions amb Franccedila

Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute

S XIV

MANIERISTA I

MEDITERRANI

Aturada de lrsquoafany

reconqueridor

Castella perd la seva

vitalitat constructiva

El centre del gogravetic es

trasllada al Llevant Gogravetic

Mediterrani

Catalunya Valegravencia

Aragoacute Balears Imperi

comercial del Mediterrani

Barcelona Palma (FITXA

18) Girona

S XV

FLAMIacuteGER I

ARQUITECTURA

CIVIL

Castella recupera la seva

vitalitat constructora

Salamanca Sevilla

Corona drsquoAragoacute

Destaquen edificis civils

Llotja de la Seda i de

Palma

La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta

determina les agraverees drsquoexpansioacute

Castella amb influegravencia de Franccedila

Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Regnes hispagravenics

S XIII

CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute

Relacions amb Franccedila

Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute

S XIV

MANIERISTA I

MEDITERRANI

Aturada de lrsquoafany

reconqueridor

Castella perd la seva

vitalitat constructiva

El centre del gogravetic es

trasllada al Llevant Gogravetic

Mediterrani

Catalunya Valegravencia

Aragoacute Balears Imperi

comercial del Mediterrani

Barcelona Palma (FITXA

18) Girona

S XV

FLAMIacuteGER I

ARQUITECTURA

CIVIL

Castella recupera la seva

vitalitat constructora

Salamanca Sevilla

Corona drsquoAragoacute

Destaquen edificis civils

Llotja de la Seda i de

Palma

La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta

determina les agraverees drsquoexpansioacute

Castella amb influegravencia de Franccedila

Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es

caracteritzen per una menor tendegravencia a

lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor

en el centre de la nau major

Monestir Reial de Santa

Maria Conca de Barberagrave

Tarragona

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important

eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les

voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Castella Fase clagravessica (s XIII)

2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)

Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres

estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les

catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza

Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten

plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes

significatives

Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en

virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla

1252) amb la cultura francesa

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)

Primera catedral gogravetica drsquoEspanya

comenccedilada cap el 1157 sota la

direccioacute del mestre Fruchel i

finalitzada en el segle XIV

Eacutes al mateix temps esgleacutesia i

fortalesa

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis

canalitza les forces cap a un punt concret

la clau

Catedral drsquoAgravevila Clau de volta

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC

bull Alccedilat tripartit

bull Tribunes tendegravencia a

desaparegraveixer

bull Capccedilaleres un gran

desenvolupament

bull Nau central srsquoeleva

considerablement

bull Volta de tercelets i les

sexpartides

bull Arcbotants gran

desenvolupament

CARACTERIacuteSTIQUES

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL BURGOS

bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)

bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb

trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el

creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials

bull Transsepte sobresurt

bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Burgos

bull Es construeix sobre una

esgleacutesia romagravenica

bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten

magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DE TOLEDO

bull Catedral de Toledo

Es va construir de 1227 a

1493 en el emplaccedilament

de lrsquoantiga mesquita Eacutes

coetagravenia a la de Burgos

bull Els arquitectes foren

Martiacuten i Petrus Petri

Juan Guas i Enrique

Egas

bull Eacutes la de menor imitacioacute

francesa Eacutes la meacutes

genuiumlnament espanyola

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no

sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura

desigual (escalonada exteriorment) i amb

capelles laterals i doble deambulatori

Destaca per les seves esplegravendides reixes

que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic

castellagrave

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Toledo

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Toledo

bull Lrsquoalccedilat interior presenta

nomeacutes dos nivells

(arcades I finestrals)

excepte a la capccedilalera

on hi ha un trifori cec

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Toledo bull Srsquoinspira en la de

Pariacutes

bull La seva doble

girola eacutes molt

caracteriacutestica

bullTeacute major nombre de

capelles radials al

deambulatori

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Una torre a la faccedilana

bull 5 naus (fet particular)

Toledo

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Interior de la

catedral de Toledo

bull Nau principal i cor

Toledo

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA

TOLEDO LLEOacute BURGOS

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302

bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan

segle XIII eacutes la meacutes francesa de les

catedrals peninsulars ja que incorpora

grans finestrals tancats amb vitralls

que atorguen a lrsquointerior una

lluminositat radiant

bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes

pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici

desmaterialitzacioacute i vitralls

bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt

bull La meacutes lluminosa i esvelta de les

catedrals espanyoles

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ART GOgraveTIC LLEOacute

bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans

torres acabades en agulles (chapitells)

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Lleoacute

Comenccedilada

1255-1302

bull Les dues grans torres

estan unides a la nau central

per arcbotants

bull Teacute rosassa central i triple

pogravertic Faccedilana relacionada

amb la de Chartres

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i

ascensionalitat a lrsquoedifici

Catedral de Lleoacute

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Lleoacute

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Planta de la Catedral de Lleoacute

PLANTA

bull Per la seva planta estagrave

basada en la de Reims la

llargada meacutes reduiumlda (9

trams a Reims 5 a Lleoacute)

bull Cos longitudinal de 3 naus

bull Ampli transsepte de 3

naus

bull Capccedilalera (2 trams rectes)

bull Girola i sis capelles radials

poligonals

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Claristori

(meacutes desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alccedilat de la Catedral de Lleoacute

ALCcedilAT INTERIOR

bull Mostra els tres nivells

tiacutepics del gogravetic clagravessic

arcades trifori o tribuna

finestrals o claristori

Trifori que en el seu fons

presenta finestrals

bull Les finestres claristori soacuten

molt grans i el mur srsquohi

redueix a les traceries que

actuen com a suport dels

vitralls

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)

Catedral de Lleoacute

bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al

mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Lleoacute

bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes

adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en

trams

bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau

central amb la rosassa

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DE LLEOacute

bull Segueix el model de les

catedrals franceses de Reims

Amiens i Chartres Eacutes el model

meacutes perfecte drsquoarquitectura

gogravetica a Castella

bull Les tres portalades molt

atrompetades i separades per

estrets arcs apuntats contenen

un dels millors conjunts

escultograverics del gogravetic castellagrave

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Les tres naus molt altes

bull Importants vitralls decorats

(127 finestres i 57 ograveculs)

bull Esplegravendida lluminositat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva

bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan

hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute

L LEOacute

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)

3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana

En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de

Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya

bull Austeritat

bull Major amplada de la nau central

bull No es sol marcar el creuer en planta

bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent

bull Faccedilanes simples

bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen

menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants

bullTorres poligonals que solen acabar en pla

bull Absis poligonals

bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca

bull Mediterrani

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER

bull Edificis grans senzills i molt ornamentats

bull Es fusionen el fust i el capitell

bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris

bull Tot tipus drsquoarcs

bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals

bull Abunda el treball amb el trepagrave

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus

En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat

Segle XV

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos

moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix

construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa

del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES

Segle XV (a Castella)

a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)

- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona

- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme

operacions relacionades amb el comerccedil)

b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics

- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres

- Gogravetic isabeliacute

Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica

Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que

es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de

subtiliacutessimes nervadures

Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc

Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de

lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger

En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara

Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de

Miraflores Es poden establir dos focus

A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia

B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella

on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC

Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics

A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva

traceria

Molt adornat

Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia

Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia

Segle XV (a Castella)

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Volta de creueria

que posseeix altres

nervis secundaris a

meacutes dels arcs que

es creuen

Volta estrellada

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA

bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten

bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA

ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo

ndash A lrsquointerior de la

Mesquita de Cograverdova

bull CATEDRAL DE

SARAGOSSA (1490)

bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Sevilla Catedral de Sevilla

Iniciada el 1402

Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Eacutes drsquoenormes

dimensions

bull La planta eacutes de 5 naus

de 9 trams amb capelles

laterals entre els

contraforts

bull Les cobertes srsquoobrin amb

voltes de nervadura

senzilla excepte en el

creuer

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral de Sevilla (segle XV)

bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DE SEVILLA

La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la

cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de

Sant Pau de Londres

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt

recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als

inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art

procedent drsquoItagravelia el Renaixement

Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia

Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO

bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo

bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil

Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar

bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia

bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada

Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o

Estil Isabeliacuterdquo

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)

bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

JUAN DE COLONIA (padriacute)

SIMOacuteN DE COLONIA (pare)

FRANCISCO DE COLONIA (fill)

Escola de Burgos

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

JUAN DE

COLONIA

Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)

Mestre de la catedral de Burgos

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

SIMOacuteN DE

COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos

CAPELLA DEL CONDESTABLE

Focus burgalegraves

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

SIMOacuteN DE

COLONIA

ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i

conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat

per dues pilastres

Focus burgalegraves

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

SIMOacuteN

DE

COLONIA

Bell pati amb columnes helicoiumldal

i decoracioacute de magranes

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Focus burgalegraves Timpagrave de la protada

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Focus burgalegraves Tema

dels homes ldquosalvatgesrdquo

coberts tot de pegravel o vestit

completament amb fulles o

molsa (musgo)

COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo

VALLADOLID

SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

FRANCISCO

DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan

bull Encara que va desenvolupar

la seva activitat en el s XVI va

seguir treballant en lrsquoestil

gogravetic i no eacutes va decantar per

el nou corrent renaixentista

bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

JUAN GUAS

ENRIQUE EGAS

Escola de Toledo

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES

Focus en Toledo

Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles

I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de

Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo

Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim

representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics

Focus en Toledo

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta

bullGuadalajara

JUAN GUAS

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes

bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta

JUAN GUAS

bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute

bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)

Focus en Toledo

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

JUAN GUAS

ldquoSAN JUAN DE LOS

REYESrdquo Toledo

El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill

de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb

traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil

mudegravejar

Focus en Toledo

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar

ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ENRIQUE EGAS

bull Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534)

bull Representant de la darrera etapa

del gogravetic castellagrave al mateix temps

que altres arquitectes treballaven ja

en lrsquoestil renaixentista

bull Mestre major de la catedral de

Toledo

bull HOSPITALS

bull Catedral de Plasegravencia (1498)

bull Projecte per a una nova catedral de

Granada

Focus en Toledo

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats

bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)

bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)

bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)

ENRIQUE EGAS Focus en Toledo

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

CAPELLA

bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo

bull Ocupa lrsquoespai de dues

capelles en la girola a meacutes

drsquouna segraverie de cases que nrsquohi

havia adossades a la catedral

la qual cosa fa que sobresurti

bastant de lrsquoestructura del

temple

bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez

Loacutepez encara que el mestre

major de la catedral era Juan

Leoacuten

PEacuteREZ LOacutePEZ

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

CATEDRAL DE MUacuteRCIA

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

bull Es distribueix en tres pisos

separada per niacutenxols entre els

que destaca aquell on apareix un

crucificat (darreres) sota un arc

trevolat decorat amb un fons de

conxes marines

bull El darrer cos o pis teacute

finestrals

PEacuteREZ LOacutePEZ

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

bull La decoracioacute desfigura les liacutenies

arquitectograveniques

- Motius vegetals soques drsquoarbre

cardines motius florals magranes etc

- Elements heragraveldics arcs llombards

conxes marines

- Animals fantagravestics dragons sirenes

etc

- Megravensules amb els seus respectius

dosserets per a colmiddotlocar figures que

avui no hi soacuten

- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins

entremaliats (traviesos) grassonets

amb ales barrejats amb tota la

decoracioacute

- Inscripcions amb lletra de caragravecters

gogravetics

ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo

PEacuteREZ LOacutePEZ

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ

bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis

bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)

bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia

bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones

PEacuteREZ LOacutePEZ

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR

que una catedral gogravetica eacutes

UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA

DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces per poder contrarestar-les

era fonamental) i

DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i

Cultura Govern Illes Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura

Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

Punt i

final

ARQUITECTURA

europea i

castellana

ACABADAhellip

El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle

XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia

encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el

sentit espacial i decoratiu

Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )

JUAN GIL HONTANtildeOacuteN

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Fi de lrsquoedat mitjana

bull Caiguda de

Constantinoble

1453

bull Renaixement

italiagrave

Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves

El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle

XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia

encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el

sentit espacial i decoratiu

Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )

JUAN GIL HONTANtildeOacuteN

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Fi de lrsquoedat mitjana

bull Caiguda de

Constantinoble

1453

bull Renaixement

italiagrave

Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontantildeoacuten

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Fi de lrsquoedat mitjana

bull Caiguda de

Constantinoble

1453

bull Renaixement

italiagrave

Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves

CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)

Juan Gil Hontantildeoacuten

Fi de lrsquoedat mitjana

bull Caiguda de

Constantinoble

1453

bull Renaixement

italiagrave

Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves

Fi de lrsquoedat mitjana

bull Caiguda de

Constantinoble

1453

bull Renaixement

italiagrave

Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves

Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpcioacute Granero Cueves